1. INTRODUCIÓ 1.1. Objecte - svc. · PDF file“Cálculo...

- 1 - AVANÇ DE MODIFICACIÓ DEL PGOU DE SANT VICENS DE CASTELLET PER A LA DELIMITACIÓ DEL SECTOR “CAN XESC

ESTUDI D’INUNDABILITAT – DOCUMENT I . MEMÒRIA

1. INTRODUCIÓ

1.1. Objecte

El present estudi s’incorpora a l’avanç de Modificació del Pla general d’ordenació urbana de

Sant Vicens de Castellet per a la delimitació del sector de sòl urbanitzable delimitat de “Can

Xesc” proposant classificar la urbanització com a sòl urbanitzable delimitat.

La Urbanització de Can Xesc està situada a 1.5 km aproximadament del sol urbà de Sant

Vicenç de Castellet, produint-se un procés de parcel·lació il·legal de finques de dimensions

reduïdes amb una disposició aleatòria de les mateixes damunt del territori entorn a una xarxa

de camins que no es van construir respectant les condicions d’accessibilitat ni el seu traçat no

responia amb la mínimes pendents d’acord amb la topografia.

D’aquesta manera, la urbanització es va anar consolidant, agrupant-se en quatre unitats

territorials, molt pròximes unes amb les altres però separades físicament per accidents

topogràfics, emplaçats en zones potencialment inundables.

L’àmbit no disposa d’instrument de planificació hidràulica aprovat que delimiti les zones

inundables; d’acord amb la disposició transitòria segona del Reglament de la Llei d’Urbanisme

de Catalunya (RLU), arran d’això l’instrument de planificació ha d’incorporar, com a document

integrant, un estudi d’inundabilitat,

L’estudi considera les determinacions bàsiques del RLU amb relació a l’utilització de les bases

cartogràfiques digitals i els criteris per a definir i delimitar les zones inundables a més segueix la

guia tècnica ”Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”

desenvolupada per la Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de l’Aigua –Març 2003 a

més de l’aixecament de camp de les condiciones de la riera i l’entorn.

Amb la informació existent i la modelització hidràulica de la riera s’han definit les zones

inundables pels diferents períodes de retorn amb l’objecte de reforçar la coherència de

l’ordenació proposada i verificar la capacitat i eficiència de les obres plantejades.



Imatge 1. Conca d'aportació Riera Castellet

1.2. Antecedents

L’estudi hidràulic existent més important a la riera és el denominat “Planificació de l’espai fluvial

de la riera de Castellet” Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de l’Aigua – Auding SA

(Clau AP 00.105) Febrer 2001.

Aquet estudi desenvolupa detalladament un anàlisis hidrològic, geològic i hidràulic a més

d’incloure propostes amb l’objectiu de millorar la capacitat de transport de la riera com

l’endegament i modificació de la secció tranversal als trams de la Farinera i Can Xesc, la

reducció o eliminació d’obstacles a la circulació del flux i la rectificació de la pendent.

No obstant això, aquet estudi no s’ajusta a les determinacions de la legislació vigent tenint en

compte que no incorpora la delimitació de les diferents zones inundables zones per a

l’avinguda de període de retorn de 10, 100 i 500 anys amb les propostes incorporades al

model.

1.3. Descripció general de l’àmbit

La Urbanització de Can Xesc està situada a l’oest del sòl urbà de Sant Vicenç de Castellet a

1.5 km aproximadament, amb un total d’uns 47 habitatges aïllats incloses un procés de

parcel·lació il·legal i de venda de parcel·les en zona rústega sense urbanitzar ni tenir els

serveis mínims requerits per la Llei.



La connexió principal de la urbanització es produeix per una pista que discorre en paral·lela a la

riera de Castellet que s’inicia al final del barri de la Farinera i del polígon industrial Clot del

Tufau i arriba fins al nucli principal de Can Xesc.

Actualment la zona no disposa dels carrers urbanitzats, la xarxa de sanejament (clavegueram i

plujanes) ni sistema de tractament d’aigües residuals. No obstant això i amb l’objectiu de

considerar i valorar la situació futura d’escorrentia la proposta d’urbanització inclou un sistema

de sanejament separatiu.

Imatge 2. Urbanització Can Xesc

L’estudi té com objectiu analitzar la inundabilitat de la Riera de Castellet, que passa al marge

esquerra de la urbanització Can Xesc amb una conca d’aportació de 11,5 km2 de

característiques rurals (boscos) amb una longitud total del curs principal de 6,5 Km dels qual

s’ha modelitzat uns 720m.

En aquest recorregut pel nucli urbà, és interceptada per diversos guals inundables que

pertanyen a la xarxa de camins o pistes que donen accessibilitat al teixit rural del voltant.



2. MODELITZACIÓ HIDRÀULICA

Per tal d’assolir els objectius enunciats, la metodologia emprada en el present estudi

s’estructura com segueix:

En primer lloc es tracta la cartografia disponible per tal de poder crear uns perfils del riu i la

seva plana d’inundació que permetin al programa emprat la creació d’un model digital de

terreny.

Imatge 3. Modelització del terreny. Àmbit de Can Xesc.

Cal dir que per a la redacció del present estudi s’ha disposat de dues cartografies, una a

escales 1/5.000 per la totalitat de la conca disponible a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i una

a escala 1/1.000 de la zona de modelització subministrada pel propi Ajuntament.

Un cop entrades les dades del terreny es defineixen les condicions de contorn i de sol·licitació

del tram de riu estudiats mitjançant el programa Hec-Ras de l’Hidrologic Engineering Center del

U.S. Army Corps of Engineers, versió 4.1.0 de gener de 2010.



A continuació es representa el mirall d’avinguda obtingut i es diagnostica si les zones a estudiar

són susceptibles o no d’inundació front a avingudes de període de retorn inferior o igual a 10,

100 i 500 anys, o bé sota quines condicions ho són. El software emprat per aquesta

modelització és HEC-GeoRas 4.3.93.

2.1. Càlculs hidrològics

Els càlculs hidrològics d’aquest estudi s’han realitzat mitjançant el mètode racional seguint els

criteris definits al llibre “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”

Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de l’Aigua –Març 2003 .

El present estudi pretén analitzar les característiques principals de la conca per convertir la

pluja màxima diària esperada en cabal de disseny per dimensionar l’obra de pas adequada.

La riera a estudiar pertany a la conca del Llobregat. Per tal d’estudiar els diferents casos

segons la pluja caiguda, s’han considerat els casos de períodes de retorn de 10, 100 i 500

anys.

Segons el Mètode Racional, el cabal es calcula a partir de la següent fórmula:

KAIC

Q6,3

⋅⋅=

on:

Q Cabal buscat en m3/s.

A Àrea de la conca vessant en km2.

I Màxima intensitat mitjana de la pluja en mm/h durant un temps igual al temps de

concentració Tc de la conca, amb el període de retorn del cabal buscat.

C Coeficient denominat d’escorrentiu o escolament que determina la part de la

pluja màxima I·A que arriba al punt estudiat en el moment de màxim cabal.

K Coeficient d’uniformitat que el Cedex (i més concretament J.R. Témez) ha estimat

experimentalment en:

141

25,1

25,1

++=

c

c

T

TK

on:

Tc Temps de concentració: és el temps que triga en arribar al punt estudiat una gota

d’aigua caiguda en el punt més allunyat de la conca, expressat en hores.



L’US Soil Conservation Service (SCS) va perfeccionar els mètodes per estimar C i A als USA, i

aquest mètode conjunt va ser adaptat a Espanya per J.R. Témez en la publicació del MOPU

“Cálculo hidrometeorológico de caudales máximos en pequeñas cuencas naturales”. La

Instrucció de Carreteres 5.2-IC “Drenaje superficial” va adoptar el mètode de Témez l’any 1990.

Estimació del temps de concentració - Tc

Per a les conques de les rieres, en zones amb un grau d’urbanització no superior al 4% de

l’àrea de la conca, s’ha considerat el temps de concentració estimat mitjançant la fórmula:

=

25.03,0

76,0

J

Ltc

En zones on el grau d’urbanització (µ) es inferior al 4% de la superfície total de la conca o

superior al 4% però amb urbanitzacions independents que tinguin un clavegueram de pluvials

no unificat o complet, el temps de concentració es pot calcular mitjançant la fórmula següent:

( )µµ −+=

21

25.03,0

76,0

J

L

tc

Estimació del coeficient d’escorrentiu

El coeficient d’escorrentiu es determina partint d’algunes experiències conegudes i pot variar

molt a les conques petites per raó del tipus de sòl més o menys permeable, el pendent i els

cultius. Abans que l’aigua comenci a córrer, el terra reté una quantitat major o menor d’aigua, la

qual cosa pot tenir una influència important en el coeficient d’escorrentiu. Utilitzant el mètode de

Témez per estimar el coeficient, que és una adaptació del mètode de l’US Soil Conservation

Service, el coeficient d’escorrentiu ve donat per la fórmula:

( )( )( )2'

0'

'0

''0

'

11

23

PP

PPPPc

d

dd

+

+−=

on:

Pd’ Pluja diària considerada, en mm/dia.

P0’ Llindar d’escorrentiu: valor propi de la conca, que és la quantitat de pluja que cal

per tal que comenci a haver escorrentiu, en mm.

Càlcul del llindar d’escorrentiu



El llindar d’escorrentiu '

0P ve determinat per la taula següent:

Ús del sòl Ús del sòl Ús del sòl Ús del sòl Pendent (%)Pendent (%)Pendent (%)Pendent (%) Característiques Característiques Característiques Característiques

hidrològihidrològihidrològihidrològiquesquesquesques Grup del sòlGrup del sòlGrup del sòlGrup del sòl

AAAA BBBB CCCC DDDD

Guaret ≥3 R 15 8 6 4

N 17 11 8 6

<3 R/N 20 14 11 8 Conreus en filera ≥3 R 23 13 8 6

N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11 Cereals d’hivern ≥3 R 29 17 10 8

N 32 19 12 10

<3 R/N 34 21 14 12 Rotació de conreus pobres

≥3 R 26 15 9 6

N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10 Rotació de conreus densos

≥3 R 37 20 12 9

N 42 23 14 11

<3 R/N 47 25 16 13

Praderies ≥3 Pobra 24 14 8 6

Mitjana 53 23 14 9

Bona 69 33 18 13

Molt bona 82 41 22 15

<3 Pobra 58 25 12 7

Mitjana 82 35 17 10

Bona 122 54 22 14

Molt bona 244 101 25 16 Plantacions regulars d’aprofitament forestal

≥3 Pobra 62 28 15 10

Mitjana 80 34 19 14

Bona 101 42 22 15

<3 Pobra 75 34 19 14

Mitjana 97 42 22 15

Bona 150 80 25 16 Masses forestals (boscos, garriga, etc.)

Molt clara 40 17 8 5

Clara 60 24 14 10

Mitjana 75 34 22 16

Espessa 89 47 31 23

Molt espessa 122 65 43 33 Roques permeables <3 En qualsevol cas 3

≥3 En qualsevol cas 5 Roques impermeables

<3 En qualsevol cas 2

≥3 En qualsevol cas 4



Usos del sòl Superf. Pendent Caract. P0 (%) (%) Hidrol. (mm)

Guaret 0.35 0.42 ≥3 R 0.03 0.00 0.00 ≥3 N 0.00 0.65 0.78 <3 R/N 0.09

Conreus en filera 0.00 0.00 ≥3 R 0.00 0.00 0.00 ≥3 N 0.00 0.00 0.00 <3 R/N 0.00

Cereals d'hivern 1.00 4.83 ≥3 R 0.48 0.00 0.00 ≥3 N 0.00 1.00 7.23 <3 R/N 1.01

Masses forestals (boscos, muntanya baixa, garriga, etc…)

0.00 0.00 m. clara 0.00 0.00 0.00 clara 0.00 1.00 19.85 mitjana 4.37 1.00 66.28 espessa 20.55 0.00 0.00 m. esp. 0.00

Usos del sòl Superf. Pendent P0 (%) (%) (mm)

Roques permeables

0.00 0.00 ≥3 0.00 0.00 0.00 <3 0.00

Roques impermeables

0.00 0.00 ≥3 0.00 0.00 0.00 <3 0.00

Ferms granulars (no pav.)

1.00 0.60 0.01

Empedrats 0.00 0.00 0.00 Paviments (bitum. o formig.)

0.00 0.00 0.00

100.00 26.5

34.5

En el llibre “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, realitzat per

l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es recomana adoptar un factor regional multiplicador de la

P0 d’1,3.

Ús del sòl

L’ús del sòl es determina a partir del Mapa “Classificació dels usos del sòl a Catalunya 2002” de

l‘àrea de cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya.

Pendent

El valor de la pendent es treu del punts més alt i més baix del curs fluvial més llarg de la conca,

segons la cartografia de referència.



Característiques hidrològiques

En aquest cas, es dóna una informació de les característiques del terreny. En el cas de guaret,

conreus en filera, cereals d’hivern i rotació de conreus, se li ha de donar un valor R (cultiu

seguint corbes de nivell) o N (cultiu seguint la línia de màxim pendent) quan les pendents son

superiors al 3%, en el cas de praderies i plantacions regulars d’aprofitament forestal la qualitat,

en el cas de masses forestals l’espessor i en el cas de roques no importen les característiques

hidrològiques.

Grup del sòl

El model SCS classifica els grups de sòls en quatre tipus:

Grup de sòlGrup de sòlGrup de sòlGrup de sòl DescripcióDescripcióDescripcióDescripció

A Sòls en què l’aigua infiltra ràpidament, encara que estiguin

molt humits. Estan formats per sòls granulars de poca potència, bàsicament sorres i sorres llimoses

B Sòls que quan estan molt humits tenen una capacitat

d’infiltració moderada. Estan formats per estrats de sòls de potències moderades a grans, amb litologies franco-sorrenques, franques, franco-argilo-sorrenques o franco-llimoses. Normalment estan bé o moderadament ben drenats

C Sòls en què l’aigua infiltra lentament quan estan molt

humits. Estan formats per sòls de poca o mitjana potència amb litologies franco-argiloses, franco-argilo-llimoses, llimoses o argilo-sorrenques. Son sòls imperfectament drenats.

D Sòls amb una infiltració molt lenta quan estan molt humits.

Tenen estrats argilosos superficials o propers a la superfície. Estan pobrament o molt pobrament drenats. S’inclouen en aquest grup els sòls amb nivells freàtics permanentment propers a la superfície i els sòls de molt poca potència (litosòls)

En aquest cas s’ha considerat que ens trobem en un grup de sòl C.

Càlcul de pluja diària esperada

El càlcul de '

dP ve determinat per la fórmula següent:

dad PkP *' =

on,

ka Coeficient de simultaneïtat

1=ak quan 21kmA ≤



15

log1

Aka −= quan 230001 kmA ≤<

Pd Pluja diària, determinada pel “Mapa de precipitació màxima diària esperada a Catalunya”:

DETERMINACIÓ DE PLUJA DE DISSENY SEGONS T

MAPES PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA A CATALUNYA

Rang Pd (mm) T=500 T=100 T=10

80 90 0 0 8362377 752613930

90 100 0 0 2938427 293842700

100 110 0 0 0

110 120 0 0 0

120 130 0 4536860 589791800 0

130 140 0 6763944 946952160 0

140 150 0 0 0

150 160 6151395 984223200 0 0

160 170 5139880 873779600 0 0

170 180 9529 1715220 0 0

180 190 0 0 0

190 200 0 0 0

11300804 1859718020 11300804 1536743960 11300804 1046456630

Pdi 164.57 135.99 92.60

Imatge 4. Mapa de precipitacions T 10 anys.



Estimació de la intensitat de la pluja

La intensitat mitjana màxima It en el temps tc (en hores) es calcula segons la següent fórmula:

4.01

1.01.028 ct

dd

t

I

I

I

I

−

=

on:

dI

I1 relació entre la intensitat màxima de la pluja en una hora I1 i la intensitat

mitjana horària 24

'd

d

PI = , determinada geogràficament pel plànol següent,

elaborat per J.R. Témez:

En el cas d’estudi s’ha adoptat un valor de 11

Es recull a continuació un resum de les dades per als càlculs efectuats en el present estudi. En

la primera taula s’especifiquen les característiques de la conca i en la segona els cabals

considerats en l’estudi.



Riera de Castellet

Àrea (A) (km2) 11.27

T (anys)T (anys)T (anys)T (anys) Cabal (mCabal (mCabal (mCabal (m3333/s)/s)/s)/s)

Longitud (L) (km) 6.01

10 21.7

Desnivell (m) 246

100 50.4

Pendent (%) 4,09%

500 73.0

Tenint en compte que, per les condicions de la conca, la fórmula per determinar temps de

concentració que millor s’ajusta és la denominada fórmula de Califòrnia i considerant que els

cabals determinats per l’estudi “Planificació de l’espai fluvial de la riera de Castellet” (Clau AP

00.105) Febrer 2001 ja s’han validats per l’ACA es considera convenient la utilització dels

mateixos per determinar les zones inundables pels diferent temps de retorn.

T (anys)T (anys)T (anys)T (anys) Cabal (mCabal (mCabal (mCabal (m3333/s)/s)/s)/s)

10 42.84

100 112.56

500 179.03

L’estudi d’inundabilitat s’ha portat a terme a partir del començament de la zona urbanitzada, ja

que es el tram de riera que podria comportar perill d’inundacions.

2.2. Modelització dels trams de riu

El tram de riera objecte del present estudi ha estat modelitzat a partir de la cartografia 3D a

escala 1/1.000 a la zona urbanitzada 1/5000 a la no urbana i d’un treball de camp exhaustiu.

Es creen uns perfils d’entre 50 i 200 metres d’amplada que inclouen tota la zona a estudiar.

Els perfils transversals s’han realitzat entre 20 i 100 metres en funció del tram de riera que

s’estudia.

Com a condicions de contorn més desfavorables s’ha adoptat el calat crític aigües amunt i

aigües a baix, donant la suficient distancia a les dues bandes com perquè les condicions de

contorn no afectin al tram a estudiar.



2.3. Consideracions generals - Treball de camp

Per tal de completar la informació que ens proporcionen la cartografia i els ortofotomapes, s’ha

realitzat un treball de camp que ha consistit en aixecar les obres de drenatge per la seva

posterior modelització i fotografiar la riera en el tram a estudiar. A continuació es presenta un

resum de totes elles:

En tot el seu recorregut les característiques topogràfiques, geomorfológiques i hidrològiques de

la riera són molt semblants ja sigui la llera, els marges, les zones d’inundació com les obres de

pas.

El curs d’aigua està ben definit i es pot diferenciar perfectament el canal d’aigües baixes amb

una amplada que oscil·la entre els 5,00 i 8,00m amb una profunditat que va del metre fins els

3,00 metres seguint una pendent irregular i amb acumulació de material granular que genera

zones d’acumulació d’aigua.

Un altre característica de la secció és la seva asimetria tenint en compte que en tot el seu

recorregut sempre hi ha un marge amb penya-segat i l’altre marge, en determinats llocs, forma

part de la plana d’inundació (depenent de la seva cota i capacitat de desguàs) amb abundant

vegetació (canyissos, arbrat i vegetació arbustiva).

Imatge 7. Llera riera Castellet

Les obres de pas existent en tot el tram són guals inundables de formigó amb tubs de PVC o

formigó de diàmetre 800 disposats en sentit longitudinal al flux. Aquestes tipus d’obres tenen

una capacitat molt baixa i amb cabals reduint generar en tall dels camins de vinculació a

l’urbanització. Al annex II es mostren les característiques tècniques de cada una d’aquestes

obres.



Imatge 8. Localització de guals inundables

Imatge 9. Gual inundable tipus



3. RESULTATS

3.1. Modelització situació actual

En aquest apartat s’analitzen els resultats obtinguts mitjançant la modelització de la riera

Castellet amb el programa Hec-Ras amb les condicions actuals d’escorriment.

Pels tres períodes de retorns modelats 10, 100 i 500 anys, es comprova que la riera de

Castellet no té la capacitat per desguassar adequadament els cabals calculats, afectant

principalment al carrer lateral de la urbanització Can Xesc a on, a la zona més desfavorable,

s’arriba a una alçada inundable de 1.30m a una velocitat de 0.77 m/s per un període de retorn

de 10 anys fins una alçada de 3.10m a una velocitat de 1.60 m/s per un període de retorn de

500 anys.

Imatge 10. Profunditat d'inundació. T 500 anys



Imatge 11. Velocitat làmina d'inundació. T 500 anys

La solució adoptada de col·locació de guals inundables de formigó amb tubs de PVC per el pas

rodat i de vianants produeix, sense la capacitat i manteniment adequats, afectes perjudicials.

L’obstrucció amb sediments i materials sòlids de transport del riu genera un efecte presa que

incrementa els efectes de les avingudes.

3.2. Mesures Proposades

La proposta d’ordenació de l’àmbit es recolza en els vials existents, que s’amplien per tal que

puguin acomplir les seves funcions a més de proposar l’ampliació de l’amplada de la xarxa

viària d’accés a la urbanització des del polígon industrial Clot del Tufau, així com el canvi de

traçat i ampliació de la llera de la riera de Castellet en el tram que discorre ran la urbanització,

la qual cosa comporta la previsió d’un nou accés a les finques situades a l’altra costat de la

riera.

Aquestes propostes recullen les definides l’estudi de “Planificació de l’espai fluvial de la riera de

Castellet” Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de l’Aigua – Auding SA (Clau AP

00.105) Febrer 2001.

O sigui, per una banda pujar la capacitat de desguàs amb una secció trapezoïdal de 12m

d’amplada en la seva base i talussos variables. L’eliminació del gual 5 i 6 associats a la

modificació del traçat en planta de la llera i la construcció d’un nou vial d’accés a la

urbanització.



Amb l’objectiu de minimitzar els desbordament de la riera de Castellet a l’oest de la zona

urbanitzada es proposen dos mesures correctores, per una banda es proposa reemplaçar el

gual nombre 3 per un nou pont amb capacitat suficient i per altre pujant la rasant del carrer del

marge dreta de la riera 1.80m de la cota actual.

S’afegeix a la secció transversal un muret de contenció al marge dret de la riera des de el PK

+400.00 fins el PK +006.00 de 1,50m d’alçada de desenvolupament continu.

Imatge 12. Secció transversal proposada

La proposta un nou vial d’accés a la urbanització permetrà eliminar dos guals inundables (el

nombre 5 i 6) amb l’objecte de minimitzar els obstacles transversals a la riera. Això requereix la

rectificació del traçat actual de la riera donant continuïtat a la secció transversal proposada.



Imatge 13. Modificació de l'accés a Can Xesc i riera Castellet

Al quadre següent es sintetitzen les mesures proposades a l’àmbit de Can Xesc.

Lletra Tipus

A Modificació del traçat en planta de la riera

B Augment de la capacitat de la riera

C Construcció d’un nou vial d’accés

D Eliminació dels gual 5 i 6

E Construcció d’un nou pont

F Construcció d’un mur de contenció (h=1,50m)

G Rectificació de la pendent longitudinal del

cauce

3.3. Modelització situació proposada

En aquest apartat s’analitzen els resultats obtinguts mitjançant la modelització de la riera

Castellet amb les propostes definides.

Pels tres períodes de retorns modelats 10, 100 i 500 anys, es comprova que les intervencions

proposades a riera de Castellet generen la capacitat per desguassar adequadament els cabals

calculats, principalment al carrer lateral de la urbanització Can Xesc.



Imatge 14. Profunditat d'inundació amb intervencions. T 500 anys

Imatge 15. Velocitat làmina d'inundació amb les intervencions. T 500 anys



La modelització del mirall inundable pel període de retorn T=10 anys s’inscriu totalment dintre

del sistema hídric definit a la proposta.

Imatge 16. Zones inundables T 10 anys i sistema hídric proposat



ÍÍÍÍndexndexndexndex

Document I

1. INTRODUCIÓ ........................... ....................................................................... 1

1.1 Objecte .......................... ....................................................................... 1

1.2 Antecedents ................... ....................................................................... 2

1.3 Descripció general de l’àmbit ................................................................ 2

2. MODELITZACIÓ HIDRÀULICA4

2.1 Càlculs hidrològics ......... ....................................................................... 5

2.2 Modelització dels trams de riu ............................................................. 14

2.3 Consideracions generals - Treball de camp ....................................... 14

3. RESULTATS ............................ ..................................................................... 17

3.1 Modelització situació actual ................................................................. 17

3.2 Mesures Proposades . 18

3.3 Modelització situació proposada ......................................................... 20

Annex I. Fotografies

Annex II. Fitxes d’obres hidràuliques

Annex III. Llistat de càlcul

Document II

Plànols

I.01 Situació

I.02 Fotografia aèria

I.03 Conca

I.03 Seccions transversals

I.04 Zones Inundables. Situació actual

I.05 Propostes d’actuacions

I.06 Zones Inundables. Situació proposada

Calonge, 12 de gener de 2012

Gustavo Traverso Lochmann

1. INTRODUCIÓ 1.1. Objecte - svc. · PDF file“Cálculo...

Documents

Transcript of 1. INTRODUCIÓ 1.1. Objecte - svc. · PDF file“Cálculo...