Quines emocions

transmeten aquestes persones?

Descriu quines experiències creus que els fan sentir

així.

QUÈ T’EMOCIONA?1

15

Hi ha sentiments

que provoquen dolor? Quins

són?

Quines diferències hi ha entre un

diccionari en línia i un en paper? Quin

prefereixes tu?

Benvinguts Guardians del Llegat! Per a poder guanyar l’Oblit en la batalla f inal és important controlar les vostres emocions. Esteu preparats? Comencem ja!

UNITAT 116 17UNITAT 1

DESCRIVIM EMOCIONS

Observa les imatges i respon a les preguntes següents.

• Com penses que se senten les persones que apareixen en la primera fotografia? Enumera tots els elements que t’ho fan pensar.

• En la segona imatge, quina emoció reflecteix la protagonista? Indica tres motius pels quals podria sentir-se d’aquesta manera.

• Fes una descripció de la tercera fotografia. Quin estat d’ànim reflecteix la xiqueta? A qui podria estar mirant amb aquesta expressió i per què?

Com definiries el teu caràcter? Diries que ets una persona expressiva o reservada? Sols mostrar les teues emocions o tendeixes a amagar-les?

Com és per a tu l’amiga o l’amic ideal? Una persona alegre, xarradora, callada, divertida, preocupada…? Indica les tres emocions més importants que t’ha de fer sentir aquest amic o amiga ideal.

Imagina que hui el teu millor amic o la teua millor amiga tenia una expressió diferent i vols explicar-ho als teus pares. Quins elements descriuries? Pots contar com és normalment i quines són les diferències que has notat.

1

2

3

4

UNITAT 116 17UNITAT 1

DESCRIVIM EMOCIONS

Escolta la conversa entre Carme i Ausiàs.

Respon a les preguntes següents.

• Per què està Carme tan contenta? En quin moment has sabut de què parlaven?

• Escriu les diverses emocions que s’esmenten. Totes són positives?

• Quins projectes té Carme per al futur?

• Quina proposta fa Ausiàs a Carme i què li respon ella?

Creus que Carme i Ausiàs usen les paraules adients per a descriure el seu estat d’ànim? Quines són les pistes que més t’han ajudat a reconéixer-ho?

Carme, i també Ausiàs, han passat un dia molt emocionant. Has viscut tu alguna vegada un dia semblant? Què va passar? Quines coincidències hi ha amb les emocions que s’expliquen en l’audició? Explica a la classe com et vas sentir en aquell dia especial.

5

6

7

8

Recorda les emocions que reflectien els teus companys i companyes aquest matí quan heu arribat a escola: pensarosos, abstrets, alegres, feliços, potser algú semblava distret… Com has notat aquests estats d’ànim?

El curs que ve estaràs a l’institut! Descriu a un company com et fa sentir aquesta situació i com creus que et sentiràs el curs que ve, el primer dia d’institut, quan no conegues el lloc ni molts dels teus companys. Després, escolta atentament les seues impressions.

9

10

Per a descriure les emocions hem de tindre en compte que són estats d’ànim que no són perceptibles pels sentits. Per això és important parar atenció a l’expressió i les sensacions que ens transmeten les persones.

Explicar la part

psicològicaExplicar

la reacció física

Podem pensar en experiències pròpies semblants a la que volem descriure.

Què ens va provocar aquesta emoció?

Identificar l’emoció exacta: alegria, felicitat, ira, tristor, nostàlgia, melancolia, sorpresa…

Cal fixar-se en els gestos i la posició del cos.

L’expressió facial proporciona molta informació, sobretot els ulls.

Descriure emocions

UNITAT 118

El castell d’Entorn i no Entorn

A l’arribar al castell en la nit, Teresa presentà l’àmfora a la reina Tomanina; però aquesta volta, l’astuta senyora l’havia espiada i havia presenciat, amagada en un ginebre, tota l’entrevista dels enamorats. Així que decidí ja, sense dubte, de desfer-se de la pobra fadrina enviant-la al castell d’Entorn i no Entorn.

Abans de gitar-se, digué a la jove:

—Mira, Teresa: demà te n’aniràs al castell on viu la meua germana Argelagaina. Jo t’explicaré per on hi has d’anar. […] Quan hi arribaràs, dius a la meua germana que ets la meua donzella, i, fixa’t bé, que et done per a mi la caixeta d’Entorn i no Entorn i la de les Caterinetes. Les agafes i te les portes ací.

La matinada següent, isqué del castell de la reina Tomanina. A l’hora i mitja de camí, va fer cap en un pla preciós i es va asseure damunt una pedra a descansar.

Tota plorosa, no pensava més que en els perills del viatge i en si en tornar, si és que tornava, es trobaria ja casat el cavaller Bernat. I en això anava que molt encertada, puix que, només eixir ella del castell, començaren els preparatius del casament.

Llavors xiulà sobtadament el vent, una rabosa llançà un esgarrifós udol i Teresa sentí a la seua vora la melodiosa veu de Bernat.

—Teresa, mira’m, parla’m i seràs dona afortunada.

• Saps què és un conjur? Defineix-ho amb les teues paraules.

• Explica quina és la finalitat de les contrasenyes.

ginebre: arbust de fulles linears i pun-xoses.

Vocabulari

19UNITAT 1

I ella, com sempre, tosca i entossudida, sense mirar-lo, sense parlar-li. Semblava que els vells crits de dolor i la visió de Frejoan essent castigat pels guardes, s’interposaven sempre entre els dos enamorats.

—Mira, Teresa: tu no em vols parlar, però jo no vull que sigues tan desgraciada! —va explicar-li ell—. Et diré els perills amb què et trobaràs. Quan isques d’aquesta planura, ja seràs en els dominis de ma tia Argelagaina. A la vora del camí veuràs una grandíssima pomera. Si li passes per davall sense més, se li esguellarà una grossa branca i t’esclafarà. Tu, quan hi arribes, descarrega-la de pomes, i, en acabant, travessa per davall sense cap por. […]

»I quan estaràs en presència de ma tia, la bella Argelagaina, no digues mai la caixeta d’Entorn i no Entorn, puix que això no és més que una senya per tal que ella sàpia que t’ha de tirar a l’estany dels escurçons a fi que et piquen i et maten. Demana-li la caixeta d’Entorn i Entorn i la de les Caterinetes. I...

Bernat anava a seguir parlant; però havia calculat el temps malament i, quan va cantar la merla assenyalant les dotze, va desaparéixer amb la paraula a la boca.

Enric VALOR

Rondalles valencianes Tàndem

esguellar-se: esgarrar-se, trencar-se una branca d’una planta o un arbre.

escurçó: rèptil verinós, gris amb taques negres.

Vocabulari

UNITAT 120

Després de llegir

Què demana la reina Tomanina a Teresa que li porte del Castell d’Entorn i no Entorn?

Qui dona consells a Teresa perquè arribe sana i estàlvia de la seua travessia?

Què ha de fer Teresa per a no ser esclafada per la grossa branca del pomer?

Quin és el senyal pel qual sabrà Argelagaina que ha de tirar Teresa a l’estany dels escurçons?

Què ocorre quan la merla comença a cantar?

1

2

3

4

5

LOCALITZE

En el text es parla diverses vegades dels «enamorats». A quins dos personatges es fa referència amb aquesta paraula?

Amb quina intenció envia la reina Tomanina a Teresa al Castell d’Entorn i no Entorn? Creus que realment vol aconseguir aquestes caixetes o hi ha algun motiu ocult? Per què creus que fa?

Què sospita Teresa que pretén aconseguir la reina? Anava encertada o errada en les seues sospites? Indica quin element del text t’ho indica.

Què ocorre just abans que Bernat faça la seua aparició màgica? Com reacciona Teresa a aquesta aparició?

Les rondalles, com la que has llegit, es poden classificar de diverses maneres segons l’argument, els fets o els personatges que presenten. Fixa’t en els dos tipus que s’indiquen tot seguit i digues a quin dels dos pertany aquesta rondalla. Explica la teua resposta amb exemples concrets del text.

• Rondalles meravelloses, en què intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts màgiques que ajuden l’heroi a aconseguir el seu objectiu.

• Rondalles de costums, que reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa.

El Castell d’Entorn i no Entorn és una rondalla tradicional que reflecteix la societat de fa molts anys. Quins elements de la història canviaries per a adequar-la als temps actuals? Pensa en coses com les classes socials que hi apareixen, el rol d’homes i dones, les proves que ha superar Teresa…

6

7

8

9

10

11

COMPRENC

21UNITAT 1

COMPRENC

En la seua aparició, Bernat alerta Teresa de tots els perills que es trobarà fins que estiga davant d’Argelagaina i de la manera que lliurar-se’n. Tot seguit s’indiquen tres d’aquests perills: imagina en cada cas de quina manera podria morir Teresa i una possible manera d’evitar-ho.

• Milions de mosquits que pul·lulen en un riuet.

• Una serp gegant que habita en un riu.

• Un ramat de bous famolencs que pasturen un herbassar ple d’herba seca.

Les rondalles, com la majoria de textos narratius, solen presentar una estructura bàsica en tres parts:

• plantejament: presenta els personatges i la situació inicial;

• nuc: planteja un conflicte i les accions dels personatges per a resoldre’l;

• desenllaç: es resol el conflicte i s’explica la situació final dels personatges.

Tenint açò en compte, en quina d’aquestes tres parts situaries aquest fragment de la rondalla? En acabant, explica breument què t’imagines que podria passar en les altres dues parts.

12

LLIG

I R

ELLI

G

13

Frejoan, el pare de Teresa, va ser castigat cruelment un dia per un senyor de classe alta perquè les seues ovelles van entrar a pasturar a les terres del senyor. Des de llavors, Frejoan va convéncer la seua filla que els rics només s’acosten als pobres per a castigar-los. Per això, com que Bernat és fill de la reina Tomanina, Teresa no vol mirar ni parlar amb ell, tot i estar-ne enamorada.

• Estàs d’acord amb Teresa i Frejoan o penses que en tots els estaments, tant rics com pobres, n’hi ha de bons i de malvats? Explica la teua opinió sobre la reacció de Teresa a l’ajuda que li ofereix Bernat.

L’enveja és un sentiment que ens porta a desitjar allò que tenen els altres o a posar-nos tristos per la felicitat dels altres. En aquesta rondalla, la reina Tomanina sent enveja de la bellesa i la bondat de Teresa.

• I tu, alguna vegada has sentit enveja? Com vas reaccionar? Reflexiona i explica les conseqüències que poden tindre els actes impulsats per aquest sentiment.

Teresa representa la bondat i la noblesa. Explica què entens tu per aquests sentiments. A quines persones del teu voltant identifiques amb la bondat i amb la noblesa? Per què?

14

SEN

T

1415

16

RELACIONE

UNITAT 122

El substantiu

Llig aquest text i respon.

Fàtima, nerviosa, mirava per la finestra de l’habitació amb l’espe-rança de veure aparéixer Nico pel camí que portava a l’adossat en què vivia amb sa mare des que els pares se separaren quan ella era menuda. Es retirava de la finestra i s’apropava a l’ordinador, li entraven ganes de seure i engegar-lo sense esperar més l’amic, que ja tardava massa, molt més del que era habitual en ell.

Joaquina BARBA El braçalet de la princesa mora

Tabarca Llibres

• A quina categoria gramatical pertanyen les paraules destacades?

• Quina diferència observes entre la primera paraula destacada i la segona?

1

Localitza tots els substantius que apareixen en el text de l’activitat 1 i copia’ls en el quadern.

Classifica’ls ara en una taula com aquesta. De quin tipus n’hi ha més?

Substantius comuns Substantius propis

2

3

Tria un company de classe i fes-ne una descripció breu que tinga almenys tres substantius abstractes i tres de concrets. Després, intercanvia el text amb un company i localitza els substantius que ha utilitzat.

Escriu el tipus de substantiu amb què es relaciona cada oració.

• Comença sempre amb lletra majúscula .....

• No tenen forma de plural .....

• No els podem percebre per mitjà dels sentits .....

• Fan referència a diversos elements encara que estiguen en singular .....

4

5

Les paraules que utilitzem per a anomenar persones, objectes, animals, sentiments, conceptes o llocs es diuen substantius. En distingim els tipus següents:

• Comuns o propis: muntanya és un substantiu comú (pot designar qual-sevol muntanya), però Montgó o Benicadell són substantius propis (es refereixen a muntanyes determinades i úniques).

• Col·lectius o individuals: els primers indiquen un conjunt d’elements encara que estiguen en singular (exèrcit, ramat) mentre que els segons designen elements aïllats (soldat, ovella).

• Concrets o abstractes: els que es refereixen a elements que percebem amb els sentits són concrets (cadira, llibre), i els que no, són abstractes (amor, alegria).

23UNITAT 1

Els pronoms

Els pronoms personals fan referència a persones o objectes en lloc dels substantius corresponents. L’oració La mare va entrar després d’Enric es pot substituir per Ella va entrar després d’ell (la mare = ella; Enric = ell).

Els pronoms personals tenen nombre singular o plural, i poden ser de primera persona (jo, nosaltres, em, ens…), segona (tu, vosaltres, et, us…) o tercera (ell, ella, ells, elles, es, el, la…).

Hi ha dos tipus de pronoms: els forts, que poden anar sols (Ella canta en un orfeó), i els febles, que sempre acompanyen un verb, ja siga davant (L’he comprat) o darrere (Compra’l!).

Escriu noms propis que equivalguen a aquestes paraules. Com s’anomena aquest tipus de paraules?

Ell Ella Ells Elles

6

Substitueix els grups destacats pels pronoms corresponents.

• Carles i son pare no van vindre ahir.

• En el concert, Maria i tu vau fer una gran interpretació.

• Raül, tu i jo ens entrenem cada divendres en la temporada d’hivern.

• L’escultora va modelar una obra col·lectiva.

Torna a escriure la primera oració del text substituint les paraules destacades per pronoms personals. Has utilitzat pronoms forts o febles?

Quan la senyoreta Honey va eixir del despatx de la directora, la gran part dels xiquets estaven en el pati. El primer que va fer va ser anar a veure els mestres de les classes dels grans perquè li deixaren uns quants llibres de text d’àlgebra, geometria, francés i literatura anglesa. A continuació, va localitzar Matilda i la va cri-dar a la classe.

Roald DAHL

Matilda Empúries

> Localitza i copia en el quadern els pronoms febles del text.

> En l’última frase, per quin pronom substituiries el substantiu propi Matilda, per ella o per -la? Raona la resposta.

Completa les oracions amb els pronoms febles corresponents.

• Llavem ..... (a nosaltres) les mans quan acabem de pintar.

• Convida ..... (a ells) a l’aniversari, segur que s’alegraran molt.

• ..... agrada (a mi) fer senderisme els caps de setmana.

7

8

9Darrere del verb, els pronoms febles se separen amb un guió quan el verb acaba en consonant (Comprem-ho), i amb apòstrof quan acaba en vocal (Compra’l).

Recorda

UNITAT 124

Completa l’explicació de síl·laba tònica i àtona amb les paraules indicades.

intensitat (×2) accent tònica accentuació

àtones síl·laba síl·labes

La síl·laba ..... correspon a la ..... de la paraula que pronunciem amb més ..... . Aquesta síl·laba pot portar ..... o no, depenent de les regles d’..... . La resta de ..... de la paraula, que es pronuncien amb menys ..... que la síl·laba tònica, es diuen síl·labes ..... .

Classifica les paraules d’aquest text que tinguen dues o més síl·labes segons si la tònica és l’última (agudes), la penúltima (planes) o l’antepenúltima (esdrúixoles).

Al restaurant hi havia molta gent dilluns passat. Ens van presentar una sopa fantàstica, amb bolets que el cuiner havia collit del seu jar-dí. Els bolets estaven ocults entre els arbustos. El cuiner va seguir un caragol enorme i va descobrir que es desplaçava cap a un arbust i que havia trobat una casa molt original: un bolet.

Pura María GARCÍA

1

2

Accentua en el quadern totes les paraules del text que ho necessiten. Després classifica-les segons siguen agudes, planes o esdrúixoles.

Passare a contar-vos ara sobre la vastissima regio de Russia, que tambe es troba a tramuntana i arri-ba en aquesta direccio fins al mar ocea. Hi fa més fred que en cap altre lloc del món. Si no fora per les nombroses estufes que hi ha per tot arreu, la gent es congelaria. És per aixo que les fan ben potents i en basteixen moltissimes. La gent acudeix a aques-tes estufes per a trobar allo que necessita. A vega-

des, la fredorada és tan intensa que quan la gent camina a la intemperie, adreçant-se a casa o a una estufa d’aquestes per a enllestir els seus afers, arri-ba congelada. I aixo que la distancia entre una estufa i l’altra nomes és de seixanta passes.

Marco POLO

Llibre de les meravelles del món Edicions del Bullent

Escolta i escriu el dictat en el quadern.

3

4

En valencià apliquem les normes d’accentuació següents:

Posem accent a les agudes que acaben en vocal (germà, iglú…), vocal + s (excés, arròs…) o -en, -in (Berlín, aprén, però no estan, ni Ramon, ni algun).

Les planes s’accentuen quan no acaben en les terminacions esmentades per a les paraules agudes: fàcil, teníem, portàtil, àlbum, botànic, cànon…

Les esdrúixoles porten sempre accent gràfic: equivalència, distància, lògica, filharmònica, síl·laba…

La síl·laba és cadascun dels colps de veu que produïm en pronunciar una paraula, per això és tan important pro-nunciar-les amb la intensitat correcta.

Recorda

Les síl·labes àtones i tòniques. L’accentuació

25UNITAT 1

El diccionari és una recopilació alfabètica de les pa-raules d’una llengua amb la seua significació. Solen incloure informació com les categories gramaticals, l’àmbit d’ús o exemples d’ús de la paraula. Es presen-ten en forma de llibre, si bé cada vegada és més habi-tual trobar diccionaris en línia, que permeten fer cerques més ràpides.

A banda dels diccionaris generals, hi ha dicciona-ris específics: multilingües, que recullen les equi-valències entre diverses llengües; enciclopèdics, que inclouen tot tipus d’informació; terminolò-gics, que arrepleguen termes específics d’un àmbit d’ús; diccionaris de sinònims i antònims; de frases fetes…

Llig aquests textos i respon a les preguntes.

jugar [ʤuɣáɾ]1. v. intr. Fer alguna cosa amb l’única finalitat d’entretindre’s. Els xiquets passen el dia jugant. No pot eixir a jugar fins que no acabe els deures.

2. v. intr. Fer broma, divertir-se. Deixeu de jugar i poseu-vos a la faena!

Paraula a buscar

selfie selfie [sélfi][angl.] m. FOTOGR./INTERNET Autofoto.• cast. selfie • angl. selfie • fr. selfieBuscar Esborrar

• Quina diferència hi ha entre les definicions de jugar i de selfie?

• Quina definició trobaries en un llibre i quina en un suport digital?

1

Troba les paraules a què fan referència aquestes definicions.

• m. ZOOL. Mamífer carnívor (Canis familiaris), de grandària, pelatge i color variable segons les diferents races, amb un olfacte molt fi, una gran intel·ligència i molt fidel als humans, domesticat des d’antic per a servir com a animal de companyia, de vigilància o per a la caça. Ser fidel com un gos. Gos de guarda, de pastor.

• adj. i m. i f. ESPORT Que practica un o més esports.

• m. i f. Pare o mare del pare o de la mare.

• m. MÚS. Instrument de percussió constituït per una o més membranes vibratòries esteses en una o més obertures d’una caixa de ressonància de fusta, d’obra o de metall, que pot tindre diverses formes.

Busca aquestes paraules en un diccionari de paper: selfie, hashtag, blog, podcast, streaming, youtuber. En acabant, busca totes les que no hages trobat en un diccionari terminològic. Anota les definicions.

Quins avantatges i quins inconvenients creus que té un diccionari en línia enfront del de paper tradicional? Raona la resposta.

2

3

4

Els tipus de diccionaris

Els diccionaris terminològics arrepleguen els termes propis d’un o diversos llen-guatges especialitzats. En valencià, dis-posem del Portal Terminològic Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv.

Amplia

UNITAT 126

La literatura popular

Llig amb atenció els textos següents i respon a les preguntes que hi ha a continuació.

Text A

Carme se sentia sola sovint. Recordava el seu home, que havia mort tres anys arrere, després de patir una estranya malaltia de la qual els metges no van saber res més que els seus efectes mortals.

Ella seia, cada nit, prop de la llar. Des de la seua cadi-ra divisava la fotografia de Ricard i, una vegada més, es repetia mentalment la frase: «soc una vídua». En aquell moment, la tristor arribava al seu cor i una mena d’abatiment se situava a la seua gola.

—Sort que tinc els meus tres fills —pensava Car-me quan percebia el sabor amarg de la soledat.

A les nits d’hivern, el seu fill menut passava les hores al costat de la llar, buscant un amagatall on el fred no arribara i mirant les siluetes que, a l’at-zar, el foc creava en crepitar. Sabia que aquell cos-tum de quedar-se mirant fixament el foc havia fet que els seus dos germans l’anomenaren amb un nom que no li agradava gens: el cendrós.

Pura María GARCÍA

Text B

Això diuen que era una vídua que tenia tres fills. El més menut es deia el Cendrós. Els altres dos li havien tret aqueix malnom perquè a l’hi-vern sempre tenia fred i el veien, sovint, arri-mat a la llar. No era tan fort com els seus germans, però sí molt més espavilat que ells. Un bon dia, el major va i diu a sa mare:

—Mare, done’m la benedicció, que me’n vaig pel món.

—Tan bé que estem ací… No te’n vages —li demanà ella.

Però ell va insistir. Al final, sa mare li va donar el consentiment, i el va advertir:

—Recorda bé, fill meu, aquest consell: no et fies d’home roig ni de gos pelut ni de pedra redona.

I el major va partir.Josep BATALLER CALDERÓN

Rondalles i acudits valencians CEIC Alfons el Vell

• Quin text creus que és més antic?

• Què has tingut en compte per a identificar-lo?

1

Selecciona el text de l’activitat 1 que creus que pertany a la literatura popular. Per què l’has seleccionat?

> Explica les diferències que hi ha entre els dos textos anteriors, entre la versió popular i la versió més actual de la rondalla «El cendrós».

Posa’t en aquesta situació: imagina que vius en un poble menut, 80 anys arrere. Com creus que serien les narracions dels textos populars? Qui penses que les contaria? Què podria fer que una història començara a transmetre’s?

2

3

La literatura popular està formada per textos que s’han transmés oralment de generació en generació.

Amb el pas del temps, aquests textos, orals o escrits, han evolucionat i han canviat amb les aportacions de les persones que els han contat o els han arreplegat per escrit.

Normalment, es desconeixen els au-tors dels relats populars, per la qual cosa es diu que són anònims.

Amplia

27UNITAT 1

Llig les afirmacions següents i copia en el quadern les que expliquen característiques de la literatura popular.

• Els textos tenen personatges que viuen en un temps futur.

• Comencen i acaben amb fórmules i expressions del tipus «Això diuen que era…» o «Conte contat, conte acabat».

• En l’argument, sempre hi ha un misteri que resol el personatge principal.

• Els textos conten històries senzilles i breus que normalment transmeten algun tipus d’ensenyament o moralitat.

• Es tracta de textos anònims que s’han transmés oralment, encara que a vegades un escriptor els puga posar per escrit en un llibre.

4

Quines cançons populars coneixes? Per què és important que conservem les cançons, narracions i altres textos populars?

Llig el fragment de la narració popular El mort que passejava i respon.

Vet ací que fa molt de temps hi havia una dona a qui tots li deien la Demanadora, perquè anava sempre demanant i explicant que era la dona més pobra d’aquelles terres.

Les veïnes de la dona estaven molt cansades de sentir-la parlar i queixar-se, amb un mig plor, i fugien d’ella quan la veien.

Com que ja cap dels veïns no li feia cas, la Demanadora va haver de pensar una explicació perquè tornaren a sentir llàstima d’ella.

—Aniré pel poble dient que tenia un fill que vivia molt lluny i que he sabut que ha mort. Explicaré que soc tan pobra que no puc fer-li un soterrar…

• En quin temps se situa aquesta història? Què t’ho indica?

• Quin malnom li posen a la protagonista? Per quin motiu?

• Com t’imagines el lloc on s’esdevé l’acció? Fes-ne una descripció breu.

5

6

Els gèneres de literatura popular són molt variats: les rondalles, les llegendes, les faules o les cançons són textos populars que representen part de la història i la cultura del lloc on s’han creat.

En la narració popular El mort que passejava, la Demanadora enganya tot el poble perquè continuen donant-li almoina. Escriu una continuació per a la història tenint en compte que al final tot li ix malament i es descobreix l’engany.

7

RACÓ CREATIU

UNITAT 128

LA DESCRIPCIÓ

La descripció és un text que consisteix a explicar amb paraules les característiques d’algun element, ja siguen persones, objectes, llocs o sentiments. Quan descrivim, és important que organitzem la informació seguint un ordre, per exemple, si descrivim una persona: primer l’aspecte físic, després el caràcter i finalment les aficions.

Què creus que és més fàcil, descriure un personatge de ficció o una persona real?

Llig aquest fragment d’una descripció i la informació que conté.

1

2

ANALITZE

Reflexiona sobre les característiques del text.

• Fixa’t en el nom de l’illa: quina informació ens dona sobre les seues característiques?

• Separa la informació que dona el text sobre el catango segons si fa referència a l’aspecte físic, al caràcter o a les aficions.

• Per què són importants els adjectius en una descripció?

3 Localitza tots els adjectius que utilitza l’autor en els dos últims paràgrafs i inventa una comparació amb cadascun. Feu una posada en comú i trieu entre tots les més originals.

Com considera el narrador al catango: amb afecte, amb sorpresa o amb sentiments negatius? Quina diries que és la característica més important d’aquest personatge?

4

5

A l’illa de Terrastranya no hi ha res que s’assemble a tot el que fins ara ha sigut classificat en la zoologia, la botànica, potser ni en la biologia i la química tradicionals. «Un autèntic laboratori de la fantasia de la natura», ha escrit Lupus «on tot és tan estrany que ja res no sembla estrany».

Un dels espectacles més extraordinaris de l’illa és veure ballar el catango, el gos ballador de tango.

Àgil i presumit, amb els bigotis negres lluents de brillan-tina, el catango fa sospirar totes les animaleses de Terras-tranya. Al ritme d’un vell tocadiscos trobat en la desferra d’una nau, el catango és capaç de ballar el tango durant nits senceres amb la parella de torn.

El catango és molt romàntic i s’enamora pel cap baix sis vegades cada nit, però quan comença a fer-se de dia des- apareix, deixant la balladora sola com una mona. Si la balladora ja és una mona, no hi ha cap problema: però si és l’elefanta, a la nit següent, el catango s’enduu una trom-pada de les bones.

Stefano BENNI

Els meravellosos animals de Terrastranya Aliorna Jove

Context previ a la descripció

Ús d’adjectius i adverbis

Ús de comparacions

Descripció física, caràcter i aficions

desferra: despulles, restes d’una cosa destruïda.

Vocabulari

29UNITAT 1

Respon a aquestes preguntes per a planificar el teu text.

• On viu el menjaombra? Com imagines aquest lloc? Fes una llista de substantius i adjectius que associes amb un volcà.

• Imagina l’aspecte físic del personatge basant-te en el nom. Pots pensar en els elements següents per a imaginar-lo: el cap i les característiques del rostre, l’aspecte del cos i les extremitats, el pelatge… Pots recordar les característiques d’altres felins que conegues.

• Pensa en el caràcter i en quines accions o aficions particulars el caracteritzen i el diferencien de la resta d’animals de l’illa. Quan ho fa? Com? Per què?

Utilitza aquest mapa mental com a guió.

6

Fes ara la descripció d’aquest nou animal de Terrastranya.

Dins del volcà Avipera, viu el menjaombra (Megalottus cruspinombrus). Pertany a l’espècie de felins. Menja l’ombra de plantes i animals. Els efectes nocius de la seua presència s’aprecien sobretot a l’estiu.

REVISE

Torna a llegir el teu text fixant-te en els punts que apareixen en aquesta taula.

Intercanvia el text amb un company i comenteu les coses que podeu millorar en les vostres descripcions.

9

10

Cal·ligrafia Creus que la lletra s’entén bé?

Ortografia Corregeix les errades que hages comés.

Estructura i redacció

Has escrit sobre el context on viu el personatge?

Has seguit un ordre en la descripció? Quin?

Has utilitzat adjectius i adverbis de mode i quantitat? Quins?

PresentacióT’has fixat que la descripció estiga dividida en paràgrafs segons el contingut?

PLANIFIQUE

Caràcter

Aspecte físic

On viu?

Quines accions

peculiars realitza?

Personatge

Context

Com és?

Millora la redacció

A l’hora de fer una descripció cal parar atenció a l’ús que fem de determinades paraules:

• Els adjectius qualificatius, com presumit o nociu, indiquen les característiques dels substantius a què fan referència.

• Els adverbis de manera (ràpidament, bé…) i els de quantitat (molt, poc…) també proporcionen una informació rellevant.

• Per tant, selecciona amb atenció els adjectius i els adverbis que millor s’ajusten a la persona, lloc o sentiment que vols descriure.

REDACTE

Repassa tota la informació que has planificat en l’activitat anterior i escriu l’esborrany de la teua descripció del menjaombra.

Passa en net l’esborrany vigilant la presentació i les faltes d’ortografia.

7

8

INOBLIDABLE!UNITAT 130 31UNITAT 1

L’avi Nicolau era un home menut i faener, dotat d’una gran energia. Sempre anava d’una banda a l’altra, sense parar mai en torreta. Des que tinc memòria, el recorde amb boina, gaiato i la cara plena d’arrugues. Però, com deia ell, també va ser jove, igual que nosaltres.

Els meus pares passaven el dia treballant. De manera que l’avi venia a arreplegar-nos a escola i dinava amb nosaltres. A la ves-prada, encara ens feia companyia, fins que aplegaven els pares abans de sopar. Vivia tot sol, en una casa diminuta i estreta, als afores de la ciutat. L’envoltava un hort on sembrava hortalisses, per distraure’s, i tenia cura d’uns arbres fruiters.

Francesc GISBERT

Quantes rondalles! Bromera

Quina relació tenen el narrador i el protagonista?

• Els dos han sigut joves en el passat.

• Es coneixen perquè són del mateix poble.

• El narrador és el net del protagonista.

Copia les dues oracions del text que descriuen el lloc on vivia l’avi Nicolau.

Copia l’afirmació falsa sobre el contingut del text.

• L’avi estava amb els nets des que els arreplegava de l’escola fins abans de sopar.

• L’avi es passava el dia cuidant el seu hortet i no tenia temps per als nets.

• Els pares del protagonista es passaven el dia treballant.

Localitza en el text substantius que responguen a les característiques següents.

• Un substantiu propi.

• Dos substantius abstractes en el primer paràgraf.

• Cinc substantius concrets en tot el text.

Classifica els pronoms personals destacats en les oracions següents segons si són forts o febles.

• Ells em van mirar de dalt a baix.

• Jo li vaig fer una pregunta i ella va tancar els ulls.

• Nosaltres us vam dir que li podíem comprar el regal i vosaltres no ens vau escoltar.

1

2

3

4

5

INOBLIDABLE!UNITAT 130 31UNITAT 1

Separa les paraules següents del text en síl·labes i localitza’n la tònica.

Nicolau menut faener energia hortalissesmemòria treballant vesprada arbres fruiters

Classifica les paraules en una taula com aquesta i accentua les que calga.

penjoll academia closca convencer ferrerratoli album peninsula oportu naturalplastic diposit quimica agil encarrecenvas gimnastica cigro Berlin coneixer

Agudes Planes Esdrúixoles

Relaciona cada tipus de diccionari amb el seu contingut.

Multilingüe • • Arreplega els termes específics d’un o diversos àmbits especialitzats.

Enciclopèdic • • Incorpora tot tipus d’informació variada sobre cada terme.

Terminològic • • Aporta sinònims i antònims de cada paraula.

Sinònims • • Inclou les equivalències entre dues o més llengües.

6

7

8

TENS EL PODER

Les vacances d’estiu encara estan pròximes i segur que has fet un muntó de coses emocionants. Fes memòria i explica què és el que més t’ha agradat i les emocions que t’ha fet sentir.

Llig el fragment del conte popular valencià El conte del xiulet.

Vet ací que un xiquet anà a Castelló i va perdre un xiulet. Aquell xiulet se’l va trobar un gosset, i el xiquet li va dir: «Gosset, dona’m el meu xiulet!». I aquest respongué: «Xiquet, no te’l donaré si no em dones pa». El xiquet anà a sa mare: «Mare, dona’m pa!». I la mare contestà: «Xiquet, no te’l donaré si no em dones llet». El xiquet anà a la vaca: «Vaca, dona’m llet!». La vaca afirmà: «No te’n donaré si no em dones herba»…

• Quins detalls del text t’informen que es tracta d’un conte popular?

• Quins altres personatges podrien aparéixer en el conte? Justifica-ho.

Tria un personatge de la lectura de les pàgines 18 i 19 (Teresa, Bernat, la reina Tomanina o la seua germana Argelagaina) i descriu per escrit com l’imagines.

Escolta el dictat i copia’l en el quadern.

9

10

11

12