1. Els dispositius portàtils...Dispositius portàtils per emmagatzemar i recuperar informaci ó La...

Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu

VilaVirtual.Net – Setembre 2012 1

1. Els dispositius portàtils

Podem definir els dispositius mòbils o portables com aquells aparells els quals són

fàcilment transportables a causa de la seva mida i el seu pes. Es tracta d'un tipus de

dispositius que existeixen des de fa relativament pocs anys, atès que les

tecnologies, a mesura que han anat avançant, han multiplicat les possibilitats dels

aparells alhora que aconseguien reduir les seves proporcions i establir preus

competitius fins al punt que podem dur eines de gran capacitat guardades dins

de qualsevol butxaca.

Aquests dispositius es caracteritzant per:

La seva portabilitat. Les seves petites proporcions i el seu minvat pes atorga a les

persones usuàries la possibilitat de dur‐los a sobre amb comoditat, podent‐los emprar

en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

L'entreteniment. Gran part dels dispositius portables actuals integren reproductors

multimèdia i permetent la visualització de, per exemple, música i vídeo.

La connexió. Molts dels dispositius actuals permeten connectar‐nos a Internet i

navegar‐hi.

Tipologia de dispositius portàtils

Telèfon mòbil: Actualment la majoria de telèfons mòbils són

intel∙ligents (smartphones) i destaquen per tenir la pantalla tàctil, un

sistema operatiu, un navegador, una càmera integrada que permet fer

fotos i vídeos, permeten la missatgeria instantània i estan preparats per

que s’hi instal∙li programari que ampli les seves funcions.

PDA: Poden navegar per internet, permeten enviar i rebre correu

electrònic, crear documents, gestionar una agenda personal. Es pot

sincronitzar les dades que s’hi emmagatzemin amb l’ordinador.

Actualment els telèfons mòbils intel∙ligents ja realitzen moltes de les

tasques pròpies de les PDA.

Tablet: És un dispositiu que té unes prestacions molt similars a les d’un ordinador però

que es presenta en una sola peça, sense teclat físic, amb un disseny pla, fi i compacte

que conté tots els components essencials pel seu funcionament

autònom. Disposa de pantalla tàctil, CPU, ports i connectors,

unitats d’emmagatzematge. La Tablet per excel∙lència és l’iPad, tot i

que actualment ja trobem més tablets al mercat.


Competència C-2



Netbook: S’anomenen també ultraportàtils i es caracteritzen pel seu

baix cost, la seva mida reduïda i la seva baixa potència. Per reduir el

seu pes no incorporen lectors de CD/DVD i no estan preparats per

l’edició de vídeos ni per usar jocs que disposin de gràfics pesants.

Estan pensats per navegar per Internet i utilitzar el programari

ofimàtic bàsic. Eren els portàtils que es van utilitzar en el projecte del Departament

d’Educació de la Generalitat mitjançant el qual s’entregava un portàtil a cada alumne.

Consola portàtil: Dispositiu pensat per jugar a videojocs, però que en

molts casos incorporen una connexió Wi‐Fi que permet que diversos

jugadors puguin interactuar. Permeten reproduir fitxers d’àudio i vídeo.

Càmera Digital: Permet capturar imatges i vídeos. La informació queda

emmagatzemada en la memòria interna pròpia de la càmera o en una targeta de

memòria extraïble (el més habitual). Per passar les fotografies de la

càmera a l’ordinador es pot fer mitjançant el cable USB o inserint la

targeta de memòria en el lector de targetes que actualment incorporen

la majoria d’ordinadors. En el cas de les càmeres de vídeo, aquestes

també poden incorporar un disc dur que permet gravar durant molt de temps i fer‐ho

en alta definició. Incorporen una pantalla LCD lateral per poder visualitzar la gravació.

L’ordinador ha de disposar d’un programari editor de vídeo per realitzar la captura de la

gravació.

Reproductor multimèdia: Pot emmagatzemar, organitzar i reproduir arxius d’àudio

(MP3) i normalment també de vídeo i fotos (MP4).

GPS: El Sistema de posicionament global, conegut vulgarment com a GPS és un sistema

de navegació per satèl∙lit que permet saber amb molta precisió la pròpia situació

geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé

qualsevol lloc de la Terra. És un Sistema Global de Navegació per

Satèl∙lit (GNSS) el qual permet determinar en tot el món la posició

d'una persona, un vehicle o una nau, amb una desviació de quatre

metres.

Configuració dels dispositius portàtils per treballar amb l’ordinador

Actualment, la majoria de dispositius portables comptem amb una connexió USB que

permet interactuar amb l'ordinador a través d'aquesta connexió. Generalment, no cal

fer cap tipus de configuració atès que la majoria de dispositius comptem amb una

tecnologia “Plug and play” ( que es podria traduir com “endollar i emprar”), que ens

permet poder utilitzar un dispositiu sense necessitat de configurar el nostre ordinador.

Per fer‐ho, cal que el nostre sistema operatiu suporti el dispositiu que volem

connectar. Alguns dispositius específics sí que requereixen la instal∙lació i configuració

d'un programari específic del fabricant. Si ens trobéssim en aquest cas, simplement



hauríem d'introduir el programari proporcionat junt amb el dispositiu, executar‐lo en

el nostre ordinador i seguir les instruccions que s'hi indiquin.

Dispositius portàtils per emmagatzemar i recuperar informació

La gran majoria de dispositius portables tenen una targeta de memòria que ens permet

emmagatzemar i recuperar informació. Malgrat aquest fet, existeixen una sèrie de

dispositius portables específicament dissenyats per a aquesta finalitat.

Les memòries USB o targetes de memòria. Actualment solen tenir una capacitat

d'entre 4 i 32 Gb.

Els discs durs externs. Es poden connectar al nostre ordinador mitjançant un

cable USB i tenen l'avantatge de disposar de gran capacitat per emmagatzemar

dades (actualment ja hi ha al mercat discs durs externs de 1.5 Tb a un preu

assequible). Una varietat dins d'aquest producte són els discs durs reproductors

multimèdia, els quals porten incorporat un programari que els permet reproduir

arxius desats en ells. Per exemple, si desem una pel∙lícula en un disc dur extern

reproductor multimèdia podem visualitzar‐la simplement connectant l'aparell a

una televisió.

Emprar el telèfon mòbil i l’ordinador

Entre el binomi mòbil‐ordinador sovint transferim informació d’un dispositiu a l’altre,

sent possible també la sincronització.

Podem connectar el telèfon mòbil a l’ordinador a través d’un cable USB, per Bluetooth

o introduint la targeta de memòria del mòbil en un adaptador específic, que ens

permetrà introduir‐la en el lector de targetes del nostre ordinador.

Generalment l’ordinador reconeixerà el mòbil com un dispositiu d’emmagatzematge

d’informació (llapis de memòria), i així copiar informació d’un dispositiu a l’altre és tan

fàcil com fer un “copiar i enganxar”. En alguns casos perquè l’ordinador reconegui el

mòbil i ens permeti interactuar amb ell, ens serà necessari instal∙lar el programari

específic del fabricant del mòbil.

Últimes tecnologies sobre tecnologia mòbil

Dins de la tecnologia mòbil, el camp amb més auge és el de la telefonia, la qual està

immersa en el desenvolupament de la seva quarta generació de terminals, concepte més

conegut amb les sigles 4G. Aquest concepte implica poder treure el màxim profit al nostre

aparell, tot aprofitant les possibilitats d'Internet alhora que combina altres usos i

tecnologies (com poden ser les “wi‐fi”).

Una altra línia de desenvolupament és la NFC (Near Field Communication), què és una

tecnologia sense fils que permet la interconnexió de dos dispositius simplement apropant‐



los, sense intervenció de l’usuari. Aquesta tecnologia permet pagar petites compres a

través del telèfon mòbil.

2. Tecnologia de la connectivitat

Podem definir una xarxa com un conjunt de dispositius electrònics (ordinadors,

impressores, servidors, …) connectats entre si (amb cables o sense cables) i que tenen

la possibilitat de poder comunicar‐se entre ells, per exemple mitjançant l'intercanvi de

dades.

En funció de l'ús i la distribució geogràfica, alguns dels principals tipus de xarxes són els

següents:

Una xarxa PAN (“Personal Area Network”). És una xarxa d'ús personal que cobreix

petits espais. Aquestes xarxes permeten intercanviar dades entre ordinadors i

perifèrics i altres dispositius quan es troben dins la mateixa zona, per exemple

utilitzant tecnologies “Bluetooth” o mitjançant infrarrojos.

Una xarxa LAN (“Local Area Network” o xarxa d'àrea local). És una xarxa ubicada dins

d'un mateix espai. Per exemple, s'utilitzarà una LAN per connectar els diferents

ordinadors d'una llar o els d'una empresa ubicada en un mateix edifici.

Una xarxa MAN (“Metropolitan Area Network”). És una xarxa que pot estar

distribuïda per diverses zones d'una mateixa ciutat.

Una xarxa WAN (“World Area Network”) fa referència a una xarxa interconnectada a

nivell mundial, la qual cosa implica una infraestructura molt més important que en els

tres casos anteriors.

Breu història d’Internet

La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament

de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer

node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET.

Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera

xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la

National Science Foundation (NSF) dels EUA.

Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el

projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners‐Lee inicià la creació de

l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a

la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.

Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.

Xarxes cablejades

Es tracta del mètode més tradicional. Al principi era l'única opció a l'hora de crear una

xarxa amb o sense accés a Internet. Implica una major inversió pel fet d´haver de



cablejar les sales, ja que cal crear un accés punt a punt al llarg de tot el tram entre el

lloc de treball fins a l'armari de comunicacions que contindria equips com l'enrutador i

el commutador.

Originàriament l'avantatge d'usar connexions amb cable proporcionava una major

rapidesa a l'hora de transmetre dades entre els elements d'una xarxa, alhora que

eliminava les interferències que podrien ocasionar altres elements “wi‐fi”.

Els cables més utilitzats són els cables de coure per distàncies curtes (interconnectar

ordinadors, perifèrics…) dintre d'un mateix espai físic, com pot ser un edifici. Per a

majors distàncies s'utilitzen els cables de fibra òptica.

Xarxes sense fils

Es tracta d'un mètode que permet que els diferents elements d'una xarxa estiguin

interconnectats entre sí i/o a la xarxa d'Internet, permetent l'intercanvi de dades,

sense necessitat d'un mitjà físic com és el cable.

Aquesta tecnologia es troba en contínua actualització aconseguint majors velocitats de

transmissió dia a dia. Com tot element sense cable, el seu principal avantatge radica en

la possibilitat de mobilitat dels diferents dispositius electrònics, els quals es poden

moure lliurement sense necessitat d'estar connectats físicament a un punt concret.

Per tal de poder‐nos connectar sense cables, és necessari la participació dels elements

anomenats punts d'accés (el router és un punt d’accés), que són antenes repetidores

de senyal. Aquests elements emeten senyals que són recollits pels diferents dispositius

inal∙làmbrics, com per exemple la tarja que porten integrada els ordinadors portàtils.

Tecnologies sense fils

Wi‐Fi (Wireless Fidelity): Tecnologia que es fa servir en una xarxa local sense fils

(WLAN)

WIMAX: És una de les tecnologies sense fils més avançades. La seva finalitat és

permetre la connexió a Internet sense utilitzar les línies de cablejat telefònic. El seu

abast pot arribar a 50 km.

Bluetooth: És una tecnologia indicada per a connexions de curt abast i que ens permet

interconnectar telèfons mòbils, ordinadors portàtils, càmeres digitals...

Infrarrojos: És una tecnologia en què cal que els dispositius estiguin propers i en visió

directa. S’utilitzen en ordinadors portàtils, telèfons mòbils.

GSM: És una tecnologia utilitzada en telefonia mòbil de segona generació (2G)



3G: És la tecnologia que correspon a la tercera generació de telefonia mòbil, també

anomenada UMTS (Universal Mobile Telecommunications System).

3. CONCEPTES AVANÇATS DE SISTEMES OPERATIUS

Compartir recursos en xarxa

Si tenim una xarxa local, és a dir, més d’un ordinador interconnectats, podrem

compartir recursos tant de maquinari (una impressora) com arxius i carpetes.

Compartir una carpeta

Per compartir una carpeta haurem de fer un clic sobre d’ella amb el botó de la dreta, i

en el menú contextual triar l’opció Propietats. A la pestanya Ús compartit fem clic a

Comparteix.

1

2

3. A la llista desplegable haureu d’escollir amb

qui voleu compartit: algun ordinador en concret

(us apareixerà el nom de l’ordinador), amb tots o

amb el Grup domèstic (en el cas d’estar creat).

3

Un cop hagueu escollit amb qui voleu compartir

cliqueu al botó Agregar.

4. Afegirà l’usuari o usuaris i llavors mitjançant

un desplegable ens demanarà que li diguem

quines possibilitats tindran aquests usuaris: si

només podran llegir o també podran editar.

Aquest desplegable també es permetrà eliminar

a l’usuari amb el que compartim, si volem

deixar de fer‐ho.

4



Compressió i descompressió de fitxers

Quan comprimint un fitxer el que fem és que ocupi menys espai. A Internet trobarem

que molts dels fitxers disponibles per ser descarregats estan comprimits, minorant així

el temps de descàrrega.

Que la compressió tingui més o menys èxit (aconsegueixi reduir molt la mida original

del fitxer o no) dependrà del format del fitxer: un fitxer TIFF és molt compressible

mentre que els fitxers JPEG redueixen molt poc la seva mida al ser comprimits.

Un fitxer comprimit no es pot utilitzar en aquest format de compressió, ja que només

és vàlida per a ser emmagatzemat o enviat per correu. Així doncs, abans de poder fer

servir l’arxiu haurem de descomprimir‐lo. Els formats de compressió més utilitzats són

el .zip (el seu compressor és el programa WinZip) i el .rar (el seu compressor

s’anomena WinRar).

Una de les funcionalitats més importants de la compressió és que ens permet

comprimir tota una carpeta (amb els seus arxius a l’interior). Això és molt quan volem

enviar per correu un conjunt d’arxius o tota una carpeta.

Manteniment bàsic de l’ordinador

Per tal de mantenir el bon funcionament del nostre ordinador hauríem de tenir en

compte algunes qüestions:

Instal∙lar només aquell programari que necessitem i que provingui d’un origen

segur. Quan ja no fem ús d’aquell programa hauríem d’eliminar‐lo

correctament (Tauler de control > Programes).

Cal instal∙lar els perifèrics amb els drivers adequats per al sistema operatiu que

tenim. Sempre podreu trobar‐los al web del fabricant del perifèric.

Cal instal∙lar un antivirus i mantenir‐lo actualitzat. Només instal∙larem un

antivirus, ja que si n’instal∙lem més d’un podem tenir problemes

d’incompatibilitat.

Cal netejar regularment el teclat i el ratolí.

L’ordinador ha d’estar sempre ben ventilat (ha d’haver espai entre la part

posterior de la caixa i la paret), ja que un escalfament pot provocar una fallada

del sistema. De la mateixa manera hauríem de comprovar que no s’acumula

pols a la sortida del ventilador ja que això podria fer‐los fallar, danyant

l’ordinador.

Controlar els fitxers de "log"

Els fitxers de “log” són registres de successos que es produeixen en el nostre

ordinador, de manera que si s'ha produït algun problema sempre es guarda un registre



del que ha passat al visor de successos. Aquests registres poden ser de nivell

informatiu, errors del sistema o alertes de seguretat donats en un període de temps

determinat. Per obrir el visor de successos anirem a Tauler de control > Sistema i

Seguretat > Eines d’Administració > Visor de successos.

Revisar el rendiment del processador

Per revisar el rendiment de l'equip ens podem centrar en el consum de CPU i memòria

utilitzada pels programes executats en aquell

moment. Tant un alt nivell de la CPU com de la

memòria utilitzada produiran lentitud en el

funcionament de l'equip i de les tasques

associades. Cada programa executat consumeix

una part fixa de memòria, mentre que la CPU

varia en funció dels processos simultanis que

s'estiguin executant.

Per revisar el rendiment del processador hem

de clicar simultàniament les tecles “Ctrl + Shift

+ Esc” (malgrat que també podem accedir‐hi

indirectament a través del més conegut “Ctrl +

Alt + Supr”, seleccionant la pestanya

“Administrador de tasques”).

Un ús alt del processador (ús de la CPU) i de la memòria (Ús de memòria física) faran

que el rendiment de l’equip sigui més baix. Hi ha aplicacions que treballen en segon

pla, és a dir, que fan ús dels recursos del sistema des que obrim l’ordinador, com els

antivirus. De vegades alguns virus i programes espia també treballen en segon pla,

afectant greument al rendiment de l’ordinador.



Actualitzar el sistema

El sistema operatiu és la peça bàsica de l’ordinador, permetent el funcionament de la

resta de programes i dels perifèrics. És per això que és molt important mantenir‐lo

sempre actualitzat, permetent que incorpori noves característiques que el millorin i el

facin més estable.

Dins del Sistema Operatiu “Windows” hi ha una eina que permet mantenir el sistema

actualitzat de manera automàtica, tot connectant‐se als servidors de “Microsoft” i

cercar i instal∙lar les darreres actualitzacions existents per al sistema operatiu i el seus

components. També podem, per tenir un major control sobre aquelles actualitzacions

que s'instal∙len al nostre sistema, escollir l'opció d'actualització manual.

Tauler de control > Sistema i Seguretat > Windows Update

La primera pantalla ens ofereix l’estat de les actualitzacions. Si volem canviar la manera com s’instal∙len les actualitzacions entrarem a l’opció Canviar configuració del menú de l’esquerra. Llavors podrem escollir entre una d’aquestes 4 opcions:

4. LA SEGURETAT AL MÓN DIGITAL

La seguretat és un concepte bàsic dins del món de la tecnologia. En parlar de seguretat no

només hem de tenir en compte emprar programari per protegir la nostra màquina



(antivirus, antiespies, tallafocs), sinó que aquest comença pel fet d'utilitzar el sentit comú

a l'hora d'interaccionar amb les diferents eines tecnològiques i Internet: la prevenció és un

fet bàsic.

Les còpies de seguretat

La informació que guarda el nostre sistema informàtic és valuosa; si la perdéssim, part

d’ella no seria reemplaçable i l’altra part podria ser molt costosa de recuperar en temps i

diners. Partint d’aquesta premissa, i del fet que malauradament la nostra informació

sempre estar en perill (a causa d’un virus, un incendi, una inundació o l’avaria del disc dur),

les còpies de seguretat és un fet bàsic que ens possibilitarà poder recuperar la informació

davant de qualsevol d’aquests problemes. Ara bé, tinguem sempre en compte que les

còpies de seguretat han d’estar desades en un lloc diferent a aquell on es troben les dades

originals.

Existeixen tres tipus de còpies de seguretat en funció de les dades a desar:

Còpia de seguretat total. Triant aquesta opció és copiaran tots els arxius

seleccionats. És el tipus de còpia més recomanada si manegem un volum

relativament reduït de dades.

Còpia de seguretat incremental. Triant aquesta opció es realitza només una

còpia d'aquells elements que han canviat des de l´última còpia de seguretat.

Davant de la necessitat de restaurar les dades, hem de disposar de la còpia de

seguretat total així com de les còpies de seguretat incrementals fetes

seguidament.

Còpia de seguretat diferencial. Triant aquesta opció es realitza només una

còpia d'aquells elements que han canviat des de l´última còpia total de

seguretat. Una còpia diferencial anul∙la l'anterior del mateix tipus, de manera

que davant la necessitat de restaurar les dades, hem de disposar de la còpia de

seguretat total així com de la darrera còpia de seguretat diferencial.

Una de les maneres més senzilles de realitzar còpies de seguretat és utilitzar les eines

incloses en els propis sistemes operatius. A Windows7 podeu trobar l’opció a Tauler de

control > Sistema i Seguretat > Fer una còpia de seguretat.

Com a alternativa a aquesta opció, també trobem programes de còpia de seguretat

que podem descarregar gratuïtament des d'Internet, com el Cobian Backup i el Fiabee.

1. Els dispositius portàtils...Dispositius portàtils per emmagatzemar i recuperar informaci ó La...

Documents

Transcript of 1. Els dispositius portàtils...Dispositius portàtils per emmagatzemar i recuperar informaci ó La...