1 · Web viewExpressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de...

TERCER CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE LLETRES 5-6VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Lletres -VICENS VIVES- per al Tercer Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Lletres -VICENS VIVES- per al Tercer Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Lletres -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Lletres -VICENS VIVES- per al Tercer Cicle. L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Tercer Cicle de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Lletres -VICENS VIVES- per al Tercer Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a prevenir els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL TERCER CICLE

1. Apreuar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar d’acord amb ells. (a)

2. Familiaritzar-se amb el funcionament de les institucions democràtiques de l’Estat i la Comunitat valorant la importància del sistema democràtic en el desenvolupament de la nostra societat. (a)

3. Desenvolupar hàbits d’aprenentatge autònom valorant de forma crítica i amb ànim de millora els treballs i tasques escolars realitzats. (b)

4. Desenvolupar una actitud participativa i democràtica en activitats de grup, aportar els punts de vista i interessos propis respectant les opinions diferents a la pròpia, i assumir les responsabilitats que li corresponen en la planificació i realització de les activitats. (c, b)

5. Desenvolupar actituds favorables a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment del seu sexe, raça o nacionalitat. (d)

6. Comprendre i produir amb fluïdesa missatges orals i escrits tenint en compte les diferents intencions i contextos de la comunicació. (e)

7. Valorar la lectura com a una opció d’oci, desenvolupar la lectura comprensiva i potenciar la velocitat lectora. (e)

8. Comprendre i produir senzills missatges en una llengua estrangera amb la finalitat de poder participar en situacions de comunicació pròpies de la vida quotidiana que requereixen l’ús d’aquesta llengua. (f)

9. Aplicar coneixements matemàtics bàsics a la resolució de problemes o situacions de la vida quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als esdeveniments i etapes històriques que han determinat l’evolució històrica de la societat occidental i dels territoris de l’Estat espanyol i la Comunitat Valenciana. (h)

11. Conéixer les particularitats del patrimoni natural, històric i artístic de la Comunitat Valenciana tot situant-lo en el seu context europeu i nacional. (i, n)

12. Familiaritzar-se amb l’ús de les noves tecnologies com a mitjà per redactar, rebre i transmetre informació (j)

13. Desenvolupar i apreuar hàbits de salut i benestar i reflexionar sobre les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida, amb la finalitat d’aconseguir una vida sana i equilibrada. (k)

14. Utilitzar els mitjans d’expressió verbal, corporal, plàstica, musical i matemàtica en els contextos de comunicació propis, tot explotant les possibilitats creatives que les relacions entre ells poden oferir. (l)

15. Apreuar i gaudir de les manifestacions artístiques del patrimoni cultural, així com la producció d’obres pròpies. (l)

16. Conéixer i valorar el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, tot partint del seu entorn pròxim i ampliant el seu interés a àmbits cada vegada més grans i diversos. (m, n)

17. Desenvolupar de forma harmònica els diferents àmbits de la pròpia personalitat i relacionar-se de forma assertiva amb les persones del propi entorn. (o)

18. Valorar l’entorn natural i desenvolupar hàbits i actituds que contribueixen a tenir-ne cura. (p)

19. Comprendre la importància del coneixement i respecte de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la dels altres. (q)

Les lletres entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Tercer Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE VALENCIÀ

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.

2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.

3. Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.

4. Apreciar l’existència i la importància de la llengua castellana com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que això suposa.

5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians.

6. Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica, d’informació i d’aprenentatge.

7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.

8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que serveixen per a comunicar-se amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.

9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge.

10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç.

11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostar-se a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura.

13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís de tot tipus.

16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús..

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL TERCER CICLE DE L’ÀREA DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

1. Emprar estratègies útils i necessàries per a comprendre textos de tota mena: relats, argumentacions, explicacions i altres tipus de textos orals i escrits. (1)

2. Desvetllar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites, mitjançant la creació d’expectatives i de tècniques per anticipar el contingut i la posterior contrastació d’hipòtesis amb la lectura i l’anàlisi del text. (1)

3. Produir situacions comunicatives de diversa mena, com ara dramatitzacions, jocs, còmics, cartes, revistes, diaris i cartells, aplicant-hi codis verbals i no verbals, i detectant la interacció profitosa que es produeix entre ells. (2)

4. Expressar-se oralment en valencià utilitzant el registre adequat, tant des del punt de vista geogràfic com social, adequant el missatge a l’interlocutor i produint-lo amb coherència, cohesió i adequació. (2)

5. Memoritzar poemes, dites, frases fetes, refranys i textos breus i dramàtics, reproduint-los oralment davant dels companys i companyes, i executar i elaborar jocs lingüístics destinats a exercitar la memòria, l’agilitat, la reescriptura i la creació. (2)

6. Planificar i dramatitzar situacions de la vida quotidiana i fer lectures expressives i representacions de poesies, contes, acudits, històries, peces teatrals breus i altres situacions fictícies emprant una dicció, entonació i postura corporal adients. (2)

7. Conéixer la diversitat lingüística d’Espanya, tant pel que fa a llengües com a dialectes, i valorar-la positivament, inserint dins d’aquesta varietat el castellà i el valencià, les dues llengües que es parlen a la nostra Comunitat. (3)

8. Identificar la situació lingüística de la Comunitat Valenciana i saber-la relacionar amb els elements que l’han configurat, evitant en qualsevol moment discriminacions per raons de llengua o d’origen de les persones. (5)

9. Conéixer la situació social i la diversitat lingüística que té la comunitat i els problemes que genera el contacte entre llengües, valorant la necessitat de recuperar i ampliar l’ús del valencià. (5)

10. Respectar l’ús de les diferents variants dialectals de la llengua dels parlants en les comunicacions orals i escrites, i valorar-les positivament com a diversitat enriquidora de la llengua. (5)

11. Valorar la diversitat lingüística i dialectal de la llengua com a element que ens enriqueix com a col·lectivitat, i respectar tothom amb independència de la llengua que parle. (6)

12. Ser conscients que, en qualsevol situació comunicativa, a més dels elements lingüístics n’intervenen d’altres de no lingüístics, com ara el gest, la mirada, la postura, l’entonació, el volum, el ritme, la velocitat i la pausa. (7)

13. Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral. (7)

14. Produir missatges orals (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) emprant una dicció clara i adequada al registre de llengua utilitzat. (7)

15. Valorar i conéixer les opinions dels altres, deixant-los parlar de manera ordenada i respectant les normes d’interacció verbal. Ser conscients de la importància que té la interacció amb els altres per tal d’aprendre experiències noves i opinions interessants, que ens ajuden a forjar la nostra. (7)

16. Identificar i reconéixer els tipus de text i les característiques i funcions de cada un. (8)

17. Reconéixer i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions, notes… (8)

18. Reconéixer l’estructura interna de diferents tipus de textos, redactant-ne de tipologia diversa a partir dels models donats (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg) i interessar-se per les diferents manifestacions literàries. (8)

19. Produir diferents tipus de missatges escrits en valencià tenint en compte els elements que l’emmarquen: el context, la puntuació i l’adequació sintàctica, lèxica i ortogràfica. (8)

20. Ser conscients de l’existència de mitjans audiovisuals i de la utilitat que poden tenir en l’aprenentatge i en la presentació de tota mena de treballs. (9)

7

21. Detectar els elements lingüístics i extralingüístics que apareixen en els diversos mitjans de comunicació que ens envolten: ràdio, televisió, Internet, etc. (9)

22. Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llig. (10)

23. Conéixer les tècniques per a l’elaboració de fitxes i altres instruments de recopilació i emmagatzematge d’informació. (10)

24. Tenir present l’estructura que presenta cada tipologia de text (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), reconéixer-la en textos d’aquesta mena i aplicar-la a les produccions pròpies. (11)

25. Ser conscients de la importància dels tipus de registres que es produeixen en els textos escrits, segons el tipus de text: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions… (11)

26. Detectar elements que han de ser presents en tot discurs per tal que el missatge assolisca la seua finalitat comunicativa, com ara coherència del text, la puntuació, l’aplicació de diferents tipus de frases (enunciatives, aclaratives, interrogatives i exclamatives), l’adequació sintàctica, i l’atenció a la concordança i als connectors. (11)

27. Utilitzar la lectura com a tècnica per a la busca d’informació i apreciar-la com a font de plaer, tot respectant els llibres i mantenint el capteniment més adequat per a la lectura. (12)

28. Llegir textos literaris en prosa i en vers, valorar-ne el seu contingut estètic i produir-ne de propis a partir dels models que s’han presentat. (13)

29. Conéixer els sons vocàlics i consonàntics de la llengua i pronunciar-los amb correcció segons la varietat dialectal pròpia. (14)

30. Conéixer la divisió sil·làbica de les paraules i la divisió entre síl·labes àtones i àtones, classificant els mots en aguts, plans i esdrúixols i accentuant-los d’acord amb aquesta classificació, aplicant-hi també la dièresi, si escau. (14)

31. Conéixer les normes ortogràfiques bàsiques, deduint-les o aprenent-les dels textos que les expliquen: accentuació, formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, contraccions, consonants insegures, determinants, homòfons, pronoms i derivats. (14)

32. Identificar l’estructura bàsica de la frase, dividida en subjecte i predicat, tenint en compte l’ordre i el significat de les frases, la importància que hi tenen els nuclis i els seus determinants, i també les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu, adverbi, pronom i verb. (14)

33. Esmenar actituds lingüístiques que transmeten algun tipus de prejudici o actitud negativa cap als altres en funció de discriminacions per raó de classe, raça, gènere, creences. (15)

34. Manifestar la voluntat d’aproximar-se a les cultures que ens envolten, establint contacte amb els companys d’altres països i amb formacions diferents, i presentant curiositat per les seues maneres de viure i el reflex lingüístic d’aquestes. (15)

35. Ser conscients de la importància de la llengua escrita com a element bàsic per a la comprensió de la realitat que ens envolta, mitjançant l’elaboració i la interpretació de resums, fitxes i instruccions. (16)

36. Reconéixer i utilitzar en situacions comunicatives adequades els diferents tipus de textos segons els factors que hi intervenen, la funcionalitat, la presentació i el registre. (16)

37. Utilitzar diccionaris de diversa natura per tal de resoldre diversos tipus de problemàtica, com ara la consulta del significat d’una paraula, sinònims i antònims, etc., dominant les tècniques que s’associen a qualsevol busca, com ara el coneixement de l’ordre alfabètic, la memorització de mots i la distinció dels indicadors. (17)

38. Memoritzar l’escriptura de mots d’ús freqüent relacionats amb les diverses temàtiques d’estudi, i reconéixer i utilitzar els recursos que generen nou vocabulari i els que l’adeqüen (derivació, composició, sinonímia, antonímia), els que permeten l’ampliació del sentit (comparació, polisèmia i metàfora) i els que n’aporten qualitat expressiva (locucions i frases fetes). (17)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Valencià: Llengua i Literatura de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Tercer Cicle d’aquesta àrea.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Tercer Cicle: Cinqué Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESCinqué Curs

OBJECTIUSTercer Cicle

CRITERIS D’AVALUACIÓTercer Cicle

Relacionar la llengua amb altres mecanismes de comunicació de què disposa l’ésser humà.

Conéixer les normes ortogràfiques bàsiques, deduint-les o aprenent-les dels textos que les expliquen: accentuació, formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, contraccions, consonants insegures, determinants, homòfons, pronoms i derivats. (31)

Identificar canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos en realitzar segmentacions, canvis en l’orde, supressions i insercions que fan millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita. (11)

Fer narracions i descripcions resolent les nostres necessitats de comunicació.

Reconéixer l’estructura interna de diferents tipus de textos, redactant-ne de tipologia diversa a partir dels models donats (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg) i interessar-se per les diferents manifestacions literàries. (18)

Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’aquestes llengües. (17)

Emprar la llengua per a explicar experiències reals o imaginàries.

Identificar l’estructura bàsica de la frase, dividida en subjecte i predicat, tenint en compte l’ordre i el significat de les frases, la importància que hi tenen els nuclis i els seus determinants, i també les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu, adverbi, pronom i verb. (32)

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: respectar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. (1)

Construir textos elaborats que presenten cohesió, coherència i adequació a la seua finalitat.

Detectar elements que han de ser presents en tot discurs per tal que el missatge assolisca la seua finalitat comunicativa, com ara coherència del text, la puntuació, l’aplicació de diferents tipus de frases (enunciatives, aclaratives, interrogatives i exclamatives), l’adequació sintàctica, i l’atenció a la concordança i als connectors. (26)

Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precís i una estructura coherent. (2)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Classificar mots en funció de les seues característiques morfològiques.

Emprar estratègies útils i necessàries per a comprendre textos de tota mena: relats, argumentacions, explicacions i altres tipus de textos orals i escrits. (1)

Llegir en silenci valorant el progrés en la velocitat i la comprensió, memoritzar i reproduir textos. (4)

9

Utilitzar el diccionari sempre que desconeguem el significat d’un mot.

Utilitzar diccionaris de diversa natura per tal de resoldre diversos tipus de problemàtica, com ara la consulta del significat d’una paraula, sinònims i antònims, etc., dominant les tècniques que s’associen a qualsevol busca, com ara el coneixement de l’ordre alfabètic, la memorització de mots i la distinció dels indicadors. (37)

Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i comprensió de textos. (12)

Conéixer normes que ajuden a recordar l’escriptura de determinades grafies.

Memoritzar l’escriptura de mots d’ús freqüent relacionats amb les diverses temàtiques d’estudi, i reconéixer i utilitzar els recursos que generen nou vocabulari i els que l’adeqüen (derivació, composició, sinonímia, antonímia), els que permeten l’ampliació del sentit (comparació, polisèmia i metàfora) i els que n’aporten qualitat expressiva (locucions i frases fetes). (38)


Emprar graelles i taules per a classificar i presentar informació de tipus gramatical.

Conéixer les tècniques per a l’elaboració de fitxes i altres instruments de recopilació i emmagatzematge d’informació. (23)

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes. Resumir els textos llegits reflectint l’estructura i les idees principals i secundàries. (8)

Desenvolupar mecanismes per recordar les excepcions d’una regla.



Emprar correctament els sufixos i els prefixos i altres mecanismes que permeten la formació de mots.

Produir situacions comunicatives de diversa mena, com ara dramatitzacions, jocs, còmics, cartes, revistes, diaris i cartells, aplicant-hi codis verbals i no verbals, i detectant la interacció profitosa que es produeix entre ells. (3)

Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificació i revisió dels textos així com les normes gramaticals i ortogràfiques i tenint cura amb la cal·ligrafia, l’ordre i la presentació. (6)

Utilitzar tècniques que milloren la nostra relació amb l’estudi.

Identificar i reconéixer els tipus de text i les característiques i funcions de cada un. (16)


Reflexionar sobre el que hem aprés en un tema una vegada l’hem acabat de treballar.

Expressar-se oralment en valencià utilitzant el registre adequat, tant des del punt de vista geogràfic com social, adequant el missatge a l’interlocutor i produint-lo amb coherència, cohesió i adequació. (4)

Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. (14)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Fer-se programacions amb les activitats Emprar estratègies útils i necessàries Utilitzar estratègies (de lectura i

10

que durem a terme al llarg del dia. per a comprendre textos de tota mena: relats, argumentacions, explicacions i altres tipus de textos orals i escrits. (1)

d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes. Resumir els textos llegits reflectint l’estructura i les idees principals i secundàries. (8)

Expressar opinions contrastant-les amb les dels altres.

Produir diferents tipus de missatges escrits en valencià tenint en compte els elements que l’emmarquen: el context, la puntuació i l’adequació sintàctica, lèxica i ortogràfica. (19)


Reflexionar sobre les nostres característiques físiques i psicològiques i saber-les explicar.

Produir missatges orals (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) emprant una dicció clara i adequada al registre de llengua utilitzat. (14)


Saber com hem de reaccionar davant de situacions concretes que se’ns presenten.

Reconéixer i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions, notes… (17)

Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries i identificant idees o valors no explícits. (3)

Reflexionar sobre necessitats que tenim i la manera com les podríem satisfer.

Valorar la diversitat lingüística i dialectal de la llengua com a element que ens enriqueix com a col·lectivitat, i respectar tothom amb independència de la llengua que parle. (11)

Utilitzar textos científics en diferents suports per a arreplegar informació, ampliar coneixements i aplicar-los en treballs personals. (9)

Imaginar-nos situacions fictícies i pensar com reaccionaríem si ens passaren.

Ser conscients que, en qualsevol situació comunicativa, a més dels elements lingüístics n’intervenen d’altres de no lingüístics, com ara el gest, la mirada, la postura, l’entonació, el volum, el ritme, la velocitat i la pausa. (12)


TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Entendre textos de tipologia diversa, des dels més personals fins als més formals.

Reconéixer i utilitzar en situacions comunicatives adequades els diferents tipus de textos segons els factors que hi intervenen, la funcionalitat, la presentació i el registre. (36)

Usar habilitats lingüístiques i estratègiques relacionades amb les àrees no lingüístiques per a construir coneixements, processar informació i exposar conclusions i resultats per mitjà de textos orals i escrits. (15)

Relacionar imatge i text a l’hora de tractar una lectura.

Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llig. (22)

Interpretar i integrar les idees pròpies amb les contingudes en els textos, comparant i contrastant informacions diverses, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i la fluïdesa adequades. (5)

Entendre la divisió en apartats de textos de diversa tipologia.

Ser conscients de la importància de la llengua escrita com a element bàsic per

Utilitzar textos científics en diferents suports per a arreplegar informació,

11

a la comprensió de la realitat que ens envolta, mitjançant l’elaboració i la interpretació de resums, fitxes i instruccions. (35)

ampliar coneixements i aplicar-los en treballs personals. (9)

Identificar les idees principals i les secundàries d’un text expositiu.

Utilitzar la lectura com a tècnica per a la busca d’informació i apreciar-la com a font de plaer, tot respectant els llibres i mantenint el capteniment més adequat per a la lectura. (27)


Consignar la paraula clau en un buscador d’Internet.

Detectar els elements lingüístics i extralingüístics que apareixen en els diversos mitjans de comunicació que ens envolten: ràdio, televisió, Internet, etc. (21)

Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos. (18)

Entendre el codi de les emoticones, com també la finalitat a què correspon.

Ser conscients de l’existència de mitjans audiovisuals i de la utilitat que poden tenir en l’aprenentatge i en la presentació de tota mena de treballs. (20)


Identificar els objectes que poden correspondre a determinades defini-cions.


Llegir per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos. (7)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Fer debats a classe valorant les aportacions de cadascú.

Valorar i conéixer les opinions dels altres, deixant-los parlar de manera ordenada i respectant les normes d’interacció verbal. Ser conscients de la importància que té la interacció amb els altres per tal d’aprendre experiències noves i opinions interessants, que ens ajuden a forjar la nostra. (15)


Entendre i avaluar positivament el progrés que ha fet la nostra societat al llarg de la història.

Esmenar actituds lingüístiques que transmeten algun tipus de prejudici o actitud negativa cap als altres en funció de discriminacions per raó de classe, raça, gènere, creences. (33)


Conéixer l’existència de diverses associacions que treballen per a causes diverses.


Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. (13)

Fer jocs en què haguem de col·laborar els uns amb els altres.

Planificar i dramatitzar situacions de la vida quotidiana i fer lectures expressives i representacions de

Identificar canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos en realitzar segmentacions, canvis en

12

poesies, contes, acudits, històries, peces teatrals breus i altres situacions fictícies emprant una dicció, entonació i postura corporal adients. (6)

l’orde, supressions i insercions que fan millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita. (11)

Representar situacions davant de companys i tenir en compte les seues reaccions.

Valorar la diversitat lingüística i dialectal de la llengua com a element que ens enriqueix com a col·lectivitat, i respectar tothom amb independència de la llengua que parle. (11)


Identificar el valor de la tècnica en la nostra quotidianitat.

Ser conscients de la importància dels tipus de registres que es produeixen en els textos escrits, segons el tipus de text: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions… (25)

Utilitzar textos científics en diferents suports per a arreplegar informació, ampliar coneixements i aplicar-los en treballs personals. (9)

Descobrir la interrelació que es produeix entre les cultures, també en l’àmbit lingüístic.

Manifestar la voluntat d’aproximar-se a les cultures que ens envolten, establint contacte amb els companys d’altres països i amb formacions diferents, i presentant curiositat per les seues maneres de viure i el reflex lingüístic d’aquestes. (34)


COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Valorar les obres literàries i altres formes de manifestació cultural expressades lingüísticament.

Llegir textos literaris en prosa i en vers, valorar-ne el seu contingut estètic i produir-ne de propis a partir dels models que s’han presentat. (28)


Identificar els elements característics de la poesia.

Memoritzar poemes, dites, frases fetes, refranys i textos breus i dramàtics, reproduint-los oralment davant dels companys i companyes, i executar i elaborar jocs lingüístics destinats a exercitar la memòria, l’agilitat, la reescriptura i la creació. (5)


Descobrir les característiques del còmic, com a gènere que incorpora elements artístics.

Tenir present l’estructura que presenta cada tipologia de text (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), reconéixer-la en textos d’aquesta mena i aplicar-la a les produccions pròpies. (24)


Elaborar textos orals i escrits emprant criteris de creativitat i imaginació.

Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral. (13)


Entendre refranys, frases fetes i altres manifestacions de la saviesa popular.

Conéixer la diversitat lingüística d’Espanya, tant pel que fa a llengües

Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament

13

com a dialectes, i valorar-la positivament, inserint dins d’aquesta varietat el castellà i el valencià, les dues llengües que es parlen a la nostra Comunitat. (7)

en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. (14)

Tercer Cicle: Sisé Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESSisé Curs



Identificar diversos mecanismes de comunicació de què disposem les persones, a més de la llengua.

Conéixer els sons vocàlics i consonàntics de la llengua i pronunciar-los amb correcció segons la varietat dialectal pròpia. (29)


Avaluar els elements no lingüístics que intervenen en un acte comunicatiu.

Detectar elements que han de ser presents en tot discurs per tal que el missatge assolisca la seua finalitat comunicativa, com ara coherència del text, la puntuació, l’aplicació de diferents tipus de frases (enunciatives, aclaratives, interrogatives i exclamatives), l’adequació sintàctica, i l’atenció a la concordança i als connectors. (26)


Conéixer diversos tipus de contextos lingüístics, i el registre que hem d’utilitzar en cada cas.

Conéixer la divisió sil·làbica de les paraules i la divisió entre síl·labes àtones i àtones, classificant els mots en aguts, plans i esdrúixols i accentuant-los d’acord amb aquesta classificació, aplicant-hi també la dièresi, si escau. (30)


Construir textos elaborats que presenten cohesió, coherència i adequació a la finalitat.

Conéixer les normes ortogràfiques bàsiques, deduint-les o aprenent-les dels textos que les expliquen: accentuació, formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, contraccions, consonants insegures, determinants, homòfons, pronoms i derivats. (31)


COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Identificar els elements que es poden trobar en un acte comunicatiu, i entendre la finalitat de cadascun d’ells.

Identificar la situació lingüística de la Comunitat Valenciana i saber-la relacionar amb els elements que l’han configurat, evitant en qualsevol


14

moment discriminacions per raons de llengua o d’origen de les persones. (8)

Entendre expressions que apareixen en una lectura i explicar-les adequadament.

Desvetllar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites, mitjançant la creació d’expectatives i de tècniques per anticipar el contingut i la posterior contrastació d’hipòtesis amb la lectura i l’anàlisi del text. (2)


Emprar el vocabulari adequat a cada situació gràcies a l’enriquiment dels nostres recursos lingüístics.

Identificar l’estructura bàsica de la frase, dividida en subjecte i predicat, tenint en compte l’ordre i el significat de les frases, la importància que hi tenen els nuclis i els seus determinants, i també les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu, adverbi, pronom i verb. (32)


Conéixer la morfologia dels verbs i saber-los conjugar correctament en cada cas.

Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral. (13)


Accentuar correctament les paraules d’acord amb les regles d’accentuació que es presenten.

Utilitzar diccionaris de diversa natura per tal de resoldre diversos tipus de problemàtica, com ara la consulta del significat d’una paraula, sinònims i antònims, etc., dominant les tècniques que s’associen a qualsevol busca, com ara el coneixement de l’ordre alfabètic, la memorització de mots i la distinció dels indicadors. (37)

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes. Resumir els textos llegits reflectint l’estructura i les idees principals i secundàries. (8)

Resoldre un qüestionari sobre un text una vegada l’haguem llegit, per tal de repassar els continguts més importants que ofereix.

Reconéixer l’estructura interna de diferents tipus de textos, redactant-ne de tipologia diversa a partir dels models donats (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg) i interessar-se per les diferents manifestacions literàries. (18)


AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Saber explicar els nostres sentiments i descobrir el valor que té poder-los compartir.

Expressar-se oralment en valencià utilitzant el registre adequat, tant des del punt de vista geogràfic com social, adequant el missatge a l’interlocutor i produint-lo amb coherència, cohesió i adequació. (4)


Valorar els actes d’una persona en funció de les nostres idees i actituds davant les coses.

Manifestar la voluntat d’aproximar-se a les cultures que ens envolten, establint contacte amb els companys d’altres països i amb formacions diferents, i presentant curiositat per les seues maneres de viure i el reflex lingüístic d’aquestes. (34)

Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. (13)

15

Expressar-se correctament en públic, emprant tots els recursos de què disposem, entre els quals hi ha el llenguatge corporal.

Produir situacions comunicatives de diversa mena, com ara dramatitzacions, jocs, còmics, cartes, revistes, diaris i cartells, aplicant-hi codis verbals i no verbals, i detectant la interacció profitosa que es produeix entre ells. (3)


Comentar pel·lícules que haguem vist i explicar si ens han agradat i per què, sabent argumentar correctament.

Conéixer les tècniques per a l’elaboració de fitxes i altres instruments de recopilació i emmagatzematge d’informació. (23)


Explicar les diferències que experimentem entre nosaltres i els altres.



Argumentar de manera clara i convincent, produint exposicions orals adequades.

Identificar i reconéixer els tipus de text i les característiques i funcions de cada un. (16)


TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Descobrir el missatge que es transmet en situacions comunicatives en les quals no es recorre forçosament al llenguatge verbal.

Conéixer la situació social i la diversitat lingüística que té la comunitat i els problemes que genera el contacte entre llengües, valorant la necessitat de recuperar i ampliar l’ús del valencià. (9)


Observar imatges i descobrir el tipus d’informació que ens presenten, relacionant-les en tot cas amb el text.


Usar i manejar amb soltesa les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i procediments d’organització i selecció d’obres i altres materials. Col·laborar en l’atenció i millora dels materials bibliogràfics i altres documents disponibles en l’aula i en el centre. (10)

Entendre el llenguatge de la publicitat i detectar les convencions a què sol recórrer.



Fer l’anàlisi morfològica d’una paraula, detectant els constituents que la

Memoritzar l’escriptura de mots d’ús freqüent relacionats amb les diverses

Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle

16

formen. temàtiques d’estudi, i reconéixer i utilitzar els recursos que generen nou vocabulari i els que l’adeqüen (derivació, composició, sinonímia, antonímia), els que permeten l’ampliació del sentit (comparació, polisèmia i metàfora) i els que n’aporten qualitat expressiva (locucions i frases fetes). (38)

en les activitats de producció i comprensió de textos. (12)

Identificar l’argument i els temes secundaris que apareixen en un text literari breu.

Reconéixer i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions, notes… (17)


Conéixer el significat d’una paraula homònima o polisèmica a partir de la informació que proporciona el context.

Produir diferents tipus de missatges escrits en valencià tenint en compte els elements que l’emmarquen: el context, la puntuació i l’adequació sintàctica, lèxica i ortogràfica. (19)


COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Emprar fórmules de cortesia a les salutacions i presentacions davant dels altres.

Respectar l’ús de les diferents variants dialectals de la llengua dels parlants en les comunicacions orals i escrites, i valorar-les positivament com a diversitat enriquidora de la llengua. (10)


Ser conscients del valor de l’amistat com a mitjà per a relacionar-nos amb els altres i establir-hi relacions afectives.


Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text. (16)

Participar en debats de manera endreçada i educada i saber respectar els torns de paraula i les opinions dels altres.

Produir missatges orals (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) emprant una dicció clara i adequada al registre de llengua utilitzat. (14)


COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Reconéixer en un text literari els elements característics que presenta com a tal.

Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llig. (22)


17

Conéixer els diferents gèneres literaris i saber-los classificar en majors i menors.

Memoritzar poemes, dites, frases fetes, refranys i textos breus i dramàtics, reproduint-los oralment davant dels companys i companyes, i executar i elaborar jocs lingüístics destinats a exercitar la memòria, l’agilitat, la reescriptura i la creació. (5)

Llegir per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos. (7)

Avaluar els elements gràfics i artístics que podem detectar en un anunci de publicitat.

Ser conscients que, en qualsevol situació comunicativa, a més dels elements lingüístics n’intervenen d’altres de no lingüístics, com ara el gest, la mirada, la postura, l’entonació, el volum, el ritme, la velocitat i la pausa. (12)


Escriure fulletons turístics incorporant-hi els elements creatius i gràfics adequats perquè resulten atractius i informen.

Reconéixer i utilitzar en situacions comunicatives adequades els diferents tipus de textos segons els factors que hi intervenen, la funcionalitat, la presentació i el registre. (36)


Dur a terme descripcions emprant com a mecanismes expressius adjectius i comparacions.

Ser conscients de la importància dels tipus de registres que es produeixen en els textos escrits, segons el tipus de text: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions… (25)


Escriure una narració fàcil de llegir perquè resulte ordenada, coherent, cohesionada i creativa.

Tenir present l’estructura que presenta cada tipologia de text (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), reconéixer-la en textos d’aquesta mena i aplicar-la a les produccions pròpies. (24)

Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text. (16)

18

4. CONTINGUTS4.A ESTRUCTURA

TERCER CICLE: CINQUÉ CURS

BLOC 1. Les llengües i els parlants– Consideració del valencià com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.– Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés d’integració personal en la recuperació cultural i de normalitat lingüística.– Coneixement de les llengües d’Espanya, la seua localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant d’aquesta riquesa lingüística, evitant els prejuís sobre les llengües i els seus parlants.– Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Participació activa en situacions pròpies de la vida quotidiana i escolar (conversa, discussió informal, planificació d'una activitat...), utilitzant un discurs ordenat i coherent, amb actitud de cooperació i respecte en situacions d'aprenentatge compartit, amb interés per expressar-se amb entonació i pronunciació adequades; amb la finalitat de recollir i intercanviar informació, manifestar les seues pròpies opinions o planificar accions conjuntes. – Aplicació de les normes bàsiques per a l'intercanvi comunicatiu: audició atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula, fent aportacions controlant la impulsivitat, emetent un comentari oral i judici personal i respectant les sensacions, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres, prestant atenció a les fórmules de cortesia. – Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, treballs en equip, converses entre iguals) com de caràcter més formal (narració d'experiències personals, resum de textos, exposició de coneixements i opinions), amb seqüències narratives, descriptives, informatives, instructives i argumentatives, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries. – Ús adequat d'elements lingüístics i no lingüístics en les produccions orals: gest, ritme i entonació. Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals. – Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument bàsic de relació interpersonal. – Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d'obtenir, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per ampliar els aprenentatges (identificació, classificació, comparació).– Valoració de l'interés per a escoltar com a mitjà per aprendre i adquirir informació, i utilització d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

BLOC 3. Llegir i escriureComprensió de textos escrits

– Comprensió de textos de la vida quotidiana amb una correcta correspondència entre fonemes i grafies, i dels mitjans de comunicació (webs infantils, notícies, reportatges, cartes...) per buscar informació, crear-se una opinió o actuar de forma adequada, amb atenció a la informació rellevant i a la intenció comunicativa. – Elaboració i comprovació d'hipòtesis, realització d'inferències sobre el text (a partir dels títols i les il·lustracions, el context o els seus coneixements i experiències prèvies), consulta del diccionari i confecció de resums. – Comprensió de textos de l'àmbit escolar, produïts amb finalitat didàctica o d'ús social, per aprendre i per informar-se. Utilització de recursos per ampliar i donar sentit als aprenentatges: comparar, classificar, identificar i interpretar els coneixements i les informacions (esquemes, taules i altres il·lustracions). – Coneixement funcional dels elements bàsics del discurs narratiu, poètic i teatral i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic: vinyetes, globus, onomatopeies, signes convencionals, temàtica..., i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació de les produccions. – Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (pàgines infantils i juvenils) com a instrument de treball per localitzar, seleccionar i organitzar la informació.

19

– Ús de diferents tipus de biblioteques (d'aula, de centre, de barri o de localitat), per obtenir informació i models per a la producció escrita. Coneixement i respecte per les seues normes de funcionament, promovent-ne un ús cada vegada més autònom. – Interés pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència. – Jocs amb la llengua que faciliten la comprensió lectora de textos llegits en veu alta i en silenci, i la memorització, a partir de textos populars (endevinalles, embarbussaments, dites i refranys...) i cultes (sopes de lletres, mots encreuats, jeroglífics, cal·ligrames...) llegits amb fluïdesa i entonació adequades. – Localització de la informació en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, catàlegs, fullets d'instruccions…) i reelaboració de la informació (síntesi, fitxes, notes, esquemes, resums…), per a la seua utilització posterior.Composició de textos escrits– Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos (estructura, organització, recursos lingüístics específics...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Producció de textos escrits propis de la vida social de l'aula, per comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies...) d'acord amb les característiques pròpies d'aquests gèneres. – Elaboració de textos utilitzant llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions, imatges, gràfics...) amb intenció informativa: cartells, còmics, anuncis... – Coneixement de l'estructura dels textos propis de l'àmbit acadèmic (qüestionaris, resums, esquemes, descripcions, explicacions…), i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i producció de textos per obtenir i organitzar la comunicació i per comunicar coneixements, experiències i necessitats. – Ús de les tècniques bàsiques en la producció de textos: planificació (concreció de la intenció comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de l'organització del contingut...), redacció de l'esborrany, i avaluació i revisió del text per millorar-ho. – Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Aplicació de les normes ortogràfiques; les que regulen l'accentuació gràfica i l'ús dels signes de puntuació i entonació, mitjançant la preparació i realització de dictats. – Atenció en la qualitat, ordre, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i dels altres com a mitjà per garantir una comunicació fluida, clara, i com a eina d'expressivitat i de creativitat. – Valoració de l'escriptura com a instrument de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. – Transposició de textos (dramatització d'un relat, conversió d'un relat en còmic...). – Ús de processadors de textos i dels mitjans informàtics per al coneixement, la interpretació i la producció de textos. Amb especial atenció a: signes de puntuació, cos i estil en la jerarquia d'informacions, títols, subtítols, paraules clau, conceptes…

BLOC 4. Educació literària– Identificació i lectura guiada de diferents mostres de la literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, refranys...), adaptacions d'obres clàssiques o mostres de literatura actual o de literatura infantil (contes, novel·la realista, d'aventures, de misteri, de ciència-ficció, de fantasia…). – Foment de la lectura i del desig de compartir les emocions que aquesta produeix, mitjançant activitats d'animació que consoliden l'hàbit lector, i que contribuïsquen a formar preferències personals, amb sentit crític, en la selecció de llibres. – Coneixement i valoració del text literari com a font de comunicació, d'aprenentatge, de plaer, de joc, d'entreteniment, de coneixement d'altres mons, temps i cultures i de la pròpia realitat social i cultural, a més d'advertir el valor dels textos literaris com a forma suprema d'excel·lència i bellesa en l'ús de la llengua, inculcant el sentiment estètic en els alumnes. – Audició, comprensió i memorització de diferents textos adequats a l'edat o de producció pròpia; recitació de poemes amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades. – Iniciació a l'estudi de la nostra literatura i dels seus principals representants. – Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte el coneixement de les convencions literàries (gèneres, figures...), i la presència de certs temes i motius recurrents. – Ús actiu de la biblioteca del centre i participació en activitats literàries (premis, murals, col·loquis...) a l'aula, al centre i en la comunitat. 20

– Elaboració de textos per comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua. – Exercitació de diversos tipus de lectura amb obres i textos literaris adequats a l'edat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva i dramatitzada, representació i dramatització de textos literaris.

BLOC 5. Coneixement de la llengua – Identificació dels components de la situació comunicativa; exploració de seqüències textuals per localitzar les marques lingüístiques que representen aquests components i per reconéixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives, tant en la comprensió com en la composició. – Aplicació de l'ortografia, apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Ús dels signes de puntuació per cohesionar el text i superar el llenguatge enumeratiu. – Actitud respectuosa davant la varietat lingüística existent en el context social i escolar. – Coneixement del castellà com a llengua comuna d’Espanya i d’Iberoamèrica i estimació per les possibilitats d'integració i comunicació universal que això suposa. – Coneixement de les llengües d'Espanya, la seua localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant aquesta riquesa lingüística, evitant els prejudicis sobre les llengües i els seus parlants. – Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques adquirides en cicles anteriors i aplicació d'aquests coneixements a la pròpia producció discursiva. – Classes de paraules: nom (individual, col·lectiu, concret i abstracte), l'adjectiu i els seus graus, determinants (articles, demostratius, possessius, numerals, indefinits, pronoms personals), el verb (mode i temps verbal, temps verbals simples i compostos), els adverbis, les preposicions, les conjuncions i interjeccions. – Tipus d'enunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu. – Observació, per comparació i contrast, i classificació de les paraules en primitives, derivades i compostes d'acord amb la seua estructura morfològica per a la generalització de normes ortogràfiques. – Exploració del lèxic general de la llengua per descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homòfones i les paraules polisèmiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes i significats. – Observació, anàlisi i creació de paraules noves mitjançant: la derivació (els augmentatius i els diminutius) i la composició. – Observació de les relacions entre una paraula genèrica i les paraules específiques corresponents; les paraules que configuren una família lèxica i un camp lèxic; paraules sinònimes i antònimes; com a mitjà per consolidar l'adquisició i facilitar el seu ús. – Ampliació del domini del vocabulari a través de la lectura, la discussió col·lectiva i l'ús eficaç del diccionari. – Anàlisi de l'estructura morfològica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió i la derivació i d'aplicar-les a la pròpia producció discursiva. – Observació de fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona, diftong i hiat. Separació d'una paraula en síl·labes. Classificació de paraules segons la síl·laba tònica. Les regles d'accentuació gràfica (paraules monosíl·labes, interrogatius, hiats). L'accent diacrític. Utilització en els propis escrits.

BLOC 6. La llengua com a instrument d'aprenentatge– Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de caràcter més formal per a aprendre i per a informar-se.– Ús de les estratègies adequades en situació d’escolta específiques del llenguatge oral com a instrument d’aprenentatge: mantenir l’atenció, comportar-se de manera adequada durant l’exposició, prendre notes i dades i participar activament en el col·loqui.– Ús de les estratègies adequades en una exposició oral formal: amb atenció a les diferents parts de l’exposició (salutació, introducció del tema, organització de la intervenció, desenrotllament de l’exposició, conclusió, avaluació i comiat) amb ajuda d’un guió més o menys extens.– Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d’obtenir, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges.– Ús de les tecnologies de la informació i de la biblioteca d’aula i de centre com a llocs privilegiats per a l’aprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts d’informació i elaboració de treballs personals, respectant les normes d’ús.

21

– Interés pels textos escrits com a font d’informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d’experiències i de regulació de la convivència.– Coneixement de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic (qüestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions…) i aplicació d’aquests coneixements a la seua comprensió.– Ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos: planificació (concreció del tipus de text i del destinatari, recerca d’informació i organització dels continguts, decisió sobre les il·lustracions...), redacció de l’esborrany i avaluació i revisió del text per a la seua millora.

TERCER CICLE: SISÉ CURS

BLOC 1. Les llengües i els parlants– Acceptació de la conveniència i necessitat d’assumir competència en les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.– Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com una manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa.– Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.– Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Participació activa en interaccions espontànies pròpies de la vida quotidiana i de l'activitat d'aula (conversa, discussió informal, planificació d'una activitat...) i en altres més formals i dirigides (assemblees, debats, dilemes morals, enquestes, entrevistes...), utilitzant un discurs ordenat i coherent, amb actitud de cooperació i respecte en situacions d'aprenentatge compartit, amb interés per expressar-se amb entonació i pronunciació adequades; amb la finalitat de recollir i intercanviar informació, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar les seues pròpies opinions o planificar accions conjuntes. – Coneixement i ús de les normes per a l'intercanvi comunicatiu: audició atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula, fent aportacions controlant la impulsivitat, emetent un comentari oral i judici personal i respectant les sensacions, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres, prestant atenció a les fórmules de cortesia. – Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives (com a notícies, entrevistes, reportatges infantils, debats o comentaris d'actualitat) procedents dels mitjans de comunicació o d'Internet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries, reconeixent les idees no explícites i valorant els continguts transmesos distingint informació d'opinió. Producció dels dits textos per oferir i compartir informació i opinió. – Comprensió i producció de textos orals, en prosa o en vers, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats, converses entre iguals) com de caràcter més formal (narració d'experiències personals, resum oral de textos, exposició de coneixements i opinions, contes populars, descripcions senzilles), per aprendre i per informar-se. – Ús adequat d'elements lingüístics i no lingüístics en les produccions orals: gest, ritme i entonació. Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals. – Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per aprendre i accedir a informacions i experiències d'altres persones i com a instrument bàsic en la formació com a ciutadans. – Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d'obtenir, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per ampliar els aprenentatges (identificació, classificació, comparació). – Valoració de l'interés per escoltar com a mitjà per adquirir informació i aprenentatge. – Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

BLOC 3. Llegir i escriureComprensió de textos escrits– Comprensió de textos de la vida quotidiana amb una correcta correspondència entre fonemes i grafies (cartells, horaris, reglaments, catàlegs, fullets d'instruccions, correspondència, normes, convocatòries, plans de treball, receptes...) i dels mitjans de comunicació (webs infantils i juvenils, notícies, reportatges, cartes al director, entrevistes...) per cercar informació, crear-se una opinió o actuar de forma adequada, amb atenció a la informació rellevant, a la situació i a la intenció comunicativa, amb independència que es presenten en suport digital o paper.

22

– Ús de tècniques per a la comprensió: elaborar i comprovar hipòtesis, realitzar inferències sobre el text (a partir de la divisió en capítols, els títols, els subtítols, les il·lustracions, descobrir el significat de les paraules a partir del context) dels seus coneixements i experiències prèvies, consultar el diccionari, posar els mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura), i fer un resum. – Comprensió de textos de l'àmbit escolar, produïts amb finalitat didàctica o d'ús social, per aprendre i per informar-se. Utilització de recursos per ampliar i donar sentit als aprenentatges: comparar, classificar, identificar i interpretar els coneixements i les informacions (gràfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres il·lustracions). – Coneixement funcional dels elements bàsics del discurs narratiu, poètic i teatral i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic: concepte: elements (text, dibuix), vinyetes, globus, onomatopeies, signes convencionals, temàtica..., i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació de les produccions. – Estudi i anàlisi dels elements bàsics del discurs d'assaig o literatura d'opinió: l'exposició d'idees, l'argumentació..., i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (buscadors, fòrums, pàgines infantils i juvenils) com a instrument de treball per localitzar, seleccionar i organitzar la informació. – Ús de diferents tipus de biblioteques (d'aula, de centre, de barri o de localitat), per obtenir informació i models per a la producció escrita. Coneixement i respecte per les seues normes de funcionament, promovent-ne un ús cada vegada més autònom. – Interpretació de sentits figurats i de significats no explícits en els textos, especialment en el dels mitjans de comunicació. Actitud crítica cap a les discriminacions injustificades i els prejudicis. – Interés pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència. – Jocs amb la llengua que faciliten la comprensió lectora de textos llegits en veu alta i en silenci, i la memorització, a partir de textos populars (endevinalles, embarbussaments, acudits, dites i refranys...) i cultes (sopes de lletres, mots encreuats, jeroglífics, cal·ligrames...) llegits amb fluïdesa i entonació adequades. – Localització de la informació en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, catàlegs, fullets d'instruccions…) i reelaboració de la informació (síntesis, fitxes, notes, esquemes, mapes conceptuals, resums…), per a la seua utilització posterior.Composició de textos escrits– Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos (silueta, organització, recursos lingüístics específics...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Producció de textos escrits propis de la vida social de l'aula, per comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies, treballs d'aula...) d'acord amb les característiques pròpies d'aquests gèneres. – Composició de textos d'informació i opinió propis dels mitjans de comunicació social sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb especial incidència en la notícia, l'entrevista, la ressenya de llibres o de música, la carta al director…, en mitjans de l'àmbit escolar i de la premsa local, en situacions reals o simulades. – Elaboració de textos utilitzant llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions, imatges, gràfics...) amb intenció informativa: cartells, còmics, anuncis... – Coneixement de l'estructura dels textos propis de l'àmbit acadèmic (qüestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions…), i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i producció de textos per obtenir i organitzar la comunicació i per comunicar coneixements, experiències i necessitats. – Ús de les tècniques bàsiques en la producció de textos: planificació (concreció de la intenció comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de l'organització del contingut...), redacció de l'esborrany, i avaluació i revisió del text per millorar-lo. – Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Aplicació de les normes ortogràfiques; les que regulen l'accentuació gràfica i l'ús dels signes de puntuació i entonació, mitjançant, entre d'altres tècniques, el dictat. – Atenció en la qualitat, ordre, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i dels altres com a mitjà per garantir una comunicació fluida, clara, i com a eina d'expressivitat i de creativitat.

23

– Valoració de l'escriptura com a instrument de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. – Transposició de textos (dramatització d'un relat, conversió d'un relat en còmic, pràctica del pas d'estil directe a indirecte en la narració...). – Ús de processadors de textos i dels mitjans informàtics per al coneixement, la interpretació i la producció de textos. Amb especial atenció a: signes de puntuació, cos i estil en la jerarquia d'informacions, títols, subtítols, paraules clau, conceptes…

BLOC 4. Educació literària– Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: mostres de literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, cançons populars, refranys, romanços...); adaptacions d'obres clàssiques o mostres de literatura actual o de literatura infantil ; tant del gènere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novel·la realista, d'aventures, de misteri, de ciència-ficció, de fantasia.…), com d'altres gèneres com el teatre o la poesia; tant en suport escrit, com audiovisual. – Foment de la lectura i del desig de compartir les emocions que aquesta produeix, mitjançant activitats d'animació que consoliden l'hàbit lector, com ara el contacte amb autors que visiten el centre, amb especial atenció als escriptors de la Comunitat Valenciana, acostant als alumnes la perspectiva literària d'aquells que la realitzen, amb proximitat i passió capaç de contagiar l'amor per la literatura; presentacions de llibres, fòrums, interpretació de ressenyes, etc., que contribuïsquen a formar preferències personals, amb sentit crític, en la selecció de llibres. – Coneixement i valoració del text literari com a font de comunicació, d'aprenentatge, de plaer, de joc, d'entreteniment, de coneixement d'altres mons, temps i cultures i de la pròpia realitat social i cultural, a més d'advertir el valor dels textos literaris com a forma suprema d'excel·lència i bellesa en l'ús de la llengua, inculcant el sentiment estètic en els alumnes. – Audició, comprensió i memorització de diferents textos adequats a l'edat o de producció pròpia; recitació de poemes amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades. – Iniciació a l'estudi de la literatura espanyola i dels seus principals representants. Primer acostament, adaptat al cicle, dels noms fonamentals de la literatura en la Comunitat Valenciana. – Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte el coneixement de les convencions literàries (gèneres, figures...), i la presència de certs temes i motius recurrents. – Ús actiu de la biblioteca del centre i participació en activitats literàries (premis, murals, col·loquis...) a l'aula, al centre i en la comunitat. – Producció de textos d'intenció literària per comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records (contes, poemes, menudes peces teatrals, descripcions, còmics, redaccions...) a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua mitjançant l'observació i anàlisi de textos model (històries o contes narrats pel professor) i l'ajuda de diferents recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat. – Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris adequats a l'edat i a l'exigència d'introduir-los en el coneixement literari: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva i dramatitzada, representació i dramatització de textos literaris.

BLOC 5. Coneixement de la llengua – Identificació de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals i de les relacions entre els elements del context i les formes lingüístiques en què es manifesten en els discursos orals i escrits. Reconeixement dels registres més adequats per a cada situació i adequació de la pròpia expressió. – Anàlisi de la importància del context en el discurs (oral i escrit) i identificació dels components de la situació comunicativa; exploració de seqüències textuals per localitzar les marques lingüístiques que representen aquests components i per reconéixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives, tant en la comprensió com en la composició. – Observació i comparació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques i de les estructures sintàctiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa. Reconeixement dels diferents significats, equivalències i alteracions del significat. – Consideració de la coherència i la cohesió textual (causa, conseqüència, finalitat, contradicció, condició…) com a imprescindibles per a l'organització del discurs. Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingüístics bàsics per assegurar-les, especialment la inserció i coordinació d'oracions en el text explicatiu.

24

– Sistematització de l'ortografia, apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Ús dels signes de puntuació per cohesionar el text i superar el llenguatge enumeratiu. – Consciència positiva de la varietat lingüística existent en el context social i escolar. – Coneixement de l'espanyol com a llengua d’Espanya i d’Iberoamèrica i estimació per les possibilitats d'integració i comunicació universal que això suposa. – Coneixement de les llengües d'Espanya, la seua localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant aquesta riquesa lingüística, evitant els prejudicis sobre les llengües i els seus parlants. – Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües. – Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l'anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinació de pronoms, l'el·lipsi, la inserció, supressió, canvi d'ordre, segmentació i recomposició. Sistematització de les observacions realitzades per facilitar el desenvolupament dels conceptes lingüístics i del metallenguatge i per observar l'equivalència semàntica o els canvis de significat. – Explicitació de coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques adquirides en cicles anteriors. Descobriment i noves incorporacions. Aplicació d'aquests coneixements a la pròpia producció discursiva. – Classes de paraules: nom (individual, col·lectiu, concret i abstracte), verb, adjectiu. Enllaços, preposició, adverbi, conjunció, pronoms, articles i interjeccions. – Tipus d'enunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu. – Observació, per comparació i contrast, i classificació de les paraules en primitives, derivades i compostes d'acord amb la seua estructura morfològica per a la generalització de normes ortogràfiques. – Exploració del lèxic general de la llengua per descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homònimes i les paraules polisèmiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes i significats. – Observació, anàlisi i creació de paraules noves mitjançant: la derivació (els augmentatius i els diminutius) i la composició. – Observació de les relacions entre una paraula genèrica i les paraules específiques corresponents; les paraules que configuren una família lèxica i un camp lèxic; paraules sinònimes i antònimes; com a mitjà per consolidar l'adquisició i facilitar el seu ús. – Ampliació del domini del vocabulari a través de la lectura, la discussió col·lectiva i l'ús eficaç del diccionari. – Exploració de l'estructura morfològica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió i la derivació i d'aplicar-les a la pròpia producció discursiva:

La persona gramatical. Singular i plural. Mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars més freqüents. Temps verbal: perfet perifràstic, imperfet i pretèrit perfet.

– Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració simple i manipulació d'oracions senzilles per identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat) i descobrir els elements i l'organització dels grups que facen aquestes funcions (complements del nom i del verb). Paper semàntic del subjecte (agent, pacient, causa). – Observació de fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona, diftong i hiat. Separació d'una paraula en síl·labes. Classificació de paraules segons la síl·laba tònica. Les regles d'accentuació gràfica (paraules monosíl·labes, interrogatius, hiats). L'accent diacrític. Utilització en els propis escrits. – Transformació d'oracions d'activa en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes d'agent i objecte per a la comprensió de determinats textos. – Inserció, coordinació i enllaç d'oracions com a procediments propis de l'explicació, per practicar el pas d'estil directe a estil indirecte en la narració i per explorar les possibilitats del seu ús per expressar causa, conseqüència, finalitat o condició en la composició de textos.

BLOC 6. La llengua com a instrument d'aprenentatge– Participació com a oient en intervencions orals formals (exposicions de la mestra o mestre, xarrada d’un visitant expert, visita d’una autora o autor...) amb la finalitat de rebre informacions d’interés o de conéixer les opinions d’un personatge.

25

– Participació com a ponent en intervencions orals formals que exigeixen una planificació prèvia i una organització del discurs (breus exposicions orals, debats...) per a exposar els resultats d’una xicoteta investigació o treball, discutir punts de vista, manifestant la seua opinió o emetent juís de valor.– Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per a aprendre i per a accedir a informacions i experiències d’altres persones i com a instrument bàsic en la formació com a ciutadans.– Comprensió de textos de l’àmbit escolar produïts amb finalitat didàctica o d’ús social per a aprendre i per a informar-se.– Coneixement de les normes ortogràfiques senzilles usades en els textos i ús d’aquest coneixement en la interpretació de textos i en la producció amb un processador de textos.– Ús d’estratègies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar, classificar, identificar i interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (gràfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres il·lustracions).– Producció de treballs per a organitzar la comunicació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, informes d’experiments, investigacions, treballs en grup, presentacions multimèdia...).– Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a eina de comunicació, font d’informació i d’aprenentatge, i com a mitjà d’organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.

26

4. CONTINGUTS4.B CLASSIFICACIÓ

CINQUÉ CURS

TEMA 1

LecturaMarie Curie (text expositiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: Fer una programació.

Parlem• Les presentacions.

Vocabulari• El diccionari.• Activitats domèstiques.

Gramàtica• La comunicació.

Ortografia• L’accentuació.

Escrivim• Escriure dades personals i omplir documents.

Practica competències bàsiques• Emoticones i endevinalles.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 2

LecturaEl diari d’Alba (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: Les condicions de treball. El mètode d’estudi.

Parlem• La conversa.

Vocabulari• La formació de noms.• La naturalesa.

Gramàtica• El nom o substantiu.• El gènere dels substantius.• El nombre dels substantius.

Ortografia• El diftong i l’hiat.

27

Escrivim• La carta, la postal i el correu electrònic.

Practica competències bàsiques• Relació i frases fetes.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 3

LecturaEl rei amb orelles d’ase (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: Prelectura. Lectura comprensiva.

Parlem• L’expressió de les opinions.

Vocabulari• La formació d’adjectius.• El consum.

Gramàtica• L’adjectiu.• El gènere dels adjectius.• El nombre dels adjectius.

Ortografia• L’accentuació i la dièresi de diftongs i hiats.

Escrivim• Els anuncis publicitaris.

Practica competències bàsiques• Dibuix i embarbussament.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 4LecturaEl dimoni emplomat (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: La idea principal d’un text.

Parlem• Les converses i els missatges telefònics.

Vocabulari• Els sufixos augmentatius.• Els cotxes.

Gramàtica• Els graus de l’adjectiu.

Ortografia• El punt, la coma i el punt i coma.

Escrivim• El diàleg.

28

Practica competències bàsiques• Parts de la bicicleta.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 5

LecturaLa màquina de fer els deures (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: Les idees secundàries d’un text.

Parlem• La narració.

Vocabulari• Els sufixos diminutius.• Els sentits.

Gramàtica• Els determinants.• Articles, demostratius i possessius.

Ortografia• El guionet, el guió i els dos punts.

Escrivim• La narració.

Practica competències bàsiques• Poema.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 6

LecturaFilèmon i Baucis (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: La idea principal i les idees secundàries.

Parlem• La narració d’experiències personals.

Vocabulari• Els préstecs.• El son.

Gramàtica• Els determinants numerals.• Els determinants indefinits.

Ortografia• Les cometes i els punts suspensius.

Escrivim• El diàleg en els textos narratius.

Practica competències bàsiques• Poema.

29

• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 7

LecturaCultius amb història (text periodístic i instructiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: El subratllat (I).

Parlem• La descripció.

Vocabulari• Els sufixos per a noms d’oficis.• Els arbres.

Gramàtica• Els pronoms.• Els pronoms personals.

Ortografia• Paraules amb b.

Escrivim• La descripció en els textos narratius.

Practica competències bàsiques• Poema i endevinalles.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 8

LecturaTutankhamon (text expositiu i descriptiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: El subratllat (II).

Parlem• L’expressió de sentiments i estats d’ànim.

Vocabulari• La formació de verbs.• L’art.

Gramàtica• El verb.• El nombre en els verbs.• La persona en els verbs.

Ortografia• Paraules amb v.

Escrivim• El relat fantàstic.

Practica competències bàsiques• Dibuix i embarbussaments.• Eficàcia lectora.30

• Lectura recomanada.

TEMA 9

LecturaL’atmosfera de la Terra (text expositiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: El subratllat (III).

Parlem• L’exposició.

Vocabulari• Els prefixos.• Les famílies de paraules.

Gramàtica• El mode en els verbs.• El temps en els verbs.• Els temps verbals simples.

Ortografia• Paraules amb h.

Escrivim• El text expositiu.

Practica competències bàsiques• Discriminació visual i joc.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 10

LecturaLes palometes (text expositiu i argumentatiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: El resum (I).

Parlem• L’argumentació.

Vocabulari• Els prefixos valoratius.

Gramàtica• Els temps simples del verb haver.

Ortografia• Compte, comte i conte.

Escrivim• El text argumentatiu.

Practica competències bàsiques• Percepció i símbols.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 1131

LecturaEls amics de l’ermità (còmic).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: El resum (II).

Parlem• Les instruccions.

Vocabulari• Les onomatopeies.

Gramàtica• Els temps compostos.• Els temps perifràstics.

Ortografia• Els verbs acabats en –ure i en –uir.

Escrivim• El còmic.

Practica competències bàsiques• Percepció i endevinalles.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 12

LecturaAprendre a conduir amb eficiència (text periodístic i instructiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: L’esquema de claus.

Parlem• Les notícies.

Vocabulari• Les paraules compostes.

Gramàtica• Els adverbis.

Ortografia• Paraules amb g/tg i j/tj.

Escrivim• La notícia.

Practica competències bàsiques• Discriminació visual.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 13

LecturaPoesia (textos poètics).

Llegir i comprendre32

• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: L’esquema de barres.

Parlem• Recitar poemes.

Vocabulari• Les frases fetes.

Gramàtica• Els elements de relació.• Les preposicions.• Les conjuncions.

Ortografia• Paraules acabades en b/d/g i p/t/c.

Escrivim• La poesia.

Practica competències bàsiques• Poemes.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 14

LecturaPeret? Mare, coc (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: Titular un text.

Parlem• La narració de contes tradicionals.

Vocabulari• Els refranys.

Gramàtica• L’oració.

Ortografia• Paraules amb s sorda.• Paraules amb s sonora.

Escrivim• El conte.

Practica competències bàsiques• Personatges de contes.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 15

LecturaEl bandit (text teatral).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Tècniques d’estudi: Informació objectiva i opinió.

33

Parlem• La dramatització.

Vocabulari• Les abreviatures en el diccionari.• L’economia.

Gramàtica• Classes d’oracions.

Ortografia• Paraules que s’escriuen juntes i separades.

Escrivim• El text teatral.

Practica competències bàsiques• Poema i discriminació visual.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

SISÉ CURS

TEMA 1

LecturaLa màgia de l’aigua (text instructiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: Primera aproximació.

Parlem• Les fórmules de cortesia.

Vocabulari• El lexema i el morfema.

Gramàtica• La comunicació.• Les llengües parlades a Espanya.

Ortografia• Les regles d’accentuació.

Escrivim• Els anuncis publicitaris.• Literatura: L’art i les belles arts.

Practica competències bàsiques• Eslògan i enigma.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 2

LecturaAmetlers en flor (text expositiu i descriptiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: La lectura literària: contingut i forma.34

Parlem• El resum de pel·lícules i de llibres.

Vocabulari• Els morfemes flexius.

Gramàtica• El substantiu, l’adjectiu i l’article.

Ortografia• Diftongs i hiats. Accentuació i dièresi.

Escrivim• El fullet turístic.• Literatura: La literatura oral i la literatura escrita.

Practica competències bàsiques• Relacionar i cançó.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 3

LecturaEl racó curiós (text expositiu i descriptiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: La informació sobre el text.

Parlem• La descripció.

Vocabulari• Els morfemes derivatius.

Gramàtica• Els demostratius.• Els possessius.

Ortografia• L’accent diacrític.

Escrivim• La descripció.• Literatura: La prosa i el vers.

Practica competències bàsiques• Poema i trencaclosques.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 4

LecturaLa brossa que llancem (text expositiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Para llegir millor: L’argument i el tema.

Parlem• L’argumentació.

35

Vocabulari• Paraules primitives, derivades i compostes.

Gramàtica• Els numerals.• Els indefinits.

Ortografia• Paraules amb l·l.

Escrivim• El text argumentatiu.• Literatura: Els gèneres literaris.

Practica competències bàsiques• Sèrie i discriminació visual.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 5

LecturaCriteris de comerç just (text expositiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: L’estructura d’un text.

Parlem• La narració.

Vocabulari• La polisèmia i l’homonímia.

Gramàtica• Els interrogatius.• Els exclamatius.

Ortografia• La diferència entre perquè, per què i per a què.

Escrivim• La narració.• Literatura: El gènere narratiu: la novel·la.


TEMA 6

LecturaLa revolta de les màquines (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: El temps.

Parlem• El debat.

Vocabulari36

• Els sinònims i els antònims.

Gramàtica• Els pronoms personals i els pronoms relatius.

Ortografia• L’accentuació d’altres mots.• Potser i pot ser.

Escrivim• El conte.• Literatura: El conte.

Practica competències bàsiques• Poema i discriminació visual.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 7

LecturaEl drac del Patriarca (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: La intenció de l’autor.

Parlem• Les intervencions en públic.

Vocabulari• Els neologismes i els arcaismes.

Gramàtica• El verb i els seus accidents.• Els verbs defectius.

Ortografia• Els verbs seguits de pronom feble.• L’ús dels parèntesis.

Escrivim• La descripció i el diàleg en els textos narratius.• Literatura: La llegenda.

Practica competències bàsiques• Dibuix amagat i sèrie.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 8

LecturaPoesia (textos poètics).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: Qui conta la història?.

Parlem• Recitar poemes.

Vocabulari• Els estrangerismes.

37

Gramàtica• Els verbs regulars i els verbs irregulars.

Ortografia• La majúscula inicial.• La h intercalada.

Escrivim• La poesia.• Literatura: El gènere líric (I).

Practica competències bàsiques• Figures i endevinalla.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 9

LecturaUn invent sensacional (text narratiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: Realitat i fantasia.

Parlem• Els comentaris.

Vocabulari• Les paraules tabú i els eufemismes.

Gramàtica• Els adverbis, les preposicions i les conjuncions.• Les interjeccions.

Ortografia• La diferència entre sí i si, ha i a.

Escrivim• Descripció dels sentiments.• Literatura: El gènere líric (II).

Practica competències bàsiques• Relació i endevinalla.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 10

LecturaCyrano de Bergerac (text teatral).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: Personatges principals i secundaris.

Parlem• La dramatització.

Vocabulari• Els canvis de significat.

Gramàtica38

• L’oració.

Ortografia• Paraules amb b i paraules amb v.

Escrivim• El text teatral.• Literatura: El gènere dramàtic.

Practica competències bàsiques• Poemes i enigma.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 11

LecturaL’espai (text expositiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: El diàleg.

Parlem• L’exposició oral.

Vocabulari• La família lèxica.

Gramàtica• El subjecte. El grup nominal.

Ortografia• Paraules amb g/tg i j/tj.

Escrivim• El text expositiu.• Literatura: Els subgèneres dramàtics.


TEMA 12

LecturaAgenda de les faenes d’una abella (text expositiu i descriptiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: El sentit figurat.

Parlem• Donar instruccions.

Vocabulari• El camp semàntic.

Gramàtica• El predicat. El grup verbal.

Ortografia• Paraules amb ll i paraules amb i.

39

Escrivim• La descripció de processos.• Literatura: Les obres dramàtiques musicals.

Practica competències bàsiques• Enigma i relació.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 13

LecturaMahatma Gandhi (text expositiu).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: La lectura d’obres de teatre.

Parlem• Contar una biografia.

Vocabulari• Les frases fetes i les locucions.

Gramàtica• Els complements del predicat verbal.

Ortografia• Paraules amb x, paraules amb cc i paraules amb cs.

Escrivim• L’exposició en forma narrativa.• Literatura: Biografies, etc.

Practica competències bàsiques• Enigma i discriminació visual.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 14

LecturaMarcus va a la quadrigaescola (còmic).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: El còmic.

Parlem• L’entrevista.

Vocabulari• L’ús del diccionari (I).

Gramàtica• Les oracions copulatives.• Les oracions predicatives.

Ortografia• Paraules homònimes.

Escrivim• El còmic.40

• Literatura: El guió cinematogràfic.

Practica competències bàsiques• Enigma i onomatopeies.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 15

LecturaEspai lliure d’intercanvi de llibres (text periodístic).

Llegir i comprendre• Comprensió de la lectura.• Per a llegir millor: La literatura en la premsa.

Parlem• L’enquesta.

Vocabulari• L’ús del diccionari (II).

Gramàtica• L’anàlisi morfològica.• L’anàlisi sintàctica.

Ortografia• Els grups mm, nn i dd.

Escrivim• La notícia periodística.• Literatura: El gènere periodístic.

Practica competències bàsiques• Enigma i sopa de lletres.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

41

5. UNITATS DIDÀCTIQUESS5.A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

CINQUÉ CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Observació d’imatges i comentari dels oficis que hi apareixen representats. – Lectura d’un text sobre Marie Curie i resposta de preguntes que hi fan referència.– Ordenació cronològica dels fets que es descriuen en una biografia.– Busca a Internet i en enciclopèdies d’informació sobre els premis Nobel de física.– Elaboració d’una programació amb les activitats que fem quotidianament.– Presentació d’un personatge de tal manera que els altres dedueixen de qui es tracta.– Busca de paraules al diccionari i identificació de la informació gramatical i les paraules guia que contenen. – Compleció de frases amb paraules relacionades amb les activitats domèstiques.– Reproducció de l’esquema de comunicació que apareix en determinades situacions. – Explicació de les llengües que coneixem i identificació de les seues característiques.– Explicació de la intenció que tenen determinats missatges que s’emeten.– Escriptura de missatges per a determinades intencions que es presenten. – Còpia de frases que indiquen situacions comunicatives, seleccionant-les de les que no n’indiquen. – Busca al diccionari de paraules amb accent diacrític, escrivint una frase amb elles. – Formació de paraules esdrúixoles a partir de certs adjectius que s’ofereixen.– Identificació del personatge a què pertany una determinada biografia. – Indicació de les dades d’un text en una fitxa i compleció d’una fitxa amb les dades personals de l’alumne.

TEMA 2.

– Comentari d’imatges en les quals es veuen danys a la natura. – Lectura de la pàgina d’un diari, contestant preguntes que hi fan referència. – Ordenació de frases segons l’ordre en què apareixen a la lectura.– Explicació del significat de paraules que han aparegut a la lectura. – Indicació de la sala que presenta les condicions més adequades per estudiar. – Elaboració d’una conversa col·lectiva en grups de tres o per parelles.– Indicació de les converses que es poden estar mantenint en determinades il·lustracions. – Busca dels derivats que apareixen en una sèrie de frases.– Relació de paraules que tenen a veure amb la natura amb el significat que hi correspon. – Escriptura de noms abstractes que derivem de determinats adjectius.– Indicació de si determinats noms són concrets o abstractes.– Escriptura del femení corresponent a determinats noms masculins.– Escriptura de noms que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.– Compleció de frases amb paraules que corresponen a noms individuals i col·lectius.– Identificació dels diftongs d’una sèrie de paraules, separant-les per síl·labes. – Escriptura del nom de determinats dibuixos, indicant si contenen un diftong o un hiat. – Escriptura d’una carta omplint-ne els espais buits i ordenant-ne les parts. – Repàs dels continguts de la unitat mitjançant la realització d’activitats finals.

42

TEMA 3. – Lectura d’una llegenda irlandesa, identificant l’estructura que presenta.– Identificació d’adjectius que es poden relacionar amb el rei.– Resposta de preguntes sobre la llegenda i ordenació de dibuixos segons l’ordre en què apareixen a la lectura. – Explicació del contingut d’un text a partir de la seua lectura i de la reflexió sobre el títol.– Indicació de la nostra opinió sobre una sèrie de qüestions que es presenten.– Explicació a un company o companya de la nostra opinió sobre una determinada qüestió.– Escriptura de les paraules primitives que es relacionen amb una sèrie de derivades.– Compleció d’oracions amb paraules relacionades amb el consum. – Indicació d’adjectius que es podrien aplicar a determinades fotografies.– Selecció de tots els adjectius que trobem a la lectura inicial.– Indicació del gènere i el nombre dels adjectius que apareixen en determinades frases.– Escriptura del masculí i el femení dels adjectius que acompanyen determinats substantius. – Escriptura de frases en plural, fent-hi els canvis necessaris. – Formació del femení i el plural d’una sèrie d’adjectius que es presenten. – Separació de paraules per síl·labes, indicant si les parelles de vocals que contenen formen diftong o hiat. – Identificació de les paraules que contenen hiat i classificació de mots segons el tipus de hiat que incloguen.– Escriptura d’eslògans per a una sèrie de productes.– Elaboració d’un cartell publicitari que anuncie sabatilles d’esport i comentari d’anuncis que apareixen en diaris.

TEMA 4.

– Lectura d’un conte i resposta de preguntes que hi fan referència.– Ordenació de frases segons l’ordre en què apareixen en el text.– Identificació de la idea principal d’un text breu que es presenta.– Elaboració d’una conversa telefònica per parelles, segons unes temàtiques que es presenten.– Audició de converses diverses, indicant quina correspon a una conversa telefònica.– Identificació dels sufixos augmentatius d’una sèrie de paraules, explicant si tenen valor augmentatiu o expressiu.– Compleció de frases amb paraules relacionades amb els cotxes. – Classificació dels adjectius d’una sèrie de frases segons el grau en què estan.– Formació dels comparatius i els superlatius de determinades paraules. – Relació de comparatius i superlatius amb el grau del positiu que hi correspon.– Explicació de la utilitat que tenen els punts i coma d’un text.– Puntuació d’un text, explicant la funció que hi tenen les majúscules.– Conversió d’un text en diàleg, incorporant-hi els elements gràfics necessaris.

TEMA 5.

– Lectura d’un conte, identificant l’estructura que presenta.– Resposta de preguntes sobre la lectura, i identificació de les frases que hi apareixen.– Identificació de la moralitat que es desprén del text de la lectura.– Explicació raonada de les màquines que ens agradaria que existiren.– Identificació en un text de les idees secundàries que conté.– Ampliació de l’argument resumit d’una història per tal de convertir-la en una narració completa. – Audició d’una narració i elaboració d’un resum del seu contingut.– Compleció dels espais d’una sèrie de frases amb els diminutius que hi vagen bé. – Relació d’una sèrie de paraules amb el sentit a què fan referència.

43

– Identificació a la lectura inicial de certs determinants, classificant-los segons el tipus a què corresponguen.– Escriptura de la contracció resultant d’unir determinats articles amb preposicions.– Canvi del gènere i el nombre de les paraules de determinades oracions.– Explicació de com pot acabar un text imaginari que hem llegit. – Puntuació d’un text amb tots els signes de puntuació que hi falten, fixant-se especialment en les marques de diàleg.– Escriptura d’una narració a partir d’una sèrie d’imatges, i ordenació de les vinyetes d’un còmic.

SEGON TRIMESTRE

TEMA .6.

– Lectura d’un mite, identificant l’estructura que presenta.– Indicació de les afirmacions que són certes o falses en relació amb el que indica la lectura. – Explicació del significat de paraules que han aparegut a la lectura.– Relació d’adjectius amb personatges que han aparegut a la lectura. – Identificació de la idea principal i les idees secundàries d’un text.– Explicació en veu alta del darrer somni que hem tingut i d’altres experiències personals. – Busca al diccionari del significat de determinats préstecs lingüístics, indicant la llengua de què procedeixen.– Compleció de buits amb numerals ordinals o cardinals, i escriptura de la quantitat que correspon a determinades xifres.– Canvi dels numerals de certes frases per indefinits que hi siguen equivalents.– Escriptura de cometes i punts suspensius en unes frases i elaboració de llistes amb els signes de puntuació corresponents.– Explicació de la finalitat a la qual corresponen els guions d’un text. – Invenció del tros de narració que pot anar abans i després d’un diàleg.

TEMA 7.

– Lectura d’un text explicatiu i comprensió del seu significat.– Identificació de les frases vertaderes o falses en relació amb una lectura. – Explicació de la manera com tenim cura de les plantes de casa.– Identificació del nom de plantes i arbres que han aparegut a la lectura.– Explicació del procés que seguiríem per a subratllar les idees més importants d’un text.– Descripció d’invents estranys a la resta de la classe, utilitzant la imaginació. – Descripció de personatges a partir de l’observació de fotografies, tan física com psicològica. – Indicació del nom de l’ofici que tenen determinades persones, emprant sufixos.– Definició d’un ofici utilitzant paraules primitives que es relacionen amb derivades. – Descripció d’un arbre usant correctament el nom de les seues parts. – Lectura d’una explicació sobre els pronoms en general i sobre els pronoms personals. – Identificació dels pronoms de determinades oracions, canviant-los per noms.– Substitució dels noms subratllats en determinades frases per pronoms febles. – Canvi dels pronoms d’una sèrie de frases per les formes de plural corresponents.– Formació de paraules amb sufixos que inclouen b, i compleció de paraules amb b, v. – Escriptura de les característiques físiques i psicològiques d’un personatges. – Escriptura d’una història a partir de l’observació d’unes imatges.

TEMA 8..

44

– Lectura d’un text expositiu i comprensió del seu significat.– Resposta de preguntes sobre la lectura i explicació del significat de certes paraules. – Enumeració de les coses que es van trobar a la tomba de Tutankhamon.– Subratllat de les idees més importants que ens transmet un text.– Explicació d’una anècdota que considerem interessant, fent notar els sentiments que teníem quan ens hi vam trobar.– Classificació de verbs amb prefix i sense, escrivint les paraules primitives corresponents. – Escriptura dels verbs que corresponen a certes expressions que es destaquen.– Relació de dues columnes de paraules que parlen sobre art.– Escriptura dels infinitius de certes formes verbals, identificant la conjugació a què pertanyen. – Modificació de frases posant-ne les formes verbals en primera persona singular.– Compleció de paraules amb les grafies nv, dv segons que corresponga. – Escriptura de la paraula primitiva que es relaciona amb certs grups de mots. – Enumeració dels elements fantàstics que trobem en una narració i elaboració d’una narració respectant-ne les característiques.

TEMA 9.

– Lectura del text d’una pàgina web, comentant-ne el significat.– Ordenació de frases segons el que ens diu la lectura. – Explicació del significat de paraules que estan relacionades amb el canvi climàtic.– Enumeració de les conseqüències que té l’escalfament del planeta. – Lectura d’un text i identificació de les idees principals que transmet.– Busca d’informació sobre determinats invents importants històricament.– Elaboració d’una exposició a partir de la informació que haguem trobat sobre un invent determinat.– Formació de paraules amb una sèrie de sufixos que es presenten.– Escriptura de la paraula primitiva de la qual procedeixen determinades derivades.– Formació de paraules a partir de certs mots, constituint famílies de paraules.– Explicació de les diferències que s’observen en determinades oracions, a partir del mode en què estan els verbs.– Utilització de l’imperatiu per fer normes per a la classe.– Escriptura i recitació de certs temps verbals, i anàlisi morfològica de temps. – Identificació en un text dels casos en què la h no és muda i compleció de paraules amb les h que hi falten. – Recopilació d’informació sobre un company o companya i els seus hàbits, amb vista a elaborar-ne un text expositiu. – Ordenació de les parts d’un text expositiu posant-hi un títol que hi vaja bé i escriptura d’un text expositiu per grups.

TEMA 10.

– Lectura d’un text explicatiu i comprensió del seu contingut.– Llistat d’animals que coneguem que es transformen en el pas de la joventut a l’estadi adult.– Identificació de les frases que no apareixen a la lectura. – Busca al diccionari de paraules que han aparegut a la lectura. – Elaboració del resum d’un text, seguint l’esquema que es presenta.– Busca d’arguments sobre determinades situacions amb companys de classe.– Imaginació d’arguments que es podrien donar certs personatges en determinades situacions que es presenten en imatges.– Audició d’una gravació i busca d’arguments per tal de convèncer d’una determinada idea.– Formació de paraules derivades a partir de l’afegit de sufixos derivatius.– Explicació del valor que tenen certs prefixos valoratius en cada cas.– Compleció de frases amb formes compostes de futur i de condicional.

45

– Escriptura en una sèrie de frases de la forma adequada del verb haver. – Escriptura de frases en les qual apareguen les paraules compte, comte i conte.– Elaboració d’un text argumentatiu sobre el tema que ens planteja una imatge.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11.

– Comentari de les característiques d’un còmic.– Escriptura de vertader o fals en relació amb certes afirmacions sobre un còmic.– Indicació de les onomatopeies amb què podríem representar certs sons d’un còmic.– Elaboració del resum d’un text, havent-ne detectat les idees més importants. – Explicació en veu alta de les instruccions necessàries per fer un avió de paper. – Explicació d’un itinerari a partir de l’observació d’un mapa, emprant instruccions.– Relació de paraules onomatopeiques amb animals que les emeten.– Relació de paraules amb les imatges que les poden il·lustrar.– Identificació de formes compostes i explicació de la funció que hi fa el verb haver. – Compleció d’oracions amb les formes verbals compostes que hi corresponen. – Escriptura de la forma verbal que correspon a determinades anàlisis que es presenten.– Escriptura dels temps verbals que es demanen, detectant-ne el mode verbal. – Compleció de frases amb formes verbals acabades en –ure. – Compleció de frases amb les formes de participi adequades.– Ordenació d’una sèrie de vinyetes per tal que un còmic tinga sentit, i explicació d’una història en forma de còmic.

TEMA 12.

– Lectura i comprensió d’un text instructiu.– Identificació de les frases que són certes o falses en una lectura. – Explicació del que és la sostenibilitat i de quina manera la podem aconseguir.– Explicació de la manera com condueixen els nostres pares, havent-los plantejat la pregunta.– Elaboració d’un esquema de claus amb les idees més importants d’un text.– Invenció d’una notícia que tinga lloc en un dels escenaris que es presenten.– Audició d’una notícia i ordenació correcta dels elements que presenta.– Formació de mots compostos a partir de certes definicions.– Classificació de mots compostos a partir de l’estructura amb què estan formats.– Selecció d’adverbis que apareixen a la lectura inicial, i redacció d’una frases amb els adverbis de l’activitat anterior.– Identificació de les paraules que complementen una sèrie d’adverbis.– Substitució dels adverbis de certes frases per altres que signifiquen el mateix.– Compleció de paraules amb g, j segons que corresponga ortogràficament. – Busca d’una notícia en un diari i escriptura d’una notícia a partir de l’observació de dues il·lustracions.

TEMA 13.

– Lectura de poemes i valoració artística del seu contingut.– Resposta de preguntes sobre el contingut dels poemes que hem llegit.– Ordenació d’imatges a partir del contingut d’un poema i del que hi passa. – Elaboració del mapa conceptual d’un text, a partir de les idees que ens transmet.– Audició de l’enregistrament d’una poesia, prenent nota de la manera com s’ha recitat.

46

– Compleció de les paraules que falten en un poema, després de llegir-lo en veu alta.– Explicació del significat de determinades frases fetes, i indicació de la que s’adiu més bé a certs contextos.– Escriptura d’oracions que incloguen determinades preposicions, i indicació dels elements que relacionen les preposicions de certes frases.– Esmena de les preposicions mal emprades en determinades frases.– Identificació de les conjuncions que trobem en una poesia.– Escriptura de la paraula primitiva de la qual deriven certs mots.– Escriptura de sinònims de certes paraules que acaben en –itud o –etud. – Identificació de les rimes d’un poema, marcant-les amb llapis de colors. – Organització a classe d’un concurs d’endevinalles, aportant elements que resulten fàcils d’identificar

TEMA 14.

– Lectura d’una rondalla, identificant l’estructura que presenta.– Explicació del significat de determinades expressions.– Identificació de les imatges que es relacionen amb la història.– Escriptura d’un títol per a un text, tenint en compte el contingut que presenta.– Indicació del conte al qual fan referència una sèrie d’il·lustracions.– Compleció de fórmules d’inici i acabament de contes amb altres fórmules que coneguem.– Explicació de la moralitat que contenen determinats refranys. – Lectura de refranys en altres llengües, identificant el significat que transmeten.– Escriptura del subjecte adequat per a una sèrie de predicats. – Identificació del subjecte i el predicat de determinades frases, subratllant-los amb co-lors diferents.– Esmena dels errors que contenen certes frases, que fan referència a la concordança de subjecte i predicat. – Compleció de paraules amb la grafia de la s sonora que hi correspon.– Lectura d’un conte i escriptura d’un altre conte respectant la mateixa estructura.

TEMA 15.

– Lectura d’un text teatral i identificació de les seues convencions.– Enumeració de les coses que fa l’avar per tal de no perdre els diners. – Relació d’una sèrie d’adjectius amb les imatges que hi corresponen.– Valoració ètica d’una qüestió determinada que es planteja a la lectura. – Compleció d’una història amb un final que hi puga anar bé.– Lectura d’una notícia i identificació de la informació subjectiva i objectiva que conté.– Audició d’un conte i dramatització del contingut que transmet.– Audició d’un text de teatre, repartint-se entre els alumnes els papers i representant-lo davant dels altres. – Escriptura de les abreviatures que porten certes paraules al diccionari.– Escriptura de les paraules que podrien relacionar-se amb determinades abreviatures.– Busca a la lectura inicial d’una oració que corresponga a cadascun dels tipus que es presenten.– Escriptura d’oracions de diversos tipus a partir de la presentació de certs esquemes. – Afegit d’interjeccions o partícules exclamatives a determinades frases, per tal que esdevinguen exclamatives. – Escriptura d’oracions per a determinades situacions que es presenten, classificant-les segons el tipus d’oració que són.– Redacció d’una escena teatral a partir de l’observació d’unes il·lustracions.

SISÉ CURS

47

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Conversa sobre la comunicació i la seua importància en els nostres dies.– Identificació de diferents formes de comunicació en diverses il·lustracions i enumeració d'altres que es coneguen.– Lectura del títol de la narració que obri el tema i observació de les seues il·lustracions per tractar d'inferir-ne l’argument.– Audició de diferents formes de comunicació per anotar-les.– Lectura d'una narració i resolució d'un qüestionari sobre aquesta.– Ordenació de les accions del protagonista i concreció dels seus mòbils.– Distinció entre el contingut i la forma d'obres que es coneguen. – Identificació de lexemes i morfemes en diversos conjunts de paraules.– Observació de dibuixos amb la intenció de determinar-ne l'emissor, el receptor i el missatge que representen les seues escenes.– Explicació dels motius que exigeixen la mediació d'un traductor perquè dues persones que utilitzen diferents llengües es puguen comunicar.– Diferenciació entre llengües romàniques i llengües prerromanes.– Escriptura d'oracions que continguen paraules agudes, planes i esdrúixoles.– Restitució dels accents eliminats en un paràgraf, en una bateria de paraules i en tres rètols comercials.– Escriptura d'anuncis recorrent a eslògans, imperatius i hipèrboles.

TEMA 2.

– Descripció d'il·lustracions en què apareixen personatges ficticis i enumeració d'altres imatges que les puguen acompanyar.– Lectura del títol de la narració que obri el tema, de noms que s’hi destaquen i observació de les seues il·lustracions per tractar d'inferir-ne l’argument.– Lectura d'una narració i resolució d'un qüestionari sobre aquesta.– Aclariment dels motius que porten el protagonista a triar un títol per a l'obra que escriu i del significat d'algunes frases de la lectura.– Resum oral, per parelles o individualment, de llibres i pel·lícules conegudes.– Addició de morfemes flexius a noms, adjectius i verbs explicant tot seguit el significat que aporten als lexemes.– Compleció de morfemes flexius amb els lexemes verbals pertinents.– Localització de substantius, adjectius i articles en la lectura.– Compleció d'oracions amb els adjectius adequats i recerca d'altres per complementar noms atenent a les lleis de concordança.– Identificació de noms concrets, abstractes, comuns i col·lectius.– Accentuació de termes que contenen diftongs i hiats tònics.– Escriptura de fullets turístics d'espais imaginaris, de llocs que es coneguen, de parcs d'atraccions o d'institucions culturals.– Activitats lúdiques per a desenvolupar l'atenció i la rapidesa lectores.

TEMA 3. – Conversa a l'aula entorn de la convivència i la solidaritat entre les persones partint de l'observació d'escenes quotidianes.– Exemplificació de la importància de conéixer dades històriques i literàries entorn d'una obra.– Descripció oral d'espais, reals o imaginaris, i enumeració dels adjectius que s'hagen utilitzat.– Audició de descripcions d'animals amb la intenció de dibuixar-ne algun. – Classificació de demostratius i possessius en determinants i pronoms, i identificació del nom que acompanyen o substitueixen.

48

– Accentuació de pronoms demostratius en una sèrie de frases.– Lectura d'un text descriptiu i separació posterior de les parts objectives de les subjectives.– Relació dels grups de substantius i adjectius que apareixen en la descripció llegida, i també de comparacions que s'hi identifiquen.– Descripció escrita d'una il·lustració que incloga trets subjectius.– Transformació dels determinants de diverses oracions en pronoms, i viceversa.– Accentuació de pronoms demostratius en una sèrie de frases.– Compleció d'oracions triant la paraula homòfona correcta.– Lectura d'un text descriptiu i separació posterior de les parts objectives de les subjectives.– Relació dels grups de substantius i adjectius que apareixen en la descripció llegida, i també de comparacions que s'hi identifiquen.

TEMA 4.

– Discussió a l’aula sobre l’impacte que té l’activitat humana sobre la natura.– Expressió de la nostra opinió sobre coses que podem fer per respectar la natura.– Elaboració en grup de llistes de coses que podem fer per contaminar menys.– Enumeració oral de situacions en què s'haja defensat un punt de vista i justificació argumentada d'una sèrie d'opinions.– Recerca de raons convincents amb es quals es puguen defensar davant els altres mesures mediambientals i circumstàncies quotidianes.– Formació de derivats i compostos estudiant paraules primitives i lexemes.– Identificació i classificació de determinants i pronoms numerals i indefinits en diverses bateries de frases; i escriptura d'oracions amb aquests.– Escriptura amb lletres de les xifres que apareixen en determinades quantitats. – Redacció de frases amb numerals i amb indefinits, distingint-los correctament.– Compleció de frases triant els indefinits oportuns.– Compleció de paraules que han de dur l·l.– Combinació d’elements de dues columnes per tal de formar paraules que porten l·l.– Escriptura per parelles del nom d’una obra narrativa, d’una de lírica i d’una de dramàtica. – Lectura d'un breu text per assenyalar-ne la tesi i els arguments.– Identificació de la paraula que no encaixa dins d’una sèrie que es presenta. – Preparació d’un dictat abans de fer-lo, detectant les dificultats que ofereix.

TEMA 5.

– Conversa sobre la importància de dur a terme amb els altres un comerç just.– Lectura d’un text expositiu sobre un determinat problema de medi ambient, veient la manera com ens hi podem implicar. – Resposta d’una sèrie de preguntes sobre continguts que s’han treballat a la lectura.– Reflexió sobre la necessitat de potenciar el comerç just, donant motius a favor o en contra d’aquesta qüestió.– Lectura d’un poema, identificant l’estructura interna i l’externa que presenta.– Ordenació dels fets que s’expliquen en una historieta, explicant-la en veu alta.– Compleció dels espais de certes oracions amb paraules homònimes, indicant què signifiquen en cada cas. – Explicació del significat de determinades paraules homònimes. – Classificació d’interrogatius segons que siguen determinants o pronoms.– Substitució dels pronoms interrogatius de certes frases per determinants interrogatius.– Escriptura d’oracions interrogatives directes amb determinants interrogatius.– Classificació d’exclamatius en un quadre, segons el significat que tinguen.

49

– Compleció de frases amb perquè, per què o per a què.– Identificació en un text dels elements propis d’una narració. – Localització de la paraula que no encaixa en unes llistes que es presenten.

SEGON TRIMESTRE

TEMA .6.

– Conversa sobre les diferències entre les persones i la necessitat de respectar-nos mútuament.– Lectura d’una narració, identificant-ne les parts i l’estructura que presenta.– Explicació del significat de certes paraules que han aparegut a la narració. – Explicació de l’estructura que presenten determinades històries.– Localització dels anònims en una sèrie de sinònims. – Canvi de l’adjectiu gran en certes frases per un sinònim adequat.– Identificació dels pronoms personals forts i els febles que apareixen a la lectura.– Compleció d’oracions amb pronoms personals forts, indicant-ne la persona i el nombre.– Compleció de frases amb pronoms personals febles. – Reescriptura de frases substituint certes paraules destacades per pronoms.– Formació de paraules compostes accentuant-les segons que corresponga.– Compleció de frases amb potser o pot ser, segons el context.– Localització en un conte de les tres parts de la narració: introducció, desenvolupament i desenllaç.– Escriptura d’un conte sobre certs plantejaments que es presenten.– Explicació del significat d’un poema visual de Joan Brossa. – Relació de les paraules de dues columnes que signifiquen el mateix. – Reescriptura de frases substituint-ne les paraules destacades per pronoms. – Preparació d’un dictat abans de fer-lo, detectant les dificultats que presenta.

TEMA 7.

– Observació d’imatges, detectant-hi les festes tradicionals que s’hi expliciten. – Lectura d’una llegenda, veient les parts que presenta i els seus tipus de continguts.– Identificació de respostes certes o falses en relació amb una lectura que s’ha fet.– Explicació del paper que tenen els dracs en la mitologia oriental. – Explicació d’un element històric que apareix en una llegenda, identificant quin és.– Reflexió sobre alguna intervenció en públic que haguem fet alguna vegada.– Argumentació d’allò que ens agradaria ser de grans, explicant per què.– Reflexió sobre el que diríem si volguéssim fer una exposició sobre determinades qüestions.– Identificació en una sèrie de les paraules que considerem neologismes.– Separació del lexema i els morfemes de determinades formes verbals.– Escriptura dels accidents gramaticals que presenten determinats verbs.– Anàlisi morfològica de determinades formes verbals que es presenten.– Relació de formes verbals amb els seus accidents gramaticals. – Identificació dels verbs impersonals que trobem en una sèrie de frases.– Escriptura de guionet o apòstrof en certes frases que incorporen pronoms febles.– Incorporació de parèntesis a certes frases, per a marcar incisos. – Explicació d’una llegenda que coneguem del lloc on vivim.– Compleció de frases amb una sèrie de neologismes adequats.

50

– Correcció dels apòstrofs i guionets d’un text que no siguin adequats.

TEMA 8.

– Lectura de poemes i resolució d'activitats sobre el seu llenguatge, els seus temes i les seues parts.– Memorització i recitat de poemes breus.– Relació d'estrangerismes amb el mot patrimonial equivalent. – Recerca de paraules que substituïsquen una sèrie d'estrangerismes i explicació del significat de termes procedents d'altres llengües.– Enumeració d'estrangerismes propis de l'esport i del món de la música.– Identificació de l'infinitiu i el lexema de diverses formes verbals, determinant si són regulars o irregulars.– Classificació de formes verbals segons la seua irregularitat.– Detecció de la irregularitat que tenen en comú diversos verbs conjugats i compleció d'oracions amb altres formes verbals del mateix paradigma.– Restitució de les majúscules inicials que falten en una bateria de frases.– Escriptura de frases que incloguen paraules amb h intercalada i de termes derivats que exigeixen aquesta lletra.– Reconeixement d'elements poètics en una estrofa popular.– Escriptura d'hipèrboles segons un model i de versos amb parelles de paraules. – Resolució d'exercicis lúdics per a desenvolupar l'atenció, la rapidesa i l'eficàcia lectores.

TEMA 9.

– Comentari d’invents que han canviat profundament la nostra visió del món.– Lectura d’un text sobre un invent que va revolucionar les coses.– Selecció de les frases que apareixen en un text, separant-les de les que no.– Indicació de si un determinat fragment pertany a una obra realista o fantàstica, explicant per què.– Observació d’un quadre fent un comentari dels elements que hi veiem. – Escriptura de la paraula tabú que correspon a una sèrie d’expressions que es destaquen.– Substitució de sintagmes per adverbis, indicant en cada cas de quin tipus són. – Compleció de frases amb les preposicions que hi vagen bé. – Escriptura d’oracions amb les locucions conjuntives que es presenten.– Relació d’interjeccions amb el valor que expressen, escrivint-hi oracions.– Compleció de frases amb sí o si o amb ha o a. – Explicació d’un esdeveniment que ens haja produït determinades sensacions, sense utilitzar el verb “sentir”. – Escriptura d’oracions per a expressar determinats sentiments que tenim. – Lectura de poemes indicant si pertanyen a la lírica tradicional o culta. – Identificació del contenidor al qual abocaríem determinades deixalles.– Lectura d’un poema endevinant a què fa referència.

TEMA 10.

– Expressió de vivències personals relacionades amb el món del teatre.– Lectura d’un text teatral observant les característiques que presenta com a tal.– Relacionar paraules de la lectura amb sinònims que hi vagen bé. – Escriptura d’un resum que explique com podria continuar la lectura que hem fet. – Explicació d’allò que coneixem sobre la història de Cyrano i sobre el seu autor.– Elaboració de la descripció d’un personatge d’un conte infantil que ens agrade. – Declamació d’una frase utilitzant diversos tipus d’entonació en cada cas.– Dramatització davant de la classe de diverses situacions que apareixen dibuixades.

51

– Explicació de la semblança que podem veure entre una sèrie de parelles de paraules. – Escriptura del significat original de certs mots, escrivint un exemple en què es veja el canvi de significat.– Identificació del subjecte i el predicat de determinades oracions que es presenten.– Compleció de frases amb un subjecte que concorde amb una sèrie de predicats.– Escriptura de cinc oracions que tinguen un subjecte el·líptic.– Distinció entre oracions que tenen subjecte elidit i oracions impersonals. – Compleció de paraules amb els prefixos bi-, bes-, ben-, explicant quin és el canvi de significat que en resulta.– Compleció d’un text amb les lletres b, v, segons el cas. – Imaginació d’una història que es puga representar en un escenari.– Elaboració de petits poemes en els quals es parle d’històries d’animals.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11.

– Audició d’una notícia sobre l’espai, veient la importància que té per a l’ésser humà.– Lectura d’un text expositiu sobre les característiques d’alguns planetes del Sistema Solar.– Busca a la lectura d’informacions sobre determinades qüestions tècniques que es presenten.– Lectura de dos textos indicant en quin estil està cadascun d’ells i per què. – Elaboració d’una exposició oral per grups, havent triat prèviament un tema de discussió. – Escriptura de la família lèxica de determinades paraules, afegint-hi prefixos i sufixos. – Identificació de les paraules pertanyents a la mateixa família lèxica en una sèrie de grups. – Identificació del subjecte d’una sèrie d’oracions, indicant si es tracta d’un substantiu, un pronom o un grup nominal. – Compleció d’oracions amb un subjecte que siga un nom o un pronom.– Escriptura de grups nominals que responguen a determinats esquemes que es presenten.– Escriptura de determinants i modificadors per a una sèrie de substantius. – Compleció de frases amb la forma verbal corresponent en cada cas. – Identificació de les parts en què es divideix un determinat text expositiu.– Indicació del subgènere dramàtic al qual pertany una fotografia.– Observació de dos dibuixos, detectant les diferències entre ells. – Lectura ràpida de textos que presenten una certa dificultat.

TEMA 12.

– Comentari de la professió a què ens agradaria dedicar-nos de grans.– Lectura d’un text expositiu, observant les característiques que presenta.– Identificació de les faenes que fan certes abelles en uns dibuixos. – Explicació del que és la gelea reial i de les circumstàncies en què es pot utilitzar. – Lectura d’un poema, intentant descobrir el significat figurat que hi té una determinada paraula. – Explicació del significat figurat que té una paraula en un poema de Carles Salvador. – Enumeració dels ingredients necessaris per a fer una ensalada de fruita.– Audició de les instruccions necessàries per a elaborar un disc màgic. – Compleció de frases amb paraules pertanyents al camp semàntic de les cures d’infermeria.– Classificació de paraules segons el camp semàntic a què pertanyen. – Identificació del subjecte i el predicat d’una sèrie d’oracions que es presenten.– Classificació dels verbs de certes oracions en una graella. – Afegit de complements als predicats de certes oracions, veient com s’amplien.

52

– Escriptura de verbs copulatius entre els subjectes i els atributs de determinades frases. – Escriptura de les paraules amb ll o i que corresponen a determinats dibuixos.

TEMA 13.

– Comentari de la tasca que ha fet una sèrie de persones en favor de la pau.– Lectura d’un text expositiu sobre la vida de Mahatma Gandhi, valorant la seua aportació a la pau. – Indicació de les coses que no va fer Gandhi, a partir de la informació que proporciona la lectura. – Explicació del que és un hindú o un musulmà, coneixent les característiques d’aquestes religions.– Representació amb els companys d’un fragment de teatre, veient les característiques que presenta.– Busca d’informació sobre determinats personatges valencians importants, per tal de fer-ne una biografia.– Relació d’una sèrie de situacions amb frases fetes o locucions habituals.– Descoberta de la frase feta que hi ha al darrere d’una sèrie d’enigmes que es presenten.– Selecció de verbs que apareixen a la lectura inicial. – Identificació del verb i dels complements verbals que podem trobar en una sèrie de frases.– Compleció d’oracions amb el CD que hi falte, substituint-lo pel pronom feble corresponent. – Compleció de les paraules de certes frases amb paraules que porten -x-, -cc-, -cs-. – Escriptura de la biografia de Ludwig van Beethoven, havent-ne buscat informació.

TEMA 14.

– Comentari de diverses fotografies que tenen a veure amb la conducció i la regulació del trànsit.– Lectura d’un còmic, observant les convencions que presenta i com s’hi organitzen les vinyetes. – Identificació del Colosseu de Roma en una sèrie de fotografies. – Identificació dels mitjans de transport que necessiten carnet per a conduir-los.– Busca d’informació en parelles sobre un personatge amb la finalitat de preparar-ne una entrevista.– Busca a diccionari de determinats grups de paraules, identificant allò que tenen en comú per a fer el plural. – Classificació de les vocals de determinades paraules en obertes i tancades, a partir de la informació que proporciona el diccionari. – Identificació del verb copulatiu i de l’atribut de determinades oracions. – Compleció d’oracions atributives amb un atribut que siga un adjectiu, un nom o un grup nominal. – Compleció d’oracions amb CD, CI i CC de diversos tipus.– Correcció de les paraules equivocades que es troben en determinades frases, a partir de la informació proporcionada pel context. – Elaboració d’un còmic breu respectant les característiques que ha de presentar. – Indicació del nom que correspon a una sèrie de siluetes de còmic.

TEMA 15.

– Lectura del títol d'una notícia amb la intenció de sospesar entre tots si es podria trobar en un diari d'informació general.– Realització d'inferències sobre la lectura i entorn dels casos que poden haver resolt els seus protagonistes.– Lectura d'una notícia periodística extreta d'una obra de ficció i compleció d'un qüestionari sobre els seus personatges i els casos que resolen.– Escriptura d'un article d'opinió sobre un llibre que s'haja llegit pensant a publicar-lo en una revista juvenil. – Preparació d'enquestes que permeten obtenir informació sobre les aficions preferides dels estudiants de Primària.– Utilització del diccionari per trobar-hi els mots corresponents a algunes definicions i identificar l'opció correcta entre parells de termes.– Distinció entre noms de categories gramaticals i funcions sintàctiques.

53

– Escriptura d'oracions que s'adeqüen a diverses seqüències de categories gramaticals i funcions sintàctiques.– Classificació de les oracions anteriors segons que siguen copulatives, predicatives transitives o intransitives.– Compleció de paraules amb les lletres mm, nn, dd; escriptura de frases amb paraules que incorporen aquestes grafies.– Comparació entre una notícia breu i el fragment d'un article d'opinió.

54

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

55

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE


TEMA 1 En aquest tema es treballa el text biogràfic. Se’n presenta un que cal entendre correctament. També s’aprén a fer una programació d’estudi, indicant el que hem de fer a cada hora. Des del punt de vista de la iniciativa personal, aprenem a presentar-nos davant dels altres de manera correcta i

indicant les dades personals més importants. També es coneix l’estructura d’un diccionario, que és útil per emprar adequadament paraules sobre activitats

domèstiques. Es treballa el procés de comunicació: es presenten els elements que intervenen en aquest procés i el paper que hi té

cadascun. Des del punt de vista ortogràfic, s’aprén a accentuar correctament les paraules en funció de la seua síl·laba tònica. Finalment, els xiquets han d’escriure les seues dades personals i omplir documents amb les dades de cadascú.

TEMA 2 El tema comença amb la lectura d’una entrada de diari, que els xiquets han d’entendre correctament. A partir del comentari que es farà a classe, es pot saber com han de ser les condicions de treball i el mètode d’estudi. També es practica la conversa amb els altres, estructurant-la adequadament. Pel que fa al lèxic i la gramàtica, demanem als xiquets que formen noms col·lectius a partir de noms individuals,

aplicant-hi els sufixos adequats. També s’amplia el lèxic amb més paraules sobre la natura. Gramaticalment, es presenten noms o substantius, que es classifiquen segons la classe a què pertanyen. Es demana

reconéixer i formar correctament el gènere i el nombre dels substantius. També cal identificar en paraules el diftong i el hiat.

Finalment, es presenten tres tipologies textuals: la carta, la postal i el correu electrònic. Cal conéixer-les, entendre-les i saber-ne fer de similars, respectant les característiques que han de presentar.

TEMA 3

El tema comença amb una llegenda, que cal llegir i entendre correctament. A continuació, es practiquen tècniques d’estudi com la prelectura i la lectura comprensiva. També s’utilitzen

mecanismes útils per a expressar opinions. Des del punt de vista de la creació de paraules i del lèxic, s’analitza la manera com es poden formar adjectius,

aplicant-hi sufixos. En l’àmbit de l’adjectiu, se’n treballa la morfologia i, concretament, el gènere i el nombre. Es dóna importància a l’ortografia: cal accentuar correctament les paraules, emprant si cal la dièresi en els diftongs i

hiats. Finalment, es presenten els anuncis publicitaris: a partir de la lectura d’alguns d’ells, es pot veure de quina manera

funcionen i quins mecanismos utilitzen.

TEMA 4

56

Al començament del tema, els alumnes han de fer inferències a través de l’observació d’imatges i títols. En aquest sentit, han d’ordenar les accions que fa el protagonista de la història llegida i identificar-ne el tema.

També se’ls presenten les regles bàsiques que permeten mantenir converses telefòniques fluides. Els xiquets es poden familiaritzar amb sufixos augmentatius d’ús habitual i usar-los de manera correcta i respectuosa. Des del punt de punt de vista del vocabulari, es treballa sobretot el relacionat amb la tecnologia i la mecànica. També

es demana a l’alumnat que diferencie els graus de l’adjectiu i els empre amb precisió. En aquest sentit, i encara en relació amb l’adjectiu, cal treballar les formes especials de certs adjectius quan apareixen

en grau comparatiu i superlatiu. Es dóna importància a l’ortografia: es treballen les regles que regeixen l’ús del punt, la coma i el punt i coma. En

aquest sentit, els alumnes han de memoritzar un poema amb els signes de puntuació esmentats. Igualment, se’ls demana que observen les convencions pròpies del diàleg escrit.

El tema acaba amb un exercici de composición escrita: els xiquets han de redactar diversos diàlegs respectant-ne l’estructura i forma. També han de llegir un breu text escrivint-lo després correctament al dictat.

TEMA 5

En aquest tema, comencem la faena fent inferències a través de l’observació d’imatges i títols. Després, es llig un text narratiu i es resol un qüestionari sobre el seu argument i personatges centrals. En relació amb

aquesta lectura, els xiquets han de detectar la idea principal de la lectura i expressar opinions personals. Pel que fa al vocabulari, el tema permet familiaritzar-se amb sufixos diminutius d’ús habitual i usar-los correctament.

També s’amplia el vocabulari relacionat amb els valors socials. El tema continua amb la gramàtica, diferenciant en aquest cas els tipus de determinants: articles, demostratius i

possessius. Aquests determinants són després analitzats morfològicament. Es concedeix importància a l’ortografia: cal memoritzar les regles que regeixen l’ús del guió, la ratlla i els dos punts. Ara, pel que fa a les tipologies textuals, es demana la memorització d’un poema amb presència de diminutius. Aquest

exercici permet exercitar la rapidesa i l’eficàcia lectora. Per acabar, llegim un text breu i l’escrivim tot seguit al dictat.

TEMA 6

Per començar, podem fer inferències sobre la lectura a partir del títol. Després, llegirem comprensivament un text narratiu breu amb molts diàlegs i contestarem preguntes sobre els seus personatges i el tema.

En el tema es dóna importància a la presentació d’experiències personals de manera clara i ordenada. D’aquesta manera, els xiquets treballen la competència relativa a l’autonomiapersonal.

A l’hora d’enriquir el vocabulari, es treballen els préstecs, que serveixen per a enriquir la llengua i usar-los amb precisió segons la situació. També es pot assimilar vocabulari procedent del camp semàntic del món del son.

Com sempre, la millor manera d’ampliar el vocabulari és buscar amb eficàcia el significat de totes les paraules que es desconeguen al diccionari. És una activitat que es fa en aquest tema.

Des del punt de vista gramatical, es presenten diferents tipus de determinants numerals i indefinits i es demana als alumnes que els analitzen morfològicament. També es practica l’ús correcte de les cometes i els punts suspensius.

El tema acaba amb un exercici de creació literària per part dels alumnes. En primer lloc, han de distingir les parts narratives de les dialogades en una faula breu i escriure un relat que les combine. També en aquest sentit han de llegir un text escrivint-lo després correctament al dictat.

TEMA 7

El tema comença amb la lectura comprensiva d’un text narratiu relacionat amb el tema proposat. Sobre aquest text, s’ha de resoldre un breu qüestionari.

A continuació, es treballa la tècnica del subratllat de textos per destacar-ne les idees nuclears.

57

L’ampliació del vocabulari està garantida amb l’anàlisi de sufixos, que permeten veure per exemple com es formen noms d'oficis.

A continuació, es presenten els pronoms personals, es classifiquen segons la seua persona i nombre, i es presnta la manera d’utilitzar-los per commutar paraules.

Pel que fa a l’ortografia, es presenta la norma ortogràfica que exigeix l'escriptura correcta de la b. També, en un exercici, els alumnes poden trobar un poema amb moltes paraules esdrúixoles.

Pel que fa a la creació de textos, es produeixen fragments descriptius dins de narracions. S’exercita igualment l'atenció visual i l'eficàcia lectora.

El tema s’acaba llegint un text i escrivint-lo després correctament al dictat.

TEMA 8

Al començament del tema, cal dur a terme inferències a partir de l'observació d'imatges i títols. A continuació, es practica la tècnica del subratllat per distingir la idea principal d'un text de les secundàries. Es demana als alumnes que treballen l’autonomia i la iniciativa personal analitzant els seus sentiments i estats d'ànim

i utilitzant les expressions precises en cada cas. A l’hora de formar nou vocabulari, s’indica com es formen nous verbs mitjançant determinats sufixos. També es

distingeixen les paraules primitives de les quals es deriven aquests verbs. L’estudi del vocabulari continua amb la presentació del vocabulari bàsic relacionat amb el comportament personal.

Des del punt de vista de la morfologia, es repassen les conjugacions verbals i els accidents propis d'aquesta classe de paraules: nombre i persona.

Es continua ara ab l’ortografia: cal conéixer la norma ortogràfica que exigeix l'escriptura correcta de la v. Finalment, hi ha un bloc d’activitats relacionades amb els relats fantàstics. Se’n presenten alguns, amb la finalitat de

practicar l'atenció, la rapidesa i l'eficàcia lectores. També se n’han d’escriure alguns. El tema acaba llegint un text escrivint-lo tot seguit correctament al dictat.

TEMA 9

Per començar el tema, cal fer inferències sobre la lectura per mitjà de les seues imatges i títol. Després, s’han de preparar i realitzar exposicions orals coherents, ordenades i clares.

Pel que fa al vocabulari, el tema permet conéixer com es formen paraules mitjançant determinats prefixos. També es dedica atenció a l’estudi de la diferència entre paraules primitives i derivades. Aquestes últimes s’agrupen

en famílies lèxiques. Cal diferenciar els verbs simples dels compostos i identificar els tres modes verbals en els primers. També es presenta la norma ortogràfica que regeix l'escriptura de la h i les seues excepcions. Finalment, els xiquets produeixen exposicions escrites amb la finalitat d’informar detalladament sobre un tema.

TEMA 10

En primer lloc, els xiquets narraran experiències personals relacionades amb el tema de la lectura. Després, escoltarem una narració per justificar o argumentar una preferència. També resumirem un text expositiu

breu. Es demana que els xiquets se sàpiguen expressar amb claredat, ordre i correcció. També han de poder argumentar

oralment de forma clara i persuasiva. Tot això servirà per estimular l'enginy i el raonament lògic. Des del punt de vista del lèxic i l’ampliació del vocabulari, es demana als alumnes que utilitzen correctament prefixos

apreciatius d'ús habitual. També, gramaticalment, es presenten els temps simples del verb haver. Pel que fa a l’ortografia, cal distingir entre les paraules compte, comte i conte pel context lingüístic.

58

El tema s’acaba amb la creació de textos: els alumnes han d’escriure textos argumentatius convincents, cohesionats i coherents.

També es concedeix importància a l’exercici de l'atenció, la rapidesa i l'eficàcia lectores. Com passa en d’altres temes, al final cal preparar un paràgraf escrivint-lo després correctament al dictat.

TEMA 11

En aquest tema es treballa la capacitat de formular inferències observant vinyetes. En aquest sentit, es llig comprensivament un còmic de caire humorístic. També s’analitza el llenguatge del còmic i se’n practica l’escriptura. En aquest sentit, s’interrelacionen codis verbals i no verbals durant la lectura de còmics.

També es reforça la tècnica del resum per sintetitzar les informacions d'un text i es practica la tècnica de donar instruccions orals precises, expressant-se amb claredat i correcció.

A continuació, es presenten les onomatopeies i s’aprén a usar-les adequadament, a partir de la informació que proporciona el context.

Morfològicament, cal conéixer els temps verbals compostos i distingir-los dels simples. I, com a contingut ortogràfic, es presenten normes ortogràfiques que regeixen l'escriptura de les formes verbals. Per acabar, els alumnes estimularan l'enginy i el raonament lògic i exercitaran l'atenció visual i l'eficàcia lectora. El tema s’acaba amb un dictat: cal llegir un paràgraf escrivint-lo després correctament al dictat.

TEMA 12 El tema pretén desenvolupar la capacitat de realitzar inferències a partir de títols. Per començar, es llig comprensivament una narració inspirada en el tema. Tot seguit, s’analitza com s'organitzen o

estructuren les notícies: en aquest sentit els xiquets han d’elaborar, de forma oral i per escrit, notícies clares i precises. Després, interrelacionaran codis verbals i no verbals durant la lectura de notícies.

Pel que fa al vocabulari, han d’adquirir el vocabulari bàsic referent a la premsa escrita i conéixer els principals mecanismes de composició lèxica.

El tema continua reconeixent i distingint classes d'adverbis i fixant la norma ortogràfica relativa a l'escriptura de les lletres g/j.

Els alumnes han d’estimular l'enginy i el raonament lògic i exercitar la memòria, la rapidesa i l'eficàcia lectores. Hi ha una sèrie d’activitats destinades a practicar aquestes habilitats.

Finalment, cal llegir un paràgraf escrivint-lo tot seguit correctament al dictat.

TEMA 13 El tema comença amb una reflexió entorn de la poesia, amb la finalitat de compartir coneixements sobre aquesta. En

aquest sentit, es lligen comprensivament diversos poemes i s’exercita la lectura expressiva. Sobre aquest text, se sintetitza la informació d'un text utilitzant un esquema de barres.

En relació amb els poemes, també es treballa la recitació d’aquests amb el ritme adequat i una dicció i entonació correctes.

Des del punt de vista del vocabulari, es presenta el significat d'algunes frases fetes habituals en la parla quotidiana. També es distingeixen nexes o connectors oracionals i s’empren amb precisió.

Pel que fa a l’ortografia, es fixa la norma relativa a l’escriptura de b/d/g i p/t/c al final de paraula. A continuació es torna a treballar la poesia: es presenten els principals recursos melòdics i estructurals de la lírica i

s’adquireixen els coneixements bàsics que permeten escriure un poema. Com a treball de creació literària, es treballa l'escriptura personal de poemes breus. També s’exercita la memòria, la rapidesa i l'eficàcia lectores i es llig un paràgraf escrivint-lo tot seguit correctament

al dictat.

TEMA 14

59

El tema comença llegint comprensivament un conte. Sobre aquest conte, els alumnes han de sintetitzar les idees d'un text per titular-lo amb precisió. També poden narrar oralment contes tradicionals de manera clara i suggestiva. Aquesta activitat permet repassar l'estructura narrativa bàsica i practicar l'escriptura de contes.

Es demana a l’alumnat que coordine el llenguatge verbal i no verbal durant la narració de contes. Com a exercici de lèxic, cal entendre el significat d'alguns refranys molt coneguts. Després, en l’apartat de sintaxi es presenta la definició d'oració i els seus principals constituents. Una qüestió important del tema és aprendre a escriure correctament les grafies de la essa sorda i la essa sonora. Finalment, s’intenta estimular l'enginy i la creativitat i exercitar l'atenció, la rapidesa i l'eficàcia lectora. Són

competències transversals que es treballen al llarg de tots els temes. Com també es fa en els altres temes, al final hi ha un paràgraf que els alumnes han de preparar i escriure tot seguit

correctament al dictat.

TEMA 15 El tema comença resumint la idea principal que desenvolupa un text expositiu. Després, s’expliquen contes de manera oral utilitzant el to de veu apropiat i recorrent al llenguatge no verbal. Es treballa especialment l’entonació i el ritme adequats a la intenció comunicativa. També es dóna molta importància a l’escriptura de les grafies que representen els sons de la essa sorda i la essa

sonora. Des del punt de vista sintàctic, els xiquets han de formar oracions respectant la concordança entre subjectes i

predicats, i diferenciar-ne les dues parts sense dificultat. Es treballen igualment els refranys populars, que els poden servir per ampliar el vocabulari i fer més expressives les

seues opinions. Es dóna importància a l’elaboració d’un conte de manera coherent, demanant també que en redacten un de cohesionat

i estructurat.


TEMA 1

El tema permet reflexionar entorn de la comunicació i la seua rellevància en el món actual. Comença, en aquest sentit, llegint comprensivament un text narratiu.

Per tal d’assegurar-nos que els xiquets han entés bé la lectura, es fan activitats com ara ordenar les accions que realitza el protagonista de la història llegida, i sospesar els seus actes i la intenció que presenten. També es demana que s’explique el significat d'algunes expressions que apareixen en la lectura.

Els alumnes han de distingir entre forma i contingut en les lectures literàries. Pel que fa al lèxic, se’ls demana que es familiaritzen amb fórmules de cortesia pròpies de salutacions i presentacions. També es tornen a repassar els principals elements que possibiliten qualsevol acte comunicatiu, tenint en compte la

teoria general sobre la comunicació. Per tal de contextualitzar més bé el que aprenen, els xiquets han de conéixer les llengües que es parlen a Espanya i

precisar-ne l’origen. Finalment, atesa la importància del llenguatge de la publicitat en l’actualitat, els xiquets han d’elaborar anuncis que

interrelacionen de manera suggestiva imatges i text.

TEMA 2

El tema comença compartint a l'aula experiències lectores i evocant personatges de ficció. En aquest sentit, s’explica oralment, per exemple, l'argument de la lectura.

60

Des del punt de vista morfològic, es presenten morfemes flexius i se’n determina el valor semàntic. També es fixen senzilles definicions de substantiu, d'adjectiu i d'article.

I, enllaçant amb això, es treballa la morfosintaxi: es presenetn les regles de concordança entre les classes de paraules esmentades i la seua anàlisi morfològica.

També es diferencien els noms comuns dels propis, els individuals dels col·lectius i els concrets dels abstractes. Des del punt de vista ortogràfic, s’accentuen correctament paraules que inclouen diftongs i hiats tònics. El tema també vol reforçar la rapidesa i l'eficàcia lectores i llegir un text breu: posteriorment, s’ha d’escriure

correctament al dictat.

TEMA 3

En aquest tema es reflexiona a l'aula entorn de la convivència i la solidaritat. En segon lloc, es fan inferències a través de l'observació d'imatges i títols. Tot seguit, es practiquen les descripcions orals i es recorda la importància que hi tenen els adjectius i les

comparacions. Des del punt de vista morfològic, s’analitzen morfemes derivatius i s’utilitzen adequadament. També es coneixen les

funcions dels possessius: determinar un nom o substituir-lo. Pel que fa a l’ortografia, es presenten les regles ortogràfiques que regeixen l'accentuació dels demostratius. Finalment, els xiquets poden llegir un poema descriptiu i redactar-ne un altre seguint el model.

TEMA 4

El tema comença amb una reflexió entorn de les diferències individuals i culturals. Tot seguit, es fa la lectura d’un text expositiu relacionat amb el tema proposat. Igualment, els alumnes han

d’identificar l’argument i el tema en una narració literària. Per tal d’ampliar el vocabulari, els xiquets han de repassar les paraules que apareixen a la lectura. És interessant que els alumnes produïsquen argumentacions orals clares i convincents. Pel que fa a la morfologia, es treballen aquestes qüestions: identitificació de les paraules compostes de les primitives i

de les derivades; ús correcte de numerals i indefinits. Igualment, pel que fa a l’ortografia, s’escriuen correctament paraules amb l·l. Finalment, hi ha exercicis dedicats a la composició literària: s’escriuen textos argumentatius que incloguen raons

objectives i subjectives i es defineixen els gèneres literaris, dividint-los en majors i menors.

TEMA 5

El tema comença amb una reflexió a l'aula entorn de la necessitat de fer un comerç just. En aquest sentit, es llig un text expositiu i es reflexiona sobre els problemes que planteja i la manera com ens hi

podem implicar. Els xiquets han de produir narracions orals que siguen ordenades, adreçant la mirada als oients, intentant ser

expressius i valent-se del llenguatge no verbal. També se’ls demana que detecten en un text que es presenta l’estructura externa i interna. Cal que distingisquen entre l'homonímia i polisèmia. D’aquesta manera, ampliaran el seu vocabulari i entendran més

bé les relacions entre les paraules. Pel que fa a l’ortografia, han de distingir i accentuar correctament les oracions interrogatives i exclamatives. També, com a tipologia textual, poden conéixer els principals elements narratius i, en relació amb això, escriure

narracions breus ordenades, coherents, cohesionades i creatives. Aquestes activitats els permetran assimilar una caracterització bàsica del gènere narratiu.

61

TEMA 6

El tema permet reflexionar sobre la diversitat entre les persones i la necessitat d’ajudar-nos mútuament. Comença amb la lectura d’una narració i la identificació dels elements que la caracteritzen. En aquest sentit, els

xiquets han de veure també com s’estructura el temps en una narració. És important, igualment, aprendre estratègies per a fer debats amb més precisió i arguments. Des del punt de vista del vocabulari, cal buscar el sinònim i l’antònim de determinades paraules que es presenten. La morfosintaxi està representada pel fet que cal emprar correctament els pronoms personals i els pronoms relatius. El tema també permet desenvolupar estratègies per parlar a classe i expressar-hi les nostres opinions.

TEMA 7

El tema està dedicat al coneixement de les festes populars que es fan a la Comunitat Valenciana, i el seu significat. En primer lloc, es llig una narració i es fan exercicis per entendre els elements que la caracteritzen. El text es treballa

de manera similar a com s’ha fet fins ara amb altres textos. Tot seguit, els xiquets han de descobrir la intenció de l’autor a l’hora de compondre un text. També es desenvolupen mecanismes per a fer correctament intervencions en públic. S’identifiquen neologismes i arcaismes en la parla quotidiana i es classifiquen. Es detecten els accidents de certes formes verbals, i es reconeixen verbs defectius. En relació amb això, es demana

que s’escriguen correctament verbs que van seguits de pronom feble. És interessant, igualment, l’ús dels parèntesis per a marcar incisos. Finalment, s’analitzen els elements dialogats i descriptius que hi ha en certs textos narratius.

TEMA 8

El text està dedicat al coneixement de la poesia: es lligen poemes expressivament, analitzant-ne el llenguatge i precisant-ne els temes. Igualment, s’estudien temes poètics i s’explica el significat de figures retòriques senzilles.

Aprofundint en la literatura, es distingeix entre el narrador situat fora de la història del que parla “des de dins”. Com a part del lèxic, es presenta el concepte d'estrangerisme i s’identifiquen paraules que l’exemplifiquen. També, des del punt de vista morfològic, es distingeixen els verbs regulars dels irregulars. Pel que fa a l’ortografia, es recorda la norma ortogràfica que regeix l'ús de la majúscula inicial i s’escriuen

correctament paraules que inclouen una h intercalada. Quant a la poesia, que ja ha estat objecte de tractament al començament del tema, s’indica com s'organitzen els versos

en els poemes i els recursos fonamentals de la lírica: rima, símils, metàfores, hipèrboles, paral·lelismes... Tot això ha de permetre a l’alumnat definir el gènere líric per mitjà de les seues característiques principals.

TEMA 9

El tema comença amb una conversa a l’aula al voltant dels invents que han comportat un avanç per a la humanitat. Aquesta conversa ha de permetre ser conscients de l’estat d’evolució en què ens trobem.

En primer lloc, es llig comprensivament un text narratiu relacionat amb el tema proposat. En aquest sentit, es presenten estratègies que possibiliten lectures riques i profundes.

Es vol que l’alumnat amplie el vocabulari per mitjà de paraules i expressions de la lectura. Dins del vocabulari, és important saber el que són els eufemismes i les paraules tabú.

Es dedica una atenció especial a la morfosintaxi: identificació de locucions adverbials, prepositives i conjuntives; distinció de sí de si i ha de a.

També es vol descriure per escrit sentiments personals amb desimboltura i expressivitat.

62

Tot això ha de permetre als alumnes entendre el contingut de certes imatges i el missatge cívic que ens transmeten. A la vegada, aquesta activitat els permetrà exercitar l’atenció visual, l’eficàcia lectora i l’escriptura al dictat.

TEMA 10

El tema està dedicat al món del teatre i les seues característiques. Comença, doncs, amb una conversa sobre aquest tema.

A continuació, i lligat amb això, es llig comprensivament un fragment teatral de to humorístic. S’amplia el vocabulari a través d’expressions i frases de la lectura. Es treballen una sèrie de continguts relacionats amb el món del teatre: diferenciar els personatges principals dels

secundaris; adquirir recursos que garantisquen la dramatització correcta d’escenes. Pel que fa al lèxic, es reflexiona sobre els canvis de significat que experimenten algunes paraules al llarg del temps. També es demana als alumnes que identifiquen subjectes el·líptics i oracions impersonals. Pel que fa a l’ortografia, cal escriure correctament paraules que porten v/b. Finalment, es fa un repàs de les característiques distintives del gènere dramàtic, que s’han anat treballant al llarg del

tema.

TEMA 11

El tema permet reflexionar sobre la relació que té l’ésser humà amb l’espai. Es potencien recursos per a escriure textos expositius estructurats i precisos.

Igualment, dóna la possibilitat d’ampliar el vocabulari a través de les expressions que apareixen a la lectura. És important que l’alumnat distingisca entre dos estils de diàleg: el directe i l’indirecte. L’alumnat ha de treballat la iniciativa personal preparant i presentant exposicions orals amenes, clares i ordenades. El tema també permet identificar la importància del llenguatge no verbal en la comunicació. Des del punt de vista morfològic, es pot identificar què és un lexema i s’agrupen paraules en famílies lèxiques. Pel que fa, en canvi, a la morfosintaxi, es tracta d’agrupar els constituents dels grups nominals en funció de subjecte. Finalment, l’ortografia també hi és tractada: en aquest cas, cal escriure correctament paraules que porten els grups

g/tg, j/tj.

TEMA 12 El tema comença amb una reflexió a l’aula sobre el que comporta viure en societat. En aquest sentit, es fa una

discussió sobre professions que ens agradaria desenvolupar, indicant per què. A continuació, es llig comprensivament un text relacionat amb el tema proposat, i es demana a l’alumnat que resolga

un qüestionari que hi fa referència. En aquest sentit, els xiquets han de relacionar els continguts del text amb la pròpia experiència personal. També

poden adquirir estratègies i recursos per a donar instruccions orals clares i precises. Des del punt de vista de l’ortografia, el tema proposa conéixer la norma ortogràfica relativa a l’escriptura de paraules

amb ll i i. També es poden adquirir recursos per a descriure processos ordenant temporalment les seues fases. Igualment, els alumnes poden descobrir la mecànica de l’adjectiu, adjectius que expliquen com són certes persones

amb els personatges que descriuen.

TEMA 13 En aquest tema es conversa sobre personatges que han treballat per la pau al món. En primer lloc, es desenvolupa la capacitat de fer inferències per mitjà de la lectura de títols. També s’enriqueix el vocabulari a partir de paraules i frases de la lectura. En aquest sentit, s’empren els adjectius

adequats a una sèrie de preguntes i s’utilitzen locucions i frases fetes freqüents en la parla quotidiana.

63

Des del punt de vista sintàctic, es distingeixen els principals complements del predicat. Pel que fa a l’ortografia, cal escriure paraules que incloguen els grups consonàntics -x-, -cc-, -cs-. Igualment, s’adquireixen recursos per a escriure exposicions en forma narrativa. Finalment, els alumnes observaran una sèrie de dibuixos durant una estona i intentar recordar-los.

TEMA 14 El tema ens proposa reflexionar sobre els llibres com a elements de transmissió de la cultura. També es dóna molta importància a la lectura expressiva i fomentar estratègies de comprensió lectora. Com a activitat principal del tema, els xiquets han de llegir un còmic i resoldre un qüestionari sobre els seus

personatges, el seu argument i el llenguatge propi d’aquest tipus de text. En aquest sentit recursos per a elaborar còmics atenent a la seua estructura.

També s’adquireixen els recursos necessaris per preparar entrevistes i practicar-les. Des del punt de vista de la sintaxi, es distingeixen les oracions copulatives de les predicatives. I, pel que fa a l’ortografia, s’escriuen correctament els grups mm, nn, dd. Finalment, es llig atentament un text breu escrivint-lo al dictat a continuació.

TEMA 15 El tema permet conversar sobre els mitjans de comunicació i el dret d’estar ben informats. En aquest sentit, es lligen

comprensivament textos periodístics. També en la mateixa direcció es coneixen els tipus de textos de caràcter literari que es publiquen habitualment a la

premsa escrita. Es recomana als alumnes que consulten el diccionari per resoldre dubtes ortogràfics o lèxics. En el tema es treballa la diferència entre l'anàlisi morfològica i la sintàctica i es practica l'anàlisi morfològica i

sintàctica. Pel que fa a l’ortografia, s’escriuen correctament els grups mm, nn, dd. Com a activitat de creació escrita, es demana als alumnes que redacten notícies periodístiques tenint-ne en compte les

parts. En aquest sentit, els alumnes poden distingir la natura informativa de les notícies de la subjectiva dels articles

d'opinió.

64

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓN DEL TERCER CICLE

1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: respectar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

2. Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precís i una estructura coherent.

3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries i identificant idees o valors no explícits.

4. Llegir en silenci valorant el progrés en la velocitat i la comprensió, memoritzar i reproduir textos.

5. Interpretar i integrar les idees pròpies amb les contingudes en els textos, comparant i contrastant informacions diverses, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i la fluïdesa adequades.

6. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificació i revisió dels textos així com les normes gramaticals i ortogràfiques i tenint cura amb la cal·ligrafia, l’orde i la presentació.

7. Llegir per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos.

8. Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes. Resumir els textos llegits reflectint l’estructura i les idees principals i secundàries.

9. Utilitzar textos científics en diferents suports per a arreplegar informació, ampliar coneixements i aplicar-los en treballs personals.

10. Usar i manejar amb soltesa les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i procediments d’organització i selecció d’obres i altres materials. Col·laborar en l’atenció i millora dels materials bibliogràfics i altres documents disponibles en l’aula i en el centre.

11. Identificar canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos en realitzar segmentacions, canvis en l’orde, supressions i insercions que fan millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita.

12. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i comprensió de textos.

13. Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.

14. Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre.

15. Usar habilitats lingüístiques i estratègiques relacionades amb les àrees no lingüístiques per a construir coneixements, processar informació i exposar conclusions i resultats per mitjà de textos orals i escrits.

16. Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text.

17. Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’aquestes llengües.

18. Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos.

65

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ

SEGON CICLE: CINQUÉ CURS

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Presentació d’una persona. –Classificació de mots segons la categoria morfològica. –Identificació dels elements que interve-nen en un correu electrònic. –Accentuació correcta de paraules.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.

– L’ús del diccionari.

– La comunicació: elements que hi intervenen.

– Les normes d’accentuació.

– La presentació i la complementació de documents.

AVALUACIÓ FINAL

Prova per a avaluar els continguts de cada tema i taula per a registrar els resultats de la prova de l’alumnat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Respectar les normes d’interacció verbal. Observació a l’aula

Mostrar interés per les formes de comunicació entre les persones. Observació a l’aula

Llegir un text narratiu i comprendre l’estructura que presenta. Activitat 1 Observació a l’aula

Identificar els elements que intervenen en un procés de comunicació. Activitat 2

Escriure paraules que corresponen a determinades abreviatures que trobem al diccionari. Activitat 3

Classificar paraules en agudes, planes i esdrúixoles, segons la seua accentuació. Activitat 4

Accentuar correctament paraules que han de dur accent diacrític. Activitat 5

Completar un text sobre l’escriptura de dades personals. Activitat 6

Llegir i interpretar missatges que incorporen emoticones. Llibre de l’Alumne: Pàg. 16, Act. 1

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

66

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Identificació de fórmules en una carta.–Classificació de noms en col·lectius i en abstractes.–Identificació dels diftongs i els hiats de determinades paraules.–Escriptura d’una postal a un amic des d’un país llunyà.



– La formació de mots.

– El nom o substantiu: gènere i nombre.

– El diftong i l’hiat.

– La carta, la postal i el correu electrònic.

AVALUACIÓ FINAL





Llegir una carta i detectar l’estructura que presenta. Activitat 1 Observació a l’aula

Formar noms derivats amb els sufixos corresponents. Activitat 2

Explicar com és un animal que hem estudiat. Activitat 3

Separar noms individuals de noms col·lectius. Activitat 4

Formar correctament el femení de determinats substantius. Activitat 5

Classificar noms segons la manera com formen el plural. Activitat 6

Identificar hiats i diftongs a les paraules que n’incorporen. Activitat 7

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Explicació de per què una cosa ens sembla d’una determinada manera. –Compleció d’una taula amb el gènere i el nombre dels adjectius. –Identificació de les paraules d’un text que porten hiat.–Resposta de preguntes sobre un anunci..



– L’expressió de les opinions.

67

– L’adjectiu: formació, gènere i nombre.

– L’accentuació i la dièresi de diftongs i hiats.

– Els anuncis publicitaris.

AVALUACIÓ FINAL





Llegir una llegenda i detectar l’estructura que presenta. Activitat 1 Observació a l’aula

Detectar els adjectius que apareixen en un text. Activitat 2

Identificar adjectius d’una sola terminació i veure com es caracteritzen. Activitat 3

Formar els femenins de determinats adjectius que es presenten. Activitat 4

Esmenar frases en les quals apareixen adjectius amb errors significatius. Activitat 5

Posar la dièresi o l’accent a les paraules que calga. Activitat 6

Elaborar anuncis de dos aliments, respectant el contingut que han de tenir. Activitat 7

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Formació d’augmentatius a partir de substantius i adjectius.–Compleció de frases amb adjectius en diversos graus. –Puntuació correcta d’un text.–Identificació dels personatges que parlen en un diàleg.



– Els sufixos augmentatius.

– Els graus de l’adjectiu.

– La puntuació: el punt, la coma i el punt i coma.

– El diàleg.

AVALUACIÓ FINAL




68


Llegir un text i entendre el significat que presenta. Activitat 1

Identificar la idea més important d’una explicació. Activitat 2

Formar correctament augmentatius, seguint els procediments adequats. Activitat 3

Identificar el grau en què està un adjectiu i classificar-los en funció del grau. Activitat 4

Escriure comes en un text sempre que siga necessari. Activitat 5

Elaborar un diàleg respectant les característiques que ha de presentar. Activitat 6

Elaborar anuncis de dos aliments, respectant el contingut que han de tenir. Activitat 7

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:

– Classificació dels mots que acaben en –et o –eta segons que siguen o no diminutius.– Formació de sintagmes entre determinants i noms.– Escriptura de determinants al costat de noms.– Explicació de les parts d’una narració.



– Els sufixos diminutius.– Els determinants: articles, demostratius i possessius.– El guió, la ratlla i els dos punts.– La narració.

AVALUACIÓ FINAL





Llegir una narració i entendre el significat que presenta. Activitat 1

Identificar les parts d’una narració i el que s’explica en cadascuna d’elles. Activitat 2

Escriure correctament articles amb la forma apostrofada corresponent. Activitat 3

Identificar determinants en una frase i analitzar-los morfològicament. Activitat 4

69

Copiar un text incorporant-hi els guions, les ratlles i els dos punts. Activitat 5

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Explicació d’una experiència personal.– Busca de la paraula valenciana corresponent a certs estrangerismes. – Classificació de numerals en determinants o pronoms. – Escriptura d’un text amb cometes i punts suspensius.



– Els préstecs.– Els determinants numerals. Els indefinits. – Les cometes i els punts suspensius. – El diàleg en els textos narratius.

AVALUACIÓ FINAL






Detectar paraules d’origen no valencià. Activitat 2

Reescriure frases sense emprar préstecs. Activitat 3

Escriure amb lletres determinats nombres ordinals. Activitat 4

Identificar en un text determinants numerals i indefinits. Activitat 5

Explicar una experiència personal utilitzant els recursos adequats. Activitat 6

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


– Numeració dels passos d’unes instruccions.– Compleció de diàlegs utilitzant pronoms febles. – Elaboració d’una descripció i dibuix del que representa. .


70


– Els sufixos per a formar noms d’oficis.– Els pronoms. Els pronoms personals.– Paraules amb b. – La descripció que s’incorpora als textos narratius.

AVALUACIÓ FINAL






Subratllar les paraules importants d’un text. Activitat 2

Emprar els sufixos correctes per a formar noms d’oficis. Activitat 3

Distingir entre articles i pronoms personals a les oracions. Activitat 4

Emprar correctament els pronoms personals en cada cas. Activitat 5

Escriure amb correcció paraules que porten b i v. Activitat 6

Redactar una narració breu que també incloga una descripció. Activitat 7

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Descripció de l’estat d’ànim d’una persona. – Identificació dels verbs en un text. – Escriptura del pronom personal adient a certes frases. – Compleció de paraules amb les grafies b, v.



– La formació de verbs.– El verb.– Paraules amb v.– Els relats fantàstics: característiques.

AVALUACIÓ FINAL



71



Llegir un text narratiu i entendre el significat que presenta. Activitat 1

Subratllar les paraules importants d’un text. Activitat 2

Emprar els sufixos correctes per a formar verbs. Activitat 3

Analitzar formes verbals descobrint-ne la conjugació, la persona i el nombre. Activitat 4

Identificar formes no personals del verb i saber-les escriure. Activitat 5

Escriure un relat fantàstic respectant les característiques que ha de presentar. Activitat 6

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Indicació de la finalitat d’un text.– Identificació dels primitius de certs mots. – Escriptura del present de verbs en les tres conjugacions.– Compleció de frases amb diverses formes verbals.– Correcció de paraules amb faltes.



– Els prefixos.– El mode en els verbs. Els temps. Temps simples.– Paraules amb h.– Els textos expositius.

AVALUACIÓ FINAL





Llegir un text expositiu i comprendre l’estructura que presenta. Activitat 1 Observació a l’aula

Descobrir la informació important que ens transmet un text. Activitat 2

Formar paraules derivades amb els prefixos in-, extra-, tele-, sub-. Activitat 3

Escriure correctament paraules que porten h. Activitat 4

72

Conjugar amb correcció verbs en condicional. Activitat 5

Escriure un text expositiu respectant l’estructura que ha de presentar. Activitat 6

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Busca de definicions de paraules amb prefixos valoratius.– Identificació de l’anàlisi morfològica d’una forma verbal. – Identificació del caràcter personal/no personal d’una forma verbal. – Escriptura de frases en perfet d’indicatiu. – Compleció de frases amb compte, comte i conte.



– Els prefixos valoratius.– Els temps simples del verb haver. – Les paraules compte, comte i conte.– Els textos argumentatius.

AVALUACIÓ FINAL





Llegir un text argumentatiu i comprendre l’estructura que presenta. Activitat 1

Emprar correctament els sufixos valoratius per a formar paraules. Activitat 2

Escriure correctament els mots comte, compte i conte. Activitat 3

Conéixer les formes de perfet del verb haver i emprar-les correctament. Activitat 4

Conjugar correctament diversos temps en els quals el verb haver es combina amb el pronom hi. Activitat 5

Escriure un text argumentatiu utilitzant els arguments adequats a la situació. Activitat 6

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Resposta de diverses preguntes sobre un còmic. – Conjugació del present d’indicatiu de verbs irregulars.

73

– Escriptura d’instruccions per a buscar una paraula al diccionari.



– Les onomatopeies.– Els temps compostos. Els temps perifràstics. – Verbs acabats en –ure i en –uir.– El còmic com a tipologia textual.

AVALUACIÓ FINAL





Ordenar les vinyetes d’una tira còmica per tal que tinga sentit. Activitat 1 Observació a l’aula

Escriure el resum d’un text amb les idees més importants que conté. Activitat 2

Detectar l’onomatopeia que empraríem en un cas determinat. Activitat 3

Completar una taula amb les formes d’un verb irregular. Activitat 4

Emprar correctament certs participis irregulars acabats en –uït. Activitat 5

Elaborar un còmic a partir de les dades que es proporcionen sobre la seua estructura. Activitat 6

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Lectura d’un text elaborant-ne un esquema de claus. – Identificació dels adverbis d’un text, classificant-los segons el tipus a què pertanyen.– Escriptura de les paraules corresponents a certes definicions.



– Les paraules compostes. – Els adverbis.– Paraules amb g/tg, j/tj. – Les notícies. Les informacions actuals..

AVALUACIÓ FINAL



74


Llegir un reportatge i entendre la informació que transmet. Activitat 1

Formar paraules compostes i veure l’estructura que comporten. Activitat 2

Conéixer el significat de paraules relacionades amb la premsa escrita. Activitat 3

Identificar adverbis i distingir-los de locucions adverbials. Activitat 4

Classificar adverbis segons el tipus d’informació que ens aporten. Activitat 5

Escriure correctament les grafies g, j, tg i tj. Activitat 6

Escriure una notícia respectant les característiques textuals que ha de presentar. Activitat 7

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL


– Lectura d’un poema i resposta de preguntes sobre el que diu. – Relació de frases fetes amb el seu significat. – Redacció d’un poema que s’inspire en una imatge.



– Les frases fetes. – Els elements de relació. Preposicions i conjuncions. – Paraules acabades en b/d/g i p/t/c.– La poesia.

AVALUACIÓ FINAL




Contestar preguntes sobre un poema, una vegada l’hem llegit atentament. Activitat 1

Completar un esquema de barres amb les dades importants que ens transmet un text. Activitat 2

Detectar les preposicions i les conjuncions que es troben en un text. Activitat 3

Classificar conjuncions segons el tipus de contingut que ofereixen. Activitat 4

Escriure correctament les grafies b/d/g, p/t/c. Activitat 5

Elaborar metàfores a partir de comparacions. Activitat 6

75

Escriure un poema tenint en compte les diverses convencions que el caracteritzen. Activitat 7

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL


– Explicació del significat de certs refranys.– Identificació del subjecte i del predicat en determinades frases.– Escriptura de paraules amb s, z. – Escriptura de fórmules de començament i d’acabament de contes.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– Els refranys.– L’oració. – Paraules amb s sorda. Paraules amb s sonora. – El conte. Característiques

AVALUACIÓ FINAL





Llegir un conte i contestar preguntes que hi fan referència. Activitat 1

Escriure un títol que resumisca adequadament el contingut d’un text. Activitat 2

Identificar paraules que tinguen el so de la essa sonora. Activitat 3

Corregir paraules que tenen escrit erròniament el so de la essa sorda. Activitat 4

Formar oracions i distingir-hi el subjecte i el predicat. Activitat 5

Elaborar sintagmes verbals per a sintagmes nominals que s’ofereixen. Activitat 6

Escriure un títol per a un text i acabar un conte d’una manera diferent. Activitat 7

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Indicació del lloc en què pot esdevenir-se una conversa. – Escriptura de les abreviatures de diccionari per a un grup de paraules. – Redacció de preguntes que vagen bé a certes respostes. – Selecció de paraules que s’han d’es-criure juntes o separades.76



– Les abreviatures en el diccionari.– Les classes d’oracions.– Paraules que s’escriuen juntes i separades.– El text teatral.

AVALUACIÓ FINAL



Valorar el teatre com a manifestació artística. Observació a l’aula

Llegir un text teatral i entendre’n el sentit. Activitat 1

Identificar en un text allò que correspon a opinió i allò que és informació. Activitat 2

Escriure paraules que puguen correspondre a determinades abreviatures de diccionari. Activitat 3

Classificar frases segons la intenció que hi manifesten els parlants. Activitat 4

Escriure correctament paraules que han d’anar juntes o separades. Activitat 5

Elaborar una escena teatral creativa i que respecte les convencions. Activitat 6


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL


– Comprensió de les instruccions d’una recepta. – Conéixer les llengües d’Espanya. – Repàs de les regles d’accentuació



– Les fórmules de cortesia.– El lexema i el morfema.– La comunicació i les llengües d’Espanya.– Les regles d’accentuació..

AVALUACIÓ FINAL



77

Llegir comprensivament un text narratiu i contestar correctament preguntes sobre ell. Activitat 1

Utilitzar fórmules de relació amb els altres, en diferents àmbits. Observació a l’aula

Reconéixer sense dificultats els morfemes i els lexemes d’una sèrie de paraules. Activitat 2

Identificar els principals elements que intervenen en un acte comunicatiu. Activitat 4

Conéixer les llengües que es parlen a Espanya. Activitat 5

Classificar paraules en agudes, planes i esdrúixoles i accentuar-les correctament. Activitat 6

Escriure un anunci que relacione correctament imatge i text. Activitat 7

Conéixer les fonts del valencià i la importància del llatí en la formació de la llengua. Llibre: pàgina 10

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


– Explicació de l’argument d’una pel·lícula vista recentment.– Identificació i comprensió del significat dels morfemes flexius d’una sèrie de mots. – Distinció entre substantiu, adjectiu i article. – Identificació de diftongs..



– Els morfemes flexius.– El substantiu, l’adjectiu i l’article.– Diftongs i hiats. Accentuació i dièresi.– El fullet turístic.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament la descripció d’un lloc i descobrir la informació que ens aporta. Activitat 1

Elaborar el resum d’un text, incloent-ne els continguts més significatius. Activitat 2 Observació a l’aula

Identificar morfemes flexius en noms, adjectius i verbs; i indicar-ne el significat. Activitat 3 .

Distingir diftongs de hiats en una sèrie de paraules i accentuar correctament els que siguen tònics. Activitat 4

Incorporar els accents necessaris a les paraules que n’han de dur. Activitat 5

Enumerar noms propis, col·lectius i abstractes. Activitat 6

78

Escriure la descripció d’un monument que es puga incloure en un fullet turístic. Activitat 7

Analitzar morfològicament articles, adjectius i substantius. Llibre: Pàg. 28, act. 31

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:– Cerca de mots amb prefixos al diccionari.– Formació de paraules amb uns morfemes derivatius determinats. – Identificació en un text de demostratius determinants i demostratius pronoms. – Diferenciació del significat de parells de paraules amb accent diacrític.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– Morfemes derivatius.– Determinants demostratius i possessius.– Accent diacrític.– Descripció (en prosa i en vers).

AVALUACIÓ FINAL



Comprendre una explicació descriptiva i respondre adequadament preguntes sobre ella. Activitat 1

Descriure oralment un instrument musical. Activitat 2 Llibre: pàg. 40, act. 12

Formar paraules recorrent a morfemes derivatius d’ús habitual. Activitat 3 Llibre: pàg. 41, act. 14 a 17

Escriure correctament frases amb paraules amb accents diacrítics. Activitat 4

Diferenciar els determinants dels pronoms demostratius. Activitat 5

Utilitzar amb precisió els determinants i els pronoms possessius. Activitat 6 Llibre: pàg. 43, act. 18 a 23

Redactar una descripció ordenada i clara havent-ne seleccionat elements claus i característics. Activitat 7

Fer un poema breu amb rima utilitzant una sèrie de paraules que es proporcionen. Llibre: pàg. 48, Act. 1

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Classificació de paraules en primitives, derivades i compostes. – Escriptura de nombres ordinals i cardinals en lletres. – Introducció de paraules amb l·l geminada en frases

79



– Paraules primitives, derivades i compostes.– Els numerals i els indefinits.– Paraules amb l·l.– El text argumentatiu..

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament un diàleg i contestar adequadament preguntes sobre el seu argument . Activitat 1

Classificar textos argumentatius segons que pretenguen convèncer o justificar. Activitat 2

Distingir les paraules compostes de les primitives i les derivades. Activitats 3 i 4 Llibre: pàg. 57, act. 15

Identificar determinants i pronoms numerals i indefinits en una bateria de frases. Activitat 5

Escriure correctament paraules que duen l·l. Activitat 6 Llibre: pàg. 61, acts. 25 a 27

Produir argumentacions orals i escrites que siguen clares, suggestives i precises. Activitat 7 Observació a l’aula

Relacionar imatge i text en la comprensió de missatges. Llibre: pàg. 62, acts. 28 i 29

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriptura de frases diferenciant paraules homònimes.– Compleció de frases amb interrogatius i exclamatius. – Compleció d’oracions amb perquè, per què i per a què.– Escriptura d’un conte fantàstic breu.



– La polisèmia i l’homonímia.– Els interrogatius.– Diferència entre perquè, per què i per a què.– La narració.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament una narració i contestar preguntes que hi fan referència. Activitat 1

80

Justificar el caràcter polisèmic d’una paraula i concretar què és l’homonímia. Activitat 2 Llibre: pàg. 73, Activitats 13 a 15

Escriure normativament els determinants i els pronoms exclamatius o interrogatius. Activitat 3

Distingir els determinants exclamatius i interrogatius dels pronoms del mateix valor. Activitat 4

Recordar les característiques del text narratiu. Activitat 5

Explicar i escriure breus narracions ordenades, cohesionades i imaginatives. Activitat 6 Observació a l’aula

Distingir entre perquè, per què i per a què. Llibre: pàg. 77 Activitats 27 i 28

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Lectura d’un conte i identificació dels per-sonatges i la persona en què està escrit. – Compleció de frases amb el pronom personal adequat.



– Sinònims i antònims.– Pronoms personals i relatius.– Accentuació de compostos i d’adverbis en -ment. Diferència entre potser i pot ser.– El conte.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament un conte fantàstic i reconéixer-ne l’estructura temporal. Activitats 1 i 2

Participar en els debats proposats, aportant-hi arguments lògics i respectant els torns de paraula. Observació a l’aula

Escriure correctament les paraules potser o pot ser, juntes o separades. Activitat 3

Trobar sinònims i antònims per a substituir paraules d’ús habitual. Activitat 4

Distingir els pronoms personals dels relatius i assenyalar l’antecedent dels darrers. Activitat 5

Escriure accents a les paraules que n’han de dur. Activitat 6 Llibre: pàg. 95, Activitats 28 a 30

Inventar noms de personatges per a contes segons el to que presenten. Activitat 7

Escriure un breu conte ben estructurat i creatiu. Activitat 8

TEMA 7

81

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir i entendre un text narratiu amb diàleg i narració. – Conjugar diferents temps del verb tenir.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– Els neologismes i els arcaismes.– El verb i els seus accidents. Verbs defectius.– Els verbs seguits de pronom feble.– Descripció i diàleg en textos narratius.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament una llegenda i contestar preguntes sobre la narració. Activitat 1

Intervenir en públic de manera fluida, clara, expressiva i recolzant-se en el llenguatge no verbal. Observació a l’aula

Entendre els conceptes de neologisme i arcaisme. Activitat 2 Llibre: pàg. 107, act. 17 a 20

Reconéixer els accidents verbals de diverses formes i recordar verbs defectius. Activitats 3 i 4

Escriure correctament el guionet o l’apòstrof en les formes verbals. Activitat 5

Escriure els parèntesis sempre que siguen necessaris. Activitat 6 Llibre: pàg. 111, act. 34

Produir narracions que combinen diàlegs i parts descriptives. Activitat 7

Llegir amb rapidesa paraules que estan ocultes en un dibuix. Llibre: pàg. 114, act. 3

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Lectura i comprensió d’un poema. – Identificació d’estrofes i explicació del que són. – Compleció de frases amb diferents formes verbals.



– Els estrangerismes.– Els verbs regulars i els verbs irregulars.– La majúscula inicial.– La poesia..

AVALUACIÓ FINAL

82



Llegir de manera comprensiva diversos poemes i contestar preguntes sobre ells. Activitat 1

Recitar poemes amb una pronúncia clara tenint en compte l’entonació i les pauses oportunes. Observació a l’aula

Conéixer figures retòriques que s’utilitzen sovint en poesia. Activitat 2

Reconéixer estrangerismes d’ús habitual i saber per què s’empren. Activitat 3 Llibre: pàg. 123, act. 15

Conjugar correctament formes verbals classificant-les posteriorment en regulars i irregulars. Activitat 4

Usar normativament majúscules inicials i l’h intercalada. Activitats 5 i 6 Llibre: pàg. 127, act. 27 a 29

Escriure un poema amb rima i altres recursos lírics, com ara personificacions, metàfores o comparacions. Activitat 7

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Definició d’eufemisme. – Classificació d’adverbis i compleció de frases amb els adverbis adequats.– Compleció de frases amb les preposicions adequades.– Compleció d’un quadre amb la conjugació del verb haver.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– Les paraules tabú i els eufemismes.– Adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions.– Escriptura de sí/si i ha/a.– La descripció dels sentiments.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament una narració i contestar adequadament preguntes sobre ella. Activitat 1

Detectar els sentiments que apareixen en una narració i comentar-los. Activitat 2

Fer comentaris orals ordenats, clars i precisos que se centren en aspectes importants. Observació a l’aula

Diferenciar paraules tabú d’ús habitual dels seus eufemismes. Activitat 3 Llibre: pàg. 139, act. 12 a 14

Identificar locucions adverbials, prepositives i conjuntives en una sèrie de frases. Activitat 4

Recordar les característiques principals de les paraules invariables. Activitat 5

83

Escriure correctament els mots sí, si, a, ha. Activitat 6 Llibre: pàg. 143, act. 25 a 27

Descriure per escrit sentiments, donant-hi el nom oportú i explicant per què es produeixen. Activitats 7 i 8

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Explicació del significat de paraules polisèmiques. – Identificació de subjecte i predicat. – Compleció de paraules amb b o v segons corresponga.



– Els canvis de significat. Mots polisèmics.– L’oració.– Paraules amb b i paraules amb v.– El text teatral.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament un text dramàtic i respondre adequadament preguntes que s’hi refereixen. Activitat 1

Dramatitzar amb expressivitat breus situacions o escenes. Observació a l’aula

Reconéixer canvis de significat en paraules d’ús habitual. Activitat 2 Llibre: pàgina 155, act. 16 a 18

Diferenciar oracions impersonals de les que tenen subjecte el·líptic. Activitats 3 i 4

Dominar l’escriptura de la b en tota mena de paraules. Activitat 5 Llibre: pàgina 159, act. 30 a 32

Recordar les característiques essencials del gènere dramàtic i tenir-les en compte en produir els textos propis. Activitats 6 i 7

Escriure una breu escena teatral respectant les convencions pròpies d’aquest tipus de textos. Activitat 7

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificació de la paraula d’origen d’una família lèxica. – Invenció de grups nominals respectant la concordança. – Indicació dels elements d’una sèrie de grups nominals.– Explicació de la finalitat d’un text expositiu.


84


– La família lèxica.– El subjecte. El grup nominal. Concordança.– Paraules amb g/tg i j/tj.– El text expositiu

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament un text expositiu i contestar preguntes que hi facen referència. Activitat 1

Tenir presents les característiques de les exposicions, orals i escrites. Activitats 2 i 3 Llibre: pàgina 172, act. 6 a 11

Agrupar paraules d’ús comú en famílies lèxiques. Activitat 4

Identificar grups nominals en funció de subjecte, com també els elements que els constitueixen. Activitats 5 i 6

Escriure correctament paraules que inclouen les lletres g/tg, j/tj. Activitat 7 Llibre: pàgina 177, act. 26 a 28

Tenir present la importància del guió en l’elaboració d’un text expositiu. Activitat 8

Preparar i presentar exposicions orals clares i ordenades, i escriure el guió d’un breu text expositiu. Observació a l’aula

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Enumeració dels passos d’unes instruccions. – Invenció de predicats per a uns grups nominals donats. – Compleció de paraules amb ll, tll i i.



– El camp semàntic.– El predicat i el grup verbal. La frase.– Paraules amb ll i paraules amb i.– La descripció de processos.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament una narració i contestar un qüestionari que s’hi refereix. Activitat 1

Descriure el procés que es presenta en un text per a aconseguir alguna cosa. Activitat 2

85

Donar instruccions orals seqüenciant-ne els passos i usant frases que eviten la imprecisió. Observació a l’aula

Agrupar paraules en camps semàntics. Activitat 3 Llibre: pàgina 189, act. 15 a 19

Distingir els predicats nominals dels verbals i recordar què són els verbs copulatius i els seus atributs. Activitats 4 i 5

Conjugar verbs que inclouen les lletres ll i i. Activitat 6 Llibre: pàgina 193, act. 29 a 31

Descriure un procés havent-ne seleccionat els aspectes que se’n volen destacar i seqüenciant-ne les fases. Activitat 7

Buscar noms propis i escriure’ls correctament amb majúscula. Llibre: pàgina 196, act. 1

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL


– Explicació del significat d’una sèrie de frases fetes. – Discriminació de complements directes i complements indirectes en unes frases. – Compleció de frases amb paraules que porten x, cc o cs.



– Les frases fetes i les locucions.– Els complements del predicat verbal.– Paraules amb x, amb cc i amb cs.– L’exposició en forma narrativa. Els fets.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament una narració i contestar preguntes que hi fan referència. Activitat 1

Explicar correctament el significat de frases fetes i locucions d’ús habitual. Activitat 2 Llibre: pàgina 205, act. 14 i 15

Identificar els complements fonamentals del predicat verbal i canviar CD i CI per pronoms àtons. Activitats 3, 4 i 5

Completar paraules amb x o s, segons l’ortografia que hi corresponga. Activitat 6 Llibre: pàgina 209, act. 28 a 31

Redactar una exposició en forma narrativa ben estructurada i precisa. Activitat 7

Explicar la biografia d’una persona. Llibre: pàgina 211, act. 35

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:– Relació d’unes vinyetes amb el que deu pensar el protagonista en cadascuna.

86

– Cerca d’una sèrie de paraules al diccio-nari i escriptura de tres accepcions de cadascuna. – Correcció d’unes paraules en unes ora-cions donades..


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– L’ús del diccionari (I).– Les oracions copulatives i predicatives.– Paraules homònimes.– El còmic.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir comprensivament un còmic i contestar preguntes sobre les seues característiques. Activitat 1

Recordar les principals característiques dels còmics. Activitats 2 i 6

Consultar eficaçment el diccionari per a resoldre dubtes. Activitat 3 Llibre: pàgina 221, act. 14 a 17

Distingir les oracions copulatives de les predicatives, com també els seus complements respectius. Activitat 4 Llibre: pàgina 223, act. 18 a 22

Escriure correctament paraules que poden anar juntes o separades, tenint en compte el context. Activitat 5

Escriure una tira còmica amena i variada. Activitat6

Descobrir les potencialitats de l’entrevista per a conéixer aspectes importants de la vida dels altres. Llibre: pàgina 220, act. 9 a 13

Indicar el nom corresponent a determinades siluetes de còmic. Llibre: pàgina 228, act. 1

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:– Lectura d’una notícia i compleció amb un títol. – Anàlisi morfològica d’unes paraules. – Compleció de frases amb la paraula ade-quada d’una sèrie d’homònims.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– L’ús del diccionari.– L’anàlisi morfològica i l’anàlisi sintàctica.– Els grups mm, nn i dd.– La notícia periodística.

AVALUACIÓ FINAL



87

Llegir comprensivament una notícia i contestar adequadament preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Distingir el caràcter informatiu d’una notícia de la natura subjectiva d’un article d’opinió. Activitat 2

Preparar una enquesta que incloga preguntes clares i breus que permeten conéixer les realitats. Observació a l’aula

Consultar eficaçment el diccionari per a aclarir dubtes ortogràfics i lèxics. Activitat 3

Analitzar correctament la morfologia de paraules d’ús habitual i l’estructura sintàctica d’oracions simples. Activitats 4 i 5

Escriure correctament paraules que porten els grups mm, nn, dd. Activitat 6

Escriure una notícia respectant-ne les parts i la voluntat veraç i informativa d’aquest tipus de text. Activitat 7

88

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

89

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ


TEMA 1

■ Buscarem més informació sobre Marie Curie a la pàgina següent:

http://personal.telefonica.terra.es/web/canpepitu/Marie_Curie.pdfAprofitarem sobretot les imatges, amb les quals podrem il·lustrar diversos moments de la vida de Curie que es presenten a les pàgine 4 i 5.

■ Consultarem aquest diccionari valencià en línia:

http://www.diccionarisvalencia.es

Hi podem fer una consulta simple, que agrupa tots els àmbits (diccionari de valencià, diccionari de valencià - castellà, diccionari de castellà - valencià, conjugació verbal en valencià), o una consulta avançada, elegint l’àmbit concret.Observarem en cada cas la informació gramatical que ens proporciona el diccionari.

■ Llegirem aquesta pàgina sobre el procés de comunicació:

www.iessantamargalida.org/notes/get/141

■ Ens assegurarem que es coneguen bé els diversos elements que intervenen en un procés comunicatiu. A la vegada, ampliarem els coneixements buscant els termes relacionats, que s’in-clouen en el mateix article.

■ Farem els exercicis d’accentuació, pensats per a Primària, que trobarem a:

http://weib.caib.es/recursos/siltoacc/siltoacc.htm/

La pàgina recull exercicis sobre tres blocs temàtics:– Síl·labes.– Tonificació.

Regles d’accentuació.

■ Buscarem la biografia d’algun perso-natge important. Per exemple, Enric Valor. La trobarem a:

http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/biografia.htmAra, completarem una taula com la de l’activitat 26 amb les dades d’aquest per-sonatge.

■ Completaran la taula:

Emissor Receptor Codi

Tanca publicitària

Telediari

■ Dictarem les frases següents i indicaran si són vertaderes o falses:– Cada paraula només té una síl·laba àtona.– Una paraula aguda té l'última síl·laba tònica.– La paraula quan s'accentua en les preguntes.

■ Escriuran una paraula que complisca cada una d'aquestes condicions:

– Paraula aguda que no s'accentua: ...........................

– Paraula aguda que sí que s'accentua: .....................

90

– Trobarem més emoticones a la pàgina web següent:

http://personal.telefonica.terra.es/web/oscarmartinez/_articles/article19-Diccionari-emoticones.htm– Podem treballar-les construint missatges que les incorporen per a diverses situacions que plantejarem.

TEMA 2

■ Consultarem aquesta pàgina web:

http://perso.wanadoo.es/lipmic/cairell/Num5/manent.htm

Hi trobarem fragments del dietari d’un gran escriptor, Marià Manent.

Podem comentar l’estructura que presenta i el que escriu cada dia.

També podem repartir les entrades entre els xiquets i demanar a cada grup que explique el que ha passat un dia determinat a Marià Manent.

■ Consultarem aquesta pàgina web sobre la formació de noms:

http://es.geocities.com/maristava/Sintaxi.htm

Aporta una bona presentació sobre com es formen les paraules en la nostra llengua.

Dóna una bona visió de la derivació i la composició, sempre d’una manera senzilla i comprensible.

■ Trobarem més informació sobre el gènere del nom en aquesta pàgina web:

http://esadir.net/morfologia/generenom

■ Hi podem consultar les qüestions que ens interessen, que estan presentades en forma d’hipervincle.

Per exemple, hi ha informació sobre mots invariables per a masculí i femení, noms que admeten els dos gèneres, etc.

■ Farem els exercicis que trobarem en aquesta pàgina web:

http://ieslanucia.valencia.googlepages.com/Diftongsidgrafs.doc

La pàgina ens permetrà treballar qüestions com: – La separació sil·làbica.– Els dígrafs.

El diftong creixent, el decreixen i el hiat.

■ Consultarem aquesta pàgina web sobre l’estructura de la carta:

http://mural.uv.es/josimu/planif/modelscat/carta.htm

■ La compararem amb l’estructura que se’ns ha presentat al llibre. La tindrem present a l’hora de fer les nostres composicions.

■ Relacionaran cada paraula derivada amb la primitiva de la qual procedisquen i amb el sufix emprat en cada cas:

Ferrer sofrir –ejarNeteja venda –mentVenedor ferro –erSofriment net –dor

■ Diran si aquestes paraules són bisíl·labes, trisíl·labes o polisíl·labes:– Udol, camió, mussol, persiana, gavina, llorer.

– Marcaran amb una creu la casella que corresponga a cada paraula:

teatre cuina duet paisatge

Hiat

Diftong

91

http://perso.wanadoo.es/lipmic/cairell/Num5/manent.htm

■ Aprendrem més frases fetes consultant aquesta pàgina web:

http://www.polseguera.com/dites.htm

■ En podem distribuir unes quantes a cada alumne, de manera que se les hagi de preparar i explicar.

Després, en farà l’explicació a classe i veurem en quines situacions es podrien utilitzar.

TEMA 3

■ Trobarem més llegendes com la que es presenta a la lectura en aquesta pàgina web:

http://www.hogoland.com/contes/contes_c.htmConcretament, s’hi presenten “els contes i llegendes de la terra dels Hogol”.

Podem demanar als alumnes que se les preparen en petits grups i, a continuació, que les expliquen davant dels seus com-panys.

■ Podem llegir aquesta entrevista a una persona de l’ONCE:

http://www.diba.es/servsocials/revista6/pantalles/defvis.htmEns servirà per conscienciar-nos de la problemàtica de les persones cegues, i de com les hem de tractar.

A la vegada, entre tots farem un debat sobre les idees que se’ns ocorren per fer que tothom es trobe bé a la classe, insistint en el valor de la integració.

■ Podem consultar aquesta pàgina web:

http://joalma1.webs.upv.es/recursos/derivacio.htm

S’hi presenten una sèrie de normes útils per a formar paraules derivades.

Entre elles, hi ha les normes relatives a la formació d’adjectius, que podem tenir en compte per a ampliar el nostre vocabulari.

■ Consultarem i treballarem aquesta pàgina web:

http://ebap.caib.es/capsa/capsa_b/mo4.htm

■ S’hi presenten les diverses normes que ens ajuden a formar el gènere i el nombre dels adjectius.

La podem emprar de repàs dels continguts que hem vist al llibre de text.

■ Farem els exercicis que trobarem en aquesta pàgina web:

http://ieslanucia.valencia.googlepages.com/Diresicorrecci.doc

Entre els exercicis que es plantegen, trobarem aquests:– Posar la dièresi a paraules que n’han de dur. – Esmenar frases amb dièresis que hi falten.

– Podem ampliar el que sabem sobre anuncis i publicitat consultant aquesta pàgina web:

http://www.arrakis.es/~an_nieva/publicitat.html– S’hi presenten anuncis emesos en diversos mitjans.

A la vegada, hi ha exercicis interactius, amb els quals podem treballar el llenguatge de la publicitat.

■ Proposarem als alumnes que observen l’exemple i escriguen al costat de cada verb els adjectius que se’n deriven:

pensar → pensatiu/va administrar → .................

afirmar → ................. decorar → .................

administrar → ................. interrogar → .................

■ Farem que els alumnes copien la taula i la completen classificant els adjectius següents referits als sentits humans:

92

melodiós viscós rugós amarg

grinyolant sedós daurat perfumat

aromàtic daurat fosc agre

Vista Sentit Olfacte Gust Tacte

TEMA 4

■ Trobarem més rondalles valencianes en aquesta pàgina web:

http://www.uv.es/~sillam/RondallaNet/rondcat/pv.htmPodem treballar particularment la que es diu “El dimoni fumador”, comparant-la amb la que tenim a la lectura, que és “El dimoni emplomat”.

■ Llegirem aquest article sobre l’ús del telèfon mòbil:

http://revista.consumer.es/web/va/20090201/internet/74526.php

Després, discutirem a classe, col·lectiva-ment, quin ús fem nosaltres del telèfon, especialment del telèfon mòbil.

Conscienciarem els alumnes de fer un ús raonable d’aquests aparells.

■ Trobarem informació sobre els graus de l’adjectiu en aquesta pàgina web:

http://www.upv.es/cav/recursos/claus/mitja/M%20C%20MS%20Unitat%206%20El%20substantiu%20i%20l'adjectiu.pdf

■ Aprofitarem les frases que es presenten per a veure com hi funcionen els adjectius.

Podem treballar la seua flexió canviant-los de gènere, de nombre, passant-los a un altre grau, etc.

■ Sobre el punt i coma, consultarem aquesta normativa de la Generalitat Valenciana:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Signes_de_puntuacio/punt_i_coma.html

Per assegurar-nos que s’entén, podem:– Buscar altres frases en què també s’aplicaria.

Explicar per què s’ha posat punt coma a cadascuna de les frases d’exemple.

■ Llegirem aquesta pàgina sobre el text dialogat i les seues característiques:

http://www.arrakis.es/~an_nieva/publicitat.html

■ Elaborarem diàlegs seguint les estructures que es presenten com a models.

Aquests texts poden ser orals o escrits, ja que a la pàgina també es presenten les característiques del text oral.

■ Els alumnes identificaran les paraules que porten sufixos i anotaran la primitiva de la qual procedeixen:Cinturó, guixada, taulota, amenaça, finestral, cordell, gossarro, bombona.

Amb sufix Paraula primitiva

■ Els alumnes col·loca-ran tots els signes que falten en aquest text:

La xica va marxar Joan sorprés li va dir cridant

Maria recull les teues coses Oblides la teua motxilla els teus llibres el teu peluix i la teua jaqueta són davall de l’arbre T’ajudaré a recollir-los i t’acompanyaré a casa

■ Consultarem aquesta pàgina dels “Amics de la bici”:

http://www.amicsdelabici.org/

■ Hi trobarem molta informació sobre la bicicleta, com ara una explicació sobre els tipus de bici que hi ha.

93

http://www.upv.es/cav/recursos/claus/mitja/M%20C%20MS%20Unitat%206%20El%20substantiu%20i%20l'adjectiu.pdf

També hi ha un fòrum de participació, al qual podem enviar missatges si ens sembla convenient.

TEMA 5


http://usuarios.lycos.es/matemagnum/poesia/poesia13.htmHi trobarem quatre poemes de Gianni Rodari, l’autor del text de la lectura inicial.

D’aquesta manera, podrem conéixer més bé l’obra d’aquest autor, al qual també ens aproximarem buscant informació sobre la seua vida i la seua obra.

■ Trobarem una bona explicació de les característiques de la narració en aquesta pàgina:

http://www.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/narracio.thtml

Aprofitarem algunes idees de les que s’expliquen ací per a completar la pàgina 8.

També repassarem els diversos verbs explicatius que es relacionen en aquesta pàgina.

■ Podem fer els exercicis que hi ha en aquesta pàgina web:

http://www.primaria.librosvivos.net/Els_determinants_demostratius_i_possessius_1.html

■ Està pensada especialment per a alumnes de Primària.

Es tracta de jugar amb els determinants possessius i demostratius, fent les activitats que es proposen.

■ Podem practicar els signes de puntuació llegint aquesta pàgina:

http://llengua.org/dmoz/6496

La pàgina ens presenta com s’escriuen per Internet, quan fem converses per xat o MSN, alguns signes de puntuació.

D’aquesta manera, practicarem els dos tipus de signes: els de la llengua normativa i les seues equivalències informals.

■ Llegirem atentament aquesta pàgina web, en la qual trobarem informació sobre la narració:


■ Aprofitarem les indicacions que ens dóna per fer exercicis de narració.

Prepararem textos que siguin narracions i hi buscarem l’estructura exposició – nus – desenllaç.

■ Els alumnes tornaran a escriure les frases transformant les paraules destacades en cursiva en diminutius:– El meu iaio es diu Joan: ...............................................

– L’arbre estava en el jardí: .............................................– Pere menjava pernil: .......................................................– El meu veí jugava amb el gat: ............................................

■ Els alumnes anotaran un exemple de determinant en cada cas:– Article femení i en plural.

– Demostratiu de proximitat, masculí i singular.

– Possessiu, un sol posseïdor, femení, plural.

■ Inventaran un diàleg entre dues persones i l’escriuran utilitzant correctament els dos punts, les ratlles i els guions.

■ Trobarem molts embarbussaments en aquesta pàgina web:

http://www.angeldaban.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=48

■ Podem distribuir la classe per grups i demanar a cadascun que es preparen uns quants embarbussaments.

Després, els presentaran davant de la resta de companys, procurant fer-ho bé.

TEMA 6

94


■ Podem llegir més mites grecs en aquesta pàgina web:

http://www.cefax.org/tecno/grecia04/index.htmEls podem distribuir entre els alumnes, de manera que cada un es prepare un mite.

Després, l’explicarà a la resta de la classe, segons el model de la lectura.

■ Aquesta activitat també es pot fer en grup, praparant els mites més importants de la mitologia grega.

■ En aquesta pàgina, els lectors poden enviar experiències personals, especialment si són una mica enigmàtiques:

http://www.tinet.org/~enigmes/experiencies.htm

Quan haguem redactat les nostres experiències personals, les enviarem a aquesta pàgina web perquè ens les publiquen.

Si tenim sort, fins i tot podem rebre una explicació per part dels redactors de la pàgina.

■ Podem consultar aquesta pàgina, que s’intitula “Resum de gramàtica bàsica”:

http://llengua.org/node/40580

■ És fàcil de seguir perquè totes les qüestions estan explicades en forma de quadres, molt senzills.

Podem mirar els corresponents als determinants numerals i als determinants indefinits, que són els que treballem en aquestes pàgines.

■ En aquesta pàgina, trobarem bones explicacions sobre l’ús dels punts suspensius:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Signes_de_puntuacio/punts_suspensius.html

Ens fixarem especialment en algunes qüestions conflictives que susciten: – Van sempre després de l’abreviatura “etc.”.– No s’hi posa mai coma.– Sempre han de ser tres.

– Llegirem detingudament aquesta pàgina de Magisteri Teatre:

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/teatre/narrativa.html– És especialment interessant la part que es diu “Algunes propostes per a la práctica narrativa i teatral”.

Es tractaria en cada cas de dramatitzar petites escenes de tipus narratiu, convertint-les en escenes de teatre.

■ Analitzaran morfològi-cament les següents paraules:

Determinant Gènere Nombre

Sisé

Alguns

Tretze

■ Els demanarem que busquen paraules valencianes per als termes que els indiquem:Password, diskette, fast food, showman, stop, suite, thriller, tour, etc.

■ Escriuran en lletres i classificaran les xifres següents segons que siguen cardinals o ordinals: 30 euros, 20 dòlars, 2n pis, 40 monedes, 10é esglaó, 55 quilos, 6a posició, 60 boles.

■ A Internet trobarem diverses pàgines en les quals hi ha dibuixos per pintar. Per exemple:

http://pelsnens.blogspot.com/2007/10/dibuixos-per-pintar.html

■ Els podem imprimir i passar als xiquets perquè els pinten.

També podem fer com a l’activitat 1: passar-los un poema i demanar-los que el representen.

TEMA 7

■ Podem consultar aquesta pàgina, que es diu “Muntar l’hort”:

95

http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_maneig.php?ID=9Hi trobarem tota la informació necessària per a muntar un hort casolà. Concretament:– On el pose?– Com el regaré?– Quin recipient de cultiu utilitze?– Quina terra hi pose?– Com es fa el cultiu?

– Mirarem diversos monuments i llocs d’interés de la Comunitat Valenciana. En trobarem, per exemple, en aquesta pàgina web:

http://www.laginesta.com/treballs03/PV-valencia.html

Es tractarà de fer-ne la descripció, seguint les pautes que coneixem.

En cada cas, tindrem en compte el tipus de paisatge o monument que descrivim, com també les sensacions que tenim en observar-lo.

■ Trobarem una bona taula amb la presentació dels pronoms personals en aquesta pàgina:

http://www.edu365.com/escriptori/clinia/gramatica/grama242.htm

■ Podem comparar aquesta taula amb la que tenim al llibre.

A la vegada, llegirem i comentarem les diverses remarques que es fan sobre els usos dels pronoms.

■ Podem consultar aquest quadern d’ortografia en format PDF:

http://www.bullent.net/images/848639089.pdf

Hi trobarem diversos exercicis sobre les grafies b i v, que podem fer.

També podem aprofitar els exercicis d’aquest document per a altres temes d’ortografia que treballarem al llarg del curs.

■ Consultarem aquesta pàgina web, en la qual trobarem desenes de contes:

http://www.angeldaban.com/modules.php?name=Encyclopedia&op=list_content&eid=3

■ Els distribuïrem per grups. Cada grup se’ls prepararà i identificarà les parts narratives i les parts descriptives que apareixen en cadascun d’ells.

■ Relacionaran cada ofici amb paraula la primitiva de la qual procedisca i amb el sufix emprat en cada cas:

Pintor cantar –erXurrer planxa –istaCantant pintura –orPlanxista xurro –ant

■ Completaran les pa-raules següents escrivint b o v:...urlador co...ard salta...a

ha...ilitat en...iar mo...ilitat

■ Anotaran el pronom personal que correspon a cada definició:– 2a persona del plural, femení: ............

– 3a persona del singular, conté la ll: ............– 1a persona del singular, no conté la m: ............

– En aquesta pàgina trobarem molts poemes, de nivell d’educació primària:

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/– En distribuïrem un a cada xiquet. Se l’hauran d’aprendre i recitar-lo davant dels altres.

A la vegada, explicaran què significa aquest poema per a ells i si els ha costat de memoritzar-lo.

96

TEMA 8

■ Podem trobar una altra explicació sobre la descoberta de la tomba de Tutankhamon en aquesta pàgina web:

http://ivde.org/va/node/381La relacionarem amb la que ens dóna la lectura i farem un mural sobre l’antic Egipte i la descoberta dels seus tresors.

També llegirem la noticia relativa a la reconstrucció de la possible cara que tenia Tutankhamon, a partir de les dades arqueològiques que en conservem.

■ Podem fer la fitxa que trobarem en aquesta pàgina web: http://xserra.net/idr/2008/idr-pyp/fitxes/Fitxa%20PYP%2010.pdf

S’hi plantegen una sèrie de qüestions útils per a analitzar els nostres sentiments, amb les quals ens coneixerem més be.

A la vegada, farem els exercicis plantejats per a detectar com pensen els altres i què pensen de nosaltres.

■ Trobarem una bona exposició del verb valencià en aquesta pàgina:

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1224624178078_2051032104_14160/tema%207%20el%20verb.cmap

En forma d’esquema, es presenten les diverses categories verbals que anirem treballant en aquests temes, començant pel nombre i la persona.

■ Podem fer els exercicis sobre b o v que trobarem en aquesta pàgina web:

http://www.forointernet.com/cursvalencia/

■ Són exercicis en format PDF que ens hem d’imprimir per fer. També hi ha un PDF amb les respostes.

Podem aprofitar altres activitats que es proposen per a apartats d’ortografia que també treballarem al llarg del curs.

■ Podem veure el programa de YouTube que trobarem en aquesta pàgina:

http://www.youtube.com/watch?v=2_9ucBWSXiM

S’hi recullen els relats fantàstics que han fet uns xiquets d’Educació Primària.

Tots els relats estan enriquits amb imatges, i llegits en veu alta.

Podem muntar també nosaltres una pàgina web com aquesta, recollint els relats que faran els nostres alumnes.

■ Completaran la taula següent a partir dels exemples:

1a conjug. 2a conjug. 3a conjug.

Infinitiu saltar

Gerundi perdent

Participi consumit

■ Els demanarem que classifiquen les paraules següents, segons que facen referència a un comportament positiu o negatiu:arrogant noble pícarhonrat miserable formalroí amable pocavergonya

■ Els demanarem que completen aquestes paraules escrivint-hi b o v:em....ut ca....all ....isíl·la....a ....osc

■ Podem llegir el blog de la Biblioteca de Cocentaina al qual es fa referència a la pàgina 14:

http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/11/embarbussaments-i-travallenges-quin.html

■ Es interessant perquè hi trobarem més embarbussaments com el que s’explica ací. Els podrem utilitzar per a elaborar-ne nosaltres.

TEMA 9

■ Consultarem aquesta pàgina sobre el canvi climàtic: 97

http://xserra.net/idr/2008/idr-pyp/fitxes/Fitxa%20PYP%2010.pdf

http://www.josoclasolucio.com/canvi.htmlPertany a una campanya que es va fer sobre aquest tema, i en podrem trobar tot el material.

A la vegada, es recullen molts enllaços i recursos, amb els quals podem treballar aquesta qüestió amb més profunditat.

■ Farem l’activitat que trobarem en aquesta pàgina web:

http://matgala.blogspot.com/2006/04/el-problema-de-la-setmana-famlia-de.html

Els alumnes poden llegir les diverses aportacions que es fan en el blog.

A la vegada, en poden fer alguna ells, en la mateixa línia del que han fet els altres comentaristes.

■ Mentre treballem aquest apartat, tindrem present la pàgina web següent:

http://www.diccionarisvalencia.es/

■ Es tracta d’un diccionari valencià en línia. La particularitat és que si hi entrem qualsevol verb, ens el donarà conjugat.

D’aquesta manera, sempre que tinguem dubtes sobre una determinada forma, l’ob-tindrem amb seguretat d’aquest diccionari.

■ Podem consultar aquesta pàgina sobre la grafia de la h:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Lletres/grafia_h.html

A la pàgina es fa una distinció entre: – H muda.– H amb valor d’aspirada.

Igualment, s’explica el caràcter etimològic d’aquesta grafía.

■ Buscarem un text expositiu que ens agrade en aquesta pàgina web:

http://www.valencia.es/

■ Es tracta d’una pàgina de presentació de la ciutat i, en conseqüència, hi ha molts textos expositius.

Una vegada n’haguem trobat un, el treballarem seguint les pautes pròpies d’aquest tipus de text.

■ Els alumnes relacio-naran mitjançant línies cada sufix amb el seu significat:sub– fora deextra– a distànciatele– que no téin–, i–, im– per davall de

■ Relacionaran cada paraula derivada amb la primitiva de la qual procedeixen i amb el prefix emprat en cada cas:

Irreal dirigir i–Subratllar real sub–Teledirigit terrestre extra–Extraterrestre ratllar tele–

■ Diran a quin temps verbal corresponen aquestes formes verbals: mengem, vindran, creixeren, ballaré, dibuixen, parlaven.

■ Trobarem molts enigmes en aquesta pàgina web:

http://www.geocities.com/oscarjx/enigmes.htm

■ Els podem intentar resoldre entre tots, o bé crear grups de treball amb la finalitat de desxifrar-los.

A la vegada, podem crear nous enigmes seguint la mateixa pauta que presenten aquests.

TEMA 10

■ A Internet trobarem moltes imatges de palometes. Per exemple, en aquesta pàgina:

98

http://animagaia.blogspot.com/2007/06/les-papallones.htmlLes mirarem i intentarem descriure-les, i a la vegada les classificarem segons els criteris que ens proporcionen aquestes pàgines.

D’aquesta manera, farem una primera aproximació a la classificació d’animals segons criteris científics.

■ Podem buscar a Internet algun text sobre un tema polèmic.

Per exemple, en aquesta entrada de blog, es discuteix si es fan massa vacances escolars:

http://www.petitlleure.org/bloc/2008/09/20/el-calendari-escolar-a-revisio/

Els alumnes discutiran aquest tema, distribuïts per petits grups. Podem fer que cadascú es prepare un argument i, després, els debatrem entre tots.

■ Consultarem una taula en la qual tinguem esquematitzades totes les formes del verb haver. Per exemple:

http://adigital.pntic.mec.es/~laginebr/vauxiliar.htm

■ La compararem amb la que es proporciona a la pàgina 10 del llibre de text.

Ens fixarem especialment en els temps simples, que són els que es presenten en aquesta unitat.

■ Trobarem una explicació sobre l’ús dels tres homòfons compte, comte, conte, en aquesta pàgina web:

http://sal.balearweb.net/post/47188

També ens fixarem en els exemples que es proporcionen.

En buscarem més, i també podem fer un mural al qual incorporarem imatges de les tres paraules. A sota de cada una hi escriurem la paraula corresponent.

■ Podem consultar aquesta pàgina sobre el text argumentatiu:

http://www.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/argu.thtml

■ No cal que l’entenguem tota, perquè és d’un nivell més elevat, però si que en podem traure algunes idees útils.

Per exemple, els aspectes gràfics que cal incorporar als textos: cometes, dos punts, etc.

■ Classificaran les for-mes verbals següents: cantant, tenir, viscut, tingut, vivint, cantar, tenint, viure.Infinitiu Gerundi Participi

■ Subratllaran només les paraules que contenen prefixos valoratius:infractor arxiduc infringirsobretaula superior sobrecobertaarxiu arxipèlag infranquejable

■ Els demanarem que conjuguen els temps següents del verb haver:PRESENT D’INDICATIU: Jo he, ...............................................

PRESENT DE SUBJUNTIU: Jo hajai, ........................................

■ Trobarem més senyals de circulació en aquesta pàgina web, que està pensada especialment per a l’educació vial dels xiquets:

http://www.bicieducavial.org/val/ninos_3_9.htm

■ Podem treballar-los identificant quin hi ha en cada cas i descobrint quin és el significat dels més habituals.

TEMA 11

99

http://www.uji.es/serveis/slt/cal

■ Trobarem moltes pàgines de còmic des d’aquesta pàgina web:

http://es.geocities.com/elmondelcomic/Ens serviran per treballar el còmic des d’una altra perspectiva.

Podem repartir els còmics entre els alumnes per tal que se’ls preparen i expliquen als altres companys quines característiques hi han detectat.

■ Llegirem una pàgina en la qual hi haja instruccions sobre alguna cosa. Per exemple, aquesta:

http://maxaue.wordpress.com/2009/02/18/instruccions-per-a-canviar-un-fluorescent/

Hi ha les instruccions per a canviar un fluorescent.

Podem consultar aquest text o un altre per veure en un cas pràctic les característiques que presenten els textos instructius.

■ Consultarem aquesta pàgina web sobre el verb en la nostra llengua:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Morfologia/Verbs/verbs.html

■ Hi ha una bona explicació de la diferència entre temps simple i temps perifràstic.

També s’explica bé la diferència entre temps simple i temps compostos. Aquesta explicació pot reforçar el que es diu en el llibre sobre la qüestió.

■ Hi ha una bona explicació sobre la manera com es conjuguen els verbs irregulars en aquesta pàgina web:

http://www.ies3cheste.com/11delasmaterias/dvalenciano3%C2%BAeso/4%20Com%20es%20conjuguen%20els%20verbs%20irregulars.doc

De moment, consultarem les explicacions sobre els verbs acabats en –ure i en –uir, però també podem tenir en compte el que es diu per a futures irregularitats.

■ Consultarem la pàgina web següent:

http://www.lamalla.net/espais/infantil/eltema1.asp

■ La pàgina conté imatges de diversos còmics, com també enllaços a altres pàgines web sobre el tema.

Hi ha seccions sobre les vinyetes, el text, la imatge, els recursos o l’ús del color.

■ tClassificaran les formes verbals següents en simples o compostes:

– he caminat – hi ha peix – haguera trencat

– hi haja prats – hauria eixit – hi haurà gelats

■ Anotaran cada verb al costat de l’animal corresponent: pondre, roncar, galopar, cloquejar, renillar, miolar.

GAT CAVALL GALLINA

.............. ............... ...............

.............. ............... ...............

■ Completaran les formes verbals següents:

plo...ia be...ia be...ent

plo...ent be...em mo...ia

mo...íem escri...íem escri...ien

■ Trobarem més endevinalles en aquesta pàgina web:

http://win.memcat.org/infantil/endevina/index.html

■ Les resoldrem aplicant els mateixos mecanismes que hem utilitzat per a resoldre l’endevinalla de l’activitat 2 de la pàgina 180.

Podem organitzar un concurs en el qual els alumnes se les plantegen entre ells.

TEMA 12100


http://www.fundacioabertis.org/educacioviaria/Conte un “Programa d’educació viària” pensat especialment per a les escoles.

Podem llegir tots els consells que ens dona, i fer les activitats de conscienciació que hi ha a continuació.

Cal dir que la majoria d’aquestes activitats presenten la forma de joc, per la qual cosa són molt agradables de fer.

■ Podem llegir un diari en línia. Per exemple:

http://www.rtvv.es/

Aquesta pàgina conté les notícies que emet la Ràdio Televisió Valenciana, redactades i sovint amb imatges.

Podem triar-ne algunes i treballar-les. Mirarem sempre si respecten l’estructura de la notícia i com s’hi contesten les diverses preguntes que es formulen en una notícia.

■ Consultarem aquesta pàgina web sobre els adverbis:

http://esadir.net/sintaxi/adverbis

■ Hi ha una bona explicació sobre els diversos adverbis de la llengua, amb qüestions com: – Adverbis i locucions de lloc i de temps.– Les hores.– Adverbis i locucions de manera. – Potser / pot ser, etc.

– Consultarem aquesta pàgina web de la Generalitat Valenciana:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Lletres/grafies_j__g_i_tj__tg.html

Hi ha una bona explicació de les diverses grafies implicades en aquest tema.

Hi trobarem molts exemples de paraules que s’escriuen amb g, j, tg, tj. Les podem apuntar en una llista i memoritzar-les.

■ Podem fer els exercicis sobre la noticia que es presenten en aquesta pàgina web:

http://www.edualter.org/material/actualitat/immigracioiescola/visio.htm

■ Ens serviran per conéixer més bé com. funciona la noticia com a gènere.

Podem aplicar les diverses explicacions que es fan sobre les notícies a d’altres que trobarem nosaltres i que seran de més actualitat.

■ Identificaran les dues paraules que formen cada una d’aquestes paraules:

Verb + Substantiu: VS Adjectiu + Adjectiu: AASubstantiu + Substantiu: SS Substantiu + Adjectiu: SA

trencaclosques verd-i-negre malgastador espantaocellsvetesifils barbamec

■ Escriuran els adverbis on corresponga: potser, malament, fora, ara, gens, a poc a poc, davall, potser, massa, mai.

Lloc Temps Manera Quantitat Dubte

■ Completaran les pa-raules següents escrivint j o g:

....ent ....esús ....erseitra....ecte in....ecció ....avelina

■ Mirarem aventures de Pikachu a YouTube. Per exemple, a:

http://www.youtube.com/watch?v=sWJn5dydgQU

101

També comentarem quines característiques té aquest còmic, aplicant-hi el que sabem sobre els còmics i els seus mecanismes de funcionament

TEMA 13

■ Trobarem molts poemes en aquesta pàgina web:

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/Hi trobarem apartats com “Poesia i educació”, que ens permetran trobar poemes adaptats a les nostres necessitats.

A la vegada, també hi ha publicats poemes fets per alumnes dels diversos cicles de Primària, que poden inspirar els nostres alumnes.

■ Consultarem aquesta pàgina web sobre les frases fetes:

http://www.polseguera.com/dites.htm

Estan ordenades alfabèticament, i presenta la peculiaritat que tots els lectors de la pàgina hi poden enviar composicions.

D’aquesta manera, podem enviar-hi les frases que treballem a classe.

També podem comentar col·lectivament en quins casos utilitzaríem cadascuna d’aques-tes frases fetes.

■ Podem llegir aquesta explicació sobre les preposicions de la Universitat d’Alacant:

http://www.ua.es/spv/formacio/unitats_superior/unitat_17_superior.pdf

■ En primer lloc, hi ha una bona explicació del que són les preposicions i de com funcionen.

Tot seguit, es fa un repàs de les preposicions de la nostra llengua, classificant-les en fortes i febles.

■ Trobarem exercicis sobre els sons oclusius finals en aquesta pàgina web:

http://ebap.caib.es/www/capsa/capsa_c/o7.htm

Podem repassar les diverses paraules que s’hi presenten.

Ens serviran per a practicar més casos als quals s’aplica la norma que hem treballat en aquesta unitat.

■ Una bona pàgina de poesia en la nostra llengua és:

http://www.viulapoesia.com/

■ A més de poemes significatius de la tradició literària, també hi ha poemes per a infants i per a joves.

En traurem mostres que ens serviran d’exemple per a tot allò que vulguem demostrar en relació amb la poesia.

■ Escriuran totes les preposicions i conjuncions que recorden:PREPOSICIONS: ......................................................................

CONJUNCIONS: .......................................................................

■ Completaran el text següent amb els nexes que hi falten:

He portat els jocs .... taula .... m’han deixat, .... haig .... tornar-los demà.

.... li agraden .... la professora, jugarem .... presses .... els companys .... classe .... l’hora .... dinar.

■ Completaran les pa-raules següents escrivint b/g/g o p/t/c:ma.... tu.... ver....

llar.... cal.... fre....

càrre.... su.... àne....

■ Trobarem més poemes visuals en aquesta pàgina web:

http://www.terra.es/personal5/manelmarti/avantguardes/poemesvisual.htm

■ Ens servirà per a veure com funciona aquest tipus de poesia. A més, és una pàgina molt dinàmica, ja que molts poemes es mouen a la pantalla.

102

Igualment, podem intentar fer un poema visual seguint els models dels que tenim ací.

TEMA 14

■ Buscarem més informació sobre l’autor d’aquesta rondalla, Joaquim González i Caturla, consultant aquesta pàgina web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Gonz%C3%A0lez_CaturlaA partir de la informació que ens proporciona aquesta pàgina i d’altres que podem trobar, elaborarem un mural sobre aquest autor.

Es tracta d’una figura important de les lletres valencianes actuals.

■ Pot ser interessant consultar més refranys en aquesta pàgina web:

http://www.xeresa.org/refranys.htm

Hi ha una llista molt completa de refranys valencians: concretament, de la comarca de la Safor.

Els xiquets poden aprendre-se’n alguns de memòria, i després explicar-ne el significat als companys.

■ Podem passar a classe aquesta presentació digital:

http://iesazorin.cult.gva.es/files/oracions.ppt

■ És una bona exposició de tots els elements que hem de tenir presents a l’hora d’analitzar una oració.

A la vegada, repassarem qüestions que hem vist en unitats anteriors i que ara cal tenir presents en analitzar l’oració.

■ Trobarem una explicació molt clara de la grafia de les esses sordes i esses sonores en aquesta pàgina web:

http://ebap.caib.es/capsa/capsa_b/o10.htm

Tindrem en compte també les excepcions que es presenten: – casino, Cèsar, decisió, entusiasme, episodi, exclusiu, explosió, frase, gasos, medusa, musulmà, paisatge, països,

paràsit, Susanna, Tunísia.

■ Consultarem aquesta pàgina si volem trobar i llegir més contes:

http://www.unamardecontes.org/

■ Hi trobarem seccions com ara les següents: – Contes infantils.– Contes clàssics. – Contes tradicionals. – Faules de tot tipus, etc.

■ Els xiquets buscaran la paraula que correspon a aquestes definicions:– Calçat que portem als peus.– Vaixell que fa grans recorreguts.– Recipient en el qual podem portar cireres, etc.

■ Escriuran un subjecte el·líptic adequat, sense utilitzar pronoms personals:– Vam veure tota la pel·lícula. → .......................– Volen fent piruetes. → .......................

Va explicar un conte preciós. → .......................

■ Els demanarem que expliquen el significat dels refranys següents:– Qui paga mana.– Una flor no fa estiu.– Sempre plou sobre mullat.– Més val caure amb gràcia que ser graciós.

– Proposem la consulta d’aquesta pàgina web:

103

http://www.pangea.org/~carlesc/contes/porta.htm– Hi trobarem contes d’arreu del món. Els podem repartir entre els xiquets, de manera que cada grup en llegisca i se’n

prepare un.

Després, l’explicaran a la resta de la classe, emprant les tècniques que els hem exposat.

TEMA 15

■ Farem un passeig virtual per alguns dels teatres de la Comunitat Valenciana. Ens podem basar en aquesta pàgina:

http://teatres.gva.es/sala.php?laId=21Hi buscarem determinada informació. Per exemple: – Imatges del teatre. – Història de la sala. – Quines obres s’hi representen actual-ment.

– Una pàgina en la qual es resumeixen molt bé les diferents abreviatures que podem trobar en un diccionari és aquesta:

http://esadir.net/tipografia/abreviacions/llistaabreviacions

La podem treballar de la manera següent: presentarem als alumnes una sèrie de paraules, que siguen morfològicament variades.

Ens les hauran de classificar aplicant-hi les abreviatures que es presenten en aquesta pàgina, justificant en cada cas per què ho han fet.

■ Podem consultar aquesta pàgina web, que conté un document en format PDF:

http://cat.bloctum.com/santijoanot/files/2008/01/oracio-classes-complements-verb.pdf

■ Hi ha un bon resum sobre les classes d’oració i les seues característiques.

Ens fixarem especialment en el que ens diu sobre la classificació de les oracions en funció de l’actitud del parlant.

■ Trobarem exercicis d’homonímia en aquesta pàgina web:

http://usuarios.lycos.es/jginer/exercicis/segon/exer-p-72-2n-sol.pdf

Podem dictar les frases per a veure si els alumnes saben quan cal escriure:– Perquè i per què. – Sinó i si no. – També i tan bé, etc.

– Podem veure algunes activitats que es fan en tallers de teatre escolars. Per exemple:

http://www.youtube.com/watch?v=uAA6EtBswhw– A la vegada, nosaltres podem fer activitats de teatre similars.

Igualment, les podem penjar al YouTube o a alguna pàgina web que tinguem preparada amb aquesta finalitat.

■ Escriuran dues oracions enunciatives, dues d’interrogatives i dues d’exclamatives.

■ Els alumnes escriuran les paraules següents on corresponga:– Taula, pati, nosaltres, jugar, menjador, del, eixir, la, aquells, cartera.

s. m. art. v. pron. s. f.

■ Diran quines oracions són imperatives, desideratives o dubitatives:

– Xuta fort! – Espere que ploga.– Potser és cert. – Passa’m la pilota!– Tant de bo vinga prompte! – Potser arribarà demà.104

■ Trobarem més jocs de paraules com el que es proposa a l’activitat 3 de la pàgina 244 en aquesta pàgina web:

http://www.jouscout.com/paraules.htm

■ També hi ha altres recursos interessants, com ara els palíndroms, alguns dels quals podem llegir i comentar.

En aquest sentit, si ens ve de gust, podem demanar als alumnes que ecsriguen palíndroms i els expliquen.


TEMA 1

■ Consultarem més trucs de màgia com els que es presenten a les pàgines 4 i 5 i es treballen a les pàgines 6 i 7.

Podem consultar aquesta pàgina web:

http://usuarios.lycos.es/matemagnum/magia/raco_magia.htmPodem fer aquests trucs col·lectivament, preparant prèviament els estris que ne-cessitarem.

■ Passarem a classe aquesta presentació de Scribd:

http://www.scribd.com/doc/9430122/27-Tema-27-Semantica-i-lexicologia-Lexemes-i-morfemes-Procediments-per-a-la-formacio-de-paraules

Hi ha una explicació sobre el morfema i el lexema, que ens pot ser útil per aprofundir els continguts treballats en aquestes pàgines.


http://agora.escoladeltreball.org/Members/pchacon/cfgs-secretariat/c1-gestio-de-la-comunicacio/ud1-el-proces-de-la-comunicacio/el-proces-de-la-comunicacio/Proces%20de%20la%20comunicacio.pdf

■ Hi ha un bon resum del procés comunicatiu, amb els elements que es presenten a la pàgina 10.

■ Repassarem les normes d’accentuació consultant aquesta pàgina web:

http://cinquerossend.blogspot.com/2009/02/normes-daccentuacio-agudes-planes-i.html

També hi trobarem enllaços a altres pàgines web, que ens permetran continuar practicant l’accentuació.


http://www.arrakis.es/~an_nieva/publicitat.html

■ S’intitula “Els anuncis i la publicitat”. Hi ha moltes explicacions sobre els anuncis i el món de la publicitat.

Igualment, hi podem trobar mostres d’anun-cis, amb les quals practicarem les diverses qüestions.

■ Demanarem als alumnes que formen totes les paraules possibles unint els elements dels tres grups: Morfemes: in-, hiper-, sub-, des- Lexemes: -tens-, -toxic-, -proteg-, -ratll- Morfemes: -it, -ió, -ar, -at

■ Classificaran aquestes paraules segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles i diran en cada cas per què s’accentuen:fórmula vagó horòscop Òscar òrbitacatàleg francés màscara rècord presó

■ Els alumnes relacionaran les parelles d’expressions amb significat paregut:

– És un missatge anònim.

– Estar en boca de tots.

– No tenir ni destinatari ni autor.

– Tothom parla d’alguna cosa.

– Buscarem més enigmes a la pàgina web següent:

105

http://www.geocities.com/oscarjx/enigmes.htm– Els resoldrem aplicant-hi els mecanismes de predicció que hem treballat a la pàgina 16.

TEMA 2

■ Buscarem més refranys valencians. En trobarem per exemple a:

http://2001refranes.iespana.es/Els tenim ordenats alfabèticament. Podem distribuir els xiquets en grups i donar una lletra a cada grup.

Es prepararan alguns refranys i els exposaran davant dels seus companys.

■ Llegirem aquesta pàgina, en la qual es fa un resum d’algunes pel·lícules en valencià:

http://www.uv.es/spl/v/docs/activitats/comunicat%20premsa%20cinema%2007.pdf

En triarem alguna que ens agrade i la mirarem.

Després, en farem el resum de la manera com es proposa a la pàgina 24 del llibre.

■ Podem fer els exercicis sobre el substantiu i l’adjectiu que trobarem en aquesta pàgina de la Universitat de València:

http://www.upv.es/cav/recursos/exercicis/mitja/M%20A%20MS%20Unitat%206%20El%20substantiu%20i%20l'adjectiu.pdf

■ Els relacionarem amb les explicacions que hem fet sobre el substantiu i l’adjectiu.

Observarem en cada cas les relacions de concordança que s’estableixen dintre del sintagma.

■ Farem els exercicis sobre diftongs i hiats que trobarem en aquesta pàgina web:

ieslanucia.valencia.googlepages.com/Diftongsidgrafs.doc

Classificarem les paraules en les graelles que ens proporciona l’activitat.

Farem també una reflexió teòrica sobre els diftongs i els hiats.

■ Mirarem la pàgina web d’alguna població valenciana. Per exemple, aquesta d’Alcoi:

http://www.ajualcoi.org/wayto/portada/portada.asp?lengua=val

■ A partir de la informació que ens proporciona, elaborarem un fullet turístic com el de la pàgina 30.

■ Demanarem als alum-nes que completen la taula:

Masculí Plural Femení Plural

actrius

jutgessa

xics

cavall

■ Els alumnes completa-ran els grups següents amb els mots que vulguen:– El (substantiu) i la (substantiu) (adjectiu).– Les (substantiu) i el (substantiu) (adjectiu).

■ Accentuaran les parau-les si toca i les classificaran segons porten diftong o hiat:

riu pauta pais museu grua

cua mania canteu lleo roina

■ Trobarem més cançons populars en aquesta pàgina web:

http://www.kumbaworld.com/?q=node/9&idautor=5

■ Les podem treballar de la mateixa manera que a l’activitat 2 de la pàgina 32.

106

TEMA 3

■ Mirarem imatges de La Panderola en aquesta pàgina web: http://ferrocarriles.iespana.es/la_panderola.htm

Relacionarem les imatges amb el poema que tenim a la pàgina 39.

Intentarem descobrir quins aspectes de la locomotora es descriuen en cada cas.

■ Buscarem més quadres de Joaquim Sorolla. Per exemple, a la pàgina del seu museu:

http://museosorolla.mcu.es/

Després, els descriurem tal com es fa a l’activitat 11 de la pàgina 40.

En cada cas, explicarem què veiem i què sentim.

Observarem que la descripció també es pot relacionar, per tant, amb les nostres sensacions.

■ Consultarem les explicacions sobre els possessius d’aquesta pàgina de la Generalitat Valenciana:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Morfologia/Possessius/possessius.html

■ Llegirem entre tots les diverses frases que es posen com a exemple, i ens assegurarem que s’entenen els usos dels determinants i els pronoms.

■ Consultarem aquesta pàgina web sobre l’accent diacrític:

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/diacritic.pdf/

Comentarem les paraules que es posen d’exemple. N’hi ha més que a la pàgina 45.

Intentarem fer frases amb aquests mots. Cada xiquet en pot preparar una.

■ Llegirem més poemes de Joana Raspall. En trobarem a:

http://biblioblo.blogspot.com/2007/05/la-nit-la-nit-no-mespanta-que-s-com.html

■ També hi trobarem una biografia de l’autora, que ens permetrà conéixer-la més bé.

■ Els alumnes separaran els morfemes i els lexemes d’aquestes paraules:

desxifrat impresentable precuinat submaríextrafí immenjable besàvia hipertensa

■ Completaran les frases amb la paraula corresponent: Cal combatre la fam del ............ (món/mon)

Els dijous, ............ fruita al mercat. (vénen/venen)

Encara no ............ com va passar allò. (sé/se)

El iaio explicava un conte al seu ............ (nét/net)

He comprat ............ i café ............ (té/te, mòlt/molt)

■ Identificaran i classificaran els determinants i els possessius d’aquest text:

Els meus joguets també són teus, però aquell del fons és d’un amic meu. Aquesta pilota també és la nostra però eixa és d’aquell xiquet.

■ Llegirem aquesta pàgina web:

http://www.diba.es/chilias/tallers/jocstrenca.asp

■ Hi trobarem un trencaclosques virtual, que podrem fer a l’aula.

Igualment, farem altres jocs i activitats que es proposen a la mateixa pàgina.

TEMA 4

■ Consultarem la pàgina de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. És aquesta:

http://www.cma.gva.es/107

Mirarem quins projectes s’estan duent a terme en aquell moment per tal de protegir el medi ambient.

Debatrem a classe la necessitat de dur a terme aquestes accions si volem tenir cura de la natura.

■ Farem els exercicis de derivació i composició que trobarem en aquesta pàgina:

http://2nbatxlamelva0809.blogspot.com/2008/11/la-derivaci-i-la-composici.html

Ens assegurarem que els alumnes entenen bé els mecanismes a què cal recórrer per a formar paraules.

A la vegada, veuran les possibilitats d’aquesta mecanismes a l’hora d’enriquir el lèxic.



■ Hi trobarem una bona explicació dels numerals i els indefinits, que es presenten també a la pàgina 58.

Igualment, podem repassar altres qüestions gramaticals que hem treballat en aquest curs.

■ Podem consultar la llista de mots amb ela geminada que trobarem a:

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/elageminada.pdf/

Observarem que també hi ha paraules amb tll i tl.

Intentarem fer frases amb aquestes paraules, per tal de posar-les en acció.

■ Tenim una bona explicació dels gèneres literaris en aquesta pàgina web:

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/elageminada.pdf

■ La podem fer servir per completar l’explicació de la pàgina 63 sobre aquesta mateixa qüestió.

■ Uniran els elements de cada columna per formar paraules compostes:netejar vidre obrir equipatgeobrir llanda portar carta

■ Dictarem les frases següents i faran una graella per classificar-hi els numerals i els indefinits que hi troben en pronoms i determinants:– El primer de la fila tenia cinc cromos.– Molts xiquets amagaven alguna cosa a les mans.– Algú va dibuixar tres cercles a terra.– Diversos vaixells no portaven bandera; altres, només en duien una.

■ Els dictarem aquestes frases amb mots que porten l·l:– Vam mirar la pel·lícula tranquil·lament.

– Va demanar un mil·ligram d’aigua destil·lada.– Li fa il·lusió col·laborar en les tasques del col·legi.

– Consultarem aquesta pàgina web:

http://pelsnens.blogspot.com/2007_11_01_archive.html– Farem algunes de les activitats que s’hi plantegen.

Entre elles, n’hi ha una de buscar diferències entre dos dibuixos, en la línia de l’activitat 2 de la pàgina 64.

TEMA 5

■ Buscarem l’estructura externa i la interna en més poemes. En podem trobar, per exemple, a:

http://bibliopoemes.blogspot.com/

Hi aplicarem els conceptes que trobarem a la pàgina 71.

Aquesta identificació de l’estructura també es pot fer sobre un text en prosa. Per exemple, una notícia de diari.

■ Podem buscar una altra explicació sobre la polisèmia i l’homonímia. La trobarem a:

http://ebap.caib.es/www/capsa/capsa_c/mu.htm

108

També repassarem altres conceptes, com ara els de sinonímia i antonímia.

Aquests conceptes ja els hem vistos en altres cursos o en altres moments d’aquest curs.

■ Podem consultar aquesta pàgina de la Universitat d’Alacant:


Se’ns hi expliquen els interrogatius i els exclamatius.

Convertirem en exercicis algunes de les frases que hi apareixen.

■ Consultarem aquesta pàgina de la Generalitat Valenciana sobre els interrogatius:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Morfologia/Interrogatius/interrogatius.html

■ Mirarem els diversos tipus d’interrogatius que hi ha en valencià.

Per a cada cas, repassarem la funció que fa, les varietats morfològiques que ofereix i les frases que es posen com a exemple.

■ Una bona explicació sobre la narració la trobarem en aquesta pàgina de la Universitat Jaume I:


Podem tenir en compte les diverses indicacions que dóna per a preparar una narració que tinga sentit.

■ Escriuran dos significats diferents per a cada paraula polisèmica:pot fulla veu mina cappaper arc xarxa accent dents

■ Classificaran els interrogatius i els exclamatius que troben en aquestes frases en pronoms i determinants: Qui sap quantes monedes hi ha a la bossa? Quina sorpresa que vaig tenir quan vaig veure quants diners hi havia! Quants vaixells i que grans que són! De quin color és el llapis? Quant t’ha costat?

■ Completaran les frases amb les paraules que corresponga: ........... calor que fa hui! QUI ........... és l’autor del llibre? QUÈ ........... vols per sopar? QUANT ........... hem de pagar! QUINA

■ Recordarem la història de Frankenstein llegint aquest article de la revista valenciana Mètode:

http://www.uv.es/metode/numero34/23_34.html

■ Podem buscar a Internet imatges d’a-questa estranya criatura.

En farem un dossier, veient quins trets presenta i com les imatges es relacionen amb el text literari.

TEMA 6

■ Buscarem més informació sobre Gianni Rodari, l’autor del text de la lectura. En trobarem per exemple a:

http://usuarios.lycos.es/matemagnum/poesia/poesia13.htmLa pàgina recull una sèrie de poemes que podem relacionar amb el text en prosa de les pàgines 86 i 87.

■ Consultarem el diccionari valencià de sinònims, que trobarem en aquesta pàgina web:

http://www.racv.es/diccionari/sinonimos.html

Podem plantejar una sèrie de paraules i demanar als alumnes que busquen els sinònims corresponents a cadascuna.

■ Sobre els pronoms relatius, disposem de la pàgina web següent:

http://miquels86.blogspot.com/2008/12/pronoms-relatius.html

■ Hi trobarem una bona explicació d’a-quests pronoms.

109

També hi ha tota una sèrie d’exercicis, que podem fer per consolidar els nostres coneixements.

■ Consultarem aquesta pàgina web per repassar les regles d’accentuació:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Accentuacio/accentuaci_.html

Ens servirà per repassar algunes qüestions conflictives, com ara els accents diacrítics, dels quals hi ha una bona llista.


http://www.totcontes.com/

Hi trobarem molts contes de diverses procedències.

■ Els podem utilitzar per a exemplificar els diversos continguts que es presenten en la pàgina 96.

■ Explicaran quina regla d’accentuació s’aplica en les paraules compostes i en els adverbis d’aquestes frases:– Es va tapar hàbilment amb el cobrellit.– Va apagar el rentaplats veloçment.

■ Uniran les paraules antònimes de cada columna i ratllaran les sinònimes:cridar reduirelogiar oblidarampliar criticarrecordar eliminarsuprimir xiuxiuejar

■ Escriuran les frases substituint els pronoms per aquestes paraules:

Ells arriben demà al matí. El van veure a la plaça.

Ella el va escriure. Li donarem una sorpresa

■ Trobarem més poemes visuals en aquesta pàgina web:

http://www.terra.es/personal5/manelmarti/avantguardes/poemesvisual.htm

■ Els podem analitzar col·lectivament. Mirarem en cada cas com els podem interpretar i què ens suggereixen els textos.

TEMA 7

■ Llegirem més llegendes valencianes. En trobarem per exemple a:

http://picam.info/tag/llegendes-valencianes/Podem demanar als xiquets que se les preparen i les expliquen davant dels companys.

En recitar-les, procuraran fer-ho de manera expressiva i en relació amb els continguts del text.

■ Consultarem aquesta pàgina web sobre neologismes:

http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/AltresDocuments/Neologisme.pdf

Els explicarem a classe i veurem en cada cas per què s’han creat.

També intentarem explicar com és l’aparell o la realitat als quals fa referència el neologisme.


http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdf

Hi ha explicacions sobre els verbs defectius i sobre altres fenòmens verbals que cal conéixer per conjugar bé el verb.

■ Trobarem una bona explicació dels pronoms febles en contacte amb el verb en aquesta pàgina web:

http://ebap.caib.es/www/capsa/capsa_b/mo9.htm

Practicarem totes les normes que ens presenta posant exemples de cadascuna de les possibilitats expressives.

110

Jaume els teus pares el llibre Lluïsa a Joan

http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdf

■ Buscarem i llegirem més llegendes. En trobarem per exemple a:

http://es.geocities.com/mitologics/

■ Les treballarem de manera similar a com es proposa a la pàgina 113.

Igualment, podem explicar oralment llegendes del lloc on vivim. Si els xiquets són de llocs diferents, aquesta experiència resultarà enriquidora.

■ Anotaran els accidents gramaticals de les formes verbals següents:

escrius cantaren bevien

Persona

Nombre

Temps

Mode

■ Classificaran aquestes paraules segons siguen arcaismes o neologismes:sagal web senalla mòdemclicar hom càtering sarró

■ Escriuran correctament aquestes paraules, amb apòstrof o guionet:llença + ls preneu + la busca + m

dóna + ns parla + li calça + t

■ Podem fer més exercicis com el de l’acti-vitat 1 de la pàgina 114. Es tracta de descobrir el dibuix amagat que es pot detectar unint una sèrie de punts:

http://es.geocities.com/jjover2001/numero.htm

■ Farem igualment les altres activitats lúdiques que es proposen en aquesta pàgina.

TEMA 8

■ Llegirem aquesta explicació sobre el narrador i les seues característiques:

http://perso.wanadoo.es/calaixdellengua/narrador.htm/Veurem que diu aproximadament el mateix que la pàgina 121 del llibre de text.

Després, sobre una narració concreta, descobriem els elements característics del narrador.

■ Llegirem més poemes en valencià. En trobarem, per exemple, a:

http://www.geocities.com/Athens/Forum/7302/poemes.htm

Els treballarem aplicant-hi les tècniques que coneixem per la pàgina 122 sobre la recitació de poemes.

Podem organitzar igualment un concurs per a veure qui recita més bé aquests poemes.


http://tornemhi.blogspot.com/2009/02/el-viccionari-i-els-verbs-irregulars.html

Hi trobarem explicacions sobre els verbs irregulars, com també referències a altres pàgines en què també apareixen aquests verbs.

Hi podem fer una ullada per treballar totes aquestes qüestions.

■ Farem el dictat sobre la h i la h intercalada que trobarem en aquesta pàgina web:

http://www.uv.es/spl/v/aprendre/dictats/dictats_elemental.html

Igualment, aquests dictats ens serviran per repassar moltes qüestions ortogràfiques que hem anat veient al llarg del curs.

■ Buscarem més poemes en la nostra llen-gua. En trobarem, per exemple, a:

111

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/

■ Els alumnes es poden aprendre de memòria algun poema que els agrade.

Després, l’analitzarem seguint les pautes que es presenten en la pàgina 128.

Ens fixarem especialment en l’aspecte formal i en les figures retòriques.

■ Relacionaran cada estrangerisme amb el seu equivalent valencià:pin afició hall contrasenyarebedor souvenir record insígniaxou password hobby espectacle

■ Analitzaran atentament aquestes formes i diran si tenen cap irregularitat, i si en tenen si es troba en el lexema i/o en el morfema:

jagueres devies cosimdoldre creguérem eradiguérem batré solc

■ Completaran aquestes paraules, que porten h intercalada:

in.........lar pro.........bir e.........aurir

ad.........siu ve.........cle en.........rabona

me.........ir co.........ort des.........bitat

■ Treballarem més endevinalles en aquesta pàgina web:


Les resoldrem aplicant-hi els mateixos criteris que a l’activitat 2 de la pàgina 130.

TEMA 9

■ Podem consultar aquesta pàgina, en la qual trobarem invents que han estat importants al llarg de la història:

http://www.geocities.com/qubipedia/invents.html

Elaborarem una fitxa amb les característiques de cada invent.

A la vegada, en buscarem més i els treballarem de la mateixa manera.

■ Trobarem més eufemismes en aquesta pàgina web:

http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=715958

Podem classificar-los en funció de la realitat a què facen referència.

Veurem que els eufemismes sempre es relacionen amb determinades realitats. En podem fer una llista.

■ Sobre els adverbis podem consultar la pàgina web següent:


■ Classificarem els diversos adverbis que hi apareixen en diferents categories.

Per exemple: lloc, temps, manera, quantitat, etc. A la vegada, en buscarem més.

■ Consultarem aquesta pàgina web per trobar informació sobre les interjeccions:

http://cursa.ihmc.us/rid=1228139137826_1017071525_9747/Interjeccions.cmap

Les practicaren sobre frases concretes que plantejarem als alumnes.

Hauran de dir quina interjecció utilitzariem en cada cas i quin matís expressiu dóna a la frase.

■ Podem llegir algunes poesies per tal de reconéixer les característiques del gènere líric. En trobarem a:

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/

112

■ Els alumnes es poden aprendre de memòria algun poema que els faça gràcia.

A la vegada, aplicarem a aquestes composicions la teoria que s’exposa a la pàgina 145.

■ Subratllaran els adverbis de color blau, les preposicions de color roig i les interjeccions de color verd:– Demà anirem d’excursió. Fantàstic!– Ostres! Paula i Eduard aniran hui al parc.– Ah! Digues al teu germà que vinga ràpidament.

■ Identificaran els eufemismes de cada frase i els substituiran per les paraules tabú corresponents:– L’home de color era de la tercera edat.– Va ingressar en el penitenciari per apropiació indeguda.– El conflicte armat va produir molts danys col·laterals.

■ Dictarem aquestes frases als alumnes: Joan ha vingut a portar-te el seu regal. A veure si t’agrada. Li ha costat molt trobar-lo. L’ha aconseguit després d’haver recorregut totes les botigues del barri. La dependenta li ha dit que això sí que era un regal de gust.

■ Ens informarem sobre el tipus de deixalla que podem dipositar en cada contenidor. Ens ho explica bé la pàgina web següent:

http://manel.balearweb.net/post/3068

■ Aplicarem aquestes informacions a la nostra vida quotidiana.

D’aquesta manera, esdevindrem ciutadans més cívics i més respectuosos amb el medi ambient.

TEMA 10

■ Llegirem algun fragment de narració. En trobarem, per exemple, en aquesta pàgina web:

http://www.andreusotorra.com/vinyetaliteraria/index.html

En seleccionarem un fragment que ens interesse.

En aquest fragment de narració, hi detectarem quins són els personatges principals i els secundaris.

■ Podem veure aquest petit vídeo penjat a YouTube:

http://www.youtube.com/watch?v=rk9GkmgX2_c

Parla de les paraules polisèmiques, a les quals es fa referència a la pàgina 155.

Podem buscar més paraules polisèmiques a partir de la informació que ens proporciona aquesta font.


www.sunion.net/professors/pamargant/oracions.pps

■ Hi trobarem una presentació en PowerPoint sobre els diversos tipus d’oració.

La utilitzarem per a consolidar els coneixements de la pàgina 156 sobre les oracions.

■ Trobarem exercicis sobre les grafies b i v en aquesta pàgina web:

http://www.vedoque.com/juegos/cat/ortonau-bv.swf

És una pàgina del col·legi públic Botànic Calduch, de Vila-real.

Podem muntar una pàgina similar a aquesta en el nostre centre.

■ Consultarem la pàgina web d’algun teatre de la Comunitat Valenciana. Els trobarem a la pàgina web següent:

http://teatres.gva.es/

■ Mirarem quina programació hi ha i la comentarem a classe.

Després, la relacionarem amb el que sabem sobre el text teatral i l’escenificació de les obres.

■ Subratllaran de color roig el subjecte i de color blau el predicat:– La senyora va pujar a l’autobús.

113

– Després de dinar hi anirem nosaltres.– La taula era plena de papers.

■ Dictarem aquestes paraules, i els xiquets les escriuran en el quadern tenint compte de si van amb b o amb v:jugava blavós flexibilitat bicampióeben evocar advertència cabíem

■ Els alumnes classificaran les paraules destacades segons el motiu pel qual han canviat de significat al llarg del temps:– Vaig comprar unes serres amb dents.– Es va trencar el far del cotxe.– El porter de l’equip canvia la roda amb el gat.

■ Trobarem més enigmes a la pàgina web següent:

http://www.geocities.com/oscarjx/enigmes.htm

■ Podem fer aquest exercici col·lectiva-ment, de manera que uns ens ajudarem als altres en la resolució de les qüestions.

TEMA 11

■ Llegirem una petita explicació sobre els estils directe i indirecte a la pàgina web següent:

http://giner.bloc.cat/gallery/178/178-98302.pdf

Comentarem a classe quina diferència hi ha entre l’estil directe i l’indirecte.

A la vegada, buscarem exemples en què es veja clara aquesta distinció, i els comentarem.

■ Podem fer exercicis de famílies lèxiques a partir de la informació que es conté en aquesta pàgina web:

http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/lexic.htm

A la vegada, a la pàgina hi ha informació sobre moltes altres qüestions de lèxic, que podem comentar col·lectivament per tal de repassar el que hem anat estudiant.

■ Podem repassar l’estructura del subjecte i del grup nominal a partir d’aquesta presentació:

http://www.scribd.com/doc/9110965/18-Tema-18-El-sintagma-nominal-Estructura-i-funcions-Morfologia-del-substantiu-i-de-ladjectiu

■ Ens servirà per veure en un altre format les mateixes explicacions que hi ha a la pàgina 174.

A la vegada, podem comentar els diversos exemples que es proporcionen.

■ Repassarem les grafies g/tg, j/tj consultant aquesta pàgina web de la Generalitat Valenciana:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Lletres/grafies_j__g_i_tj__tg.html

Podem anar mirant les diverses paraules que es proporcionen i assegurar-nos que entenem el significat de totes.

■ Mirarem les exposicions que fan els xiquets en aquesta pàgina web:

http://elplatvolador.blogspot.com/2009/05/hem-treballat-el-text-expositiu.html/

■ Les prendrem com a model per fer les nostres pròpies exposicions.

Triarem temes i els presentarem a la resta de la classe, respectant les característiques del text expositiu.

■ Subratllaran l’única paraula de cada llista que pertany a la família lèxica:

Ull -> ullal, mullar, reüll, escull.Peu -> peça, preu, peüc, pedra.Mar -> Maria, mariner, remar, cama.

■ Els direm que analitzen l’estructura gramatical dels grups nominals següents:– La carpeta de color blau.

114

Per ampliació Per semblançaPer evolució

– Les dues finestres grans.

– La corbata roja del teu pare.

■ Els alumnes completaran els verbs següents escrivint j o g:

…aume alleu…erir an…ina sor…ir …oc

re…ir encon…ir a…itar …esús …ep

…estió exa…erà en…ega …estió ro…a

■ Podem mirar els dibuixos que es publiquen en aquest bloc:

http://generadordecomentarisobvis.blogspot.com/2008/09/error-no-vol-dir-diferncia.html

■ Hi trobarem les huit diferències, de manera similar a com es fa a l’activitat 1 de la pàgina 180.

TEMA 12

■ Mirarem aquest treball que han fet xiquets de 5é i 6é de Primària sobre les abelles:

http://members.fortunecity.es/marinada/99_00/abelles/abelles2.html

Ens hi inspirarem per tal de fer nosaltres també treballs similars.

En tot cas, hi haurà de quedar recollida la informació que es presenta a les pàgines 184 i 185 del llibre.

■ Mirarem aquesta pàgina publicada per la Generalitat Valenciana:

http://www.edu.gva.es/per/docs/oposiciones/INSTRUCCIONS_PAPEL_VAL.pdf

S’hi recullen les instruccions per omplir un formulari en suport paper.

Les tindrem en compte per veure com es formulen unes instruccions i quin tipus de frases hi predomina.

■ Mirarem aquesta presentació sobre el predicat i el grup verbal:

http://www.scribd.com/doc/9692648/El-Sintagma-Verbal

■ La comentarem a classe amb la finalitat de completar les explicacions de la pàgina 190.

Analitzarem els exemples de frases que es proposen. Els comentarem.

■ Mirarem aquesta pàgina web:

http://marinaserragesti.googlepages.com/SILLABESDIGRAFS.odt

Comentarem els usos de la ll, distingint-los en tot cas de la i.També ens assegurarem que no es facen errors de pronúncia entre aquests dos sons.

■ Buscarem informació sobre Marc Gra-nell, l’autor del poema de la pàgina 194:

www.geocities.com/nopotsermentida1/Fiol.doc/

■ També llegirem els poemes que es presenten d’aquest autor.

Els emprarem per exemplificar el tema de la descripció de processos.

■ Els alumnes escriuran dues paraules que complisquen els requisits següents:

Comencen amb -ll Acaben amb -ll

■ Classificaran les paraules en tres camps semàntics i posaran un nom a cadascun:martell jersei cabanya rasclet palaxalet mitjó alicates guants cova

115

■ Subratllaran els predicats i escriuran els subjectes el·líptics entre parèntesi:

Cada any estiuegem junts. L’hotel semblava un castell medieval.

■ Consultarem aquesta pàgina web en relació amb els camps semàntics:

http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/semantica.htm

■ Farem els diversos exercicis que s’hi proposen. Alguns serviran de repàs de qüestions que ja hem treballat.

TEMA 13

■ Buscarem més informació sobre la vida i l’obra de Mahatma Gandhi. En trobarem, per exemple, a:

http://cjib.balearweb.net/post/9769/

Elaborarem un pòster amb la informació que trobarem en aquesta pàgina.

■ També podem buscar informació sobre grans pacifistes de totes les èpoques.

■ Trobarem més frases fetes i locucions en aquesta pàgina web:

http://www.upv.es/cav/recursos/claus/mitja/M%20C%20L%20Unitat%2019%20Locucions,%20frases%20fetes%20i%20refranys.pdf

Intentarem comentar el significat de cadascuna.

Mirarem d’incorporar-ne alguna a la nostra parla habitual, amb la finalitat d’enriquir-la.

■ Podem buscar informació sobre el complement directe en aquesta pàgina web:

http://sites.google.com/site/profejordi/complementdirecte

■ Hi trobarem més informació sobre el complement directe i altres complements.

Construirem frases aplicant aquesta teoria que hem aprés.

■ Consultarem aquesta pàgina web sobre la grafia de la x:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Lletres/grafia_x.html

Podem organitzar un dictat amb les paraules que se citen en aquesta pàgina.

També ens assegurarem que es coneguen bé els significats de totes.

■ Buscarem informació sobre la vida de Ludwig van Beethoven. En trobarem a la pà-gina web següent:

http://tonycornella.tripod.com/compositors/BEETHOVEN.html/

■ Ens servirà per completar l’activitat 35 de la pàgina 211.

Així mateix, podem escoltar un fragment de la seua obra, que ens ajudarà a entendre-la més bé.

■ Completaran les locu-cions amb les paraules següents: lent, fort, fred, astut.– És ..................... com un roure.– És més ..................... que el gel.– És tan ..................... com una rabosa.– És més ..................... que el cavall del dolent.

■ Completaran les paraules següents amb les lletres s, x o cc:e….plèndid infe….iós e….trany tra….ióe….premedora e….pígol a….ionar e….plicar

■ Subratllaran els complements d'aquestes oracions, diran si són CD, CD o CC i substituiran els que puguen per pronoms– Lluís va lliurar les flors a la seua germana.– Els llibres van caure desordenats a terra.– Demà compraré el menjar al mercat.

116

– Escriuré ara una nota al director de l’escola.

■ Mirarem les imatges d’alguna pàgina web. Per exemple, les que trobarem ací sobre els boscos:

http://revista.consumer.es/web/ca/20000501/medioambiente/48749.php– Els xiquets hauran de retenir tots els detalls d’aquestes imatges i, després, intentar reconstruir-los, tal com es

proposa a l’activitat 2 de la pàgina 212.

TEMA 14

■ Buscarem més informació sobre el Co-losseu de Roma, que és el monument que es reprodueix a l’activitat 2 de la pàgina 218. En trobarem per exemple a:

http://miquetetes.blogspot.com/2009/05/el-meu-viatge-roma.html/

Els xiquets poden resumir bé la informació que es proporciona en aquesta pàgina sobre el monument.

També cercaran fotografies per elaborar-ne una presentació en PowerPoint.

■ Poden usar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, que trobaran a:

http://www.avl.gva.es/lletres.asp

Els serà útil sobretot a l’hora de resoldre els exercicis de gènere, nombre i pronunciació.

■ Tal com es diu al llibre, moltes vegades els diccionaris no són sobre suport paper, sinó sobre CD-ROM o en format digital.

■ Mirarem aquesta pàgina web per tal de saber més coses sobre les oracions copu-latives:

http://internautesdequarts.blogspot.com/2008/11/repassem-la-sintaxi-de-loraci-simple.html

■ Aplicarem a les frases que s’hi proposen la teoria de la pàgina 222.

A la vegada, mirarem la diferència que hi hauria entre aquestes oracions copulatives i les predicatives.

■ Trobarem una definició de mots homò-nims i de la seua distinció amb mots ho-mòfons en aquesta pàgina web:

http://www.rodamots.com/mot_grup.asp?nm=1616-1620

Comentarem els casos més coneguts de mots homònims.

Insistirem que cal dominar-los bé, perquè de vegades generen dubtes ortogràfics.

■ Mirarem les exposicions que fan els xiquets en aquesta pàgina web:

http://elplatvolador.blogspot.com/2009/05/hem-treballat-el-text-expositiu.html/

■ Les prendrem com a model per fer les nostres pròpies exposicions.

Triarem temes i els presentarem a la resta de la classe, respectant les característiques del text expositiu.

■ Completaran el quadre següent anotant les paraules que hi falten:

Masculí home cavall

Femení nora ovella

■ Classificaran les ora-cions segons que siguen copulatives o predicatives:

– El meu cosí és el guanyador.– La Marina abraçà el xic.– El gos tancà la tanca. – Ahir anàrem a visitar-lo.– El dia es despertà clar. – La nit era serena.

■ Completaran les ora-cions escrivint la paraula que corresponga:alhora/a l’hora apart/a part apunt/a punt enlloc/en lloc

…… de dinar, ens trobarem tots davant la plaça. L’actor va fer un …… fantàstic i el van aplaudir.– Esteu tots …… per marxar, xics?

117

– No parava de molestar, …… de treballar.

– Buscarem més siluetes, que treballarem de manera similar a com es fa a l’activitat 1 de la pàgina 228.

■ En trobarem unes quantes més a:

http://bibliocolors.blogspot.com/2008/05/siluetes-de-personatges-del-cmic-qui-s.html– Com que aquesta adreça correspon a una pàgina de bloc, també hi podem deixar el nostre comentari una vegada

l’haguem treballada.

TEMA 15

■ Consultarem algun diari en valencià en format electrònic. Per exemple:

http://www.pagina26.com/

Aplicarem a aquesta pàgina les explicacions que tenim a la pàgina 235 del llibre.

Particularment, buscarem diverses mostres d’ús del llenguatge en el diari, segons la secció.

■ Llegirem alguna enquesta que s’haja publicat. Per exemple:

http://www.cti.uib.es/aulesdinformatica/Indicadors/

Mirarem com s’han fet aquestes enquestes, és a dir, a qui s’ha preguntat, què se’ls ha preguntat, quan i per què es va fer la prospecció, etc.


http://intercentres.cult.gva.es/ieselclot/html/departaments/valencia/llengua/llengua.htm

■ Hi ha tot d’explicacions sobre l’anàlisi morfològica i la sintàctica.

Les podem tenir presents a l’hora de fer les diverses anàlisis que es presenten a les activitats de les pàgines 239 i 240.

■ Tenim una llista de les consonants geminades en valencià en aquesta pàgina web:

http://www.visca.com/dr/exemples/

Hi ha també una llista d’ocurrències, és a dir, del nombre de vegades que ixen aquestes consonants.

Això ens pot ajudar a fer-nos una idea de la seua importància.

■ Podem trobar més notícies periodístiques en alguna pàgina web com ara:

http://www.vilaweb.com

■ Comentarem les notícies del dia i distingirem entre gèneres informatius i gèneres d’opinió.

Repassarem les característiques de la pàgina 242 i veurem com es compleixen en cada cas.

■ Els alumnes analitzaran morfològicament les paraules de les oracions següents: La meua cartera és plena de llibres. Maria va arribar prompte a sa casa. Vam acompanyar el meu oncle a l’estació.

■ Analitzaran sintàcticament les oracions següents: Jaume em va portar un record de París. L’alcalde va lliurar el trofeu al guanyador. Van desar la maleta al portaequipatges.

■ Escriuran les paraules següents per ordre alfabètic:

butxaca barret bombeta bondat

bombo bomba bombona brioix

bústia bafarada binocle bomber

■ Podem trobar més sopes de lletres com la de la pàgina 244 a la pàgina web següent:

118

http://www.diba.es/chilias/tallers/jocssopa.asp

■ Les farem a classe col·lectivament, en grups de quatre o cinc alumnes, perquè col-laboren entre ells.

119

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en què mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten en la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandarditzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

120

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l'article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'escolarització d'aquest alumnat en l'etapa d'Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l'article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

121

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització en l'etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

122

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

– Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

– Fer participar a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

– Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

– Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

– Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

– Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

– Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

– Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

– Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

– Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

– Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

– Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

– Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust por compartir aquestes creacions individuals.

– Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

– Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

– Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

– Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar información pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

– Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. L'estímul d'hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin

123

esquema general seguirem perquè el projecte no s'estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d'una idea de foment de la lectura

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s'ha d'oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d'informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s'ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l'alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d'elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d'idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s'acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l'obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l'obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d'actuar el mediador

En un bon pla d'invitació a la lectura tot l'equip docent ha d'assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d'informació al voltant de novetats editorials d'interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l'esperit crític entre els alumnes.

Entendre l'acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l'exercir de mediador. Una forma de preveure'ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d'esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d'oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d'associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l'estudi de continguts.

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se'n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

124

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d'intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l'anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l'estat de les biblioteques d'aula i del centre.

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l'organizació de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d'aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l'alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l'Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l'escrit. Conscients d'això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el primer cicle de Primària és molt important l'acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d'aquests textos, començarem a treballar l'elaboració d'inferències a partir d'imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el primer cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d'aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l'Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l'envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d'un text on la tipografia s'acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l'harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l'ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats d'aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l'amor, la llibertat, la solidaritat, l'amistat, la naturalesa, el

125

misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l'esquema o l'escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l'eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperables al nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l'enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d'ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d'aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l'aula possibiliten la participació de tots, l'acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l'autonomia personal en el marc d'unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l'emissor i els alumnes, en files d'una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organizació més activa ajuntant els pupitres en grups d'entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l'opció d'abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D'aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l'aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partíceps de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l'elaboració d'eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d'octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l'escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d'aula que faciliten l'accés dels xiquets a un variat repertori d'obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre's de llibres d'atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d'acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l'home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els

126

vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l'ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l'autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l'ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l'“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d'històries a partir d'un binomi fantàstic o de l'error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l'experiència docent de l'enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d'estendre's fora de les quatre parets de l'aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l'aula d'informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organizació, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revisters, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d'ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilizació, aspirarem a integrar-la en l'ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d'informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d'accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L'ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s'associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L'aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l'ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilizació de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d'ortografia s'han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d'altres centres, etc.

L'ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d'escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l'apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l'àmbit escolar. La manera més directa d'implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d'actuació. A sota llistem una sèrie d'idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per disfrutar junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

127

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l'ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d'una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l'elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d'ajuda en l'educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d'explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del primer cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d'hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l'afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d'aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l'audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l'acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d'una recepta de cuina mentre s'elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d'una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d'un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l'educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s'explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s'ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s'inicia en etapes anteriors. En efecte, a l'Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l'interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l'expressió orals. Però, amb el temps, l'alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s'acosta al codi escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l'Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

128

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d'ortografia.

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

Usar la biblioteca per a la cerca d'informació en els processos d'aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d'extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d'actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d'aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partíceps a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

129

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

130

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalizació de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d'edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l'ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d'aquest segon objectiu, seria interessant l'alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l'entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Primer Cicle de l'Educació Primària haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

131

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relación amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

132

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

133

1 · Web viewExpressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de...

Documents

Transcript of 1 · Web viewExpressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de...