1 · Web view15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els...

SEGON CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE DIDÀCTIC XIM 3-4VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Xim -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Xim -VICENS VIVES- per al Segon Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Xim -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Xim -VICENS VIVES- per al Segon Cicle. L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Segon Cicle de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Xim -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicativas del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a prevenir els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL SEGON CICLE

1. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida dels grups i de les comunitats i actuar conforme a aquests, considerant i respectant la diversitat. (a)

2. Valorar el treball del grup desenvolupant actituds de cooperació i de responsabilitat front les tasques que li corresponen. (b, c)

3. Actuar amb autonomia i iniciativa personal en las activitats habituals i en las relacions de grup. (b)

4. Respectar els punts de vista i els interessos d’altres membres del grup. (c)

5. Apreciar i valorar las diferències de tipus social, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, i establint relacions equilibrades i constructives amb les persones del seu entorn quotidià. (d, o)

6. Comprendre i produir missatges orals i escrits atenent a diferents intencions comunicatives i desenvolupar hàbits de lectura. (e)

7. Adquirir els fonaments lèxics i estructurals per a l’aprenentatge d’una o diverses llengües estrangeres. (f)

8. Desenvolupar procediments de recollida i representació de la informació útils per a la resolució de senzills problemes. (g)

9. Reconéixer els coneixements i recursos materials disponibles útils per a la resolució de problemes propis de la vida quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als esdeveniments i etapes històriques que han determinat l’evolució històrica de la societat occidental, del territori espanyol i de la Comunitat Valenciana. (h)

11. Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de l’entorn natural i social de la Comunitat Valenciana, i conéixer las possibilitats individuals i de grups de contribució a la protecció i millora del medi ambient. (i, n)

12. Familiaritzar-se con l’ús de les noves tecnologies com mitjà per rebre i transmetre informació (j)

13. Procurar el benestar personal, desenvolupant hàbits de salut i higiene que contribuïsquen a un desenvolupament òptim. (k)

14. Usar els distints mitjans d’expressió (verbal, visual, plàstica, musical i matemàtica) de forma individual o integrada, desenvolupar habilitats creatives i de raonament. (l)

15. Desenvolupar la sensibilitat estètica i la capacitat per a gaudir de les obres i manifestacions artístiques. (l)

16. Conéixer i valorar el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, partint del seu entorn pròxim i estenent el seu interés a àmbits cada vegada més amplis i diversos. (m, n)

17. Desenvolupar actituds favorables a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment del seu sexe, raça o nacionalitat. (o)

18. Valorar l’entorn natural i desenvolupar hàbits i actituds que contribuïsquen a la seua cura. (p)

19. Apreciar la importància de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la de la resta. (q)

Les lletres entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE VALENCIÀ

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.

2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.

3. Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.

4. Apreciar l’existència i la importància de la llengua castellana com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que això suposa.

5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians.

6. Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica, d’informació i d’aprenentatge.

7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.

8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que servixen per a comunicar-se amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.

9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge.

10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç.

11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostar-se a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura.

13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís de tot tipus.

16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL SEGON CICLE DE L’ÀREA DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

1. Evitar qualsevol element de discriminació lingüística manifestat en la llengua, com a reflex del pensament, valorant les aportacions culturals de tota mena que configuren la societat actual. (1)

2. Tenir present la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana, formada tant per esdeveniments històrics com per fenòmens d’aparició recent, i valorar aquesta diversitat com un element d’enriquiment mutu i de coneixement d’altres cultures i d’altres maneres de veure el món. (1)

3. Manifestar la voluntat d’aproximar-se a les cultures que ens envolten, establint contacte amb els companys d’altres països i amb formacions diferents, i presentant curiositat per les seues maneres de viure i el reflex lingüístic d’aquestes. (1)

4. Corregir qualsevol tipus d’expressió, lingüística i no lingüística, que comporte discriminació per raó de classe, raça, gènere, creences, etc. (1)

5. Aplicar les diverses tecnologies de la informació de què disposem per a la busca de materials que ens permeten resoldre els exercicis que se’ns proposen. (1)

6. Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral i desvetlant el sentit crític envers els continguts que es manifesten en les converses. (2)

7. Emetre missatges orals de tipologia diversa (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) amb adequació al missatge que es vol transmetre i emprant correctament la llengua, tant pel que fa a les normes gramaticals com a les de dicció i pronunciació. (2)

8. Relacionar els textos orals amb els textos escrits, passant dels uns als altres i, a la vegada, comprenent la relació que hi ha entre dibuix i codi lingüístic, i practicant de quina manera es pot passar de l’un a l’altre. (3)

9. Expressar-se oralment de forma ordenada i coherent (conversa, exposició de temes, intercanvi d’informació…) en la nostra llengua, emprant una dicció clara i adequada al registre de llengua utilitzat, per tal d’optimitzar les situacions comunicatives formals i informals. (5)

10. Comentar, memoritzar i recitar oralment textos de tipologia diversa com ara poemes, dites, embarbussaments, refranys i texts breus i dramàtics. (5)

11. Pronunciar correctament, segons les normes de la llengua, amb genuïtat i tipisme, fent-se entendre als altres i conferint a les frases l’entonació que hi correspon, segons la modalitat a què pertanyen (enunciatives, exclamatives, interrogatives). (5)

12. Entendre les explicacions del professor en l’àmbit escolar, aplicant-les tot seguit a la confecció d’exercicis i d’activitats diverses, i distingint els tipus de text en què es manifesten. (7)

13. Comprendre i valorar relats, fantàstics i descriptius, explicacions de tota mena i argumentacions, explicacions i exposicions, a la vegada que argumentacions amb models i estructures diverses. (7)

14. Entendre els missatges escrits més habituals que trobem a l’escola i a la societat en general, descobrint l’estructura que presenten.

15. Entendre la disposició dels elements comunicatius en els textos que trobarem expressats en nous suports comunicatius, com ara Internet, correus electrònics o missatges al mòbil. (10)

16. Mostrar una actitud crítica cap als continguts que es presenten en tota mena de suports i, especialment, els digitals, analitzant el que ens diuen i interpretant-ho a partir del que hem aprés en les diverses matèries objecte d’estudi. (10)

17. Buscar a la biblioteca els materials que necessitem, segons les diverses necessitats informatives, coneixent com s’hi disposen els materials i quins recursos tenim per a trobar-los (11).

18. Emprar amb correcció les normes gramaticals més importants de la llengua, en les produccions orals i escrites. (12)

19. Ampliar el lèxic per mitjà de tècniques com ara la sinonímia, la polisèmia, la comparació i l’antonímia, i memoritzar i utilitzar les locucions i frases fetes d’ús més habitual i quotidià. (12)

7

20. Conéixer les propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció) i tenir-les presents en els textos que creem, orals i escrits (13).

21. Identificar les característiques que presenten una sèrie de tipologies textuals, aprenent a redactar textos pertanyents a aquestes tipologies (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), interessant-se a la vegada per les diferents manifestacions literàries. (13)

22. Conéixer les tipologies textuals més importants i emprar-les amb correcció segons la situació en què ens trobem, respectant les característiques que han de presentar. (13)

23. Dramatitzar davant dels companys i companyes situacions de la vida quotidiana i representar contes, acudits, històries, adaptacions de contes, peces teatrals breus i altres situacions fictícies emprant una dicció, entonació i postura corporal adients, i elaborar texts escrits espontanis i creatius. (13)

24. Executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura i creació, i produir texts combinant diferents recursos comunicatius: còmic, revista juvenil, diari, cartell, mural. (13)

25. Distingir les síl·labes d’una paraula i identificar-ne la tònica, i induir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el domini progressiu de les grafies: formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, consonants insegures, numerals, contraccions, pronoms febles, dièresi i accents. (14)

26. Utilitzar el diccionari per conéixer les paraules i escriure-les correctament, emprant si cal diversos tipus de diccionari. (14)

27. Memoritzar l’ordre alfabètic. Conéixer i valorar la utilitat de l’ordre alfabètic per a l’ordenació, l’accés i la recuperació de la informació. (14)

28. Conéixer les categories gramaticals més importants de la llengua: determinant, nom, pronom, adjectiu, adverbi, conjunció, preposició i verb. (14)

29. Practicar l’observació del funcionament de les frases: ordre i components i interpretar diferents tipus de frases (enunciatives, interrogatives i exclamatives, exhortatives) relacionant l’entonació amb la puntuació. (14)

30. Memoritzar l’escriptura de mots d’ús freqüent relacionats amb les diverses temàtiques d’estudi. (14)

31. Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llig. (15)

32. Llegir textos, de manera individual o en veu alta, de qualsevol tipologia adequada a l’edat, entenent-ne el sentit i relacionant-lo amb les característiques formals que presenta. (15)

33. Valorar la lectura com a instrument per a l’obtenció d’informació de tota mena i també com a element per al gaudi i el plaer personal. (15)

34. Reconéixer diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions, etc. (15)

35. Distingir textos de caràcter literari d’altres que no ho són, veient quins elements els caracteritzen com a tals i quin efecte ens provoca la seua lectura. (16)

36. Conéixer elements bàsics del llenguatge poètic, com ara la rima o la disposició dels continguts en versos i estrofes, relacionant a la vegada aquests elements amb la cançó, com a tipologia textual que s’hi assembla. (16)

37. Confiar en la pròpia capacitat d’aprenentatge, sent conscients de les mancances que tenim i trobant recursos per a esmenar-les. (17)

38. Repassar les pròpies produccions després d’haver-les fetes, comparant-les amb els models que haurien de respectar i detectant en què se n’han apartat. (17)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Valencià: Llengua i Literatura de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle d’aquesta àrea.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Segon Cicle: Tercer Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESTercer Curs

OBJECTIUSSegon Cicle

CRITERIS D’AVALUACIÓSegon Cicle

Treballar l'expressió oral a fi d'arribar a una òptima eficàcia comunicativa.

Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral i desvetlant el sentit crític envers els continguts que es manifesten en les converses. (6)

Expressar-se de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicació, vocabulari, entonació i ritme adequats, i una estructura narrativa coherent. (2)

Comentar imatges o manifestar opinions amb expressions adients.

Expressar-se oralment de forma ordenada i coherent (conversa, exposició de temes, intercanvi d’informació…) en la nostra llengua, emprant una dicció clara i adequada al registre de llengua utilitzat, per tal d’optimitzar les situacions comunicatives formals i informals. (9)

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat i entonar adequadament. (1)

Emprar mecanismes per fer lectures comprensives.

Entendre els missatges escrits més habituals que trobem a l’escola i a la societat en general, descobrint l’estructura que presenten. (14)

Llegir en silenci valorant el progrés i la velocitat lectores, memoritzar i reproduir textos senzills. (4)

Descobrir diverses tipologies textuals i predir-les a partir de certs indicadors.

Comprendre i valorar relats, fantàstics i descriptius, explicacions de tota mena i argumentacions, explicacions i exposicions, a la vegada que argumentacions amb models i estructures diverses. (13)

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. (8)

Treballar l'expressió escrita i emprar mots i expressions precisos i correctes.

Emprar amb correcció les normes gramaticals més importants de la llengua, en les produccions orals i escrites. (18)

Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació. (6)

Dominar els mecanismes de formació de mots i frases de la llengua.

Ampliar el lèxic per mitjà de tècniques com ara la sinonímia, la polisèmia, la comparació i l’antonímia, i memoritzar i utilitzar les locucions i frases fetes d’ús més habitual i quotidià. (19)

Observar per mitjà d’insercions, supressions, canvis d’orde, segmentacions o recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensió i l’expressió. (10)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

9




Representar el món emprant el llenguatge com a base del pensament i del coneixement.

Conéixer les tipologies textuals més importants i emprar-les amb correcció segons la situació en què ens trobem, respectant les característiques que han de presentar. (22)

Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal•ligrafia, l’orde i la presentació. (6)

Classificar paraules segons les semblances ortogràfiques o semàntiques que presenten.

Distingir les síl•labes d’una paraula i identificar-ne la tònica, i induir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el domini progressiu de les grafies: formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, consonants insegures, numerals, contraccions, pronoms febles, dièresi i accents. (25)


Relacionar expressions en virtut de les seues semblances semàntiques.

Utilitzar el diccionari per conéixer les paraules i escriure-les correctament, emprant si cal diversos tipus de diccionari. (26)

Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes d’organització i de funcionament i les possibilitats que ofereix. (9)

Detectar, en grups de paraules, les que compleixen determinats criteris i les que no ho fan.

Conéixer les categories gramaticals més importants de la llengua: determinant, nom, pronom, adjectiu, adverbi, conjunció, preposició i verb. (28)


Observar grups de paraules similars i detectar els tipus de diferència que presenten.



Formular normes a partir de l’observació de paraules que presenten el mateix tractament.

Confiar en la pròpia capacitat d’aprenentatge, sent conscients de les mancances que tenim i trobant recursos per a esmenar-les. (37)


Recordar les grafies que s’han treballat aplicant-les a textos que es presenten en dictat.

Repassar les pròpies produccions després d’haver-les fetes, comparant-les amb els models que haurien de respectar i detectant en què se n’han apartat. (38)

Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i de comprensió de textos. (11)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Comunicar-se amb un mateix, analitzar problemes, elaborar plans i emprendre

Confiar en la pròpia capacitat d’aprenentatge, sent conscients de les

Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els

10

processos de decisió. mancances que tenim i trobant recursos per a esmenar-les. (37)

textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades. (5)

Analitzar els propis gustos a l’hora d’expressar opinions o posicionaments.

Emetre missatges orals de tipologia diversa (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) amb adequació al missatge que es vol transmetre i emprant correctament la llengua, tant pel que fa a les normes gramaticals com a les de dicció i pronunciació. (7)


Regular emocions, comunicant afectes i sentiments.


Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries. (3)

Buscar elements de connexió entre el món exterior i allò que aprenem.

Mostrar una actitud crítica cap als continguts que es presenten en tota mena de suports i, especialment, els digitals, analitzant el que ens diuen i interpretant-ho a partir del que hem aprés en les diverses matèries objecte d’estudi. (16)


Buscar els elements que considerem més adequats a l’hora de fer-los constar en una composició escrita.

Conéixer les propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció) i tenir-les presents en els textos que creem, orals i escrits (20).


TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Practicar destreses per a la busca i la selecció d’informació.



Comprendre informació per mitjà del tractament de la seua estructura i organització.

Entendre la disposició dels elements comunicatius en els textos que trobarem expressats en nous suports comunicatius, com ara Internet, correus electrònics o missatges al mòbil. (15)

Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos. (16)

Detectar la informació que ens transmeten certes il•lustracions i trobar-hi la que ens interessa.

Relacionar els textos orals amb els textos escrits, passant dels uns als altres i, a la vegada, comprenent la relació que hi ha entre dibuix i codi lingüístic, i practicant de quina manera es pot

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i

11

passar de l’un a l’altre. (8) secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. (8)

Identificar les frases i les paraules que ens interessen per a una determinada finalitat.



Relacionar imatge i text com a mecanismes complementaris de transmissió d’informació.

Relacionar els textos orals amb els textos escrits, passant dels uns als altres i, a la vegada, comprenent la relació que hi ha entre dibuix i codi lingüístic, i practicant de quina manera es pot passar de l’un a l’altre. (8)


Emprar suports electrònics en la composició textual.

Aplicar les diverses tecnologies de la informació de què disposem per a la busca de materials que ens permeten resoldre els exercicis que se’ns proposen. (5)


Descobrir l’ús social i col•laboratiu de l’escriptura quan es plasma en els suports electrònics.

Mostrar una actitud crítica cap als continguts que es presenten en tota mena de suports i, especialment, els digitals, analitzant el que ens diuen i interpretant-ho a partir del que hem aprés en les diverses matèries objecte d’estudi. (16)


Usar qüestionaris o mecanismes semblants per a repassar la informació rellevant d’una lectura.



COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Desenvolupar la convivència i l’entesa entre les persones per facilitar la comunicació lingüística.

Evitar qualsevol element de discriminació lingüística manifestat en la llengua, com a reflex del pensament, valorant les aportacions culturals de tota mena que configuren la societat actual. (1)

Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. (12)

Descobrir les funcions d’oficis i activitats humanes relacionant-les amb la nostra experiència quotidiana.

Manifestar la voluntat d’aproximar-se a les cultures que ens envolten, establint contacte amb els companys d’altres països i amb formacions diferents, i presentant curiositat per les seues maneres de viure i el reflex lingüístic d’aquestes. (3)

Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’estes llengües. (15)

Superar prejudicis i imatges estereotipades que es manifesten en la llengua.

Corregir qualsevol tipus d’expressió, lingüística i no lingüística, que comporte discriminació per raó de classe, raça, gènere, creences, etc. (4)


12

Descobrir situacions en què ens podem trobar.



Emprar en el diàleg les convencions que s’hi usen, tant en l’àmbit oral com en l’escrit.

Pronunciar correctament, segons les normes de la llengua, amb genuïtat i tipisme, fent-se entendre als altres i conferint a les frases l’entonació que hi correspon, segons la modalitat a què pertanyen (enunciatives, exclamatives, interrogatives). (11)

Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades. (5)

Fer activitats col•lectives o per parelles arribant a conclusions que puguen ser assumides per tots.



Descobrir la importància de l’ajut dels altres en la consecució de fites complexes.


Llegir ben sovint i per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques bàsiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos. (7)

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Reconéixer la llengua com a element cultural de primer ordre.

Tenir present la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana, formada tant per esdeveniments històrics com per fenòmens d’aparició recent, i valorar aquesta diversitat com un element d’enriquiment mutu i de coneixement d’altres cultures i d’altres maneres de veure el món. (2)


Comprendre i valorar les obres de caràcter literari.

Identificar les característiques que presenten una sèrie de tipologies textuals, aprenent a redactar textos pertanyents a aquestes tipologies (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), interessant-se a la vegada per les diferents manifestacions literàries. (21)


Detectar convencions que són pròpies de poemes i no d’altres tipus de text.

Identificar les característiques que presenten una sèrie de tipologies textuals, aprenent a redactar textos pertanyents a aquestes tipologies (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), interessant-se a la vegada


13

per les diferents manifestacions literàries. (21)

Fer dibuixos que corresponguen al contingut de textos o instruccions.

Relacionar els textos orals amb els textos escrits, passant dels uns als altres i, a la vegada, comprenent la relació que hi ha entre dibuix i codi lingüístic, i practicant de quina manera es pot passar de l’un a l’altre. (8)


Segon Cicle: Quart Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL

INDICADORS DE COMPETÈNCIESQuart Curs



Utilitzar amb correcció la llengua, usant el registre adequat a cada situació.

Emetre missatges orals de tipologia diversa (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) amb adequació al missatge que es vol transmetre i emprant correctament la llengua, tant pel que fa a les normes gramaticals com a les de dicció i pronunciació. (7)


Relacionar la llengua amb altres mecanismes de comunicació de què disposa l'ésser humà.

Executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura i creació, i produir texts combinant diferents recursos comunicatius: còmic, revista juvenil, diari, cartell, mural. (24)


Fer narracions i descripcions correctes i adequades.

Emprar amb correcció les normes gramaticals més importants de la llengua, en les produccions orals i escrites. (18)


Emprar la llengua per a expressar experiències no relacionades directament amb la realitat.

Distingir textos de caràcter literari d’altres que no ho són, veient quins elements els caracteritzen com a tals i quin efecte ens provoca la seua lectura. (35)


Construir textos elaborats que presenten cohesió, coherència i adequació a la finalitat.



COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

14




Representar el món utilitzant el llenguatge com a base del pensament i del coneixement.



Identificar en un text elements que pertanyen a una determinada categoria que ens interessa.

Practicar l’observació del funcionament de les frases: ordre i components i interpretar diferents tipus de frases (enunciatives, interrogatives i exclamatives, exhortatives) relacionant l’entonació amb la puntuació. (29)


Repassar els continguts més importants d'un text treballat per mitjà de la resposta de preguntes.

Comentar, memoritzar i recitar oralment textos de tipologia diversa com ara poemes, dites, embarbussaments, refranys i texts breus i dramàtics. (10)


Detectar, en grups de paraules, les que compleixen determinats criteris i les que no.



Deduir normes a partir de l'observació de regularitats que es produeixen entre les paraules.



Memoritzar regles detectant casos a què s'apliquen.

Memoritzar l’escriptura de mots d’ús freqüent relacionats amb les diverses temàtiques d’estudi. (30)


Formular hipòtesis sobre aspectes que es presenten abans de treballar-los amb profunditat.

Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llig. (31)


Relacionar paraules que siguen sinònimes, antònimes o que presenten afinitat.

Ampliar el lèxic per mitjà de tècniques com ara la sinonímia, la polisèmia, la comparació i l’antonímia, i memoritzar i utilitzar les locucions i frases fetes

Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en

15

d’ús més habitual i quotidià. (19) veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades. (5)

Treballar mecanismes de creació de paraules, augmentant el lèxic de què disposem.



Conéixer onomatopeies i els objectes relacionats.



AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Reflexionar sobre el nostre procés d'aprenentatge i ser conscients del que anem aprenent.

Confiar en la pròpia capacitat d’aprenentatge, sent conscients de les mancances que tenim i trobant recursos per a esmenar-les. (37)


Analitzar els propis gustos a l'hora d'expressar opinions o posicionaments.



Escriure cartes i postals comunicant el que ens sembla oportú en cada cas.

Reconéixer diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions, etc. (34)


Desenvolupar la imaginació per mitjà de l'escriptura de contes i històries.

Dramatitzar davant dels companys i companyes situacions de la vida quotidiana i representar contes, acudits, històries, adaptacions de contes, peces teatrals breus i altres situacions fictícies emprant una dicció, entonació i postura corporal adients, i elaborar texts escrits espontanis i creatius. (23)


TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




16

Practicar destreses per a la recerca i selecció d'informació.



Consultar sovint la biblioteca, coneixent-ne l’estructura i la classificació dels llibres.

Buscar a la biblioteca els materials que necessitem, segons les diverses necessitats informatives, coneixent com s’hi disposen els materials i quins recursos tenim per a trobar-los (17).

Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes d’organització i de funcionament i les possibilitats que ofereix. (9)

Fer busques selectives a Internet, sabent aprofitar la informació que ens interessa.



Entendre codis no escrits habituals en la nostra societat, com ara missatges acústics o televisius.

Llegir textos, de manera individual o en veu alta, de qualsevol tipologia adequada a l’edat, entenent-ne el sentit i relacionant-lo amb les característiques formals que presenta. (32)

Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text. (14)

Utilitzar correctament el diccionari coneixent l'estructura que en presenten les entrades.



Identificar les diferents categories gramaticals que ens podem trobar en els textos.

Valorar la lectura com a instrument per a l’obtenció d’informació de tota mena i també com a element per al gaudi i el plaer personal. (33)


Separar la realitat de l'imaginari en la lectura i tractament d'històries.

Entendre les explicacions del professor en l’àmbit escolar, aplicant-les tot seguit a la confecció d’exercicis i d’activitats diverses, i distingint els tipus de text en què es manifesten. (12)


Desxifrar les convencions habituals de la publicitat.

Identificar les característiques que presenten una sèrie de tipologies textuals, aprenent a redactar textos pertanyents a aquestes tipologies (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), interessant-se a la vegada per les diferents manifestacions literàries. (21)

Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades. (5)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Desenvolupar la convivència i l'entesa Adonar-se de la importància de Estimar el valencià, estar motivat cap

17

entre les persones, facilitats per la comunicació lingüística.

dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral i desvetlant el sentit crític envers els continguts que es manifesten en les converses. (6)

al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. (13)

Descobrir el progrés de la humanitat valorant la situació en què ens trobem actualment.

Tenir present la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana, formada tant per esdeveniments històrics com per fenòmens d’aparició recent, i valorar aquesta diversitat com un element d’enriquiment mutu i de coneixement d’altres cultures i d’altres maneres de veure el món. (2)


Emprar en el diàleg les convencions que s’utilitzen, tant en l'àmbit oral com en l'escrit.



Fer activitats col•lectives o per parelles arribant a conclusions que puguen ser assumides per tothom.

Corregir qualsevol tipus d’expressió, lingüística i no lingüística, que comporte discriminació per raó de classe, raça, gènere, creences, etc. (4)


Tenir present l’entrevista com a mitjà per a apropar-nos al coneixement dels altres.



Descobrir la interacció de la societat amb el medi ambient i amb els animals.



Superar prejudicis i imatges estereotipades que es manifesten en la llengua.

Evitar qualsevol element de discriminació lingüística manifestat en la llengua, com a reflex del pensament, valorant les aportacions culturals de tota mena que configuren la societat actual. (1)


COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Reconéixer la llengua com a element cultural de gran importància.

Conéixer elements bàsics del llenguatge poètic, com ara la rima o la disposició dels continguts en versos i estrofes, relacionant a la vegada aquests elements amb la cançó, com a


18

tipologia textual que s’hi assembla. (36)

Descobrir la disposició ordenada dels elements en cartells i altres instruments de comunicació.

Memoritzar l’ordre alfabètic. Conéixer i valorar la utilitat de l’ordre alfabètic per a l’ordenació, l’accés i la recuperació de la informació. (27)


Tenir present l'existència de llengües i alfabets i la riquesa que comporten.



19

4. CONTINGUTS4.A ESTRUCTURA

Segon Cicle: Tercer Curs

BLOC 1. Les llengües i els parlants– Consideració del valencià com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle

cultural. Acceptació, també, de la conveniència i la necessitat d’assolir competència en les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.

– Interés per incorporar gradualment el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés d’implicació personal en la recuperació cultural i de normalitat lingüística. Valoració de la normativa com a mitjà per a assolirr aquesta recuperació.

– Interés i respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües i ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Participació activa en interaccions espontànies pròpies de la vida quotidiana i de l’activitat d’aula (conversació,

planificació d’una activitat...) i en altres més formals i dirigides (debats, explicacions...), respectant l’orde espacial, cronològic o lògic en el discurs, amb actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit, amb interés per expressar-se amb entonació i pronunciació adequades; a fi d’arreplegar i intercanviar informació, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar les pròpies opinions o planificar accions conjuntes.

– Coneixement i ús de les estratègies i de les normes per a l’intercanvi comunicatiu com a instrument de comunicació: escoltar amb atenció, exposar de manera clara, respectar el torn de paraula... a través de la participació i les aportacions, el control de la impulsivitat, amb respecte cap al punt de vista dels altres i atenció a les fórmules de cortesia i de relació social.

– Comprensió i producció de textos orals en prosa o en vers, tant de caràcter quotidià com més formal, amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives, procedents dels mitjans de comunicació o d’Internet. Captar el sentit global del text i les idees principals i secundàries, alhora que es reconeixen les idees no explícites i es valoren els continguts transmesos i la utilitat de l’escolta per a adquirir informació i per a aprendre. Ús adequat dels elements lingüístics i no lingüístics: gest, ritme i entonació. Comprensió i expressió de missatges no verbals.

BLOC 3. Llegir i escriure3.1. Comprensió de textos escrits– Comprensió de textos de la vida quotidiana (cartells, horaris, regles, instruccions...) amb una correspondència correcta

entre fonemes i grafies. Comprensió de textos dels mitjans de comunicació social (webs infantils, notícies…), per a buscar informació, amb identificació dels aspectes rellevants i la creació d’una opinió pròpia respecte dels continguts que s’hi exposen.

– Ús d’estratègies per a la comprensió: elaboració i comprovació d’hipòtesis, realització d’inferències d’informació sobre el text a partir dels coneixements i de les experiències prèvies, consulta al diccionari, utilització de mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura) i resum de les idees bàsiques o dels aspectes més destacats dels textos.

– Coneixement funcional dels elements bàsics dels discursos narratius (estructura narrativa lineal, personatges principals i secundaris, missatge de la història, narració en primera i tercera persona…), poètics (longitud dels versos, introducció als recursos expressius bàsics del llenguatge poètic, rima, formació de les estrofes més senzilles i habituals…) i teatrals (divisió del text en escenes, estructura de la història en: plantejament, nus i desenllaç, tipografia diferent per als noms dels personatges, els seus parlaments i les acotacions…) i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la interpretació dels textos.

– Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic: concepte, elements (text i dibuix), vinyeta, globus, onomatopeies... i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la interpretació de les produccions.

20

– Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos expositius i argumentatius i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i a la interpretació dels textos.

– Explicació de sentits figurats i de significats no explícits en els textos, especialment en els dels mitjans de comunicació; adopció d’actituds crítiques elementals cap a les perspectives ideològiques que transmeten.

– Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d’aula i de centre) i de llibres i d’altres fonts d’informació, que ajudaran en la localització de conceptes i temes d’interés per a la formació i l’aprenentatge (diccionaris, fitxes, revistes...). Mostrar respecte per les normes de funcionament d’aquestes fonts, amb la finalitat d’obtenir informació i models per a la composició escrita.

– Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i memorització de textos que contenen jocs lingüístics, fonètics, semàntics o gramaticals, tant de caràcter popular (endevinalles, embarbussaments, acudits, dites...) com cultes (mots encreuats senzills, sopes de lletres, jeroglífics, cal·ligrames...) llegits amb fluïdesa i entonació adequades.

3.2. Composició de textos escrits– Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos (silueta, organització i recursos lingüístics específics) i la seua

aplicació en la comprensió i en la producció. Producció de textos escrits propis de la vida social de l’aula, com a consolidació del sistema lectoescriptor per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, avisos...), d’acord amb les característiques pròpies d’aquests gèneres.

– Composició de textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de comunicació social sobre esdeveniments que resulten significatius, amb especial incidència en la notícia i en les cartes al director, per mitjà de suports de l’àmbit escolar i alguns mitjans de premsa local.

– Producció de textos que utilitzen llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions, tipografia, gràfics...) amb intenció informativa: cartells publicitaris, còmics...

– Ús de les estratègies i normes bàsiques en la producció de textos: planificació, redacció de l’esborrany, i avaluació i revisió del text en el procés d’escriptura per a millorar-lo. Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció.

– Valoració i ús de les normes ortogràfiques (conéixer i usar les correspondències regulars entre so i lletra: r o rr entre vocals, c, g, j, q...); les que regulen l’accentuació gràfica, els signes de puntuació, per mitjà del dictat, d’entre altres tècniques, per a escriure correctament, des del punt de vista ortogràfic, paraules d’ús habitual.

– Atenció en la qualitat, orde, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i els dels altres com a mitjà per a garantir una comunicació fluida, clara, i com a eina de recerca d’expressivitat i de creativitat. Valoració de l’escriptura com a eina de comunicació, font d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà d’organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.

– Iniciació a l’adjectivació com a recurs fonamental en la descripció i a la transposició de textos (dramatització d’un relat, conversió d’un relat en còmic).

– Utilització guiada de programes informàtics de processament de text i dels mitjans informàtics per a la producció de textos senzills amb especial atenció als estils de lletra, títols i subtítols, puntuació…

BLOC 4. Educació Literària – Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral

(rondalles, faules, llegendes, cançons...); adaptacions d’obres clàssiques o mostres de literatura infantil o actual del gènere narratiu (contes, biografies, relats…) i d’altres gèneres (el teatre, el còmic o la poesia), tant en suport escrit com audiovisual.

– Pràctica de diferents tipus d’audició i de lectura d’obres adequades a l’edat i als interessos de l’alumnat: escolta guiada, lectura guiada, lectura personal i silenciosa i lectura en veu alta.

– Foment de la lectura per mitjà d’activitats d’animació que estimulen l’hàbit lector, com ara el contacte amb autors que visiten el centre, les presentacions de llibres adequats a l’edat de l’alumnat o la recollida d’informació de les portades de publicacions diverses, que promoguen la formació de criteris i gustos personals. Iniciació al coneixement actiu de la biblioteca del centre. Valoració del text literari com a font de plaer, de joc, d’entreteniment, de coneixement d’altres mons, temps i cultures, d’aprenentatge i com a mitjà d’organitzar-se i de resoldre problemes de la vida quotidiana.

– Producció de textos d’intenció literària per a comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim o records (narracions, poemes, diàlegs escenificats, descripcions, còmics, redaccions...), a partir de l’exploració de les possibilitats

21

expressives de la llengua per mitjà de l’observació i de l’anàlisi de textos models (com històries o contes narrats per la professora o professor) i de l’ajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.

BLOC 5. Coneixement de la llengua– Reconeixement de les diferències entre llengua oral i escrita i dels elements del context que ens porten a emprar l’una

o l’altra. Exploració de seqüències textuals per a localitzar les marques lingüístiques que representen els elements del context. Identificació dels registres més adequats per a cada situació comunicativa, siga formal o informal. Identificació dels components de la situació comunicativa.

– Exploració d’enunciats, frases i seqüències textuals per a identificar les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives senzilles i per a descobrir les formes i marques lingüístiques que s’adopten en cada acte de parla. Tot això amb la finalitat de millorar la comprensió i la composició.

– Consideració de la coherència i la cohesió textual (addició, causa, oposició, contradicció…) com imprescindibles per a l’organització del discurs. Reconeixement de l’estructura textual dels textos més habituals. Descobriment dels recursos lingüístics bàsics per a mantindre el referent i fer progressar el tema, especialment la inserció i coordinació d’oracions.

– Coneixement i identificació de les principals normes ortogràfiques i de les estructures i els mecnaismes lèxics, ortogràfics i sintàctics principals.

– Explicitació de coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Ús i definició intuïtiva de la terminologia següent en les activitats d’interpretació i producció: Enunciat, paraula i síl·laba. Classes de paraules: nom, verb, adjectiu qualificatiu, article i pronom personal. Classes de noms: propis, comuns, individuals, col•lectius i gentilicis. Gènere: masculí i femení. Número: singular i plural. Determinants: article i quantificadors. Verb: temps (present, passat i futur d’indicatiu).

– Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques. Descobriment i noves incorporacions. Aplicació d’aquests coneixements a la pròpia producció discursiva.

– Exploració de l’estructura morfològica de les paraules, per a descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió, la composició i la derivació així com en el significat (sinònims i antònims): les marques que representen el femení i el plural i l’estructura de les paraules (l’arrel, els prefixos i els sufixos). Augmentatius i diminutius. Paraules simples i compostes; primitives i derivades.

– Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració com a unitat de significat. Manipulació d’oracions senzilles per a identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat).

– Ampliació del domini del vocabulari a través de l’aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col·lectiva i l’ús eficaç del diccionari. L’ordenació alfabètica de paraules.

– Comparació, manipulació (per mitjà d’ampliacions, supressions, annexions o coordinacions) i transformació d’estructures sintàctiques elementals i de frases o enunciats per a observar la seua equivalència semàntica o possibles canvis de significat, per a millorar la composició escrita i per a explorar les possibilitats d’usar diferents enllaços (addició, causa, oposició i contradicció).

– Observació i anàlisi de descripcions senzilles: l’adjectiu qualificatiu. Funcions. Pràctica de l’adjectivació com a recurs fonamental en la descripció. La concordança de gènere i nombre.

– Descobriment de com funciona la llengua a partir de l’observació i manipulació d’enunciats o textos senzills. Formulació i comprovació d’hipòtesis per a identificar estructures morfològiques i sintàctiques simples en la parla habitual i en les expressions més usuals.

– Pràctica constant de la pronunciació correcta de certs elements (consonants sonores, emmudiments...) relacionant-los amb la seua realització gràfica.

– Observació de semblances i diferències en valencià i en castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.– Valoració de la reflexió sobre la llengua com a mitjà d’enriquiment dels recursos lingüístics personals en l’èxit d’una

bona comprensió i d’una expressió correcta, apropiada i genuïna. Acceptació, respecte i valoració positiva de les normes i convencions lingüístiques bàsiques.

22

BLOC 6. La llengua com a instrument d'aprenentatge– Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de caràcter més formal, per a aprendre i per

a informar-se. Participació com a oient i com a ponent en situacions d’aula per a la construcció del coneixement:treballs en grup, posades en comú,explicacions de la mestra o el mestre.

– Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per a aprendre i per a accedir a informacions i experiències d’altres persones. Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d’obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants. Comprensió, identificació,classificació i comparació de la informació seleccionada.

– Comprensió de textos de l’àmbit escolar, produïts amb finalitat didàctica o d’ús social (fullets, descripcions, instruccions i explicacions), per a aprendre i per a informar-se, i de la utilització de la comparació, la classificació, la identificació i la interpretació dels coneixements i de les informacions per a ampliar els aprenentatges.

– Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i de la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d’aula i de centre), de forma que es mostre respecte per les seues normes de funcionament, amb la finalitat d’obtenir informació i models per a la composició escrita. Ús d’estratègies per a la localització de la informació continguda en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, llibres de divulgació…) i reestructuració de la informació localitzada per mitjà de notes, esquemes, resums, mapes conceptuals,croquis i frases mnemotècniques.

– Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a eina de comunicació, font d’informació i d’aprenentatge. Interés pels textos escrits com a mitjà de comunicació d’experiències i de regulació de la convivència. Coneixement de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic (qüestionaris, resums, informes, descripcions, explicacions…) i aplicació d’aquests coneixements a la seua comprensió.

– Producció guiada de treballs relacionats amb l’àmbit escolar per a organitzar informació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, treballs monogràfics, explicacions d’experiments ...).

SEGON CICLE: QUART CURS

BLOC 1. Les llengües i els parlants – Consideració del valencià com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle

necessari de cultura. Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com una manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa.

– Coneixement de les llengües d’Espanya, la seua localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant d’esta riquesa lingüística, de forma que s’eviten els prejudicis sobre les llengües i els seus parlants.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Participació activa en interaccions espontànies pròpies de la vida quotidiana i de l’activitat d’aula (conversació,

planificació d’una activitat...) i en altres més formals i dirigides (consell de classe, assemblees, debats, entrevistes, explicacions...), respectant l’orde espacial, cronològic o lògic en el discurs, amb actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit, amb interés per expressar-se amb entonació i pronunciació adequades; a fi d’arreplegar i intercanviar informació, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar les pròpies opinions o planificar accions conjuntes.

– Coneixement i ús de les estratègies i de les normes per a l’intercanvi comunicatiu com a instrument de comunicació: escolta atenta, exposició clara i respecte del torn de paraula; a través de la participació i les aportacions, el control de la impulsivitat, amb respecte amb les sensacions, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres, amb atenció a les fórmules de cortesia i de relació social.

– Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives, procedents dels mitjans de comunicació o d’Internet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries, alhora que es reconeixen les idees no explícites i es valoren els continguts transmesos.

– Comprensió i producció de textos orals, en prosa o en vers, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com de caràcter més formal (narracions d’experiències personals, resums orals de textos, exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per a aprendre i per a informar-se.

– Ús adequat dels elements lingüístics i no lingüístics en les produccions orals: gest, ritme i entonació. Comprensió i expressió de missatges verbals no verbals.

23

BLOC 3. Llegir i escriure3.1 Comprensió de textos escrits– Comprensió de textos de la vida quotidiana amb una correspondència correcta entre fonemes i grafies (cartells,

horaris, reglaments senzills, regles de joc, catàlegs, fullets d’instruccions, receptes...) i dels mitjans de comunicació social (webs infantils, cartes al director…), per a buscar informació, amb identificació dels aspectes rellevants i la creació d’una opinió pròpia respecte dels continguts exposats en cada un dels textos.

– Ús d’estratègies per a la comprensió: elaboració i comprovació d’hipòtesis, realització d’inferències d’informació sobre el text a partir dels coneixements i de les experiències prèvies,consulta al diccionari, utilització de mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura) i resum de les idees bàsiques dels textos llegits o dels aspectes més destacats.

– Coneixement funcional dels elements bàsics dels discursos narratius (estructura narrativa lineal, personatges principals i secundaris, missatge de la història, narració en primera i tercera persona…), poètics (longitud dels versos, introducció als recursos expressius bàsics del llenguatge poètic, rima, formació de les estrofes més senzilles i habituals…) i teatrals (divisió del text en escenes, estructura de la història en: plantejament, nus i desenllaç, tipografia diferent per als noms dels personatges, els seus parlaments i les acotacions…) i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la interpretació dels textos.

– Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic: concepte, elements (text i dibuix), vinyeta, globus, onomatopeies... i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la interpretació de les produccions.

– Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos expositius i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i a la interpretació dels textos.

– Explicació de sentits figurats i de significats no explícits en els textos, especialment en els dels mitjans de comunicació; adopció d’actituds crítiques elementals cap a les perspectives ideològiques que transmeten. Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d’aula i de centre), i mostrar respecte per les normes de funcionament, amb la finalitat d’obtenir informació i models per a la composició escrita.

– Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i memorització de textos que contenen jocs lingüístics, fonètics, semàntics o gramaticals, tant de caràcter popular (acudits, dites...) com cultes (mots encreuats senzills, sopes de lletres, jeroglífics, cal·ligrames...) llegits amb fluïdesa i entonació adequades.

– Utilització dirigida de llibres i diferents fonts d’informació que ajudaran en la localització de conceptes i temes d’interés per a la formació i l’aprenentatge (diccionaris d’imatges, fitxes d’ortografia, llibres de divulgació, revistes…).

3.2 Composició de textos escrits– Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos (silueta, organització i recursos lingüístics específics) i la seua

aplicació en la comprensió i en la producció.– Producció de textos escrits propis de la vida social de l’aula, com a consolidació del sistema lectoescriptor per a

comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, avisos, sol•licituds...), d’acord amb les característiques pròpies d’aquests gèneres. Composició de textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de comunicació social sobre esdeveniments que resulten significatius, per mitjà de suports de l’àmbit escolar i alguns mitjans de premsa local.

– Producció de textos que utilitzen llenguatge verbal i no verbal (il•lustracions, tipografia, gràfics...) amb intenció informativa: cartells publicitaris, còmics... Ús de les estratègies i normes bàsiques en la producció de textos: planificació (funció comunicativa i del destinatari, selecció de la informació rellevant, del tipus de text, de l’estructura del contingut...), redacció de l’esborrany, i avaluació i revisió del text en el procés d’escriptura per a millorar-lo.

– Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció.

– Valoració i ús de les normes ortogràfiques (conéixer i usar les correspondències regulars entre so i lletra: r o rr entre vocals, c, ç, j, dígrafs...); les que regulen l’accentuació gràfica, l’apòstrof, els signes de puntuació i l’accentuació de paraules freqüents, per mitjà del dictat, d’entre altres tècniques, per a escriure correctament, des del punt de vista ortogràfic, paraules d’ús habitual.

– Atenció en la qualitat, orde, cal•ligrafia i presentació dels textos propis i els dels altres com a mitjà per a garantir una comunicació fluida, clara, i com a eina de recerca d’expressivitat i de creativitat. Valoració de l’escriptura com a eina

24

de comunicació, font d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà d’organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.

– Iniciació a l’adjectivació com a recurs fonamental en la descripció i a la transposició de textos (dramatització d’un relat, conversió d’un relat en còmic, recitació d’un poema amb acompanyament musical).

– Utilització guiada de programes informàtics de processament de text i dels mitjans informàtics per a la producció de textos senzills amb especial atenció als estils de lletra, títols i subtítols, puntuació…

Manipulació de procediments per a l’obtenció directa d’informació: participació en entrevistes i enquestes.

BLOC 4. Educació Literària – Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral

(rondalles, faules, contalles, llegendes, cançons, auques, retafiles...); adaptacions d’obres clàssiques o mostres de literatura infantil o actual del gènere narratiu (contes, biografies, relats…) i d’altres gèneres (el teatre, el còmic o la poesia), tant en suport escrit com audiovisual.

– Foment de la lectura per mitjà d’activitats d’animació que estimulen l’hàbit lector, com ara, el contacte amb autors que visiten el centre, les presentacions de llibres adequats a l’edat de l’alumnat o la recollida d’informació de les portades de publicacions diverses, que promoguen la formació de criteris i gustos personals. Iniciació al coneixement actiu de la biblioteca del centre i participació en activitats literàries (premis, murals, col•loquis amb autors...) en l’aula i en el centre.

– Audició, comprensió i memorització de diferents textos, recitació de poemes, dramatització de textos teatrals adequats a l’edat i de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l’entonació adequades. Dramatització de textos literaris no teatrals adequats a l’edat i de produccions pròpies.

– Producció de textos d’intenció literària per a comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim o records (narracions, poemes, diàlegs escenificats, descripcions, còmics, redaccions...), a partir de l’exploració de les possibilitats expressives de la llengua per mitjà de l’observació i de l’anàlisi de textos models (com històries o contes narrats per la professora o professor) i de l’ajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.

– Reflexió i explicitació dels aprenentatges extraliteraris que s’adquireixen a través de la lectura: interrelació de les experiències exposades amb les pròpies del lector i manifestació de l’opinió personal sobre l’anàlisi i crítica dels missatges i valors transmesos pels textos.

BLOC 5. Coneixement de la llengua– Reconeixement de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. Reconeixement de les diferències

entre llengua oral i escrita i dels registres més adequats per a cada situació. Anàlisi de la situació comunicativa i identificació dels seus components. Reconeixement dels elements del context comunicatiu com a factors que incideixen en la selecció de les formes orals o escrites de l’intercanvi comunicatiu.

– Observació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa i exploració d’enunciats, frases i seqüències textuals per a identificar les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives senzilles i per a descobrir les formes i marques lingüístiques que s’adopten en cada acte de parla.

– Consideració de la coherència i la cohesió textual (addició, causa, oposició, contradicció…) com imprescindibles per a l’organització del discurs. Reconeixement de l’estructura textual dels textos més habituals.

– Coneixement de les normes bàsiques de l’ortografia apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Aplicació de les regles ortogràfiques bàsiques en les paraules d’ús freqüent. Ús dels principals signes de puntuació. Preocupació per consultar dubtes i paraules d’ortografia difícil.

– Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l’anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinació de pronoms, l’el•lipsi, la inserció, supressió, canvi d’orde, segmentació. Sistematització de les observacions realitzades.

– Explicitació de coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Ús i definició intuïtiva de la terminologia següent en les activitats d’interpretació i producció: Enunciat, paraula i síl•laba. Classes de paraules: nom, verb, adjectiu qualificatiu, article i pronom personal. Classes de noms: propis, comuns, individuals i col•lectius. Gènere: masculí i femení. Número: singular i plural.

25

Determinants: article i quantificadors. Verb: temps (present, passat i futur d’indicatiu). Tipus d’enunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu.

– Exploració de l’estructura morfològica de les paraules, per a descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió, la composició i la derivació així com en el significat (sinònims i antònims): les marques que representen el femení i el plural i l’estructura de les paraules (l’arrel, els prefixos i els sufixos). Augmentatius i diminutius. Paraules simples i compostes; primitives i derivades.

– Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració com a unitat de significat. Manipulació d’oracions senzilles per a identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat) i descobrir alguns papers semàntics del subjecte (agent i pacient).

– Ampliació del domini del vocabulari a través de l’aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col•lectiva i l’ús eficaç del diccionari. L’ordenació alfabètica de paraules. Comparació, manipulació (per mitjà d’ampliacions, supressions, annexions o coordinacions) i transformació d’estructures sintàctiques elementals i de frases o enunciats per a observar la seua equivalència semàntica o possibles canvis de significat, per a millorar la composició escrita i per a explorar les possibilitats d’usar diferents enllaços (addició, causa, oposició i contradicció).

– Observació i anàlisi de descripcions senzilles: l’adjectiu qualificatiu. Funcions. Pràctica de l’adjectivació com a recurs fonamental en la descripció. La concordança de gènere i nombre.

– Observació de l’articulació de les paraules i dels fenòmens sil•làbics. La síl•laba tònica i àtona. Paraules tòniques i paraules àtones. Classificació de paraules segons la posició de la síl•laba tònica. Observació de les normes d’accentuació gràfica en paraules agudes, planes i esdrúixoles. La dièresi en casos usuals.

– Adquisició i automatització de formes genuïnes que fa falta preservar: ús dels pronoms adverbials en i hi, haver de + infinitiu per a indicar obligació.

– Valoració de la reflexió sobre la llengua com a mitjà d’enriquiment dels recursos lingüístics personals en l’èxit d’una bona comprensió i d’una expressió correcta, apropiada i genuïna. Acceptació, respecte i valoració positiva de les normes i convencions lingüístiques bàsiques.

BLOC 6. La llengua com a instrument d'aprenentatge– Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de caràcter més formal, per a aprendre i per a

informar-se. Participació com a oient i com a ponent en situacions d’aula per a la construcció del coneixement:treballs en grup, posades en comú,explicacions de la mestra o el mestre.

– Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per a aprendre i per a accedir a informacions i experiències d’altres persones. Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d’obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants. Comprensió, identificació,classificació i comparació de la informació seleccionada. Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i de la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques.

– Pràctica i aplicació de les estratègies adequades en una exposició oral formal (salutació, exposició i conclusió) amb ajuda d’un guió. Coneixement de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic (qüestionaris, resums, informes, descripcions, explicacions…) i aplicació d’aquests coneixements a la seua comprensió.

– Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a eina de comunicació, font d’informació i d’aprenentatge.

26

4. CONTINGUTS4.B CLASSIFICACIÓ

TERCER CURS

UNITAT 1. LES TRES GERMANES

LecturaText narratiu: conte

Després de llegir• Comprensió literal, interpretativa i profunda.

Lèxic• Diminutius• Memorització de l'alfabet

Comprensió i expressió oral• Audició d'una narració• Conversa seguint un guió

Gramàtica• La frase

Ortografia• x/tx/ig/g• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d'un conte seguint un model

BIBLIOTECA• Foment de la lectura.• La fitxa bibliogràfica• Comentari comú de l'audició d'una narració

UNITAT 2.ELS CUCS DE SEDA

LecturaUnitat interdisciplinar

Després de llegir• Recerca d'informació• Relació d'informació amb altres tipus de coneixement

Lèxic• Camp semàntic: el teixit.• Deducció del significat d'expressions i paraules.

Comprensió i expressió oral

27

• Participació en una assemblea• Producció d'un text argumentatiu• Comprensió d'un text explicatiu

Gramàtica• Organització d'un mural

Ortografia• Reconeixement del valor social de l'ortografia per a comunicar-se amb els altres

Expressió escrita• Escriptura d'un mural

UNITAT 3. JOC DEL GOS MAGNÈTIC

LecturaText instructiu

Després de llegir• El text instructiu: característiques

Lèxic• Diminutius i augmentatius• Ordenació alfabètica (1a lletra)

Comprensió i expressió oral• Audició d’un text instructiu.• Lectura i interpretació d’ordres

Gramàtica• Frases: enunciatives, exclamatives i interrogatives

Ortografia• Majúscules• r/rr• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d'un text instructiu a partir d’una imatge

UNITAT 4. EL RECOL·LECTOR DE COCOS

LecturaText narratiu: conte d’una altra cultura

Després de llegir• Valoració de la diversitat lingüística i cultural• Ordenació d’un resum

Lèxic• Sinònims i antònims• Ordenació alfabètica (2a lletra)

Comprensió i expressió oral

28

• Diversitat lingüística: les salutacions• Audició d’un conte i conscienciació de la diversitat cultural

Gramàtica• Subjecte i predicat: concepte i concordança

Ortografia• c/qu/q• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d'una narració: creació i estructura

UNITAT 5. LA LULÚ VOL QUE RESPECTEN...

LecturaText dialogat: còmic

Després de llegir• Quadres d’informació • Interpretació d’imatges i d’expressions de personatges

Lèxic• Onomatopeies• També i tampoc• Ordenació alfabètica (3a lletra)

Comprensió i expressió oral• Lectura expressiva d’un còmic• Situació i intenció comunicativa• Diversitat lingüística: agraïments

Gramàtica• Noms comuns i noms propis

Ortografia• Majúscula en noms propis, a començament d’un text i després de punt

Expressió escrita• Interpretació de vinyetes i escriptura de bafarades d’un còmic

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1R TRIMESTREREVISEM EL QUE HEM APRÉS 1R TRIMESTRE

UNITAT 6. ELS TRES JUTGES

LecturaText dialogat: teatre

Després de llegir• El guió teatral• Resum a partir d’un esquema

Lèxic• Camp semàntic: la personalitat• Usos del diccionari

29

Comprensió i expressió oral• La lliçó de contes de cultures diverses• La representació teatral

Gramàtica• L’infinitiu

Ortografia• g/gu• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d'un diàleg entre dos interlocutors

CONFERÈNCIA

Després de llegir• Lectura de recursos informatius

Lèxic• Vocabulari específic

Comprensió i expressió oral• Audició i exposició d’una conferència

Gramàtica• Escriptura de frases

Ortografia• Correcció ortogràfica

Expressió escrita• Escriptura d'un guió

UNITAT 7EL GOS PERDUT


Després de llegir• Valoració i recerca d'informació

Lèxic• Camp semàntic: els gossos• Deducció de lèxic pel context

Comprensió i expressió oral• Participació d'una conversa dirigida• Anàlisi d'un anunci

Gramàtica• Organització de la informació d'un text

30

Ortografia• Valoració de l'ortografia per a comunicar-se

Expressió escrita• Escriptura d'un rètol informatiu

UNITAT 8. UN MONSTRE DE CAP COLOR

LecturaText descriptiu en una narració

Després de llegir• Activació de coneixements previs• Llistes d’informació

Lèxic• Formació de contraris amb in-• Polisèmia

Comprensió i expressió oral• Audició d’un conte• Conversa amb guió i treball de l’argumentació

Gramàtica• L’adjectiu• Concordança

Ortografia• -ava/-aven• Hi havia• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d'un text descriptiu amb ajuda de llistes

UNITAT 9. NOTÍCIES

LecturaText informatiu: la notícia

Després de llegir• La notícia: característiques• Causes i conseqüències

Lèxic• Camp semàntic: els animals• Paraula guia del diccionari

Comprensió i expressió oral• Audició d’una descripció• Lectura en veu alta: les pauses

Gramàtica• El gènere• Concordança

31

Ortografia• Discriminació auditiva s/z• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d’una notícia seguint l’estructura treballada

UNITAT 10. LA FABRICACIÓ DEL PAPER

LecturaText expositiu

Després de llegir• Comprensió d’un text acompanyat d’imatges• Ordenació d’un resum

Lèxic• Gentilicis• Recerca de verbs al diccionari

Comprensió i expressió oral• Audició d’una notícia• Lectura poètica expressiva

Gramàtica• El nombre

Ortografia• Formació de plurals: ca/ques i ga/gues• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d'un text expositiu amb l’ajuda d’un esquema amb imatges

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2N TRIMESTREREVISEM EL QUE HEM APRÉS 2N TRIMESTRE

UNITAT 11. LLEGIM POEMES I ENDIVINALLES

LecturaText poètic

Després de llegir• El text poètic: la comparació i la personificació

Lèxic• Mots compostos• Recerca d’adjectius i noms en el diccionari.

Comprensió i expressió oral• Audició d’endevinalles i embarbussaments• Elaboració de comparacions

Gramàtica• Complements del nom

32

Ortografia• s/ss• Grafies de la s sorda• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d'un poema o d’una endevinalla amb un model

UNITAT 12.FEM UN ESPECTACLE DE MÀGIA


Després de llegir• Comprensió de textos instructius amb imatges

Lèxic• Camp semàntic: màgia• Formes geomètriques

Comprensió i expressió oral• Audició: la presentació d’un espectacle• Discussió d’un projecte col·lectiu

Gramàtica• Consciència social de la correcció ortogràfica

Ortografia• Consciència social de la correcció gramatical

Expressió escrita• Escriptura d'un cartell

UNITAT 13. BONA NIT I BONA HORA


Després de llegir• Inferència de la informació no escrita en un text • Identificació amb els personatges

Lèxic• Expressions • Informació que proporciona el diccionari

Comprensió i expressió oral• Representació i audició de converses telefòniques

Gramàtica• Els temps verbals• Marcadors temporals

Ortografia• j/g• Dictat

33

Expressió escrita• Escriptura del nus i el desenllaç d’un conte

UNITAT 14. T’HAS TRENCAT UN BRAÇ O UNA CAMA?

LecturaText conversacional

Després de llegir• Relació de textos amb personatges• Anàlisi d’estructures de textos

Lèxic• Camp semàntic: el cos• Mots primitius i derivats

Comprensió i expressió oral• Deducció de relacions a partir d’una audició• Relat oral d’experiències

Gramàtica• Ampliació sintàctica de la frase

Ortografia• br/bl• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d'una experiència personal amb ajuda de textos

UNITAT 15. EL NOSTRE FANTASMA PARTICULAT

LecturaText narratiu: fet viscut

Després de llegir• Comprensió literal i interpretativa• Ordenació de les parts de la narració

Lèxic• Parts del dia• Expressions i frases fetes

Comprensió i expressió oral• Comprensió de textos conversacionals • Expressió d'experiències• Participació en un joc lingüístic oral

Gramàtica• Complements de temps

34

Ortografia• Repàs de coneixements previs• Dictat

Expressió escrita• Escriptura del desenllaç d'una història

ERES UN BON LECTOR?• Foment de la lectura• Hàbits de lectura


QUART CURS

UNITAT 1.HOLA, DIARI

LecturaText narratiu: diari personal

Després de llegir• Reflexió sobre la lectura i les diferències entre persones• Idees principals d'un text

Lèxic• Comparacions• Salutacions i comiats• Diversitat lingüística

Comprensió i expressió oral• Audició d'una descripció• Lectura expressiva• Conversa seguint un guió

Gramàtica• El gènere i el nombre dels noms i adjectius

Ortografia• Coma enumerativa• Els dígrafs• Dictat

Expressió escrita• Escriptura de descripcions de persones• Escriptura d'un diari personal

BIBLIOTECA

35

• Reflexió sobre els usos dels llibres • La fitxa bibliogràfica• Foment de la lectura• Consells per a la tria de llibres

UNITAT 2.UNA CACERA SINGULAR


Després de llegir• L'empatia amb els personatges• Problemes i solucions en una narració

Lèxic• Comparacions i metàfores• Contraris amb des-

Comprensió i expressió oral• Recursos comunicatius verbals i no verbals

Gramàtica• Tipus de frases: modalitat

Ortografia• Els diftongs decreixents• Dígrafs tx/ig• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d’una narració a partir d’un model, estructurant l'inici, el nus i el desenllaç

UNITAT 3. LA SOPA D’ALL

LecturaText dialogat: còmic

Després de llegir• Recursos del còmic: bafarades i expressió dels personatges

Lèxic• Precisió lèxica• Consulta de noms al diccionari

Comprensió i expressió oral• Lectura actuada• Funcions i intencions comunicatives

Gramàtica• Subjecte i predicat• Concordança

Ortografia• Els diftongs creixents• r/rr• Dictat

36

Expressió escrita• Escriptura d’una narració a partir d’un còmic

UNITAT 4. EL CAMÍ QUE ES VA PERDRE

LecturaText descriptiu dins d'una narració

Després de llegir• Lectura selectiva• La personificació

Lèxic• Sinònims• Adjectivació i cerca d’adjectius al diccionari

Comprensió i expressió oral• Lectura rítmica d'un poema• Audició d'un conte i creació en grup d'un de semblant

Gramàtica• El paràgraf• El punt i a part

Ortografia• Apòstrof i article contracte• Paraules acabades en –nt• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d’un text descriptiu creat a partir d’un model

UNITAT 5. EL PARDAL FERIT

LecturaUnitat interdisciplinària: fitxa científica

Després de llegir• Aplicació de coneixements d'altres àrees• Recerca en Internet

Lèxic• Lèxic: les aus

Comprensió i expressió oral• Comprensió de converses• Comprensió d'un text expositiu

Gramàtica• Connectors temporals

Ortografia• Estratègies per a revisar l'ortografia i la puntuació d'un escrit

Expressió escrita• Escriptura d’un reportatge

37


UNITAT 6. LA BRUIXA DE L’HIVERN

LecturaText narratiu: conte d'una altra cultura

Després de llegir• Resum d'un conte a partir de l'estructura (inici, nus i desenllaç)• Valoració de la diversitat cultural

Lèxic• Comparacions i metàfores• Famílies de paraules i sinònims

Comprensió i expressió oral• Audició i explicació ordenada d'un conte• Audició i selecció de la informació sobre un altre país

Gramàtica• El subjecte i el predicat

Ortografia• Posició síl·laba tònica• La lletra h• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d’un conte a partir de suggeriments estructuradors

CONFERÈNCIA

Després de llegir• Selecció de la informació

Lèxic• Vocabulari específic

Comprensió i expressió oral• Audició i exposició d’una conferència

Gramàtica• La correcció gramatical

Ortografia• La correcció ortogràfica

Expressió escrita• Escriptura d’una conferència

UNITAT 7. CARES ATERRIDORES

LecturaText instructiu: instruccions per a maquillar

38

Després de llegir' • Comprensió d'unes instruccions

• Funció del text instructiu

Lèxic• Mots primitius i derivats • Cerca de verbs al diccionari

Comprensió i expressió oral• Audició i emissió d’ordres• Lectura expressiva d’un poema

Gramàtica• L’imperatiu• Haver de

Ortografia• L'accentuació• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d’una recepta de cuina a partir d’un model

UNITAT 8. FEM TEATRE

LecturaUnitat interdisciplinària: text teatral

Després de llegir• Comprensió i anàlisi dels elements d'una obra teatral

Lèxic• Paraules i expressions que es desconeixen. Consulta del diccionari

Comprensió i expressió oral• Onomatopeies• Lectura adequada de diàlegs en veu alta• Assemblea i assaig del text teatral

Gramàtica• Correcció gramatical en els guions de planificació

Ortografia• Signes de puntuació

Expressió escrita• Preparació i escriptura d'un programa de mà d'una obra teatral

UNITAT 9. ESTIMAT BALDOVINO

LecturaText narratiu: cartes

Després de llegir• Quadres d'infornació• La comunicació

39

Lèxic• Parts d'una carta• Superlatius

Comprensió i expressió oral• Comprensió d’ordres seqüenciades• Improvisació d’un paper

Gramàtica• Frases de relatiu

Ortografia• Guions en el diàleg• x/ig/tx• Dictat

Expressió escrita• Escriptura de cartes i correus electrònics

UNITAT 10. LA TIA CULLERETA


Després de llegir• Comprensió interpretativa• Estructura interna del text

Lèxic• Comparacions i diminutius• Lèxic de la cuina

Comprensió i expressió oral• Comprensió d’un conte• Producció d'ordres i instruccions• Descripció oral d'una imatge

Gramàtica• Oracions exclamatives i imperatives

Ortografia• x/ix o tx/ig

Expressió escrita• Escriptura d'un conte fantàstic

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2N TRIMESTREREVISEM EL QUE HEM APRÉS 2N TRIMESTRE

UNITAT 11. L’AUCA DE LA BIBLIOTECA

LecturaText poètic: l'auca

40

Després de llegir• Comprensió d'una auca• Explicació concisa d'una imatge

Lèxic• Camp semàntic: els oficis, els llibres.

Comprensió i expressió oral• Audició de varietats dialectals• Presentació d'un llibre

Gramàtica• Els connectors perquè i però

Ortografia• Normes d’accentuació (I)• l·l• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d’una auca

UNITAT 12. ELS MOSQUITS

LecturaText expositiu: lectura científica

Després de llegir• Quadres d'informació• Relació del text amb experiències viscudes

Lèxic• Famílies de paraules• Definicions del diccionari

Comprensió i expressió oral• Anàlisi oral de notícies i anuncis publicitaris

Gramàtica• Els temps verbals• Les formes del passat

Ortografia• Normes d'accentuació (II)• s/z• Dictat

Expressió escrita• Descripció d'un experiment

UNITAT 13. JOANA RASPALL

LecturaText conversacional: l'entrevista

Després de llegir• Comprensió de la informació que proporciona una entrevista

41

Lèxic• Abreviatures del diccionari• Tipus de diccionari

Comprensió i expressió oral• Audició d'entrevistes• Preparació de preguntes

Gramàtica• Complements del verb

Ortografia• b/v• Dictat

Expressió escrita• Preparació d’una entrevista

UNITAT 14. LES BOSSETES D'OLOR

LecturaUnitat interdisciplinària: com fer bossetes d'olor

Després de llegir• Aplicació de coneixements diversos• Recerca d'informacio específica

Lèxic• Lèxic: les plantes aromàtiques• La derivació

Comprensió i expressió oral• Relació text-situació comunicativa• Justificació d'un enunciat matemàtic

Gramàtica• Signes de puntuació

Ortografia• Funcionalitat de l'ortografia• Dificultats ortogràfiques

Expressió escrita• Escriptura d'una invitació• Escriptura d'un text explicatiu

UNITAT 15. LA RABOSA I ELS VENEDORS DE PEIX

LecturaText narratiu: la rondalla clàssica

Després de llegir• Recreació mental de la lectura• Resum

Lèxic

42

• Precisió lèxica• Informació del diccionari

Comprensió i expressió oral• Audició i anàlisi de faules

Gramàtica• Frases subordinades temporals

Ortografia• s/ ss/ c/ ç• Dictat

Expressió escrita• Escriptura d’un diàleg dins d’una narració

BIBLIOTECA• Gustos en la lectura

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 3R TRIMESTREREVISEM EL QUE HEM APRÉS 3R TRIMESTRE.

43

5. UNITATS DIDÀCTIQUESS5. A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

TERCER CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA 1– Lectura d'un conte després d'analitzar-ne les imatges i el títol. – Comprensió del conte responent preguntes sobre el contingut. – Formació de frases amb mots clau del text i combinació per obtenir-ne un resum. – Lèxic i semàntica: Identificació del sentit de diverses expressions, del mot enfilar i dels mots amb què s'anomena la bruixa del conte. – Lèxic: Formació de diminutius de paraules.– Memorització de l'alfabet mitjançant un poema.– Audició d'un text posant atenció a la informació necessària per comentar-lo després. – Joc de paraules seguint l'ordre alfabètic i tenint en compte la semàntica dels mots.– Conversa sobre la por seguint un guió determinat. – Elaboració d'un mural per recollir-hi possibles temes de conversa al llarg del curs.– La frase: identificació i formació de frases d'estructura correcta.– Ortografia: consolidació del so i de l'ús de les grafies x, tx, ig i g deduint-ne la norma i completant activitats de caire divers.– Preparació, elaboració i repàs d'un dictat.– Preparació i escriptura d'un text dialogat a partir d'un model.

TEMA 2

– Treball de l'expressió oral comentant una imatge col·lectivament. – Audició d'una conversa per extraure'n la informació més rellevant.– L'argumentació i l'assoliment d'acords.– La planificació de treballs col·lectius i individuals.– Busca d'informació en la biblioteca.– Constatació dels diversos apartats temàtics d'una biblioteca.– Induir la tipologia textual d'un text a partir del títol i la lectura.– Comprensió lectora: resposta a preguntes sobre el contingut de textos.– Comprensió lectora: tria de la seqüència d'imatges més adients a un text.– El lèxic relatiu al procés de fabricació de la seda i la llana.– Observació d'un mural i de la seua estructura.– Estructuració i elaboració d'un mural a partir de la informació recollida.– Aplicació de síntesi i concreció en l'escriptura de textos i en la informació del mural.– Consolidació de l'ortografia dels mots amb l'escriptura.

TEMA 3

– Observació i comentari de l'estructura d'un text instructiu i deducció de significats de mots a partir d'imatges. – Lectura de les instruccions del joc del gos magnètic i preparació del material per jugar-hi.– Tipologia textual: anàlisi de l'estructura d'un poema, d'un text instructiu i d'una carta.

44

– Relació de frases instructives amb la imatge corresponent. – Treball de l'expressió escrita justificant els materials adequats a una manualitat.– Lèxic: Formació de diminutius i augmentatius de paraules. El lèxic de les parts d'un gos.– Deducció del sentit d'un mot polisèmic a partir del context.– Ordenació alfabètica de paraules.– Identificació d'un diccionari en imatges.– Treball de la comprensió i l'expressió orals: audició d'unes instruccions i lectura expressiva d'ordres i instruccions.– Discriminació i classificació de frases enunciatives, exclamatives i interrogatives.– Pràctica de l'ús de la majúscula i deducció de la norma.– Ortografia. El so [r] i les grafies r i rr: deducció de la norma i compleció de paraules.– Preparació, elaboració i repàs d'un dictat.– Preparació i escriptura d'un text instructiu a partir d'un model.

TEMA 4

– Lectura d'un conte després d'analitzar-ne les imatges i el títol. – Conversa sobre el país d'origen del conte llegit i sobre el propi país.– Resposta de preguntes a partir del contingut d’un text.– Relació de personatges del conte amb la seua qualitat.– Ordenació de frases per obtenir un resum del conte.– Identificació del refrany que més s'adiu amb la lliçó que s'extrau del conte.– Lèxic: treball dels sinònims i els antònims amb la compleció de diverses activitats.– Ordenació alfabètica de mots que comencen per la mateixa lletra.– Busca en el diccionari de paraules que hi hagen abans i després d'una paraula donada.– Audició de salutacions en altres llengües i reconeixement de la més semblant al valencià.– Audició d'un conte i ordenació de les vinyetes que el representen.– Busca de contes d'altres països en biblioteques o Internet i explicació als companys.– Relació del subjecte i el predicat de frases.– Escriptura de frases amb subjecte i predicat.– Ortografia: consolidació del so i de l'ús de les grafies c, qu i q i de les síl·labes ce i ci deduint-ne la norma i completant activitats de caire divers.– Preparació, elaboració i repàs d'un dictat.– Escriptura d'un conte a partir d'una situació suggerida.

TEMA 5

– Lectura d'un còmic després d'analitzar-ne les imatges i el títol. – Compleció d'un quadre que permeta sintetitzar l'argument del còmic.– Interpretació de convencions de còmic i de les frases que pronuncia cada personatge.– Deducció del sentit de mots del text a partir del context.– Identificació de la frase que resumeix millor el final del còmic.– Treball del lèxic dels objectes que serveixen per tancar una porta.– Escriptura de les onomatopeies que representen determinats sons i a l'inrevés.– Treball dels adverbis també i tampoc amb la compleció de frases.– Ordenació alfabètica de mots amb les dues primeres lletres iguals.– Lectura expressiva del text de la lectura i invenció d'una conversa.– Comprensió oral: audició d'un diàleg i de fórmules d'agraïment en diverses llengües.– Distinció dels noms comuns i dels propis.

45

– Treball de l'expressió escrita elaborant un petit text a partir de noms propis triats.– Substitució en frases de noms comuns per noms propis.– Compleció de la regla d'escriptura de majúscules en noms propis, a començament de text i després de punt.– Correcció de les majúscules d'un text i preparació del text per a un dictat.– Escriptura de bafarades d'un còmic atenent les imatges i les convencions treballades.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6

– Lectura d'un text teatral després d'analitzar-ne les imatges i el títol. – Predicció del final de la història a partir d'un moment determinat del nus.– Resposta a preguntes sobre les convencions del text teatral i l'argument.– Compleció d'un esquema que permet fer un resum del text.– Deducció del sentit de la dita "val més l'enginy que la força".– Treball i assimilació del sentit del lèxic i les expressions del text a partir del context.– Ús del diccionari per esbrinar el sentit de mots.– Audició d'un conte, dibuix d'escenes que l'il·lustren i comparació de l'argument amb el text teatral treballat.– Diàleg sobre la lliçó que es pot extraure de totes dues històries treballades– Representació del text teatral en grups de cinc.– Discriminació dels verbs en frases.– Formació d'infinitius a partir de diverses formes verbals.– Deducció de la norma d'escriptura de g i gu i treball d'aquestes grafies amb activitats.– Preparació d'un text per a un dictat.– Planificació i escriptura en grup d'un text dialogat seguint un guió preestablert que tinga en compte els personatges i el lloc i el tema de la conversa.– Comparació, representació i valoració dels textos dialogats escrits pels alumnes.

TEMA 7

– Treball de l'expressió oral comentant una imatge col·lectivament i duent a terme diverses converses seguint les normes dels intercanvis comunicatius. – Audició d'una conversa per extraure'n la informació més rellevant.– Busca d'informació a Internet i a altres fonts.– Síntesi d'informació en una taula.– Relació d'estats anímics de gossos amb la imatge corresponent.– Lectura d'informacions sobre la cura d'un cadell.– Cerca d'informació sobre la utilitat dels microxips en els gossos.– Anàlisi de la informació necessària per completar una recerca.– Tria d'adjectius necessaris per a una descripció.– Treball del lèxic relatiu a les parts del cos i la cria i cura de gossos.– Identificació de la informació necessària en un rètol.– Ordenació dels passos per gestionar una fotografia digital.– Elaboració d'un rètol seguint les convencions gràfiques adients i disposant la informació de manera clara i entenedora.– Lectura d'una notícia i resposta a preguntes sobre el seu contingut.– Anàlisis d'anuncis i de la força persuasiva del llenguatge publicitari.– Treball de l'ortografia dels mots amb l'escriptura de paraules.

TEMA 846

– Lectura i comprensió d’un text.– Relació de la lectura amb els coneixements previs propis.– Resposta a preguntes d’opinió personal.– Resposta a preguntes de comprensió lectora.– Escriptura de contraris.– Creació de contraris usant la partícula in-.– Reconeixement de paraules amb més d’un significat.– Compleció de comparacions.– Lectura d’un títol i anticipació del contingut del text.– Audició i comprensió d’un conte oral.– Conversa en petits grups sobre un tema concret.– Defensa d’una opinió per convèncer un altre d’allò que creiem correcte.– Identificació i utilització dels adjectius.– Identificació i creació de formes verbals amb –ava i –aven.– Utilització de la construcció hi havia.– Redacció d’una descripció.– Continuació d’una història a partir d’un començament donat.

TEMA 9

– Observació i lectura de notícies.– Comprensió de notícies analitzant l’estructura i responent preguntes sobre el text.– Introducció dels conceptes de causa i conseqüència.– Ampliació del lèxic dels mascles, les femelles i les cries dels animals.– Treball del lèxic relacionat als recintes d’un zoo.– Observació d’una pàgina d’un diccionari i de les paraules guia que hi apareixen.– Audició d’una descripció i reconeixement de l’animal descrit.– Realització d’un joc on el grup explica una història conjuntament.– Conversa sobre les diferències i similituds entre animals domèstics i salvatges.– Lectura i memorització d’un embarbussament.– Reconeixement del gènere masculí i femení en els mots i aplicació de l’article adequat.– Realització i audició dels sons de la essa i classificació segons si és sonora o sorda.– Preparació i realització d’un dictat.– Escriptura d’una notícia a partir d’un model.– Revisió de la notícia redactada seguint unes pautes.

TEMA 10

– Anticipació d’una informació a partir d’un títol.– Lectura i comprensió d’un text.– Relació dels esquemes i les imatges amb el contingut de la lectura.– Resposta de preguntes sobre la comprensió d’un text– Identificació de la variabilitat de significat d’una paraula segons el seu context.– Formació de gentilicis.– Busca de verbs al diccionari.– Audició d’una notícia, comprensió i explicació d’aquesta.– Reconeixement dels nombre de les paraules: Singular i plural.– Formació de plurals.

47

– Preparació d’un dictat amb les formes treballades prèviament.– Conversió de frases i paraules del singular al plural i del plural al singular.– Reconeixement dels sons i les seues grafies: ca, que, qui i ga, gue, gui.– Observació d’un procés per mitjà d’un esquema.– Redacció ordenada dels passos d’un procés.– Enumeració d’objectes amb característiques comunes.– Relació de paraules de la mateixa família.– Lectura expressiva de tres poemes.– Expressió raonada de preferències i gustos personals.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11

– Definició dels conceptes de poesia, vers i rima.– Lectura expressiva de poemes.– Relació de les imatges amb el text.– Resposta de preguntes sobre el contingut d’un text.– Identificació i comprensió de comparacions.– Identificació i comprensió de personificacions.– Lectura i solució d’endevinalles.– Reconeixement de paraules compostes. – Recerca de noms i adjectius al diccionari.– Audició d’embarbussaments.– Comprensió d’oracions amb complements del nom.– Compleció d’un text amb complements del nom.– Enumeració de les qualitats d’un objecte.– Descripció d’objectes i persones.– Identificació de les grafies amb què s’escriu el so de la s.– Preparació i elaboració d’un dictat amb les grafies del so de la s.– Escriptura d’una endevinalla.– Revisió pautada de l’endevinalla que hem escrit.– Conversa col·lectiva sobre la poesia visual.

TEMA 12

– Audició i comprensió d’una conversa.– Participació en una conversa per tal d’arribar a acords comuns.– Observació de l’estructura d’una biblioteca.– Busca d’informació en una biblioteca.– Lectura i comprensió de trucs de màgia.– Preparació i realització de trucs de màgia.– Lectura i comprensió de consells per fer jocs de mans i il·lusionisme.– Preparació d’una representació.– Audició i selecció de la música per acompanyar un espectacle de màgia.– Lectura i comprensió de les instruccions per a fer una disfressa.– Audició d’una presentació d’un mag.– Realització d’una presentació.

48

– Ampliació del vocabulari.– Observació d’un cartell.– Resposta a preguntes de comprensió lectora.– Realització d’un cartell seguint el model.– Revisió del cartell realitzat.– Realització d’unes entrades.– Lectura i invenció de redolins.

TEMA 13

– Lectura i comprensió d’un text narratiu.– Ús de la carta com a mitjà de comunicació.– Utilització d’esquemes per tal d’ordenar informacions.– Identificació d’onomatopeies en un text.– Explicació d’un malson.– Aprenentatge d’expressions noves per referir-se a les maneres de dormir.– Comprensió de totes les informacions que apareixen en un diccionari.– Preparació i escenificació d’una trucada telefònica.– Reconeixement i classificació de les formes verbals de passat, present i futur.– Compleció d’oracions amb formes de passat, present i futur.– Discriminació auditiva del sons que representen les grafies j i ll.– Observació i deducció de la norma ortogràfica per a l’escriptura de j i g.– Escriptura de j i g segons convinga.– Lectura de poemes i embarbussaments.– Continuació d’una història donada.– Preparació i revisió de la història escrita.– Lectura en veu alta del text escrit i audició dels textos dels companys.

TEMA 14

– Lectura de textos que narren experiències personals.– Observació i anàlisi de l’organització de la informació d’un text.– Realització d’activitats de comprensió lectora.– Utilització de taules i esquemes per ordenar informacions.– Relació de paraules amb característiques comunes.– Ampliació del vocabulari de les parts del cos i dels metges.– Relació de paraules de paraules primitives i derivades.– Redacció de definicions. – Comprensió de les informacions que aporten les entrades d’un diccionari.– Audició de recomanacions.– Relació de les activitats que es poden fer en diversos llocs de vacances.– Ampliació d’oracions mitjançant complements verbals.– Lectura i aplicació de la norma que regeix l’escriptura de br i bl.– Preparació i realització d’un dictat.– Redacció d’una experiència personal.– Revisió de la redacció.– Lectura en veu alta del text escrit.

TEMA 1549

– Treball de l'expressió oral comentant el títol d'un text i la temàtica que s'hi relaciona i duent a terme diverses converses seguint les normes dels intercanvis comunicatius.– Lectura d'un text, comentari del vocabulari i resposta a preguntes sobre el seu contingut.– Ordenació de les frases que resumeixen un text.– Escriptura de la part que falta per completar el resum d'un text.– Treball del lèxic escrivint les parts del dia, comentant el sentit de frases fetes i buscant la forma dels mots que apareixen en els diccionaris.– Lectura i memorització d'una poesia.– Audició d'un text i marcatge de determinada informació.– Conversa sobre les compres. – Treballa conjunt de la socialització i la conversa participant en el joc de les botigues.– Detecció de complements circumstancials en oracions.– Identificació dels complements circumstancials de temps en oracions.– Compleció i escriptura de frases amb els complements de temps adients.– Repàs de l'escriptura de s, ss, r, rr, g, j, c, qu, x i ix.– Deducció de les normes d'escriptura de g, j, c, qu, x i ix.– Preparació i realització d'un dictat que serveixi per repassar l'ortografia.– Treball de l'expressió escrita redactant un desenllaç per a una història proposada.

QUART CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA 1– Lectura d’un fragment d’un diari personal.– Realització d’activitats de comprensió lectora.– Compleció de comparacions.– Classificació de formes de benvinguda i de comiat– Ordenació alfabètica de noms propis.– Audició d’una descripció.– Preparació i lectura d’un text en veu alta.– Preparació d’una conversa mitjançant un guió.– Participació en una conversa col·lectiva.– Relació i classificació de noms i adjectius en funció de la seua flexió.– Separació en síl·labes de paraules amb dígrafs.– Enumeració d’elements utilitzant comes.– Descripció personal.– Redacció en grup d’un diari de la classe.

TEMA 2

– Lectura individual de la lectura.– Resposta a preguntes de comprensió lectora.– Lectura i interpretació de metàfores i comparacions.– Substitució de paraules per d’altres que vulguen dir el mateix.– Formació de contraris mitjançant des-.– Relació d’imatges amb diàlegs.– Anàlisi dels recursos verbals i no verbals d’unes situacions comunicatives.

50

– Representació d’un diàleg treballant específicament l’entonació.– Identificació de diferents tipus de frases.– Escriptura d’oracions exclamatives i imperatives.– Observació dels diftongs.– Separació en síl·labes de paraules amb diftong.– Classificació de paraules segons si s’escriuen amb tx o amb ig.– Divisió d’un text en tres parts.– Invenció, redacció i revisió d’una història.

TEMA 3

– Lectura d’un còmic.– Observació i anàlisi de les convencions del còmic.– Realització d’activitats de comprensió lectora.– Distinció de les tres parts d’un text: Inici, nus i desenllaç.– Aprenentatge de noves paraules i expressions noves.– Busca de paraules al diccionari.– Preparació i realització d’una lectura expressiva en veu alta.– Audició i comprensió d’un conte oral.– Compleció d’oracions.– Relació de subjectes i predicats.– Lectura i comprensió d’una explicació gramatical.– Classificació de paraules segon el so de la r.– Preparació, realització i revisió d’un dictat.– Transformació d’un còmic en un text narratiu.– Revisió de la narració.

TEMA 4

– Lectura d’un conte.– Busca d’informació en el text.– Substitució de paraules per mots sinònims.– Relació de paisatges amb adjectius que els descriuen.– Flexió d’adjectius.– Audició d’un conte.– Resposta a preguntes de comprensió oral.– Lectura en veu alta d’un poema.– Puntuació d’un text mitjançant punts i a part.– Comprensió del contingut dels diferents paràgrafs d’un text.– Reescriptura de frases apostrofant els elements que calga.– Classificació segons la diferent tipologia de les paraules acabades en –nt.– Preparació i realització d’un dictat.– Lectura d’una descripció.– Invenció i descripció d’un animal imaginari i del lloc on viu.

TEMA 5

– Audició de converses i detecció de qui parla i el lloc on es parla.– Conversa sobre una vivència determinada.

51

– Iniciació a la busca d'informació sobre un tema determinat.– Lectura de textos tècnics.– Comprensió de textos tècnics amb l'ajuda d'activitats de treball del lèxic.– Proposta de paraules clau per fer cerques a Internet.– Interpretació del menú d'una pàgina web.– Selecció de la informació més rellevant.– Audició i comprensió de textos orals.– Resposta a preguntes sobre els textos escoltats.– Lectura d'un reportatge i constatació de l'estructura que té.– Escriptura d'un reportatge a partir de la informació obtinguda.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6

– Lectura i comprensió d’un conte.– Resum del conte seguint unes pautes.– Anàlisi de l’estructura d’un text narratiu.– Relació dels dos elements d’unes comparacions.– Escriptura de metàfores.– Reconeixement de comparacions i metàfores.– Relació de paraules sinònimes.– Relació d’elements de la mateixa família de paraules.– Audició i comprensió d’un conte.– Escriptura d’oracions.– Identificació de la síl·laba tònica d’unes paraules.– Classificació de paraules segons la seua síl·laba tònica.– Escriptura de paraules amb h.– Preparació i realització d’un dictat.– Utilització d’una pauta per preparar la redacció d’un conte.– Redacció d’un conte.– Revisió del redactat.

TEMA 7

– Lectura de textos instructius sobre maquillatges per disfressar-se.– Observació i anàlisi dels textos instructius.– Relació de paraules primitives i derivades.– Lectura d’una breu explicació gramatical.– Identificació dels verbs d’una oració.– Reconeixement dels infinitius entre un grup de formes verbals.– Seguiment d’unes instruccions.– Realització d’un dibuix i guiatge d’un company per tal que l’imite.– Treball del lèxic i explicació del contingut d’un poema.– Lectura en veu alta del poema.– Substitució de formes d’infinitiu per formes imperatives.– Compleció d’oracions imperatives.– Classificació de les vocals “e” i “o” obertes i tancades.

52

– Accentuació de paraules.– Redacció d’una recepta de cuina a partir d’un model.

TEMA 8

– Audició de converses i extracció de la informació desitjada.– Planificació de les tasques que cal fer per tal de dur a terme una representació teatral.– Conversa sobre un tema.– Lectura individual de fragments teatrals.– Comentari sobre la lectura.– Escriptura d’una llista de paraules i expressions noves.– Resposta a preguntes sobre el contingut del text teatral.– Imaginació de les escenes llegides.– Audició d’una rondalla.– Relació de la rondalla i el text teatral.– Relació de paraules primitives i derivades.– Lectura expressiva d’una obra de teatre i de les onomatopeies que hi apareixen.– Desenvolupament d’una assemblea per assolir acords comuns.– Anàlisi d’un programa d’una obra teatral.– Elaboració d’un programa de l’obra teatral que es representarà.

TEMA 9

– Lectura de textos narratius.– Lectura de cartes.– Cerca d’informació en un text i resposta a preguntes de comprensió lectora.– Organització de la informació d’un text mitjançant esquemes.– Identificació de les parts d’una carta.– Relació de paraules i definicions.– Relació de noms i adjectius.– Formació del grau superlatiu dels adjectius mitjançant el sufix íssim/a.– Audició i comprensió de missatges deixats en un contestador.– Relació de frases i complements del nom.– Escriptura d’oracions amb frases de relatiu complementant noms.– Incorporació de guions a un diàleg escrit.– Identificació del so i l'ús de les grafies x/tx/ig.– Preparació i realització d’un dictat.– Escriptura d’un correu electrònic seguint un guió.

TEMA 10

– Lectura d'un conte fantàstic.– Resposta a preguntes sobre els personatges i les situacions plantejades en el text.– Anàlisi de l'estructura d'un text instructiu i ordenació dels passos d'una recepta.– Explicació de les accions que caracteritzen una recepta que es conega.– Formació de diminutius.– Busca a la lectura d'una expressió i deducció del significat que té i de les situacions en què es pot aplicar.– Camp semàntic: compleció de llistes de paraules i escriptura del títol que les defineix.– Cerca del contrari de mots de determinades oracions.

53

– Identificació del lèxic principal de la cuina.– Audició de contes i comentari amb els companys per assegurar-ne la comprensió.– Audició de fragments de conversa i descripció de les situacions comunicatives.– Observació d'un quadre i explicació de les escenes que hi ha representades.– Conversa sobre situacions que es poden inferir de les escenes del quadre.– Diferenciació d'oracions imperatives i exclamatives.– Identificació del so i l'ús de la grafia x i dels dígrafs ix, tx i ig.– Preparació i realització d’un dictat.– Escriptura i revisió d'un conte fantàstic.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11

– Lectura i observació d’una auca.– Anàlisi i comentari de l’estructura d’una auca.– Busca d’informació a la lectura.– Comparació de les auques i els còmics.– Escriptura de redolins.– Busca de vocabulari dels oficis en una sopa de lletres.– Relació dels noms de diferents tipus d’escrits amb la definició corresponent.– Substitució de paraules i expressions per altres que volen dir el mateix.– Audició i relació d’oracions amb el dialecte corresponent.– Audició i comprensió de diverses presentacions de llibres.– Anàlisi de les presentacions escoltades.– Elaboració de la presentació d’un llibre segons els models.– Compleció d’oracions.– Lectura i comprensió de les normes d’accentuació.– Classificació de paraules segons si són agudes, planes o esdrúixoles.– Preparació i realització d’un dictat.– Elaboració d’una auca.

TEMA 12

– Utilització de coneixements previs.– Lectura i comentari d’un text informatiu.– Resum de cada un dels apartats del text.– Relació de paraules de la mateixa família.– Identificació de paraules primitives.– Lectura i comprensió de definicions d’animals.– Escriptura de definicions seguint les pautes i els models proposats.– Audició de notícies i d’anuncis.– Comentari i anàlisi de les notícies i els anuncis escoltats.– Identificació dels temps verbals que apareixen en unes frases.– Escriptura dels temps verbals adients en diferents frases.– Classificació de paraules segons si són agudes, planes o esdrúixoles.– Raonament de l’accentuació de diverses paraules.– Escriptura i accentuació de paraules.

54

– Audició i classificació de paraules segons si tenen s sorda o s sonora.– Preparació i realització d’un dictat.– Realització d’un experiment.– Compleció d’una seqüència.– Discussió dels resultats de l’experiment.– Redacció de l’experiment mitjançant una pauta.

TEMA 13

– Anticipació de les preguntes que es poden fer a una escriptora.– Lectura de l’entrevista a Joana Raspall.– Resposta de preguntes de comprensió. – Observació del significat de diferents abreviatures que apareixen als diccionaris.– Escriptura del significat de diferents abreviatures.– Observació i comentari del tipus d’informació que podem trobar a diferents tipus de diccionaris.– Compleció d’una definició.– Audició de respostes i identificació de les preguntes realitzades.– Enunciació de preguntes per obtenir informació i descobrir un personatge.– Identificació de complements verbals de temps, lloc i manera.– Substitució del complements verbals que indiquen lloc per altres paraules que també indiquen lloc o pel pronom feble hi.– Compleció de paraules amb b o v.– Lectura i comprensió de breus explicacions gramaticals.– Compleció d’oracions amb formes verbals de passat.– Preparació, realització i revisió d’un dictat seguint unes pautes.– Preparació, elaboració i revisió de les preguntes d’una entrevista seguint unes pautes.

TEMA 14

– Identificació de la situació comunicativa de diverses converses.– Conversa sobre una situació determinada.– Organització dels passos necessaris per preparar una parada.– Disseny del rètol més informatiu i clar per a la parada.– Recordatori de les normes de la majúscula.– Lectura d'un text sobre la història de les plantes aromàtiques.– Lectura de les instruccions per fer bossetes d'olor.– Interpretació correcta d'un text instructiu.– Resposta a preguntes sobre els textos.– Resolució d'un seguit de problemes matemàtics per poder fer bossetes.– Ús dels índexs de llibres per trobar la informació necessària.– Recurs a la derivació per esbrinar el sentit de mots.– Interpretació d'un mural sobre les plantes aromàtiques.– Resposta a preguntes sobre la informació i l'estètica del mural.– Escriptura d'una invitació tenint en compte l'estructura que ha de tenir.– Revisió de la informació continguda en la invitació.– Escriptura d'un text explicatiu sobre una festa o una fira.– Revisió dels coneixements assolits en la unitat.

TEMA 15

55

– Lectura d’un conte.– Desenvolupament d’estratègies de comprensió lectora i extracció de la informació.– Deducció del significat de paraules i expressions a partir del context.– Establiment de relacions i correspondències entre missatges que combinen text i imatge.– Identificació de les tres parts d’un text i elaboració d’un resum.– Relació de frases fetes amb el seu significat.– Substitució de paraules per mots sinònims.– Busca de paraules al diccionari.– Audició i lectura de faules.– Comparació d’un conte i una faula.– Escriptura d’oracions subordinades temporals.– Observació de paraules i deducció de normes ortogràfiques.– Compleció d’una norma ortogràfica.– Escriptura de famílies de paraules i formació de plurals.– Realització d’un dictat.– Reescriptura d’una faula afegint-hi els diàlegs.– Revisió del text escrit.

56

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

57

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE

TERCER CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA 1. LES TRES GERMANES. El tema comença amb la lectura d’un text narratiu, la comprensió del qual es treballarà mitjançant la resposta de preguntes i la realització d’activitats.

Pel que fa al lèxic, en aquest primer tema es tracten els diminutius i es treballen les expressions figurades i el seu significat. S’aprén l’ordre alfabètic mitjançant la realització d’un joc col·lectiu, amb el qual també es repassa vocabulari de diversos temes.

S’introdueixen les eines bàsiques per a la comprensió i l’expressió oral i com extraure la informació necessària després de fer una audició. També es tracta com dur a terme una conversa ordenada i respectant el torn de paraula.

Des del punt de vista gramatical, es tracten les característiques de la frase, s’identifica si uns enunciats són frases o no ho són i es creen frases a partir de fragments desordenats.

Ortogràficament, els xiquets aprenen a utilitzar correctament les grafies x, tx, ig i g, depenent de la situació. L’escriptura de paraules amb aquestes lletres es revisa amb activitats i la realització d’un dictat.

Per últim, des del punt de vista de l’expressió escrita es destaca la importància d’utilitzar models i referents a l’hora d’escriure textos, i també com cal rellegir-los abans de donar-los per acabats.

El tema acaba amb una sèrie d’activitats amb què es podrà treballar el contingut de la unitat a mode de repàs.

TEMA 2. ELS CUCS DE SEDA. Aquest tema, en lloc de començar amb un text escrit, com és més habitual, presenta una imatge que servirà d’acompanyament a l’audició d’un text oral, per tal de treballar la relació entre so, imatge i llengua.

Des del punt de vista de la tipologia textual, aquest tema torna a insistir en la conversa i en l’arribada a acords entre persones.

El tema presenta el gènere de la llegenda i el format del mural, que servirà per a treballar la presentació ordenada i pulcra de la informació. També es proposa als xiquets buscar informació sobre un determinat tema amb els mitjans que tinguen a l’avast.

Finalment, es poden revisar els continguts de la unitat mitjançant la realització d’alguns exercicis.

TEMA 3. JOC DEL GOS MAGNÈTIC. La unitat s’inicia amb la comprensió lectora d’un text instructiu, que ens explica com preparar i tot seguit jugar un joc fet a mà. La lectura serveix com a mitjà per a introduir l’estructura i els usos del text instructiu, tant des del punt de vista de la comprensió, com des del punt de vista de la composició i creació.

Respecte al lèxic, es tornen a tractar els diminutius, a més dels augmentatius, com a mètode per a la creació de noves paraules. També s’insisteix en l’ordenació alfabètica i s’amplia el vocabulari amb paraules relacionades amb els animals.

Pel que fa a la gramàtica, es tracten els tipus bàsics de frases segons l’entonació i la puntuació, i es classifiquen frases seguint aquest criteri.

Pel que fa a l’ortografia, s’explica quan cal utilitzar la majúscula i quan no, a través de la lectura d’una faula i de la compleció d’una endevinalla. També es tracta la grafia diferenciada de la r forta i la r suau.

El tema acaba amb la realització d’activitats de repàs i amb una activitat sobre els gossos que es pot dur a terme com a joc, i que serveix alhora per a practicar la comprensió lectora.

58

TEMA 4. EL RECOL·LECTOR DE COCOS. El tema comença amb un text narratiu, més concretament un conte, que procedeix d’un altre país. D’aquesta manera, permet treballar la comprensió lectora i, alhora, obrir-se a altres cultures i maneres de pensar.

Des del punt de vista del lèxic, es tracten la sinonímia i l’antonímia entre paraules i s’insisteix en l’ordre alfabètic mitjançant l’ordenació de paraules i la realització d’un joc. També se segueix treballant com són les entrades del diccionari.

S’introdueixen expressions en altres llengües, de manera que es pren consciència en l’expressió i la comprensió oral de l’existència d’altres maneres de parlar. S’ordena un conte provinent d’un altre país.

En quant a la gramàtica, els xiquets poden aprendre la diferència entre el subjecte i el predicat de l’oració, a partir de la relació entre subjectes i predicats sense parella i de la compleció de frases.

Pel que fa a l’ortografia, es treballen les grafies c, qu i q a partir de la classificació de paraules i la compleció d’un text amb les lletres que hi falten.

Finalment, el tema acaba presentant la tipologia textual dels contes i exposant com fer-ne d’originals i de divertits. Ja per concloure, es tracten alguns dels temes de la unitat de manera més distesa en forma de jocs i activitats.

TEMA 5. LULÚ VOL QUE RESPECTEN LA SEUA VIDA PRIVADA. La unitat comença amb la lectura i la comprensió d’un còmic, que es treballa tot seguit amb preguntes i activitats. S’aprofita la temàtica de la lectora per introduir les onomatopeies al lèxic dels xiquets i tractar-ne l’utilitat i les característiques.

El còmic també es treballa com a tipologia textual i els xiquets han d’aprendre com completar-los, planificar-los i escriure’ls.

També s’aprén a diferenciar les paraules també i tampoc i se segueix practicant l’ordre alfabètic.

Pel que fa a l’expressió oral, es posa èmfasi en aprendre a utilitzar l’entonació per tal de transmetre etats d’ànim i altres matisos. També se segueix tractant l’existència d’altres llengües i la valoració de la diversitat lingüística.

Respecte a la gramàtica, s’exposa la diferència entre els noms comuns i els noms propis, que s’aplica a través d’exercicis d’escriptura i de classificació de paraules.

Des del punt de vista de l’ortografia, de nou es treballa l’ús de majúscula. Els xiquets han de corregir un text i posar-hi les majúscules pertinents, entre d’altres coses.

Finalment, com és habitual, la unitat acaba amb la realització d’activitats més divertides i lleugeres que serveixen per a repassar alguns dels continguts treballats.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6. ELS TRES JUTGES. Comencem el tema amb la lectura d’un text teatral. Amb aquest, els xiquets poden aprendre a identificar aquest gènere, a entendre’l i a poder-lo resumir. L’atenció se centra, sobretot, en la creació d’esquemes ordenats i comprensibles.

En l’apartat de lèxic, es treballa el significat d’algunes expressions i frases fetes, a més de seguir-se insistint en l’ús del diccionari i en la seua utilitat.

Pel que fa a l’expressió i a la comprensió oral, es torna a insistir en la importància de la varietat cultural i es fa la preparació i representació d’una obra de teatre.

S’aprén, des del punt de vista gramatical, a distingir l’infinitiu de la resta de formes verbals i a conéixer-ne les característiques.

Respecte a l’ortografia, es treballa la de les grafies g i gu i els casos en què cal emprar l’una o l’altra. Això s’aconsegueix completant i classificant paraules en diversos exercicis, i també amb la realització d’uns mots encreuats senzills.

Per últim, s’introdueix la tipologia textual del diàleg i com pot crear-se’n un. El tema finalitza amb la revisió d’alguns continguts a partir d’activitats més lúdiques i relaxades.

59

TEMA 7. HEM TROBAT UN GOS AL GIMNÀS. El tema comença amb l’audició d’un text oral, més concretament una conversa, que cal acompanyar amb l’observació d’una imatge del llibre. La comprensió i selecció d’informació en l’audició es treballen amb activitats d’ordenació i classificació.

Es fa referència als mètodes per obtenir informació en una conversa i com utilitzar i treballar amb la informació obtinguda posteriorment.

Pel que fa a la tipologia textual, es treballa la creació de rètols mitjançant exercicis i, tot seguit, se n’escriu un. També es fa la lectura i la comprensió de notícies i anuncis.

TEMA 8. UN MONSTRE DE CAP COLOR. El tema comença amb la lectura d’un text narratiu de caire fantàstic que inclou una descripció. La informació extreta del text s’aplica a l’hora de fer diversos exercicis, com ara de classificació, de respondre preguntes de comprensió...

L’apartat de lèxic introdueix la creació d’antònims mitjançant el prefix in-, a més del concepte de paraules polisèmiques. Els xiquets han de crear antònims d’algunes paraules i d’altres, identificar-ne els diversos significats possibles.

Pel que fa a l’expressió i comprensió oral, s’aprén a extraure conclusions a partir de la lectura del títol d’un text i, tot seguit, defensar aquestes posicions en el context d’un diàleg.

Respecte a la gramàtica, es realitza una introducció a l’adjectivació, al concepte d’adjectius qualificatius i a la concordança entre nom i adjectiu.

Pel que fa a la gramàtica, es tracten els pretèrits imperfets (acabats en –ava) i es practica l’ús de la forma verbal hi havia a partir de la descripció d’unes imatges i de la realització d’un dictat.

Respecte a l’expressió escrita, i d’acord amb allò tractat en la lectura i en l’apartat de gramàtica, es treballa la descripció com a tipologia textual i s’aprenen alguns dels elements que cal tenir en compte a l’hora de realitzar-ne una.

Finalment, el tema acaba amb una revisió a partir d’exercicis més divertits i lleugers.

TEMA 9. NOTÍCIES. La unitat s’inicia amb la lectura d’una notícia i la realització posterior d’exercicis, que permetran recordar les preguntes principals que sempre cal fer-se en escriure una notícia i aprendre nou vocabulari relacionat amb la lectura.

Des del punt de vista lèxic, la unitat se centra en el camp semàntic dels animals i, també, en la utilització correcta i ràpida del diccionari, mitjançant la introducció del concepte de paraula guia.

Pel que fa a l’expressió oral i escrita, es millora la lectura en veu alta i s’aprén a trobar informació dins de descripcions. També es fa la lectura i memorització de dos embarbussaments relacionats amb els animals.

En l’apartat de gramàtica, el tema se centra en la distinció dels gèneres masculí i del femení, aplicant-la concretament als substantius.

Respecte a l’ortografia, s’exposa la diferència entre escriure s i z a través d’exemples concrets, de la realització d’un dictat i de la compleció d’uns mots encreuats.

L’apartat d’expressió escrita destaca la importància d’utilitzar models a l’hora d’escriure textos, i així aprendre a estructurar-los correctament. També s’ensenyen les pautes bàsiques a l’hora d’escriure una notícia.

La unitat acaba amb els exercicis de repàs de temari habituals.

TEMA 10. LA FABRICACIÓ DEL PAPER. Al començament del tema trobem un text expositiu que presenta diversos formats, combinant text i imatge. D’aquesta manera, els xiquets poden treballar la comprensió lectora amb materials més diversos.

L’apartat de lèxic se centra en els gentilicis, a més d’ampliar el vocabulari amb una sèrie de mots relacionats amb la fabricació del paper i relacionar paraules de la mateixa família.

Es tracta també l’ús del verb fer com a comodí, i la possible substitució per altres verbs. Per altra banda, s’exposa el fet que els verbs al diccionari apareixen en la seua forma infinitiva.

60

Pel que fa a l’expressió oral i escrita, l’atenció se centra en ser capaços d’extraure informació rellevant de les notícies i explicar-la. També es proposa un joc relacionat amb el reciclatge i la lectura en veu alta de poemes.

Des del punt de vista de la gramàtica, es treballen els conceptes de singular i plural, aplicats bàsicament a substantius.

L’apartat d’ortografia tracta l’escriptura correcta del plural de les paraules acabades en –ga i en –ca, a partir de la compleció de paraules i textos, de la lectura de poemes...

Respecte a l’expressió escrita, seguint el model de la lectura del principi de l’unitat, es proposa escriure textos que expliquen el procés necessari per fer alguna cosa.

El tema finalitza amb la realització d’alguns exercicis de síntesi.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11. LLEGIM POEMES I ENDEVINALLES. Al principi del tema, es fa la lectura d’un poema relacionat amb els nombres i d’una sèrie d’endevinalles. A partir d’ací es tractarà la importància de les figures retòriques, particularment la comparació i la personificació, en interpretar un poema.

L’apartat de lèxic introdueix el concepte de paraules compostes i permet practicar la recerca de substantius i adjectius al diccionari.

En relació amb la lectura, des del punt de vista de l’expressió i la comprensió orals també se centra l’atenció en les comparacions, les endevinalles i els embarbussaments.

Des del punt de vista gramatical, es treballa la comprensió i utilització de complements del nom a l’hora de fer descripcions, centrant-se en els adjectius. Es llig un text que té adjectius i es descriuen obres d’art.

Pel que fa a l’ortografia, la unitat treballa les grafies diferenciades s i ss, depenent del cas, a partir de la compleció d’una norma, de la realització d’uns mots encreuats simples, de la lectura d’un poema i de la realització d’un dictat.

L’apartat de tipologia textual tracta el poema i com escriure’n un correctament. També es tracten els poemes visuals.

Per acabar, es fan alguns exercicis de repàs de temari.

TEMA 12. FEM UN ESPECTACLE DE MÀGIA. El tema s’inicia amb una conversa que s’ha d’escoltar en forma d’audició. A partir d’aquesta, els xiquets aprendran mètodes útils a l’hora de buscar informació.

Des del punt de vista de la tipologia textual, en aquest tema es tracta de manera pràctica l’ús de textos instructius. També es tracta la manera d’organitzar-se entre tots quan som en un grup.

Un altre format que també s’introdueix és el del cartell. Primer se’n llegirà un i després els xiquets n’hauran de crear un de propi a partir d’unes preguntes guia

TEMA 13. BONA NIT I BONA HORA. A l’inici del tema trobem un text narratiu que inclou una carta. A partir d’aquest text, es treballa l’estructura interna de les narracions i dels personatges.

En l’apartat de lèxic se segueixen treballant expressions i frases fetes, a més d’ampliar els coneixements sobre l’ús del diccionari.

Pel que fa a l’expressió i la comprensió oral, s’introdueixen les converses telefòniques i també s’aprén a deduir qui està parlant en un diàleg.

Respecte a la gramàtica, es tracten els temps verbals de present, passat i futur, els seus usos, com passar d’infinitiu a cadascun d’ells, com canviar de l’un a l’altre...

L’apartat d’ortografia es troba dedicat a les lletres j i g, i com distingir quan cal emprar una o l’altra. Es fa també una lectura d’un poema i s’aprenen embarbussaments relacionats amb les dues grafies.

61

Des del punt de vista de l’expressió escrita, s’aprén a planificar i pensar abans d’escriure, de manera que els resultats finals siguen millors.

La unitat finalitza amb alguns exercicis més divertits de repàs i d’ampliació.

TEMA 14. T’HAS TRENCAT UN BRAÇ O UNA CAMA? La comprensió lectora de l’inici del tema se centra en una sèrie de xicotets textos en primera persona, en què diversos xiquets expliquen les seues experiències pel que fa a accidents. El text serveix per veure que a l’hora d’organitzar informació és útil utilitzar diversos formats, quadres i esquemes.

L’apartat de lèxic segueix ampliant el vocabulari amb diferents expressions i frases fetes, alhora que potencia l’adquisició de capacitats per relacionar les paraules segons el seu significat.

Respecte a l’expressió i comprensió oral, es parla sobre llocs i informació relacionada amb ells i s’aprén a seleccionar la informació rellevant.

Pel que fa a la gramàtica, es posa èmfasi en la possibilitat d’ampliar i allargar les frases de moltes maneres diferents, com ara afegint complements de lloc i de temps, o especificant més les característiques d’un substantiu.

L’apartat d’ortografia se centra en la utilització correcta de la lletra b abans de les lletres l i r.

En l’apartat d’expressió escrita, es proposa que escriguen les seues experiències en ordre i sense oblidar els elements més rellevants.

La unitat acaba amb diferents exercicis per revisar temari.

TEMA 15. EL NOSTRE FANTASMA PARTICULAR. El tema s’introdueix amb un text narratiu, el qual s’ordenarà i resumirà en activitats posteriors, per tal d’assegurar-ne la comprensió i treballar competències de selecció i classificació d’informació.

L’apartat de comprensió oral i escrita també se centra en la selecció d’informació, en aquest cas a partir d’un text oral, i permet practicar la conversa.

Des del punt de vista gramatical, el tema se centra en els complements de temps, amb els quals s’ha de completar un seguit de frases.

L’apartat d’ortografia es troba dedicat a revisar, a nivell general, moltes de les normes apreses al llarg del curs: l’ús de r o rr, l’escriptura d’infinitius, s o ss... També es duu a terme un dictat.

A l’apartat d’expressió escrita cal redactar una història a partir d’imatges i imaginar-se com acaba.

Finalment, el tema inclou preguntes destinades a la revisió dels seus continguts.

QUART CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA 1. HOLA, DIARI. Al principi d’aquest tema trobem un text narratiu en primera persona, en el format d’un diari personal. Tot seguit es treballa la seua comprensió i s’introdueix, en relació amb el tema de la lectura, l’alfabet braille.

En l’apartat de lèxic de la unitat, es tracten expressions i paraules útils a l’hora de saludar i d’acomiadar-se. També es lligen i interpreten comparacions i, mitjançant la lectura d’un cartell, es pren consciència de la diversitat lingüística.

Respecte a l’expressió i comprensió orals, es treballa la comprensió d’un text descriptiu oral, es prepara una lectura en veu alta, s’aprén a mantenir converses ordenades i argumentades i s’elabora un mural sobre les converses que s’han fet.

L’apartat de gramàtica repassa el tema del gènere i el nombre en noms i adjectius, ja tractat en cursos anteriors.

62

Pel que fa a l’ortografia, el tema se centra per una banda en la coma i en el seu ús a l’hora d’escriure enumeracions, i per l’altra, en la separació de les síl·labes segons els dígrafs que hi podem trobar.

L’apartat d’expressió escrita tracta com realitzar descripcions de persones i entrades d’un diari personal. Per tal de poder escriure textos més rics, s’ajuda a ampliar el vocabulari dels adjectius qualificatius.

Per acabar el tema, es fa una revisió mitjançant un seguit d’exercicis de repàs.

TEMA 2. UNA CACERA SINGULAR. El tema s’inicia amb un text narratiu que es comenta, tot seguit, en exercicis de comprensió lectora, que se centren en comprendre la raó del comportament dels personatges i en el procés de resolució del problema palntejat en l’argument.

L’apartat de lèxic tracta tres aspectes diferents: per una banda, s’amplia el vocabulari amb algunes expressions i frases fetes; en segon lloc, es tracten metàfores i comparacions a l’hora de fer descripcions, i en tercer lloc, es fan antònims amb des-.

En la unitat també es parla dels recursos que utilitzem les persones a l’hora de comunicar-nos.

L’apartat de gramàtica exposa els diferents tipus de frases que hi ha, depenent de la seua entonació i puntuació.

Respecte a l’ortografia, se segueix insistint en la separació sil·làbica correcta de ls paraules segons els diftongs que tinga, i també s’aprén a escriure correctament els dígrafs tx i tg.

Des del punt de vista de l’expressió escrita, s’analitza l’estructura que tenen les narracions per tal de poder-ne produir de millors.

La unitat acaba amb alguns exercicis de repàs, plantejats a partir d’activitats més lleugeres i divertides.

TEMA 3. LA SOPA D’ALL. En aquest cas, el tema comença amb la lectura d’un còmic. Això permetrà treballar la seua comprensió global, no només tenint en compte el text de les bafarades, sinó també les imatges i les onomatopeies.

Des del punt de vista del lèxic, el tema introdueix expressions relacionades amb el pa i amb el menjar en general. Per altra banda, també s’aprén a buscar noms al diccionari.

La comprensió i l’expressió oral del tema se centren en la lectura en veu alta i en l’entonació necessària que hem de posar en les frases per a indicar-hi una intenció o una altra.

L’apartat de gramàtica tracta sobre la necessitat de tenir subjecte i predicat en les oracions, sobre les característiques d’aquests dos elements i sobre la seua concordança necessària.

Respecte a l’ortografia, s’insisteix de nou en la separació sil·làbica de les paraules, alhora que es treballa l’escriptura de les grafies r i rr depenent del cas.

L’apartat d’expressió escrita se centra en transformar un còmic en una narració, segons l’estructura narrartiva exposada en el tema anterior.

Finalment, els principals continguts del tema són revisats en una sèrie d’exercicis de repàs.

TEMA 4. EL CAMÍ QUE ES VA PERDRE. S’inicia el tema amb una activitat de comprensió lectora d’un text narratiu, que es treballarà amb alguns exercicis.

Des del punt de vista del lèxic, es tracta la sinonímia de les paraules i se segueix insistint en l’ús del diccionari, més concretament en com buscar-hi adjectius.

La comprensió i expressió oral se centra en l’escolta i en l’explicació de contes.

L’apartat de gramàtica introdueix el punt i a part, exposa els casos en què cal emprar-lo i permet aplicar la teoria mitjançant exercicis de comprensió lectora i de compleció de textos.

En la secció d’ortografia del tema, es tracta l’apòstrof i quan s’ha d’utilitzar. Cal ordenar frases perquè tinguen sentit i reescriure’n amb l’apòstrof quan siga necessari. També s’aprén a escriure tres tipus de paraules que acaben en –nt.

Respecte a la tipologia textual, s’introdueix la descripció d’animals i de llocs imaginaris.

63

Per acabar, es poden revisar els continguts del tema a través d’activitats de repàs.

TEMA 5. EL PARDAL FERIT. El tema comença amb l’audició d’un text oral, corresponent a una conversa, amb l’acompanyament d’una imatge. D’aquesta manera, es treballa la capacitat de dur a terme converses i reflexions ordenadament.

A continuació, es treballa la recerca i selecció d’informació específica, i com interpretar fitxes informatives i textos tècnics per a extraure’n allò que ens faça falta.

En el mateix sentit, també es practica la recerca efectiva a Internet, desenvolupant tècniques de cerca amb paraules determinades, i s’aprén a triar la informació més important.

Per acabar el tema, s’introdueix la tipologia textual del reportatge i com fer-ne un.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6. LA BRUIXA DE L’HIVERN. El tema s’introdueix amb la lectura d’un text narratiu, el qual permet tractar, de nou, l’estructura d’aquest tipus de textos.

En l’apartat de lèxic es tracten les metàfores i comparacions en les descripcions i, en particular, en les endevinalles. També s’aprén a deduir el significat de paraules pensant en altres mots de la mateixa família.

L’apartat de comprensió i expressió oral posa èmfasi en la tria i ordenació de les idees més importants d’un text, particularment d’un conte. S’ordenen els fets que ocorren en una història i es completen oracions amb informació.

Pel que fa a la gramàtica, se segueixen tractant els dos elements bàsics de l’oració, subjecte i predicat, i com diferenciar-los.

Respecte a l’ortografia, s’aprén a distingir entre paraules agudes, planes i esdrúixoles, segons la posició de la síl·laba tònica, i també es practica l’escriptura de paraules amb h, realitzant un dictat i fent altres activitats.

Pel que fa a l’expressió escrita, també se centra en fer narracions seguint una estructura ordenada.

Finalment, trobem una sèrie d’activitats per revisar els continguts de la unitat.

TEMA 7. CARES ATERRIDORES. Aquest tema s’inicia amb un text instructiu que combina text, imatges, esquemes i formats diversos. Tot seguit se’n treballa la comprensió amb exercicis i se segueixen tractant les instruccions amb l’ordenació d’elements i la compleció d’una norma.

Pel que fa al lèxic, es veu la diferència entre mots primitius i derivats, i com crear noves paraules seguint aquest mètode. També es practica la recerca de verbs al diccionari.

La comprensió i l’expressió oral també posa èmfasi en la comprensió i l’exposició de normes. A part d’això, també s’insisteix de nou en la lectura en veu alta de textos, en particular dels poemes.

L’apartat de gramàtica presenta la forma verbal de l’imperatiu i permet descobrir els seus usos i posar-los en pràctica.

L’apartat d’ortografia es troba centrat en l’accentuació i en la distinció entre vocals obertes i tancades.

Respecte a l’expressió escrita, s’introdueix com a model de text instructiu la recepta de cuina. Els xiquets n’han de llegir una i, després, escriure’n una altra de pròpia.

Finalment, el tema acaba amb una sèrie d’activitats de repàs del seu contingut.

TEMA 8. FEM TEATRE. Aquesta unitat també és introduïda per una conversa, que s’escoltarà en format d’àudio. També trobem una introducció en forma de text escrit i una imatge que acompanya l’audició.

A continuació, trobem un text teatral, la comprensió del qual es comprova amb diversos exercicis. Es posa especial èmfasi en la capacitat d’imaginar-se allò que es llig com si realment estiguera passant.

64

Per altra banda, es reforça el costum de fixar-se en les paraules que no coneixem i intentar descobrir-ne el significat.

També es treballa la capacitat de pronunciar de manera expressiva el text d’una obra dramàtica, amb l’entonació adequada depenent del cas. S’aprén a preparar i organitzar una representació teatral, incloent-hi els actors i l’escenari.

S’insisteix també en la importància d’assajar i memoritzar el text que caldrà representar, i també es tracten l’estructura i les característiques que ha de tenir el programa d’una obra de teatre.

TEMA 9. ESTIMAT BALDOVINO. El tema comença amb la lectura d’un text narratiu que inclou diàleg, descripció i cartes. Això permetrà reafirmar els coneixements adquirits dels diferents formats i aprendre a organitzar i comprendre informació de diferents tipus.

L’apartat de lèxic es troba centrat en relacionar paraules amb l’adjectiu adequat, descobrir les parts d’una carta, ampliar el vocabulari amb paraules relacionades amb el tren i crear adjectius superlatius, entre d’altres coses.

Respecte a la comprensió i l’expressió oral, es treballen les converses telefòniques i la improvisació a l’hora d’interpretar determinats personatges, coneixent-ne les característiques.

L’apartat d’ortografia treballa l’ús del guió en diàlegs i el so i l’ús de les grafies x, tx i ig.

Pel que fa a la tipologia textual, s’introdueix el correu electrònic i com escriure’n un amb sentit.

El tema acaba revisant alguns dels seus aspectes per mitjà d’activitats de repàs.

TEMA 10. LA TIA CULLERETA. S’inicia el tema amb la lectura d’un text narratiu i una sèrie d’exercicis per treballar-ne la comprensió.

Des del punt de vista del lèxic, s’aprenen noves paraules i expressions relacionades amb els diminutius, la cuina i altres camps.

Pel que fa a l’expressió i la comprensió oral, es tracten els contes i com entendre’ls i comentar-los col·lectivament. També es treballa la descripció d’un quadre.

Respecte a la gramàtica, es treballen les oracions imperatives, les oracions exclamatives i la distinció entre les dues, a partir de fragments de la lectura i d’algunes imatges.

A l’apartat d’ortografia es treballen les escriptures diferenciades de les grafies x-ix i tx-ig, a través de la classificació de paraules, la compleció de frases i la realització d’un dictat.

La secció d’expressió escrita es troba enfocada a aprendre a escriure un relat fantàstic. Finalment, també trobem alguns exercicis de repàs dels continguts essencials del tema.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11. AUCA DE LA BIBLIOTECA. La lectura d’aquest tema introdueix un nou format, l’auca, que combina text i imatge i que, alhora, serveix per treballar la manera d’explicar en poques paraules allò que podem veure en una imatge.

Respecte al lèxic, la unitat se centra en incorporar vocabulari relacionat amb els oficis i amb l’escriptura, a partir d’exercicis com ara una sopa de lletres, i també proposa treballar la capacitat de deduir significats a partir del context.

L’apartat d’expressió i comprensió oral tracta sobre les diferències dialectals. També´s’aprén a fer presentacions de llibres i explicar-ne les característiques.

Pel que fa a la gramàtica, trobem diversos exercicis destinats a treballar l’ús dels connectors perquè i però.

L’apartat d’ortografia tracta sobre l’accentuació i sobre l’ús adequat de la grafia l·l, a partir de la classificació i compleció de paraules i, també, de la realització d’un dictat.

L’apartat d’expressió escrita, d’acord amb el de comprensió, es troba destinat a saber crear auques mitjançant una planificació adequada.

65

Al final del tema trobem una sèrie d’exercicis que permeten revisar-ne els continguts més importants.

TEMA 12. ELS MOSQUITS. El tema comença amb un text expositiu que divulga una informació científica, adaptada a l’edat. El text s’acompanya d’imatges i subtítols, fet que permetrà treballar l’organització dels textos i la seua millor comprensió.

Respecte al lèxic, es treballen les famílies de paraules i, també, la creació d’entrades de diccionari, més concretament descripcions d’animals.

L’apartat de comprensió i expressió oral es troba destinat a la comprensió i l’anàlisi de notícies i anuncis.

Pel que fa a la gramàtica, es tracten els temps verbals i la manera correcta d’utilitzar-los, triant el millor per a cada ocasió.

L’apartat d’ortografia revisa i reforça les normes d’accentuació, mitjançant la classificació de paraules i una sopa de lletres. Per altra banda, també es tracta l’escriptura diferenciada de z i s segons el cas.

L’apartat d’expressió escrita es troba destinat a treballar les observacions que es duen a terme en fer experiments: com organitzar-se i fer hipòtesis abans de fer-lo i com apuntar els objectius, les eines necessàries, etc. de manera metòdica.

Finalment, el tema acaba amb exercicis útils per a repassar-ne el contingut més essencial.

TEMA 13. L’ENTREVISTA: JOANA RASPALL. Aquest tema s’inicia amb una entrevista, acompanyada per informació preliminar, que permet veure els avantatges i els desavantatges d’aquest gènere.

L’apartat de lèxic es troba totalment centrat en el diccionari, i tracta el significat de les abreviatures, per una banda, i els diferents tipus de diccionaris que hi ha, per l’altra.

L’apartat de comprensió i expressió oral, d’acord amb la lectura del tema, està enfocada cap a l’intercanvi de preguntes i de respostes per tal d’adquirir informació sobre una altra persona.

Pel que fa a la gramàtica, es tracten els complements circumstancials bàsics que pot haver-hi en un sintagma verbal: de lloc, de temps i de mode.

L’apartat d’ortografia se centra en diferenciar l’ús de les lletres v i b, amb les quals acostuma a haver-hi molts errors.

Seguint amb el mateix tema, l’apartat d’expressió escrita proposa realitzar una entrevista fictícia a un personatge.

Per acabar, poden repassar-se els continguts del tema a través de les preguntes finals.

TEMA 14. FEM BOSSETES D’OLOR. Aquest tema també comença amb un text oral acompanyat d’una imatge. La temàtica de la conversa permetrà treballar la necessitat d’organitzar-se i de considerar les opinions dels altres a l’hora d’assolir objectius comuns.

Es llig també un text instructiu i es resolen alguns problemes matemàtics senzills per a resoldre problemes a partir del seu plantejament.

També s’enforteix la capacitat de buscar informació de manera ràpida utilitzant índexs.

S’introdueix, per altra banda, el format del mural, ja treballat en cursos anteriors. Els xiquets en llegiran un i hauran d’extraure’n la informació que necessiten.

Pel que fa a l’expressió escrita, es proposa fer una invitació a algú per tal que participe en una activitat, i també es fa un text expositiu que explique com és una festa.

TEMA 15. LA RABOSA I ELS VENEDORS DE PEIX. Aquesta unitat s’inicia amb un text narratiu, la comprensió del qual es treballa en activitats posteriors.

La secció de vocabulari segueix ampliant el lèxic amb expressions diverses i fomentant l’ús correcte del diccionari per a descobrir el significat d’expressions noves.

66

L’apartat d’expressió i comprensió oral presenta la tipologia textual d’una faula i fa reflexionar sobre les semblances i diferències que pot haver-hi entre històries diferents.

Pel que fa a la gramàtica, s’aprén a estructurar les frases de manera que s’indique que una acció ocorre de manera simultània, abans o després que una altra, amb les expressions mentre, abans i després.

Respecte a l’ortografia, es tracten les grafies s, ss, c i ç i s’aplica el seu ús en la identificació de paraules que les porten, la compleció de paraules amb la lletra correcta i la realització d’un dictat, entre altres activitats.

Des del punt de vista de l’expressió escrita, s’aprén a combinar un diàleg amb una narració dins d’un mateix text.

Finalment, es poden repassar els continguts del tema a través d’uns quants exercicis de revisió.

67

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CICLE

1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat i entonar adequadament.

2. Expressar-se de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicació, vocabulari, entonació i ritme adequats, i una estructura narrativa coherent.

3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries.

4. Llegir en silenci valorant el progrés i la velocitat lectores, memoritzar i reproduir textos senzills.

5. Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades.

6. Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació.

7. Llegir ben sovint i per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques bàsiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos.

8. Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes.

9. Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes d’organització i de funcionament i les possibilitats que oferix.

10. Observar per mitjà d’insercions, supressions, canvis d’orde, segmentacions o recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensió i l’expressió.

11. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i de comprensió de textos.

12. Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.

13. Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre.

14. Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text.

15. Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’estes llengües.

16. Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos.

68

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ

SEGON CICLE: TERCER CURS

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats per dur a terme abans de l'inici del tema:

– Llegir un text i entendre'n el contingut.

– Respondre preguntes sobre el text.

– Identificar diminutius.

– Escriure paraules amb x i ix.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne:

– El conte.

– Els diminutius.

– La conversa i el diàleg.

– L'estructura de la frase.

– Les grafies x i ix.

AVALUACIÓ FINAL

Proposta d’avaluació dels continguts de cada tema:

CRITERIS D’AVALUACIÓ TEMA 1 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Llegir un conte i entendre'l i respondre preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Identificar les paraules clau d'un text a partir de les quals se'n pot fer un resum. Activitat 1

Formar diminutius de paraules determinades. Activitat 2

Identificar quines expressions són frases i saber-ne construir respectant l'estructura que han de tenir. Activitat 3

Consolidar el so i l'ús de les grafies x i ix. Activitats 4 i 5

Escriure correctament un dictat i revisar-lo. Activitat 5

Escriure un text dialogat que reflectisca una situació determinada. Activitat 6

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


69

– Escriure un títol representatiu per a un text.

– Treballar l'expressió escrita descrivint un procés.



– L'elaboració d'un mural.

– La cerca d'informació.

– L'aprofitament de les fonts.

– La síntesi de la informació.

– L'esquematització de la informació.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir i entendre un text i respondre preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Treballar el lèxic relatiu a l'obtenció de la llana i la seda. Activitats 1 i 4

Aplicar capacitat de síntesi i concreció en la detecció dels passos necessaris per elaborar un mural. Activitat 2

Distingir les diverses tipologies de llibres que es poden trobar en una biblioteca. Activitat 3

Identificar la tipologia que pot tenir una obra sobre un tema concret sense llegir-ne el text. Activitat 3

Ordenar els passos d'un procés. Activitat 4

Consolidar l'ortografia de les paraules amb l'escriptura. Activitats 1, 2 i 4

Treballar l'expressió escrita responent preguntes, redactant passos i escrivint textos expositius que il·lustren imatges. Activitats 1, 2 i 4

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir un instructiu i entendre'n el contingut.

– Relacionar instruccions amb imatges.

– Discriminar frases afirmatives de les interrogatives.

– Completar paraules amb r i rr.



– Els textos instructius.

– Els diminutius i els augmentatius.

– Les frases enunciatives, interrogatives i exclamatives.

– La majúscula inicial, després de punt, de ? i !.

70

– Les grafies r i rr.

AVALUACIÓ FINAL




Treballar l'expressió escrita responent preguntes i manifestant gustos. Activitat 1

Diferenciar les frases enunciatives de les interrogatives i les exclamatives. Activitat 2

Formar diminutius i augmentatius i trobar el nom del qual deriven. Activitat 3

Ordenar paraules alfabèticament. Activitat 4

Dur a terme un dictat i revisar-ne el contingut. Activitat 5

Consolidar l'ús de les grafies amb què es representa el so [r], r i rr. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita i la tipologia textual escrivint un text instructiu i il·lustrant-lo amb dibuixos. Activitat 6

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure paraules que duguen la grafia c i qu.

– Identificar els antònims de determinades paraules.

– Relacionar paraules sinònimes.



– L'estructura del conte.

– Els sinònims i els antònims.

– El subjecte i el predicat.

– Les grafies c/qu/q.

– La redacció d'un conte.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir i entendre un text responent preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Identificar el subjecte i el predicat en frases i completar frases amb el predicat adient. Activitat 2

Consolidar l'ús de les grafies amb què es representa el so [k], c, qu i q. Activitat 3

71

Deduir una norma ortogràfica a partir de l'anàlisi de diversos casos. Activitat 3


Ordenar alfabèticament paraules que comencen per la mateixa lletra. Activitat 4

Identificar les paraules sinònimes. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita i la tipologia textual responent preguntes i escrivint un text narratiu. Activitats 1 i 6

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure el text de les bafarades d'un còmic.

– Reconéixer les convencions del còmic.

– Aplicar la norma de la majúscula en noms propis.

– Saber l'ordre de les lletres de l'alfabet.



– El còmic.

– Les onomatopeies.

– Els noms comuns i els noms propis.

– L'ús de majúscula.

– La redacció de bafarades.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir el text d’un còmic i entendre’n el sentit amb l’a-juda de les imatges i les convencions d'aquests textos. Activitat 1

Conéixer el significat de determinades onomatopeies i relacionar-les amb els sons corresponents. Activitat 2

Interpretar el sentit dels adverbis també i tampoc i inserir-los en frases de manera correcta. Activitat 3

Distingir els noms comuns dels propis. Activitat 4

Aplicar correctament les convencions de la majúscula. Activitat 4

Dur a terme un dictat i aplicar-hi les pautes de control adients. Activitat 5

Ordenar alfabèticament paraules amb les dues primeres lletres iguals. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita amb l'escriptura de bafarades de còmic. Activitat 6

72

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar un text teatral.

– Formar el plural de les paraules acabades en –ga.

– Escriure el nom d'accions.



– El text teatral.

– Els verbs.

– Els infinitius.

– La grafia g i el dígraf gu.

– L'escriptura d'un diàleg.

AVALUACIÓ FINAL




Identificar els verbs en frases. Activitat 2

Formar infinitius a partir de diverses formes verbals. Activitat 3

Consolidar l'ús de la grafia i el dígraf amb què es representa el so [g], g i gu. Activitat 4

Deduir una norma ortogràfica a partir de l'anàlisi de diversos casos. Activitat 4

Dur a terme un dictat i aplicar-hi les pautes de revisió adients. Activitat 5

Ordenar lletres per formar paraules amb sentit. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita i la tipologia textual responent preguntes i escrivint un text dialogat. Activitats 1 i 7

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


– Trobar els adjectius adients a diversos elements.

– Descriure un animal.

– Fer preguntes que permeten obtenir una determinada informació.



– La cerca i obtenció d'informació.

73

– L'aprofitament de les fonts.

– La selecció de la informació.

– La descripció amb adjectius.

– El rètol informatiu.

AVALUACIÓ FINAL




Treballar el sentit dels mots dins del seu context. Activitat 1

Distingir els adjectius vàlids per a determinades descrip-cions. Activitat 2

Saber extraure informació d'un text. Activitat 3

Sintetitzar degudament la informació processada sobre un tema. Activitat 3

Treballar l'ortografia amb l'escriptura. Activitats 1, 2, 3 i 4

Treballar l'expressió escrita responent preguntes, redactant informació i elaborant un rètol informatiu. Activitats 1, 3 i 4

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Descriure imatges amb hi ha i hi havia.

– Escriure els contraris de paraules.

– Continuar una història a partir d'un inici i un final.



– Els contraris amb in-.

– Els adjectius qualificatius.

– Els verbs en –ava i –aven.

– L'expressió hi havia.

– La descripció de personatges.

AVALUACIÓ FINAL




Identificar les descripcions en un text i relacionar-les amb la imatge corresponent. Activitat 2

74

Escriure els contraris de paraules i formar contraris amb la partícula in-. Activitat 3

Treballar la concordança dels adjectius qualificatius amb el nom que complementen. Activitat 4

Descriure els elements d'una imatge fent servir l'expressió hi havia. Activitat 5


Escriure correctament les formes verbals amb les terminacions –ava i –aven. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita i la tipologia textual responent preguntes i escrivint un text descriptiu. Activitats 1 i 7

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure els articles el, la i l'.

– Escriure una notícia respectant-ne l'estructura.

– Distingir les paraules femenines.



– El lèxic dels animals.

– Els embarbussaments.

– Els articles el, la, l', els, les.

– Les grafies del so [s]: z i s.

– L'estructura i la redacció d'una notícia.

AVALUACIÓ FINAL




Identificar el resum adient a un text. Activitat 2

Ampliar el lèxic dels mascles, les femelles i les cries dels animals. Activitat 3

Treballar el gènere masculí i femení escrivint l'article en paraules i formant mots masculins i femenins. Activitats 4 i 7


Escriure correctament les grafies s i z, corresponents al so [s]. Activitat 5

Identificar les paraules que es troben entre dues paraules guia d'un diccionari. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita i la tipologia textual responent preguntes i redactant una notícia. Activitats 1 i 8

75

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure paraules que porten c i qu.

– Formar el plural de paraules acabades en –ca i –ga.

– Identificar els poemes.



– Els gentilicis.

– La lectura de poemes.

– El singular i el plural dels noms.

– El plural de les terminacions en –ca i –ga.

– La redacció d'un procés de fabricació.

AVALUACIÓ FINAL




Ordenar el resum d'un text. Activitat 2


Treballar l'ortografia de les paraules acabades en –ca i –ga. Activitat 3

Distingir el singular i el plural. Activitat 4

Formar el plural i el singular de les paraules. Activitat 4

Reduir formes verbals a la forma d'infinitiu. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita i la tipologia textual responent preguntes i redactant un procés. Activitats 1 i 6

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure paraules que porten s i ss.

– Escriure adjectius adients a noms.

– Entendre i resoldre endevinalles.



– Els poemes i les endevinalles.

76

– Les paraules compostes.

– El complement del nom.

– Les grafies del so [s]: s i ss.

– La redacció d'un poema.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir i entendre un poema responent preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Identificar les comparacions i les personificacions d'un text. Activitat 1

Reduir noms i adjectius a la forma canònica que consta al diccionari. Activitat 2

Dur a terme un dictat i aplicar-hi les pautes de correcció. Activitat 3

Llegir i resoldre endevinalles. Activitat 4

Conéixer i aplicar la norma d'escriptura de les grafies que representen el so [s], s i ss. Activitats 3 i 5

Completar noms amb el complement del nom adient. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita i la tipologia textual responent preguntes i redactant un poema. Activitats 1 i 7

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Ordenar instruccions.

– Elaborar un cartell.



– La finalitat de les converses.

– La cerca d'informació.

– Els textos instructius.

– La preparació d'una representació.

– L'elaboració de cartells i entrades.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir i entendre un text instructiu responent preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

77

Treballar l'expressió escrita elaborant un petit text argumentatiu sobre el secret del truc. Activitat 1

Ordenar la seqüència d'unes instruccions. Activitat 2

Entendre el sentit d'unes instruccions amb l'ajuda de les imatges i el text. Activitat 3

Elaborar les entrades i el cartell per a un espectacle de màgia. Activitat 4

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure paraules que porten j i g.

– Distingir els verbs en present, passat i futur.



– L'estructura de la definició.

– La conversa telefònica.

– El present, el passat i el futur.

– Les grafies j i g.

– La redacció d'un conte.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir i entendre un conte responent preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Identificar les onomatopeies d'un text. Activitat 1

Escriure verbs en passat, present i futur i entendre els contextos d'aparició de cada temps verbal. Activitat 2

Interpretar correctament l'estructura d'una entrada de diccionari. Activitat 3

Fer un dictat i dur-ne a terme la revisió. Activitat 4

Distingir el so de Joan i el so de lluny. Activitat 4

Conéixer i aplicar la norma d'escriptura de les grafies j i g. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita i la tipologia textual responent preguntes i completant un conte. Activitats 1 i 6

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL


78

– Escriure paraules que porten br i bl.

– Formar frases de manera correcta.

– Escriure una vivència personal.



– El lèxic de les parts del cos.

– La busca de paraules en el diccionari.

– L'ampliació de frases.

– Les grafies br i bl.

– La redacció d'experiències personals.

AVALUACIÓ FINAL




Formar frases que tinguen quatre complements del verb. Activitat 2

Treballar el lèxic de les parts del cos i dels metges. Activitat 3

Treballar les famílies lèxiques. Activitat 4

Dur a terme un dictat i aplicar-hi les normes de revisió adients. Activitat 5

Escriure correctament els grups br i bl. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i explicant una experiència personal. Activitats 1 i 6

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Treballar l'ortografia de r/rr, s/ss, x/ix, g/j.

– Conéixer les convencions de la majúscula.

– Escriure els dies de la setmana i els mesos de l'any.

– Escriure els noms de les estacions de l'any.



– La comprensió textual.

– El lèxic de les parts del dia.

– Els complements de temps.

– El repàs de l'ortografia.

79

– L'escriptura del desenllaç d'una història.

AVALUACIÓ FINAL




Ordenar les frases que resumeixen un text. Activitat 2

Identificar els complements de temps. Activitat 3

Conéixer les normes d'escriptura de s, ss, r o rr. Activitat 4

Conéixer les normes d'escriptura de c, qu, x, ix, j i g. Activitat 5

Deduir normes ortogràfiques a partir de casos concrets. Activitat 5

Trobar la forma de les paraules que recull el diccionari. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i escrivint el desenllaç d'una narració. Activitats 1 i 7


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL


– Distingir i formar mots en singular i plural.

– Formar el plural de mots acabats en –ca, –ga, –ja, –ça.

– Ordenar mots alfabèticament.



– El diari personal.

– Les fórmules de salutació i comiat.

– El gènere i el nombre de noms i adjectius.

– La coma enumerativa.

– La descripció de persones.

AVALUACIÓ FINAL




80

Ampliar el vocabulari amb les expressions de ben-vinguda i comiat i les comparacions d'adjectiu i com. Activitat 1

Distingir mots masculins i femenins i relacionar els que tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. Activitat 2

Formar correctament el singular i el plural dels mots. Activitat 3


Ordenar alfabèticament paraules. Activitat 4

Usar correctament la coma enumerativa en els textos descriptius. Activitat 5

Separar correctament les paraules per síl·labes atenent la partició dels dígrafs. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i escrivint una història personal en un diari. Activitats 1 i 7

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


– Distingir frases enunciatives, interrogatives i exclamatives.

– Identificar la funció dels díctics.

– Distingir l'ús de perquè i per què.

– Formar contraris amb el prefix des-.



– El conte i la seua estructura.

– Les comparacions i les metàfores.

– Les frases enunciatives, interrogatives, imperatives i exclamatives.

– La separació sil·làbica i els diftongs.

– . Els dígrafs tx i ig.

AVALUACIÓ FINAL




Interpretar el significat de metàfores. Activitat 1

Distingir l'inici, el nus i el desenllaç d'una història. Activitats 1 i 7

Entendre els problemes que es plantegen en un text determinat i expressar-ne la solució. Activitat 2

Conéixer la formació de contraris amb el prefix des-. Activitat 3

81

Separar correctament i comptar les síl·labes de paraules que contenen vocals en contacte. Activitat 4

Escriure correctament els dígrafs tx i ig en paraules. Activitat 5

Distingir frases enunciatives, imperatives, interrogatives i exclamatives. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i escrivint una història fantàstica amb inici, nus i desenllaç. Activitats 1 i 7

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


– Relacionar bafarades amb el text corresponent.

– Treballar l'expressió escrita amb l'escriptura d'un diàleg.

– Classificar paraules segons el so de la r.

– Identificar paraules amb una r que no sona.

– Completar frases amb un subjecte o un predicat.



– El còmic: estructura i convencions.

– La lectura expressiva de textos.

– El subjecte i el predicat de frases.

– Els sons de la r i l'escriptura de r i rr.

– L'escriptura de narracions a partir de còmics.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir el text d’un còmic i comprendre’n el sentit amb l’ajuda de les imatges i les convencions gràfiques. Activitat 1

Reconèixer i escriure la forma convencional amb què es poden buscar les paraules en el diccionari. Activitat 2

Distingir el subjecte i el predicat de les frases i completar-les amb els complements adients. Activitat 3

Distingir els diversos sons de la r i escriure'ls en paraules amb les grafies que els representen. Activitat 4

Escriure paraules en un dictat i revisar-les. Activitat 5

Fer la separació sil·làbica de paraules que contenen un diftong. Activitat 5

Distingir l'estructura d'inici, nus i desenllaç d'una narració. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i transformant el text d'un còmic en una narració. Activitats 1 i 7

82

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Distingir i aplicar correctament sinònims.

– Fer la flexió dels adjectius.

– Escriure l'article en la forma correcta.

– Descriure un personatge fantàstic.



– L'estructura de la narració.

– L'adjectiu: flexió i forma canònica.

– El punt i a part.

– L'apostrofació i la contracció.

– La descripció fantàstica.

AVALUACIÓ FINAL




Identificar personificacions en textos. Activitat 1

Buscar la forma de l'adjectiu que es troba en un diccionari i fer la flexió dels adjectius. Activitats 2 i 6

Identificar i escriure correctament els articles i les contraccions. Activitat 3

Escriure correctament les paraules acabades en –nt i classificar-les segons la tipologia. Activitat 4

Reconéixer i aplicar correctament els sinònims de paraules. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i redactant una descripció d'un animal imaginari. Activitats 1 i 7

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir un text i entendre'n el contingut.

– Deduir el significat de paraules a partir del context.

– Escriure una notícia respectant l'estructura que ha de tenir.



– El lèxic dels ocells.

83

– El text tècnic.

– La cerca a Internet.

– La selecció d'informació.

– El reportatge.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir i entendre un text tècnic responent preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Conéixer la funció i l'estructura del menú d'una pàgina web. Activitat 2

Saber quines són les paraules clau per fer una cerca d'informació a Internet. Activitats 3 i 5

Treballar el lèxic relatiu a les aus. Activitat 1, 2, 3 i 4

Reconéixer quina informació amplia els coneixements sobre un tema determinat. Activitat 4

Treballar l'expressió escrita elaborant un reportatge sobre un fet viscut. Activitat 6

Usar els connectors temporals per elaborar el reportatge. Activitat 6

Revisar l'ortografia i la puntuació del text que s'ha escrit. Activitat 6

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Distingir el subjecte i el predicat en frases.

– Reconéixer la concordança subjecte-verb.

– Distingir l'inici, el nus i el desenllaç d'un conte.



– La comparació i la metàfora.

– El subjecte i el predicat de la frase.

– Els mots aguts, plans i esdrúixols.

– L'escriptura de la h.

– L'escriptura d'un conte.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir i entendre un text responent preguntes sobre el seu contingut i completant-lo amb les paraules adients. Activitats 1 i 3

84

Identificar comparacions en textos. Activitat 1

Distingir l'estructura d'inici, nus i desenllaç, pròpia d'una narració. Activitat 1

Distingir el subjecte i el predicat en frases i fer la concordança entre subjecte i verb. Activitat 2

Escriure la h a les paraules que en duguen. Activitat 3

Fer la separació sil·làbica de paraules. Activitat 4

Reconéixer la síl·laba tònica d'una paraula i identificar si és aguda, plana o esdrúixola. Activitat 4

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i redactant un conte. Activitats 1 i 5

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


– Distingir les diverses obertures de la e i la o.

– Identificar paraules de la mateixa família.

– Formar l'infinitiu de verbs.

– Escriure un text instructiu.



– Els primitius de les paraules.

– El verb en mode imperatiu.

– La distinció i accentuació de la o oberta i la o tancada.

– La distinció i accentuació de la e oberta i la e tancada.

– L'escriptura d'un text instructiu.

AVALUACIÓ FINAL




Interpretar correctament l'estructura d'un text instructiu. Activitats 1 i 6

Distingir la o oberta de la o tancada i accentuar correctament aquestes vocals quan convé. Activitat 2

Distingir la e oberta de la e tancada i accentuar correctament aquestes vocals quan convé. Activitat 3

Conéixer el procés de derivació i trobar el primitiu de les paraules. Activitat 4

Identificar la funció de la forma verbal d'imperatiu i formar les dues possibles formes imperatives. Activitat 5

85

Treballar l'expressió escrita redactant un text instructiu i responent preguntes. Activitats 1 i 6

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Analitzar l'estructura i les característiques d'un text teatral.

– Reconéixer les onomatopeies d'un text.

– Escriure paraules de la mateixa família.



– L'estructura i convencions dels textos teatrals.

– La comprensió dels textos teatrals.

– El sentit de les paraules a partir del seu primitiu.

– La lectura expressiva de textos.

– L'escriptura del programa d'una obra de teatre.

AVALUACIÓ FINAL




Entendre el sentit de frases fetes. Activitat 1

Reconéixer onomatopeies i mots expressius i entendre'n el significat. Activitat 2

Interpretar l'estructura d'una obra de teatre i la informació que conté. Activitat 3

Reconéixer el mecanisme de derivació de mots. Activitat 4

Induir el significat de paraules a partir del sentit del primitiu de què provenen. Activitat 4

Treballar l'expressió escrita redactant el resum d'una obra de teatre i responent preguntes. Activitat 5

Reproduir correctament l'estructura d'un programa per a una representació teatral. Activitat 5

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure mots que duguen la grafia x.

– Reconéixer i escriure complements del nom.

– Fer la concordança nom-adjectiu.

– Escriure textos dialogats.

86



– L'estructura d'una carta.

– El grau dels adjectius: el sufix -íssim/a.

– Els guions en els diàlegs.

– Els so i l'ús de la grafia x i els dígrafs tx i ig.

– L'escriptura d'una carta o un correu electrònic seguint un guió.

AVALUACIÓ FINAL




Interpretar correctament l'estructura d'una carta o un correu electrònic. Activitats 1 i 6

Formar adjectius en grau superlatiu amb el sufix –íssim/a i entendre'n el sentit. Activitats 1 i 2

Identificar el so i l'ús de les grafies x/tx/ig. Activitats 1 i 4

Identificar frases de relatiu i emprar-les per complementar noms i allargar frases. Activitat 3

Conéixer i aplicar les normes d'escriptura de guions en els diàlegs. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita redactant un correu electrònic i responent preguntes. Activitats 1 i 6

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Formar diminutius.

– Conéixer l'ortografia de la grafia x i el dígraf ix.

– Identificar les frases enunciatives, exclamatives i interrogatives.

– Reconéixer els textos instructius.



– L'estructura i el tema del conte fantàstic.

– Els diminutius.

– Els camps semàntics i el lèxic de la cuina.

– Les oracions exclamatives i imperatives.

– L'ús de la grafia x i els dígrafs ix, tx i ig.

AVALUACIÓ FINAL


87



Identificar i distingir les oracions exclamatives de les imperatives. Activitats 1 i 3

Reconéixer els diminutius i formar-ne a partir de paraules determinades. Activitat 2

Caracteritzar camps semàntics i etiquetar-los. Activitat 4

Escriure correctament les paraules que duen la grafia x i els dígrafs ix, tx i ig. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i redactant el final d'un conte. Activitats 1 i 6

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Treballar el lèxic relatiu als oficis.

– Familiaritzar-se amb els mecanismes de la rima.

– Identificar i aprendre a formar redolins.



– El lèxic dels oficis i dels tipus d'escrits.

– L'ús de perquè, per què i però.

– L'escriptura de l·l.

– Les normes d'accentuació.

– L'escriptura dels rodolins d'una auca.

AVALUACIÓ FINAL




Interpretar correctament l'estructura d'una auca. Activitats 1 i 6

Reconéixer i saber aplicar el lèxic que serveix per designar oficis. Activitat 1

Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles i conéixer les normes que en regeixen l'accentuació. Activitats 1 i 3

Saber les diverses varietats dialectals dels mots xic, xica, xiquet, xiqueta. Activitat 2

Escriure correctament paraules que duguen l·l. Activitat 4

Saber distingir el significat i l'ús de perquè, per què i però. Activitat 5

88

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure paraules d'una mateixa família.

– Agrupar formes verbals sota un mateix infinitiu.

– Escriure correctament les grafies del so [z].



– Les famílies de paraules i el primitiu.

– Els temps verbals.

– Les normes d'accentuació.

– Les grafies del so [z]: s i z.

– L'escriptura d'un text expositiu.

AVALUACIÓ FINAL




Interpretar correctament l'estructura d'un text expositiu. Activitats 1 i 6

Reconéixer paraules pertanyents a una mateixa família lèxica i trobar-ne el primitiu. Activitat 2

Conjugar verbs en diversos temps i distingir-ne el matís temporal. Activitat 3

Aplicar correctament les normes d'accentuació i saber-les justificar. Activitat 4

Conéixer i aplicar les normes d'escriptura de les grafies s i z, corresponents al so [z]. Activitat 5

Treballar l'expressió escrita redactant un text expositiu i responent preguntes. Activitats 1 i 6

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL


– Distingir el subjecte i el predicat en frases.

– Interpretar les abreviatures d'un diccionari.

– Escriure correctament les grafies b i v.



– Les abreviatures del diccionari.

– Els complements circumstancials.

89

– L'escriptura de b i v.

– L'escriptura d'una entrevista.

AVALUACIÓ FINAL




Interpretar correctament l'estructura d'una entrevista. Activitats 1 i 5

Interpretar correctament les abreviatures situades en les entrades dels diccionaris. Activitat 2

Distingir els complements circumstancials de lloc, temps i manera en les oracions. Activitat 3

Escriure correctament b i v en paraules i conéixer les normes que en regeixen l'escriptura. Activitat 4

Treballar l'expressió escrita redactant preguntes per a una entrevista i responent preguntes. Activitats 1 i 5

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer fonts d'informació i el tipus d'informació que se n'obté.

– Redactar un text explicatiu.

– Fer un cartell seguint l'estructura que ha de tenir.



– L'organització per a una finalitat concreta.

– La relació de tipografia i informació.

– El text instructiu, la invitació i el text explicatiu.

– El lèxic de les plantes aromàtiques.

– La cerca d'informació en fonts i en un índex.

AVALUACIÓ FINAL




Identificar la informació relacionada amb rètols. Activitat 2

Reconéixer les fonts informatives d'un tema determinat. Activitat 3

Dur a terme un dictat parant compte amb l'ortografia dels mots. Activitat 4

90

Identificar l'estructura i l'ordre de les accions d'un text instructiu. Activitat 5

Dur a terme càlculs matemàtics per resoldre qüestions quotidianes. Activitat 6

Treballar l'expressió escrita responent preguntes i redactant una invitació. Activitats 1 i 7

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure correctament les grafies s i ss del so [s].

– Trobar la forma dels mots recollida en un diccionari.

– Escriure un diàleg respectant-ne les convencions.



– La cerca de paraules en el diccionari.

– Les oracions temporals.

– Les grafies del so [s]: s, ss, c i ç.

– L'escriptura d'un diàleg dins la narració.

AVALUACIÓ FINAL




Interpretar correctament l'estructura d'un conte i un diàleg. Activitats 1 i 5

Entendre el sentit d'expressions i saber trobar sinònims a paraules determinades. Activitat 1

Saber resumir un text a partir de frases concises. Activitat 2

Distingir les normes d'escriptura de les grafies que representen el so [s] de sol: s, ss, ç i c. Activitat 3

Identificar els complements de les oracions que indiquen el moment en què passa l'acció del verb. Activitat 4

Treballar l'expressió escrita redactant les intervencions d'un diàleg i responent preguntes. Activitats 1 i 5

91

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

92

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

SEGON CICLE: TERCER CURS

TEMA 1

■ Portarem una agulla de cosir a l’aula, l’ensenyarem als xiquets i farem les preguntes següents:

– Alguna vegada heu vist cosir a la mare o al pare? I als iaios? Recordeu quin moviment feien amb l’agulla?

– Heu vist mai enfilar una agulla? L’encertaven a la primera o havien de realitzar diversos intents?

Comentarem que, per cosir, s’ha de posar el fil dins el forat de l’agulla. Preguntarem si els sembla una tasca fàcil.

■ http://www.tiching.com/58113

Mirarem el següent vídeo i ens fixarem en com s’enfila una agulla. Després, cada xiquet simularà que enfila una agulla i explicarà la seua experiència als altres.

■ Ens fixarem que la paraula badoc ve de badar i farem frases amb aquest verb, com: Si bades molt, pots caure.


En aquest web hi ha més contes tradicionals. En veurem l’estructura inicial i farem una fitxa amb aquestes dades:

– Lloc del món en què s’explica.

– Personatges que hi intervenen.

– Conflicte principal que planteja.


Mirarem aquesta imatge i construirem una frase utilitzant el diminutiu. Així, per exemple, podem dir:

– El gosset del costat esquerre és blanc.

– El gosset blanc és més petit que l’altre.


En aquesta adreça trobarem un quadern virtual dedicat a la frase, els tipus de frases i els elements que la formen.

Farem grups de dos i repartirem a cada xiquet un paper en blanc. Hauran de realitzar els passos següents:

– Escriurem una frase curta i amb sentit en el paper.

Caldrà que la lletra siga gran i entenedora.

– Retallarem la frase per paraules i les barrejarem.

D’un en un, eixirem a la pissarra i ensenyarem als altres les paraules barrejades. Entre tots intentarem resoldre les frases dels companys.

Si ens atrevim, podem complicar una mica més l’activitat demanant-los que escriguen una frase més llarga També poden barrejar la frase amb la del seu company o, fins i tot, barrejar-la amb les de tota la classe.


Entrarem en aquesta adreça on trobarem un joc interactiu. Escoltarem les frases que s’hi diuen i ordenarem les paraules que hi ha escrites per formar les oracions.


En aquesta pàgina web trobarem uns exercicis per treballar la família de paraules.

■ Direm paraules amb x o ix. Després en buscarem d’altres de la mateixa família:– Guix: enguixar, guixaire.

93

– Xarrar: xarraire, xarrameca, xarrada.


En aquesta pàgina web podrem escriure un conte de manera pautada i veure’n els resultats mitjançant una simulació.

■ Farem una llista amb els elements i desitjos màgics que solen aparéixer en els contes. Per a cada element, omplirem una fitxa amb les dades següents:

– Nom del conte

– Nom de l’objecte, element o desig màgic.

– Descripció de l’objecte, element o desig màgic.

– Explicació de la funcionalitat de l’objecte o element.

– Explicació d’algun episodi del conte en què aparega aquest objecte, element o desig màgic.


Mirarem aquest vídeo en el qual podem escoltar la cançó dels dits de la mà interpretada per uns xiquets d’una escola.


En aquesta pàgina web els alumnes podran realitzar un conjunt d’activitats interactives que els seran de gran utilitat per a repassar els diminutius.

L’aplicació conté una explicació inicial molt senzilla, amb exemples visuals, i després una sèrie d’activitats avaluatives.

■ També poden formar els diminutius de les paraules que els proposem, com ara:

– Gat

– Sabata

– Cullera

– Taula

– Pilota

– Riu

Els recordarem que la majoria de diminutius no es troben al diccionari.

TEMA 2

■ Portarem a classe un mocador de seda, el deixarem als alumnes perquè l’observen i el toquen. Tot seguit els preguntarem:

– Us sembla agradable el seu tacte? Per què? Quin tacte té aquest mocador? És fi o gruixut? És suau o aspre?

– És delicat o bast? De quin material està fet aquest mocador? Havíeu tocat mai una peça de roba feta de seda? Quina?


Observarem aquest vídeo per comprovar que hi ha d’altres animals que durant el seu desenvolupament pateixen una metamorfosi com el cuc de seda. Després farem aquestes preguntes:

– Com són els ous de les palometes? Quin animal naix d’aquests ous? Com és aquesta larva? De què s’alimenta?

– Com són les crisàlides? On estan enganxades? Quin animal ix de les crisàlides? Quantes ales tenen les palometes?

– Coneixes altres animals que patisquen una metamorfosi?


Aquest vídeo sobre la Xina permetrà fer-nos una idea general del país. Preguntarem:

94

– Com són les ciutats xineses? Els edificis són molt alts? Hi viu molta gent?

– Quins animals has pogut identificar? Has vist gent amb vestits de seda?

■ Organitzarem els xiquets en grups perquè facen un petit dossier sobre la Xina, per tal de conéixer millor el país.Buscarem la informació en llibres o per Internet i l’organitzarem d’aquesta manera:

– Mapa i llista de les llengües que s’hi parlen.

– Imatges d’edificis antics i de festes tradicionals..

– Fotografies dels seus paisatges i animals.

■ Demanarem als xiquets que ens indiquen altres materials valuosos, a més de la seda, com l’or o els diamants.

Els relacionarem amb objectes que es fabriquen amb ells i els escriurem a la pissarra. Per exemple:

– Les perles→collarets, arracades, etc.

■ Per tal de practicar l’elaboració d’esquemes com el de l’Activitat 8 en farem un altre de tipus circular amb algun procés que coneguem bé com el de la pluja.

L’esquema haurà de tenir aquestes fases: escalfament de l’aigua de mars i rius, evaporació, formació de núvols, precipitació, l’aigua torna als torrents, rius i mars.

■ Proposarem als alumnes que demanen a casa un tros de fil o un cabdell de llana. Amb tot junt farem un mural on treballarem:

– La mida dels fils del més prim al més gruixut.

– El tacte de la llana de la més fina a la més aspra.

– Els usos que en fan els nostres familiars: bufandes, calcetins, mantes, etc.

– Els colors de la llana dels més clars als més foscos.

■ La mestra explicarà que abans tots els teixits estaven fets de fibres vegetals o animals. En canvi, actualment, la majoria de teixits són artificials.

Els alumnes practicaran la lectura de les etiquetes de la seua roba per veure de quina fibra està feta. També hi descobriran aspectes com ara:

– La composició.

– El país en què s’ha fabricat.

– Allò que hem de fer per a tenir-ne cura.

També buscaran informació a Internet o a la biblioteca d’altres fibres animals o vegetals que no hem treballat com el cotó, la llana andina o el lli.


Buscarem més informació sobre oficis tradicionals relacionats amb els teixits. En aquest vídeo observarem com treballa un esquilador d’ovelles i preguntarem:

– Quina és la tasca d’un esquilador d’ovelles? Per què els trau la llana? En quina època de l’any s’esquilen?

– Heu vist mai com esquilen una ovella? Us agradaria esquilar-ne alguna?

■ Demanarem als xiquets, que quan expliquen les seues opinions, les argumenten adequadament. D’aquesta manera, han de fer frases del tipus:

– M’ha agradat aquesta activitat perquè l’he trobat divertida i , a la vegada, crec que hi he aprés molt.

– M’ha agradat aquesta activitat perquè m’ha permés treballar amb els altres i això és molt important.

– En aquesta activitat, m’he hagut d’espavilar i buscar moltes coses. Per això m’ha agradat.

Els direm que aquest esquema el poden emprar sempre que facen l’avaluació d’alguna activitat.


Visitarem aquest web per aprendre més coses sobre els cucs de seda. Preguntarem:95

– Quina informació podem trobar en aquesta pàgina web?

– Reconeixes les fotografies? Quantes fases té el cicle biològic del cuc de seda?

Comentarem l’apartat de la cria domèstica:

– Com i on s’han de conservar els ous perquè puguen nàixer els cucs?

TEMA 3

■ Imagina’t que ve un xiquet d’un país llunyà i no coneix el parxís. Entre tots haurem de crear una sèrie d’instruccions ordenades perquè sàpiga com s’hi juga.

Comentarem que l’objectiu del joc és portar totes les fitxes a casa. Guanya el primer que ho aconseguisca.


Farem les activitats interactives que ens proposen en aquest web per a reforçar l’aprenentatge dels diminutius.

■ http://www.tiching.com/11047En aquesta segona adreça trobarem un conjunt d’activitats per a treballar els augmentatius i reconéixer-ne les terminacions.


En aquesta pàgina web els alumnes podran realitzar un conjunt d’activitats interactives i per a treballar el text instructiu.

■ Ens imaginarem que li hem d’explicar a una persona que ve d’un altre planeta com funciona una classe, com si foren instruccions. Per exemple: – Primerament entrarem a l’aula. – En segon lloc, penjarem l’abric i ens asseurem. – En tercer lloc traurem el material de treball.


Mirarem aquest vídeo on s’ensenya, de manera visual i sense paraules, a fer una sèrie de manualitats.

De totes les que s’exposen en aquest vídeo, poden triar-ne una i escriure les instruccions que serien necessàries per tal de realitzar la tasca correctament.


En aquesta adreça podrem descarregar-nos i visionar una presentació amb una breu explicació teòrica de la erra i un dictat visual.

Al final de la presentació, trobarem les imatges del dictat amb la resposta corresponent.

■ Tots junts buscarem més paraules que porten r o rr i que aquesta sone forta. Per exemple:

Rajola, raïm, rata, regle, rei, rellotge, roba, robot, roda, carro, carn, serra, torró,etc.


En aquesta pàgina web, els alumnes podran seguir una sèrie d’instruccions mitjançant unes activitats de simulació.

■ Podem llegir més embarbussaments que contenen els sons treballats i memoritzar-los. Per exemple:

– Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo el descarregaré.– Per la carretera del Ragut, passa un carro carregat de rocs, fent catacric-catacroc.


En aquesta pàgina web els alumnes podran veure un vídeo en el qual aprendran quins són els ingredients i quins passos cal seguir per elaborar un pastís de iogurt.

Els alumnes poden analitzar aquest text instructiu i anotar al seu quadern els aspectes següents:– Títol de la recepta de cuina.– Ingredients que es necessiten (si s’es-menta, cal incloure’n la quantitat).– Estris de cuina que utilitzen.

96

– Passos que cal seguir.– Temps necessari.– Dificultat.

Cal tenir present que el text instructiu és un text on la informació sempre s’ha de presentar de manera clara i ordenada.

TEMA 4

■ http://www.tiching.com/4219En aquesta web els xiquets podran realitzar exercicis relacionats amb els refranys i locucions, que pretenen augmentar l’expressivitat de la nostra parla.


També hi ha expressions, classificades per temes, en aquesta altra pàgina web. Podem fer grups de quatre alumnes i assignar a cada grup un tipus de frase.

Els xiquets de cada grup les llegiran. Finalment, les explicaran a la resta de la classe i entre tots les comentarem.

■ http://www.tiching.com/60756En aquesta pàgina web trobarem un recull d’expressions amb el seu significat i un exemple aclaridor.

A més, cada expressió té una fotografia amb el sentit literal de la frase, feta per uns alumnes de Palafrugell.

■ http://www.tiching.com/60757En aquesta pàgina web trobarem el material per confeccionar un joc de memòria rela-cionat amb els sinònims i els antònims.

Per jugar-hi, és recomanable agrupar els xiquets per parelles o grups petits.

■ En grups de 4 o 5, dictarem unes paraules on la primera lletra siga la mateixa. Guanya el primer grup que ordene alfabèticament les paraules de manera correcta.

■ http://www.tiching.com/60754En aquesta pàgina trobarem una aplicació que ordenarà de manera automàtica totes les paraules que hi escrivim.

■ Podem fer un mural a partir de les salutacions que hem recollit a l’Activitat 1.

Aquest mural haurà de tenir com a mínim els elements següents:– Nom de la llengua.– Salutació.– Moment del dia en què es diu.

■ A la segona bafarada de l’Activitat 3, trobarem l’adreça de la pàgina web “Contes d’arreu del món”. La podem treballar de la manera següent:– Ens distribuirem en grups de tres o quatre persones. Cada grup tindrà assignat un país diferent.– Buscarem a la xarxa informació sobre aquest país i n’anotarem la informació més important.– Cada grup exposarà breument els aspectes més importants del país i, finalment, llegiran el conte.

Si tenim algun alumne de l’aula d’acollida, podem demanar-li que ens explique algun conte tradicional del seu país i que ens diga alguna salutació en el seu idioma.

Escriurem a la pissarra aquestes noves salutacions i les afegirem al llistat de salutacions en diverses llengües que havíem treballat a l’Activitat 1


En aquesta pàgina web podrem trobar una extensa llista d’animals classificats per tipus que ens seran de gran utilitat per completar la llista que hem fet a l’Activitat 4.


En aquesta pàgina web els xiquets podran repassar l’ortografia de la c i la qu mitjançant uns exercicis interactius i autocorrectius.

97


En aquesta adreça trobarem una presentació que ens servirà per repassar la c i la qu.

També podem passar-los el dictat visual que hi ha a la part final del document.

■ Els alumnes poden cercar a la seua narració paraules que tinguen c o qu i anotar-les al seu quadern.

Després, poden classificar-les segons el seu so.


En aquesta adreça els alumnes podran realitzar unes activitats interactives relacionades amb les fruites i les hortalisses.

Els xiquets aprendran la importància de con-sumir aquests aliments pel que fa a la salut.Podem proposar als xiquets frases relacionades amb les hortalisses. Hauran de subratllar-ne el subjecte i el predicat. Per exemple:– El pare bull les creïlles.– La mare renta la coliflor.– El iaio cull carlotes de l’hort.– Aquests pèsols són molt bons. – La xiqueta menja una amanida de tomaques i encisam.

Quan analitzem les frases cal tenir en compte que el subjecte concorde amb el predicat.

TEMA 5


Utilitzarem aquestes activitats per reforçar el treball de les onomatopeies. Veurem també diferents aspectes del llenguatge del còmic.

Mitjançant la relació d’imatges, repassarem la funció de les onomatopeies i en coneixeran de noves.


Treballarem el coneixement d’altres llengües mirant el vídeo en francés i preguntarem:– Coneixeu aquesta llengua? L’heu sentit alguna vegada? On?

– Us sembla difícil d’entendre? Té alguna paraula que s’assemble a la nostra?

Farem adonar als xiquets que l’entonació de l’ós i facilita la comprensió de les frases.

■ Formarem parelles i els direm que pensen una situació i inventen un diàleg breu entre dos personatges.

En el diàleg hauran d’incloure una salutació, una fórmula per demanar una cosa i una altra per donar les gràcies.

A tall d’exemple, els proposarem una situació on un xiquet demana l’hora a una senyora gran. El diàleg podria ser:– Bona vesprada senyora. Em pot dir quina hora és per favor?– I tant!.Són les cinc i mitja.– Moltes gràcies. Adéu!

Cada parella assajarà el seu diàleg un parell de vegades, el representarà davant els companys i entre tots valorarem si és correcte.


Aquest paquet d’activitats ens permetrà realitzar diversos exercicis d’ortografia.

Mitjançant diversos jocs, els alumnes podran practicar l’aplicació de la majúscula tant en noms propis com després de punt.


Veurem aquest vídeo on hi ix la cantant d’òpe-ra Bianca Castafiore del còmic de Tintín.

98

Mirant la vinyeta comentarem la diversitat de signes i línies que hi ha i preguntarem:– Què són els signes que apareixen entremig del text de les bafarades?

– Com ho sabem quan canta Bianca Castafiore? Què hi ha a les bafarades?

■ Repartirem de nou entre els alumnes els còmics que vam portar a classe a l’inici d’aquest tema.

Recordarem que hem aprés que hi ha diferents tipus de bafarades, formarem parelles i els indicarem que es fixen en les bafarades del còmic que els ha tocat.

Cada parella buscarà un exemple de cada i les copiarà al quadern. Després, les mostraran als companys i explicaran per què es fa servir cadascuna.

■ Iniciarem una conversa on cada xiquet podrà explicar quin és el seu còmic preferit, si el llig molt sovint i quin dels personatges que hi ix li agrada més.

Demanarem que ens expliquen per quina raó els agrada: perquè els agrada les històries que explica, perquè troben els dibuixos divertits, etc.

També podem proposar que el porten a la classe, els intercanviarem i dedicarem una estona a la seua lectura.

■ Repartirem un full que simule una agenda setmanal a cada xiquet. Observarem con està distribuït i ho comentarem junts.

A continuació, practicarem com fer anotacions a l’agenda. Direm una activitat i cada xiquet l’haurà d’anotar a l’agenda de forma entenedora. A tall d’exemple, podem dir:– Mireia ens ha convidat a la seua festa d’aniversari el diumenge a les 4.

– El divendres a la vesprada hem d’anar a comprar un regal per Mireia.

– El dimarts dia 3 hem d’anar al dentista a les 6 de la vesprada.

– Dissabte al matí hem d’anar a fer la inscripció del curs de natació.

Finalment, iniciarem una conversa on parlarem dels avantatges d’utilitzar una agenda. Veurem que ens ajuda a recordar el que hem de fer i ens permet organitzar-nos millor.

TEMA 6


En aquest vídeo del conte La Caputxeta Vermella veurem que hi ha personatges que utilitzen l’enginy. El llop ho fa amb intencions dolentes i, en canvi, la iaia resol el problema.Podem fer aquestes preguntes de comprensió:– Per què es disfressa de iaia el llop? Per què vol enganyar la Caputxeta?

– Què li fa creure la iaia al llop quan s’acosta a l’armari? Per què fuig el llop?


Visitarem aquesta pàgina web per buscar altres contes on hi apareixen animals astuts o llestos que utilitzen l’enginy per resoldre una situació.N’escollirem un parell i els llegirem en veu alta. A tall d’exemple, podem utilitzar aquests dos contes: Les set cabretes i el llop i Els tres Porquets. Podem preguntar:– Quin enginy se li acut al llop perquè les cabretes òbriguen la porta? Què farà el llop quan hauran obert?

– Per què vol entrar per la ximenera el llop a la casa dels porquets? Què fa el porquet gran per evitar-ho?

Veurem que al conte Les set cabretes, el llop utilitza l’astúcia per aconseguir fer una cosa dolenta. En canvi, al conte d’Els Tres Porquets, el porquet gran aplica l’enginy per aconseguir un fi bo.Finalment, iniciarem una conversa on parlarem dels valors que veiem representats a cadascun d’aquests contes

■ Ens disposarem a preparar tot el que cal per poder dur a terme una representació. Formarem tres grups de xiquets i distribuirem les faenes de manera que:

– Un grup s’encarregarà de pintar en un paper d’em-balar el decorat que crega més convenient.

– Un segon grup confeccionarà i pintarà les màscares que calen per caracteritzar cada personatge.

99

http://es.tiching.com/57446


– El tercer grup tindrà a càrrec buscar els objectes que caldrà tenir a punt per utilitzar durant la representació.

Finalment, direm als xiquets que pensen quin dels personatges de l’obra els agradaria representar i ho deixarem tot a punt per fer la representació.

■ Plantejarem unes expressions col·loquials, explicarem el seu significat i demanarem als xiquets que en facen frases. A tall d’exemple podem utilitzar:

– Anar amb peus de plom: Posar atenció i cura a l’hora de fer una cosa.

– Bufar i fer botelles: Quan una cosa es pot fer de forma senzilla i sense dificultat.

– Riure per les butxaques: Riure molt.

Cada xiquet llegirà les frases que haurà escrit i entre tots direm si ha utilitzat l’expressió correctament.

Finalment, preguntarem als xiquets si en recorden alguna que hagen sentit als pares o als iaios i les comentarem.


En aquest vídeo, una xiqueta xinesa llig la Llegenda de Sant Jordi en el seu idioma.D’aquesta manera podrem escoltar com sona un idioma d’un país llunyà com el del conte de Corea que hem treballat. Podem fer preguntes com ara:– Havíeu escoltat alguna vegada aquest idioma? Algun company vostre el parla?

– Enteneu alguna cosa del que diu? Com us sembla que deu ser el seu alfabet?

■ Per treballar l’infinitiu, formarem grups de quatre o cinc xiquets i repartirem revistes velles.

Els xiquets hauran de buscar imatges on hi haja representades accions i les retallaran.

A continuació confeccionarem un mural amb totes les imatges que titularem L’Infinitiu. Els xiquets de cada grup faran el següent:– Apegaran les imatges que haurà trobat l’una al costat de l’altra.– Escriuran sota cadascuna l’infinitiu corresponent: caminar, llegir, riure, córrer, etc.


Aquesta pàgina ens ofereix un conjunt d’ac-tivitats per reforçar l’aprenentatge de l’orto-grafia de g i gu.

L’activitat s’inicia amb una presentació divertida de les normes ortogràfiques

Després, els xiquets trobaran uns exercicis per posar-les en pràctica en diverses pa-raules.

■ Prepararem díhuit fitxes on escriurem a cadascuna un grup de lletres:

– ga, gue, gui, go, gu.

– -ta, formi-, -iser, or-, -tarra, an-, -la, -ssa, ar-, -lla, -ant, llen-, -a.

Formarem grups de xiquets i els demanarem que en el menor temps possible, formen paraules ajuntant fitxes.

Les paraules resultants poden ser: ga-ta, formi-ga, guè-iser, or-gue, gui-tarra, an-gui-la, go-ssa, ar-go-lla, gu-ant i llen-gu-a.


En aquest vídeo veurem uns xiquets que representen l’obra El Màgic d’Oz en un teatre.Recordarem que, per actuar, el xiquets han seguit les indicacions del text. Valorarem l’esforç de memorització i preguntarem:– Com saben els actors què ha de dir el seu personatge? I quan han de parlar?

– A quina part del text indica quina expressió han de fer?

■ Llegirem de nou el còmic de la lectura inicial del Tema 4. A continuació proposarem als alumnes que escriguen el guió del fragment on els personatges mengen junts.

Després, els xiquets escriuran el diàleg dels personatges seguint les pautes que hem aprés.


100



Mostrarem aquesta imatge d’un cartell d’una representació teatral i iniciarem una conversa amb els alumnes. Preguntarem:– Sabeu què és un cartell? On es penja? Per a què serveixen els cartells?

– Heu vist mai un cartell que anuncie una representació de teatre? Com era?

Observarem atentament el cartell de la fotografia i ens fixarem en els elements que el formen: Una il·lustració i un text curt.

També ens fixarem de quines coses ens dóna informació:– El nom de l’obra de teatre.

– El lloc on es representa.

– Qui fa la representació.

– Quins dies es farà la representació.

TEMA 7


Veurem aquest vídeo de lleons i lleopards i observarem atentament com són les cries, com es relacionen entre elles i els seus pares i mares. Preguntarem als alumnes:– Diferencieu els lleons i els lleopards? Com són els lleopards? On estan els animals? En un zoo o en plena natura?

Per què?

– Com juguen les cries amb els seus pares i mares? I amb els seus germans? Vosaltres jugueu així amb la vostra família?

■ Proposarem als alumnes que s’imaginin que són els xiquets de la imatge, però que en comptes de trobar un gosset al gimnàs han trobat un cadell de lleó o lleopard. El podem preguntar les qüestions següents:

– En veure el cadell de lleó o lleopard, l’haguéreu anat a veure i a acariciar-lo? Per què? Us haguéreu espantat?

– Com creieu que haguera reaccionat la mestra? El conserge s’haguera oferit per tenir-lo a la seua caseta?

– Què faríeu per trobar el seu amo? El portaríeu al veterinari? Penjaríeu cartells, avisaríeu a la policia o als bombers?

Finalment, entre tots reflexionarem i conversarem sobre les diferents reaccions que hem tingut i intentarem acordar les actuacions més correctes que caldria seguir en aquest cas.


Cercarem informació sobre el gos trobat al gimnàs en aquest web. Preguntarem:– Com es diu la raça del gos que han trobat? D'on prové? Com és físicament?

– Quin caràcter té? N’heu vist mai cap pel carrer? Coneixeu algú que en tinga un?

– Us agradaria tenir un Terrier de Yorkshire? Per què? Coneixeu més races?


Veurem com treballa un veterinari observant aquest vídeo. Per seguir la història d’aquesta gossa i el seu fill mirarem els segons 4:30-7:18 i 11:12-12:34. Preguntarem:– Com ajuda el veterinari a la Thais perquè puga tenir el seu cadell? Com es diu l’operació que li fa?

– El veterinari com adorm a la Thais? Per què ho fa? Per què porten mascareta i gorro durant l’operació?

– Com reanimen el cadell? Saps què és fer el boca a boca? Què li posen perquè respire bé?

Per veure com acaba la història de la Thais i el seu fill Gil seguirem mirant el vídeo des dels segons 17:55 a 18:32.

■ Demanarem als alumnes que porten un diari a classe i que escullen una notícia que els semble interessant. Comprovarem que el text siga una notícia amb tots els elements següents:

– Actualitat: les notícies han de ser de coses que passen en aquell moment.

– Interés: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic.

– Repercussió: la notícia ha de tractar d’un tema relacionat amb la vida real.

101

■ Demanarem als xiquets que lligen un conte en què intervinga un gos. Per exemple, Els cent un dàlmates o La Dama i el Rodamón.

A continuació, haurem de convertir les dades més importants d’aquesta història en una notícia, respectant l’estructura de la que es presenta en aquesta unitat. Finalment, amb totes les notícies podem fer un mural i penjar-lo a la classe.

TEMA 8

■ http://www.tiching.com/21145En aquesta pàgina web els alumnes podran repassar el nom dels colors mitjançant un joc que consisteix en relacionar-los.


En aquesta pàgina web trobarem un conte que ens podrà ser de gran utilitat per a treballar la vergonya. Podem representar col·lectivament el conte, repartint els papers que ha de fer cadascú i procurant que l’entonació siga l’adequada.


Mirarem aquest vídeo, des de l’inici fins al minut 2, que ens ajudarà a entendre millor què és i com es forma l’arc de Sant Martí, un curiós fenomen meteorològic.

Jugarem al Joc dels colors, que consisteix en dir un color i els altres han d’enumerar objectes que el tinguen.


En aquesta pàgina web trobarem diverses descripcions dels Barrufets que podem utilitzar com a exemple de text descriptiu. Els alumnes poden fer altres descripcions d’éssers fantàstics que coneguen perquè els hagen vist per televisió.

■ http://www.tiching.com/73141Entre tots mirarem aquesta fotografia antiga i comentarem els aspectes que han canviat i els que es mantenen.

Per fer-ho, demanarem als xiquets que utilitzen les formes verbals que hem treballat.

■ Demanarem als xiquets que memoritzen el text següent i l’escriguen correctament:

– La feliç rabosa marró saltava per damunt del gos xim- plet que menjava kiwi amb canyella al zoo hongarés.

Cal tenir present els verbs en imperfet d’indicatiu i que la frase presenta la curiositat de tenir totes les lletres.


En aquesta adreça podrem observar la imatge d’un monstre molt conegut. Els xiquets hauran d’endevinar-ne el nom i fer-ne una detallada descripció, incloent els aspectes físics i el caràcter.


En aquesta adreça podrem trobar informació en abundància sobre el monstre del llac Ness.

Demanarem als xiquets que facen una fitxa sobre aquest monstre tan conegut. La fitxa tindrà l’estructura següent:– Nom del monstre.– Lloc on suposadament viu.– Breu descripció del monstre.– Teories sobre el seu origen.– Dibuix del monstre aquàtic.

■ http://www.tiching.com/73144En aquesta pàgina web podrem escoltar la cançó del monstre de Banyoles i observar-ne les imatges.Després, farem unes preguntes de comprensió als xiquets:– Com es deia el monstre? Com era? On vivia? Què menjava? Com van solucionar el problema?

102


En aquesta pàgina web trobarem una sèrie d’exercicis interactius i autocorrectius per a practicar l’adjectivació. Aquesta activitat conté un petit apartat teòric amb la definició de l’adjectiu i una explicació sobre la concordança.

■ Dictarem algunes formes verbals. Els xiquets les escriuran al quadern i les analitzaran. Hauran d’indicar si aquestes estan en present, passat o futur i buscar-ne l’infinitiu:

– Miraves– Cantareu– Ballàvem– Menge

TEMA 9


En aquesta pàgina web els alumnes podran jugar a un joc que consisteix en descobrir vint noms d’animals.

Per fer-ho, només caldrà ordenar les lletres correctament. Després, els xiquets poden comprovar-ne el resultat.


En aquest document podrem aprendre més coses referents a la notícia: definició, les sis preguntes i estructura.

També podrem conéixer altres gèneres periodístics, com ara l’article d’opinió.

■ Podem treballar la descripció d’altres animals realitzant els passos següents:

– Cada xiquet pensarà en un animal que conegui.

– Per ordre, cada alumne sortirà a la pissarra i descriurà oralment totes les característiques de l’animal.

– Si cal, la resta de companys poden fer-li preguntes i també es poden donar pistes.

Convé remarcar que la descripció s’ha de fer el més precisa possible i seguint un ordre, per tal que els companys puguen esbrinar quin animal és.


En aquesta adreça trobarem un vídeo amb una selecció d’embarbussaments perquè els xiquets puguen cantar-los col·lectivament.


En aquesta adreça els xiquets podran realitzar una activitat interactiva que els permetrà repassar les normes ortogràfiques referents a l’article i exercicis per a practicar-lo.

Podem agafar un diccionari bàsic i dictar a cada xiquet una paraula. Aquest l’haurà d’escriure a la pissarra i posar-hi l’article adient.


Els alumnes poden consultar aquesta pàgina web i fer l’exercici que s’hi proposa.Hauran de buscar totes les paraules que porten essa sorda i essa sonora en la il·lus- tració que hi apareix.

■ Presentarem un conjunt de paraules el significat de les quals es distingeix només per la sonoritat de la essa. Les farem pronunciar i les comentarem. Per exemple:– casa, caça.

– zinc, cinc.

– els astres, els sastres.

– rossa, rosa.

– sona, zona.

103

– raça, rasa.


En aquesta pàgina web els alumnes trobaran més informació sobre l’ortografia de la essa sonora i podran realitzar una sèrie d’activitats que hi estan relacionades.


En aquesta adreça podrem veure totes les notícies en directe que emet el canal 3/24. També podrem consultar la programació d’altres canals d’aquesta corporació.

■ Demanarem a tots que quan acaben la notícia que han redactat la pengen al web del centre. Poden incorporar fotografies que facen més entenedora la informació.

També poden crear un blog de l’escola o de la classe, i penjar-hi mostres de les activitats que fan al llarg del curs, redactades en forma de notícia.

En aquest darrer cas, poden consultar alguns blogs que ja existeixen, com ara:

http://www.tiching.com/74982



■ Per ordre alfabètic, cada dia un xiquet portarà una notícia que li haja cridat l’atenció per algun motiu i l’explicarà en veu alta als companys. Despreś, localitzarem entre tots les diverses parts de la notícia que ja hem treballat i ho marcarem al paper.

Ens fixarem especialment en les sis preguntes bàsiques que tota notícia hauria de respondre i també ho marcarem amb diferents colors.Al final de la setmana podem fer un mural amb les notícies seleccionades que hem treballat a classe.

■ Podem elaborar una mena de telenotícies amb notícies que hagen succeït a la nostra escola. Uns alumnes es poden encarregar d’escriure les notícies i uns altres de llegir-les. D’altres poden encarregar-se del plató o bé de l’enregistrament.


En aquest web trobarem un conjunt d’activi-tats interactives i autocorrectives sobre l’ús dels articles.

L’aplicació conté una part teòrica amb les normes ortogràfiques i una part pràctica amb un reguitzell d’exercicis.

TEMA 10


Mostrarem als alumnes un vídeo com ara aquest, que ens mostra el procés d’elaboració de l’oli d’oliva.

Els xiquets provaran d’explicar els diversos passos del mateix: Neteja, batuda i premsat de les olives, centrifugació de la pasta i envasat de l’oli.


Visitarem aquesta pàgina web i clicarem el punt 18 de l’apartat Activitats de classe.En aquesta aplicació podrem escollir entre diverses activitats que ens permetran conéixer nous gentilicis i practicar l’ús dels mateixos.

■ Formarem grups de quatre xiquets i repartirem diversos llibres de contes. Cada grup haurà de buscar cinc verbs. Els xiquets n’escriuran l’infinitiu i tot seguit buscaran la definició de cadascun al diccionari.


Aquesta pàgina web ens ofereix informació sobre el paper: història, fabricació, varietats, de paper, recollida selectiva i reciclatge. Els alumnes hi trobaran també diferents activitats per fer, com ara manualitats o trencaclosques.

104


Aquesta aplicació gira al voltant d’algunes poesies del llibre Bon Profit de Miquel Martí i Pol que conté poemes que parlen de menjar.Els alumnes podran fer de forma divertida diverses activitats que els acostaran a la poesia: escoltaran poemes, n’aprendran algun, ordenaran frases, etc.

■ Formarem parelles i els proposarem que escriguen una petita poesia on hi hauran d’incloure cinc paraules que tinguen una lletra muda.Cada parella farà la lectura del seu poema en veu baixa diverses vegades i finalment organitzarem un recital de poesia.


Aquest paquet d’activitats permetrà realitzar diversos exercicis relacionats amb el plural.

Els alumnes escoltaran i llegiran un conte i respondran preguntes de comprensió.

A continuació, podran practicar l’aplicació del plural mitjançant diversos jocs de relació, mots encreuats, sopes de lletres, etc.

■ Formarem parelles i els demanarem que escriguen una petita història on hi hauran d’eixir quatre formigues, tres vaques, dues erugues i una mosca.

En acabat, cada parella llegirà la seua història en veu alta i comprovarem si han aplicat bé els canvis dels plurals.


Veurem aquest vídeo que ens mostra com era el procés de fabricació en un antic molí de paper.

El compararem amb el procés actual que ens explica la lectura inicial amb preguntes com ara:– De què feien el paper antigament? Per què utilitzaven l’aigua del molí?

– Qui feia la faena, les màquines o les persones que hi treballaven?

■ Proposarem als alumnes que, guiant-se per l’esque-ma de l’Activitat 1 d’aquesta pàgina, escriguen un text sobre com s’imaginen el reciclatge del vidre.

Recordarem que cal tenir en compte l’ordre de les fletxes del dibuix, les paraules clau de l’esquema i utilitzar paraules per indicar l’ordre.


Visitarem aquesta pàgina web que ens mostra diferents possibilitats de manualitats amb paper reciclat. També proporciona enllaços per provar la papiroflexia.

Trobarem les instruccions per fer coses com ara capsetes, punts de llibre, collages, flors,, i diferents figures de papiroflexia.

L’activitat ens servirà per parlar de la importància de reciclar paper i dels seus avantatges. Treballarem també la identificació dels diferents passos d’un procés.

TEMA 11

■ Escriurem a la pissarra les cinc vocals en minúscules. I farem un joc en el que entre tots haurem de dir:– Una comparació amb cada lletra: la a és panxuda com una carabassa, la e es caragola com un cuc, etc.– Paraules on ix cada lletra: casa, celles, fil, cor, tub.– Quina cara fem quan diem cadascuna de les lletres: Com posem els ulls, els llavis, les celles.– Onomatopeies d’animals: graa (lleó), bee (corder), quiquiriquí (gall), coc-coc (gallina), bub-bub (gos).– En quin moment les diem: eh?, què?, sí? (pregunta), ah!, oh!, uf! (exclamació).

Després, amb tot aquest material, provarem d’inventar-nos entre tots noves endevinalles de vocals.


105

Aquesta aplicació permet fer un recorregut per diversos poemes d’autors de la nostra llengua. Els poemes estan repartits en quatre apartats: els animals, el menjar, la natura i el Nadal.Els xiquets podran escollir les poesies que vulguen escoltar, en podran llegir el text i també consultar paraules que desconeguen.


Aquest paquet d’activitats de llengua ens permetrà practicar els adjectius. Anirem a Lèxic 2 i Adjectius. Podem escollir entre els lèxics següents: casa, cos, escola i poble.Mitjançant diversos jocs de relació, els alumnes aprendran nous adjectius i practicaran el seu ús.

■ Formarem parelles de xiquets. Cada parella escollirà cinc objectes de la classe visibles per tothom.Després. haurà d’escriure una frase on utilitzarà adjectius per descriure cadascun dels objectes. A tall d’exemple:– L’abric roig és a prop de la porta.

– Guardem els contes vells al prestatge de dalt.

– Sota la finestra hi ha una cadira trencada.

■ A continuació, cada xiquet escollirà un company de classe i en farà una descripció utilitzant tants adjectius com puga. A tall d’exemple:

– Maria té els ulls clars, el cabell ros i és molt callada.

– Joan és un xiquet molt vergonyós. És alt i té el cabell fosc i estirat.

– Anna té la cara redona i és xarraire i molt divertida.


Aquesta aplicació recull activitats d’ortografia de la nostra llengua. A l’apartat Sons: s sorda i s sonora, trobarem tres nivells d’exercicis.

Els alumnes podran realitzar diverses activitats com ara jocs de relació, completar paraules, etc. que els serviran per aprendre a diferenciar i practicar l’ús de s i ss.

■ Cada xiquet dividirà un full de paper en dues parts. En una hi escriurà la lletra s i a l’altra el dígraf ss i ho retallarà.

Anirem dient paraules que tinguen el so de sol com ara bossa, sac, tres, pescador, dissabte, nines, etc.

Els xiquets hauran d’alçar el full de la lletra amb la que s’escriu el so de sol en cada cas. Qui no l’encerte quedarà eliminat. Guanyarà qui més vegades l’encerte.


Aquesta pàgina web que conté un recull d’auques ens servirà per mostrar als xiquets una altra forma de composició de poesia.

Veurem que es tracta de poesia popular escrita en redolins que s’acompanya amb dibuixos i explica episodis d’una història. Preguntarem:– De quina forma es reparteixen els dibuixos a l’auca? On s’escriuen els versos?

– Coneixeu alguna auca? Com es diu? Quina història explica?

■ Formarem grups de tres xiquets i adjudicarem un dia de la setmana a cada grup. Després, faran el següent:– Escriuran un poema curt que parle d’aquest dia.

– Pensaran una endevinalla sobre el mateix.

– Faran un poema visual amb aquest nom.

En acabat, organitzarem una vetllada poètica on cada grup podrà recitar i mostrar els seus treballs.


Veurem els 4 primers minuts d’aquest vídeo que ens servirà per fer una activitat d’expressió oral on parlarem de les colonies.

Comentarem les imatges del vídeo i aprofi-tarem perquè els xiquets ens expliquen les seues pròpies experiències. Preguntarem:

106

– On són de colonies aquests xiquets, a la platja o a la muntanya?

– Quines activitats fan? Heu anat mai de colonies? On? Quines coses feieu?

TEMA 12

■ http://www.tiching.com/66218Buscarem informació sobre més trucs de màgia. En podem trobar alguns en aquesta pàgina. Llegirem les instruccions dels trucs i comentarem l’ordre en que s’hi disposen els passos.

En tractar-se de trucs senzills i pels que cal poc material, podem portar els elements que calen a la classe i practicar-ho junts. D’aquesta manera els xiquets s’aniran familiaritzant amb la manipulació dels elements.

■ Iniciarem una activitat d’expressió oral en la que demanarem als xiquets que ens expliquen si han vist alguna vegada una actuació d’un mag i on va ser.

Després, els direm que ens expliquen en què va consistir l’actuació. Els ajudarem amb preguntes com ara:– Com avana vestit el mag? Portava algun ajudant? Quina música va utilitzar durant l’actuació?

– Quin material portava? Quins jocs de mans va fer? Recordeu quines frases va dir durant l’actuació?

– El mag va utilitzar paraules màgiques? Quines? Vareu descobrir on estaven els trucs?


En aquesta pàgina web podrem trobar molta informació sobre el món de la màgia.

Podrem conéixer diferents estils de màgia, consultar biografies de mags, veure fotografies, articles i notícies.

És interessant buscar al cercador videos d’actuacions de mags actuals o del passat i comparar els diferents estils.

Entre d’altres, podem buscar: David Copperfield, Greg Frewin, Yu Ho Jin, Fred Kraps, Johnny Thompson, Channing Pollock, Ali Bongo, etc.


Aquesta pàgina ens mostra un joc didactic que consisteix en un truc de màgia amb figures geomètriques.

El joc “endevinarà” la figura geomètrica que haurem escollit identificant-la per la forma i color.

Després de jugar diverses vegades, podem encetar una conversa per mirar d’esbrinar entre tots quin és el truc.

■ Ampliarem els coneixements sobre els trucs de màgia parlant dels trucs d’adivinació. Explicarem el truc següent:

– Escriviu el nombre 9 en un full de paper i no deixeu veure a ningú de quin nombre es tracta.

– Demaneu a algú que pense un nombre de tres xifres.

– Dieu-li que barrege les tres xifres per fer un altre nombre.

– Resteu el nombre més baix del més alt.

– Sumeu les xifres del nombre que resulta de la resta.

– Si el resultat és un nombre superior a 9, torneu a sumar les xifres fins que només en quede una.

– El resultat serà sempre 9 tal com heu escrit a l’inici.

A tall d’exemple: 794 – 479 = 315 / 3 + 1 + 5 = 9.

Comentarem junts els dubtes que tinguen els alumnes sobre l’execució del truc, formarem parelles i practicarem el truc diverses vegades.


Utilitzarem aquest vídeo d’un senzill truc de màgia xinesa per fer una activitat de lèxic on treballarem les paraules interior, exterior i extrem.

Els xiquets hauran d’explicar pas a pas el joc de mans. També podem preguntar:– De quin color és la caixa de l’interior? I la de l’exterior?

– Per on són foradades les caixes, per l’interior o per l’extrem?


107

Mostrarem aquesta imatge on podem veure un cartel d’un mag d’estil oriental que ens servirà per ampliar l’apartat sobre el vestuari dels mags.

Aprofitarem per parlar d’aquest estil de màgia que es caracteritzar per reproduir el vestuari i els jocs de màgia xinesos. Podem preguntar:– Com va vestit aquest mag? Porta el vestit tradicional o bé porta un vestit exòtic?

– Us agrada aquest vestuari? Heu vist mai una representació d’un mag xinés?


El vídeo que mirarem mostra una recopilació de cartells de representacions teatrals. Aprofitarem per comentar junts com estan fets i estudiarem la composició dels espais i les lletres i colors utilitzats. Podem preguntar:– Quin d’aquests cartells us ha cridat més l’atenció? Per què? Què anuncia?

– Quins colors hi havia? Com eren les lletres? Què hi havia a la imatge?


Mirarem junts aquest vídeo on un mag utilitza materials reciclats per fer els seus jocs de mans.

Tot seguit iniciarem una conversa on els xiquets podran expressar la seua opinió sobre el que hem vist. Podem fer preguntes com ara:– Creieu que és possible fer màgia amb materials reciclats? Què en penseu?

– Quines coses ha utilitzat aquest mag per fer el robot? Us ha agradat ? Per què?

■ Portarem a classe un programa de mà d’un concert o d’una representació teatral i el mostrarem als xiquets. Després preguntarem:

– Heu vist mai un programa de mà? Per a què serveix? On el donen? Quan? Què hi ha escrit?

– On hi ha el nom de l’artista? Diu de quin espectacle es tracta? Quines altres coses diu?

Veurem que el programa de mà diu de quin tipus de funció es tracta, qui la fa i la data. Observarem que, a més, dóna més informació sobre els artistes i la funció.

TEMA 13


En aquesta pàgina web trobarem una informació breu sobre els passatemps: la definició i els tipus més comuns que hi ha.


En aquest web podrem consultar per ordre alfabètic un complet llistat d’abreviatures que podrem trobar en un diccionari. Al costat de l’abreviatura podem veure quin terme designa i, per tant, quin significat té.

■ Els alumnes poden simular per parelles una conversa telefònica entre dos bons amics. En aquest cas, hauran de fer servir la fraseologia correcta per a aquestes situacions.

Els altres hauran de tenir cura i esmenar els errors que es produïsquen en aquestes converses, que sovint incorporen maneres de dir alienes a la llengua.


En aquesta adreça trobarem una activitat interactiva que permetrà als alumnes repassar els temps verbals en present, passat i futur.


Mirarem aquesta imatge fictícia d’una ciutat futura i pensarem com serà el món d’ací a un segle. Després, farem frases en futur.

■ http://www.tiching.com/29552En aquesta pàgina web trobarem uns exercicis per treballar l’ortografia de la g i la j.

108

■ Podem buscar al diccionari més paraules que sonen com una jota i s’escriuen amb g o j. Per exemple:– Jardí, joc, jove, jugar, juny, juliol...

– Gel, gelat, gener, germà, gerra...

■ http://www.tiching.com/76179Trobarem més embarbussaments amb el predomini del so [z] en aquesta pàgina web. Alguns d’aquests embarbussa-ments es poden escoltar.

■ http://www.tiching.com/20212En aquesta pàgina web els alumnes podran veure i escoltar al seu ritme el conte “El gegant de guix”. També poden comparar aquest conte amb el que ells han escrit, detectar-ne els elements en comú i les diferències.


Mitjançant aquest document el mestre gaudirà d’una sèrie d’orientacions per ajudar els xiquets a treballar l’estructura del conte.A la pàgina 4, hi trobarà molt detallades les parts d’un conte; a la pàgina 5, un quadre d’autoavaluació per a l’elaboració d’aquest.Finalment, a les pàgines 6 i 7, hi ha un llistat de fórmules per començar contes i per acabar-los.

■ http://www.tiching.com/4999Mitjançant aquest web els alumnes podran realitzar un conjunt d’activitats interactives relacionades amb el diccionari, com ara:– Abreviatures., Sinònims.– Frases fetes. Identificar el significat.– Ordenar lletres. Situar paraules.– Vocabulari.

TEMA 14


En aquesta pàgina web els alumnes podran participar en diversos fòrums de literatura infantil i juvenil.

També poden intentar respondre una senzilla pregunta de literatura que es planteja diàriament en aquest portal.


En aquesta adreça podrem consultar uns quants termes relacionats amb el camp de la medicina per ampliar el nostre vocabulari.

Es tracta d’un vocabulari bàsic que permet fer la consulta per ordre alfabètic.

■ Demanarem als xiquets que busquen una fotografia d’algun lloc emblemàtic del món. Proposem els següents:– La Torre Eiffel de París.

– L’Estàtua de la Llibertat de Nova York.

– La Torre inclinada de Pisa.

– La Gran Muralla de Xina.

– Les piràmides d’Egipte.

– El conjunt arquitectònic de Machu-Picchu.

Faran una petita fitxa de l’indret escollit i el presentaran davant els companys. La fitxa tindrà els apartats següents:– Nom del monument emblemàtic.

– Ubicació.

– Any de construcció.

– Principals característiques del monument.

– Activitats que es poden fer en aquella zona.


109

Mirarem les notícies que hi ha a la pàgina web d’aquest esplai i, en acabat, iniciarem una activitat d’expressió oral, en què tots hauran d’explicar el que han llegit.

Descobrirem quines activitats s’hi fan i comentarem quines ens semblen més interessants i per què.


En aquesta pàgina web trobarem un conjunt d’exercicis interactius per repassar l’ortogra fia dels grups br- i bl- .


En aquesta adreça trobarem un document que conté una proposta molt pautada i estructurada per escriure un conte.

El document conté unes fitxes amb idees que ajuden a concretar els esdeveniments, els personatges i el final de la història.

■ Anirem a la biblioteca i llegirem un conte. N’analitza-rem els aspectes més importants i omplirem una fitxa amb les dades següents:– Nom del conte– Qui són els protagonistes?.– Què és el que els passa?– On i quan succeeix?– Com acaba el conte?– Quins elements són inventats, fantàstics i irreals?

■ Podem entrevistar algú de la família per tal que ens explique alguna experiència que haja viscut. Podem preguntar per aquests aspectes:– Has tingut alguna vivència que t’haja marcat molt i vulgues compartir-la? Va ser bona o dolenta? – Com vas reaccionar? Es va solucionar finalment?

Després en prendrem nota i, més tard, ho redactarem.

■ http://www.tiching.com/76191Visitarem aquesta web on els alumnes podran repassar algunes parts del cos mitjançant un divertit joc de memòria.

TEMA 15

■ http://www.tiching.com/83056Observarem aquests vídeo sobre uns personatges que cacen fantasmes i preguntarem als alumnes:– Apareixen molts fantasmes en el vídeo? Com heu sabut que eren fantasmes? Què tenien en comú tots ells?– Els quatre homes quina faena tenen? Com cacen els fantasmes? Creus que existeix aquest ofici en la vida real? Per

què?– Ix algun fantasma bo al vídeo? Quin és? Com ho heu sabut? Us agradaria tenir un fantasma així a casa? Per què?

Seguidament, ens imaginarem que som un dels personatges del vídeo i escriurem una xicoteta història de fantasmes. Ho farem en xicotets grups i aleshores les llegirem a classe.

■ http://www.tiching.com/83071Comentarem col·lectivament aquest cartell d’una pel·lícula de por per a xiquets realitzant les següents preguntes:– Quants fantasmes hi veieu en aquest cartell? En coneixeu algun? Què hi ha al fons de la imatge? I al cel, què hi

veieu?– Us agraden les pel·lícules de por? A més dels fantasmes, quins altres personatges ixen en aquest tipus de

pel·lícules?– Coneixeu aquesta pel·lícula? Casper és dolent o bo?

■ Planificarem tot un dia amb tot el que fem habitualment. Per fer-ho, prepararem una plantilla amb les parts del dia següents:– Matinada, matí migdia, vesprada, poqueta nit, nit i mitjanit.

A cada part del dia posarem les activitats que realitzem i les hores. En parlarem a classe.

■ Completarem aquesta llista de fórmules que es poden utilitzar quan anem a comprar:

110

– Bon dia, què posarem hui?, Desitgen alguna cosa? El puc ajudar en alguna cosa? Què volen prendre?

A continuació comentarem amb els alumnes en quines ocasions utilitzem aquestes fórmules. Per exemple:– Quan aneu a comprar el pa al forn de sempre, quina fórmula utilitzen? Per què?– Si aneu a prendre alguna cosa a una cafeteria, què us pregunten? I si aneu a comprar un regal?

Després, representarem petites escenes que poden tenir lloc en una botiga i emprarem les fórmules de la llista.

■ http://www.tiching.com/32358Aquest vídeo ens mostra el vol d’una milotxa. L’observarem atentament i preguntarem als xiquets:– La milotxa vola sol o hi ha algú que el fa volar? On estan? En quin moment del dia?– Per què la platja és un bon lloc per fer volar una milotxa? Cal que bufe el vent?– Heu fet volar mai una milotxa? On? Qui us n’ha ensenyat? És difícil? Com es fa?

■ http://www.tiching.com/53753Mirarem aquest vídeo on ens explicaran el conte del sabater i els follets i farem aquestes preguntes de comprensió als alumnes:– Què li passava al sabater cada vegada que volia fer unes sabates noves? Què li cridava la seua dona?– Les sabates que feien els follets agradaven a la gent? Pagaven molts diners per poder comprar-les?– Què regala el sabater als follets? Els follets han fet les sabates de l’home que explica el conte? Pot ser cert?

■ Demanarem als alumnes que porten una fotografia que mostre algun moment del dia. La mestra les recollirà i les repartirà de forma aleatòria. Cada alumne escriurà quatre frases amb la següent informació de la imatge:– On està feta i què s’ hi veu.– Quan està feta i com ho sabem.


TEMA 1

■ http://www.tiching.com/74177Aquesta pàgina web ens fa una introducció a alguns alfabets i sistemes de comunicació.Trobarem el llenguatge dels signes que utilitzen les persones sordes, l’alfabet semàfor, el codi Morse i d’altres tipus de codis per escriure missatges en clau.La pàgina fa una descripció de cadascun d’ells, ens mostra en què consisteix l’alfabet i explica com utilitzar-lo.

■ Proposarem als alumnes que facen un possible guió sobre un dels temes que ells mateixos hagen posat al sobre Converses que farem del mural que hem elaborat.Recordarem alguns dels punts que hem de tenir en compte a l’hora de fer les preguntes del guió:– Fer una descripció o explicació general del tema a tractar.– Concretar què volem saber i aclarir possibles dubtes que tinguem.– Parlar de les pròpies experiències relacionades amb el tema que tractarem.

Després, guardarem els guions per utilitzar-los si ix escollida la conversa.

■ Direm als alumnes que pensen en un malson que tenen sovint o algun que els haja impactat i els demanarem que ens en facen una descripció escrita.

Després, posarem en comú els treballs i iniciarem una conversa per comentar els resultats: Comprovarem si coincidim en algun malson, quins elements hi apareixen, amb què estan relacionats, etc.

■ Escollirem un fragment de la lectura inicial i direm als xiquets que escriguen tots els noms comuns que hi apareixen.

A continuació, els xiquets hauran de dir el gènere i el nombre de les paraules que hauran trobat i l’escriuran al costat.

Tot seguit, posarem en comú els resultats i corregirem els possibles errors.

Finalment, podem fer un joc per parelles. Un xiquet proposarà un nom i el seu company haurà de dir un adjectiu que s’adapte en gènere i nombre en cada cas.

111


■ http://www.tiching.com/74184Visitarem aquesta pàgina web on trobarem una aplicació interactiva per practicar la separació sil·làbica de forma divertida.

L’aplicació consta de tres nivells. En el primer nivell podrem comptar i veure com es formen les síl·labes de diverses paraules. En el segon nivell treballarem els dígrafs.

■ Els alumnes copiaran els noms del poema Les síl·labes al seu quadern i faran la separació sil·làbica de cadascuna d’elles.

Observarem que, si tenen dubtes en el nombre de síl·labes de cadascuna, poden fixar-se en les altres paraules del grup on es troben.

També els indicarem que posen especial atenció en les paraules que contenen dígrafs i recorden les normes de separació de dígrafs que hem aprés en aquest tema. Finalment, farem una correcció comú dels treballs.

■ Portarem diverses revistes o diaris d’actualitat on hi isquen fotografies de personatges famosos.Hauran de ser personatges que els xiquets coneguen com ara esportistes, actors, presentadors de televisió, músics, etc.N’escollirem uns quants i, entre tots, en farem una descripció fixant-nos en quines són les seues principals característiques.Ajudarem als xiquets a trobar les paraules i els adjectius més apropiats en cada cas.

■ Cada alumne excollirà en secret un company de la classe i escriurà al seu quadern una descripció per explicar com és.

Recordarem que, per fer una descripció complerta d’una persona, hem de parlar de diferents aspectes: El físic, la manera de ser, les coses que li agraden i què acostuma a fer.

També recordarem que utilitzen els recursos que hem aprés en aquest tema: l’ús dels adjectius més apropiats i paraules o expressions que ens ajuden a concretar.

Finalment, cada xiquet llegirà la descripció que ha escrit a la resta de la classe i, entre tots, haurem d’endevinar de qui es tracta.

■ http://www.tiching.com/74187Mirarem aquest vídeo a partir del primer minut on veurem imatges d’un equip de futbol format per persones amb deficiències visuals.

El vídeo ens servirà per complementar amb imatges l’Activitat 1 de l’Avaluació Competencial. El comentarem amb preguntes com ara:– Què fan aquests jugadors per controlar la pilota? Com fan els moviments?– Quins sentits creieu que utilitzen per suplir la vista? Us sembla difícil?– Què li passa a l’entrevistador quan vol provar de jugar amb els ulls tapats?

TEMA 2

■ http://www.tiching.com/68837Aquest vídeo que ens mostra l’elaboració de peces de vidre bufat ens servirà per il·lustrar l’expressió Bufar i fer ampolles. Per facilitar la comprensió d’aquesta expressió farem preguntes com ara:– Quins passos fan aquests homes per fer una botella? Per què serveix el tub?

– Què passa quan bufen a dins del tub? Us sembla fàcil fer botelles?

■ Formarem parelles i continuarem treballant la diferència entre metàfora i comparació.

Cada parella haurà d’escriure dues frases. Una amb una comparació i una altra amb una metàfora. A tall d’exemple:– Metàfora: Els cabells d’Anna són fils daurats.

– Comparació: Anna té els cabells daurats com el sol.

Després, cada parella llegirà les frases en veu alta, identificarem el tipus de cadascuna i comentarem les diferències entre ambdues.

■ Formarem grups de quatre xiquets per fer una petita representació.

112


Els deixarem escollir entre situacions com ara comprar en una botiga, una visita al metge, una festa d’aniversari, etc. Cada grup haurà d’incloure al diàleg de la representació una frase enunciativa, una interrogativa, una exclamativa i una imperativa.Recordarem que cal posar especial atenció al to de veu per a fer les frases entenedores.

■ http://www.tiching.com/9497Aquest joc interactiu comença amb una xicoteta guia visual on ens explica com hem d'unir les vocals per crear diftongs. També podrem practicar la teoria amb una activitat on classificarem diverses paraules segons tinguen o no tinguen diftong.

■ Farem un joc per continuar practicant la separació sil·làbica de diftongs.Direm una paraula com ara : aigua, rei, iaia, aeroport, riu, autocar, riera, teulada, truita, etc i els xiquets hauran de picar de mans per indicar les síl·labes que conté.

■ http://www.tiching.com/68838Mirarem aquest vídeo que ens explica el conte d’El Flautista d’Hamelin. Després, demanarem als xiquets que identifiquen les parts d’una narració. Preguntarem:– Què ens explica el conte a l’inici? On succeeix la història? Com era el poble?– Quina part de la història correspon al nus? Quin problema sorgeix al poble?

– En quin punt comença el desenllaç de la història? Com acaba el conte?

■ Formarem grups de tres xiquets i els proposarem que escriguen una història curta entre tots tres: Un xiquet inventarà l’inici, un altre el nus i el tercer el desenllaç.

Després, cada grup llegirà la seua història en veu alta i els altres xiquets en reconeixeran les parts.

■ http://www.tiching.com/67471En aquesta pàgina web podrem trobar diferents faules d’Isop com ara: Les dues granotes, La lletera, El lleó i el ratolí, etc.Si cliquem a qualsevol dels títols, ens apareixerà un text il·lustrat on la podrem llegir.Aquesta activitat ens servirà per poder practicar el que hem aprés sobre les parts d’una narració: inici, nus i desenllaç.També aprofitarem per introduïr el concepte de faula: Narració ficticia on els protagonistes acostumen a ser animals que dóna un ensenyament moral que es mostra al final.

■ Veurem de nou el vídeo que hem utilitzat a l’inici d’aquest tema. Tot seguit, proposarem als alumnes que inventen una petita història relacionada amb els xiquets del vídeo i que l’escriguen.Indicarem als xiquets que procuren aplicar el que hem apré en aquest tema:– Donaran una estructura en tres parts al relat: inici, nus i desenllaç.

– Procuraran utilitzar frases enunciatives, interrogatives, exclamatives o imperatives.

– Utilitzaran alguna metàfora, comparació o personificació.

En acabat, cada xiquet comprovarà l’ortografia i la presentació i finalment farem una lectura comú dels treballs.

TEMA 3

■ http://www.tiching.com/83010En aquesta adreça els alumnes podran observer un còmic mut de Picanyol. Poden treballar-lo de diverses maneres:– Comentar-ne els elements visuals característics del còmic.

– Afegir-hi text amb bafarades que indiquen el que els personatges dirien.

– Continuar el còmic.

– Transformar-lo en una narració.

■ Podem demanar als xiquets que transformen el còmicen una narració. Per fer-ho, hauran de tenir present:

113

– Cal anotar les coses més importants que han passat a la historieta.

– Convé explicar d’alguna manera les emocions que mitjançant el llenguatge visual s’expressen al còmic.

– La narració haurà de respectar l’estructura d’introducció, nus i desenllaç.

■ http://www.tiching.com/29322En aquesta web trobarem informació relacionada amb el còmic i els seus recursos. A més, conté un apartat de propostes didàctiques en format PDF amb activitats que els alumnes poden realitzar.

■ http://www.tiching.com/83011Aquesta pàgina ens ofereix una llista de noms on veurem les diferents varietats de pa existents.Comprovarem que aquest aliment rep apel latius molt diferents segons la forma, el pes i també segons les diferents localitats d'on prové.

■ http://www.tiching.com/82996En aquesta pàgina web els xiquets podran conéixer i aprendre receptes de sopes de diversos indrets.Cadascú pot triar-ne una i explicar-la després als altres companys.

■ Demanarem als xiquets que identifiquen el subjecte i el predicat de les oracions següents:– El brollador de la plaça està espatllat.

– L’aigua potable és un bé finit.

– Els excursionistes s’han perdut a la muntanya.

■ http://www.tiching.com/82999En aquesta adreça els alumnes podran realitzar un conjunt d’activitats interactives per repassar l’ortografia de la r.

■ Els alumnes poden completar les paraules d’aquestes frases amb una r i observar que es tracta d’una r muda:– Pere vol ana... de vacances a l’Índia.

– En acaba... el partit, els jugado...s estaven cansats.

– La policia el va captura... quan intentava eixi... d’allà.

– Laia volia participa... en un programa de televisió.

– Vaig mira... per la finestra, tot el que es veia era cla..., lluminós i alegre.

■ Podem dictar als xiquets aquest text que conté una sèrie de consells per resguardar-se dels llamps al bosc:Si ens trobem al camp i hi ha un arbre solitari, no ens hi hem de posar a sota.Si som en un bosc, aleshores sí que ens podem posar sota un arbre.Hem de desconfiar dels arbres més alts i punxeguts.Els alumnes copiaran el text al seu quadern i un d’ells el copiarà a la pissarra. Després el corregirem junts.A continuació, analitzarem les paraules que componen el dictat i que tenen alguna r. Seguirem aquestes pautes:– Subratllarem les paraules que tinguen alguna r.

– Dibuixarem un quadre amb tres columnes al quadern.

– A la primera columna hi anotarem les paraules que sonen com mariner.

– A la segona columna hi anotarem les paraules que sonen com ratolí. A la tercera, les que tenen una r que no sona.

■ http://www.tiching.com/83014Mirarem aquest vídeo ens explica com es fa el pa de poble. Farem una sèrie de preguntes als xiquets per veure si l’han entés:– Com fan la massa? Per què li donen voltes dins d’un estri metàl·lic?

– Per què la divideix el forner? Com li dóna la forma? Sabeu què és la fermentació?

– On deixen reposar la massa? Li deixen poca o molta estona?

– Per què ho posen al forn? Què li passa a la massa quan és dins el forn?

– Quines són les característiques principals d’aquest tipus de pa?

A continuació, direm junts els ingredients que calen per a fer pa. Posteriorment, per parelles, redactaran el procés d’elaboració del pa del vídeo.

TEMA 4

114

■ http://www.tiching.com/83016En aquesta adreça els alumnes podran llegir un breu poema de Joan Brossa que porta per títol “Camí”.

Per facilitar-ne la comprensió, els farem aquestes preguntes:– Quins animals apareixen en el poema? Què fan? – Què són les petjades? Amb quina lletra les representa el poeta?– Per què creus que porta aquest títol el poema? Té relació amb les petjades?

■ Podem demanar als xiquets que canvien el final d’aquest conte, a partir del moment que el camí jove decideix anar en direcció a ponent. Valorarem aquests aspectes: – Que hi haja continuïtat narrativa, és a dir, que la part final no semble un pedaç o un afegit.– Que el conflicte principal -en aquest cas, el problema plantejat- s’haja resolt.– L’originalitat en la introducció dels diversos elements que formen un conte.– La varietat d’espais, personatges i elements que s’han utilitzat per a construir la història.– La claredat en l’expressió i la correcció ortogràfica. Cal utilitzar els signes de puntuació adequats.

■ Una vegada acabat, demanarem als xiquets que revisen el text que han escrit aplicant-hi les pautes de correcció que els hem proposat anteriorment.Després farem una lectura col·lectiva dels contes per veure la varietat de textos que han sorgit. Els xiquets poden comentar si els ha costat o no escriure el text i per què.■ Podem comentar entre tots alguns refranys, locucions i frases fetes relacionades amb el concepte de camí: – Tos els camins van a Roma.– Camí començat, mig acabat.– Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.– Bon camí sempre és drecera.– Anar pel bon camí.– Obrir-se camí.

■ http://www.tiching.com/83019En aquesta pàgina web trobarem una aplicació que ens permetrà, entre d’altres coses, buscar sinònims.

El programa també permet cercar l’equivalència d’un mot en altres llengües, com ara en castellà, anglés i francés.

■ http://www.tiching.com/83020En aquesta adreça els xiquets aprendran més coses sobre els signes de puntuació i, en concret, sobre el punt i a part.

El document conté una part de teoria i una part amb exercicis per practicar tot el que han aprés.


En aquesta pàgina web els alumnes trobaran informació sobre el cacau i el seu producte final, el xocolate. Coneixerem l'origen, la història, l'elaboració i moltes curiositats.

Els xiquets poden ampliar el text de l’exercici 2 amb la informació que els proporciona aquesta pàgina web.Quan ho redacten, hauran de tenir en compte que cada idea nova s’expressarà en un paràgraf i, per tant, tindrà un punt i a part.

■ http://www.tiching.com/29403En aquesta pàgina web trobarem un conjunt d’exercicis interactius per treballar l’article davant de noms comuns i propis.


Mitjançant aquest document, de la pàg.1 a la pàg.3, els alumnes podran conéixer àmpliament les característiques d’un paràgraf:

– Identitat gràfica.– Organització.– Tipologia.– Coherència temàtica.

115

■ Podem demanar als alumnes que busquen les idees principals que conté la primera pàgina de la lectura inicial. Hauran d’analitzar-ne aquests aspectes:– Quants punts i a apart hi ha.– Quants paràgrafs hi ha.– Quina idea o idees corresponen a cada paràgraf.


En aquesta pàgina web els alumnes coneixeran diverses tipologies textuals relacionades amb el text descriptiu:– Descripció física de persones.– L’autoretrat.– Descripció psíquica d’una persona.– Descripció de paisatges. – Descripció d’ambients. – Descripció d’un animal.– Descripció d’un objecte.

Els xiquets aprendran a fer una bona descripció a partir d’aquests passos:– Observar amb atenció allò que es vol descriure.– Seleccionar les coses més interessants.– Estructurar i ordenar la informació.– Redactar la descripció.

TEMA 5


En aquesta pàgina web trobarem tota la informació sobre la Societat Valenciana d’Ornitologia.

Els alumnes investigaran a què es dedica la ONG i s’informaran dels seus projectes i activitats.

Després els preguntarem:– A què es dedica la SVO? Us sembla important la seua tasca? Per què?– Quines activitats organitza? Us agradaria participar-hi? Per què?– En què consisteix el projecte mussols?– Com hi podríeu participar?


En aquesta web veurem com s’alimenta un pardal menut. L’observarem i preguntarem:– Quan l’acaricien, què fa el pardal? Per què es posa sota la mà del cuidador?– Què menja el pardal? Com li donen el menjar? Com acaba la història?


Aquesta fotografia mostra la celebració de les festes de Nadal en ple estiu en una platja australiana. Preguntarem als alumnes:– On celebren el Nadal aquestes persones? Quin temps fa?– Vosaltres celebreu el Nadal a l’estiu? Quan el celebreu? Fa fred per Nadal?

■ Proposarem als xiquets que reescriguen el reportatge de la visita al taller de ceràmica seguint aquestes pautes:– Canviar el títol del reportatge.– Començar la història per allò que els sembla més important.– Utilitzar els connectors que hem estudiat.

■ Demanarem als alumnes que busquen en diaris de sa casa un exemple de reportatge. Se’l llegiran i el portaran a classe. Hauran d’explicar davant de la classe aquests dos punts:– Les característiques formals que fan que el text siga un reportatge.– De què tracta i si els ha agradat.

116

TEMA 6


En aquesta pàgina web trobarem un conjunt d’exercicis interactius relacionats amb la comparació.

Aquesta aplicació conté, a més, una breu demostració inicial sobre aquesta figura retòrica amb exemples molt clarificadors.


En aquesta adreça trobarem un reguitzell d’endevinalles per analitzar a l’aula. Els alumnes poden buscar-hi alguns del recursos expressius que han treballat, com ara les comparacions i les metàfores.


En aquesta pàgina web els alumnes podran repassar la normativa que fa referència a la separació de síl·labes.

També podran realitzar uns exercicis interactius sobre la classificació de paraules (agudes, planes i esdrúixoles).


En aquesta pàgina web els xiquets podran ampliar els continguts apresos sobre l’orto grafia de la h.


En aquesta adreça trobarem un conjunt de recursos que ens poden ser d’utilitat per a l’elaboració d’un conte. Per exemple:– Model per escriure un conte.– Model per elaborar un conte.– Llistat de paraules per escriure un conte.

■ Amb les composicions que han realitzat podem jugar al Joc del conte que es perd. Per fer-ho, haurem de seguir els passos següents:– Triarem un conte a l’atzar i demanarem cinc xiquets voluntaris per jugar al joc.– Un dels xiquets escoltarà el conte sencer que li llegirà el mestre. Els altres, s’esperaran a fora de l’aula.– Una vegada haja escoltat el conte, un dels xiquets que hi havia a fora, entrarà.– El xiquet que ha escoltat el conte intentarà explicar-lo a l’altre, procurant no deixar-se cap detall.– Farem el mateix procés amb els altres xiquets de fora.


En aquesta adreça els alumnes podran ampliar els seus coneixements relacionats amb la comparació. La pàgina conté una detallada explicació teòrica amb exemples clarificadors.

TEMA 7

■ http:// www.tiching.com /78069Mirarem els dos primers minuts d’aquest vídeo que ens mostra imatges de les tribus de l’Omo a Etiòpia. Observarem que practiquen l’art de la pintura a la cara i al cos amb la punta dels dits i utilitzen pigments de la terra.Les seues creacions, de molta bellesa, ens poden donar idees per fer disfresses originals. Podem preguntar:– Quins altres elements utilitzen de la natura a més de les pintures?– Quina de les imatges us ha agradat més? Per què?

■ http:// www.tiching.com/78070Veurem aquest vídeo en anglés que ens mostra el procés que cal seguir per pintar-nos la cara de pallasso. Traurem el so i a mesura que avance direm les instruccions entre tots:– Exteneu un fons blanc per tota la cara.

– Pinteu els ulls amb triangles de colors.

– Pinteu el nas i la boca de color roig.

– Reforceu els dibuixos amb línies de color blanc.

117

■ Després farem una activitat d’expressió escrita en la que els alumnes hauran de confeccionar un text instructiu on explicaran el procés que ens mostra el vídeo.

Per fer-ho, els alumnes utilitzaran el text de la lectura inicial com a model:– Escriuran una petita introducció.

– Faran una relació del material que necessitem.

– Escriuran el procés combinant el text i un dibuix.

Recordarem que han d’escriure la major part del text utilitzant frases imperatives on aniran donant les instruccions. Finalment, farem una posta en comú dels resultats i corregirem els possibles errors.

■ http://www.tiching.com/78071Aquesta aplicació treballa el vocabulari d’accions i es centra en la forma verbal de l’infinitiu.Les accions estan repartides en tres àmbits diferents: a l’escola, a casa i en altres llocs i cada apartat conté diversos paquets d’activitats.

Els alumnes podran relacionar les imatges amb el nom de l’infinitiu corresponent i practicaran l’escriptura d’aquesta forma verbal tenint en compte les diferents terminacions.

■ Direm als alumnes que trien un dels quatre apartats de la lectura que descriuen com maquillar-se: Calavera, Pirata, Bruixa, Vampir, Gat negre o Monstre escatós.

Els xiquets hauran de buscar els verbs que contenen les frases de les instruccions, els anotaran al quadern i després n’escriuran l’infinitiu.


Mirarem aquest vídeo on veurem els preparatius i la celebració de la festa del Carnestoltes a la classe de 4rt d’una escola.

Realitzarem una activitat d’expressió oral on explicarem en què consisteix el Carnestoltes que celebren aquests xiquets. Parlarem de:– La confecció de la disfressa.

– L’anada cap a la rua.

– El ball de Carnestoltes.

■ Formarem parelles i farem un joc on practicarem l’imperatiu i les expressions que calen per donar ordres.

Un xiquet amagarà un objecte en un lloc de la classe i tot seguit indicarà al seu company com arribar-hi:

Camina endavant fins arribar a la pissarra, gira a la dreta, atura’t davant del prestatge, busca a sota… etc.

■ http://www.tiching.com/78075Aquesta web ens ofereix una aplicació per practicar l’accent obert i l’accent tancat.

L’aplicació consta de diferents apartats. Anirem a Regles d’Accentuació i després seleccionarem Tipus d’accent.

Després d’una breu explicació, els alumnes trobaran diverses activitats per practicar amb una gran quantitat de paraules.

■ http://www.tiching.com/78078Visitarem aquesta pàgina web on trobarem dos apartats de receptes dirigits als més menuts: Per a xiquets i Per fer amb xiquets. Ens fixarem en el text i comprovarem:– Els apartats que té el text.

– Com destaca els passos a seguir.

– La forma verbal que utilitza.

Després, cadascú escollirà una recepta i iniciarem una conversa per parlar de quines receptes hem trobat més interessants i per què.

■ El dia anterior, els xiquets demanaran a algun familiar que els explique la recepta d’un plat que acostume a cuinar i escriuran la recepta al quadern.

L’endemà, farem una posta en comú de tot el material i comprovarem si hem escrit les receptes correctament.

■ http:// www.tiching.com /78079

118

Mirarem aquest vídeo on veurem imatges de la celebració del Día de los Muertos a Mèxic.

Les imatges ens permetran observar que és una festa molt animada i acolorida i ens fixarem en quins elements la formen.

Comentarem de quina manera decoren les tombes i els altars: Flors, calaveres i esquelets acolorits i vistosos, ciris, aliments, banderetes i papers de colors, etc.

TEMA 8

■ http://www.tiching.com/79618En aquest vídeo podem veure com són els jardins de diversos castells de França. El mostrarem als xiquets i preguntarem:– Us han agradat aquests jardins? Quin us ha agradat més? Per què? Què hi ha?

– Com us imagineu el jardí preciós que descriu l’obra de teatre?

– Podria ser algun d’aquests? Quin? Té un lloc on puguen viure les granotes? On?

■ Portarem a la classe diaris, revistes o altres tipus de publicacions on hi podem trobar els tres tipus de lletra que hem treballat.

Formarem grups de xiquets i els repartirem les publicacions. Cada grup buscarà dos exemples d’utilització de lletra cursiva, dos de lletra normal i dos de lletra majuscule. Posarem en comú el que ha trobat cada grup i observarem en quins cassos s’utilitza cadascuna.

■ http://www.tiching.com/79629Aquest vídeo ens servirà per saber més coses sobre un dels personatges que apareixen a l’obra: el pregoner. Mirarem el vídeo del min. 1 al min. 3 i preguntarem:– Quina és la faena del pregoner? A qui es dirigeix? Què anuncia el pregoner del vídeo?

– De quina manera dóna les notícies? Quina entonació fa? On les llig?

■ Escoltarem de nou amb molta atenció la rondalla on una granota es converteix en un príncep. Demanarem als alumnes que tanquen els ulls i proven d’imaginar-se un dels indrets on es succeeixen els fets.

Cada xiquet farà un dibuix de l’indret que haurà escollit i finalment explicarà als seus companys a quina part de la rondalla correspon i quins personatges hi intervenen.


Mirarem aquest vídeo on uns xiquets d’una escola fan una lectura expressiva de la rondalla del Príncep Granota.Ens fixarem en l’entonació de veu que fan els xiquets per representar els diferents personatges i preguntarem:– Utilitzen el mateix to de veu tots els xiquets? Quines diferències hi veieu?

– De quina manera parla la granota? Com podem saber l’estat d’ànim de la princesa?

– Heu sentit alguna onomatopeia? Quines? Com s’escriuen?

■ http://www.tiching.com/79654Per agafar idees per fer decorats, podem veure vídeos de representacions teatrals com ara aquest. – Observarem de quina manera estan fets el vaixell i el port.

– Veurem que reciclen objectes per a altres usos dels que tenen habitualment.

– Comentarem de quina manera han resolt simular l’aigua del mar.

■ http://www.tiching.com/79658En aquest vídeo veurem uns xiquets de primària que representen una llegenda.Mirarem del min. 2 al min. 8 i direm als alumnes que es fixen en la interpretació que fan aquests xiquets. En acabat preguntarem:– Què us ha semblat la interpretació d’aquests xiquets? Han memoritzat el text?

– Posen el to de veu adequat? Interpreten adequadament cada personatge?

– En què ho heu notat? S’han preparat bé o penseu que els calen més assajos?

119

■ Llegirem de nou el resum de l’obra El flautista d’Hamelin? Sí! I farem aquestes preguntes als xiquets:– Recordeu de què tracta el conte El flautista d’Hamelin? Per què fan venir el flautista a la ciutat?

– Quins animals fa desaparéixer? Per què creieu que volen fer venir el flautista a l’obra de teatre?

– De què estan cansats? De què es deu tractar la missió especial de que parla el text?

– En què s’assemblen el conte i l’obra de teatre? Com respondrieu les preguntes que fa el text?

TEMA 9■ http://www.tiching.com/83039

Com ja hem vist a la lectura, una de les característiques de San Francisco són els carrers amb forts pendents.

Mitjançant aquest vídeo, els alumnes podran conéixer un dels carrers més característics de San Francisco: el carrer Lombart.

Tot i no ser el carrer amb més inclinació de San Francisco, té la peculiaritat de ser el carrer més sinuós, tortuós i curvilini del món.

■ Podem demanar als xiquets que s’imaginen que Madame Lucrezia i Violeta viatgen a un altre país.

Els xiquets hauran de redactar la carta que Violeta li escriuria a Baldovino, seguint la mateixa estructura de les cartes que han llegit a la lectura.

Una vegada acabat, farem unes preguntes als xiquets que els ajudaran a revisar el text que han redactat:– Has posat el lloc des d’on s’escriu i la data?– Has escrit una salutació a l’inici? I un comiat al final?– Has tingut cura dels signes de puntuació?– Has repassat l’ortografia?

■ http://www.tiching.com/83043Amb aquest vídeo els alumnes podran conéixer com es diu Bon any nou en trenta-dos idiomes.

Després de veure el vídeo podem demanar als xiquets quines llengües els han resultat familiars i han reconegut.

■ http://www.tiching.com/83045En aquesta adreça els xiquets podran conéixer com és un teatre per dins i com s’anomenen les seues parts.

■ http://www.tiching.com/83047En aquesta pàgina podrem trobar més informació relacionada amb els usos del guió.

Entre d’altres coses, els alumnes aprendran que el guió llarg no només s’utilitza en els diàlegs, sinó també en altres contextos.

■ http://www.tiching.com/83048En aquesta pàgina els alumnes trobaran un reguitzell de consells que els poder ser útils per a escriure un correu electrònic.

■ Els xiquets es fixaran detingudament en les lletres d’aquest embarbussament. Després el llegiran ràpidament sense entrebancar-se:

Un poc de peix i un poc de greix

i un xic de feix i un poc de gruix.

■ http://www.tiching.com/83052Mostrarem la fotografia d’aquest gatet i demanarem als alumnes que facen l’activitat següent seguint aquests passos:– Hauran de construir una frase que es referisca a aquest gat.– La frase haurà de tenir l’estructura ‘el gatet que…’ (frase de relatiu)– Hauran d’incloure-hi la paraula peluix i procurar escriure-la bé.– Marcaran el nom i el complement de la frase que hauran escrit.

TEMA 10

120

■ Refarem la història imaginant-nos un altre final. En proposarem alguns perquè els alumnes escullen el que més els agrade:– Arriba el marit i es troba la seua esposa petita com una cullereta de café.– Ningú ha ajudat a la velleta a fer dissabte i ha hagut de trobar una altra solució.– Arriba el marit i la velleta canvia de mida, però ara creix com una geganta.


En aquest web escoltarem una cançó infantil en valencià. Preguntarem:– Hi ha diminutius a la cançó de la Gallina Quiqueta? Per què? En recordeu algun?

– Sabeu alguna cançó amb diminutius? Quina? La podeu cantar?

■ Anirem a la biblioteca de l’escola, i en parelles escollirem un conte.

Tornarem a escriure les 8 primeres línies del conte utilitzant el màxim de paraules contràries. Llegirem els resultats i preguntarem:– El text que hem refet té sentit? Encaixa el seu contingut amb la resta del conte?

– Per trobar alguns contraris heu necessitat ajuda? Què heu fet per trobar-los?

– Heu utilitzat el diccionari? Us ha ajudat la mestra o algun company?

■ http://www.tiching.com/84393Observarem aquest altre quadre de L.S. Lowry i preguntarem als alumnes:

– Aquest quadre s’assembla al del “juliol a la platja” que hem treballat? En què?

– Reconeixeu que l’ha pintat el mateix autor? Per què?

– On van tota la gent? Com ho sabeu? Quins edificis hi ha al fons a la dreta?

■ http://www.tiching.com/84396Observarem aquesta pàgina web on hi ha la recepta per a fer un gelat i preguntarem als alumnes:– Quin és el títol de la recepta? I el subtítol? Quins són els ingredients? En quin apartat els trobem?

– Per què creieu que hi ha fotografies? És fàcil fer aquesta recepta? Per què us ho sembla? Qui la fa?

– Creieu que s’ho passa bé la xiqueta fent els gelats? Penseu que algú l’està ajudant? Per què?

Ens imaginarem que som uns mestres de cuina i estem ensenyant a uns alumnes a fer la recepta. Escriurem conjuntament les ordres que els hi donarem per cuinar-la.

■ A continuació, podem fer una ullada a totes les receptes i intentar escollir-ne una que ens agrade a tots. Farem un mural amb les ordres que cal seguir per fer-la.

Un altre dia, portarem els ingredients a classe i l’ela-borarem seguint les instruccions del mural. Podem gravar el procés i penjar-lo a Internet tenint en compte:– Algú anirà ordenant els passos que haurem de seguir.

Ho hem de fer tot a poc a poc perquè es veja bé al vídeo i altres xiquets ho puguen fer a sa casa.

■ http://www.tiching.com/84410Observarem aquest vídeo des del minut 1:30 al minut 3:40 i respondrem aquestes preguntes:– Aquests dibuixos són fantàstics o podrien ser reals? Per què?

Entre tots exposarem elements que demostren que és una història fantàstica.

■ Repartirem un full en blanc als xiquets i els demanarem que escriguen una història fantàstica amb tantes paraules com puguen que tinguen les lletres x, ix, ig i tx.

Hauran de seguir els següents passos abans de començar a escriure:– Pensar o buscar moltes paraules que porten les lletres que ens interessen.– Imaginar una història que tinga sentit amb aquestes paraules.– Resumir-la tan com puguem perquè només podem utilitzar una cara del full.

121

Una vegada fet això, els donarem temps per redactar les històries i després les llegirem i anirem escrivint totes les paraules amb les grafies x, ix, ig i tx a la pissarra.

■ Per acabar, jugarem al joc d’endevinar contes. Cada alumne es pensarà un conte i l’apuntarà en un paper que no podrà ensenyar a ningú.

En parelles, s’aniran fent preguntes de sí o no per endevinar-lo, primer un alumne i després l’altre. El xiquet que abans esbrine el conte del company guanya.Podem organitzar-ho com un concurs i anar eliminant participants fins que només quede un sol guanyador.

■ http://www.tiching.com/84418Observarem aquesta imatge d’una habitació i respondrem les següents preguntes:– Creieu que està endreçada aquesta habitació? Per què?

– Us agradaria dormir-hi? Si estiguera desendreçada també us agradaria dormir?

– Creieu que és important l’ordre per viure agradablement? Sou endreçats?

Ens imaginarem que qui dorm en aquesta habitació la tinguera desendreçada i li demanàrem que l’ordenara. Com ho faríem?– Per favor, pots endreçar la teua habitació? Ja veuràs com hi dormiràs millor.

– Endreça l’habitació ara mateix o et castigaré sense eixir.

Reflexionarem sobre com ens agrada que ens manen les coses i sobre com les manem nosaltres.

TEMA 11


En aquesta pàgina web trobarem un enllaç per accedir a una aplicació que permetrà als alumnes repassar els oficis.

Els xiquets treballaran especialment els oficis que fan referència al comerç.

■ Podem reforçar els diferents tipus de lectura que es treballen a l’Activitat 5 seleccionant i exposant una petita mostra d’aquests a la biblioteca del centre.


Mitjançant aquest programa podrem buscar les rimes de totes les paraules que calga.

Es tracta d’un buscador amb un diccionari de rimes molt complet i en diversos idiomes.

■ Podem proposar als alumnes que facen redolins sobre algun tema que els interesse. Quan els elaboren, hauran de tenir present que els versos han de rimar i tenir sentit.

■ Podem aprofitar l’avinentesa de la presentació de llibres que hem realitzat anteriorment per anar a la biblioteca i explicar-los la classificació i l’ordenació de llibres.– Per començar, els explicarem que totes les biblioteques tenen un ordre per trobar el material ben ràpid.– Els llibres estan classificats per matèries i organitzats en deu grups grans (Classificació Decimal Universal).– En els prestatges, els llibres estan ordenats alfabèticament per la signatura.– La signatura conté el número de la CDU i les tres primeres lletres del cognom de l’autor.

Finalment deixarem temps a tots perquè descobrisquen aquesta classificació a la biblioteca escolar del centre.


En aquesta pàgina web els xiquets podran realitzar una activitat JClic per a repassar les normes d’acentuació i practicar-ne l’ús.


En aquesta adreça els xiquets podran realitzar un exercici autocorrectiu que els servirà per a repassar l’ortografia de la ela geminada.

122

■ Podem fer un dictat als xiquets amb paraules que porten ela geminada, com ara: til·la, novel·la, varicel·la, metàl·lic, col·lega, cèl·lula, intel·ligent, pol·len, etc.

TEMA 12


Mitjançant aquest vídeo els alumnes podran ampliar els seus coneixements sobre el mosquit i les seues extraordinàries capacitats.

■ Podem anar un dia a la sala d’ordinadors o a la biblioteca de l’escola a buscar més informació sobre els mosquits. Els xiquets faran una fitxa seguint aquests punts:– Nom comú i nom científic.– Classificació i família.– Característiques físiques (longevitat, pes, llargària...)– Zona d’origen i hàbitat.– Alimentació.– Reproducció.– Malaties que pot transmetre.

■ També podem repassar un parell de refranys relacionats amb els mosquits i la previsió meteorològica, i comentar-ne el significat:– ‘Vol de mosquit, pluja tot seguit’.– ‘Molta mosca i mosquit, cel enterbolit’.

Aquests refranys es diuen perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja.

■ Finalment, els xiquets poden aprendre i després recitar de memòria el poema Mosques i mosquits que per-tany al Bestiari, de Joan Oliver (Pere Quart):

La natura diligent ens procura

una bèstia per a cada molèstia.

Si a les fosques ja no piquen les mosques,

hi ha els mosquits, que treballen de nits.


Mitjançant aquest document els alumnes podran realitzar una sèrie d’exercicis rela-cionats amb el concepte família de paraules.


Mitjançant aquesta pàgina web els alumnes podran realitzar una sèrie d’exercicis inter-actius relacionats amb els temps verbals.

Si els xiquets cometen més de tres errors, han de tornar a començar l’exercici.

■ Dictarem als xiquets unes frases. Les copiaran al quadern i determinaran en quin temps verbal estan escrites.– Ahir el gat va desaparéixer.– El curs que ve no hi haurà l’assignatura de música.– En aquest moment estic molt enfadada.– El dimecres Núria no va voler eixir al pati.

– Escriurem les paraules de l’exercici 6 i deixarem un espai en blanc al lloc de la s o la z per completar-los més endavant.

Després prepararem paperets amb les lletres s i z i entre tots comentarem quina lletra va en cada buit i el perquè.

123

També proposarem altres paraules com zona, alzina, quinze, llisa, dotzena, senzill, bronze, fase, gasosa, paisatge, països...


En aquesta adreça els alumnes podran veure un vídeo que correspon a un fragment del programa El món d’en Beakman.

Aquest programa de ciència s’encarrega d’explicar de manera senzilla i divertida alguns fenòmens amb petits experiments.


Els xiquets poden mirar aquest vídeo que consisteix en un curiós experiment que transforma la llet.Després poden analitzar l’explicació de l’experiment i detectar-hi les característiques del text instructiu, com ara:– Es detalla el material que es necessita.– S’explica els passos que cal seguir i aquests estan degudament ordenats.– Hi ha una observació de l’experiment i se n’extrauen unes conclusions finals.– El lèxic és precís i exacte.


En aquesta adreça els alumnes accediran a un document que conté abundant informació sobre els connectors.

Aquests connectors estan classificats segons la funció que exerceixen. Alguns exemples que podem trobar són:– Per introduir un tema.– Per marcar ordre.– Per fer distincions.– Per posar èmfasi en un punt. – Per resumir.– Per acabar.– Per indicar espai.– Per indicar temps.– Per indicar causa.

Els xiquets els llegiran i procuraran utilitzar-ne algun en el proper text que hagen d’escriure.

TEMA 13


Mirarem aquest vídeo que ens farà reflexionar sobre el fet de ser un bon lector. És recomanable fixar-se especialment en les frases que apareixen al peu de les imatges.


En aquesta pàgina web trobarem una llista amb les abreviatures més habituals, ordenades alfabèticament.

També podem trobar-hi una classificació temàtica que inclou: Mesos de l’any, numerals ordinals, tractaments i indicacions de lloc.


En aquesta pàgina web podrem llegir un poema sobre el pas del temps que ens servirà per a treballar el CC de temps.

Entre d’altres activitats, podem demanar als xiquets que hi busquen quatre elements que indiquen quan passa l’acció.

■ Dictarem als alumnes un conjunt de complements circumstancials de lloc i de temps i els hauran de distingir: A Alacant, a les dues, a la primavera, en un poble menut, al mercat, cada vesprada, a la parada de l’autobús,etc.

124


En aquesta adreça els xiquets trobaran una activitat interactiva que els servirà per a practicar l’ús de la b i la v.

L’activitat consisteix en completar amb aquestes dues grafies els noms de les comarques i les capitals.


Mitjançant aquests exercicis interactius els alumnes repassaran les normes de la b/v.

Per poder realitzar aquests exercicis és necessari entrar a l’apartat d’ortografia del mateix programa i fer clic a b/v.


En aquesta pàgina web veurem diverses entrevistes que uns alumnes es fan simulant el rol de l’entrevistador i el personatge famós.

Després de veure el vídeo, els farem una sèrie de preguntes, com ara:– Quin és el primer personatge que entrevisten? Quin ofici fa?

– Quin ofici fa el segon personatge entrevistat? Quants còmics ha dibuixat?

– Qui és actriu, cantant i compositora a la vegada? Quan va començar a cantar?

– Qui és Branda Asnicar? És jove o gran? A què es dedica? Com s’ha fet famosa?

– Quin personatge és l’últim entrevistat? Quin ofici fa? Amb quin equip juga?

Proposarem als xiquets que expliquen oralment si les preguntes que han escoltat són les que ells haurien fet i si n’afegirien.

TEMA 14

■ Farem grups de tres alumnes i els proposarem que s’imaginen que han de fer una paradeta amb els productes que vulguen.

Primerament, hauran de pensar una frase per fer el rètol i després elaborar-lo seguint tots els consells que hem aprés:– La grandària de les lletres, els colors vistosos, el disseny creatiu, etc...

Una vegada tinguem els cartells fets podem otorgar entre tots tres premis:– El cartell més original.– La frase més atractiva.– El rètol més clar i entenedor.


En aquest web observarem un vídeo del Jardí Botànic de València. Després de mirar-lo preguntarem:– Sabíeu què és un Jardí Botànic? S’hi fan moltes coses? Quines?

– Coneixíeu el Jardí Botànic de València? Us agradaria anar-hi? Per què?

– Hi ha plantes aromàtiques en aquest jardí? Hi fan activitats per als xiquets?

Podem seguir parlant de l’audiovisual comentant quines plantes hi hem reconegut.

■ Anirem a la biblioteca de l’escola, i en parelles escollirem un llibre amb índex.

Aleshores, cada parella analitzarà l’índex del seu llibre per saber-ne els continguts. Tot seguit, els preguntarem:– Com puc saber de què va un llibre sense haver-lo de llegir?

– Com puc saber si en un llibre hi trobaré la informació que busque sense llegir-lo?

– Què dóna més informació sobre un llibre, el títol o l’índex?


Observarem aquest vídeo fins el minut 2:17 i farem aquestes preguntes als alumnes:

– Quina planta s’assembla al sol? Per què s’hi assembla? La coneixíeu abans?

125

– L’espernallacs és una planta medicinal? Per a què va bé? Què en podem fer?

– Què fa l’herbolari si algun dia ha de collir alguna planta? Parleu amb les plantes?

També els preguntarem si els agradaria ser herbolaris i quines activitats d’aquesta professió troben més interessants.


Observarem aquest vídeo, on veurem com elaboren unes sabates artesanalment i respondrem les preguntes següents:– De quin material estan fetes les sabates? Quantes persones hi treballen?

– Creieu què és complicat fer unes sabates? Tota la faena la fan les màquines?

– Us agradaria ser sabaters? Per què? Si fóreu artesans que fabricaríeu?

La majoria de sabates que trobem al mercat no es fan així perquè no són artesanes.


Repartirem una invitació com aquesta a cada alumne i els direm que l’omplin amb les seues dades i la informació de la festa que els agradaria fer. Els preguntarem:– Heu sabut omplir tota la informació sense demanar ajuda a la mestra?– Heu recordat totes les vostres dades sense problemes? Quina us ha costat més recordar?– A qui faríeu arribar aquesta invitació? Com els la fa ríeu arribar?

Comentarem els diferents llocs on ens agradaria celebrar els nostres aniversaris i les sorpreses que hi hauria.

TEMA 15

■ Reforçarem el treball de les expressions de l’Activitat 7 fent-los que relacionen les següents definicions amb les expressions:– El que és més gran i té més força pot vèncer el més petit.– Quan un animal fa un error i s’adona, no ho torna a fer.– Si fas alguna cosa malament, també t’ho faran a tu.– Si parles massa, pots tenir problemes.

■ Podem aprofitar les imatges que no cor-responen a les frases a l’Activitat 4 perquè els alumnes facen frases noves. Preguntarem:– Què fa Eva a la segona imatge, començant per l’esquerra? I Joan?

– Quines dues activitats fa la iaia a la imatge del balcó? Què fa Pau en la segona imatge de la parella?

Demanarem que escriguen frases descrivint les imatges amb el connector mentre.


Demanarem als alumnes que observen atentament les tiretes d’Ot el Bruixot d’aquesta pàgina i que en trien una.

Després, els farem escriure’n la successió dels esdeveniments utilitzant les expressions:

– a continuació – tot seguit – més tard

■ Farem una activitat per reforçar l’ús de “mentre” a les subordinades temporals. Prepararem l’activitat de la manera següent:– Dividirem la pissarra en dues columnes i farem eixir els alumnes per parelles.

– Cada alumne escriurà diverses accions, una sota l’altra, a la mateixa columna.

Després, demanarem a cada parella que forme frases possibles unint les accions d’ambdues columnes utilitzant la paraula “mentre”.


126

Per tal de practicar les normes ortogràfiques de les grafies de la s sorda, farem llegir aquest conte africà d’animals als alumnes.

Farem trobar les paraules amb el so de la essa sorda i classificar-les per grafies.

Després els alumnes justifcaran les grafies segons les normes.


Per reforçar les grafies de la s sorda farem les activitats d’aquesta pàgina web. Podem aprofitar per repassar-ne les diferències amb la s sonora.


En aquesta pàgina podem explorar contes diversos i fixar-nos en la forma en què estan escrits. Podem preguntar als alumnes:

– Com estan narrats aquests contes, amb diàlegs o amb un narrador?

– Com creieu que es fan millor les descripcions? I el que volen o diuen els personatges?


Per practicar la faula com a relat i l’ús del diàleg a dins d’una narració, mirarem les fotografies que hi ha en aquesta pàgina web.

En farem una selecció. Les fotografies corresponen a faules d’Isop i La Fontaine. Indicarem als alumnes:– En grups de tres trieu una fotografia.– Identifiqueu els animals i què fan.– Imagineu una faula i escriviu-la. Incloeu-hi diàlegs.

Finalment, es pot fer un mural de faules de la classe.


Aquest vídeo ens mostra una successió d’historietes de la Pantera Rosa. Mirarem els tres primers minuts i preguntarem:– Quines accions fa la pantera a cada historieta? Què passa a la primera?– A quines historietes hi passa una cosa a la vegada que una altra? – Quines de les coses que han passat us han fet riure més? Per què?

Demanarem als alumnes que n’escullen una i l’expliquen utilitzant els recursos que hem aprés en aquesta unitat.

Després, per parelles, escriuran tres frases subordinades temporals amb el connector “quan” sobre les historietes que han vist.

127

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

128

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l'article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'escolarització d'aquest alumnat en l'etapa d'Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l'article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

129

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització en l'etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

130

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

– Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

– Fer participar a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

– Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

– Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

– Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

– Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

– Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

– Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

– Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

– Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

– Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

– Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

– Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust por compartir aquestes creacions individuals.

– Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

– Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

– Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

– Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar información pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

– Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. L'estímul d'hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin

131

esquema general seguirem perquè el projecte no s'estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d'una idea de foment de la lectura

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s'ha d'oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d'informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s'ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l'alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d'elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d'idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s'acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l'obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l'obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d'actuar el mediador

En un bon pla d'invitació a la lectura tot l'equip docent ha d'assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d'informació al voltant de novetats editorials d'interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l'esperit crític entre els alumnes.

Entendre l'acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l'exercir de mediador. Una forma de preveure'ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d'esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d'oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d'associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l'estudi de continguts.

132

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se'n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d'intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l'anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l'estat de les biblioteques d'aula i del centre.

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l'organizació de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d'aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l'alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l'Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l'escrit. Conscients d'això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el Segon Cicle de Primària és molt important l'acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d'aquests textos, començarem a treballar l'elaboració d'inferències a partir d'imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el Segon Cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d'aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l'Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l'envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d'un text on la tipografia s'acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l'harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l'ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats

133

d'aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l'amor, la llibertat, la solidaritat, l'amistat, la naturalesa, el misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l'esquema o l'escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l'eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperables al nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l'enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d'ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d'aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l'aula possibiliten la participació de tots, l'acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l'autonomia personal en el marc d'unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l'emissor i els alumnes, en files d'una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organizació més activa ajuntant els pupitres en grups d'entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l'opció d'abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D'aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l'aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partíceps de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l'elaboració d'eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d'octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l'escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d'aula que faciliten l'accés dels xiquets a un variat repertori d'obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre's de llibres d'atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

134

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d'acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l'home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l'ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l'autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l'ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l'“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d'històries a partir d'un binomi fantàstic o de l'error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l'experiència docent de l'enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d'estendre's fora de les quatre parets de l'aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l'aula d'informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organizació, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revisters, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d'ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilizació, aspirarem a integrar-la en l'ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d'informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d'accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L'ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s'associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L'aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l'ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilizació de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d'ortografia s'han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d'altres centres, etc.

L'ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d'escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l'apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l'àmbit escolar. La manera més directa d'implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d'actuació. A sota llistem una sèrie d'idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per disfrutar junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

135

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l'ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d'una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l'elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d'ajuda en l'educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d'explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del Segon Cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d'hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l'afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d'aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l'audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l'acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d'una recepta de cuina mentre s'elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d'una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d'un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l'educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s'explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s'ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s'inicia en etapes anteriors. En efecte, a l'Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l'interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l'expressió orals. Però, amb el temps, l'alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s'acosta al codi

136

escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l'Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d'ortografia.

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

Usar la biblioteca per a la cerca d'informació en els processos d'aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d'extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d'actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d'aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partíceps a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

137

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

138

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalizació de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d'edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Segon Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l'ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d'aquest segon objectiu, seria interessant l'alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l'entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Segon Cicle de l'Educació Primària haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

139

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relación amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

140

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

141

1 · Web view15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els...

Documents

Transcript of 1 · Web view15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els...