SENCER_G1.docx

1. Ledat mitjana i el feudalisme

El perode de la histria denominat Edat Mitjana, abasta un nombre important danys. s el perode entre ledat antiga i l'edat moderna. Aquesta poca o perode sinicia amb la caiguda de limperi Rom lany 476, i finalitza al segle XV amb el descobriment d'Amrica l'any 1492 i amb la caiguda de l'imperi Rom d'Orient, el 1453.

1.1. Les etapes de ledat mitjana

Vdeos relacionats :El sorgiment del feudalisme: http://www.youtube.com/watch?v=L6EERDxBM7IAlta edat mitjana a Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=KCYNAemBEGwCatalunya a la baixa edat mitjana:http://www.youtube.com/watch?v=RXkOm8vamlE&feature=endscreen

1.2. Quins personatges protagonitzen aquest perode de la histria?

El sistema econmic i poltic predominant a lpoca medieval era el feudalisme, basant-se en una estructura social de la poblaci piramidal, amb lestament nobiliari i leclesistic manant sobre la resta de la poblaci, els serfs.

3.- Quins drets i deures t el senyor i quins drets i deures t el vassall en aquesta relaci socioeconmica Senyor Vassall -protecci militar -suport militar -defensa judicial -consell-menjar per mitja del feu -suport econmic

1.3. LAlta Edat Mitjana

En aquests temps, els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava protecci als seus serfs a canvi dimpostos i m dobra per a les seves terres.

Activitats 4. Observant aquest dibuix, responeu les preguntes segents: a.- Qui i com es vivia al Monestir?Bisbe,abat,monjo. Oraci treball estudi copiar llibres.b.- Qui i com es vivia al Castell?Rei duc marques comte cavaller. Guerrera tornejos estudi caa cerimnies homenatge. c.- Qui i com es vivia al Feu?Camperols. Construen la seva casa fabricaven els mobles patien freqents enfermatats llauraven les terres al senyor.d.- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats? Els camperols.

1.4. La Baixa Edat Mitjana

Des de la darreria del segle XI, el final de les grans invasions, la disminuci de les guerres senyorials i la introducci de certs avenos en les tcniques agrcoles, van afavorir laugment de la producci agrria i el creixement de la poblaci. Lexcedent agrcola es venia als mercats locals i comarcals, i s laugment dels intercanvis comercials, el que donar lloc a la recuperaci de la vida urbana i amb ella laparici dun nou grup social, els burgesos.

1.5. Observem els protagonistes 1.5.1. El Monestir: Els clergues

Per sota del papa, lEsglsia estava dividida en dues branques : El clergat secular eren els bisbes, que estaven al capdavant de les divisions administratives de lesglsia catlica, anomenades dicesis. Cada dicesi comprenia diverses parrquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses.

El clergat regular estava format pels ordes religiosos, que seguien les regles monstiques. Cada orde estava encapalat per labat principal. Per sota dell se situaven els superiors, que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins).Els monestirs, i alguna parrquia, eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres prpies i serfs que les treballaven.

Activitats

Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pgina segent i resoleu les activitats:

5.- Si observem el dibuix i el comparem amb la illustraci del castell feudal hi ha establiments comuns. Quins sn? I daltres molt diferents com: la biblioteca, la sala capitular, lhostatgeria, la infermeria, el claustre, el refetor o refectori. Quina funci tenen?

Biblioteca:habitaci per tenir llebres.Sala capitular:es l'estana d'un monestir.Infermeria:es on et tractant els malalts.Claustre:espai tancat.Refetor:es el menjador dels monjos.La cuina la infermeria l'esglsia i el dormitori. http://vetedecampingalcampo.blogspot.com.es/2011/02/les-parts-dun-monestir.htmlVdeo: Vida en un monasterio : http://www.youtube.com/watch?v=JT_rHfZYdFU&feature=player_embedded#

6.- Quina funci varen tenir els monestirs a l'Edat Mitjana ? oraci treball estudi copiar llibres i subjecta a la norma.7.- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a l'Edat Mitjana. Quina era la llengua culta que utilitzava l'esglsia catlica?Llat.

1.5.2. El Feu: els camperols

A ledat mitjana, el 90% de la poblaci estava formada per camperols, per molt pocs eren aloers (propietaris de les terres). La majoria vivia en un feu i treballaven les dun senyor. No obstant aix, no tenien sempre la mateixa situaci.1.- La majoria eren serfs, s a dir, estaven totalment sotmesos a lautoritat del senyor. Aix volia dir, no abandonar el feu, ni casar-se sense el perms del senyor. Els serfs treballaven gratutament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. Aquesta condici passava de pares a fills.2.- Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven als masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, per podien disposar de la resta de la collita. Tamb pagaven el delme a lEsglsia, que era un percentatge de la collita.

Activitats

8.- Quines activitats es duien a terme en un feu?Treballava les terres del senyor.

9.- Quin era ledifici ms important del poble? Per qu?L'esglsia perqu era molt important.

10.- Observant el dibuix, com eren les cases de pags?Eren de teulada de palla i fusta i fang.

11.- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lobtenci de la farina. 1 aspes .2 eix de les aspes.3 rondes dentades.4 diposit de gra molt.5 diposit de gra sense moli .6 moles .7 transport de gra molt.

1.5.3. La ciutat: els artesans i els gremis

La millora de lagricultura va estimular la reactivaci de les ciutats i la creaci de noves. Els agricultors produen ms del que necessitaven per al consum, van generar un excedent daliments i de primeres matries. Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbans.Lhabitant de la ciutat sanomenava burgs, per hi havia diferncies:a.- Els ms rics eren els propietaris dels tallers artesans ms grans i els mercaders principals. Aquests controlaven el govern de la ciutat.b.- La majoria de la poblaci estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domstic en les cases dels ms rics.c.- Els pobres i marginats, que no tenien feina i mendicaven o, fins i tot, delinquien per sobreviure.

La majoria de la poblaci era cristiana per hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats, les jueries o calls.

Vdeo : La ciutat medieval http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8Activitat

12.- Poseu el nmero que li correspon a la columna NMERO, a partir de la definici de lofici que desenvolupaven.GremiNUMEROOfici que realitzaven

1Abaixadors4Curaven les malalties a les bsties.

2Apotecaris9Es dedicaven a garbellar cereals per compte daltre.

3Bastaixos de capana23Fabricants duna mena descopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).

4Calafats5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.

5Cervellers6Fabricants de dagues, espases de fulla curta.

6Daguers17Fabricaven i venien vels.

7Estorers7Fabricaven o venien estores

8Fustaniers15Feien i adobaven selles i altres guarniments.

9Garbelladors14Feien i venien rosaris.

10Hortolans18Feien i venien xocolata.

11Llogaters de mula8Fusters de ribera que construen embarcacions.

12Manescals1Igualaven el pl dels draps de llana amb tisores grosses.

13Pedrenyalers11Llogaven bsties de crrega.

14Rosariers2Preparaven i venien medicaments.

15Sellers16Produen tapins, una espcie de sandlia de dona.

16Tapiners12Teixidors de fundes de matals de cot.

17Velers3Traginaven crregues damunt del cap.

18Xocolaters10Conreaven la terra.

1.5.4. El Castell: Els nobles o cavallers

Activitats

13.- Digueu quines sn les funcions de les parts del Castell, a partir dels noms que apareixen als dibuixos. Per aix pots consultar els enllaos segents:pont llevads:un pont que s'aixeca.Cam de ronda:on es vigila.Casa dels serfs:on viuen els pagesos.Estable:on estan els cavalls.Torre:on es vigila.Pou:on es treu l'aigua.Gran salo:on es feien festes.Cuina:on cuinaven els pats.Masmorra:on tancava els presos.Capella:esglsia petita.Ferreria:on es feien els espases.

http://www.vegueries.com/monografics/cast_fortalezaCAT.asphttp://www.youtube.com/watch?v=piOzMCSiWzkhttp://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=7pI3P8jsTDI

14. Investigueu:

a.- Quines eren les armes dun cavaller?espasa moces destrals armadura.b.- Quines eren les seves vestidures? Velm armadura estrep destre.

Localitza la resposta a la web :

http://www.laginesta.com/treballs06/6ep-armes.html

Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el vdeo : Battle of Hattin 1187http://www.youtube.com/watch?v=Wh-JGjIZYpI&feature=player_embedded

Video sobre les justes amb el fragment de la pellcula: Corazn de caballero

http://www.youtube.com/watch?v=3pmjvQnfQow