10. ESPANYA I CATALUNYA (1902‐1939)

10.1. La crisi del liberalisme (1898‐1931).

10.2. Catalunya durant el primer terç del segle XX. 

10.3. La Segona República: un règim democràtic. 

10.4. El bienni reformista (1931‐1933). 

10.5. El bienni conservador i el Front Popular. 

10.6. L’esclat de la Guerra Civil. 

10.7. L’evolució de la guerra. 

10.8. Viure en guerra. 

10.9. Catalunya durant la República i la Guerra Civil. 

QUÈ ESTUDIAREM?

ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA

Què veus a la imatge? Quin moment històric mostra?

Llegeix el text. Com va ser aquest fet?

De quin sistema polític venim?

La Restauració (des de 1875):  Monarquia d’Alfons XIII.  Bipartidisme (conservadors i liberals). 

Falsejament electoral i caciquisme. 

El frau electoral

La guerra de Cuba i la crisi del 98

• 1895-1898 – Guerra de Cuba els cubans demanen la independència de la metròpolis.

• Guerra de guerrilles a la selva cubana. •Camps de concentració (“trochas”).

• Estats Units té interessos econòmics a Cuba i envia un vaixell cuirassat (Maine) per protegir els ciutadans americans davant del port de l’Havana enfonsament del Maine (15 debrer 1898). •Estats Units entra a la guerra a favor dels cubans i es produeix la gran derrota d’Espanya: DESASTRE DEL 98.

•Conseqüències: desastre material, grans pèrdues humanes i desastre moral REGENERACIONISME (hem de regenerar el país endarrerit i corrupte que és Espanya).

10.1. La crisi del liberalisme (1898-1931)

Els comandants de la rebel·lió

Efectes de “las trochas”

10.1. El regnat constitucional d’Alfons XIII (1902-1923)

•1902 – Majoria d’edat d’Alfons XIII – accedeix al tron.•El sistema polític serà el mateix de LA RESTAURACIÓ:

• “torn pacífic” – conservador Maura // liberal Canalejas. • Corrupció electoral i caciquisme (no s’aconsegueix

aturar). •Reformes importants (liberals):

• Descentralització (per calmar catalanistes i nacionalistes bascs) NO ho aconseguiran: catalans votaran la Lliga Regionalista i bascos el Partit Nacionalista Basc.

• Ley del candado: treu privilegis a l’església i no pot crear nous ordres religiosos a Espanya.

•Crisis importants que faran caure el sistema: • 1909 – SETMANA TRÀGICA:

• El govern decideix fer una nova lleva d’homes per anar a lluitar a la guerra del Marroc.

• Sistema de lleves vergonyós (redempció). • Revolta al port de Barcelona que s’estén a tota la ciutat. • Resultat: violència extrema i crema de convents i esglésies.

• Crisi de 1917 provocada per: • Crisi econòmica: inflació a causa de la IGM) VAGA

GENERAL de treballadors (promoguda pels sindicats). • Protesta militar: sistema d’ascensos discriminatori. • Assemblea de parlamentaris catalans: volen acabar amb la

corrupció política i reclamen una nova constitució.

• 1919-1923 – Violència social (pistolerisme): • Empitjorament de les condicions de vida obreres. • Influència de la Revolució Russa. • No hi ha diàleg entre patrons i treballadors violència i

assassinats per acabar amb els líders obrers i patrons.

Imatges de la guerra del Marroc (1909-1026) i la Setmana Tràgica (Barcelona).

10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909.

10.1. El Pistolerisme (1919-1923)

• La Federació Patronal va organitzar bandes de pistolers per assassinar els dirigents sindicals en conxorxa amb les autoritats policials.

El pistolerisme va deixar un rastre de més de 800 atemptats entre 1917 i 1923.

• La resposta al pistolerisme va ser també violenta per part dels sectors obrers. Personatges com Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso (Los Solidarios) van fer accions violentes contra membres de la patronal i polítics.

Buenaventura Durruti

10.1. El Pistolerisme (1919-1923)

RESULTAT (suma de les 3 crisis anteriors):

GOVERNS DE CONCENTRACIÓ (unió de totsels partits polítics burgesos)  però es mantindran els canvis constants de govern i la conflictivitat intensa al carrer. 

10.5.2. La crisi del 1917: una crisi o tres crisis?

10.1. La dictadura de Primo de Rivera (1923-30)

•El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d’estat

• JUSTIFICACIÓ: posar fi a la crisi política, la conflictivitat social i el perill del trencament de la unitat d’España.

• SUPORTS: monarquia, militars i part de les classes dirigents.

• OBJECTIUS: •Acabar amb la conflictivitat social•Frenar les aspiracions nacionalistes•Evitar responsabilitats per Annual i acabar la guerra del Marroc•Evitar reformes democràtiques

•Derrota d’Annual (Marroc, any 1921) – més de 10.000 morts. El rei i l’exèrcit en són responsables.

10.1. La dictadura de Primo de Rivera (1923-30)

• CARACTERÍSTIQUES DEL RÈGIM FEIXISTA (revisar). •La prosperitat econòmica mundial (“feliços anys 20”) ajudaran a que la dictadura es mantingui al poder. • Política d’obres públiques i desenvolupament industrial. • Aconsegueix vèncer als rebels berbers del Rif (1926).

• PERÒ: • És criticat per intel·lectuals i estudiants. • Els nacionalismes no volen un dictador espanyolista

(política anticatalanista de Primo). • És detestat pels col·lectius obrers.

• PER TANT:• Alfons XIII fa un canvi de govern que convocarà eleccions i

recuperarà el sistema anterior. • 1930 – Es firma el PACTE DE SANT SEBASTIÀ: unió de

forces contra la monarquia i per instaurar una REPÚBLICA.

10.2. Catalunya durant el primer terçdel segle XX. La irrupció del catalanisme polític:  1901 – Es funda la Lliga Regionalista (primer partitpolític catalanista) – líder: Enric Prat de la Riba.  Característiques: 

Partit burgès i conservador.  Catalanista.  Modernitzador.  Catalanista – diari “La Veu de Catalunya”. 

1906 – Es funda el Centre Nacionalista Republicà, fruitd’una escissió de la Lliga (més progressistes i méscatalanistes). Diari: “El Poble Català”. 

10.2. Catalunya durant el primer terçdel segle XX. Dos fets provocaran la UNIÓ i COALICIÓ de tots elspartits catalanistes: SOLIDARITAT CATALANA. Quins són aquests fets?

Episodi de violència contra el “Cu‐Cut!”. Llei de Jurisdiccions (per limitar el catalanisme).

Però la Setmana Tràgica (1909) provocarà el trencamentd’aquesta coalició. 

1910 – Es funda la Unió Federal Nacionalista Republicana (republicana i encara més catalanista). 

10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i la resistència a la dictadura

•La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu pel territori català des de 1714. • Consistia en la unió de les 4 diputacions provincials catalanes.• Es va aconseguir després d’un llarg procés, l’abril del 1914, sota la presidència de Prat de la Riba, sempre amb majoria de la Lliga Regionalista.

•La seva obra va ser destacada en els camps de l’ensenyament, la cultura (ex. 1907 es crea l’Institut d’Estudis Catalans que va promoure la normalització lingüística), i les obres públiques (millora de les xarxes viària, postal i telefònica; pla d’acció agrària; etc).

• Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat el 1925.

Política anticatalanista de la dictadura de Primo de Rivera:  Prohibició de l’ús públic de la llengua catalana castellanització. 

Prohibició de l’ensenyament en català.  Prohibició dels símbols nacionals, eliminació de monuments catalanistes i els Jocs Florals

Conseqüències:  Radicalització del moviment catalanista.  Complot de Prats de Molló (1926)  Francesc Macià, militar independentista, intenta l’alliberament de Catalunya. 

3. LA SEGONA REPÚBLICA: un règim democràtic

PRINCIPALS FASES DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

BIENNI REFORMISTA (1931‐33)

BIENNI CONSERVADOR (1933‐1935)

FRONT POPULAR (febrer – juliol1936)

3. LA SEGONA REPÚBLICA: UN RÈGIM DEMOCRÀTIC.

• 12 d’abril de 1931 – es convoquen eleccions municipals (perfer la transició de la dictadura de Primo de Rivera a un sistema electiu).

•RESULTAT DE LES ELECCIONS: TRIOMF DE LES FORCES REPUBLICANES (a les capitals i bona part del territori, a la resta van seguir guanyant els monàrquics).

• En conèixer el resultat Alfons XIII es va exiliar i es forma un GOVERN PROVISIONAL format pels partits republicans que havien firmat el Pacte de Sant Sebastià (1930).

• 14 d’abril – PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA.

Proclamació de la República a Catalunya (Barcelona).

Catalans: 

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica.

El govern provisional i la Constitució de 1931