10. Condicions acústiques, lumíniques i electro- magnètiques · 2003-10-10 · CONDICIONS...

10. Condicions acústiques, lumíniques i electro-magnètiques Objectius específics. Implementació en el planejament

CONDICIONS ACÚSTIQUES, LUMÍNIQUES I ELECTROMAGNÈTIQUES

10.1 Objectius del planejament Objectius generals

1. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica Objectius específics

1. Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. 2. Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne

els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

3. Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport

d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge.

10.2 Indicadors bàsics Entre els possibles indicadors de la idoneïtat del nou planejament, poden considerar-se els se-güents:

1. Objectiu 1. Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB noc-turns. També es pot aplicar l’indicador de nivell matí-vespre-nit (Directiva 2002/ 49/CE, de 25 de juny de 2002, sobre l'avaluació i la gestió del soroll ambiental, i Annex 12 de la Llei 16/2002)

2. Objectiu 2. % de l’enllumenat públic adaptat a les condicions de la Llei 6/2001

3. Objectiu 3. En primer lloc, cal considerar l’existència de pla especial i/o ordenança munici-

pal específics per a les instal·lacions de radiocomunicació, abans del planejament o com a conseqüència d’aquest. Un altre indicador de referència pot ser el % d’instal·lacions ade-quades al pla especial i/o a la ordenança municipal específics anterior al planejament i l’estimat com a conseqüència de l’aplicació de les seves determinacions.

La protecció de l’ambient atmosfèric, implica la de la qualitat de l’aire front a les substàncies contaminants (vegeuel capítol anterior). Aquesta qüestió té una especial transcendència per la seva incidència sobre els processosglobals de la biosfera i per la seva incidència sobre els sistemes naturals i la salut humana (canvi climàtic, capad’ozó, pluges àcides,...). Tanmateix, existeixen altres formes de pertorbació de l’ambient atmosfèric que també poden afectar els éssersvius i el paisatge, la legislació sobre les quals ha estat escassa fins a temps molt recents. Es tracta de les pertor-bacions d’origen acústic, lumínic i electromagnètic. El planejament pot incidir molt directament en la prevenció i reducció de totes elles. Fins i tot ,en algun cas la legis-lació específica ha remès expressament a instruments concrets de planejament urbanístic la funció d’ordenaciódels focus emissors.

CONDICIONS ACÚSTIQUES, LUMÍNIQUES I ELECTROMAGNÈTIQUES

10.3 FITXES: Implementació en el planejament: criteris d’ordenació i de reglamentació. Referències i exemples pràctics

CONDICIONS ACÚSTIQUES, LUMÍNIQUES I ELECTROMAGNÈTIQUES Objectiu 1: Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació

Objectiu 1 Reduir la població exposada a nivells acús-tics no permesos per la legislació.


Objectiu 1 Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació.

Criteris d’ordenació i de reglamentació:

CRITERIS D’ORDENACIÓ

1.1 Considerar els mapes de soroll en aquells municipis que en disposin. En cas contrari, sempre que

resulti possible, elaborar-los com a treball de base del planejament (POUM) 1.2 Adequar-se, en la mesura que siguin aprovats, als mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal a

que fa referència la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i a les zones de sensibilitat acústica definides per aquells (POUM)

1.3 En qualsevol cas, dividir el territori en zones de sensibilitat acústica, fixar en cada una d’elles uns

nivells d’immissió màxims i assignar els usos i regular les activitats en el conjunt del territori en con-gruència amb els nivells establerts, tot assignant els usos de més sensibilitat acústica a àmbits poc exposats (POUM)

1.4 Localitzar al voltant de les fonts de contaminació acústica (infrastructures de transport, etc.) els usos i

les activitats menys sensibles al soroll i adoptar solucions de disseny (aprofitament morfologia del ter-reny, disminució de cota, soterraments, etc.) que en minimitzin les zones de soroll (PDU, POUM, PMU, PPU)

1.5 Exigir o, si es el cas, adoptar paviments de materials absorbents (POUM, PMU, PPU, PEU) 1.6 Programar la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic en aquells àmbits on

resulti necessari (POUM, PAUM)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ 1.7 Preveure la redacció d’ordenances reguladores de la protecció contra la contaminació acústica (art.

21 Llei 16/2002) (PDU, POUM) 1.8 Considerar l’impacte acústic en les llicències urbanístiques. Exigència als projectes de justificar el

compliment de la NBE-CA/88 i, si és el cas (art. 20 Llei 16/2002 i Annex 10), d’un estudi d’impacte acústic (POUM)

1.9 Regulació de l’edificació. Establir mesures més estrictes d’aïllament en relació a les fixades per la

normativa d’aplicació general, per a àmbits especialment exposats: zones de soroll (art. 13 Llei 16/2002) i altres (POUM, PMU, PPU, PEU)

En els últims anys, l’augment de les activitats i del tranport i els factors urbanístics, han fet que els nivells sonors en les àreeshabitades hagin augmentat considerablement, fins a esdevenir un problema social important. L’exposició a nivells sonors elevats,provoca molèsties als ciutadans i pot ser el causant de diverses malalties relacionades amb la capacitat auditiva, l’insomni,l’estrès o problemes cardiovasculars, entre d’altres. Dins de l’àmbit municipal es poden realitzar un conjunt d’accions que permetin minimitzar aquestes incidències reduint els nivellssonors. L’administració local té la potestat de poder incidir directament sobre la mobilitat del municipi, el planejament urbanístic, ifins i tot, pot incitar als ciutadans a tenir un comportament sonor més sostenible a partir de campanyes d’informació i sensibilitza-ció. En el cas concret del planejament, caldrà tenir en compte en l’assignació d’usos, les incompatibilitats per raons acústiques iadoptar mesures per reduir les immissions en àrees de sensibilitat. La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, estableix uns valors límit d’immissió (el nivelld’immissió màxim permès dins un període de temps determinat) i valors d’atenció ( valor superior al nivell d’immissió aplicable ainfrastructures i activitats existents abans de l’entrada en vigor de la Llei), per a mitjans de transport terrestre i aeri i per activitatsde veïnat (annexos 1, 2 i 3 respectivament). El compliment d’aquests valors d’immissió permetrà aconseguir un augment delbenestar de la població.


Els mapes de soroll són la representació gràfica dels nivells sonors mesurats en els diferents sectors d’un municipi.Aquests mapes permeten conèixer els nivells sònics dels diferents carrers de la població, faciliten la identificaciódels punts negres, permeten fer una diagnosi del municipi pel que fa a la contaminació acústica existent i donen unainformació concreta i útil per a poder elaborar propostes d’actuació i, per tant, també per al planejament. L’elaboració dels mapes de soroll requereix un treball de camp previ que consisteix en fer un estudi del conjunt de lterritori municipal o, almenys, dels sòls urbans (distribució d’usos, topografia, xarxes d’accés a la població i demobilitat intraurbana, el tipus d’urbanització, la localització de les zones potencialment sensibles com les escoles,etc.), seleccionar els punts de mostreig i prendre les mesures en els diferents períodes horaris ( hora base, horapunta i nocturn). Aquests períodes horaris es considera que són representatius de les variacions de trànsit, activi-tats comercials i de serveis i activitats d’oci que es donen en el municipi.

1.1 Considerar els mapes de soroll en aquells municipis que en disposin.

En cas contrari, sempre que resulti possible, elaborar-los com a treball de base del planejament

Aquest mapa de soroll correspon al municipi de Malgrat de Mar (1997). En ell es representen, a partir del modeldefinit per la norma DIN 18005, els nivells sonors dels carrers del municipi en funció d’una escala d’11 colors, elsquals agrupen en intervals de 5 dBA (<35dBA a >80 dBA) els nivells d’emissió (Leq) en l’ambient exterior. Aquesta informació facilitarà al municipi la futura gestió i control del soroll dins el seu territori, així com també seràútil per a la planificació territorial, per a predir l’impacte sonor que podrien ocasionar noves activitats i per a fer unaredistribució del trànsit local, entre d’altres actuacions.

Altres municipis, com per exemple Cassà de la Selva o Salt, també han elaborat els mapes de soroll. En el cas de Salt, l’estudi de soroll, que ha estat realitzat pel Grup de Recerca en Energia i Medi Ambient (GREMA) de la Uni-versitat de Girona, fa una modelització informàtica de les emissions de soroll que es produeixen en el municipi i permet visualitzar el resultat previsible després de l’aplicació de diferents mesures de reducció del soroll.


1.2 Adequar-se, en la mesura que siguin aprovats, als mapes de capacitat

acústica d’àmbit municipal a què fa referència la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i a les zones de sen-sibilitat acústica definides per aquells

La Llei 16/2002 estableix que els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica amb els nivellsd’immissió dels emissors acústics a què és aplicable la Llei, que es troben dins el territori municipal. Aquestsmapes, els quals es generen a partir dels mapes de soroll i dels usos actuals del sòl, zonifiquen el territori enfunció dels nivells d’immissió fixats com a objectius de qualitat. Els mapes de capacitat acústica han de proporcionar la informació següent: − La immissió al soroll calculada o mesurada − L’afectació dels sectors exposats al soroll − Les zones de sensibilitat acústica atribuïdes − Els valors límit d’immissió i els valors d’atenció de cada zona

Amb aquesta eina es permet diferenciar les parts del municipi en funció del grau de sensibilitat acústica (alta,moderada o baixa). Cadascuna d’aquestes àrees de sensibilitat podrà acollir aquelles activitats que no presentinnivells d’immissió superiors als establerts i seran destinades a uns usos concrets. Un cop elaborat i aprovat el mapa, els instruments de planejament territorial i urbanístic ( a la pràctica, particular-ment el POUM) hauran de tenir en compte la sensibilitat de cada àrea i les normes aplicables per a les novesconstruccions en les zones de soroll (vegeu 1.9).

Aquest mapa de capacitat acústica correspon al municipi de Vilassar de Dalt (2002). En ell s’observa la zonifica-ció d’una part del municipi en funció de la capacitat acústica de cada zona. Majoritàriament, el nucli de Vilassar de Dalt té una sensibilitat acústica alta, la qual correspon a les zones de via-nants, places i carrers on acústicament presenten un ambient sonor tranquil (nivells inferiors a 60 dBA) i on domi-nen les edificació destinades a habitatges i no limiten amb els carrers de distribució de trànsit més sorollosos. Lazona de sensibilitat acústica baixa correspon als polígons industrials i on el planejament preveu noves zonesindustrials, mentre que les zones de sensibilitat moderada corresponen als indrets on l’activitat comercial i deserveis és més gran, les àrees per on transcorre la xarxa principal d’accés i mobilitat de la població i les àreescontigües als polígons industrials. Els municipis han d’adequar la seva ordenança de soroll i, si és el cas, el planejament urbanístic als resultatsobtinguts a partir de l’elaboració d’aquests mapes.


1.3 En qualsevol cas, dividir el territori en zones de sensibilitat acústica, fixar en cada una d’elles uns nivells d’immissió màxims i assignar els usos i regular les activitats en el conjunt del territori en congruència amb els nivells establerts, tot assignant els usos de més sensibilitat acústica a àmbits poc exposats

La divisió del territori en funció de la seva sensibilitat acústica és una eina eficaç per incorporar el vector soroll dinsdels instruments d’ordenació urbanística. Com s’ha especificat a 1.2, els mapes de capacitat acústica permeten zonificar el municipi en funció de la sensibili-tat acústica de cada sector. Per a cadascuna d’aquestes zones s’assignen uns valors d’immissió màxims i unsvalors d’atenció. Aquests nivells estan establerts per la Llei 16/2002 en funció de la font emissora i del períodehorari. El municipi però, si ho considera oportú, podrà fixar uns nivells més restrictius a través de les seves orde-nances. La fixació d’aquests nivells permet regular el tipus d’activitat i l’ús del sòl que es pot fer de cada àrea.

La Llei 16/2002 delimita el territori en les següents àrees de sensibilitat acústica:

a) Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció altacontra el soroll.

b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten una percepciómitjana de nivell sonor.

c) Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció ele-vada de nivell sonor.

A més d’aquestes àrees la Llei estableix aquells espais del territori afectats per infrastructures de transport viari,ferroviari, marítim i aeri com a zones de soroll, i permet declarar zones d’especial protecció de la qualitat acústica(ZEPQA) i zones acústiques de règim especial (ZARE). Les zones ZARE seran aquelles en què es produeix una elevada contaminació acústica a causa de la presència denombroses activitats i del soroll produït al voltant. En cas de declarar-se una zona ZARE, l’ajuntament hauràd’emprendre mesures per aconseguir la progressiva disminució del soroll fins poder normalitzar la classificació de lazona. Per contra, les àrees ZEPQA són aquelles en què, per les singularitats que presenta, es considera necessari con-servar una qualitat acústica d’interès especial, sempre i quan aquesta zona no es trobi afectada per infrastructuresde transport.

Aquesta delimitació del municipi permet incorporar el soroll en la planificació territorial i urbanística. Pot establir-seuna correspondència entre els nivells sonors existents i les diferents zones de soroll en què es pot dividir un munici-pi. Com exemple (*) a partir de la zonificació establerta en el projecte de Pla Territorial Metropolità de Barcelona, s’handeterminat unes directrius de compatibilitat d’usos del terreny i nivells sonors. Amb aquesta finalitat, s’ha procedit aidentificar les activitats que es poden realitzar en cada zona sense de forma compatible, i els usos que pot admetreuna àrea en funció dels nivells acústics. Per a cada zona s’ha fixat un nivell màxim d’immissió en funció de la quali-tat acústica que presenta i s’han identificat els usos del sòl que s’hi poden desenvolupar, aquells que haurien de serprohibits i els que poden ser compatibles sempre hi quan es portin a terme restriccions adequades. Aquestes res-triccions poden anar encarades a incorporar en les construccions mesures per aïllar el soroll, dispersar-lo o reduir-lo, permetre l’execució d’algunes activitats en un horari determinat, etc. La metodologia esmentada permet assolir una correcta planificació urbanística en termes de qualitat acústica.

(*) Font: Carles Sumpsi i Maite Majó. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 1998.

Diverses poblacions, com per exemple Llagostera, han zonificat el seu territori en àrees de sensibilitat acústica. Enaquest municipi el resultat ha estat el següent (Font: http://www.llagostera.org.pals/) :

− Zona de sensibilitat acústica alta: Les zones de sensibilitat acústica alta corresponen pràcticament a totes les

àrees residencials del municipi, exceptuant els carrers que presenten un volum de trànsit elevat. En les àreesamb aquesta sensibilitat, el valor límit d’immissió és de 60 dBA en període diürn i de 50 dBA en període nocturn.

− Zona de sensibilitat moderada: Es consideren de sensibilitat moderada, els trams de carrers més propers a lesàrees de sensibilitat acústica baixa, i alguns carrers i carreteres que formen part de la xarxa de distribució intraur-bana. Per aquestes zones s’han fixat uns nivells límit d’immissió de 65 dBA en període diürn i 55 dBA en períodenocturn.

− Zona de sensibilitat acústica baixa: Comprèn l’àrea industrial de Cantallops i les principals vies d’accés a la po-blació. Els nivells límit d’immissió acústica establerts en aquestes àrees són de 70 dBA en període diürn i 60 dBAen període nocturn.


Pantalles vegetals (o naturals) Les pantalles vegetals estan formadesper una banda de vegetació plantadade forma específica i d’una ampladad’almenys 10 metres. Les espèciesque formen la pantalla s’escullen enfunció de la seva alçada, del tipus defulla (perenne) i de la compatibilitatamb el clima. La vegetació actua ab-sorbint i difonent el soroll i perquè si-gui eficaç ha de ser alta i molt densa.

Per fer-les més efectives, moltes vegades es combinen amb altres tipus de pantalles acústiques com ara els dicsde terra.

1.4 Localitzar al voltant de les fonts de contaminació acústica (infrastructu-res de transport, etc.) els usos i les activitats menys sensibles al soroll i adoptar solucions de disseny (aprofitament morfologia del terreny, dis-minució de cota, soterraments, etc.) que en minimitzin les zones de soroll

El planejament urbanístic ha de preveure la reserva o la creació d’espais propers a les principals fonts emissoresde soroll (vies de circulació important, trànsit ferroviari, polígons industrials), situats entre aquestes i els habitat-ges, on poder desenvolupar, si és necessari, mesures d’adequació morfològica i/o plantacions com a proteccióacústica, o reservar-los per a activitats menys sensibles al soroll com poden ser: magatzems, aparcaments, petitstallers, indústria poc sorollosa, espais verds, zones esportives, etc. Aquests espais han de fer de barrera al soroll per als habitatges que es troben en segona línia.

A l’entorn de carreteres, una de les solucions àmpliament utilitzades per reduir el soroll és la utilització de panta-lles acústiques. Aquestes pantalles actuen interferint la propagació del soroll reflectant, difractant, transmetent o absorbint les ones sonores. L’adopció de pantalles acústiques però, no és la solució a tots els problemes de soroll i només s’han d’utilitzar en aquells casos en que es prevegi una bona efectivitat i no resulti possible assolir uns nivells d’immissió adequats mitjançant altres mesures urbanístiques o projectuals. Els tipus d’apantallaments acústics que es poden realitzar són molt diversos i depenen dels materials que s’utilitzin. D’aquesta manera es poden dissenyar pantalles artificials, naturals, motes de terra, murs revegetalitzats o apantallaments mixtes.

Més informació: Norma tecnològica de jardineria i paisatgisme (NTJ 01P). Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.

En la imatge es poden veure diferentsexemples de tractament d’àrees pro-peres a les fonts emissores de soroll aactivitats menys sensibles. a) No es permet edificar arran de

carretera si no que s’obliga a dei-xar un espai destinat a jardí entrel’habitatge i la font de soroll.

b) Destinar el sòl proper a una línia

ferroviària (font de contaminacióacústica important) a usos indus-trials, activitats poc sensibles.

c) Instal·lar magatzems i petits

tallers en l’espai comprès entre lafonts de soroll i els habitatges.

Font: J. M. Querol. 1994. Manual demesurament i avaluació del soroll.

c)

b) a)

Les pantalles artificials poden ser de diversos tipus en funció dels materials amb què es fabriquen. En funció d’aquests materials seran més reflectores o més absorbents.


Els recreixements i motes són un tipusd’apantallament que consisteix en construir unamota de terra al costat de la calçada de la carreterao crear un petit talús a fi d’absorbir el soroll generatpel trànsit. Aquestes motes, les quals solen serrevegetades, permeten crear zones tranquil·les alcostat oposat de la traça. En l’exemple es representa el disseny d’una motade terra al costat d’un carrer transitat amb la finalitatde protegir un espai públic com ara una plaça o unjardí. Font: J. M. Querol. 1994. Manual de mesurament i avaluació del soroll.

Ambdues fotografies corresponen a un apantalla-ment de l’autopista d’Argentona a la Roca del Vallès(C-60). En el pas de l’autopista per sobre la riera de Dos-rius, s’ha instal·lat una pantalla transparent de meta-crilat. Aquest tipus de pantalles permeten una per-meabilitat visual i millor integració amb l’entorn. Percontra poden significar un perill per a la fauna..Aquests apantallaments són totalment reflectants, ies solen instal·lar en ponts, zones altes de talussoso per situacions properes a cases. Aquestes panta-lles sovint s’utilitzen de forma mixta amb altrespantalles de formigó, fusta o metàl·liques. En aquest exemple s’ha utilitzat conjuntament ambuna pantalla de formigó. Aquestes pantalles estan formades per un formigóestructural, recobert per una capa de formigó absor-bent. Les pantalles de formigó són molt utilitzades,ja que tenen una durabilitat elevada, un manteni-ment mínim i donen un bon aïllament. El seu incon-venient és que són molt rígides als impactes i quesuposen un element opac que obstaculitza la visió.Es solen instal·lar en zones amb gran estabilitat delsòl i quan les necessitats són de gran durabilitat. A la fotografia de l’esquerra es representa en detall,la cara de la pantalla acústica que dóna a la carrete-ra.

Les pantalles mixtes són una combinació d’elements artificials i naturals. Les més utilitzades són el dics de terra omotes revegetades i els murs vegetalitzats. També es consideren pantalles mixtes les pantalles artificials comple-mentades amb una plantació vegetal. Les plantes, a més de millorar l’estètica, contribueixen a l’absorció del soroll.

Els murs vegetalitzats estan formats per estructures generalment prefabricades de diferents tipus i material, que contenen un important volum de substrat en el qual es pot plantar. Aquests tipus d’apantallament ocupen menys espai que les motes de terra, ja que la base de l’estructura pot ser més estreta.

Font http://www.acycsa.es


1.5 Exigir o, si es el cas, adoptar paviments de materials absorbents

El trànsit és una de les principals fonts de la contaminació acústica en àrees urbanes. El soroll generat pel trànsitrodat (a més del que prové dels motors i dels tubs d’escapament) es deu principalment a dos factors: a la vibraciódel pneumàtic a l’ entrar en contacte amb l’asfalt i a la ressonància de l’aire confinat entre el pneumàtic i el pavi-ment. L’emissió d’aquest soroll de rodament depèn del disseny i la composició del pneumàtic i de les característi-ques d’absorció acústica de la superfície pavimentada. La utilització de paviments anomenats sonoreductors permet una reducció d’entre 2 i 4 dBA. Aquesta reducció esdeu a les seves característiques superficials i estructurals. La textura del paviment fa que es minorin les vibracions,i al ser un paviment porós, els buits redueixen l’efecte de la ressonància. Aquests paviments sonoreductors dismi-nueixen tant l’impacte acústic exterior (soroll ocasionat pel trànsit) com l’interior (percepció del soroll dins el vehi-cle). També milloren la qualitat del soroll, ja que redueixen les freqüències més molestes per l’oïda humà: les mit-janes i altes. És convenient que entre les condicions d’urbanització establertes pels planejament, es contempli l’obligació, espe-cialment per vials d’una certa densitat de trànsit, d’utilització de paviments d’aquestes característiques.

Dins el programa ACUSFERM, promogut per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalu-nya, s’estableixen uns criteris tècnics d’aplicació de capes de rodament per reduir el soroll ambiental. Per a la xarxa viària urbana i les travessies urbanes es recomana posar una capa de rodadura de 2 a 3 centímetresdel tipus dens microaglomerat discontinu. Aquest tipus de ferm es caracteritza per ser una mescla bituminosa ambuna elevada macrotextura, tenir un percentatge de forats del 6-8 %, tenir una durabilitat similar als ferm convencio-nals i ser resistent als esforços tangencials. La porositat d’aquest ferm permet la reducció del soroll d’entre 2 i 3 dBAa causa de la capacitat absorbent que presenta. Pel que fa a vies urbanes ràpides, autovies i autopistes, on la circulació dels vehicles és ràpida, per reduir el sorollambiental es recomanen capes de gruixos iguals o superiors a 4 cm de ferms porosos. La porositat permetl’absorció del soroll, obtenint-se una reducció de 3 a 4 dBA respecte els ferms convencionals. Aquests ferms es caracteritzen per tenir un percentatge de forats superior al 20%, té més adherència que un fermconvencional, és més segur i permet una bona evacuació de l’aigua. Per contra, té una menor resistència als esfor-ços tangencials del trànsit, els porus es van taponant amb el pas del temps (per la qual cosa necessita feines demanteniment) i sobre aquests paviments el gel es forma abans. Aquests tipus de ferm no és aconsellable utilitzar-lo en zones on hi hagi una elevada possibilitat de curullament delferm ni en zones de neu. Per aquestes zones és més aconsellable utilitzar un ferm microaglomerat discontinu.

Ferm sonoreductor utilitzat a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat el Programa Marcd’Actuacions per a la Minoració de la Contaminació Acústica de laciutat (2002-2002), el qual preveu la progressiva renovació de1.080.000 m2 del paviment per un altre que permeti la reducció delsoroll del trànsit. El tipus de ferm utilitzat és un aglomerat asfàlticamb porus estructurals del 12-14%.

A partir d’una auditoria promoguda per la Fundació del ReialAutomòbil Club de Catalunya i Agbar Automotive, es conclou queen els carrers auditats (carrers molt transitats), aquest tipus depaviment redueix el soroll un 10 %. En general s’estima que lareducció del soroll és de 3-4 dBA. (http://www.bcn.es/agenda21) Altres ajuntaments, com per exemple Sitges, Santa Coloma deGramenet i Sarrià de Ter, també han adoptat o han incorporatcom a línia d’acció futura, la utilització d’asfalt sonoreductor en lapavimentació de la ciutat.

La utilització d’aquests pavimentscada cop és més estesa i en moltspaïsos s’ha adoptat per reduir la con-taminació acústica generada peltrànsit. Aquest exemple correspon a la RutaE-85 Sector San Felipe – Los Andes,a Chile, on es va aplicar un pavimentde microaglomerat discontinu deforma experimental en un tram. Font: http://www.vialidad.cl


1.6 Programar la redacció de plans especials urbanístics de sanejament

acústic en aquells àmbits on resulti necessari

Els ajuntaments han de vetllar per la qualitat acústica del seu territori i per fer-ho disposa d’una eina de planejamentcom són els plans especials urbanístics de sanejament acústic. Aquests plans han de contenir les mesures necessà-ries prevenir i/o corregir l’impacte acústic en el municipi o en una part d’ell. Així, en aquells indrets on, per les característiques urbanístiques que presenten i els usos que es donen, els nivellsd’immissió són superiors als acceptables, l’ajuntament haurà de redactar plans especials urbanístics de sanejamentacústic amb la finalitat de reduir els nivells sonors als estàndards que permet la Llei o l’ordenança municipal. Algunes de les actuacions que poden recollir aquests plans són les següents: − Adoptar paviments urbans de baixa emissió sonora − Gestionar adequadament els fluxos de trànsit: redistribució del trànsit de la ciutat, crear àrees d’accés restringit,

etc. − Evitar la creació de carrers en forma de U (aquesta tipologia de carrers no contribueix a la dispersió del soroll) − Crear illes de vianants − Aplicar les mesures que s’especifiquen en les fitxes 1.4, 1.5, 1.8 i 1.9 d’aquest capítol. El planejament urbanístic general (molt especialment els POUM) pot programar la redacció d’aquests plans especialsen cas que en algun àmbit del municipi resulti necessària.


1.7 Preveure la redacció d’ordenances reguladores de la protecció contra la contaminació acústica

L’article 21 de la Llei 16/2002, estableix que els ajuntaments han de redactar (en cas de no tenir-ne) o adaptar l’ordenança municipal reguladora de soroll al contingut de la Llei i la normativa que la desenvolupa, abans de dos anys.

Aquesta ordenança permetrà vetllar per la qualitat sonora del municipi d’una manera ajustada a la realitat del territori.

La Llei estableix que l’ordenança haurà de regular els següents aspectes: a) Les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies b) Els treballs a la via pública, especialment els relatius a l’arranjament de calçades i voreres c) Les activitats pròpies de les relacions de veïnatge, com ara el funcionament d’aparells electrodomèstics

de qualsevol classe, l’ús d’instruments musicals i el comportament d’animals domèstics. d) Les instal·lacions d’aire condicionat, ventilació o refrigeració e) Les activitats de lleure, d’espectacle i recreatives f) Els sistemes d’avís acústic g) Els treballs de neteja de la via pública i de recollida de residus municipals h) La circulació de vehicles de motor, especialment ciclomotors i motocicletes

Aquesta ordenança també pot recollir les normes generals que han de complir les edificacions en matèria d’aïllament acústic, d’acord amb la normativa bàsica sobre les condicions acústiques en les edificacions (vegeu les fitxes 1.8 i 1.9). La nova ordenança reguladora del soroll haurà d’estar en concordança amb els resultats obtinguts en l’elaboració del mapa de capacitat acústica del municipi i en cap cas podrà ser menys restrictiva que la pròpia Llei 16/2002. El planejament urbanístic haurà d’incorporar aquells aspectes de l’ordenança que resultin d’aplicació o, si és el cas, programar la seva elaboració.

Molts ajuntaments, com per exemple Palau-Solità i Plegamans, ja disposen d’una ordenança municipal reguladorade sorolls i vibracions. Aquesta ordenança és producte de l’adaptació a les característiques i necessitats del munici-pi, de l’Ordenança municipal tipus reguladora del soroll i les vibracions, elaborada pel Departament de Medi Ambi-ent de la Generalitat de Catalunya i publicada al DOGC el 10 de novembre de 1995. L’Ordenança municipal de Palau-Solità i Plegamans regula els nivells de soroll i vibracions admissibles i les condi-cions exigibles tant a l’edificació com a les activitats relacionades amb els usos productiu, terciari i d’equipament. A partir d’aquesta ordenança, es zonifica el municipi en funció de la sensibilitat acústica que presenta (alta, mode-rada i baixa). Aquesta zonificació es fa únicament en funció de l’ús actual del sòl. La zonificació genèrica que es faés la següent:

− Zona de sensibilitat acústica alta : El territori en què l’ús predominant és el residencial. − Zona de sensibilitat acústica moderada: El territori en què l’ús predominant és l’industrial. − Zona de sensibilitat acústica baixa: El territori catalogat com a sòl no urbanitzable.

A partir de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002, aquesta zonificació s’haurà d’adaptar als resultats obtinguts enl’elaboració del mapa de capacitat acústica del municipi. Així mateix, s’hauran d’adaptar els valors límit d’immissiósonora i valors d’atenció, i els nivells màxims d’immissió de vibracions admissibles, que siguin menys restrictius queels que fixa la Llei.


1.8 Considerar l’impacte acústic en les llicències urbanístiques. Exigència als projectes de justificar el compliment de la NBE-CA/88 i, si és el cas (art. 20 Llei 16/2002 i Annex 10), d’un estudi d’impacte acústic

La contaminació acústica que perceben els usuaris de les edificacions és conseqüència tant de la distribució urba-nística i les característiques dels carrers de la ciutat, com de les característiques constructives i de disseny delsedificis. Per tant és important que en les edificacions es consideri el vector soroll en la fase de projecte. Els ajuntaments han d’exigir en els projectes el compliment de la Norma NBE-CA/88, la qual estableix les condici-ons acústiques mínimes exigibles als edificis, adequades a l’ús i activitat dels seus ocupants. Aquesta norma seràd’aplicació a tots els edificis de nova construcció destinats a algun dels següents usos:

− Residencial privat − Residencial públic − Administració i d’oficines − Sanitari o docent.

Si ho consideren oportú, els ajuntaments, d’acord amb un informe fonamentat, també poden exigir l’elaboració d’unestudi d’impacte acústic a les activitats i instal·lacions susceptibles de generar soroll sotmeses a règim de comuni-cació o llicència d’obertura. Aquestes activitats s’inclouen dins de l’Annex III de la Llei 3/1998 de la intervencióintegral de l’administració ambiental. Aquest estudi haurà de tenir els següents continguts mínims: − Anàlisi acústica de la capacitat del territori − Anàlisi acústica de l’activitat − Avaluació de l’impacte acústic − Projecte d’aïllament

El planejament urbanístic i, especialment el POUM, pot establir la relació o les condicions dels projectes que haurand’incorporar a la seva documentació un estudi d’impacte acústic, com a requisit per a l’atorgament de llicència.


1.9 Regulació de l’edificació. Establir mesures més estrictes d’aïllament en relació a les fixades per la normativa d’aplicació general, per a àmbits especialment exposats: zones de soroll (art. 13 Llei 16/2002) i altres

L’article 13 de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, enumera les mesures mínimes, d’acordamb les normes bàsiques d’edificació (NBE), que hauran d’adoptar els promotors de noves construccions situadesen zones de soroll on es superin els valors límit d’immissió. S’entén per zona de soroll el territori afectat per lapresència d’infrastructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri. Aquestes mesures són les següents:

− Mesures de construcció o reordenació susceptibles de protegir l’edifici contra el soroll. − Disposició, si s’escau, de les dependències d’ús sensible al soroll a la part de l’edifici oposada al soroll. − Insonorització dels elements de construcció. − Apantallament per motes de terra o barreres artificials en la proximitat de la infrastructura.

En el cas d’edificis ja existents, seran aplicables les dues últimes mesures. Els ajuntaments són els responsables de comprovar que es compleixen aquestes mesures abans que s’atorguin elspermisos i llicències corresponents a les noves construccions.

A partir de l’ordenança de protecció contra la contaminació acústica, l’ajuntament pot ser més restrictiu pel que fa ales condicions acústiques dels edificis i exigir mesures preventives en fase de projecte. Aquests mesures poden seraplicables a qualsevol tipus d’edificació, no només a les que es realitzen en zones de soroll. A continuació es citenalguns exemples de mesures aplicables:

− Obligar a adoptar aïllaments acústics més exigents en finestres i balcons. − Situar les façanes principals en sentit oposat a la font de soroll − Dissenyar les façanes retranquejants tant en secció com en planta per així propiciar la difracció del soroll.− Utilitzar materials absorbents en façanes per així disminuir el soroll tant en l’edificació com en el carrer.

Donat que moltes vegades les edificacions es realitzen en zones ja habitades, l’ajuntament també pot promoure unmanual de bones pràctiques per al personal de la construcció, amb la finalitat de reduir el soroll que genera la sevaactivitat.

La Guia de Bones Pràctiques d’edificació sostenible (Institut Cerdà, 2001), promoguda per l’Ajuntament de Vilanovai la Geltrú, defineix un conjunt de requeriments que s’hauran de tenir en compte en noves edificacions per tald’aconseguir, entre d’altres, una bona qualitat acústica en els edificis. Pel que fa a la qualitat acústica, aquests requeriments es podrien resumir en tres línies d’actuació:

− Orientació de les edificacions: Situar l’edificació en direcció a l’emissió és més favorable per evitar els e-fecte de la contaminació acústica que no pas disposar els edificis en posició ortogonal a l’emissió del so-roll.

− Quan el nivell de soroll exterior és molt elevat, disposar una distribució interior adaptada a la font de soroll

i col·locar elements de protecció addicionals: pantalles acústiques, dobles finestres, etc. − Aïllament acústic: Aïllar acústicament les façanes i les obertures segons les necessitats i les condicions

de l’entorn, considerant les indicacions de la norma NBE CA-88.

CONDICIONS ACÚSTIQUES, LUMÍNIQUES I ELECTROMAGNÈTIQUES Objectiu 2: Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els

fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius

Objectiu 2 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evi-tar-ne els fluxos hemisferi superior, la in-trusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.



Objectiu 2 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exte-rior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu so-bre els organismes vius.


2.1 Evitar la dispersió i el caràcter extensiu en els assentaments urbans (PTP, PDU, POUM) 2.2 Dividir el territori en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, d’acord amb el que disposa

l’art. 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i establir en cada cas la regulació adient per assolir els nivells de brillantor fixats per la Llei

2.3 Implementació de criteris tècnics bàsics per a la infrastructura urbana: prohibicions generals 2.4 Considerar l’impacte lumínic en les llicències urbanístiques. Exigència als projectes que comprenguin

espais exteriors de mesures anàlogues a les del punt anterior (POUM) 2.5 Previsió d’una ordenança municipal de control de la contaminació lumínica en l’enllumenat exterior

(POUM)

Els efectes ambientals de la contaminació lumínica són diversos. L’excés d’il·luminació degrada el paisatge noc-turn, representa un malbaratament energètic i, indirectament, l’increment de contaminació de l’ambient atmosfèric per substàncies. D’altra banda, una il·luminació excessiva o inadequada pot afectar negativament a determinades espècies faunístiques. A Catalunya regeix la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció delmedi nocturn, la qual entén com a contaminació lumínica l’emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes enintensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona enquè s’han instal·lat els llums. Les seves finalitats són aquestes:

a) Mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general.

b) Promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi d’energia, sens minva de la seguretat.

c) Evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i, en tot cas, minimitzar-ne les molèsties i els perjudicis. d) Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel.



2.1 Evitar la dispersió i el caràcter extensiu en els assentaments urbans

(vegeu capítol 7, 1.1)

2.2 Dividir el territori en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumí-

nica, d’acord amb el que disposa l’art. 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i establir en cada cas la regulació adient per assolir els nivells de brillantor fixats per la Llei

Per a l’aplicació d’aquesta Llei, el territori s’ha de dividir en zones, en funció de la vulnerabilitat a la contaminaciólumínica. Els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixiel nivell de protecció aprovat d’acord amb la zonificació esmentada. Aquesta divisió zonal esdevindrà un element orientador del planejament (especialment PTP i PDU) per al’assignació global dels usos del sòl. A la seva vegada la zonificació establerta pels ajuntaments, amb el correspo-nent canvi d’escala i nivell de precisió superior, que pot integrar la zonificació lumínica i la del planejament i guiar laredacció dels futurs plans. Alguns ajuntaments ja disposen d’estudis d’aquests tipus elaborats per a la redacciód’ordenances municipals i/o en el procés d’Agenda 21 local. A manca d’aquestes referències, els PDU i els POUMpoden incloure entre els treballs de base per a la seva redacció les propostes de zonificació lumínica.

Zonificació bàsica. D’acord amb la Llei 6/2001 i l’esborrany de reglament existent, la zonificació global del territori deCatalunya s’ha d’efectuar segons les categories següents: − Zones E1: Són les àrees incloses en el PEIN, en les quals només es pot admetre una brillantor mínima. − Zones E2: Les quals només admeten una brillantor reduïda. Són les àrees següents:

∗ Àrees no incloses en zones E1,E3 i E4 ∗ Àrees incloses en zones E3 i E4 en què es compleixi algun dels requeriments següents:

· Que estiguin situades a menys de 2 Km d’una àrea inclosa en el PEIN · Que estiguin situades a menys de 5 Km d’un espai natural de protecció especial

− Zones E3: Que admeten una brillantor mitjana. Són les següents: ∗ Àrees residencials, qualificades com a zones edificables o de serveis pel planejament urbanís-

tic, dins el casc urbà de les poblacions. ∗ Àrees incloses en zones E2 que l’ajuntament classifiqui com E3, sempre que, d’acord amb el

planejament urbanístic, corresponguin a activitats industrials o zones d’equipaments diversosque puguin justificar una alta densitat d’utilització en horari nocturn.

− Zones E4: Que admeten una brillantor alta. Són les àrees constituïdes per carrers amb un ús comercial inten-siu i una activitat nocturna molt elevada dins el casc urbà. No poden delimitar-se zones E4 a menys de 2 Kmd´una zona E1 i/o E2.

− Punts de referència: Són punts pròxims a les àrees de valor astronòmic o natural especial incloses en la zonaE1, per a cadascun dels quals cal establir una regulació especifica en funció de la distància a què es trobin del’àrea en qüestió. Per cada punt de referència, es definiran unes àrees d’influència. Hi haurà una àrea al voltantdel punt de referència que serà considerada a tots els efectes com a zona E1.

La imatge correspon al Mapa de contaminació lumíni-ca de Catalunya (març 2001), elaborat pel Grup d’Estudis Luminotècnics de la UPC amb la col·laboració del Departament d’Astronomia i Meteoro-logia de la UB, dins de l’estudi Pla pilot per a l’avaluació i la reducció de la contaminació lumínica a Catalunya. Els distints valors categoritzats en el mapa oscil·len entre els 0-1000 Klm i >200.000 Klm. L’estudi va concloure que a Catalunya s’emeten a l’atmosfera unes 12.000 tones de diòxid de carboni (CO2), 249 tones d’òxid de carboni (CO) i 600 tones d’òxids de nitrogen, corresponents a la il·luminació cap al cel que es dispersa per contaminació lumínica. Aquest consum energètic representa un malbarata-ment d’energia equivalent a 500 milions de pessetes.



2.3 Implementació de criteris tècnics bàsics per a la infrastructura urbana

(vegeu també capítol 9, 1.8)

El planejament (POUM, PMU i PPU), els plecs de prescripcions tècniques i, si és el cas les ordenances munici-pals, han de fixar les condicions que ha de complir l’enllumenat exterior per tal de minimitzar l’eficiència i la conta-minació lumínica. Aquestes condicions hauran de ser adoptades pel planejament derivat i pels projectes d’urbanització complementa-ris i poden referir-se a aspectes com els tipus de lluminàries segons la seva funció i ubicació zonal, la seva distribu-ció i forma d’instal·lació, etc. La Llei 6/2001, fixa un conjunt de prohibicions a l’enllumenat exterior i estableix els criteris per a les futures regla-mentacions. Es prohibeixen: − Els llums, integrals o monocromàtics, amb un flux d’hemisferi superior emès que superi el 50% d’aquest, llevat

que enllumenin elements d’un especial interès històric o artístic, d’acord amb el que sigui determinat per viareglamentaria.

− Les fonts de llum que, mitjançant projectors convencionals o làsers, emetin per damunt del pla horitzontal. − Els artefactes i dispositius aeris de publicitat nocturna. − L’enllumenament de grans extensions de platja o de costa, excepte per raons de seguretat o casos

d’emergència. − L’enllumenament permanent de les pistes d’esquí. − L’enllumenament d’instal·lacions a manca d’una memòria justificativa.

A nivell municipal es troben diverses ordenances estableixen criteris tècnics per a la protecció del celnocturn; així el Reglament per a la protecció del cel nocturn de Cabrils (2001) conté mesures i criteris comels següents. − Les pantalles i fanals en general no han de dirigir flux lluminós per sobre del pla paral·lel a l’horitzó. Si s’han

d’instal·lar lluminàries tipus globus, s’instal·laran models que no provoquin contaminació lumínica i optimitzinel consum d’energia per tenir la semiesfera superior opaca i disposar de dispositius reflectors eficients quepermetin recuperar el flux lluminós de la part superior per il·luminar la superfície que es desitgi.

− Per aconseguir un bon repartiment del flux lluminós, les formes parabòliques reflectores han de ser asimètri-ques. En cap cas la inclinació màxima d’una lluminària superarà els valors +/- 10ºamb la línia horitzontal i +/-5º respecte a tancaments corbats.

− El tancament de les lluminàries ha de ser pla o lleugerament corbat, fet amb material de gran capacitat detransmissió.

− En cas que s’haguessin d’instal·lar il·luminacions sumptuàries, el flux lluminós es dirigirà sempre que siguipossible de dalt a baix, procurant que els raigs estiguin dirigits exclusivament cap a la superfície a il·luminar.

− Hi haurà preferència per les bombetes de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i per les de vapor de sodi de

En qualsevol cas, el planejament i les ordenances municipals han d’incloure normes específiques, sobre la base de criteris com els següents: − Priorització de làmpades de vapor de sodi i prohibició de les mercuri. − Evitar l’emissió de llum per damunt de l’horitzontal del focus (utilització de llums tancats o apantallats superi-

orment, amb els tancaments de les lluminàries plans, orientació sensiblement horitzontal dels focus, etc.). − Utilització preferent en jardins i espais naturals de llums vermelloses amb radiacions > 600 mµ. − Col·locació d’interruptors o reductors horaris. − Establiment de potències màximes en funció del tipus de làmpades i de la seva funció. − Limitació de l’alçada de les làmpades (< 3m.). − Distribució adequada dels fluxos de llum; etc.

Referències: − http://www.celfosc.org − http://www.iac.es/galeria/fpaz/otpc.htm (Oficina Técnica para la Protección del Cielo del Instituto de Astrofísica

de Canarias) − Departament de Medi Ambient.1998. Criteris ambientals per a la gestió municipal. La contaminació lumínica

(http://www.gencat.es/mediamb/sosten/gesmun00.htm)



2.4 Considerar l’impacte lumínic en les llicències urbanístiques. Exigència

als projectes que comprenguin espais exteriors de mesures anàlogues a les del punt anterior

2.5 Previsió d’una ordenança municipal de control de la contaminació lu-

mínica en l’enllumenat exterior

Resulta també recomanable que el POUM exigeixi per a l’atorgament de llicències urbanístiques de projectes quepuguin originar contaminació lumínica, que aquells continguin les determinacions oportunes per a minimitzar-la. Aquestes condicions han de ser equivalents a les contingudes, amb caràcter general, en el propi planejament i a lesordenances municipals (vegeu 2.3 i 2.5).

El POUM pot també programar, en cas que no existeixi, la promulgació d’una ordenança municipal específica, o decaràcter més general, que reguli les condicions de l’enllumenat dels espais públics i dels espais exteriors comunita-ris.

Un esquema d’una normativa del planejament o d’una ordenança municipal específica tipus pot ser el següent:

1. Àmbit d’aplicació i referències tècniques (CEI,CIE, OTPC...). 2. Criteris orientadors: evitar l’emissió de llum cap al cel, utilització de lluminàries adequades, utilització de

làmpades adequades i projecció de la il·luminació d’acord amb les normes vigents. 3. Inclinació de les pantalles i límits de tolerància FHS segons usos i zones, criteris sobre les formes òptimes

de les lluminàries i de les lluminàries tipus globus. 4. Tancament de les lluminàries: materials i disseny. 5. Distribució del flux. 6. Il·luminació sumptuària. 7. Bombetes. Preferèna de les làmpades de sodi d’alta i baixa pressió (VSBP i VSAP) sobre les de mercuri. 8. Horaris: Sistemes de regulació i diferències estacionals. 9. Il·luminació privada. Regulació de rètols publicitaris, recintes exteriors, façanes. Prohibició de canons de

llum convencional i làser. 10. Control, seguiment i compliment. Règim de sancions 11. Exemples gràfics per millorar les instal·lacions d’enllumenament

Font: http://www.celfosc.org/biblio/legal/reglament.pdf

CONDICIONS ACÚSTIQUES, LUMÍNIQUES I ELECTROMAGNÈTIQUES Objectiu 3: Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia

elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge

Objectiu 3 Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efec-tes sobre els éssers vius i el paisatge.



Objectiu 3 Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomuni-cació i de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge.


CRITERIS D’ORDENACIÓ

3.1 Preveure l’elaboració de plans especials per a l’ordenació de l’emplaçament d’instal·lacions de radio-

comunicació i d’ordenances municipals específiques, d’acord amb el que disposa el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació (PTP, PDU, POUM)

3.2 Requerir dels operadors programes d’implantació i desenvolupament de la xarxa d’instal·lacions de

radiocomunicació, com a informació de base per a l’ordenació (PTP, PDU, POUM) 3.3 Fomentar la compartició d’aquestes instal·lacions i prioritzar-la molt especialment en sòl no urbanit-

zable (PEU) 3.4 Seleccionar per aquestes instal·lacions emplaçaments de fàcil integració visual tot garantint, al ma-

teix temps, el compliment dels nivells màxims d’exposició i les distàncies de protecció establerts per la legislació específica (PEU)

3.5 Ubicar en sòls urbans adequadament aquestes instal·lacions tot respectant els requisits esmentats

en el punt anterior i dotar-les d’una regulació adient per a la seva implantació (PEU) 3.6 Establir àmbits de protecció paisatgística on les instal·lacions de radiocomunicació i/o les de transport

d’energia elèctrica resultin incompatibles (POUM, PEU) 3.7 Previsió o, si és el cas, delimitació de corredors en sòl no urbanitzable per al pas de noves línies de

transport d’energia elèctrica ordenades conjuntament amb les preexistents per tal de minimitzar l’impacte global (PDU, POUM, PEU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

3.8 Prohibir aquestes instal·lacions en aquells indrets que no s’ajustin a les condicions establertes pels

plans especials i/o les ordenaces muncipals. Preservar molt particularment els àmbits de protecció paisatgística i aquelles zones de sòl no urbanitzable en que puguin incidir negativament sobre els va-lors protegits (POUM, PEU)

3.9 Regular els requisits per a les sol·licituds de llicències urbanístiques d’aquestes ins-

tal·lacions (POUM, PEU)

La proliferació i la demanda creixents d’instal·lacions de radiocomunicació exigeix una ordenació destinada a definir emplaça-ments adequats, des del punt de vista ecològic, paisatgístic i de seguretat per a les persones, que n’eviti la dispersió i en fomentila concentració i la compartició entre els diferents operadors. Per aquest motiu, els instruments de planejament han de regular adequadament aquests tipus d’infrastructures. Especialment,els POUM amb la determinació, com a mínim, de les condicions i els criteris generals de localització i els PEU a través del’ordenació global d’aquestes instal·lacions en el municipi o les condicions urbanístiques per a la implantació d’una instal·lacióconcreta. D’altra banda, les ordenances municipals específiques desenvolupen també un important paper regulador i cal establiruna bona articulació entre aquestes i el planejament. Les infrastructures de transport d’energia elèctrica i els serveis tècnics vinculats, també amb un impacte territorial significatiu,requereixen igualment una atenció especial del planejament.



El Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres ins-tal·lacions de radiocomunicació, determina que les activitats i instal·lacions en ell regulades han de ser projectades,instal·lades, utilitzades i mantingudes de manera que s’ajustin a les determinacions del planejament urbanístic is’assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat fixats pel Decret. Així mateix, el Decret estableix que l’ordenació de l’emplaçament de les instal·lacions en àrees urbanes es pot dur aterme per l’ajuntament mitjançant una ordenança municipal específica i es pot completar mitjançant l’aprovació d’unpla especial urbanístic. En aquest context, és convenient que els PTP, els PDU i especialment els POUM, estableixin els requisits generalsper a la implantació d’aquestes instal·lacions i, si és el cas, preveure la formulació posterior de PEU. Aquests dar-rers poden tenir per objecte l’ordenació global d’aquestes instal·lacions en el municipi (tal com preveu el Decretesmentat) o determinar les condicions urbanístiques per a la implantació d’una instal·lació concreta. D’acord amb el Decret esmentat, la redacció dels PEU es duu a terme atenent:

a) La informació de base definida en l’article 8 (vegeu fitxa següent) b) L’objectiu d’harmonitzar les necessitats d’implantació d’infrastructures bàsiques relatives a les radiocomu-

nicacions per tal de maximitzar la cobertura territorial de la xarxa amb la protecció del paisatge i del medirural i, molt especialment, dels espais que figuren en el Pla d’espais d’interès natural a Catalunya (PEIN).

3.1 Preveure l’elaboració de plans especials per a l’ordenació de l’emplaçament d’instal·lacions de radiocomunicació i d’ordenances municipals específiques, d’acord amb el que disposa el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació (vegeu també 3.3)

L’índex següent mostra la possible estructura d’un PEU regulador de les instal·lacions de radiocomunicació d’unmunicipi 1. Memòria informativa

1.1. Antecedents 1.2. Tipificació de les instal·lacions objecte del pla especial i requeriments generals d’ubicació 1.3. Xarxa d’instal·lacions existents en el municipi. Localització i característiques 1.4. Anàlisi dels plans de desenvolupament dels diversos operadors 1.5. Avaluació i quantificació de les necessitats de noves instal·lacions en el període de vigència del pla es-

pecial. Possibilitats de compartició 1.6. Condicionants generals del territori (barreres, àrees de protecció, etc) 1.7. El marc normatiu vigent

1.7.1. La UE. Recomanació del Consell, de 12 de juliol de 1999 1.7.2. Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i

altres instal·lacions de radiocomunicació 1.7.3. El Pla d’ordenació urbanística municipal 1.7.4. L’Ordenança municipal sobre instal·lacions de radiocomunicació i telefonia mòbil

1.8. Síntesi i diagnosi general. Alternatives viables 2. Plànols d’informació (E. 10.000 o 1.5.000)

2.1. Xarxa d’instal·lacions existents 2.2. Plans de desenvolupament: instal·lacions previstes 2.3. Condicionants del territori

3. Memòria d’ordenació

3.1. Objectius del pla especial 3.2. Anàlisi i avaluació d’alternatives d’ordenació 3.3. Descripció i justificació de la alternativa adoptada

− Criteris generals d’ordenació − Termini de vigència − Descripció general − Justificació de la idoneïtat tècnica i ambiental − Justificació de l’adequació al marc jurídic

4. Plànols d’ordenació 4.1. Plànol general (E. 1:5.000) 4.2. Plànols de detall (E 1:1.000 escales més detallades)

5. Normes urbanístiques 6. Avaluació econòmica i pla d’etapes



3.2 Requerir dels operadors programes d’implantació i desenvolupament de la xarxa d’instal·lacions de radiocomunicació, com a informació de base per a l’ordenació

Per a l’ordenació dels emplaçaments, tots i cadascun dels operadors de radiocomunicació han de facilitar a lesadministracions actuants informació suficient, gràfica i escrita, sobre: − La xarxa d’instal·lacions existents que, com a mínim, ha de contenir:

a) Amb caràcter general: ∗ Esquema general de la xarxa indicant els principals nodes. ∗ Descripció dels serveis prestats i tecnologies utilitzades.

b) Per a cada emplaçament: ∗ Indicació expressa en plànols de la cota altimètrica. ∗ Àrees de cobertura. ∗ Marge de freqüències i potencia d’emissió. ∗ Tipus d’antenes. ∗ Diagrama de radiació indicant la potencia isòtropa radiada equivalent (W) en la direcció de

màxima radiació. ∗ (Inclinació mecànica més elèctrica i azimut). ∗ Dimensions de cada antena transmissora.

− El programa de desenvolupament de la xarxa que, com a mínim, ha de contenir:

a) Amb caràcter general: ∗ Esquema general de la xarxa indicant els principals nodes. ∗ Descripció dels serveis prestats i tecnologies utilitzades. ∗ Calendari orientatiu d’execució.

b) Per a cada emplaçament i atenent els objectius programats: ∗ Previsió d’àrees de cobertura o si escau cel·les planificades. ∗ Modificacions de les cel·les existents. ∗ Expressió del grau de dependència o vinculació concret entre l’emplaçament i la ins-

tal·lació. ∗ Disposició del terreny, accessos i subministres. ∗ Possibilitat de compartició.

La disponibilitat d’aquesta informació, requerida pel Decret 148/2001, esdevé indispensable per a l’ordenació delsPEU.

La imatge mostra el plànold’estacions base localitzades alcentre de Girona en l’estudi de baserealitzat per la UPC per al Pla espe-cial regulador d’elements i serveis deradiocomunicació . Aquest Pla (aprovació inicial, 2002)pretén homogeneïtzar les condicionsper a la implantació d’instal·lacionsde radiocomunicació al territori, aixícom garantir les mesures de protec-ció de la salut de les persones i delmedi (vegeu fitxes següents).



3.3 Fomentar la compartició d’aquestes instal·lacions i prioritzar-la molt

especialment en sòl no urbanitzable

El Decret 148/2001 disposa que els titulars d’aquestes activitats han d’exercir-les sota el principi, entre altres, decompartir en les demarcacions no urbanes, torres de suport d’antenes i camins d’accés i escomeses elèctriquessempre que sigui tècnicament i econòmicament viable, s’ajusti a l’ordenació territorial aprovada i suposi una reduc-ció de l’impacte ambiental. El POUM pot fer extensiu aquest requisit a tot el territori, tant per a l’atorgament de llicències com a condició per a laredacció dels plans especials. Així mateix, els POUM i PEU poden fixar requeriments anàlegs per al planejamentderivat.

En aquest darrer sentit, el Pla especial regulador d’elements i serveis de radiocomunicació de Girona (versió apro-vació inicial, 2002) ,estableix que en la redacció dels PPU, PEU, Projectes d’urbanització, i en qualsevol altre ins-trument de desenvolupament del planejament urbanístic, així com en els projectes d’obres de nova edificació o derehabilitació integral d’edificis, serà preceptiva la inclusió de previsions respecte del Projecte d’Infrastructures Co-muns de Telecomunicació (ICT), conforme estableix la normativa específica vigent.

D’altra banda, la regulació dels POUM pot determinar que les infrastructures de radiocomunicació s’ubicaran prefe-rentment en antenes ja existents i compartides per les diferents companyies. En qualsevol altre supòsit, és recoma-nable exigir l’aprovació prèvia d’un PEU, que haurà de demostrar la idoneïtat ambiental de l’indret elegit per al’emplaçament, d’entre les distintes alternatives tècnicament viables dintre o fora del municipi. Aquest PEU hauriad’establir, a més, les condicions urbanístiques per a reduir i compensar l’impacte generat, i adequar-se a la legisla-ció específica en matèria d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions deradiocomunicació. En qualsevol cas, el POUM pot definir àmbits d’incompatibilitat en qualsevol classe de sòl. Un cas real d’ordenació d’un emplaçament concret des del planejament general amb criteris de compartició és el delPla general de Sant Pere de Ribes (2001), el qual regula l’ordenació la infraestructura de telecomunicacions al cimdel Montgrós de la forma següent:

“1. Les antenes, repetidors, torres d’abastament, transformadors i altres elements d’instal·lació del conjuntd’infraestructures de telecomunicacions ubicades al cim del Montgrós, s’hauran d’agrupar en un sòl edificiper tal de minimitzar l’impacte paisatgístic que provoquen.

2. A tal efecte, es procedirà a redacció del projecte d’un edifici únic de suport que permeti el progressiu tras-

llat de les diferents instal·lacions actualment disperses. 3. L’aplicació de l’anterior precepte podrà ser desenvolupat a través d’un Pla Especial, d’iniciativa pública o

privada que, si s’escau, podrà anar acompanyada del corresponent conveni donat que en tractar-se d’unenclau situat entre els termes de Sant Pere de Ribes i Canyelles, qualsevol proposta d’intervenció hauràde comptar amb la participació d’ambdós ajuntaments i d’aquelles altres institucions públiques i privadesinteressades en la matèria.

4. Es fixen dos indrets per a la situació de possibles antenes de telefonia mòbil: al costat del dipòsit dels

Cards i l’altra en la rotonda del Palou Alt. En aquest cas, caldrà tractar-ho com un espai escultòric mitjançant un projecte unitari, i restarà totalment

prohibida la instal·lació d’altres antenes en el municipi. Qualsevol instal·lació d’antena anirà fixada i inte-grada unitàriament a un dels pals de suport previstos.

5. La instal·lació primera per part d’una empresa adjudicatària no li donarà dret exclusiu i es permetrà que

qualsevol altra empresa s’hi pugui instal·lar coherentement amb un projecte que respecti el criteri unitari.”



3.4 Seleccionar per aquestes instal·lacions emplaçaments de fàcil integra-

ció visual tot garantint, al mateix temps, el compliment dels nivells mà-xims d’exposició i les distàncies de protecció establerts per la legisla-ció específica

La integració visual es pot produir mitjançant la unificació amb les estructures i suports d’altres infrastructuressimilars existents, amb la incorporació a edificis i construccions existents, i també amb la ubicació en zones debaixa fragilitat paisatgística (vegeu capítol 13, 1.3). El planejament, especialment els PEU, haurà de tenir en compte aquests factors a l’hora de determinar els empla-çaments possibles, i també les distàncies de seguretat establertes per la legislació.

Pel que es refereix als elements integrats en edificacions, el Pla especial regulador d’elements i serveis de radioco-municació de Girona (versió aprovació inicial, 2002), estableix, entre altres mesures per a minimitzar l’impactevisual, que el retranqueig mínim de qualsevol element integrant d’aquestes instal·lacions serà de 3 metres respectedel perímetre de l’edifici sobre el que s’ubica, i de 15 metres respecte de qualsevol altre edifici existent, amb ocupa-ció permanent, per sobre d’un pla horitzontal situat 3 metres per sota de les mateixes (vegeu imatge).

=>3,00 =>3,00

3,00

=< 8

,00

45° 45°Zona d'instal.lació

=>15,00

Zona d'ocupació permanentde persones

El gràfic de la dreta mostra el paral·lelepipede deprotecció establert pel Decret 148/2001 per a lesantenes sectorials del tipus de telefonia mòbil i depotències radiades entre 100 i 1.000 W. En la resta d’antenes o de potencies radiades acumu-lades s’han de complir unes distàncies que configurenuna esfera de protecció (taula inferior)



3.5 Ubicar adequadament en els sòls urbans aquestes instal·lacions tot res-

pectant els requisits esmentats en el punt anterior i dotar-les d’una regulació adient per a la seva implantació

Els instruments de planejament i les ordenances municipals poden establir condicions de localització. Els PEU, amés, són els instruments de planejament adequats (per bé que nos els únics) per concretar la disposició físicad’aquestes instal·lacions. En els sòls urbans, caldrà aprofitar terrenys de titularitat pública (instal·lacions municipals, rotondes, espais instersti-cials, etc.) que compleixin els requisits de distàncies de seguretat a que fa referència en el punt anterior, i tambémantenir els criteris esmentats de compartició i concentració.

El Pla especial de telefonia mòbil de l’illa de Menorca (aprovació inicial, 2002) estableix aquests criteris de localitza-ció: 1. A falta d’una altra determinació més específica, es consideren localitzacions preferents per a qualsevol classe

de sòl: a) Les instal·lacions preexistents de telecomunicació, entenent per elles qualsevol antena o construcció

que, efectivament, compleixi funcions de difusió o recepció de serveis de telecomunicació. b) Les instal·lacions destinades a la publicitat, sempre que l’antena no constitueixi un increment de

l’impacte d’aquestes instal·lacions en els valors considerats en aquest Pla. c) Les construccions o instal·lacions industrials o comercials en les quals sigui possible el seu camu-

flatge. d) La consideració de localització preferent exigeix que l’antena estigui prestant aquests serveis i no

contravingui els altres criteris d’ordenació que estableix aquest Pla, ni suposi un risc excessiu a cau-sa de l’efecte acumulat de les diferents fonts d’emissió existents en la infraestructura.

2. La implantació de noves infrastructures de telecomunicació haurà d’aprofitar les infraestructures de proveïmentd’energia i d’accés existents, considerant-se preferents aquells emplaçaments en els quals aquestes infrastruc-tures siguin preexistents.

3. Es consideraran localitzacions desaconsellables els edificis residencials i qualsevol altra construcció habitable.4. Es consideraran localitzacions prohibides les que es trobin a una distància d’un establiment educatiu

d’ensenyança no universitària inferior al doble de la prevista amb caràcter general en l’article de les normes delPla.

5. Aquesta determinació serà igualment aplicable en les instal·lacions destinades a ús esportiu utilitzades priorità-riament per alumnes dels establiments educatius als quals es refereix el paràgraf anterior.

Pel que es refereix a les condicions concretes d’implantació en edificis, l’Ordenança municipal reguladora de lesactivitats i instal·lacions de radiocomunicació de Castelldefels (2002) les regula de la forma següent: “Regles mínimes de minimització de l’impacte ambiental i visual en tot tipus d’edificació 1. La implantació en la coberta ha de realitzar-se en els edificis que han assolit el nombre màxim de plantes admèspel planejament. Tanmateix, no s’autoritzarà la implantació sobre edificis, malgrat que hagin assolit el nombre mà-xim de plantes, si en l’entorn existeixen edificacions de major alçada. Les prohibicions anteriors no són d’aplicacióals edificis ocupats íntegrament per operadors de serveis finals de radiocomunicació. 2. No s’autoritzarà la implantació d’instal·lacions de radiocomunicació sobre cobertes inclinades, llevat que elsoperadors acreditin la impossibilitat de cobrir les necessitats dels serveis de comunicacions sense haver de realitzarinstal·lacions en edificis amb aquest tipus de coberta. 3. Les dimensions de la instal·lació que es dugui a terme han de guardar la proporcionalitat deguda amb l’alçada del’edifici on s’ubiqui. Regles mínimes de minimització de l’impacte ambiental i visual en funció del tipus d’edificació El projecte d’instal·lació que utilitzi edificacions construïdes segons l’alineació de vial, segons volumetria específica,o edificació aïllada, només si compleix els requisits mínims que es relacionen en aquest article, serà objecte devaloració per determinar si resulta o no compatible amb l’entorn i si provoca o no un impacte significatiu, (...). Elsrequisits mínims, l’incompliment dels quals comportarà necessàriament la denegació de la petició, són:

(continua .../... )



( .../... continuació) “a) Per a les edificacions segons alineació de vial:

– Els elements de la instal·lació en la coberta dels edificis, excepte l’antena, no podran excedir del plànollímit virtual de pendent 45º, l’origen del qual és la línia horitzontal situada en el pla de la façana, a nivellde l’acabat de coberta.

– Les antenes que s’emplacin a la coberta dels edificis s’hauran de separar una distància mínima de 3metres respecte la façana de l’edificació excepte si s’emplacen mimetitzades en el mateix pla de faça-na.

– Les dues regles anteriors s’hauran d’aplicar simultàniament per cadascuna de les façanes de l’edifici. – No s’admet la implantació d’instal·lacions de radiocomunicació al pati d’illa, sigui o no edificable en plan-

ta baixa. b) Per a les edificacions segons volumetria específica:

– La implantació sobre la coberta de l’edifici exigeix que es garanteixi sempre l’ocultació de les ins-tal·lacions referides des dels vials adjacents o l’adopció de mesures de mimetització.

– Només en el cas que s’integrin en el projecte arquitectònic dintre d’una composició unitària, es podràadmetre que aquestes instal·lacions siguin aparents. En aquest cas caldrà garantir la correcta integra-ció d’aquests elements tècnics.

c) Per a les edificacions aïllades:

− Els criteris generals d’implantació seran els mateixos que en el cas d’edificacions segons volumetriaespecífica.

− En el cas de zones d’edificacions aïllades, on l’ús global és el residencial de baixa densitat, únicaments’autoritzarà la implantació sobre terrenys qualificats com a sistemes (...).”



3.6 Establir àmbits de protecció paisatgística on les instal·lacions de radio-

comunicació i/o les de transport d’energia elèctrica resultin incompati-bles (vegeu també el capítol 13, 1.3)

Els àmbits de protecció ecològica i paisatgística establerts pel planejament (vegeu els capítols 7, 12 i 13) han degaudir d’una regulació estricta en allò referent a aquests tipus d’instal·lacions, la qual pot comportar des de la sevaprohibició total a l’establiment de condicions i restriccions addicionals en relació a la resta del territori. Aquestes regulacions poden ser establertes sobretot pels POUM i els PEU, per bé que altres figures de planejamentgeneral i derivat poden també incidir-hi. Entre altres valors a considerar, caldrà prestar una atenció especial alsespais inclosos en el PEIN, atès l’esment especial que en fa el Decret 148/2001.

El Pla especial de telefonia mòbil de l’illa de Menorca (aprovació inicial, 2002) (vegeu la fitxa anterior) estableix un conjunt de zones, la normativa de les quals atorga la màxima protecció als espais naturals protegits (Àrees natu-rals d’especial interès, entorns de protecció d’aquestes, alzinars, etc.,) mitjançant la prohibició de la instal·lació de tot tipus d’antenes, llevat de casos excepcionals. En sòl no urbanitzable:

∗ Amb caràcter general no podran establir-se antenes de telefonia mòbil a les conques visuals de les carreteres, identificades i expressades cartogràficament en la cartografia del Pla. Quan la conca visual sigui superior a 1.000 m de radi damunt l’eix de la carretera, aquesta serà, amb caràcter general, ladistància mínima autoritzada per a l’establiment d’antenes, sempre que no sigui dins de zonesd’especial protecció.

∗ S’estableixen criteris de saturació, de manera que no podrà establir-se més d’una antena a determi-nades zones a una distància inferior a la que es determina en les normes respecte d’una altra ja ins-tal·lada.

∗ Els sol·licitants d’instal·lació d’antenes hauran de comprometre’s a acceptar la compartició de les se-ves antenes o dels seus llocs d’implantació tot d’una que sigui tècnicament possible.

En sòl urbà: ∗ Les antenes se situaran damunt dels edificis d’acord amb les especificacions que s’inclouen en les

normes dirigides a protegir determinats col·lectius o a disminuir el seu impacte visual. ∗ En cap cas es permetrà l’establiment damunt d’edificis de forma que comporti una alteració de la silu-

eta de la població des dels punts de visió més freqüentats, sempre que aquesta silueta mereixi ser conservada.



En un sentit similar, el Pla especial regulador d’elements i serveis de radiocomunicació de Girona (versió aprovació inicial, 2002) estableix la regulació següent: “Restriccions en els emplaçaments protegits o sensibles

1. Les instal·lacions de radiocomunicació en edificis, conjunts o espais protegits per instruments de planejamenturbanístic o per resolucions o declaracions realitzades d’acord amb el que disposa la legislació del patrimonicultural i d’espais naturals protegits, i les situades a una distància a la que la seva implantació pertorbi visual oestèticament els valors que han estat objecte de protecció, resten subjectes a la incompatibilitat inicial de dur aterme l’activitat i la instal·lació de radiocomunicació.

2. La possibilitat d’autorització té el caràcter d’excepcional i resta restringida a :

a) L’acreditació de la impossibilitat de cobrir les necessitats dels serveis de comunicacions sense haverde realitzar instal·lacions en l’àrea, espai, edifici o element protegit.

b) L’informe dels tècnics municipals que justifiqui que no s’alteren ni es perjudiquen de manera greu elsvalors objecte de protecció.

c) La justificació de l’operador que s’han adoptat totes les mesures per minimitzar l’impacte respecte delsvalors objecte de protecció, quan no és possible eliminar-lo.

d) L’emissió dels informes exigits en la legislació urbanística, de patrimoni cultural i d’espais naturals.”



3.7 Previsió o, si és el cas, delimitació de corredors en sòl no urbanitzable

per al pas de noves línies de transport d’energia elèctrica ordenades conjuntament amb les preexistents per tal de minimitzar l’impacte glo-bal

El planejament (especialment PTP, PDU, POUM i PEU) pot establir, en funció de la seva especificitat i l’escala del’ordenació, directrius i normes destinades a evitar que el pas pel sòl no urbanitzable de noves línies elèctriques,telefòniques i similars (i també altres instal·lacions lineals com oleoductes, gasoductes, etc.) eviti afectar els espais ielements d’alt nivell de protecció i, en la mesura possible, les masses forestals i àrees de topografia accidentada.Pot ser convenient en molts casos ordenar aquestes infrastructures conjuntament amb les existents per tald’agrupar-les en corredors de serveis paral·lels a les infrastructures viàries, ferroviàries i altres. Igualment, en sòls urbans caldrà tenir en compte els efectes sobre el paisatge urbà i els elements catalogats, iplantejar el soterrament sistemàtic d’aquestes instal·lacions i la seva adequada integració en els edificis.

A títol d’exemple, el Pla especial de Parc natural de la Zona volcànica de la Garrotxa (1994) ho regula de la formasegüent: “Projectes Els projectes tècnics (...) hauran d'ajustar-se a les condicions següents: a) Condicions del traçat. Sempre que resulti possible se seguirà el relleu del terreny sense efectuar variacions

brusques de nivell, defugint trajectes de pendent pronunciat i aprofitant les depressions. En els espais agríco-les els traçats s'efectuaran preferentment de forma contigua a les vies decomunicació, límits parcel·laris, feixes, etc.

b) Apantallament. Es procurarà que el trajecte tingui lloc per indrets les panoràmiques dels quals presentin fonscoberts, i s'evitarà el pas per carenes, cingles i punts culminants. No es permetrà el pas per l'interior dels es-pais inclosos en el Catàleg complementari d'aquest Pla. Així mateix, als voltants dels edificis inclosos en el Ca-tàleg corresponent caldrà complir les condicions especificades a l'article 74. S'eludirà en la mesura del possibleque els trajectes discorrin per boscos. En aquests espais, quan resulti necessari, es mantindrà la direcció deles corbes de nivell de manera que les visuals quedin cobertes pel fons. Els creuaments de valls es faran pre-ferentment per zones estretes, allunyades dels punts de vista panoràmics.

c) Altres condicions. Corredors. En l'execució del projecte s'evitarà en la mesura del possible l'obertura de corredors. En cas contra-ri, s'hauran d'indicar les mesures a adoptar per controlar l'erosió, preveient, si s'escau, tractaments vegetals, iper evitar el risc d'incendis forestals. En qualsevol cas, caldrà garantir el manteniment de la cobertura vegetal,especialment pel que fa als estrats herbaci i arbustiu, conservant la massa arbòria amb tractaments individua-litzats quan comportin un perill per a la seguretat de la línia.

Tractament cromàtic dels suports. Els suports metàl·lics seran pintats amb color mat d'acord preferentmentamb el fons sobre el qual es projectin des dels punts de vista situats en la xarxa viària bàsica, o en panoràmi-ca. En els casos que es projectin sobre bosc o sobre el cel s'utilitzaran respectivament els colors verd molsa igris blavós, sens perjudici que, per motius justificats, puguin ser emprats altres colors. Quan resulti necessària la construcció de pistes d'accés als suports, caldrà donar compliment al que disposa lasecció 1 d'aquest capítol.

c) Edificacions complementàries. Caldrà justificar degudament la necessitat de l'emplaçament dins de l'àmbit dela zona volcànica, d'estacions transformadores i d'altres edificacions complementàries, així com la inexistènciad'alternatives fora d'aquest àmbit. En aquest cas, es buscaran emplaçaments adequats, tècnicament i paisat-gísticament, i caldrà donar compliment a les condicions d'edificació dels articles 25 i següents.

Instal·lacions existents

Els treballs de manteniment i conservació de les instal·lacions existents es duran a terme de manera que minoriel seu impacte negatiu, especialment pel que fa al tractament cromàtic dels suports metàl·lics, al de les edifica-cions i instal·lacions complementàries i al de la vegetació dels corredors que envoltin el traçat, quan aquests e-xisteixin. “

Cal assenyalar que les disposicions sobre el tractament cromàtic dels suports poden entrar en conflicte amb lesregulacions actuals sobre seguretat del trànsit aeri, raó per la qual pot ser més adequat posar l’èmfasi en les carac-terístiques dels suports. Així mateix, és important afegir mesures destinades a minimitzar l’impacte sobre l’avifauna.



3.8 Prohibir aquestes instal·lacions en indrets que no s’ajustin a les condi-

cions establertes pels plans especials i/o les ordenaces muncipals. Pre-servar molt particularment els àmbits de protecció paisatgística i aquelles zones de sòl no urbanitzable en que puguin incidir negativa-ment sobre els valors protegits

(vegeu 3.6)



3.9 Regular els requisits per a les sol·licituds de llicències urbanístiques

d’aquestes instal·lacions

D’acord amb els criteris esmentats al punts anteriors, el PMU, els PEU i les ordenances municipals han d’establirles condicions que hauran de complir els projectes per a obtenir les llicències urbanístiques corresponents. Aquests requisits han de fer referència a la necessitat de presentació prèvia del pla de desenvolupament per partdels interessats, continguts del projecte, aspectes procedimentals, vigència i revisió etc.

Com a referència el model d’Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomu-nicació (http://www.gencat.net/mediamb/sosten/telmobil-mesinfo.htm) ho regula de la forma següent: “La llicència urbanística només es podrà atorgar una vegada presentat el programa de desenvolupamentd’instal·lacions (...) i sempre que aquella s’ajusti a les seves previsions o a les progressives actualitzacions. “ “Requisits per a la petició i tramitació de les sol·licituds de llicències urbanística per a les instal·lacions de radioco-municació en sòl urbà o urbanitzable. (...) I.- PROJECTE. a) El projecte de la instal·lació ha de ser realitzat per tècnic competent. b) El contingut del projecte ha de ser el següent:

Primer.- Dades de l’empresa. a) Denominació social i NIF. b) Adreça completa. c) Representació legal.

Segon.- Dades de la instal·lació. − Full on s’assenyalin les característiques tècniques de les instal·lacions. En tot cas s’han de fer cons-

tar les següents dades: ∗ Altura de l’emplaçament ∗ Freqüències d’emissió, potències d’emissió i polarització ∗ Modulació ∗ Tipus d’antenes a instal·lar ∗ Guanys respecte a una antena isotròpica

− Plànol d’emplaçament de l’antena expressat en coordenades UTM, sobre cartografia de màxim1:2000 amb quadrícula incorporada. En el plànol s’han de grafiar les infraestructures que tinguin in-cidència sobre la seva avaluació ambiental.

− Plànol a escala 1:500 que expressi la situació relativa als edificis confrontats. − Comprovació de la classificació i qualificació del sòl que ocupa la instal·lació segons el planejament

urbanístic vigent. − Justificació tècnica de la possibilitat de compartició de la infrastructura per altres operadors.

II.- MEMÒRIA. − Els càlculs justificatius de l’estabilitat de les instal·lacions des d’un punt de vista estructural i de fixacions a

l’edifici amb els plànols constructius corresponents. − Justificació de la utilització de la millor tècnica disponible, tècnica i econòmicament viable, quant a la tipologia i

característiques dels equips a implantar per tal d’aconseguir la màxima minimització de l’impacte visual i Ambi-ental.

− La descripció i justificació de les mesures correctores adoptades per la protecció contra descàrregues elèctri-ques d’origen atmosfèric i per evitar interferències electromagnètiques amb altres instal·lacions.

− Documentació fotogràfica, gràfica i escrita, justificativa de l’impacte visual, que expressi claramentl’emplaçament i el lloc de col·locació de la instal·lació en relació amb la finca i la situació d’aquesta: descripcióde l’entorn dins el qual s’implanta, grandària, forma, materials i altres característiques. Haurà d’aportar-se si-mulació gràfica de l’impacte visual des de la perspectiva de la visió del vianant.

− Declaració o compromís de mantenir la instal·lació en perfectes condicions de seguretat. − Document que expressi la conformitat del titular del terreny o finca sobre la que s’instal·len les infraestructures.− Certificació d’acompliment dels nivells i limitacions establerts en la normativa mediambiental.”

Fonts d’informació sobre legislació i recomanacions tècniques: − http://www.gencat.net/mediamb/sosten/telmobil.htm − http://www.localret.es/dret/iradioc/normativa.htm

10. Condicions acústiques, lumíniques i electro- magnètiques · 2003-10-10 · CONDICIONS...

Documents

Transcript of 10. Condicions acústiques, lumíniques i electro- magnètiques · 2003-10-10 · CONDICIONS...