4

UNIT

AT

1

1. El creixementLleó adult

Cadells de lleó

Capgròs

5

PER COMENÇAR…• Fixa’t en els animals de les imatges idescriu, en cada cas, quins canvis hi haentre la cria i l’adult.

• Què creus que vol dir que una planta ésanual?

• Al pati de l’escola, tots els nens i nenespoden jugar a les mateixes coses? Per què?

…que el creixement és una més de lesfases del cicle vital de tots els éssersvius.…les principals diferències entre elcreixement de les plantes i el dels ani-mals.…a distingir el desenvolupament direc-te d’alguns animals del desenvolupa-ment indirecte d’altres animals.…què és la metamorfosi.…les diferències entre la metamorfosicompleta i la metamorfosi incompleta.…que les persones creixem seguintdiferents ritmes que cal respectar.…que el creixement implica canvis enla talla i en el pes i també en la capaci-tat de fer coses.…a mesurar alguns aspectes del teucreixement.

APRENDRÀS...

Mosca adulta

Granotaadulta

Larves de mosca

Persones (infant amb adults)

6

UNIT

AT

1

El creixement de les plantes

Les plantes creixen al llarg de tota la seva vida, de ve-

gades només en alçada i altres vegades en alçada i

gruix alhora. Però no totes les plantes viuen el mateix

temps ni tenen el mateix ritme de creixement.

El creixement dels arbres és lent, però al llarg dels anyspoden créixer molt i arribar a ser molt grossos. En el mo-ment de néixer, són plantes petites que creixen sobretoten alçada. Més endavant, la seva tija comença a créixertambé en gruix.

Hi ha plantes, com les rose-lles o el blat, que no viuenmés d’un any, i per això s’a-nomen plantes anuals o esta-cionals. El creixement d’a-questes plantes és molt mésràpid que el dels arbres.

Comptant els anells del troncd’un arbre, podem saber-nel’edat. Els anells més gruixutscorresponen als anys en quèl’arbre ha gaudit de les millorscondicions d’aigua, llum itemperatura, i els més estretscorresponen als anys en quèles condicions no eren tan bo-nes. Els anells són més prims ala banda de l’arbre que és al’ombra que no pas a la bandaque rep el sol.

Com ja saps, tots els éssers vius segueixen un cicle vital:

neixen, creixen i es desenvolupen i moren.

Els animals creixen fins que arriben a ser adults, les

plantes, en canvi, creixen durant tota la seva vida.

El creixement dels animals

Tots els animals crei-

xen, però, a diferència

de les plantes, només

ho fan fins que arriben

a ser adults. Durant la

seva vida, els animals

experimenten molts

canvis que fan que un

nounat sigui diferent

d’un adult.

Hi ha animals, com

ara les persones, els

conills, els pardals, les

serps o les aranyes,

que quan neixen s’assemblen molt als exemplars adults.

En canvi, altres animals, com les papallones, les mos-

ques, les granotes o els tritons, quan neixen són força

diferents dels exemplars adults.

7

Si quan un animal neix s’assembla molt a un exemplar adult, diem que té undesenvolupament directe.Si quan un animal neix és diferent d’un exemplaradult, diem que té un desenvolupament indirecte.

Activitats1. Digues el nom de tres plantes que siguin anualsi el de tres que no ho siguin.

2. Busca fotografies d’animals i classifica-les en dosgrups segons que els animals representats tinguin undesenvolupament directe o indirecte.

Recorda-ho

El creixement dels vertebratsEls mamífers, els rèptils, els ocells i els peixos

8

UNIT

AT

1

Les cries dels rèptils són iguals que els adults. Només hi ha diferències de midai de color, ja que solen adquirir la coloració durant el creixement. Les cries sóncapaces de trobar el menjar per si mateixes des que neixen i no depenen de lamare. Al cap de dos o tres dies d’haver nascut, canvien o muden la pell. Per fer-ho, la freguen amb una superfície aspra. A mesura que augmenten de grandària,continuen mudant la pell, però cada vegada ho fan d’una manera més espaiada.

Els mamífers, quan neixen,s’assemblen força als seus pa-res, tot i que siguin més petitsi tinguin el pèl una mica dife-rent. Al principi s’alimentennomés de llet que mamen dela mare. De mica en mica elscreixen les dents i van alter-nant la llet amb els alimentsque prendran de grans. Depetits viuen molt a prop de lamare, en la qual troben ali-ment i protecció fins que arri-ben a adults.

9

Les cries dels ocells s’assemblen força als seus pares,encara que els primers dies tenen els ulls tancats i notenen el sentit de l’oïda. Quan neixen, no tenen plomes,només un plomissol fi que els cobreix tot el cos.Els pollets d’alguns ocells, com les gallines o els ànecs,ja caminen i mengen sols des que neixen. Però la majo-ria de pollets, al principi, no es mouen del niu i depenendels pares per obtenir l’aliment.A mesura que els pollets van creixent, les plomes ti-moneres i rèmiges es van desenvolupant i agafen els co-lors característics, que gairebé sempre són diferents perals mascles i per a les femelles. Quan els ocells aprenen a volar i fan servir les ales, se’lsdesenvolupen els músculs.

Activitats3. Les persones tenim un desenvolupament directe. Però encara que els nadons s’as-semblin força als adults, hi ha algunes diferències. Digues quines són aquestes dife-rències i descriu els canvis que es van produint a mesura que creixem.

4. Encara que en els mamífers els mascles s’assemblen força a les femelles, de vega-des hi ha petites diferències. Esbrina quines diferències hi ha entre el mascle i la feme-lla del lleó i entre el mascle i la femella del cérvol.

Dels ous dels peixos surtenpeixets petits, anomenatsalevins, que s’alimenten iviuen pel seu compte desque neixen i que van crei-xent fins a esdevenir peixosadults.

– QUINES DIFERÈNCIES DE PLOMAT-

GE OBSERVES ENTRE UN ÀNEC

COLLVERD MASCLE, A LA DRETA,

I UN DE FEMELLA, A L’ESQUERRA?

Els mamífers, els rèptils, els ocells i elspeixos tenen un desenvolupament directe, és a dir,les cries s’assemblen força als adults.

Recorda-ho

UNIT

AT

1

Les granotes i els gripaus ponen els ous al’aigua enmig d’una massa gelatinosa. Laposta rep el nom de fresa.

Dels ous surten unes larves aquàtiquesanomenades capgrossos que, a diferèn-cia de les granotes i dels gripaus adults,tenen cua i no tenen potes.

Al llarg de la metamorfosi, als capgrossos els creixen, en primer lloc, les potes deldarrere, després, les del davant i, finalment, els desapareix la cua. Els capgrossosesdevenen, així, granotes o gripaus adults.

10

Els amfibisEls amfibis tenen un desenvolupament indirecte. Quan

neixen, no s’assemblen gaire als exemplars adults. Al

llarg del seu desenvolupament experimenten un seguit

de canvis que reben el nom de metamorfosi.

A més a més dels canvis en el cos, en els amfibis

s’esdevenen altres canvis:

• Les larves dels amfibis són herbívores i els adults,

en canvi, mengen insectes i altres animals petits.

• El capgròs i les cries de salamandra o tritó respiren

per brànquies, mentre que la granota, el gripau, la sala-

mandra adulta i el tritó adult tenen respiració pulmonar

i cutània.

Els amfibis tenen un desenvolupament indirecte, és a dir, les seves cries nos’assemblen als adults. Els canvis que es produeixen en les cries fins que arribena l’edat adulta reben el nom de metamorfosi.

Recorda-ho

11

Altres amfibis, com el tritó o la salamandra, també fan la metamorfosi, però no

perden la cua quan esdevenen adults.

Larva de salamandra

Salamandra adulta

El creixement dels invertebrats

12

UNIT

AT

1

• Metamorfosi incompleta. És la quefan els insectes que, com els grills o elsespiadimonis, quan neixen es diferenciendels adults bàsicament perquè no tenenales. A mesura que van creixent, van fentsuccessives mudes, és a dir, van canviantla seva coberta tan aviat com se’ls quedapetita. Quan arriben a la mida adulta,amb l’última muda els surten les ales.

Desenvolupament indirecte

Els insectes fan una sèrie de canvis per passar de cries a adults, si bé n’hi ha que fanuna metamorfosi incompleta i d’altres que fan una metamorfosi completa.

1. Dels ous de les papallones en surten larvesanomenades erugues.

2. Al cap d’un cert temps, l’eruga construeix uncapoll on es tanca. Durant aquesta fase l’animalrep el nom de crisàlide. És aleshores quan lisurten ales, les potes curtes són substituïdes perunes altres de més llargues i la boca deixad’estar preparada per mastegar fulles i esprepara per xuclar el nèctar. 3. Quan és ja una papallona adulta surt del capoll.

• Metamorfosi completa. És la que fanels insectes que, com les papallones,les mosques o els escarabats, durant lametamorfosi es tanquen en un capoll oes queden immòbils en una nimfa ipassen de ser una larva a ser un animalamb ales.

Cria de grill Grill adult

13

Activitats5. Els cucs de terra i les erugues sovint reben el mateix nom de cucs i, en canvi, sóndos animals que cal no confondre. Explica’n les diferències bàsiques.

6. En què es diferencien la metamorfosi completa i la metamorfosi incompleta?

Alguns invertebrats, com els cargols, les aranyes o els crancs, tenen un desenvolu-pament directe, és a dir, les cries són gairebé iguals als adults, excepte pel que fa ala mida.

Desenvolupament directe

14

UNIT

AT

1

El creixement de les persones

Com la resta d’animals mamífers, les

persones tenim un desenvolupa-

ment directe, és a dir, els nadons

s’assemblen força a les persones

adultes, tot i que al llarg de la vida

anem experimentant alguns canvis

físics i unes parts del cos canvien

més que d’altres.

Durant el creixement, la nostra

alçada i la nostra massa augmenten.

A una determinada edat deixem de

créixer en alçada, però la nostra massa encara pot

continuar experimentant petites variacions.

En una mateixa classe, tots som d’edats semblants,

però no tenim la mateixa alçada ni la mateixa massa

perquè no creixem al mateix

ritme. Cadascun de nosal-

tres té una constitució física

determinada: hi ha nens o

nenes més aviat alts, n’hi ha

altres de més baixos, n’hi ha

de més prims, de més gras-

sos… Però aquestes dife-

rències no fan que siguem millors ni pitjors.

A mesura que creixem, les

persones adquirim capacitat

per fer coses noves i deixem

de fer-ne altres. La mobilitat

n’és un exemple.

Quan creixemaugmentem la talla,la massa i la capacitatper fer coses.

Recorda-ho

Observem el nostre creixement

7. Pots adonar-te del teu creixement a través dels canvis en la roba que utilitzes.

• Agafa de casa teva una peça de roba de quan eres molt petit i una altra que tingui

el mateix ús i que ara et vagi bé de mida. Escriu amb molt detall com ho faries per

comparar-les de manera que qualsevol persona pogués seguir les teves instruccions.

• Dibuixa ara les dues peces de roba i mesura-les

amb un regle o una cinta mètrica tal com indica

la fotografia. Anota’n les dades i compara-les.

Quines conclusions en treus?

• Compara ara la bata d’aquest any amb la que

vas utilitzar abans que aquesta.

Quant amida la màniga de la bata nova? I la de

la vella? Quina diferència de llargada hi ha?

Posa la bata vella damunt la nova i comprova

directament quina és la diferència de llargària entre les dues bates.

La butxaca de la bata nova, ha canviat de lloc? Està situada més amunt o més avall?

Hi ha cap més diferència entre les dues bates?

• Hi ha alguna peça de roba que et posaves quan eres petit i que ara no et poses mai?

• Mesura la teva massa i la teva alçada.

Per mesurar la massa, agafa una bàscula digital i

espera que marqui el zero. Puja-hi i espera que

marqui la teva massa. Anota-la.

Per mesurar l’alçada, t’has de posar amb els peus

ben junts tocant la pissarra i el cos ben recte. Posa

un guix ben recte damunt del cap i fes un petit se-

nyal a la pissarra. Amida amb una cinta mètrica la

distància entre el terra i el senyal. Anota-la.

• Demana ara als teus pares que et diguin quina era la teva massa i la teva talla quan

vas néixer i calcula quant han augmentat.

Copia la frase següent i completa-la:

En … anys i … mesos he augmentat … cm d’alçada i … kg de massa.

• Escriu algunes coses que ara no pots fer i que et sembla que podràs fer quan arribis

al final del curs.

I ARA...

15

16

Muntem un aquari

8. Per observar el creixement d’alguns peixos, podeu muntar un aquari.

I ARA…UN

ITA

T

1

Primer de tot, netegeu amb

aigua i sabó el recipient que

fareu servir d’aquari. Després,

passeu-hi per les parets un

cotó impregnat d’alcohol per

eliminar els microbis que hi

pugui haver.

Un cop hi hàgiu posat les

plantes, acabeu d’omplir l’a-

quari d’aigua i deixeu-la repo-

sar un parell de dies per tal

que les partícules que l’enter-

boleixen es dipositin al fons.

Un filtre per a l’aigua pot aju-

dar a netejar-la.

Quan el recipient sigui ben net, cobriu-ne el

fons amb un gruix de sorra neta i ompliu-lo

d’aigua fins a la meitat. Per tal que els peixos

que hi posareu tinguin una vida més agradable,

podeu posar-hi, per exemple, algunes plantes

naturals per ajudar a renovar l’oxigen de l’aigua

que els peixos necessiten per respirar.

I ARA…

17

Quan l’aigua sigui neta, cal que compro-

veu que la temperatura sigui l’adequa-

da. Si es tracta de peixos d’aigua freda,

ja els podreu introduir a l’aquari, però

si voleu observar peixos d’aigua calen-

ta, caldrà posar-hi una resistència amb

termòstat que escalfi l’aigua i esperar

uns dies fins que la temperatura sigui

l’adequada.

Finalment, haureu d’assegurar-vos que l’aquari

estigui ben il·luminat, si més no durant unes

hores cada dia. Si no li arriba prou llum natural,

podeu posar-hi un fluorescent.

Observar periòdicament els peixos

d’un aquari permet seguir-ne el

creixement i el desenvolupament.

Alguns peixos d’aigua calenta,

com els guppys o els mollys, es

reprodueixen fàcilment en peixe-

res. Si munteu un aquari amb

aquests peixos, podreu observar

com creixen des que són alevins

fins que arriben a ser adults.

També és molt interessant obser-

var les diferències entre mascles i

femelles i, amb una mica de sort,

potser podreu observar el festeig i

el naixement dels peixos.

Els guppys i els mollys són ovoviví-

pars, és a dir, els ous es desenvo-

lupen dins el ventre de la mare i,

quan eclosionen, les cries surten a

l’exterior ja desenvolupades.

18

9. Copia aquest esquema i completa’l:

FAIG MEMÒRIA

SABIES QUE LA PARAULA «EFÍMERA» VOL DIR‘QUE DURA POC’?HI HA UN INSECTE QUE ES DIU EFÍMERA PER-QUÈ QUAN ÉS ADULT TÉ UNA VIDA MOLT CURTA.POT VIURE DES D’UNA HORA FINS A UNA SET-MANA, COM A MÀXIM.

QUAN LES EFÍMERES NEIXEN SÓN LARVES, ANOMENADES NIMFES, QUEFAN ENTRE 1 I 2 CENTÍMETRES DE LLARGÀRIA. DURANT L’ESTIU, VIUENA L’AIGUA DELS RIUS I ESTANYS I, QUAN ARRIBA L’HIVERN, HIBERNENSOTERRADES EN EL FANG DEL FONS I DESCANSEN. A LA PRIMAVERA,SURTEN DEL FANG I, DESPRÉS DE FER LA METAMORFOSI, ESDEVENENINSECTES ADULTS QUE SURTEN DE L’AIGUA. ELS MASCLES VOLEN JUNTSFORMANT NÚVOLS I ESPEREN QUE UNA FEMELLA ENTRI EN EL NÚVOLPER FECUNDAR-NE ELS OUS. UN COP S’HA PRODUÏT LA FECUNDACIÓDELS OUS, ELS ADULTS NO VIUEN MÉS D’UNA HORA.LES LARVES O NIMFES D’EFÍMERA SÓN HERBÍVORES. ELS ADULTS,DURANT LA SEVA CURTA VIDA, NO NECESSITEN MENJAR.

Si vols saber-ne més:

UNIT

AT

1

desenvolupament indirecte o metamorfosi

Els animals

vertebrats

mamífers ……… rèptils no insectes …

invertebrats

www.espaibarcanova.cat

desenvolupamentdirecte

EL RACÓ DEL SAVI

19

1. Quina és la diferència bàsica entre el creixement dels animals i el creixement de les

plantes?

2. Digues el nom de deu animals vertebrats que tinguin desenvolupament directe.

Classifica’ls en diferents llistes segons el grup de vertebrats al qual pertanyin.

3. Coneixes algun invertebrat que tingui un desenvolupament directe?

4. Digues què són una larva i una crisàlide.

5. Què és una planta anual o estacional?

6. Relaciona cada adult amb la seva cria:

7. Digues quin tipus de desenvolupament té cadascun dels animals anteriors.

HE APRÈS…

• •

• •

• •