full D I O C E S À S O L S O N A | V I C

T r i b u n a

full diocesà | Solsona i Vic

DIRECTORS:VIC: Josep CasalsSanta Maria 1, 08500 VICTel. / Fax 93 885 07 09Correu electrònic:mitjans-comunicacio@bisbatvic.comSOLSONA: Júlia AyalaPlaça Palau 1, 25280 SOLSONATel. 973 48 06 19C/e: mitjans@bisbatsolsona.cat

EDICIÓ: Mitjans de Comunicació Socialde cada Bisbat.REDACCIÓ: Santa Maria, 1 - 08500 VICADMINISTRACIÓ:Rda. Camprodon 2, 08500 VICTel. 93 889 14 78 / Fax 93 88919 09IMPRESSIÓ: Gràfiques Diac,Ronda Camprodon 2, 08500 Vic

DIPÒSIT LEGAL: 14.355/60

full

8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Esplendorós esclat............................................................................................................................

10 de maig del 2009

Capítol 6, versets 28-31, de l’evangeli de Mateu. Jesús

convida a fixar-se en els lliris dels prats (o les flors del

camp, segons les traduccions) i observar com creixen.

En fa un elogi que pot semblar desmesurat: ni Salomó,

amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap

d’aquests. És, però, del tot comprensible vist des de

la mirada de Jesús: Déu la vesteix així (l’herba dels

prats), malgrat les seves efímeres condicions

d’existència: hi és avui i demà ja la tiren al foc. De

moment, quedem-nos amb aquesta primera part de la

frase on s’exalça la magnificència d’unes flors boscanes.

Estem en unes dates de l’any que mostren l’encís

d’uns paisatges naturals curulls de vida i modelats

amb una gran varietat de colors. En podem gaudir

als jardins, als camps de conreu, en contemplar els

arbres, les plantes o les flors. Aquella natura morta

de fa pocs mesos s’ha transformat en esplendor

primaveral afavorida per les darreres pluges. Serà

com la bellesa d’un instant? Com la flor d’un dia? O

serà l’esclat de la magnificència abans esmentada

més gran que no pas la de Salomó? (vegeu Primer

llibre dels Reis, cap. 10).

Per a Jesús, més enllà de l’esplet de colors que

enlluernen els ulls, hi ha la mirada del cor amb la qual

una humil engruna de vida és portadora d’espurnes

d’amor diví.

A la vora del foc|Sempre es pot aprendre|Climent Forner...........................................

Gin

esta

en

flor.

Foto

: Par

é fo

tògr

af

10 de maig del 2009Vic, núm. 5.116, any 103 | Solsona, núm. 3.265, any 63

Hi ha un adagi popular, molt ple de saviesa, que diu: «Val

més aprendre de vell que morir ruc.» I és veritat. Val a

dir, sempre hauríem d’estar disposats a aprendre noves

lliçons, vinguin d’on vinguin vinguin de qui vinguin. De

la mateixa natura, per exemple: quin llibre més sapiencial

el de la natura amb la seva bellesa i les seves lleis, la

primera gran revelació de Déu! Ai dels mestres que, de

tan creguts, no saben aprendre dels seus alumnes! Ai

també dels pares que, pecant d’autoritaris, no saben

aprendre dels seus fills! I, naturalment, ai dels alumnes

que no escolten els mestres, dels fills que no fan atenció

als pares i de tots plegats que no sabem o no volem

aprofitar el pou de saviesa i d’experiència que són les

persones grans!

I del futbol? Sí, també podem aprendre del futbol,

com dels esports en general, per més deficiències que

també arrosseguin. En concret i en aquests moments,

hi ha dos clubs de futbol catalans de primera categoria

espanyola que ens estan donant unes lliçons colossals,

per diferents que siguin: el Barça i l’Espanyol.

El Barca, d’ençà que el dirigeix el Pep Guardiola, el noi

de Santpedor, és tot un exemple social a admirar i imitar:

l’ordre, la disciplina, l’exigència, la il·lusió, l’ambició, la

humilitat, la bellesa del joc, el sacrifici de l’ego indívidual

en ares del conjunt... Això darrer és importantíssim: d’una

banda, hi ha la vàlua personal de cada jugador, ocupi la

posició que ocupi en el camp: de l’altra, com que tots

són imprescindibles, el joc de conjunt. El Messi, l’Eto’o

poden fer els gols que siguin, com més en facin, millor;

ara, el mèrit és de tots plegats, de tot l’equip. I també,

evidentment, de l’entrenador, el director d’orquestra. Au,

que sobre aquestes bases el Barca, enguany, és capaç

de guanyar-ho tot; esdevindrà, com mai, més que un club,

no sols pels seus ja tradicionals emblemes patríòtics i

humanitaris, sinó sobretot per les magnífiques lliçons

d’ètica i estètica que ens està donant de partit en partit.

Amb la complicitat, és clar, dels seus seguidors.

I l’Espanyol també, però en sentit contrari: si Déu vol,

superarà la crisi que, per manca de gols, el condemnava

a baixar de categoria, just ara que és a punt d’estrenar

el seu nou estadi, gràcies a la fe que ha tingut en si

mateix, a la complicitat també dels seus socis i a l’alenada

d’esperança que li ha infós Pochettino, el seu nou entre-

nador i ex-jugador. Miracle!

Imaginem-nos per un moment que, començant per

la mateixa Església, per sobrenatural que sigui, i acabant

pels mateixos polítics i la societat civil en general, imités-

sim aquest seguit de virtuts que ens donen els nostres

futbolistes. Quin present més joiós i qui futur més

prometedor!

Quadern núm. 81 de la col·lecció Emaús que edita el Centre de Pastoral

Litúrgica. El seu autor, Rodolf Puigdollers, ha publicat tres altres

quaderns en aquesta mateixa col·lecció, de característiques molt

similars. Aquesta vegada, amb l’encapçalament de Els cecs hi veuen,

els coixos caminen i com a subtítol Endinsar-nos en els miracles

de Jesús, proposa una aproximació als fets sorprenents que es troben

en els evangelis tot presentant-los «com una Bona Nova concreta,

directa i palpable». El pròleg ha estat redactat pel teòleg Josep M.

Rovira Belloso, que afirma: «... el meu sentir coincideix de ple amb

la postura de Rodolf Puigdollers. Per a mi, Jesús és la bona notícia,

l’epicentre dels veritables miracles i dels que jo anomeno miracles de petit voltatge que

la Providència depara a tots els qui en Déu confien i estimen». Una vegada més, en

aquest llibret, l’autor mostra els seus dots de catequeta, teòleg i rector de parròquia.

Llibres|Endinsar-se en els miracles de Jesús..........................................

Lectura dels Fets dels Apòstols (9,26-31)En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava

incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués

convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué

pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com,

pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat,

i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de

Jesús.

Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem

amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del

Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua

grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els

germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i

el feren marxar a Tars. L’Església vivia en pau per tot

Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i

vivia constantment a la presència del Senyor, confortada

per l’Esperit Sant.

Salm responsorial (Salm 21)En el Senyor s’inspirarà el meu himne

el dia del gran aplec.

Lectura de la primera carta de sant Joan (3,18-24)Fillets, que el nostre amor no sigui solament de frases

i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem

que ens mou la veritat, i la nostra consciència es mantin-

drà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència

ens acusa, pensem que Déu és més gran que la cons-

ciència i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència

no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota con-

fiança i obtindrem el que li demanem, perquè complim

el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu

manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que

ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat.

Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres,

i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat,

coneixem que ell està en nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (15,1-8)En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo

sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La

sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla, i la que

dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni

més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us

he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com

la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc

vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc

el cep i vosaltres les sarments. Qui està en mi i jo en ell

dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res.

Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb

les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques,

les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en

mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu

demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del

meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu

deixebles meus.»

2

L a b o n a n o v a

full

C r ò n i c a

full

7

10 de maig del 200910 de maig del 2009

Diumenge V de Pasqua | Cicle B ...........................................................................................................

Una collita abundant|Pere Casas ..........................................................

Sols una mare pot experimentar l’íntima

unió que hi ha entre ella i el fill que porta

en les seves entranyes. I sols una mare

sabria dir-nos com és de gran i meravellosa

la relació d’afecte, de compenetració i de

comunicació entre ells dos. Fruit d’aquest

lligam amorós, el nen s’anirà fent home

o la nena s’anirà fent dona.

La intimitat i la comunió que hi ha entre

la mare i el seu fill o filla, Jesús l’exigeix,

de manera mística, als creients amb ell.

Ho dirà a través d’aquesta al·legoria agríco-

la: «Jo sóc el cep, i vosaltres les sarments.

Qui està en mi i jo en ell, dóna molt de

fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res.»

I, fruit d’aquesta relació espiritual amb

Jesucrist, l’home i la dona creients aniran

esdevenint més semblants a ell fins a

poder dir com sant Pau: «Ja no sóc jo qui

visc; és Crit qui viu en mi.»

Quan l’Església sigui de debò comunió

amb Jesús, la collita serà abundant.

«Qui està en mi

i jo en ell

dóna molt de fruit»

........................Crònica de la visita pastoral a l’arxiprestat de l’Anoia-Segarra

Divendres 2 de gener del 2009. El bisbe Romà adreçà

la seva habitual salutació dient: «Amb la visita pastoral

al vostre arxiprestat, hauré visitat tota la diòcesi.» La

visita pastoral és una ocasió més de sentir-nos a prop

els uns dels altres, el bisbe i les persones de les comu-

nitats visitades, per a encoratjar-nos mútuament a no

defallir en l’anunci de Crist.

Dijous 22 de gener. A les nou del matí s’inicià oficial-

ment la visita demanant a sant Bernat Calbó la seva

benedicció. L’eucaristia, celebrada sobre la relíquia del

primer bisbe sant de la diòcesi de Vic, sempre és un

moment intens de pregària pels qui seran visitats.

Diumenge 25 de gener. Tercer de durant l’any. En

un dia net i ventós, el bisbe celebrava la missa estacional

a la parròquia de la Soledat d’Igualada. Li feren costat

el rector, Mn. Josep Massana i Cortina, que també és

l’arxiprest, els preveres Joaquim Font i Josep Aribau, el

diaca Pere Roig i els acompanyants del bisbe. L’església

era plena i la comunitat molt participativa. Amb l’evangeli

de Marc, Mons. Romà anunciava que «ha arribat l’hora

i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en

la Bona Nova». Al final visitàrem la capella del Santíssim,

finament restaurada i molt acollidora. El bisbe pogué

saludar tothom en el pica-pica d’eixint de missa.

Dimecres 28 de gener. El bisbe passà el dia a la

parròquia de la Soledat. Visità, entre altres, la germana

del difunt P. Romuald, monjo de Montserrat, que sempre

ha col·laborat amb els de primera fila. Al vespre presidí

el Consell de Pastoral, ampliat amb les forces vives de

la parròquia. Uns trenta laics, sacerdots, religiosos i

religioses que transmetien el dinamisme cristià de la

comunitat. El bisbe els deixà el seu missatge: «Aquests

vint anys que vénen són un moment importantíssim

perquè la fe sigui significativa en la nostra societat.»

Crec que el que digué un participant cap al final •«hem

aprés molt avui»• transmet la qualitat de la trobada. Un

fet a destacar és el centenar de voluntaris de Càritas

que té la ciutat d’lgualada i els grupets que es reuneixen

cada dijous per pregar pels sacerdots. Segur que és això

el que fa que d’lgualada en surtin algunes vocacions.

Lloat sia Déu.

Dissabte 31 de gener. El bisbe, acompanyat pel

rector, Mn. Carles Riera i Fonts, va visitar l’església i

algunes persones de les Coromines, la parròquia de

Sant Pere de Seguers, l’església de Sant Jordi de la

Llavinera i el castell de Boixadors, explicat per la senyora

alcaldessa de manera magistral. Després féu la visita de

la Fortesa i de la parròquia de Sant Pere de Boixadors.

Volgué anar a pregar al cementiri on hi ha sebollit el cos

de Mn. Nicolau Panadès, mort en la guerra civil, futur

beat. Seguidament anà al Molí de Boixadors, on fou

amablement acollit per Mn. Lluís Bosch amb la seva

família. Al vespre hi hagué la missa estacional a Sant

Pere Sallavinera, que fou molt bonica. Pregada i partici-

pada per la simpàtica gent d’aquelles rodalies. S’acabà

amb agraïments i piscolabis comunitari.

En xifres globals, en la declaració de la renda presentada l’any passat,

vuit milions i mig de contribuents van marcar la creueta a la casella

destinada al finançament de l’Església catòlica.

Al mateix temps, un elevat nombre de persones va marcar de

forma conjunta la casella de l’assignació tributària destinada a altres

fins d’interès social.

Ara, en ocasió de la nova declaració corresponent a l’any 2008,

es recomana de fer el mateix: marcar totes dues creuetes. Aquest

gest no representa cap cost addicional per al contribuent i és un

valuós ajut per als destinataris d’aquestes aportacions.

....................................................Declaració de la renda

M i s c e l · l à n i a

full

6

full

3

G l o s s a s e t m a n a l 10 de maig del 200910 de maig del 2009

El respecte per la vida humana (2)|Romà Casanova, bisbe de Vic

La vida humana s’ha de respectar des del si de la mare

fins a l’altre extrem de l’existència, quan l’home es troba

amb el misteri del sofriment i de la mort. En una societat

en què preval la tendència a donar valor suprem al plaer

i el benestar, la realitat del sofriment és considerada com

un absurd. Per això apareix de manera recurrent el tema

de l’eutanàsia. Entenem per eutanàsia, en sentit vertader

i propi, una acció o omissió que per la seva naturalesa i

en la seva intenció causa la mort, amb la finalitat d’eliminar

qualsevol dolor (cf. Joan Pau II, Evangelium vitae, 65).

En el tema de l’eutanàsia apareix la falsa compassió

com a motiu, tant del qui demana la mort per la por al

sofriment, com en aquells que prenen la decisió de

provocar la mort d’una altra persona, de manera directa

o indirecta, per no veure’l sofrir o per no sofrir ells

mateixos. Aquesta mort provocada és un refús de la

sobirania de Déu sobre la vida i la mort.

La doctrina de l’Església és clara. En l’encíclica abans

citada, el papa Joan Pau II diu: «D’acord amb el magisteri

dels meus predecessors i en comunió amb els bisbes

de l’Església catòlica, confirmo que l’eutanàsia és una

greu violació de la Llei de Déu, en quant és l’eliminació

deliberada i moralment inacceptable d’una persona

humana. Aquesta doctrina es fonamenta en la llei natural

i en la Paraula de Déu escrita; és transmesa per la

Tradició de l’Església i ensenyada pel Magisteri ordinari

i universal» (núm. 65).

Davant els intents de legalitzar i justificar aquesta

mena d’assassinat, és bo de recordar que la primera

llei a favor de l’eutanàsia es va promulgar en l’època

nazi, donant permís per a una «mort per compassió».

Fou el cas d’un nen cec i deficient mental amb solament

dues extremitats internat en una clínica. La seva àvia

va sol·licitar a Hitler la mort del seu nét, cosa que va

succeir immediatament. Hitler va ampliar aquesta llei

a casos semblants i el 18 d’agost de 1939 disposà

l’obligació de declarar tots els acabats de néixer amb

defectes físics. El pas a decretar l’extermini del poble

jueu no era ja gaire lluny.

El cristià, com tota persona humana, té el dret i el

deure de respectar la seva vida i la dels altres. Salvat

sense cap excepció aquest dret i deure, també té dret

a viure el sofriment de la malaltia i la mateixa mort amb

dignitat. Les cures pal·liatives són necessàries i han de

tenir en compte la persona en tota la seva integritat. La

persona humana necessita en aquests moments, de

manera especial, que es respecti la seva dignitat i que

no es caigui en l’«acarnissament terapèutic»; necessita

l’atenció mèdica per a mitigar el dolor, necessita l’escalf

humà de l’amor de les persones que ell estima i dels

qui l’atenen, necessita l’atenció espiritual de manera

especial. No podem oblidar que el sofriment i la mort

són moments de trobada especial amb el misteri de la

vida i, per tant, amb el misteri de Déu.

.......................

..............................................................................................Agenda litúrgica de la setmana

.................................................................................................................Pelegrinatge jove a Polònia

Organitzat per la Delegació diocesana de Joves. Del 20

al 30 del pròxim mes de juliol. Us oferim en extracte el

text adreçat als possibles participants.

Quantes vegades no has quedat impressionat per

les imatges de la Primera i Segona Guerra Mundials?

Quantes vegades el futur es torna incert? Enmig

d’aquests escenaris surt un home de pau, un amant del

teatre i de la natura, un home que confia en la persona

humana, un defensor dels drets humans arreu del món.

Un home que confia en els joves: Joan Pau II.

Ens proposem de conèixer de primera mà una Europa

una mica més llunyana: ciutats com Cracòvia, Varsòvia,

Zelazowa Wola…; pujar a muntanyes i baixar per rius

de bellesa hipnotitzant; recórrer escenaris de fites cultu-

rals com Chopin i d’horrors brutals com Auschwitz; viure

per dins costums i menjars locals, com l’estada a la zona

rural de Zakopane o el pelegrinatge amb joves polonesos

a Czestochowa; endinsar-nos, en fi, des d’un ambient

jove al cor d’Europa seguint les petjades de Joan Pau II.

Tot això, per només 400-450 euros. Atès que es vola

amb companyia de baix cost, és urgent d’inscriure’s per

a treure el bitllet. Hi ha facilitats de pagament i mitjans

per a rebaixar el preu. Informació i inscripció: Pere, 606

704 222 / David, 696 008 841 / compted@telefonica.net.

Itinerari i programa

Día 1, dilluns 20: Lolek i la seva llar. Girona-Cracòvia;

estada a Wadovice.

Día 2, dimarts 21: Karol: el país i el futur. Mines de

sal a Wieliczka; entorns de Cracòvia i barri antic de la

ciutat; missa al santuari de la Misericòrdia.

Día 3, dimecres 22: Karol, el bisbe i l’amic. Catedral

de l’arquebisbe Wojtyla; castell de Wawel; Universitat

Jagel·lònica (on fou professor Wojtyla); Museu Nacional;

Nova Huta.

Día 4, dijous 23: Karol el muntanyenc. Muntanyes

de Tatry; sender de Krzeptówki (5 km a peu); missa de

campanya; nit a les cases rurals de Zakopane.

Día 5, divendres 24: Vers la seu de Pere. Riu Dunajec

i descens amb canoa; santuaris de Ludzmierz i de

Kalwaria Zebrzydowska.

Día 6, dissabte 25: Karol, vencedor del comunisme.

Barri antic de Varsòvia; Museu de la «resurecció de

Varsòvia»; passejada per la ciutat (pl. de la Victòria,

Mausoleu del Soldat Desconegut, tomba del màrtir

Popieluszko).

Día 7, diumenge 26: Karol, amant de la cultura, amic

dels sants. Torre i parc del compositor Frederic Chopin

a Zelazowa Wola; Niepokalana; Kielce; curset de canoa.

Día 8, dilluns 27: Karol, amb el breviari a la canoa.

Descens amb canoes (riu Pilica); Widawa.

Día 9, dimarts 28: Joan Pau II, pelegrí pel món.

Pelegrinatge amb joves polonesos a Czestochowa.

Día 10, dimecres 29: «Totus tuus», tot teu, Maria.

Santuari de Jasna Góra; missa a la capella de la «Moreneta

polonesa», la Mare de Déu de Czestochowa; camp de

concentració d’Auschwitz

Día 11, dijous 30: «Deixeu que me’n vagi a la casa

del Pare». Aeroport de Cracòvia-Balice, passant pel

santuari de Jasna Góra; retorn a Girona.

Un

dels

ant

ics

carr

ers

de T

ars

Icon

a de

San

t Pau

Indr

et d

e l’a

ntic

are

òpag

d’A

tene

s; a

l fon

s, e

l Par

tenó

full

5

full

4

10 de maig del 2009 C e n t r a l s C e n t r a l s 10 de maig del 2009

Amb motiu de l’Any Jubilar Paulí|Pere Sala* ........................................................................... De Jesús va rebre la llum de la fe i de la vocació.

Manifestació i revelació asservidores. Resultat: conversió

total, adhesió sense reserves a Jesús. I, a partir d’aquesta

experiència, el seu radicalisme i el seu apassionament

envers Jahvè, ara exempts de violència i farcits de

respecte a la llibertat dels homes, els posa exclusivament

al servei de Jesús.

I ara ja tenim davant nostre el gran apòstol dels

pobles que es constitueix com un pont entre Israel i el

món pagà en l’anunci de l’evangeli. El llibre dels Fets

del Apòstols i les seves tretze cartes que formen part

del Nou Testament ens donen a conèixer tot l’abast de

la seva tasca. D’aquests escrits sagrats es desprenen

un munt de lliçons. Des de la meva dimensió personal

n’exposaré dues.

És estimulant celebrar el record d’aquest home quan

ens sentim desanimats en el manteniment de la fe o en

la lluita per practicar les recomanacions del sermó de la

muntanya; pensem en ell, invoquem-lo, a ell que mai no

es rendia davant el cansament o l’adversitat, que no deixava

de pregar ni de donar testimoni de Jesús i que li quedava

temps per a guanyar-se la vida confeccionant teles. Pau

es mantenia sempre entusiasmat, i és que el seu entu-

siasme no es basava en l’èxit, sinó en l’estimació apas-

sionada de la persona de Jesucrist, a qui havia perseguit,

però a qui estimà com ningú després de l’experiència

de Damasc.

Una ullada a tot el que ens aporta el Nou Testament

sobre Pau —i entrem en la segona lliçó— és motiu

suficient per a emetre un merescut «elogi» de l’apòstol

dels pobles que lliga força amb l’assenyat criteri amb

què hem de desenvolupar la promoció de la fe en

l’actualitat, ja des del camp personal, pel fet de ser

batejats, ja des del camp comunitari, sota els auspicis

del Vaticà II, i també perquè ens ho demana l’experiència

imperiosa viscuda al carrer.

Sense la valentia i la llibertat de Pau, la primera Església

s’hauria quedat tancada en el petit cercle del poble jueu.

I és la fe intrèpida de Pau la que s’obre a altres cultures

i poblacions, la que troba noves maneres de comunicar-

se, alliberant-se de l’estretor de les normes i dels costums

d’un únic poble, d’una sola tradició, la jueva.

Per aquestes dues raons el seu exemple és també

necessari per a mentalitzar-nos en el present, a fi de ser,

els qui som seguidors de Jesús, uns propagadors i uns

testimonis fefaents del Regne de Déu ben actualitzat.

* Jesuïta i «voluntari d’última hora»

Benet XVI va declarar un any

jubilar amb motiu del bimil·le-

nari del naixement de l’apòstol

sant Pau. Amb aquest article

pretenc modestament oferir

una col·laboració a tal esde-

veniment.

I com a inici diré que, se-

gons referències històriques,

quan va néixer sant Pau, Jesús

només era un nen de cinc o sis anys. Tots dos eren jueus,

presentant un contrast molt vistent.

Pau era un urbà, un home de ciutat. Nasqué a Tars

de Cilícia, regió de l’Àsia Menor. Tars n’era la capital, que

gaudia d’importància ètnica, intel·lectual, comercial i

cruïlla de cultures i religions. Hi habitaven molts jueus.

Pau, de la tribu de Benjamí, posseïa la ciutadania romana,

fet indicador de pertànyer a la classe directora de la

ciutat, i fet que proporcionava notable relleu en la dinà-

mica social. Pau fou educat al dictat d’una estricta fe i

cultura jueva.

De molt jove va ser enviat a Jerusalem a l’escola del

mestre Gamaliel i aconseguí el grau de rabí com a doctor

de la Llei. Immediatament es buscà segons el costum

rabínic un ofici. Tota la seva formació donà com a resultat

un home religiós, de pensament com el grec, d’acció i

organització com el romà i de passió com l’oriental. Vull

destacar el seu enamorament de l’ésser humà, de la

ciutat, de la societat, dels jocs de l’estadi, aspectes que

brollarien, un cop convers, en la predicació per a il·lustrar

la doctrina sobre el Regne del Cel.

Aquest personatge, havent assimilat la Llei, la men-

talitat rabínica i la pietat jueva i una abundant dosi

d’humanisme, es comportà notòriament com un autèntic

i coherent fariseu.

D’altra banda, Jesús era un home de poble, molt

del camp. Nasqué a Betlem, si bé passà quasi vint-i-vuit

anys a Natzaret, aleshores un poblet desconegut, fins

i tot menyspreat, que contrastava amb Tars, la ciutat

«gran i feliç» com la considerava l’historiador Xenofont.

Jesús va rebre una formació força familiar o casolana,

que enriquia amb l’assistència a la sinagoga i amb

l’experiència que li procurava el treball artesà del pare

amb les labors del camp. El contacte rural li faria un gran

servei per a explicar el Regne del Cel a les masses,

perquè usà molts conceptes de la climatologia, dels

conreus, de la zoologia pagesa... formació que comple-

taria amb l’estada de quaranta dies al desert de Judà.

De passada, observem com Déu se sap servir, per a fer-

se conèixer, de diferents formes d’educació.

I ara tornem a Pau. Sembla que l’Apòstol no es

trobava a Jerusalem durant la prèdica de Jesús. Però sí

que, després del drama del Gòlgota, tornà a Jerusalem.

L’escàndol del galileu no s’havia fos del tot. Prosseguien

manifestacions de pros i contres entre la població jeràr-

quica i la popular. Nogensmenys, el que cridà l’atencio

de Pau va ser un grup reduït de seguidors de Jesús força

actiu, liderat per Esteve. I aquí començà l’oposició frontal

contra el fill del fuster.

Pau era un doctor de la Llei i dictaminà: «Aquest

home és un blasfem, un fora de la Llei. La prova, ben

evident: ha estat ajusticiat en creu. Tots els del grup són

falsos jueus, són uns renegats.» I així primerament

concep una animadversió que a poc a poc va prenent

cos, que passa a tensió forta i, a la llarga, desemboca

en polèmiques controvèrsies, en odi i en persecucions,

arribant algunes d’elles a la mort. Això sí, tot emprès de

bona fe, per salvar el judaisme i la glòria de Jahvè.

I vet aquí que, anant pel camí de Damasc, es produí

la miraculosa transformació que de perseguidor de Jesús

el convertí en el seu apòstol.

Si entrem la pàgina web www.tarraconense.cat, a l’apartat «Conferència Episcopal

Tarraconense Documents oficials des de 1969», tindrem a la nostra disposició noranta-

tres documents elaborats per la CET des de l’esmentada data. Amb un repertori tan

ampli i variat, és obvi que els temes i la forma de tractar-los sigui molt diversa.

I si consultem la llista de la cinquantena de títols de la col·lecció «Documents

dels Magisteri», d’Editorial Claret, hi trobarem nou documents amb les característiques

pròpies de les cartes pastorals.

La més recent, en aquest aspecte, és dedicada a l’apòstol Pau presentat com

«apòstol del nostre poble», amb data 21 de desembre del 2008. Es recomana la

seva lectura com a material d’acompanyament en la celebració de l’Any Jubilar

Paulí que es clourà a Roma en la propera festa dels apòstols Pere i Pau.

..............................................................................................................Els bisbes de Catalunya