1 Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les ... · PDF fileequips...

Click here to load reader

  • date post

    05-Dec-2018
  • Category

    Documents

  • view

    219
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of 1 Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les ... · PDF fileequips...

  • Captol 21 Vint-i-cinc anys de poltiques dintegraci de les TIC

    als centres docents de Catalunya

    2.1. Introducci ..................................................................................................................... 312.2. Els primers passos de la informtica educativa ............................................................. 322.3. El Programa dinformtica educativa.............................................................................. 492.4. LXTEC abans dInternet ............................................................................................... 732.5. La informtica educativa als anys 90 ............................................................................ 842.6. Limpuls del Comissionat per a la Societat de la Informaci .......................................... 1082.7. El perode 2000-2003 .................................................................................................... 1212.8. El perode 2004-2006 ..................................................................................................... 1542.9. Epleg: Les TIC i la transformaci de leducaci ........................................................... 173

  • Lescola a la societat xarxa 31 Vint-i-cinc anys de poltiques dintegraci de les TIC...

    http://www.uoc.edu/in3/pic

    2.1. Introducci

    Aquest document constitueix una aproximaci als comenaments i al posterior desplega-

    ment i implantaci de la informtica i de les tecnologies de la informaci al sistema educatiu

    no universitari de Catalunya, en el perode daproximadament dues dcades i mitja comprs

    entre la restauraci de la Generalitat de Catalunya i lany 2006.

    En aquest captol es presenten els trets fonamentals dels plantejaments i de les poltiques de la

    Generalitat de Catalunya en aquest mbit i es fa referncia a les actuacions ms significatives i

    a les seves circumstncies i implicacions. Amb aquesta finalitat es fa un mfasi especial en:

    la creaci del Programa dinformtica educativa lany 1986 i les seves actuacions

    el paper del Programa dinformtica educativa en la implantaci de les telecomunicaci-

    ons i dInternet als centres educatius

    la funci dinamitzadora del Comissionat per a la Societat de la Informaci i limpuls de

    la connectivitat i dels serveis Internet

    la tasca de la Subdirecci General de Tecnologies de la Informaci del Departament

    dEducaci

    les consegents pautes i modalitats organitzatives que han caracteritzat les actuacions

    posteriors.

    El document se centra en les poltiques i actuacions de la principal administraci educativa

    de Catalunya, la Generalitat de Catalunya. No t com a objectiu considerar els planteja-

    ments i les realitzacions de les autoritats educatives municipals en el camp de les TIC, es-

    pecialment destacables en el cas duna gran entitat urbana com ara Barcelona, ni tampoc

    daltres organismes supraescolars com les patronals dels centres educatius de titularitat pri-

    vada. La important contribuci daquestes entitats al desenvolupament de la informtica

    educativa i al posterior desplegament de les tecnologies de la informaci en leducaci no

    universitria tenen prou abast per merixer un estudi especfic.

    Tamb s necessari fer constar que el present document no pretn inventariar les experincies

    i activitats dels centres educatius pblics en relaci amb la introducci i laplicaci educativa de

    la informtica, encara que a ttol dexemple se nesmentin algunes especialment significatives.

    El document s tamb una aproximaci a la trajectria duna empresa collectiva dinnovaci

    educativa basada en la informtica i les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, prota-

    gonitzada pel professorat, plena desperances i de dificultats, de resultats i dincerteses, viva,

    dinmica, que cada dia t ms importncia per al futur de les persones i de la societat catalana.

  • Lescola a la societat xarxa 32 Vint-i-cinc anys de poltiques dintegraci de les TIC...

    http://www.uoc.edu/in3/pic

    2.2. Els primers passos de la informtica educativa

    La irrupci dels microordinadors a finals dels anys 70 en el mn de la informtica, tot i la

    seva lenta arribada al mercat espanyol, va possibilitar linici de la utilitzaci de la informtica

    en el sector de lensenyament, donant lloc a un conjunt dactivitats denominades genrica-

    ment informtica educativa. La limitaci de les funcionalitats i de les prestacions dels

    equips comercialitzats i la seva mtua incompatibilitat va canalitzar el seu s cap als rudi-

    ments de lalgorsmica i dun cert tipus de programaci, usualment amb diverses variants

    del llenguatge BASIC, implementat com a llenguatge natiu en la majoria dordinadors.

    Abans daix noms es pot parlar dun nombre molt limitat dexperincies basades en la uti-

    litzaci de mainframes o de miniordinadors en centres de clcul universitaris.

    En lapartat 2 daquest captol es considera letapa en la qual la informtica educativa va

    donar a Catalunya els seus primers passos, s a dir, el perode anterior al 1986, any en qu

    la Generalitat de Catalunya va crear el Programa dinformtica educativa (PIE).

    2.2.1. Iniciatives i experincies pioneres

    La celebraci a Barcelona al maig de 1978 de les II Jornadas de Trabajo sobre Experien-

    cias en la Aplicacin de los Ordenadores en la Enseanza Superior, organitzades per la

    Universitat Politcnica de Barcelona,5 va constituir una bona ocasi per a presentar i co-

    menar a debatre les tcniques densenyament assistit per ordinador (EAO)6 i per espe-

    cular o debatre sobre lnies de treball presents i futures en un moment on comenava a

    parlar-se de lemergncia dels nous sistemes informtics coneguts amb el nom de micro-

    ordinadors.7

    A finals de la dcada de 1970 i els primers anys 80 van tenir lloc les primeres experin-

    cies ds deines informtiques amb alumnat no universitari, usualment de BUP i COU,8

    realitzades en el marc de projectes universitaris, que comptaven amb experteses i recur-

    sos inexistents en el sistema educatiu. Centres com el Collegi Abat Oliva de Barcelona

    i lAcadmia Sagrada Famlia de Vilafranca van iniciar activitats informtiques el curs

    5. Actualment, Universitat Politcnica de Catalunya (UPC).6. EAO (ensenyament assistit per ordinador). Nom genric donat a ls interactiu de la informtica en leducaci per trans-metre coneixements i facilitar aprenentatges. Comprn des de la instrucci programada individualitzada i lexercitaci ambordinador fins a ls dentorns complexos de simulaci. 7. Els projectes universitaris en curs a Espanya a finals dels anys 1970 sn enumerats a: Castells, J.; Artes, M.; Jan, J. A.(1980). La enseanza asistida por ordenador en Espaa. Novtica, set-oct 1980.8. Sigles de batxillerat unificat polivalent i de curs dorientaci universitria.

  • Lescola a la societat xarxa 33 Vint-i-cinc anys de poltiques dintegraci de les TIC...

    http://www.uoc.edu/in3/pic

    1979/80.9 Aquest mateix curs, per suggeriment de la International Federation for Infor-

    mation Processing (IFIP), es va introduir un element nou, el Torneo Escolar de Progra-

    macin desenvolupat en diversos pasos per un comit nacional. Es tractava que els

    alumnes desenvolupessin un programa didctic i els guanyadors serien convidats al ter-

    cer congrs mundial dIFIP sobre informtica i educaci (3rd World Conference on Com-

    puters in Education), que se celebrava a Lausanne al juliol de 1981, esdeveniment que

    va donar loportunitat de realitzar una primera trobada internacional dels espanyols inte-

    ressats per la informtica educativa. La publicitat enviada a 4.500 centres de tot Espanya

    per un comit presidit pel professor Mart Vergs10 va tenir un nivell de resposta rcord:

    no es va rebre ni una sola resposta, fet demostratiu, com assenyala L. Garca-Ramos,11

    de leficcia denviar la informaci a les direccions dels centres. Mitjanant una repesca

    prpia de Catalunya van participar en el TEP uns 40 centres daquest territori.

    El TEP va incentivar el sorgiment dactuacions de formaci pensades per atraure professo-

    rat densenyaments secundaris. Una de les ms capdavanteres foren els cursos dinform-

    tica per a ensenyants del Centre de Clcul de la Universitat Politcnica de Barcelona

    (CCUPB). En aquests cursos es plantejaven les aproximacions a la informtica en educa-

    ci, sexplicava el treball dels pioners i sensenyaven els rudiments de programaci en llen-

    guatges dalt nivell FORTRAN i llenguatges dautor com PILOT. A partir del 1981 alguns ICE

    comenaren a donar suport als primers cursos de programaci dordinadors i dintroducci

    del fet informtic a lensenyament.

    Una experincia destacada pel seu plantejament fou la iniciada el curs 1980/81 a lescola

    Aula de Barcelona, que va comenar a introduir la informtica a lensenyament en forma

    dEATP12 optativa a 2n de BUP basant-se en una forta orientaci a lalgorsmica, ls de cal-

    culadores i la collaboraci del CCUPB. El curs 1982/83 es pass a treballar amb ordinadors

    Apple II i sinici el treball amb el llenguatge LOGO. El director daquest centre i diversos

    membres de lequip pedaggic expliquen en sengles articles les concepcions que guiaren

    aquesta experincia i les seves caracterstiques.13

    9. Garca-Ramos, Luis Alberto (1984, gener). Enseanza de la Informtica en la Educacin secundaria: crnicas catala-nas. Novtica, nm. 60, vol. 10.10. Basat en el grup CAI del CCUPB (Centre de Clcul de la Universitat Politcnica de Barcelona) liderat per Jordi Castellsi Prims.11. Garca-Ramos, Lus Alberto (1984 gener). Enseanza de la Informtica en la Educacin secundaria: crnicas catala-nas. Novtica, nm. 60, vol. 10.12. Si