1. PLA DE SEGURETAT LOCAL DE MATARÓ Elements Generals

1. PLA DE SEGURETAT LOCAL DE MATARÓElements Generals

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ 3

2. MOTIVACIÓ DEL PLA DE SEGURETAT LOCAL 4

3. EL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA LOCAL DE MATARÓ 5

3.1. La Junta Local de Seguretat 63.2. L’Alcalde 83.3. El Consell de Seguretat i Prevenció 93.4. Director, Coordinador i Comissió del Pla de Seguretat Local 113.5. Altres òrgans i plans del sistema local de seguretat pública 123.6. Operadors del sistema local de seguretat pública 12

4. EL PLA DE SEGURETAT LOCAL DE MATARÓ 13

4.1. Principis generals, objectius i contingut 134.2. Metodologia d’elaboració 164.3. Diagnòstic 174.4. Plans d’actuació 194.5. Execució, seguiment i avaluació 22

ANNEX: PATICIPANTS EN L’ELABORACIÓ DEL PLA 23

PLA DE SEGURETAT LOCAL DE MATARÓ Pàg. 3Elements Generals

1. PRESENTACIÓ

[Text d’introducció/presentació signat per l’alcalde president de la Junta Local]


2. MOTIVACIÓ DEL PLA DE SEGURETAT LOCAL

Per donar resposta al volum i la complexitat creixent de les demandes dels ciutadansen matèria de seguretat, el Parlament va aprovar per unanimitat la Llei 4/2003, de 7d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, en què s’establienels principis bàsics d’organització i actuació dels múltiples operadors (administracions,autoritats, òrgans, cossos, serveis…) que desenvolupen competències en l’àmbit de laseguretat.

Un dels elements fonamentals del nou sistema el constitueixen els plans de seguretat,concebuts com a instrument de treball per impulsar la millora contínua de la seguretatpública i els serveis que en són responsables. L’article 31 de la Llei estableix el marcgeneral dels plans de seguretat:

1. Els plans de seguretat poden ésser municipals, supramunicipals oregionals, de caràcter general, sectorial, estacional i específic.

2. Els plans de seguretat s'han d'elaborar tenint en compte els objectiusde les polítiques de seguretat, acordades pels òrgans superiors, i lesde coordinació, així com les directrius tècniques que aprovi el departamenttitular de les competències en matèria de seguretat pública, amb la finalitatde facilitar-ne l'homogeneïtat i la integració.

3. Els plans de seguretat han de tenir en compte, en llur àmbit respectiu, lesprevisions contingudes en els plans de protecció civil, de seguretatviària, de seguretat en joc i espectacles i altres que els puguin afectar.

4. Les Juntes Locals de Seguretat han d'aprovar un pla general deseguretat i els plans específics que s’escaiguin per al municipirespectiu, que n'ha d'analitzar la situació de seguretat. Aquest pla ha dedefinir-ne els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursosdisponibles, inclosos els de seguretat privada que, si s’escau, es poguessinutilitzar per a assolir-los; ha d'especificar-ne les accions a emprendre, ambel calendari d'aplicació corresponent, i n’ha d’establir els mètodes deseguiment i d’avaluació adequats i el període de vigència.

5. Els plans de seguretat aprovats per les juntes locals s'han de trametre alconseller o la consellera del departament amb competències en matèria deseguretat pública, que n'ha de donar trasllat als òrgans superiors decoordinació i de participació.

Mataró, animada pels òptims resultats que havia assolit l’innovador model de treballconjunt desenvolupat per la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, va presentar a laDirecció General de Seguretat Ciutadana (Departament d’Interior de la Generalitat) laproposta d’esdevenir la ciutat pilot per elaborar el primer Pla de Seguretat Local a totCatalunya.

Al maig de 2003, un mes després d’haver-se aprovat la Llei 4/2003, començaven ja elsprimers treballs del Pla, que s’han estès durant divuit mesos i en els quals hanparticipat més de 60 persones, corresponents a 40 cossos, serveis i entitatsrelacionats amb la seguretat pública.


3. EL SISTEMA LOCAL DE SEGURETAT PÚBLICA DE MATARÓ

L’entrada en vigor de la Llei 4/2003 d’ordenació del sistema de seguretat pública deCatalunya no implica únicament l’elaboració i la implantació del Pla de seguretat local,sinó també la redefinició de l’estructura organitzativa que en serà responsable; és adir, l’ordenació del sistema local de seguretat pública.

El Pla de seguretat local és el programa d’actuació d’una nova organització de laseguretat pública que integra, des d’una perspectiva global, tots els cossos, elsserveis, les administracions i les autoritats amb competències en la matèria.

Aquesta nova organització implica: d’una banda, la reordenació d’òrgans ja existents,que han d’articular-se d’acord amb els principis i els objectius d’una actuaciótransversal i integral; i, de l’altra, seguint les directrius del Departament d’Interior de laGeneralitat, la creació de nous òrgans de gestió d’aquest sistema local de seguretatpública i del pla d’actuació.

SISTEMA LOCAL DE SEGURETAT PÚBLICA(MATARÓ)

JUNTA LOCALSEGURETAT

ALCALDE(President Junta)

COSSOSPOLICIALS

SERVEISSEGURETAT

ENTITATSPUBL./PRIV.

OPERADORSSEG. PÚBLICA

COMISSIÓPLA SEGURETAT

COORDINADORPLA SEGURETAT

DIRECTORSPLA SEGURETAT

CONSELLSEGURETAT

ALTRES ÒRGANSSEG. PÚBLICA

SISTEMA LOCAL DE SEGURETAT PÚBLICA(MATARÓ)

JUNTA LOCALSEGURETAT

ALCALDE(President Junta)

COSSOSPOLICIALS

SERVEISSEGURETAT

ENTITATSPUBL./PRIV.

OPERADORSSEG. PÚBLICA

COMISSIÓPLA SEGURETAT

COORDINADORPLA SEGURETAT

DIRECTORSPLA SEGURETAT

CONSELLSEGURETAT

ALTRES ÒRGANSSEG. PÚBLICA


3.1. La Junta Local de Seguretat

Òrgan

La Junta Local de Seguretat és l’òrgan superior en matèria de seguretat pública almunicipi i es constitueix com a òrgan col·legiat de col·laboració i coordinació generaldels diversos cossos de policia i de serveis de seguretat que operen en el territori, i departicipació ciutadana en el sistema de seguretat.

Composició

La Junta Local de Seguretat està integrada per:

1. L'alcalde, que la presideix amb veu i vot.

2. Els vocals permanents següents, també amb veu i vot:- El delegat o la delegada territorial del Govern- El regidor delegat en matèria de seguretat ciutadana- El cap de la comissaria de la Policia de la Generalitat - Mossos

d'Esquadra del municipi- El cap de la Policia Local- Els caps de la Guàrdia Civil i del cos nacional de policia que tinguin

responsabilitats al municipi, si així ho acorda l'Administració de l'Estat.

3. Quan ho requereixin els assumptes a tractar, podran assistir també a laJunta Local de Seguretat, amb veu però sense vot, els següents membres:- Representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acorda

l'Administració de l'Estat.- Associacions i entitats veïnals i ciutadanes del municipi.- Tècnics en seguretat pública, i, especialment, les persones

responsables dels serveis d'emergències, dels serveis socials, de trànsiti seguretat viària, de joc i espectacles, i de seguretat privada.

Sessions i acords

La Junta Local de Seguretat s'ha de reunir en sessió ordinària, convocada pelpresident, amb caràcter trimestral. Una de les sessions anuals ha d'ésser plenària i hiseran convidats tots els vocals no permanents i les persones i les entitats abansesmentades, amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situaciógeneral de seguretat al municipi.

Els acords de la Junta Local de Seguretat s'han de prendre per unanimitat i tenencaràcter executiu.


Funcions

La Junta Local de Seguretat té les funcions següents:

1. Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi iconcretar les polítiques de seguretat corresponents.

2. Elaborar i aprovar el Pla de seguretat local i els plans d'actuació específicsque escaiguin, i fer-ne el seguiment i l'avaluació mitjançant un informeanual. Els plans i els informes s'han de trametre al Ple de l'ajuntament,perquè en tingui la informació, i al conseller o la consellera del departamentamb competències en matèria de seguretat pública.

3. Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretatviària, de seguretat en esdeveniments esportius, de jocs i espectacles id'altres que incideixin en la situació de seguretat del municipi, i tenir-los encompte en les previsions del Pla de seguretat local.

4. Concretar els mitjans i els procediments de col·laboració, coordinació icooperació, establerts en l'àmbit respectiu, per als cossos i els serveis deseguretat que actuen en el municipi, en el marc del conveni existent entre elDepartament d’Interior i l’Ajuntament.

5. Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients alsorganismes competents per millorar la col·laboració, la coordinació i lacooperació dels cossos i serveis de seguretat.

6. Desplegar i executar, si s’escau, les actuacions establertes en el convenisubscrit entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament.

7. La resta de funcions que els encomani la normativa vigent.


3.2. L’Alcalde

L’Alcalde és l’autoritat superior, pel que fa a les seves competències, en matèria deseguretat pública en l'àmbit local. Com a tal, li corresponen les funcions següents:

1. Dirigir la política de seguretat en el municipi, d'acord amb les competènciesrespectives i en el marc de les determinacions del Pla general de seguretatde Catalunya.

2. Presidir la Junta Local de Seguretat i vetllar-ne el compliment dels acords.

3. Ordenar i dirigir les actuacions municipals en matèria de seguretat d'acordamb l'ordenament vigent.

4. Exercir el comandament superior de la Policia Local.

5. Impulsar i coordinar, en l'àmbit municipal, les accions necessàries per aaconseguir les finalitats de la Llei 4/2003.

6. Informar el Ple de l'Ajuntament sobre el Pla local de seguretat, aprovat perla Junta Local de Seguretat.

7. Informar anualment el Ple de l'Ajuntament sobre el desenvolupament delPla de Seguretat Local.

8. Exercir la potestat sancionadora en els termes que li atribueix la legislacióvigent.

9. La resta de funcions que li assigna la legislació vigent en matèria deseguretat pública.

L’Alcalde pot delegar les seves funcions en el regidor competent en matèria deseguretat ciutadana.

Així mateix, tenen també la condició d'autoritats de seguretat les persones titularsd'òrgans de l’Ajuntament que, per atribució legal o per delegació expressa de l'Alcalde,exerceixin les funcions corresponents en la matèria.


3.3. El Consell de Seguretat i Prevenció

Òrgan

El Consell de Seguretat i Prevenció es constitueix com a òrgan de representació iparticipació permanent de la ciutadania en l’anàlisi, la planificació i l’execució delsistema local de seguretat pública. D’aquest òrgan surten les persones representadesa la Junta Local de Seguretat de Mataró.

Composició

El Consell de Seguretat i Prevenció de Mataró estarà integrat pels membres següents,amb veu i vot:

1. L’Alcalde, al que correspon la presidència del Consell.

2. El regidor delegat en matèria de seguretat i prevenció, que en serà elvicepresident.

3. Vocals:

3.1. Representants dels cossos i serveis de l’Administració implicats enel sistema local de seguretat pública de Mataró:- Regidors- Caps de Servei- Grups municipals- Administració de Justícia- Cossos i serveis de seguretat

3.2. Representants de la ciutadania de Mataró:

- Activitats econòmiques- Associacions de veïns- Centres escolars- Oficina del Defensor del ciutadà- Entitats socioculturals- Sindicats- Transports- Altres representants

3.3. Qualsevol altra persona de reconeguda vàlua o coneixementsespecífics que, quan el tractament d’un tema concret ho faciaconsellable, sigui convocada o autoritzada pel president delConsell, per iniciativa pròpia o a proposta dels membres.

Sessions i acords

El Consell de Seguretat i Prevenció funcionarà d’acord amb el reglament específicaprovat pel Ple de l’Ajuntament.


Funcions

El Consell de Seguretat i Prevenció desenvoluparà les funcions següents:

1. Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública al municipi.

2. Participar en l’elaboració, el seguiment i l’avaluació dels plans de seguretatlocal, com a representació col·legiada de la ciutadania.

3. Constituir-se, en representació de la ciutadania, com a part de la JuntaLocal de Seguretat, per a la celebració de la sessió plenària anual prescritaen la Llei 4/03 amb la finalitat de conèixer el Pla de seguretat local i debatrela situació general de la seguretat al municipi.

4. Designar una comissió delegada del Consell per a participar a la JuntaLocal de Seguretat, quan aquesta ho requereixi amb motiu de la particularafectació que puguin tenir els assumptes a tractar per als ciutadans.

5. Elaborar propostes d’actuació en matèria de seguretat pública i elevar-les ala Junta Local de Seguretat.

6. Elaborar programes i procediments per a una eficaç comunicació,coordinació i col·laboració entre els cossos, els serveis i els òrgans ambcompetències en matèria de seguretat pública, i la ciutadania.

7. Participar en l’elaboració i l’execució d’accions preventives, formatives iinformatives en matèria de seguretat pública i promoure-les.

8. Fomentar la implicació i la participació en el sistema de seguretat local de laresta de ciutadans pertanyent a col·lectius que representen els membresdel Consell.

9. Qualsevol altra funció que li atribueixi o delegui el Ple de l’Ajuntament o laJunta Local de Seguretat.


3.4. Director, Coordinador i Comissió del Pla de Seguretat Local

Director del Pla de seguretat local

El director (o directors) del Pla de seguretat local és el responsable d’articularl’execució i el desenvolupament del Pla, d’acord amb les directrius fixades per la JuntaLocal de Seguretat de la qual s’erigeix en representació permanent.

Correspondran al director del Pla les funcions següents:

1. Supervisar el desenvolupament del Pla de seguretat local.2. Mantenir una interlocució permanent amb el Departament d’Interior

(Direcció General de Seguretat Ciutadana) i traslladar-ne a la Junta Localles directrius establertes.

3. Presentar a la Junta propostes per a l’impuls, la gestió i la millora del Pla.4. Vetllar pel compliment dels acords de la Junta Local relatius al Pla.5. Traslladar les directrius de la Junta Local i del Departament d’Interior als

diferents cossos i serveis responsables de les accions integrades al Pla.6. Informar el Departament d’Interior sobre l’estat de la seguretat pública a

Mataró i sobre l’execució del Pla de seguretat local.7. Coordinar la participació de la Junta Local de Seguretat de Mataró en

l’elaboració de plans de seguretat supramunicipals.8. Convocar i fixar l’ordre del dia de la Comissió del Pla de Seguretat Local.9. Qualsevol altra funció que li atribueixi o delegui la Junta Local de Seguretat.

El director o els directors seran nomenats per la Junta Local de Seguretat a propostade l’Alcalde.

Coordinador del Pla de seguretat local

El coordinador del Pla de seguretat local serà el responsable de dinamitzar i efectuarel seguiment del Pla en col·laboració continua amb el director del Pla.

El coordinador del Pla desenvoluparà les següents funcions:

1. Donar suport en la coordinació i la gestió de projectes als diferents cossos iserveis responsables de les accions integrades al Pla de seguretat local.

2. Realitzar el seguiment i l’avaluació dels objectius i accions del Pla.3. Informar a la Junta Local de Seguretat i al Consell de Seguretat i Prevenció

sobre l’estat d’execució del Pla.4. Elaborar els informes trimestrals i anuals sobre l’estat de la seguretat

pública i l’execució del Pla.5. Donar suport a la Junta Local, al Consell de Seguretat i Prevenció i al

director del Pla en el desenvolupament de les seves funcions.6. Elaborar propostes per a l’impuls, la gestió i la millora del Pla de seguretat.7. Proposar la convocatòria i l’ordre del dia de la Comissió del Pla de

seguretat local, i participar-hi com a membre i secretari.8. Participar, amb veu i vot, en el Consell de Seguretat i Prevenció.9. Participar, amb veu i sense vot, en la Junta Local de Seguretat.

10. Qualsevol altra funció que li atribueixi o delegui la Junta Local o el directordel Pla.

El coordinador del Pla serà nomenat per la Junta Local a proposta de l’Alcalde.


Comissió del Pla de seguretat local

La Comissió del Pla de seguretat local és l’òrgan de coordinació dels diferents cossos iserveis responsables de les accions integrades al Pla.

La Comissió del Pla de seguretat local estarà integrada per:

- El conseller delegat de seguretat i prevenció (president)- El director (o directors) del Pla de seguretat- El coordinador del Pla de seguretat (secretari)- Responsables dels cossos i serveis dels diferents àmbits de la seguretat

pública, convocats en funció de les qüestions a tractar.

La Comissió serà convocada pel conseller delegat o pel director i es reunirà de maneraperiòdica per analitzar el desenvolupament Pla i concretar-ne les directrius.

3.5. Altres òrgans i plans del sistema local de seguretat pública

Qualsevol altre òrgan municipal, ja existent o que es creï, amb competències enmatèria de seguretat, així com els plans que desenvolupin, es consideraran elementsintegrants del sistema local de seguretat pública i es definiran en la forma adequadaperquè funcionalment s’articulin amb la resta del sistema (evitant duplicitatsorgàniques i de planificació).

3.6 Operadors del sistema local de seguretat pública

Tenen la consideració d’operadors del sistema local de seguretat pública de Matarótots els cossos, els serveis i les entitats, públics i privats, amb competències directesen matèria de:

- Seguretat ciutadana- Trànsit- Protecció civil- Sanitat- Assistència social- Civisme- Activitats públiques- Urbanisme i obres- Medi ambient

i tots aquells cossos, serveis i entitats relacionats amb la informació, la participacióciutadana, l’organització municipal i les noves tecnologies, que, indirectament, donensuport a la gestió global/transversal del sistema local de seguretat.


4. EL PLA DE SEGURETAT LOCAL DE MATARÓ

4.1. Principis generals, objectius i contingut

Principis generals

El diccionari defineix la seguretat com “la qualitat d’allò que es troba lliure i exempt detot perill, dany o risc”. Però, què és “allò” que es pot trobar en situació de perill, dany orisc? La resposta dependrà sobretot de la vinculació que es mantingui amb l’elementafectat.

En l’àmbit de l’Administració Local i de la proximitat als ciutadans, la seguretat públicas’ha d’entendre com un concepte global, que implica totes aquelles qüestions queafecten a la prevenció, la protecció i la defensa dels drets i les llibertats, de la integritatde les persones i els béns, de la convivència cívica i de la qualitat de vida.

Seguint l’esperit de la Llei 4/03 i amb la voluntat que la seguretat pública sigui sobretotun servei global als ciutadans, els principis generals que inspiren el sistema local deseguretat pública de Mataró i el seu Pla són:

1. Millora de la seguretat pública i de la prevenció de riscos

2. Adequació del servei públic de seguretat a la demanda social i proximitatals ciutadans

3. Eficàcia de l’acció

4. Eficiència en l’organització i la utilització dels recursos

5. Diagnòstic, planificació i avaluació de les actuacions

6. Corresponsabilitat de les administracions, les autoritats, els cossos, elsserveis, els organismes i els ciutadans relacionats amb la seguretat pública.

7. Comunicació, coordinació i col·laboració recíproca

8. Implicació i participació activa

9. Iniciativa

10. Transparència i informació al ciutadà


Objectius

D’acord amb aquests principis, els objectius bàsics que orientaran el Pla de seguretatlocal seran els següents:

Objectiu estratègic

Conèixer i avaluar contínuament l’estat de la seguretat pública; detectar lesnecessitats i demandes dels ciutadans i impulsar un model de millora contínuaen l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat dels serveis de seguretat pública.

Objectiu operacional

Crear un sistema global de seguretat pública a la ciutat de Mataró que articuliels principis, els instruments i els procediments de coordinació, col·laboració iactuació de tots els serveis públics amb competències en matèria de seguretat,així com la participació dels ciutadans.

Objectiu finalista

Integrar i donar coherència als diferents àmbits de la seguretat, desenvoluparactuacions de caràcter transversal, i fomentar la participació dels ciutadans enels processos d’informació i decisió per millorar l’estat general de la seguretatpública a la ciutat.


Contingut

Els principis i els objectius abans esmentats es tradueixen en l’estructura i el contingutdel Pla de seguretat local de Mataró, definit pel seu caràcter global i transversal.

El Pla de seguretat local està estructurat en tretze plans específics, corresponents aquatre grans àmbits de la seguretat pública:

a) Persones i Béns, en què s’integren les qüestions relacionades ambla protecció immediata de les persones, dels béns i dels dretsfonamentals a la ciutat, en el trànsit i en les situacions d’emergència.

b) Qualitat de Vida, relacionat amb la protecció d’unes condicions devida saludables, dignes i cíviques.

c) Ciutat i Territori, en què es tracta la protecció de la seguretat des delpunt de vista de les activitats, l’urbanisme i el medi natural.

d) Plans Globals i Transversals, integrat per quatre planscomplementaris en què es consideren els aspectes relacionats ambla informació, la participació ciutadana, l’organització municipal i lesnoves tecnologies que, indirectament, donen suport a la gestióglobal/transversal del sistema local de seguretat pública i a la restade plans.

Finalment, el Pla de seguretat es completa amb aquest document introductori sobreels que en són els elements generals, i un annex amb dades generals de la ciutat deMataró.

El contingut del Pla de seguretat local és el següent:

1. Pla de seguretat local de Mataró (Elements generals)

2. Persones i Béns2.1. Pla de Seguretat Ciutadana2.2. Pla de Seguretat Viària2.3. Pla de Protecció Civil

3. Qualitat de Vida3.1. Pla de Seguretat Sanitària3.2. Pla de Seguretat davant riscos socials/assistencials3.3. Pla de Civisme

4. Ciutat i Territori4.1. Pla de Seguretat d’Activitats Públiques4.2. Pla de Seguretat Urbanística4.3. Pla de Seguretat Mediambiental

5. Plans Globals i Transversals5.1. Pla d’Informació i Anàlisi de la Seguretat Pública5.2. Pla de Participació Ciutadana en la Seguretat Pública5.3. Pla d’Actuació Transversal en matèria de Seguretat Pública5.4. Pla Societat del Coneixement i Seguretat Pública

6. Anàlisi socioeconòmica de Mataró (Annex)


4.2. Metodologia d’elaboració

El projecte d’elaboració del Pla de seguretat local s’ha desenvolupat en diverses fasesde preparació, comunicació i treball en equip, que han culminat en la redacció il’aprovació del document definitiu, que marca l’inici de les accions d’implantació(execució, avaluació i revisió) que es seguiran en els propers anys.

Les fases de desenvolupament del Pla de seguretat local són les següents:

1. Disseny del projecte1.1. Objectius1.2. Organització1.3. Programació

2. Comunicació del projecte2.1. Junta Local de Seguretat2.2. Grups municipals (Comissió Informativa)2.3. Àrees/serveis municipals (Comissió Gestió)2.4. Ciutadans (Consell de Seguretat i Prevenció)2.5. Mitjans de comunicació

3. Constitució i formació d’equips de treball

4. Diagnòstic de la seguretat pública a Mataró4.1. Estat de la seguretat pública al municipi4.2. Organització dels serveis de seguretat pública

5. Disseny dels plans d’acció

6. Redacció i aprovació del Pla de seguretat local

7. Comunicació del Pla de Seguretat Local7.1. Junta Local de Seguretat7.2. Grups municipals (Ple Ajuntament)7.3. Àrees/serveis municipals (Comissió Gestió)7.4. Ciutadans (Consell de Seguretat i Prevenció)7.5. Mitjans de comunicació

8. Execució del Pla de seguretat local

9. Avaluació del Pla de seguretat local

10. Revisió del Pla de seguretat local

D’acord amb les directrius del Departament d’Interior, aquesta metodologia esmantindrà en endavant com a model de treball per a l’anàlisi i la planificació en matèriade seguretat pública.


4.3. Diagnòstic

Objectiu

La fase de diagnòstic del Pla de seguretat local es desenvolupa amb l’objectiu deconèixer els aspectes generals de la seguretat pública a Mataró, des d’una dobleperspectiva:

1. L’estat de la seguretat pública

2. El funcionament dels operadors que actuen en l’àmbit de la seguretat (elsistema local de seguretat pública): cossos policials, serveis del’administració local, organismes autònoms, empreses públiques, altresadministracions…

Mètode

Per estructurar aquest diagnòstic s’ha optat per un model d’anàlisi DAFO, agrupat endos blocs:

1. Anàlisi externa: Elements de la ciutat i de l’estat de la seguretat pública1.1. Riscos1.2. Oportunitats

2. Anàlisi interna: Elements del sistema de seguretat pública local2.1. Punts forts2.2. Punts febles

En un model ideal, els diferents elements, objectes i subjectes de la seguretat públicaestarien suficientment equilibrats per a garantir el manteniment i/o la millora de lasituació existent:

1. Els elements de l’organització interna haurien de ser capaços de fer front ala situació externa sobre la qual actuen.

2. Els punts forts de l’organització haurien de compensar els punts febles.

3. Els riscos del medi haurien de minimitzar-se amb les oportunitats d’acció ide millora.

Contingut

Els equips responsables del diagnòstic en els diferents àmbits de la seguretat han dedesenvolupar la seva anàlisi interna i externa d’acord amb els coneixements propis, lainformació de què disposen i les demandes realitzades per la ciutadania. Sempre quesigui possible, el diagnòstic s’ha d’argumentar amb dades/indicadors objectius, que esconvertiran en les eines de seguiment del Pla.

En aquest sentit, s’ha de tenir present que el diagnòstic determinarà els objectiusgenerals del Pla i les accions que s’hauran de desenvolupar per a assolir-los.


Més enllà d’això, i per garantir la coherència general en l’anàlisi dels diversos àmbitsde la seguretat, tots els diagnòstics hauran de tenir uns continguts mínims.

Diagnòstic de riscos i oportunitats

1. Fets ocorreguts que comportin un perill per a la seguretat de persones, drets ibéns, considerant-ne: nombre, gravetat, tipologies, causes, localització, etc.

2. Implicació (responsabilitat/afectació) en els diferents problemes de la seguretatpública d’aquells col·lectius més vulnerables: menors, gent gran, dones,immigrants, grups socials desprotegits…

3. Principals problemes que inquietin i suscitin les demandes de la ciutadania.

4. Problemes que no afectin específicament la seguretat pública, però sí a laqualitat de vida i la convivència cívica.

5. Elements de la ciutat (socials, polítics, econòmics, culturals, urbanístics, etc.)que suposin o puguin suposar un avantatge per a impulsar la millora de laseguretat pública.

Diagnòstic de punts forts i punts febles

1. Aspectes de l’organització que permetin una actuació eficaç i eficient en l’àmbitde la seguretat.

2. Aspectes de l’organització que s’haurien de millorar per actuar adequadament.

3. Aspectes positius i negatius en l’organització dels serveis de seguretatassenyalats pels ciutadans.

4. Existència o no d’una direcció/planificació per objectius.

5. Plans o programes d’actuació ja existents o que s’haurien d’implantar.

6. Actuacions de caràcter preventiu que es desenvolupin o que s’haurien dedesenvolupar.

7. Existència o no d’un sistema d’indicadors per al seguiment i l’avaluació del’estat de la seguretat i del grau de consecució dels objectius programats.

8. Transversalitat (comunicació, coordinació, col·laboració) en la planificació il’actuació en l’àmbit de la seguretat pública.

9. Grau de participació de la ciutadania en la planificació i l’actuació en l’àmbit dela seguretat.


4.4. Plans d’actuació

L’elaboració del Pla de seguretat local, com a pla d’actuació pròpiament dit, comportal’anàlisi en profunditat del diagnòstic realitzat, la determinació d’uns objectius en formade manteniment/millora dels aspectes diagnosticats i la definició d’accions dirigides aassolir els objectius fixats.

El contingut dels plans específics és el següent:

- Introducció- Diagnòstic prioritzat- Objectius- Indicadors

Introducció

La introducció dels diferents plans es una reflexió general que recull, entre d’altres, lesconsideracions següents:

- Descripció de l’àmbit específic de la seguretat pública que correspongui alpla específic (què significa seguretat ciutadana, viària, sanitària,mediambiental…)

- Rellevància d’aquest àmbit de la seguretat per als ciutadans

- Identificació dels principals serveis públics que hi operen.

- Motivació, contingut i orientació general del Pla (el perquè de les accionsintegrades al Pla).

Diagnòstic prioritzat

El primer resultat de qualsevol diagnòstic sobre seguretat pública acostuma a oferir-neun gran i divers nombre d’elements. De manera que els elements diagnosticatsinicialment s’han d’integrar al Pla de seguretat de manera prioritzada; és a dir,seleccionant-los i ordenant-los segons la importància que tinguin.

Per realitzar la priorització s’han ponderat la importància, la probabilitat i la viabilitattant dels elements diagnosticats com de les accions que es puguin desenvolupar.

Importància (0-10):- Gravetat de riscos i punts febles- Repercussió dels punts forts i les oportunitats de millora

Probabilitat (0-10):- Freqüència amb què es manifesten els riscos i els punts febles.- Freqüència en la incidència dels punts forts i de les millores

Viabilitat (0-5):- Possibilitat de desenvolupar una acció que redueixi els riscos o les

febleses o que potenciï els punts forts o les oportunitats de millora.


Objectius

A partir dels elements diagnosticats finalment com a prioritaris s’han de plantejar elsobjectius que es pretenen assolir. Els objectius generals del Pla de seguretat local sónel referent a compartir per tots els plans específics, que desenvoluparan els objectiusconcrets a partir d’aquells referents. Per tant, directa o indirectament, tots els objectiusestaran relacionats amb els següents:

1. Conèixer i avaluar contínuament l’estat de la seguretat pública.2. Millorar la qualitat dels serveis de seguretat oferts als ciutadans.3. Mantenir/Millorar l’estat de la seguretat i prevenir-ne els riscos.

Els objectius han de ser realistes (assumibles), clars, concrets, avaluables i, si fospossible, quantificables, i es poden plantejar des de dues perspectives:

a) La millora de la seguretat pública (objectiu finalista)b) El treball en la seguretat pública (objectiu operatiu)

Els objectius, en termes de treball, han de ser plenament assumibles, ja que el seuassoliment només depèn dels mateixos operadors implicats. Els objectius de millora dela seguretat, per la seva banda, no sempre són compromissibles, ja que podendependre de factors externs; però, s’han de plantejar amb la prudència necessària isempre a llarg termini.

IMPO

RTÀ

NC

IA(0

-10)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT

DIAGNÒSTIC OBJECTIU

ESTAT DE LA SEGURETATRISCOS

OPORTUNITATS

ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETATPUNTS FORTS

PUNTS FEBLES


Accions

Per assolir els objectius fixats s’han de desenvolupar diverses accionscomplementàries. En general, les accions associades a un objectiu tenen el majorabast possible i inclouen elements de:

- Prevenció- Informació- Formació- Normativa- Control/inspecció

- Correcció

Així mateix, les accions han de tenir la major vigència possible(permanència/continuïtat en el temps), de manera que es converteixin en un punt fortde l’organització de la seguretat i no en una intervenció episòdica.

La definició de les accions implica l’elaboració d’un esquema general de l’organitzacióde la seguretat, que es concretarà quan es dissenyi de manera efectiva abans de laseva execució.

Per tant, per a cadascun dels objectius es determinaran:

- La motivació de l’objectiu- Les accions associades- Els contingut de les accions- L’organització

- Coordinació de les accions- Operadors implicats

- La programació- Fases- Calendari- Responsable- Mitjans

La programació de les accions establirà les fases següents:- Disseny- Comunicació inicial- Execució/Implantació- Vigència- Valoració i propostes- Comunicació final

FASES CALENDARI RESPONSABLE MITJANS


1. DISSENY D’ACCIONS

2. COMUNICACIÓ INICIAL

3. EXECUCIÓ / IMPLANTACIÓ D’ACCIONS

4. VIGÈNCIA

5. VALORACIÓ I PROPOSTES

6. COMUNICACIÓ FINAL


4.5. Execució, seguiment i avaluació

Execució

El calendari d’execució de les accions es determina en funció de la prioritat, viabilitat icompatibilitat amb altres accions. El termini per desenvolupar totes les accionsintegrades al Pla és de 3 anys, per fer-lo coincidir amb la vigència del període legislatiuactual.

A partir de l’anàlisi del desenvolupament del Pla, la Junta Local de Seguretat enrevisarà el contingut anualment, per tal de poder-ne redefinir, incorporar o suprimir elsobjectius i les accions que es considerin adients.

El coordinador de totes les accions associades a un objectiu serà el cos, el servei ol’entitat que hi tingui una major preponderància, sense perjudici de lacol·laboració/coordinació que pugui establir-se amb altres operadors implicats enl’acció. D’altra banda, el responsable de cada acció serà l’operador que hi tingui unamajor preponderància.

Per determinar els mitjans amb el quals es desenvoluparan les accions (disseny,execució i comunicacions) es determinarà el cos, el servei o l’entitat que els haurà deproporcionar o l’operador que és col·laborador necessari i fonamental en l’acció.

Seguiment i avaluació

D’acord amb l’organització del sistema local de seguretat pública, el seguiment il’avaluació del Pla correspon en primera instància a la Junta Local de Seguretat i, perdelegació funcional, al director i coordinador del Pla. L’Alcalde donarà compte del Plaal Ple de l’Ajuntament i a la resta d’òrgans municipals que hagin de tenir-neconeixement.

Per a l’anàlisi continua del desenvolupament del Pla local de seguretat s’elaborarà unsistema d’indicadors, estructurat en tres blocs d’informació:

1. Estat de la seguretat pública, per conèixer la situació general de la ciutat.

2. Estat d’execució de les accions, per valorar el treball desenvolupat pelsdiferents operadors i el grau d’acompliment del calendari previst.

3. Valoració d’objectius, que es realitzarà a partir de dos elements:- Grau d’assoliment dels objectius inicials, valorat pel coordinador i els

responsables de les accions.- Indicador valoratiu, que permeti mesurar, de manera objectiva

(quantitativa), l’assoliment de l’objectiu.

Els indicadors seran elaborats periòdicament pel coordinador del Pla a partir de lainformació proporcionada pels diferents operadors del sistema local de seguretat, iseran la font per a la realització d’informes trimestrals i anuals que es remetran a laJunta Local de Seguretat i al Departament d’Interior.


ANNEX: PATICIPANTS EN L’ELABORACIÓ DEL PLA DE SEGURETAT LOCAL

Directors del Pla

Joan F. Giménez Ajuntament de Mataró Policia LocalJoaquim Belenguer D.G. Seguretat Ciutadana Mossos d’Esquadra

Coordinador del Pla

Diego J. Fernández Ajuntament de Mataró Policia Local

Comissió del Projecte

Ramon Bassas Ajuntament de Mataró Conseller DelegatSeguretat i Prevenció

Carles Sánchez Departament d’Interior Subdirector GeneralCoordinació Policies Locals

Joan F. Giménez Ajuntament de Mataró Policia LocalJoaquim Belenguer D.G. Seguretat Ciutadana Mossos d’EsquadraDiego J. Fernández Ajuntament de Mataró Policia LocalJoan Soler Ajuntament de Mataró Àrea de Via PúblicaJordi Arderiu Ajuntament de Mataró Estudis i PlanificacióJuan F. Nieto Ajuntament de Mataró Policia LocalMateo Sánchez Ajuntament de Mataró Policia LocalMontserrat Font Ajuntament de Mataró Protecció CivilFrancesc Torrejón Ajuntament de Mataró R. Humans (Organització)Josu Gondra Departament d’Interior Gabinet d’EstudisManel Catà D.G. Emergències BombersFelip Garcia D.G. Seguretat Ciutadana Mossos d’Esquadra

Responsables d’Equip

Ma. Eugènia Serra Ajuntament de Mataró Benestar Social i SalutMaria Calvo Ajuntament de Mataró Ciutat SosteniblePilar Pujol Ajuntament de Mataró Participació i TerritoriLeonardo Ávila Ajuntament de Mataró Policia LocalDiego J. Fernández Ajuntament de Mataró Policia LocalMa. Àngel Briansó Ajuntament de Mataró Presidència (Civisme)Montserrat Font Ajuntament de Mataró Protecció CivilIvan Curtó Ajuntament de Mataró R. Humans (Organització)Àlex Esplugas Ajuntament de Mataró Sistemes d’InformacióRobert Lleonart Ajuntament de Mataró UrbanismeFelip Garcia D.G. Seguretat Ciutadana Mossos d’Esquadra


Equips de Treball

PLANS ESPECÍFICSSERVEIS/ENTITATS

1. E

LEM

ENTS

GEN

ERAL

S

2.1.

SEG

UR

ETAT

CIU

TAD

ANA

2.2.

SEG

UR

ETAT

VIÀ

RIA

2.3.

PR

OTE

CC

IÓ C

IVIL

3.1.

SEG

UR

ETAT

SAN

ITÀR

IA

3.2.

RIS

CO

S SO

CIA

LS

3.3.

CIV

ISM

E

4.1.

SEG

UR

ETAT

EN

AC

TIVI

TATS

4.2.

SEG

UR

ETAT

UR

BAN

ÍSTI

CA

4.3.

SEG

UR

ETAT

MED

IAM

BIE

NTA

L

5.1.

INFO

RM

ACIÓ

I AN

ÀLIS

I

5.2.

PAR

TIC

IPAC

IÓ C

IUTA

DAN

A

5.3.

AC

TUAC

IÓ T

RAN

SVER

SAL

5.4.

SO

CIE

TAT

DEL

CO

NEI

XEM

ENT

6. A

NÀL

ISI S

OC

IOEC

ON

ÒM

ICA

Aigües de MataróBenestar Social, Salut i ConsumCiutat SostenibleCos Nacional PoliciaCreu RojaDefensor CiutadàDGSC - Mossos EsquadraDGESC - BombersEscola UniversitàriaEstudis i PlanificacióGINTRAInst. M. EducacióInst. M. Promoció EconòmicaHospital MataróInformació i TelecomunicacionsJoventutMantenimentMobilitatNova CiutadaniaObresParticipació CiutadanaPatronat CulturaPatronat EsportsPolicia LocalPresidència (Civisme)Protecció CivilPUMSAR. Humans (Organització)Serveis MunicipalsTecnocampusUrbanismeCoordinador del PlaComissió del PlaResponsables d’equip

2.1. PLA DE SEGURETAT CIUTADANA

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Nivells de seguretat ciutadana 6

Objectiu 2. Unificació de sales de coordinació 8

Objectiu 3. Implicació dels joves en fets il·lícits 10

Objectiu 4. Informació territorial 12

Objectiu 5. Violència domèstica 14

Objectiu 6. Qualitat en les oficines d’atenció 16

Objectiu 7. Accés a la informació 18

Objectiu 8. Noves tecnologies 20

Objectiu 9. Immigració i convivència 22

Objectiu 10. Compromisos de servei i qualitat 24

INDICADORS ANUALS 26

PLA DE SEGURETAT CIUTADANA Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

L’evolució de la societat moderna durant les darreres dècades s’ha traduït en unasubstancial modificació de l’escala de valors dels ciutadans. Valors en funció dels qualss’actua, s’avalua l’entorn vital (la ciutat), es defineixen les necessitats pròpies, esdemanden prestacions i s’avaluen les contraprestacions.

I valors que, en darrera instància, es resumeixen en un concepte tan intangible comintel·ligible: la Qualitat de Vida, entesa com el conjunt de condicions personals i del’entorn que contribueixen al benestar dels individus, i en què s’engloben qüestionsd’àmbit policial que van des de la convivència cívica fins a la seguretat ciutadana.

L'article 104 de la Constitució estableix que les forces i cossos de seguretat tindran permissió protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretatciutadana. Seguretat que s’entén com un estat/entorn pacífic en què els ciutadanspoden conviure democràticament, veient-ne respectats els drets, les llibertats i elsbéns.

Els cossos policials, com a servei públic, han de situar l’eix vertebrador de la sevaorganització, gestió i actuació en la resposta a les demandes dels ciutadans,veritable “client” de l’Administració; sense obviar, és clar, l’existència d’un marc legalgeneral que defineix les competències i funcions d’obligat compliment.

D’altra banda, és fonamental conèixer que la percepció ciutadana del servei policialés única; és a dir, que per cobrir les seves necessitats en matèria de seguretat,recorre indistintament a qualsevol policia, i amb el mateix nivell d’exigència. Enconseqüència, les prestacions que han d’oferir els cossos policials hauran de cobrirel màxim ventall d’àmbits d’actuació possibles.

I, per últim, s’ha de considerar que molt sovint els problemes de seguretat ciutadana nosón de naturalesa exclusivament policial, sinó global, i impliquen qüestionssocioeconòmiques, culturals, mediambientals, etc., que obliguen a actuar conjuntamentamb els serveis i els organismes competents en aquestes matèries.

Per donar resposta al volum i la complexitat creixent de les demandes ciutadanes,s’imposa el desenvolupament d’un nou model d’organització i d’actuació policial,adaptats a aquestes demandes.

El primer pas en aquest sentit fou la signatura, el 30 d’octubre de 2002, d’un convenide coordinació i col·laboració entre el Departament de Justícia i Interior de laGeneralitat i l’Ajuntament de Mataró; és a dir, entre el cos de Mossos d’Esquadra i laPolicia Local, amb la qual cosa es va iniciar un camí que ha culminat amb l’articulaciód’un espai policial únic i un sistema de seguretat de caràcter global, en què ladiversitat de funcions dels cossos policials s’integren i articulen en una veritable"Policia de Catalunya", amb una mateixa direcció: la millora de la seguretat a la ciutat.


Una nova arquitectura policial definida per diversos eixos:- Corresponsabilitat, amb independència de la titularitat funcional.- Suma de sinergies de les activitats policials.- Accés al Sistema d’Informació Policial (SIP) de Catalunya.- Homologació de procediments de treball i d’actuació comuns.- Planificació i actuació conjunta.- Intervenció mínima en totes les situacions que ho requereixin.

Posteriorment, l'abril de 2003, amb la Llei 4/03 d'ordenació del sistema de seguretatpública de Catalunya, els conceptes de coordinació, col·laboració i transversalitats'estenien, amb una definició global del sistema, a tots els àmbits de la seguretatpública i a tots els cossos, els serveis i les organitzacions implicats en la seva defensa iprotecció: seguretat ciutadana, seguretat viària, protecció civil, sanitat, medi ambient,atenció social, urbanisme... hauran d'encaixar en un únic mecanisme.

Per tant, el gran objectiu d’aquest pla específic de seguretat ciutadana no pot ser altreque millorar la seguretat de Mataró, tot potenciant el treball conjunt de la Policia deCatalunya (Policia Local/Mossos d’Esquadra) i la interacció transversal amb la restad’operadors de la seguretat pública.

CIUTADANS

SERVEIS

Policia CatalunyaPOLICIALOCAL

MOSSOSESQUADRA


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



7

9

5

8

9

6

4

4

4

19

22

15

5

3

9

Violència de gènere

Implicació dels joves en fets il·lícits

Fets il·lícits vinculats als col·lectius immigrants(estrangeria, drets fonamentals, explotació laboral…)

Millorar l’atenció i la protecció de les víctimes de violència de gènere, totbuscant solucions integrals.

Reduir el grau d’implicació dels joves en fets il·lícits

Garantir la protecció dels drets dels immigrants i promoure’n la integració, latolerància i la convivència cívica.

OPORTUNITATS

10

6

10

6

4

4

24

16

1

8

Els nivells de seguretat ciutadana a Mataró són òptims.

Les noves tecnologies permeten millorar l’eficàcia il’eficiència del treball en matèria de seguretat ciutadana.

Mantenir/Millorar els nivells generals de seguretat ciutadana.

Incorporar l’aplicació de noves tecnologies orientades a millorar l’eficàcia,l’eficiència i la qualitat dels serveis policials.


5

6

5

6

5

6

15

18

10

6

Policia Local i Mossos d’Esquadra unifiquen elsprocediments comuns de treball i d’actuació.

Mossos d’Esquadra i Policia Local disposen d’oficinesespecialitzades d’atenció al ciutadà.

Adoptar compromisos concrets de servei i qualitat amb els ciutadans.

Millorar la qualitat del servei en les unitats/oficines d’atenció al ciutadà.

PUNTS FEBLES

9

8

8

8

7

6

7

7

4

24

22

18

2

4

7

Mossos d’Esquadra i Policia Local de Mataró gestionenels serveis des de sales de coordinació separades.

No es realitza una representació territorial dels fets il·lícitsregistrats al Sistema d’Informació Policial (SIP).

Les sales de coordinació no disposen on-line de tota lainformació de la ciutat necessària per a gestionar el

Unificar les sales de coordinació policial.

Desenvolupar un sistema de representació cartogràfica de la informacióregistrada al SIP.

Millorar l’accés dels cossos policials a bases de dades externes.


servei.


OBJECTIU 1. MANTENIR/MILLORAR ELS NIVELLS GENERALS DE SEGURETATCIUTADANA

Des de finals de 2002, data de l’inici del treball conjunt de la Policia de Catalunya a Mataró,l’estat general de la seguretat a la ciutat ha millorat de manera significativa, fins assolir unsnivells certament satisfactoris.

Tot i això, la seguretat ciutadana és sempre una preocupació per a les persones, lesadministracions i els cossos policials responsables, que han de tenir com a objectiumantenir/millorar contínuament els nivells assolits, i que, en conseqüència, hauran dedesenvolupar instruments de comunicació, coordinació i col·laboració permanents.

ACCIONS:

1.1. Comunicació de novetats, anàlisi d’incidències i planificació deserveis ordinaris

1.2. Planificació estratègica conjunta (Mesa de Coordinació Operativa)

1.3. Desenvolupament d’operacions especials conjuntes

Contingut de les accions

Prevenció Informació Formació Normativa Control/Inspecció Correcció

Organització

COORDINACIÓ DE LES ACCIONS

Policia de Catalunya (PL/CME)

OPERADORS IMPLICATS

Operadors del sistema local de seguretat pública


Programació



1.1. Disseny d’un comunicat de novetats conjunt de laPolicia de Catalunya a Mataró

1.2. Anàlisi d’incidències i planificació de serveisordinaris

1.3. Reunions de la Mesa de Coordinació Operativa1.4. Planificació d’operacions especials conjuntes


2.1. Interna- Operadors de l’acció- Junta Local de Seguretat

3. EXECUCIÓ/IMPLANTACIÓ D’ACCIONS

3.1. Elaboració d’un comunicat de novetats conjunt dela Policia de Catalunya a Mataró

3.2. Execució de serveis ordinaris3.3. Execució dels plans de la Mesa de Coordinació

Operativa3.4. Execució d’operacions especials conjuntes

4. VIGÈNCIA



6.1. Interna- Operadors de l’acció- Junta Local Seguretat

6.2. Externa- Consell de Seguretat i Prevenció- Mitjans de comunicació

2003

Permanent

QuinzenalPermanent

PermanentTrimestral

Diari

PermanentPermanent

Permanent

Contínua

Anual

PermanentTrimestral

TrimestralPermanent

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia CatalunyaPolicia Catalunya

Policia CatalunyaCatalunya

Policia Catalunya


Policia Catalunya

Policia Catalunya



OperadorsOperadors

Operadors


OBJECTIU 2. UNIFICAR LES SALES DE COORDINACIÓ POLICIAL

La Policia Local de Catalunya a Mataró integra més de 300 efectius de la Policia Local i delsMossos d’Esquadra que, d’acord amb els principis de coordinació i col·laboració, actuen entot moment amb criteris i objectius compartits. La gestió dels serveis, però, es trobaseparada físicament i informàticament, ja que ambdós cossos centralitzen la sevaoperativitat en sales de coordinació i sistemes d’informació independents.

Per millorar l’eficàcia i l’eficiència de les actuacions, és fonamental centralitzar aquesteseines de gestió, de manera que s’evitin possibles descoordinacions i duplicitats de mitjans.Les noves tecnologies, mitjançant els sistemes de comunicació integrats, les xarxescompartides i els programaris informàtics únics, permeten crear, de manera virtual,aquestes sales de coordinació conjunta.

ACCIONS:

2.1. Creació d’una sala virtual única de coordinació policial



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions Divisió del Pla Informàtic (D.G. Seguretat Ciutadana)


Programació



1.1. Elaboració del projecte de sala virtual única decoordinació policial


2.1. Interna- Junta Local Seguretat


3.1. Creació d’una sala virtual única de coordinaciópolicial

4. VIGÈNCIA





3r trim. 2005

3r trim. 2005

2n trim. 2006

Contínua

Anual

2n trim. 2006

2n trim. 20062n trim. 2006

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya


Servei Informació /Divisió Informàtica



OBJECTIU 3. REDUIR EL GRAU D’IMPLICACIÓ DELS JOVES EN FETS IL·LÍCITS

La implicació dels joves en fets il·lícits és una qüestió preocupant per diverses raons:- la vulnerabilitat dels joves (encara més si són menors),- l’alarma social que genera,- la incidència d’aquestes conductes com a futurs adults.

Per tant, els problemes d’inseguretat relacionats amb els menors (autors o víctimes)mereixen una atenció prioritària, que s’ha de valorar com una inversió de futur queredundarà en la millora de l’estat de la seguretat en els propers anys.

ACCIONS:

3.1. Desenvolupament de sessions informatives/formatives en centresd’ensenyament.

3.2. Execució d’operacions preventives i de control específicamentrelacionades amb joves/menors.

3.3. Aplicació de l’Ordenança de civisme



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Institut Municipal d’Educació Servei de Joventut


Programació



1.1. Elaboració d’un programa de sessionsinformatives/formatives en centres d’ensenyament

1.2. Planificació d’operacions preventives i de controlrelacionades amb joves

1.3. Aprovació de l’Ordenança de civisme





3.1. Desenvolupament de sessions informatives/formatives en centres d’ensenyament

3.2. Execució d’operacions preventives i de controlrelacionades amb joves

3.3. Aplicació de l’Ordenança de civisme

4. VIGÈNCIA





Anual

Permanent

2005

PermanentPermanent

PermanentPermanent

Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

PermanentPermanent

PermanentPermanent

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Presidència



Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya



Operadors

Presidència

Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 4. MILLORAR LA INFORMACIÓ TERRITORIAL SOBRE FETS IL·LÍCITS

Tota la informació (tipificació, data, hora, persones, objectes…) dels fets il·lícits ocorreguts aMataró es registren al Sistema d’Informació Policial (SIP), al qual tenen accés la PoliciaLocal i els Mossos d’Esquadra. Com a eina global de gestió d’informació, el SIP permetdisposar de dades d’utilitat estratègica per a la planificació de serveis i operacions, dirigidesa reduir la incidència dels fets.

Per tant, una variable bàsica d’anàlisi és la localització dels fets, a partir de la qual es podendeterminar les zones de la ciutat amb major incidència delictiva. I el millor instrument per al’anàlisi territorial de dades n’és la representació cartogràfica, mitjançant un sistemad’informació geogràfica (SIG).

ACCIONS:

4.1. Desenvolupament d’un SIG sobre fets il·lícits



Organització



OPERADORS IMPLICATS



Programació



1.1. Elaboració del projecte de SIG sobre fets il·lícits




3.1. Implantació del SIG sobre fets il·lícits

4. VIGÈNCIA




2n trim. 2005

2n trim. 2005

3r trim. 2005

Contínua

Anual

3r trim. 2005

Div. Informàtica

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya



OBJECTIU 5. MILLORAR L’ATENCIÓ I LA PROTECCIÓ DE LES VÍCTIMES DEVIOLÈNCIA DOMÈSTICA, TOT BUSCANT SOLUCIONS INTEGRALS

La violència de gènere és, malauradament, un fenomen cada vegada més estès, i d’unanaturalesa especialment complexa, ja que hi incideixen elements no només policials, sinótambé socials, econòmics, culturals, assistencials, etc., motiu pel qual requereix d’actuacionsintegrals, orientades a solucionar les diverses vessants del problema.

ACCIONS:

5.1. Funcionament d’unitats especialitzades d’atenció a la víctima

5.2. Desenvolupament de campanyes informatives sobre violència degènere.

5.3. Aplicació de la legislació estatal i els protocols municipals sobreactuació integral en matèria de violència de gènere.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Jutjats de Mataró Servei de Benestar Social


Programació



1.1. Creació d’unitats especialitzades d’atenció a lavíctima

1.2. Planificació d’una campanya informativa sobreviolència de gènere.

1.3. Aprovació de la Llei integral contra la violència degènere

1.4. Elaboració d’un protocol integral d’atenció a lesvíctimes de violència de gènere a Mataró





3.1. Manteniment i millora d’unitats especialitzadesd’atenció a la víctima

3.2. Desenvolupament d’una campanya informativasobre violència de gènere

3.3. Aplicació de la Llei integral contra la violència degènere

3.4. Aplicació del Protocol integral d’atenció a lesvíctimes de violència de gènere a Mataró

4. VIGÈNCIA- Unitats d’atenció- Campanya informativa- Aplicació llei- Aplicació protocol





2003

1r trim. 2006

2004

2004

2003/04/062003/04/06

2003/04/062003/04/06

Permanent

2n trim. 2006

Permanent

Permanent

Contínua2n trim. 2006

ContínuaContínua

Anual

PermanentPermanent

PermanentPermanent

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Parlament Estat

Policia Catalunya



Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya



Presidència

Operadors

Presidència

Presidència

Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 6. MILLORAR LA QUALITAT DEL SERVEI EN LES UNITATS/OFICINESD’ATENCIÓ AL CIUTADÀ

La Policia Local i els Mossos d’Esquadra disposen d’unitats/oficines d’atenció al ciutadà(UAC/OAC) especialitzades, a través de les quals es recullen i tramiten les diligències i lesdenúncies dels fets ocorreguts a la ciutat.

Les oficines són el primer punt de contacte del ciutadà amb la comissaria de policia i, enconseqüència, han de funcionar amb una clara orientació vers la qualitat del servei.

ACCIONS:

6.1. Elaboració d’un protocol de qualitat en les unitats/oficines d’atenció alciutadà



Organització



OPERADORS IMPLICATS


Programació



1.1. Elaboració d’un protocol de qualitat en lesunitats/oficines d’atenció al ciutadà





3.1. Implantació del protocol de qualitat UAC/OAC

4. VIGÈNCIA




6.2. Externa- Consell de Seguretat i Prevenció

2n trim. 2006

2n trim. 2006

2n trim. 20063r trim. 2006

3r trim. 2006

Contínua

Anual

4t trim. 2007

4t trim. 2007

Policia Catalunya

Policia Catalunya


Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya


OBJECTIU 7. MILLORAR L’ACCÉS DELS COSSOS POLICIALS A BASES DE DADESEXTERNES

Una part important del treball policial en matèria de seguretat ciutadana es fonamenta eninformacions que no posseeixen ells mateixos, sinó altres cossos policials, serveis oadministracions: padrons, registres d’activitats, etc.; gràcies als quals s’aconsegueixdisposar d’una imatge més concreta de les persones i les activitats existents a la ciutat, id’una eina per localitzar-les de manera àgil en cas de necessitat.

Per tant, els cossos policials i els seus funcionaris (uniformats o no) han de tenir un accésglobal a totes aquelles informacions que resultin significatives i útils per al desenvolupamentde les seves funcions.

ACCIONS:

7.1. Accés dels Mossos d’Esquadra a bases de dades de l’Ajuntament

7.2. Accés de la Policia Local a bases de la Direcció General deSeguretat Ciutadana



Organització



OPERADORS IMPLICATS



Programació



1.1. Elaboració de projectes de connexió dels Mossosd’Esquadra a bases de dades de l’Ajuntament

1.2. Elaboració de projectes de connexió de la PoliciaLocal a bases de dades de la Direcció General deSeguretat Ciutadana


2.1. Interna- Junta Local de Seguretat


3.1. Accés de Mossos d’Esquadra a bases de dadesde l’Ajuntament

3.2. Accés de Policia Local a bases de dades de laDirecció General de Seguretat Ciutadana

4. VIGÈNCIA




2005/2007

2005/2007

2005/2007

2005/2007

2005/2007

Contínua

Anual

2005/2007

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Servei Informació /Divisió InformàticaServei Informació /Divisió Informàtica

Servei Informació /Divisió InformàticaServei Informació /Divisió Informàtica


OBJECTIU 8. INCORPORAR L’APLICACIÓ DE NOVES TECNOLOGIES ORIENTADESA MILLORAR L’EFICÀCIA, L’EFICIÈNCIA I LA QUALITAT DELSSERVEIS POLICIALS

L’actuació en matèria de seguretat ciutadana ha de respondre, entre altres, a tres principisbàsics:

- Eficàcia (assoliment de resultats)- Eficiència (optimització de mitjans)- Qualitat (satisfacció dels ciutadans)

Tenint en compte les necessitats i les demandes de seguretat creixents d’una ciutat tambécreixent en població i activitat, els cossos policials han de desenvolupar nous instrumentsper assolir el màxim de resultats amb el mínim de mitjans. En aquesta línia, l’aplicació de lesnoves tecnologies en el servei policial és possiblement l’element de més valor afegit per al’eficàcia de la gestió i la productivitat dels recursos.

ACCIONS:

8.1. Implementació d’un sistema GPS compartit per Policia Local iMossos d’Esquadra

8.2. Desenvolupament d’eines informàtiques portàtils

8.3. Unificació dels programes de gestió policial

8.4. Instal·lació de sistemes de video-vigilància al carrer



Organització



OPERADORS IMPLICATS



Programació



1.1. Elaboració del projecte de GPS compartit perPolicia Local i Mossos d’Esquadra

1.2. Elaboració d’un projecte d’eines informàtiquesportàtils

1.3. Elaboració del projecte d’unificació delsprogrames de gestió policial

1.4. Elaboració del projecte de sistemes devideo-vigilància al carrer




3.1. Implantació d’un GPS compartit per Policia Local iMossos d’Esquadra

3.2. Implantació d’eines informàtiques portàtils3.3. Unificació dels programes de gestió policial3.4. Instal·lació de sistemes de video-vigilància al

carrer

4. VIGÈNCIA




4t trim. 2005

3r trim. 2005

2n trim. 2005

2n trim. 2007

2005/07

2n trim. 2006

1r trim. 20063r trim. 20054t trim. 2007

Contínua

Anual

4t trim. 2007

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia CatalunyaPolicia CatalunyaPolicia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya


id.

id.

Servei Informació


id.id.

Servei Informació


OBJECTIU 9. GARANTIR LA PROTECCIÓ DELS DRETS DELS IMMIGRANTS IPROMOURE’N LA INTEGRACIÓ, LA TOLERÀNCIA I LA CONVIVÈNCIACÍVICA

La internacionalització de les relacions socioeconòmiques s’ha traduït durant els darrers anyen un fort creixement dels fluxos migratoris cap a les ciutats modernes com Mataró, on lapoblació immigrant constitueix un percentatge molt significatiu dels ciutadans.

Sovint, però, les diferències que comporta la convivència de persones de tant diversaprocedència i condició dóna lloc a situacions/relacions de conflicte, en què els immigrantssón objecte de prejudicis, de valoracions subjectives i d’actituds discriminatòries, que podenanar des de la intolerància fins a l’agressió i que requereixen d’una actuació decidida endefensa del drets més elementals de les persones.

ACCIONS:

9.1. Desenvolupament de sessions informatives en entitats veïnals

9.2. Desenvolupament d’accions formatives en centres escolars

9.3. Desenvolupament d’operacions especials contra grups xenòfobs



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Cos Nacional de Policia Institut Municipal d’Educació Servei de Participació Ciutadana i Territori


Programació



1.1. Programació de sessions informatives en entitatsveïnals

1.2. Programació d’accions formatives en centresescolars

1.3. Planificació d’operacions especials contra grupsxenòfobs





3.1. Desenvolupament de sessions informatives enentitats veïnals

3.2. Desenvolupament d’accions formatives en centresescolars

3.3. Desenvolupament d’operacions especials contragrups xenòfobs

4. VIGÈNCIA





Anual

Anual

Permanent

Anual/Perm.Anual/Perm.


Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual



Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya



Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya



Participació Ciut.

Institut Educació

Policia Nacional


OBJECTIU 10. ADOPTAR COMPROMISOS CONCRETS DE SERVEI I QUALITAT AMBELS CIUTADANS

Les competències compartides i l’actuació coordinada/conjunta de la Policia Local i elsMossos d’Esquadra permeten (i obliguen) a ambdós cossos a oferir als ciutadans un mateixnivell de servei i qualitat. Així, la Policia de Catalunya a Mataró es troba en disposiciód’elaborar la seva pròpia Carta de Serveis, a través de la qual donar a conèixer els serveis iels compromisos de qualitat que ofereix.

Finalment, la Carta de Serveis, com a compromís de qualitat assumible i exigible, esconvertirà en una garantia de prestacions per al ciutadà i en un motor de millora contínuaper a la policia.

ACCIONS:

10.1. Elaboració d’una Carta de Serveis de la Policia de Catalunya aMataró



Organització



OPERADORS IMPLICATS


Programació



1.1. Elaboració d’una Carta de Serveis de la Policia deCatalunya a Mataró





3.1. Implantació de la Carta de Serveis de la Policia deCatalunya a Mataró

4. VIGÈNCIA





4t trim. 2005

4t trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

1r trim. 2006

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

Policia Catalunya

Policia Catalunya


Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya

Policia Catalunya



INDICADORS ANUALS

INDICADORS

ESTAT DE LA SEGURETAT

FETS DENUNCIATS- Delictes- Faltes

DELICTES PRIORITARIS- Robatori amb intimidació en establiment- Robatori amb violència/intimidació a la via pública- Robatori amb força en empresa/oficina- Robatori amb força en habitatge/hotel- Robatori amb força en establiment- Robatori amb força en vehicle- Robatori/Furt de vehicle

DENÚNCIES ADMINISTRATIVES- Armes- Drogues- Altres

ACTIVITAT

SERVEIS EFECTUATS- Policia Local- Mossos d’Esquadra

DETENCIONS

2.2. PLA DE SEGURETAT VIÀRIA

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Conscienciació de conductors i vianants 6

Objectiu 2. Prevenció dels atropellaments 8

Objectiu 3. Ordenança de via pública 10

Objectiu 4. Alcoholèmia 12

Objectiu 5. Obres a la via pública 14

Objectiu 6. Actuacions a la via pública 16

Objectiu 7. Velocitat 18

Objectiu 8. Ordenança de circulació 20

Objectiu 9. Codi d’accessibilitat 22

Objectiu 10. Informació als ciutadans 24


PLA DE SEGURETAT VIÀRIA Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

Els accidents de trànsit són, amb la plena connivència d’una societat que ho acceptacom a fet “normal”, la primera causa de mortalitat entre la població adulta jove alspaïsos desenvolupats. A la Unió Europea el tribut anual supera els 40.000 morts, alsquals s’han d’afegir aproximadament 2 milions de ferits; fet que pronostica que un decada tres ciutadans de la UE serà víctima d’un accident de trànsit al llarg de la sevavida.

Finalment, les pèrdues econòmiques (baixes laborals, danys materials, etc.) queocasiona aquesta catàstrofe diària són, segons informes del Parlament Europeu, de45.000 milions d’euros anuals de cost directe i de 160.000 milions de costosindirectes; és a dir, el 2% del PIB de la UE.

A la ciutat de Mataró, durant l’any passat, es van produir 495 accidents de trànsit,amb el resultat de 635 persones ferides (2 morts i 171 greus).

Ateses aquestes dades, resulta òbvia la perillositat del trànsit; d’una banda, és unperill per als conductors, per la manera de circular de cadascun i perquè han decoexistir amb molts altres vehicles. I, de l’altra, és un perill per als vianants, que hande conviure amb els vehicles en condicions d’evident inferioritat física.

L’alarma, però, creix encara més en analitzar la tipologia i la causalitat d’aquestsaccidents, que ens adverteixen sobre el veritable origen del problema i la difícilsolució que té. Els resultats són concloents:

- L’existència de punts negres als nuclis urbans és absolutament irrellevantper a explicar l’accidentalitat, i encara ho és més si considerem que,circulant a la velocitat permesa (50 km/h) i amb les degudes mesures de

3 5 2

4 0 5

3 7 7 3 7 3

3 8 6

3 1 7

4 6 9

5 0 2

4 1 4

4 9 5

3 0 0

3 5 0

4 0 0

4 5 0

5 0 0

1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3

MATARÓ: ACCIDENTS DE TRÀNSIT AMB FERITS


seguretat, poques deficiències viàries són causa suficient d’un accidentgreu o mortal.

- Més del 75% dels accidents de trànsit són directament imputables alsconductors, que els han provocat en no respectar conceptes bàsics de laseguretat viària (infraccions de normes, velocitat, alcoholèmia…)

Juntament amb els accidents de trànsit, l’altre gran problema de la seguretat viàriaés la protecció del dret a la mobilitat de les persones, en general, i de les personesamb capacitats reduïdes, en particular. Una mobilitat que es veu coartada per lapresència de vehicles, però també per l’adequació urbanística del territori mateix, através de les diverses obres i les actuacions que es realitzen a la via pública i quelimiten, dificulten, impedeixen o, fins i tot, posen en perill el moviment de lespersones.

En darrera instància, doncs, constatem que la seguretat viària és una qüestióestretament relacionada amb la consciència cívica dels usuaris de la via pública(conductors, vianants, empreses i serveis que hi actuen…) i amb la seva reflexiósobre les conseqüències d’actituds imprudents o insolidàries.

Per aquest motiu, les accions integrades en aquest Pla de seguretat viària esdirigeixen sobretot a promoure entre els ciutadans, mitjançant la informació, laformació i el control preventius, la consciència dels perills inherents a l’ús de la viapública i la responsabilitat vers la resta d’usuaris.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



8

9

10

7

7

9

10

8

5

3

2

5

20

21

22

20

4

2

1

5

Conducció sota els efectes de l’alcohol

Atropellaments a la via pública

Baixa percepció del perill pels ciutadans

Seguretat en les obres a la via pública

Prevenir la conducció de vehicles sota els efectes de l’alcohol

Prevenir els atropellaments de vianants

Conscienciar els ciutadans (conductors i vianants) dels perills inherents altrànsit

Millorar els nivells de seguretat en les obres realitzades o amb afectació a lavia pública

OPORTUNITATS

8 9 2 19 7 Valoració social de la velocitat en la conducció Fomentar una valoració social contrària a la velocitat en la conducció


6

8

8

9

5

4

19

21

8

3

Actualització de l’Ordenança de circulació

Actualització de l’Ordenança de via pública

Millorar la seguretat viària a través de l’Ordenança municipal de circulació

Millorar la seguretat viària a través de l’Ordenança de via pública

PUNTS FEBLES

7

7

8

9

7

7

4

4

3

20

18

18

6

9

10

Coordinació de les actuacions de l’Ajuntament a la viapública

Escassa atenció en la correcta aplicació del Codid’accessibilitat

Comunicació (repercussió social) dels objectius associatsa les accions relacionades amb la seguretat viària.

Millorar la coordinació de les actuacions desenvolupades a la via públicapels diferents serveis municipals.

Fomentar el compliment del Codi d’accessibilitat en les actuacionsdesenvolupades a la via pública.

Millorar la informació als ciutadans sobre els objectius que motiven lesaccions relacionades amb la seguretat viària.


OBJECTIU 1. CONSCIENCIAR ELS CIUTADANS (CONDUCTORS I VIANANTS) DELSPERILLS INHERENTS AL TRÀNSIT

L’anàlisi dels accidents de trànsit evidencia que més del 75% estan causats per factorsdirectament imputables a les persones implicades (conductors i vianants): excés develocitat, infracció de normes, alcoholèmia, etc. Els comportaments relacionats amb eltrànsit són determinants per a la seguretat viària i estan condicionats per una baixapercepció de perill, que s’ha integrat en la psicologia col·lectiva de la societat moderna comuna situació “normal”, sense excessiva transcendència o imputada als “altres”.

Per tant, cal conscienciar els ciutadans dels perills inherents al trànsit, de manera queadoptin comportaments preventius vers a sí mateixos, i responsables vers la resta d’usuarisde la via pública.

ACCIONS:

1.1. Realització d’una campanya de comunicació sobre els perills deltrànsit per als conductors de vehicles.

1.2. Realització d’una campanya de comunicació sobre els perills deltrànsit per als vianants.

1.3. Desenvolupament d’un programa d’educació viària als centresd’ensenyament de la ciutat.

1.4. Desenvolupament d’un programa de sessions de formació viàriaalternatives a la denúncia de trànsit.

1.5. Elaboració periòdica d’un informe sobre accidents de trànsit.



Organització


Policia Local

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Institut Municipal d’Educació RACC


Programació

ACCIONS CALENDARI RESPONSABLE MITJANS


1.1. Planificació d’una campanya de comunicaciósobre els perills del trànsit per als conductors.

1.2. Planificació d’una campanya de comunicaciósobre els perills del trànsit per als vianants.

1.3. Elaboració d’un programa d’educació viària alscentres d’ensenyament.

1.4. Elaboració d’un programa de sessions deformació alternatives a la denúncia.





3.1. Realització d’una campanya de comunicaciósobre els perills del trànsit per als conductors.

3.2. Realització d’una campanya de comunicaciósobre els perills del trànsit per als vianants.

3.3. Desenvolupament d’un programa d’educacióviària als centres d’ensenyament.

3.4. Desenvolupament d’un programa de sessions deformació alternatives a la denúncia.

3.5. Elaboració periòdica d’un informe sobre accidentsde trànsit.

4. VIGÈNCIA- Campanya de comunicació conductors- Campanya de comunicació vianants- Educació viària en centres d’ensenyament- Sessions de formació a infractors- Informe d’accidents





3r trim. 2005

3r trim. 2006

Anual

Bianual

2005/06/07

2005/06/072005/06/07

1r trim. 2006

1r trim. 2007

Permanent

Permanent

Anual

1r trim. 20061r trim. 2007

ContínuaContínuaContínua

06/07/Anual

06/07/Anual

06/07/Anual06/07/Anual

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia LocalPolicia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local


Presidència

Presidència

Presidència

Presidència

Presidència

Institut Educació

RACC

Presidència


OBJECTIU 2. PREVENIR ELS ATROPELLAMENTS DE VIANANTS

L’atropellament de vianants constitueix, després de la col·lisió frontolateral, el segon tipusd’accident en importància, per nombre i gravetat dels ferits, amb una especial incidènciaentre els menors i la gent gran. La gravetat dels ferits és previsible, donada la desprotecciófísica dels vianants davant els vehicles. El nombre de ferits, però, és excessiu i denota ladifícil convivència entre les persones i els vehicles en els espais d’ús compartit. Unaconvivència que s’ha de resoldre mitjançant la conscienciació, els comportaments preventiusi l’ordenació segura de la via pública.

ACCIONS:

2.1. Realització d’una campanya de comunicació sobre els perills deltrànsit per als vianants (Acció 1.2).

2.2. Desenvolupament de continguts relacionats amb la seguretat delsvianants en el programa d’educació viària als centres d’ensenyamentde la ciutat (Acció 1.3).

2.3. Anàlisi exhaustiva i adopció de mesures preventives (visibilitat,senyalització, velocitat) en qualsevol punt on es produeixi més d’unatropellament durant l’any.

2.4. Creació d’espais de pacificació del trànsit

2.5. Desenvolupament de campanyes de control preventives/sancionadores sobre les infraccions de trànsit relacionades amb laseguretat dels vianants.



Organització


Policia Local

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Servei de Mobilitat


Programació



1.1. Planificació d’una campanya de comunicaciósobre els perills del trànsit per als conductors.

1.2. Planificació d’una campanya de comunicaciósobre els perills del trànsit per als vianants.

1.3. Elaboració d’un programa de campanyes decontrol del trànsit i seguretat dels vianants.





3.1. Realització d’una campanya de comunicaciósobre els perills del trànsit per als conductors.

3.2. Realització d’una campanya de comunicaciósobre els perills del trànsit per als vianants.

3.3. Anàlisi i prevenció d’atropellaments3.4. Creació d’espais de pacificació del trànsit3.5. Desenvolupament de campanyes de control del

trànsit i seguretat dels vianants.

4. VIGÈNCIA- Campanya de comunicació conductors- Campanya de comunicació vianants- Anàlisi i prevenció d’atropellaments- Creació d’espais de pacificació del trànsit- Campanyes de control de trànsit





3r trim. 2005

3r trim. 2006

Anual

05/06/Anual


1r trim. 2006

1r trim. 2007

PermanentPermanentPermanent

1r trim. 20061r trim. 2007PermanentPermanentPermanent

06/07/Anual

06/07/Anual


Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local


Policia Local

Policia Local

Policia LocalMobilitat

Policia Local

P. Local / Mobilitat

P. Local / Mobilitat

P. Local / MobilitatP. Local / Mobilitat

Presidència

Presidència

Presidència

Presidència

Presidència

Mobilitat

Presidència


OBJECTIU 3. MILLORAR LA SEGURETAT VIÀRIA A TRAVÉS DE L’ORDENANÇA DEVIA PÚBLICA

L’Ordenança de via pública és la norma municipal que regula els principals usos dels espaispúblics de la ciutat. Per tant, una redacció de l’Ordenança orientada a l’objectiu de millorar laseguretat viària i una adequada formació normativa dels diferents operadors que actuen enl’àmbit de la via pública, poden esdevenir eines preventives, de valor estratègic, per a laseguretat de les persones i els vehicles.

ACCIONS:

3.1. Revisió de l’Ordenança de via pública

3.2. Formació sobre els criteris generals de seguretat a la via pública alsoperadors implicats en l’aplicació de l’Ordenança.



Organització


Servei de Mobilitat

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Operadors a la via pública Servei de Recursos Humans Servei Jurídic Administratiu de Via Pública


Programació



1.1. Revisió de l’Ordenança de via pública1.2. Programació d’una acció formativa sobre

l’Ordenança de via pública.





3.1. Aplicació de les modificacions en l’Ordenança devia pública

3.2. Desenvolupament d’una acció formativa sobrel’Ordenança de via pública.

4. VIGÈNCIA- Ordenança de via pública- Acció formativa





2n trim. 20052n trim. 2005

2n trim. 20052n trim. 2005

2n trim. 20052n trim. 2005

3r trim. 2005

3r trim. 2005

Contínua3r trim. 2005

Anual/05

Anual

Anual

Servei JurídicRecursos Humans

MobilitatMobilitat

MobilitatMobilitat

Mobilitat

Recursos Humans

Mobilitat

Mobilitat

Mobilitat

MobilitatMobilitat

Presidència

Servei Jurídic

Mobilitat


OBJECTIU 4. PREVENIR LA CONDUCCIÓ DE VEHICLES SOTA ELS EFECTES DEL’ALCOHOL

La conducció sota els efectes de l’alcohol és una de les causes principals dels accidentsmolt greus i mortals, ja que minva significativament les capacitats psicofísiques delsconductors i, a la vegada, n’altera les percepcions i les sensacions (falsa seguretat,eufòria…).

Els hàbits de consum d’alcohol, relacionats amb la tradició cultural, els usos socials i lesformes d’oci existents propicien la conducció sota els efectes de l’alcohol i elevennotablement els perills potencials del trànsit, que s’han de contrarestar amb accions deconscienciació i de control.

ACCIONS:

4.1. Realització d’una campanya de comunicació sobre els perills de laconducció sota els efectes de l’alcohol.

4.2. Desenvolupament de campanyes de control preventives/sancionadores sobre conducció de vehicles sota els efectes del’alcohol.



Organització


Policia Local

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència


Programació



1.1. Planificació d’una campanya de comunicaciósobre els perills de la conducció sota els efectesde l’alcohol.

1.2. Planificació d’un programa de campanyes decontrol d’alcoholèmia.





3.1. Realització d’una campanya de comunicaciósobre els perills del de la conducció sota elsefectes de l’alcohol.

3.2. Desenvolupament de campanyes de controld’alcoholèmia.

4. VIGÈNCIA- Campanya de comunicació- Campanyes de control





1r trim. 2007

Anual

2007/Anual

2007/Anual2007/Anual

4t trim. 2007

Permanent

4t trim. 2007Contínua

2007/Anual

2007/Anual


Policia Local

Policia Local

Policia Local


Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local


Presidència

Presidència

Presidència

Presidència


OBJECTIU 5. MILLORAR ELS NIVELLS DE SEGURETAT EN LES OBRESREALITZADES O AMB AFECTACIÓ A LA VIA PÚBLICA

Les obres que es realitzen a la via pública (pavimentació, rases, senyalització) o que lesafecten (bastides, grues, descàrregues, tanques) alteren notablement l’ordenació de lamobilitat a la zona i afecten a la seguretat viària dels vehicles i dels vianants. Per aquestmotiu, cal que els projectes d’obra prevegin les mesures necessàries per a garantir laseguretat viària a la zona d’obres, d’acord amb uns criteris i directrius que hauran de serdegudament coneguts pels responsables de les obres i pels serveis implicats enl’autorització i el control de les obres.

ACCIONS:

5.1. Implementació de directrius de seguretat viària en els projectesd’obra amb afectació a la via pública.



Organització


Servei de Mobilitat

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Servei de Ciutat Sostenible Servei d’Obres Servei d’Urbanisme Servei de Serveis Municipals i Manteniment Servei Jurídic Administratiu de Via Pública Serveis Jurídics de l’Ajuntament


Programació



1.1. Valoració del nivell de seguretat de les obres a lavia pública

1.2. Anàlisi de la normativa vigent1.3. Elaboració de directrius de seguretat viària en les

obres





3.1. Incorporació a la normativa municipal de directriusde seguretat viària en les obres.

3.2. Aplicació de les directrius de seguretat viària enles obres.

4. VIGÈNCIA





2n trim. 2006

2n trim. 20063r trim. 2006

3r trim. 20063r trim. 2006

3r trim. 20063r trim. 2006

4t trim. 2006

1r trim. 2007

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 2007

4t trim. 2007

Mobilitat

MobilitatMobilitat

MobilitatMobilitat

MobilitatMobilitat

Servei Jurídic VP

Operadors

Mobilitat

Mobilitat

Mobilitat

Operadors

OperadorsOperadors

Presidència

Serveis Jurídics


OBJECTIU 6. MILLORAR LA COORDINACIÓ DE LES ACTUACIONS DELS DIFERENTSSERVEIS MUNICIPALS A LA VIA PÚBLICA

Els serveis municipals són un dels principals operadors a la via pública, ja que hidesenvolupen actuacions de senyalització, manteniment, neteja, obres, etc. A la vegada,l’autorització i el control de les activitats comporta que l’Administració local disposi d’unaàmplia informació sobre les actuacions que es desenvolupen a la via pública.

Donada l’existència de nombrosos agents d’actuació i d’informació, doncs, s’ha de crear uncanal únic de comunicació i d’informació, que centralitzi totes les dades sobre l’estat en quèes troba l’ús de la via pública i que permeti disposar d’una imatge real i útil per a la presa dedecisions.

ACCIONS:

6.1. Elaboració d’un protocol de comunicació interna d’incidències a la viapública.

6.2. Desenvolupament d’un sistema d’informació geogràfica per alregistre i la representació cartogràfica de les actuacions i lesincidències que es produeixen a la via pública (Projecte Laia).



Organització


Servei de Mobilitat

OPERADORS IMPLICATS

OFIAC Servei de Ciutat Sostenible Servei d’Obres Servei de Serveis Municipals i Manteniment Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions


Programació



1.1. Anàlisi de les necessitats de comunicació/coordinació en les incidències/actuacions a la viapública.

1.2. Elaboració d’un protocol de comunicació internad’incidències a la via pública.




3.1. Implantació d’un protocol de comunicació internad’incidències a la via pública.

3.2. Desenvolupament del GIS de via pública Laia.

4. VIGÈNCIA




3r trim. 2005

4t trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

2n trim. 2006

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Mobilitat

Mobilitat

MobilitatMobilitat

Mobilitat

Mobilitat

Mobilitat

MobilitatMobilitat

Operadors

Operadors

Operadors

Operadors


OBJECTIU 7. FOMENTAR UNA VALORACIÓ SOCIAL CONTRÀRIA A LA VELOCITATEN LA CONDUCCIÓ

Entre les causes més habituals dels accidents de trànsit es troba la gran velocitat decirculació dels vehicles. Actualment, la velocitat no és només una magnitud física, sinó unfenomen, en què incideixen, a més de la potència dels vehicles, factors com el ritme de vida,les sensacions de seguretat falses o la valoració social.

En una ciutat accelerada per l’estrès del treball i les obligacions, en què el temps és or, elvehicle un símbol d’ostentació i el “risc controlat” una forma de diversió, existeixen excessiuselements favorables a una valoració positiva de la velocitat en la conducció. Perquè intentemarribar al més ràpid possible a qualsevol lloc, encara que no sigui necessari?

ACCIONS:

7.1. Realització d’una campanya de comunicació sobre la velocitat en laconducció com a comportament perillós i incívic.

7.2. Desenvolupament de continguts relacionats amb la velocitat com acomportament de risc en el programa d’educació viària als centresd’ensenyament de la ciutat (Acció 1.3)

7.3. Desenvolupament de campanyes de control preventives/sancionadores sobre l’excés de velocitat en el trànsit.



Organització


Policia Local

OPERADORS IMPLICATS



Programació



1.1. Planificació d’una campanya de comunicaciósobre els perills de la velocitat en la conducció.

1.2. Elaboració d’un programa d’educació viària alscentres d’ensenyament.

1.3. Elaboració d’un programa de campanyes decontrol de velocitat.





3.1. Realització d’una campanya de comunicaciósobre els perills de la conducció sota els efectesde l’alcohol.

3.2. Desenvolupament d’un programa d’educacióviària als centres d’ensenyament.

3.3. Desenvolupament de campanyes de control develocitat.

4. VIGÈNCIA- Campanya de comunicació- Educació viària en centres d’ensenyament- Campanyes de control





1r trim. 2007

Anual

Bianual

2007/Anual


3r trim. 2007

Permanent

Permanent

3r trim. 2007ContínuaContínua

2007/Anual

2007/Anual


Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local


Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local


Presidència

Presidència

Presidència

Institut Educació

Presidència


OBJECTIU 8. MILLORAR LA SEGURETAT VIÀRIA A TRAVÉS DE L’ORDENANÇAMUNICIPAL DE CIRCULACIÓ

L’Ordenança municipal de circulació, d’acord amb la legislació general vigent, estableix lesnormes disciplinàries bàsiques en matèria de trànsit a la ciutat, a l’objecte de garantir laseguretat de vehicles i vianants.

Per optimitzar l’eficàcia preventiva de l’Ordenança, és essencial que s’actualitzi i s’apliquipermanentment..

ACCIONS:

8.1. Revisió de l’Ordenança municipal de circulació

8.2. Formació sobre les novetats principals i els criteris generals deseguretat viària als agents de la Policia Local.

8.3. Desenvolupament de campanyes de control del trànsit (Acció 1.3)



Organització


Policia Local

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Servei de Recursos Humans Servei Jurídic Administratiu de Via Pública


Programaió



1.1. Revisió de l’Ordenança de circulació1.2. Programació d’una acció formativa sobre

seguretat viària.1.3. Elaboració d’un programa de campanyes de

control de trànsit.





3.1. Aplicació de les modificacions en l’Ordenança decirculació.

3.2. Desenvolupament d’una acció formativa sobreseguretat viària.

3.3. Desenvolupament de campanyes de control detrànsit.

4. VIGÈNCIA- Ordenança de circulació- Acció formativa- Campanyes de control





4t trim. 20054t trim. 2005

Anual

2005/Anual


1r trim. 2006

1r trim. 2006

Permanent

Contínua1 trim. 2006

Contínua

Anual/2006

Anual/2006

Anual/2006Anual/2006

Servei JurídicPolicia Local

Policia Local

Policia Local


Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local

Policia Local


Policia Local

Presidència

Servei Jurídic

Presidència


OBJECTIU 9. FOMENTAR EL COMPLIMENT DEL CODI D’ACCESSIBILITAT EN LESACTUACIONS DESENVOLUPADES A LA VIA PÚBLICA

La seguretat dels vianants no només està condicionada per la presència de vehicles, sinótambé per la pròpia mobilitat. En aquest sentit, un dels elements fonamentals per a garantiruna mobilitat segura és el Codi d’accessibilitat, que estableix els criteris bàsics d’unaordenació de la via pública adaptada a tots els ciutadans.

ACCIONS:

9.1. Formació sobre els criteris generals d’accessibilitat a la via públicaper als operadors implicats.



Organització


Servei de Mobilitat

OPERADORS IMPLICATS

Servei de Ciutat Sostenible Servei de Recursos Humans Servei de Serveis Municipals i Manteniment Servei d’Obres Servei d’Urbanisme


Programació



1.1. Programació d’una acció formativa sobreaccessibilitat a la via pública.





3.1. Desenvolupament d’una acció formativa sobreaccessibilitat a la via pública.

4. VIGÈNCIA




2n trim. 2006

2n trim. 20062n trim. 2006

2n trim. 2006

4t trim. 2006

4t trim. 2006

4t trim. 2006

4t trim. 2006

Recursos Humans

MobilitatMobilitat

Mobilitat

Recursos Humans

Mobilitat

Mobilitat

Mobilitat

Mobilitat


OBJECTIU 10. MILLORAR LA INFORMACIÓ ALS CIUTADANS SOBRE ELS OBJECTIUSQUE MOTIVEN LES ACCIONS RELACIONADES AMB LA SEGURETATVIÀRIA

La via pública és un espai vital on les persones desenvolupen la seva activitat. Per tant, lesactuacions que es realitzen a la via pública són fets que incideixen en la vida de lespersones i que en susciten valoracions importants. Sovint, però, els ciutadans no tenen unainformació adequada sobre els motius concrets d’aquelles actuacions, que són valoradesnegativament.

Per això, és necessari que els ciutadans coneguin i entenguin correctament tots els objectiusde les accions que es desenvolupen a la via pública, entre ells la protecció de la seguretatviària.

ACCIONS:

10.1. Elaboració d’un protocol de comunicació externa d’actuacions a la viapública



Organització


Presidència

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Servei de Mobilitat Servei de Serveis Municipals i Manteniment Servei d’Obres Servei d’Urbanisme


Programació



1.1. Elaboració d’un protocol de comunicació externad’actuacions a la via pública.





3.1. Implementació d’un protocol de comunicacióexterna d’actuacions a la via pública.

4. VIGÈNCIA




2n trim. 2007

2n trim. 20072n trim. 2007

2n trim. 2007

3r trim. 2007

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 2007

Presidència

MobilitatMobilitat

Mobilitat

Presidència

Mobilitat

Mobilitat

Operadors

Operadors


INDICADORS ANUALS

INDICADORS


ACCIDENTS DE TRÀNSIT- Lleus- Greus- Mortals

VÍCTIMES EN ACCIDENT- Lleus- Greus- Mortals

TIPUS D’ACCIDENT- Col·lisió frontolateral- Atropellament- Altres

CAUSA D’ACCIDENT- Infracció- Velocitat- Altres

ALCOHOLÈMIA POSITIVA- Control aleatori- Control per accident/infracció

EXCÉS DE VELOCITAT

ACTIVITATS

SERVEIS EFECTUATS- Policia Local

CONTROL DEL TRÀNSIT- Serveis de control- Mesuraments de velocitat- Denúncies dinàmiques- Denúncies al Servei Català de Trànsit

FORMACIÓ EN EDUCACIÓ VIÀRIA- Escolars- Adults

2.3. PLA DE PROTECCIÓ CIVIL

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Contaminació per ozó 6

Objectiu 2. Autoprotecció dels ciutadans 8

Objectiu 3. Coordinació d’emergències 10

Objectiu 4. Espais alternatius d’atenció sanitària 12

Objectiu 5. Seguretat en activitats de risc 14

Objectiu 6. Integració en el sistema local de seguretat 16

Objectiu 7. Pla de protecció civil 18

Objectiu 8. Protecció del litoral 20

Objectiu 9. Risc químic 22

Objectiu 10. Seguretat en actes multitudinaris 24


PLA DE PROTECCIÓ CIVIL Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

Tal com assenyala la Llei 2/1985 sobre protecció civil, aquesta es defineixconceptualment com la protecció física de les persones i dels béns en situacions degreu risc col·lectiu, catàstrofe pública o catàstrofe extraordinària, en què la seguretati la vida de les persones pot perillar massivament. Amb aquest objectiu, la protecciócivil constitueix l’afirmació d’una àmplia política de seguretat, fonamentada enl’obligació constitucional dels poders públics de garantir el dret a la vida i a laintegritat física com el primer i més important de tots els drets fonamentals; en lesexigències essencials d’eficàcia i coordinació administrativa, i en el principi desolidaritat.

Les accions en matèria de protecció civil, però, no impliquen la creació de serveisnous o l’ampliació d’infrastructures i de recursos humans, sinó que implica sobretotl’ordenació, la planificació, la coordinació i la direcció dels diferents serveis públicsrelacionats amb l’emergència a afrontar (bombers, atenció sanitària, policia…), totracionalitzant i optimitzant les actuacions que, amb màxima eficàcia, s’han de dur aterme en situacions de risc o perill.

Per tant, la protecció civil és en primera instància prevenció, entesa com aplanificació de possibles actuacions davant una eventualitat. Una prevenció que nonomés involucri les Administracions responsables dels serveis d’emergència, sinótambé a qualsevol entitat privada que tingui capacitat d’intervenció (i que, moral ilegalment, està obligada a actuar de forma solidària i cooperativa), així com lesempreses amb potencials de risc i els mateixos ciutadans en general, ja siguimitjançant mesures d’autoprotecció, de voluntariat o, simplement, de col·laboració ensituacions de crisi.

La competència en matèria de protecció civil correspon a l’Administració civil del’Estat i, en els termes establerts per la Llei, a la resta d’administracions públiques i ales forces i els cossos de seguretat.

La Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya regula els instruments de planificacióde la protecció civil, de manera que garanteix -per la seva tipologia, contingut iestructura, així com pels mecanismes i els procediments bàsics d’elaboració,aprovació i homologació-, la compatibilitat i la integrabilitat dels plans que elaborinles diverses administracions catalanes i les entitats locals amb els plans d’àmbitestatal, i la coordinació entre tots ells.

Així, doncs, es crea una veritable estructura de protecció civil, que es configura comun sistema integrat de prevenció, planificació i actuació.

Des de l’any 1997 existeix a Mataró, amb caràcter específic, el Servei de ProteccióCivil, adscrit a l’Àrea de Via Pública. La incorporació de Protecció Civil com a serveide l’Ajuntament ha permès desenvolupar nombroses actuacions i plans, tots ellshomologats:

- Pla de protecció civil


- Pla d’incendis forestals

- Pla d’inundacions

- Pla de risc químic

- Pla de transport de mercaderies perilloses

- Pla de sismes (en preparació)

- Pla de neu (en preparació)

D’altra banda, la possibilitat de disposar d’un servei municipal de protecció civilpermet que la planificació s’elabori amb ple coneixement i en resposta a lesnecessitats concretes de la ciutat, i que es puguin impulsar altres planscomplementaris com ara el del castell de focs de Les Santes o el del correfoc. Pertotes aquestes raons, el Servei de Protecció Civil de Mataró s’ha convertit en unreferent per altres municipis i ciutats del nostre entorn.

Aconseguir d’arribar als objectius de seguretat que ha assolit Mataró ha requeritun important esforç de tots els agents implicats; però, és evident que continuartreballant i aprofundint en l'esperit de coordinació i col·laboració mútua serà el pasmés important per a la seguretat de la ciutat.

La protecció civil ha esdevingut l’eina que ha ajudat a conèixer i valorar els riscosexistents a la ciutat, i gràcies a la qual s’han establert protocols i plans que handonat lloc a la planificació per afrontar emergències o situacions de risc. Ara, ambl’elaboració del Pla de seguretat local de Mataró, la protecció civil disposa d’una einamés per a articular i impulsar el treball global vers la seguretat integral delsciutadans.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



9

9

8

8

3

3

20

20

10

8

Actes multitudinaris

Riscos a la zona litoral

Garantir la seguretat del públic i de les persones participants en actespúblics multitudinaris.

Garantir la protecció dels usuaris de la platja i dels valors ecològics del litoralmataroní.

OPORTUNITATS

9 8 4 21 6 Pla de seguretat local Millorar la integració dels serveis de protecció civil en el sistema local deseguretat pública.


9

10

10

8

9

8

4

1

2

21

20

20

5

7

9

Plans de riscos especials/específics

Pla bàsic de protecció civil de Mataró

Pla d’actuació per a riscos químics

Millorar els nivells de seguretat en totes les activitats que comporten risc

Desenvolupar el Pla de protecció civil de Mataró

Reduir els riscos de les indústries químiques

PUNTS FEBLES

10

9

8

10

8

9

9

10

4

4

4

3

22

22

21

23

2

3

4

1

Manca d’actuacions formatives adreçades a la població

Manca de coordinació amb el 061 i sanitat enemergències

Manca d’espais d’atenció sanitària alternatius a l’Hospital

Manca d’eines de control dels nivells de contaminació perozó

Millorar la capacitat d’autoprotecció dels ciutadans

Millorar la coordinació integral en les emergències

Establir espais alternatius d’atenció sanitària en grans emergències

Reduir els efectes de la contaminació per ozó


OBJECTIU 1. REDUIR ELS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ PER OZÓ

L’ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (O3), a diferència de la molèculad'oxigen que respirem i que està formada per només dos àtoms (O2). El tercer àtom de l'ozóté una gran tendència a separar-se de la molècula i a combinar-se amb altres elementsquímics, tot oxidant-los. Aquesta característica fa de l'ozó un gas molt reactiu, que pot tenirefectes corrosius sobre els materials i, a certes concentracions, efectes irritants sobre lesvies respiratòries i els ulls, i provocar símptomes de malestar general (cansament, mal decap, etc.) en les persones.

L'ozó és un contaminant secundari, és a dir, no és emès directament a l'atmosfera per unafont, sinó que es forma a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entrealtres contaminants primaris o naturals, o com a resultat de les activitats humanes.

Per tant, és fonamental controlar i reduir els efectes de la contaminació per ozó, tot prenentcom a referència i objectiu els paràmetres fixats per les directrius europees i la legislacióestatal.

ACCIONS:

1.1. Instal·lació d’un mesurador d’ozó

1.2. Establiment d’un pla de reducció de riscos associats a l’ozó

1.3. Establiment d’un protocol d’informació i d’actuació per a situacions derisc.



Organització


Servei de Ciutat Sostenible

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Creu Roja Departament de Medi Ambient (Generalitat) Hospital de Mataró Policia Local Protecció Civil


Programació



1.1. Elaboració del projecte d’instal·lació delmesurador d’ozó.

1.2. Elaboració d’un pla de reducció de riscos ensituacions de superació dels llindars decontaminació.

1.3. Elaboració d’un protocol d’informació i d’actuacióper als períodes de risc.



2.2. Externa- Consell de Medi Ambient- Consell de Seguretat i Prevenció- Mitjans de comunicació


3.1. Instal·lació i manteniment del mesurador d’ozó3.2. Implantació del pla de reducció de riscos3.3. Implantació del protocol d’informació i d’actuació

4. VIGÈNCIA- Mesurador- Pla reducció- Protocol informació/actuació




6.2. Externa- Departament de Medi Ambient

1r trim. 2005

1r trim. 2005

1r trim. 2005

2n trim. 20052n trim. 2005

2n trim. 20052n trim. 20052n trim. 2005

3r trim. 20053r trim. 20053r trim. 2005

ContínuaContínuaContínua

Anual

4t trim 20074t trim 2007

4t trim 2007

Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Protecció Civil

Protecció CivilProtecció Civil

Ciutat SostenibleProtecció CivilProtecció Civil

Ciutat SostenibleCiutat Sostenible

Protecció Civil

Protecció Civil


Ciutat Sostenible

Dep. Medi Ambient

Presidència

Presidència/Policia


OBJECTIU 2. MILLORAR LA CAPACITAT D’AUTOPROTECCIÓ DELS CIUTADANS

Un dels principis fonamentals de l’actuació en matèria de protecció civil és l’autoprotecció,és a dir, la capacitat de les persones implicades en una emergència d’actuarpreventivament.

La capacitat d’autoprotecció, però, depèn sempre de la informació i la formació de quèdisposen les persones; informació sobre la situació (emergència) en què es troben, i laformació sobre la manera més segura d’actuar (autoprotecció). La informació es canalitzahabitualment a través del mitjans de comunicació, fet que permet arribar a tota la poblacióamb gran immediatesa. La formació en matèria de protecció civil, per la seva banda, té unabaixa presència en els sistemes educatius/formatius actuals, motiu pel qual s’obre una granpossibilitat de millora.

ACCIONS:

2.1. Desenvolupament d’un pla de formació dels ciutadans enautoprotecció.



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Creu Roja Servei de Participació Ciutadana i Territori


Programació



1.1. Disseny d’un pla de formació en autoprotecció1.2. Formació de formadors


2.1. Interna- Operadors de l’acció- Junta Local Seguretat- Ajuntament

2.2. Externa- Consell de Seguretat i Prevenció- Associacions de veïns- Mitjans de comunicació


3.1. Implantació del pla de formació als ciutadans

4. VIGÈNCIA





1r trim. 20052n trim. 2005



3r trim. 2005

Contínua

Anual

4t trim. 20074t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007



R. Humans

Protecció CivilParticipació

Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil



Presidència

Presidència

Creu Roja

Presidència


OBJECTIU 3. MILLORAR LA COORDINACIÓ INTEGRAL EN LES EMERGÈNCIES

D’acord amb la Llei de protecció civil de Catalunya, l’organització i l’actuació en situacionsd’emergència s’han d’orientar pels principis de continuïtat, descentralització, planificació,coordinació, subsidiarietat, proporcionalitat, celeritat i eficàcia. Per tant, es fonamental queels diferents operadors de l’àmbit de la protecció civil mantinguin una coordinació permanenti defineixin, de manera concreta, el model d’actuació en emergències. Aquesta coordinaciós’ha d’establir tant entre els operadors locals com entre els operadors autonòmics quepoden actuar al municipi (061, Generalitat, etc.).

ACCIONS:

3.1. Desenvolupament d’un protocol de coordinació en emergències



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

061 Bombers Creu Roja Departament de Sanitat (Generalitat) Hospital de Mataró Mossos d’Esquadra Policia Local Servei de Benestar Social (Sanitat)


Programació



1.1. Anàlisi de necessitats i identificació d’operadors1.2. Creació d’un equip de treball permanent1.3. Elaboració d’un protocol de coordinació



2.2. Externa- Consell de Seguretat i Prevenció- Generalitat


3.1. Reunions periòdiques de l’equip de treball3.2. Implantació del protocol de coordinació

4. VIGÈNCIA




6.2. Externa- Consell de Seguretat i Prevenció- Generalitat

3r trim. 20054t trim. 20051r trim. 2005

1r trim. 20061r trim. 2006

1r trim. 20061r trim. 2006

1r trim. 20061r trim. 2006

Contínua

Anual

4t trim. 20074t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

Protecció CivilProtecció CivilProtecció Civil




Protecció Civil




OBJECTIU 4. ESTABLIR ESPAIS ALTERNATIUS D’ATENCIÓ SANITÀRIA EN GRANSEMERGÈNCIES

La màxima expressió d’una situació d’emergència és probablement una catàstrofe de gransdimensions, en què el nombre de persones afectades és tan elevat que supera la capacitatd’actuació ordinària dels serveis implicats, que han de recórrer a la col·laboració d’altresserveis o entitats i a la posada en marxa de fórmules d’actuació absolutamentcircumstancials i eventuals.

En aquestes situacions, els serveis, en general, i els serveis sanitaris, en particular, estroben sempre en perill de col·lapsar-se i, per tant, han de tenir previstes formes d’actuacióalternatives per a garantir la protecció i l’atenció als afectats.

ACCIONS:

4.1. Elaboració d’un protocol d’espais d’atenció sanitària en emergències



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

Creu Roja Hospital de Mataró Servei de Benestar Social (Sanitat)


Programació



1.1. Anàlisi de possibles espais alternatius d’atenciósanitària.

1.2. Elaboració d’un protocol d’espais d’atenciósanitària en emergències.


2.1. Interna- Operadors de l’acció


3.1. Implantació del protocol d’espais d’atenciósanitària.

4. VIGÈNCIA




3r trim. 2005

1r trim. 2006

1r trim. 2006

2n trim. 2006

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

Benestar Social

Benestar Social

Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil


Hospital/Creu Roja


OBJECTIU 5. MILLORAR ELS NIVELLS DE SEGURETAT EN TOTES LES ACTIVITATSQUE COMPORTEN RISCS

L’objectiu estratègic de la protecció civil és la prevenció de riscos, ja siguin naturals omotivats per activitats humanes. A diferència dels riscos naturals -menys controlables pelseu caràcter aleatori i per les forces que hi intervenen-, els riscos motivats per activitats, endependre directament del factor humà, permeten reduir-ne significativament el risc amb unaplanificació adequada.

D’acord amb la Llei de protecció civil de Catalunya, els plans han de ser territorials,especials i d’autoprotecció; s’han d’aprovar i homologar d’acord amb la legislació vigent, ihan de ser coordinats i integrats de manera eficaç per a donar resposta a les diferentssituacions de risc.

ACCIONS:

5.1. Detecció i valoració d’activitats de risc que requereixin plans deprotecció civil.

5.2. Desenvolupament de plans o protocols de protecció civil en activitatsde risc.



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

061 Bombers Creu Roja Hospital de Mataró Mossos d’Esquadra Policia Local Altres serveis implicats


Programació



1.1. Detecció i valoració d’activitats de risc1.2. Elaboració de plans/protocols de protecció civil





3.1. Implantació i manteniment de plans/protocols

4. VIGÈNCIA





PermanentPermanent

PermanentPermanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Permanent



Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil


Protecció Civil

Operadors

Operadors


OBJECTIU 6. MILLORAR LA INTEGRACIÓ DELS SERVEIS DE PROTECCIÓ CIVIL ENEL SISTEMA LOCAL DE SEGURETAT PÚBLICA

El desenvolupament del Pla de seguretat local de Mataró constitueix, per sí mateix, unaoportunitat única per a millorar el treball interactiu que els serveis de protecció civil han demantenir amb la resta d’operadors del sistema local de seguretat pública.

Per definició, les actuacions en protecció civil són actuacions globals/transversals, queimpliquen a la majoria dels operadors de la seguretat local. Per tant, és essencial que totsaquests operadors coneguin els serveis de protecció civil que actuen al municipi i les sevesfuncions, amb l’objectiu últim de mantenir una comunicació, coordinació i col·laboraciópermanents.

ACCIONS:

6.1. Elaboració d’un catàleg de serveis i funcions de protecció civil

6.2. Elaboració de protocols de comunicació, coordinació i actuació ambaltres operadors.



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

Operadors de Protecció Civil Operadors del sistema local de seguretat


Programació



1.1. Elaboració d’un catàleg de serveis i funcions deprotecció civil

1.2. Elaboració de protocols amb altres operadors




3.1. Difusió del catàleg3.2. Implantació dels protocols amb altres operadors

4. VIGÈNCIA




4t trim. 2005

Permanent

PermanentPermanent

1r trim. 2006Permanent

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Protecció Civil

Protecció Civil



Protecció Civil


Operadors

R. HumansOperadors


OBJECTIU 7. DESENVOLUPAR EL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE MATARÓ

Els principal instrument d’actuació en aquest àmbit de la seguretat és el Pla de protecció civilmunicipal, en el qual es defineixen, amb caràcter general, els operadors implicats, les sevesfuncions i els criteris d’actuació davant una situació de risc. Aquest pla és una eina que hade ser mantinguda i provada permanentment per a garantir l’eficàcia i l’eficiència de lesactuacions que se’n puguin derivar.

ACCIONS:

7.1. Manteniment del Pla de protecció civil municipal

7.2. Realització de simulacres de protecció civil



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

061 Aigües de Mataró Àrea de Presidència Bombers Creu Roja Departament de Sanitat (Generalitat) Hospital de Mataró Mossos d’Esquadra Policia Local Servei d’Atenció Ciutadana Servei de Benestar Social (Sanitat) Servei de Ciutat Sostenible


Programació



1.1. Elaboració del Pla de protecció civil de Mataró1.2. Actualització del Pla de protecció civil1.3. Revisió del Pla de protecció civil1.4. Planificació i programació de simulacres




3.1. Implantació de les modificacions al Pla deprotecció civil

3.2. Realització de simulacres de protecció civil

4. VIGÈNCIA




6.2. Externa- Mitjans de comunicació- Comissió de Protecció Civil de Catalunya

2001Anual

QuadriennalPermanent

Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

PermanentPermanent

QuadriennalQuadriennal

Protecció CivilProtecció CivilProtecció CivilProtecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil



Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 8. GARANTIR LA PROTECCIÓ DELS USUARIS DE LA PLATJA I DELSVALORS ECOLÒGICS DEL LITORAL MATARONÍ

Mataró és una ciutat costanera que disposa de 7 km de litoral i platges, a més d’un portesportiu i un port pesquer. Per tant, s’han d’adoptar les mesures necessàries per a garantirla seguretat dels usuaris de la platja, així com la d’aquelles activitats marítimes que hi tenenlloc; i establir mesures d’actuació eficaç i ràpida per al cas de riscos sobre els valorsecològics del litoral.

ACCIONS:

8.1. Elaboració del Pla d’actuació de contaminació marina

8.2. Desenvolupament de serveis preventius del litoral i la platja



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Bombers Creu Roja Departament de Sanitat (Generalitat) Hospital de Mataró Mossos d’Esquadra Policia Local Servei de Benestar Social (Sanitat) Servei de Ciutat Sostenible (Medi Ambient/Llicències) Servei de Manteniment


Programació



1.1. Elaboració del Pla d’actuació de contaminaciómarina

1.2. Planificació de serveis preventius del litoral/platja



2.2. Externa- Consell de Seguretat i Prevenció- Mitjans de Comunicació


3.1. Implantació del Pla d’actuació de contaminaciómarina

3.2. Desenvolupament dels serveis preventius dellitoral/platja.

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2006

Permanent

2n trim. 20062n trim. 2006

2n trim. 20062n trim. 2006

2n trim. 2006

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Protecció Civil

Protecció Civil



Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil



Operadors

Presidència

Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 9. REDUIR ELS RISCOS DE LES INDÚSTRIES QUÍMIQUES

Un dels riscos més importants a considerar a qualsevol ciutat amb una activitat industrialsignificativa és el risc químic, que està regulat per la normativa SEVESO sobre accidentsquímics i la Llei de protecció civil. A Mataró existeixen unes quantes d’aquestes indústries,motiu pel qual es va elaborar un Pla d’actuació per a empreses amb matèries químiques.

No obstant això, i donada la importància del risc, s’ha de garantir el manteniment correctedels plans d’actuació, i desenvolupar accions d’informació, coordinació i control per part delsoperadors i les impreses implicats.

ACCIONS:

9.1. Desenvolupament del Pla d’actuació davant risc químic

9.2. Desenvolupament d’accions d’ informació, coordinació i control



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

Bombers Creu Roja Mossos d’Esquadra Policia Local Servei de Ciutat Sostenible (Llicències)


Programació



1.1. Elaboració del Pla de riscos químics1.2. Actualització del Pla de riscos químics1.3. Revisió del Pla de riscos químics1.4. Planificació i programació d’accions d’informació,

coordinació i control a empreses.1.5. Elaboració d’un protocol de coordinació sobre

llicències d’activitats




3.1. Implantació de les modificacions al Pla de riscosquímics

3.2. Realització de simulacres de risc químic3.3. Realització d’accions d’informació, coordinació i

control a les empreses químiques.3.4. Implantació d’un protocol de coordinació sobre

llicències d’activitats.

4. VIGÈNCIA




2003Anual

QuadriennalPermanent

1r trim. 2006

Permanent

Permanent

PermanentPermanent

3r trim. 2006

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Protecció CivilProtecció CivilProtecció CivilProtecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil


Protecció Civil

Protecció Civil


Ciutat Sostenible

Operadors

Ciutat Sostenible


OBJECTIU 10. GARANTIR LA SEGURETAT DEL PÚBLIC I DE LES PERSONESPARTICIPANTS EN ACTES MULTITUDINARIS

La simple concentració d’un gran nombre de persones amb motiu de la realització d’un actepúblic pot comportar un risc significatiu per aquestes persones; encara més si en l’acteintervenen elements afegits de perill, com ara la utilització de foc, pirotècnia, etc.

Per tant, d’acord amb el que disposa la Llei de protecció civil, el Reglament de policiad’espectacles i, si s’escau, el Reglament d’explosius, s’han d’elaborar i d’aplicar les mesurespreventives necessàries per a garantir la seguretat de les persones en actes multitudinaris,especialment quan hi concorren factors de risc.

ACCIONS:

10.1. Elaboració de plans d’autoprotecció per a actes públics de risc



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

061 Àrea de Presidència Bombers Creu Roja Departament de Sanitat (Generalitat) Hospital de Mataró Institut Municipal de Promoció Econòmica Mossos d’Esquadra Patronat Municipal de Cultura Patronat Municipal d’Esports Policia Local Servei de Ciutat Sostenible (Llicències)


Programació



1.1. Elaboració de plans d’autoprotecció per a actespúblics de risc.

1.2. Actualització de plans1.3. Revisió de plans




1.1. Implantació de plans d’autoprotecció en actespúblics de risc.

1.2. Incorporació de directrius a les normes (decrets,ordenances…) reguladores de l’acte/activitat.

2. VIGÈNCIA




4.2. Externa- Consell de Seguretat i Prevenció- Mitjans de comunicació- Comissió de Protecció Civil de Catalunya

Permanent

AnualQuadriennal

PermanentPermanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

PermanentPermanent

PermanentPermanentPermanent

Protecció Civil



Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil



Operadors

Operadors

Presidència


INDICADORS ANUALS

INDICADORS


INCENDIS- En habitatge- En empresa- A la via pública/espai urbà- En zona forestal

ACTIVITATS

SERVEIS EFECTUATS- Bombers- Ambulàncies- Protecció civil

- Informes- Inspeccions- Plans- Altres (festes, platja…)

SIMULACRES- Escoles- Edificis municipals- Indústries

3.1. PLA DE SEGURETAT SANITÀRIA

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Informació 6

Objectiu 2. Desigualtats sanitàries 8

Objectiu 3. Salubritat d’habitatges i d’espais públics 10

Objectiu 4. Participació ciutadana 12

Objectiu 5. Programes sanitaris 14

Objectiu 6. Coordinació de plans i serveis municipals 16

Objectiu 7. Nous riscos sanitaris 18

Objectiu 8. Integració d’accions sanitàries 20

Objectiu 9. Condicions sanitàries de la platja 22

Objectiu 10. Malalties infeccioses 24


PLA DE SEGURETAT SANITÀRIA Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

En una ciutat del primer món, amb un sistema sanitari modern, públic i universal,parlar de seguretat sanitària pot semblar un excés alarmista. Les principals malaltiesinfeccioses que assolen països menys desenvolupats que el nostre aquí estaneradicades o controlades mitjançant vacunes i/o programes de prevenció. Però,estem exempts de tot risc?

Si quantifiquem el risc sanitari únicament en termes de mortalitat, les xifresrelacionades amb la SIDA, el tabaquisme, l'alcoholisme... són un argument suficientper a promoure un pla de seguretat sanitària. I el mateix passa si valorem la salutcom a sinònim de qualitat de vida, que, en aquest sentit, es veu pertorbadasignificativament per la incidència de moltes malalties “comunes”, que ens afectenfísicament i que, amb una durada més o menys llarga, dificulten la nostra activitatsociolaboral normal.

En el nostre entorn, els canvis en relació amb el concepte de salut han estatevidents. Tenir salut va molt més enllà de l'absència de malaltia. Es considera lasalut com un estat d'equilibri entre diferents factors, un dels quals és el sistemasanitari ("el que tracta la malaltia"), però no n’és el més important. Els factorsbiològics personals, l'alimentació, el medi ambient, els tipus d'hàbits, costums i rolssocials, els aspectes econòmics, etc., són el que s'anomenen "determinants de lasalut/malaltia".

Avui, els principals problemes de salut no van associats a les malalties infeccioses(epidèmiques), sinó a malalties que són, en certa mesura, fruit de la societat mateixai comporten una major gravetat tant en mortalitat com en morbiditat: càncer,malalties cardiovasculars, salut mental (depressions, estrès, angoixes...), consum desubstàncies addictives, accidents de trànsit, problemes relacionats amb l'envelliment,etc. A aquestes patologies emergents, lligades als estils de vida i a l'entorn, s'han desumar les provocades pels riscos derivats dels nous models de comportament social,de l'ús de determinades tecnologies o dels aliments.

D'altra banda, s'ha de considerar, de manera específica, el risc sanitari a què estanexposats determinats grups de persones, que per raons físiques, socioeconòmiqueso, fins i tot, culturals es troben en una situació de major risc/vulnerabilitat:

- El joves, per tenir menys consciència del risc (accidents, embarassos nodesitjats…).

- Les persones grans, per la feblesa física, les patologies cròniques i unacapacitat d'autoprotecció menor. Un risc que s'accentua amb l’envellimentprogressiu de la població i que afecta especialment les dones.

- Els sectors marginals, que viuen en espais amb dèficits sanitaris.

- Els immigrants, que amb pautes culturals de protecció de la salut diferentsa les nostres, sovint desconeixen moltes mesures preventives bàsiques, i


desenvolupen alguns hàbits i pràctiques socioculturals de risc. La situaciósocial i econòmica precària en què es troben n’és un altre factor associat.

De la mateixa manera, les situacions s'agreugen quan la població més vulnerable esconcentra en un espai molt delimitat (sobreocupació d'habitatges, concentració enbarris concrets), on es multiplica la problemàtica social i de salut.

Conscients que existeixen riscos reals en l'àmbit sanitari, s'hauran d'impulsar lesaccions necessàries per a mantenir o millorar els nivells de seguretat. Accions quebàsicament es desenvoluparan en dues direccions:

1. Atenció: planificació i organització de les estratègies i els recursos òptimsper a afrontar amb la major eficàcia i eficiència les demandes de lapoblació.

2. Prevenció: informació, formació, control, etc., programats amb l'objectiu demillorar el coneixement dels riscos en matèria de salut i la capacitatd'actuació dels ciutadans i dels serveis i les entitats implicats en la sevaprotecció.

A Mataró, els programes establerts en el marc de la legislació vigent i del Plamunicipal de salut 2003-2006 ja desenvolupen activitats de control i protecció enrelació amb: els accidents de trànsit, l’envelliment, la salut sexual en el joves, elshàbits i estils de vida saludables, les vacunacions, la salut bucodental, la salutmental, el consum de substàncies addictives (tabac, alcohol, estupefaents), lainfecció per VIH...


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



6

6

7

10

3

10

5

8

3

4

5

2

12

20

17

20

10

3

7

2

Malalties infeccioses (tuberculosi, SIDA…)

Salubritat d’habitatges i d’espais públics

Nous riscos sanitaris

Desigualtats en salut

Millorar el control de les malalties infeccioses

Millorar les condicions de salubritat d’habitatges i d’espais públics

Afrontar els nous riscos sanitaris

Reduir les desigualtats en salut relacionades amb les condicions socials ieconòmiques

OPORTUNITATS

8

8

8

5

2

3

18

16

4

8

Participació ciutadana

Institucions sanitàries de la ciutat

Fomentar la participació activa dels ciutadans en la presa de decisions i enles pròpies responsabilitats envers la salut comunitària.

Millorar la planificació i la coordinació de les accions de salut pública que esdesenvolupen a Mataró.


9

9

5

5

3

3

17

17

6

5

Plans i serveis municipals

Programes de protecció, prevenció i promoció de la salut

Millorar la coordinació entre els diferents plans i serveis municipalsrelacionats amb la salut.

Elaborar, mantenir i adequar programes específics de protecció, prevenció ipromoció de la salut.

PUNTS FEBLES

10

4

7

8

4

2

21

14

1

9

Manca de sistemes d’informació que vinculin informaciósanitària i social

Neteja de la platja durant/fora del període estival

Millorar la informació disponible sobre l’estat de la salut pública

Garantir permanentment les condicions higienicosanitàries de la platja


OBJECTIU 1. MILLORAR LA INFORMACIÓ DISPONIBLE SOBRE L'ESTAT DE LASALUT PÚBLICA

La informació disponible sobre la salut pública d'una ciutat és l'eina que permet valorar-ne laqualitat, anticipar la detecció de situacions de crisi i, en conseqüència, impulsar les mesuresnecessàries per a millorar la situació present (atenció) i futura (prevenció). Per tant, l'eficàciai l’eficiència de les accions promogudes en matèria de seguretat sanitària sempre tindranuna relació directa, entre d'altres factors, amb la informació disponible al respecte.

El gran nombre de serveis, d’entitats i d’administracions que operen en la sanitat, i eldesenvolupament desigual dels seus sistemes d'informació provoca que les dadesdisponibles sovint no estiguin suficientment detallades, estructurades o centralitzades peremprar-les-hi com a criteri de planificació.

ACCIONS:

1.1. Desenvolupament d'un sistema d'informació (observatori) sobre lasalut pública a Mataró.



Organització


Servei de Benestar Social, Salut i Consum

OPERADORS IMPLICATS

Centres d'Atenció Primària Creu Roja Departament de Salut (Generalitat) Consorci Sanitari del Maresme Institut Català de la Salut Hospital de Mataró Servei Català de la Salut Servei d'Estudis i Planificació Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions


Programació



1.1. Anàlisi de les fonts d’informació disponibles1.2. Elaboració d’un sistema d’indicadors1.3. Elaboració d’una base de dades1.4. Elaboració d’un model d’informe




3.1. Implantació del sistema d’informació

4. VIGÈNCIA





1r trim. 20053r trim. 20053r trim. 20053r trim. 2005

3r trim. 20053r trim. 2005

1 trim. 2006

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Permanent

Benestar SocialBenestar SocialBenestar SocialBenestar Social

Benestar SocialCoordinador PSL

Benestar Social

Benestar Social


Coordinador PSL

Servei EstudisServei Estudis

Serveis Informació

Operadors


OBJECTIU 2. REDUIR LES DESIGUALTATS EN SALUT RELACIONADES AMB LESCONDICIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES

Les desigualtats socioeconòmiques existents a les ciutats modernes tenen entre elscorol·laris una desigualtat paral·lela en la salut de les persones, amb especial afectaciód’aquells col·lectius que es troben en una situació més vulnerable (immigració, pobresa,precarietat laboral…).

Òbviament, la millora en els nivells de salut passa per una solució global als problemessocioeconòmics que afecten a aquests col·lectius. Mentrestant, des de l’estricte àmbitd’actuació dels serveis sanitaris, s’han de desenvolupar programes específics d’intervenciócomunitària, que actuïn amb una visió integral de la persona i evitin buits i duplicitats.

ACCIONS:

2.1. Desenvolupament de plans específics d’intervenció comunitàriadirigits als col·lectius més vulnerables.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Operadors en l’àmbit dels serveis sanitaris Operadors en l’àmbit dels serveis socials


Programació



1.1. Elaboració de plans específics d’intervenciócomunitària.





3.1. Implantació dels plans específics d’intervenció

4. VIGÈNCIA





Permanent

PermanentPermanent

PermanentPermanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Benestar Social


Coordinador PSLBenestar Social

Benestar Social

Benestar Social



Operadors

Presidència

Operadors

Presidència


OBJECTIU 3. MILLORAR LES CONDICIONS DE SALUBRITAT D’HABITATGES ID’ESPAIS PÚBLICS

Un dels principals elements preventius, des del punt de vista de la seguretat sanitària, és elmanteniment continuat de les condicions de salubritat en l’entorn on vivim: habitatges iespais públics. La garantia de salubritat en els espais públics depèn sobretot dels serveismunicipals, responsables del manteniment i de la neteja. La intervenció en la salubritat delshabitatges, pel contrari, és molt més complexa, ja que generalment entra en contradiccióamb el dret a la intimitat i a la privacitat del domicili, i està relacionada amb el compliment deles normes bàsiques de civisme.

ACCIONS:

3.1. Desenvolupament de noves eines de control/inspecció i correcció dela salubritat a través de l’Ordenança de civisme.

3.2. Intensificació dels serveis de manteniment i neteja dels espaispúblics.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència (Civisme) Policia Local Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Anàlisi de les aplicacions de l’Ordenança decivisme en el control de la salubritat.

1.2. Elaboració d’un protocol d’actuació per a lainspecció/denúncia en habitatges i espais públics.




3.1. Aplicació de l’Ordenança de civisme en el controlde la salubritat.

3.2. Manteniment i neteja d’espais públics

4. VIGÈNCIA




2n trim. 2005

3r trim. 2006

3r trim. 20063r trim. 2006

4t trim. 2007

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Benestar Social

Benestar Social


Benestar Social

S. Municipals

Benestar Social


Presidència

Operadors

Operadors


OBJECTIU 4. FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS EN LAPRESA DE DECISIONS I EN LES PRÒPIES RESPONSABILITATSENVERS LA SALUT COMUNITÀRIA

La participació dels ciutadans en els òrgans responsables de l’anàlisi i la planificaciósanitàries permet, d’una banda, millorar el coneixement de les necessitats i les demandesque els serveis han d’atendre i, de l’altra, fomentar la implicació i la responsabilitat delsciutadans en les accions que s’hi impulsen.

ACCIONS:

4.1. Foment de la participació ciutadana en el Consell Municipal de laSalut.

4.2. Creació de la Comissió de Seguretat Sanitària en el Consell deSeguretat i Prevenció.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Consell de Seguretat i Prevenció Consell Municipal de Salut Coordinador del Pla de seguretat local Servei de Participació i Territori


Programació



1.1. Valoració de la participació ciutadana en elConsell Municipal de la Salut.




3.1. Implantació de noves estratègies participatives enel Consell Municipal de la Salut.

3.2. Creació de la Comissió de Seguretat Sanitària alConsell de Seguretat i Prevenció.

4. VIGÈNCIA





3r trim. 2005

3r trim. 2005

1r trim. 2006

1r trim. 2005

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Benestar Social

Benestar Social

Benestar Social

Cons. Seguretat

Benestar Social


Coordinador PSL

Participació

Participació

Benestar Social


OBJECTIU 5. ELABORAR, MANTENIR I ADEQUAR PROGRAMES ESPECÍFICS DEPROTECCIÓ, PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT

La tipologia, la naturalesa i, és clar, la solució dels problemes relacionats amb la salut sónenormement diverses. Per tant, tot i l'existència d'una determinada organització en elsistema sanitari, les seves actuacions per a la protecció, prevenció i promoció de la saluts'han de planificar i desenvolupar, especialment, en relació amb cadascun dels problemes aafrontar: envelliment, salut sexual en el joves, hàbits saludables, vacunacions, salut mental,consum de substàncies addictives (tabac, alcohol, estupefaents), infecció per VIH...

Els problemes específics requereixen solucions específiques, elaborades a partir d'unaanàlisi i d’un seguiment permanents.

ACCIONS:

5.1. Anàlisi de l'estat de la salut pública (observatori/indicadors)

5.2. Manteniment, seguiment i millora dels programes existents

5.3. Elaboració de nous programes d'actuació



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Creu Roja Departament de Sanitat (Generalitat) Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Servei de Ciutat Sostenible Servei de Joventut Servei de Participació i Territori Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Anàlisi de l’estat de la salut pública1.2. Elaboració de nous programes d’actuació





3.1. Implantació de nous programes d’actuació3.2. Manteniment, seguiment i millora de programes

4. VIGÈNCIA





PermanentPermanent

PermanentPermanent

PermanentPermanent

PermanentPermanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Benestar SocialBenestar Social




Benestar Social



Operadors

Presidència

OperadorsOperadors

Presidència


OBJECTIU 6. MILLORAR LA COORDINACIÓ DELS DIFERENTS PLANS I SERVEISMUNICIPALS RELACIONATS AMB LA SALUT

La diversitat de plans i de serveis municipals que, directament o indirectament, operen oincideixen en l’àmbit de la seguretat sanitària requereix la coordinació d’aquests plans iserveis, a l’objecte d’evitar duplicitats, dèficits o contradiccions en les accions que esdesenvolupen. Cal, doncs, que tots els operadors coneguin les responsabilitats i lesactivitats de la resta, i s’hi estableixin canals àgils de comunicació, coordinació i actuacióconjunta, amb una perspectiva global dels problemes i una visió integral de la persona.

ACCIONS:

6.1. Elaboració d’un catàleg de serveis i funcions en l’àmbit de la sanitat

6.2. Elaboració de protocols de comunicació, coordinació i actuació entreels operadors.

6.3. Creació d’un equip de coordinació i millora de la planificació il’actuació en l’àmbit de la sanitat.



Organització


Servei de Benestar Socials, Salut i Consum

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Creu Roja Departament de Salut (Generalitat) Consorci Sanitari del Maresme Institut Català de la Salut Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Servei de Ciutat Sostenible Servei de Joventut Servei de Participació i Territori Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Elaboració d’un catàleg de serveis i funcions desanitat.





3.1. Difusió del catàleg de serveis i funcions3.2. Implantació dels protocols amb altres operadors3.3. Creació d’un equip de coordinació i millora en

l’àmbit de la sanitat.

4. VIGÈNCIA




4t trim. 2006

Permanent

PermanentPermanent


1r trim. 2007

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Benestar Social

Benestar Social


Benestar SocialBenestar SocialBenestar Social

Benestar Social


Operadors

OperadorsOperadorsOperadors


OBJECTIU 7. AFRONTAR ELS NOUS RISCOS SANITARIS

Els canvis en els factors determinants de la salut (socials, econòmics, tecnològics,mediambientals, etc.), en la majoria dels casos aliens a les competències directes delsistema sanitari, comporten el desenvolupament de nous riscos sanitaris, alguns ja latents(legionel·losi, onades de calor, radiacions naturals o artificials, epidèmies d'origen animal otransnacional, etc.) i d’altres encara desconeguts, que col·loquen el sistema sanitari davantel repte d'articular respostes a problemàtiques poc conegudes.

ACCIONS:

7.1. Avaluació a Mataró dels riscos sanitaris observats en altres ciutats iindrets (observatori preventiu).

7.2. Elaboració de programes d'actuació davant riscos sanitaris nous oimminents.

7.3. Seguiment dels nous riscos detectats i desenvolupament delsprogrames de prevenció/control ja elaborats (legionel·losi, onades decalor, etc.).



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Creu Roja Departament de Sanitat (Generalitat) Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Servei de Ciutat Sostenible Servei de Joventut Servei de Participació i Territori Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Anàlisi comparativa i seguiment de riscos sanitaris1.2. Elaboració de programes d’actuació davant nous

riscos sanitaris.





3.1. Implantació i desenvolupament dels programesd’actuació.

4. VIGÈNCIA





PermanentPermanent

PermanentPermanent

PermanentPermanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual




Benestar Social

Benestar Social



OperadorsOperadors

Presidència

Operadors

Presidència


OBJECTIU 8. MILLORAR LA PLANIFICACIÓ I LA COORDINACIÓ DE LES ACCIONSDE SALUT PÚBLICA QUE ES DESENVOLUPEN A MATARÓ

Les competències en matèria de sanitat es troben compartimentades entre diversos serveis,entitats i administracions, públics i privats. L’objectiu de tots ells és el mateix: la millora de lasalut i de la qualitat de vida dels ciutadans. Les accions que desenvolupen, però, han de serplanificades i coordinades de la manera més eficaç i eficient possible, ordenant l’organitzaciód’aquest sistema local de salut pública.

La instauració de l’Agència de Salut Pública (Departament de Salut de la Generalitat) had’anar en aquest sentit, permetent que els serveis de salut pública municipals puguingestionar els riscos potencials per a la salut dels ciutadans (objectiu 7) i actuar en situacionsde crisi/emergències com a garant de la llei, amb capacitat tècnica i resolutiva propera alciutadà.

ACCIONS:

8.1. Implantació i desenvolupament de l’Agència de Salut Pública



Organització


Departament de Salut (Generalitat) Ajuntament de Mataró

OPERADORS IMPLICATS

Centres d'Atenció Primària Consorci Sanitari del Maresme Creu Roja Institut Català de la Salut Laboratori Municipal Servei Català de la Salut Servei de Benestar Social, Salut i Consum Servei de Ciutat Sostenibles Serveis Municipals i Manteniment Servei d’Estudis i Planificació


Programació



1.1. Creació de l’Agència de Salut Pública





3.1. Desenvolupament de l’Agència de Salut Pública

4. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/20072005/2007

2005/20072005/2007

2005/2007

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Dept. Salut/Ajunt.



Dept. Sanitat

Benestar Social



Presidència

Operadors

Presidència


OBJECTIU 9. GARANTIR PERMANENTMENT LES CONDICIONSHIGIENICOSANITÀRIES DE LA PLATJA

Mataró disposa de set quilòmetres de platja, que no només es converteixen en l’epicentre del'oci a l'estiu, sinó que també durant la resta de l'any són un espai d'ús freqüent per a moltsciutadans. Per tant, s'han de garantir, de manera permanent, les condicionshigienicosanitàries de la platja. Alguns d’aquests aspectes quedaran contemplats en elsserveis que s’executaran vinculats a l’Agència de Salut Pública (objectiu 8).

ACCIONS:


9.2. Desenvolupament de serveis preventius al litoral

9.3. Intensificació dels serveis de neteja fora dels mesos d'estiu



Organització


Protecció Civil Servei de Benestar Social, Salut i Consum

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Bombers Creu Roja Departament de Salut (Generalitat) Hospital de Mataró Mossos d’Esquadra Policia Local Servei de Ciutat Sostenible (Medi Ambient/Llicències) Servei de Manteniment


Programació



1.1. Elaboració del Pla d’actuació de contaminaciómarina.

1.2. Planificació de serveis preventius al litoral





3.1. Implantació del Pla d’actuació de contaminaciómarina.

3.2. Desenvolupament de serveis preventius al litoral3.3. Neteja fora dels mesos d’estiu

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2006

Permanent

2n trim. 20062n trim. 2006

2n trim. 20062n trim. 2006

2n trim. 2006

PermanentPermanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Protecció Civil

Protecció Civil



Protecció Civil

Protecció CivilS. Municipals

Protecció Civil



Consultoria

Operadors

Presidència

Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 10. MILLORAR EL CONTROL DE LES MALALTIES INFECCIOSES

L’eradicació de malalties infeccioses és un dels principals indicadors del desenvolupament ide la qualitat de vida dels països. En un país desenvolupat, la persistència de determinadesmalalties o l’aparició de grans epidèmies és poc freqüent. Tot i això, poden sorgir, demanera irregular, rebrots com la tuberculosi o desenvolupar-se noves malalties infecciosescom la SIDA, vinculades a situacions socials i/o sanitàries concretes.

De manera més o menys latent, doncs, continuen existint a les ciutats modernes veritablesriscos sanitaris -en el seu sentit més estricte-, sobre els qual s’ha de mantenir una especialatenció, tant des del punt de vista preventiu com des de l’assistència i el seguimentcontinuats als afectats. Alhora, cal vetllar per disposar d’una informació adequada sobre lesmalalties, la prevenció i la vinculació amb el sistema sanitari per tal de complir rigorosamentels tractaments.

ACCIONS:

10.1. Realització d’accions informatives sobre les malalties i els circuitsd’atenció sociosanitària existents.

10.2. Elaboració d’un protocol d’atenció i de seguiment sociosanitari delsafectats que asseguri el compliment dels tractaments.



Organització



OPERADORS IMPLICATS


Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Consorci Sanitari del Maresme Creu Roja Departament de Salut (Generalitat) / ICS / CAP Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Jutjats Policia Local Servei de Joventut Servei de Participació i Territori


Programació



1.1. Planificació d’accions informatives sobre malaltiesi circuits d’atenció.

1.2. Elaboració d’un protocol d’atenció i de seguimentsociosanitari dels afectats.




3.1. Realització d’accions informatives sobre malaltiesi circuits d’atenció.

3.2. Implantació d’un protocol d’atenció i de seguimentsociosanitari dels afectats.

4. VIGÈNCIA





Permanent

1r trim. 2007

Permanent/07Permanent/07

Permanent

2n trim. 2007

Contínua

Anual



Operadors

Benestar Social


Operadors

Benestar Social

Benestar Social



Operadors

Operadors

Presidència


INDICADORS ANUALS

INDICADORS


RISCOS- Taxa de mortalitat general- Taxa de mortalitat infantil- Índex d’envelliment i sobre-envelliment- Taxa d’embarassos en adolescents- Cobertures vacunals en escoles- Ne. MDO- Inicis de tractament per drogoaddicció- Ferits en accidents de trànsit- Morts en accident de trànsit- Prevalença de trastorns mentals- Casos declarats de SIDA- Casos declarats de turberculosi

ACTIVITATS

CONTROLS PREVENTIUS- Xarxa d’aigües- Instal·lacions amb risc de legionel·losi- Piscines i platges (aigua i sorra)- Seguretat alimentària

FORMACIÓ EN EDUCACIÓ SANITÀRIA- Centres escolars participants- Alumnes assistents

3.2. PLA DE SEGURETAT DAVANT RISCOSSOCIALS/ASSISTENCIALS

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Informació 6

Objectiu 2. Capacitat de resposta 8

Objectiu 3. Immigració 10

Objectiu 4. Coneixement de la xarxa d’atenció 12

Objectiu 5. Coordinació de serveis i administracions 14

Objectiu 6. Programes d’actuació 16

Objectiu 7. Joventut 18

Objectiu 8. Persones amb dependència 20

Objectiu 9. Formació 22

Objectiu 10. Accés dels joves a l’habitatge 24


PLA DE SEGURETAT DAVANT RISCOS SOCIALS/ASSISTENCIALS Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

El progrés socioeconòmic i cultural viscut durant el darrer segle per les ciutatsmodernes ha tingut com a principal conseqüència la millora general de la qualitat devida de la població. No obstant això, el progrés té també una vessant negativa, enforma de buits que exclouen a determinats grups, condemnats a la desigualtateconòmica, social i cultural. D’aquestes desigualtats es deriven importantsimplicacions per al benestar de les persones.

La societat actual gaudeix d’extraordinaris avenços i millores de diversa mena, quehan permès un nivell de benestar fins fa poc inimaginable. No obstant això, eldesenvolupament assolit ha comportat l’aparició d’uns riscos amb què cal conviure ique són percebuts de manera molt diferent pels diversos blocs socials. El benestar il’alt nivell de qualitat de vida no es distribueixen per igual entre la població, fet quepropicia un cert trencament de la cohesió social, que s’ha d’esmorteir amb mesurespreventives i assistencials.

L’accés a determinades oportunitats o l’exercici de certs drets pot quedar minvadaper l’exclusió de grups socials concrets de la possibilitat d’una vida digna(pobresa/marginalitat), per la dificultat de conviure amb persones de culturesdiferents a la nostra (immigració), per la disminució o la inexistència d’una xarxasocial de suport, per la pèrdua de valors i de civisme…

Les estructures socials han variat, les famílies es transformen, canvien els models iels rols tradicionals, apareixen noves formes de relació social, les condicionslaborals tendeixen a la inestabilitat (particularment, entre joves i dones), l’envellimentde la població és creixent i el flux migratori des de països menys desenvolupatsaugmenta dia a dia.

El pla de seguretat davant riscos que poden derivar en un trencament social escentra en aquells perills i incerteses relacionats amb el treball, l’educació, la pobresai les desigualtats; amb una especial atenció als problemes que afecten a determinatsgrups socials:

- Menors (desatenció, famílies monoparentals, absentisme escolar…),

- Joves (fracàs escolar, precarietat laboral, accés a l’habitatge…),

- Dones (violència de gènere, inserció laboral, embarassos enadolescents...),

- Gent gran (dependència, soledat, precarietat econòmica, infravaloraciósocial…),

- Immigrants (explotació laboral, integració sociocultural, dèficits sanitaris),

- Població marginal/pobresa;


i a aquelles zones de la ciutat on aquests problemes es manifesten amb majorintensitat.

D’acord amb això, és obvi que en una ciutat de 115.000 habitants el nombre deciutadans sotmesos a aquests riscos, i els recursos humans i econòmics que s’hande destinar per atendre’ls degudament, és molt significatiu.

D’altra banda, es tracta de problemes que tenen un origen i una naturalesa moltcomplexos (demografia, economia, cultura, etc.) i que, per tant, s’han d’afrontar desd’una perspectiva global, amb la implicació de tots els serveis, les administracions iles entitats que, directa o indirectament, hi tenen responsabilitats.

Els grans reptes de futur passen per la prevenció dels riscos socials, la millora il’optimització dels recursos destinats a l’atenció social, i la coordinació de totes lesaccions que es desenvolupen per fer front a aquesta problemàtica.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



8

9

8

9

4

6

3

3

3

20

16

17

3

8

7

Problemes relacionats amb la immigració

Situacions de dependència i fragilitat

Situacions de risc per als joves

Reduir els riscos socials relacionats amb la immigració

Desenvolupar polítiques integradores i acollidores per a les persones ambdependència.

Millorar la capacitat d’actuació sobre els problemes socials relacionats ambels joves.

OPORTUNITATS

8

10

5

8

3

2

15

20

6

10

Plans d’acció territorials i sectorials

Bossa d’habitatges de lloguer

Millorar la implementació dels programes municipals d’actuació sectorial iterritorial.

Promoure l’accés dels joves a l’habitatge


8

10

5

8

3

2

15

20

9

4

Programes de formació

Canals d’informació

Millorar la formació de les persones en situació de risc

Fomentar el coneixement de la xarxa d’atenció social

PUNTS FEBLES

10

10

7

7

10

7

4

1

4

21

21

18

1

2

5

Manca de sistemes d’informació sistematitzats

Manca de recursos humans i materials

Dèficits de coordinació inter/intrainstitucionals

Millorar la informació sobre els riscos socials existents

Incrementar la capacitat de resposta a les demandes socials

Millorar la coordinació entre els diferents serveis i les administracions ambcompetències en matèria d’atenció social.


OBJECTIU 1. MILLORAR LA INFORMACIÓ SOBRE ELS RISCOS SOCIALSEXISTENTS

La informació és l’eina que permet analitzar i avaluar els riscos existents en la societatactual. El fet que aquests riscos tinguin el seu origen en factors molt diversos (demogràfics,econòmics, culturals, etc.) i la dificultat per concretar-ne la definició, dificulten l’elaboraciód’un sistema eficaç d’indicadors per a la planificació d’actuacions.

Per tant, cal establir un sistema adequat d’informació social, que permeti detectar i, sobretot,preveure, de manera objectiva, les situacions de risc i d’exclusió social.

ACCIONS:

1.1. Desenvolupament d’un sistema d’informació (observació) sobre lescondicions i els riscos socials a Mataró.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Creu Roja Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Secció de Civisme Servei de Joventut Servei de Participació i Territori Servei d'Estudis i Planificació Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions


Programació



1.1. Anàlisi de les fonts d’informació disponibles1.2. Elaboració d’un sistema d’indicadors1.3. Elaboració d’una base de dades1.4. Elaboració d’un model d’informe





4. VIGÈNCIA





1r trim. 20063r trim. 20063r trim. 20063r trim. 2006

3r trim. 20063r trim. 2006

1 trim. 2007

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Permanent

Benestar SocialBenestar SocialBenestar SocialBenestar Social


Benestar Social

Benestar Social


Coordinador PSL


ServeisInformació

Operadors


OBJECTIU 2. INCREMENTAR LA CAPACITAT DE RESPOSTA A LES DEMANDESSOCIALS

Les necessitats i les demandes socials d’una ciutat de 115.000 habitants, en una situació decrisi dels sectors econòmics tradicionals, amb un intens flux immigratori, etc. són, per puraaritmètica, creixents i amenacen amb col·lapsar la capacitat de resposta del sistemad’atenció social.

ACCIONS:

2.1. Anàlisi de les necessitats d’atenció social de la població de Mataró(observatori/indicadors).

2.2. Manteniment, seguiment i millora dels programes existents

2.3. Elaboració de nous programes d'actuació

2.4. Creació d’un equip de coordinació i millora de la planificació iactuació en l’àmbit de l’atenció social (Acció 5.2).



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Creu Roja GIMM Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Secció de Civisme Servei de Joventut Servei de Participació i Territori


Programació



1.1. Anàlisi de les necessitats d’atenció social1.2. Elaboració de nous programes d’actuació





3.1. Implantació de nous programes d’actuació3.2. Manteniment, seguiment i millora de programes3.3. Creació d’un equip de coordinació i millora en

l’àmbit de l’atenció social

4. VIGÈNCIA





PermanentPermanent

PermanentPermanent

PermanentPermanent

PermanentPermanent

1r trim. 2007

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual





Benestar Social



Operadors

Presidència


Presidència


OBJECTIU 3. REDUIR ELS RISCOS SOCIALS RELACIONATS AMB LA IMMIGRACIÓ

Per la diferència cultural i social, per les mancances econòmiques derivades de laincorporació als segments inferiors (fins i tot il·legals) del món laboral, per determinatsprejudicis… la integració social de la població immigrada es troba en una situació de riscpotencial (precarietat laboral, accés a l’habitatge, marginalitat social-cultural-econòmica,pors…), que s’ha d’afrontar tant des de l’atenció a les seves mancances com des del fomentd’una convivència cívica, democràtica i solidaria entre tota la població.

ACCIONS:

3.1. Desenvolupament de plans específics d’intervenció comunitàriadirigits al col·lectiu d’immigrants.

3.2. Integració d’accions dirigides als immigrants en els programessectorials i territorials.

3.3. Coordinació de la informació i les accions relacionades ambimmigrants.



Organització


Comissionat Nova Ciutadania

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Creu Roja Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Secció de Civisme Servei de Benestar Social, Salut i Consum Servei de Joventut Servei de Participació i Territori Sindicats


Programació



1.1. Elaboració de programes específics d’atenció alsimmigrants.

1.2. Elaboració de programes sectorials/territorials(integració d’accions dirigides als immigrants).





3.1. Desenvolupament de programes específicsd’atenció als immigrants.

3.2. Desenvolupament de programes sectorials/territorials.

3.3. Coordinació d’informacions i accions relacionadesamb immigrants.

4. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/2007

2005/20072005/2007

2005/20072005/2007

Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Nova Ciutadania

Nova Ciutadania

Nova CiutadaniaCoordinador PSL

Coordinador PSLNova Ciutadania

Nova Ciutadania

Nova Ciutadania

Nova Ciutadania

Nova Ciutadania

Nova CiutadaniaCoordinador PSL

Coordinador PSLNova Ciutadania

Operadors

Operadors

Presidència

Operadors

Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 4. FOMENTAR EL CONEIXEMENT DE LA XARXA D’ATENCIÓ SOCIAL

La solució als problemes socials de la població passa també pel coneixement que tinguin elsciutadans de la xarxa d’atenció social existent. No es pot assumir que els problemes quepateixen determinades persones quedin sense solució perquè aquestes desconeguin elscanals d’informació i d’atenció a què han d’adreçar-se.

Per tant, s’ha de fomentar el coneixement i la participació en els circuits de la xarxa social,especialment per part dels col·lectius més vulnerables, a través d’accions informatives id’òrgans i plans relacionats.

ACCIONS:

4.1. Elaboració d’un catàleg de serveis i funcions en l’àmbit de l’atenciósocial.

4.2. Realització d’accions informatives sobre els circuits d’atenció socialexistents.

4.3. Informació sobre atenció social en els diferents òrgans departicipació i programes d’actuació relacionats amb els problemessocials.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Creu Roja Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Secció de Civisme Servei de Joventut Servei de Participació i Territori


Programació



1.1. Elaboració d’un catàleg de serveis socials1.2. Planificació d’accions informatives sobre atenció

social





3.1. Difusió del catàleg de serveis3.2. Realització d’accions informatives sobre atenció

social3.3. Informació sobre atenció social a través d’òrgans i

programes

4. VIGÈNCIA





4t trim. 2006Permanent

06/Permanent06/Permanent

06/Permanent06/Permanent


Permanent

Contínua

Anual

07/Anual07/Anual

07/Anual07/Anual





Benestar Social

Benestar Social



OperadorsPresidència

Presidència

Operadors

Participació

Presidència


OBJECTIU 5. MILLORAR LA COORDINACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS SERVEIS IADMINISTRACIÓNS AMB COMPETÈNCIES EN MATÈRIA D’ATENCIÓSOCIAL

L’atenció a les demandes socials de la població és responsabilitat de diferents serveis iadministracions (Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat) que han decoordinar les seves actuacions, per desenvolupar-les amb objectius i criteris comuns, perordenar les funcions pròpies de cadascun d’ells i, sobre tot, evitar dèficits en l’atenció.

ACCIONS:

5.1. Elaboració de protocols de comunicació, coordinació i actuació entreels operadors, orientats a integrar i optimitzar els programesd’actuació.

5.2. Creació d’un equip de coordinació i millora de la planificació il’actuació en l’àmbit de l’atenció social.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Consell Comarcal del Maresme Creu Roja Departament de Benestar i Família (Generalitat) Diputació de Barcelona Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Secció de Civisme Servei de Joventut Servei de Participació i Territori


Programació







3.1. Implantació dels protocols amb altres operadors3.2. Creació d’un equip de coordinació i millora en

l’àmbit de l’atenció social

4. VIGÈNCIA




Permanent

PermanentPermanent

Permanent1r trim. 2007

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Benestar Social



Benestar Social


OperadorsOperadors


OBJECTIU 6. MILLORAR LA IMPLEMENTACIÓ DELS PROGRAMES MUNICIPALSD’ACTUACIÓ SECTORIAL I TERRITORIAL

L’especificitat dels problemes socials que s’han d’afrontar obliga a adoptar plans d’actuaciómolt concrets, tant des del punt de vista del problema (sectorial) com de la zona on es situa(territorial), la qual cosa fa que les línies d’actuació es multipliquin i vegin condicionat el seudesenvolupament efectiu pel paral·lel increment i optimització dels recursos necessaris, i lacoordinació d’accions relacionades.

ACCIONS:

6.1. Elaboració d’un catàleg de serveis socials (Acció 4.1).

6.2. Elaboració de protocols de comunicació, coordinació i actuació entreels operadors, orientats a integrar i optimitzar els programesd’actuació (Acció 5.1.).

6.3. Creació d’un equip de coordinació i millora de la planificació il’actuació en l’àmbit de l’atenció social (Acció 5.2).

6.4. Increment dels recursos humans i materials.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Creu Roja Hospital de Mataró Institut Municipal d’Educació Policia Local Secció de Civisme Servei de Joventut Servei de Participació i Territori


Programació



1.1. Elaboració d’un catàleg de serveis socials1.2. Elaboració de protocols amb altres operadors




3.1. Difusió del catàleg de serveis3.2. Implantació dels protocols amb altres operadors3.3. Creació d’un equip de coordinació i millora en

l’àmbit de l’atenció social.3.4. Increment de recursos humans i materials

4. VIGÈNCIA





PermanentPermanent


1r trim. 2007

2005/2007

Contínua

Anual

PermanentPermanent




Benestar Social

Benestar Social


Operadors


Operadors


OBJECTIU 7. MILLORAR LA CAPACITAT D’ACTUACIÓ EN ELS PROBLEMESSOCIALS RELACIONATS AMB ELS JOVES

Entre els diferents grups que es troben exposats a riscos socials s’ha de subratllar laimportància de les problemàtiques relacionades amb els joves (fracàs escolar, precarietatlaboral, embarassos no desitjats, accés a l’habitatge...), que s’han de valorar des d’unadoble perspectiva: la problemàtica actual i les implicacions de futur. Les accions en pro de lajoventut, doncs, esdevenen una inversió, tant a curt com a llarg termini, i passen sobretot perdisposar d’informació concreta per a analitzar les problemàtiques, i per l’oferiment desolucions i alternatives integrals als joves.

ACCIONS:

7.1. Desenvolupament de programes específics d’atenció als joves.

7.2. Integració d’accions dirigides als joves en els programes sectorials iterritorials.

7.3. Coordinació de la informació i les accions relacionades amb elsjoves.



Organització


Servei de Joventut

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència (Civisme) Consorci Sanitari del Maresme Institut Català de la Salut Institut Municipal d’Educació Institut Municipal de Promoció Econòmica Patronat Municipal de Cultura Patronat Municipal d’Esports Policia Local Servei de Benestar Social, Salut i Consum Servei d’Estudis i Planificació


Programació



1.1. Elaboració de programes específics d’atenció alsjoves.

1.2. Elaboració de programes sectorials/territorials(integració d’accions dirigides als joves).





3.1. Desenvolupament de programes específicsd’atenció als joves.

3.2. Desenvolupament de programes sectorials/territorials.

3.3. Coordinació d’informacions i accions relacionadesamb joves.

4. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/2007

2005/20072005/2007

2005/20072005/2007

Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Joventut

Joventut

JoventutCoordinador PSL

Coordinador PSLJoventut

Joventut

Joventut

Joventut

Joventut

JoventutCoordinador PSL

Coordinador PSLJoventut

Operadors

Operadors

Presidència

Operadors

Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 8. DESENVOLUPAR POLÍTIQUES INTEGRADORES I ACOLLIDORES PERA LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

En l’actualitat, un dels principals riscos socials, derivat principalment dels canvis en elsmodels de família i en la relació interpersonal, és la vulnerabilitat d’aquelles persones que nogaudeixen d’un entorn social estable: gent gran, famílies monoparentals, persones que viuensoles (especialment dones), joves, etc. Persones que, en definitiva, depenen d’un suportextern per garantir la seva plena integració social; i, igualment, les persones ambdependència física, i totes aquelles altres que tenen condicionades les seves possibilitatsd’accedir a una formació i integració en el món sociolaboral.

Amb aquest objectiu, l’any 2003, l’Ajuntament de Mataró va crear l’Agència d’Atenció a laGent Gran i a les Persones amb Dependència, a través de la qual es desenvolupen diversosprogrames socials que s’hauran de mantenir i d’ampliar durant els propers anys:teleassistència pública, atenció a la persona, atenció a la llar, àpats a domicili, transportadaptat, ajudes tècniques, casals per a la gent gran, menjadors…; considerant sempre queel marc d’actuació ha d’estar vinculat i integrat amb programes supramunicipals, tant per a lafixació d’objectius com per a la disponibilitat de recursos per a assumir-los.

ACCIONS:

8.1. Desenvolupament i ampliació dels programes vinculats a l’Agènciad’Atenció a la Gent Gran i a les Persones amb Dependència.



Organització


Agència d’Atenció a la Gent Gran i a les Personesamb Dependència

OPERADORS IMPLICATS

GIMM Servei de Benestar Social, Salut i Consum Operadors en l’àmbit dels serveis sanitaris Operadors en l’àmbit dels serveis socials


Programació



1.1. Elaboració i revisió de programes d’atenció a lespersones amb dependència.





3.1. Desenvolupament de programes d’atenció a lespersones amb dependència.

3. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/20072005/2007

2005/20072005/2007

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Benestar Social



Benestar Social

Benestar Social



Operadors

Presidència

Operadors

Presidència


OBJECTIU 9. MILLORAR LA FORMACIÓ DE LES PERSONES EN SITUACIÓ DE RISC

Una de les eines més eficaces per a la prevenció i la resolució dels riscos socials és laformació de les persones que es troben en aquesta situació, que ha de comprendre des del’alfabetització fins a la capacitació laboral. Això, els permetrà integrar-se en millorscondicions en el teixit social i econòmic de la ciutat.

ACCIONS:

9.1. Desenvolupament de programes de formació d’adults

9.2. Desenvolupament de programes de formació ocupacional

9.3. Desenvolupament de programes d’inserció laboral (bossa de treball)



Organització


Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) Institut Municipal d’Educació (IME)

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissionat Nova Ciutadania Servei de Benestar Social, Salut i Consum Servei de Joventut Servei de Participació i Territori


Programació



1.1. Elaboració de programes de formació d’adults1.2. Elaboració de programes de formació ocupacional



2.2. Externa- Consell de seguretat i prevenció- Mitjans de comunicació


3.1. Desenvolupament de programes de formaciód’adults.

3.2. Desenvolupament de programes de formacióocupacional.

3.3. Oferta d’una borsa de treball

4. VIGÈNCIA




AnualAnual

AnualAnual

AnualAnual

Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

PermanentPermanent

IMEIMPEM

IME/IMPEMCoordinador PSL

Coordinador PSLIME/IMPEM

IME

IMPEM

IMPEM

IME/IMPEM

IME/IMPEMCoordinador PSL


OBJECTIU 10. PROMOURE L’ACCÉS DELS JOVES A L’HABITATGE

El gran condicionant de l’emancipació del nucli familiar i de la plena independència iintegració social dels joves és la dificultat d’accedir a l’habitatge, el preu del qual, pressionatper l’escassetat del sòl, la pressió demogràfica i la dinàmica del mercat immobiliari, s’hadisparat fins a límits difícilment assumibles per a persones acabades d’arribar al mónlaboral, amb treball precari o que han d’afrontar la inversió en solitari.

ACCIONS:

10.1. Manteniment d’una oferta d’habitatges de lloguer a baix preu

10.2. Promoció d’habitatges socials



Organització


PUMSA

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Servei de Joventut Servei de Benestar Social, Salut i Consum


Programació





3.1. Oferta d’habitatges de lloguer a preu baix3.2. Promoció d’habitatges socials

4. VIGÈNCIA




6.2. Externa- Consell de seguretat i prevenció- Mitjans de comunicació

2005/20072005/2007

2005/2007

Anual

2005/20072005/2007

2005/20072005/2007

PUMSAPUMSA

Benestar Social

PUMSACoordinador PSL

Coordinador PSLBenestar Social Presidència


INDICADORS ANUALS

INDICADORS


RISCOS- Índex d’envelliment i sobre-envelliment- Nombre de pensionistes- Persones vivint soles- Percentatge de població immigrant- Taxa d’atur general- Taxa d’atur entre joves- Taxa d’atur entre dones- Taxa de fracàs escolar- Taxa d’embarassos en adolescents

ACTIVITATS

ATENCIÓ SOCIAL- Persones ateses pels serveis socials- Persones ateses per l’Agència de la Gent Gran- Demandes urgents als serveis socials

3.3. PLA DE CIVISME

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Ordenança de civisme 6

Objectiu 2. Promoció del civisme 8

Objectiu 3. Coordinació d’accions 10

Objectiu 4. Control de l’incivisme 12


Objectiu 6. Accions preventives 16

Objectiu 7. Creació d’espais 18

Objectiu 8. Informació sobre civisme 20

Objectiu 9. Sensació d’impunitat 22

Objectiu 10. Ús d’espais 24


PLA DE CIVISME Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

Com a resposta a les necessitats i les demandes dels ciutadans, el concepte deseguretat pública ha de ser suficientment ampli per a englobar-hi la protecció de laqualitat de vida, entesa com aquell conjunt de condicions personals, socials i del’entorn que propicien el benestar dels individus.

Una d’aquestes condicions vitals és precisament la convivència que s’estableix ambla resta de ciutadans. La convivència en una societat democràtica està presididapels principis de llibertat, justícia, igualtat i respecte pels drets dels altres. No obstantaixò, en la pràctica aquests principis es veuen sovint vulnerats per un exerciciinadequat del dret de llibertat, que es tradueix en actituds i comportaments incívicsvers la resta dels ciutadans.

L’actuació preventiva en pro del civisme és certament complexa per diverses raons.

En primer lloc, per la difícil determinació del concepte d’incivisme, que es potconcretar de manera absoluta i que es troba separat per una difusa frontera tant delcivisme (el civisme es valora de manera subjectiva amb criteris individuals i socials),com de la falta o el delicte (què separa un insult d’una injúria o d’una amenaça?).

En segon terme, perquè les actituds i els comportaments sobre els quals es volincidir estan vinculats a la consciència individual de les persones; un terreny en quèsempre és difícil d’intervenir.

I, finalment, perquè no existeix un marc jurídic general que reculli com infraccionstipificades els actes d’incivisme. En cas de Mataró, aquest buit normatiu ha de sercobert per l’Ordenança de civisme, que entrarà en vigor en 2005, i que ha estatelaborada en el marc del Pla municipal de civisme, desenvolupat des de 2001.

Tal i com assenyala l’Ordenança de civisme, l’ordenament jurídic propi de qualsevolestat de dret, social i democràtic, propugna entre els seus valors fonamentals elrespecte individual, col·lectiu i institucional dels drets i de les llibertats del ciutadanscom a garantia de la convivència democràtica i de l’ordre i la pau socials. El respectea la convivència i al civisme, convertit en dret, haurà de ser promogut i protegit perles autoritats públiques en general i, de manera particular, per les que actuen en elsàmbits que, com el de les corporacions locals, actuen properes als ciutadans.

Com s’ha dit abans, però, el civisme no és només una qüestió de normes sinó,sobretot, de valors. Conscients que l’origen de l’incivisme i la insolidaritat radica,generalment, en les mancances socioeducatives de la població el Pla de civismeprioritza les actuacions preventives, formatives, reeducadores i reparadores,destinades a promoure més consciència cívica i més respecte pels drets dels altres,sense descuidar el recurs a la sanció administrativa com a solució davant del fracàso el rebuig de les mesures reeducadores proposades.


Entre les diferents problemàtiques detectades es prestarà una especial atenció alsdrets dels ciutadans a gaudir dels espais públics en condicions de seguretat, a nopatir una contaminació acústica abusiva i a no suportar situacions de risc o de perillinjustament causades ni accions que en limitin la intimitat i el benestar.

El civisme, per tant, és una qüestió de molt ampli abast, que afecta a un grannombre d’operadors: policia, mobilitat, educació, joventut, comunicació, serveissocials, participació ciutadana… Els resultats que finalment s’assoleixin en matèriade civisme dependran, en bona mesura, de la capacitat de coordinar a tots aquellsque poden incidir en la millora de la convivència ciutadana per tal d’assolir unsobjectius i accions comuns.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



10

9

10

6

6

8

3

2

4

19

17

22

4

10

2

Actes i comportaments incívics

Mal ús de l’espai comú

Individualisme creixent

Controlar els actes i els comportaments incívics

Promoure l’ús cívic dels espais veïnals

Promoure el respecte als drets dels conciutadans com un valor de qualitat devida.

OPORTUNITATS

9

9

10

7

5

3

24

19

1

5

Ordenança Civisme

Participació dels ciutadans de forma individual icol·lectiva

Desenvolupar l’Ordenança de civisme com a marc de convivència ciutadana

Implicar i fer participar els ciutadans en les accions de foment del civisme


8

7

7

8

8

7

4

4

4

20

19

18

3

6

8

Comissió de Civisme

Programes i campanyes d’informació i prevenció

Indicadors d’anàlisi del civisme

Coordinar el treball i l’actuació dels diferents serveis municipals per apromoure el civisme a Mataró.

Desenvolupar accions preventives en matèria de civisme

Millorar el coneixement de l’estat del civisme a Mataró

PUNTS FEBLES

10

6

5

9

2

4

17

19

9

7

Sensació d’impunitat de l’incivisme

Planificació i disseny dels espais públics

Reduir la sensació d’impunitat de l’incivisme

Crear espais que afavoreixin la convivència cívica


OBJECTIU 1. DESENVOLUPAR L’ORDENANÇA DE CIVISME COM A MARC DECONVIVÈNCIA CIUTADANA

Des de l’any 2001, l’Ajuntament de Mataró està desenvolupant un Pla de civisme, en què esrecullen els programes i s’analitzen les actuacions municipals relacionades amb el civisme,amb l’objectiu de millorar la convivència ciutadana.

Una de les accions principals d’aquest Pla ha estat l’elaboració d’una Ordenança de civisme,impulsada amb la finalitat d’establir un marc jurídic que permeti definir i protegir laconvivència cívica.

ACCIONS:

1.1. Elaboració, aprovació i implantació de l’Ordenança de civisme

1.2. Realització d’una campanya de comunicació sobre l’Ordenança decivisme

1.3. Desenvolupament d’un sistema d’informació per al seguiment del’Ordenança de civisme.



Organització


Secció d’Agermanaments i Civisme

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissió de Civisme Policia Local Servei de Benestar Social, Salut i Consum Servei de Ciutat Sostenible Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions Servei d’Estudis i Planificació Servei Jurídic Administratiu de Via Pública Serveis Municipals i Manteniment Operadors implicats en l’àmbit del civisme


Programació



1.1. Elaboració de l’Ordenança de civisme1.2. Planificació d’una campanya de comunicació

sobre l’Ordenança de civisme.1.3. Disseny inicial d’un sistema d’informació sobre

l’Ordenança de civisme.





3.1. Implantació de l’Ordenança de civisme3.2. Realització d’una campanya de comunicació

sobre l’Ordenança de civisme.3.3. Implantació d’un sistema d’informació (bases de

dades, informes…) sobre l’Ordenança de civisme.

4. VIGÈNCIA- Ordenança de civisme- Campanya de comunicació- Sistema d’Informació





20042004

1r trim. 2005

4t trim. 20044t trim. 2004

4t trim. 20044t trim. 2004

1r trim. 20054t trim. 2004

2n trim. 2005

Contínua4t trim. 2004

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

CivismeCivisme

Civisme

CivismeCoordinador PSL

CivismeCivisme

CivismeCivisme

Civisme

Civisme


Coordinador PSLCivisme

Servei JurídicPresidència

Estudis/Informació

Presidència


Estudis/Informació

Operadors

Presidència


OBJECTIU 2. PROMOURE EL RESPECTE ALS DRETS DELS CONCIUTADANS COMUN VALOR DE QUALITAT DE VIDA

Davant el creixent individualisme de la societat actual, cal promoure la consciència depertinença a un col·lectiu i el respecte recíproc als drets dels ciutadans com a principi per afomentar una millor convivència, que finalment redundarà en una millora de la qualitat devida.

ACCIONS:

2.1. Realització d’accions informatives i campanyes de comunicaciósobre civisme.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissió de Civisme Operadors implicats en l’àmbit del civisme


Programació



1.1. Planificació d’accions informatives i campanyesde comunicació sobre civisme.





3.1. Desenvolupament d’accions informatives icampanyes de comunicació sobre civisme.

4. VIGÈNCIA





2005/2007

Inici accióInici acció

Inici accióInici acció

2005/2007

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Civisme



Civisme

Civisme



Operadors /Presidència

Presidència

Operadors /Presidència

Presidència


OBJECTIU 3. COORDINAR EL TREBALL I L’ACTUACIÓ DELS DIFERENTS SERVEISMUNICIPALS PER A PROMOURE EL CIVISME A MATARÓ

El civisme és una qüestió global, en què incideixen factors social, econòmics, culturals…, ien què estan implicats un gran nombre d’agents. Per aquest motiu, les accions dirigides apromoure els comportaments i les actituds cíviques ha de ser un treball transversal(interdisciplinar), en què han d’intervenir tots aquells serveis municipals que, o bé sónafectats per les conseqüències de l’incivisme, o bé desenvolupen accions a favor delcivisme.

La diversitat d’operadors implicats, doncs, requereix una coordinació adequada delsobjectius i les accions, per tal d’assolir la màxima eficàcia i eficiència. Actualment, aquesttreball de coordinació es desenvolupa a través de la Comissió de Civisme, en què elsdiferents serveis implicats analitzen els problemes relacionats amb el civisme i estableixenestratègies comunes d’intervenció.

ACCIONS:

3.1. Coordinació d’accions a la Comissió de Civisme

3.2. Elaboració de programes globals d’actuació

3.3. Seguiment i avaluació del Pla de civisme



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Comissió de Civisme Operadors implicats en l’àmbit del civisme


Programació



1.1. Elaboració de programes globals d’actuació




3.1. Coordinació d’accions a la Comissió de Civisme3.2. Desenvolupament de programes globals

d’actuació.3.3. Seguiment i avaluació del Pla de civisme

4. VIGÈNCIA





Anual

AnualAnual

PermanentPermanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Civisme


CivismeCivisme

Civisme

Civisme


Coordinador PSL

Operadors

Operadors

Operadors

Operadors


OBJECTIU 4. CONTROLAR ELS ACTES I ELS COMPORTAMENTS INCÍVICS

Des de l’inici dels treballs del Pla i de la Comissió de civisme, es va manifestar la necessitatde regular determinats aspectes de la convivència, que causaven disfuncions i molèsties alsciutadans i que no estaven recollides en la normativa estatal, autonòmica o local. La mancade regulació jurídica, per tant, dificultava (i virtualment impossibilitava) l’actuació del’Administració en defensa del dret legítim a la convivència harmònica i a la qualitat de vida.

Ara, amb l’Ordenança de civisme, existirà aquest marc de referència jurídica. Per tant, elsserveis responsables de vetllar pel civisme hauran d’incorporar a les seves línies de treballel desenvolupament d’accions de control en matèria de civisme.

ACCIONS:

4.1. Desenvolupament de campanyes de control en matèria de civisme



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Comissió de Civisme Mossos d’Esquadra Policia Local Servei de Benestar Social, Salut i Consum Servei de Ciutat Sostenible Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Planificació de campanyes de control del civisme




3.1. Realització de campanyes de control del civisme

4. VIGÈNCIA





Anual

AnualAnual

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualFinal acció

Civisme


Civisme

Civisme



Operadors

Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 5. IMPLICAR I FER PARTICIPAR ELS CIUTADANS EN LES ACCIONS DEFOMENT DEL CIVISME

Arribar al ciutadà i despertar-li l’interès és imprescindible per a aconseguir l’èxit de qualsevoliniciativa. La participació és una eina important per implicar els ciutadans i per aconseguir-nel’adhesió i col·laboració, encara més quan, com en el cas del civisme, s’ha d’apel·lar a laconsciència de les persones.

ACCIONS:

5.1. Desenvolupament d’un procés de participació ciutadana enl’aprovació de l’Ordenança de civisme.

5.2. Desenvolupament d’una campanya d’adhesions al civisme a travésd’un Manifest Cívic.

5.3. Creació d’una comissió de treball en matèria de civisme en el Consellde Seguretat i Prevenció.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Consell de Seguretat i Prevenció Servei de Participació Ciutadana i Territori


Programació



1.1. Elaboració del Manifest Cívic





3.1. Participació ciutadana en l’Ordenança de Civisme3.2. Realització de la campanya d’adhesions al

Manifest Cívic.3.3. Creació d’una comissió de treball en matèria de

civisme en el Consell de Seguretat i Prevenció.

4. VIGÈNCIA- Participació ciutadana en l’Ordenança- Manifest Cívic- Comissió de treball (civisme)





1r trim. 2005

1r trim. 20051r trim. 2005

1r trim. 20051r trim. 2005

4t trim. 20042n-4t trim. 05

1r trim. 2005

4t trim. 2004ContínuaContínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Civisme



CivismeCivisme

Consell Seg.

Civisme



Participació

Presidència

ParticipacióParticipació /Operadors

Presidència


OBJECTIU 6. DESENVOLUPAR ACCIONS PREVENTIVES EN MATÈRIA DE CIVISME

L’origen dels problemes d’incivisme sovint estan relacionats amb la manca deconscienciació sobre el respecte als drets dels altres i els perjudicis que ocasionendeterminats comportaments i actituds. Per aquest motiu, les accions més efectives i ambresultats més duradors són les accions preventives, mitjançant campanyes informatives, desensibilització i de control preventiu, orientades a recordar i a conscienciar de les molèsties iels perjudicis que ocasionem als nostres conciutadans quan no seguim unes mínimesnormes de convivència.

ACCIONS:

6.1. Realització d’accions informatives i campanyes de comunicaciósobre civisme (Acció 2.1).

6.2. Desenvolupament d’activitats reeducadores o serveis comunitarisalternatius a les sancions per infracció de l’Ordenança de civisme.

6.3. Desenvolupament de campanyes de control preventiu en matèria decivisme (Acció 4.1).



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Operadors implicats en l’àmbit del civisme


Programació



1.1. Planificació d’accions informatives i campanyesde comunicació sobre civisme.

1.2. Programació d’activitats reeducadores i serveiscomunitaris.

1.3. Planificació de campanyes de control preventiudel civisme.





3.1. Desenvolupament d’accions informatives icampanyes de comunicació sobre civisme.

3.2. Realització d’activitats reeducadores i serveiscomunitaris.

3.3. Realització de campanyes de control preventiu delcivisme.

4. VIGÈNCIA





2005/2007

Anual

Anual

Inici/AnualInici/Anual

Inici/AnualInici/Anual

2005/2007

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Civisme

Civisme

Civisme



Civisme

Civisme

Civisme

Civisme



Operadors /PresidènciaOperadors

Operadors

Presidència

Operadors /PresidènciaOperadors

Operadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 7. CREAR ESPAIS QUE AFAVOREIXIN LA CONVIVÈNCIA CÍVICA

Els espais públics són espais de convivència on les persones es relacionen i, per tant, s’hipoden produir accions d’incivisme. En aquest sentit, el disseny mateix de l’espai potesdevenir un factor en pro o en contra del civisme, en funció de la seva distribució, elsequipaments, el mobiliari, etc.

Determinats problemes, doncs, es poden evitar integrant en el disseny urbanístic unavaloració global de riscos, des de l’òptica de la seguretat i la convivència ciutadana, iconsiderant els criteris dels diferents serveis implicats.

ACCIONS:

7.1. Creació d’un equip de treball interdisciplinar per a la valoració de laseguretat en la planificació urbanística.



Organització


Servei d’Urbanisme

OPERADORS IMPLICATS

Bombers Policia Local Protecció Civil PUMSA Secció d’Agermanaments i Civisme Servei de Ciutat Sostenible (Llic. Obres/Disciplina) Serveis Municipals i Manteniment Servei de Mobilitat Servei d’Obres


Programació



6.1. Definició dels operadors implicats en la seguretaturbanística.




3.1. Creació d’un equip de treball interdisciplinar per ala valoració de la seguretat urbanística.

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2006

1r trim. 2006

2n trim. 2006

Contínua

Anual

Anual

Anual

Urbanisme

Urbanisme

Urbanisme

Urbanisme

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Operadors


OBJECTIU 8. MILLORAR EL CONEIXEMENT DE L’ESTAT DEL CIVISME A LA CIUTAT

L’impuls del Pla de civisme necessita d’informació que permeti conèixer l’estat del civisme ala ciutat i que orienti les decisions i les iniciatives al respecte. Per tal aconseguir-ho els gransproblemes a resoldre són bàsicament dos. En primer lloc, l’obtenció de les dadesnecessàries i la integració d’aquestes dades eradicant-ne la gran dispersió. Les dades hande ser proporcionades pels diferents operadors que, directa o indirectament, intervenen osón afectats per les qüestions relacionades amb el civisme. I, en segon terme, ladisponibilitat de dades objectivables i que permetin valorar els problemes de maneraconcreta.

D’altra banda, a més de la informació generada pels diferents operadors, és fonamentalrecollir directament l’opinió dels ciutadans i conèixer, com a referència, les anàlisis ja fetesper altres entitats.

ACCIONS:

8.1. Millorar del sistema d’indicadors sobre l’evolució del civisme

8.2. Recerca d’estudis i de dades recollides per altres entitats



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Operadors implicats en l’àmbit del civisme Servei d’Estudis i Planificació


Programació



1.1. Anàlisi de necessitats d’indicadors de civisme1.2. Identificació de fonts d’informació internes1.3. Identificació de fonts d’informació externes1.4. Elaboració d’un projecte de sistema d’indicadors




3.1. Implantació d’un nou sistema d’indicadors sobrecivisme.

3.2. Recerca d’estudis sobre civisme

4. VIGÈNCIA




2n trim. 20053r trim. 20053r trim. 20054t trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

1r trim. 2006

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

CivismeCivismeCivismeCivisme


Civisme

Civisme

Civisme


EstudisEstudisEstudis

Operadors


OBJECTIU 9. REDUIR LA SENSACIÓ D’IMPUNITAT DE L’INCIVISME

La valoració pels ciutadans de les qüestions relacionades amb l’incivisme sovint es veuaccentuada per una certa sensació d’impunitat, motivada pel limitat marge d’intervenció quepermetia la normativa vigent abans de la implantació de l’Ordenança de civisme.

La sensació d’impunitat té dues implicacions immediates. D’una banda, pot fomentar elsactes d’incivisme, en no sentir-se coartats els autors; i, de l’altra, provoca el malestar de laresta de ciutadans.

ACCIONS:

9.1. Realització d’una campanya de comunicació sobre l’Ordenança decivisme (Acció 1.2)

9.2. Programació de campanyes de control en matèria de civisme (Acció4.1)

9.3. Difusió del resultat de les accions de control



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Comissió de Civisme Mossos d’Esquadra Policia Local Servei de Benestar Social, Salut i Consum Servei de Ciutat Sostenible Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Planificació d’una campanya de comunicaciósobre l’Ordenança de civisme.

1.2. Planificació de campanyes de control del civisme





3.1. Realització d’una campanya de comunicaciósobre l’Ordenança de civisme.

3.2. Realització de campanyes de control del civisme3.3. Difusió del resultat de les accions de control

4. VIGÈNCIA- Campanya comunicació- Campanyes de control





2004

Anual

04/Anual04/Anual

04/Anual04/ -

4t trim. 2004

PermanentFinal acció


Anual

AnualAnual

AnualAnual

Civisme

Civisme



Civisme

CivismeCivisme

Civisme



Presidència

Operadors

Presidència

Presidència


Operadors

Presidència


OBJECTIU 10. PROMOURE L’ÚS CÍVIC DELS ESPAIS VEÏNALS

Els espais d’ús comú poden ser a la vegada àmbit i objecte de l’incivisme. Per intentarresoldre aquesta problemàtica, l’Administració està impulsant nombroses accionspreventives i de control. A més de les eines de què pugui disposar l’administració municipalper a fomentar les bones pràctiques dels ciutadans i augmentar la qualitat de la convivènciaa la ciutat, hi ha associacions i entitats especialment sensibilitzades en aquesta qüestió quemantenen relacions de col·laboració amb l’Ajuntament i que ja treballen per la millora delcivisme ciutadà.

La conjunció dels mitjans de l’Administració i els de les entitats podria ser un recurs per aarribar millor a la ciutadania i augmentar-ne la responsabilitat en la millora de l’ús que totsfem dels espais públics, que s’han d’entendre també com a espais veïnals.

ACCIONS:

10.1. Elaboració de propostes de col·laboració entre l’Ajuntament i lesentitats veïnals.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Comissió de Civisme Servei de Participació Ciutadana i Territori


Programació



1.1. Elaboració de propostes de col·laboració entreAjuntament i entitats veïnals.





3.1. Desenvolupament de propostes de col·laboracióentre Ajuntament i entitats veïnals.

4. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/20072005/2007

2005/20072005/2007

2005/2007

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Civisme

Ciutat SostenibleCoordinador PSL

Coordinador PSLCiutat Sostenible

Civisme

Civisme


Coordinador PSL

Participació

Presidència

Participació


INDICADORS ANUALS

INDICADORS


RISCOS- Molèsties produïdes per persones- Molèsties produïdes per activitats- Molèsties produïdes per animals- Danys en espais verds- Danys en mobiliari urbà/elements de la via pública- Emissions de fum dels vehicles (% infractors)- Soroll de vehicles (% infractors)- Expedients de salubritat- Reciclatge de residus urbans (% total)- Conflictes amb l’autoritat- Conflictes domèstics/veïnals- Baralles a la via pública

ACTIVITATS

CONTROLS PREVENTIUS

4.1. PLA DE SEGURETAT EN ACTIVITATSPÚBLIQUES

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Activitats a la via pública 6

Objectiu 2. Actualització de llicències 8

Objectiu 3. Activitats irregulars 10

Objectiu 4. Valoració de riscos 12

Objectiu 5. Criteris de seguretat 14

Objectiu 6. Control de fires 16

Objectiu 7. Plans d’autoprotecció 18

Objectiu 8. Base de dades d’activitats 20

Objectiu 9. Eficàcia i eficiència dels serveis 22

Objectiu 10. Productes perillosos 24


PLA DE SEGURETAT EN ACTIVITATS PÚBLIQUES Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

Amb una magnitud variable, qualsevol activitat de caràcter públic -per la sevanaturalesa o per les condicions en què es desenvolupa-, comporta certs factors derisc, que s’han de minimitzar amb les mesures preventives i correctives necessàries.

En termes generals, els factors de risc estan relacionats bàsicament amb:

- La naturalesa de l’activitat: productes, maquinària, accions que esrealitzen, etc.

- La localització, és a dir l’espai on té lloc (obert o tancat), la possibleafectació sobre la zona on es situa, etc.

- Les persones implicades en l’activitat, ja sigui com a professionals o com aclients.

- La dimensió mateixa de l’activitat, amb una especial atenció vers aquellesactivitats de grans dimensions i/o amb una concurrència de públicmultitudinària.

La diversitat d’elements a considerar i regular en relació amb la seguretat d’unaactivitat pública implica per a les administracions responsables el desenvolupamentd’una complexa estructura normativa i organitzativa, en què sovint es dilueix el límitentre les diferents qüestions i competències.De la mateixa manera, el nombre d’activitats susceptibles de valorar és quasiil·limitat: lúdiques i d’oci, culturals, educatives, esportives, recreatives, industrials,comercials, firals…Per aquesta raó, el pla de seguretat en activitats públiques tindrà dos gransobjectius.En primer lloc, la coordinació de les actuacions realitzades per les diferentsadministracions i els serveis amb competències en la matèria, que en delimiti in’assumeixi clarament les responsabilitats; que a més en depuri les duplicitats i elsbuits; i que, en definitiva, simplifiqui i optimitzi la capacitat d’intervenció(prevenció/correcció) sobre aquestes activitats.

I, en segon terme, l’impuls d’un major grau de transversalitat normativa, que reguliles activitats de manera integral, en tots els seus aspectes i amb una perspectivaglobal (no com una simple suma de parts disseminades entre múltiples normativesinconnexes).

Resumint, el denominador comú del Pla serà el control dels elements de seguretatde les activitats públiques a través de l’atorgament de llicències i/o autoritzacions,independentment de si es desenvolupen en un espai obert o tancat, de manerapermanent o temporal, de qui en sigui el titular o el responsable del permís ocontrol.

Finalment, i pel que fa a les accions a desenvolupar per millorar el grau general deseguretat en les activitats, aquestes s’orientaran sobretot vers la prevenció


(catalogació de riscos, especificació de les condicions de llicència, protocolsd’autorització…), més que vers la reacció davant d’una situació de risc manifest enquè -en funció de la magnitud- s’hagin d’impulsar mesures de correcció i, fins i tot,de protecció civil.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



10

8

10

8

9

7

4

3

4

22

20

21

3

7

6

Activitats sense autorització o que incompleixen lanormativa.

Activitats sense plans d’autoprotecció en emergències

Activitats temporals (fires)

Reduir el nombre d’activitats irregulars

Dotar les activitats públiques de plans d’autoprotecció

Millorar el control de les fires

OPORTUNITATS

10 10 4 24 2 La Llei d’intervenció integral de l’Administració ambientalpreveu la regularització de les llicències d’activitats enmatèria de seguretat.

Actualitzar les llicències de les activitats de pública concurrència


9

10

9

5

2

4

20

19

8

9

Directori actualitzat d’activitats de pública concurrència

Normativa reguladora molt àmplia

Disposar d’una base de dades de control de les activitats de públicaconcurrència.

Millorar l’eficàcia i l’eficiència dels serveis competents en l’àmbit de lesactivitats públiques.

PUNTS FEBLES


8

10

9

10

8

7

9

9

2

4

4

5

18

21

22

24

10

5

4

1

No es disposa d’un coneixement exhaustiu sobre lesactivitats que utilitzen productes perillosos.

Existència de nombrosos òrgans amb competències pera l’autorització d’activitats.

Manca d’un procediment definit de valoració dels riscosd’una activitat.

Difícil delimitació de les competències en relació amb lesactivitats amb afectació a la via pública.

Disposar d’un directori d’activitats amb productes de risc

Unificar els criteris de seguretat per a l’autorització d’activitats públiques

Garantir la valoració adequada dels riscos d’una activitat en autoritzar-ne elfuncionament.

Coordinar l’autorització d’activitats a la via pública


OBJECTIU 1. COORDINAR L’AUTORITZACIÓ D’ACTIVITATS A LA VIA PÚBLICA

Les activitats que es desenvolupen a la via pública tenen una doble component: la del’activitat en sí mateixa, que pot ser virtualment idèntica a la que té lloc en un local tancat, i lade l’afectació sobre la via pública i la mobilitat de vehicles i vianants.

Per tant, les competències d’autorització i de control estan compartimentades entre elsdiferents serveis que hi tenen responsabilitats, i les seves disposicions han de ser plenamentcomplementàries per a garantir que no es produeixin buits ni contradiccions en les activitatsautoritzades.

ACCIONS:

1.1. Elaboració d’un protocol d’autorització i comunicació d’activitats a lavia pública.

1.2. Desenvolupament d’un sistema d’informació geogràfica per alregistre i la representació cartogràfica de les actuacions i lesincidències que es produeixen a la via pública (Projecte Laia).



Organització


Servei de Mobilitat

OPERADORS IMPLICATS

OFIAC Servei de Ciutat Sostenible Servei d’Obres Servei de Serveis Municipals i Manteniment Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions


Programació



1.1. Elaboració d’un protocol d’autorització icomunicació d’activitats a la via pública.




3.1. Implantació d’un protocol d’autorització icomunicació d’activitats a la via pública.

3.2. Desenvolupament del GIS de via pública Laia

4. VIGÈNCIA




4t trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

2n trim. 2006

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Mobilitat

MobilitatMobilitat

Mobilitat

Mobilitat

Mobilitat

MobilitatMobilitat

Operadors

Operadors

Operadors


OBJECTIU 2. ACTUALITZAR LES LLICÈNCIES DE LES ACTIVITATS DE PÚBLICACONCURRÈNCIA

Si bé la concessió de llicències per a activitats de pública concurrència està subjecta alcompliment d’una determinada normativa en matèria de seguretat, la necessària adequacióa les actualitzacions normatives no sempre és suficient, motiu pel qual han de sersupervisades per l’Administració.

En aquest sentit, la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l’Administració ambientalestableix que, amb una moratòria ampliada fins 2007, les llicències d’activitat anteriors a laseva entrada en vigor hauran de ser revisades per a garantir-ne l’adequació a la normativavigent.

ACCIONS:

2.1. Revisió de les llicències d’activitats



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Activitats de pública concurrència Àrea de Presidència


Programació



1.1. Programació del procés de revisió de llicències


2.2. Externa- Activitats- Mitjans de comunicació


3.1. Revisió de llicències

4. VIGÈNCIA





4t trim. 2006

1r trim. 20071r trim. 2007

1r trim. 2007

2007

4t trim. 2007

4t trim. 2007

4t trim. 2007

Ciutat Sostenible


Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Presidència


OBJECTIU 3. REDUIR EL NOMBRE D’ACTIVITATS IRREGULARS

La seguretat de les activitats públiques es troba subjecta a la regulació normativa queestableix les mesures preventives a adoptar en funció de l’activitat, i que condicional’atorgament de la llicència corresponent.

En el cas de les noves activitats, doncs, la seguretat està suficientment garantida. Aquestagarantia, però, ja no és suficient en el cas d’aquelles activitats que hagin patit modificacionsdes de la seva llicència inicial, que no hagin estat comunicades a (i validades per)l’Administració. Finalment, les garanties de seguretat escapen a qualsevol control en el casde les activitats que funcionen sense llicència.

Per tant, la seguretat de les activitats passa, en primer lloc, pel control i la correcció de lesirregularitats/il·legalitats que puguin existir en relació amb la simple declaració d’activitat oamb l’adequació a la normativa vigent.

ACCIONS:

3.1. Revisió de les llicències d’activitats (Acció 2.1.)

3.2. Inspecció d’activitats (d’ofici i a requeriment de tercers)



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Activitats de pública concurrència Àrea de Presidència Mossos d’Esquadra Policia Local


Programació



1.1. Programació del procés de revisió de llicències1.2. Planificació de controls d’activitats




3.1. Revisió de llicències3.2. Realització de controls d’activitat

4. VIGÈNCIA





4t trim. 2006Anual

1r trim. 20071r trim. 2007


07/Contínua

4t trim. 2007

07/Anual

07/Anual

Ciutat SostenibleCiutat SosteniblePolicia Catalunya

ResponsablesCoordinador PSL

Ciutat SostenibleCiutat SosteniblePolicia Catalunya

Ciutat SosteniblePolicia Catalunya

Coordinador PSL

Coordinador PSL


OBJECTIU 4. GARANTIR LA VALORACIÓ ADEQUADA DELS RISCOS D’UNAACTIVITAT EN AUTORITZAR-NE EL FUNCIONAMENT

En l’atorgament de permisos, la seguretat de les activitats s’ha de garantir a través delprocediment d’autorització mateix, que ha d’incloure sempre una valoració dels riscos i lesmesures preventives necessàries per a minimitzar els riscos que s’hi puguin produir.

ACCIONS:

4.1. Elaboració d’un catàleg de mesures de seguretat exigibles per acada activitat.

4.2. Incorporació de la valoració de riscos en el tràmit de la concessió dellicències/permisos.



Organització


Operadors

OPERADORS IMPLICATS

Institut Municipal de Promoció Econòmica Patronat de Cultura Patronat d’Esports Servei de Ciutat Sostenible Servei de Mobilitat Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Elaboració d’un catàleg de mesures de seguretat1.2. Elaboració d’un protocol de valoració de riscos en

la concessió de llicències/permisos.





3.1. Implantació del protocol de valoració de riscos enla concessió de llicències/permisos.

4. VIGÈNCIA




2n trim. 20064t trim. 2006

4t trim. 20064t trim. 2006

4t trim. 2006

2n trim. 2007

Contínua

Anual

AnualAnual

OperadorsOperadors


Coordinador PSL

Operadors

Operadors



OBJECTIU 5. UNIFICAR ELS CRITERIS DE SEGURETAT PER A L’AUTORITZACIÓD’ACTIVITATS PÚBLIQUES

El fet que les competències per a l’autorització i el control d’actes públics estiguin atribuïdesa diferents àrees i serveis (Ciutat Sostenible, Mobilitat, Serveis Municipals…), en funció de laseva tipologia, propicia que, en ocasions, els criteris de seguretat establerts com a condicióno siguin homogenis.

Considerant, doncs, que les mesures de seguretat han de seguir uns objectius i criteriscomuns -amb independència de l’organisme que atorgui o controli l’autorització-, cal que lesàrees i els serveis responsables unifiquin al màxim els paràmetres d’actuació.

ACCIONS:

5.1. Creació d’un equip de coordinació i millora de la planificació il’actuació en l’àmbit de les activitats públiques (Acció 9.1).

5.2. Elaboració de protocols únics d’autorització i control d’activitats.



Organització


Operadors

OPERADORS IMPLICATS

Institut Municipal de Promoció Econòmica Mossos d’Esquadra Patronat de Cultura Patronat d’Esports Policia Local Servei de Ciutat Sostenible Servei de Mobilitat Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Elaboració de protocols d’autorització i controld’activitats






l’àmbit de les activitats públiques.

4. VIGÈNCIA




2005/2007

2005/20072005/2007

2005/2007

2005/20073r trim. 2005

Contínua

Anual

AnualAnual

Operadors


Coordinador PSL

OperadorsOperadors

Operadors



OBJECTIU 6. MILLORAR EL CONTROL DE LES FIRES

El control de determinades activitats de caràcter discontinu és especialment complicat, donatel curt termini de temps que n’hi ha entre la sol·licitud, la instal·lació i el desmuntatge. Unexemple d’això són les fires, que, tot i ser temporals i esporàdiques, han de garantir lesmateixes mesures de seguretat que qualsevol altra activitat permanent.

En ocasions, però, l’estructura i els procediments ordinaris de l’Administració no sónsuficientment àgils per a respondre amb immediatesa al control d’aquestes activitatstemporals.

ACCIONS:

6.1. Elaboració d’un procediment agilitzat d’autorització i controld’activitats temporals (fires).



Organització


Institut Municipal de Promoció Econòmica Patronat de Cultura

OPERADORS IMPLICATS

Patronat d’Esports Servei de Mobilitat Servei de Ciutat Sostenible Serveis Municipals i Manteniment


Programació



1.1. Elaboració d’un procediment agilitzatd’autorització i control d’activitats temporals (fires).





3.1. Implantació d’un procediment agilitzatd’autorització i control d’activitats temporals (fires).

4. VIGÈNCIA




1r trim. 2007

2n trim. 20072n trim. 2007

2n trim. 2007

2n trim. 2007

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

IMPEM/Cultura

IMPEM/CulturaCoordinador PSL

Coordinador PSL

IMPEM/Cultura

IMPEM/Cultura

IMPEM/CulturaCoordinador PSL

Operadors

Operadors


OBJECTIU 7. DOTAR LES ACTIVITATS PÚBLIQUES DE PLANS D’AUTOPROTECCIÓ

Un dels instruments de millora de la seguretat en les activitats públiques és la disponibilitatde plans d’autoprotecció en situacions d’emergència. La legalitat vigent estableixl’obligatorietat que totes les activitats públiques disposin de plans d’autoprotecció, amb unaespecial exigència en el cas de les activitats amb potencials de risc elevats. En el cas de lesactivitats menors o amb poc risc, aquesta exigència és també menor.

Tot i això, i per garantir al màxim la seguretat de qualsevol activitat, fins i tot les de menorrisc, cal dotar-les sempre de plans d’autoprotecció bàsics.

ACCIONS:

7.1. Verificació dels plans d’autoprotecció d’empreses de risc

7.2. Elaboració de plans models d’autoprotecció per a activitats amb riscmenor.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Protecció Civil


Programació



1.1. Definició dels nivells d’autoprotecció necessarisper a les diverses activitats.

1.2. Elaboració de plans models d’autoprotecció per aactivitats amb risc menors.





3.1. Implantació de plans d’autoprotecció per aactivitats amb risc menors.

3.2. Verificació de plans d’autoprotecció d’empreses

4. VIGÈNCIA





3r trim. 2006

1r trim. 2007

2n trim. 2007

2n trim. 20072n trim. 2007

3r trim. 2007

2005/2007

Contínua

Anual

Anual

Anual

Ciutat Sostenible

Protecció Civil

Coordinador PSL


Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Protecció Civil

Presidència

Protecció Civil

Protecció Civil


OBJECTIU 8. DISPOSAR D’UNA BASE DE DADES DE CONTROL DE LES ACTIVITATSDE PÚBLICA CONCURRÈNCIA

El control de la seguretat en les activitats de pública concurrència pels serveis que tenenaquesta competència (Disciplina d’Activitats, Policia Local, Mossos d’Esquadra…), requereixque tinguin un coneixement suficient de la naturalesa i la titularitat d’aquella activitat, pervalorar l’adequació de les mesures de seguretat a la normativa exigible i emprendre lesaccions que hi corresponguin.

En l’actualitat, les bases de dades permeten disposar, de manera immediata, d’unainformació actualitzada sobre la situació en què es troben les activitats.

ACCIONS:

8.1. Manteniment d’una base de dades de registre d’activitats de públicaconcurrència.

8.2. Accés dels serveis de control responsables a la base de dades deregistre d’activitats.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Mossos d’Esquadra Policia Local Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions


Programació






3.1. Manteniment d’una base de dades de registred’activitats.

3.2. Accés dels serveis responsables de control a labase de dades.

4. VIGÈNCIA




1r trim. 20061r trim. 2006

Permanent

1r trim. 2006

Contínua

Anual

AnualAnual


Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible


Servei Informació

Servei Informació


OBJECTIU 9. MILLORAR L’EFICÀCIA I L’EFICIÈNCIA DELS SERVEIS COMPETENTSEN L’ÀMBIT DE LES ACTIVITATS PÚBLIQUES

En qualsevol activitat pública, el nombre d’elements a considerar en relació amb la seguretatés quasi il·limitat (productes, persones, accessos, instal·lacions, equipaments, informació…)i multiplica la normativa reguladora d’aquests elements. El resultat final d’això és que,difícilment, es poden controlar de manera exhaustiva i absoluta tots els elements de riscd’una activitat.

Per aquest motiu, i atès que la capacitat de controlar la seguretat de les activitats públiquesestà directament relacionada amb els recursos disponibles, la millora de l’eficàcia il’eficiència passa, entre altres, per l’optimització, la coordinació i, si calgués, per l’augmentdels recursos necessaris.

ACCIONS:

9.1. Creació d’un equip de coordinació i millora de la planificació il’actuació en l’àmbit de les activitats públiques.

9.2. Elaboració de protocols de comunicació, coordinació i actuació entreels serveis competents en l’àmbit de la seguretat pública.

9.3. Formació dels recursos humans



Organització


Operadors

OPERADORS IMPLICATS

Institut Municipal de Promoció Econòmica Patronat de Cultura Patronat d’Esports Servei de Mobilitat Servei de Ciutat Sostenible Serveis Municipals i Manteniment Servei de Recursos Humans


Programació



1.1. Elaboració de protocols d’autorització i controld’activitats.






l’àmbit de les activitats públiques.3.3. Formació de recursos humans

4. VIGÈNCIA




2005/2007

2005/2007

2005/2007

2005/20073r trim. 2005

Permanent

Contínua

Anual

Anual

Operadors

Coordinador PSL

Coordinador PSL

OperadorsOperadors

Operadors

Operadors

Coordinador PSL

Recursos Humans


OBJECTIU 10. DISPOSAR D’UN DIRECTORI ACTIVITATS AMB PRODUCTES DE RISC

Un dels principals elements de risc en qualsevol activitat són els productes que s’hi utilitzen,ja siguin tòxics, corrosius, inflamables, explosius, etc. La normativa vigent sobre activitatsperilloses, i de manera particular la Directiva Seveso, regulen les condicions d’ús d’aquestsproductes. Existeixen, però, moltes altres activitats no definides estrictament com aperilloses, però que utilitzen en determinades quantitats o moments productes de risc.

Per supervisar-ne la seguretat, cal disposar d’un directori d’activitats que utilitzen productesde risc, amb un registre exhaustiu de les activitats de risc tipificades i, en la mesura delpossible, completat amb aquelles altres activitats que, en menor mesura, també emprenproductes perillosos.

ACCIONS:

10.1. Elaboració d’un directori d’activitats que utilitzen productes perillosos



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Protecció Civil


Programació



1.1. Tipificació d’activitats susceptibles d’utilitzarproductes perillosos.

1.2. Elaboració d’un directori d’activitats que utilitzenproductes perillosos.





6.1. Implantació i manteniment del directori d’activitatsque utilitzen productes perillosos.

7. VIGÈNCIA



1r trim. 2007

3r trim. 2007

3r trim. 2007

3r trim. 2007

4t trim. 2007

Contínua

Anual

-

Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Protecció Civil

Protecció Civil


INDICADORS ANUALS

INDICADORS


RISCOS: EXPEDIENTS DISCIPLINARIS- Activitats en empresa/establiment- Activitats a la via pública

ACTIVITATS

SOL·LICITUDS DE LLICÈNCIA- Annex I- Annex II.1- Annex II.2- Annex III- Annex IV.1- Annex IV.2

SOL·LICITUDS D’ADEQUACIÓ A LA NORMATIVA

4.2. PLA DE SEGURETAT URBANÍSTICA

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Normativa urbanística 6

Objectiu 2. Pla general 8

Objectiu 3. Seguretat en les obres 10

Objectiu 4. Seguretat dels treballadors 12

Objectiu 5. Disseny i mobiliari d’espais 14

Objectiu 6. Espais verds periurbans 16

Objectiu 7. Incendis forestals 18


Objectiu 9. Planejament a llarg termini 22

Objectiu 10. Mobilitat i planificació urbanística 24


PLA DE SEGURETAT URBANÍSTICA Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

La urbanització, és a dir, l’ocupació humana del territori és, per diverses raons, unelement estretament relacionat amb la seguretat pública; encara més quan, com enl’actualitat, avança a un ritme vertiginós.

En primer lloc, el territori és el medi on tenen lloc les diferents activitatsdesenvolupades per les persones. Per tant, la urbanització serà condicionant delsdiferents àmbits de la seguretat:

- Seguretat ciutadana: d’immobles, espais públics…

- Seguretat viària, ja que la urbanització implica també el traçat de viespúbliques i les afectacions sobre aquestes vies durant els períodes deconstrucció.

- Protecció civil: en qualsevol edificació o espai pot donar-se unaemergència (incendi, ensorrament, etc.).

- Civisme: els espais són llocs de relació/convivència i, per tant, de possibleconflicte interpersonal.

- etc.


En segon lloc, el desenvolupament urbanístic està relacionat amb laseguretat/protecció mateixa del territori, que és un bé col·lectiu i que es veuamenaçat per la pressió d’interessos contraposats a la conservació o la sostenibilitatdel medi. Un urbanisme segur és aquell capaç de protegir els espais no urbanitzatsque siguin necessaris per a garantir un entorn saludable, preservar els valorsecològics i evitar un sobrepoblament que col·lapsi la convivència i la qualitat de vida.

Finalment, l’objecte de la urbanització -la construcció de vies, espais públics iedificacions-, també és, en sí mateix, un factor de risc, motiu pel qual s’han depromoure les mesures necessàries per a garantir que les construccions siguinestructuralment i funcionalment segures, i que les obres també es realitzin demanera segura.

Per tot això, la planificació urbanística i la prevenció en la construcció constitueixenun factor essencial en l’estat general de la seguretat pública, que s’ha d’analitzar ivalorar no només des de la perspectiva del disseny del territori, sinó consideranttambé les implicacions per a la seguretat de les diferents activitats que hi tenen lloc.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



8

8

5

7

8

6

7

5

7

5

5

4

4

5

4

19

19

14

19

17

3

4

10

5

7

Deficiències en la seguretat de les obres

Seguretat dels treballadors en les obres

Dificultats per a la mobilitat de vianants i vehiclesderivades de la planificació urbanística.

Formes agressives en el mobiliari i el disseny urbà

Incendi en urbanitzacions pròximes a sòls forestals

Garantir l’acompliment de la normativa de seguretat en les obres

Millorar la seguretat de les persones que treballen en les obres

Valorar i garantir la mobilitat de persones i vehicles en la planificacióurbanística.

Millorar la seguretat del mobiliari i el disseny dels espais urbans

Garantir els objectius de la Llei 5/2003 de prevenció d’incendis forestals

OPORTUNITATS

7

6

7

5

4

5

18

16

6

8

Zones periurbanes (anella verda)

Participació ciutadana

Protegir els espais verds periurbans

Incrementar la participació ciutadana en les accions de planificaciósegura del territori.


8

9

9

8

5

3

22

20

1

2

Normativa urbanística

Pla General

Actualitzar i vetllar pel compliment efectiu de la normativa urbanística enmatèria de mesures de seguretat.

Potenciar el Pla General i el seu desenvolupament com a eina per a millorarla seguretat en l’ordenació territorial.

PUNTS FEBLES

6 6 3 15 9 La planificació urbanística es dissenya amb unaperspectiva temporal a curt/mig termini.

Plantejar les mesures de seguretat associades a l’urbanisme a llarg termini


OBJECTIU 1. ACTUALITZAR I VETLLAR PEL COMPLIMENT EFECTIU DE LANORMATIVA URBANÍSTICA EN MATÈRIA DE SEGURETAT

La normativa vigent en matèria d’urbanisme recull un gran nombre de mesures preventivesorientades a garantir la seguretat de les actuacions que es realitzen. L’efectiva aplicaciód’aquestes normes, però, requereix el recull sistemàtic d’aquestes mesures preventives, laincorporació al cos normatiu i a les llicències municipals, i la informació a tots aquellsresponsables de vetllar pel seu compliment.

ACCIONS:

1.1. Actualització de la normativa urbanística

1.2. Informació als operadors implicats

1.3. Realització d’inspeccions



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Empreses constructores PUMSA Servei de Ciutat Sostenible (Llic. Obres/Disciplina) Serveis Municipals i Manteniment Servei de Mobilitat Servei d’Obres


Programació



1.1. Actualització de la normativa urbanística




3.1. Informació als operadors implicats3.2. Realització d’inspeccions

4. VIGÈNCIA





Permanent

Permanent

PermanentPermanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Urbanisme

Urbanisme

UrbanismeOperadors

Urbanisme

UrbanismeCoordinador PSL

Coordinador PSL

Operadors


OBJECTIU 2. POTENCIAR EL PLA GENERAL I EL SEU DESENVOLUPAMENT COM AEINA PER A MILLORAR LA SEGURETAT EN L’ORDENACIÓTERRITORIAL

El pla general urbanístic és la principal eina d’ordenació del territori i, en conseqüència, hade ser també l’instrument per a millorar-ne la seguretat. Per aconseguir-ho, cal incorporar enl’anàlisi i la planificació general del territori la perspectiva de tots aquells operadors queactuen en l’àmbit de la seguretat pública vinculada al territori: policia, protecció civil, trànsit,medi ambient, etc.

ACCIONS:

2.1. Creació d’un equip de treball interdisciplinari per a la valoració de laseguretat en la planificació urbanística.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Bombers Àrea de Presidència (Secció de Civisme) Policia Local Protecció Civil PUMSA Servei de Ciutat Sostenible (Llic. Obres/Disciplina) Serveis Municipals i Manteniment Servei de Mobilitat Servei d’Obres


Programació







3.1. Creació d’un equip de treball interdisciplinari per ala valoració de la seguretat urbanística.

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2006

1r trim. 2006

2n trim. 2006

Contínua

Anual

Anual

Anual

Urbanisme

Urbanisme

Urbanisme

Urbanisme

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Operadors


OBJECTIU 3. GARANTIR L’ACOMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE SEGURETAT ENLES OBRES

La urbanització d’un espai o la construcció d’un edifici és sempre una actuació molt directasobre el territori, que pot afectar de manera significativa a altres persones i béns (vianants,vehicles, habitatges veïns, etc.). Per tant, és necessari garantir l’acompliment de lanormativa vigent en matèria de seguretat en les obres, sota la responsabilitat dels promotorsi de les administracions que les executen o les supervisen/inspeccionen.

ACCIONS:

3.1. Formació sobre els criteris generals de seguretat en les obres alsresponsables municipals de la seva execució i inspecció.

3.2. Realització d’inspeccions de seguretat en les obres (Acció 1.3)

3.3. Contractació d’un coordinador de seguretat i salut en totes les obres



Organització


Operadors

OPERADORS IMPLICATS

Empreses constructores PUMSA Serveis Municipals i Manteniment Servei de Mobilitat Servei de Ciutat Sostenible (Llic. Obres/Disciplina) Servei de Recursos Humans Servei d’Obres Servei d’Urbanisme


Programació



1.1. Programació d’una acció formativa sobreseguretat en les obres.




3.1. Desenvolupament d’una acció formativa sobreseguretat en les obres.

3.2. Realització d’inspeccions de seguretat3.3. Contractació de coordinadors de seguretat i salut

4. VIGÈNCIA- Acció formativa- Inspeccions de seguretat- Contractació de coordinadors





1r trim. 2006

1r trim. 2006

3r trim. 2006

PermanentPermanent

3r trim. 2006ContínuaContínua

2006/Anual

2006/Anual

R. Humans

R. Humans

R. Humans

OperadorsEmpreses

Operadors

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Obres

Obres


OBJECTIU 4. MILLORAR LA SEGURETAT DE LES PERSONES QUE TREBALLEN ALES OBRES

La construcció és un dels àmbits de major accidentalitat laboral, pels riscos intrínsecs aaquest tipus de feines (alçades, materials pesats, etc.) i per les condicions de seguretat enquè es desenvolupen.

Per minimitzar aquests perills, els treballadors i els responsables de supervisar les obreshan de conèixer els conceptes bàsics de la prevenció de riscos laborals en la construcció.

ACCIONS:

4.1. Formació sobre els conceptes bàsics de prevenció de riscos laboralsen la construcció als responsables municipals de la seva execució iinspecció.

4.2. Realització d’inspeccions de seguretat en les obres (Acció 1.3)

4.3. Tramitació de diligències en cas d’accident laboral

4.4. Contractació d’un coordinador de seguretat i salut en totes les obres(Acció 3.1).



Organització


Operadors

OPERADORS IMPLICATS

Empreses constructores Mossos d’Esquadra Policia Local PUMSA Serveis Municipals i Manteniment Servei de Recursos Humans Servei de Mobilitat Servei de Ciutat Sostenible (Llic. Obres/Disciplina) Servei d’Obres Servei d’Urbanisme


Programació



1.1. Programació d’una acció formativa sobre riscoslaborals en la construcció.




3.1. Desenvolupament d’una acció formativa sobreriscos laborals en la construcció.

3.2. Realització d’inspeccions de seguretat en lesobres.

3.3. Tramitació de diligències en cas d’accident laboral3.4. Contractació d’un coordinador de seguretat i salut

4. VIGÈNCIA- Acció formativa- Inspeccions de seguretat- Tramitació de diligències- Contractació de coordinadors





1r trim. 2007

1r trim. 2007

3r trim. 2007

Permanent

PermanentPermanent

3r trim. 2007ContínuaContínuaContínua

Anual

2007/Anual

2007/Anual

R. Humans

R. Humans

R. Humans

Operadors

Policia CatalunyaEmpreses

Operadors

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Obres

Obres


OBJECTIU 5. MILLORA DE LA SEGURETAT DEL MOBILIARI I EL DISSENY DELSESPAIS URBANS

Un dels punts en què l’urbanisme té més incidència en matèria de seguretat és la creaciód’espais públics, amb dos elements principals a considerar. D’una banda, l’adequació del’espai als usos de què sigui susceptible, i, sobretot, als usuaris habituals, amb una especialatenció a la seguretat dels nens, de la gent gran i de les persones amb mobilitat reduïda. I,de l’altra, la instal·lació d’un mobiliari amb dissenys i materials que evitin les formesagressives i minimitzin el risc d’accident o dany per a les persones.

ACCIONS:

5.1. Instal·lació de mobiliari homologat

5.2. Realització de campanyes d’inspecció/valoració de la seguretat enels espais públics i elaboració de propostes de millora.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Policia Local Serveis Municipals i Manteniment Servei de Mobilitat Servei d’Obres


Programació



1.1. Programació d’una campanya d’inspecció de laseguretat en espais públics.





3.1. Desenvolupament d’una campanya d’inspecció dela seguretat en espais públics.

3.2. Elaboració de propostes de millora3.3. Instal·lació de mobiliari homologat

4. VIGÈNCIA- Campanya d’inspecció i propostes- Mobiliari homologats





3r trim. 2006

3r trim. 20063r trim. 2006

3r trim. 2006

1 trim. 2007

2n trim. 2007Permanent

2n trim. 2007Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

4t trim. 2007

Urbanisme


Coordinador PSL

Urbanisme

UrbanismeObres

Urbanisme


Coordinador PSL

Operadors

Operadors

Operadors


OBJECTIU 6. PROTEGIR ELS ESPAIS VERDS PERIURBANS

Una ocupació de territori segura implica també la protecció dels espais verds periurbans, pelvalor ecològic que tenen i per a garantir l’equilibri mediambiental que s’està alterant cadavegada més a mesura que avança el creixement del nucli urbà. Una protecció que s’ha depromoure a través d’un ús racional i solidari d’aquests espais, i amb l’adopció de lesmesures preventives necessàries en relació amb altres actuacions que hi poden afectar.

ACCIONS:

6.1. Realització d’accions informatives sobre conservació del mediambient.

6.2. Elaboració d’estudis impacte ambiental en la planificació urbanística.



Organització


Serveis Municipals i Manteniment

OPERADORS IMPLICATS

Empreses constructores PUMSA Servei de Ciutat Sostenible Servei d’Obres Servei d’Urbanisme


Programació



1.1. Planificació d’accions informatives sobre laprotecció del medi ambient.




3.1. Realització d’accions informatives sobre laprotecció del medi ambient.

3.2. Realització d’estudis d’impacte ambiental

4. VIGÈNCIA





Permanent

Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible

Urbanisme

Ciutat Sostenible


Coordinador PSL

Presidència

Presidència

Ciutat Sostenible


OBJECTIU 7. PREVENIR ELS INCENDIS FORESTALS

El gran factor de risc per a la conservació dels espais forestals són els incendis, la incidènciadels quals s’agreuja per les característiques pròpies del clima mediterrani i per la sevautilització intensiva com a llocs d’oci.

ACCIONS:

7.1. Desenvolupament del Pla de municipal de prevenció d’incendis

7.2. Realització de serveis de vigilància preventiva a les zones forestals



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Bombers Mossos d’Esquadra Policia Local Servei de Ciutat Sostenible


Programació



1.1. Elaboració del Pla de protecció civil de Mataró1.2. Actualització del Pla de protecció civil1.3. Revisió del Pla de protecció civil




3.1. Desenvolupament del pla municipal de prevenciód’incendis.

3.2. Realització de serveis de vigilància preventiva ales zones forestals.

4. VIGÈNCIA




6.2. Externa- Mitjans de comunicació

2001Anual

Quadriennal

Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Permanent


Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil


Protecció Civil

Operadors

Policia Local

Presidència


OBJECTIU 8. INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LES ACCIONS DEPLANIFICACIÓ SEGURA DEL TERRITORI

L’orientació de la planificació urbanística, tant des del punt de vista general com de laseguretat, i conseqüentment amb el fet que els espais que es creen són destinatsbàsicament a l’ús públic, ha de tenir entre els seus criteris de decisió les aportacionsrealitzades pels ciutadans, per tal de respondre a les seves necessitats i demandes. Ambaquest objectiu, s’han d’intensificar els canals de participació dels ciutadans en laplanificació segura del territori. Participació que es centralitzarà en la comissió de treball deseguretat urbanística del Consell de Seguretat i Prevenció.

ACCIONS:

8.1. Creació de la Comissió de seguretat urbanística del Consell deSeguretat i Prevenció.



Organització


Consell de Seguretat i Prevenció

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Coordinador del Pla de Seguretat Local Operadors de seguretat urbanística Servei de Participació i Territori


Programació




1.2. Anàlisi dels òrgans de participació existents, ambcompetències en matèria de seguretaturbanística.

1.3. Elaboració del projecte de Comissió de seguretaturbanística.





3.1. Creació de la Comissió de seguretat urbanística.

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2006

1r trim. 2006

2n trim. 2006

1r trim. 20062n trim. 2006

2n trim. 2006

4t trim. 2006

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Urbanisme

Urbanisme

Urbanisme


Coordinador PSL

Cons. Seguretat

Urbanisme


Coordinador PSLUrbanisme

Coordinador PSL

Participació

Urbanisme

Presidència


OBJECTIU 9. PLANEJAR LES MESURES DE SEGURETAT ASSOCIADES AL’URBANISME A LLARG TERMINI

El planejament urbanístic i les mesures de seguretat que hi estan associades acostumen acaducar a mesura que aquest es desenvolupa, posant de manifest algunes manques deprevisió respecte a l’ocupació del territori a llarg termini, que poden redundar en l’aparició defactors de risc per als ciutadans i les activitats que s’hi desenvolupen.

Per tant, cal completar el planejament general amb estudis de detall sobre el futurcreixement urbà, en els quals se n’hauran de considerar les implicacions per a la seguretatpública.

ACCIONS:

9.1. Realització d’estudis detallats sobre el creixement futur de la ciutat(Programa d’Actuació Urbanística Municipal) i les implicacions per ala seguretat pública.



Organització


Urbanisme

OPERADORS IMPLICATS

Bombers Àrea de Presidència (Secció de Civisme) Policia Local Protecció Civil PUMSA Servei de Ciutat Sostenible (Llic. Obres/Disciplina) Serveis Municipals i Manteniment Servei de Mobilitat Servei d’Obres


Programació



1.1. Elaboració d’estudis de creixement urbanístic iseguretat.

1.2. Elaboració de propostes de millora





3.1. Implantació de millores en la planificació

4. VIGÈNCIA





Permanent

Permanent

Permanent

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Urbanisme

Urbanisme

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Urbanisme

Urbanisme


Coordinador PSL

Operadors

Operadors


OBJECTIU 10. VALORAR I GARANTIR LA MOBILITAT DE PERSONES I VEHICLES ENLA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA

Un urbanisme segur implica la protecció del dret a la mobilitat de les persones i dels vehiclesque han de ser usuaris dels espais dissenyats. Per tant, s’ha de vetllar perquè els projectesde planificació urbanística incloguin la valoració dels serveis responsables de la mobilitat a lavia pública com a anàlisi preventiva per a garantir i optimitzar els drets dels usuaris.

ACCIONS:

10.1. Elaboració d’un protocol de coordinació urbanisme/mobilitat per a lavaloració de projectes urbanístics.

10.2. Formació sobre els criteris generals d’accessibilitat a la via públicaals operadors implicats.



Organització


Servei de Mobilitat

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Servei de Ciutat Sostenibles (Llic. Obres/Disciplina) Servei de Recursos Humans Servei de Serveis Municipals i Manteniment Servei d’Obres Servei d’Urbanisme


Programació



1.1. Elaboració d’un protocol de coordinacióurbanisme/mobilitat.

1.2. Programació d’una acció formativa sobreaccessibilitat a la via pública.





3.1. Implantació d’un protocol de coordinacióurbanisme/mobilitat

3.2. Desenvolupament d’una acció formativa sobreaccessibilitat a la via pública

4. VIGÈNCIA- Protocol urbanisme/mobilitat- Acció formativa





3r trim. 2006

2n trim. 2006

20062006

2006

1r trim. 2007

4t trim. 2006

Contínua4t trim. 2006

Anual/06

4t trim. 2006

4t trim. 20064t trim. 2006

Mobilitat

R. Humans

MobilitatMobilitat

Mobilitat

Mobilitat

R. Humans

Mobilitat

Mobilitat

MobilitatMobilitat

Urbanisme

Mobilitat

Urbanisme

Mobilitat

Presidència


INDICADORS ANUALS

INDICADORS


EXPEDIENTS DISCIPLINARIS D’OBRES

ACTIVITATS

EXPEDIENTS D’OBRA- Major- Menor- Exemptes

4.3. PLA DE SEGURETAT MEDIAMBIENTAL

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Informació i formació 6

Objectiu 2. Contaminació 8

Objectiu 3. Espais naturals 10

Objectiu 4. Agenda 21 12

Objectiu 5. Estalvi de recursos 14

Objectiu 6. Hàbitats naturals i biodiversitat 16

Objectiu 7. Ecofiscalitat 18

Objectiu 8. Energies renovables 20

Objectiu 9. Nous riscos ambientals 22

Objectiu 10. Usos del medi natural 24


PLA DE SEGURETAT MEDIAMBIENTAL Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

En el passat, la relació home-medi ambient es definia sobretot per l’equilibri il’explotació limitada dels recursos, conscients que aquest equilibri garantia la pròpiasubsistència. En l’actualitat, el progrés material de la societat moderna s’ha traduïten una “falsa” posició dominant de l’home sobre el medi, sotmès a unasobreexplotació que n’amenaça la conservació natural i, el que hem oblidat, la nostravida.

La crisi mediambiental sembla evident: canvi climàtic, contaminació, extinciód’espècies, desforestació, esgotament de recursos… i tant els ciutadans com lesadministracions n’estan prenent consciència. Aquesta consciència, la mateixa queen el seu dia es va perdre, és precisament el factor determinant per a restablirl’equilibri perdut i desenvolupar formes de creixement sostenible, en què lesactivitats socioeconòmiques vagin sempre acompanyades d’una valoració del seuimpacte mediambiental.

És més raonable no fer que refer. Per tant, les accions que s’impulsin per millorarl’estat actual del medi ambient tindran sobretot un caràcter preventiu i de control,dirigits a potenciar la consciència conservacionista i a evitar que el deteriorament delmedi natural sigui econòmicament rendible.

L’objectiu fonamental del Pla de seguretat local de Mataró és garantir i protegir laintegritat de les persones, dels seus béns i de la seva qualitat de vida. Per extensió,doncs, aquest objectiu s’ha d’orientar indistintament als ciutadans i a la ciutat, entesacom el medi on les persones desenvolupen la seva vida i les seves activitats,estretament condicionades per aquell.

La qualitat de vida és, entre altres, una conseqüència directa de la interacció ques’estableix entre l’home i el medi, i que pot ser més o menys favorable per a lespersones.

El medi ambient, per la seva banda, no deixa de ser un bé, un bé comú, que s’ha deprotegir com qualsevol altre patrimoni.

HOME

QUALITATVIDA

MEDI


Finalment, la valoració del medi mateix com a marc global de la seguretat pública esreferma si en considerem la vinculació amb la resta d’àmbits de la seguretat:

- Amb la salut, ja que l’entorn és un factor determinant de l’estat físic.

- Amb el trànsit, atès el potencial contaminant dels vehicles.

- Amb la protecció civil, donada la possibilitat que es produeixin catàstrofesde caràcter natural.

- Amb l’urbanisme, que suposa bàsicament la modificació humana del medi.

- Amb les activitats públiques, que, d’una banda, tenen lloc en aquest medi,i, de l’altra, el poden alterar significativament.

- Amb el civisme, perquè la relació amb el medi ha de ser una relació derespecte vers un espai vital que és compartit amb altres persones.

En aquest Pla de seguretat mediambiental s’han analitzat, a banda dels clàssicsriscos fruit de la nostra relació amb l’entorn, els nous riscos emergents com aconseqüència del procés de modernització de la societat industrial. Avui és clar quela producció de riquesa va associada també a la producció de risc. Són efectessecundaris indesitjats, però que cada vegada cobren més protagonisme, fins al puntque ja no es parla només de desenvolupament, sinó de desenvolupamentsostenible. En aquest context, els riscos s’han globalitzat en dos sentits: d’una part,els efectes són transnacionals (canvi climàtic, deteriorament de la capa d’ozó…) i, del’altra, la globalització econòmica comporta un procés de transferència de fonts deperill (traslladat de residus, esgotament de recursos, etc.).

En contraposició amb l’evidència palpable de la riquesa, però, els riscos tenenquelcom d’irreal i un component probabilístic. Molts d’ells ja s’han manifestatobertament, mentre que d’altres encara són futuristes i incerts, i caldrà utilitzar laciència per a fer-los visibles i identificar-los com a perills. De fet els riscos esconsideren reals quan la població els viu com a reals; i és com a conseqüència de lainformació disponible que la població pot prendre consciència del risc. Per tant, s’hande tenir en compte tant aquells riscos eventualment possibles d’esdevenir reals, comaquells danys ja certs, diagnosticats i previsibles causats per una gestióambientalment impactant al llarg del temps.

D’acord amb això, doncs, es tractaran bàsicament dos tipus de riscos i danysambientals: els creats per efectes antròpics (és a dir, per l’acció directa de lespersones) i els associats a fenòmens naturals però magnificats per causesantròpiques. I s’afrontaran des d’una perspectiva local, si bé, tant l’origen com lasolució dels problemes tenen una naturalesa molt més global.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



10

9

9

10

10

6

7

10

3

3

3

2

23

18

19

22

2

10

9

5

Contaminació de l’atmosfera i l’aigua

Usos incívics del medi natural

Incertesa davant l’aparició de nous riscos ambientals

Increment en el consum de recursos naturals

Reduir els nivells de contaminació i garantir-ne els límits establerts

Reduir els usos indeguts del medi natural

Actuar davant els nous riscos ambientals

Promoure l’estalvi i l’eficiència en l’ús dels recursos naturals

OPORTUNITATS

10 10 3 23 3 Pla general d’urbanisme Consolidar la protecció dels espais naturals a través de la planificacióurbanística.


10

10

9

10

8

7

4

4

4

24

22

20

1

4

7

Accions formatives i informatives en matèria de mediambient.

Agenda 21

Ecofiscalitat en matèria d’aigua, energia i residus

Promoure el respecte pel medi ambient a través de la informació i laformació .

Desenvolupar accions coordinades de caràcter global per a la millora delmedi ambient.

Promoure amb una fiscalitat favorables les iniciatives mediambientals

PUNTS FEBLES

8

9

9

7

4

4

21

20

6

8

Manca d’un catàleg de patrimoni natural aprovat

Absència d’una ordenança promotora d’energiesrenovables.

Determinar els hàbitats naturals i la biodiversitat a protegir

Promoure la utilització domèstica d’energies renovables


OBJECTIU 1. PROMOURE EL RESPECTE PEL MEDI AMBIENT A TRAVÉS DE LAINFORMACIÓ I LA FORMACIÓ

L’origen de molts problemes mediambientals es troba en l’escassa consciència del valorintrínsec de l’entorn i dels riscos a què ens exposem en degradar-lo. En conseqüència, laprincipal acció de millora que es pot impulsar és promoure, a través de la informació i laformació, la consciència mediambiental necessària per a mantenir una relació equilibrada isostenible amb l’entorn.

ACCIONS:

1.1. Realització de campanyes de comunicació sobre medi ambient.

1.2. Desenvolupament del programa de formació mediambiental MataróSostenible en centres d’ensenyament.



Organització


Operadors

OPERADORS IMPLICATS

Aigües de Mataró Àrea de Presidència Institut Municipal d’Educació Secció de Civisme Servei de Ciutat Sostenible Servei de Sanitat Serveis Municipals i Manteniment Altres operadors amb incidència en l’àmbit del medi

ambient


Programació



1.1. Planificació de campanyes de comunicació sobremedi ambient.

1.2. Elaboració del programa de formació escolarMataró Sostenible.





3.1. Realització de campanyes de comunicació sobremedi ambient.

3.2. Desenvolupament del programa de formacióescolar Mataró Sostenible.

4. VIGÈNCIA





Anual

Anual

Anual

AnualInici accions

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

Anual

AnualFinal accions

Operadors

Operadors

Coordinador PSL

Coordinador PSLOperadors

Operadors

Ciutat Sostenible

Operadors

Coordinador PSL

Coordinador PSLOperadors

Presidència

Presidència

Presidència

Presidència


OBJECTIU 2. REDUIR ELS NIVELLS DE CONTAMINACIÓ I GARANTIR-NE ELS LÍMITSESTABLERTS

L’impacte mediambiental més habitual i més perceptible per a tothom és probablement lacontaminació, que suposa l’alteració de les propietats d’un medi per la incorporació,generalment per l’acció directa o indirecta de l’home, d’elements que produeixen unamodificació de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes afectats.

Pel que fa a la realitat concreta d’una ciutat com Mataró, els principals factors contaminantssón els que afecten a l’atmosfera (emissions industrials, trànsit…) i a les aigües(subterrànies i marines), motiu pel qual estan sotmesos a uns nivells de control fixats per llei.

ACCIONS:


2.2. Realització de controls d’aigües freàtiques

2.3. Realització de controls d’emissions industrials

2.4. Realització de controls d’emissió de fums dels vehicles



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Aigües de Mataró (AAMSA) Departament de Medi ambient (Generalitat) Policia Local Protecció Civil Servei de Benestar Social, Salut i Consum


Programació



1.1. Elaboració del Pla d’actuació de contaminaciómarina.

1.2. Planificació de controls d’aigües1.3. Planificació de controls d’emissions industrials1.4. Planificació de controls de fums de vehicles





3.1. Implantació del Pla d’actuació de contaminaciómarina.

3.2. Realització de controls d’aigües3.3. Realització de controls d’emissions industrials3.4. Realització de controls de fums de vehicles

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2006

AnualAnualAnual



2n trim. 2006

PermanentPermanent15 dies/any

Contínua

Anual



Protecció Civil

Ciutat SostenibleMedi AmbientPolicia Local


Coordinador PSLResponsables

Protecció Civil

Ciutat SostenibleMedi AmbientPolicia Local

Responsables


Coordinador PSLResponsables

AAMSA

Presidència

AAMSA

Presidència


OBJECTIU 3. CONSOLIDAR LA PROTECCIÓ DELS ESPAIS NATURALS A TRAVÉSDE LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA

L’equilibri mediambiental necessita de l’existència d’espais naturals consolidats quecontrapesin la creixent urbanització del territori. Uns espais naturals que s’han de conservarpel valor intrínsec que tenen com a reserva de la biodiversitat i de la qualitat de vida(paisatge, regeneració de l’atmosfera…) per a la població que viu en els espais urbanitzats.

Atès que un dels principals factors de risc per als espais naturals és la pressió urbanística,les mateixes eines de planificació han de tenir una perspectiva suficientment global per aesdevenir també un instrument de conservació dels espais: una urbanització racionalgaranteix la protecció dels espais no urbanitzables.

ACCIONS:

3.1. Elaboració d’estudis sobre l’impacte ambiental en les actuacionsurbanística.

3.2. Consolidació dels espais naturals previstos en la planificacióurbanística vigent.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Empreses constructores PUMSA Servei de Ciutat Sostenible Servei d’Obres


Programació



1.1. Planificació urbanística




3.1. Elaboració d’estudis sobre l’impacte ambiental3.2. Consolidació d’espais naturals

4. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/2007

PermanentPermanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Urbanisme

Urbanisme

EmpresesUrbanisme

Ciutat Sostenible


Coordinador PSL

Operadors


OBJECTIU 4. DESENVOLUPAR ACCIONS COORDINADES DE CARÀCTER GLOBALPER A LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT

El problemes mediambientals són, per definició, globals i impliquen qüestions naturals,econòmiques, socials, tecnològiques, culturals, etc. Per tant, les accions que s’impulsin per ala seva millora han de tenir també una perspectiva global i desenvolupar-se de maneracoordinada, amb uns objectius i criteris comuns.

Actualment, el punt d’articulació d’aquest treball conjunt és l’Agenda 21, a través de la quales canalitzen les accions amb incidència mediambiental realitzades pels diferents serveisque, directa o indirectament, hi tenen competències. L’Agenda 21 inclou un pla d’acció, unpla de seguiment i una avaluació anual, a més de diversos plans d’intervenció sectorial (enmatèria de salut, mobilitat, civisme…).

ACCIONS:

4.1. Coordinació d’accions mediambientals a través de la Comissió del’Agenda 21.

4.2. Elaboració de protocols de coordinació entre operadors



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Operadors en l’àmbit del medi ambient


Programació



1.1. Elaboració de protocols de coordinació entreoperadors.




3.1. Implantació de protocols de coordinació3.2. Comissió Agenda 21

4. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/20072005/2007

2005/2007Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Ciutat Sostenible



Ciutat Sostenible


Coordinador PSL

Operadors

OperadorsOperadors


OBJECTIU 5. PROMOURE L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA EN L’ÚS DELS RECURSOSNATURALS

Una part important dels recursos energètics i materials que ofereix la naturalesa no sónrenovables a curt termini (petroli, minerals, aigua, gas, masses forestals…) i,incomprensiblement, són objecte d’una explotació intensiva i creixent pels països mésdesenvolupats (el 20% de la població consumeix del 80% dels recursos del planeta), fins alpunt que amenaça amb esgotar-los.

Pot semblar apocalíptic, però amb la revolució industrial i la societat de consum, l’home haassolit la dubtosa capacitat de poder acabar amb els principals recursos del planeta, fet quecomportaria (comportarà?) unes conseqüències difícilment imaginables.

La solució a aquest problema passa per la conscienciació del caràcter limitat dels recursosdisponibles, i pel desenvolupament d’un ús sostenible d’aquest recursos, promovent-ne tantl’estalvi com l’eficiència en el consum.

ACCIONS:

5.1. Realització d’accions informatives sobre estalvi en el consum derecursos naturals.

5.2. Aplicació de mesures d’ecofiscalitat (Acció 7.1.)

5.3. Elaboració d’una ordenança promotora d’energies renovables (8.1.)

5.4. Desenvolupament del programa de formació mediambiental MataróSostenible en centres d’ensenyament (Acció 1.2.)



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Gestió Tributària Institut Municipal d’Educació


Programació



1.1. Planificació d’accions informatives sobre estalvide recursos.

1.2. Planificació de mesures d’ecofiscalitat1.3. Elaboració d’una Ordenança d’energies

renovables.1.4. Elaboració del programa de formació escolar

Mataró Sostenible.





3.1. Realització d’accions informatives sobre estalvi derecursos.

3.2. Aplicació de mesures d’ecofiscalitat3.3. Implantació de l’Ordenança d’energies renovables3.4. Desenvolupament del programa de formació

escolar Mataró Sostenible.

4. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/20071r trim. 2007

Anual



2005/2007

Permanent4t trim. 2007Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Ciutat Sostenible


Ciutat Sostenible



Ciutat Sostenible

Gestió TributàriaCiutat SostenibleCiutat Sostenible

Ciutat Sostenible



Presidència

Gestió TributàriaServeis Jurídics

Presidència

Presidència

Operadors

Presidència


OBJECTIU 6. DETERMINAR ELS HÀBITATS NATURALS I LA BIODIVERSITAT APROTEGIR

Els hàbitats naturals i la biodiversitat animal i vegetal és un patrimoni de la ciutat i delsciutadans, que ha de ser objecte d’una especial protecció per les administracionsresponsables. La conservació del patrimoni natural, però, requereix prèviament la definiciócom a tal, a través d’una catalogació concreta, que es convertirà en garantia de conservació.

ACCIONS:

6.1. Creació d’un Catàleg del Patrimoni Natural de Mataró



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Operadors en l’àmbit del medi ambient Servei de Ciutat Sostenible


Programació



1.1. Elaboració d’un Catàleg del patrimoni natural deMataró





3.1. Implantació (conservació) del Catàleg depatrimoni natural de Mataró.

4. VIGÈNCIA





3r trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

1r trim. 2006

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Urbanisme


Coordinador PSLUrbanisme

Urbanisme

Urbanisme


Coordinador PSL

Presidència

Operadors


OBJECTIU 7. PROMOURE AMB UNA FISCALITAT FAVORABLE LES INICIATIVESMEDIAMBIENTALS

Una de les possible eines per promoure comportaments i accions en benefici del mediambient és l’aplicació de mesures d’ecofiscalitat (aigua, energia, residus, etc.), en la direccióde fomentar amb rebaixes impositives aquelles iniciatives que contribueixin a la millora del’entorn.

ACCIONS:

7.1. Aplicació de mesures d’ecofiscalitat



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Gestió Tributària Operadors en l’àmbit del medi ambient


Programació



1.1. Planificació de noves mesures d’ecofiscalitat





3.1. Implantació de noves mesures d’ecofiscalitat3.2. Aplicació de les mesures d’ecofiscalitat existents

4. VIGÈNCIA





2005/2007

2005/20072005/2007

2005/20072005/2007

2005/2007Permanent

Contínua

Anual

Anual

Anual

Ciutat Sostenible



Gestió TributàriaGestió Tributària

Ciutat Sostenible

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Gestió Tributària

Presidència


OBJECTIU 8. PROMOURE LA UTILITZACIÓ DOMÈSTICA D’ENERGIES RENOVABLES

El model energètic actual està basat en fonts no renovables i altament contaminants (en laproducció i el consum): centrals tèrmiques i atòmiques, motors de combustió, etc. Lautilització de l’energia en l’àmbit domèstic (electricitat/gas) no és aliena a aquesta dinàmica,sovint imposada per la mateixa estructura del mercat energètic.

No obstant això, existeixen i s’estan desenvolupant noves formes d’energia domèstica,basades en fonts renovables que -en el cas ideal que s’extenguessin a bona part de lapoblació-, permetrien minimitzar considerablement l’impacte de la producció i el consumenergètic sobre el medi ambient. L’exemple més senzill i més fàcilment promovible per lesadministracions és el de l’energia solar, ja sigui tèrmica (aigua/calefacció) o fotovoltaica(electricitat).

ACCIONS:

8.1. Elaboració d’una ordenança promotora d’energies renovables



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Operadors en l’àmbit del medi ambient Serveis Jurídics


Programació



1.1. Elaboració d’una Ordenança d’energiesrenovables.





3.1. Implantació de l’Ordenança d’energies renovables

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2007

2n trim. 20072n trim. 2007

2n trim. 20072n trim. 2007

4t trim. 2007

Contínua

Anual

4t trim. 20074t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

Ciutat Sostenible



Ciutat Sostenible

Ciutat Sostenible



Serveis Jurídics

Presidència

Operadors

Presidència


OBJECTIU 9. ACTUAR DAVANT ELS NOUS RISCOS AMBIENTALS

El “progrés”, els canvis propis de la dinàmica mediambiental, l’acció combinada de diversosagents… han comportat l’aparició de nous riscos (radiacions, residus tòxics, canvi climàtic,ozó, etc.), difícils de concretar i valorar, precisament pel seu caràcter novedós. Fins i tot,tenim el coneixement, potser no científicament demostrable però si intuïtiu, quedeterminades pràctiques o agressions al medi ambient tindran en el futur efectes nocius queara ni imaginem i que amenacen la nostra subsistència i la qualitat de vida.

Davant la possibilitat més o menys imminent que es desenvolupin noves formes de riscambiental, cal mantenir una atenció/precaució permanent sobre els indicis que puguinmanifestar i que permetin anticipar les actuacions.

ACCIONS:

9.1. Avaluació a Mataró dels riscos mediambientals observats a altresciutats i indrets (observatori preventiu).

9.2. Elaboració de programes d'actuació davant riscos mediambientalsnous o imminents.

9.3. Seguiment dels nous riscos detectats i desenvolupament delsprogrames de prevenció/control ja elaborats.



Organització


Protecció Civil

OPERADORS IMPLICATS

Servei de Ciutat Sostenible Operadors en l’àmbit del medi ambient


Programació



1.1. Anàlisi comparativa i seguiment de riscosambientals.

1.2. Elaboració de programes d’actuació davant nousriscos ambientals.





3.1. Implantació i desenvolupament dels programesd’actuació.

4. VIGÈNCIA





Permanent

Permanent

PermanentPermanent

PermanentPermanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció CivilCoordinador PSL

Coordinador PSLProtecció Civil

Protecció Civil

Protecció Civil

Protecció CivilCoordinador PSL

Coordinador PSLProtecció Civil

Operadors

Operadors

Presidència

Operadors

Presidència


OBJECTIU 10. REDUIR ELS USOS INDEGUTS DEL MEDI NATURAL

El medi natural (platges, boscos, rieres, etc.), tot i ser un bé comú, sovint és objecte d’un ússi no privatiu, sí insolidari i inadequat (hiperfreqüentació com espai d’oci, abocaments,construccions il·legals…), cosa que es tradueix en una degradació de les seves condicions ivalor intrínsec.

La protecció dels espais naturals, cada vegada més escassos, exigeix l’adopció de mesuresdecidides de prevenció i de control.

ACCIONS:

10.1. Realització d’accions informatives sobre conservació del mediambient.

10.2. Realització de serveis de vigilància a la zona litoral i de muntanya



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Operadors en l’àmbit del medi ambient Policia Local Protecció Civil


Programació



1.1. Planificació d’accions informatives sobreconservació del medi ambient.





3.1. Realització d’accions informatives sobreconservació del medi ambient.

3.2. Realització de serveis de vigilància a la zonalitoral i de muntanya.

4. VIGÈNCIA





Anual

AnualAnual

AnualInici acció

Permanent

Estiu

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Ciutat Sostenible



Ciutat Sostenible

Policia Local /Protecció Civil

Ciutat Sostenible


Coordinador PSL

Presidència

Presidència

Presidència


INDICADORS ANUALS

INDICADORS


RISCOS- Explotació dels aqüífers- Qualitat dels aqüífers- Nivell d’ozó (dies/any ozó > 180 ng/m3)- Emissions de gasos de vehicles (% infractors)- Soroll de vehicles (% infractors)- Índex de qualitat de l’aire- Emissions efecte hivernacle (Tm CO2/hab/any)- Reutilització/reciclatge de residus sòlids (% total)- Qualitat sanitària de l’aigua de la platja

ACTIVITATS

CONTROLS PREVENTIUS- Aigües- Soroll a la via pública- Soroll de vehicles- Fum de vehicles- Ozó

PROGRAMA DE FORMACIÓ MATARÓ SOSTENIBLE- Centres escolars participants- Alumnes assistents

5.1. PLA D’INFORMACIÓI ANÀLISI DE LA SEGURETAT PÚBLICA

PLA D’INFORMACIÓ I ANÀLISI DE LA SEGURETAT PÚBLICA Pàg. 2________________________________________________

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Sistema d’informació compartit 6

Objectiu 2. Protecció de dades personals 8

Objectiu 3. Percepcions dels ciutadans 10

Objectiu 4. Fonts d’informació 12

Objectiu 5. Informació confidencial 14

Objectiu 6. Informació i policia de proximitat 16

Objectiu 7. GIS de seguretat pública 18

Objectiu 8. Gestió del Pla de Seguretat Local 20

Objectiu 9. Estudis sobre seguretat pública 22

Objectiu 10. Enquesta de seguretat pública 24


PRESENTACIÓ

La gestió del coneixement, el tractament i l’anàlisi d’informació han esdevingut una einaestratègica per a les organitzacions modernes, entre elles les que operen en l’àmbit de laseguretat pública.

En el cas de Mataró, els principis del Pla de seguretat local (proximitat, prevenció,transversalitat…) s’han de traduir en un sistema integral de gestió d’informació, quetingui per objecte maximitzar el coneixement de les necessitats dels ciutadans ioptimitzar l’eficàcia amb què s’hi respon.

Un sistema basat en l’articulació de diverses fonts d’informació, en un tractamentcentralitzat, en l’anàlisi des d’una perspectiva global i en el suport d’eines informàtiquesper al registre i l’explotació de les dades.

En un passat relativament llunyà, quan el dinamisme i la complexitat de les ciutats erenmenors; quan els conceptes de qualitat i millora contínua dels serveis públics eren quasidesconegut; i quan el nivell d’exigència dels ciutadans era mínim, l’organització il’activitat dels cossos de policia es planificava sobretot en funció dels criteris personalsde polítics i directius. L’experiència, la intuïció i l’autoritat eren els principals instrumentsde decisió i de gestió.

Amb el temps, però, les ciutats han crescut en tamany i complexitat, i els serveis públicshan adquirit amb els ciutadans importants compromisos de qualitat, donant lloc a nousmodels de gestió.

En aquesta línia, la seguretat pública moderna, que es fonamenta en anàlisis i decisionseminentment tècniques, ha trobat en els sistemes de gestió d’informació un instrumentbàsic per a la direcció dels serveis vers la qualitat i la millora contínua.

Des del punt de vista dels objectius, la informació relativa al Pla de seguretat locals’estructurarà en tres nivells complementaris:

1. Informació estratègica, orientada al disseny de les estratègies generals ("què fer")

2. Informació de gestió, avaluada per organitzar el sistema de seguretat ("com fer")

3. Informació executiva, en funció de la qual s’impulsen les accions ("fer")


Per tant, la informació, haurà de respondre a les següents funcions:

1. Diagnosi. Conèixer la situació de partida (pròpia i de l'entorn), el context i lescondicions en què es desenvolupa el Pla de seguretat local, i la capacitatd'intervenció de l'organització.

2. Planificació. Dissenyar de forma realista els objectius que es pretén assolir iels mitjans (humans, materials i organitzatius) per aconseguir-ho.

3. Seguiment. Supervisar de forma periòdica el desenvolupament del Pla,establint tres eixos bàsics d'informació/control:

a) Sobre la dinàmica de l’estat de la seguretat i l’organització delsoperadors, que pot haver-se modificat des de la diagnosi inicial.

b) Sobre l'activitat desenvolupada pels operadors implicats en les diferentsaccions dissenyades per assolir els objectius establerts.

c) I, en definitiva, sobre els resultats parcials que es van assolint, els qualsofereixen una mesura del treball realitzat, del progrés vers els objectiusfinals i de les possibles correccions que s'hagin d'introduir en laplanificació.

4. Avaluació. Analitzar els resultats finals i el grau d'acompliment dels objectiusfixats; valorar el treball de les diferents unitats i l'eficàcia, l’eficiència,l’economia, etc. dels mitjans i dels procediments emprats; i proposar lesmodificacions necessàries per a millorar els resultats de futures planificacions.

Resumint, l’objectiu general del Pla d’Informació i Anàlisi de la Seguretat Pública ésconvertir la informació en un instrument de decisió i direcció vers la qualitat i la milloracontínua dels serveis de seguretat pública.

GESTIÓ D’INFORMACIÓ INFORMACIÓ DE GESTIÓ


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



10

10

6

7

2

3

18

20

5

2

Seguretat de la informació confidencial

Protecció de dades de caràcter personal

Garantir la seguretat d’aquelles informacions que, pel seu contingutconfidencial, hagin de tenir un accés i ús restringits.

Garantir la protecció dels drets dels ciutadans en el registre i el tractamentde dades de caràcter personal.

OPORTUNITATS

6

7

6

3

4

4

16

16

8

10

Portal corporatiu de l’Ajuntament de Mataró

Enquesta de seguretat pública de Catalunya

Impulsar i potenciar l’ús del Portal Corporatiu de l’Ajuntament com ainstrument per a la gestió del Pla de seguretat local.

Realitzar a Mataró una enquesta de seguretat pública específica, querespongui als diferents àmbits del Pla de seguretat local.


7

5

8

6

3

4

18

15

6

9

Policia de proximitat

Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Mataró

Desenvolupar la capacitat de gestió d’informació sobre la seguretat públicade la policia de proximitat.

Integrar l’anàlisi de la seguretat pública i els estudis elaborats perl’Ajuntament de Mataró.

PUNTS FEBLES

10

6

9

7

10

8

8

7

5

5

3

4

25

19

20

18

1

4

3

7

Manca d’integració de la informació relativa al Pla deseguretat local.

Escàs coneixement de la informació disponible pelsdiferents operadors del sistema de seguretat pública.

Manca d’informació sobre les percepcions ciutadanes enmatèria de seguretat pública.

Escassa territorialització de la informació

Desenvolupar un sistema informació compartit per integrar les dadesgenerals relatives a l’estat de la seguretat pública i el seguiment del Pla deseguretat local.

Millorar el coneixement de les fonts d’informació sobre seguretat públicadisponibles a Mataró per part dels operadors implicats.

Disposar d’informació sistematitzada sobre les percepcions dels ciutadansen relació amb la seguretat pública.

Implantar un GIS sobre seguretat pública


OBJECTIU 1. DESENVOLUPAR UN SISTEMA INFORMACIÓ COMPARTIT PERINTEGRAR LES DADES GENERALS RELATIVES A L’ESTAT DE LASEGURETAT PÚBLICA I EL SEGUIMENT DEL PLA DE SEGURETATLOCAL

El Pla de seguretat local articula el treball i la informació dels diferents operadors del sistemade seguretat pública. Per al seguiment de l’execució del Pla, de les accions que integra i deles dades d’interès relacionades, cal desenvolupar un sistema d’informació global(indicadors, bases de dades, informes), en què els diferents operadors puguin registrardades i veure l’estat en què es troba el desenvolupament del Pla de seguretat local.

ACCIONS:

1.1. Implantació d’un sistema d’indicadors global sobre la seguretatpública a Mataró.

1.2. Desenvolupament d’una base de dades en xarxa per al registre de lainformació general relativa a l’estat de la seguretat pública i elseguiment de l’execució del Pla de seguretat local.

1.3. Disseny i elaboració d’un informe periòdic (trimestral/anual) per alseguiment i la valoració del Pla de seguretat local.

1.4. Definició d’un protocol d’organització de la informació



Organització


Coordinador del PSL

OPERADORS IMPLICATS

Gabinet d’Estudis del Departament d’Interior Servei d’Estudis i Planificació Serveis d’Informació i Telecomunicacions


Programació



1.1. Anàlisi de la informació disponible1.2. Elaboració d’un sistema d’indicadors1.3. Elaboració d’una base de dades1.4. Elaboració d’un model d’informe1.5. Elaboració d’un protocol d’organització





4. VIGÈNCIA





2n trim. 20053r trim. 20053r trim. 20053r trim. 20053r trim. 2005

3r trim. 20053r trim. 2005

4t trim. 2005

Contínua

Anual

PermanentPermanent

Permanent

Coordinador PSLCoordinador PSLCoordinador PSLCoordinador PSLCoordinador PSL

Coordinador PSLCoordinador PSL

Coordinador PSL

Coordinador PSL


Coordinador PSL


Serveis Informació

Operadors


OBJECTIU 2. GARANTIR LA PROTECCIÓ DELS DRETS DELS CIUTADANS EN ELREGISTRE I EL TRACTAMENT DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL

Per imposició legal, el registre i el tractament de dades de caràcter personal estan sotmesosa un control estricte amb la finalitat de garantir la protecció dels drets individuals delsinteressats.En aquest context, la informació relativa a la seguretat pública és mereixedora d’unaprotecció prioritària, ja que el contingut està directament vinculat a l’honor, la intimitat i laimatge de les persones.

Per aquest motiu, és fonamental que els responsables de gestionar informació de caràcterpersonal coneguin i apliquin els criteris de treball necessaris per a garantir la protecció delsdrets dels ciutadans.

ACCIONS:

2.1. Elaboració d’una guia bàsica sobre protecció de dades de caràcterpersonal.



Organització


Coordinador del PSL

OPERADORS IMPLICATS

Agència de Protecció de Dades Servei Jurídic Administratiu de Via Pública


Programació



1.1. Anàlisi de la legislació vigent1.2. Consulta sobre protecció de dades1.3. Consulta jurídica1.4. Elaboració de la guia




3.1. Implantació de la guia

4. VIGÈNCIA




3r trim. 20053r trim. 20053r trim. 20054t trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

1r trim. 2006

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

Coordinador PSLCoordinador PSLCoordinador PSLCoordinador PSL


Coordinador PSL

Coordinador PSL


Agència P. DadesServei Jurídic

Operadors


OBJECTIU 3. DISPOSAR D’INFORMACIÓ SISTEMATITZADA SOBRE LESPERCEPCIONS DELS CIUTADANS EN RELACIÓ A LA SEGURETATPÚBLICA

En darrera instància, la seguretat és un servei públic, prestat per una sèrie d’operadors quehan de respondre a les necessitats i les demandes dels ciutadans, que en són els usuaris.Per oferir un servei adequat a les demandes i les expectatives del ciutadà, però, elsoperadors han de conèixer adequadament la percepció que els ciutadans tenen de laseguretat pública, tant des del punt de vista dels nivells de seguretat com de lesorganitzacions que hi actuen. En conseqüència, i atès que aquest es un àmbit d’informacióescassament desenvolupat, cal millorar el coneixement de l’opinió pública en matèria deseguretat.

ACCIONS:

3.1. Elaboració d’una proposta de millora relativa a la gestiód’informacions significatives per a analitzar la percepció delsciutadans sobre la seguretat pública.

3.2. Incorporació al Pla de seguretat local d’un sistema d’indicadors sobreles percepcions de la ciutadania.



Organització


Coordinador del PSL

OPERADORS IMPLICATS

Operadors de seguretat pública Servei d’Estudis i Planificació


Programació



1.1. Anàlisi de les fonts d’informació disponibles sobrepercepcions ciutadans.

1.2. Anàlisi de la sistematització de la informació1.3. Elaboració d’una proposta de millora1.4. Elaboració del sistema d’indicadors




3.1. Implantació de les millores3.2. Implantació d’un sistema d’indicadors

4. VIGÈNCIA





3r trim. 2006

3r trim. 20064t trim. 20064t trim. 2006

4t trim. 20064t trim. 2006

1r trim. 20071r trim. 2007

Contínua

Anual

4t trim. 20074t trim. 2007

4t trim. 2007

Servei d’Estudis

Servei d’EstudisServei d’EstudisCoordinador PSL

Servei d’EstudisCoordinador PSL


Coordinador PSL


Coordinador PSL

OperadorsOperadors


OBJECTIU 4. MILLORAR EL CONEIXEMENT DE LES FONTS D’INFORMACIÓ SOBRESEGURETAT PÚBLICA DISPONIBLES A MATARÓ PELS OPERADORSIMPLICATS

Tots els operadors que treballen en la seguretat pública de Mataró disposen d’un importantvolum d’informació a les seves bases de dades. Evidentment, aquesta informació estàrelacionada sobretot amb l’àmbit específic de la seguretat. No obstant això, en el marc d’unmodel de seguretat global (transversal) resulta evident que moltes informacions poden serd’interès per a la resta d’operadors.

Per corregir l’escàs coneixement de la informació global existent sobre seguretat pública aMataró, cal enumerar i detallar les diferents fonts disponible.

ACCIONS:

4.1. Elaboració d’un catàleg de fonts d’informació sobre seguretat públicaa Mataró.



Organització


Servei d’Estudis i Planificació

OPERADORS IMPLICATS

Coordinador PSL Operadors de seguretat pública


Programació



1.1. Realització d’un qüestionari sobre fontsd’informació entre els operadors de seguretat.

1.2. Identificació de fonts d’informació externes1.3. Anàlisi de les fonts d’informació




3.1. Elaboració i difusió del catàleg de fontsd’informació.

4. VIGÈNCIA




3r trim. 2005

3r trim. 20054t trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

1r trim. 2006

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

Servei d’Estudis

Coordinador PSLServei d’Estudis


Servei d’Estudis

Servei d’Estudis


Coordinador PSL

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Coordinador PSL


OBJECTIU 5. GARANTIR LA SEGURETAT D’AQUELLES INFORMACIONS QUE, PELSEU CONTINGUT CONFIDENCIAL, HAGIN DE TENIR UN ACCÉS I ÚSRESTRINGITS

Per definició, “la informació sobre seguretat ha de ser segura”. Els perjudicis que es podenproduir per al desenvolupament de les accions planificades, les situacions d’alarmisme quepot generar una informació inadequada, les vulneracions legals en què es pot incórrer, etc.obliguen a protegir l’accés i l’ús de la informació confidencial, d’acord amb els criteris queestableixin la normativa vigent i les organitzacions responsables.

ACCIONS:

5.1. Elaboració d’una guia bàsica de seguretat i confidencialitat en lainformació.



Organització


Cos de Mossos d’Esquadra

OPERADORS IMPLICATS

Coordinador PSL Policia Local Serveis Jurídics del Departament d’Interior


Programació



1.1. Anàlisi de la legislació vigent1.2. Consulta jurídica1.3. Elaboració de la guia




3.1. Implantació de la guia

4. VIGÈNCIA




3r trim. 20063r trim. 20064t trim. 2006

4t trim. 20064t trim. 2006

1r trim. 2007

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

M. EsquadraM. EsquadraM. Esquadra

M. EsquadraCoordinador PSL

Coordinador PSL

M. Esquadra

M. EsquadraCoordinador PSL

Dept. InteriorCoordinador PSL

Operadors


OBJECTIU 6. DESENVOLUPAR LA CAPACITAT DE GESTIÓ D’INFORMACIÓ SOBRELA SEGURETAT PÚBLICA DE LA POLICIA DE PROXIMITAT

La Policia de Catalunya (Policia Local / Cos de Mossos d’Esquadra) ha apostat a Matarópels models de policia de proximitat (Policia de Barri / Relacions amb la Comunitat), basatsen el desplegament territorial i la proximitat al ciutadà com a estratègies per a optimitzar elconeixement i l’eficàcia amb què es respon a les necessitats concretes de la ciutat.

Per la seva condició de serveis amb una presència continuada al territori, la policia deproximitat és coneixedora d’una gran quantitat d’informació relativa a la seguretat pública(més enllà de les seves competències en seguretat ciutadana, viària, administrativa oassistencial). La policia de proximitat, doncs, pot esdevenir –amb una gestió adequada– unafont d’informació de gran utilitat per a la resta d’operadors del sistema de seguretat públicalocal.

ACCIONS:

6.1. Elaboració d’una proposta de millora relativa a la gestió d’informacióde seguretat pública per Policia Local (Policia de Barri) i Mossosd’Esquadra (Relacions amb la Comunitat).



Organització


Policia Local

OPERADORS IMPLICATS

Coordinador PSL Mossos d’Esquadra


Programació



1.1. Inventari d’informació registrada per Policia Local1.2. Inventari d’informació registrada per M. Esquadra1.3. Anàlisi sistemàtica de la informació d’interès per a

la resta d’operadors de seguretat pública.1.4. Elaboració d’una proposta de millora




3.1. Implementació de les millores

4. VIGÈNCIA





4t trim. 2005

4t trim. 20054t trim. 2005

2n trim. 2006

Contínua

Anual

4t trim. 20074t trim. 2007

Policia LocalM. EsquadraPolicia Local

Policia Local


Policia Local

Policia Local


M. Esquadra

M. Esquadra


OBJECTIU 7. IMPLANTAR UN GIS SOBRE SEGURETAT PÚBLICA

L’activitat de les administracions i els serveis públics que operen en l’àmbit local, per la sevaproximitat al ciutadà, tenen sovint un fort component territorial, que obliga a concretar dins elmunicipi les realitats (situació, necessitats, demandes…) particulars de les diferents zones.

Una eina de gran utilitat per a la gestió d’informació des d’una perspectiva territorial són elsistemes d’informació geogràfica (GIS), que integren en un mateix aplicatiu bases de dadesespacials i cartografia digital.

La seguretat pública no és aliena a aquesta necessitat d’informació territorial ni a lespossibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Per tant, un GIS de seguretat pública potser un instrument de valor estratègic per a conèixer i analitzar l’estat de la seguretat a laciutat.

ACCIONS:

7.1. Desenvolupament i implantació d’un sistema d’informació geogràficaque integri informació de la ciutat i dades sobre l’estat de la seguretatpública.



Organització


Coordinador PSL

OPERADORS IMPLICATS

Divisió del Pla Informàtic (D.G. Seguretat Ciutadana) Servei d’Estudis i Planificació Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions


Programació



1.1. Anàlisi dels aplicatius GIS del Departamentd’Interior de la Generalitat.

1.2. Anàlisi de la informació de la ciutat representablecartogràficament.

1.3. Anàlisi de la informació de seguretat públicarepresentable cartogràficament.

1.4. Estudi valoratiu de possibles aplicacions GIS1.5. Elaboració del projecte




3.1. Desenvolupament de l’aplicació GIS3.2. Implementació del GIS

4. VIGÈNCIA




3r trim. 2006

3r trim. 2006

3r trim. 2006

4t trim. 20064t trim. 2006

1r trim. 20071r trim. 2007

3r trim. 20074t trim. 2007

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

Coordinador PSL

Servei d’Estudis

Coordinador PSL

Servei InformacióServei Informació

Servei InformacióCoordinador PSL


Coordinador PSL


Divisió Informàtica

Coordinador PSL

Servei Informació


OBJECTIU 8. IMPULSAR I POTENCIAR L’ÚS DEL PORTAL CORPORATIU DEL’AJUNTAMENT COM A INSTRUMENT PER A LA GESTIÓ DEL PLA DESEGURETAT LOCAL

El Portal Corporatiu de l’Ajuntament de Mataró constitueix un canal transversal decomunicació i gestió d’informació, obert a través d’Internet a tot l’Ajuntament i a la restad’operadors de la seguretat pública a Mataró.

El desenvolupament del Pla de seguretat local, que implica un important intercanvid’informació entre un gran nombre d’operadors, serveis, departaments, administracions…,necessita establir vies de comunicació úniques i compartides, a través de les quals gestionarla informació de manera eficaç i àgil.

Per les possibilitats que ofereix, el Portal Corporatiu de l’Ajuntament de Mataró pot convertir-se en un canal d’informació per a tots els implicats en l’execució del Pla de seguretat local.

ACCIONS:

8.1. Desenvolupament de noves eines d’informació per a la gestió del Plade seguretat local a través del Portal Corporatiu de l’Ajuntament.



Organització


Coordinador PSL

OPERADORS IMPLICATS

Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions


Programació



1.1. Anàlisi de les prestacions del Portal Corporatiu1.2. Anàlisi de les possibilitats d’aplicació per a la

gestió del Pla de seguretat local1.3. Elaboració del projecte




3.1. Desenvolupament del projecte3.2. Implementació del projecte

4. VIGÈNCIA




2n trim. 20062n trim. 2006

3r trim. 2006

3r trim. 20063r trim. 2006

4t trim. 20061r trim. 2007

Contínua

Anual

4t trim. 20074t trim. 2007


Servei Informació



Coordinador PSL


Coordinador PSL

Servei Informació


OBJECTIU 9. INTEGRAR L’ANÀLISI DE LA SEGURETAT PÚBLICA I ELS ESTUDISELABORATS PER L’AJUNTAMENT DE MATARÓ

L’Ajuntament de Mataró disposa d’un Servei d’Estudis i Planificació, responsable, entrealtres, de l’anàlisi de la situació socioeconòmica a la ciutat. Una anàlisi que en endavanthaurà de mantenir una estreta vinculació amb el desenvolupament del Pla de seguretatlocal. D’una banda, perquè la situació socioeconòmica de la ciutat és una informació dereferència que han de tenir presents els diferents plans de seguretat. I, de l’altra, perquè elmateix diagnòstic de la seguretat pública pot constituir una perspectiva a englobar en laimatge general de la ciutat.

ACCIONS:

9.1. Incorporació d’indicadors socioeconòmics generals de Mataró alsistema d’indicadors del Pla de seguretat local.

9.2. Incorporació d’indicadors de seguretat pública als sistemesd’indicadors elaborats per l’Ajuntament de Mataró.



Organització


Coordinador PSL

OPERADORS IMPLICATS

Servei d’Estudis i Planificació


Programació



1.1. Anàlisi dels indicadors socioeconòmics de Mataró1.2. Anàlisi dels indicadors significatius per a la

seguretat pública.1.3. Anàlisi dels indicadors de seguretat pública de

Mataró.1.4. Anàlisi dels indicadors significatius per a definir la

situació social de la ciutat.




3.1. Implementació d’indicadors socioeconòmics en elPla de seguretat local.

3.2. Implementació d’indicadors de seguretat públicaen els estudis socioeconòmics de l’Ajuntament.

4. VIGÈNCIA




3r trim. 2006

3r trim. 2006

3r trim. 2006

3r trim. 2006

4t trim. 20064t trim. 2006

1r trim. 2007

1r trim. 2007

Contínua

Anual

4t trim. 20074t trim. 2007

Servei d’Estudis

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Servei d’Estudis


Coordinador PSL

Servei d’Estudis

Coordinador PSL


Servei d’Estudis

Coordinador PSL

Servei d’Estudis


OBJECTIU 10. REALITZAR A MATARÓ UNA ENQUESTA DE SEGURETAT PÚBLICAESPECÍFICA, QUE RESPONGUI ALS DIFERENTS ÀMBITS DEL PLA DESEGURETAT LOCAL

Una possible eina per a l’anàlisi de l’estat de la seguretat pública i la valoració de lespercepcions ciutadanes és la realització d’enquestes. En l’actualitat, el Departamentd’Interior elabora anualment l’enquesta de Seguretat Pública de Catalunya, mitjançantentrevistes telefòniques a tot els país, entre les qual s’inclou un número d’entrevistesrelativament significatiu a ciutadans de Mataró.

L’enquesta per tot Catalunya, però, no s’ajusta exactament als àmbits d’interès del Pla deseguretat local de Mataró. Per tant, cal desenvolupar un model d’enquesta específic per aMataró, que respongui a les preguntes que hi plantegen els diferents operadors en relacióamb les qüestions específiques sobre les que estan treballant.

ACCIONS:

10.1. Elaboració d’una proposta de millora de l’enquesta de seguretatpública de Catalunya.

10.2. Disseny i realització d’una enquesta de seguretat pública a Mataró



Organització


Coordinador PSL

OPERADORS IMPLICATS

Gabinet d’Estudis del Departament d’Interior Servei d’Estudis i Planificació


Programació



1.1. Anàlisi de l’enquesta de seguretat pública deCatalunya.

1.2. Anàlisi de les necessitats d’informació del Pla deseguretat local de Mataró.

1.3. Elaboració d’una proposta de millora del’enquesta de seguretat pública de Catalunya.

1.4. Elaboració d’una proposta d’enquesta deseguretat pública de Mataró.




3.1. Implementació de millores en l’enquesta deseguretat pública de Catalunya.

3.2. Realització d’una enquesta de seguretat pública aMataró.

3.3. Elaboració de resultats

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2006

1r trim. 2006

3r trim. 2006

3r trim. 2006

3r trim. 20063r trim. 2006

1r trim. 2007

2n trim. 2007

3r trim. 2007

3r trim. 2007

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

4t trim. 2007

Coordinador PSL

Servei d’Estudis

Coordinador PSL

Servei d’Estudis


Gabinet d’Estudis

Servei d’Estudis

Servei d’Estudis

Coordinador PSL


Coordinador PSL

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Coordinador PSL

5.2. PLA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Conscienciació dels riscos 6

Objectiu 2. Percepcions dels ciutadans 8

Objectiu 3. Associacions de veïns 10

Objectiu 4. Informació als ciutadans 12

Objectiu 5. Consell de Seguretat i Prevenció 14

PLA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

Amb l’entrada en vigor de la Llei 4/2003 s’ha iniciat el desenvolupament d’un noumodel de seguretat pública en l’àmbit local, en què es subratllen el caràcter globaldel sistema i la participació ciutadana com un instrument fonamental per a optimitzarel coneixement sobre les necessitats, les percepcions i les demandes de la població,i millorar l’eficàcia amb què s’hi respon.

La seguretat, doncs, es concep com un servei públic que integra diversos àmbitsd’actuació (policia, protecció civil, via pública, sanitat, assistència social, mediambient, civisme, etc.) i que s’ha d’organitzar en funció dels requeriments delsdestinataris, els ciutadans.

Per tant, la participació ciutadana en el sistema de seguretat local no és unaconcessió testimonial, sinó una necessitat, i implica l’establiment de diversos canalsde comunicació, col·laboració i coordinació entre la ciutadania i els cossos, elsserveis i els òrgans responsables de la seguretat pública.

Respecte de la participació ciutadana, l’article 32 de la Llei 4/03 estableix el següent:

1. Els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat públicamitjançant les associacions i les entitats que tenen representació a lesjuntes locals.

2. Els òrgans competents per a l'aprovació dels plans de seguretat poden ferles consultes prèvies que creguin necessàries a les associacions i lesentitats que representin interessos i col·lectius que en resultin afectats.

Finalment, en relació al dret d’informació dels ciutadans, l’article 33 indica:

1. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les situacions d'especial riscper a la seguretat pública que afectin llur comunitat, i de les mesurespreventives adequades per a afrontar-les.

2. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les mesures previstes en elsplans de seguretat que puguin afectar llurs drets i interessos i el normaldesenvolupament de la convivència ciutadana.

3. Els òrgans competents per a aprovar els plans i les mesurescorresponents per afrontar situacions d'especial risc han d'establir elsmitjans adequats per a la difusió pública de les informacions a què fanreferència els apartats 1 i 2.


Arribats a aquest punt, doncs, s’obre la possibilitat i la necessitat d’atorgar una novadimensió als organismes de participació ciutadana en l’àmbit de la seguretat pública–entre ells el Consell de Seguretat i Prevenció–, que en aquest nou context had’esdevenir una eina d’intervenció permanent i activa de la ciutadania en el sistemade seguretat, que estableixi un diàleg constant amb la Junta Local de Seguretat i queefectuï un seguiment continu dels plans de seguretat municipals.

Amb l’objectiu de potenciar la participació ciutadana, s’ha elaborat un nou Reglamentdel Consell de Seguretat i Prevenció, que s’haurà de desenvolupar plenament en elspropers anys. Al seu article 2 el Reglament assenyala que la participació ciutadanaen el sistema de seguretat pública i en el Consell de Seguretat i Prevenció significa:

a) Informació. Els cossos, els serveis i els òrgans amb competències enmatèria de seguretat pública hauran de proporcionar als ciutadans lainformació adequada sobre l’estat de la seguretat i les actuacions quedesenvolupin en els diferents àmbits.

El contingut de la informació estarà condicionat per les reserves que siguinnecessàries a l’objecte de garantir l’eficàcia de les actuacions i la proteccióde les dades confidencials.

b) Consulta. Els responsables de la seguretat pública a Mataró consultaranels representants de la ciutadania en l’elaboració i l’execució dels plans deseguretat local, a l’objecte de conèixer les seves necessitats, percepcions idemandes.

c) Proposta. Els representants de la ciutadania presentaran les propostesque considerin adients per a la millora de l’estat de seguretat pública i delsserveis que s’efectuen en aquest àmbit.

d) Acció. Els ciutadans hauran de participar de manera activa en l’execucióde les accions planificades per a millorar la seguretat pública,especialment quan aquestes tinguin un caràcter preventiu, formatiu oinformatiu.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



10 10 3 23 1 La percepció dels riscos dels ciutadans és molt baixa. Conscienciar els ciutadans dels principals riscos existents en relació amb lespersones, els béns, el medi ambient, la convivència i la qualitat de vida.

OPORTUNITATS

7 8 2 20 3 Forta implantació de l’associacionisme veïnal Potenciar les associacions de veïns com a interlocutors en matèria deseguretat pública.


8 7 4 19 5 Nova organització del Consell de Seguretat i Prevenció Desenvolupar plenament l’organització i el funcionament del Consell deSeguretat i Prevenció.

PUNTS FEBLES

9

8

9

8

3

4

21

20

2

4

Manca d’informació per a conèixer les percepcions delsciutadans en relació a la seguretat pública.

Desconeixement dels ciutadans de l’organització i elsserveis de seguretat pública.

Millorar la informació sobre les percepcions dels ciutadans en matèria deseguretat pública.

Millorar la informació als ciutadans sobre l’organització de la seguretatpública local.


OBJECTIU 1. CONSCIENCIAR ELS CIUTADANS DELS PRINCIPALS RISCOSEXISTENTS EN RELACIÓ AMB LES PERSONES, ELS BÉNS, EL MEDIAMBIENT, LA CONVIVÈNCIA I LA QUALITAT DE VIDA

Com en qualsevol altra activitat, la participació dels ciutadans en les qüestions relacionadesamb la seguretat pública està condicionada per la pròpia percepció (seguretat subjectiva) dela situació en què es troba. En aquest sentit, sovint es constata que la percepció dels riscosés excessivament baixa en els ciutadans; fet que es tradueix en conductes imprudents o demanca de prevenció i en una escassa implicació en els problemes de la seguretat pública.

Per aquest motiu, cal desenvolupar accions que contribueixin a conscienciar els ciutadansdels riscos que els envolten i que els motivin a implicar-se en el sistema local de seguretatpública. Una sèrie d’accions que, orientades específicament als diferents àmbits de laseguretat, s’integrin en cadascun dels plans específics locals.

ACCIONS:

1.1. Desenvolupament d’accions informatives de caràcter preventiu(campanyes de comunicació, xerrades…)

1.2. Desenvolupament d’accions formatives de conscienciació id’autoprotecció (formació en escoles, formació d’adults,simulacres...)



Organització


Serveis responsables

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Operadors de seguretat pública


Programació



1.1. Planificació de campanyes de comunicació1.2. Elaboració de programes de formació





3.1. Realització de campanyes de comunicació3.2. Desenvolupament d’accions formatives

4. VIGÈNCIA





AnualAnual

PermanentPermanent

PermanentPermanent

PermanentPermanent

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

ServeisServeis

ServeisServeis

ServeisServeis

ServeisServeis

Serveis

ServeisServeis

ServeisServeis

Presidència

Presidència

Presidència

Presidència


OBJECTIU 2. MILLORAR LA INFORMACIÓ SOBRE LES PERCEPCIONS DELSCIUTADANS EN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA

Si la seguretat és un servei públic que s’ha d’organitzar i gestionar en funció de lesnecessitats i demandes dels ciutadans, cal desenvolupar eines que permetin recollirinformació suficient sobre les percepcions dels ciutadans tant en relació amb l’estat de laseguretat pública com en relació amb l’actuació dels cossos/serveis que operen en aquestàmbit.

Per aconseguir aquest objectiu, s’han de desenvolupar canals eficaços, àgils i sistematitzatsd’atenció als suggeriments, peticions i queixes dels ciutadans, de manera que permetinobtenir-ne informació útil per a la planificació de serveis i actuacions satisfactoris per alsciutadans.

ACCIONS:

2.1. Elaboració d’una proposta de millora relativa a la gestiód’informacions significatives per a analitzar la percepció delsciutadans.

2.2. Incorporació al Pla de seguretat local d’un sistema d’indicadors sobrepercepcions de la ciutadania.

2.3. Realització d’una enquesta de seguretat pública a Mataró

2.4. Creació d’una base de dades de suggeriments, peticions i queixesrelacionades amb la seguretat pública.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Operadors de seguretat pública Servei de Recursos Humans Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions Servei d’Estudis i Planificació


Programació



1.1. Elaboració d’una proposta de millora en la gestiód’informació sobre percepció ciutadana.

1.2. Elaboració d’un sistema d’indicadors sobrepercepcions de la ciutadania.

1.3. Planificació d’una enquesta de seguretat pública1.4. Elaboració d’una base de dades de suggeriments,

peticions i queixes.





3.1. Implantació de millores en la gestió d’informaciósobre percepció ciutadana.

3.2. Implantació d’un sistema d’indicadors sobrepercepcions de la ciutadania.

3.3. Realització d’una enquesta de seguretat pública3.4. Implantació d’una base de dades de

suggeriments, peticions i queixes.

4. VIGÈNCIA- Gestió d’informació- Sistema d’indicadors- Enquesta de seguretat pública- Base de dades





4t trim. 2006

4t trim. 2006

3r trim. 20062n trim. 2007

2006/20072006/2007

2006/2007

1r trim. 2007

1r trim. 2007

2n trim. 20074t trim. 2007

ContínuaContínua

2n trim. 2007Contínua

Anual/07

Anual/07Anual/07

Anual/07Anual/07

Servei d’Estudis

Coordinador PSL

Servei d’EstudisR. Humans


Coordinador PSL

Servei d’Estudis

Coordinador PSL

Servei d’EstudisR. Humans

Coordinador PSL



Coordinador PSLServei d’Informació

Operadors

Operadors

Servei d’Informació

Presidència


OBJECTIU 3. POTENCIAR LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS COM A INTERLOCUTORSEN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA

Les associacions de veïns de Mataró i la seva federació constitueixen un agent fonamentalper a la participació ciutadana en l’activitat social i política de la ciutat; i ho han d’arribar aser també en relació amb la seguretat pública, mantenint una interlocució permanent i activaamb els diferents operadors del sistema local.

ACCIONS:

3.1. Presentació del Pla de seguretat local a les associacions de veïns

3.2. Participació de les associacions de veïns en les comissions de treballdel Consell de Seguretat i Prevenció.

3.3. Realització de sessions informatives/formatives a les associacions deveïns.



Organització


Servei de Participació Ciutadana i Territori

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Consell de Seguretat i Prevenció Operadors de seguretat pública


Programació



1.1. Programació de la presentació del Pla deseguretat local a les associacions de veïns.

1.2. Creació de comissions de treball del Consell deSeguretat i Prevenció.

1.3. Programació sessions informatives/formatives ales associacions de veïns.





3.1. Presentació del Pla de seguretat local a lesassociacions de veïns.

3.2. Treball de les comissions del Consell deSeguretat i Prevenció.

3.3. Realització de sessions informatives/formatives ales associacions de veïns.

4. VIGÈNCIA





1r trim. 2005

2006

Anual

05/06/Anual


2n trim. 2005

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

Anual

AnualAnual

Participació

Cons. Seguretat

Operadors

Coordinador PSL


Participació

Cons. Seguretat

Operadors

Operadors

Coordinador PSL


Operadors

Participació

Participació

Presidència

Participació

Participació

Presidència


OBJECTIU 4. MILLORAR LA INFORMACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETATPÚBLICA LOCAL ALS CIUTADANS

Els ciutadans són els principals demandants de serveis de seguretat pública. Però…¿Tenenels ciutadans informació suficient sobre com funciona el sistema local de seguretat? Sabenqui fa què? Quins serveis poden demanar? I a qui els ha de demanar?

Una millora en la informació als ciutadans sobre l’organització de la seguretat pública localredundarà necessàriament en una major eficàcia, eficiència i qualitat del sistema, ja que lesdemandes seran més concretes i orientades.

ACCIONS:

4.1. Realització d’una campanya de comunicació sobre el Pla deseguretat local.

4.2. Elaboració d’un catàleg de serveis de seguretat pública



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Servei de Recursos Humans


Programació



1.1. Planificació d’una campanya de comunicaciósobre el Pla de seguretat local.

1.2. Elaboració d’un catàleg de serveis de seguretatpública.





3.1. Realització d’un campanya de comunicació sobreel Pla de seguretat local.

3.2. Difusió del catàleg de serveis de seguretat pública

4. VIGÈNCIA




1r trim. 2005

3r trim. 2005

20052005

20052005

2n trim. 2005

4t trim. 2005

2005

4t trim. 2005

4t trim. 2005

Coordinador PSL

R. Humans



Coordinador PSL

Presidència

Coordinador PSL

Coordinador PSL

Presidència

Coordinador PSL

Presidència

Presidència


OBJECTIU 5. DESENVOLUPAR PLENAMENT L’ORGANITZACIÓ I ELFUNCIONAMENT DEL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ

El principal òrgan de participació ciutadana en el sistema local de seguretat pública deMataró és el Consell de Seguretat i Prevenció. El canvi introduït en la concepció de laseguretat pública per la Llei 4/2003 ha motivat l’elaboració d’un nou Reglament del Consell,impulsat amb l’objectiu de promoure i canalitzar la iniciativa ciutadana en tots els àmbits dela seguretat local.

El canvi conceptual en la seguretat pública exigeix un canvi paral·lel en l’organització, lacomposició i el funcionament del Consell, que ha de desenvolupar plenament el nouReglament i crear les comissions que treballaran específicament en els diferents àmbits dela seguretat local.

ACCIONS:

5.1. Desenvolupament del Reglament del Consell de Seguretat iPrevenció.

5.2. Creació de les comissions de treball del Consell de Seguretat iPrevenció.



Organització


Consell de Seguretat i Prevenció

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Coordinador del Pla de seguretat local Operadors de Seguretat Pública Servei de Participació i Territori


Programació



1.1. Elaboració del Reglament del Consell deSeguretat i Prevenció.





3.1. Desenvolupament del Reglament del Consell3.2. Creació de les comissions de treball del Consell

4. VIGÈNCIA




2004

2004

2004

Permanent1r trim. 2005

Contínua

Anual

Anual

Ple Ajuntament

Alcalde

Alcalde

Cons. SeguretatCons. Seguretat

Operadors

Coordinador PSL

ParticipacióParticipació

5.3. PLA D’ACTUACIÓ TRANSVERSAL

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Organització del sistema local de seguretat 6

Objectiu 2. Coordinació dels operadors 8

Objectiu 3. Organització del Pla local de seguretat 10

Objectiu 4. Comunicació externa 12

Objectiu 5. Atenció a les demandes 14

PLA D’ACTUACIÓ TRANSVERSAL Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

Partint d’un concepte global/integral de la seguretat pública, un dels principisfonamentals del Pla de seguretat local de Mataró és la transversalitat, entesa com acorresponsabilitat dels diferents operadors implicats (administracions, autoritats,cossos, serveis, entitats…), que hauran de mantenir una comunicació, coordinació icol·laboració permanents, i desenvolupar/planificar actuacions conjuntes amb objectiuscompartits.

Aquest Pla específic d’actuació transversal integra aquelles accions orientades aimpulsar el funcionament eficaç i eficient del sistema local de seguretat pública,proporcionant al conjunt dels operadors les directrius i les eines per a un treballcoordinat.

De fet, l’articulació del sistema local de seguretat és un objectiu inherent al Pla deseguretat, que constitueix el programa d’actuació d’una nova organització que s’estàdefinint. D’igual forma, s’han de desenvolupar els canals d’interlocució(atenció/comunicació) amb els destinataris finals d’aquest projecte: els ciutadans. I,és clar, s’ha d’assegurar també l’execució del Pla de seguretat local mateix.

COORDINACIÓ

COORDINACIÓ

OPERADOR

OPERADOR

OPERADOR

OPERADOR

PLA SEGURETAT

LOCAL

CIUTADANS

SISTEMA LOCAL DE SEGURETAT PÚBLICA


En la construcció d’aquesta arquitectura global de la seguretat pública hi hauràdiverses qüestions a resoldre:

- La creació i la definició funcional dels nous òrgans que s’han d’introduir en elsistema per a desenvolupar un concepte global de seguretat.

- La integració en aquest sistema dels òrgans, operadors i plans ja existentsen l’àmbit de la seguretat, que s’hauran de redefinir en la forma necessàriaper a adaptar-los a aquesta estructura global, sense complicar-ne ni duplicar-ne l’organització.

- La coordinació d’un nombre d’operadors molt gran, amb criteris i models detreball molt diversos.

El resultat que finalment s’assoleixi dependrà en bona mesura de la capacitat de crearuna dinàmica de treball transversal, tenint en compte que els problemes complexosnecessiten de solucions globals.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



OPORTUNITATS


10

9

10

9

3

3

23

21

1

3

Organització i plans de seguretat d’actuació ja existents

Pla de seguretat local

Articular el sistema local de seguretat pública de Mataró Garantir el seguiment i l’avaluació del Pla de seguretat local

PUNTS FEBLES

10

7

8

10

8

8

3

3

4

23

18

20

2

5

4

El nou model de seguretat pública exigeix una majorcoordinació dels serveis implicats.

Manca d’un procediment i canal únics d’atenció asuggeriments, peticions i queixes sobre seguretat.

La comunicació externa de notícies no es gestiona comun instrument de prevenció.

Millorar la coordinació entre els operadors responsables de la seguretatpública local.

Implantar un procediment únic i centralitzat d’atenció a les demandes delsciutadans.

Millorar l’efectivitat de la comunicació externa


OBJECTIU 1. ARTICULAR EL SISTEMA LOCAL DE SEGURETAT PÚBLICA DEMATARÓ

El Pla de seguretat local pretén articular l’estructura d’un sistema integral/transversal deseguretat pública en l’àmbit local. Aquesta estructura, però, s’aixeca sobre la base del’organització i dels plans ja existents en matèria de seguretat, als quals s’haurà de donar laforma necessària per a integrar-los en aquesta nova arquitectura global, juntament amb elsque se’n vagin creant de nous a mesura que el sistema creixi.

ACCIONS:

1.1. Desenvolupament de la Llei 4/2003 i de les directrius delDepartament d’Interior sobre ordenació de la seguretat pública local.

1.2. Revisió de la composició i el funcionament de la Junta Local deSeguretat.

1.3. Coordinació amb la Junta Local de Seguretat dels òrgans ja existentsamb competències en matèria de seguretat pública.



Organització


Directors del Pla de seguretat local

OPERADORS IMPLICATS

Consell de Seguretat i Prevenció Coordinador del Pla de seguretat local Departament d’Interior Junta Local de Seguretat Operadors de seguretat pública


Programació



1.1. Elaboració de directrius sobre ordenació de laseguretat pública local.

1.2. Proposta de reorganització de la Junta Local deSeguretat.

1.3. Elaboració d’una proposta de coordinació de laJunta Local i d’altres òrgans amb competència enseguretat pública.




3.1. Desenvolupament de la Llei 4/2003 i de lesdirectrius del Departament d’Interior.

3.2. Reorganització de la Junta Local de Seguretat3.3. Coordinació de la Junta Local i d’altres òrgans

amb competència en seguretat pública.

4. VIGÈNCIA





Permanent

1r trim. 2005

1r trim. 2006

2005/2006

Permanent

2n trim. 20052n trim. 2006

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Dept. Interior

Directors PSL

Directors PSL

Directors PSL

Directors PSL

Directors PSLDirectors PSL

Directors PSL


Directors PSL

Coordinació PSL

Operadors

Operadors

Coordinador PSL


OBJECTIU 2. MILLORAR LA COORDINACIÓ ENTRE ELS OPERADORSRESPONSABLES DE LA SEGURETAT PÚBLICA LOCAL

El desenvolupament d’un sistema global de seguretat pública exigeix una coordinació eficaçi eficient entre els diferents operadors (cossos, serveis, entitats…) implicats en les accionsdissenyades per assolir els objectius fixats.

Per impulsar aquesta coordinació, tant en l’àmbit de la planificació com de l’actuació, s’hande crear els canals i les eines que permetin els operadors mantenir unacomunicació/col·laboració contínua i concretar les línies de treball conjunt.

ACCIONS:

2.1. Implantació d’un model de protocol de coordinació i d’actuacióconjunta.

2.2. Creació d’equips de coordinació i de millora contínua en àmbitsespecífics.

2.3. Potenciació de la transversalitat en la normativa municipal (normativaintegral).



Organització


Servei de Recursos Humans

OPERADORS IMPLICATS

Operadors de seguretat pública Serveis Jurídics


Programació



1.1. Anàlisi de les necessitats de coordinació/actuacióentre els operadors de seguretat pública.




3.1. Elaboració i implantació d’un model de protocol decoordinació i d’actuació conjunta.

3.2. Creació d’equips de coordinació i millora contínua3.3. Elaboració de normatives integrals/transversals

4. VIGÈNCIA





Permanent

PermanentPermanent

3r trim. 2005

PermanentPermanent

Contínua

Anual

PermanentPermanent

PermanentPermanent

R. Humans

R. HumansCoordinador PSL

R. Humans

R. HumansServeis Jurídics

R. Humans


Coordinador PSLR. Humans

Operadors

Operadors

OperadorsOperadors

Operadors

Presidència


OBJECTIU 3. GARANTIR EL SEGUIMENT I L’AVALUACIÓ DEL PLA DE SEGURETATLOCAL

Donada la seva continuïtat en el temps i el gran nombre d’operadors implicats, un elementfonamental per a l’impuls del Pla de seguretat local n’és el seguiment i l’avaluació, ques’haurà de desenvolupar de manera constant a través d’òrgans específics dedirecció/coordinació del Pla i mitjançant la gestió de la informació generada per aquestsòrgans.

ACCIONS:

3.1. Creació de la Comissió del Pla de seguretat local

3.2. Desenvolupament d’una base de dades per al seguiment de l’estatd’execució del Pla de seguretat.

3.3. Elaboració periòdica d’informes de seguiment i d’avaluació del Pla deseguretat.



Organització


Directors del Pla de seguretat local

OPERADORS IMPLICATS

Coordinador del Pla de seguretat Operadors de seguretat pública Servei de Recursos Humans Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions


Programació



1.1. Redacció del projecte inicial de Comissió del Plade seguretat local.

1.2. Disseny d’una base de dades per al seguiment delPla de seguretat local.




3.1. Creació de la Comissió del Pla de seguretat local3.2. Implantació d’una base de dades per al seguiment

del Pla de seguretat local.3.3. Elaboració d’informes de seguiment i d’avaluació

del Pla de seguretat.

4. VIGÈNCIA





2n trim. 2005

2n trim. 2005

2n trim. 20052n trim. 2005

3r trim. 20053r trim. 2005

Trimestral /Anual

Contínua

Anual

AnualAnual

AnualAnual

Directors PSL

Coordinador PSL



Coordinador PSL

Directors PSL



R. Humans


OperadorsOperadors

Operadors

Coordinador PSL

Presidència


OBJECTIU 4. MILLORAR L’EFECTIVITAT DE LA COMUNICACIÓ EXTERNA

La informació sobre la seguretat pública en general, i en situació de crisi en particular, és ensí mateix un factor que pot contribuir decididament a millorar o empitjorar els nivells deseguretat, tant des del punt de vista de la seguretat objectiva (fets) com de la seguretatsubjectiva (valoracions).

Una gestió adequada (coordinació, criteris únics, etc.) de la comunicació sobre seguretatpública, evitant errors, desviacions, interpretacions, duplicitats/contradiccions…, converteixla informació en una eina estratègica de prevenció, que incrementa la capacitat d’entendreles situacions, la percepció de seguretat i la capacitat d’autoprotecció.

Per aconseguir aquest objectiu, però, cal que la difusió externa d’informació es centralitziamb els criteris i a través dels serveis d’especialistes en comunicació.

ACCIONS:

4.1. Elaboració d’un protocol de comunicació externa d’informació generalsobre seguretat pública.

4.2. Elaboració d’un protocol de comunicació externa d’informació sobreseguretat pública en situacions de crisi.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Operadors de seguretat pública Servei de Recursos Humans


Programació



1.1. Elaboració d’un protocol de comunicació externad’informació general sobre seguretat pública.

1.2. Elaboració d’un protocol de comunicació externad’informació sobre seguretat pública en situacionsde crisi.




3.1. Implantació d’un protocol de comunicaciód’informació general.

3.2. Implantació d’un protocol de comunicació ensituacions de crisi.

4. VIGÈNCIA




4t trim. 2005

4t trim. 2006

2005/20062005/2006

1r trim. 2006

1r trim. 2007

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

Presidència

Presidència

PresidènciaCoordinador PSL

Presidència

Presidència

Presidència


Operadors

Operadors

Operadors

Operadors


OBJECTIU 5. IMPLANTAR UN PROCEDIMENT ÚNIC I CENTRALITZAT D’ATENCIÓ ALES DEMANDES DELS CIUTADANS

Els cossos, els serveis i les entitats locals, per la seva proximitat al ciutadà, són receptorsd’una gran quantitat de demandes (suggeriments, peticions i queixes) dels ciutadans. Lamateixa diversitat d’operadors que actuen en l’àmbit de la seguretat pública fa que eltractament i la resposta a aquestes demandes siguin molt diversos.

Una diversitat que comporta: desigualtat en la qualitat de l’atenció al ciutadà;duplicitats/contradiccions/buits d’informació quan una qüestió és resposta per diversosinterlocutors; manca d’una informació sistematitzada sobre les demandes dels ciutadans,que es pugui utilitzar com a indicadors de les seves percepcions (seguretat subjectiva).

Per millorar aquests processos d’atenció/comunicació, cal implantar un procediment únic icentralitzat d’atenció a les demandes dels ciutadans.

ACCIONS:

5.1. Establiment d’un servei únic de resposta a les demandes delsciutadans en matèria de seguretat pública.

5.2. Elaboració d’un protocol de resposta als ciutadans

5.3. Elaboració d’una base de dades de registre de demandesciutadanes.



Organització


Servei de Recursos Humans

OPERADORS IMPLICATS

Àrea de Presidència Servei d’Atenció al Ciutadà Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions Operadors de Seguretat Pública


Programació



1.1. Anàlisi de les demandes dels ciutadans enmatèria de seguretat pública i proposta decentralització.

1.2. Elaboració d’un protocol de resposta als ciutadans1.3. Elaboració d’una base de dades de registre de

demandes.





3.1. Centralització de l’atenció a les demandes delsciutadans.

3.2. Implantació d’un protocol de resposta alsciutadans.

3.3. Implantació d’una base de dades de registre dedemandes.

4. VIGÈNCIA




6.2. Externa- Mitjans de comunicació

4t trim. 2006

1r trim. 20072n trim. 2007

1r trim. 20071r trim. 2007

1r trim. 2007

2n trim. 2007

2n trim. 2007

4t trim. 2007

Contínua

4t trim. 2007

4t trim. 20074t trim. 2007

4t trim. 2007

R. Humans

R. HumansR. Humans


Coordinador PSL

R. Humans

R. Humans

R. Humans

R. Humans


R. Humans

Operadors


Operadors

Operadors

Operadors

Presidència

5.4. PLA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT ISEGURETAT PÚBLICA

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

DIAGNÒSTIC 5

OBJECTIUS 6

Objectiu 1. Difusió de continguts 6

Objectiu 2. Seguretat dels sistemes 8

Objectiu 3. Coordinació de sistemes 10

Objectiu 4. Noves tecnologies 12

PLA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT I SEGURETAT PÚBLICA Pàg. 3________________________________________________

PRESENTACIÓ

Dos elements determinants de qualsevol activitat humana són la informació i elsmitjans. La informació sobre l’entorn i sobre l’individu mateix permet a les personesconèixer la situació en què es troben i prendre les decisions necessàries per a manteniro modificar aquella situació. Els mitjans (condicionants obvis de qualsevol decisió) sónel factor multiplicatiu que permet executar les accions plantejades conceptualment perassolir els resultats pretesos.

L’avenç tecnològic experimentat durant les darreres dècades ha fet possible eldesenvolupament de mitjans específics per al treball amb la informació: lesTecnologies de la informació i la comunicació (TIC), gràcies a les quals les capacitatsde l’home es multipliquen exponencialment i li obren horitzons tan nous com difícilsd’idear. És la societat del coneixement, entès amb un doble valor: accés a la informaciói aprenentatge.

Des del punt de vista de la seguretat pública, les tecnologies de la informació i lacomunicació s’han de considerar des de diverses vessants.

En primer lloc, les TIC permeten la sistematització de grans volums d’informació i, pertant, contribueixen significativament a millorar el coneixement de l’estat general de laseguretat pública. Eines com el Sistema d’Informació Policial (SIP) integren en unamateixa base de dades els atestats elaborats per totes les comissaries de la PoliciaLocal i els Mossos d’Esquadra de Catalunya.

En segon lloc, les TIC optimitzen l’eficiència en un dels principals àmbits de treball dequalsevol organització: la gestió d’informació, tant interna com externa, ja que enproporcionen procediments més simplificats i ràpids, i canals de difusió per a diferentsnivells. La informació i la comunicació seran per sí mateixos instruments de prevenció ide resolució.

Les TIC, però, són també un problema creixent de la seguretat pública per moltesraons:

- L’emmagatzematge d’informació en suport tecnològic n’incrementa lavulnerabilitat i els riscos d’accés i manipulació no autoritzats; poden donar-seviolacions de la confidencialitat, del dret a l’honor o, simplement,l’alteració/destrucció de dades.

- Les noves tecnologies plantegen també nous riscos per a la salut de lespersones (radiacions, patologies psíquiques, etc.), que encara no han estatavaluats suficientment.

- Les eines de gestió i difusió d’informació poden esdevenir elements dedesinformació si s’utilitzen de manera inadequada.

- etc.


Com ja s’ha esmentat anteriorment, la informació i la comunicació són elementsfonamentals en qualsevol organització i acció. Per aquesta raó, el Pla específic desocietat del coneixement i seguretat pública es concep com un pla transversal desuport a la resta d’operadors de la seguretat, que hi trobaran les eines més àgils per ala presa de decisió i l’actuació. Eines que, d’altra banda, estaran subjectes a un procésde contínua actualització, motiu pel qual el pla no se centra tant en solucions concretes(que poden caducar abans no s’apliquin), sinó més aviat en línies de treballestratègiques.


DIAGNÒSTICIM

POR

TÀN

CIA

(0-1

0)

PRO

BAB

ILIT

AT(0

-10)

VIAB

ILIT

ATAC

CIÓ

(0-5

)

VALO

RAC

IÓG

LOB

AL (0

-25)

PRIO

RIT

AT



9 7 3 19 2 Atacs a la seguretat física i lògica dels sistemesd’informació de l’Ajuntament.

Caigudes en la disponibilitat dels sistemes d’informació itelecomunicacions per raons tècniques.

Maximitzar la seguretat dels sistemes d’informació de l’Ajuntament

OPORTUNITATS

9 7 4 20 1 Mitjans de comunicació locals (premsa, radio, televisió)

Noves tecnologies (telefonia, Internet)

Millorar la difusió de continguts relatius a seguretat pública, aprofitant elsmitjans i les aplicacions disponibles.


8 8 3 19 3 Convenis Ajuntament de Mataró – Departament d’Interior

Coordinació Policia Local – Mossos d’Esquadra

Sistema d’Informació Policial de Catalunya

Xarxa corporativa de fibra òptica

Coordinar els sistemes d’informació dels operadors implicats en la seguretatpública.

PUNTS FEBLES

8 7 3 18 4 Manca d’integració de sistemes de comunicació i deposicionament.

Manca de desenvolupament d’eines informàtiquesportàtils.

Manca de sistemes d’informació per a la gestió integradade situacions de risc.

Implantar noves eines d’informació/telecomunicació per a la millora de laseguretat pública.


OBJECTIU 1. MILLORAR LA DIFUSIÓ DE CONTINGUTS RELATIUS A SEGURETATPÚBLICA, APROFITANT ELS MITJANS I LES APLICACIONSDISPONIBLES

En una societat amb plena capacitat d’accés a la informació a través dels mitjans decomunicació tradicionals i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, ladifusió de continguts relacionats amb la seguretat pública és, en sí mateix, un instrumentfonamental per a la millora de la seguretat mateixa des de diversos punts de vista.

Des del punt de vista de la seguretat objectiva, la informació és un element preventiu, quepermet als ciutadans afrontar les situacions de risc/inseguretat/incertesa amb méscapacitats. Des de l’òptica de la seguretat subjectiva, la transparència en la informació sobrel’estat de la seguretat permet als ciutadans conèixer la situació real de l’entorn i ponderarmés adequadament les percepcions que en puguin tenir.

ACCIONS:

1.1. Elaboració d’un protocol de comunicació externa d’informació generalsobre seguretat pública.

1.2. Elaboració d’un protocol de comunicació externa d’informació sobreseguretat pública en situacions de crisi.

1.3. Desenvolupament de campanyes comunicació sobre seguretatpública.

1.4. Sistematització del paper dels mitjans de comunicació locals com aoperadors en la difusió d’informació sobre seguretat pública.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Coordinador del Pla de seguretat local Operadors de la Seguretat Pública Servei de Recursos Humans


Programació



1.1. Elaboració d’un protocol de comunicació externad’informació general sobre seguretat pública.

1.2. Elaboració d’un protocol de comunicació externad’informació sobre seguretat pública en situacionsde crisi.

1.3. Planificació de campanyes de comunicació sobreseguretat pública.





3.1. Implantació d’un protocol de comunicaciód’informació general.

3.2. Implantació d’un protocol de comunicació ensituacions de crisi.

3.3. Realització de campanyes de comunicació sobreseguretat pública.

3.4. Sistematització del treball amb els mitjans decomunicació locals.

4. VIGÈNCIA





4t trim. 2005

4t trim. 2006

Anual


05/06/Anual

1r trim. 2006

1r trim. 2007

Permanent

Permanent

Contínua

Anual

AnualAnual

Anual

Presidència

Presidència

Operadors


Coordinador PSL

Presidència

Presidència

Operadors

Presidència

Presidència


Coordinador PSL

Operadors

Operadors

Presidència

Operadors

Operadors

Presidència

Operadors

Coordinador PSL


OBJECTIU 2. MAXIMITZAR LA SEGURETAT DELS SISTEMES D’INFORMACIÓ DEL’AJUNTAMENT

La implantació de sistemes d’informació tenen com a contrapartida l’increment dels riscosrelacionats amb la seguretat, física i lògica, del mateix sistema, que es veu amenaçat peratacs directes a l’accessibilitat o el contingut, o per les incidències que es poden produir enla infrastructura tecnològica que el suporta.

ACCIONS:

2.1. Desenvolupament d’un pla estratègic de seguretat en els sistemesd’informació.



Organització



OPERADORS IMPLICATS

Operadors de Seguretat Pública


Programació



1.1. Elaboració d’un pla estratègic de seguretat per alssistemes d’informació.




3.1. Implantació del pla estratègic de seguretat en elssistemes d’informació.

4. VIGÈNCIA




1r trim. 2006

2n trim. 2006

4t trim. 2006

Contínua

Anual

4t trim. 20064t trim. 2006

SSIT

SSIT

SSIT

SSIT

SSITCoordinador PSL

Operadors

Operadors


OBJECTIU 3. COORDINAR ELS SISTEMES D’INFORMACIÓ DELS OPERADORSIMPLICATS EN LA SEGURETAT PÚBLICA

La diversitat d’operadors implicats en l’àmbit de la seguretat pública comporta que elssistemes d’informació (dades i processos) que hi estan treballant siguin també diversos.L’eficàcia i l’eficiència de les actuacions dependran, doncs, en bona mesura, del grau decoordinació dels sistemes d’informació utilitzats pels diferents operadors, ja siguin del’administració local o autonòmica (per exemple els Mossos d’Esquadra).

ACCIONS:

3.1. Creació d’una comissió de seguiment dels sistemes d’informació enl’àmbit de la seguretat pública.

3.2. Implantació de mecanismes per a compartir i integrar els sistemesd’informació.



Organització



OPERADORS IMPLICATS



Programació



1.1. Creació d’una comissió de seguiment delssistemes d’informació en la seguretat pública.

1.2. Elaboració de projectes per a compartir i integrarels sistemes d’informació.




3.1. Desenvolupament i execució de projectes decompartició i integració de sistemes d’informació

4. VIGÈNCIA




3r trim. 2005

2005/2007

05/Inici05/Inici

2005/2007

Contínua

Anual

Final projecteFinal projecte

SSIT

SSIT

SSITCoordinador PSL

SSIT

SSIT

SSITCoordinador PSL

Operadors

Operadors

Operadors

Operadors


OBJECTIU 4. IMPLANTAR NOVES EINES D’INFORMACIÓ/COMUNICACIÓ PER A LAMILLORA DE LA SEGURETAT PÚBLICA

Les tecnologies de la informació i la comunicació són un instrument de valor estratègic per ala millora de la seguretat pública. Per impulsar-ne la implantació, les àrees responsables detecnologia i seguretat han de desenvolupar un treball continu d’anàlisi de necessitats,valoració de prioritats, costos, alternatives, etc., i d’execució/seguiment de projectes.

ACCIONS:

4.1. Creació d’una comissió de seguiment dels sistemes d’informació enl’àmbit de la seguretat pública.

4.2. Elaboració d’un informe de necessitats informàtiques i detelecomunicacions per a la millora de la seguretat pública.

4.3. Definició, avaluació, priorització i implantació de projectes.



Organització



OPERADORS IMPLICATS



Programació



1.1. Creació d’una comissió de seguiment delssistemes d’informació en la seguretat pública.

1.2. Elaboració d’un informe de necessitatsinformàtiques i de telecomunicacions.

1.3. Definició, avaluació i priorització de projectes




3.1. Implantació de projectes

4. VIGÈNCIA




3r trim. 2005

Anual

Anual

05/Anual05/Anual

2005/2007

Contínua

Anual

Anual/Fi proj.Anual/Fi proj.

SSIT

Operadors

SSIT

SSITCoordinador PSL

SSIT

Operadors

SSITCoordinador PSL

Operadors

SSIT

Operadors

Operadors

SSIT

6. ANÀLISI SOCIOECONÒMICA DE MATARÓAnnex

ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

1. DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC

1.1. Dinamisme demogràfic i pressió metropolitana 41.2. Creixement urbanístic 4

2. CARACTERÍSITIQUES SOCIOECONÒMIQUES 6

2.1. L’arribada de població estrangera: base del creixement demogràfic 62.2. Tendència a l’envelliment 72.3. Mataró i Maresme: disparitat de nivells de renda 72.4. Els nivells formatius de la ciutat, tot i millorats, continuen sent baixos 8

3. EL MODEL PRODUCTIU DE MATARÓ 9

3.1. Més de 4.000 empreses 93.2. Continua avançant el procés de terciarització de l’activitat econòmica 103.3. Una taxa d’activitat tradicionalment elevada 113.4. Un mercat laboral força flexible, però de precarietat i mobilitat creixents 123.5. Salut laboral 13

4. EL FUTUR IMMEDIAT DELS SECTORS ECONÒMICS MÉS SIGNIFICATIUS 15

4.1. La indústria tèxtil 154.2. La construcció 164.3. La societat del coneixement 17

5. CONCLUSIONS 19

5.1. Mataró, epicentre comarcal 195.2. Implicacions per a la seguretat pública 22

ANÀLISI SOCIOECONÒMICA DE MATARÓ Pàg. 3Annex

PRESENTACIÓ

Un concepte global de seguretat pública requereix la integració –sota unsmateixos objectius, organització i criteris d’actuació– dels diferents àmbits deseguretat, considerats com a vasos comunicants no sempre delimitables. De lamateixa manera, la seguretat pública no és una realitat aliena a la resta devariables existents al medi on té lloc: la ciutat.

Des del punt de vista de la causalitat, la seguretat pública és un fenomenmultifactorial, en el qual incideixen elements de naturalesa política, cultural i,sobretot, socioeconòmica. L’ocupació del territori, el tamany i l’estructura de lapoblació o la dinàmica de l’economia local són aspectes que, directa oindirectament, determinen l’estat general de la seguretat pública. Per tant, sónindicadors que s’han de considerar en una anàlisi i planificació de la seguretat,que pretenen ser proactives i anticipar-se en la solució dels problemes,afrontant-los des dels seus orígens i causes.

L’anàlisi socioeconòmica del passat més immediat i del present de Matarópermet disposar d’una visió general de la ciutat, d’un marc de referència a partirdel qual entendre millor una de les seves manifestacions: la seguretat pública.


1. DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC

1.1. Dinamisme demogràfic i pressió metropolitana

Mataró viu immersa en una dinàmica de transformació contínua, que es percep enl’evolució poblacional, urbanística, econòmica i social. Aquests canvis es produeixenen un entorn globalitzat i canviant, que afecta el conjunt de sistemes locals. La ciutat,doncs, s’ha d’entendre en funció dels diferents elements que la integren i de la relacióamb l’entorn de què forma part.

Fins a mitjan anys setanta, la potent base agrícola, industrial i turística del Maresme liva permetre funcionar de manera relativament autònoma respecte a l’àrea deBarcelona. A partir de llavors, l’obertura de l’autopista i la progressiva millora del serveiferroviari van incorporar-la de forma molt ràpida a la dinàmica metropolitana.

Actualment, Mataró –amb 115.000 habitants– és la setena ciutat de la RegióMetropolitana i la novena de Catalunya (seguint a Lleida, Tarragona i Santa Coloma deGramenet). Comparativament, el creixement experimentat del 5,8% en els darrersquatre anys se situa en un nivell mitjà en relació amb el conjunt de la província deBarcelona (5,1%) i similar al d’altres ciutats mitjanes.

La causa i la conseqüència més immediata d’aquesta dinàmica demogràfica ha estatel desenvolupament urbanístic de la ciutat. Avui, la contenció que representavenl’activitat agrícola i la baixa densitat edificatòria establerta pel planejament dels anys80 ha estat esborrada per un boom immobiliari, que en els últims anys ha superat els4.000 habitatges iniciats (més del doble dels que es construïen en la primera meitatdels anys 90). El procés va començar als municipis més propers a Barcelona, desprésva arribar a Mataró i ha arribat, últimament, amb la perllongació de l’autopista, a l’AltMaresme.

1.2. Creixement urbanístic

Pel que fa a Mataró, des de mitjan anys 80 –època en què la ciutat estavacaracteritzada per un cert estancament–, ha experimentat un creixement urbanísticsostingut, que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Pel que fa al nou Pla general de 1996,en vuit anys s’han consumit les previsions d’ús del sòl de quinze anys. En termes desostre, el desenvolupament del Pla es pot quantificar de forma detallada atenent laclassificació del sòl urbanitzable i els usos admesos.

Desenvolupament del sòl urbanitzable (Pla General 1996)

Font: PAUM, Servei d’Urbanisme


D’aquestes dades és destacable el fet que, quant al planejament, s’hagin esgotat oestiguin en tràmit de fer-ho les previsions de nou sòl urbanitzable per a usosresidencials i industrials (0% pendent en tots dos casos), mentre que el sòlurbanitzable previst per a serveis i dotacions privades tan sols s’ha desenvolupat en un20%.

Respecte al desenvolupament del sòl urbà, l’evolució no ha estat gaire diferent, ja ques’ha arribat a un nivell d’execució realment molt elevat, especialment si es té encompte la complexitat de la gestió habitual d’aquest tipus d’operacions.

Desenvolupament del sòl urbà (Pla General 1996)

Font: PAUM, Servei d’Urbanisme

Els resultats són lleugerament diferents als del sòl urbanitzable, no tant a nivelld’execució –certament molt alt–, sinó en la seva distribució segons els usos previstos.Mentre que els sectors de transformació residencial han assolit, en conjunt i en termesde sostre, un grau de desenvolupament molt elevat (el 50% desenvolupat i el 24% entràmit), els sectors industrials han respost amb un nivell de desenvolupament moltinferior (només el 37% desenvolupat), especialment els de reindustrialització, dels queno s’ha desenvolupat cap.


2. CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES

2.1. L’arribada de població estrangera: base del creixement demogràfic

Tot i que a partir de l’any 1999 la natalitat a la ciutat ha experimentat un lleuger repunt,que se sosté per sobre dels 1.100 naixements anuals, el creixement demogràfic de laciutat se centra bàsicament en el component migratori. El saldo d’altes i baixes de lapoblació estrangera és el que explica la major part d’aquest component migratori i, pertant, del creixement de la ciutat.

En aquest punt, pot ser un element interessant de reflexió la relació entre els últimsprocessos urbanístics de la ciutat i les característiques del creixement demogràfic. Sibé les zones de nova construcció han estat ocupades gairebé en la seva totalitat perpoblació autòctona, el creixement demogràfic de la ciutat durant els darrers anys, comja s’ha fet esment, és conseqüència principalment de l’arribada de població estrangera.Aquesta contradicció aparent ve explicada en bona part per la mobilitat interna. Lesnoves zones residencials possibiliten el creixement de la ciutat, però no de formadirecta, ja que el 80% dels residents en aquestes noves zones ja vivien anteriorment aMataró. Aquesta mobilitat de la població autòctona dins de la mateixa ciutat deixahabitatges disponibles en zones concretes de la ciutat que són ocupats principalmentper la població estrangera.

Distribució de la població estrangera per seccions

Font: Servei d’Estudis i Planificació a partir de les dades del Padró Continu

A inici de 2003, el 9,1% de la població de Mataró era nascuda fora de l’Estat espanyol.Amb els ritmes d’arribada, la proporció de població estrangera supera, a mitjan 2004,l’11%, amb una clara concentració en el grup d’edat jove i molt jove, i amb un elevatdesequilibri entre homes i dones.


2.2. Tendència a l’envelliment

L’arribada de població jove i el lleu repunt de natalitat, però, no són suficients per acompensar una de les tendències demogràfiques més rellevants i generalitzades:l’envelliment de la població. Mataró supera els 39 anys d’edat mitjana de la sevapoblació i l’índex d’envelliment supera l’1, dada que assenyala un major nombre depersones majors de 65 anys que menors de 15. L’envelliment de la població plantejaràdurant les properes dècades una nova realitat a què hauran de fer front les societats iles administracions tant locals com supralocals,.

Piràmide de població (2003)

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85-89

90-94

95 i més

Homes estrangers Dones estrangers Població total

Font: Servei d’Estudis i Planificació a partir de les dades del Padró Continu

2.3. Mataró i el Maresme: disparitat de nivells de renda

En el període 1996-2002, l’economia del Maresme va créixer a un ritme del 3,5% anualde mitjana, que s’inscriu en un comportament globalment expansiu tant de l’economiacatalana com de la Regió Metropolitana en particular. El Maresme és la comarcacatalana amb un menor PIB per càpita: el 7% inferior a la mitjana catalana. Aquest fets’explica pel caràcter preferentment residencial de la comarca, que ha crescut gràciesa l’arribada de persones que treballen fora de la comarca, bàsicament a Barcelona ientorn.

Inversament, segons les dades de la Diputació de Barcelona corresponents a l’any2000, el Maresme és la comarca metropolitana amb un nivell de renda per habitantmés alt: quasi el 5% superior a la de la província de Barcelona; això és degutprecisament a l’arribada de nous residents de renda mitjana-alta.

En qualsevol cas, les diferències intermunicipals són espectaculars, sobresortint elsmunicipis netament residencials. Enfront d’això, Mataró és un dels municipis de menorrenda, ja que amb un nivell del 86% respecte a la mitjana de Barcelona és la capital decomarca de la província amb un nivell de renda més baix.


2.4. Els nivells formatius de la ciutat, tot i millorats, continuen sent baixos

Existeix evidència de la correlació causa-efecte entre els nivells de renda i els nivellsformatius de les ciutats. En el cas del Maresme, l’alt nivell de formació correspon, enbona part, a l’establiment de nous residents provinents de l’àrea de Barcelona amb altsnivells formatius i de renda.

Aquest procés no s’ha evidenciat en el cas de Mataró, ja que com s’ha mostratanteriorment, el flux de nous residents ha estat més vinculat a l’arribada de poblacióestrangera, majoritàriament extracomunitària. Els nivells formatius de la ciutat, tot ihaver millorat en els darrers anys, se situen –segons dades del cens 2001– per sotad’altres ciutats mitjanes de la regió metropolitana i força allunyats de la mitjanaprovincial. En qualsevol cas, aquesta situació no és recent i s’ha assenyalat laimportància que hi ha tingut l’especialització industrial tèxtil de la ciutat, que hafomentat la capacitació pròpia del sector, però ha pogut desincentivar l’adquisiciód’altres itineraris i hàbits formatius.

Percentatge de llicenciats universitaris (Barcelona, 2001)

35,6

%

20,6

%

15,5

%

13,9

%

13,4

%

13,2

%

12,0

%

10,9

%

10,8

%

8,7%

8,7%

8,1%

7,8%

7,7%

7,4%

7,3%

7,2%

6,2%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

San

t Cug

at d

elV

.

Bar

celo

na

Cer

dany

ola

del

V.

PR

OV

ÍNC

IA

Man

resa

Vila

nova

i la

Gel

trú

Gra

nolle

rs

Sab

adel

l

Terra

ssa

Cor

nellà

de

Ll.

Mat

aró

L'H

ospi

tale

t de

Ll.

Rub

í

Bad

alon

a

Pra

t de

Ll. (

El)

Vila

deca

ns

San

t Boi

de

Ll.

San

ta C

olom

ade

Gr.

Font: Servei d’Estudis i Planificació a partir de les dades del Cens 2001


3. EL MODEL PRODUCTIU DE LA CIUTAT

3.1. Més de 4.000 empreses

L’existència de més de 4.000 empreses –fet que representa una ràtio de 27 empresesper cada 1.000 habitants– pot fer pensar que estem davant d’una ciutat amb un elevatesperit emprenedor. Es tracta, però, d’una estructura empresarial de tipus familiar,molt individualista, en què el 74% no supera els 5 empleats, dimensió que es dónamajoritàriament en sectors tradicionals que incorporen molt poca innovació.

Empreses per sectors

Font: Informe de conjuntura socioeconòmica de Mataró (2003)

Hi ha més de 1.000 establiments industrials, bàsicament centrats en el gènere de punt,i un nombre equivalent d’empreses comercials, si bé aquestes darreres amb un menorpes laboral. Destaca també l’important nombre d’empreses constructores,immobiliàries i de serveis a l’empresa. L’educació, la sanitat i la mediació financera sónactivitats amb poca representació empresarial, però amb un volum d’assalariatsimportant.

Comparat amb un treball anterior, encarregat pel Consell Comarcal l’any 1998, esconstata que gairebé el 30% dels establiments industrials que apareixen en l’actualllistat són nous, mentre que més del 25% de les empreses mitjanes i grans queapareixien en aquell llistat han desaparegut en l’actualitat. El volum d’aquesta elevadanatalitat i mortalitat empresarial segurament s’incrementaria si s’analitzessin elsestabliments de dimensions menors, la qual cosa evidencia que estem davant d’unmodel empresarial extraordinàriament volàtil.

La manca de sòl industrial és un factor condicionant del creixement. Tot i això, Mataróaplega en l’actualitat un terç de les empreses de la comarca de més de 20treballadors. El gènere de punt continua sent el sector industrial majoritari, si bé ambun model empresarial molt dispers, al capdavant del qual se situen els grupsempresarials que difícilment superen els 100 treballadors.


3.2. Continua avançant el procés de terciarització de l’activitat econòmica

En la distribució de l’activitat de la ciutat per sectors, destaca el descens continuat delpes relatiu que el sector tèxtil representa en el conjunt de l’activitat de la ciutat. Tot iaixí, gairebé una cinquena part dels assalariats que treballen a Mataró ho fan en lesindústries tèxtils i de la confecció.

Contràriament, el sector de la construcció ocupa a un nombre creixent de treballadors;actualment, el sector representa aproximadament el 10% de l’ocupació total de laciutat. El procés de terciarització de la ciutat, per altra banda, continua avançant; si bé,amb l’avanç de les gran superfícies, el sector del comerç minorista s’ha estabilitzatentorn el 9,2% del total d’assalariats, la resta de sectors terciaris continuen –enconjunt– augmentant el seu pes a la ciutat.

Distribució de l’ocupació per grans sectors

35,10%

6,30%

55%

27,90%

9,80%

62,20%

0%

10%

20%

30%40%

50%

60%

70%

Indústria Construcció Serveis

1996 2003

Font: Servei d’Estudis i Planificació a partir de les dades de l’INSS

La indústria de Mataró ha perdut el 23% dels llocs de treball en només 10 anys. Eltèxtil ha estat el més afectat, en termes absoluts, amb una reducció de 2.800 llocs detreball, el que significa una reducció del 25%; però, també s’han produït importantsdisminucions d’ocupació en el sector químic i el metall. En aquest sentit, mésrecentment, s’ha observat que aquesta tendència es manté, tal com indica la davalladadel 5% en les xifres d’afiliats a la seguretat social entre l’any 2000 i 2003.

El sector serveis, en canvi, ha incrementat espectacularment el nombre de llocs detreball: un 56% en 10 anys. De fet, dins d’aquest grup tan ampli, hi ha ocupacions d’unalt nivell de formació, com és el cas dels llocs executius, professionals i tècnics; peròtambé hi ha un gran augment d’ocupacions en serveis menys qualificats, que podrienarribar a representar una proporció substancial de l’ocupació postindustrial.

Malgrat que s’observa un creixement demogràfic més reduït respecte al de la comarcai un nivell de renda inferior, Mataró ha adquirit progressivament una posició de majorcentralitat, amb una major capacitat d’atracció en els àmbits comercials i de serveispersonals (hospital, centres comercials, universitat, serveis públics…), quen’intensifiquen el procés de terciarització.


3.3. Una taxa d’activitat tradicionalment elevada

Mataró ha tingut tradicionalment una taxa d’activitat elevada dins el context català, queha facilitat la incorporació de la població al mercat laboral, atesa l’existència d’un teixitproductiu que ho ha propiciat. Així, la taxa d’activitat se situa en el 75,5% de lapoblació compresa entre els 16 i els 65 anys –és a dir, de la població que està en edatde treballar–, quasi deu punts per sobre de la que hi havia l’any 1996. De fet, a horesd’ara, segueix sent superior a la mitjana catalana i també a la que es dóna en elconjunt de la regió metropolitana.

Evolució de la taxa d’activitat i d’ocupació (% sobre la població 16-65 anys)

Font: Gabinet d’Estudis Econòmics (dades d’Idescat, INE i Departament de Treball i Indústria)

L’increment de la taxa d’activitat en aquest període recent posa de manifest dosfactors que afecten la realitat laboral de la ciutat. D’una banda, la progressivaincorporació de la dona al mercat laboral. La taxa d’activitat femenina se situaactualment en el 64% de les dones en edat de treballar, 12 punts per sobre de la quees donava l’any 1996. I, de l’altra, la forta arribada de població forana dels darrersanys. La taxa d’ocupació se situa al voltant del 65% i ha experimentat un creixementimportant i continuat. El nombre d’ocupats residents a Mataró ha augmentat a un ritmeproper a les 2.300 persones anuals en els darrers set anys.

El mercat laboral de Mataró, però, és especialment sensible als cicles econòmics i estàmostrant signes clars d’atonia des de la segona meitat de l’any 2000, amb uncreixement continuat de la taxa d’atur, que va arribar al 7% (en relació amb la poblacióactiva, segons les primeres dades provisionals del Cens 2001) a inici de 2004.


3.4. Un mercat laboral força flexible, amb nivells de precarietat considerables imobilitat creixents

De la totalitat de la població activa, el 83% treballa com a assalariat o autònom; el 7%està en atur; i s’estima que un altre 10% treballa en alguna de les activitats queconformen l’economia submergida. La proporció d’ocupats estrangers és del 15%(càlcul segons model SIM del Gabinet d’Estudis Econòmics).

Els assalariats amb contracte indefinit representen el 45% dels actius, mentre que un16% addicional el tenen temporal, i una xifra lleugerament superior són autònoms. Lavinculació laboral a través de les empreses de treball temporal (ETT) afecta ja al 7%dels actius. Per tant, una tercera part dels llocs de treball en l’economia formal tenencontractes no indefinits.

Un dels trets específics del mercat laboral de Mataró en particular, i del Maresme engeneral, és la importància dels treballadors autònoms: uns 8.600, que representen el21% dels llocs de treball del municipi i és un nombre molt per sobre del que es dóna ales principals ciutats de la regió metropolitana, si bé està per sota de la mitjana de laresta del Maresme on se situa en el 32%.

Un altre fet a subratllar és que l’heterogeneïtat en les dinàmiques residencials, laboralsi de serveis del conjunt de la regió metropolitana provoca un augment continuat de lamobilitat de les persones. La interrelació de la ciutat, de l’activitat i del mercat laboralamb el conjunt metropolità –i el seu àmbit de referència més proper– han experimentatun creixement important.

S’estima que l’any 2003 hi havia uns 42.800 llocs de treball localitzats a la ciutat deMataró (estimació segons el model SIM del Gabinet d’Estudis Econòmics), cosa querepresenta un increment mitjà de 1.400 llocs anuals en els darrers set anys.

Evolució de la mobilitat laboral

Font: Gabinet d’Estudis Econòmics a partir de l’Idescat


Tot i això, la creació de llocs de treball ha estat inferior al creixement demogràfic i al’increment de les taxes d’activitat i d’ocupació de la ciutat i, per tant, el nombre demataronins que treballen fora ha augmentat de manera molt significativa, fins superaractualment les 17.000 persones, és a dir, el 35% dels residents que treballen.El nombre dels qui venen a treballar a la ciutat també creix, però només representa el60% dels que se’n van. En conseqüència, Mataró té un saldo de mobilitat laboralnegatiu, que ha anat augmentat i que ja supera les 6.000 persones. És destacableque, atesos els importants fluxos d’entrada i de sortida, el nombre de desplaçamentsdiaris per motius laborals sigui de més de 28.000.

Una bona part d’aquesta mobilitat es dóna amb els municipis de l’entorn. Així, unatercera part dels qui surten a treballar fora de Mataró ho fan a Cabrera, Argentona iDosrius, i correspon a un procés gradual de desconcentració de les activitatsproductives que ha portat a terme Mataró a mesura que se saturava el sòl disponibleen el terme municipal per la pressió residencial. Un altre 20% se’n va a treballar aBarcelona, percentatge que augmenta fins al 25% si hi considerem els municipis delBarcelonès. La resta dels desplaçaments es dirigeix bàsicament al Vallès i la resta dela comarca.

Les entrades també reflecteixen aquesta relació amb l’entorn més immediat. El 18%dels no residents que treballen a Mataró procedeixen d’Argentona, Cabrera i Dosrius, iun altre 25% procedeix de municipis residencials de la pròpia comarca (Vilassar deMar, Premià de Mar, Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, o Cabrils). També sónimportants els fluxos procedents de l’àrea de Barcelona (al voltant del 20% del total), sibé en aquest cas amb una forta presència de residents a Badalona i una creixentatracció de vallesans, encara que molt inferior al de les sortides de mataronins endirecció al Vallès.

3.5. Salut laboral

L’any 2003 es van registrar 1.950 accidents amb baixa laboral a Mataró. D’aquests,1.826 van tenir lloc en el decurs de la jornada laboral i 124 mentre el treballador/a esdesplaçava des de o cap al seu habitatge. Aquest nombre d’accidents és un 6,39%inferior al d'accidents registrats l’any 2002.

Accidents de treball segons la seva gravetat. Mataró (1998-2003)

Lleus Greus Mortals Lleus Greus Mortals Lleus Greus Mortals1998 1.718 9 0 114 3 2 1.832 12 21999 1.920 13 0 148 4 0 2.068 17 02000 2.102 15 1 144 6 0 2.246 21 12001 2.194 11 0 155 6 2 2.349 21 22002 1.928 17 1 131 5 1 2.059 22 22003 1.806 20 0 120 3 1 1.926 23 1

g gAmb baixa durant la jornada

laboral Amb baixa in itinere Total amb baixa

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball delDepartament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Els accidents es distribueixen, segons la gravetat, en 1.926 lleus, 23 greus i 1 mortal.Mentre els accidents lleus es reduïen respecte de l’any 2002 en un 6,46% i els mortalspassaven a ser un de dos, els accidents greus s'incrementaven en un 4,55%. Val lapena destacar que dels tres accidents mortals que han tingut lloc en els darrers dos


anys, dos han estat in itinere; i des de 1998 fins a 2003, en tres anys diferents, el centper cent dels accidents mortals han estat fora de la jornada laboral.

L’elevada mobilitat motoritzada, –exigida per motius laborals com a conseqüència del’extensió d’un model territorial difús i d’una creixent mobilitat, bàsicamentmotoritzada–, impulsada per les noves formes d’organització de la producció i delsserveis, a més de dificultar la catalogació d’un accident com a dins o fora de la jornadalaboral, constitueix un factor de risc no sempre tingut en compte en avaluar un lloc detreball.

La reducció de la sinistralitat, almenys de la registrada, ha estat un fenomen queMataró comparteix amb altres àmbits territorials, si bé, en el cas de la ciutat, esmanifesta d’una forma més intensa. Així, l’índex de sinistralitat de Mataró se situa en el58,3%, quatre punts per sota de la de l’any passat i dotze menys que a l’any 2001. Aixímateix, es tracta d’un índex relativament moderat en comparació amb altres àmbits dereferència com el Maresme o Catalunya.

Índex d’incidència de la sinistralitat laboral (incidència/1.000 assalariats)

0102030405060708090

100

1998 1999 2000 2001 2002 2003Mataró Maresme Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball delDepartament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya


4. EL FUTUR IMMEDIAT DELS SECTORS ECONÒMICS MÉS SIGNIFICATIUS

4.1. La indústria tèxtil

Segons les dades de l’INSS, hi ha actualment entorn de 14.500 ocupats en el sectortèxtil al Maresme, xifra que s’acosta als 16.000 en l’economia submergida. Lafacturació va assolir els 1.450 milions d’euros l’any 2003. Mataró concentraaproximadament la meitat de tot el sector a la comarca.

A Mataró, el sector continua representant al voltant del 20% de l’ocupació total i,juntament amb el seu mercat de treball, pot definir-se com el principal centre tèxtil enl’àmbit provincial, ja que supera, tant en termes absoluts com relatius, el pes d’altrescentres de tradició tèxtil com Sabadell i Terrassa.

En qualsevol cas, des d’inici dels anys 90, el sector ha perdut aproximadament un 25%de la població ocupada a Mataró. El procés de concentració comercial i el pes cadacop més aclaparador de les grans marques ha pressionat l’estructura empresarialtradicional fins abocar-la a la reconversió i, en alguns casos, a la desaparició. El sectorha tingut, però, l’agilitat suficient per a transformar-se i crear un ampli teixit d’empresesmitjanes i petites amb estructures molt flexibles i amb capacitat per a adaptar-se ambrapidesa als canvis de mercat.

En paral·lel, s’ha impulsat des de fa anys una dinàmica de deslocalització de les fasesmés intensives de mà d’obra, bàsicament la confecció; però, alhora, s’ha mantingut ala comarca l’eix del negoci: el disseny, el màrqueting, el comerç, la logística i ladirecció i administració de tot el procés, fet que pot arribar a representar el 40% delsllocs de treball del sector.

La feble presencia de grans empreses, però, dificulta l’exportació, que actualmentrepresenta poc més del 12%, un avanç de només 4 o 5 punts en els darrers 10 anys,mentre que el sector tèxtil en àmbit espanyol ha passat del 14% al 39%.

Des de principi de l’any 1993 fins a 2001, el sector va viure una etapa de relativaexpansió que va acabar amb la crisi de 2001. Ara, el procés de desarmamentaranzelari de 2005 afectarà plenament a alguns dels productes predominants a laproducció tèxtil de Mataró i el seu entorn. Per tant, novament, el sector s’enfronta a unprocés d’adaptació a les noves circumstàncies del mercat, donades per l’augment dela competència internacional i per l’aparició de nous productors, que tenen unaestructura de costos molt favorables.

Respecte d’aquesta conjuntura, els resultats d’un estudi d’impacte del Centred’Informació Tèxtil i de la Confecció (Cityc) mostraven que en el cas que el sectoradoptés una actitud passiva, l’any 2010 les activitats de confecció i gènere de punt(que són les predominants a la comarca) podrien perdre al voltant del 25/30% del’activitat i un 40% dels llocs de treball. En el cas que s’optés per una estratègia activaen el camp de l’exportació, la pèrdua d’activitat es podria reduir fins al 15% i els llocsde treball fins al 25%. Aquestes dades posen de relleu el repte important a quès’enfronta el sector, que exigeix canvis importants en l’estructura, amb pèrdua de llocsde treball i amb una concentració en activitats rendibles.


4.2. La construcció

En termes macroeconòmics, l’activitat constructiva representa més del 8% del PIB dela comarca. A més, arrossega una sèrie d’activitats indirectes com els distribuïdors dematerial, els instal·ladors, els fusters, els tècnics i els agents immobiliaris, el conjunt deles quals supera àmpliament el 11% del PIB comarcal.

El creixement recent ha estat molt important, amb una mitjana del 6,6% anual entermes reals, que pràcticament dobla el que ha enregistrat el conjunt de l’economia delMaresme. Aquest procés s’inscriu en el context expansiu que la construcció haenregistrat a tot Catalunya, però que en el cas del Maresme ha estat especialmentsignificatiu.

Aquest creixement de l’activitat ha originat un espectacular augment dels llocs detreball. En només 8 anys s’ha passat de poc més de 6.700 llocs de treball a prop de15.000, és a dir, s’ha més que doblat. A més, s’ha de tenir en compte l’existència d’unsegment d’economia submergida que s’avalua entre un 6/8% addicional,fonamentalment en el segment de la rehabilitació.

A Mataró el creixement de l’ocupació en el sector constructor també ha estat similar aldel conjunt comarcal. Així, si a inici de 1995 el nombre total de treballadors de laconstrucció (assalariats més autònoms) superava per poc els 1.900, a inici de l’any2004 duplicava amb escreix aquesta xifra, ja que arribava a superar els 4.100treballadors. La construcció representa aproximadament el 10% de l’ocupació deMataró.

La construcció, però, és una activitat molt mòbil. S’estima que actualment unes 7.600persones residents al Maresme treballen en el sector de la construcció en empresesradicades fora de la comarca, mentre que el fenomen és molt més petit a l’inrevés. Les500 empreses comptabilitzades a la comarca recluten principalment joves amb baixnivell de formació i, darrerament, d’entre la població immigrant, que d’aquesta maneras’han integrat amb rapidesa al mercat laboral. S’estima que un 20% de l’ocupació delsector és d’origen immigrant. Per altra banda, els autònoms representen una tercerapart del total dels ocupats; un percentatge que ha disminuït, encara que moltlleugerament, en els darrers anys.

Aquesta uniformitat empresarial no es correspon amb la distribució de la poblacióocupada, ja que es produeixen importants concentracions en determinats municipis i,fins i tot, barris. Així, Mataró aplega gairebé un terç dels ocupats en el sector a lacomarca, si bé només s’hi porta a terme el 22% de l’activitat constructiva, amb més de1.000 habitatges iniciats anualment.

Mataró concentra més del 20% dels habitatges iniciats. El punt màxim es va assolirl’any 1997. Des de llavors, les xifres s’han estabilitzat i han mostrat una suaudavallada, que s‘accentuarà previsiblement en la mesura que el sòl disponible vagiexhaurint-se i els preus arribin a límits difícilment assumibles.

El sector de la construcció ha tingut un comportament molt expansiu en els darrersanys, amb una considerable professionalització i qualitat, i a més ha estat clau per aintegrar-hi els nous col·lectius de població de baixa qualificació. De tota manera,aquest dinamisme té la fragilitat d’estar basat en l’edificació residencial, amb un cicleque comença a atenuar-se, ja que no compta amb la possibilitat de reequilibrarl’activitat amb l’obra pública. A més, la gran fragmentació del sector, que no téempreses grans que hagin estat capaces de superar el marc purament local, és unadebilitat davant un moment de canvi com el que s’albira.


Evolució dels habitatges iniciats

Font : Gabinet d’Estudis Econòmics a partir de les dades d'Idescat i DPTOP

A partir de la segona meitat de 2004 o principi de 2005 es podria donar un cert repuntde l’atur. Mataró, amb unes condicions climàtiques favorables, però amb un territorireduït, mostra uns ritmes edificatoris menors que altres ciutats i uns preus més elevats,tendència que es mantindrà, atesos els elevats preus de repercussió.

4.3. La societat del coneixement

Segons l’estudi “Economia de l’arc tecnològic de la regió metropolitana de Barcelona”,el 33% de les persones ocupades a Mataró treballen en sectors d’alta qualificacióformativa, amb un avanç remarcable durant la darrera dècada.

Ocupació en sectors d’alta qualificació formativa

Font: “Elements de debat territorial”, núm. 18, Diputació de Barcelona


Tot i que en l’àmbit empresarial el desenvolupament del sector quaternari mésestretament vinculat a la societat del coneixement no tingui encara una presència moltrellevant a Mataró, en els darrers anys Mataró ha estat una de les ciutats pioneres enel foment de les noves tecnologies, a través de l’impuls d’una sèrie de centres iinstitucions com l’Escola Universitària Politècnica, la Incubadora de l’IMPEM i elTecnoCampus Mataró, com a projectes que aglutinen i catalitzen l’adaptació i eldesenvolupament de les TIC a la ciutat.

Per altra banda, i més enllà d’un informació estrictament sectorial, l’Observatori de laSocietat de la Informació extrau les següents conclusions respecte l’ús i elconeixement de les Tecnologies de la informació i la comunicació tant pel que fa a lapoblació com al conjunt del teixit empresarial de la ciutat (dades corresponents a2003).

Població. Continua la tendència d’una creixent disponibilitat de les TIC, però amb unestancament pel que fa a l’ús. S’amplia, doncs, la distància entre els mitjans de què esdisposa i l’ús que se’n fa.

Entre les TIC destaca l’extensió de la telefonia mòbil, 76,4% de les llars disposad’algun mòbil, mentre que aquelles que disposen d’ordinador i d’Internet representen el58,2% i el 43% del total. Les llars amb connexió ADSL han crescut fins al 36,2%. Elnivell de connexió i disponibilitat a noves tecnologies per part de la població de Mataróse situa una mica per sobre del conjunt català.

Altrament, pel que fa a l'ús d'Internet entre la població de Mataró, s'assoleixen unsnivells semblants als de Catalunya, encara que lleugerament inferiors: el 31,5% en elcas de Mataró, davant el 33% en tot Catalunya. El perfil de l’usuari habitual és moltestable: un home jove o jove-adult, amb uns nivells d'instrucció alts o mitjans-alts i queforma part d’una família amb un ingressos mitjans o alts.

Teixit empresarial. En línies generals, s’està produint un cert estancament tant de ladisposició com de l’ús de les TIC per part de les empreses de Mataró amb l’excepcióde l’ADSL que, amb un creixement de 10,1 punts, és ja el sistema de connexió del42,9% de les empreses de la ciutat. El total d’empreses amb connexió a Internet és del69,2%, mentre que el nombre d’usuàries arriba al 61,1%.

El treball en xarxa, el comerç electrònic o el teletreball continuen presentant nivellsmolt poc consolidats en la realitat empresarial local, si més no força lluny de la difusióque s’esperava quan començaven a introduir-se aquests conceptes.

Els resultats de l’enquesta mostren que les TIC són en aquests moments una realitataliena al funcionament diari de bona part de les empreses de Mataró, particularment,de les microempreses.

El repte tecnològic és un desafiament econòmic, social i cultural, i amenaça a aquellsque no opten per incorporar-s’hi activament i conscient al procés de modernització, ique, a la llarga, seran incapaços de competir en una economia cada cop mésinternacionalitzada i tecnificada.


5. CONCLUSIONS

L’estructura lineal del territori ha facilitat històricament la comunicació dels poblescostaners entre sí i amb Barcelona: al segle XIX per ferrocarril; a final dels anysseixanta del segle XX per l’autopista; i al segle XXI, mitjançant la combinació de lesdues infrastructures. Al creixement de la mobilitat, però, s’afegeix l’asimetria en elsfluxos de persones, fet que genera congestions puntuals i li resta sostenibilitat.

L’estretor de la terrassa litoral limita el territori urbanísticament útil. Les principalszones planes es localitzen a Mataró-Cabrera-Vilassar, on una gran part del territori jaestà urbanitzat o ocupat per activitats agràries-industrialitzades. A la manca d’espais’afegeix el desordre morfològic per culpa d’una manca de previsió urbanística: lautilització de les rieres com a carrers principals n’és un cas paradigmàtic.

La dispersió de les estructures municipals i uns termes que no s’han modificat en tot elsegle passat, constitueixen el problema principal per a portar a terme una gestióeficient del territori i dels serveis públics, i propicien el desenvolupament de processosde col·laboració intermunicipals.

La renda per càpita de la comarca és la més elevada de l’entorn metropolità, al mateixnivell que el Barcelonès. Alguns dels municipis petits del Maresme Sud i de l’entorn deMataró es consideren entre els més rics del país; mentre que els municipis més granscom Mataró, Premià de Mar i la majoria de l’Alt Maresme no n’arriben a la mitjana. Detotes maneres, la constatació de l’elevada qualitat de vida és un dels aspectes sobreels quals hi ha un major consens entre els residents a la comarca segons enquestesrecents.En aquest marc, el repte de Mataró és convertir-se en un pol reequilibrador dins lasegona corona metropolitana i dinamitzar aquest pol amb activitats d’alt valor afegit.

L’arribada d’un flux important d’immigrants extracomunitaris li ha permès recuperar unritme de creixement demogràfic positiu, potenciar l’oferta laboral i moderar el procésd’envelliment de la població, la qual cosa hi obre un ventall d’expectatives. Encontraposició, s’enfronta a reptes gens menyspreables en matèria d’integració social,habitatge i incorporació al mercat laboral.

Tot i una relativa feblesa de la base productiva –excessivament centrada en el gènerede punt–, la població ha mostrat un notable esperit emprenedor, si bé limitat aempreses de dimensió petita i mitjana, la qual cosa aporta flexibilitat, però no generaprojectes d’envergadura. Mataró presenta una de les taxes d’autònoms més altesentre les ciutats de l’àrea metropolitana.

L’estructura productiva i el mercat laboral de Mataró resulta especialment sensible alscanvis de cicle econòmic. És per això que –si bé l’activitat a la ciutat va registrar nivellsforça favorables durant la segona meitat dels 90–, a partir de l’any 2000 fins l’actualitat,travessa dificultats que es constaten tant en l’estancament del nombre d’ocupats comen el creixement més accentuat del nombre d’aturats durant els darrers períodes. Enlínies generals, es tracta d’un mercat laboral força flexible, amb nivells de precarietatconsiderables i mobilitat creixent.

Els nivells de sinistralitat laboral, tot i que continuen en registres preocupants, semblenhaver seguit una tendència favorable durant els darrers anys. Actualment, l’índex desinistralitat a Mataró se situa sensiblement per sota del conjunt de la comarca iCatalunya.


Mataró ha estat afectada per la proximitat a la ciutat de Barcelona, respecte de la qual,però, es percep una creixent autonomia, a mesura que està reeixint en dotar-se d’unacentralitat i personalitat urbana suficients com per articular un espai econòmic propi iamb rellevància comarcal.

Enfront d’altres ciutats amb una societat civil i un teixit empresarial més estructurat iamb capacitat per assumir iniciatives, Mataró pateix una manca de lideratge social ibaixa estima col·lectiva com a societat industrial. Paral·lelament, l’escala del preu delsòl n’ha dificultat considerablement qualsevol iniciativa. Ha estat, per tant, el governlocal l’impulsor de les principals transformacions dels darrers anys.


DAFO DE MATARÓPUNTS FORTS PUNTS FEBLES

Clima

Platja i litoral

Millores i dinàmica urbanística

Dimensió competitiva/Barris urbans

Flexibilitat productiva

Esperit emprenedor

Oferta comercial

Polítiques de promoció econòmica

Centres d’innovació

Oferta universitària pròpia

Dificultats competitives del tèxtil

Feblesa dels sectors innovadors

Elevats preus del sòl industrial

Escassa oferta d’habitatges accessibles

Un feble lideratge territorial

Alta proporció d’economia submergida

Estructura productiva molt sensible al canvi

Baix nivell formatiu de la població

Dèficit en equipaments culturals

Una estructura hotelera insuficient

OPORTUNITATS RISCOS

Integrar els fluxos d’immigrants

Dinamitzar l’oferta laboral

Crear un nucli de formació

Crear un nucli d’innovació tecnològica

Desenvolupar la ciutat en l’àmbit turístic

Potenciar un sector terciari de qualitat

Reforçar Mataró com a pol metropolità

Cooperació amb els municipis veïns

Renovació dels barris problemàtics

Política general d’habitatge social

Conjuntura econòmica

Pèrdua de capacitat exportadora

Competència/Competitivitat

Aparició de focus de marginalitat

Residencialisme (ciutat dormitori)


5.2. Implicacions per a la seguretat pública

D’acord amb aquesta anàlisi socioeconòmica, la dinàmica actual de la ciutat de Mataróestà determinada per tres factors bàsics:

- Desenvolupament urbanístic- Creixement i diversitat demogràfica- Reestructuració econòmica

Tres elements que són determinants de l’estat de la seguretat pública, en general, i dedeterminats àmbits, en particular.

El desenvolupament urbanístic condiciona les necessitats i les actuacions en matèriade seguretat de les persones, dels béns, de la convivència cívica, del medi ambient,d’activitats i, és clar, del territori.

El creixement demogràfic és determinant absolut de la seguretat pública: el volum i lacomplexitat de les necessitats i les demandes de la ciutat és directament proporcionalal seu tamany, diversitat i dinamisme.

Finalment, l’evolució de l’economia, sobretot en situacions de crisi, és un factorestretament relacionat amb la/el millora/deteriorament de la seguretat pública, en lamesura que els recursos econòmics de les persones incideixen en el comportament ila capacitat d’autoprotecció, i en els recursos econòmics de les empreses quant a laseva inversió en seguretat/protecció.

CIUTAT

SEGURETATPÚBLICA

SEG

UR

ETAT

CIU

TAD

AN

A

SEG

UR

ETAT

VIÀR

IA

PRO

TEC

CIÓ

CIV

IL

SEG

UR

ETAT

SAN

ITÀR

IA

RIS

CO

S SO

CIA

LS

CIV

ISM

E

SEG

UR

ETAT

EN

ACTI

VITA

TS

SEG

UR

ETAT

UR

BAN

ÍSTI

CA

SEG

UR

ETAT

MED

IAM

BIE

NTA

L

TERRITORICreixement urbanísticResidencialismePOBLACIÓCreixement demogràficImmigracióEnvellimentNivell formatiu baixECONOMIACrisi economia tradicionalTerciaritzacióMobilitat laboralSocietat del coneixement

1. PLA DE SEGURETAT LOCAL DE MATARÓ Elements Generals

Documents

Transcript of 1. PLA DE SEGURETAT LOCAL DE MATARÓ Elements Generals