LA CATALUNYA PER FER

Remeisprovisionals i definitiusEstem d'acord que, davant de l'atac con-

tra l'ordre social, la resposta dels que go-vecnen ha d'ésser contundent i ràpida. Aixòni cal dir-ho, i ja se sap que no hi ha restan ridícu l com la indecisió quan el perihJés imminent i ciar. De manera que MIRADOR'no creu pas que dis conflictes creats inces-santment ,per la F. A. I, contra la República,hagin d'ésser tractats amb miraments nicondescendències. Però això és considerantel prob'ema només dins la seva fase en p-tiva. Llavors és 'llei la salvaguarda de la

Una escena d'aquests dies, al Parallel de Barcelona

Com s'explica, doncs, el que passa a casanostra?

Mdlt senzill : els nostres obrers, com elsnostres patrons, com la nostra classe mitja,encara na senten la vida collectiva. El mateixesperit antisocial de cada classe es traba,naturalment, a la classe obrera. Només queels resultats, repercutint al carrer, són mésvis'vbles en aquest cas.

Per això, nosaltres, a despit de reconèixerque yuan la pau pública es veu amenaçadales autoritats l'han de restablir si us plau

El 4errorisme dels vividors o la vaga dels braços aixeca f.s

Any V. Núm. 221- Barcelona, dijous, 27 d'abril de 19330

Deia Flauberf que res no lidonava una millor idea de 1'in=finit com l'estupidesa humana.

I Flauberf no havia vist lavaga d'aquests dies !

S}:'rMItr/RI ni: I4ITEL!i%TLJR4! JLWT 1 POI4ITICítPreu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 - Tel. 11430 - Subscripció: 3650 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRETCauses semblanfs

societat. Però totes les persones un xic refle-pfxives saben que els prablenes, quan no ixen

flor ar de terra, contünuon existint,a 1 oanibra.I nosaltres lInvltem els nostres lectors a con-siderar des d'aquest darrer -punt de vista laqüestió obrera de Catalunya, creguts que lamissió de la premsa que dedica la seva aten-rió al assaigs g1íY^cs,.é^s_de, ibenn1euix, mit-jançant iln anàlisi de ]'aspecte intern de lesqüestions, a l'endegament de les opinions,altrament subjectes a deformacions pas-sionals, filles d'una espontaineïtat que mai nohauria d'existir, tractant-se de problemesd'interès general per al conjunt ddl cos sociali polític.

Mirades les coses així, el que •ritmer se'nsimposa és la següent pregunta : Quina causaté l'endarreriment de bes orga^nitzacioms obre-res de Catalunya? Perquè enlloc del mónaquest sistema bàrbar de l'anarquisme lli-bertari no ha pogut arrelar entre les massesproletàries, per massa poca-solta. En canvi,a casa nostra, no hi ha més força obreraorganitzada.

Si ens posean a considerar el contingutobrer de 'la tasca dels Sindicats llibertaris,a Catalunya, ens n'astora la migradesa.-Unatímida política d'augment de salaris, a;ntiqua-dament gremial, i prou. Res d'assistència so-cial, res de cooperativisme, res de res, LaC. N. T., actualment, és una bèstia antedi-luviana, sociològicameint parlant.

I al costat o a l'ombra d'això, tot unapoca-solta doctrinal, manegada per uns anal-fabets que han seintit algun ooip parlar deKropotkin a uns altres analfabets que havienllegit de través algun fullet de propagandaanarquista de Pany de la picor. Aquestamena de pedants i']betrats i rústecs, per jus-tificar tot aquest entabanament de baibaus,armen, de tant en tant, alguna gresca se-guida de més o menys víctimes, amb lamateixa gratuïtat i bajaneria què una direc-tiwa de casi:net de barri lloga un piaino, unvioli, un cornetí de ipistons, un violoncel iun contrabaix per animar el local els dis-sabtes el vespre i dls diumenges a la tarda.Això no duu enlloc, si no és a fer rebomborii a parlar pretensiosament de «labor revo-ilucionària)). Però la veritat és que l'endemàmateix d'un d'aquests saraus revolucionaris,amb vaga més o menys general, i assassinatsamb compta-gotes, ningú no hi ,pensa més,llevat de quatre famílies obreres vestides dedol i abocades a la misèria, Passat un certtemps, els dirigents d'aquesta mena de ba-llades sinistres, organitzen un festival tanlamentable, tan fastigós i tan eixorc com elsd'abans o dls que vindran després. Mentres-tant la classe obrera no progressa ni d'unpas. A tot estirar, de tant en tant, comdèiem, li augmenten un xic els salaris, i aixdencara més ,per influencia de l'exemple es-tranger que per obra dels Sindicats, massaperduts en divagacions «transcendentals» idhbertàriesn, per preocupar-se de menudèn-cies.

Mentrestant, a tot el món civilitzat, lamassa obrera s'educa, es forma i aprèn aésser un element de govern.

Divendres, dia 28, al C 0 L I S E U M

MIRADOR presenta

Un actor : CHAR LOT

Un director : RENÉ CLAIRUn autor : MARCEL PAGNOLEn aquesta sessió es projectarà : Un des

primers films d'avantguerra de producció na-cional. - Um film de fantasia : Horitzonsmarins. — Charlot a 1'autòdrom. — Entr'ac-te, de René Clair — La comèdia filmada To-^aze, de Marcel Pagnol.

De Dijous —a Dijous

L'esclat d'histèria collectiva antisemitaque s'ha apoderat de l'Alemanya actual, hadesvetllat no solament la Qrotesta dels ger-mons de gafa i de religió dels perseguits,sinó la de tot ei món civilitzat sense dis-tinció de cap mena.

En els països com e1 nostre, on no haexistit mai el problema jueu, ens és difícild'arribar a compendre l'antisemitisme, , comens és també dificil d'entendre el tracte queals Estats Units es dóna als negres _i lapoca indignació que hi desvetlla un linxa-ment.

A l'Europa central i oriental, però, elsjueus han estat sovint objecte de vexacionsi matances, i no pas a l'Edat mitjana so-lament, sinó que són ben contemporanis elsrecords de pogronus sagnants.

Però tant en el cas dels negres de l'Amè-rica del Nord, com en el dels pogroms de

l'Europa oriental, s'ha tractat sempre d'ex-cessos de populatxo. Calia que Hitller i elsseus nazis arribessin al poder, entrewnig de1'arronpament de gairebé tota la resta d'a1e-manys, perquè la forma més brutal de Pan-lisenzitisme fos adoptada des de les altesesferes, perquè el pogrom formés part d'un1'rogre na de govern.

Certament, no calia arribar a tanta pui-xança de civilització material per caure enaquestes diguern-ne idees, pròpies d'una tribuprimitiva.

Contra aquest salvrtgisme, ja ho hem dit,s'ha elevat tot el naón. Ara que aquestesreaccions de vegades fan caure en un ex-cés de sentimentalisme, que també té elsseus perdis, car els excessos de sentimen-talisme priven la _visió clara de les coses.Una mica més, i tothom trobarà que elsjueus són la gent millor del món, i estaràdis j'osat a veure en qualsevol se'niite unperseguit, i, encara niés, a creure'l verita-blement individu d'un4 raça elegida. 1aquest argument de la raça elegida és pre-cisament el que fan valer els rácistes detofa mena, que es creuen que és la seva,precisament,. la raça d'elecció. Així ho pre-dica, entre altres insanitats, el bell Adolf,que sap d'oïdes tot allò que es va empescaraquell home pintoresc que era el comte deGobineau, el pare espiritual, junt ambIlouston Stewart Chamberlain, del^anger-

nS tothoms cal que protesti de les vexa-cions de què són objecte uns éssers deten-minats pel sol fet de pertànyer a una raça,també cal no creure que per aquest mateixfet hagin d'ésser suQeriors. Precisament enel cas dels jueus e1s trobem amb una raçaque sap espavilar -se prou en tots els ramsen els quals excelleix, i entre els individusde la qual és ben viva una solidánitat perdamunt de les fronteres i de tota mena deseparacions.

Actualment, en el món dels 1restigis li-ieraris que frueixen d'un renom internacio-

nal, hi ha un bon nombre d'autors jueus,que assoleixen pertot un èxit la majoria devegades desproporcionat a llurs mèrits reals.Coneixen tiratges fabulosos, són traduïts atots els idiomes, les revistes i els diaris envan plens i llurs des^lafaments són seguitscona si es tractés d'uns grans personatgesde debò

Doncs hé ; cal declarar que no n'hi hapas per tant, que hi ha més part de blufque de res més, i que en aquest cas es potben parlar de conspiració entre jueus pera inflar desmesuradament uns pseudo-pres-tigis especulant amb la badoqueria generali l'esnobisme distingit.

No és aquest el lloc d'entrar en més de-talls sobre la qüestió. Molt aviat, però, tin-drem ocasió de parlar d'algun d'aquests fal-sos prestigis que, si haguéssim de jutjar

1

per les aparences, c4ldria considerar qomels més grans autors contemporanis. __C. R.

i efectes oposatsLa crisi de públic que, segons els entesos,

travessava actualment el tennis a Barcelona,ha estat de moment superada. Les tribunesdel court central del Barcelona Lawn TennisClub foren insuficients per a encabir el pú-blic que volia presenciar els dobles del matxEspanya-Anglaterra per a la Copa Davis.

Maier i Durail, doncs, han demostrat quees poden omplir a vessar unes tribunes ambun partit de tennis.

El suplint de l'equip nacional, el joveGarriga Nogués, que després va jugar unpartit d'exhibició, va demostrar, en canvi,que es poden buidar unes tribunes amb unpartit de tennis.

Coses de l'espor4Un grup dels que a fora feien comentaris

s'exiplicava el ,primer fenomen, del .ple avessar, amb aquestes paraulles

—A mi no m'estranya aquesta gentadadeuen ésser els socis del F. C. Barcelonaque, en comptes de donar-se a la begudadavant dels resultats, han optat per un de-termini més esportiu i s'han fet tennistes.

Entre 1'esporf i el patriotismeEI darrer punt del doble del matx Es-

panya-Anglaterra va donar lloc a un dubte.Segons els jugadors anglesos, la pilota haviabotat fora de la línia, i el punt final, eldecisiu, no havia, segons ells, acabat elpartit.

Atenent a la protesta, l'àrbitre va alçar elbraç i els aplaudiments del pdblic varencessar. Fou un instant d'emoció.--Qui era .el jutge de línia? — ova pre-

guntar l'àrbitre enmig del silenci més ab-solut.

--Jo!—va contestar amb respectuosa fer-mesa l'interpellat.

—I aquella pilota, qué era?1 el jove linesman, adoptant l'actitud pa-

triòtica escaient al cas, es posà la mà alpit i, amb laconismo espartà, digué només

—Bona.El .públic va respirar de satisfacció. Els

aplaudiments van rependre més forts queabans__i el jutge de lúnia fou molt felicitat.Ben entés, més com a patriota que covi álinesman iimparcia .

L'amor a la lecturaEs veu que els articles incitant a la lec-

tura que premia anualment la Cambra delLli ibre comencen a tenir efecte. A 1'admiinis-tració de La Publicitat se'n van poder cer-ciorar .prou, en ocasió de la venda extraor-dinólria que organitzaren, per la darrera dia-da del llibre, de la traducció catalana deGuerra i Pau.

Com és salbut, l'administració de l'esmen-tat diari .oferia un. grapat d`allicients. L'obrafamosa de Tolstoi una traducció catalanacompleta, quatre volums nodrits — era ofertaa meitat del .preu marcat, a un quart del preumarcat alls subscriptors del periòdic i, ambfinalitats de propaganda, de franc als subs-criptors que en portessin um de inou o a lespersones que es subscrivissin directament.Doncs bé: va haver-hi més d'un ciutadàenginyós, d'aquells que se les ipensen totes,que devia opinar que els vells subscriptorseren tan respectables, almenys, com els suibs-criptors novells, i de primer va anar a 'l'ad-ministració a donar-se de baixa i després estornà a donar d'alta 'a la parada dels llibres,i se'n dugué els quatre volums.

Si s'ha pogut escriure la defensa — o, al-menys, la justificaciú—del robatori de lli -bres, no serem pas nosaltres qui condeàma-rem aquesta hà'bll i poc gravosa combinació,

que sembla feta per persones no solamentamants de la lectura, sinó astutes.

OccifaneriiesDimarts de la setmana passada, els occi-

tanistes que ens vingueren a visitar amormotiu de les vacances de Pasqua i de la com

-memoració del centenari de la renaixença,foren obsequiats amb un dinar a Miramar,amenitzat per una orquestra.

Quan aquesta atacà un dels trossos mésmoguts de Carmen, l'entusiasme occità asso-lí límits francament indescriptibles. Si els«palestrins» que quatre dies abans s'esgarri-faren d'aquell discurs que reportàvem la set-mama passada, ho haguessin vist, haurienperduh els sentits.

***Cuan és costum, al final del dinar hi hagué

discursos, algun en alguna llengua d'oc itot.

Ens tocà de veí a la taula un incompren-siu que no es ruboritzà de dir:

—Quina llauna! Si almenys parlessin enfrancès, que els entendríem!

***El mateix inoom,prensiu al•ludit, que des-

prés de consumir cada plat monologava«A veure, què ens duran aran, en arribar algelat — una coape de les moltes que la fan-tasia dels rebosters fa decorar amb nomspomposos —, exclamà, en veu una micamassa alta

—Quin gelat ens daran,..? Una coupe...?Ah, deu ésser la Coupo Santo!

Sanfa innocènc%a!

A la barriarda del Poble Nou, com tothomsap per haver-ho pulblicat la premsa, s'haconstituït uin Comitè per a comibatre l'aug-ment de tarifes d'autòmnibus i tramvies.

Aquest Comitè representa tota mena d'en-titats : culturarls, económiques, polítiques...

L'Esquerra Repuiblicana del Poble Nou,també, domes, hi és representada, encara quesembli paradoxal .per haver estat seta 1a ma-joria consistorial d'aqueix partit que es pren

-gué aquest anti-humil acord. Per cert que enla reunió general que l'esmentada entitatsuburbial celehrà per adherir-s'hi, no gosantels socis — escamots disciplinats que són ! —d'indisposar-se contra els seus edils i, ,peraltra part, veient -se moralment arrossegatsa secundar la .protesta, acordà sumar-s'hiamb e1 ben entés d'anar «contra l'Ajunta-ment i no contra els homes».

Una làpida

Algú ens havia fet notar que era curiósque haivent-se donat no fa gaire, a Sitges,uns freqüentats cursos de català, era més dea emarear que a la làpida posada al Cau Fer-rat s'haguessin escolat unes quantes errades.

Després hem vist una fotografia de l'es-mentada làpida, i no n'hi hem trobat tantescom s'havia dit.

Però el cas -és que no havia cl'haver-m'hicarp.

De Valenfino a Rossinyol

A Sitges ha quedat constituïda una agru-pació femenina denominada El Ram de totl'any d'En Santiago Rossinyol, la finalitatde la qual, com el seu nom indica, consis-tirà a procurar que al peu del petit monu-ment a l'illustre fundador del Cau Ferrates renovi diàriament et pom de flors. Això,naturalment, aquests dies ha estat el temade totes les converses.

Un conegut pintor català, resident a Sit-ges, s'ho escoltava amb fredor manifesta.

A d'últim no pogué estar-se de confessar alsamics que acabaven d'assabentar-lo de la dar-rera novetat local:

—Què voleu que us digui, trobo que sónganes de segar l'herba a les «vídues, deRodolfo Valentino...

Mecenafge impensa4

I posats a parlar de Sitges, ve a tombexplicar una anècdota del pintor Alfred Sis-quella, que fa anys que resideix en l'esmen-tada població.

La cosa va .passar quan Sisquella encarano era tan apreciat com ara dels colleccio-nistes — que no és ni de molt el que es me-reix—, però ja havia trdbat una maría deprotector que es gloriejava bastant del seumigrat mecenatge.

Una vegada, per poder (lluir que fins teniaun pintor de propietat, per dir-ho així, l'in-vità a un gran àpat, junt arnb altres nom

-brosos comensals. Tot hi anava a dojo: se-gons frase del propi Sisquella, les llagostespujaven i baixaven per les escales.

Però a mesura que els plats eren servits,el nostre pintor es posava més trist i pansit.En arribar al final, malgrat que no s'haguésmirat prim en res, la seva tristesa era tanmanifesta, que un dels comensals no es vapoder estar de preguntar-li—.I doncs, Sisquella, què us passa?La pregunta féu batre el pintor.—Què em passa? — exclamà —. Em pas

-sa cue aquest gran àpat el començo a pa-gar ]o!

En efecte, aquell mes Sisquella encara nohavia cobrat res del que hi havia estipulatamb en seu esplèndid protector.

Els ràdio =oienfs d'enhorabonaRàdio Barcelona commemorà diumenge a

la nit la diada de Sant Jordi. Parlaren Radai Ventura i Adrià Gual, Aquest finí el seudiscurs ampullós amb un «adéu-siau i finsa l'any que ve!„ Felicitem els ràdio-oientscatalans que es veuran lliures, almenys perun any, d'aquella prosa que ]Adrià Gual haposat en ús per a endormiscament d'inofen-sius aficionats a la T. S. F.

r força, no donem .a la missió de les auto-rit ats altra eficàcia que aquesta: de redreçarl'ordre d'urna ,manera «mecànica» sempre queham vulgui torçar-lo també «mecànicament».Aquesta operació pot repetir-se fins a l'infiniti ens troíbem davant d'una guerra estranya.Mai no podrain, aquests agitadors baliga-f aLzg 1 tanil ae- el xk;im M.aUes autoritatsno podran evitar el retorn rítmic de la grescaainarquista. La salut publica en patirà, real-ment, poc; però èl to de la nació en patiràuna minva de dignitat.

Només hi ha un remei, al costat del po-licíac. Treballar cada estament per millorarel seu .propi to col•ectiu. No hi ha dubte quel'obrer català, intelligent i sensible, es po-sarà al nivell moral de la resta dels ciuta-dans. Llavors, automàticament, expulsaràcls ainalfabets que l'exploten a profit de llursridícules teories i s'haurà acabat la comèdia.

1 només podria ésser així : car, d'altramanera, encara que algun governant esmi-colés l'organització sindical existent a Cata-lunya, es trab^aria que, no havent-hi altraforça obrera considerable, els obrers resta-rien escam 11pats i, fatalment, tornarien a re-fer-la igual i sola dels mateixos homes. Finsque no hi hagi prou cultura entre l'obrerper edificar una cosa nova damunt les ruïnesden desgavell anterior, no ens fem illusioinsd'haver acabat del tot amb aquest problematan inofensiu com enutjós i indigne.

L'obrer podrà millorar la seva educaciósocial, com el patró i el polític. Això vindróper força un dia o altre. Però els que mane-guen aiquest tr pijoc llibertari, no. Llurignorància és tan culpable com invencible.Amb llur nyonya, llur poca-solta i amb inter-vals de fúria ipoc inte•ligemt, sempre seranels mateixos i s'atuiran revellint i arraconant,qui en un racó de món, qui en una torreta,segons els casos.,.

Un tros del firal de Verdú

Quatre gitanes i un ((churumbel»

2

Üncafak alaXína1

ESTAMPES RURALSNo és e] títol d'una narració de viatges --- ^,^''La fira de bestiar de Verdú

com es podria molt bé suposar, sinó que estracta que el nostre company Ramon Peiembarca el dia a8 cap a Xangai. Ho .podemafirmar perquè hem vist el passatge i el ras-saport ; d'altra manera, tractant-se d'En Pei,no ens atreviríem a afirmar-ho. Donada 'lacertesa del fet, hem de manifestar as amicsd'En Pei, que no passin ànsia pel jove pe-riodista, tota vogada que el seu cognom elposa a cobert de tota mena d'entrebancs,puix, com tothom sap, dls generals xinesosde més categoria es diuen Pei i això faràque el tractin com de la família.

L'únic perill que correrà per terres xine-ses, és que els japonesos el considerin bonapresa creientdo un guerrer d'importació, laqual cosa fóra una veritable par.adoxa,, jaque En Pei — fóra de l'ús metafòric 1 inter-mitent d'una determinada arma — no n'hamanejada mai cap.

EI lleialisme anglès

Una colla d'alumnes i professors de laUniversitat de Grendble, no fa molts dies,visitaren Catalunya. Entre els turistes hiana-va un anglès que féu el viatge de Tàrregaa Tremip a dalt de la coberta de l'òmnibusjunt arnb un repòrter gràfic català que elsaoampamyava en aquest viatge.

Per matar l'estona se'ls va acudir can-tar algunes ca!nçons angleses que el nostreamic havia après des discos i de la ràdio.Casualment en un tros que la carretera famoltes caribes, el català engega l'himne an-glès, God saya the King. Però tot just haviacomençat que 'l'amgfès li digué molt serio-sament i mig incorporant-se

-- Calleu, si us plau. M'obligueu a posar-me dret i amb aquestes giragonses, podriacaure...

Insenuïfafs

Un senyor gironí — comunicatiu, afable—entra, decidit, a les Galeries Maragall dis-posat a sortir de dubtes sobre una qüestióla importància de la quan sembla que és elmòbil del seu viatge a la nostra ciutat. S'a-dreça, -preocupat, al primer dependent i llidemana :

—Faria el favor de recomanar,me urnabona acadbmia de pintura per a la mevafi11a?

El dependent cuita a •omplaure'l tan bécom sap i li anota un nom I l'adreça cor

-responent.El foraster, visiblement reconegut, creu

que la millor manera de correspondre a lacortesia és sincerar-se amb 'l'informador, is'explica així

—,Ara vull que n'aprengui força, i quanen sàpiga prou llavors li posaré un estudii, miri, anar • intant i anar venent, anarpintant i anar venent...

Un cens de professors

La setmana passada, a l'Escola Normal dela Generalitat, es celdbraren uns exercicispúblics per tal de formar un cens de profes-sors de llengua catalana.

Foren alg elsaspirants a aquest intelli-gent i patriòtic títol, entre els noms delsquals hi havia algunes conegudes personali-tats del nostrc món periodístic i literari.

A notar que no hi concorregué cap reda•-tor de La Humanitat.

L'exerc ici delator

Entre les instàncies demanant la inclusiódels «sots-signats» a la llista d'aspirants aprofessors de català, n'hi havia algunes queconteinien trenta i àdhuc quarainta faltes degramàtica, en un text de set a vuit ratlles.

Pompeu Fabra, president del Tribunal quehavia de fallar els exercicis, féu públicaaquesta anomalia mentre els seus llavis di-buixaven aquell seu somrís tan canacterísticcom britànic.

Vino=i=cínc anys ínúfils

Un mestre forà domarà al Tribunal si se-ria possi^bie de combinar un horari millor quel'assenyalat per la Presidència, per a la cele-bració de les proves. Deia

—Des del meu puesto, m'ha semblat en-tendre...

1 continuava—Ademés, jo crec que la segonaprova es

podria aplaçar..,Pompeu Fabra escoltava, nerviós, les ob-

servacions del mestre, el qual seguia imper-tèrrit el sea discurs

—...es podria a^lapar .per un altre dia,doncs...

Quan Pompeu Fabra va sentir el ::doncscausal» combatut tan repetidament per elldurant un quart de segle seguit, va asseure'stot descoratjat a la seva cadira.

Desmenfimen fSegurament mal informat, o .potser perquè

s'equivocà de tinent d'alcalde, un collabora-dor va escriure la noteta, apareguda fa algunsnúmeros en aquesta secció, donant compted'una crida del Sr, Abel Veli'lla als alcaldesde barri del districte del qual és tinent d'al-calde.

Fetes les degudes comprovacions, es des-prèn, i així ho fem constar, que no existí talreunió, ni es projecta cap homenatge,

SASTRERIAF. Vehils Vidal7, Plaça Universifaf, 7

Direcció: M. PELLICER•

REBUDA la pri-

mera collecció

de novetats país

i estranger, per

aquesta primavera.

PREUS LIMITATS

UNA MICA, NOMÉS iNA MICA, DHISTÓRLA

La fira de Verdú és, sense cap mena dedubte, una de les manifestacions més im-portamnts de la nostra ruralia. Çom a fira,no n'hi ha pas cap altra que li passi la màper la cara. A Catalunya, calla per totes.

La fira es celebra des de l'any 1378, iaquest privilegi fou concedit pel rei Pere IIIel Cerimoniós, a instàncies de l'abat del mo-nestir de Poblet, privilegi que fou ratificataltres vegades, i és en 15o8 que Ferran el

Catòlic el confirma de nou i mana a...•queels deu dies precedents a la fira de SantMarc, no es podrà celebrar altra fira en lloc,poble o vila de 4 llogues als voltants deVerdv».

Cap allà l'any 1750, Tàrrega entaula unp_et .per disputar el .privilegi de Verdú i fer

-se seva la fira. Però els targarins no ensortiren ipos,

1 ara, .prou història i anom cap a fira.

TARRECA-VERDÚ, UNA PESSETA

En parlar de la fira de Verdú no podempas deixar Tàrrega en oblit. Hi juga unpaper molt important, puix .per Tàrrega hande passar la immensa majoria de personesi de bèsties que aquests dies fan cap a Verdú.Durant els dies de la fira, la plaça de Macià,de Tàrrega — illoc d'on surten els cotxes —,assoleix una animació trepidant. mEls cafès iles fondes de, Tàrrega fan, aquests dies, elseu agost. A les fondes paren llits a tots elsrecons i encara no en tenen prou. Els cafèstota vessen de taules ,pel carrer, i a dinsi a foca tot són bruses negres, bastons, trae-tes, moles i unces. Molts tractes iniciats aVerdú s'acaben de cloure en algun dels cafésde Tàrrega.

Els cinc quilòmetres de carretera que se-paren Tàrrega i Verdú es converteixen gai

-rebé tots ols anys en un núvol de ,pols a11ar-gassat i aanib algunes corbes ; i .per dinis d'a-quest núvol passa bot el traüt de la fira.A més, gairebé sempre fa vent, molt vent,veles ventades que ho remouen tot i ajudena mantenir flotant e1 núvol de pols. Hi haqui diu que això del vent és cuna mesura sa

-nitària. Carn que tot ho romou i tat s'hoenduu, priva que els gitanos deixin a Verdúuna veritable plaga de paràsits. Què és elque deurà ,passar enguany, parqué no ha fetvent. Va ploure i, és clar, tampoc hi hahagut pols. Ara que a la fira, sense aquestselements, Ii manca caràcter.

Am+b pols o sense, el tros de carretera dequè hem parlat, és aquests dies urna corrua.Cammioins, cotxes i òmnibus de totes les ca-tegories. Carros i carrets que hi ,porten elsque hi van per feina i dls que hi van amatar ['estona. Molta gent a peu, perquèfet i fet, cinc qui:òmetres es faro en una es-tona. El transeiint rnós important, pecó, ésel pagés que torna de la fira, cavalcant or-gullós damunt lla seva compra,

VERDú. — LA PLAÇA

L'auto ens deixa a la plaça Major, davantde la Casa de la Vila. Entre els crits i lesconverses de la gent, els sorolls dels autos iles trompetes i les bufes de deu, hi ha un gui_rigall de mil diables. Sobresurten en aquestaplaça les parades de guarniments. Collars,sofres, barrigueras i bridans de fornies va-riades i per a tots e'Is gustos. Hi ha tambéles parades de fira, com hom les anomena,dedicades a la venda de quincalla i de jo-guines, tot a 95. Diversos grupets amb urnagitana al mig dient, amb el nom de buena-ventura, recargolades obscenitats per deucèntiims. Al davant de les barques, que ha-laneegen tot e1 dia, hi ha sempre una reuniónombrosa d "admiradors de lligacames. Para-des de ferro vell ari hi ha de tot. En unad'elles hi vam veure uns estoigs contenintunes peces molt complicades de metall ni-quelat. Vam preguntar .per què servia i elvenedor no en sabia res. Oh, i el bo és quees va entestar a feranos-ho comprar. «Però,home, qué en farem ?», replicàrem nosaltres,i aleshores ell saltà, nàpid : «Ah, és que josabia què fer.ne, quan ho vaig comprar?),

En una banda de la plaça, dos o tres car-ros nous amb un S B'ENtDE, innocent, sense

gens de malícia. Davant d'uns quants se-nyors, dos gitanets de tres pams cada un,ballen deu minuts de gaarotín per una perragorda. Hi ha també les tauletes amb tovallesblanques dels torrons d'Agramunt. Les ve-nedores es disputen qui pot cridar més. «Quesón d'Agramunt! D'avellana i d'ametlla!Els millors del món. Tasti'ls, senyor, tasti'lsi sabrl el que és bo!»

EL FIRAL

Després de comprar un bastó (perquè durbastó és un requisit, si no obligat, poc se'nrnanca), ens en anem cap al fira'l, o sigui ellloc on hi ha l'exposició i el .mercat d'ani-mals. El firal està emplaçat al carrer mésllarg i més ample de Verdú. A la part mésestreta, a banda i banda, una renglera de

mules, matxos, cavaals, eugues, rucs i so-meres, de cara a la paret. On el carrer ésmés ample, en lloc d'una reng:efú, dues.Passar per aquest carrer, pels que no sónde l'ofici, cregueu, no té res d'agradable.1 es coneix de seguida els que ho són i elsque no. Els primers passen I traspassen perentremig de la muralla de potes amb la ma-teixa naturalitat que un botiguer es passejaper la trinxera que formen el taulell i elsprestatges. 'En canvi, els altres, no en vul-gueu anés de precaucions ! No tenen altra

dèria que mantenir sempre el seu cos almàxim de distància de les potes.

A tot el llarg del firal, els baixos de ]amajor mpart de cases són quadres. A les qua-dres, per regla general, hi ha eis tractants,els que fan el negoci a l'engròs. Al carrer,els pagesos que van per vendre o canviar elseu animamlet.

Una bona dentadura

Al firal, tot són tractes, és clar . D'unaquadra surt un aragonès alt i gros com unSaint Pau, brusa negra 1 boina i un ditet depuro als llavis. Dirigint -se a un pagès quetot ronsejant va allunyamnt-se, 1i diu

—Quítale media onza, hombre.Més avall entrem en una quadra on el

tenedor està fent l'elogi d'una castanyeta

(le tres anys davant de dos o tres que elsagrada. 'Es del camp de Tarragona, garlaire

-'-...però que no el veieu l'animaiet? Si ésdel més fi que hi ha a la fira... Massa pe-tita? No ho cregueu, heme, no ho cregueu.Mireu : que no en sóc jo de petit? Doncsquan treballava la terra, ningú em passavala mà ,pel• la cara. Que no veleu que aquests

randassotc s'han doble. at ja 'h fg quan g j s'ha ettard, home. Del preu, ja us ho tinc dit, nogasto gaires romansos, l o. 1 una altra cosaus diré : ai pagès que jo li venc una mula,hi puc anar sempre a casa seva i no emmanca mai un bon tau! de llonganissa i unacopa de vi ranci. No em regategeu, que no

us en treuré mi cinc cèntims. Fixeu -vos béen l'amimmalet, home. Si aquesta mula és un( mantel!»...

EL ((GITANO BLANC»

Converses i tractes en sentiu de totes me-nes i per donar i vendre. Però, fet i fet, elsmillors tractes i fins potser el millor de lafira, és veure actuar els intermediaris, eltipus de ((gitano banc», com l'anomenen.Darrera els deu durets o bé ('unça de lacomissió, nio en vulgueu més de diplomàciai mà esquerra. No ís ofici per a gent joya.Van mig ben vestits. Coneixen tothom.

En vàrem veure actuar un en un tracteen el qual el pagès volia firar una mula acanvi d'un matxo mig atrotinat, amb l'addi-tament d'unes carretades de palla i algunsdiners. Al tracte hi havia ]''intermediari, eltractant, e1 comprador i dos pagesos que ha-vien de fer de testimonis i que en tota l'horano van obrir boca. Només assentien semprea tot el que deia el ((gitano blanc».

—Mira, Ten : tu i jo ja fa anys que ensconeixem. El teu pare... (aquí tota una his-tòria de família, llarga llarga). Dones hohas de fer bé, ho has de fer bé per mi i des-prés perquè En Pep (el pagès) és un banxicot i és pobre. Jo ja sé que el que el! etprometi ho complirà ; i mira, en últim cas,si el! et faltés jo te'n corresponc. El matxet,de goig no en fa, •però dóna-li bon pinso ial treball i a la quadra la bèstia compleix.Au, digues-ho .ben dit. En Pep farà la pri-mera paga .per la Mare de Déu d'agost : vintduros i una carretada de palla. El demés endos anys. Apa, ja saps que a mi no em potsdisgustar.

El ,negociant rumia una estona i diu-,Set bitllets.-aHome, Ton, no ho fas prou bé. (I torna

a engegar urna altra història; però amb unto trist, de llàstima.)

Mentre xerra, el pagès rumia tammbé i perdins va comptant i a l'últim diu

—Bueno, i quan fan set bitllets?Després que l'intermediari ha fet tres o

quatre grans discursos, i no li han saltat lesJlàgrimes perquè se'm deu donar vergonya,el tractant afluixa fins a sis bitllets i estanca el tracte

EL CAMP DE PROVES

Són tres o quatre eres situades al darre-ra de: firal . A les hores de tràfec sembla uncirc de divarses pistes. Uns fan córrer unamula que tot d'un plegat s'encabrita i co-mença a engegar guitzes. Altres s'entestena fer anar al trot una somera que, ai pobra,ja ini se'n recorda. Hi ha també els tècnicsque examinen els animals, operació compli-cadíssima. La boca — el més essencial —els cascos per veure si hi ha gripaus ; lespotes de dalt a baix i molt minuciosamentper tal d'investigar si la bèstia té alifafes oesparverany ; i que sé jo quantes coses més!També és ací on enganxen les bèsties al carroi veureu que el venedor, per demostrar elban tiro, estreny .la màquina tant corn pot ialeshores el carro no rada, l'arrosseguen.

GITANOS

Els gitanos es queixen molt de la fira.No és cam abans, us diuen. S'endevina queels pagesos han anat escarmentant i cadadia hi vo'.en tenir menys tractes. Un gitanoens contava que aquests anys guanyen mésdiners les dones i la quitxailla dient la buena-ventura i ballant garrotins, que no pas ellsfent tractes amb rucs i someres.

Les cèlebres corrioles s'han acabat. Encontarem una que ja és vella, però val pertotes.Un pagès va a la fira a comprar una so-

mera. Uns gitanos en tenen una que ]i agra-da i demana •preu. No és cara, ipenò el pagèsno se'n fia i vol fer la prova. Cap a les eres,i la pobra bèstia, que és cega, dóna tombs

per l'era com si hi vegés, car fa una set-mana que, a cops de traílla, li ho han fetapendre de memòria.

EI pagès, satisfet, •paga i se n'enduu 'lasomera. Encara no ha fet cinquanta passesIi surt un gitano i Ii diu

- Ai, 6111... ! On ameu .amb aquest penquet?Ja li ,podeu comprar un violí i fer-la anar atocar pels ,pobles... Què no heu diquelat queés caga...?

: 'El pagès queda groc, però no vol fer so-mil ; que aso se sàpiga que l'han enredat, ies desfà de la bèstia per quatre quartos.

^El gitano agafa la somera, es reuneix ambels altres i... tornem-hi.

Enguany en vam sentir un que feia l'elogid'una desferra de ruc en aquests termes—IL'animalet no fa goig, però no és que

tingui res... Està carregat de polls:.. 'Es queha passat misèria, sabeu? Però pel demés...

Els gitanos, ara, es fan pagar llur foto-gènia. Si se n'adonen, no hi ha màquinaque els caci sense que al fotògraf li costi al-guna cosa. Hi ha tarifes. La quitxalla, unpareil de perras gordas. Els homes, si estande mal humor, ni pagant ; i les dones, sobre-tot si són boniques, per menys d'una pes-seta no hi ha manera de situar-les a i "abastde I' cibjectiu.

*+*Quan amb l'òmnibus ens en tornem cap

a Tàrrega, ja és fosc.D'arribada, dura algunes hores que tot re-

membrant algun que astre involuntari frega-des aamb les espellifades vestimentes dels gi-tanos, us sembla sentir per tot el damuntun cert neguit que us porta el desig d'una

ablució purificadora i sedant.JOSEP ELIES i VILES

(Fotos Gómez)

AAUfAILU UI!Gran Canària. — Gran Canària, vista en

un mapa, té la forma d'un acàrid. Es de lesilles més regulars i més simètriques que s'a-guanten damunt ge ]'aigua. A unes quantesmils :braces del desert de Sahara, encara enpot rebre però el vent càlid i fascinador. Quandesembarqueu a la )part nord de l'illa 0(1 hiha el part de Las Palmas, que com sap tot

-hom és Ia'capital, us fa l'efecte que us heuficat en un mal país i que no sabeu com ensortireu. I és que el litoral d'aquesta illa,com de totes les illes molt castigades pel venti el salobre del mar, rés enganyador. Té i'as-pecte desarrapat i desèrtic de la costa afri-cana, i el port i la gent que crida i fa ollaen el port, també són desarrapats i tambétenen un cor desèrtic i deixat de la mà deDéu. Després, quan us haureu internat pelpaís, veureu de seguida que 'les coses can-vien i que malgrat que això és una terra cas-tigadfssima per la manca de pluges, l'agle.^vat és tan fèrtil i tan generós, que fa els ini.possilbles per alegrar-vos els •u11s, amb frui-terars densíssims, amb jardins que no s'aca-ben mai, amb una riquesa vegetal fantástica,i amb aquestes palmeres que s'enfilen pertotarreu, altíssimes i ben nodrides. Les palme-res aquí donen la sensació que estan a casaseva I no són com les palmeres d'Europa,amb aquel! .aire de simetria, d'enyoramenti de raquitisme.

Després d'haver voltat 1"i'lia de dalt a baix,us adoneu que tot això és terra volcànica,fins en es punts on no es veu la forma delvolcà apagat i els càrrecs plens de lava quefa mils i mils anys que ningú no s'ha cuidatde dur-la a •un altre lloc ;Pins allí on l'estruc-tura volcànica no es presenta amb tot el des-ergonyiunent, veieu que només hi ha gleves

d'erupció i de trontoll diaibòlic.Tampoc podeu entendre, quan sou a Las

Palmas, que aquest país sigui una provín-cia espanyola. 'Els dos hotels confortablesencarats al mar estan fets i pastats a 'la ma-riera angilesa, amb aquella manca de conforti aquelles absurdes delicadeses i peculiaritatspròpies de la bona tradició anglesa. Us fal'efecte que heu amat a parar a una colòniabritànica mperduda al mig de l'Atlàntic, queencara és viva la reina Victòria, i que a Len-dres les dones porten cotilla i unes faldillesmolt ilargues i es dediquen a l'espiritismedesenfrenat. Quan entreu als carrers de lacapital, sentiu parlar un espanyol cem,pleta-ment antillà, i veieu moltes cases que noméstenen un pis, amb unes persianes verdes queen fer-se fose obren corn una mena de ga-Mera i per aquesta gatera treu el cap unavella, la qual es posa a parlar molt baixetamh urna altra vella. 1' això, que es repeteixindefinidament, us sembla que ja ho havíeusomiat o que us havien explicat que passavaa Puerto Rico en temps d'Isabel II,

L'arquitectura de Las Palmas és comple-tament de factoria colonial. Les cases de lagent adinerada són voltades de jardins i degaleries i miradors de fusta. La fusta té urnaimportància melt gran en 'la construcció i ladecoració. Es curiós veure com entre unesquantes parets sense cap estil, .pintades d'unmangre una mica trist, ara es fan edificisde la més agressiva i de la més clínica mo-dernitat. Això es .deu a l'anquitecto M•iguclMartín Fernimdez de la Torre, germà delpintor Nestor.

La gent delicada i distingida de Canàriesha començat a imitar els films americans enuna forma molt més forta i més descaradaque a la península. Aquí les noies diuen okaycom si tal cosa, iEl whisky va a cap diner,i tota persona que s'estima coneix 'de Cin-quanta a seixanta cocktails diferents. Al ces-tat d'aquesta gent que és ammabilíssima i ab-solutament civilitzada, hi ha el poble ambtotes les característiques d'un pdbie colonial.Servicial, una mica castigat, sense cap pre-tensió, amb marcades ascendències fisionò-miques dels primitius .guantxes, amb sang delcontinent africà una .mica atravessada, i .ambindumentàries de revista negra. Això a lacapital ; al camp, el pagès es conserva méspur; hi ha noies finíssimes, d'una bellesaaclaparant ; els lhomes són molt torrats depoll ; recorden els valencians i elsalacantins.A la part sud de i'illla ja fan pensar més enels mexicans dels films ; alguns jo crec queho saben, i es deixen un bigoti allarg untatde greix que inspira ,poca confiança. Malgrataquest aspecte de co òn a que té el país, usadoneu que els canaris són més espanyolsque la gent de la ,península ; molt més queels andaluses o els murcians. Això es cern-prèn que sigui així per la raó que vivint tanlluny d'Espanya i essent en realitat un paísafricà, un cert desig de superació fa que elsneixi aquesta voluntat de formar part d"unEstat europeu. !Encara que Africa sigui tanpintoresc com es vulgui, i iper aquí es criïnuns cactus i unes pa!meres de gran fantasia,i s'hi passegin uns camells que tapen el sol,Europa sempre és Europa i es comprèn l'or-gull I la voluntat dels canaris en conside-rar-se tan espanyols com el que ho puguiésser més.

A Canàries es pot dir que fins ara no hiha hagut apolítica. La gemt per naturalesaés conservadora i no vol mals de cap. Aquíhi ha dues fonts de riquesa considerables quesón la banana i el tomàquet. Les platanerassón •el poder econòmic d'aquest país, com pestaronges ho són de València. La propietatestà tan dividida com a Catalunya, i el mpagèsja se sap que a tot arreu és conservador i noestà per remansos. Al sport de Las Palmas,s'han assabentat des de fa pees dies, d'unamanera molt vaga, de l'existència del comu-nisme, però això ,per ara aquí no té La méspetita importància.

La impressió de conjunt que fa aquesta ter-ra és d'un exòtic molt .pujat i molt pintoresc,i lesersones com jo avesades in-P 1 a asad s a badar Itensament sobre els :paisatges i a considerarla vida de les Cantes i els animals tant omés que la vida dels homes, ens hi trebomcom el peix a l'aigua.

JOSEP MARIA DE SA'GARRA

Las Palmas, abril.

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 Vía Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

DEL 1 SALÓ "MIRADOR"—mee.

Cent ans de íc,mmitat

Retrat per Martí i Alsina, exposat al I Saló ((Mirador»

íi !

ír̂

• - - ►►mai►i^

í^

r 4

F U R EST t!

►^

►.

yl

►^4Ibi

• — . • • •

CAMISES A MIDA

^'* 4

1 .

• ' r • • . •

r^1

4í4í'

P^^^cig de Gr^ci^, 12 i 1►:

►^►^

\0áz,::•:c/xs:•:•:,ze:o jo ̂ ,x'j,:,:c/1/:/:. o:•ÆcV /x.x.:OÆ(o:.: Io:o:o: O

Societat Espanyola öe Carburs Metàl'Iics

correas Apartat 1/o BARCELONATel^too noti

tetep,, "Carburo." Mallorca, 439

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-

bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °fi o DE PURESA, Fàbriques a

Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-

ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-

GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT í SECAT de

fils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-

TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-

FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació F er la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

La Casa Blanca, estatge del president dels Estats Units

OL

L'any 1835 marcà una ovolució sensacionèl.Els reglaments de policia permeteren queles dones, al teatre, seguessin barrejades ambels homes, llevat des bancs de sota les llot-ges, que continuaven reservats als homes.El món canviava i calia seguir els avençosde la civilització. La mová moda, blasmadadels uns, lloada dels altres, fou, en suma,ben rdbuda, perquè la dona d'aleshores, tot itenir en compte l'absència de vida social aCatalunya, ja era lluny d'aquells temps queno gosava seure a taula si no ]i ho manavael marit. Després,la guerra del fran-cès, encara queprovocà un odi con-tra l:nvasor quees féu extensiu du-rant força d'anysals afrancesats,proscrits arreu, ellsi llurs idees i cos-tums, havia, noobstant, afrancesatinconscientment elto de l'època, id'esquitllentes pe-netrava un oratjold'europeisme, i elsavenços del segle,malgrat la taleiadels predicadors,s'obrien .pas entrela gent més tan-cada.

Per .això, l'edu-cació de la dona dellavo'rs, no és pastan ingènua i pocestudiada commolts es pensemni és cert que alesnostres ávies fossiinpersones d'ànimaprima i cervell in-actiu. Mala tempo-rada, per no pen-sar ! Dins la bu-llanga o la guerracivil no es formencaràcters tímids. Alcontrari, en aquellstemps existia unacultura del carcàctermolt més intensaque ara, per exem-ple. 1 això no voldir que caiguemdins Ferror de pers

-pectiva d'abominardel 'present, peròtampoc volom cau-re en el contrari, detrobar dolent el .passat. No fóssim com aquellerudit musical, que, ponderant la ballesad'una metlodia, feia remarcar que era delsegle xtt, coem si fos molt més complicat tro-bar una bona melodia el xti que el xx, demanera que, reoulamt, iens trobaríem que alsegle v fos gairebé impossible de trobar-ncainib cara i ulls, No ; ens 'hem d'acostumara creuee 'que, tret dels temps .prehistòrics, iencara, les persones ; si fa no fa, han estatsempre igua:ment eixerides.

La dona d'una centúria enrera no podiafaltar a aquesta llei. Es clar que els .prin-ói'pis pedagògics i morals eren diferentsque la tirainia del què diran? era més im-periosa ; pera les ànimes femenines sabencréixer en .profunditat i, no ho dubteu, quedintre les cases Ilurs, inconeguda i sense dei-xar rastre, més d'una dona havia posseït ungran caràcter, dominant i complex, i haviadirigit enèrgicament, amb la dúplomàcia quecalia, la vida de l'home i de la família. I mésd'una, tamhé, podria domar inacabables lli

-çons a la seva néta d'avui dia, sobre el tema

Ultims dies del nostre concursde cinema. Vegeu la pàgina 8

catalana

del coneixement dei cor humà. 1 això quel'una sortia poc . de casa i ]'altra va pertotarreu... i no té temps de fixar-se en res.

Cap als voltants de :'any de 1'Expos:cióde 1888 hi ha una generació femenina moltparticular. Gent benestant, criada lluny delContacte del m6 ; ,prou feble per no volermodificar les lleis socials ; però massa avi-ciada per tenir un concepte seriós de la vida,Conrea alguna petita virtut tendra, com quicria un canari o rega un test al balcó. Novol saber res del món i s'aparta del mal

sense anar cap al bé. No sent intensament1a família ni l'amistat. S'acaba de diluirem visites rituals on, a falta d'imaginacióper malparlar de ningú, comenta les desgrà-cies.que passen pel món : malalties, defun-cions, trifulgues amb el servei, encarimentde la vida, etc. Es la burgesia una micagrassa, eixida de la menestralia enérgica iprosaica, amb tot el prosaisme heretat, sen-se 'la compensació del caràcter, que donavaa la gent menestral una llei de poesia.

Al segle xx la dona catalana segueix l'e-volució del món, iperò d'una mica il iny,sense pressa, per no pendre mal. Ja té lallibertat, però encara no ha tastat les res-ponsaibilitáts que se'n segueixen ; momentdeliciós, semblant a l'hora d'esbargimentdes collegis entre classe i classe. Però nolii ha dubte que no durarà, i una altra memad'obligacions tornaran a integrar-la dintre eldolor de la vida, que dignifica el treball.I qui sap si alllunvada, treta del oercle fa-miliar, sabrà, ja que la tendència 1'allu^nyadel clos de la família, convertir, mitjançanturna infduènoia benèfica del seu esperit, emuna farcí la tot el món, amb l'exercici deles seves tOpiques virtuts constructives i pro-curar .més aviat 'basar-se en elles que en laimi tació més o menys reeixida dels tics i de-fectes de ]'home.

RossrND LLATES

MiI•an^

a ^o^•a

El pes de la història

Eis socialistes francesos han celebrat unCongrés a Avinyó. Nombrosos delegats dela S.F.1.0. creien que les sessions tindrienlloc al Palau dels Papes i no fou sense unacerta decepció que els feren saber que elshavien cedit, només, el Palau de la Fira.

Un secretari, amb fins consoladors, ex/di-cava que el Paleiu dels Papes no era Qroudigne per a un acte com un Congrés socia-lista, que és més important que un Concilii, amés a anés, triar el Palau dels Papes po-dnia dur la maMstrugança d'un cisma d'Avi

-nyó al cap de cinc segles de l'altre.Axi i fot, l'acord, en aquest Congrés, no

fou perfecte, i molts diaris han retolat siste-màticament les seves informacions: ((El cis-n a d'Avinyó».

Socialisme alemany

Hom diu que la crisi actual de la .ï.F.1.0.és el contrácop dels èxits de Hitler. Igual-ment que e 1914 la social-democràcia s'ha-via arronçat davant del Kàiser, ara s'ha tor-nat a arronçar davant del Führer,

—La social-democràcia—han dit a Avinyóels partidaris de Léon Blum—, ha mort permanca d'esperit revolucionari.

—La social-democràcia—han dit els parti-daris de Marquet—lia mort Qer manca d'es-perit democràtic.

—La veritat---deia un parlamentari—és quela social-deni.ocràcia no ha existit mai. Teniabones Cases del Poble, bones Borses del Tre-ball, però gens de dinamisme polític. Fa poche llegit una carta de Kautsky que diu quel'important, de moment, és protegir l'orgq

-nització material del partit. Només té unaidea : salvar els mobles,

Distracció

El /rofessor Einstein, que es trobava a LosAngeles quan el darrer terratrèmol, ha ex-piicat als intervivadors europeus un cas mésde la proverbial distracció dels homes deciència.

El dia que es produí el seisme, es tas-sejava 15e1 jardí del Californiç Institute ofTechnology amb el doctor Bèno Gutenberg,una autoritat mundial en sismologia, parlantd'aquesta ciència, quan arribà un altre pro-fessor del mateix institut que preguntà què1ensaven de la catàstrofe .

El doctor Gutenberg, pensant que es trac-tava del seisme del Japó, que s'havia produïtpocs dies abans, va dir-ne el que en sabia;després, quan s'adonà de què es tractavd,corregué al laboratori, on trobà les agullesdels instruments dansant follament.

—Ja veieu — va dir — ; he consagrat lameva existència. ((, L'esiuli..deAsterratrèmols,i una vegada que em trobo en un lloc onse'n produeix un, no me n'adono.

Una sessió històrica

Desfirés de l'oferta del ministre d'Instruc-ció pública d'Espanya, Einstein n'ha rebudauna altra, com ja sap tothom : la d'una cà-tedra al Collegi de Fránfa. El Berliner Tage-blatt remarca que França ha ofert una cate-dra de segon ordre, ignorant, o fent-ho veure,que pel Collegi de França han passat nomstant o més prestigiosos que per la Sorbona.

A la Cambra francesa, el projecte de lleicreant la càtedra per al famós matemàtic,fou aprovat per unanimitat. Ha estat la pri-nieta vegada que, en aquestá legislatura,Louis Maria ha votat una proposició del go-vern.

—Això no sembla res—remarcà Herriot—,però 'el cert és que acabem de celebrar unasessió històrica. Einstein ha realitzat la uniónacional. Ningú ja no es recordarà de les nos-tres discussions, que encara es parlarà delgest del Parlament francès acollint el savi.perseguit.

El conservador gelós

A la discussió a la Cambra francesa delpressupost de Belles Arts, un dels oradorsremarcà el fet que alguns conservadors demuseus de província refusen, sovint, de 15res-lar obres d'art al Louvre i contà aquest fet:

«Quan l'ad,nirable retrospectiva de Dela-croix organitzada pel Louvre, un conserva-dor d'un museu del Nord no volgué prestar-1i una Medea, adquirida per l'Estat i dipo-sitada en el dit museu. El mateix presidentdel Consell, que era aleshores M. Tardieu,telefonà al conservador gelós intimant-li l'or

-dre de deixar el quadro . L'obstinat hagué decedir, però respongué

—He d'inclinar-me a les vostres ordres,senyor president, però no oblidaré que en 1anieva vida de conservador de museu he co-negul dos flagells: els boches i M. Tardieu.

Dues raones més a Gibraltar

Darreranient, els diaris anglesos jiublica-ven lq curiosa notícia que a Gibraltar acabo-ven de néixer dues mones.

Segurament, hom dirà que una notíciaaixí té un interès ben relatiu i no passa d'és-ser un fet divers ben negligible. Però elsanglesos no ho creuen pas així. Gibraltar ésl'únic lloc d'Europa on una espècie deter-minada de simis, que ja torta el nom de(»nona de Gibraltar, viu en estat natural ies reprodueix. Segous una vella superstició,Gibraltar deixarà de pertànyer als anglesosel dia que s'hi extingerxm els simis. 1 elsanglesos, tan amants de llurs tradicions,rna,atenen, com si fossin bèsties de gran va-lor, unes quantes mones. Fins, si no recor-dena malament, un oficial i un suboficial te-nen la missió de vetllar per elles.

Racisme nordamericà

L'esportiu i l'home que no s'interessa pelsesparts.

—lleissmüller... Kojac... Barbuti... Kick...Osipowitch...

—Què llegeixes? Les llistes d'iminigrants?— .No.., la llista d'americans guanyadors

dels darrers Jocs Olímpics.

La política mundial, comprenent-hi aque-lla part econòmica que hi és connexa, se-gueix d'un quant de temps ençà un ritmetan desordenat que vol un veritable esforçintellectual .per treure'm ]'entrellat, i quansembla que hom hagi arribat a compendre-hialguna cosa i formar-se un concepte aproxi-mat, un cop d'escena ho trasbalsa tot i tornaa submergir en la més destarotadora confu-sió. Les converses de 1Vashington no hanescapat d'aquest tarannà actual de les vicis-situds internacionals. França i Anglaterra

havien acceptat 1a invitació del president delsEstats Units a un bescanvi directe d'ideessoibre la situació general i l'estudi de les pos-sibles solucions dels greus problemes en peu.Per això Herriot i Mac Donald han emprèsla travessia de l'Atlàntic, un com a cap delgovern anglès, l'altre com a ((simple obser-vador».Era sabut que el principal punt polític so-

bre el qual havia de convergir l'atenció delshomes d'Estat reunits a la Casa Blanca, erala pau, el desarmament i la revisió dels trae-'tats.

Mac Donald, sempre una mica enigmàtici potser massa emclí a alimentar-se diilu-sions — condició, aquesta darrera, excellentper a un tribú, però defecte greu per a unhome de govern —, semblava disposat a llen-çar al fons del Tàmesis el feixuc i amoïna-dor fardell de la revisió dels tractats — queamb l'infelicíssim pacte d'Ostia s'havia pen-sat carregar una mica sobre les espatlles deles quatre grans potències occidentals — i es-tava beco disposat a arribar a un .acord ambRoosevelt i Herriot sobre la qüestió de lapau, que s'hauria assolit mitjançant el des-armament, ,però previ l'establiment de les ga-ranties de seguretat.

Desbrossat el terreny d'aquestes espinosesqüestions, els tres homes haurien hagut d'en-carar-se amib el no menys difícil tema de lasituació econòmica, que des de la postguerraençà s'ha agreujat progressivament gràciesa una infinita sèrie d'errors i, :per què nodir-ho ?, per l'enorme llibertat concedida a lamés nefasta especulació capitalista. Els er-rors tenen l'atenuant en el fet que els homesno són imfa•lilbles, i que en la història no hiha precedents d'una postg uerra com •la dar-rera, i per tant, en lloc fap:icar mètodes jaexperimentats, calia crear-ne de nous, refiant

-se de l'encert. Però, quant a l'especulació,no hi ha prou iparaui•es 'per blasmar-la. Pot-ser és ella la causa principal de les espan-toses condicions de misèria en qué es tro

-ben tants milions d'éssers humans.Mac 'Donald i iHerriot navegaven sobre

l'Oceà, probablement dedicats a .perfeccionarllurs estudis de les propostes que havien depresentar a Roosevdlt, quan ha intervingutel cap de teatre que ho ha capgirat totRoosevelt ha abolit el .patró or, ha .prohibitl'exmportació del metall groc i ha instituït la.inflació pel paper.

En un tal' estat de coses, com seguir pen-sant em lla pau i en el desarmament, quanpot .perfilar-se a l'horitzó una veritable guer-ra econòmica, amb el seu teatre en el campdels canvis, i que podria conduir fàcilmenta la guerra de les armes?

El prdb:ema polític, en l'estret sentit dela paraula, passava de seguida automàtica-ment a segon tenme per cedir el lloc a l'eco

-nòmic. Abans es deia que sense una atnzos-fera de confiança mútua i de cordialitat po-lítica no podia aconseguir-se cap millora

-ment en la situació econòmica internacional.Avui cal fer una afirmació oposada, és a dirque sense un aclariment de la situació eco-nòinica no és .possible d'examinar i de re-soldre les qüestions polítiques.

El mateix Mac Donaid, tot just arribat aWashington, en un missatge difós per ràdioals Estats Units i a Anglaterra, no ha va-cillat a manifestar la seva sorpresa i el poegust amb què ha vist la desvailorització deldòlar, creient que no és deguda a necessitats

financeres, sinó a altres motius. A despitd'això, l'actitud adoptada pel Premier brità-nic apareix•emcara una mica enigmàtica. Escert que els interessos anglesos són els quemés entren en joc en la qüestió.

França, per la seva banda, no ha pas va-cillat a fer conèixer el seu punt de vista sobrea greu qüestió. La maniobra nordamericanapot tendir a allunyar indefinidament aquellaConferència 'Econòmica mundial sabre laqual s'havien posat tantes esperances com aeliminadora gradual de les causes de la crisi

actual. Aquest perill ha estat immediatamentpercèbutpel govern francès, que s'ha ocupat

del fet nou produït als Estats Units en unConsell de gabinet, en el qual també s'hanestudiat els mitjans .per tal de conjurar-lo.Daladier ha volgut que de seguida fos fetapública l'opinió de França, la qual consisteixen la necessitat de restablir com més aviatsigui possible el .patró or en totes les nacions,de la qual cosa s'havia d'ocupar inicialmentla Conferència Econòmica. .Ara 'no solamentl'han abolit, o almenys suspès, els EstatsUnits, recorrent àdhuc a aquell perillós expe-dient de la inflació, sinó que també Alemanya— el cas catastròfic de la qual en el .passat

és ben viu en la memòria de tots — amenaçade fer una cosa semblant.

Certament que la sistematització monetà-ria internacional basada en el patró or, ésessencial .per a permetre la solució de totsels problemes que són la causa de la críticasituació actual, consentint una revisió de lestarifes duaneres que facilitaria els intercan-vis comercials, donant a la indústria un ma-jor increment i eliminant ]'actual desordreen els mercats.

Es de suposar que Herriot, tot i que la

tova missió no té caràcter oficial, haurà po-sat en evidència quines són les directives quevol seguir França, que es pot dir que ési'única que pot tutelar els interessos de totEuropa, més en ,perill del que pugui sem-blar.

Amb quins resultats Herriot haurà expo-sat 'les seves argumentacions? Els lacònicscomunicats no ens instrueixen massa sobreaquest punt i les ressenyes dels enviats es-pecials dels diaris francesos són contradictò-ries, i, a més a més, :ben poe optimistes.

Si la Conferència Econòmica mundial fosconvocada, en les converses i preparatòriess'haurien hagut d'eliminar els motius de pos-sibles divergències, perquè no és de presumirque es vulgui arribar en ella a un estat caò-tic i anvb tants punts divergents com l'actual.Seria un error, si no una fallia, i faria l'efecteque es :vol jugar amb la paciència dels ,pdbles.Però si 9a Conferència Econòmica hagués defracassar? Quines hores tràgiques no ens es-perarien !

Roosevelt ha tingut interès a fer saber queles mesures per ell adoptades conoerneixenexclusivament a la situació interna dèls Es-tats Units, el pressupost dels quals té l'snor-I nc dèficit de i6.000 milions de ,pessetes ! Peròhi ha mesures que, encara que no es vulgui,no .poden deixar de tenir una repercussió ge-neral. La de les disposicions preses per a ladesvalorització del dólar és una de 'les anéscaracterístiques d'aquesta mena.

L'únic efecte ibenèfic que .potser ,podria durés 'la possibilitat d'una regularització en laqüestió dèls deutes de guerra.

En conclusió, ipergvè 1a situació s'aclareixii siguin estalviades noves amargors a la hu-mamnitat, cal que entre els homes d'Estat avalencara reunits a 1a Casa Blanca s'estableixi_una entesa perfecta, lleial, animats sobretotde la voluntat de posar terme a'ls sdbresaltsque trastornen el món.

TIGGI.S

COLISEUMdemà ru t en

Sessió MIRADOR

Louis Jouveti Edwige Feuillère

TOPAZEde Marcel Pagnol

Es un film Paramount

i el fi lm de RENÉ CLAIR

ENTR 'ACTE

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Les converses de Washington

DUES ESTRENES

Les misèries del cinema no tenen fi nicompte. Misèries que es prolonguen i esde-venen regla, habitud. De fet, doncs, els filmsque ens importen, dls fi'ms .per la virtut deisquals el cinema viu i progressa i manté ennosaltres introntollable la confiança que litenim ,posada; són eis films que excepcional-ment trenquen la regla i s'afirmen indepen-dents respecte tot alió que en el món del ci-nema sembla llei. Obres de realitzadors ex-cepcionals treballant en circumstàncies mésexcepcionals encara, circumstàncies que noes donen sinó molt rarament. Fixeu -vos -hi !

Ombres blanques és del mateix autor queTrade Horn ; El món contra ella, del mateixautor que L'exprés de Xangai!

Aquesta setmana que la gent ha acuditfebrosa a veure dos films, atrets ,pel prestigide les stars que en són protagonistes, és unabona setmana per reflexionar sobre una deles misèries del cinema, una de tantes, en-cara que .potser una de les més importantsla confecció dels scenarios amb mires al lluï-ment de la vedette. La subjecció de l'anèc-dota a una sèrie de gratuïtats psicològiquesque ha de permetre treure el màxim rendi-ment de la star. I encara si això fos fet ambsolta, però la major part de les vegà^des calconvenir que no s'atén sinó a l'explotació dela badoqueria més primària de la gent. Per-què Greta GaPbo pugui exhiibir-se en un pi-jama d'ocasió, caldrà que s'escapi de casaun dia que plau ; perquè Marlene Dietrichpugui lluir un complet masculí, caldrà quees guanyi la vida :en un musie-hall. Les ca-mes d'aquesta gran artista han decidit enel pensament del director una pila d'esce-nes. Quan s'ha confeccionat el guió, s'hacombinat de tal manera que permetés elmajor nombre d'ocasions per a exhibicionsd'aquest gèinere. Una dona d'un tempera-ment dramàtic tan formidable com GretaGarbo, (recordeu Anna Christie, La donalleugera, Grand Hotel), és obligada peis es-oenaristes a fer-se filmar en una pila d'es-cenes lamentables i ineonsistemts.

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADOR.Societal General Espanyola de Llibreria

Barbarà,16 Telèfon 14186

1 de talent per inventar no sembla pas queen tinguin gaire els que decideixen de la pro-ducció corrent. 'Els arguments de La Venusrossa i de Susan Lenox no es fan remarcarper la seva originalitat, sobretot aquest dar-rer. La diferència entre els dos films, quepresenten més d'un punt afí, és que el dar-rer és obra d'un home que sap just l'ofici,Sidney Franklin, i que l'altre és Stenberg,un temperament formidable, que es traeixàdhuc en els moments més insincers. I queconsti que quan alludim l'argument, noaiiudim el tema en ila seva forma general,

en si —.això és el de menys —, sinó a lamanera com aquell motiu és tractat i resolten el seus anés petits detalls — i això ja noés el de menys, sinó que és el tot —. Asse-nyaleu una sola escena de Susan Lenox queno hàgiu vist ja una pila de vegades, igual,idèntica, a lapantalla!

Escenes estereotipades fins als detallls méspuerils. Treien d'aquest film l'actuació deGreta Garbo, i examineu el que queda!

1 tornant a La Venus rossa — un títol queés tota una troballa per excitar aquella bado

-queria que dèiem diguem la distància queva d'El atén contra ella a La Venus rossa;la distància que va d°Esther Ralston, t a mareen l'esmentat fidm mut, a Marlene Dietrich,la mare en el recent film sonor. La diferèn-cia entre l'actriu estrictament cinematogrà-fica i la vedette en constant i estrafolària ex-hibició.

Sternberg continua essent un mestre in-comparable de la tècnica, i en el seu darrerfilm aquest domini arriba a emocionar. Unapila d'escenes són meravelloses de composi-ció, però la història, tat i semblar un esforçpor emancipar 1 a vedette del seu repertoricorrent, no ho aconsegueix, ni aconsegueiximposar-se del tot. I tanmateix els ameri-cans ja en saben massa de tècnica, per noexigir-los res més. No hem vist La donamarcada, El món contra ella, Ombres blan-ques? Doncs per què no hem d'ésser exi-gents aquí com ho som eia tots els altres as-pectes de la creació artística? Qué vol dirjustificar un film peer la tècnica materi&, omenys encara per la fotografia? Fóra el ma-teix que justificar una simfonia per l'orques-tració! El llenguatge està fixat, l'instrumentés mera:vellbs, ho he provat mil vegades. Si-guem doncs ja d'una vagada exigents i se-riosos en cinema, com se n'és en altres ma-tèries.

Josxr PALAU

10E^^\.IE

Drama d'intriguesi espionatge

Les sis belleses de HollywoodSegons el fotògraf Cecil Beaton són, per

ordre : Norma Shearer, Marion Davies, Gre-ta Garbo, Marlene Dietrich, Li:ian Tashmani Ima Claire. Demanades les raons de la sevatria, al fotbgraf ha dit : He escollit GretaGarbo perquè és absoiutament boja (absolu-tely mad), i com que la follia és etèria... sa

-beu? Marlene Dietrich és tan bella que no-més Miquel Angel seria capaç de pintar-laamb fidelitat. Ina Clame és un model deMarie Laurencin, és magnífica i sumptuosai representa ]'alegria de la joventut. NormaShearer és una criatura exquisida, tan sim-ple, tan natural, gens afectada. Lidian Tash-man té les formes anés perfectes que coneccel seu nas i els seus costats són uns poemes.Marion Davies és la personificació de la girlamericana, i amb això està tot dit.

Després de publicada aquesta llista, el fo-tògraf rebé el consell d'estar -se uns quantsdies sense sortir de casa, pel que pogu^spassar.

Sterniberg declarà, però amb .prudència,que el gust de Beaton era gairebé el seu.Segons ell, la beutat és variable d'un diaa l'endemà t la llista s'ha de revisar cons

-tantment. I dit això, féu la seva tria : Mar-lene Dietrich davant de totes, després GretaGarbo, Lilly Damita, Clana Bow, Francis Leei Joan Crawford. Afegí que .parlava des d'unestricte punt de vista cinematogràfic i queles havia classificat per ordre d'electricitatd'estudi (llegiu sex appeal).

Un altre postor en escena, Alfred Santelle,opinà : Jane Keith, Catherine Dale Olwen,Norma Talmadge, Billie Dove, Corinne Grif-fith i Anna May Wong.

Un premí italiàConjuntament a un premi literari que Via

-reggio atorga cada any, s'ha instituït unpremi de cinema, o dos ,premis, millor ditun ,per als films italians i u 'n altre per alsfilms estrangers. Un jurat, les decisions delqual seran inapellables, triarà entre els filmsprojectats en les pantalles italiaines des deldia r de juny al 31 de maig de l'any següent.

Dl .premi consistirà en quatre medallesd'or, -per als dos directors i els dos argu-mentistes dels films designats.

El Premi cinematogràf'e Viareggio seráatorgat ja aquest any.

La sort d'Henry GarafNo es pot dir que Henry Garat hagi triat

e1 millor moment per anar a Hollywood.A penes arribat, es tancaren els bancs. Pocsdies després, les cases productores reduïend'un 50 .per cent les pagues superiors .a 50dòlars per setmana i un 25 per cent les in-feriors aso dòlars. La mateixa setmana seli cremà l'auto nou. I, per si no fos prou,ell terratrèmol li esquerdà la casa.

Quan la primera sotragada sísmica, Ga-rat estava a ]'estudi cantant amb Janet Gay-nor. El trebail s'interrompé i tothom sortía fora. Garat va exclamar

—No hauria dit mai que la meva primeracançó en anglès fes uns efectes semblants!

Aprofiteu els pocs dies que queden per apendrr e fart al CONCURS «MIRAOoR». Ompliui curseu el butlletí de votació inserit a lapàgina 8.

MifiADORpresenta demà nit al

• COLI E •SMUi')PAZ1

UN FILM DE

Mavice!TPagnol

canLOU1$

JOUVETPA® r

Es un film Paramount

ENTR'ACTEde RENÉ CLAIR

FILMS U "STARS"

Avuí, díjous, estrena al

Cinema Catalunyad'un doble programa, format per:

Comèdia deliciosa

Greta Garbo quán encara na era Susan Lenox

EL CINEMAEL QUE SOVINT NC

Com es fasinó que la suposada economia resulta ésseruna despesa més gran, ja que les dificultatscomencen a sorgir en el set, on cada minutperdut representa un dineral.

Podem dividir els elements de què es com-pon un estudi, pel que es refereix al per-sonal, en dos grans grups : comercial i ar-tistic. AI cap del ,primer sol haver-hi els di-rectius de la casa, mentre que el segon ésintegrat .per elements contractats, ja .per llargtemps, ja per a cada producció. E1 producen

és l'element d'enllaç entre ungrup i l'altre, i li pertocadihanmonitzar l'interès comer-cial amh les necessitats artís-tiques de la ,producció ; el] had'encarregar els decorats, con-tractar els artistes, triar elpersonal, etc., dintre deis lí-mits del pressupost que se liassigna per a cada producciói defensant els interessos dela casa sense perjudicar lapart artística.

En la realització artísticadel film també .podem distin-gir dos grulps : serveis de rea-lització pròpiament dits, en-cara que, de deba, uns i al-tres contribueixen a l'èxit oal fracàs d'una producció.

Entre els serveis auxiliars,cal esmentar : els d'escenaris(autors, diai:oguistes, traduc-tors, etc.) ; vestuari (modistes,costura, etc.) ; decorats (ar-quitectes, dibuixants, pintors,decoradors, etc.) ; música (or-quer tr!a, compositors, mestrede cant, etc.) ; accessoris (en-carregat de procurar els ob-jectes que han de completarel decorat o poden ésser ne-cessaris .per al filin) ; la régie(el treball de la qual consis-teix a sele•cioinar el figurantsi cercar eis tipus que calen

ipód rom per a cada producció ; .així,per exemple, les llistes de larégie dels estudis Paramount

de Joinville contenen més de deu mil noms,de totes les nacionalitats, de totes les racesi. de totes les classes socials, joves i vé'lls,bonics i lleigs, normáis o esguerrats) ; perctti^m, el maquilnatge.

IEIs serveis de realització pròpiament ditssón : direcció (director, director de diàleg,ajudants — dos, generalment — i scriQt-girl) ; fotografia (operadors amb llurs res-pectius ajudants) ; so (un enginyer amb elseu ajudant); muntatge, sincronització, 'la-boratoni, equip elèctric i trampista.

Amb lleugeres variants, aquesta és l'or-ganització dels grans estudis cimematogrà-

fics, i encara que no és possible explicar,per separat i detalladament, en el curt es-pai d'uns articles periodístics cada un d'a-quests serveis, procuraré, en un altre ar-ticle, almenys donar una idea del treball delsmés importants, introduint els lectors a l'in-terior d'un set en plena producció, i dei-xant de banda l'organització comercial deles cases productores.

tats artístics, que solen ésser deplorables, DIE'CARLO

Dissabte, dia 29,

dues estrenes de la

Exhibició primera de la representació

oficial a Espanya

PROVENÇA, NÚM. 273

A ■ ^■ C■ `B;A RC E L 0 N A

FEMI

per

Lilian Harvey

! U £ deternament entremaliada)

•1 i

Henry GaratRAb) (xarmant com mai)

Un film d'argument intensament humà que mostra la forma curiosacom viatja la «mercaderia», la forma tràgica com actua la «pradva»,com funcionen les bandes internacionals de traficants de drogues

SE SAP

un

¡'.l

m

Fins no fa gaires anys, el públic nomésconeixia, de les pellícules, es principals ac-tors i la casa editora. Es deia : «tal film deDbuglas o de Charlota. Avui, gràcies alsesforços d'una propaganda intelligent, el .pú-blic s'ha familiaritzat amb els noms d'al-guns directors importants i ja es parla d'unaobra de Pabst, de René Clair o de Mamou-lian. Però, a més a més dels artistes i delsdirectors, hi ha mots altres elements quecollaboren en la realització d'un film, alguns

Fihnaeió d'una escena de públic d'un h

dels quaVs, per la importància del treballque els és eneoma^nat mereixen ésser esmen-tat.

Com es fa una pellícula? Vetaquí unapregunta que a primer cop d'ull sembla defàcil contestació, i ho seria en efecte si jut-géssim per algunes de les pelNcu:es que enspresenten. Però és •que fer una bona ,pellículano consisteix solament a filmar escenes ieinregistrar diàlegs. Abaios de començar arodar, és ind;spensab'.e un treball llarg i la-boniós, cal praveure els més mínims detallsi procedir amb tota cura a la tria de di-rector, personal i artistes.

Moltes vegades, per una economia malentesa, deguda a les exigències d'un negocipurament comercial, en el qual l'art ha desupeditar-se a les necessitats d'una explo-tació i a les capacitats de realització, es co-mença a rodar havent iprescindit d'aquesttreball de preparació o haventalo fet de pressai corrents. Això és un greu error. No sola-ment en pateixen, en aquest cas, els resu:-

DE LA NOSTRA RENAIXENÇA TEATRAL

precisions de detallJosep Artís imseria a MIRADOR un article Túvali en la data transcrita, n'és la causa.

que, ultra descobrir la seva erudició en 1'am- 1 Josep Artís aporta encara una prova con-ple camp de la renaixença teatral catalana, vinent a la qüestió del pseudònim de Josepaportava proves convincents a qüestions que Maria Arnau. Cal però limitar-ne l'ús queal meu entendre restaven encara una mica en féu j 'autor de La mitja taronja i que Ar-confases. tís estén a dues comèdies. A l'altre món és

Josep Artís, amb una deferència que agra- il'única abra en què l'empra ; a Un pollastreeixo, accepta, encara que això esquifeixi l'ex- eixalat dóna ja el seu nom, encara que pertens panorama renaixentista teatral, la meva aclariment del públic l'acompanyi el de Je-delimitació que comprèn des de l'estrena de 1 roni Tafanell. Tat fa creure que l'adopcióL'Esquella de la Torratxa (24de febrer de 1864) a la de Talfaràs, tal trobaràs (q d'abril

i ide 186$) que marca, enaquest punt crec que coincidim,

9- - pe .e pd̂., ^,y

/l'evolució dels nostres autorscap al conreu d'un nou gènere :el drama. 'E1 testimoni mateixde Conrad Roure evidencia la ^`^' ^^'-novetat que l'obra d'En Vidal

z, , ^, ¡, ' ¿š. T

representava — «Tots ens vamposar a riure — diu Roure —

,, ^^¡

,,t^quan sabérem que havia es-crit un drama en tres actes» —, / /`'Entre ells, hi havia el més es- - — z ' cèptie autor de la colla. Unany més tard, però, l'éx^t deLes joies de la Roser era una ^^,tu S

fiplica valuosíssima a la rialla f.... ,. r r h^ fdespectiva d'antany,

Josep Artís assenyala les fa- `inci

el smeu darerdartcleeSUnsmtment interessant. Són : «Fran-

'•••7 reese de Sales Vidal estreinúl'any 1864 a Vilanova.» «Pau ^^r^ r mee'Pi, que hem de suposar unpseudònim, no estrena fins el o^ -. _ _ó! >` 4 vy ^.J.

O1 865.» «Manuel Angelon, quei ^"els anys 1856 58 es presentà 61

cam autor dramàtic, no rein- .cidi fins el 1876ai

He d'objectar a da primera °^' - fam«-^•^falla que les aleves cites erenúnica¢nent de les estrenes aBarcelona. No feia per tant ,4,, 4 ___ lyt1'

a 7

!:•menció a Un engany a mitges— crec que és a aquesta obraque fa referéncia Josep Artís —,com ta^mpac anomenava la jo-

^r d

guina que Josep Maria Arnauhavia donat a conèixer el dia

r^dte.•. ^.w ter, 7 ^^

dels Innocents de 1864 al Tea-Principal, d'Arenys de. Mar.tre

^^^

Artís afirma que en la nai-xença del teatre català no hiha confusions ni dubtes de cap

Autògraf d'»Els banys de Caldetes», de J. M. Arnau

mena. «Penso — diu l'articu-

I ,) ,

EL. TEATRE

lista — que tat està -perfectament es•atiti concretat.» Artís dblida, .però, que ell ma-teix en escriure : ((Pau Pi, que hem de su-posar un pseudònim...» evidencia una inse-guretat. Pau Pi; pseudònim de Manuel La-sarte, estrenà a l'Oideon, abans del dramad'En Vidal i per tant en el període .per miasselnyailat, la comèdia un idos actes Llestortugues : el carril (zq de març de 1865).Serveixi la cita de resposta i el nom deManuel Lasarte d'aclariiment.

De Manuel Angelon confesso el meu errornascut d'una referència evidentment equivo-cada. Jo situava n'estrena de Setze Jutges aI'ainy 1864 (13 d'agost). Ignorava, per tant,que es tractés d'una reposició ; el mat «es-trena» que acompanyava el programa del

Rambla Catalunya, 37 - Telèfon 11701

Gaumonf Super NewsRepor£nEges d'ac£uulít*L

Magazine Af1ánficComentat en ezpanyol.Curiositats i rareses mundials.

Paramount NewsLes últimes noticies mundials.

u. F. A. ActualidadesFestes 4xadicionels en l'antiga ciufa£Rotweil.

• Eclaír JournalLa vida a Alemanya soca el nou règimcomentat en espanyol. INTERVIU amól'eminent PROFESSOR EINSTEIN encoq.sur.Mer, expulsat d'Alemanya pelGovern Ho-lee.

Confínua des de les onze del mnfía le una de la no-.

Localifaf única: UNA PESSETAAparell Wesfern Elecfric.

d'aquest pseudònim va ésser circumstancial,àdhuc potser aconsellat pels seus amics. Ex-posard els motius que tino per a pensar així.

En la primera comèdia cataQana de l'Ar_nau que en estrenar-se no anà acompanyadadel nom de l'autor, a l'original Baños y amo-res i més tard Els banys de Caldetes, hi hala signatura de J. M. Arnau. En A l'altremón, sarsuela en tres actes, refosa despedaen dos de cornèdia i representada el dia 28de juny de 1863 al teatre Variedades, hi sónIlegibles el nom i el cognom de l'autor, aixítamlbé a Un pollastre eixalat i a tots elsaltres originals que jo guardo. 'El pseudònimdevia ésser adoptat a darrera hora i única-memt per a la representació. !ien imprimir-les, Arnau desdiu també de molts autors. EnEls banys de Caldetes, edició de 1866, cons-ta el seu veritable nòm i en A l'altre mónés Púnic autor d'entre els cinc que formenla collecció d'obres teatrals edïtades fins ales-hores per I. López (1866) que no és conegutper cap pseudònim.

Voildria ara poder satisfer pleinament l'in-terès que Josep Artís es pren per l'estrenade Lo Rei Micomicó i donar -li els detalls queen el seu darrer article em fa l'honor de de-manar,me. 'Em trobo però amb la impossi-biliitat d'ampliar, fora de la data, noves so-bre aquesta estrena.

Les notícies que jo en tinc les he trobaten el llibre Historia del Renacimiento deFrancisco Tu'biino, A la pàigina 206 del pri-mer volum, paila de Lo Reti Micomicó re-presentada —diu —.la nit de 1'11 de febrerde 1838. Tat fa creure, i així ho assenyalaElias de Molins en el Diccionario biográficode Escritores y Artistas catalanes del si-glo XIX, que les notícies de. To-bino són fa-cilitades per algú que formà part de la mo-narquia micomicona• En cap més llibre, nien els que faro referència a l'estat revolu-cionari de Barcelona en aquella época, nohe pogut trobar el més petit indici; encaraque el nom de Terrades hi és freqüent, caprio esmenta l'estrena de Lo Rei Micomicó,i això que Tubino fa constar la transcendèn-cia de la comèdia i àdhuc assenyala l'actitudde les autoritats.

J. M. MIQIUEL 1 V'ERGIES

PRÒXIMAMENT

Josep Santpere

Rafel Arcos

Carmelita Aubert

H. Morel

i Jaume Planes

EN EL FILM NACIONAL

Mercedes

vr

Direcció : J. CASTELLVÍ

Producció : "Barcelona- Films"

LA MUSICA

Paul Hindemítlh

'El quartet «Pro-Arte,, de Brussel{es entremúsica de Haydn i Beethoven ha fet sen-tir-ne de Hindemith. Diríem entre músicamodèlica i histórica i, per tant, clàssica, mú-sica modelada i historiada i, per tant, neo-clàssica. El que resulta curiós és com aquestmúsic que ara parla per Alemanya vulguiésser un clàssic amb el llenguatge, millor'la «koinén dels romàntics. Strobel, l'únicque ha comentat seriosament Hindemith,explica com fins l'op. 16 pot sentir-se enevdlució la sèrie Brahams, Strauss, Schu-mann, així com ha arribat a un gran mú-sic la sèrie fineix, i Hindemith és exaltata creador d'un lirisme extens de registraciódes de ulla tendresa a la ferocitat». El quar-tet ap. az ens revela, però, la continuacióde la sèrie lírica cap a expressions afins ales deis músics francesos. Les dues posi-cions antiwagnerianes, concretament contrael cromatisme expressionista i contra la for-ma unificada que són representades en co-mençar el segle per SchBniberg i Reger,han entrat .amib Hindemith en un períodede lirisme i això farà sempre que la músicaen surti, si més no, un punt menys agres

-siva i demostra també com a Alemanya elsmés vells són els més agressius.

R. B. P.

Avui di' ousÍ

a les deu de la vetlla, a les

Galeries Laietanes

amb motiu del

I Saló Mirador

dedicat a "Cent anys de retrat

femení català ", tindrà lloc una

vetllada literàrio-musical dedicada

al se• gle XIX

Conferència de

Francesc Pujols

sobre

El renaixement

literari català

i la tuberculosi

Recitacions Iíriques, àries

«'ópera, música "Ja ca-

mera" i ballables amb la

co1'Iaboració de reputats

artistes

t

Per a invitacions, a MIRADOR

i a les "Galeries Laietanes ",

mitjançant targeta. Per l'exigüitat

del lloc de què es disposa, les

invitacions són limitadíssimes.

Subscriviu-vos al catàleg del

I SALÓ MIRADOR

que apareixerà la setmana vinent

Una dansarina local que ha arribat a ésserprimera ballarina del Liceu sense passar perla Pau'leta? Heus ací una cosa extraordinà-ria. Com ha anat això? No ho sabem. Siguicom sigui, Alícia Calado ha trencat la tra-dició. Alliçonada per la mestressa de hallMonroc, aquesta noia ha actuat com prime-ríssi,na al nostrz Gram Teatre durant les duesdarreres temporades. Amb vocació i força devoluntat, amb facultats per donar i per ven-

Alicia Calado

dre, quatre anys d'estudi han Ibastat a AlíciaCalado per a reeixir allò que d'altres no acon-segueixen fins després d'un aprenentatgellarguíssim.

Més que una artista de tem,peramemt, Mi-cia Calado és una bona artesana de la dansa.Molt estudiosa, executa amb ,perfecció genscorrent allò que li han ensenyat. Tot el quefa, ho fa molt bé. Ara, que no fa gairescoses. En efecte : la comiposició de les dan-ses, que li ha muntat la seva .mestressa deball, ha estat curosament esporgada de difi-cultats i reduïda a la mínima expressió. Elsseus balls són d'una simplicitat excessiva.El Minuet de Boecherimi, .per exemple, eslimita al passeig sobre 'lee puntes i unsquants relevés. Res 'més. Però, com hem dit,tot el que fa Alícia Calado, ho fa molt bé.Sí. E1 seu mitjà d'expressió favorit són lespuntes, dotades d'una seguretat i d'una for-ça excepcionals. Puntes admirables, les ,d'A-lícia Calado! Però potser n'abusa massa.Les ballarines d'avui no dansen... caminen,ens deia el mestre Coronas. Ja ho transcri-víem aquí. El caminar sobre les puntes ésterriblement amés difícil que el caminar nor-mal. Perd és caminar. No dansar. La dansaclàssica és un Ilemguatge com^pilet. IEl queompra Alícia Calado és massa incomplet.

Aquesta noia posseeix la divina, la difícilfacilitat. Les seves danses no delaten mail'esforç. Els seus passos, d'un dilbuix moltprecís la majoria, tenen un lligat perfecte.Es succeeixen amb transició imperceptible.Però d'una manera més aviat freda. Aquellaresplendor espiritual) que vivifica la matèriaorganitzada, característica de les grams dan-sarines, és encara absent de l'art d'AlíciaCalado. Aquell somriure inexpressiu, que ésel comú denominador de totes les seves dan-ses, hauria d'ésser substituït per la clarorvivent del rostre, dictada per ]''ànima emo-cionada.

Alícia Calado té un temlperament de ba-llarina clàssica. Seguint el camí de la dansad'escola, pot arribar molt alt. (Ella sent in-tensa'ment la dansa clàssica. Però no sent e'!ball espanyol. Per a cultivar .aquest amb èxit,cal ésser una artista anada. Mai una artistafeta. I mo és estrany que les danses espa-nyoles d'Alícia Calado siguin flonges, sensenervi ni sang, sense energia ni convicció.

Potser hem emprat paraules massa duresper a jutjar aquesta , ballarina joveníssima.Però com que la veiem tan plena de talcnt ide possibilitats, en .possessió ja d'una técnicatan precisa, i que estem segurs que, benconduïda, pot fer molta carrera, creiem queaquestes reserves sinceres poden fer-li mésbé que tots els elogis estandarditzats que lihan abocat pel broc gros fins ara. I apres-sem-nos a dir que, malgrat les reserves fetes,

F4Passeig de Grècia, $7. — Telèfon 79681

De les J tarda a la 1 matinada

Altra vegada (divertit dibuix)Noticiari Fox Sonor

s. S. Pius XI beneeix els fidels de tot el mónPartit de futbol Espanya-França i

Esba rt dansaire al Poble Espanol i

SU MAJESTAD EL BEBÉNota: "La Perla Mallorquina" obsequia-

rà tots els espectadars amb un exquisitcaramel "Deliciosa".

una bailarina corn Alícia Calado que coneixa fons el seu ofici, dominat a còpia d'aus-teritats i sacrificis, ha d'ésser estimulada enun país com et nostre on, en el dios de ladansa, les aproximacions i les improvisa-cions estan a l'ordre del dia.

1 ara parlarem succintament de les dansesque formaven el ,programa de la sessió queAlícia Calado va donar diumenge al matí alTeatre Barcelona. Dins la modalitat dàssi-

ca, el Minuet de Bocoherinii el Vals de Mussorgski fo-ren les danses que ens varensatisfer més. El Minuet fouexecutat amb una finor, unadelicadesa i un bon gust ex-quisits. Sense cap mena d'es-forç, ens passos, dibuixatsamb una puresa lineal abso-luta, es descabdellaren am'bsuavitat perfecta. En el Vals,de composició no tan elemen-tal com la de les altres dan-ses, molt més complex, caldestacar la bellesa de les ara-besques sabre la punta i laprecisió de les cabrioles. Hau-ríem volgut els jetés tournésmés amples i els entrechatmás creuats i més marcats.Unes voltes amb actitud i elsdévelop¢és de la Primaverade Sinding són també dignesd'elogi. Quant a la Mort delCigne de Saiint-Salins, totaballarina que l'executi ha delluitar forçosament amb el re-cord de la genial Pavlova.Després de la creació que enféu la gran Anna, totes lesaltres interpretacions no resis-teixe^n la comparació. AíciaCalado ens demostrà amlbaquesta dansa la força ex-traordinària de les seves pun-tes. Però els seus braços 1 elsmoviments mecànics de les se-ves mans eren mancats d'ex-pressió. Dels 'balls espanyols,el Bolero 1830 fou aquell quemés ens va plaure. Precisa-ment pels passos d'escola que

canté i perquè ha d'ésser ballat amb el méspur estil clàssic, el que domina Alícia Ca-lado, Per la mateixa raó, els Ballets cata-lans, executats amb admirable netedat, han

d'ésser també elogiats. La Faaruca de PepeHurtado, molt grisa i sense energia en lesmans ni en dls peus, i la Dansa de la porde Falla, sense intensitat dramàtica, foren,al nostre entendre, les danses més fluixes.

'Cal romarcar, fiinalment, el 'sincronismeabsolut de música i passos que existeix enles danses d'Alícia Calado, Joselp Paltré, coa»apianista, no és res de ,l'altre món. Peròsap seguir la ballarina. L'excel-lent guitar-rista Pepe Hurtado acom lpanyá la Farrucaalmb el seu virtuosisme matisat.

SEBASTIÀ GAS'CH

Un èxif esclatanE

Giffa Alparla seductora dela veu divina

• Gusfav Froelichel Balan de la simpafía

^Carl Froelichel direcfor deNoies d'uniforme

:ofs tres junts en el film

Hechí2deHunaaí^

llna hísEòria d'amor con=

lada en mig del vertigen

d'un espectacle capfívanf

VEGEU.LO CADA DIA AL

Eantasío

LA DANSA

ÅÐï© ^au^c^o

que va.gue a rvtorav la, ue cupfama -- té una explicació, cm penso, que és Joax RAMON MASOLIV!ER

VîatgesRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes

-llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduits del

70 °/, que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

s 1 ^i^ 1

LE/ LLTREðQuè cal traduir?TATS

La Diada del Llibre

L'AMIC DE MARIA ANTONIETA

EIDiar» de FersenLa publicació recent d "Els Indiferents del'italià Moravia — a la colleeció A Tot Ventde la benemérita Proa—dóna peu a tractardel ,paper que un sistema de traduccionspodria assolir en él millorament de les nos-tres coses.

Es .per tothom evident que la tasca detraduir afina l'estil, donant-li flexibilitat, ienriqueix el lèxic de la llengua traductora.Evident, també, que res mo pot donar ma-duresa a un pdb:e tant com la incorporacióa la seva cultura dels valors universals : la

^ocabolari moltpiofito^ perapendreLo!JJatalan 2iamnnpr o 2famanr ata!an.

llengua espanyola dels segles xvl i xvn tin-gué origen en una voluntat de traducció iaixò fou el que distingí el Renaixement enels països europeus (així Nicolau V haguéde dir que tot ili^bre traduït del grec era unaconquista romana). Per aquest aprofundi-ment de la deu idiomàtica i perla higie-nització de ifa nostra cultura, eis homes dela Renaixença -^ bons flairadors del que al-tres literatures oferien d'assimilable a 1acultura de llur país — ineoeporaren al catalàun segunit de llibres, dels dels clàssics grecsfins a Ibsen.

No han :mancat, ulteriorment, traductorsòptims (un Carner, un Riba, un Soldevila,com és .ara) pel que fa al reeiximent de latasca acomplida, però no tan encertats, nide bon tros, hain estat en la tria de les obresa traduir, imposades tal volta per exigènciesd'un editor no massa assalbentat. Examineuel catàleg d'aquella Biblioteca Literària del'Editorial Catalana o c1 de la BibliotecaUnivers o el mateix de la colleoció A TotVent : només en una Collecció Tauchnitz —que pot servir molt sovint tota mena d'obresa un públic heterogeni — hom podria per-metre un èolecticsime semblant. Davant laqüestió de la tria d'autors, cal no oblidarque tota cultura pot aportar quelcom a lanostra i que serà tant més universal unautor — i més ric, .per tant, en suggerénaiesi alliçonaments — com més compenetrat es-tigui amb la seva prtrpia raça, (Això ha estatdit .per Gide, per bé que no calia el seu nomper fer-ho més acceptable : vegeu a iEspanyamatcix una abra i un nom estrictament ra-cials i, peer això mateix, internacionals

—Don Quixot i U^namuno.)Referint-me a la literatura italiana actual

i, concretament, a Moravia — el llibre delqual dóna llac a aquestes consideracions —,no sabria veure fins a quin punt pugui res-pondre a d'autor atraduïbilcu més .amunt es-bossat. Ben llu;ny estic de negar valor a latraducció didelíssi^ma que Miquel Llor n'hafet ; em sap greu, però, que qui tingué l'an-cert de traduir I Malavoglia de GlovamiiVerga hagi davallat així.

T'av;r aevntjt a Tt lis, nels Indiferents

haver encarnat el contenutismo en un mo-ment àlgid de ja lluita entre estilistes (ambllur cenacle, L'Italia Letteraria) i partidarisdel contingut; èxit, doncs, dependent d'unaqüestió d'estratègia literària que no pot in-teressar gaire un no italià. Un estil gensacurat (a senyalar que el mot aindiferentes troba dos i tres caps per pàgina com sia força de repetir-lo hom volgués justificarel títol) ha servit a Moravia .per bastir unspocs personatges failsos a tàpia d'ésser li-nears —da .mare, l'amiga —o incongruents,

^op:imercapítol ererf.ca.íftvóparlas àeupaela gotvñvóoer xiIítrenítat pDeiapo y ge aríualtíliait^ñtenciaprlquefa, mecí rí(1aít vnd

ricptungofegon capítol

parlaaelsfantsr ^eráder,ca.fa tttCurs noms vñ aen pei[ígénon irentiame

Y!,o terçer capítol fer biít capítolesbelpaterno(ter íltvópaternoterp 3ue maría. vndvósue maría

ZoJííi.capítol es jerficrt.ca.ífvóaelapablepael fu tu`felvñvóaerbe1forn p polgatoií vnd vófecl fur

:ILo.v.ca.es aefa Derfúfftca.íltvóaltpe> mefoay fe iorévñ monas vñmanesp 1e21W wucpe vnd tsgen

lj,.ví.capi.et;ael fechft.e.ílivóeme Oc tot les aem mé(d é vlï vo

com aquest xicot que l'autor pretén fer in-diferent i enrabiat al mateix imstant i queen tot moment resulta desplaçat i gens humà.L'estil d'asma obra pot ,ésser deixat anar,sempre que l'autor .pugui dir, servint-se'n,tot el que voldria : aquesta condició, ineces-sària de tota obra reelxnda, manca en ElsIndiferents d'una manera que faria dubtarsi Moravia s'ha desentès de la revisió deproves del llibre o hé si ignora, ultra la sin-taxi, el valor de manta paraula italiana.

No cree — ini pot creure ningú que co-negui la literatura italiana — que amb el joveescriptor «s'estronca aquella embriaguesadels italians, que els llevava el coratge desostreure's al sublimo ; si no fos un tra-ductor de Verga qui escriu així el pregariade llegir, si més no, qualsevol dels contes

continguts a Per la vie dei mateix escriptorque dll traduí. I ('exemple de Venga ha estatfruitós, donant, entre .altres, up FederigoTozzi (escriptor concís, gran novellista delqual parlaré més endavant), un Mario Puc-cini — tan Giovanni Vega, tot personal ;però,en els contes de La Vila vine-, un Sa-viotti, en el seu Meszo-mato, a publicaraviat, Parlar .així vol dir oblidar la sèried'escriptors nats a Sicília —que arrencantde Verga passa per Pirandello i Borgese ar-ribant fiims a Amante — caracteritzats perllur crueltat i antisublimitat ; i oblidar ItaloSvevo, tan lligat amb Joyce, i tants l'enu-meració dels quals allargaria inútilmentaquest article. Si encabim tota la Itàlia enels quatre musieastres que escriviren òperesell segle passat i en el devorador de una-carrons vist en un film americà, no ensamoïnem quan hom ens cregui toréadors omembres d'orfeó : tot plegat resulta un xicsimplista.

Tan inútil, per acabar, com traduir llaprimera novetat que cau a les mans és res-suscitar allò que ham tradueix cada cincanys : l'important és donar quelcom que tin-gut un pes específic. Si hom tradueix Vir-gínia Woolf, per què no començar, com ésara, amlb Henry James, sense el qual nopodreu explicar de Proust ençà? També lallista d'omissions fóra ací massa llarga.

Ja hem celebrat una altra Diada del Llibre.Malgrat la pluja de la nit anterior i de lesprimeres hores del matí, les .parades a l'airelliure pogueren treballar tot el dia, i àdhuc,pel que fa a molts quioscos de la Rambla,ben entrat el diumenge, fins a l'hora quesurten els excursionistes i arriben els prunerscistells de flors a les parades i els camionsde verdures als mercats.

Es difícil saber exactament, és a dir tra-duït en xifres, el resultat de la Diada. Sipreguntàveu ;pels llocs de venda, obteníeurespostes en tots sentits. Per exemple, elsquiosquers de la Rambla, amb poques excep-cions, declaraven haver venut menys quel'any passat, i ho atribuïen al fet d'haver

-s'hi establert tan gran nombre de paradessuperaumeraries.

Sigui el que sigui, el fet és que resultamolt difícil de superar rècords batuts en l'es-cassament comprensible engrescament d'ai

-tres anys, engrescament que potser no min-va, però almenys resta estacionari. El que jaeio resta estacionari, sinó que ha minvat ne-tament, és l'afició a comprar llibres duranttota la resta de l'any. Si havíem cregut queaquesta festa deixaria uns resultats durables,hem de reconèixer que no ho encertàrem pas.Es veu que per la Diada del Llibre comprenllibres sobretot es que no en compren totala resta de l'any. Perd, d'altra banda, calconfessar que fet i fet això és un avantatgede la Diada. Sense ella encara es vendrienmenys llibres dels que desgraciadament esvenen. I ai^menys és una petita sort que hihagi un dia cada .any que comprin algun iii-bre els que no hi han pensat mal.

Uina altra qüestió és la de la qualitat delsllibres que es compren en tal dia, o, potser,la de la qualitat dels que es publiquen espe-culant amb l'afició que aquell dia té la gent aa comprar i amb la desorientació del púhlic,mancat de referències sobre unes obres ambla tinta encara humida.

Un comen4ari ifaliàa un llibre català

En el darrer número de la Nuova Antolo-gai, Eugenio Mele dedica una àmplia recen-sió a la Historiografia de Ranan d'Alòs Mo-ner, publicada en 'la sèrie d'Autors catalansantics ,per 1a meritíssima Editorial Barcino.L'autor de la recensió desitja que aquesta .obra desvetlli interès a ltàli,a, on les rela-cions històriques, comercials i imtellectualsamb Catalunya foren intenses des de finalsdel Doscents a darrers del Quatrecents.

Remarca que el nucli principal del volumés constituït per abundants pàgines de gesquatre grans Cròniques catalanes, les quatreperles de la nostra literatura, segons Morel-Fatio : ((Si Catalunya no té, o, per dir-homimllor, no ens ha transmès, una poesia épico-popular, de la qual per altra banda es con-serven traces en les cràniques totes imipreg-nades de matèria épica, bé pot gloriejar-sede tenir la gran epopeia nacional per mèritdels seus cronistes — Jaume I, Desclot, Mun-taner i Pere III —, que, més que narrar, so-vint han cantat, en pàgines parangonaibles ales de les cançons de gesta, les empreses delsseus comtes-reis i del seu pdble.n

La recensió de Mele, molt completa, mo-del d'aquesta mena de treballs informatius,és una 'bona introducció per al lector italiàen la literatura històrica catalana, força pocconeguda ací mateix, em gran part per la in-assequibilitat de molts textos que una edito-rial com la Barcino té cura de posar a l'abastd'un públic nombrós.

Un judici sobre Gideí la "N. R. F."

Fa molts anys, el polemista Henri Béraudpartia en guerra contra la «capelleta» de laNouvelte Revue Franpgise. D'aleshores ençàha .passat temps, la N. R. F., almenys en elsllibres que ha publicat, ha acollit monts au-tors distanciats del credo de 1a capelleta ini-cial, i Béraud mateix, si no ha retractat lesafirmacions del seu ,pamflet, ha fet distingos.

Ara, perú, ha estat un autor, que haviavist llibres seus editats en dls primers tempsde la N. R. F., dl que en unes declaracionsrecents ha dit les coses més fortes contra elgrup format al voltant d'Amdré Gide.

Aquest autor és André Suarès, i la revistaque ho ha publicat és la més indepeindent— sense deixar mai d'ésser seriosa ni aQlu-nyáda de tot partidisme —, la més deslligadade compromisos amb autors i editors. Par-1cm de Les Marges, fundada i inspirada perEugène Montfort.

Heus ací el que ha dit André Suarès sabrela N. R. F.:

«Llastiimós cenacle, dirigit amb urna increï-ble estretor d'esperit per aquest Goethe deles mosques, aquest pastor de Sodoma queés André Gide. Oligarquia els dirigents dela qual posen llur puixança .pecuniària al ser-vei de llurs petites idees — no es pot dir deliare passions : no en tenen —; la fredor dellur sensibilitat els priva d'embranzides, l'ex-pansió de les quals, d'altra banda, seria detu-rada .per llur hipocresia... La meva collabo-ració va acabar així que vaig conèixer aquei-

xos pebres costums.»

Tlhe Majorca Sun

and

Tlie Spanisli TimesL'únic Setmanari llegit

per tots els anglesos i

americans d'Espanya

25 cèntims en tots els quioscos

Recentment ha estat pumb_icada la terceraedició del commovedor Diári íntim del comteHans Axel de Fersen. Aquest diari, escriten francès, era conservat en els arxius suecs,i gràcies a la cura de la Dra. Süderhielm haestat fet públic, i l'atenció ha estat altravegada cridada sobre el destí de l'elegantaristòcrata, que la sort volgué mesclar enels esdeveniments de la Revolució francesa,al costat d'una de les figures més tràgiquesd'aquella època, Maria Antonieta.

Els aficionats als esdeveniments històrics

El comte Fersen, per Gillbewf

saben que el gentilhome suec, el bell Fersen,esdevingué ,per la força de les coses l'heroiccavaller de la infeliç reina. Perú el que deixaparat és la fi de Fersen, que per la sevacrueltat spot ésser comparada a la de la donaper ell idolatrada, Maria Antonieta.

Quan esclatà la Revolució francesa, Fer-sen, que tenia trenta-quatre anys, es trobava

d'ambaixador privat a la cort de Lluís XVI,enviat pel s•eu rei Gustau IIL Es féu íntimdel rei de França, l'aconsellava en els mo-

ments més difícils, sostenint-lo i encoratjant -lo. Fou Fersen qui concebé i posà en execu-

ció la fugida de la família reial a Varennes,fugida que havia de tenir tràgiques conse-qüències, mentre que ell ipogué arribar a Bè:-gica. No fou ,per covardia que fugí a Brus-selles, sinó convençut que des d'allí podiaesmerçar-se millor a salvar les .persones reialsfranceses. En efecte, aconseguí de reunir els

fugitius francesos residents a Bèlgica, a Ale-manya i a Austria i organitzar-los per a unacontrarevolució . Mentrestant, però, tambéGustau II11 de Suècia queia sota els capsd'una conspiració, mentre assistia a un ballde màscares a ]'Opera d'Estocolm.

Aquest assassinat i d'altres fets sagnantssotraguejaren la confiança de Fersen, i quanMaria Antonieta, el i6 d'octubre de 1793,posà el cap, tornat blanc per les tremendesproges i les angoixes passades, sota el ta-llant de gla guimlloti^na, el comte suec tornà ala seva !pàtria, adolorit i irritat amb el seugovern que havia reprès les relacions ambla França revolucionària.

Per formar-se una idea dels sentiments queFersen sentia envers Maria Antonieta, bastallogir les lletres que dirigia a la seva ger-mana de Suècia, la comtessa Sofia Piper.

IEn aquestes lletres, Fersen af rmava, en-tre altres coses, que ell no valia casar-se«No puc — escrivia — pertànyer a l'únicadona que im'esti,ma ; vetaqui la raó per quèno vull lligar-me a cap a:tra.a

En efecte, Fersen, durant tota la seva vida,restà fidel al tendre record de la seva joven-tut, Maria Antonieta, que ell havia vist perprimera vegada l'estiu de 1778, a París, acasa del poeta Gustau Felip Crentz. Des d'a-quell instant començà una novella d'amor quees spot dividir en cinc parts. La presentaciódel jove comte ano tardà a venir, t fou totseguit invitat per la reina a pendre part als((jocs de corb). Fersen aleshores només teniavint-i-tres anys, perd donada la seva educa-ció i la seva distinció, ocupà ben aviat cmlloc preeminent al costat de la sobirana, quefins aleshores havia viscut en una cort cor-rompuda en la qual vel cinisme eròtic, les in-trigues i les venjances eren de regla». Po-ques setmanes després, el suec escriu en elseu Diari : ^^La reina em tracta amb bondati cada vegada que em dirigeix la paraula hofa amb molta gentilesa. Algú deu haver-liparlat del meu uniforme, perquè ha expres-sat el seu viu desig de veure-me'l portar. Di-marts que ve me'l oposaré no per anar a ,pa-lau, sinó pels voltants.»

Pels camins ombrívols del Trianon bufàaviat el vent favorable per embarcar-se cap

a Citerea, perquè, com ho remarca la doc-tora S&derhielm, «hauria calgut el seny d'unhome d'edat superior als vint-i-tres anys per

no haver estat atret per aquest món fulgu-rant, , on se li allargava la mà fina d'unabellíssima donan.

Per Maria Antonieta aquest jove estran-ger es trobava, com ella mateixa, aïllat enun ambient frívol, i la seva beutat, la sevadiscreció li inspiraven una gram confiançaque precedí de poc la .passió.

La maledicència i les xafarderies comen-çaren llur feina. Aleshores Fersen, per tal deno comprometre la reputació de la dona queestimava, decidí de deixar París i s'enrolà

en les tropes que amb Lafa--, yette sortien cap a Amèrica.

E'. ministre de Suècia a Parfs,a aquest propòsit, escrivia alrei Gustau III ; «'El jove Fer

-sen, en aquest assumipte, hadonat prova de les seves ex-cellents qualitats, no solamentper la seva modèstia i la sevareserva, sinó sobretot per laseva decisió d'anar-se'n. Lareina, però, no podia separar-se d'ell, i en els darrers dies,cada vegada que les seves mi-rades es fixaven en ell, li es-purnejaven els ulls.»

5 * ',

Fornat Fersen a Suècia, al-guns amys després, és encar-

regat .per Gustau III d'acom-panyar-lo en un viatge a Ità-lia sota el nom de comte deHaga, i a causa d'això .passaper París, on assisteix a lesprimeres convulsions de la Re-volució francesa. En una lle-tra a la seva germana, Fer

-sen parla de la reina i la de-fineix : «un àngel coratjós entota la sova sensihilitat».A causa die la seva passió, elj ove suec refusa aleshores decasar-se amlb la filla del mi-nistre Necker, que més tardbaria d'ésser Madame deStabl.

Mentrestant la situació s'a-greuja i la monanquia és ame-

naçada d'una manera seriosa.L'.avors Fersen preparà, pel juny de 1791,

la fugida de la família reial, i en 1a servalletra del q de juliol, Maria Antonieta escriual comte refugiat a Bèlgica : rcHe tingut l'o-casió de tonnar-vos a dir que us estimo. Joestic hé ; no estigueu neguitós.» I la lletraacaba amb aquestes paraules : «Au revoir, leplus tendre, le plus aimant des hommes ; jevous embrasse tendrement.n Pe'a febrer de1792, Fersen aconsegueix de veure per dar-era vegada la reina, penetrant disfressat a

París ; després des de Brusselles segueix ambangoixa els esdeveniments del Terror, fins eldia en què rep la notícia que Maria Anto-nieta ha estat duta a la Consergeria. Alesho-res escriu en el seu Diari : «Després d'haverrebut aquesta notícia ja no .puc viure més,perquè no és viure -patir com pateixo jo. Ha-ver de creuar-se de braços, no poder fer res !Es espantós !» Penò vetaquí que arriba la no-tícia fatal : Maria Antonieta ha estat decapi-tada. Aleshores e11 escriu : iiLa que jo heesti:mat sobre tot ja no existeix. Ah, Déumeu, per què em tortureu així? Què he fetper ,merèixer un càstig semblant? Per quéno he estat jo també mort a ,prop d'ella ?»

Alguns cadells de la reina i un anell queella li havia destinat, no els tingué mai ; no-més li arribà un bitllet que tan sols deia«Tous les chenzins vont vers tol.»

Retornat all seu país natal, en 17994, Fer-sen robé els darrers ,pensaments de Maria

Antonieta dedicats «al seu cavaller : «Adieu,mon tour; et toute d vous. ..1)

Així acaba la pàgina d'amor escrita entreuna reina de França i un gentilhome suec.El comte de Fersen, al seu torn, havia decaure en iSto, víctima del furor popular,però per un malentés dolorós.

ATxos NOVELLIS

_ II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIHIIfh;lluIIIlIIIII^

VISITEU LA

= Llibreria Catahniaon trobareu les darreres novetats

catalanes, obres de: P. Bertrana, EE Josep Carner, P. Miquel d'Esplu- E

gues, I. Llonpueres, J. Bofill i =_E Matas, Tomàs Garcés, D. de Bell- E_e_ munt, L. Aymami, Mercè Rodore- E

da, Roig i Raventós, etc.

3, Ronda de Sano Pere, 3 =_

E Telèfon 12456

:11111111111111111itiuiiuiiuiiuiiuiuuuuiiuuiiijiuiiiiI:

Exit en la mida

Corbates inarrugables

' Pijames a bon preu

JAUME I, 11

• Telèfon 11655

Facsímil del «Vocabolari» de loa

:.IuiuiiIIIIIIIIIIuhIIIIuIIIIIIIuIIIIIIfhIIIIIlHIl1111111111llillulll IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII1Hl1IIIIIIIIIIIII IIIJ

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA c

ANTONI MARTI= _ ...: Mxlma rapidesa 0 Màxima qualltat

AVINYÓ, 19, pral, : Telèfon 17047 : BARCELONA

^tlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllli^l'IIII!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII:

O. Junyent. — Arribada dels pescadors (Barcelona)

A1ILU]L

LES ARTS I ELS ARTISTES.Les

Tot el que a la Pinacoteca exposa el pin_tor Santasusagna té un aspecte d, construc-tivitat i de color, encaminat a desvetllar unentusiasme. La recerca d'aquest entusiasmees parteix en dos trossos oposats de visió.

El tros que parla d'una decoració, d'unlirisme acadèmiç i anacrònic, i el tros queesbatussant-se amb una sensibilitat treu ales teles una simpatia ben destiljada.

En els esbossos i en les reproduccions foto_

gràfiques de plafons executats, hi ha una in-fluència clàssica ben determinada i fa quecontrasti en valor amb quadres d'urna orien-tació oposada, fent l'efecte que ino vol resol-dre amb un principi de cara al dia la qües-tió de decorar parets.

,Això, benmeditat, proporciona un desba-llestament en el nucli exposat que incliinauna preferència per des teles que no volenrepresentar cap cosa grossa i de les qualsSantasusagna, amb la seva traça, fa, comhem dit, cm instrument de simpatia, exem-pie la tela Dansarina.

Si amb el que s'ha dit s'entreveu wi plany,ós motivat per la convicçió d''esiperar d'aquestpintor més qualitat i més fons, coses quetrotará si s'ho proposa en el moment quevulgui.

Oleguer JunyenfOleguer Junyent ha disposat a Can Bus-

quets una mena de pre- situació pel visitantque consisteix a habilitar la saleta petita pera exposar un nombre fastuós de dibuixos iaquarelles referents al seu viatge per l'Adri

-tic, a1 costat de la mirada glacial del senyorCambó. Aquesta exhibició és tractada coma gènere menor, enfocada cap un anecdotis-me de bord, passaint una mica per alt el va-lor essencialment artístic de l'orografia i delsambients locals que veu i aturant-se a uinscomentaris de vestimenta que són del millorque ha exposat, sobretot perquè són tractatsamb aquella visió rápida i sintètica en quèha de manifestar-se un a•puint d'aquest ca-libre.

El cert és que el salonet ,prepara moral-ment per entrar amb un entusiasme evidenta contemplar la flamarada de la pintura deJunyent.

Es la manera de sempre, la repetició deispaisatges grandiloqüents, d'una concepcióvalerosa, un enfilall de potències lligades iportades a empentes sobre la tela, amb unavida real caçada temeràriament sobre el pre-cipici de l'amanerament que no es presentaeu cap ocasió ben visible.

La pintura d'Oleguer Junyent dóna una. reacció d'alegre fortalcsa i creiem que amb

els pinzells a la mà li passaran els anys que-dant amb Q'exacta joventut dinàmica de laseva obra. Emana una ferma sensació d'equi-i lbri amb uns fonaments tan sòlids queaguanta impàvidament 1a temença de l'es-pasa damooli.ana del sostre de la Sala Bus-quets amb l'aranya i tot, cosa de la qualés un dels pocs pintors que pot vanar-se'n.

En aquesta exposició ens presenta, d'aquellambient que taint •domina, el port, unes telesd'una factura esplèndida. La tela núm. 6,Vaixell carboner, de les més remarcables, potservir de tipus per expressar la gran traçadel seu autor, i des de les petites figures,

Exit en la mida

Corbates inarrugables

' Pijames a boa preu

JAUME I, 11

' Telèfon 11655

Galeries S YRADIPUTACIÓ, 262- Telèfon 18710

1

Exposicions

JOSEP F. RÀFOLS i

(PINTURES 1 DIBUIXOS)

RAFAEL SOLANICH

(ESCULTURES)

l'ambient general i el fum, aquell fum tande debò i tan vedette, respon a :a vitalitatpictòrica, estenent-se el fum en glòria i qua-litativament a El moll de la Barceloneta i aVelers italians,

Josep MompouMompou actualment és un cas d'una for-

midable sensibilitat que omple tot un pano-rama artístie. Al costat d'aquesta virtut, con-viu una justesa, una elegància, una expres-

sió tan delicada, amb tanta intenció, queveiem en la seva obra um resum compiletíssimdel gran valor de la pintura d'avui.

Encara cal afegir a aquesta llista de recen-sió una qualitat primordial. I és l'asserena-ment, la gram salut espiritual de què frueixi que traduït en pintura vol dir, dintre e'1seu sintetisme, el doll de frescor, sinceritat

Monz^ou. — El ,eix, l'ampolla i la' 251a1ja

i optimisme penetrant, completament conta-giós i segurament immarcescible•

Hem sentit dir amb una •percepció exqui-sida que contemplar una tela de Mompoudóna la sensació d'obrir una finestra a lapri-mavera tenint per fons un paisatge molt fi.Si una olbjeeció .pot fer-se a la frase, és ques'ha de dotar aquest paisatge, aquest am-bient, d'un director d'escena fantàstic queho acabi d'arreglar tot ben bé, i aleshoresobrir la flnestra, a poc a poc, amb una illu-sió de meravella.

No és que Mompou trituri el que pinta,que ii vulgui treure un suc a força d'insis-tir, de ,gendre unes mides estètiques, és queamb eclecticisme agafa les notes sensibles iles puetitza, les fa dúctils i els dóna una subs-tància justa, amb una fórmula esotèrica, fór-rnula que de fet vol dir genial i personan.

De Mompou no es pot fer distingir resdel que exposa perquè és com un sistema queno admet intromissions crítiques amb parti-cu laritats. Tot obeeix a la mateixa sensibi-litat, i a tot arreu hi ha la mateixa tensióartística, ponderant la bellesa urbana, la delcamp i la marina, i ficar-se a parlar d'undetall volent-ne treure conseqüències pot sem-blar demanar explicacions a un grapat decoses confeccionades per una superioritat,amb l'agreujant de ja haver-s'hi adjuntat unesperit aliè que la complementa.

Parlant de la seva actual exposició a canParés, Moampou, un dels màxims valors dela nostra .pintura, té la facilitat de fer emo-tiu, vibrant de sensació, un aspecte com latela núm. gq, El peix, l'ampolla i la platja,que equival a un resultat taumatúrgic. Ambel color i la línia construeix un total equili-brat, dintre una musicalitat perfecta, d'unperfum replé d'un oxigen com no se'n trobagaire sovint, i aquesta simplicitat, que és unaltre argument per a relluir el seu valor, ésm principi que va repetint sense cansar i

l'allunya de la recerca d'objectius traïdorsque hi ha escampats pel món en formes iteories diverses.

A més a més exposa un paravent a based'una Barcelona estirada infantilment (és unpropòsit), que té una doble gràcia estupenda,per trencar en certa manera tota la literaturai prejudicis d'ordres que pesaven sobre lahistòria d'aquest aparell i perquè vindria aésser, en cas d'editar-ho en forma de para-vent de butxaca, un compendi manual detota una trajectòria i una sensibilitat de granartista.

ENRIC F. GUAL,

Dintre pocs dies serà posat a la venda e1catàleg d'aquesta manifestació artística queha desvetllat tant d'interès i la importànciade la qual seríem els menys indicats per su-bratllar si no fos que no és deguda a nosal-tres, sinó als .pintors catalans dels quals hemrecollit óbres.

Aquest catàleg, es pot objectar, surt ambun retard considerable. Però cal tenir encompte que no es tracta pas d'un catàlegdestinat a la visita de l'exposició, sinó aconservar um record d'ella d'una gran uti-litat per als historiadors d'art, crítics, col-leccionistes i, en general, tots els curiososde les coses de l'art.

La cinquantena de reproduccions i les no-tes biogràfiques que formen la part més im-portant del catàleg són les que li donen uninterès que sobrepassa l'efimeritat dels quinzedies que acostuma a restar oberta una ex-posició.

Tot i la serva parcialitat, donat el caràctermanogràLfic, i ,per tant restringit, de l'ex-posició i en conseqüència del seu catàleg,aquest serà una aportació valuosa a la bi-bliografia artística catalana, repertoriant unbon nombre d'obres l'existència de les qualsera poc coneguda — i, de vegades, es pot dirque desconeguda —, aportant així una con-tribució estimable al coneixement del nostrepatrimoni artístic.

Accentua encara l'interès durador d'aquestcatàleg, el fet que les obres que han estatexhibides a les Galeries Laietanes seran,closa I'etposició, dispersades altra vegada,ja que tofes elles són de ,propietat particular.

,Així ho han entès ja les nombroses per-sones que s'hi ham subscrit, considerant queno és qüestió d'un catàleg banal, que s'a-bandona en sortir de l'exposició, sinó que téel seu lloc en una biblioteca.

Lespersones posseïdores d'una certa ex-periéncia bibliográfica saben la vàlua queamb el temps adquireixen obres així, cargeneralment se'n fa un tiratge limitat, i comés difícil de trobar-les al carp d'un cert tempsde publicades. Sab^ein també que, quan estroben en alguin catàleg de llibreters d'ocasió,hi són marcades a un .preu força superioral de sortida.

Les conferéncíesDimarts passat, el nostre amic i colla'bo-

rador Rossend Llates donà a íes GaleriesLaietanes la seva conferència sobre Un seglede feminitat catalana, uns quants aspectesessencials de 'la qual el mateix autor ha con-densat en un artidle que apareix ei la pá-giina tercera d'aquest mateix número. Peraixò .aquí inomés ens toca dir que assistí al'acte un públic selecte i nombrós, en elqual, com era d'espeyar j • abundava l'elementfemení, que acollí molt satisfet l'àgil dis-sertació del conferenciant, que sabé envoluparunes serioses consideracions morals amh unllenguatge ,planer i elegant.

Dimarts .passat, Maurici Serrahima parlàd"El pintor Rodes i el seu temps, confe-rència a la qual dedicarem en un númeropròxim l'atenció que es mereix.

jardineria i Horticultura"« Aquest és el títol d'una nova revista men-

sual, e1 primer número de 9a qual tenimsobre la taula.

Celebrem la seva aparició, i també la sevaorientació. L'art de la jardineria és prouim iportant i agradable parqué es mereixi unapublicació a ell destinada exclusivament.A més amés, da nostra terra té prou tra-dició en aquest art i prou condicions na-turals ,perquè hi assoleixi una gran florida —passi el joc de mots — iper acabar de justi-ficar una revista especialitzada.

Diguem, sense por del tòpic, que ve real-ment a omplir un buit, i ve • omplir-lod'una manera satisfactòria. Planyem-nosnomés, que la correcció 'de preves hi siguitan negligida cero ho denoten, no sols leserrades merament tipogràfiques, sinó les or

-togràfiques, les sintàctiques i la impuresageneral del català en que és escrita.

raspalls per a tots els usos

articles de neteja — objectes per a presents

rambla Catalunya, 40

L'amateur avantguardista. — Que us heutornat boig? Qué figura això?

(The New Vorker)

A ges Galeries Syra ha estat exhibit ja faalguns dies un dibuix de Ramon Casas querepresenta un gosset patxó, amorrat a terra,un dibuixet petit, petit, petit; una minia-tura deliciosa. Aquest Ramon Casas, queera un gran pintor, perú que era encara mésgran dibuixant, ara que és mort ens aparmés important que en vida. Tots els homesde mèrit tasten llur glòria més segura encolgar-se al cementiri : els contemporanis,àdhuc els més entusiastes del mèrit d'unhome qualsevol, són avars de llur entusias-me fins que el gran home desapareix. Es lahistòria de sempre... En una reunió es parladel talent, de la gràcia, del bon to que infor-men l'art del literat X. ; brogit, opinions con-traposades, ditirambes, objeccions. De sob-te X. s'atansa a la reunió ; les seves passes,ben conegudes, s'escamden cada segon mésa prop ; el brogit cessa ; un silenci de mortacull ]'aparició de X.

La glòria de Ramon Casas va creixent detal manera que ja hi ha profit a falsificar lesseves pintures i els seus dibuixos, àdhuc elsseus esbossos més sumaris. Tant és així quea la mateixa exposició de les Galeries Syrahi havià um segon dibuix amb la signaturade R. Casas, dibuix que era molt inferior aqualsevulla obra coneguda d'aquest agilíssimartista — i hom murmurava si era una fal-si fi cació... No calia però retreure aquesta pera parlar de les falsificacions d'obres deR. Casas, perquè les ta.s falsificacions sónja a hores d'ara nombroses i motònies.

Ramon Casas no és pas sol a sofrir pòs-tumament de les falsificacions. Tots sabemque d'anys ha es fàlsifiquen les pinturas idibuixos de Noneil, de Picasso, de Vayreda,de Martí i Alsina, fins i tot de Benet Mer

-cadé —1 no parlem dels falsos Fortuny.A darrera hora sembla que s'han introduïtal nostre mercat de pintura moderna qua-dros espúriamemt signats amb el nom de San-tiago Rossinyol... ! Un colleccionista ens ex-plicava el cas següent, que és la darrera pa-rauila de ]'atreviment falsari. Un corredord'obres d'art anà a oferir a aquest collec-cionista uns dibuixos de mà de Fortuny, peròel colleccionista no els volgué a pretext decolleccionar exclusivament dibuixos de l'èpo-ca dels q Gats, i particularment dels artistesque constituïren aquell cenacle ; sobretot di-buixos - de i'efímer Casagemes, tan difícils detrobar.—Casagemes m'has dit ?.. . Als cincdies el susdit corredor es pr•esentav.a al men-cioinat colleccionista amb dos dibuixos sig-nats Casagema, dos dibuixos falsos, falsosd'obra i de signatura.

Denunciem aquests fets no pas amb esge-nit derrotista, encara que de sobte hom enpugui rebre una impressió de descoratjament.Ben al contrari, la nostra intenció eri expo-sar aquests fets (els quals ino són cap - secret,i per tant no vénen a desfer cap illusió nia perjudicar interessos creats, etc., etc.), ésla de redreçar i revaloritzar el mercat catalàd'art modern. No hi ha dubte que la mateixaconstatació d'aquestes falsificacions és ja unaimplioitació• de 1'a importància de la modernapintura catalana. 'No és falsificat tothom queho vol ; un art insignificant o poc valuós noserà mai falsiñicat, per la senzilla raó queels falsaris perdrian diner en l'empresa. Noheu pas sentit parlar de falsificacions de pin-tura alemanya o italiana modernes ; en can-vi la història de les failsificacions de .pinturafrancesa moderna és tan llarga com la d'a-questa mateixa .pintura. Podríem dir que desd'un cert punt de vista !'les falsificacions tenenalmenys la virtut d'afinar i'expertisme i lacrítica, de refinar el colleccionisme i de treu-re'l del pur caprici dels compradors ganguis-tes o inexperts ; per tant, de confiar-lo, unamica més del que a Catalunya s'acostuma,ais veritabiles experts.

La nostra denúncia té un altre abast, i ésel següent. Les falsificacions en qüestió sónde dues menes : falsificació de les obres osolament de les signatures. Aquesta darreramena, encara que de moment sembli men-tida, és la pitjor. En efecte, la viable falsi-ficació de les obres mestres és gairebé im-possib'.e : un fals Nonell o un fals Casas esdelata aviat si per cas la persona que l'had'apreciar no és un negat. En canvi les fa1-sificacions de signatures són més viables par-què per regla general la falsificació té perobjecte d'esborrar la signatura poc cotitzadad'una pintura bona per a .pintar -hi la signa-tura d'un artista més preuat. Però aquestmel de la falsificació viable no és encara totei mal d'aquesta falsificació : el itjor d'a-quest frau és !l'anul.lació dels artistes bonsperd ara com ara poc cotitzats. Hom es valde eles obres de bons artistes no cotitzats ique per raó d'aprenentatge, o d'identitat d'es-til, o del que vulgueu, són obres semblants,per a cometre el frau. Així, per exemple,hom signa amb el nom de Fortuny obres deMoragues, de Martín Rico, de Casanoves Es-torac, i àdhuc d'Agrassot o de Jiménez Aran-da ; la signatura de Martí i Alsina usurpa

sovint la de Torrescassana o la d'Armet;Joaquim Vayreda substitueix Domenge o béBerga, àdhuc Galwey, i així per l'estil, amesura que certs pintors s'adineren ; de ma-nera que alhora que el mercat artístic essobresatura de Fortunys i d'altres autorsd'anomenada, d'altres que no han aconse-guit aquesta cejebritat, però l'obra dels qualsval la d'aquells o s'hi acosta molt, desapa-reix de la crosta de la terra ; talment com

1i. Casas. — Autoretrat

si aquesta obra no hagués existit o com si,de tan dolenta, hagués calgut destruir-la .

I bé : la pintura deis Torrescassama, Mo-ragues, Tapiró, Muralles, Casanoves, Gómez,Tusquets, Riga'1t, Dbmenge, Pinós, RoigSoler, Pellicer, Padró, etc., i la dels caste-llans Rico, Jiménez Aranda, etc., és moltimportant; la pintura d'alguns d'aquests ar

-tistes-és sovint més valuosa que la dels artis-tes més cotitzats : algun dia ho sentirem dira més d'un. No és just doncs que, .per uncantó, seguim desconeixent-la, i, per altrecantó, tolerem el perseverant anorreamentd'aquestes valors a mans deis falsaris. No ésuna actitud digna 1a de contemplar com elvast i matisat panorama de la pintura cata-luna moderna és empobrit a mansalva perquatre falsaris ,i cinc traficants. Ni és unaactitud patriòtica, ,ni tan sols humana, la depresenciar impassiblement com e?s bandolersde l'art desposseeixen de llur part de glòriao de 'cxlebritat aquests valuosos pintors quetant bregaren i patiren quan l'art català mo-dern era encara menys protegit que avui dia.

Seria doncs convenient, duma banda, esta-blir en el nostre desventurat museu d'artmodenn unes sales étalon d'aquests petitsmestres. Uina selecció ben legitimada del'obra de cada un d'aquests pintors ens ofe-riria els .punts de reco:zament necessaris a laidentificació de llur obra total i ajudaria adesfer les espúries atribuciòns. Això que avuiés encara factible per raó deis preus i dei'existéncia de les obres inespoliades de llursignatura, cada dia serà més difícil de rea-litzar. D'altra banda, seria convenient perse-guir judicialment aquestes falsificacions ambla mateixa laboriositat i amb ell mateix rigorque són perseguides les fatlsificacions de mo-neda, de documents comercials, de queviuresi de tot altre valor o mercaderia.

JOAN SACS

MIRADORpresenta demà nit al

o wï

TOPALEI'obra mestra de

MARCEL PAGNOLamb Louis Jouvet,F. Pauley i Edwige

Feuillère

Realització Paramount

•Completarà el

programa el film deRENÉ CLAIR

ENTRACTE

exposicionsv

Ernest Sanfasusagna

Waldemar George haescrit sobre el pintor

Mompou:((Un peintre impressioniste? Non

pas. Joseph Mompou adopte devantle monde une attitude active. Cespectateur résorbe et ramène à lui lesdonnées chromatiques d'un specta-cla. 11 est plus qu'un médium quisubit la nature, qui se résout en elle.11 impose sa vision. Son processuscréateur n'apparait pas comme unéchange, comme une entente cordialeentre 1'homme et son ambiance. Cecontact direct avec les faits n'exclutni l'interprétation, ni la transposition.Il permet à I'artiste de s'exprimer entermes naturalistes, tout en parlantla langue de la peinture.»

El I Saló Mirador Les falsificacions

El caíàleg de pintura catalana moderna

t \

1

—Apa, fes bondat, nen. Que m'has vistmai fer això?

(Le Petit Journul, París)

}t

t,' I ii.`S^

El purità.—M'alço per protestar pública-ment que en una obra per a infants surti unllit en escena.

(The Humorist, Londres)

El marit.—Sf, mira-te'tl bé : fa més goigque jo, però no t'empenyeria el cotxetdel nen.

(The Humorist, Londres)

—.Després d'haver-se deixat petonejar ,peQsenyor, qué vol que digui el certificat queII faci?

—Potser la senyora podria dir que hefet els possilbles per acontentar tothom.

(The Humorist, Londres)

0

Suscrívíu-vas a MIRADOR

Corfs Catalanes, 89 = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPGIO

ElSr . ....................................................................................................................................................

que viu a .........................................................................................................................................................

carrer............................................................ n.°............ es subscriu a MIRADOR

vel preu {irat cle 3`50 pies. trimestre,

de...................___.........._................... de 193....._S,pnafuro

1 U 1r

ELS DISCOS DEL MES

N frïv©flDe fa un temps sembla que s'hagi de- de la lletra la instrumentació característica

cantat cap al bon gust l'actuació de molts de les 'bandes que interpreten passos dobles.artistes que conreen, adaptant-les al music- Ernest Lecuona és actualment un delshall, les melodies populars de l'Amèrica es- millors intèrprets de la música criolla, i lespanyola, estilitzant la música i donant-hi audicions de la seva orquestra són sempreuna sdbrietat que es manifesta tant en la molt personals, tant, que el seu respecte alssenzillesa dels arranjaments com en la su- ritmes populars cubans no 4i fan mirar gairepressió de cadències extrgmades que més prim en adaptar-los als del jazz universal ihavien contribuït a desprestigiar-la, i em- per això la seva música esdevé poc coreo-prant, en canvi, el recitat sense èmfasi, gráfica. La guaracha Como yo, no hay dosD'entre dls artistes que més han fet per és molt ben cantada per la solista Carmeaquesta dignificació és Azucena Maizani, de Burguete i El pregón del dulcero, a basela qual hem parlat en altres cròniques, i cal d'una melodia popular, és del millor quereconèixer que 'la seva actuació és tinguda hem sentit de música criolla. En un altrecom a mode] o almenys la tenen molt en disc la mateixa orquestra interpreta un re-comlpte els altres artistes del gènere. cull de temes populars, i al dors Rosa la

El popular trio vocal Irusta, Fugazot i China, delicada melodia de caràcter orientalDemare, que fa un temps eren de témer, que fa un ben contrast cantada amb veu fe-avui semb'lein rejovenits i a aquesta reacció menina amb els instrwments característicsno és estranya la preponderància del piano de les orquestres cubanes.de Domare sobre les veus dels seus com- J• G.panys. De les dues cançons que van al pro_grama d'aquest mes .preferim Deseada del Deseada. — Demare, — Trio Irusta, Fu-mateix Depare, que no correspon ben bé gazot, Demare. — Cia. del Gramòfon,ni al ritme de vals lleuger ni al de tango GY i6. — Ventanita florida. — Tango. que abans empraven invariaiblememt aquests Id., íd., íd.artistes, sinó que és fet en un estil lliure Siboney. — Lecuona. — E. Brito. — Corn-i en certa manera .poètic provant de seguir panyia del Gramòfon, GY 14. — Lamentola lletra, molt .ben escrita, la qual no explica gitano. — E. Brito. — Id., íd.cap misèria com acostumen a descriure els Ruégale a Dios. — Carrillo i Juàrez, tangos. Cia. del Gramòfon, AE 4183. — Estrellita

Un altre artista d'estiu semblant, .però amb marinera. — Id., id.indubtables condicions vocals, Eduardo Brito, Caprici espanyol. — Santeugini. — Co-va creant una manera propia en aquests dis- median Harmonisls. — Cia. del Gramòfon,cos que es van publicant. !El bell cant Si- AE 4196. — Tarantela sincera, — De Cres-boney, que hem sentit a tots els ,pescadors cenzo. — Id., íd.i mariners de la costa, és cantat en la millor Como yo, no hay dos. — Guaracha. forma per aquest baríton, que té una veu Lecuona i orq. íd. — Cia. del Gramòfon,encisadora per a aquestes melodies de caient AE 4 179 . — El pregón del dulcero.planyívol. Potser fóra interessant que l'or- C. Burguete. — Id., íd.questra acompanyant curés una mica la uni- De otros tiempos. — Melodies antigues. tat de conjunt, la qual es ressent més en Orq. Lecuona. -- Cia. del Gramòfon,aquests fragments ,marcadament melòdics. AE 4212. — Rosa la China. — Id,, íd.

E1 duetto Carrillo i Juàrez tenen indub-tablement adeptes d'aquests que s'enternei-xet aimib cançonetes sentimentals cantadesa dues veus i amb ritme die vals dels quecontenen invariablement urna historieta tris-ta, i per aquests segurament serà ben rebutel disc.

Tots els discos omplerts per ,petits con-junts vocals es ressenten dl record dels Re-vellers, des quals pocs discos ens arriben,però que van crear un gènere nau que totseguit va trobar conreadors tot i la dificultatde trobar fragments musicals adequats com a."són les melodies americanes de musie-hall. \Els Comedian Harmonists canten també a

4^ f

quatre veus solament acompanyades pel pia- ` v gir•no, el qual indica el ritme, però es dediquenmdlt a cercar efectes instrumentals amb lesveus i això no ;passa d'ésser una curiositat. 1

Preferim amb tot el Caprici espanyol, de -ritme mòlt ben trobat i que segueix al peu ^—..

Exit en la midaCorbates inarrugables

Pijames a bon preu

JAUME I, si Són tants els admiradors que 11 demanemrínxols de cabell,

• ' Telèfon 11655 (Der Lustige Sachse, Leipsic;

1. El lector és pregaf d'escollírels qua£re films sonors que cre=gui millors, projectafs a Barce=lona. Més avall donem una llís6de films sense caràcter exclusiu.Fl lecfor poi perfecfamenf triarfilms que no fígurín en la llisfa, laqual només 4é un caràcter recor=dafori.

2. El parer del lector ens lhau=rà d'arribar a la nostra Redaccióper fof el dia 29 d'abril, i escrit«precísamen£» en el bu£lle£í devot inserit en aquesta pàginad'aquest mateix número i quespareíxerà en els successius fíasa la data de clausura del concurs.

3. Els quatre films que ob£in=guia majoria de sufragis seranprojectats, en quatre sessions, enun bon local de Barcelona.

4. Per fat de donar un al'li=cienf als participants al concurs,el dotem amb Ores premis. El pri=mer serà concedít al vofanf quehagi encerfaf els quatre films que

I,. ,•

—,Jove, és la meva dona!—Sí? Doncs el felicito. Té una dona es-

pléndida.(Tlte Humorist, Londres)

---

(

s R \'\ ^.

^f ! .. .Ÿ— Considerant que tots els ciutadans són

iguals davant de la llei,..—El president et deu veure a través d'una

lupa!(La Dep@che, Tolosa)

El director del restaurant. — Ja cal queavui es maquillin i coquetegin tant com pu-guin... El bistec és terriíblement dur !

(Everybody's Weehly, Londres)

Remordiment,Les aventures de Slzippy.Grand Hotel.La marxa nupcial.M. (El vampir de Düsseldorf).L'opéra de quat sous.A nous la liberté.Tabú.El camí de la vida.Ombres blanques.Champ.

Havíem dit que dissabte passat dia i^,es cloïa el termini d'admissió de sufragis pera .aquest concurs. Decidírem, però, d'allar-gar-lo uns quants dies més, fins el zg d'a-quest mes, l'endemà de la sessió en la qualMIRADOR presentarà Topase. Aquest ajorna-ment ha estat degut al fet de no poder anua-ciar concretament fiins avui en què consis-tirà el primer premi que serà ofert a9 gua-nyador. No vàrem creure delicat de dloureel concurs deixarit els nostres lectors enaquesta i^neertesa. I això ens és un motiude regraciar els que així i tat ens trameterenllur sufragi, demostrant-nos una confiançaque de debà.agraïim.

A propòsit de la Illista de films que publi-quem, ens call repetir una vegada més quees poden votar films no esmentats en ella,molt més havent-se'n estrenat, d'ençà quefou publicada per primera vegada, algunsque podrien figurar-hi dignament.

Recordem novament la conveniència queells concursants esmentin visiblement la pa-raula vrConcurs damunt del sobre, i que lanova adreça de Mtxnuox és Corts Catala-nes, 589. Telèfon 11430.

hauran obfíngu£ major nombrede vols. Els elfres dos premis, alsaltres dos concursants, per ordredecreixent d'aproximació. En casd'un possible empat, es tindrà encompte l'ordre d'esment dels filmsen el butlletí en relació amb lavotació d'aquests.

El primer premí consisflrà endos passís de cinema, valedorsper un any. El segon i tercer, en50 i en 25 pessetes, respectiva=ment, en llibres trials a gust delguanyador.

Heus .ací la llista de films que donem atítol informatiu

Les llums de la ciutat.El patriota.L'exprés blau.El comparsa.Alleluia.Liliom. -Cimarron,L'última companyia.L'Angel Blau.El milió.Anna Christie.Jean de la Lune.Carbó.Els carrers de la ciutat.Noies d'uniforme.

Gran Concurs de "Mirador"

Corcaré °M6rador"F n n,rn n F51= nî nn,rnrr°fñ

Ompliu aquest butlletí amb els quatre films que cregueu millors i tra-meteu-lo signat clarament a la nostra Redacció.

\'

–aEs llàstima que aquest home parli ambaquest accent espanyol en una pellícula an-glesa.

—Tant li fa. 'En la pellícula és un per-sonatge austríac.

(Ric et Rac, París)

IMPRESOS COSTANOu de la Rambla, 45

BARCELONA

CATALÀ

llegeix demà i cada día

La Puhuicifaf

DIARI CATALÀ

Informacions completes

Arfícles dels millors escriptors

Seccions especials de Polifica,

Arts, Liferafura, Música, Ràdío,

Finances, Esporos, efc., efc.