1. Espipellades Sant Antoni i Festes Carnavalesques d'Hivern

7/24/2019 1. Espipellades Sant Antoni i Festes Carnavalesques d'Hivern

1/32

FFeess--tteeffeessttaa!!II

EEQQUUIIPPDDEESSUUPPOORRTT

AALLEENNSSEENNYYAAMMEENNTT

DDEELLAALLLLEENNGGUUAANNuumm..2244DDEESSEEMMBBRREE22000077


2/32

2

Fes-te festa!

El tractament de la diversitat i les festes populars 3

Definicions de cultures i de diversitat cultural 4

Les celebracions

Els calendaris i les celebracions populars

4

5

Atendre la diversitat: diferents models 6

Elements comuns a les prctiques festives de diferents

cultures:

10

Festes hivernals carnavalesques 14

Bibliografia 26


3/32

3

El tractament de la diversitat i lesfestes popularsLaugment de lalumnat dincorporaci tardana al sistema educatiu i les

necessitats per donar resposta a tot un nou context escolar, en temps de profunds canvis

socials, fa ms complex el debat en relaci al tractament de la diversitat. Malauradament,

als centres educatius no sempre es reflexiona prou en relaci a un dels fenmens que

afecta en major grau a les escoles davui.

En aquest context sovint sorgeixen dubtes en relaci al tractament que sha de donar a la

diversitat, per oferir una resposta efectiva i adequada a les necessitats de lalumnat, i

especialment en el moment de dissenyar una programaci on es vegin reflectides

manifestacions de tipus cultural. Aix, sovint es dubta en relaci a si shan dincloure lesfestes a les programacions escolars en detriment daltres continguts, o si shan dincloure

les tradicions de lalumnat nouvingut.

Pensam que per tractar adequadament la diversitat cultural, i per poder resoldre aquests

dubtes, duna banda els docents haurien de reflexionar en relaci a les implicacions que

pot tenir partir duna concepci determinada dels fets culturals, i de laltra que els docents

tinguin unes nocions b{siques en relaci als models que en aquest sentit shan aplicat al

mn educatiu.

Aix, amb aquestes Espipellades us presentam duna banda alguns elements que ens

semblen tils per abordar el tractament de la diversitat, i dun altra banda us lliuran una

primera pinzellada en relaci als continguts subjacents a les festes i, en concret amb les

celebracions que senquadren entre el solstici dhivern i lequinocci de primavera, i que

estarien especialment afectades per un tarann carnavalesc.


4/32

4

Definicions de cultures i de diversitatculturalLes cultures es poden definir com diferents formes dorganitzar la

diversitat de maneres de pensar i actuar de les persones que componen cadasocietat, i on la llengua actua com un eix vertebrador. Si es consideren les

dinmiques internes que regeixen el funcionament de les societats, aquestes

presenten una diversitat intracultural, de la mateixa manera que les cultures no

actuen ni com realitats allades ni com essncies invariables. Cada cultura es

construeix i evoluciona a partir de la interacci entre diferents grups socials.

En aquest context, duna banda s freqent que es valorin de forma diferent els

prstecs en funci del potencial econmic del grup que els origina, i daltra banda

es produeix un fet, que sovint passa desapercebut, les persones construeixen la

seva identitat a partir de la selecci entre diferents opcions culturals. Sn habituals

els casos de persones que sadscriuen simult{niament a cultures diferents i

mantenen comportaments canviants en funci del context on es troben, i si ens

fixam en les persones que emigren a un altre context cultural, sovint constatarem

que sadapten de moltes formes als nous contextos, i que normalment no

reprodueixen amb exactitud les tradicions dorigen.

Les celebracionsLes festes es poden entendre com una manifestaciconcreta del patrimoni cultural, a la vegada que

constitueixen esdeveniments socials que generen identitat. Aix mateix,no noms sn essencials per entendre la societat en la que els alumnessintegraran, sin que sn un element clau perqu aquesta integraci esfaci efectiva.

Les festes es transmeten generacionalment, reben influncies daltrestradicions, amb el temps evolucionen, ajuden a donar cohesi a lessocietats, a la vegada que poden suposar frmules devasi, dinvocaci,de celebrar els canvis, o de dur a terme diferents rituals.

Ladquisici daquest bagatge cultural s un dels components essencialsper poder adquirir competncia comunicativa en la llengua prpia de la

comunitat dacollida, fet que tamb s essencial per fer possible aquestaintegraci. En aquest sentit, si volem fer arribar lessncia de les festes


5/32

5

als alumnes, en tant que les celebracions tenen implicacions de caireemocional, haurem danar ms enll{ duna simple explicaci, per cercarfrmules perqu les puguin viure.

Per aquests motius pensam que el professorat ha de conixer les

celebracions, lorigende la barreja dels ritus, el sentit de les actuals, i ams ha de participar amb lalumnat, en aquestes celebracions.

la festa popular no noms resulta un esdeveniment collectiu

dindiscutible riquesa, sin que esdev un fenomen sociolgic

dimportants ressonncies culturals.

Per mitj de la festa les cultures es cohesionen i adquireixen el seu

aroma particular, la sentor que els segles han abocat sobre la vidadels homes i de les dones dun espai, duna terra.

Gabriel Janer Manila

Tradicionalment, la majoria de les festes populars darreu del mn

tenen una arrel dorigen religis. Aix respon al carcter

indisociable de la uni entre religi i cultura, que s prototpic de les

societats fins larribada de la revoluci laica sorgida de la

illustraci, prpia dun espai i dun temps occidental

contemporani.

Miguel Angel Essomba


6/32

6

Els calendaris i les celebracions populars

Dantuvi les societats i les religions es conformaven, a partir de

la relaci entre el pas del temps i les fonts de subsistncia. Peraquest motiu moltes celebracions de qualsevol indret del mn estan

relacionades amb el ritme de les estacions.

Els calendaris sn taules d'ordenaci temporal que serveixen per organitzar

les activitats socials, i en el cas del calendari occidental, se segueix, de ben a

prop lantic calendari rom{ de caire agrcola. En certa forma succeeix el

mateix amb altres cultures com la xinesa, amb les seves prpies celebracions.

En concret, lantic calendari rom{, assenyalava i orientava les feines del

camp, per tamb reflectia l'hospitalitat davant dels cultes i divinitats dels

territoris conquerits. Aix va suposar que amb el temps i com a conseqncia

de l'assimilaci dels nous territoris, sintroduren tantes festes que els dies

festius van arribar a superar els feiners.

Prenent una base astronmica, els calendaris poden serde diferents tipus: solar, lunar o lunisolar. Aix, els de

caire solar prenen com a referncia la duraci del cicle

que descriu la terra al voltant del Sol, els calendaris

lunars es fonamenten en el curs dels cicles lunars, i els

calendaris lunisolars, es caracteritzen per tenir la duraci

total d'un calendari solar, per els seus mesos segueixen les fases lunars.

Dacord amb l'historiador irlands J.G. Frazer (1890) ladaptaci de la vida

quotidiana a les estacions anava lligada a determinades maneres de

computar el temps i d'assenyalar els inicis de les estacions. Aquests inicis no

sempre coincidien amb les efemrides astronmiques (solsticis i equinoccis)

pel fet que els pobles eren influenciats tamb pels canvis de temperatura ipluviositat que caracteritzen les estacions, i perqu els mateixos calendaris

provocaven importants desfasaments temporals.

Per entendre tant els desfasaments com el sentit de les celebracions, pot ser

interessant conixer lorigen i la histria del calendari occidental. Lactual

calendari, anomenat gregori{ i vigent des del segle XVI, s el resultat dun

llarg procs de reformes per evitar els desfasaments temporals del calendari

rom tradicional. Aquest calendari ancestral comptava amb 304 diesdistributs en 10 mesos, i cada any es produen desfasaments temporals. Per


7/32


8/32

8

El model relativista, basat en el relativisme cultural, defensa que cada cultura posseeix uns

criteris propis a lhora dinterpretar la realitat, a la vegada que posa en dubte lexistncia de valors

universals.

Aquest model es tradueix sovint en actuacions segregacionistes que plantegen la protecci de la

diversitat cultural a travs de la separaci i lallament dels diferents grups culturals, de forma quesintenta mantenir lestabilitat interna de les cultures al llarg del temps, i aix es poden evitar els

conflictes de caire cultural o la contaminaci cultural, que els podria fer desaparixer. Aix, les

cultures esdevenen realitats heretades del passat, que han de ser conservades immutables.

El model de fusi cultural, planteja la defensa ladaptaci bidireccional, de forma que les

diferents cultures que entren en contacte, sintegren per donar lloc a una nova identitat cultural

que incorpora elements de totes les cultures presents. Segons aquest model les diferncies

haurien de ser eliminades i totes les cultures haurien de combinar-se para formar una cultura

universal.

Les actuacions de caire multicultural, que des duna concepci est{tica del concepte cultura,

posen laccent en les diferncies entre els alumnes i es limiten a incloure en el currculum tpics

culturals dels diferents grups minoritaris, sovint duna forma espor{dica o puntual.

Elmodel interculturaldefensaria la diversitat com un fet

desitjable, i on els diferents grups culturals contribueixen

i participen en la construcci social a travs del dileg i

del consens. Es partiria de lacceptaci duna concepci

din{mica del fet cultural, acceptant levoluci de les

cultures, aix com els processos dinfluncia entre els

pobles. Aquest enfocament no cerca la dissoluci de les

identitats culturals actuals per crear-ne de mestisses, entant que les cultures no sn una simple suma de les

diferents identitats culturals de les persones que les

integren. Linterculturalisme implica conixer i confiar en laltre, i aprendre a posar -se en el seu

lloc, en un marc de tolerncia i acceptant que ning t una visi del mn absoluta. Es reinterpreta

el concepte de relativisme cultural, des dun nou enfocament que cerca la comunicaci amb els

altres sense discriminar-los ni segregar-los, i es proposa la integraci dels nouvinguts, incorporant

aspectes del seu bagatge cultural, per sense perdre de vista que han iniciat un nou projecte de

vida i que hauran destablir nous lligams per adaptar-se per encaixar dins la societat que els acull.

En el marc daquest nou plantejament, si es volen oferir respostes ajustades a les necessitats

educatives de lalumnat, shauria cercar la implicaci de tot lalumnat en els processos de


9/32

9

construcci del coneixement, a la vegada que els docents facilitarien la creaci de vincles, no

noms dins lescola sin tamb amb lentorn proper als alumnes, fent servir la llengua vehicular

del centre, de forma que lalumnat podr{ adquirir els trets caracterstics de la cultura dacollida

sense renunciar a la prpia identitat cultural.

Cap a un plantejament adaptat al nou context escolarA lhora de decidir quin tractament es vol donar, no es pot oblidar que lescola sha

convertit en el principal agent dintegraci social, cultural i personal, i que leducaci del segle XXI

cerca la igualtat doportunitats perqu tot lalumnat pugui desenvolupar al m{xim el seu potencial,

evitant qualsevol forma de discriminaci o dexclusi, i on lalumnat sidentifica amb la comunitat

cultural prpia, sense tancar-se a les altres.

A partir daquests esquemes, sembla interessant que els centres, especialment aquells amb un

ndex elevat dalumnes dincorporaci tardana, engeguin un procs daprofundiment conceptual ide reflexi que ha danar ms enll del tractament concret de les festes populars. Es tractar

daprofundir tant en el coneixement de la realitat escolar, com en les formes de donar resposta a la

diversitat. Ser essencial analitzar les intervencions que ja es realitzen, per determinar si sn

realment operatives o adequades en el context social i escolar actual, i en aquest sentit no es pot

deixar de banda que tant els processos dhomogenetzaci forada, com laplicaci del relativisme

extrem han resultat problemtics. Per una part, perqu parteixen de plantejaments conceptuals

erronis, i per un altra part, perqu suposaven lestabliment intervencions ticament inacceptables.

En relaci al model de fusi cultural, les iniciatives basades en aquest

model, per diferents motius, tamb han fracassat, i actualment es tendeix

a seguir el modelintercultural. Aquest aprofundiment en el coneixement

dels models dintervenci, servir{ perqu cada escola trobi un cam per

assegurar que tot lalumnat pugui assolir els objectius que es proposen des

dels diferents nivells de concreci del currculum, de forma que sasseguri

una efectiva incorporaci de tot lalumnat a la societat amb lassoliment de

competncia comunicativa en les llenges cooficials de la nostra comunitat.

Un cop engegat aquest procs de reflexi, poden sorgir altres interrogants, possiblement

relacionats amb la realitzaci de celebracions, com per exemple: Quina ha de ser la selecci de

festes que es duran a terme dins lescola?o De quines formes podrem aprofitar aquestes activitats per

obrir lescola a la societat i quins papers hauran de jugar docents i familiars?

A ms a ms, lexplicaci de fets vinculats amb la diversitat cultural amb un cert caire religis,

encara que permetr descobrir als alumnes que moltes tradicions presenten punts en com arreu

del planeta, tamb pot suposar que algunes famlies sentin vulnerats els seus drets i les seves

llibertats en aquestes matries. En aquests casos pot ser interessant seguir els segents principis:


10/32

10

- Acceptar els comportaments culturals de base religiosa que no comporten una prdua

de quotes digualtat social per part dels que els practiquen respecte a la resta, i rebutjar

aquells que suposin un greuge comparatiu que resti oportunitats.

- Acceptar aquells comportaments culturals de base religiosa que no comportin una

prdua de quotes de llibertat en la diversitat per part dels que practiquen respecte a laresta, i rebutjar aquells que suposin un greuge comparatiu que minvi lexercici de

prctiques i creences.

Aquests principis es relacionen amb lenfocament intercultural, en tant que es promouen

processos dintercanvi, interacci i cooperaci entre cultures, a la vegada que la diversitat s

valorada positivament.

Observem el pas del temps!

A qualsevol indret del mn, la celebraci de les festes est relacionada directament ambel pas del temps i generalment, la decisi de celebrar les festes populars en un momentdonat, es realitza a partir de lobservaci del medi (el temps atmosfric, les plantes, elsastres...). En aquest sentit, lestudi de tot el que es relaciona amb el pas del temps (elscalendaris, els rellotges, els cicles de les estacions...) podria servir no noms per implicara lalumnat en el coneixement i la celebraci de les festes, sin que tamb podria suposarun punt de partida per entendre millor les manifestacions culturals arreu del mn, percercar-ne semblances, o per conixer lorigen i el funcionament dels instruments que femservir per mesurar el pas del temps.

Per entendre millor les relacions entre el moviment dels astres, els calendaris i lacelebraci de les festes, es podria proposar la construcci dun mural semblant al gr{ficque illustra la portada daquesta revista, i que servir{ per ubicar al calendari, les festesque es celebren als llocs dorigen dels nostres alumnes. Haurem de considerar tamb lapossibilitat de confeccionar un complementari que permeti ubicar les que es celebren alhemisferi sud.

Aix mateix si aquests temes resulten engrescadors, es podria demanar als alumnes quecerquin calendaris diferents al que solem fer servir, per determinar si sn de caire solar,lunar o lunisolar. Una activitat alternativa podria consistir en fer una recercadinformaci en relaci als diversos tipus de rellotges que shan fet servir o es fan servir

al mn, i fins i tot es podria dur a terme un projecte de construcci dun rellotge darena odun rellotge solar senzill.


11/32

11

Elements comuns a les prctiquesfestives de diferents culturesCom a conseqncia de coincidncies de diversos factors, com poden ser

el clima, els models econmics, orgens culturals comuns o lexistncia dinfluncies de

caire cultural, s possible trobar tota una srie delements presents a les celebracions, i

per extensi, a cultures molt diverses al voltant del mn.

El sol

A mesura que les societats evolucionaven i es feien ms complexes i jerarquitzades, molts

dels atributs de l'astre que menava el pas del temps i el ritme de les estacions foren

transferits a figures poltiques i religioses.

El mn agrari, des de temps remots, est lligat amb el curs de les estacions, regides pel Sol.

Els agricultors observen i se senten afectats pels moviments de lastre. De reconixer la

influncia a sacralitzar-lo noms hi ha una passa i, efectivament, els agricultors primitius,

consideraren al Sol com a causa i origen del cicle vegetal, amb el seu procs de naixement,

mort i renaixement, eternament repetit. Aix mateix i extrapolant el fenomen a tota mena

de vida consideraren al Sol com a dispensador de fecunditat i dimmortalitat.

La figura solar, ornava la cuirassa d'Alexandre el Gran i,

a la Roma imperial, el dia del Solstici d'hivern fou

dedicat a l'emperador: "Natalis Invicti" (Naixement de

l'Invicte). Desprs, l'Esglsia Cristiana acomod a

aquest dia la commemoraci del naixement de Jess:

Llum del Mn, promesa de salvaci i de resurrecci.

Aquestes festes lligades al Solstici d'hivern estaven tanarrelades que era preferible assumir-les a intentar

esborrar-les.

Per a moltes religions paganes el Sol era, ms que un du, un smbol o una manifestaci

divina, cosa que, el cristianisme podia acceptar sense dificultat i assumir-ne la celebraci.

Per una part trobam alguns exemples del sincretisme entre lancestral veneraci al sol i

les posteriors creences cristianes, per exemple, a les diferents manifestacions del Deucristi amb forma de sol: a Moiss, als apstols en la Transfiguraci, a Constant a les


12/32

12

portes de Roma, etc. I per una altra part, trobam les tradicions dinfinitat de pobles dsia,

frica i Amrica que han adorat o que adoren e l sol: des dels que creien que s lull del Ser

Suprem, fins als que el consideren com a mxima detat "per se"; en particular, el

sintoisme glorifica a la "gran deessa lluminosa celestial", artfex de la fundaci de la naci

japonesa: "Nihon" significa Jap per tamb sol.

Ens trobam que en molts dels ritus, que ens semblen propis d'una comunitat concreta,

batega un panteisme ancestral com a molts altres pobles. Aquest ritus podien ser de

tipus religis, com una pregria d'acci de grcies, per tamb, poden ser mgics. La

mgia ms elemental i primitiva s la mimtica, que postula la identitat entre semblants. A

l'igual del bruixot, que per a fer ploure, espargeix o vessa aigua, per estimular al Sol

s'encn foc, ja que el foc s dels elements, a l'abast de l'home, amb la font de llum i calor

ms semblant a l'astre rei.

Les coques, els bunyols, i altres menjues, sovint circulars i amb

un forat al mig tamb tenen el seu origen en els ritus solars. A

lestiu, les famlies mallorquines feien coques planes petites

com la m, de forma circular i foradades en mig, que tamb

recordaven el disc solar, igual que el recorden totes les formes

de pa rodones i foradades. La canoneta infantil mallorquina,Una coqueta amb sucre, tamb es relaciona amb aquest culte

solar ja que mentre ladult la recita fa cercles concntrics a la m{ de linfant.

El foc

El costum de construir i encendre fogueres s una caracterstica de moltes celebracions

festives d'arreu del mn. La foguera sol ser l'eix de la festa, al voltant de la qual es realitzen

les altres activitats culturals. Els pobles encenen fogueres rituals per motius diversos:donar la benvinguda al bon temps, allunyar els mals esperits, desfer-se de determinats

materials, commemorar fets, o simplement, per escalfar-se quan fa fred.

En moltes celebracions, el foc simbolitza la purificaci i la renovaci de la vida, el triomf

del b sobre el mal i forma part dels rituals primitius del culte al Sol, en tant que

representa la victria de la llum sobre les tenebres i el

renaixement del sol, element mascul que fertilitza la terra.

Exemples de la ritualitzaci del foc sn el ti (a Catalunya),


13/32


14/32

14

en moments de festes i dagrament als bons esperits es fa precisa la pr{ctica de

cerimnies i actes de preservaci collectiva que comprenguin tot el clan.

El ball t, gaireb sempre, orgens religiosos i s la resta de cerimnies i ritus antics de

sentit utilitari i egoista, dedicats a genis i deus molt sovint agraris, que es convoquen per

mitj de la dansa, per tal que propicin els favors demanats o b per agrair-los els que han

estat concedits. A la dansa no hi pot participar tothom ja que pel seu carcter ritual i

cerimonis shan de preservar la deguda puresa i les condicions per a participar-hi.

Els msics que amb el seu so menen les danses, responen a una funci sacerdotal, de

guiatge i direcci de la les cerimnies i tenen un origen semisagrat.

Les cursesLa velocitat s un factor de gran valor per a les societats primitives, entre les quals la

cacera i les guerres ocupen un lloc important. Les curses figuren com a part del programa

de les proves i de lensenyament dels ms joves.

El menjar...

Els pats de les festes, solemnials, oppars o ritualitzats,tenen el regust de cerimnies sagrades, dactes compartits

tant amb el mxim de parents a les cases com els que tenen a

tots els membres del clan a les places. En aquests actes es

solen consumir noms queviures i begudes producte exclusiu

de la collita i del conreu propi de la poblaci. Menjar lliga i compromet a lobservaci de

tot un seguit de ritus, que si no es fan condueixen al cstig de les divinitats, molt ms

temut que lacci de lhome.

... d'hivern

L'hivern, com les altres estacions, imposa el seu ritme. En lestaci ms freda el nostre cos

s'ha d'adequar a les temperatures ms baixes i a la falta de sol a la nostra pell.

Del bosc i dels horts destaquen aliments carregats de vitamines i altres elements que

ajuden a combatre els refredats com les fruites daqu (mandarines, taronges, llimones),

les tropicals que ja sn al nostre abast (xirimoia, kiwi, pinya), les verdures i hortalisses


15/32

15

(espinacs, enciams, endvies, crixens, col llombarda, borratx, colflori, brquil, carxofes,

calots, psols, faves tendres, mongetes tendres, bledes, patates, moniatos, naps, cards,

carabassa, porros, ceba, alls, grells, raves, xicoira)

Per altra part la naturalesa ens proporciona aliments calrics per anar acumulantreserves d'energia i combatre el fred, i que serveixen per tenir un rebost ple de reserves

nutritives per passar lhivern: licors, aiguardents, el vi i loli novells, les carns de la terra i

de la mar (el porc i els productes de les matances, la carn de caa, la de laviram que est{ a

punt, la de vedella, llu, pop, calamar), les fruites seques (castanyes, glans, nous,

ametlles, avellanes, d{tils, figues), els formatges, els llegums (ciurons, faves, llenties,

mongetes, psols)

Aquest rebost hivernenc marca la cuina daquest temps: cocarrois, espinagades, botifarr,

sobrassada o llonganissa, escaldums, aguiats, cuinats, fava parada, rostits, arrs brut i

algun de net, ensamades de tallades, torrons i dolos, llet dametlla, confitures, codonyat,

conserves salades i dolces

FFeesstteesshhiivveerrnnaallssccaarrnnaavvaalleessqquueessDiuen que De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes, o si voleu, que

entre Nadal i Carnaval trobam un temps festiu de disbauxa, de provocaci i

de costums que comporten inversi o canvi de papers socials. Aquestes

festes eren conegudes com la Festa dels Bojos, i se celebraven arreu dEuropa.

Durant lhivern la terra era com adormida, la gent es passava moltes hores tancada a casa i

cercava fer alguna cosa per entretenir-se, passar el fred o relacionar-se. A lhora de fer

gresca era com capgirar-ho tot, fins i tot lautoritat. Els bojos sn els que manen, els

ignorants els que dicten, els aprenents els que donen les classes.

Si miram cap enrera, cap a la histria de la humanitat, trobarem algunes formes rituals

que probablement siniciaren amb primitius cultes agraris i ramaders.

Les sacaea babilniques, durant les quals un presoner feia de rei per uns dies, el purim

jueu, on es cremava lefgie dun poders, les xerups egpcies, que consistien a adorar un

bou que desprs sacrificaven, les dionsies gregues, festes del vi per excellncia, lesbacanals romanes, on imperava la desinhibici ms absoluta i sinterrompien les lleis


16/32

16

civils, les saturnals, durant les quals els esclaus gaudien de llibertat, capgirant lordre

social, les luperclies, les Kalendae, les matronalia, i moltes altres formarien un substrat

cultural sobre el qual sassentarien les festes carnavalesques actuals.

Valriu, C. (1989) El Carnaval a Palma. Ed. Palma. Ajumtament de Palma.

El cicle festiu de l'hivern, de Nadal a Carnaval, s efectivament ple de celebracions -els

Innocents, Sant Antoni, Sant Sebasti... - que s'ajusten a aquesta tipologia:

Sant Antoni 16 i 17 de gener

Les festes de Sant Antoni se celebren els dies 16 i 17 de gener. En els seus continguts hi trobem,

sovint, restes de rituals de purificaci i de fertilitat, i en moltes poblacions, eren considerades

l'inici del carnaval, en tant que comenaven a sortir mascaretes pel carrer i altres prctiquesfestives que duraven fins a l'entrada de la Quaresma. Aquesta festa sembla recordar les festes

consulies romanes, que tenien lloc pel desembre (preservar el bestiar del mal) i per lagost

(celebrar lxit i el fi de la collita), en honor de la divinitat Cnsua. A ms a ms, pel gener, a Roma,

tenia lloc la coronaci dels ases davant de laltar de Jpiter, i per tant la celebraci de sant Antoni

pot ser considerada en certa forma com la cristianitzaci dantigues cerimnies i cultes primitius

dedicats a divinitats pastorals, la fertilitat i els conreus.

La vida del sant va ser escrita per sant Atanasi, i inclou nombrosos components llegendaris. Unade les ms conegudes explica com, desprs de retornar miraculosament la salut a la filla del

governador, el sant va guarir tamb un porquet esguerrat. D'en d'aquell dia, l'animalet el va

seguir. Aquesta s la ra per la qual, sel representa amb ell als peus. Una altra histria explica que

un ase, al que havien de matar perqu estava malalt, es va posar a crrer totalment recuperat

desprs d'agenollar-se davant una ermita dedicada al sant. Aquests sn alguns dels miracles que

s'atribueixen al sant i que justifiquen el que pagesos o traginers veiessin a sant Antoni com a

protector del bestiar.

El sant visqu entre els segles III i IV, s el patr de lIlla de Menorca, i el protector de la pagesia

mallorquina. De jove va donar el que tenia als pobres i tota la vida hagu de suportar les

temptacions del dimoni. A Mallorca, sinvoca sant Antoni contra les malalties, i tamb era costum

entre els joves nedar aquest dia, en tant que per ms que laigua fos freda, deien que guardava de

mal i duia ventura. Aquest dia no se feien matances, ni sels feia treballar.

Hi ha dos elements clau de la celebraci: la revetla que es celebra el

vespre anterior moment en que s'encenen grans foguerons als

principals carrers i places de les viles, mentre la gent balla, canta, torra,menja i beu al seu voltant, acompanyant-se de les simbombes, i el dia de


17/32

17

sant Antoni, durant el que la festivitat esdev ms seriosa. Desprs de la missa solemne en honor

al sant, tenen lloc les Benedes o benedicci dels animals de la gent del poble. La transformaci

de l'activitat agrcola, i la prdua d'importncia d'aquesta en el context de la economia de la

comunitat han incidit directament en la desaparici o transformaci profunda de la festa. La

benedicci s'orienta ara cap els animals domstics de companyia, amb un caire completament

diferent al que havia tingut en el passat. Aquest dia, en moltes localitats, continua la festa amb

desfilades de carrosses, decorades amb motius rurals i allusions a la vida del sant. Sn

caracterstiques tamb les cercaviles amb els personatges propis de la representaci. En tant que,

sant Antoni sovint va ser temptat pels dimonis, aquests sempre hi sn presents a la festa.


18/32

18

ELEMENTS i SIMBLISME DE LA FESTA:

El dimoni

Dimoni cucarell: esperit o dimoni gros, que guarda un tresor o vigila alguna cosa. No sol faltar enles festes mallorquines, i es diverteix jugant amb el foc i empaitant la gent. Ve de l'infern i t

l'aspecte d'un home molt gran amb banyes i, de vegades, potes de cabra i ales de ratapinyada.

Sovint, a Mallorca, el dimoni va associat a Sant Antoni.

El maligne mallorqu s dolent i poliss, empipador i divertit. Fa por als allots i encala les

femelles. s l'antagonista temptador, sempre en etern combat i tanmateix, sempre venut per Sant

Antoni, el protagonista, el gran adversari. Sant Antoni s el sant per excellncia que representa

el triomf delcristianisme sobre els antics dus pagans, assimilats al dimoni.

Segons Antoni Gili, els dimonis sn reminiscncies dels antics bruixots que entorn del foc dirigien

els rituals en pro de la fecunditat de la seva tribu a fi dassegurar la seva supervivncia i les bones

collites. Un element important del dimoni s la barrota o canya fella, fllica, el simbolisme sexual

de la qual s lrgan mascul, amb la que els dimonis boten sobre el foc. Aix ha suposat, la

integraci del personatge del dimoni a la festa de Sant Antoni, integrant un seguit de mscares

festives, que encalcen les allotes i els infants, entren a les

cases per obtenir menjar i beure o tenen cura del

desenvolupament de la festa, mantenint l'ordre de la

celebraci. Els dimonis tenen unes banyes de boc, dents

esportellades i la llengua per defora.

Duen un canya per arreglar els foguerons i punyir la gent.

"Xerren, fan aldarull, fan comdia, riuen, xiulen... per sn

venuts si no els feim cas"*. Els dimonis el tempten...

l'empipen, i sant Antoni els fa el senyal de la creu. Elsdimoniscauen per terra. S'aixequen i segueixen jugant amb

el pblic. Volen espantar la gent, per fan riure i criden a la festa. "Si tenguessin cap poder, no els

caldria anar en colles" (aparena del dimoni segons sant Antoni, recollida per sant Atanasi).

Tamb eren tpiques les mostres de teatre popular casol que escenificaven les temptacions del

sant per en un pla cmic i gaireb infantil, en les quals el dimoni era el protagonista.


19/32


20/32


21/32

21


22/32

22

Ritus de la idiotesa arreu del mn

Poden trobar-se ritus que santifiquen els idiotes i la idiotesa en totes

les cultures i tots els temps. A pasos com Portugal, Frana, Estats

Units o la ndia, celebren la gran festa de la mentida.

Els Sants Innocents. 28 de desembre.

La festa dels Innocents, tot i que recorda uns fets que s'inscriuen en la histria del Nadal

(a Espanya es va associar el costum al 28 de desembre pel doble sentit de la paraula

innocent, sense cap relaci amb les vctimes dHerodes, lany zero), les seves

caracterstiques la situen plenament en la tradici de les festes de caire carnavalesc.

Una caracterstica com d aquestes tradicions sn les dates excepcionals en que es

celebren, normalment durant els moments de transici entre una fase temporal i altra: la

m{gica hora de mitjanit, els solsticis i els equinoccis, larribada de lAny Nou.

El Dia dels Innocents es troba equidistant entre la Nit de Nadal (el ritus Cristi ms

important) i la Nit de Cap dany (el marcador entre un cicle s olar i el segent), en el cor

duna setmana m{gica i excepcional.

A lndia i a casi tota Europa, se celebra un ritus semblant a pocs dies de linici de laprimavera, en el lmit entre la mort hivernal i el renaixement de la natura, i que sapropa a

les dates que se celebrava larribada de lany nou a Europa, fins la implantaci del

calendari Gregori, al segle XVI.

Els antroplegs afirmen que en dates de transici, s habitual una suspensi o una

inversi de les regles que regeixen lordre social, comsi es tracts del tel dun teatre que

es tanca entre acte i acte, per permetre a la gent gaudir dun descans abans de tornar a

comenar, i comparable a lhora del pati a lescola. Entre bastidors, ens llevem les

mscares, ens oblidam del pblic i canviem de paper. En els carnavals o les festes es podencrear situacions de caos i descontrol excepcionals, i en el cas de les innocentades i dels

ritus satrics, lobjectiu no s tant llevar-se la prpia mscara si no arrabassar-la als altres.

Cap societat suportaria un carnaval continuat.

Aquests moments de transici sn excepcionals i serveixen per reforar la norma. Acoten

la infracci a un espai marginal, per fer veure labsurd dun mn a linrevs, on no ens

podrem refiar de ning. El Dia dels Innocents recorda la importncia de dir la veritat, en

tant que lordre social es basa en aquesta.


23/32

23

En qualsevol cas, psicolgicament poder gaudir daquests moments suposa un

alleugeriment. En el cas del Dia dels Innocents, es dna ales a la creativitat per enganyar,

una possibilitat que present a les nostres accions, per normalment illcita.


24/32

24

La festa del bisbet

La Festa del Bisbet de Montserrat participa del conjunt de celebracions prenadalenques

que es caracteritzen per la permissivitat i la disbauxa entre els ms petits. Es tracta d'una

romanalla de ritus de les festes Saturnalia romanes consistent a elegir "reis" (o bisbes)

per un dia, i sembla que aquesta elecci shavia

celebrat a totes les catedrals europees durant

lEdat Mitjana i que era coneguda tamb amb el

nom de "les festes dels boigs". Amb aquesta

excusa se satiritzaven diversos ritus, personatges

i dogmes del cristianisme. Tot i que aquestes

polissonades foren perseguides per lesglsia

medieval pel seu carcter sacrleg i pels

problemes que es derivaven del seu carcterirreverent i d'inversi dels papers, sestengueren,

es transformaren i en alguns indrets van

sobreviure, fins avui en dia.Es t constncia que

a casa nostra se celebrava, almenys, a Girona i a la de Palma de Mallorca.

Aix, el dia 6 de desembre els escolans es reunien per elegir el qui havia de fer de bisbe: un

"bisbet, en el cas de les catedrals o un "abat", cas dels monestirs i comunitats religioses.

El "bisbet" nomenava ajudants entre els seus companys i iniciava de forma oficial el seu"regnat", el vespre del dia 27 de desembre. A partir de llavors, oficiaven, beneen i

organitzaven processons com si fossin clergues.

Sant Nicolau i la festa del Bisbeta Montserrat

Pels volts de Sant Nicolau, patr del infants, lescolania de Montserrat celebra aquesta

antiga tradici nadalenca. Es tracta duna de les celebracions prpies de la comunitat de

Montserrat sense c{rrega litrgica. Sescull i es consagra un "bisbet" d'entre els escolans

nouvinguts que exercir, per un dia, de mxima autoritat dins el monestir i vestit amb una

mitra, un pectoral, un anell i un bcul i presideix totes les celebracions que es realitzen

amb els familiars dels escolans, de forma que sinverteixen les jerarquies de poder a

lEscolania de Montserrat.


25/32

25

Dia 1r dabril:

El dia dels beneits dabril equival al dia dels Sants Innocents

espanyol i se celebra a molts indrets dEuropa i a Estats Units. .. i

sense anar ms lluny, a Menorca, en lloc del Dia dels innocentses

celebra el Dia denganar el dia 1r dabril. A Itlia i Frana

lanomenen Peixos dabril; a Esccia, Cucut; a Portugal s el Da

das Mentiras, i a Alemanya, Grcia i Sussa, s el Primer dabril.

Actualment, sha perdut part del caire disbauxat i la festa sha

centrat en els infants i en les diferents entremaliadures que es

fan en aquesta data. Sn bromes innocents i divertides, es planten llufes -ninots de paper

retallat que sintenten penjar a l'esquena de les persones distretes- i la premsa aprofita

per donar algunes notcies falses i disbauxades que posen a prova lenginy i la imaginaci.

Cucut dabril i El dia del culet. Esccia.

El perode de la festa dels beneits escocesa dura dos dies, el primer, 1 dabril, s el dia del

cucut i la broma tradicional consisteix en enviar alg a fer un fals encrrec. A un paper dur

escrit: No riguis, no somriguis, encala el cucut una altra milla-mica , cosa que fa que el

que ho llegeix lenvi a un altre lloc. El segon dia, el del culet, es fan bromes relacionades

amb el cul, la ms tpica consisteix en penjar un cartell que digui: Pegam una potada

El peix dabril. Frana i Itlia.

En el Poisson dAprile o Pesce dAprile, s tpic penjar la figura dun peix a lesquena de

la vctima o fer bromes relacionades amb el peix, per exemple enviar a alg a la peixateria

a recollir un enc{rrec, ja que la idea s que com els peixets, la vctima mossegui lham.

April fools day. Anglaterra i EEUU.

Poden gastar-se bromes des de la mitjanit fins al migdia del dia 1 dabril, per commemorar

que els habitants de Gotham, a finals del segle XII es fessin passar per bojos per evitar el

cstig del rei John.

Mark Twain deia sobre aquest dia ens recorda el que som els altres 364 dies de lany,

referint-se a que encara que els humans es distingeixen en el mn animal pel seuintellecte, hi ha festes que celebren la idiotesa. Les vctimes de les bromes han dadmetre


26/32

26

que sn beneits, innocents i no es poden enfadar, ans al contrari se nhan de riure delles

mateixes en un acte dhumilitat.


27/32

27

Les falles. Valncia.

Les Falles Valencianes sn un altra exemple daquesta variant

satrica, i en aquest cas qualsevol pot ser la vctima duna

pardia en cartr pedra. Sense cap dubte als humans ens

agrada fer befa dels famosos, dels rics i dels poderosos per

aix de forma ritual rebaixar-los al nivell dels altres.

La broma com a forma de relacionar-se. frica:

A nombroses tribus africanes s tradicional que entre determinats familiars (per exemple

entre cunyats) es facin innocentades o sinsultin en broma.

Holi. ndia.El dia de la lluna plena del mes de Falguna (sol caure en febrer o mar) es fan

innocentades i la gent es taca i somple de pols de colors i pintura.


28/32

28

Disfressats de matances:Mascarades i pardies durant el sopar de matances. Diferents casesd'Eivissa i Formentera.

Els Disfressats de Matances constitueixen un exemple de teatre prof i popular d'Eivissa iFormentera. Un grup de persones disfressades i amb la cara tapada entren a les cases on es

celebra el sopar que tanca la cerimnia familiar de la matana del porc amb l'objectiu de divertir

els assistents amb tot tipus de trucs.

Carnaval

Les paraules carnaval, darrers dies o carnestoltes, ens fa pensar endisfresses, en bullcia, en festa o en joc. Lorigen del carnaval t a

veure, encara que sembli una paradoxa, amb el Papa Gregori el

Gran, el qual va establir la quaresma el segle VI, a la que pareix que

anomen carnes tollere, carns prohibides. Com a reacci a aquest

perode de dijunis, abstinncies, oraci i penitncia, sen an{

instaurant un altre que suposava tot el contrari.

El carnaval s la festa de la inversi, de capgirar el que s usual i quotidi, sobretot en dos

aspectes: el principi dautoritat i el rol sexual. Els poderosos i els seus fets poden ser criticats i totall que shavia silenciat durant lany pot dir-se. Les dones gaudeixen duna certa llibertat en

disfressar-se dhomes i ells es vesteixen de dones amb intenci burlesca. La s{tira es manifesta

mitjanant la modificaci de laparena fsica (la disfressa facilita la impunitat, lanonimat i el joc

burlesc), la imitaci (lescarni del poder o dels moments decisius de la vida) i la paraula (morda,

obscena, insultant, ldica...) Tot el que s plaent, divertit, transgressor, t el seu lloc en els darrers

dies. El menjar s abundant i calric per combatre el fred, per acabar el que queda del porc de les

matances i consumir tot el que no se conservar fins a Pasqua, i que durant la quaresma no es pot

ni tastar. A Mallorca s tradicional menjar ensamades de tallades (ensamades cobertes ambalgunes tallades de sobrassada i carabassat) en aquestes dates. El beure provoca la desinhibici en

el llenguatge i en lacci, i serveix dexcusa per a tot tipus dexcesos. El joc, la permissivitat, la

llicncia sexual, prohibides per la societat tenen el seu lloc durant aquest perode.


29/32

29

Ara vnen set setmanes

totes de dejunar!

Nosaltres set ja nhem passades.

Totes de riure i menjar.

El perode de carnaval sinicia comptant set setmanes abans del dimecres de cendra. s curis el

parallelisme temporal entre dos perodes anuals que sn antagnics per definici: carnaval i

quaresma, els quals duren set setmanes cadascun i la darrera s la ms intensa en celebracions:

les rues i la setmana santa.

Sa Rueta i Sa Rua

A principis de febrer se celebren a Palma els darrers dies de festa abans de la Quaresma. La Rueta

s un carnaval que se celebra el mat per als ms petits i la Rua es correspon amb la festa de

Carnaval, en qu participen nombroses carrosses que fan una desfilada pels carrers de la ciutat.


30/32

30

Bibliografia:

Algunes webs relacionades amb:

Leducaci Intercultural:

http://wq-intercult.blogspot.com/ : Blog de la UOC sobre interculturalitat i educaci. Hi

trobarem enllaos a multiples webs sobre aquesta mateixa temtica.

http://www.cult.gva.es/dgoiepl/Inmigracion/index_val.htm : pgina de la generalitat

valenciana sobre educaci intercultural.

http://www.cjb.org/upload/estat/eq_61_laicitat.pdf : article sobre la laicitat a lescola

http://www.peretarres.org/estris/estris135a.pdf Entrevista a Miquel ngel Essomba, enrelaci a la interculturalitat a les escoles.

www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/ines_gil.pdf.Ponncia dIns Gil Jaurena. La educacin

intercultural: una propuesta para la nueva alfabetizacin

Les festes populars i tradicionals:

www.festes.org : web sobre el mn de les festes tradicionals i populars.

- Carrera i Escud, M. Desfressats de matances. Mascarades i pardies durant el sopar de

matances.http://www.festes.org/articles.php?id=624

- Carrera i Escud, M. Festa del Bisbet. Sant Nicolau trastoca la jerarquia a Montserrat

http://www.festes.org/articles.php?id=245

http://www.cult.gva.es/polin/apl/0401brillantet.htm : Pgina de la generalitat valenciana

sobre les festes populars.

http://www.euskonews.com/0110zbk/gaia11005es.html

http://weib.caib.es/Documentacio/ponencies/COMUNIC_LLUCMAJOR.pdf , en aquesta

adrea electrnica trobareu ampliada gran part de la informaci que us hem presentat en

aquestes Espipellades.

http://www.ictisp.com/~jbalague/publi_gegants.htm.Web de la colla de geganters de

Vallgorguina.

http://www.fallesdenia.com/tuportalcom/tio_pep/abansde.htm Web on podreu trobar

informaci sobre lorigen de les falles.

http://ca.wikipedia.org/wiki/PortadaLenciclopdia a internet!
http://wq-intercult.blogspot.com/http://www.cult.gva.es/dgoiepl/Inmigracion/index_val.htmhttp://www.cjb.org/upload/estat/eq_61_laicitat.pdfhttp://www.peretarres.org/estris/estris135a.pdfhttp://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/ines_gil.pdfhttp://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/ines_gil.pdfhttp://www.festes.org/http://www.festes.org/articles.php?id=624http://www.festes.org/articles.php?id=624http://www.festes.org/articles.php?id=245http://www.cult.gva.es/polin/apl/0401brillantet.htmhttp://www.euskonews.com/0110zbk/gaia11005es.htmlhttp://weib.caib.es/Documentacio/ponencies/COMUNIC_LLUCMAJOR.pdfhttp://www.ictisp.com/~jbalague/publi_gegants.htmhttp://www.fallesdenia.com/tuportalcom/tio_pep/abansde.htmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Portadahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Portadahttp://www.fallesdenia.com/tuportalcom/tio_pep/abansde.htmhttp://www.ictisp.com/~jbalague/publi_gegants.htmhttp://weib.caib.es/Documentacio/ponencies/COMUNIC_LLUCMAJOR.pdfhttp://www.euskonews.com/0110zbk/gaia11005es.htmlhttp://www.cult.gva.es/polin/apl/0401brillantet.htmhttp://www.festes.org/articles.php?id=245http://www.festes.org/articles.php?id=624http://www.festes.org/http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/ines_gil.pdfhttp://www.peretarres.org/estris/estris135a.pdfhttp://www.cjb.org/upload/estat/eq_61_laicitat.pdfhttp://www.cult.gva.es/dgoiepl/Inmigracion/index_val.htmhttp://wq-intercult.blogspot.com/


31/32

31

Webs de centres educatius on trobareu informaci relacionada ambel mn de la festa:

http://www.cppuntadenamer.org/curs%202006-07/cultura%20popular/carnestoltes.html

http://www.xtec.cat/ceip-santmiquel-cornella/carnaval.htm

http://www.xtec.es/centres/a8051471/carnaval.htm

http://www.xtec.cat/centres/a8021351/carnaval.htm

http://www.xtec.es/centres/a8000402/revista/3r_5.htm

http://www.bcn.es/escoladelmar/pdf/apamar/Apamar%2013.pdf

ftp://82.151.212.113/primaria/carnaval07/carnestoltes.htm

Material editat en suport paper: Amades, J.(1890-1959) Costumari catal. Barcelona. Edicions 62.

Crespo, R. i Nicolau, A(2003)Interculturalitat i educaci. Barcelona. EDIUOC.

Jordn, J.A.(1998) Multiculturalisme i educaci.Barcelona. EDIUOC- Proa.

Kamel, S. i Williams, J. (2006)Cultura rab. Escola de formaci en mitjans didctics.Palma.

Janer Manila, G. (1999) Les festes llunyanes. Palma. Olaeta, Ed.

Manyer,J.(1996) Quan lIslam truca a la porta.Ed. Altafulla. Barcelona Munar, F. (2006) Lesplendor de la festa. Mgia i misteri deles festes antigues. Palma. Govern

de les Illes Balears.

Valriu, C.(1989) El Carnaval a Palma,Palma. ed. Ajuntament de Palma

Vallriu, C. (1995) El carnaval a Mallorca. Palma. Olaeta Ed.

Revista Guix nm. 330.Nadal en una societat pluricultural. Barcelona. 2006.
http://www.cppuntadenamer.org/curs%202006-07/cultura%20popular/carnestoltes.htmlhttp://www.xtec.cat/ceip-santmiquel-cornella/carnaval.htmhttp://www.xtec.es/centres/a8051471/carnaval.htmhttp://www.xtec.cat/centres/a8021351/carnaval.htmhttp://www.xtec.es/centres/a8000402/revista/3r_5.htmhttp://www.bcn.es/escoladelmar/pdf/apamar/Apamar%2013.pdfftp://82.151.212.113/primaria/carnaval07/carnestoltes.htmhttp://www.mcu.es/cgi-brs/BasesHTML/isbn/BRSCGI?CMD=VERLST&CONF=AEISPA.cnf&BASE=ISBN&DOCS=1-10&QUERY=5459.WAUC.http://www.mcu.es/cgi-brs/BasesHTML/isbn/BRSCGI?CMD=VERLST&CONF=AEISPA.cnf&BASE=ISBN&DOCS=1-10&QUERY=5459.WAUC.http://www.mcu.es/cgi-brs/BasesHTML/isbn/BRSCGI?CMD=VERLST&CONF=AEISPA.cnf&BASE=ISBN&DOCS=1-10&QUERY=5459.WAUC.ftp://82.151.212.113/primaria/carnaval07/carnestoltes.htmhttp://www.bcn.es/escoladelmar/pdf/apamar/Apamar%2013.pdfhttp://www.xtec.es/centres/a8000402/revista/3r_5.htmhttp://www.xtec.cat/centres/a8021351/carnaval.htmhttp://www.xtec.es/centres/a8051471/carnaval.htmhttp://www.xtec.cat/ceip-santmiquel-cornella/carnaval.htmhttp://www.cppuntadenamer.org/curs%202006-07/cultura%20popular/carnestoltes.html


32/32

Alguns materials...

Actualment als centres ja tenim a labast alguns materials relacionats tant amb la

celebraci de festes populars, com amb el tractament de la diversitat cultural, des duna

perspectiva intercultural. Alguns exemples en podrien ser:

- La quina daccions:

Joc de taula, adient per treballar la descripci de persones.

- El Joc de cartes de famlies:

Joc de cartes que permet treballar les relacions de parentiu, amb un caire respectus en

relaci a la diversitat.

-El dimoni sense banyes:

Teatre de titelles, dissenyat per escenificar un conte inspirat en la celebraci de sant

Antoni, a Mallorca.

1. Espipellades Sant Antoni i Festes Carnavalesques d'Hivern

Documents

Transcript of 1. Espipellades Sant Antoni i Festes Carnavalesques d'Hivern