1 Fitxes de pràctiques - rua.ua.es de pràctiques.pdf · Fitxes de pràctiques 17 o Informe de la...

1 Fitxes de pràctiques

1.1 Pràctica 1: Aspectes deldesenvolupament evolutiu en lalegislació

1.1.1 Introducció

Aquesta pràctica pretén que l’alumnat tinga un acostament al decret queestableix el currículum del segon cicle d’Educació Infantil a la ComunitatValenciana des de l’enfocament de la psicologia evolutiva.

S’analitzaran els aspectes principals del desenvolupament: físic, cognitiu,afectiu, social i moral que apareixen en el decret i la importància que tenen pera l’evolució del xiquet o xiqueta.

De la mateixa manera, s’estudiaran les variables contextuals (família, escola,entorn pròxim, etc.) que influeixen en aquest desenvolupament.

1.1.2 Objectius

1) Iniciar l’alumnat en l’anàlisi dels aspectes principals del

desenvolupament evolutiu exposats en el Decret 38/2008, de 28 demarç, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del segon cicle del’educació infantil a la Comunitat Valenciana.

2) Comentar les diferències principals que hi ha entre el primer cicle i el

segon cicle d’Educació Infantil.

3) Analitzar les aportacions fetes per companys i companyes de classe

sobre determinats elements del Decret 38/2008 de 28 de març, delConsell, pel qual s’estableix el currículum del segon cicle de l’educacióinfantil a la Comunitat Valenciana.

1.1.3 Procediment

Primera part: Treball autònom

15

16 Psicologia Evolutiva 3-6: de la teoria a la pràctica

Lectura del Decret 38/2008 de 28 de març i elaboració de preguntes delqüestionari.

Segona part: Treball tutoritzat

1) Amb l’anàlisi i les reflexions de la lectura del Decret i les preguntes

elaborades de manera individual, es posaran en comú per parellescadascuna de les qüestions i se’n destacaran els aspectes fonamentals,les coincidències i les discrepàncies. Cadascun dels membres de laparella prendrà nota dels aspectes més importants.

2) Després tots els grups posaran en comú les respostes individuals al

costat de les respostes establides en cada parella. Tots prendran notade les reflexions i dels aspectes fonamentals que es comenten en classei ho incorporaran tot a l’informe de la pràctica.

Tercera part: Treball autònom

Cada alumne ha d’elaborar per ordinador l’informe de la pràctica segonsl’esquema següent:

1) Introducció

2) Qüestionari individual

3) Reflexions en parella

4) Reflexions en gran grup i comentaris de classe

5) Valoració personal de la pràctica

1.1.4 Normes de treball

• S’ha d’utilitzar un llenguatge per a la igualtat en la comunicació(LIC).

• L’autoria de les fonts consultades s’ha de citar en l’apartat de labibliografia.

• S’ha d’evitar la intertextualitat.

• El treball escrit ha de tenir l’extensió que cada alumne crega oportú(lletra ARIAL, grandària 12; justificat –alinear el text en els margesdret i esquerre—; 1,5 interlineat de paràgraf i 2,5 per a marges).

El treball ha d’incloure:

o Portada

� Número i nom de la pràctica

� Grup de pràctiques a què pertanyen

� Grau.

� Curs acadèmic i quadrimestre

Fitxes de pràctiques 17

o Informe de la pràctica

1.1.5 Activitat alternativa

L’alumnat ha de fer l’informe de la pràctica amb ordinador segons l’esquemasegüent:

1) Introducció


3) Anàlisi comparativa del Decret 37/2008 i del Decret 38/2008, queregulen el primer cicle d’Educació Infantil i el segon cicle,respectivament


5) Bibliografia

QüestionariRespon a les qüestions següents i pren com a referència el contingut del Decret38/2008, de 28 de març.

1. Quines contribucions al desenvolupament evolutiu aporta l’educacióinfantil?

2. Quines dimensions s’han de tenir en compte durant l’educacióinfantil?

3. Quina importància es dóna a la relació família-escola en el Decret?

4. Per a què serveix aquest Decret?

5. Enumera els principis generals que consideres més rellevants delsegon cicle d’educació infantil.

6. Quines capacitats hauran de desenvolupar els alumnes durant aquestcicle escolar?

7. Quines són les àrees del segon cicle d’educació infantil? Assenyala elsaspectes fonamentals de cadascuna de les àrees.

8. Quines característiques ha de tenir l’avaluació en el segon cicled’educació infantil? Quina n’és la finalitat? Quina és la tècnica quemés informació hi aporta?

9. Indica els aspectes del desenvolupament evolutiu (físic, intel· lectual,afectiu, social i moral) que apareixen en el Decret.

10. Després de l’anàlisi del Decret, segons el teu criteri, quin tipus depersona volem formar en el nostre sistema educatiu i en la nostrasocietat?

1.1.6 Bibliografia

Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableixen elscontinguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la ComunitatValenciana. [2008/3829]


Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículumdel segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3838]


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

_______________________________________________________


1.2 Pràctica 2: Anàlisi comparativa dels sistemes educatius japonès iespanyol

1.2.1 Introducció

El currículum del segon cicle d’educació infantil a la Comunitat Valencianaqueda regulat en el Decret 38/2008, que arrepleguen els diversos continguts iles diferents dimensions que cal treballar, com també el sistema d’avaluaciómés propici per a aquesta etapa evolutiva. El currículum es basa en elsprincipis maduratius, així com en els aspectes que, com a societat, consideremfonamentals per al desenvolupament integral dels xiquets.

No obstant això, aquests valors socials no sempre coincideixen entre cultures opaïsos, la qual cosa pot fer variar sensiblement el currículum final. En aquestapràctica s’analitzaran les similituds i les diferències que hi ha entre els valors iels procediments del nostre sistema educatiu i el sistema educatiu japonès. Através d’aquesta anàlisi, l’alumne podrà reflexionar sobre els diferents aspectesdels sistemes educatius, posar-los en qüestió i valorar críticament els puntsforts i dèbils de cadascun.

1.2.2 Objectius

1) Analitzar i comprendre els principis que regeixen el sistema educatiuespanyol i valorar les diferències curriculars entre el sistema educatiuespanyol i el japonès.

2) Reflexionar i prendre en consideració els valors que es transmeten desde les institucions educatives.

1.2.3 Procediment

Primera part: Treball tutoritzat

1. S’ha de visualitzar el vídeo Niños japoneses, competencia sin límitesdel canal Documanía (http://www.youtube.com/watch?v=yamvQ4SU1Kk; té quatre parts).

2. Preguntes individuals. Quan s’haja vist el vídeo, s’han de respondreindividualment les preguntes del qüestionari.

3. Els alumnes han d’exposar les seues respostes als altres companys idebatre-les en grup.

4. Els alumnes han d’arreplegar les aportacions dels companys en lareflexió grupal per a incloure-les en l’apartat de reflexions en grup.

Segona part: Treball autònom


Cada alumne ha d’elaborar per ordinador l’informe de la pràctica segonsl’esquema següent:

1) Introducció


3) Reflexions en gran grup i comentaris de classe



S’ha d’utilitzar un llenguatge per a la igualtat en la comunicació(LIC).

L’autoria de les fonts consultades s’han de citar en l’apartat debibliografia.

S’ha d’evitar la intertextualitat.

El treball escrit tindrà una extensió màxima de 6 folis (lletra ARIAL,grandària 12; justificat –alinear el text en els marges dret i esquerre—; 1,5interlineat de paràgraf i 2,5 per a marges).

El treball ha d’incloure:

o Portada



� Grau




L’alumnat ha de fer l’informe de la pràctica amb ordinador segons l’esquemasegüent:

1) Introducció

2) Qüestionari individual segons el vídeo Niños japoneses, competenciasin límites (http://www.youtube.com/watch?v=yamvQ4SU1Kk)

3) Qüestionari Bits d’intel·ligència després de la lectura dels articles deBenlloch (2002) i Pérez-Olarte (2002)


5) Bibliografia

Qüestionari

1. El vídeo assenyala la importància de la competitivitat dins del sistemaeducatiu nipó reflectit en proves psicomotrius prèvies a l’escolainfantil. Opines que els xiquets, abans de començar el segon cicle


d’educació infantil, haurien de ser formats per a controlar lesenrabiades i millorar el rendiment en les tasques acadèmiques?Consideres que aquest mètode potenciaria més eficaçment eldesenvolupament dels xiquets? Justifica la resposta.

2. La meta principal del sistema educatiu japonès és crear ciutadans ambèxit i excel· lents. Quina valoració tens respecte de la potenciació del’esforç i de l’excel· lència acadèmica des de la infància? Consideresque aquest sistema orientat a l’èxit pot marcar la personalitat il’orientació motivacional dels alumnes, així com la manerad’enfrontar-se a les tasques escolars? Justifica la resposta.

3. Quines diferències trobes amb els valors del sistema educatiuespanyol?

4. Què opines del sistema d’estimulació cognitiva de l’escola Shichida?En el cas que fóra efectiu, consideres que facilitaria eldesenvolupament de la creativitat dels xiquets? Justifica resposta.

5. Dins del sistema educatiu japonès trobem la importància del respecteper la figura del professor i l’obediència. Consideres un aspecte quecal potenciar en les nostres aules? Justifica la resposta. De quinamanera intervindries en un aula d’educació infantil per a fomentaraquests valors?

6. Un altre objectiu fonamental del currículum nipó és eldesenvolupament de la personalitat a través de la disciplina enaspectes intel· lectuals, físics, artístics, estètics i morals. Consideresque pot haver-hi un altre principi que puga ser l’eix vertebrador deldesenvolupament i l’aprenentatge? Podria ser compatible al costat dela disciplina?

7. Els estudiants japonesos són responsables de la neteja de les aules idels corredors. Quines qualitats creus que potencia aquesta mesura?Quines estratègies utilitzaries en estudiants de segon cicle d’educacióinfantil per a potenciar-ne la responsabilitat en la cura de l’entorneducatiu?

8. La integració social dels alumnes és un factor que s’ha de destacar peral benestar dels xiquets. Creus que el nostre sistema educatiu tracta demanera eficaç la integració i el respecte entre els estudiants? Justificala resposta.

9. Hi ha un gran nombre d’estudiants que abandona el sistema educatiuper motius de manca d’integració en el sistema escolar i pel malestardavant un sistema educatiu competitiu i col·lectivista. Consideres queés el motiu principal de l’abandó escolar a Espanya? Quins creus quesón els motius del fracàs escolar en el sistema educatiu que apliquem?

10. Fes un resum de les idees centrals del vídeo Niños japoneses,competencia sin límites i una reflexió crítica sobre el contingut(extensió màxima de 2 folis).

Qüestionari «bits d’intel·ligència»

L’estimulació cognitiva a través dels bits d’intel·ligència (ex. escola deShichida, Japó) consisteix en l’ensenyament de paraules mitjançantl’associació (aprenentatge associatiu) i la repetició de fitxes fotogràfiques que


contenen el nom i una breu descripció de la imatge. L’exposició a aquestesfitxes és breu (menys de 12 segons) i el contingut solen ser músics, pintors,animals o edificis emblemàtics, entre d’altres. El tram d’edat en què esdesenvolupa més potencial a través d’aquesta estratègia és l’educació infantil.

1) Quins avantatges i quines limitacions té l’ús d’aquesta metodologiad’ensenyament per a l’aprenentatge de noms? I per a l’aprenentatge deconceptes complexos?

2) Quins avantatges i quines limitacions té per al desenvolupamentafectiu i social dels xiquets?

3) A través de quines estratègies es podrien utilitzar els bitsd’intel·ligència per a ensenyar conceptes i significats complexos?

1.2.6 BibliografiaBenlloch, M. (2002). D’il· lusió també s’ensenya: Els bits d’intel· ligència o

com aprendre a dir noms. Infancia, 124, 7-11.

Canal Documanía (1998). Niños japoneses, la competencia sin límites.[Vídeo]. <http://www.youtube.com/watch?v=yamvQ4SU1Kk>

Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículumdel segon cicle de l’educació infantil a la Comunitat Valenciana.[2008/3838]

Pérez-Olarte, P. (2002). Els bits d’intel· ligència: Consideracions des de lavessant neurològica i del desenvolupament. Infancia, 124, 34-36.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.3 Pràctica 3: Desenvolupamentpsicomotor de 3-6 anys

1.3.1 Introducció

La psicomotricitat intenta posar en relació dos elements: el psíquic i el motriu.Es tracta d’una activitat referida bàsicament al moviment, però ambconnotacions psicològiques que superen el que és purament biomecànic. Lapsicomotricitat s’ocupa, per tant, del moviment humà en si mateix i de lacomprensió del moviment com a factor de desenvolupament i expressió del’individu en relació amb el seu entorn (Berruezo, 1995, 1996, 2000).

La definició consensuada per les associacions de psicomotricitat espanyolesindiquen que, des d’una visió global de la persona, el terme psicomotricitatintegra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensomotrius enla capacitat de ser i expressar-se en un context psicosocial. La psicomotricitat,entesa d’aquesta manera, té un paper fonamental en el desenvolupamentharmònic de la personalitat.

Per a Bernard Aucouturier (1997) parlar de psicomotricitat és parlar d’unperíode de maduració psicològica del xiquet o xiqueta en què l’aspectesensomotriu, el joc i l’acció són fonamentals en el seu desenvolupamentpsicològic.

Al llarg d’aquesta pràctica pretenem conèixer els aspectes fonamentals deldesenvolupament psicomotor dels xiquets i xiquetes de 3 a 6 anys a partir del’anàlisi i l’estudi de diferents enfocaments d’ensenyament-aprenentatge,centrant-nos fonamentalment en l’enfocament de la psicomotricitat relacional,per a conèixer les possibilitats que té per a la contribució al desenvolupamentglobal d’aquests.

1.3.2 Objectius

1) Analitzar a través de l’observació rigorosa diferents situacionsd’ensenyament-aprenentatge en una sessió de psicomotricitat.

2) Identificar els aspectes fonamentals del desenvolupament psicomotorque apareixen en el vídeo i les relacions que s’estableixen entre elxiquet o xiqueta i el mestre o mestra.

3) Comparar diferents enfocaments d’ensenyament-aprenentatgerelacionats amb el desenvolupament de la psicomotricitat analitzantels avantatges i inconvenients que comporten.

4) Ampliar el coneixement sobre els aspectes fonamentals deldesenvolupament psicomotor infantil a partir de la recerca i la reflexiód’informació oposada en diferents fonts documentals (webs, llibres,articles, etc).


1.3.3 Procediment


1) La pràctica s’iniciarà a partir de la discussió i el debat en relació ambels coneixements previs de l’alumnat sobre el que saben dedesenvolupament psicomotriu, els comentaris d’experiències i lesactivitats que hagen dut a terme, els avantatges i inconvenients dediferents pràctiques psicomotrius, etc.

2) En segon lloc, el professor o professora comentarà a partir del vídeo«Desenvolupament psicomotor» (personal, no està en el web) i unapresentació digital d’aspectes teòrics fonamentals (Annex 7.1.a), lescaracterístiques del desenvolupament psicomotriu en la infància, aixícom diferents experiències d’ensenyament-aprenentatge que apareixenen el vídeo.

3) Tots els alumnes prendran nota de les reflexions i aspectesfonamentals que es comenten a classe i els incorporaran a l’informe dela pràctica.


Cada alumne o alumna elaborarà per ordinador l’informe de la pràctica segonsl’esquema següent:

1. Introducció

2. Qüestionari individual

3. Ampliació del tema «Psicomotricitat relacional» a partir d’una recercabibliogràfica sobre: característiques, avantatges, inconvenients,bibliografia i fonts d’interès, etc.

4. Valoració general de la pràctica


- S’ha d’utilitzar un llenguatge per a la igualtat en la comunicació(LIC).

- L’autoria de les fonts consultades s’hauran de citar a peu de pàgina, enla bibliografia o en totes dues.

- S’haurà d’evitar la intertextualitat.

- El treball escrit tindrà l’extensió que cada alumne considere oportuna(lletra Arial, cos 12, justificat (alinear el text en els marges dret iesquerre), 1,5 interlineat de paràgraf i 2,5 per als marges).

- El treball inclourà:

o Portada



� Grup de pràctiques al qual pertanyen

� Grau

� Curs acadèmic o quadrimestre



L’alumne o alumna elaborarà per ordinador l’informe de la pràctica segonsl’esquema següent:

1) Introducció

2) Comentari i anàlisi crítica

3) Elaboració del tema «Psicomotricitat relacional» a partir d’una recercabibliogràfica sobre: característiques, avantatges, inconvenients,bibliografia i fonts d’interès, etc.

4) Valoració general de la pràctica

5) Bibliografia

Qüestionari

1. Observa i anota les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatgeque es mostren en el vídeo.

2. Descriu: els alumnes, l’espai, els materials i la utilització del temps.

3. Analitza:

a. Els diferents aspectes del desenvolupament psicomotriu queapareixen en el vídeo: psicomotricitat gruixuda, psicomotricitat fina, esquemacorporal, lateralitat, etc.

b. Les relacions que s’estableixen entre els iguals i entre elsxiquets o xiquetes i el mestre o mestra.

4. Interpreta professionalment les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge.

5. Elabora un judici crític sobre els avantatges i els inconvenients quetrobes en aquest tipus d’activitats.

1.3.6 Bibliografia

Aucouturier, B. (1997). Introducción a la práctica psicomotriz. Aula deInnovación Educativa, 136, 79-83.

Berruezo, P. P (1995). El cuerpo, el desarrollo y la psicomotricidad.Psicomotricidad. Revista de estudios y experiencias. núm. 49: 15-26.


Berruezo, P.P (1996). La psicomotricidad en España: de un pasado deincomprensión a un futuro de esperanza. Psicomotricidad. Revista deEstudios y Experiencias, núm. 53, vol. 2, 57-64.

Berruezo, P.P (2000): El contenido de la psicomotricidad. En Bottini, P. (Ed.),Psicomotricidad: practicas y conceptos (pàg. 43-99). Madrid: Miño yDávila.

Biniés, P. (1997). La pràctica psicomotriu: El joc i l’acció. Infància. Revistade l’Associació de Mestres Rosa Sensat, 94. 9-11.

Irastorza, A. (2011). Abordaje emocional desde la psicomotricidad relacional.[Vídeo]. Disponible en: <http://www.youtube.com/watch?v=B-VJnyCCtMU>.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.4 Pràctica 4: El desenvolupament del’escriptura

1.4.1 Introducció

A través d’aquesta pràctica es pretén iniciar l’alumnat en el procésd’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura. Per això, analitzarem idescriurem les diferents etapes del desenvolupament de l’escriptura des d’unenfocament constructivista segons Emilia Ferreiro (1998) i Ana Teberosky(1992), les quals han establit una progressió del procés d’aprenentatge delsistema d’escriptura desenvolupant 5 hipòtesis sobre la llengua escrita. Tambées pretén que l’alumnat conega les diferents teories i metodologies de lalectoescriptura que aborden l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquest procés.

1.4.2 Objectius

1) Iniciar l’alumnat en les pautes que cal tenir en compte a l’hora de feruna observació, així com iniciar-los en l’ús d’instruments per a larecollida d’informació mitjançant l’observació directa (protocold’observació…).

2) Conèixer les diferents fases en el desenvolupament de l’escriptura delxiquet o xiqueta en els seus primers anys segons I. Ferreiro.

3) Classificar les diferents expressions escrites, redactades per diversosxiquets i xiquetes de 3 a 6 anys d’edat, atenent a les característiquesque presenten cadascuna de les fases en el desenvolupament del’escriptura.

1.4.3 Procediment


S’arreplegaran 3 fitxes d’avaluació lectoescriptora (Annex 7.2), emplenadesper xiquets de 3 a 6 anys d’edat.

En tot moment s’atendrà a les pautes d’observació indicades a classe, així comal protocol adjunt a aquesta pràctica (Annex 7.4 ).


Classificar les fitxes d’avaluació escriptora arreplegades de manera justificadai atenent a les característiques que presenta cadascuna de les fases deldesenvolupament de l’escriptura segons I. Ferreiro, presentades a classe(Annex 7.1b).


Cada alumne elaborarà per ordinador l’informe de la pràctica segonsl’esquema següent:

1. Introducció


2. Classificació de les fitxes d’avaluació escriptora arreplegades (fases),on figurarà en cadascuna d’aquestes:

a. Nom del xiquet, edat cronològica, variables que s’estiguenmanifestant…

b. Desenvolupament de la pràctica:

• Disposició del xiquet: interès, implicació, motivaciódavant del treball (escriptura), etc. (Annex 7.4)

• Estils de treball (Annex 7.4): forma d’enfrontar-se al’activitat, etc.

• Característiques destacables del xiquet i del context:temps, lloc, estimulació, etc. (Annex 7.5)

3. Justificació de l’avaluació

4. Conclusions

5. Valoració de la pràctica

6. Bibliografia



- L’autoria de les fonts consultades s’hauran de citar en l’apartat debibliografia.


- El treball escrit tindrà l’extensió que cada alumne considere oportuna(lletra Arial, cos 12, justificat (alinear el text en els marges dret i esquerre), 1,5interlineat de paràgraf i 2,5 per als marges).

- Inclourà:

o Portada


� Grup de pràctiques a què pertany

� Grau






1) Introducció

2) Comentar i reflexionar les idees fonamentals contingudes en dos delsarticles següents:

• Tolchinsky, L. i Ríos, I. (2009). ¿Qué dicen los maestros quehacen para enseñar a leer y a escribir? Aula de InnovaciónEducativa, 179, 24-28.

• Adroher, O., Casanova, A., Navarra, L. i Rius, M. (1995).L’ensenyament-aprenentatge de la lectoescriptura sota enfocamentconstructivista. Guix 213-214, 99-106.

• Solé, I. (2000). Leer, escribir y aprender. Aula de InnovaciónEducativa, 96, 6-9.

1.4.6 Bibliografia

Adroher, O., Casanova, A., Navarra, L. i Rius, M. (1995). L’ensenyament-aprenentatge de la lectoescriptura sota enfocament constructivista. Guix,213-214, 99-106.

Bettelheim, B. i Zelan, K. (2001). Aprender a leer. Ed. Crítica.

Castells, N. (2009). La problemática de los métodos de enseñanza de lalectura: ¿Qué sabemos en este momento? Aula de InnovaciónEducativa, 179, 29-32.

Doman, G. (2008). Cómo enseñar a leer a su bebé. Madrid: Ed. Edaf

Ferreiro, I. (1998). Nuevas perspectivas sobre los procesos de lectura yescritura. Madrid: Ed. Siglo XXI.

Guerrero, P. i López, A. (1999). El taller de la lengua y la literatura. Múrcia:Ed. Regional.

Maruny, LL., Ministral, M. i Miralles, M. (1997). Escribir y leer. MEC: Ed.Edelvives.

Solé, I. (1992). Estrategias de lectura. Barcelona: Ed. Graó.

Solé, I. (2000). Leer, escribir y aprender. Aula de Innovación Educativa, 96, 6-9.

Teberosky, A. (1992). Aprendiendo a escribir. Barcelona: Horsori-ICE

Teberosky, A. i Ferreiro, I. (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollodel niño. Madrid: Ed. Siglo XXI.

Tolchinsky, L. i Teberosky, A. (1992). Al pie de la letra. Infancia yaprendizaje, 59/60, 101-30.

Tolchinsky, L. i Ríos, I. (2009). ¿Qué dicen los maestros que hacen paraenseñar a leer y a escribir? Aula de Innovación Educativa, 179, 24-28.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

__________________________________________________ ______

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

NOTES


________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

__________________________________________________ ______

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.5 Pràctica 5: Coeducació

1.5.1 Introducció

L’escola infantil no és un lloc neutral. En aquesta es transmeten valors,models, estereotips i també es reprodueixen i perpetuen desigualtats de gènere.Els estereotips i els rols associats als gèneres masculí i femení, entesos com aconstruccions socioculturals, comencen a configurar-se en els inicis deldesenvolupament social dels xiquets i de les xiquetes. És en l’etapa de 3 a 6anys, quan comencen a construir la identitat, d’acord als comportaments ques’assignen socialment a cada sexe.

Coeducar significa «educar les persones al marge dels rols i els estereotips queens imposa la societat, de manera que tinguen les mateixes oportunitats i nose’ls imposen diferències socioculturals (joguets, colors, formes de comportar-se, etc.) per ser home o dona». Per aquest motiu, coeducar no és educar a lesmateixes aules els xiquets i les xiquetes, sinó propiciar un canvi en la culturade l’escola infantil. Aquest canvi es basa a tenir cura de les relacionsquotidianes a l’escola infantil, promovent una educació afectiva que afavoriscales relacions en igualtat i rebutge la violència, els prejudicis i elscomportaments sexistes des d’edats primerenques i promoga la resoluciópacífica de conflictes.

Amb aquesta pràctica intentarem mostrar una experiència educativa quepromoga la igualtat de gènere en l’alumnat d’educació infantil.

1.5.2 Objectius

1) Iniciar l’alumnat en la necessitat de crear centres escolars coeducatius.

2) Oferir diverses eines i materials pràctics per a la coeducació.

3) Fer una recerca bibliogràfica per a analitzar, conèixer i investigarsobre la coeducació.

4) Conèixer i adquirir un vocabulari específic de la igualtat de gènere, amés de fomentar un llenguatge no sexista i visible.

1.5.3 Procediment


1. Per mitjà d’una presentació s’analitzarà l’experiència del treballcoeducatiu del CEIP Mestre Ricardo Leal de Monòver (Alacant).Escola guardonada amb el premi Activa 09 de la Diputació d’Alacant,al millor treball coeducatiu de la província i menció honorífica delConsell Escolar Valencià en l’última convocatòria, dels premis decoeducació.

2. L’exposició té el propòsit de proporcionar reflexions que ajudenl’alumnat a desenvolupar actituds que impacten contra la desigualtat ieines pedagògiques que afavorisquen l’aprenentatge i la convivènciaen una societat d’igualtat i de respecte.



1. Lectura d’un article sobre la construcció de la identitat de gènere en lainfància.

Rodríguez Menéndez M.C. i Torío López S. (2005). El discurso degénero del profesorado de educación infantil: Hablando acerca de laética del cuidado. Revista Complutense de Educación, 16 (2), 471-487.

Disponible en:

<http://revistas.ucm.es/edu/11302496/articulos/rced0505220471a.pdf>

2. L’alumne farà una recerca bibliogràfica sobre la igualtat de gènere i lacoeducació, aprofundint en l’etapa d’educació infantil.

3. També s’elaborarà per ordinador l’informe de la pràctica segonsl’esquema següent:

1. Introducció

2. Ressenya de l’experiència coeducativa (qüestionari)

3. Resum de les idees més importants de l’article proposat i larelació amb l’exposició del centre educatiu

4. Descripció de la recerca bibliogràfica sobre la igualtat degènere i la coeducació

5. Valoració personal de la pràctica



- L’autoria de les fonts consultades s’haurà de citar a peu de pàgina, enla bibliografia o en totes dues.


- El treball escrit tindrà l’extensió que cada alumne considere oportuna(lletra Arial, cos 12, justificat (alinear el text en els marges dret iesquerre), 1,5 interlineat de paràgraf i 2,5 per als marges).

- Inclourà:

o Portada



� Grau

� Curs acadèmic o quadrimestre (2010–2011)





1. Introducció

2. Una proposta didàctica de coeducació en educació infantil

3. Redacció dels punts 1, 3, 4 i 5 de l’informe de les pràctiques

4. Bibliografia

Qüestionari

Respon a les qüestions següents després de l’exposició:

1. Quines contribucions aporta la coeducació en l’educació ifantil?

2. Quina importància se li dóna al treball amb tots els sectorseducatius del centre educatiu?

3. Quines estratègies s’utilitzen per a portar a terme un treballcoeducatiu al centre?

4. Creus que el nostre sistema educatiu desenvolupa una política claraen matèria coeducativa?

5. Quines diferències trobes respecte de l’escola mixta?

6. Consideres que la coeducació potencia més eficaçment eldesenvolupament de la igualtat de gènere?

1.5.6 Bibliografia

Simón Rodríguez, M.E. (2008). Hijas de la igualdad, herederas de injusticia.Madrid: Narcea.

Simón Rodríguez, M.E. (2010). La igualdad también se aprende. Cuestión decoeducación. Madrid: Narcea ed.

Rodríguez Menéndez M.C. i Torío López S. (2005). El discurso de género delprofesorado de educación infantil: Hablando acerca de la ética delcuidado. Revista Complutense de Educación, 16 (2), 471-487.Disponible en:<http://revistas.ucm.es/edu/11302496/articulos/RCED0505220471A.PDF>.

Subirats, M. i Brullet, C. (1988). Rosa y Azul. La transmisión de los génerosen la escuela mixta. Instituto de la Mujer. Serie Estudios núm. 19.

Subirats, M. i Tomé, A. (2007). Balones fuera. Reconstruir los espacios desde lacoeducación. Barcelona: Octaedro.


Enllaços d’interès:

https://www.educacion.es/intercambia/portada.do

http://coeduelda.blogspot.com/

http://www.educandoenigualdad.com/


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________ ________________________

__________________________________________________ ______

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

__________________________________________________ ______

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.6 Pràctica 6: El desenvolupament delgrafisme

1.6.1 Introducció

L’expressió plàstica és un mitjà d’expressió i de comunicació fonamental enl’etapa d’educació infantil durant la qual el xiquet o xiqueta té la possibilitat demanifestar els seus desitjos, les seues emocions i els seus sentiments. Per tant,els futurs docents han de conèixer aquest llenguatge per a comprendre com elxiquet percep el món exterior i interior i determinar el moment evolutiu en elqual es troba.

Aquesta pràctica pretén analitzar els diversos aspectes i característiques mésrellevants en relació als dibuixos dels xiquets prenent com a referència lesetapes del grafisme proposades per Lowenfeld (1980).

1.6.2 Objectius

1) Iniciar l’alumnat en les pautes que cal tenir en compte a l’hora de feruna observació, així com iniciar-los en l’ús d’instruments per a larecollida d’informació mitjançant l’observació directa (protocold’observació, etc.) (Annex 7.3 i 7.4).

2) Conèixer les diferents fases del desenvolupament del grafisme en elsprimers anys dels xiquets.

3) Classificar les diferents produccions artístiques, fetes per diversosxiquets d’entre 3 i 6 anys, atenent les característiques que presentencadascuna de les fases en el desenvolupament del dibuix.

1.6.3 Procediment


S’arreplegaran 3 o 4 dibuixos elaborats per xiquets d’entre 3 i 6 anys.


Analitzar i classificar els dibuixos a partir de les fases en el desenvolupamentdel grafisme presentades a classe i justificar la resposta (Annex 7.1.c).


Cada alumne o alumna elaborarà per ordinador l’informe de la pràctica segonsl’esquema següent:

1. Introducció

2. Classificació dels dibuixos dels xiquets o les xiquetes arreplegats(fases):


a. Nom del xiquet o xiqueta, edat cronològica, variables ques’estiguen manifestant…

b. Desenvolupament de la pràctica:

• Fitxa d’observació d’activitat: variables personals icontextuals (Annex 7.4).

• Protocol d’observació d’estils de treball: motivaciódavant el treball, implicació, interès, persistència, etc. (Annex 7.3).

3. Justificació de l’avaluació

4. Conclusions

5. Valoració de la pràctica

6. Bibliografia



- L’autoria de les fonts consultades s’haurà de citar en l’apartat debibliografia.




o Portada



� Grau




L’alumne elaborarà per ordinador l’informe de la pràctica segons l’esquemasegüent:

1) Introducció

2) Comentar i reflexionar les idees fonamentals contingudes en dos delsarticles següents:

• Quiroga, P. (2007). ¿Qué dibujan los niños constructivismo yambientalismo en el dibujo infantil? Revista Papeles Salmantinos deEducación, 8.


• Quiroga, P. (2007). Dibujo infantil desde la perspectivaconstructivista, una propuesta para su análisis en el aula. Revista PapelesSalmantinos de Educación, 8.

1.6.6 Bibliografia

Bernson, M. (1962). Del garabato al dibujo (Evolución gráfica de los niñospequeños). Buenos Aires: ed. Kapelusz.

Lowenfeld, V. (1958). El niño y su arte. Buenos Aires: ed. Kapelusz.

Lowenfeld, V. (1992). Desarrollo de la capacidad creadora. Buenos Aires:ed. Kapelusz.

Quiroga, P. (2007 a). ¿Qué dibujan los niños constructivismo y ambientalismoen el dibujo infantil? Revista Papeles Salmantinos de Educación, 8.

Quiroga, P. (2007 b). Dibujo infantil desde la perspectiva constructivista, unapropuesta para su análisis en el aula. Revista Papeles Salmantinos deEducación, 8.

Romano, M.E. (1975). El dibujo de la figura humana como técnica proyectiva.Madrid: ed. Gredos.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.7 Pràctica 7: Penalty

1.7.1Introducció

El desenvolupament integral dels xiquets i les xiquetes depèn en gran mesurade les experiències viscudes en l’entorn familiar. La cura, l’afecte i, per tant, lainclinació mantinguda entre els pares i mares i el xiquet o xiqueta generenvincles afectius fonamentals que repercuteixen directament sobre el benestar idesenvolupament del menor. No obstant això, i per desgràcia, la desproteccióinfantil (maltractament i negligència) continua sent un flagell per a la nostrasocietat que també es troba present a les aules d’educació infantil. En aquestcontext, és fonamental que els futurs mestres siguen capaços de detectar imanejar eficaçment possibles casos de maltractament o negligència infantildins de la família, amb la finalitat de minimitzar l’impacte que tenen en eldesenvolupament del xiquet o xiqueta.

En aquesta pràctica se sensibilitzarà l’estudiant i es farà visible la problemàticadel maltractament a la llar i les eines que té com a docent per a intervenir encasos de desprotecció infantil.

1.7.2 Objectius

1) Analitzar, a partir del visionat del curt Penalty, algunes de lesprincipals variables del context familiar que influeixen en eldesenvolupament evolutiu del xiquet o xiqueta.

2) Debatre en petit grup les idees extretes del curt proposant mesuresd’actuació conjunta.

3) Posar en comú les aportacions personals i de petit grup reflexionantsobre el possible impacte d’algunes variables familiars en eldesenvolupament evolutiu dels xiquets.

4) Reflexionar i sensibilitzar sobre el paper del docent davant elsalumnes procedents de famílies desfavorides.

5) Iniciar l’alumnat en l’ús d’eines d’avaluació sobre situacions dedesprotecció.

6) Conèixer les estratègies de col· laboració i actuació conjunta entrel’escola i els serveis socials com a mesura de protecció del menor i lafamília en la Generalitat Valenciana.

1.7.3 Procediment


Lectura de l’Ordre 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d’Educació i de laConselleria de Benestar Social (DOGV n. 6276), per la qual s’implanta el fullde notificació de la possible situació de desprotecció del menor detectada desde l’àmbit educatiu a la Comunitat Valenciana i s’estableix la coordinacióinteradministrativa per a la protecció integral de la infància.Segona part: Treball tutoritzat


1. La pràctica s’iniciarà amb el visionat del curt «Penalty» de la directoraAna Martínez (no localitzable en Internet). Posteriorment, i de maneraindividual, els alumnes escriuran les primeres impressions,percepcions i idees que els haja suggerit el curt.

2. Els alumnes analitzaran i reflexionaran en parelles el contingut delcurt i posaran en comú les seues idees i percepcions elaborant uninforme conjunt que reflectisca les qüestions següents:

a) Com actuaríeu si com a mestres us assabentàreu que unalumne vostre pateix una situació familiar com la del xiquet oxiqueta que apareix en el curt?

b) Proposeu algunes mesures per a lluitar des de l’escola contraaquest tipus de situacions.

c) Conclusions comunes a les quals heu arribat sobre elscomentaris del curt. Aquestes idees s’exposaran a la resta delscompanys al final, així com els coneixements previs de cadaalumne sobre el tema.

3. Es tornarà a visionar el curt analitzant amb més detall els aspectesfonamentals i portant a terme una interpretació professional de lesvariables familiars que apareixen en el curt i que influeixen de maneradeterminant en el desenvolupament evolutiu del xiquet o xiqueta.

4. En gran grup es debatran les idees fonamentals i s’elaborarà unaconclusió comuna sobre les variables familiars que influeixen demanera determinant en el desenvolupament evolutiu del xiquet oxiqueta.

5. Per a finalitzar, s’analitzarà i comentarà l’Ordre 1/2010, de 3 de maig,de la Conselleria d’Educació i de la Conselleria de Benestar Social(DOGV núm. 6276), a través de les preguntes següents:

a) Segons l’Ordre 1/2010, quin paper tenen els docents en ladetecció de casos de desprotecció en la infància?

b) Quin procediment s’ha de dur a terme des de l’escola en casosde desprotecció del menor?

c) Quina eina tenen a mà els mestres per a informar i denunciarpossibles casos de desprotecció?

d) Quines dimensions i indicadors arreplega aquest full denotificació?


A partir de les notes, reflexions i conclusions obtingudes a classe de maneraindividual, en parelles i en gran grup, els alumnes elaboraran l’informe de lapràctica, que contindrà els apartats següents:

1. Introducció

2. Informe individual sobre primeres impressions, percepcions,suggeriments i idees del curt Penalty.

3. Informe de posada en comú, conclusions i possibles mesuresd’actuació davant dels alumnes amb necessitats de compensació


educativa elaborat en parella. (nom de cadascun dels membres de laparella).

4. Posada en comú grupal i interpretació professional sobre algunes deles principals variables familiars que influeixen en el desenvolupamentevolutiu del xiquet o xiqueta.

5. Anàlisi i reflexió sobre l’Ordre 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleriad’Educació i de la Conselleria de Benestar Social (DOGV núm. 6276)(resposta a les preguntes proposades).


7. Bibliografia



- L’autoria de les fonts consultades s’hauran de citar a peu de pàgina, enla bibliografia o en totes dues.




o Portada



� Grau



1.7.5 Activitats alternatives

La pràctica es farà a partir del visionat de la pel·lícula El bola, del director iguionista Achero Mañas, i elaborarà l’informe següent.

1. Introducció

2. Breu sinopsi de la pel·lícula

3. Qüestionari

4. Anàlisi i reflexió sobre l’Ordre 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleriad’Educació i de la Conselleria de Benestar Social (DOGV núm. 6276) a travésde les preguntes següents.

a) Segons l’Ordre 1/2010, quin paper tenen els docents en la detecció de casos dedesprotecció en la infància?


b) Quin procediment s’ha de dur a terme des de l’escola en casos de desprotecciódel menor?

c) Quina eina tenen a mà els mestres per a informar i denunciar possibles casosde desprotecció?

d) Quines dimensions i indicadors arreplega aquest full de notificació?


6. Bibliografia

Qüestionari

1. Quins aspectes destacaries de la pel·lícula? Per què?

2. Quines variables del context familiar que apareixen en la pel· lículaconsideres que poden afectar en major o menor mesura eldesenvolupament evolutiu del xiquet? Raona la resposta.

3. Consideres que la pel·lícula reflecteix la realitat d’una minoria de lasocietat o per contra hi ha molts xiquets que pateixen realitats iguals osemblants a les que hi apareixen?

4. En quina mesura consideres que el sistema educatiu i, per tant, l’escolaestà preparada per a atendre i tractar xiquets i xiquetes que pateixen lessituacions de desprotecció que apareixen en la pel·lícula?

5. Com creus que actuaries tu si com a mestre o mestra t’assabentaresque un alumne teu pateix una situació familiar com la de El bola?

6. Proposa algunes mesures per a lluitar des de l’escola contra aquesttipus de situacions.

1.7.6 Bibliografia

Martínez, A. (2005). Penalty. [Vídeo-curtmetratge]

Ordre 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d’Educació i de la Conselleriade Benestar Social (DOGV n. 6276), per la qual s’implanta el full denotificació de la possible situació de desprotecció del menor detectadades de l’àmbit educatiu a la Comunitat Valenciana i s’estableix lacoordinació interadministrativa per a la protecció integral de lainfància.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.8 Pràctica 8: La importància delsafectesen la infància

1.8.1 Introducció

Un dels aspectes més importants que té rellevància quan tractem ambl’alumnat de segon cicle d’educació infantil és l’afecte, terme dins del qualtambé se n’engloben d’altres, tals com l’estima, la protecció, la violència o elmaltractament. Per tant, es fa necessària dins d’aquesta assignatura unapràctica que faça al· lusió a la importància dels afectes en la infància.

Podem disposar de l’entrevista gravada que se li fa a una especialista en eltema, Pepa Horno, psicòloga i consultora independent en infància, afectivitat iprotecció des de 2004 fins a 2009 a temps parcial i des de desembre de 2009fins a l’actualitat a temps complet com a membre del grup EspiralesConsultoría de la Infancia. Les paraules de Pepa Horno, a més de les qüestionsplantejades a classe, ajudaran que el nostre alumnat reflexione sobre aspectesbàsics dels afectes en la infància.

1.8.2 Objectius

1. Conèixer aspectes bàsics sobre la violència: concepte de desprotecció,de persona violenta i de maltractament.

2. Sensibilitzar davant la possibilitat de tenir a les aules actuals víctimesde la violència i el maltractament infantil.

3. Conèixer la importància del maltractament i la influència que té en eldesenvolupament evolutiu del xiquet o xiqueta en infantil.

4. Reflexionar sobre les implicacions i conseqüències que comporta elmaltractament infantil.

5. Ampliar el tema a partir de la recerca bibliogràfica i d’organitzacionsque tracten el tema del maltractament i la violència en la infància.

1.8.3 Procediment


1. Es portarà a terme el visionat d’una entrevista a la psicòloga PepaHorno (en <http://vimeo.com/10069295>), en la qual es tractendiferents aspectes de la violència i el maltractament infantil.

2. Es deixarà un temps per a reflexionar a nivell individual sobre lespreguntes del qüestionari de la pràctica. Posteriorment, es debatranaquestes preguntes en gran grup. Els alumnes hauran d’anar prenentnota de totes les intervencions i aportacions fetes a classe.



1. Redacció a ordinador de les qüestions plantejades a classe, tantindividualment com en grup.

2. S’elaborarà per ordinador l’informe de la pràctica segons l’esquemasegüent:

o Introducció

o Qüestionari individual, a més de les aportacions fetes en grup

o Ampliació del tema: «El maltractament infantil: definició,tipus, causes, conseqüències, etc.»

- Busca i comenta breument tres llibres que tracten eltema del maltractament infantil.

- Busca tres ONG o associacions que es dediquen aajudar víctimes dels maltractaments i explica quina és latasca que fan exactament.

o Valoració personal de la pràctica

o Bibliografia


1) S’ha d’utilitzar un llenguatge per a la igualtat en la comunicació(LIC).

2) L’autoria de les fonts consultades s’hauran de citar en l’apartat debibliografia.

3) S’haurà d’evitar la intertextualitat.

4) El treball escrit tindrà l’extensió que cada alumne considere oportuna(lletra Arial, cos 12, justificat (alinear el text en els marges dret i esquerre), 1,5interlineat de paràgraf i 2,5 per als marges).

5) El treball inclourà:

a. Portada

• Número i nom de la pràctica

• Grup de pràctiques al qual pertanyen

• Grau

• Curs acadèmic o quadrimestre

b. Informe de la pràctica




1) Introducció


3) Ampliació del tema: «El maltractament infantil: definició, tipus,causes, conseqüències…» a través de la recerca i el comentari breu detres llibres que tracten el tema del maltractament infantil, la recerca detres ONG o associacions que es dediquen a ajudar a víctimes delsmaltractaments i l’explicació sobre el que fan exactament.

4) Lectura, resum, anàlisi i comentari d’un dels articles següents:

Horno, P. (2008). Salvaguardar los derechos desde la escuela:educación afectivo-sexual para la prevención primaria delmaltrato infantil. Revista de Educación 347, 127-140.Disponible en:<http://www.revistaeducacion.mec.es/re347/re347_06.pdf>

Horno, P. (2006). Atención a los niños y las niñas víctimas de laviolencia de género. Intervención Psicosocial 15, 307-316.Disponible en:<http://scielo.isciii.es/pdf/inter/v15n3/v15n3a05.pdf>

5) Valoració general de la pràctica

6) Bibliografia

Qüestionari

Respon a les preguntes següents després de veure el vídeo:

1. Què és una situació de desprotecció?

2. Què és la violència? Quines condicions ha de tenir una persona per aser violenta amb una altra?

3. Què és la família? Quins elements defineixen la família? Reflexiona idescriu què entens tu, personalment, per «família».

4. Quina relació hi ha entre l’amor, el poder i la violència?

5. Per què és tan difícil assumir que algú que estimem està sent violentamb nosaltres?

6. Creus que els pares que són molt protectors dels seus fills estanmaltractant-los? Justifica la resposta.

7. Quins tres elements diu Pepa Horno que han d’incorporar els pares pera educar els fills? A aquests tres elements, n’incorporaries tu algunmés?

8. Consideres que un xiquet amb escassos recursos econòmics ha d’anara un centre d’acolliment? Per què?

9. Consideres que és més complicat detectar les víctimes de violència enedat adulta o en edat infantil? Justifica la resposta.


1.8.6 Bibliografia

Horno, J. (1998). Entrevista a Pepa Horno. [Vídeo]. Disponible en:<http://vimeo.com/10069295>.

Horno, P. (2008). Salvaguardar los derechos desde la escuela: educaciónafectivo-sexual para la prevención primaria del maltrato infantil.Revista de Educación 347, 127-140. Disponible en:<http://www.revistaeducacion.mec.es/re347/re347_06.pdf>.

Horno, P. (2006). Atención a los niños y las niñas víctimas de la violencia degénero. Intervención Psicosocial 15, 307-316. Disponible en:<http://scielo.isciii.es/pdf/inter/v15n3/v15n3a05.pdf>.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.9 Pràctica 9: Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)en l’entorn escolar

1.9.1 Introducció

Les conseqüències educatives del desenvolupament de les tecnologies de lainformació i la comunicació (TIC) i de la utilització d’aquestes als centresescolars és objecte d’un intens debat per la influència que tenen en eldesenvolupament infantil. En l’etapa de 3 a 6 anys, els aspectes emocionals ide relació amb els iguals són fonamentals per a l’evolució dels xiquets ixiquetes; per aquest motiu l’ús de les TIC ha de fer-nos reflexionar sobre lesinteraccions socials que es generen o s’esbiaixen, a més d’analitzar la capacitatd’utilització d’aquestes, de forma creativa i responsable.

En l’entorn escolar, les TIC es poden usar simplement per a transmetreinformació totalment elaborada i fomentar una resposta passiva o repetitiva depart de l’alumnat o, per contra, la utilització de les TIC pot convertir-se en uninstrument significatiu en el procés d’aprenentatge infantil.

La presència i el impacte de les TIC és una realitat en la vida social i peraquest motiu també les trobem en l’àmbit educatiu. Una anàlisi rigorosa delseu ús serà fonamental per a fomentar un desenvolupament social i cognitiuadequat en els xiquets i xiquetes.

1.9.2 Objectius

1) Reflexionar sobre el paper de les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) en entorns educatius.

2) Conèixer l’ús de les TIC i la importància que tenen en eldesenvolupament infantil.

3) Analitzar els beneficis de l’ús dels videojocs i els ordinadors en elsxiquets i xiquetes.

4) Adoptar una actitud crítica quant l’ús i el mal ús de les novestecnologies a les escoles.

1.9.3 Procediment


1. Es visualitzarà el curt «Tecnologia i metodologia» i es comentaran elsaspectes més significatius de l’ús i la rellevància de les TIC a l’escola.

2. Es visionarà el vídeo de Redes «No me molestes, mamá, estoyaprendiendo»

(<http://www.rtve.es/television/20101205/no-molestes-mama-estoy-aprendiendo/381903.shtml>), en el qual s’analitza l’entrevista ambMarc Prensky, especialista i innovador dels sistemes educatius através de les tecnologies de la informació i la comunicació.


3. Es deixarà un temps per a reflexionar i contestar individualment lespreguntes plantejades en el qüestionari de la pràctica.

4. Es posaran en comú les respostes i reflexions per parelles is’assenyalaran els aspectes convergents i divergents de les respostes.

5. Finalment, es debatran totes les preguntes en gran grup. Els alumneshauran de prendre nota de totes les intervencions i aportacions fetes aclasse.


1. Es proporcionarà a un grup de 5 mestres, de xiquets i xiquetesd’infantil i primària, l’enquesta «Actituds sobre l’ús dels videojocs iles TIC en la infància» (Annex 7.5.a) procurant que siguen dels nivellsd’infantil de 3, 4 i 5 anys i 1r i 2n de primària. Si no és possibleaquesta proposta podran repetir-se els nivells (Exemple: 2 mestresd’infantil de 4 anys, etc.).

2. Redacció a ordinador de les qüestions plantejades a classe, tantindividualment com en parelles i gran grup.


a. Introducció: objectius i estructura de la pràctica, assenyalarl’assistència o no

b. Qüestionari de la pràctica

c. Aportacions extretes de l’anàlisi en parelles

d. Aportacions proposades en gran grup

e. Anàlisi de les enquestes fetes als mestres

f. Valoració personal de la pràctica

g. Bibliografia






- Inclourà:

o Portada




� Grau




Els alumnes elaboraran l’informe de la pràctica:

a. Introducció

b. Qüestionari de l’annex



e. Anàlisi de les enquestes fetes als mestres


g. Bibliografia

A més, hauran de llegir, resumir i comentar els treballs següents:

• ROMANO, V. (2001). Pros y contras de la e-educación. Revistas deEducación, número extraordinari, 211-216.

• DE MIGUEL, C. (2004). Educamadrid. El ordenador en las aulas deeducación infantil. Experiencia de la Escuela Infantil Zaleo. DE MIGUEL,C. (Coord.) Las tecnologías de la información y la comunicación enEducación Infantil y primer ciclo de Educación Primaria (pàg. 97-108). Extret el 29 de març 2011 des de:

<http://www.educacionenvalores.org/IMG/pdf/1474.pdf>.

Qüestionari

Respon a les qüestions següents després de veure el vídeo:

1. Segons Marc Prensky, quines capacitats i competències es potencien através dels videojocs?

2. Quins avantatges tenen les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) per a l’ensenyament a les escoles?

3. Quines competències es poden potenciar a través de les TIC a l’aula?

4. Consideres que els xiquets i xiquetes s’han de formar des de l’escolaen els riscos de l’ús de les noves tecnologies? Justifica la resposta.

5. Segons el teu criteri quins temes s’haurien d’ensenyar als escolarssobre els riscos de l’ús de les TIC? Posa’n tres exemples.

6. Què opines respecte de la frase «el professor del segle XXI ha depreparar els estudiants per a un futur incert»? Quin paper consideresque tenen les TIC per a aconseguir aquest objectiu?


7. Resumeix els beneficis que tenen les TIC per al desenvolupament delxiquet o xiqueta.

8. La «bretxa digital» és la desigualtat d’accés i ús de les tecnologies quehi ha entre persones amb diferent nivell socioeconòmic. Quin paperconsideres que té l’aprenentatge i ús de les TIC als centres escolars pera la disminució d’aquest fenomen? Justifica la resposta.

1.9.6 Bibliografia

Romano, V. (2001). Pros y contras de la e-educación. Revistas de Educación,número extraordinari, 211-216.

De Miguel, C. (2004). Educamadrid. El ordenador en las aulas de EducaciónInfantil. Experiencia de la Escuela Infantil Zaleo. De Miguel. C.(Coord.). Las tecnologías de la información y la comunicación enEducación Infantil y primer ciclo de Educación Primaria (pàg. 97-108). Extret el 29 de març 2011 des de:<http://www.educacionenvalores.org/IMG/pdf/1474.pdf>.

Redes, RTVE (2010). No me molestes, mamá, estoy aprendiendo. [Vídeo].Disponible en: <http://www.rtve.es/television/20101205/no-molestes-mama-estoy-aprendiendo/381903.shtml>.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

_________________________________________ _______________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

__________________________________________________ ______

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.10 Pràctica 10: Actituds vers l’ús de lestic en l’entorn familiar

1.10.1 Introducció

Quan parlem de les TIC estem fent referència a un concepte relativamentmodern sobre les tecnologies de la informació i la comunicació, com perexemple l’ús de l’ordinador, Internet, la càmera digital, els mòbils de tercerageneració, l’ús de la pissarra digital i un llarg etcètera.

En les últimes dècades s’ha produït un increment molt gran de l’ús de les TICen quasi tot el món. Espanya no s’ha quedat al marge i a través de diferentsestudis publicats es constata que les noves tecnologies ja formen part de lavida quotidiana de les famílies espanyoles.

Com que la família és el primer agent de socialització del xiquet o xiqueta,factors com l’actitud de la família vers l’ús de les TIC i els recursossocioeconòmics de la família, influenciaran el desenvolupament evolutiu delxiquet o xiqueta.

Al llarg d’aquesta pràctica, l’alumnat reflexionarà sobre els avantatges idesavantatges de l’ús de les TIC en xiquets i adolescents a través del capítol deCarl Honoré (2009), i duran a terme una anàlisi sobre els hàbits dels xiquetsd’educació infantil sobre l’ús de les TIC i de l’actitud dels pares i les maresvers aquestes. Per a fer aquesta anàlisi hauran de fer unes enquestes a lesfamílies amb aquesta finalitat.

1.10.2 Objectius

1) Analitzar els avantatges i els inconvenients de l’ús dels videojocs i elsordinadors en els xiquets i xiquetes.

2) Conèixer l’actitud que mantenen els pares i mares sobre l’ús de lesTIC a casa i en l’entorn escolar.

3) Analitzar les pautes educatives familiars relacionades amb l’ús de lesTIC que poden condicionar el desenvolupament evolutiu dels xiquets ixiquetes i el rendiment acadèmic d’aquets.

4) Adoptar una actitud crítica en l’ús i abús de les noves tecnologies i lanecessitat d’adoptar normes i límits des de la família.

1.10.3 Procediment


1. Lectura del capítol 5:

HONORÉ, C (2009). Tecnología: bytes de realidad. En HONORÉ, Bajopresión. Cómo educar a nuestros hijos en un mundo hiperexigente.(pàg. 103-125). Barcelona: RBA.


2. Es proporcionarà a un grup de 5 pares o mares de xiquets i xiquetesd’infantil o primer cicle de primària (1r o 2n) l’enquesta «Ús de lestecnologies de la informació i comunicació en la infància» per a pares(Annex 7.5.b.).


1. Es respondrà individualment a les preguntes plantejades en elqüestionari sobre l’article.

2. Es posaran en comú les respostes i les reflexions en parelles, is’assenyalaran els aspectes convergents i divergents de les respostes.

3. Posteriorment, es debatran totes les preguntes en gran grup. Elsalumnes hauran de prendre nota de totes les intervencions iaportacions proposades a classe.

4. Finalment, cada alumne analitzarà qualitativament (descripció) lesrespostes de les enquestes dels pares i mares tenint en compte lesdades sociodemogràfiques: sexe, edat, professió…


1. Redacció a ordinador de les qüestions plantejades a classe, tantindividualment com en parelles o gran grup.


a. Introducció

b. Qüestionari



e. Anàlisi de les enquestes fetes als pares i mares









o Portada



� Grau





1) Introducció

2) Qüestionari

3) Anàlisi de les enquestes fetes als pares i mares


5) Bibliografia

A més, hauran de dur a terme una recerca (almenys 4 treballs) sobre lesactituds parentals i l’ús de les TIC en l’entorn familiar i redactar el resum il’anàlisi del capítol del llibre: Small, G. i Vorgan, G. (2008). Nuestro cerebroestá evolucionando. Small, G. i Vorgan, G. El cerebro digital: cómo lasnuevas tecnologías están cambiando nuestra mente (pàg. 15-38). Barcelona:Agència literària.

Qüestionari

Respon a les qüestions següents després de la lectura de l’article de CarlHonoré:

1. Resumeix els avantatges i els inconvenients de les TIC que s’hantrobat en estudis amb xiquets i joves. Com justifiques els resultatscontradictoris que han obtingut alguns dels estudis?

2. La percepció dels mestres és que els alumnes són menys competentslingüísticament i socialment que abans. Què opines respecte d’aquestaafirmació? Creus que l’augment dels casos de ciberassetjament escolarés conseqüència de l’ús desmesurat de les TIC o depèn d’altresfactors? Justifica la resposta.

3. Quin paper opines que té el control parental i els límits familiars enl’ús adequat de les TIC? Posa’n dos exemples.

4. Conclusions que has extret sobre els factors que determinen que lesTIC són beneficioses o perjudicials per als xiquets i xiquetes.

5. Assenyala les implicacions que tenen les TIC per a l’educació:beneficis i límits de les TIC com a eina pedagògica, normes i límits del’ús als centres educatius i a les aules…


1.10.6 Bibliografia

Small, G. i Vorgan, G. (2008). Nuestro cerebro está evolucionando. En Small,G. i Vorgan, G. El cerebro digital: cómo las nuevas tecnologías estáncambiando nuestra mente (pàg. 15-38). Barcelona: Agència literària.

Honoré, C. (2009). Tecnología: bytes de realidad. En Honoré, Bajo presión.Cómo educar a nuestros hijos en un mundo hiperexigente. (pàg. 103-125). Barcelona: RBA


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.11 Pràctica 11: Estimulació delllenguatge oral en educació infantil

1.11.1 Introducció

El desenvolupament del llenguatge oral és una de les fites més importants en elprocés evolutiu de qualsevol xiquet i, si hi ha una etapa en què s’ha detreballar i potenciar aquesta capacitat, és, sens dubte, en educació infantil.

Una de les eines més útils per als mestres consisteix a conèixer i comprendreel desenvolupament normatiu del llenguatge oral. D’aquesta manera, podranobservar l’evolució del llenguatge en els alumnes i detectar-ne precoçmentsímptomes d’alarma.

Al llarg d’aquesta pràctica, l’alumnat analitzarà les diferents etapes evolutivesen el desenvolupament del llenguatge oral entre els 3 i els 6 anys; d’altrabanda, es familiaritzarà amb l’estructura d’un programa d’estimulació delllenguatge oral –components, objectius i activitats tipus— i, finalment,aplicarà algunes de les activitats del programa a xiquets i xiquetes del segoncicle d’educació infantil.

1.11.2 Objectius

1) Analitzar la importància del desenvolupament del llenguatge oral eneducació infantil.

2) Conèixer els diferents components d’un programa d’estimulació delllenguatge oral (discriminació auditiva i fonètica, relaxació-respiració-buf, etc.).

3) Aplicar el programa d’estimulació del llenguatge oral a xiquets ixiquetes que tinguen entre 3 i 6 anys.

4) Avaluar els resultats de l’aplicació del programa d’estimulació delllenguatge oral en educació infantil.

1.11.3 Procediment


o Lectura individual de l’article:

SERRANO, M (2006). Estimulación del lenguaje oral en educación infantil.En Revista Digital Investigación y Educación, 22.<http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_sevilla/archivos/revistaense/n22/nivel_educacion_infantil_titulo_la_estimulacion_del_lenguaje_oral_en_educacion_infantil_autora_mila_serrano_gonzalez.pdf>.



1. Comentari crític per parelles de l’article.

2. Anàlisi i reflexió en grup sobre les qüestions següents:

1) Components del programa d’estimulació del llenguatge oral.

2) Activitats plantejades en el programa i adequació a xiquets de 3 a6 anys.


1. Els alumnes han de fer 8 activitats d’estimulació del llenguatge oral atres xiquets o xiquetes que tinguen entre 3 i 6 anys.

S’ha de fer una activitat per cada component del programa.

2. S’ha d’elaborar l’informe de la pràctica amb ordinador segonsl’esquema següent:

1. Introducció

2. Disseny del programa d’estimulació de llenguatge oral:

a) Components del programa

b) Objectius de cada component

c) Activitats fetes

3. Dades de cadascun dels xiquets a qui s’ha aplicat aquest programa(annex 7.6.a)

4. Resultats de cadascuna de les activitats i valoració general del’aplicació del programa (annex 7.6.b)

5. Resum (màxim 2 fulls) de les característiques del llenguatge decadascun dels xiquets avaluats

6. Valoració personal de la pràctica


• S’ha d’utilitzar un llenguatge per a la igualtat en la comunicació(LIC).

• S’ha de citar l’autoria de les fonts consultades a peu de pàgina o en labibliografia.

• S’ha d’evitar la intertextualitat.

• El treball escrit ha de tenir l’extensió que cada alumne considereoportú (lletra arial, cos 12; justificat –alinear el text en els marges dret iesquerre—; 1,5 interlineat de paràgraf i 2,5 per a marges).

- El treball ha d’incloure:

o Portada




� Grau




Els alumnes han de fer l’informe de la pràctica amb ordinador segonsl’esquema següent:

1) Introducció

2) Anàlisis i reflexió de l’article ressenyat

3) Disseny del programa d’estimulació de llenguatge oral (annex 7.6.a):

a) Components del programa

b) Objectius de cada component

c) Activitats fetes

d) Dades de cadascun dels xiquets a qui s’ha aplicat aquestprograma

4) Resultats de cadascuna de les activitats i valoració general del’aplicació del programa (annex 7.6.b)

5) Resum (màxim 2 fulls) de les característiques del llenguatge decadascun dels xiquets avaluats


7) Bibliografia

1.11.6 Bibliografia

Arriaza, J.C. (2006). Cuentos para hablar. Cuentos para la estimulación dellenguaje oral: praxias, ritmo, vocabulario, comprensión y expresión.Madrid: CEPE.

Arriaza, J C. (2006), Cuentos para estimular el habla. Madrid, Aljibe.

Diversos Autors (2005). Escucho te cuento: Tu método práctico deestimulación lingüística. Granada: Grupo Editorial Universitari.

Monfort, M. i Juárez, A. (2006). El niño que habla. El lenguaje oral en elpreescolar. Madrid: CEPE.

Serrano, M (2006). Estimulación del lenguaje oral en educación infantil. EnRevista Digital Investigación y Educación, 22. Disponible en:<http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_sevilla/archivos/revistaense/n22/nivel_educacion_infantil_titulo_la_estimulacion_del_lenguaje_oral_en_educacion_infantil_autora_mila_serrano_gonzalez.pdf>.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________


1.12 Pràctica 12: El coneixement de la realitat: L’observació il’experimentació en educació infantil

1.12.1 Introducció

L’activitat infantil és un requisit indispensable per al desenvolupament il’aprenentatge. Els xiquets d’aquesta edat aprenen sobre el seu entorn amb unprocés que requereix observació, manipulació, experimentació, reflexió iesforç mental.

Per tant, el docent d’educació infantil ha de planificar activitats perquè lesaccions que els xiquets repeteixen de forma espontània els porten a descobrirefectes d’aquestes accions i a anticipar-ne alguns. De la mateixa manera, elcontacte personal amb persones del seu entorn (adults i altres xiquets) facilitael coneixement dels altres efectes. D’altra banda, l’experimentació ambobjectes i materials permet bàsicament la indagació i el coneixement delselements de la realitat tant des d’una perspectiva física com des d’una altra delogicomatemàtica, totes dues indissociables en aquesta edat.

Per a afavorir que els xiquets progressen en el coneixement del món, ésnecessari donar-los oportunitats perquè facen activitats de forma autònoma,prenguen la iniciativa, planifiquen i seqüencien a poc a poc les accions queduen a terme, cosa que exigeix la creació d’un ambient de seguretat física iafectiva, ric en estímuls; un ambient favorable per a l’exploració, la cooperaciói la presa d’iniciatives estimulant i afavorint en tot moment la seua creativitat.

D’altra banda, no s’hauria d’entendre l’activitat com l’efectuació per part delsxiquets d’una consigna donada, lligada sempre a accions externes iobservables, sinó com qualsevol tipus de proposta, joc o situació que els mogaa elaborar representacions del que pretenen fer, del que es podria fer o del ques’ha fet i que els ajude a ser capaços d’obtenir informació, imitar la pròpiaactivitat, representar-la, comunicar-la i reflexionar-hi, a més de recordarexperiències o predir conseqüències. Els xiquets coneixen d’aquesta manera elmón que els envolta, estructuren el seu pensament, controlen i canalitzenfutures experiències i descobreixen emocions i sentiments. En definitiva, esprodueixen en ells processos de desenvolupament i d’aprenentatge. D’estamanera, és com el xiquet es va apropiant de la realitat, formant els primersconceptes infantils.

Però, a més, hem de considerar el joc com un instrument privilegiatd’intervenció educativa.

El joc és una conducta universal que els xiquets manifesten de maneraespontània. Afecta el desenvolupament cognitiu, psicomotor, afectiu i social,ja que permet expressar sentiments, comprendre normes, desenvoluparl’atenció, la memòria o la imitació de conductes socials. A partir dels jocs, elsxiquets s’aproximen al coneixement del medi que els envolta, al pensament i ales emocions pròpies i dels altres. Pel caràcter motivador, creatiu i plaent,l’activitat lúdica té una importància clau en educació infantil.


Se’ls hauria d’estimular des de molt prompte amb jocs motors, d’imitació o derepresentació incipient; amb jocs simbòlics, dramàtics i jocs de tradiciócultural.

Al llarg de la pràctica següent, aprofundirem en aquests continguts delconeixement de la realitat:

o L’observació i l’exploració del món físic, natural i social

o L’observació i l’experimentació

o L’evolució i el desenvolupament del joc

o Desenvolupament de la creativitat

o Evolució en l’adquisició dels conceptes

o Conceptes bàsics a construir

Per a poder fer-ho, partirem de dues activitats que avaluen la intel·ligèncialogicomatemàtica i la naturalista (Gardner, 1999, 2001; Gardner, Feldman, iKrechevsky, 2000c).

1.12.2 Objectius

1) Conèixer els aspectes principals del coneixement de la realitat i elsprocediments d’observació i experimentació del món natural, físici social, el desenvolupament de la creativitat i el joc, així com lagènesi i formació dels principals conceptes en infantil.

2) Elaborar un informe teòric sobre els aspectes principals delconeixement de la realitat infantil i els procediments d’observaciói experimentació, el desenvolupament de la creativitat i el joc, aixícom la gènesi de conceptes.

3) Aplicar i dissenyar activitats o experiències relacionades ambl’observació i l’exploració del món físic, natural i social i laformació dels principals conceptes infantils.

4) Dissenyar activitats i propostes pràctiques de joc per a treballardiferents aspectes del desenvolupament del segon cicle d’educacióinfantil.

5) Identificar els aspectes fonamentals del coneixement de la realitat,de l’observació i de l’experimentació que apareixen en activitats,jocs o experiències pràctiques dutes a terme amb xiquets del segoncicle d’educació infantil.

6) Analitzar, a través de l’observació rigorosa, diferents situacionsd’ensenyament-aprenentatge que es donen en les activitats, elsexperiments i els jocs dissenyats en la pràctica.

7) Identificar els principals aspectes del desenvolupamentpsicomotriu, cognitiu, afectiu i social que apareixen en lesactivitats, les experiències o els jocs posats en pràctica.

8) Ampliar el coneixement sobre els aspectes fonamentals delconeixement de la realitat a partir de la recerca, l’anàlisi i la


reflexió d’informació oposada en diferents fonts documentals(web, llibres, articles, etc.).

9) Documentar les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatgeque apareixen en les activitats, els jocs o les experiènciesaplicades amb l’ús de diversos suports (càmera fotogràfica, vídeo,quadern de camp, etc.).

1.12.3 Procediment


Detecció de coneixements previs i presentació de continguts i activitatsque cal treballar

El treball sobre els continguts proposats s’iniciarà a partir de la discussió i deldebat dels coneixements previs dels alumnes sobre el desenvolupament delconeixement de la realitat i de l’evolució i el desenvolupament del joc infantil.

El professor o professora farà una primera aproximació als continguts teòrics apartir de l’exposició dels principals conceptes que cal treballar (annex 7.1.d) ide la presentació de dues activitats (annex 7.7.a i 7.7.b) per a aplicar-les enalumnes d’educació infantil.

Els alumnes han de formar grups de treball per a elaborar els temes i aplicardues activitats: la primera consistirà en jocs i experiències proposades (annex7.7.a i annex 7.7.b) i la segona serà de lliure elecció i disseny.

Els grups seran de lliure constitució i el professor elegirà el nombre departicipants.

A cada grup s’assignarà el nom d’alguna estudiosa, investigadora o científicadel camp psicopedagògic, segons la dinàmica de grup «Contribucions de ladona al desenvolupament de la psicologia» (Apartat 4).

Segona part: Treball tutoritzat i seguiment

En la segona sessió, els alumnes, en grup, han de treballar de maneraautònoma tant els aspectes teòrics com l’elaboració, el disseny i la propostad’activitats i jocs pràctics.

En aquesta sessió el professor orientarà, guiarà i resoldrà els dubtes quesorgisquen.

Tercera part: Treball autònom d’aplicació pràctica

En tercer lloc, els alumnes han de fer l’informe de la pràctica segonsl’esquema indicat i aplicar les dues activitats o els jocs (un de proposat i unaltre de disseny propi) a alumnes de tercer nivell del segon cicle d’educacióinfantil, preferentment.

En l’aplicació de les activitats o els jocs han d’utilitzar el protocold’observació d’estils de treball i la fitxa d’observació de variables del context(annexos 7.3 i 7.4).


Quarta part: Treball tutoritzat d’exposició teòrica i pràctica

Durant unes quantes sessions (segons les característiques del grup de classe),els grups exposaran als companys el treball que han fet.

El professor o professora assignarà l’ordre en les exposicions dels grups, quecomunicarà amb antelació al coordinador del grup.

En cada sessió, els grups seran avaluats tant pel professor com pels companys.L’avaluació dels companys serà orientativa respecte de l’avaluació final.

Cada grup ha de fer l’informe de la pràctica amb ordinador segons l’esquemasegüent:

1. Introducció

2. Breu ressenya de la investigadora o científica assignada com a nomdel grup

3. Desenvolupament de la teoria

4. Aplicació pràctica d’activitats i experiències

5. Referències bibliogràfiques




- S’ha de citar l’autoria de les fonts consultades a peu de pàgina o en labibliografia.

- S’ha d’evitar la intertextualitat.

- El treball escrit ha de tenir l’extensió que cada alumne considereoportú (lletra Arial, grandària12; justificat –alinear el text en els marges dret iesquerre—; 1,5 interlineat de paràgraf i 2,5 per a marges).

- El treball ha d’incloure:

o Portada

o Número i nom de la pràctica

o Grup de pràctiques a què pertanyen

o Grau

� Curs acadèmic i quadrimestre (2010–2011)



1.12.5 Bibliografia

Gardner, H., Feldman, D., i Krechevsky, M (2000a). El proyecto Spectrum.Tomo I. Construir sobre las capacidades infantiles. Madrid:MEC/Morata.

Gardner, H., Feldman, D., i Krechevsky M (2000b). El proyecto Spectrum.Tomo II. Actividades de aprendizaje en Educación Infantil. Madrid:MEC/Morata.

Gardner, H., Feldman, D., i Krechevsky M (2000c). El proyecto Spectrum.Tomo III. Manual de evaluación para educación infantil. Madrid:MEC/Morata.

Gomis, N. (2007). La evaluación de las inteligencias múltiples en el contextoeducativo a través de expertos, maestros y padres. Universitatd’Alacant.

Gardner, H. (1999). La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós

Gardner, H. (2001). La inteligencia reformulada: las inteligencias múltiplesen el siglo XXI. Barcelona: Paidos.

Prieto, M.D i Ballester, P. (2003). Las inteligencias múltiple: diferentesformas de enseñar y aprender. Madrid: Ediciones Pir.


NOTES

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

________________________________________________________

1 Fitxes de pràctiques - rua.ua.es de pràctiques.pdf · Fitxes de pràctiques 17 o Informe de la...

Documents

Transcript of 1 Fitxes de pràctiques - rua.ua.es de pràctiques.pdf · Fitxes de pràctiques 17 o Informe de la...