3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 1

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

UNITAT 4. NUTRICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR.

1. L'APARELL CIRCULATORI.

1.1. ORGANITZACIÓ GENERAL.

1.2. EL COR.

1.3. ELS VASOS SANGUINIS.

1.4. LA CIRCULACIÓ DE LA SANG.

1.5. LA SANG.

2. MALALTIES DE L'APARELL CIRCULATORI.

3. SALUT CARDIOVASCULAR.

4. L'APARELL EXCRETOR.

4.1. L'APARELL URINARI.

4.2. FORMACIÓ DE L'ORINA.

5. MALALTIES RENALS.

6. QUAN EL RENYÓ NO FUNCIONA.

6.1 LA DIÀLISI.

6.2 EL TRASPLANTAMENT RENAL.

7. RESUM.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 2

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

1. L'APARELL CIRCULATORI.

1.1. ORGANITZACIÓ GENERAL.

Està format pel sistema circulatori sanguini i el sistema limfàtic.

El sistema circulatori sanguini consta d'un òrgan propulsor de la sang, el cor i d'un conjunt de

vasos sanguinis encarregats de transportar la sang per tot el cos.

El sistema limfàtic és complementari de l'anterior. Format per capil·lars limfàtics, venes

limfàtiques i ganglis limfàtics pels quals circula la limfa.

L'aparell circulatori s'encarrega del transport de nutrients i gasos fins a cadascuna de les nostres

cèl·lules. El medi de transport més significatiu és la sang.

L’INTERCANVI DE SUBSTÀNCIES A NIVELL DELS CAPILARS SANGUÍNIS I LIMFÀTICS:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/organizacion_circulatorio.htm

Veuràs la relació que existeix entre els capil·lars del sistema circulatori i del sistema limfàtic i com es produeix

l’intercanvi de substàncies entre ells i el plasma que banya les cèl·lules.

Abans d'estudiar l'animació, és convenient que veges el resum que apareix en la columna dreta dels diferents

elements perquè pugues identificar-los en l'animació.

1.2. EL COR.

És un òrgan musculós de la grandària d'un puny. Està dividit en quatre cavitats: dues aurícules, de parets fines que reben sang de les venes i dos

ventricles de parets gruixudes que expulsen la sang per les artèries.

L'aurícula i el ventricle dret es comuniquen entre sí (vàlvula tricúspide) igual que aurícula i ventricle de la part esquerra (vàlvula mitral). Un tabic

separa per complet les cavitats de la part dreta de les de l'esquerra.

El cor impulsa la sang mitjançant moviments de contracció (sístole) i de dilatació (diàstole).

EXERCICI INTERACTIU SOBRE L’ESTRUCTURA DEL COR: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/corazon.htm

Aquesta animació et servirà per a aprendre i repassar les diferents parts del cor. En fer clic en els cercles verds es desplegarà una finestra en la qual has de triar l'opció

que consideres és la correcta.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 3

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

1.3. ELS VASOS SANGUINIS.

Són els tubs pels quals circula la sang.

Són de tres tipus: artèries, venes i capil·lars.

Les artèries són els vasos que surten del cor, de parets elàstiques i potent capa muscular que permet regular la pressió de la sang que surt del cor.

Del cor surten dues artèries: la pulmonar i l'aorta.

Les venes són els vasos que recullen la sang del cos i la porten fins al cor. Al cor arriben les venes caves i les venes pulmonars.

Els capil·lars són vasos microscòpics de parets fines que porten la sang a totes les cèl·lules del cos.

1. 2. 3.

1. Mostra com s'uneixen les artèries i venes mitjançant una fina xarxa de capil·lars amb epiteli de revestiment de cèl·lules planes i monostratificat (endoteli), i és a aquest

nivell on es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i el plasma.

2. Representa una artèria i en ella veiem que conté tres capes, la capa muscular és molt gruixuda ja que les seves contraccions ajuden a impulsar la sang.

3. Representa la direcció de la sang des de que surt del cor per les artèries, travessa els capil·lars i torna una altra vegada al cor a través de les venes.

1.4. LA CIRCULACIÓ DE LA SANG.

La circulació sanguínia és doble i completa:

És doble perquè es realitza per dos circuits:

- El circuit menor o pulmonar porta la sang del cor als pulmons i torna al cor.

- La circulació major o general porta la sang del cos a tot el cos i torna al cor.

És completa perquè la sang arterial mai es barreja amb la sang venosa.

1. ARTÈRIA PULMONAR.

2. PULMONS.

3. VENES PULMONARS.

4. ARTÈRIA AORTA.

5. XARXA DE CAPIL·LARS DEL COS.

6. VENES CAVES.

L'estructura del cor que és com una doble bomba, té una conseqüència directa sobre la circulació, la sang recorre un circuit doble.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 4

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

- El circuit menor o pulmonar: La sang ix del ventricle dret per les artèries pulmonars i es dirigeix als pulmons on es produeix l'intercanvi de

gasos. La sang arreplega oxigen, perd CO2 i torna al cor per les venes pulmonars.

- El circuit major o general: La sang ix del ventricle esquerre per l'artèria aorta i arriba a tots els òrgans en els quals es capil·laritza, cedeix

l'oxigen i arreplega les substàncies de rebuig. Els capil·lars es reuneixen en venes que retornen la sang al cor, a l'aurícula dreta.

EXERCICI INTERACTIU SOBRE L’APARELL CIRCULATORI:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/circulatorio.htm

Aquesta animació et servirà per a identificar els diferents vasos de l'aparell circulatori. En passar el cursor sobre els cercles xicotets es

desplegarà una finestra en la qual has de seleccionar el vaso corresponent en cada cas.

1.5. LA SANG.

La sang està composta per:

El plasma sanguini, és un líquid de color groguenc format per aigua en la qual es troben dissoltes gran quantitat de

substàncies.

Les cèl·lules sanguínies són de tres tipus:

- Glòbuls rojos o hematies: No tenen nucli i estan carregats d'hemoglobina, responsable del color de la sang.

- Glòbuls blancs o leucòcits: Hi ha diversos tipus i bàsicament intervenen en la defensa de l’organisme.

- Plaquetes o trombòcits: Són fragments de cèl·lules. Se solen trobar en grups. Intervenen en la coagulació de la sang.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 5

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

EL TRANSPORT DE GASOS RESPIRATORIS:

La sang transporta els gasos respiratoris:

- El diòxid de carboni es dissol bé al plasma sanguini i ix de les cèl·lules per a ingressar en la sang i posteriorment ser eliminat pels pulmons.

- L'oxigen en canvi, és captat per l'hemoglobina que es troba en els glòbuls rojos amb la qual es combina formant oxihemoglobina d'intens color roig.

Aquesta combinació és inestable i quan arriba la sang a nivell cel·lular, on la concentració és més baixa, s'allibera l'oxigen que passarà a les

cèl·lules per a la seua utilització.

FUNCIÓ TRANSPORTADORA DE LA SANG:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/gases.htm

Aquesta animació t'ensenya la unió de l'oxigen amb l'hemoglobina a nivell de l'alvèol pulmonar i

el seu transport pels vasos del sistema circulatori fins a arribar a nivell cel·lular on observaràs

com l'oxigen s'allibera de l'hemoglobina.

2. MALALTIES DE L'APARELL CIRCULATORI.

Podem diferenciar dues categories de malalties:

1. Malalties de la sang: La majoria d'aquestes malalties tenen l'origen en un mal funcionament de la medul·la òssia roja responsable de la

formació de les cèl·lules sanguínies. En aquest apartat s’inclouen l'anèmia, la leucèmia i l'hemofília.

2. Malalties cardiovasculars: Afecten al cor i als vasos sanguinis. L’infart de miocardi, arteriosclerosis, arítmies i cardiopaties s’inclouen en

aquest grup.

IDENTIFICACIÓ DE MALALTIES DE L’APARELL CIRCULATORI:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/ecorazon.htm

Aquesta animació et servirà per a identificar les malalties de l'aparell circulatori servint-te dels símptomes que has de conèixer.

ANÈMIA:

Els seus principals símptomes són la fatiga i la pèrdua d'energia com conseqüència de la deficient aportació d'oxigen a les cèl·lules. La sang conté

una baixa quantitat d'hemoglobina. L'anèmia més comuna és la que es produeix per falta de ferro que és un component essencial de l'hemoglobina.

HEMOFÍLIA:

Es caracteritza per problemes en la coagulació de la sang. En el procés de coagulació es necessiten una sèrie de substàncies anomenades factors

de coagulació. Els hemofílics no tenen algun d'aquests factors i poden patir hemorràgies espontànies. És una malaltia genètica.

LEUCÈMIA:

És una forma de càncer que afecta a les cèl·lules de la medul·la òssia que és l'òrgan encarregat de fabricar la sang. Es produeix un augment del

nombre de glòbuls blancs en la sang, disminuint el nombre de glòbuls rojos i plaquetes. Malgrat l'augment dels glòbuls blancs, aquests són incapaços

de lluitar contra les infeccions.

ARÍTMIES:

El cor segueix un ritme constant de contraccions i dilatacions sota el control d'uns nòduls situats en la paret del cor. Aquests nòduls poden perdre el

seu ritme fix, provocant contraccions i dilatacions no acompassades que fan que la sang arribe amb menys eficàcia als òrgans vitals, causant una

sèrie de molèsties. Es corregeix amb l'ús de marcapassos.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 6

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

ARTERIOESCLEROSIS:

És un enduriment de les artèries que es produeix en dipositar-se en el seu interior, plaques formades per l'acumulació de greixos i colesterol. La

placa fa que la llum de l'artèria siga cada vegada més estreta i les parets més rugoses, afavorint que s'adherisquen a les parets les plaquetes, que

poden desencadenar la formació d'un coàgul que arribe a obstruir una artèria.

CARDIOPATIES:

Agrupa diferents alteracions del cor, vàlvules o parets. Poden ser:

- Congènites com ocorre en els anomenats bebès blaus que els seus ventricles es mantenen units i es barreja la sang arterial amb la venosa.

- Adquirida com en el cas de les cardiopaties reumàtiques que apareixen després dels atacs de la febre reumàtica.

INFART MIOCARDI:

Es produeix quan un coàgul tapona alguna de les artèries coronàries que envolten al cor i que són les que li subministra oxigen i nutrients. El coàgul

tapona alguna d'aquestes artèries i moren les cèl·lules musculars a les quals nodria pel que una part del cor deixa de funcionar. Sol manifestar-se per

un fort dolor en el pit que s'estén cap al costat esquerre.

3. SALUT CARDIOVASCULAR.

3.1. HÀBITS DE VIDA SALUDABLE.

Per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut no és només l'absència de malaltia, sinó l'estat del complet benestar, tant físic com a

mental i social.

Les claus per a una adolescència saludable són les els següents:

L'alimentació: Portar una dieta equilibrada i energètica, apropiada a la nostra edat i treball.

L'aparell respiratori: Evitar l'adopció de mals hàbits, com l'ús del tabac.

L'esport: Gràcies a l'exercici desenvolupem els nostres músculs i ossos i és especialment saludable per a l'aparell circulatori.

Fer exercici físic i mantenir un pes adequat al nostre sexe i edat.

Dieta sana, baixa en greixos i rica en fonts naturals de vitamines i minerals.

No fumar ni consumir drogues.

No begudes alcohòliques.

Aquest document va ser publicat a les Jornades "La manera de vida i l'obesitat en xiquets i joves" organitzades pel Fòrum Complutense a Madrid

(2003) amb les següents recomanacions:

1. Una alimentació nutricionalment correcta i una manera de vida saludable, juntament amb l'exercici físic, són els millors pilars per a prevenir les

malalties i garantir una vida sana.

2. La infància és una etapa vulnerable des del punt nutricional, doncs les necessitats de nutrients són elevades i el risc de deficiències és major. En

aquesta etapa es formen els hàbits alimentaris i esportius. Per açò, promoure l'educació nutricional i unes pautes d'alimentació saludables,

juntament amb l'exercici físic moderat i continuat, han de ser una prioritat.

3. Els hàbits de vida de xiquets i adolescents només podran millorar si es cuiden també l'alimentació i la manera de vida dels adults.

4. És responsabilitat dels educadors i dels pares establir els hàbits de vida que defineixen la conducta dels xiquets, amb pautes sobre el que es

menja i quant es menja, limitant les activitats sedentàries (televisió, ordinador, videojocs) i fomentant l'esport.

5. La nutrició no és una llista de dietes. Cal trencar tòpics i entendre-la com una ciència complexa en la qual queda molt per investigar, però en la

qual s'han fet avanços. Els aliments no són "bons" o "dolents", el que importa és l'equilibri i la proporció.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 7

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

6. La situació nutricional d'adolescents i joves pot millorar-se amb una estratègia que incidisca sobre el coneixement, l'actitud i la conducta. S'ha de

recomanar una dieta equilibrada al costat de l'exercici físic. La pràctica esportiva és convenient més enllà dels seus beneficis físics per la seua

contribució a la formació integral de la persona.

7. En general, els joves prenen menys quantitat de líquid de l'aconsellat. S'ha d'augmentar el consum d'aigua, fins a un mínim de 2 a 2,5 litres al

dia.

8. Les organitzacions socials, públiques i privades han de complementar i facilitar la tasca dels pares a l’hora de crear hàbits de vida saludables per

a xiquets i adolescents. Particularment, els poders públics tenen una responsabilitat clau en decidir els programes educatius i la planificació de

l'entorn urbanístic.

9. Des del punt de vista urbanístic, les ciutats han de recuperar i desenvolupar espais per a la pràctica d'hàbits de vida saludable.

10. En resum, una alimentació variada i equilibrada, amb un augment de l'activitat física, té una repercussió positiva per a la salut.

Intenta que els teus hàbits de vida, s'adeqüen a aquestes recomanacions.

4. L'APARELL EXCRETOR.

L’excreció és el procés mitjançant el qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars.

L’acumulació d’aquests residus resultaria tòxica per a les cèl·lules.

El sistema excretor comprèn:

Pulmons: Expulsen el diòxid de carboni produït en la respiració cel·lular.

Glàndules sudorípares:

- regular la temperatura corporal,

- excreten prop del 10 % de tots els residus de l’organisme.

Fetge. Elimina:

- els pigments biliars i

- altres substàncies de rebuig que es troben a la bilis i que s’eliminen amb els excrements.

l’Aparell urinari:

- és l’òrgan excretor més important.

- elimina de la sang els residus produïts per les cèl·lules.

ALTRES FORMES D’EXCRECCIÓ DEL COS HUMÀ: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/actividades/excrecion.htm

En aquesta pàgina trobaràs un exercici realitzat amb el programa Hot Potatoes d'emplenar buits. En introduir les paraules adequades demostres que has comprés bé

aquesta funció.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 8

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

4.1. L’APARELL URINARI.

És l'aparell fonamental de l'excreció i està format per: (1)

• Els renyons. Dos òrgans situats a banda i banda de la columna vertebral, en els quals es forma l'orina.

• Els urèters. Dos conductes que arrepleguen l'orina fabricada a cada renyó.

• La bufeta urinària. Acumula l'orina que arriba de forma contínua pels urèters. Quan està plena es contrau i sorgeix la necessitat d'orinar.

• La uretra. És un conducte que parteix de la bufeta i expulsa l'orina a l'exterior (micció).

(1) (2) (3) i (4)

Estructura del renyó:

En cada renyó trobem més d'un milió de nefrones que és la unitat funcional del renyó i la que s'encarrega d'elaborar l'orina. (2)

Detall d'una nefrona amb els seus diferents elements. (3)

Detall de la càpsula de Bowman on trobem el glomèrul de capil·lars. (4)

IDENTIFICACIÓ ESTRUCTURES RENALS:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/erenales.htm

És un exercici interactiu que et servirà per a identificar els diferents elements que podem trobar en un renyó.

Hauràs d'unir cada rètol amb l'estructura que li corresponga.

4.2. FORMACIÓ DE L'ORINA.

L'orina es fabrica en les nefrones, procés en el qual es distingeixen tres etapes:

1º. Filtració. Ocorre en el glomèrul (xarxa de capil·lars de l'arteriola aferent) passant l'aigua i xicotetes molècules dissoltes en la sang a la càpsula de

la nefrona (Càpsula de Bowman).

2º. Reabsorció. Es reabsorbeixen i tornen a passar a la sang molècules útils per a l'organisme. Ocorre al llarg del túbul renal.

3º. Secreció. Consisteix en el pas d'alguns ions des dels capil·lars cap a l'interior del túbul (en la zona distal).

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 9

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

PROCÉS FORMACIÓ ORINA:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/formacion_orina.htm

L'animació correspon a una nefrona i els processos que ocorren al llarg del seu trajecte.

És important que veges i et familiaritzes amb els símbols que s'han utilitzat per a representar les diferents molècules o

ions.

En el glomèrul es produeix el filtrat de l'aigua i altres molècules.

Al llarg del túbul renal es produeix la reabsorció de gran part de l'aigua i algunes molècules com són la glucosa i

algunes sals.

En la part final del túbul es produeix la secreció d'alguns ions.

Únicament part de l'aigua, algunes sals i urea, fonamentalment, formaran part del líquid final, que és l'orina.

5. MALALTIES RENALS.

CÁLCULS RENALS.

També anomenades "pedres", que es formen per la precipitació d'algunes sals. Quan es desprenen del renyó i passen als conductes urinaris

produeixen els "còlics nefrítics", que són molt dolorosos.

CISTITIS.

Són inflamacions de la bufeta urinària produïda per infeccions.

INSUFICIÈNCIA RENAL.

Es produeix quan els renyons perden la seua funció filtradora, de manera que no s'eliminen de la sang els productes de deixalla del metabolisme. En

aquests casos la insuficiència renal cal tractar-la amb hemodiàlisi o trasplantament de renyó.

PREVINDRE MALALTIES RENALS:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/actividades/prevencion_renales.htm

Exercici d'emplenar buits amb el qual es pretén identifiques alguns termes relacionats amb la funció renal i les cures

que han de tenir sobretot aquelles persones que tenen una predisposició a patir una malaltia renal.

6. QUAN EL RENYÓ NO FUNCIONA.

6.1. LA DIÁLISI.

És un procediment que es realitza per a eliminar de la sang els productes de rebuig, quan els renyons no poden fer-ho. En aquest cas la diàlisi

(hemodiàlisi) permet mantenir la vida del malalt.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 10

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

Es fa passar la sang per un aparell que funciona com un renyó artificial, en el qual la sang es posa en contacte amb una solució dialitzadora de

composició similar al plasma sanguini a través d'una membrana porosa.

La urea i els productes de deixalla de la sang travessen la membrana quedant la sang neta de deixalles.

Aquest tractament cal realitzar-ho tres vegades per setmana i el procés dura diverses hores, per la qual cosa la vida del pacient queda molt limitada.

1. 2. 3.

1. En un primer pas una bomba de sang extrau la sang del pacient.

2. La sang es fa arribar a un filtre dialitzador que conté una substància dialitzadora. Sang i líquid dialitzador es mantenen separats per una membrana

semipermeable que travessen les substàncies nocives de la sang.

3. Una vegada la sang neta, torna a ingressar en el cos del pacient a través d'una agulla connectada a una vena.

CÒMIC “PARA NADIE EN PARTICULAR”: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/pdf/comic.pdf

És un “còmic” de la Fundació Alcer (Navarra), sobre els somnis d'un xiquet que mentre està en diàlisi, somnia amb la donació d'un renyó.

6.2. EL TRASPLANTAMENT RENAL.

Aquesta operació consisteix a col·locar un renyó sa en el cos del pacient, assumint el renyó trasplantat les

funcions dels renyons deficients.

El renyó és col·locat en la part inferior de l’abdomen, connectant-se a l'artèria i vena renal del receptor, el nou

renyó començarà a produir orina quan la sang comence a fluir per ell.

Molts renyons procedeixen de donants que moren, però també pot ser donat per un familiar viu.

Les persones trasplantades, han de medicar-se tota la vida, per a evitar el rebuig.

EL TRANSPLANTAMENT RENAL:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/trasplante.htm

L’animació mostra les etapes del procés de la intervenció quirúrgica del trasplantament renal. En cas

d'una insuficiència renal extrema és la solució més idònia que permetrà al pacient portar una vida de

qualitat. El renyó pot procedir d'una persona que, en vida i amb un gest de total generositat, va permetre

l'extracció dels seus òrgans en cas que perdera la vida.

Com no sempre és possible trobar un renyó, moltes vegades un familiar proper cedeix un dels seus

renyons per a salvar la vida del malalt, ja que es pot portar una vida totalment normal encara que

solament es dispose d'un renyó.

3r ESO. UNITAT 4. NUTICIÓ II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR 11

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Jáuregui

7. RESUM.

Els aparells circulatori i excretor, junt el digestiu i respiratori, col·laboren en la funció de nutrició per a que totes les cèl·lules del nostre cos

pugan rebre els nutrients que necessiten.

L'aparell circulatori consta d'un òrgan propulsor de la sang, el cor i d'un conjunt de vasos sanguinis que transporten la sang per tot el cos.

Existeixen tres tipus de vasos sanguinis: artèries (grans vasos que ixen del cor), venes (vasos que ingressen la sang al cor) i capil·lars que

uneixen artèries i venes.

La circulació de la sang és doble perquè realitza dos circuits i completa perquè mai es barreja la sang arterial amb la sang venosa.

La sang a més de la funció de transport de nutrients i productes de rebuig té també la missió de defensa contra les infeccions.

Hi ha malalties que afecten a la sang com la leucèmia i hemofília i unes altres al sistema cardiovascular com les arítmies i cardiopaties.

Les claus per a una vida saludable estan entre altres factors: portar una dieta equilibrada, evitar mals hàbits (tabac, alcohol i drogues) i fer un

exercici moderat.

L'excreció és la funció per la qual s'eliminen de l'organisme els productes de rebuig, funció que compleixen, a més a més de l'aparell urinari, el

fetge, els pulmons i les glàndules sudorípares.

La unitat funcional del renyó és la nefrona que s'encarrega de l'elaboració de l'orina. Tenim en cada renyó més d'un milió de nefrones.

En el procés d'elaboració de l'orina es distingeixen tres etapes: filtració, reabsorció i secreció.

Les malalties més freqüents de l'aparell urinari són els càlculs renals, cistitis i la insuficiència renal.

Quan el renyó no funciona, es pot anar ajudant a pacients amb la diàlisi fins que puga rebre un trasplantament de renyó.

PER SABER MÉS:

FUNDACIÓ ESPANYOLA DEL COR:

http://www.fundaciondelcorazon.com/corazon-facil.html

En aquesta pàgina trobaràs recursos que completen l'estudi d'aquest tema. Materials audiovisuals sobre les malalties cardiovasculars, recursos didàctics amb infografies per

a comprendre fàcilment els missatges de salut.

TOT COR:

http://ntic.educacion.es/w3/eos/materialeseducativos/mem2003/todocorazon/

Una magnífica pàgina que et servirà per a ampliar coneixements sobre aquest tema. Exercicis, simulacions, i activitats amb les quals aprendràs divertint-te.

RENYÓ I FALLADA RENAL:

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/tutorials/kidneyfailurespanish/htm/_no_50_no_0.htm

En aquesta pàgina trobaràs un tutorial que t'explicarà el renyó i el seu funcionament. Tens a més una explicació de la fallada renal, tractament i prevenció. Les animacions

senzilles t'ajudaren a comprendre millor el teu estudi.