CURS:

Tercer d’ESO

MATÈRIA:

Ciències experimentals

DURADA:

9 sessions d’1 hora cada sessió

AUTORES:

Marta Simón

Pot influir la coca-cola en la formació de càlculs

renals?

Activitat

Publicat el 3 de maig del 2016

POT INFLUIR LA COCACOLA EN LA FORMACIÓ DE CÀLCULS

RENALS ? Pregunta vertebradora global

Activitat inicial :És saludable beure coca cola ? ( 1h)

Cada cop hi ha més pacients que pateixen els càlculs renals i els professionals sanitaris no es posen d’acord en com abordar aquesta afectació que pot ser molt dolorosa. La dieta moderna, amb aliments industrials plens de conservants sòdics i baixos en magnesi i aliments naturals frescos, incrementen les possibilitats de tenir-ne. Hem d’aplicar el sentit comú i tornar a recuperar hàbits, aliments i herbes que sempre han format part de la nostra alimentació i ens han protegit de mals com aquest.

En un estudi publicat al Clinical Journal of the American Society of Nephrology, uns investigadors Italians I Americans , han demostrat que el consum de begudes gasoses està associat a un risc superior de càlculs renals.(1) Els càlculs renals es formen per acumulació de sals minerals a les vies urinàries. En generals els metges recomanen als seus pacients de beure molt per evitar-los. Però totes les begudes poden servir per prevenir els càlculs renals ? Això és el que han estudiat en aquesta recerca Els investigadors han analitzat qüestionaris sobre salut i estil de vida de 194.000 persones, durant una mitjana de 8 anys RESULTATS: Els participants que han consumit al menys un refresc de cola per dia, presenten un 23% més de risc de desenvolupar càlculs renals que els que només n’han consumit un per setmana. D’altra banda també han constatat que el risc queda reduït si el consum és de Café, té o sucs de taronja

Les begudes gasoses, utilitzen l’àcid ortofosfòric com a acidificant. Un consum massa alt de fosfats, pot ocasionar dipòsits de fosfat de calci en els tubs distals de l’aparell excretor la qual cosa pot provocar calcificacions i apareixen els càlculs renals, en canvi l’àcid cítric és un altre acidificant que no provoca els mateixos efectes. L’estudi del consum de begudes de cola , es tradueix en un canvi en la composició de l’orina i un risc més elevat de càlculs renals d’oxalat de calci.(2)

(1) Pietro Manuel Ferraro, Eric N. Taylor, Giovanni Gambaro, and Gary C. Curhan. Soda

and Other Beverages and the Risk of Kidney Stones. Clinical Journal of the American Society of Nephrolo.gy. 15 mai 2013.

(2) Rodgers A. Effect of cola consumption on urinary biochemical and physicochemical risk factors associated with calcium oxalate urolithiasis. Urol Res. 1999;27:77–81

http://www.lanutrition.fr/les-news/les-sodas-augmentent-le-risque-de-calcul-renal.html

Activitat inicial.

1.- Llegiu la noticia individualment 2.- Distribuir-vos les tres preguntes a, b, c i trobeu la resposta 3.- Poseu en comú els resultats i responeu pregunta d en grup. INDIVIDUAL

a.- Quin problema planteja la noticia ?

b.- Quin tipus d’estudi científic s’ha realitzat per trobar les causes de l’afecció ?

c.- Quines dades ofereix l’article com evidències dels resultats obtinguts ?

EN GRUP

d.- Quines preguntes ens fem ?

Què ens fa falta investigar per explicar com ens afecta prendre massa begudes de cola ?

( Hauria de sortir )

En relació a les begudes amb cola ?

- Quina composició ? - Els efectes secundaris ?

En relació al cos humà ?

- Com funciona l’aparell excretor? - Com es forma l’orina? - Com i perquè es formen les pedres ?

Activitat 2. La composició de la coca cola . La información de les etiquetes ( 1h) La fórmula exacta de la coca cola és un secret comercial però l’anàlisi química ha permet conèixer alguns dels seus components i additius. Repartiu-vos les tasques que proposem per obtenir la màxima informació sobre la seva composició i els efectes secundàries per la salut dels seus components- A la web de l’empresa coca cola, podeu trobar informació sobre les dades de l’etiquetatge del producte.

a.- Compareu a partir de la normativa d’etiquetatge de l’agencia catalana de consum , si es

compleix la normativa vigent.

b.- Feu un llistat dels components coneguts de la beguda

Ingredients Fórmula química si s’escau Propietats

c.- Feu una recerca per identificar els efectes sobre la salut del àcids de la coca cola

Àcid Efectes sobre la salut

Webs per consultar: http://preguntasyrespuestas.cocacola.es/que-es-acidulante-e338#.VpTtSlI_a3b https://prezi.com/afsr1xj3ucbt/acidos-inorganicos-presentes-en-la-coca-cola-y-efectos-en-la/

ACTIVITAT 3 (1h) ACTIVITAT 3 a. SALS , SOLUBILITAT Si busquem la definició càlcul renal el que trobem es l’afirmació següent: Càlculs renals: les sals que circulen pel ronyó en el procés de formació de l’orina poden arribar a

precipitar( perquè no són solubles en aigua ) i formar càlculs renals ("pedres") que són molt

dolorosos d’expulsar.

En aquesta activitat ens proposem observar la solubilitat de diferents sals, distingint entre sals molt solubles i altres menys solubles. També haurem de predir quina és la solubilitat i com la variació del volum d’aigua afecta la solució. A la segona part reproduirem una reacció de precipitació. Procediment 1. Obre la pàgina: http://phet.colorado.edu/en/simulation/soluble-salts i descarrega’t la simulació (si la vols veure en espanyol pots anar al final de la pàgina on diu “translated versions” i escollir la versió en espanyol). 2. Et sortirà una finestra com aquesta:

3. Selecciona “table salt”, o sigui sal de taula i sacseja el pot de la sal, fins que comenci a caure al got. 4. Fixa’t a la dreta, el nombre d’ions que hi ha dissolts, el nombre que hi ha units i el total d’ions. 5. Torna a repetir el procés amb d’altres sals. Has de clickar on diu, “slightly soluble salts” (sals poc solubles) i anotar les dades de la simulació, és a dir, cations i anions de la dissolució en la taula que hi ha en l’apartat de resultats. Observa les diferències Considerem la dissolució saturada quan la quantitat d’ions dissolts i units no varia. Prova-ho amb les sals següents: Sal de taula (clorur de sodi) Bromur de plata Iodur de coure (I) Bromur de mercuri (II) Fosfat d’estronci

Resultats: 1.- Busca les formules i escriu-les en la primera columna de la taula (apartat resultats). Saps quins són els cations i els ions que formen cada sal ? 2.- Omple la següent taula amb tota la informació que se’t demana. Les dues últimes columnes les obtindràs de la simulació.

Compost Formula

Dades simulació

Cations lliures/ cations totals

Anions lliures/ anions totals

Observacions de l’aspecte de les dissolucions

Predicció de la solubilitat

Qüestions: 1. Quina sal és la més soluble? I la menys? 2. Per calcular la solubilitat es relaciona la quantitat de sal dissolta amb el volum d’aigua.

Què creus que passarà amb la quantitat de sal dissolta si afegim més aigua? 3. Dibuixa un vas de precipitats amb 100 mL d’aigua i dibuixa la quantitat de clorur de sodi

que es dissoldria. Explica el raonament de perquè has afegit aquesta quantitat. 4. Dibuixa un altre vas de precipitats amb 100 mL d’aigua i fes el mateix amb una sal poc

soluble com el bromur de plata. Raona-ho.

Activitat 3b. Les reaccions de precipitació i redissolució de precipitats : La

precipitació i redissolució del Ag Cl

• Observar la formació de precipitats.

• Observar la redissolució de precipitats

Materials

• Utillatge de laboratori: tub d’assaig, gradeta, flascons amb tap comptagotes.

• Productes: dissolucions aquoses de AgNO3 0,1 M, NaCl 0,1 M i NH3 2,0 M.

Normes de seguretat i gestió de residus

• La dissolució de nitrat de plata és tòxica pels organismes que viuen en el medi

ambient aquàtic.

• La dissolució d’amoníac és irritant. Eviteu respirar-ne els vapors. Cal fer l’operació en la vitrina d’extracció de gasos o mantenir el laboratori ben ventilat.

• Cal portar posades les ulleres de seguretat durant la manipulació de les dissolucions.

• Els residus de la reacció s’han de llençar en el contenidor de recollida selectiva nº IV (solucions d’àlcalis i de sals inorgàniques).

Procediment i observacions

• Posa en un tub d’assaig 4 o 5 gotes de dissolució 0,1 M d’AgNO3 i, tot seguit, afegeix amb el comptagotes la dissolució de NaCl. Explica què hi observes.

• Després has d’anar afegint en el mateix tub gota a gota una dissolució 2,0 M d’amoníac. Descriu els fets observats.

Desprès de comprovar que hi ha diferents tipus de sals , i d’observar una reacció de precipitació, fes una hipòtesis sobre el que pot passar als ronyons.

Activitat 4. L’aparell excretor. ( 3 h)

a.- Posar noms a l’aparell excretor

http://blocs.xtec.cat/cai2/2008/03/07/lexcreccio-i-laparell-excretor/

b.- Formació de l’orina a partir d’un vídeo i identificar la funció de cada part

A partir de l’animació.

http://www.biologymad.com/resources/kidney.swf

http://apliense.xtec.cat/arc/sites/default/files/11_Rebuig.pdf

ACTIVITAT 5. MODELITZEM LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ ( 1h)

1.Observa el dibuix inferior i omple els esquemes

A partir dels esquemes anteriors contesta les qüestions:

1.Com intervé el digestiu en la nutrició?

2. Què funció realitza el respiratori a la nutrició?

3. Quin paper juguen el circulatori i la sang en la nutrició?

4. Quina importància té l’excretor a la nutrició?Podríem viure sense cap ronyó? Raona la

resposta

Activitat 6. Per què es produeixen els càlculs renals ? ( 2 h)

https://www.youtube.com/watch?v=NlLix1fHj50 En anglès

https://www.youtube.com/watch?v=zFF3X0nbtTc En castellà

Desprès de visualitzar el vídeo en anglès i/o castellà, ordeneu les vinyetes i expliqueu la causa

dels càlculs renals:

http://www.medicalnewstoday.com/articles/261027.php

ACTIVITAT DE SÍNTESIS. Ara podeu contestar la pregunta inicial: Pot influir la coca cola en la formació de càlculs renals ? Prepareu un díptic per informar als alumnes de 2n curs que doni resposta a la pregunta: És saludable beure coca cola ? Orientacions.

Us heu de distribuir en grups de treball de 3 persones. Tothom hi ha de col·laborar, però cadascú tindrà un rol:

1. Fer d'editor/a : s'encarrega de coordinar totes les seccions del tríptic i d'elaborar la columna de presentació.

2. Fer de periodista : organitzareu la informació i les imatges adequades a la xarxa

3. Fer de científic/a : decidiu les dades rellevants que hauran de detallar la informació

Haureu de dissenyar que cal posar a cada part del díptic:

La portada: - Una frase que resumeixi la informació que

es vol destacar - Una imatge relacionada

La part interior - Tota la informació rellevant que voleu

destacar

La contraportada - Els vostres noms i el rol de cadascú. - Els consell de salut que vulgueu destacar en

text i / en imatges

Podeu trobar més materials de Ciències en

context a http://www.cienciesencontext.com

Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada:

No es permet un ús comercial de l’obra original ni la

generació d’obres derivades.