L'aparell respiratori és l'encarregat de prendre l'oxigen de l'aire exterior, dur-lo a la sang i eliminar, al mateix temps, el diòxid de carboni.

L'aparell respiratori està format pels pulmons i per les vies respiratòries. Les vies respiratòries són conductes i cavitats per les quals passa l'aire des de l'exterior fins a l'interior dels pulmons, i viceversa; estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols.

Perquè les nostres cèl·lules puguin obtenir l'energia dels nutrients, els han de sotmetre a un seguit de reaccions químiques, en moltes de les quals és necessària la participació de l'oxigen (O2).

Com a resultat d'aquestes reaccions es produeix diòxid de carboni (CO2), un gas quasi tòxic que passa a la sang i que s'ha d'eliminar.

L'aire, carregat d'oxigen, entra en el sistema respiratori a través de les fosses nasals, on s'escalfa, s'analitza, s'humiteja i es neteja de les partícules que conté, ja que queden retingudes pels pèls que revesteixen el vestíbul nasal i pel moc secretat per les vies respiratòries.

L'aire continua per la faringe i la laringe cap a la tràquea. De la tràquea passa als bronquis, i d'aquests, als bronquíols, per acabar als alvèols, que es troben envoltats d'un gran nombre de capil·lars sanguinis.

Laringe

Tràquea:

anells cartilaginosos

Bronquíol:

Cèl·lules Caliciformes (G), Cèl·lules Ciliades (C), Elastina (E) i Cèl·lules Defensives (M)

Sac alveolar: alvèolsL'intercanvi de gasos (oxigen i diòxid de carboni) entre el medi intern i el medi extern té lloc als alvèols pulmonars.

A cada pulmó hi ha milions d'alvèols que proporcionen una gran superfície d'intercanvi de gasos. Aquest intercanvi es duu a terme, per difusió, a través de les fines membranes dels capil·lars i dels alvèols, des del lloc on n'hi ha més concentració cap al lloc on n'hi ha menys.

Quan l'aire arriba als alvèols, l'oxigen que conté passa a la sang dels capil·lars, que arriba carregada de diòxid de carboni. Aquest gas travessa les membranes en sentit invers al de l'oxigen: passa a l'interior dels alvèols, des d'on és expulsat.

La sang, carregada d'oxigen, reparteix aquest gas a totes les cèl·lules de l'organisme i recull el diòxid de carboni produït per portar-lo fins als pulmons.

Ventilació pulmonar: inspiració, expiració

La ventilació pulmonar és el procés per mitjà del qual l'aire atmosfèric entra fins a l'interior dels pulmons i després surt dels pulmons a l'atmosfera.

Els moviments d'entrada i de sortida d'aire que es produeixen en la ventilació pulmonar són provocats per les variacions de volum que experimenten els pulmons, a causa, principalment, de l'acció de dos tipus de músculs: el diafragma i els músculs intercostals.

Diafragma, Abdominals i Intercostals:El diafragma. És un múscul que es troba per sota dels pulmons, i separa el tòrax de l'abdomen. El moviment ascendent i descendent del diafragma fa que variï la capacitat de la caixa toràcica, on estan situats els pulmons, i que es duguin a terme els moviments respiratoris.

Els músculs intercostals. Són els que uneixen unes costelles amb les altres. Quan aquests músculs es contreuen i es relaxen, mouen les costelles i fan que variï el volum dels pulmons.

La ventilació pulmonar es duu a terme per mitjà de dos moviments: la inspiració, o entrada d'aire als pulmons, i l'expiració, o sortida d'aire a l'exterior.

Inspiració. El diafragma es contreu i baixa; els músculs intercostals es contreuen i les costelles pugen i es dirigeixen cap endavant. El volum de la caixa toràcica augmenta, els pulmons s'inflen i l'aire carregat d'oxigen entra als pulmons.

Expiració. El diafragma es relaxa i puja; els músculs intercostals també es relaxen i les costelles es deprimeixen. Com a conseqüència d'això, el volum de la caixa toràcica disminueix i l'aire, carregat de diòxid de carboni, surt dels pulmons.

Gràfica dels diferents volums pulmonars

El Ritme Respiratori:

La bronquitis

L’asma

La tuberculosi

El refredat i la grip

Càncer de pulmó

Tots els conductes de l'aparell respiratori estan exposats al contacte directe amb el medi extern i, per aquest motiu, són la via d'entrada d'un gran nombre de malalties.

Les més comunes són de tipus infecciós, és a dir, són degudes a l'acció de virus, bacteris i altres microorganismes. De tota manera, també hi ha malalties cròniques produïdes per hàbits no saludables, com per exemple el consum de tabac.

La tuberculosi. És una malaltia contagiosa produïda per un bacteri que destrueix el teixit del pulmó. Es transmet, de persona a persona, a través de l'aire. També pot afectar altres parts del cos, com ara el cervell o els ronyons. Si no es tracta, pot ser mortal.

La bronquitis. És una malaltia inflamatòria dels bronquis deguda a la infecció d'un bacteri, fet que provoca dificultats per respirar. Es caracteritza per una producció abundant i duradora de moc, acompanyada de tos. En els fumadors se sol fer crònica per l'acció dels agents irritants del fum del tabac. A mesura que aquesta afecció s'agreuja, la persona presenta cada vegada més dificultats per respirar, caminar o fer esforços físics, i pot necessitar oxigen suplementari de manera regular.

L'asma. Es produeix per un estrenyiment temporal dels conductes respiratoris, que dificulta la respiració i provoca dèficit d'oxigen en els teixits. És degut a causes al·lèrgiques (pol·len, àcars, pols, contaminació, etc.), a un exercici físic intens o a infeccions respiratòries. Els símptomes són tos, sensació de manca d'aire i un xiulet en respirar.

El refredat i la grip. Són infeccions molt contagioses de les vies respiratòries, produïdes per virus. No hi ha cap tractament curatiu per a aquestes malalties; elles mateixes remeten al cap d'uns quants dies. Els símptomes més comuns són cansament, esternuts, producció abundant de moc i irritació del coll. La grip és una malaltia més intensa que el refredat, i sol anar acompanyada de dolors musculars, calfreds i febre.