6

1. Quina és la meva identitat?U

nit

at

1

La nostra identitat, la manera d’actuar o de dirles coses, ens fa diferents de la resta d’éssershumans.

• Creus que la nostra identitat ja estàdefinida quan naixem?• L’entorn influeix en la nostra persona-litat?• Podem decidir alguna cosa sobre elsnostres actes?• Sabries dir quins són els teus drets iels teus deures a l’escola?• Podries indicar quines són les tevesaportacions reals a la família?• Per què s’han d’imposar normes?

P e r c o m e n ç a r

…a identificar els trets de la teva iden-titat.…a desenvolupar les capacitats emo-cionals per saber prendre decisions.…a prendre consciència que el respec-te i el diàleg són la base per construirla nostra societat.…a comprendre el concepte d’èticaper viure i conviure.…a saber reconèixer els valors com amotors d’una conducta cívica.

A p r e n d r à s …

7

8

Un

ita

t 1

Un primer pas: entendre’m a mi mateix Conèixer la nostra identitat és un procés que dura tota

la vida. Saber reconèixer les nostres virtuts i habilitats

i acceptar i treballar en la millora de les nostres defi-

ciències forma part d’aquest procés de creixement.

Com a persones, ens construïm des de tres àmbits

diferents: la nostra herència genètica, el nostre entorn

social i cultural i les nostres decisions individuals.

Per tant, tots tenim trets que ens fan únics i som por-

tadors de capacitats que desenvolupem constantment.

La nostra herènciagenètica Molts d’aquests trets que ens

defineixen com a persona no

els decidim nosaltres i, així, tro-

bem que, de la mateixa mane-

ra que la nostra aparença física

ve determinada per l’herència

genètica, també naixem amb

unes característiques de tem-

perament i som nerviosos o

tranquils, extrovertits o intro-

vertits…

A c ti v i t a t s

1. Quins creus que són els trets que defineixen el teu temperament? Posa algun exem-ple de com reacciones davant d’una determinada situació: un examen, una baralla…

2. Explica alguna estratègia que hagis après per millorar les reaccions pròpies del teutemperament o que creus que podries posar en pràctica.

QUI SÓC?

COM VULL SER?COM SÓC?

9

La família i l’entorn També és important la influència

que té sobre el desenvolupa-

ment de la nostra identitat l’en-

torn social i cultural en el qual

ens desenvolupem com a per-

sones. El lloc d’on som, les tra-

dicions i costums, l’escola, els

amics i les amigues ens acom-

panyen en el nostre procés de

creixement i exerceixen una

constant influència sobre nosal-

tres.

La família, tant la més prope-

ra com la resta de l’entorn fami-

liar, és el primer i més important

element educador i modelador

de la nostra personalitat.

Nosaltres escollim Malgrat els nostres trets físics o temperamentals i les

influències que hem rebut del nostre entorn, cal recor-

dar que la nostra elecció personal té un paper fona-

mental en la definició de la nostra identitat i la nostra

personalitat.

A c ti v i t a t s

3. Redacta una definició de com creus que ets i decom t’agradaria ser.

4. Quines coses creus que hauries de canviar del teutemperament per arribar a ser tal i com t’agradaria?

Jo, els altres i el bé comú

La felicitat no és solament un sentiment que podem tro-

bar dins nostre sempre que vulguem sinó, més aviat, un

conjunt de situacions i sensacions que sovint compartim

amb altres persones del nostre entorn. Per això és molt

important saber que és amb les persones amb qui hau-

ràs de construir la teva felicitat i també la dels altres.

La llibertat tampoc no significa fer el que un vulgui i

quan vulgui, s’ha de fer servir amb responsabilitat i sa-

bent que mai no podem construir la nostra llibertat

negant la dels altres.

Cal treballar per un bé comú, una convivència per a

tots, per tal de fer el lloc on vivim més just i solidari.

La família i jo Ben segur que dins la teva família, en algun moment,

has volgut reclamar més drets o t’agradaria que et dei-

xessin fer el que volguessis. Segurament els pares, o els

adults amb qui convius, t’hauran respost dient que pri-

mer has de demostrar la teva responsabilitat facilitant la

convivència familiar i col·laborant en diverses tasques,

que fan de l’espai on vius un lloc habitable i agradable.

10

Un

ita

t 1

Fixa’t en algunes de les tasques que pots fer:

Has de tenir molt en compte que no totes les famí-

lies són idèntiques en la seva estructura i organitza-

ció. Les normes de convivència poden ser diferents

en una o altra família, però en qualsevol dels models

que puguin existir sempre tens el dret de sentir-te ben

tractat, cuidat i de ser acollit amb respecte.

11

A c ti v i t a t s

5. Col·labores en les tas-ques de casa? En quines?Explica en què consistei-xen.

EEssttuuddiiaarr. Recorda que la tevaprincipal responsabilitat és lad’aprendre. Aprofita per estu-diar o fer els deures de l’escolasense que ningú de la famíliat’hagi d’estar al damunt recor-dant-t’ho.

CCoommppaarrttiirr. Els teus objectes i elsque són comuns a tots, com latelevisió, l’equip de música o l’or-dinador, s’han de saber com-partir i no sempre els podràsutilitzar quan vulguis i comvulguis. Viure és compartir i nosolament tenir.

EEnnddrreeççaarr ll’’eessppaaii. Ajudar a man-tenir tots els espais de la casaendreçats és una tasca comuna,però ets especialment responsablede tenir cura de les teves coses i de l’habitació on dorms.

CCoommuunniiccaarr--ssee. No podríem viure

en família si no ens comuniqués-

sim les idees, interessos, desitjos,

sentiments… Si parlem de com

ens sentim per dintre ens serà a

tots més fàcil solucionar els con-

flictes que puguin aparèixer en

la convivència diària.

CCooooppeerraarr eenn lleess ttaassqquueess ddoommèèss--ttiiqquueess seguint les orientacionsque els adults t’indiquin, comara anar a comprar, parartaula i desparar-la, encarre-gar-te de la brossa, deixar laroba bruta al seu lloc, tenircura de les plantes o animals, sien teniu…

12

Un

ita

t 1

L’escola i jo L’escola o, més endavant, l’institut, són llocs on passes moltes hores i on aprens a rela-

cionar-te amb gent molt diversa, que té idees i actituds diferents de les teves. Aquesta

convivència és un exemple del que passa en la resta de la societat i has de saber quins

són els drets que han de respectar-te i també els que tens el deure de respectar als

altres.

Aquí tens un exemple de drets i responsabilitats

especialment pensats en clau de l’escola i l’institut, però

que són també vàlids per actuar en societat.

Tant a l’escola com en la societat, tens dret a ser ben

tractat i això vol dir que:

Cal avisar els mestres o educadors si algun dels teus

drets no és respectat.

Totes les persones tenim el deure i l’obligació de

tractar bé els altres; tant a l’escola com en la societat

tens les responsabilitats següents:

• Ningú no t’ha de maltractar físicament.

• Ningú no t’ha d’amenaçar.

• Ningú no t’ha de prendre coses que siguin teves.

• Ningú no t’ha d’insultar, ni burlar-se, ni riure’s de tu.

• Ningú no ha d’escampar rumors falsos sobre tu.

• Ningú no t’ha d’excloure del grup.

• No has de maltractar físicament ningú.

• No has d’amenaçar ningú.

• No has de prendre les coses dels altres.

• No has d’insultar, burlar-te o riure’t de ningú.

• No has d’escampar rumors falsos sobre altres

persones.

• No has d’excloure ningú del grup.

Totes lespersones mereixenun respecte.

Recorda-ho

A c ti v i t a t s

6. Què és el que etmolesta més de les per-sones? Tria dues actitudsi explica-les.

7. Què valores més deles persones? Escull duesactituds i explica-les.(1, 2) Text adaptat de Tractem-nos bé. Guia per als alumnes de Pri-

mària. Jordi Collell i Carme Escudé.

1

2

L’ètica i els valors per viure i conviureDes de sempre, els humans hem considerat que hi ha bones i males conductes i opinem

sobre les accions que veiem al nostre voltant. Les diferents cultures del món s’han plantejat,

de manera reflexiva i ordenada, com ens hem de comportar i per què hem de fer-ho d’una

manera o d’una altra, és per això que hi ha diferents costums i normes per fer les coses com

cal i no a tot arreu es pensa de la mateixa manera.

La reflexió èticaA vegades, tenim problemes per decidir què hem de fer

i com ens hem de comportar per fer front a situacions

complicades. Hem de tenir molt en compte que les

nostres accions i decisions tenen conseqüències en

els altres i en nosaltres mateixos; el que fem avui

afecta el nostre demà.

La reflexió ètica ens ha d’ajudar a trobar les conduc-

tes més adequades per fer compatible la nostra felicitat

i la dels altres donant per bona la dita d’«allò que no

vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú». D’aques-

ta manera podem dir que, per conviure, hi ha uns

mínims ètics que tothom ha de respectar amb criteris de

llibertat, igualtat, justícia i respecte per la diferència.

13

La paraulaètica ve del grecethos, que significa‘costum’, i estudiales coses que estanben fetes o malfetes determinantcom cal actuar encada cas.

Recorda-ho

Els valors Els valors són els criteris de decisió que utilitzem per

actuar; actuem d’una manera o d’una altra en funció

dels nostres valors. Per conèixer els nostres valors hem

d’analitzar la nostra conducta i observar si sempre ens

comportem seguint el mateix criteri, o bé ens compor-

tem de manera diferent i actuem de manera incoherent.

Les societats i les persones tenim valors explícits,

que són els que podem identificar clarament i oberta-

ment com la solidaritat, la democràcia, la llibertat, la pau,

etc. Però també tenim valors ocults, que ens costen

d’acceptar, tot i que sovint actuem sota els seus criteris:

el consumisme, la competitivitat ferotge, el racisme, etc.

14

Un

ita

t 1

A c ti v i t a t s

8. Explica amb les teves paraules què és l’ètica.

9. Anomena alguns valors explícits i alguns valorsocults que són presents en la nostra societat.

I ara…

Els Bancs d’Aliments

Actualment els Bancs d’Aliments són entitats d’arreu del món amb una mateixa finali-

tat: fer arribar aliments a les persones del Quart Món, que és com en diem de les per-

sones més desfavorides de les societats més riques. Aquests grups, amb rendes molt

baixes o nul·les, són presents, principalment, a les ciutats del món occidental, on les

grans diferències socials fan aparèixer bosses de pobresa i de marginació.

Com va néixer el primer Banc d’Aliments?

John Van Hengel, un jubilat nord-americà, va observar com cada vegada hi havia més

persones marginades que demanaven assistència per poder viure.

Un dia, una mare de nou fills li va explicar que anava a primera hora de la matina-

da a recollir els aliments que queien dels camions que es descarregaven en uns super-

mercats. A Van Hengel se li va acudir de parlar amb els responsables dels supermer-

cats per organitzar, amb un grup de voluntaris, la recollida dels aliments sobrants que

normalment acabaven a l’abocador i, així, poder-los repartir entre els més necessitats.

D’aquesta manera, gràcies a la col·laboració dels responsables de les empreses, del

voluntariat i de donacions particulars, el 1967 va néixer a Phoenix (Arizona, Estats

Units) el St. Mary’s Food Bank, el primer Banc d’Aliments del món.

15

16

Activitat col·lectiva

El racó del savi

Formeu grups de quatre o cinc alumnes i trieu un valor que voleu que sigui present

en la vostra vida quotidiana, principalment a l’aula.

Feu un mural amb la informació següent:

– Definiu el valor que heu triat.

– Digueu quines actituds i quins valors són contraris al valor que heu escollit.

EXPLICAR CONTES ÉS UN ART MOLT ANTIC COMÚ A TOTES LES CULTURES DEL MÓN. ELS

CONTES ENS PERMETEN CONÈIXER MOLTS TRETS DE LA NOSTRA IDENTITAT INDIVIDUAL I

COL·LECTIVA. EL CONTEXT EN EL QUAL ES DESENVOLUPEN I ELS TRETS DELS SEUS PER-

SONATGES REFLECTEIXEN ELS CONDICIONANTS EXTERNS ALS QUALS ESTAN SOTMESOS,

AIXÍ COM ELS SEUS DESITJOS, AMBICIONS I

VALORS PERSONALS. D’AQUESTA MANERA,

CONÈIXER ELS RELATS TRADICIONALS D’ALTRES

CULTURES ENS PERMET ADONAR-NOS DE LA

COMPLEXITAT I LA DIVERSITAT DE LA VIDA

HUMANA I CONTRIBUEIX AL RESPECTE I LA

TOLERÀNCIA MÚTUA ENTRE CULTURES.

www.espaibarcanova.cat

Si vols saber-ne més:

Un

ita

t 1

LA CAPUTXETA VERMELLA

17

1. Fes una llista de coses que poden influir en el desenvolupament de la teva per-

sonalitat.

2. Creus que pots fer alguna cosa per decidir com vols o no vols ser? Explica-ho.

3. Quines creus que són les principals aportacions de la teva família en la teva

vida? Què voldries aportar tu com a agraïment?

4. Quines formes de participació i de cooperació coneixes, dins del grup classe,

per tal que hi hagi bona convivència?

5. En l’elecció de delegats, dins la teva participació ciutadana a la classe, quines

aptituds creus que hauria de tenir el futur delegat?

6. Escriu tres exemples de conductes que et semblin clarament censurables, tres

exemples de conductes clarament bones i tres que et semblin dubtoses o con-

tradictòries.

Després, parleu-ne entre tota la classe i fixeu-vos si ha estat fàcil o difícil posar-

vos d’acord en quines són les conductes bones i les dolentes.

He

ap

rè

s..

.

TRACTEM BÉ

ELS ALTRES…