MONOGRÀFICSDOSSIER MEDIAMBIENTAL

a destacar

EL DESAFIAMENTUn dels reptes de les societats modernes és entendre els problemes derivats del canvi climàticDLA PREVISIÓEl programa de gestió de residus preveu reduir en un 50% les bosses de plàstic per al 2012D

L’INFORMECatalunya ha augmentat l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en un 47% des del 1990DLA MOSTRALa sala Vinçon acull una exposició de productes que combinen disseny i reciclatgeD

ecòpolis5 DE JUNY DEL 2008 I el Periódico

El canvi urgeix

ALICIA NIDJAM

2 Pàgines especials DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico

enfocament

cialistes i professionals que, en defini-tiva, constitueixen una nova indústriabasada en la necessitat d’evitar i pre-venir les conseqüències cada dia mésvisibles de l’acció de l’home sobre laTerra.

Des d’aquestes pàgines volem posarel nostre granet de sorra,difonent les idees deles principals au-toritats sobre lamatèria, ana-litzant lesactuacionsde lesprincipalsi n s t i t u -cions lo-cals, na-cionals iinternacio-nals, gene-rant coneixe-ment i debatsobre els princi-pals esdevenimentsi temàtiques d’interèscol·lectiu i per al sector.

El nou monogràfic Ecò-polis pretén ser un espai enquè es tractin d’una maneraperiòdica els grans temes que in-teressen al lector d’EL PERIÓDICO DECATALUNYA i a la vegada es cobreixila informació sobre la cada vegadamés àmplia i interessant agenda rela-cionada amb els nombrosos temes

El 2007 passarà a la histò-ria com l’any en què la co-munitat científica va con-firmar que el canvi climàticés real i que les institu-

cions públiques i privades han de pren-dre les mesures adequades per crearuna nova economia verda.

El 2008 marca una nova fita en lahistòria de la humanitat, segons càlculsde l’ONU: des d’aquest any, més de lameitat de la població mundial ja viu enciutats i es calcula que l’any 2025aquest percentatge serà del 75%.Aquesta nova realitat ens obliga a re-plantejar-nos la nostra relació amb elmedi ambient i generar noves estratè-gies per aconseguir ciutats sosteniblesi, en conseqüència, societats i territorispreparats per afrontar els reptes futurs:energia, aigua, alimentació, residus,canvi climàtic, mobilitat, equilibri terri-torial, etcètera.

El principal repte a què s’enfrontenles societats modernes és entendre elsproblemes derivats del canvi climàtic ide la sobreexplotació dels recursos na-turals. És necessària una nova mane-ra d’enfocar la realitat, en què es posien pràctica una autèntica ecologia ur-bana o, el que és el mateix, una ex-haustiva planificació en què participinpolítics, tècnics i professionals vincu-lats a àrees molt diferents: biòlegs, quí-mics, ambientòlegs, urbanistes, pai-satgistes, geògrafs, tot tipusd’enginyers, i un llarg etcètera d’espe-

L’any 2025 el 75% de la població mundial viurà a les ciutats,segons càlculs de l’ONU

L’economia verda suscita una renovació global

DÉS NECESSÀRIA UNA NOVA FORMAD’ENFOCAR LA REALITAT MITJANÇANTL’ECOLOGIA URBANA

vinculats al medi ambient urbà.Tal com es va evidenciar en l’última

reunió del Fòrum Mundial de Ministresde Medi Ambient 2008, organitzat perles Nacions Unides a Mònaco, L’eco-nomia verda està promovent la inno-vació, la invenció i la imaginació dels en-ginyers en una escala que potser només

és comparable a la revolució in-dustrial del segle XVIII.2

Francesc

BALTASARCONSELLER DE

MEDI AMBIENT IHABITATGE

Catalunya és un país densa-ment poblat amb un històricprocés de desenvolupament

industrial i un més recent desenvo-lupament del sector terciari. Posse-eix, a més, una variada riquesa biolò-gica i de paisatges: reuneix ambientspirinencs, zones humides costane-res, zones estepàries i àrees pròpia-ment mediterrànies. Aquesta diver-sitat fa de Catalunya un territori única Europa on es combinen un des-envolupament socioeconòmic sem-blant al de les regions més desen-volupades, juntament amb unadiversitat elevada, que només tro-bem a les regions menys pobladeso menys desenvolupades. El reptede mantenir un territori amb un ele-vat nivell de desenvolupament al ma-teix temps que es conserva aques-ta diversitat excepcional és moltcomplex.

Per tot plegat, Catalunya ha apos-

tat per models de creixement que per-meten integrar l’estil de vida de la po-blació, ja sigui en ciutats o en zonesrurals, amb els espais naturals. Enaquesta línia, alguns dels objectius delGovern de la Generalitat han estat lagestió dels residus i l’aigua, l’impulsde les energies renovables o l’incre-ment de la qualitat de l’aire a fi de mi-llorar la qualitat de vida dels ciutadans,però també la millora i el respecte delsecosistemes. I, més recentment, lalluita contra el canvi climàtic ha estattambé una línia de treball clau del Go-vern català.

Poder planificar el territori tenint encompte tots els seus components, elsde desenvolupament i els de mante-niment de la diversitat de la vida és lalínia que ha de marcar el futur del nos-tre país.

En aquest sentit, Ecòpolis ofereixun espai de debat i reflexió sobre ladiversitat del nostre país i sobre laconvivència d’aquesta riquesa natu-ral amb el lògic i necessari desenvo-lupament social, cultural i econòmic.Disposar d’una eina com Ecòpolisens ha de permetre difondre la ri-quesa del nostre país i avançar capa un model de desenvolupamentsostenible millor.2

DIVERSITAT DE PAISATGES I ELEVAT GRAUDE PROGRÉS

la tribuna

Catalunya ha apostat per un creixement queintegri l’espai natural itots els estils de vida

Circulació densa en un carrer de Barcelona.

Elena ESPINOSAMINISTRA DE MEDI AMBIENT I MEDI RURAL I MARÍ

C om a ministra de Medi Ambient iMedi Rural i Marí em resulta parti-cularment grat donar la benvingu-

da a una nova publicació amb el sugge-rent nom d’Ecòpolis.

Des del meu punt de vista, es neces-sita informació per explorar i compren-dre els enormes canvis socials, econò-mics i demogràfics associats als reptesque ens depara el futur: l’ús racional del’aigua, la lluita contra el canvi climàtic, eltractament dels residus, la transformaciódel territori i la gestió dels recursosenergètics.

La reflexió, el debat i la investigació, quederiven d’una anàlisi rigorosa de la reali-tat, ens permetran disposar de més ele-ments per al coneixement i la presa de de-cisions, en un escenari en què qualsevolprojecte, ja sigui de caràcter ambiental,

econòmic, polític, social o cultural, ha d’in-corporar un component i uns indicadorsde sostenibilitat.

Avui, la importància dels conceptes desostenibilitat i de desenvolupament sos-tenible és indiscutible en l’estratègia po-lítica espanyola, comunitària i internacio-nal.

La recerca de la sostenibilitat exigeix,doncs, un decidit compromís de tots elsagents i els actors socials i polítics, la si-nergia de sistemes i models administra-tius diferents i, per sobre de tot, una res-ponsabilitat compartida per poderavançar progressant i afavorir així un nouenfocament en la nostra relació amb lanaturalesa.

Estic convençuda que Ecòpolis contri-buirà, amb un diagnòstic periodístic crítici seriós, a fomentar aquesta nova cons-ciència tan necessària per aconseguir un

PER UNA NOVA CONSCIÈNCIA

la tribuna

EDICIÓ I PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Consell de Cent, 400 (08009) Barcelona. Tel. 93 265 53 53. Fax: 93 246 92 49. Web: www.zetagestion.com. IMPRESSIÓ: Gráficas de Prensa Diaria SA. Parets del Vallès. monogràfics

Pàgines especials DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico 3

El canvi climàtic va escalarel 2007 als llocs més altsen la llista de preocupa-cions socials a nivell mun-dial, en part pel poder me-

diàtic del documental Una verdadincómoda d’Al Gore, exvicepresidentdels EUA. Una tendència també palpa-ble a Catalunya, agreujada, a més, pelperíode de sequera que ha avivat lapolèmica sobre la gestió de l’aigua. Coma resposta a tots els reptes pendents enmatèria mediambiental, la Generalitat vaimpulsar diverses iniciatives que ara que-den recollides en la publicació Medi am-bient a Catalunya. Informe 2007. En laseva presentació, el conseller FrancescBaltasar va afirmar que l’any passat vasuposar “la confirmació del compro-mís del Govern amb el desenvolu-pament sostenible”.

El document mostra l’evolució delsparàmetres clau per avaluar l’estat de sa-lut de l’entorn, així com l’eficàcia de lesmesures posades en marxa per reduirels efectes negatius provocats per la màde l’home. La principal referència és elvolum d’emissió de gasos causants del’anomenat efecte hivernacle, que té coma principals conseqüències l’incrementde la temperatura mitjana del planeta en-tre 1,4 i 5,8 graus centígrads durant

aquest segle, la desertificació d’alguneszones, l’augment de les pluges torren-cials i la pujada del nivell del mar, segonsun estudi del Panell Intergovernamentalsobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Actualment, Espanya és el cinquè pa-ís amb més emissions de la Unió Euro-pea, amb un augment del 52% respec-te a l’any de referència establert pelProtocol de Kyoto. Percentatge que aCatalunya és del 47% en el mateix pe-ríode, comprès entre el 1990 i el 2005.Els principals motius són la multiplicaciódel transport per carretera i de les plan-tes de combustió industrial, segons l’in-forme de Medi Ambient. Durant la firmadel tractat, es va establir que l’Estat es-panyol hauria d’arribar al 2008 amb unincrement del 15%, fet que les xifres de-mostren que no ha complert. Per acatarles pautes del compromís, el Govern s’hamarcat com a objectiu per als pròximsquatre anys reduir l’augment fins al 37%,comptant amb la compra d’un 20% d’e-missions.

ENERGIES RENOVABLESL’increment del consum d’energia –de-pendent en pràcticament un 80% decombustibles fòssils com el petroli, el gasnatural o el carbó– és un dels principalsobstacles per al desenvolupament sos-tenible. No obstant, segons assenyala lapublicació Medi ambient a Catalunya. In-forme 2007, la tendència de creixement

continuat entre els catalans es va tren-car el 2005, quan va disminuir en un0,4%, i va continuar el 2006, quan la re-ducció va ser del 0,8%. A part, la Gene-ralitat assenyala com a objectius priori-taris incentivar l’ús d’energies renovables,l’eficiència i el canvi de model energètic.En aquest sentit, la participació de lesfonts renovables en el total de consumd’energia primària en l’actualitat és del2,4%. El pla de l’energia de Catalunyaestableix que aquest percentatge ha depujar fins al 9,5% el 2015.

Associat amb l’emissió de gasos con-taminants hi ha l’indicador de la quali-tat de l’aire. La Conselleria de Medi Am-bient i Habitatge disposa de la Xarxa deVigilància i Previsió de la ContaminacióAtmosfèrica de Catalunya (XVPCA), amb140 punts de detecció en 87 municipis,que faciliten més de nou milions de me-suraments a l’any. El territori està divi-dit en diverses zones, segons l’aglome-ració de població.

L’informe revela que s’han superat elslímits d’emissió d’òxids de nitrogen i par-tícules en suspensió, però no els de diò-xid de sofre i monòxid de carboni. Enaquesta matèria, el Govern va aprovarun pla d’actuació per restablir la qualitatde l’aire en 40 municipis de l’àreametropolitana de Barcelona, amb me-sures com, per exemple, la reducció dellímit de velocitat fins als 80 quilòmetresper hora.

El canvi climàtic condueix al desequi-libri: desertificació progressiva en algu-nes zones i pluges torrencials en altres.Catalunya va viure el 2007 un any espe-cialment sec, que es va traduir –fins a lespluges de l’últim mes– en la disminucióprogressiva de l’aigua emmagatzemadaals embassaments. Per això, la conse-lleria ha plantejat tota una sèrie de me-sures estructurals per evitar les conse-qüències d’una nova sequera, entre elles,l’estalvi i la reutilització mitjançant el trac-tament de les aigües residuals, la recu-peració dels aqüífers contaminats i laconstrucció de dessalinitzadores.

PRESERVACIÓ BIOLÒGICAFinalment, l’informe recull l’estat de la di-versitat biològica. Des del 2006, fins a1.040.155 hectàrees del territori catalàestan incloses en la xarxa Natura 2000,que recull les zones especials de con-servació a nivell europeu amb l’objectiude garantir el seu manteniment, o el seurestabliment, en cas que sigui necessa-ri. L’entrada en aquesta xarxa va supo-sar l’ampliació substancial del pla d’es-pais d’interès natural (PEIN), que agrupales diverses zones protegides a Cata-lunya. En aquests moments, tal com re-vela l’informe de la conselleria, el PEINconsta de 165 espais protegits, amb unasuperfície de 960.101,8 hectàrees i77.812,2 hectàrees marines, cosa querepresenta el 29,9% del territori català.2

Ambient contaminat a la ciutat de Barcelona, amb la Sagrada Família just al centre.

En guàrdia pel canvi climàticLa Generalitat ha presentat un informe sobre la situació mediambiental de Catalunya durant l’any 2007

DL’increment de l’emissió degasos contaminants a Espa-nya és del 52% respecte a lareferència de Kyoto. A Cata-lunya se situa en el 47%

DEl consum d’energies reno-vables no arriba al 2,4%. El2015 hauria de pujar fins al9,5%, segons el pla de MediAmbient i Habitatge

DLa Generalitat preveu la cons-trucció de dessalinitzadores, larecuperació d’aqüífers conta-minats i l’estalvi i la reutilitza-ció de l’aigua

ELS PRINCIPALSINDICADORS

EDUARD PALOMARESÀrea Monogràfics M

4 Pàgines especials DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico

Un operari de BCNeta! controla la recollida selectiva de residus.

Separar residus a casa no ésqüestió de tenir una cuina pe-tita, sinó més aviat una cons-ciència gran. Aquesta és laidea d’Aquí reciclem, la cam-

panya que ha promogut la Conselleria deMedi Ambient i Habitatge per impulsar elreciclatge de residus que produïm a la llar.La campanya s’articula a partir d’una ideainnovadora: invita els ciutadans a com-partir les seves experiències sobre la se-paració de residus domèstics en un bloc.D’aquesta manera es normalitza la pràc-tica del reciclatge en el dia a dia de les per-sones i s’insisteix en la necessitat del gestindividual per tornar a convertir els residusen recursos.

Aquí reciclem inicia ara la seva sego-na fase, en què els protagonistes són lespersones que han participat en el blocwww.aquireciclem.cat, un suport digitalque ha servit per explicar quin tipus deresidus es reciclen, i com organitzen lespersones la seva cuina per emmagat-zemar les ampolles de plàstic, envasosde iogurt, tetrabrics, capses de galetes,safates de porexpan, pots i ampolles devidre, paper d’alumini, revistes i diaris,etcètera. El bloc permet enviar comen-taris, fotografies i vídeos sobre les prò-pies experiències.

“L’objectiu de la campanya Aquí re-ciclem és fer partícip la ciutadania d’u-na nova manera d’entendre la recolli-da selectiva com una acció volun-tària”, manifesten des de la conselleria.En definitiva, insistir sobre la necessitat deseparar els residus perquè es puguin tor-nar a introduir a la cadena productiva pro-cessats com a matèria primera una altravegada.

GEST QUOTIDIÀ“La matèria primera no és infinita, demanera que el reciclatge i la separa-ció de residus són necessaris”, co-menten aquestes fonts. Per això l’esforç ila consciència que hi ha darrere del gestquotidià de dipositar els residus en cadacontenidor són els protagonistes d’a-questa campanya. En aquest sentit,www.aquireciclem.cat dóna veu als ciu-tadans perquè hi participin mostrant unraconet de casa seva –on tenen col·loca-des les diferents bosses de reciclatge– iaportin el seu punt de vista sobre la qües-tió i la seva forma de fer.

El bloc recull des de fotos de joves quemostren com organitzen les diferents ga-lledes d’escombraries a la cuina de casaseva de pocs metres, escoles que en-senyen als més petits a separar les dei-xalles en contenidors de diferents colorso fins i tot persones que s’animen i hi pen-gen vídeos amb consells per reciclar, re-duir i reutilitzar els residus, i ser més ecolò-gics cada dia. En tot moment, “s’ha

buscat la participació dels principalsprotagonistes i, al seu torn, s’ha do-nat valor a la identificació amb el gestde separar les restes domèstiques”,afegeixen aquestes fonts. El cert és queaquesta pàgina web ha despertat interès,i potser per aquest motiu l’Agència de Re-sidus de Catalunya s’anticipa a comuni-car que les dades de la recollida selecti-va de l’any 2007 milloraran respecte a lesdel 2006.

DEIXALLES EN RECURSOS Aquestes petites grans accions permetenl’estalvi d’aquestes matèries, així com d’ai-gua i energia en la fabricació de nous ma-terials, al mateix temps que contribueixena retallar les emissions de CO2 a l’atmos-fera. “Un residu es pot tornar a con-vertir en un recurs si el dipositem alcontenidor que li correspon”, expli-quen. Si els residus no es reciclen, aca-ben a les incineradores, cosa que pro-voca emissions de gas CO2, que fomentenel canvi climàtic perquè escalfen l’atmos-fera. “Llançar plàstics, paper i vidre enun dipòsit no fa més que ocupar terri-tori, de manera que tampoc és unasolució al problema. Quan un dipòsitarriba al límit de la seva capacitat esclausura. Després s’adequa tècnica-

ment, es cobreix de terra, s’hi plantavegetació i es controlen les possiblesemissions en un període mínim de 30anys”, aporten els responsables de lacampanya.

Si reciclem, els plàstics i els envasoslleugers –tetrabrics, plàstics d’embolicar,porexpan, iogurts, embolcalls, ampollesde plàstic, llaunes, etcètera– es fonen,tornen a entrar a la cadena productiva,i generen un nou producte. “Algunsplàstics tindran exclusivament usosindustrials, però no hi ha cap plàsticque es perdi si es diposita al conte-nidor groc. El vidre és un altre ele-ment fàcilment recuperable, perquèes fon a altes temperatures i es tor-na a convertir en vidre al 100%”,diuen. D’aquesta manera el reciclatge esplanteja no ja com una alternativa, sinócom una necessitat real.

El programa de gestió de residus mu-nicipals que impulsa l’Agència de Resi-dus de Catalunya de la Generalitat im-posa la prevenció del 10 % per càpita detots els residus per a l’any 2012. Aques-ta política segueix quatre línies bàsiques:una producció respectuosa amb el me-di ambient, una compra responsable, unús conscient, i un circuit efectiu de reci-clatge i de recuperació.2

Medi Ambient iHabitatge insisteix en el valor d’aquestgest quotidià

NEUS VILLAÀrea Monogràfics M

La campanya ‘Aquí reciclem’ invitaa compartir experiències en un blocL’objectiu és convertir en protagonistes els ciutadans conscienciats amb la separació de residus

L’OBJECTIU DEL PROGRAMA de gestió de residus municipals de Catalu-nya 2007-2012 és la reducció de bosses en un 50% per al 2012. No obs-tant, fins ara l’Agència de Residus de Catalunya no ha aconseguit firmarun acord voluntari amb el sector de la distribució alimentària en l’àmbit ca-talà i estatal, de manera que s’han començat a estudiar possibles vies pera la regulació legal de l’ús d’aquestes bosses. Els representants dels co-merços s’han mostrat del tot contraris a fixar algun tipus de taxa o cànona les bosses de plàstic, i van argumentar que la mesura en desincentiva-ria el consum.

Anna Tardà, representant de l’Organització de Consumidors i Usuaris deCatalunya, afirma que “els consumidors estem preparats” per buscar al-ternatives a l’elevat consum de bosses de plàstic a Catalunya. I recordaque “en matèria de medi ambient, si se’ns expliquen bé les coses, la res-posta del consumidor és espectacular”. Teresa Martínez, de Cicloplast,fundació dedicada a fomentar l’ús del plàstic, va insistir que la disminucióde bosses de plàstic incrementarà l’ús d’un altre tipus de bosses, com lesd’escombraries o de paper.

Les proves pilot sobre la reducció de l’ús d’aquestes bosses estan te-nint resultats favorables. Un exemple és la iniciativa portada a terme jun-tament amb els forns de la ciutat de Terrassa, on es va promoure l’ús debosses de roba per comprar el pa i es va reduir l’ús de bosses de plàsticdel 65% al 2% en aquests establiments.

MESURES PER REDUIR-NE L’ÚS

Bosses de plàstic

el repte

Publicitat DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico 5

CONSCIÈNCIAMEDIAMBIENTALDE TERCERA FILA

6 Pàgines especials DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico

tribunes

Compromís ambl’entornELS REPTES MEDIAMBIENTALS, A EXAMEN

Degans de col·legis professionals, experts i activistescoincideixen en la necessitat de replantejar la societatactual a partir d’una sensibilitat ecològica més elevada

Xavier

ALBORTPRESIDENT SECCIÓ TÈCNICA DE MEDI AMBIENT

DEL COL·LEGI DE QUÍMICS DE CATALUNYA

La Secció Tècnica de Medi Ambient del Col·legi de Químics de Catalu-nya col·labora directament en comissions, conferències, congressos,simposis, etcètera, i centra els seus esforços en tres vectors de con-

taminació: sòl, aqüífers i atmosfera. En referència al sòl, informem sobre el compliment del RD 9/2005, pel

qual s’estableixen les activitats potencialment contaminants del sòl, l’ús,criteris i estàndards, per a la de Declaració de Sòl Contaminat (IPS) ambl’objectiu de restaurar-lo al seu estat original i descontaminar-lo. Els aqüí-fers ens preocupen especialment, perquè l’aigua és un recurs escàs, i tam-bé ens preocupa molt la seva qualitat. Segons les dades contrastades definals del 2005 i el 2006, hi ha un miler de municipis espanyols que abo-quen les aigües residuals sense depurar-les, i contaminen aqüífers i pous.Respecte a la Unió Europea, estem per sobre de la mitjana de contami-nació permesa.

L’atmosfera és una altra de les nostres prioritats i el Col·legi de Químics deCatalunya està completament d’acord amb la política internacional sobre el can-vi climàtic i amb els acords a què es va arribar en les cimeres de Rio de Janei-ro, Kyoto, Buenos Aires i Bali. En les emissions de CO2 constatades el 2006,l’excés era de 8,5 milions de tones de gasos, i ens allunyàvem de complir el pro-tocol. A finals de 2007 vam participar en la Convenció Catalana del Canvi Climà-tic per a una reducció de 5,33 milions de tones de CO2. Actualment, estem in-tegrats al REACH (Reglament Europeu de Registre, Avaluació, Autorització iRestricció de Substàncies i Preparats Químics); VOC (Compostos Orgànics Volà-tils) i, en particular, estem treballant sobre dissolvents. Aquests compostosdestrueixen la capa d’ozó que ens protegeix; COP (Compostos Orgà-nics Persistents): persistència, bioacumulació, biomagnificació i se-mivolatilitat; i MTD o BAT (Millores Tècniques Disponibles), de lesquals també ens ocupem.

De cara al futur, tenim el repte de l’elaboració d’un do-cument sobre fonts energètiques netes i sostenibles, comel carbó net –amb reserves naturals per a més de 300anys– per transformar-lo en gas i l’electricitat sense emis-sió a l’atmosfera de CO2, utilitzant un sistema de postcom-bustió i oxicombustió, que transfereix CO2 a un confinament biolò-gic o transformant-lo o dissociant-lo mitjançant tractament o podentser emmagatzemat en dipòsits geològics.2

SÒL, AQÜÍFERSI ATMOSFERA

E l Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) és unainstitució implicada i compromesa amb el paisat-ge, que es converteix en un eix d’actuació i pre-

ocupació permanent. Un compromís que es manifestaexplícitament a partir de l’any 1999, quan s’organitza laprimera Biennal Europea de Paisatge, en col·laboració ambla UPC i de la mà de Rosa Barba, avui el certamen mésimportant en el seu gènere del panorama continental. Per-què la bona arquitectura preserva els valors paisatgístics,ordena el medi físic i cohesiona i integra socialment. I ésun dels valors culturals positius del paisatge. Des d’aquellprimer gest que constatava la sensibilitat cap al paisatge,el Coac ha crescut en iniciatives, i ha renovat el compro-mís en un diàleg continu i necessari amb l’urbanisme i lasostenibilitat.

I ho fa des de diferents fronts del col·legi. El primer posa l’ac-cent en l’estreta col·laboració del Coac amb les institucions públi-ques que, d’un temps ençà, estan desenvolupant polítiques de pai-satge i instruments de planejament i ordenament territorial quegaranteixin una gestió del territori més adequada. També participantactivament amb la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, for-mant part de l’Observatori de Paisatge de la Generalitat de Cata-lunya, o impulsant cites de rellevància internacional, com la deno-minada Biennal Europea de Paisatge.

Per un altre costat, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya dispo-sa d’organismes temàtics centrals en la gestió del territori: des del’Oficina de Paisatge i Urbanisme, l’Agrupació d’Arquitectes Urba-nistes de Catalunya i l’agrupació Arquitectura i Sostenibilitat. Eltercer front pivota al voltant de l’Escola Sert, àmbit formatiu obertals arquitectes i a tots els professionals vinculats al sector, que cen-tra part de la seva oferta educativa en l’urbanisme, la sostenibilitati el paisatge, amb la vocació manifesta de facilitar l’excel·lència enl’exercici professional i ajudar a una pràctica professional al serveidel territori. Disposar d’un paisatge de qualitat no serà possible sen-se l’aportació, sens dubte al costat d’altres factors, del projecte fí-sic arquitectònic.2

Anna Rosa

MARTÍNEZDELEGADA A CATALUNYA

DE GREENPEACE

Jordi

LUDEVIDDEGÀ DEL COL·LEGI

D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

Els catalans ens creiem asseguts a la primera fi-la del món. Califòrnia, Florida, Alemanya, Milà,són els nostres referents. A l’abordar les qües-

tions mediambientals, en canvi, reculem posicions; re-culem massa.

Propostes de transvasaments, aqüífers contaminats,una fuita radioactiva que posa en evidència la nostra ad-dicció a l’energia nuclear, diverses fuites de substànciestòxiques, un augment de les emissions de CO2, el des-aprofitament del 76% dels residus, la sembra del blat demoro transgènic i l’abandonament de tot el que és ecolò-gic, l’aposta pels cicles combinats i el subdesenvolupa-ment en energies renovables, la sobrepesca generalit-zada, la nostra costa hiperconstruïda i el rosari de portsque endureixen el nostre litoral... Tot això forma part delnostre trist patrimoni ambiental.

Si la Terra ha de ser principalment urbana, millor queno segueixi l’exemple de Catalunya. Ai, pobre ecòpo-lis, si s’ha d’assemblar a l’àrea metropolitana de Barce-lona, àvida d’envoltar una Collserola condemnada a con-vertir-se en un simple jardí, a cop d’urbanisme imuntanyes russes; que no podia tolerar que la natura-

lesa esclatés arran de les infraestructu-res a l’antic marge del Llobregat i no vaparar fins a omplir-la.

Aturem l’onada de ciment, posemen dubte les recomanacions del

Cercle, del RACC i de lescambres habituals, i no

permetem mai més queel nostre progrés esmesuri amb regles que

no calibrin el medi am-bient i la nostra salut. Perquè tots

hem de voler estar, seriosament, a l’avant-guarda de l’ecòpolis.2

ARQUITECTES PER UNPAISATGE DE QUALITAT

E l Dia del Medi Ambient és per a mi una cosaaixí com el meu aniversari. El dia enquè faig anys em dedico alguna

atenció especial, però no per això dei-xo de cuidar-me i d’estimar-me la res-ta de l’any. Sé que, malgrat aquestesatencions, envelliré, igual que ho estàfent la Terra. També sé que moriré, compossiblement acabarà fent la Terra. Però aquesta cer-tesa del final no fa que m’abandoni, sinó més aviat quem’esforci més per tenir temps i forces per anar fent elque crec que he d’anar fent. El mateix passa amb la Te-rra, crec que hem de cuidar-la i no agredir-la, que te-nim l’obligació de donar-li temps i llibertat perquè se-gueixi la seva evolució natural i arribi al seu ple i madurfinal. Per mi, aquest és el rol principal dels ecologistes.

Des d’EL PERIÓDICO m’han sol·licitat que avui elsexpliqués com considero que ha de ser la ciutat sos-tenible. Els en donaré la meva opinió esquematitzadaen quatre punts. Un: crear un entramat d’habitatge,llocs de treball i de relació personal que per-meti minimitzar els desplaçaments idisminuir el consum de temps icombustible que hi van asso-ciats. Dos: disposar d’àrees ver-des on la gent pugui sentir els ci-cles de la naturalesa i harmo-nitzar-s’hi. Tres: fomentar espaisde relació social entre les perso-nes perquè tots aprenguem detots. Quatre: disminuir l’excés d’o-ferta de distraccions i de diversions,que arriben a ser una droga alterna-tiva, consentida i fomentada.

Avui és l’aniversari del medi ambient, dedi-quem-li alguna atenció especial.2

LA TERRANECESSITA TEMPS I LLIBERTAT

Pàgines especials DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico 7

Catalunya és un país petit, muntanyós, poc plu-jós i densament poblat. Amb semblant matriude base, els problemes ambientals són d’es-

perar. Rep, a més, molt elevats contingents de visi-tants estrangers, alhora que el sector de la construc-ció té un pes territorial superior al vegetativamentesperable: més dificultats. Podria explicar-se de ma-nera més edulcorada, però això no milloraria les co-ses. També podria adoptar-se un relat tremendista,però això tampoc les empitjoraria. N’hi ha prou dedir que són així.

Seran pitjors. El canvi climàtic augmentarà l’aridesa ge-neral i, especialment, alterarà el mapa de les precipita-cions. Ja va començar: feia mesos que vèiem com ploviaa tot arreu, excepte on hi ha els embassaments. En elfutur, probablement els rius tindran dificultats per veurerespectats els seus cabals ecològics. Els incendis fores-tals s’intensificaran. L’abandonament agroforestal seguiràaugmentant. Podem ignorar-ho, estirar-nos els cabells

o, contràriament, fer-hi alguna cosa.Fem-hi alguna cosa. El Dia Mundial

del Medi ambient no es va instituirper a alegria de ploramiques, sinóper a estímul de projectistes. Millo-rem les ciutats, que és on vivim lagran majoria. Implantem la gestió dela demanda d’aigua, energia i recur-sos en un context d’eficiència i reuti-lització. Contraprestem dignament elsserveis ambientals del camp, en llocde gastar en subvencions i bombers.I limitem el vehicle privat al que siguirealment necessari, perquè tampoc te-nim petroli per fer-lo funcionar. De fet,ningú en tindrà d’aquí a poc. De la ne-

cessitat, fem-ne virtut.2

ÉS FONAMENTALFER DE LANECESSITAT VIRTUT

Enric

AULÍCOMENTARISTA

MEDIAMBIENTAL

Ramon

FOLCHDOCTOR EN BIOLOGIA.

SOCIOECÒLEG. DIRECTORGENERAL D’ERF

Carles

ARNOULTDIRECTOR DEL SALÓ

ECOCITY 2009

Les empreses mediambientals de Catalunya ge-neren entre el 2,5% i el 3% del producte inte-rior brut (PIB), facturen uns 4.000 milions d’eu-

ros a l’any i donen feina a prop de 50.000 persones.En aquest marc, el saló Ecocity de Fira de Barcelona

tornarà a ser, del 27 al 29 de maig del 2009, el punt de tro-bada per seguir avançant en la sostenibilitat de la indústria i les

ciutats. Amb una clara vocació internacional que s’està potenciant, Ecocity

és, també, una plataforma a favor del coneixement, amb importants de-bats sobre polítiques i tecnologies relatives a l’aigua, al tractament deresidus, a l’energia i a l’aire, així com als serveis i els equipaments ur-bans. Ecocity serà novament una eina útil per a empreses i municipis,a més d’una referència tant a nivell nacional com de l’àrea mediterrània.El saló, a més, coincidirà en el recinte firal de Gran Via amb la cele-bració de Carbon Expo, la fira i congrés líder mundial en el mercatde les emissions de carboni, organitzat conjuntament amb el Banc

Mundial, la International Emissions Trading Association (IETA), la Fira de Colònia iFira de Barcelona.

La celebració d’aquests esdeveniments són un pas més en l’a-posta de Fira de Barcelona pel medi ambient i la sostenibilitat. Una

clara prova d’això és el projecte que s’està desenvolupant alrecinte de Gran Via, en què s’està instal·lant un parc fo-

tovoltaic de 3,3 MW de potència sobre la coberta delspavellons. D’aquesta manera, la fira comptarà amb

la instal·lació d’energia fotovoltaica sobre cober-ta més gran d’Espanya, i la sisena de tot el món.

Una vegada es posi en funcionament, permetrà evitarl’emissió de 2.047 tones anuals de diòxid de carboni(CO2), que és un dels principals gasos causants de l’a-nomenat efecte hivernacle.

La sensibilització social sobre la necessitat de respectar el me-di ambient en cadascun dels àmbits de la vida quotidiana, i actuar per fersostenible la vida al nostre planeta, ja és un fet contrastat. També és ne-

cessari que les empreses disfrutin de facilitats per aplicar les millores que tots con-siderem prioritàries.2

SOSTENIBILITAT EN LAINDÚSTRIA I LES CIUTATS

A la foto principal i a lessiluetejades, els objectes

presentats en l’edició del 2007 del premi Medi Ambient

Disseny per al Reciclatge.

8 Pàgines especials DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico

NEUS VILLAÀrea Monogràfics M

Un tramvia circula per un carrer de Barcelona.

Optimitzar recursos, millorar l’e-ficiència i gestionar d’una al-tra manera tots els processosde la societat són els princi-

pals reptes del moment. “El canvi deparadigma contemporani és l’ecolo-gisme”, afirma rotund l’urbanista AndreuUlied en el llibre Catalunya cap al 2020:Visions sobre el futur del territori. Es trac-ta del primer volum de la col·lecció Pa-norama 7 territoris, editada per la Gene-ralitat de Catalunya, que analitza lasituació actual i dissenya un full de rutaper construir la ciutat del futur.

Quan Ulied parla d’ecologisme, parlade sentit comú: fins ara la societat ha ba-sat el seu creixement en el consum i elsbéns materials, però per progressar, elPIB no pot ser l’únic indicador del de-senvolupament. Segons l’expert, peraconseguir actuacions sostenibles en totsels terrenys –des de l’organització terri-torial fins a les polítiques de transport– lasocietat ha de mirar cap endins més quecap enfora: “Més que apostar per obrirCatalunya a tot tipus d’activitats ex-teriors, es tracta de revaloritzar i ar-ticular els clústers tradicionals, se-guint un model de desenvolupamentendogen vinculat a cada lloc”.

Gestionar ecològicament les ciutats,les comarques, els municipis, és acon-seguir el màxim profit dels recursos jaexistents. Ulied manifesta que l’organit-zació territorial més eficient és aquellaque es basa en “mancomunitats mu-nicipals voluntàries per prestar ser-veis comuns”. D’aquesta manera, lesadministracions públiques es comporta-rien com a impulsores de processos departicipació social en la presa de deci-sions públiques: desenvoluparien pro-cessos de l’Agenda 21 Local per delimi-tar principis socials i ambientals dereferència i plans de desenvolupamentestratègic i territorials de coordinació ur-banística que servirien de base a la dis-cussió amb la Generalitat pel que fa a lesinversions públiques. “En una societat

més ben educada i més ben atesasocialment, s’ha de tornar el poderals ciutadans, i activar la seva parti-cipació en les decisions públiques,tant com sigui possible”, afegeix l’ur-banista.

GENERAR NOUS PRODUCTESLes polítiques de transport, la xarxa vià-ria, el consum dels recursos naturals, lagestió dels residus, l’estalvi d’energia iles disminució de CO2 en l’atmosfera sónalguns dels temes que aborda l’expertper establir el full de ruta de Catalunya2020. En aquest sentit, una millor gestiódels recursos naturals “aportaria

guanys potencials elevadíssims”: es-talvis en l’agricultura, la reutilització en laindústria o la regeneració de l’aigua deconsum domèstic per a altres usospermetrien superar els dèficits actuals.“El canvi cultural també suposariauna nova cultura de l’aigua”, apuntal’enginyer.

Els residus s’haurien de considerarcom a recursos a reciclar per posar no-vament en el mercat de producció i ge-nerar nous productes: “S’ha de mini-mitzar la quantitat de rebuig que esdiposita en els grans abocadors per-què ja estan saturats, i pels costoseconòmics i ambientals que ocasio-

na construir nous abocadors en el te-rritori”. Ulied proposa aplicar una tarifacom la del cànon de sanejament de l’ai-gua per reduir els residus; i com a sego-na estratègia, la recollida selectiva i elstractaments de reciclatge i d’obtenciód’energia.

Respecte a les polítiques de transport,Ulied opina que s’hauria de reduir la mo-bilitat i autoregular el trànsit de merca-deries per carretera. Més que construirnoves línies de ferrocarril, l’expert apos-ta per optimitzar primer l’excedent de ca-pacitat de la xarxa actual de ferrocarril re-gional i de rodalies, i la nova línia d’altavelocitat: “Mentre que el transportaugmentaria en 20 anys d’uns 35.000a uns 50.000 milions de passatgersper quilòmetre, el transport per car-retera s’hauria d’estabilitzar o fins itot disminuir per sota dels actuals20.625 milions de passatgers perquilòmetre; per aconseguir-ho és ne-cessari una política urbanística decreixement compacte per afavorir elsviatges a peu i en bicicleta, i de su-port al transport públic”, assegura.

En aquest sentit, establir plans detransport a escala comarcal centrats so-bretot en el transport públic, l’autobús irodalies, per accedir tant a l’interior deles ciutats com als polígons industrials iels pobles més allunyats, apareixen coma elements clau en la gestió de la mo-bilitat.

MENYS CO2 I ACCIDENTSLa política viària compatible amb l’esta-bilització o fins i tot amb la disminució dela utilització dels cotxes és especialmentimportant tenint en compte que els vehi-cles generen un percentatge molt im-portant de les emissions de CO2 en l’at-mosfera. Aquestes es poden “reduirdràsticament” –segons Ulied– “ambcanvis en la mobilitat i l’energia, ai-xí com l’urbanisme, reduint dels ac-tuals 38,2 milions de tones per any aunes 28,2, complint els acords deKyoto. Els accidents de cotxe tambédisminuirien dels actuals 23.438 als19.672 per any”.2

UNA MILLOR GESTIÓDELS RECURSOSAPORTARIA GUANYSELEVADÍSSIMS

EL CANVI PASSA PER UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

Andreu ULIEDENGINYER DE CAMINS I URBANISTA

Han passat cinc anys des quevaig escriure Catalunya 2020, iper això avui la seva relectura

crítica té un interès molt especial. La vi-sió de la Catalunya ecoregional era unade les quatre visions que es presenta-ven, alternativa a la Catalunya ciutat (elmodel de desenvolupament territorialtradicional de Catalunya), la Catalunyanodal (la que tenia un to més social-demòcrata i potser més ajustat a lesnecessitats de la Catalunya d’avui), i laCatalunya global (optimista des d’unpunt de vista tecnològic, la més libe-ral i desacomplexada culturalment).¿Quina d’elles és la que més convé aCatalunya?

La qüestió de fons avui, per mi, és lacapacitat dels tècnics i professionalsque treballen per a les administracions

públiques catalanes, per a les empre-ses relacionades amb els processos deconstrucció de la ciutat, per gestionarmés eficientment el dia a dia sense per-dre de vista el mitjà i llarg termini. La vi-sió d’una Catalunya ecoregional, d’u-na ciutat ecològica o sostenible, tot ique probablement és la més respon-sable i convenient a mitjà i llarg termi-ni, també és la més difícil d’implemen-tar, la que exigeix més intel·ligència isensibilitat en les institucions, un rigormés gran en l’acció de govern i en l’ad-ministración diària, i més educació igrau de compromís en els ciutadans.També és la visió més vulnerable a lacrítica.

Algunes idees de la visió ecoregionalpresentades a Catalunya 2020 merei-xen ser revisades. Actualment, un dels

projectes fonamentals d’una visió eco-regional o ecologista ha de ser priorit-zar la millora del conjunt de carretereslocals i comarcals, camins importants,vials de continuïtat interurbana, perquèpuguin servir de base a un sistema detransport públic eficient i convertir-seen un element d’ordre en els proces-sos d’urbanització i de restauració delpaisatge. Molts dels problemes i de lesoportunitats de transformació de lesciutats i del territori de Catalunya sóncomuns en qualsevol de les quatre vi-sions alternatives de futur que es plan-tejaven a Catalunya 2020.

Per acabar, la setmana passada es-tava a prop de Rabat, en un debat ambels autors dels estudis prospectius Ma-rroc 2030, Tunísia 2030, Líbia 2030,Mauritània 2030 i França 2030. Perquè

a Catalunya, abans del Catalunya 2020,es va fer un treball col·lectiu dirigit perl’IEMed –Catalunya 2010–, i ara l’IE-Med torna a estar interessat a implicar-se en l’anàlisi de futur a escala del Me-diterrani. És curiós que a Espanya nos’hagi fet un treball semblant, però sí aMadrid, el Madrid 2015 que va redac-tar Emilio Fontela per encàrrec d’Es-peranza Aguirre.

Comparar les visions que tenen avuia Madrid sobre el seu futur amb les quetenim a Catalunya, ens ajudaria a acla-rir-nos una mica més a tots i a no anartant a cegues, segons com bufa el vent.Un mal pla, deia el conseller Vallès el1934, és millor que seguir les modes iels estereotips, i anar improvisant, en-cara que sigui amb la millor voluntat iles idees més nobles.2

UNA NOVA VISIÓ DEL TERRITORIla tribuna

El full de ruta de ‘Catalunya 2020’L’urbanista Andreu Ulied desvela en un llibre els reptes futurs per aconseguir una ciutat ecològica

Publicitat DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico 9

10 Pàgines especials DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico

D. R. Àrea Monogràfics M

Propostes per impulsar el creixement territorialReunió de grans experts en matèria urbanística

D. R.Àrea Monogràfics M

DARÍO REINAÀrea Monogràfics M

Generadors d’energia eòlica.Vehicles elèctrics.

Un activista de Greenpeace escala una central tèrmica de carbó com a protesta per l’ús d’aquesta font energia.

D es d’avui fins dissabte que ve laciutat francesa de Perpinyà acullla tercera Conferència Internacio-

nal Derbi sobre energies renovables, unaprestigiosa cita reconeguda pels espe-cialistes i els professionals del sector. In-clourà 16 sessions temàtiques, 300 reu-nions de negoci europees i una exposicióde tecnologies innovadores en 500 me-tres quadrats. S’organitzaran taules ro-dones sobre els àmbits científics i tècnicsde les energies renovables i visites d’ins-tal·lacions.

L’esdeveniment s’ha obert amb les Tro-bades del programa d’investigació i ex-perimentació sobre energia en la cons-trucció. Un altre dels actes destacats seràel fòrum d’afers europeus, amb la col·la-boració de la Cambra de Comerç i In-dústria del Llenguadoc-Rosselló, la Cam-bra de Comerç i Indústria de l’EuroregióPirineu-Mediterrani i la xarxa europea d’in-novació IRC Network.

La conferència reunirà 700 personesper dia, amb un total de 1.000 congres-sistes. Hi intervindran 100 conferenciants,entre els quals hi haurà 10 californians,

D imarts passat l’Institut d’Arqui-tectura Avançada de Catalunya(IAAC) va acollir la trobada d’ex-

perts Bones notícies al voltant de l’ur-banisme. Aquesta reunió vol promourela innovació en l’àmbit de l’habitabilitatdel territori. La jornada va reunir profes-sionals de camps molt diversos –arqui-tectura, urbanisme, política, sociologia,enginyeria, paisatgisme, gestió, turismeo economia–. A partir de les seves ex-periències concretes es va intentar iden-tificar algunes tendències clau per al pro-grés del territori en els anys vinents.

Algunes de les ponències celebradesvan versar sobre els vehicles elèctrics,l’eficiència en l’organització urbana, lesnoves estratègies per a la vivenda pro-tegida, el pla de vivenda universitària oels nous barris de Catalunya. També esvan tractar els temes de les hortes so-lars, els parcs naturals, les xarxes terri-torials o la coordinació intermunicipal. Fi-nalment, es van presentar 11 propostesinnovadores per afrontar el canvi de ci-

cle econòmic i impulsar el desenvolupa-ment urbà i territorial.

L’Institut d’Arquitectura Avançada deCatalunya és una fundació privada de-dicada a la investigació i a l’educació enl’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i lesnoves tecnologies, en què participa laFundació Politècnica de Catalunya (FPC),així com arquitectes i empresaris del mónde la construcció i l’urbanisme.2

El Dia Mundial del Medi Am-bient va ser establert per l’As-semblea General de les Na-cions Unides el 1972, amb

motiu de l’obertura de la Conferènciad’Estocolm sobre el Medi AmbientHumà. Se celebra cada any coincidintamb el 5 de juny en un país diferent i ésun dels principals espais a través delsquals les Nacions Unides estimulen laconscienciació sobre el medi ambient anivell mundial, a més de promoure l’a-tenció i l’acció política.

Aquest any el país escollit és Nova Ze-landa i les celebracions se centraran enles solucions i les oportunitats per als paï-sos, les companyies i les comunitats pereliminar l’ús del carbó en les seves eco-nomies i estils de vida. Les mesures con-sisteixen a augmentar l’eficiència energè-tica en edificis i aparells elèctrics: des deles bombetes de baix consum fins a for-mes més netes i renovables de genera-ció d’electricitat i sistemes de transport.Així mateix, s’emfatitzarà el paper que ju-guen els boscos per combatre l’augmentdels gasos d’efecte hivernacle: es cal-cula que el 20% de les emissions quecontribueixen al canvi climàtic global re-sulten de la desforestació.

Nova Zelanda, on la silvicultura (el cul-tiu i explotació de les muntanyes) és unaindústria important i la conservació delsboscos és una alta prioritat, té pensatutilitzar el Dia Mundial del Medi Ambientper ressaltar el paper que les tecnolo-gies i la conservació forestal poden ju-gar per aconseguir les metes de canvisclimàtics locals i internacionals.

“Com a part de la campanya deNova Zelanda per incrementar lasostenibilitat ambiental, ens hemcompromès a reduir les nostresemissions. Però per vèncer el repteque el canvi climàtic sigui produït pelconsum del carbó ha de ser una me-ta realment mundial. Durant els es-deveniments commemoratius del’any vinent del Dia Mundial del Me-di Ambient, espero poder conèixerla manera com altres països s’estanenfrontant a aquest repte”, va afirmarla primera ministra del país, Helen Clark.

ACTIVITATS MULTICOLORL’agenda del Dia del Medi Ambient hade donar una cara humana als temesambientals per permetre que les perso-nes es converteixin en agents actius deldesenvolupament sostenible i equitatiu;promoure la idea que les comunitats sónfonamentals per canviar les actituds res-pecte als temes ambientals, i defensar

la creació d’associacions, cosa que ga-rantirà que totes les nacions i els poblesdel món puguin disfrutar d’un futur méssegur i pròsper. També és un esdeveni-ment en què participen persones i or-ganitzacions amb activitats multicolors,com concentracions als carrers, desfi-lades de bicicletes, concerts ecològics,concursos d’assaig i cartells a les es-coles, sembra d’arbres, així com cam-panyes de reciclatge i neteja.

En aquest dia en particular, els capsd’Estat, els primers ministres i els mi-nistres del Medi Ambient llegeixen de-claracions i es comprometen a cuidar la

Terra. Es fan promeses que condueixena l’establiment d’estructures governa-mentals permanents relacionades ambla conservació ambiental. També brindal’oportunitat de firmar o ratificar conve-nis ambientals internacionals.

L’any passat, el principal esdeveni-ment del Dia Mundial del Medi Ambientes va portar a terme a Noruega sota ellema El desglaç, ¿un tema candent? Enaquella ocasió va tenir com a tema cen-tral els efectes que produeix el canviclimàtic en els ecosistemes polars i lescomunitats, així com les conseqüènciesimmediates que té a tot el món.2

ELS APARELLSELÈCTRICS I ELS EDIFICISHAN D’INCREMENTARL’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

EL CONSELL

que procedeixen del que serà el territoriconvidat aquest any. I és que Califòrnia ésun gresol de companyies en etapa dellançament i pimes molt actives en l’àm-bit de les energies renovables. Per aquestmotiu, a Derbi li interessa molt l’assistèn-cia de la delegació d’industrials procedentsd’aquest estat americà.

EL RESPONSABLEL’organitzador d’aquest esdeveniment ésDerbi (Desenvolupament de les EnergiesRenovables en la Construcció i la Indús-tria), un estament econòmic creat a Per-pinyà el 2005 per dinamitzar el sector deles energies renovables a França, divul-gant coneixement a través de les empre-ses i els centres d’investigació de la regióLlenguadoc-Rosselló.

Per Derbi, són tres els àmbits d’actua-ció estratègics. En primer lloc, els edifi-cis productors d’energia mitjançant l’a-profitament d’una arquitectura intel·ligent.En segon lloc, les xarxes i l’emmagatze-matge de l’energia, a través de la inter-connexió de l’hàbitat, els pols d’activitati els llocs de producció. Finalment, Derbies fixa en la producció d’energia descen-tralitzada aprofitant les possibilitats del sol,l’aire o la biomassa.2

Economies amb un menorús del carbóNova Zelanda es converteix avui en seu del Dia Mundial del Medi Ambient 2008

Cita de les energies renovablesCalifòrnia és el territori convidat a Derbi 2008 pel seu caràcter innovador

DELS CIUTADANS PODEN SOL·LICITAR NOUS ESPAIS PÚBLICS AL CARRER

Alforges per anar en bicicleta, de Siro Enebra i Vanesa Fernández, elaborades amb sacs reciclats.

Pàgines especials DIJOUS5 DE JUNY DEL 2008 el Periódico 11

De residus a productes útils i divertits

DSÓN PECESMODULARSAMB UNA VIDAMITJANA DE 10 A 25 ANYS

DCONJUGACREATIVITAT I RESPECTE PER L’ENTORN

DL’ARTICLEPROMOU NOUSHÀBITS DECONSUM

NEUS VILLAÀrea Monogràfics M

Una alfombra feta de burillesde cigarrets, un collaretconfeccionat amb cartronsde llet o unes sandàlies desola de pneumàtic són al-

guns dels objectes que s’exhibeixen, finsal 14 de juny, a la sala d’exposicions deVinçon. Més d’una trentena de produc-tes que conjuguen disseny i reciclatge, ique van ser candidats al premi Medi Am-bient 2007 Disseny per al reciclatge, queconvoca el Centre Català del Reciclatge,organisme dependent de l’Agència deResidus de Catalunya (ARC) de la Ge-neralitat.

Alguns d’aquests productes no sola-ment no es comercialitzen, sinó que nitan sols es produeixen. És el cas delWCube, un cub per aprofitar l’aigua fre-da del bany; el Packpa, un envàs per aentrepans, o un moble de plàstic reciclatdestinat a deixar-hi la premsa gratuïta ques’abandona als seients del metro. Solu-cions útils i estèticament boniques perfer més fàcil i sostenible la vida d’avui.

RECONÈIXER ELS ESFORÇOSEl premi de medi ambient de la Genera-litat distingeix productes, projectes, es-tratègies i materials amb un disseny queincorpori criteris de reciclatge i reciclabi-litat. “L’objectiu és impulsar i fomen-tar els processos de valorització i re-ciclatge dels residus generats aCatalunya, i reconèixer els esforçosdirigits a desenvolupar materials i fa-bricar productes biodegradables”,comenten fonts de l’ARC.

En l’edició del 2007 van ser distingitsamb premi un prestatge mural elaboratamb residus municipals, un divertit kitque explica com crear nous objectes apartir d’envasos de consum i un set d’ar-ticles realitzats amb material d’impres-sió. Els cossos de formigó prefabricatselaborats amb materials d’enderrocs iels panells aïllants elaborats a partir delrebuig del procés de metanització delsresidus sòlids urbans van obtenir men-cions especials. Així mateix, l’Escola Su-

perior de Disseny ESDI va aconseguir unreconeixement per l’esforç realitzat en ladifusió i la participació dels seus estu-diants en la presentació de candidatu-res. Ara, totes elles s’exhibeixen a la sa-la Vinçon.

Per la seva part, la Generalitat ja haobert la convocatòria per participar en elpremi Disseny per al reciclatge 2009. Lescandidatures es podran presentar abansdel 31 de gener de l’any que ve a tra-

vés d’un formulari que hi ha a la pàginaweb www.arc_cat.net/ca/home.asp. Elsproductes s’han d’emmarcar en quatrecategories: DA. Productes (industrialitzats i comer-cialitzats).DB. Projectes (ni produïts ni comercialit-zats).DC. Estratègies (iniciativa, política o sis-tema que integri el concepte de dissenyper al reciclatge i que el presentin em-

preses o institucions).DD. Materials (reciclats, reciclables o bio-degradables que es comercialitzin o es-tiguin en fase R+D avançada).

El jurat està format per set membres,entre els quals hi ha noms com Nani Mar-quina, presidenta de l’Associació de Dis-senyadors Professionals, o Uli Marchs-teiner, president de l’Associació deDisseny Industrial del Foment de les ArtsDecoratives.2

ALGUNS DELSPRODUCTES NI ESCOMERCIALITZEN NI ES PRODUEIXEN

NOVES SOLUCIONS

La sala Vinçon exhibeix l’ecodissenyUna mostra reuneix els objectes i els projectes que van optar al premi Medi Ambient 2007 ‘Disseny per al reciclatge’

els premiats

PREMI /A: PRODUCTES PREMI /B: PROJECTES PREMI /C: ESTRATÈGIES

ELABORAT amb plàstic reciclat pro-cedent del contenidor d’envasos derecollida selectiva, aquest prestatge(www.estudiblanc.net) ha estat distin-git per aplicar un esforç de disseny aun article que resulta econòmic i perdesenvolupar un producte útil a partirde residus de granconsum.

PRESTATGE MURALDE DISSENY BLANC

ORIGINAL, DIDÀCTIC i amb una pre-sentació molt acurada. El Kitpack,creat per Marta Riudavets, contéexemples d’envasos i emba-latges de cartró de la com-pra diària de productes,que inclouen instruccionsper confeccionar nous pro-ductes, com un rellotge deparet o una caixa de folis.Així, els residus es conver-teixen en nous productes icanvia la visió actual delsenvasos.

KIT DE REUTILITZACIÓ IRECICLATGE D’ENVASOS

LA TASCA EMPRESARIAL es con-juga amb la creativitat i el respec-te pel medi ambient. La Generali-tat va premiar l’estratègia dereaprofitar residus del procés d’im-pressió per fabricar nous produc-tes, atractius, simpàtics i útils,de manera que s’allarga lavida dels materials.Aquests productesencaixables estanfets de paper, car-tró i cautxú reci-clats.

LÍNIA +D’1 D’EL TINTERARTS GRÀFIQUES