1 . E l c o s f u n c i o n a d i a i n i t · Els continguts que es treballen en aquesta unitat...
Transcript of 1 . E l c o s f u n c i o n a d i a i n i t · Els continguts que es treballen en aquesta unitat...
11UNITAT 1
1. El cos funciona dia i nit
Els continguts que es treballen en aquesta unitat estan relacionats amb els éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars i les seves necessitats vitals.
Els alumnes estudiaran els sistemes i els aparells que formen els éssers humans i, concretament, el siste·ma nerviós com a coordinador de tots. Reflexionaran sobre el que necessiten els éssers vius per viure i conei·xeran les funcions vitals que realitzen. Estudiaran les cèl·lules com a unitats fonamentals de la vida. Apren·dran com són els éssers unicel·lulars i els éssers pluricel·lulars. Descobriran que totes les funcions vitals en l’ésser humà són possibles gràcies a l’acció coordinada de diversos sistemes i aparells. Aprendran quins òr·gans i sistemes intervenen en les funcions de relació, nutrició i reproducció. I, per acabar, analitzaran com es processa la informació gràcies al sistema nerviós.
Aquesta unitat està relacionada amb diverses àrees: amb la de Llengua catalana, ja que els alumnes han d’explicar processos i imatges, llegir diferents tipus de textos, fer treballs d’investigació, entrevistes i recer·ques d’informació, i amb la d’Educació visual i plàstica, ja que han d’expressar el que aprenen utilitzant ma·quetes i models.
Cal que els alumnes participin activament en les converses de classe, que utilitzin un llenguatge com·prensible i que siguin respectuosos amb els altres i amb l’entorn.
12 PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
OB
JEC
TIU
S D
’APR
ENEN
TATG
ECO
MPE
TÈN
CIES
BÀ
SIQ
UES
CRIT
ERIS
D’A
VALU
ACI
Ó1
23
45
67
8Re
flexi
onar
sobr
e el
que
nec
essit
en e
ls és
sers
viu
s pe
r viu
re.
XX
XX
XEx
plic
ar q
uine
s són
les c
ondi
cion
s nec
essà
ries p
erqu
è hi
hag
i vid
a.
Conè
ixer l
es fu
ncio
ns v
itals
que
real
itzen
els
ésse
rs v
ius.
XX
XRe
laci
onar
l’est
ruct
ura
d’un
éss
er v
iu a
mb
les f
unci
ons q
ue re
alitz
a.
Estu
diar
les c
èl·lu
les c
om a
uni
tats
fona
men
tals
de la
vi
da.
XX
XX
Reco
nèix
er i
expl
icar
la p
resè
ncia
de
cèl·l
ules
com
a in
divi
dus ú
nics
i p
luric
el·lu
lars
.
Iden
tific
ar, l
ocal
itzar
i de
scriu
re le
s pr
inci
pals
cara
cter
ístiq
ues d
e la
cèl
·lula
ani
mal
i ve
geta
l.X
XX
XX
Expl
icar
am
b l’a
juda
de
mod
els c
om só
n le
s cèl
·lule
s ani
mal
s i v
eget
als
i ide
ntifi
car·n
e le
s par
ts i
els o
rgàn
uls.
Apre
ndre
com
són
els é
sser
s uni
cel·l
ular
s i e
ls és
sers
pl
uric
el·lu
lars
.X
XX
XX
Fer o
bser
vaci
ons d
e di
fere
nts p
repa
rats
de
cèl·l
ules
i te
ixits
am
b el
m
icro
scop
i.
Apre
ndre
qui
ns ò
rgan
s i si
stem
es in
terv
enen
en
les
func
ions
de
rela
ció,
nut
rició
i re
prod
ucci
ó.
XX
XX
Iden
tific
ar e
ls pr
inci
pals
òrga
ns d
el c
os h
umà
i les
func
ions
que
re
alitz
en.
Des
cobr
ir qu
e to
tes l
es fu
ncio
ns v
itals
en l’é
sser
hu
mà
són
poss
ible
s grà
cies
a l’
acci
ó co
ordi
nada
de
dive
rsos
sist
emes
i ap
arel
ls.X
XX
XRe
laci
onar
els
òrga
ns i
els a
pare
lls q
ue in
terv
enen
en
cada
una
de
les
func
ions
.
Com
pren
dre
i exp
licar
el s
istem
a ne
rvió
s i e
l seu
fu
ncio
nam
ent a
mb
l’aju
da d
e m
odel
s i e
xper
iènc
ies.
XX
XX
X
Reco
nèix
er e
l sist
ema
nerv
iós c
om e
l coo
rdin
ador
del
bon
fu
ncio
nam
ent d
el c
os e
n ge
nera
l.
Plan
teja
r pre
gunt
es in
vest
igab
les s
obre
el s
istem
a ne
rvió
s.
Anal
itzar
com
es p
roce
ssa
la in
form
ació
grà
cies
al s
istem
a ne
rvió
s.
Clas
sific
ar a
ctes
vol
unta
ris, i
nvol
unta
ris o
refle
xos a
par
tir d
’exem
ples
de
situ
acio
ns re
als.
Estu
diar
les p
arts
i el
func
iona
men
t d’u
na n
euro
na.
XX
Iden
tific
ar le
s par
ts d
’una
neu
rona
i la
func
ió q
ue re
alitz
en.
Valo
rar l
a im
port
ànci
a de
teni
r cur
a de
l sist
ema
nerv
iós p
er m
illor
ar le
s con
dici
ons d
e vi
da.
XX
XX
XRe
conè
ixer
situ
acio
ns p
rope
res r
elac
iona
des a
mb
la sa
lut.
Aplic
ar c
once
ptes
apr
esos
en
situa
cion
s quo
tidia
nes.
XX
XX
Refle
xion
ar, o
pina
r, te
nir c
riter
is pr
opis
en si
tuac
ions
hab
itual
s.
Part
icip
ar e
n pr
ojec
tes c
oope
ratiu
s.X
XX
XPl
anifi
car i
dur
a te
rme
tasq
ues c
oope
rativ
es i
dem
ostr
ar re
spon
sabi
litat
.
Repr
odui
r ora
lmen
t ide
es, o
bser
vaci
ons,
expe
riènc
ies
i inf
orm
acio
ns re
bude
s, fe
nt ú
s del
voc
abul
ari
espe
cífic
treb
alla
t.X
XX
XPa
rtic
ipar
act
ivam
ent e
n le
s con
vers
es d
e cl
asse
i ut
ilitz
ar u
n lle
ngua
tge
com
pren
sible
i el
voc
abul
ari t
reba
llat.
13PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
CON
TIN
GU
TS
L’EN
TORN
I LA
SEV
A C
ON
SERV
ACI
Ó
– Re
alitz
ació
d’u
n tr
ebal
l d’in
vest
igac
ió a
par
tir d
’una
qüe
stió
relle
vant
, mitj
ança
nt e
l tre
ball
coop
erat
iu i
l’ús d
e le
s TIC
.
EL M
ÓN
DEL
S ÉS
SERS
VIU
S
– O
bser
vaci
ó i d
escr
ipci
ó d’
algu
ns é
sser
s viu
s i d
e la
seva
inte
racc
ió a
mb
el m
edi.
– Id
entif
icac
ió d
e la
rela
ció
entr
e le
s fun
cion
s vita
ls i l
’estr
uctu
ra d
e le
s cèl
·lule
s.–
Ús d
e di
spos
itius
TIC
per
a l’e
mm
agat
zem
atge
i el
trac
tam
ent d
e le
s obs
erva
cion
s.–
Cerc
a i c
ontr
ast d
’info
rmac
ió e
n di
fere
nts s
upor
ts so
bre
ésse
rs v
ius i
con
dici
ons d
e vi
da.
– Co
mun
icac
ió d
e le
s inf
orm
acio
ns o
btin
gude
s util
itzan
t dife
rent
s lle
ngua
tges
.–
Inte
rès p
er l’o
bser
vaci
ó i l
a ge
nera
ció
de p
regu
ntes
cie
ntífi
ques
, aix
í com
per
la c
onst
rucc
ió d
e re
spos
tes c
oher
ents
am
b el
con
eixe
men
t cie
ntífi
c.
LES
PERS
ON
ES I
LA S
ALU
T
– Id
entif
icac
ió i
just
ifica
ció
de la
visi
ó in
tegr
ada
dels
apar
ells
i els
siste
mes
que
pos
sibili
ten
la re
alitz
ació
de
les f
unci
ons d
el c
os h
umà.
– Id
entif
icac
ió d
e le
s fun
cion
s de
repr
oduc
ció
i rel
ació
en
els é
sser
s hum
ans i
del
s òrg
ans,
els a
pare
lls i
els s
istem
es q
ue h
i int
erve
nen.
– Co
neix
emen
t de
la fi
siolo
gia
i la
mor
folo
gia
del s
istem
a ne
rvió
s.–
Valo
raci
ó po
sitiv
a de
ls hà
bits
d’h
igie
ne i
dels
estil
s de
vida
salu
dabl
es.
– Va
lora
ció
criti
ca d
els c
ompo
rtam
ents
indi
vidu
als q
ue a
fect
en la
salu
t del
s altr
es i
la p
ròpi
a.–
Expr
essió
raon
ada
de le
s val
orac
ions
prò
pies
i co
ntra
st a
mb
les v
alor
acio
ns d
els a
ltres
sobr
e de
cisio
ns q
ue a
favo
reix
en u
n co
mpo
rtam
ent r
espo
nsab
le i
salu
dabl
e.
PERS
ON
ES, C
ULT
URE
S I S
OCI
ETAT
S
– Co
neix
emen
t i u
tilitz
ació
del
s mec
anism
es d
e la
par
ticip
ació
act
iva
i la
coop
erac
ió.
– El
abor
ació
d’u
n es
tudi
sobr
e el
emen
ts c
arac
terís
tics d
e l’e
ntor
n, p
er m
itjà
del t
reba
ll co
oper
atiu
i ut
ilitz
ant d
ifere
nts f
onts
d’in
form
ació
(doc
umen
ts, i
nfor
mac
ions
ora
ls,
mitj
ans d
e co
mun
icac
ió, I
nter
net).
CA
NV
IS I
CON
TIN
UÏT
ATS
EN E
L TE
MPS
– Id
entif
icac
ió d
els c
anvi
s en
les p
erso
nes a
l lla
rg d
el p
rocé
s de
crei
xem
ent. M
ATÈR
IA I
ENER
GIA
– Id
entif
icac
ió d
els d
ifere
nts i
nstr
umen
ts i
obje
ctes
d’ú
s hab
itual
per
a l’o
bser
vaci
ó de
mic
roor
gani
smes
, cèl
·lule
s, et
c.
– Co
nèix
er e
l mic
rosc
opi i
les s
eves
par
ts.
– Ú
s del
mic
rosc
opi p
er a
l’obs
erva
ció
d’al
guns
mic
roor
gani
smes
.
ENTO
RN, T
ECN
OLO
GIA
I SO
CIET
AT
– Ce
rca,
am
b aj
udes
, a In
tern
et. R
econ
eixe
men
t de
les p
àgin
es w
eb.
– D
iscus
sions
i de
bats
en
clim
a de
dià
leg,
man
teni
nt u
na a
ctitu
d de
resp
ecte
i de
com
pren
sió e
nver
s els
altr
es.
– Co
mpr
ensió
i pr
oduc
ció
de m
issat
ges o
rals,
esc
rits i
aud
iovi
sual
s.–
Com
unic
ació
d’in
form
acio
ns i
argu
men
taci
ons p
ròpi
es.
CONTINGUTS
15UNITAT 1
• En les pàgines de presentació de la unitat 1 hi ha una il·lustració d’uns atletes que es llancen des del trampolí d’una piscina. Demaneu als alumnes que comentin què veuen en la il·lustració i, després, que expliquin alguna vivència perso·nal. Cal que cada alumne pugui explicar les diferents activi·tats que fan per mantenir el seu cos en forma.
Després, proposeu·los que llegeixin el títol de la unitat i què esbrinin què significa.
• Demaneu·los que llegeixin la frase del personatge i expli·queu que les cèl·lules són la part més petita del nostre organisme i que en molts casos només poden ser vistes amb un microscopi.
• Comenteu el mapa conceptual dels continguts que es tre·ballen en la unitat i expliqueu com s’organitza la unitat.
• Recordeu als alumnes que cal escoltar les intervencions dels altres, respectar el torn de paraula i utilitzar un to de veu adequat.
Desenvolupament de les activitats
• Els éssers vius i les funcions vitals.• Lectura de la imatge. • Participació activa en interaccions
amb el grup a l’hora d’analitzar una imatge.
• Lectura del mapa conceptual. • Vocabulari específic.
7
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
UNITAT 1
1. El cos funciona dia i nit
Nut
rici
óRe
laci
óRe
pro
duc
ció
Cèl
·lula
Teix
its
Òrg
ans
Ap
arel
ls Ner
vis
Encè
fal
Cer
vell
Cer
ebel
Med
ul·la
esp
inal
Bulb
raq
uid
i
Org
anis
mes
un
icel
·lula
rsO
rgan
ism
es
plu
rice
l·lul
ars
Ésse
rs v
ius
Func
ions
vit
als
Sist
emes
Sist
ema
nerv
iós
Pàg.
8-9
Notes
16
CONTINGUTS
8 UNITAT 1
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
➧Els éssers vius i les funcions vitals
1 Completa la frase següent: «Un ésser viu és qualsevol ésser, gran o petit, que tingui
la capacitat de
2 Relaciona cada funció vital amb l’explicació corresponent.
3 Per què l’aigua que brolla d’una font i segueix el seu camí fins al riu i al mar no es
pot considerar un ésser viu?
4 Explica en què consisteix el procés de nutrició dels éssers vius.
• Quina diferència hi ha entre la nutrició dels animals i la de les plantes?
Pàg.
12
• Assegura el futur de les espècies i la vida al nos-
tre planeta.
• Els éssers vius reben informació i busquen solu-
cions que els permeten adaptar-se al medi on
han de viure.
• Els éssers vius obtenen l’energia que necessiten
per viure mitjançant l’alimentació i la respiració.
Funció de relació •
Funció de nutrició •
Funció de reproducció •
néixer, créixer, reproduir-se i morir.
Perquè l’aigua no realitza les tres funcions vitals: nutrició,
relació i reproducció.
Els animals s’alimenten d’altres éssers vius; en canvi, les plantes fabriquen el seu propi aliment amb les substàncies que absorbeixen del sòl.
Consisteix a transformar els aliments que mengen i l’aire que
respiren per obtenir l’energia que necessiten per a les seves ac-
tivitats vitals.
• Pregunteu als alumnes què significa l’expressió estar viu i què necessiten els éssers vius per viure i propo·seu·los que expliquin què saben del cicle de la vida i de les funcions vitals.
1 • Demaneu als alumnes que completin la frase. Després, llegiu·la i entre tots comenteu les respostes. Proposeu·los que parlin sobre els fets naturals de néixer i morir, la necessitat de les espècies de perpe·tuar·se, el seu desenvolupament i la manera com es relacionen amb l’entorn.
2 • Els alumnes han de relacionar les funcions vitals amb les explicacions que ajuden a definir·les. Feu que els alumnes s’adonin de la importància de cada una d’aquestes funcions.
3 • Parleu de les condicions que necessiten els éssers vius per viure i pregunteu als alumnes si l’aigua té vida. Comenteu que l’aire i l’aigua són elements inanimats, sense els quals, però, no podríem viure.
4 • Abans de fer l’activitat, repasseu en què consisteix el procés de nutrició i quines diferències hi ha entre el dels animals i el de les plantes. Demaneu·los que ho expliquin amb les seves paraules.
Desenvolupament de les activitats
UNITAT 1
• Els éssers vius.• Les funcions vitals.• Procés de nutrició dels éssers vius.• Lectura de la imatge. • Aplicació de conceptes apresos en
situacions quotidianes. • Participació activa en
les converses.
Pàg.
12
• Observar fotografies, paisatges na·turals, ciutats… i buscar elements que tinguin vida i elements que no en tinguin.
Activitats complementàries
CONTINGUTS
9UNITAT 1
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
5 Explica per què les plantes del desert són gruixudes i l’ós acumula reserves de greix
en el cos per hibernar.
6 Digues amb quina funció vital dels éssers vius es pot relacionar cada exemple.
Funció vital
Un gira-sol que s’orienta sempre cap a la llum del Sol.
Una vaca que pastura.
Una gallina que pon ous fecundats.
Una persona que menja un entrepà.
Un organisme que elimina residus.
Una nena que pensa i estudia.
Un ésser viu que neix.
Al desert hi ha poca aigua; per això, les plantes en retenen a l’in-
terior per poder sobreviure. L’ós acumula greix per poder pas-
sar els mesos més freds sense menjar ni beure.
Relació
Nutrició
Reproducció
Nutrició
Nutrició
Relació
Reproducció
• Funcions vitals dels éssers vius.• Funció de relació dels éssers vius.• Lectura de la imatge.• Participació activa en interaccions
amb el grup a l’hora d’analitzar una imatge.
• Comenteu als alumnes com es relacionen els éssers vius amb el medi i com es relacionen amb altres éssers vius del seu entorn.
5 • Demaneu als alumnes que observin les imatges de les plantes del desert i de la hibernació d’un ós. Comenteu entre tots per què les plantes del desert són gruixudes i per què l’ós acumula reser·ves de greix al cos i digueu·los que escriguin les conclusions individualment.
6 • Proposeu als alumnes que llegeixin les frases atentament per comprendre·les bé. Després, di·gueu·los que escriguin en la taula la funció vital relacionada amb cada una de les situacions descrites. Corregiu conjuntament l’activitat i demaneu·los que justifiquin les respostes.
Desenvolupament de les activitats
17UNITAT 1
Pàg.
12
• Expressar situacions en què es pu·guin observar formes de relacio·nar·se amb altres éssers vius del seu entorn, com, per exemple, l’associa·cionisme de les formigues…
• Mostrar una galeria d’imatges en què hi hagi animals i plantes en dife·rents hàbitats i fer la descripció escri·ta o oral de com es relacionen amb el seu entorn.
Activitats complementàries
18
CONTINGUTS
10 UNITAT 1
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
➧La cèl·lula, base de la vida
7 Raona i explica el significat d’aquesta frase:
Les cèl·lules són la base de la vida.
8 Completa la frase següent amb les paraules adequades:
Els éssers vius són formats per que realitzen les tres
funcions vitals: es , es
i es .
9 Dibuixa una cèl·lula i indica on són
la membrana, el citoplasma i el nucli.
Després, escriu quines són les caracte-
rístiques principals d’aquests compo-
nents bàsics de la cèl·lula.
Membrana:
Citoplasma:
Nucli:
10 Cerca informació sobre les funcions que té la membrana d’una cèl·lula i explica
què et sembla que passaria si les cèl·lules no en tinguessin.
Pàg.
14
Els éssers vius estan formats per cèl·lules que són les unitats
més petites que realitzen les funcions vitals.
cèl·lules
És la part externa de la cèl·lula.
És el líquid gelatinós que hi ha a dins de la membrana
i duu a terme les funcions vitals.
Conté el material genètic de la cèl·lula.
La membrana protegeix l’interior de la cèl·lula. Sense la mem-brana podrien escapar-se de la cèl·lula substàncies que li són necessàries o entrar-hi substàncies perjudicials.
nodreixen
reprodueixen
relacionen
Activitat gràfica.
UNITAT 1
• La cèl·lula, base de la vida.• Parts de la cèl·lula.• Vocabulari específic.• Lectura de la imatge.• Participació activa en interaccions
amb el grup a l’hora d’analitzar una imatge.
• Interès i respecte pel fet artístic.
7 • Feu la lectura conjunta de la frase i inicieu un diàleg perquè els alumnes expressin allò que els inspira. Ajudeu·los a ser concrets. Després, els alumnes han de redactar amb les seves paraules la definició del concepte cèl·lula.
8 • Els alumnes han de completar la frase inacabada i han d’identificar quines són les funcions que realitzen les cèl·lules com a éssers vius.
9 • Proposeu als alumnes que abans de fer l’activitat consultin el llibre de coneixements. Primer han d’observar la representació de la cèl·lula i com estan distribuïdes les seves parts. A continuació, proposeu·los que llegeixin les característiques de la membrana, el citoplasma i el nucli. Final·ment, els alumnes han de fer el dibuix de la cèl·lula i han d’explicar individualment el que han après de les seves parts.
10 • Els alumnes han de buscar a la biblioteca, a Internet o en altres fonts quines són les funcions que té la membrana d’una cèl·lula. Feu la lectura conjunta dels resultats obtinguts i proposeu·los que comentin i raonin què passaria en el cas que la cèl·lula no tingués membrana. Finalment, han d’escriure les conclusions.
Desenvolupament de les activitats
Pàg.
14
• Per ampliar la informació, podeu consultar la pàgina web següent: www.edu365.cat/aulanet/naturale-sa (Enciclopèdia de la naturalesa. Secció de MICROMÓN. Cèl·lula animal i vegetal).
Activitats complementàries
Pàgina 14
Llibre de coneixements
Aquesta activitat permet
identificar el nom de les parts
de la cèl·lula animal o vegetal.
www
19UNITAT 1
CONTINGUTS
11UNITAT 1
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
11 Observa les semblances i les diferències que hi ha entre una cèl·lula animal i una
cèl·lula vegetal i completa la taula marcant amb una ✗ la columna que correspongui.
12 Explica per què les plantes són consistents i s’aguanten dretes.
Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal
Té ribosomes.
Té mitocondris.
Té nucli.
Té membrana.
Té citoplasma.
Té paret vegetal.
Té cloroplast.
Té un vacúol que ocupa gairebé tota
la cèl·lula.
Perquè estan formades per cèl·lules vegetals, les quals estan en-
voltades per una paret cel·lular que és dura, forta i consistent.
xxxx
x
xxxx
x
x
x
x
Pàg.
14 • Semblances i diferències entre cèl·lules animals i vegetals.
• Vocabulari específic.• Lectura de la imatge.• Participació activa a l’hora d’analitzar
una imatge.
11 • Observeu juntament amb els alumes els dibuixos que representen la cèl·lula animal i la vegetal. Expli·queu·los quines diferències i quines semblances te·nen. Després, els alumnes han de completar indivi·dualment la taula. La podeu corregir entre tots.
12 • Llegiu l’enunciat i proposeu als alumnes que contes·tin la pregunta. A partir de les respostes, insistiu en les diferències estructurals i funcionals de les cèl·lules animals i vegetals i expliqueu·los l’existència de la paret cel·lular.
Desenvolupament de les activitats
Notes
• Treballar les activitats JCLIC sobre la cèl·lula (clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3083). Aquest projecte, creat per Joan Verdaguer i An·drés, ha estat possible gràcies a una llicència per estudis concedi·da pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 3926 de 16/07/03). L’adreça web és la següent: clic.xtec.cat/projects/medinat6/jclic/celula6/celula6.jclic.zip
Activitats complementàries
20 UNITAT 1
• Realitzar amb plastilina o fang una cèl·lula animal i una cèl·lula vege·tal, amb les seves parts de dife·rents colors.
Activitats complementàries
• Cèl·lules animals i vegetals.• Orgànuls cel·lulars.• Vocabulari específic.• Participació activa en interaccions
amb el grup.
CONTINGUTS
12 UNITAT 1
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
C P Z V A C U O L B E A
I L A Z I N R G Q Q M P
L X O Y I O I I H S R X
U A S R J Q L K A E E B
O M S D O C G L R O D I
L O C Z U P P U T E G K
F S U N K O L W P W L P
Q O Y A T E Y A V O J F
N B M I I O A R S C P L
S I C Z Q F J H W T X N
P R T O I H M D S V H E
W M E M B R A N A S A J
13 Marca amb una ✗ les afirmacions que són certes.
Les cèl·lules són la unitat més petita dels éssers vius.
L’aigua és un ésser viu perquè es mou.
Els éssers pluricel·lulars són formats per moltes cèl·lules.
El citoplasma és un material molt dur i rígid en què hi ha orgànuls.
Les cèl·lules realitzen totes les funcions vitals: es nodreixen, es reprodueixen i es
relacionen.
Totes les cèl·lules vegetals tenen cloroplast, que conté clorofil·la.
Les cèl·lules no es poden reproduir.
14 Cerca en la sopa de lletres aquestes parts cel·lulars: citoplasma, cloroplast, mem-
brana, nucli, ribosoma i vacúol.
x
x
x
x
Pàg.
14
13 • Llegiu les frases entre tots i resoleu els dubtes que puguin sorgir. A continuació, els alumnes han de dir quines afirmacions són certes i han de comentar les errades de les frases que no ho són.
14 • Demaneu als alumnes que busquin en la sopa de lletres el nom de les diferents parts d’una cèl·lula. Després, comenteu entre tots les característiques i les funcions de cada una de les parts i dels orgànuls identificats en la sopa.
Desenvolupament de les activitats
Notes
21UNITAT 1
• Fer l’observació d’algun preparat cel·lular amb un microscopi.
• Consultar la pàgina web següent: www.edu365.cat/aulanet/comfun-cionen (Com funcionen les coses. Microscopi).
• Consultar el funcionament del mi·croscopi en la pàgina web se·güent: recursos.encicloabierta.org/enciclomedia/cnaturales/enc_cn_microscopio/index.html
Activitats complementàries
• El microscopi.• Tipus de microscopis.• Cerca d’informació.• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en
situacions quotidianes.• Escolta atenta de testimonis personals. • Participació activa en les
converses. • Interès i respecte pel fet artístic.
CONTINGUTS
15 • Pregunteu als alumnes quins coneixements previs tenen dels microscopis, si mai n’han vist cap i si sa·ben quins tipus de microscopis hi ha. Després, de·maneu·los que busquin informació sobre el micros·copi i la seva utilitat. A continuació, demaneu·los que valorin raonadament la importància d’aquest instrument.
Per resoldre la tercera de les preguntes, digueu·los que busquin quines diferències hi ha entre un mi·croscopi electrònic i un d’òptic.
Quant a la quarta pregunta, proposeu·los que facin servir el sentit comú i recordeu·los la gran diversitat cel·lular que hi ha.
Finalment, han de buscar la imatge d’un microscopi, enganxar·la i marcar·hi les parts més importants.
Desenvolupament de les activitats
13UNITAT 1
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
15 Busca informació i respon a les preguntes següents:
• Què és un microscopi?
• Creus que és un instrument important? Per què?
• Quina diferència hi ha entre els microscopis electrònics i els òptics?
• Es necessita un microscopi per observar qualsevol tipus de cèl·lula? Per què?
• Busca una imatge d’un microscopi, enganxa-la i marca-hi les parts més importants.
Si no en trobes cap imatge, el pots dibuixar.
És un aparell que ens ajuda a veure i observar els elements més
petits molt amplificats.
El microscopi ens permet fer avenços importants en camps com
la medicina o la biologia.
Els microscopis electrònics ens permeten obtenir imatges d’ob-
jectes molt més petits que els microscopis òptics.
No. La gran majoria de cèl·lules només són visibles amb el mi-
croscopi, però hi ha cèl·lules grans, com els ous, que es poden
observar a ull nu.
Activitat gràfica.
Pàg.
14
Notes
22 UNITAT 1
• Buscar fotografies d’éssers unicel·lulars i classificar·les segons siguin protozous, bacteris, fongs… i fer un mural.
Activitats complementàries
• Éssers unicel·lulars i pluricel·lulars. • Els microscopis.• Vocabulari específic.• Participació activa en les converses de
grup. • Treball d’investigació i observació.• Interès i respecte pel fet artístic.
CONTINGUTS
16 • Per grups, proposeu als alumnes que portin a classe un ou dur de gallina, un ou de guatlla cru, un plat de plàstic i tisores o ganivet amb punta per tal de poder fer l’observació. Expliqueu que l’ou és una cèl·lula gegant i procureu mostrar·ne cada una de les parts. Els alumnes han de dibui·xar cada una de les parts observades de l’ou dur i de l’ou cru i escriure’n el nom. Finalment, han d’explicar amb les seves paraules com és la closca de l’ou vista amb el microscopi després d’ha·ver·la observada directament.
Després de fer l’activitat, expliqueu als alumnes que hi ha diferents tipus d’éssers unicel·lulars i que només són visibles amb el microscopi.
Desenvolupament de les activitats
14 UNITAT 1
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
16 L’ou de gallina és una cèl·lula gegant. Observa un ou amb detall i explica’n
les parts.
• La membrana és la .
• El citoplasma és la .
• El nucli és el .
• Dibuixa un ou i escriu-ne el nom de les parts.
• Amb l’ajuda d’un microscopi, observa la closca de l’ou i explica què has observat.
closca
clara
rovell
Activitat gràfica.
La closca és porosa, com una esponja. N’hi ha que són blanques
i n’hi ha que són rosses.
Pàg.
14
Notes
23UNITAT 1
• Entrar en la web www.xtec.cat/~jgil/microscopi.htm i llegir la informació sobre mostres i preparats de cèl·lules i teixits.
• Veure el vídeo El pa que s’hi dóna (www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27424).
Activitats complementàries
• Éssers pluricel·lulars.• Aparells, sistemes, òrgans, teixits,
cèl·lules, funció.• Els llevats.• Vocabulari específic.• Lectura de la imatge.• Cerca d’informació.• Participació activa en interaccions
amb el grup a l’hora d’analitzar una imatge.
CONTINGUTS
17 • Llegiu les paraules de l’exercici i pregunteu als alumnes si les coneixen. Després, feu que completin les frases. Finalment, llegiu entre tots el text i aclariu els possibles dubtes. Proposeu·los que s’aprenguin el text.
18 • Proposeu als alumnes que observin amb deteni·ment les imatges dels teixits animals i vegetals i que diguin quin creuen que correspon a cada cas. Dema·neu·los que individualment justifiquin la resposta.
19 • Parleu dels llevats i de com són d’importants en l’ela·boració de molts dels productes de consum habitual en la nostra vida. Proposeu als alumnes que llegeixin l’enunciat de l’exercici i que diguin què saben del tema. Després, individualment, cada alumne ha de resoldre l’activitat.
20 • Demaneu als alumnes que busquin informació del procés d’elaboració del pa i dels pastissos i que in·tentin esbrinar què passaria en cas que no s’utilitzés llevat en el procés d’elaboració.
Desenvolupament de les activitats
15UNITAT 1
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
17 Completa el text següent amb la paraula adequada en cada cas:
aparell / sistema / teixits / cèl·lules / funció / òrgan
En els éssers pluricel·lulars, les que fan la mateixa funció
s’agrupen i formen . La unió de diversos teixits origina un
. El conjunt d’òrgans formats per un sol teixit dóna lloc a un
i el conjunt d’òrgans o sistemes d’òrgans formats per diver-
sos teixits, a un . Els sistemes i els aparells es coordinen per
realitzar les funcions vitals. Per exemple, el sistema muscular i el sistema ossi formen
l’aparell locomotor, que intervé en la de relació.
18 Observa les il·lustracions i digues en cada cas quin d’aquests teixits correspon a
un animal i quin correspon a un vegetal. Explica el perquè.
19 El llevat és un organisme unicel·lular i és molt present en la nostra vida diària.
Marca amb una ✗ els productes que necessiten el llevat per poder ser elaborats:
Pa Cervesa Paper Vi Roba
20 Què passaria si en l’elaboració del pa o dels pastissos no s’utilitzés el llevat?
b a
El llevat proporciona al pa el volum i l’esponjositat caracterís-
tics. Sense llevat, el pa seria més pla i espès.
cèl·lulesteixits
òrgansistema
aparell
funció
La il·lustració a correspon a un teixit animal i la il·lustració b a un de vegetal. En el teixit vegetal, les parets cel·lulars són rígides i tenen forma geomètrica.
x x x
Pàg.
14
Notes
24 UNITAT 1
• Consultar la web www.juntadean-dalucia.es/averroes/manuelperez/udidacticas/udanatomia/index.php per ampliar la informació so·bre el cos humà.
• Conèixer l’Enciclopèdia del cos humà (www.edu365.cat/aulanet/coshuma).
Activitats complementàries
• L’ésser humà: aparells i sistemes.• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en
situacions quotidianes. • Participació en les converses
col·lectives.
CONTINGUTS
21 • Repasseu amb els alumnes tot el que saben sobre les funcions vitals i pregunteu·los quins òr·gans, aparells i sistemes formen part del cos humà.
A continuació, llegiu les accions proposades i parleu entre tots dels òrgans, aparells o sistemes que intervenen en aquestes accions i de les funcions que hi estan relacionades.
Demaneu·los que completin la taula individualment, corregiu·la entre tots i contrasteu les res·postes.
22 • Demaneu als alumnes que recordin quins sistemes i òrgans intervenen en la funció de relació. Expliqueu·los que en aquesta unitat estudiaran el sistema nerviós i feu una petita introducció de la seva implicació en el conjunt de les funcions vitals.
23 • Repasseu oralment quins són els aparells que intervenen en la funció de nutrició i quin paper fan. A continuació, els alumnes han de fer l’exercici individualment.
Desenvolupament de les activitats
16 UNITAT 1
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
Pàg.
16 ➧L’ésser humà: sistemes i aparells
21 Completa la taula següent:
22 Quins sistemes i òrgans intervenen en la funció de relació?
23 Escriu quins aparells intervenen en la nutrició i quina funció fan.
Aparell :
.
Aparell :
.
Aparell :
.
Aparell :
.
AccióÒrgan, aparell o
sistema que hi intervéFunció vital que
hi està relacionada
Jugo a corda a l’hora de l’esbarjo.
Observo una escultura.
Inspiro i expiro aire.
La meva veïna ha tingut una filla.
Escolto la ràdio.
Menjo un gelat.
Vaig al lavabo a orinar.
Sistema locomotor
circulatori La sang transporta els nutrients
i l’oxigen fins a les cèl·lules i recull les substàncies de rebuig
digestiu És l’encarregat de transformar
els aliments en nutrients, que més tard passaran a la sang
respiratori Agafa l’oxigen de l’aire i expulsa a
l’exterior el diòxid de carboni.
excretor Els residus que produeixen les
cèl·lules van a la sang i són expulsats mitjançant l’orina i la suor
Relació
Òrgan de la vista Relació
Aparell respiratori Nutrició
Aparell sexual Reproducció
Òrgan de l’oïda Relació
Òrgan del gust Nutrició
Aparell excretor Nutrició
L’aparell locomotor, el sistema nerviós i els òrgans dels sentits.
Pàg.
16
25UNITAT 1
• Explicar per escrit altres situacions que hagin sorgit fent l’activitat en les quals quedin paleses les respostes del sistema nerviós a estímuls externs o interns del propi cos.
Activitats complementàries
• El sistema nerviós.• Vocabulari específic.• Lectura de la imatge.• Aplicació de conceptes apresos en
situacions quotidianes. • Participació activa en interaccions
amb el grup a l’hora d’analitzar una imatge.
CONTINGUTS
24 • Observeu conjuntament amb els alumnes les imat·ges i expliqueu que el sistema nerviós rep les infor·macions tant de l’exterior com del propi cos. Comen·teu quina seria la resposta correcta en cada vinyeta, feu les observacions pertinents i resoleu els possi·bles dubtes. Després, els alumnes han de fer l’exercici individualment.
Desenvolupament de les activitats
17UNITAT 1
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
➧El sistema nerviós
24 Escriu a sota de cada una de les accions següents si és una resposta del sistema
nerviós a un estímul extern o si és un funcionament intern del cos.
Pàg.
18
Fer circular la sang. Digerir els aliments.
Tapar-se les orelles. Rentar-se les dents.
Emocionar-se. Xerrar amb algú.
Resposta a un
estímul extern.
Funcionament
intern del cos.
Funcionament
intern del cos.
Resposta a un
estímul extern.
Funcionament
intern del cos.
Resposta a un
estímul extern.
Pàg.
18
Notes
26 UNITAT 1
• Veure el vídeo La informàtica i la natura (www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23357).
• Veure el vídeo Les xarxes neuronals (www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16889).
Activitats complementàries
• El sistema nerviós com un ordinador.• Neurones. Les seves parts.• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en
situacions quotidianes.• Comprensió lectora. • Participació activa en les
converses.
CONTINGUTS
25 • Proposeu als alumnes que llegeixin el text entre tots. Animeu·los perquè expliquin les semblan·ces entre les parts i el funcionament d’un ordinador i del sistema nerviós humà. Per tal de con duir la conversa, pregunteu als alumnes quina és la base del funcionament d’ambdós sistemes i, a partir de les respostes, anoteu a la pissarra les semblances que aniran sortint per poder contex·tualitzar o resumir els resultats.
26 • Els alumnes han d’explicar amb les seves paraules què són les neurones i per a què serveixen.
27 • Els alumnes han d’escriure el nom de les diferents parts d’una neurona en el lloc corresponent.
Desenvolupament de les activitats
18 UNITAT 1
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
25 El nostre sistema nerviós és com l’ordinador o el sistema intel·ligent del nostre
cos. El sistema nerviós capta la informació a través dels sentits, els centres nerviosos la
processen i donen una resposta. Fes anar el teu sistema intel·ligent i busca semblances
entre les parts de l’ordinador i el funcionament del sistema nerviós.
26 Què són les neurones?
27 Escriu el nom de les parts d’una neurona que hi ha assenyalades en el dibuix.
Els ordinadors capten la informació a través del teclat, el ratolí i els suports externs (CD, DVD, llapis electrònic, etc.). El sistema operatiu i els programes processen la informació i les respostes són emeses mitjançant la pantalla, la impressora o els altaveus.
Són les cèl·lules que constitueixen el sistema nerviós. Consten
d’un nucli i de diverses ramificacions en forma de fils.
Dendrites
Cos cel·lular
Nucli
Axó
Pàg.
18
Notes
27UNITAT 1
• Representar amb mímica el fun·cionament del sistema nerviós. Uns alumnes són les neurones, uns altres són el cervell, uns ter·cers són els nervis…
Activitats complementàries
• Parts de la neurona.• Els centres nerviosos i els nervis.• L’encèfal.• Vocabulari específic.• Interès i respecte pel fet artístic.
CONTINGUTS
• Pregunteu als alumnes quantes neurones creuen que pot tenir el cervell humà aproximadament. Després que hagin contestat, digueu·los que el cervell humà té 100.000 milions de neurones. A con·tinuació, animeu·los perquè entre tots expliquin què saben de les neurones.
28 • Expliqueu als alumnes que les neurones formen una xarxa important de comunicacions en el conjunt del sistema nerviós. Demaneu·los que expliquin amb les seves paraules quina funció fan els axons i les dendrites en les neurones.
29 • Plantegeu als alumnes preguntes com aquestes: Quines són les parts del sistema nerviós? Quina informació s’elabora en els centres nerviosos? Quina és la funció dels nervis? Com es diu la part de l’esquelet que protegeix l’encèfal?
Individualment, els alumnes han d’explicar què saben del sistema nerviós i com estan relaciona·des les diferents parts.
30 • Expliqueu als alumnes el funcionament de l’encèfal i, després, demaneu·los que ho expliquin amb les seves paraules. A continuació, han de fer el dibuix de l’encèfal i escriure·hi el nom de les diferents parts.
Desenvolupament de les activitats
19UNITAT 1
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
28 Explica quina funció fan els axons i les dendrites en les neurones.
29 Respon a les preguntes següents:
• Quines són les parts que formen el sistema nerviós?
• Quina mena d’informació s’elabora en els centres nerviosos?
• Quina és la funció dels nervis?
• Quina part de l’esquelet protegeix l’encèfal?
30 Explica quina és la funció principal de l’encèfal. Després, dibuixa’l i assenyala-hi
les parts que el componen.
A través de les dendrites i de l’axó, cada neurona estableix rela-
ció amb altres neurones. D’aquesta manera es forma una gran
xarxa que transmet la informació.
Els centres nerviosos: l’encèfal, la medul·la espinal i els nervis.
En els centres nerviosos s’elaboren les respostes que són trans-
meses als músculs i a altres òrgans dels cos.
És l’encarregat de dirigir el
funcionament del nostre cos.
Està format pel cervell,
el cerebel i el bulb raquidi.
El crani.
Connecten els centres nerviosos amb els sentits i altres parts de l’organisme. Coordinen les accions del cos i fan de transmissors de la informació.
Activitat gràfica.
Pàg.
18
28 UNITAT 1
• Per grups, fer amb plastilina, paper maixé o qualsevol material reciclat un crani, amb un cervell, un bulb raquidi i un cerebel, i una columna vertebral, amb la medul·la espinal. Utilitzar models per fer la forma de cada una de les parts.
Activitats complementàries
• Funcionament de cada una de les parts del sistema nerviós.
• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en
situacions quotidianes. • Participació activa en interaccions
amb el grup.
CONTINGUTS
31 • Els alumnes han de relacionar les parts del sistema nerviós amb la funció que desenvolupen. Feu la lectura comprensiva i conjunta de les definicions i proposeu·los que s’imaginin en cada cas en què consisteix la seva tasca. Procureu que s’adonin de la importància de cada una de les parts en el conjunt del funcionament del cos humà.
32 • Parleu de la medul·la espinal com l’altre centre nerviós de gran importància en el conjunt de tot el sistema nerviós (a banda de l’encèfal) i pregunteu als alumnes què saben del seu funciona·ment. Cal que responguin individualment la pregunta.
33 • Recordeu amb els alumnes quines són les funcions de l’esquelet. Parleu de com són els ossos que protegeixen la medul·la espinal i de les diferències dels ossos segons la part que han de protegir, compareu els ossos plans del crani amb els ossos curts i articulats que formen la columna vertebral.
34 • Abans de fer les dues activitats següents, recordeu als alumnes els coneixements apresos en les activitats anteriors. Digueu·los que pensin quin òrgan del sistema nerviós és el responsable de processar la informació o de donar una resposta.
35 • Proposeu als alumnes que llegeixin entre tots el text i que pensin quins òrgans del sistema ner·viós són els responsables dels processos implicats.
Desenvolupament de les activitats
20 UNITAT 1
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
31 Relaciona cada frase amb la part del sistema nerviós corresponent.
És on es processen les informacions rebudes
i es donen respostes voluntàries.
És el responsable de coordinar les ordres rebudes
des del cervell i de mantenir l’equilibri del cos.
Regula les funcions involuntàries i automàtiques
com ara la respiració, els batecs del cor, la digestió…
32 Quina és la funció de la medul·la espinal?
33 Quins ossos de l’esquelet protegeixen la medul·la espinal?
34 Quan un fet t’emociona, quin òrgan del sistema nerviós provoca aquesta respos-
ta en el teu organisme?
35 Quina alteració del sistema nerviós creus que s’ha produït en una persona que ha
perdut la mobilitat d’una part del cos?
• Bulb raquidi
• Cerebel
• Cervell
•
•
•
Connecta l’encèfal amb els nervis i transmet a les diferents parts
del cos la informació que prové de l’encèfal.
La columna vertebral.
El responsable de les emocions i dels sentiments és el cervell.
Una afectació o malaltia al cerebel.
Pàg.
18
29UNITAT 1
• Fer una petita fitxa de la droga que hagi tocat a cada grup que inclo·gui quin tipus de dependència provoca i quina mena de tracta·ment cal seguir per desintoxi·car·se.
Activitats complementàries
• Acte voluntari, involuntari i reflex.• Higiene i salut del sistema nerviós.• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en
situacions quotidianes. • Participació activa en interaccions
amb el grup.
CONTINGUTS
36 • Demaneu·los que llegeixin l’enunciat i que raonin entre tots de quin tipus d’acte es tracta: voluntari, involuntari o reflex. Després, els alumnes han d’om·plir la taula individualment.
37 • Parleu amb els alumnes de quines són les condicions saludables per mantenir el sistema nerviós i la con·veniència de tenir·ne cura. Després, llegiu les frases per assegurar·vos que les han entès i, finalment, de·maneu·los que facin l’activitat individualment.
38 • Pregunteu als alumnes el significat de la paraula de·pendència i de les seves implicacions. Inicieu un dià·leg i recolliu les experiències que aportin els alum·nes. Proposeu·los que busquin més informació sobre la dependència que provoquen les drogues. Finalment, feu una posada en comú. Els alumnes han d’escriure les conclusions en el dossier.
Desenvolupament de les activitats
Pàgina 20 Llibre de coneixements
L’objectiu d’aquesta activitat és saber si diverses respostes del sistema nerviós són actes
voluntaris, involuntaris o reflexos.
www
21UNITAT 1
Pàg.
20 ➧Funcionament del sistema nerviós
36 Classifica aquestes activitats en voluntàries, involuntàries o reflexes. Marca amb
una ✗ la casella adequada.
Acte
Voluntari Involuntari Reflex
Retirem el dit quan ens punxem.
Xutem una pilota.
Respirem.
Acostem el menjar a la boca amb una forquilla.
Ens apartem d’una espurna de foc.
Ens aixequem del llit.
Fem els deures.
Ens batega el cor.
37 Marca amb una ✗ les accions que són saludables per al nostre sistema nerviós.
Dormir com a mínim vuit hores diàries.
Estudiar en un ambient relaxat i sense soroll.
Fer activitats físiques de manera continuada.
Estudiar sense parar i no descansar en tot el dia per treure molt bons resultats.
Alternar estones de treball amb estones de lleure.
38 Investiga i explica què vol dir que les drogues creen dependència.
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
Vol dir que creen la necessitat de continuar consumint-ne.
Per perdre l’hàbit cal passar per un procés de desintoxicació
i comptar amb ajuda mèdica.
x
x
x
x
xx
x
x
xx
x
Pàg.
20
30 UNITAT 1
• L’objectiu d’aquesta pàgina és fer un repàs dels contin·guts més rellevants de la unitat. Demaneu als alumnes que expliquin què han après, quins continguts els han interessat més, que cerquin imatges que acompanyin les seves opinions i que siguin respectuosos amb els com·panys i les companyes.
Desenvolupament de les activitats
22 UNITAT 1
T’HO EXPLICO.
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
Escriu les idees o les informacions d’aquesta unitat que has trobat més interessants i
que t’agradaria poder recordar. Dibuixa-les o busca imatges que les representin i en-
ganxa-les.
Activitat oberta.
Notes
31UNITAT 1
• Els éssers vius i les funcions vitals.• La cèl·lula, base de la vida. • L’ésser humà: aparells i sistemes. • El sistema nerviós.• Aplicació dels continguts apresos a la
vida quotidiana.
CONTINGUTS
• Els objectius de les activitats d’avaluació són millorar l’aprenentatge dels alumnes i poder observar si han assolit els objectius de la unitat. Doneu una pauta abans del treball individual: lectura i compren·sió dels enunciats, explicació del vocabulari, resposta oral si els alumnes tenen dificultats de lectoes·criptura… Heu de resoldre qualsevol dubte que sorgeixi a l’hora de respondre.
El temps per fer les activitats ha de ser flexible perquè pugueu atendre tot l’alumnat.
Els resultats obtinguts, juntament amb les diferents anotacions i observacions que hàgiu anat fent, us permetran saber com va avançant cada alumne i quin és l’ajut individual que necessita.
1 • Els alumnes han de completar les frases en què es defineixen els continguts treballats en la unitat. El resultat serà una mena de resum de la unitat.
2 • El alumnes han d’explicar què vol dir que una persona està nerviosa.
3 • Els alumnes han de dir quins tipus de cèl·lules coneixen i han d’anomenar les parts d’una cèl·lula.
Desenvolupament de les activitats
23UNITAT 1
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
1 Omple els buits de les frases amb les paraules adequades.
• Els éssers vius són formats per i realitzen les tres funcions vitals:
es , es i es .
• Els éssers vius estan organitzats en cèl·lules, teixits, òrgans,
aparells o sistemes que, coordinats entre si, realitzen algunes de les funcions vitals.
• En l’ésser humà, les funcions vitals no serien possibles sense l’acció coordinada de
diversos i .
• Per controlar totes les activitats del cos, el sistema rep informa-
cions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes.
• Les cèl·lules nervioses són les .
• Els formen una xarxa per tot el cos a través de la qual es trans-
met la informació.
• El sistema nerviós rep la informació a través dels sentits i respon amb activitats
, i .
2 Què creus que vol dir que una persona està nerviosa?
3 Pensa i respon a les preguntes següents:
• Quins grans tipus de cèl·lula hi ha?
• Quines són les parts principals d’una cèl·lula?
Que està en un estat d’excitació nerviosa; és a dir, que és inquiet
o impacient.
Hi dos grans tipus de cèl·lules: les animals i les vegetals.
La membrana cel·lular, el citoplasma, el nucli i els orgànuls
cel·lulars.
cèl·lules nodreixen relacionen
pluricel·lulars
aparells sistemesnerviós
neurones
nervis
voluntàries involuntàries reflexos
reprodueixen
Notes
32 UNITAT 1
• L’ésser humà: aparells i sistemes. • El sistema nerviós.• Aplicació dels continguts apresos a la
vida quotidiana.
CONTINGUTS
4 • Els alumnes han d’escriure els aparells que interve·nen en la funció de nutrició dels éssers humans.
5 • Els alumnes han de fer la descripció d’un dels apa·rells esmentats en l’activitat anterior.
6 • Els alumnes han de completar unes frases amb unes paraules donades per tal de definir el funcionament del sistema nerviós.
7 • Els alumnes han de llegir la frase proposada, expli·car·ne el significat i relacionar·la amb tot allò que han estudiat en la unitat.
8 • Els alumnes han d’explicar les diferències entre la re·producció sexual i la reproducció asexual.
Desenvolupament de les activitats
24 UNITAT 1
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
4 Escriu el nom dels aparells que intervenen en la funció de nutrició.
5 Tria un dels aparells de l’activitat anterior i descriu-lo detalladament.
6 Completa les frases amb aquestes paraules: nervis, coordinar, centres nerviosos, mús-
culs, neurones i respostes.
• La funció del sistema nerviós és la de totes les activitats
del cos.
• El sistema nerviós és format pels i els
.
• Les cèl·lules que formen el sistema nerviós s’anomenen .
• En els centres nerviosos s’elaboren les que són enviades
als i als altres òrgans del cos.
7 Llegeix amb atenció aquesta afirmació i explica què en penses: «Si no ens pogués-
sim reproduir, la vida a la Terra s’acabaria».
8 Explica quina diferència hi ha entre la reproducció sexual i la reproducció asexual.
Els aparells digestiu, respiratori, excretor i circulatori.
Activitat oberta.
La reproducció sexual es dóna quan s’uneixen una cèl·lula re-
productora femenina i una altra de masculina de dos éssers vius.
La reproducció asexual, en canvi, esdevé quan el nou ésser viu
sorgeix d’una part d’un altre ésser viu.
Activitat oberta.
coordinar
centres nerviosos
neuronesrespostes
músculs
nervisNotes
• Els objectius d’aquest apartat són que els alumnes s’ado·nin dels continguts que han après i dels que no han as·solit, que avaluïn el seu procés d’aprenentatge, la seva evolució individual, el seu interès per millorar i l’esforç que han fet per progressar.
Com que l’avaluació dels processos d’aprenentatge ha de ser contínua i global, cal que tingueu en compte el progrés de cada alumne, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar i millorar.
L’apartat «Com ho he fet» us donarà una visió del treball i de l’aprenentatge de cada alumne.
Una vegada acabada la unitat, cal que entre tots feu una valoració per veure si s’han aconseguit els objectius i que reforceu els aspectes que convingui.
Desenvolupament de les activitats
Notes
33UNITAT 1
26 UNITAT 1
REFL
EXIO
NO I
APRE
NC
Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è
3 Què m’ajuda a aprendre? Penso i responc:
• Parlar sobre la importància que té el treball en equip dels òrgans i els sistemes del nostre cos per poder dur a terme les funcions vitals m’ha ajudat a saber que
.• Reflexionar sobre el que he après del món de les cèl·lules m’ha ajudat a entendre
.• Saber que hi ha moltes classes diferents d’éssers vius, però que tots neixen, creixen, es reprodueixen i moren m’ha ajudat a aprendre que
.• Compartir amb els mestres i amb els companys el coneixement sobre el funciona-ment del sistema nerviós m’ha ajudat a entendre que
.• Crec que el que em servirà més de tot el que he après és
.
Activitat oberta.
25UNITAT 1
REFLEXIONO I APRENC
Med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltur
al •
Cicle
Sup
erio
r •
5è
COM HO HE FET?
1 Omple el quadre següent:
2 Omple el quadre següent:
Sí No Què puc millorar?
Entenc les explicacions
de la mestra o el mestre.
Sé explicar el que
he après.
Presento la feina neta,
endreçada i ben estruc-
turada.
Participo en les feines
proposades.
Per poder resoldre correctament una activitat, cal que tinguis en
compte els punts següents:
– Comprendre què et demanen.– Parlar-ne amb els companys i les companyes.
– Pensar si alguna vegada has fet una activitat que s’hi assembli.
– Mirar de trobar la resposta adequada.
Recorda
Sí No Observacions
Sé reconèixer la cèl·lula com a unitat
fonamental de la vida.
Sé diferenciar les funcions vitals dels
éssers vius.
He après quins òrgans i sistemes inter-
venen en les funcions vitals.
Sé explicar com es processa la informa-
ció gràcies al sistema nerviós.
He reflexionat sobre la importància
que tenen les funcions vitals, sobretot
la de relació, respecte al medi que ens
envolta.
Sé distingir entre actes voluntaris,
involuntaris i reflexos.
Activitat oberta.
Activitat oberta.
UNITAT 1
• Al final de la unitat es proposa un petit projecte interdis·ciplinari perquè els alumnes puguin posar en pràctica tot el que han après i, a més, puguin demostrar quines són les seves competències bàsiques.
En aquesta unitat els alumnes s’han d’organitzar i repartir les tasques per fer una reproducció de tres aparells del cos humà. Després, cada grup ha de mostrar i explicar a la resta de la classe la seva feina. També ha d’explicar oral·ment la relació de l’aparell triat amb el conjunt del fun·cionament del cos humà.
Desenvolupament de les activitats
23UNITAT 1
Si relaciones entre si aquests aparells, descobriràs tres dels aparells que intervenen en
la funció de nutrició.
Un cop hàgiu reproduït els tres aparells, per grups busqueu-ne informació i elaboreu
un mural per penjar-lo a la classe. Indiqueu-hi el nom de totes les parts.
22 UNITAT 1
SOM-HI!Entre tota la classe, organitzeu-vos i repartiu-vos la feina per fer una reproducció com més semblant millor de tres aparells del cos humà.
Cada grup és l’encarregat de reproduir un aparell. Observeu bé les imatges dels apa-rells digestiu, respiratori i excretor que hi ha en la pàgina 17, repartiu-vos el material i poseu mà a l’obra. Després, cada grup mostrarà a la resta de la classe l’aparell que ha elaborat i explicarà quina funció fa, com funciona, de quines parts és format, per a què serveix, quina relació té amb els altres aparells que han fet els altres grups i altres aspec-tes interessants de comentar.
Material que necessiteu
• Plastilina
• Palletes de refresc
• Filferro
• Cartró
• Caixes de cartró
• Llana
• Pintures a l’aigua
• Vernís escolar
• Paper de transparència (acetat)
34
Notes