100 motius per ser - Cossetània Edicions · tarima a pocs metres del Pi de les Tres Branques parlo...

100 motius per ser independentista

• Col·lecció De Cent en Cent – 31 •

Roger Buch

100 motius per ser independentista.indd 1 13/01/15 11:18

Primera edició: febrer del 2015

© del text: Roger Buch

© de l’edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Romanyà-Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-297-8

DL T 31-2015


5


ÍNDex

Introducció .............................................................................................................9

1. Perquè quan anem pel món i diguem que som catalans no ens mirin estranyats ...132. Per aturar l’espoli fiscal .....................................................................................143. Per blindar la prohibició dels toros ..................................................................164. Perquè és la tendència de la història recent .....................................................175. Per no gastar en ambaixades del segle XIX ......................................................196. Per oferir-la als que ja no hi són i ho tenien ben a prop ...................................217. Per no haver de celebrar el 12 d’Octubre .........................................................238. Per poder vagar per l’espai sideral ....................................................................259. Perquè el govern espanyol ens humilia econòmicament ..................................2710. Perquè Espanya pugui tornar a guanyar el festival d’Eurovisió .......................2811. Per canviar-ho tot, quasi tot o només una mica! ............................................2912. Per anar als Jocs Olímpics amb el nostre nom ...............................................3113. Perquè serem exemple per al País Valencià i les Illes Balears .........................3314. Per donar suport a les nostres entitats (0,7% IRPF) .......................................3515. Perquè el català sigui llengua oficial a Europa! ...............................................3716. Perquè els campions mundials d’hoquei patins siguin rebuts com es mereixen ...3817. Per tenir veu pròpia a les organitzacions internacionals ................................4018. Perquè això de la democràcia ens ve de lluny ................................................4219. Per poder abaixar l’IVA cultural al 4% ............................................................4320. Per lliurar-nos dels insults de la caverna mediàtica ........................................4521. Perquè el nostre mercat natural és Europa .....................................................4722. Deixarem de ser cornuts i de pagar el beure ..................................................4823. Perquè la llengua dels judicis la decideixin els ciutadans i no els jutges ........5024. Per poder lluitar millor contra la pobresa .......................................................5225. Perquè la desconnexió mental és majoritària i irreversible .............................5326. Per fundar una República i fer fora els Borbons! .............................................5527. Perquè no es tracta d’un problema ètnic ........................................................5728. Perquè l’alternativa és la recentralització .......................................................5929. Per tenir una política energètica al servei dels nostres ciutadans i empreses.....6130. Perquè és un moviment que va de baix a dalt .................................................63


6

Roger Buch

31. Per poder pagar les nòmines dels nostres servidors públics a final de mes .....6532. Per tenir una nacionalitat basada en els drets i no en els sentiments .............6733. Perquè tenim una il·lusió! ...............................................................................6834. Per acabar d’una vegada el corredor mediterrani ...........................................7035. Perquè hi està d’acord gent molt diferent.......................................................7236. Per no haver de pagar ministeris sense competències ....................................7437. Per poder despenjar les estelades dels nostres balcons ..................................7638. Per fer polítiques econòmiques adaptades al nostre teixit empresarial ..........7739. Perquè l’Estat va tombar l’Estatut votat pels catalans .....................................7840. Perquè l’Estat espanyol mai no ha assumit el català com a propi ...................8041. Per tenir un sistema judicial al servei dels ciutadans ......................................8242. Perquè som majoria els que ho volem ............................................................8443. Per aparèixer als mapes com un país normal ..................................................8644. Per ajudar al foment del català a la resta del domini lingüístic .......................8845. Perquè és possible ..........................................................................................8946. L’estat de les autonomies és inviable ...............................................................9147. Catalunya és una nació ...................................................................................9348. Per pagar els peatges en la justa mesura .........................................................9549. Per treure’ns de sobre el franquisme d’una vegada .........................................9750. Per eliminar les diputacions i simplificar l’administració pública ...................9951. Perquè la democràcia està per sobre de les lleis ...........................................10152. Per recuperar més fàcilment els hàbits horaris europeus ..............................10353. Per invertir més en cohesió social ................................................................10554. Per invertir en infraestructures útils ..............................................................10755. Per tenir un sistema educatiu del segle XXI ..................................................10956. Per cuidar millor el camp i la seva gent ........................................................11157. Perquè la tercera via ni hi és ni l’esperen ......................................................11258. Per tenir connexions energètiques amb Europa ...........................................11459. Per innovar en tots els ordres .......................................................................11560. Per donar autonomia a la Vall d’Aran i ser solidaris amb Occitània .............11661. Per la força de la seva gent al llarg de la història ..........................................11862. Per poder becar els nostres estudiants universitaris ......................................12063. Perquè és un moviment pacífic .....................................................................12264. Per tenir l’estat del benestar que ens mereixem ............................................12465. Perquè la Coca-Cola etiqueti en català ........................................................12566. Per poder gaudir d’unes pensions dignes ......................................................12767. Per valorar millor els diferents accents del territori .....................................12968. Per tenir premsa rosa catalana ......................................................................13069. Perquè fa 300 anys que estem ocupats .........................................................13270. Per poder dedicar-nos plenament a les nostres aficions ...............................13471. Perquè tot el món faci castells ......................................................................13672. Per tenir presència directa a la Unió Europea ..............................................13873. Perquè no va contra ningú, sinó a favor de tothom .....................................13974. Perquè el ministre del país veí no decideixi la llengua de la nostra escola ...141


7


75. Per exportar al món el nostre model de multilingüisme ...............................14376. Perquè fa molt temps que ho demanem .......................................................14577. Per no haver d’aguantar la Marcha Real! ........................................................14778. Perquè no ens governin partits que són extravagants i minoritaris al nostre país ..14979. Perquè ja no podrem donar la culpa a Madrid dels nostres problemes ........15180. Per decidir si volem o no tenir un exèrcit ....................................................15281. Per aprofundir en la democràcia ...................................................................15482. Per fer net d’una vegada i lluitar contra la corrupció ....................................15683. Per tenir bones relacions amb Espanya ........................................................15884. Perquè som tot el contrari que els nazis .......................................................16085. Per tenir un aeroport al servei del nostre país ..............................................16286. Perquè tindrem un dels governs més transparents del món .........................16487. Per poder legislar sense por les llibertats individuals ...................................16688. Perquè l’RCDE i el Sabadell puguin jugar la Champions .............................16889. Als aeroports no serem tractats com a delinqüents ......................................17090. Per ser més solidaris amb els pobles oprimits del món .................................17191. Per triar l’abast de la nostra solidaritat internacional....................................17392. Perquè serem la mida de totes les coses! ......................................................17593. Per tenir un Estat que defensi la iniciativa civil ............................................17794. Per gestionar millor les nostres infraestructures ...........................................17995. Per poder ser líders mundials en recerca ......................................................18196. Per potenciar els nostres enormes valors naturals ........................................18397. Per fer de Barcelona una ciutat global ..........................................................18498. Per poder veure cinema subtitulat en català .................................................18699. Per acollir millor els nouvinguts ...................................................................188100. Perquè som un país de veritat, no pas inventat ..........................................189

Agraïments .........................................................................................................191


9

Introducció

És una tarda de juny del 2014, sóc a l’Espai Jove Boca Nord del barri del Carmel, a Barcelona. Presento el periodista Antonio Baños en el que deu ser el primer acte públic que Òmnium Cultural ha fet al Carmel en tota la història. Brillant, Baños defensa amb passió el dret a decidir davant d’una seixantena de veïns. Després, debat, i es parla, en català i castellà, de República, de drets socials i d’apode-rament de les classes populars davant dels privilegiats. Es parla de resistència ciutadana i de la necessitat de votar el 9-N encara que estigui prohibit.

Un mes després sóc al Pla de Campllong, al Berguedà, i des d’una tarima a pocs metres del Pi de les Tres Branques parlo davant dos mil independentistes abillats amb estelades i samarretes grogues. Abans de mi hi ha hagut encesos parlaments de representants de Mallorca i del País Valencià. Explico el atacs que el PP ha estat perpetrant al català arreu dels Països Catalans. Càntics, visques als Països Catalans, banderes i fins i tot una comitiva que emula el rei Jaume I fa l’ofrena al que queda del Pi.

Arreu, convenciment i il·lusió per un futur millor. Però tenien els mateixos motius per voler la independència el assistents al Boca Nord i els de Pi? Doncs segur que alguns motius eren compartits i altres eren complementaris. El 9 de novembre tant els uns com els altres es trobaren per votar sí-sí. Tothom tenia les seves raons i les seves motivacions i totes eren igual de legítimes. I una cosa els unia, la fermesa d’enfrontar-se a una prohibició de manera col·lectiva, el convenciment d’estar fent història.

iNtroDucció


10

Roger Buch

Els darrers anys ha crescut de forma intensa el nombre de catalans que volen la independència. Hi ha independentistes de tota la vida i independentistes de nova fornada. Hi ha enquestes que pregunten pels motius per voler la independència i, curiosament, els motius sim-bòlics o emocionals no són pas els majoritaris. Destaquen els motius econòmics i sobretot les motivacions de caire polític relacionades amb l’exercici del dret a decidir i amb l’oportunitat de construir un projecte nou i esperançador.

Al llarg d’aquest llibre exposem 100 motius per voler la indepen-dència. Trobareu motius molt racionals, amb dades contrastades, que justifiquen que els catalans viurem millor amb la independència. Tro-bareu motius simbòlics impossibles de ser convertits en estadístiques. I és que hi ha independentistes emocionals que ho serien fins i tot perdent-hi diners, i n’hi ha, en canvi, que ho són perquè tenen la cer-tesa que el país nou que vindrà solucionarà problemes molt concrets. Trobareu motius contundents, d’aquells que per si sols ens convence-rien, però també alguns de més curiosos o fins i tot irònics, que si bé potser no ens farien decantar per cap causa, ens mostren les deriva-des que comportarà la creació de l’estat propi.

Hi ha motius que són un llistat de greuges patits i que llegir-los ens deixen un mal gust de boca. Però n’hi ha d’altres que ens regalen un somriure perquè ens donen esperança. I és que no solament volem marxar d’Espanya perquè no hi estem bé, sinó que sobretot el que compartim és la il·lusió d’un projecte de futur engrescador. Durant el llibre surt molt la paraula oportunitat, i és que la independència obre la possibilitat de fer coses millors i diferents de les que hem fet ara. Coses millors i que precisament són més fàcils de fer-les amb un estat propi que no pas quedant-nos a Espanya. És possible una república dins d’Espanya? És possible que Espanya defensi el català a Europa? Doncs sí que seria possible, però han passat els anys, han governat els de la dreta i els de l’esquerra i no ha pogut ser…

Escriure tots aquests motius un darrere l’altre ha suposat un exerci-ci de buidatge personal. Són molts anys de lluita per la independència i també moltes hores de recerca i anàlisi sobre el moviment. Moltes experiències viscudes que fan que una part de l’autor i de la seva tra-jectòria cívica i professional esquitxi algunes pàgines d’aquest llibre. Que serveixi aquest llibre per fer un viatge als arguments d’aquest


11

Introducció

moviment únic a Europa que s’expressa de manera cívica amb un somriure. Que serveixi aquest llibre per ajudar a encarar la part deci-siva del procés on els que encara no estan convençuts puguin trobar aquell motiu que definitivament els decanti cap a aquest projecte tan engrescador. La independència no és una poció màgica que ho can-via tot d’un dia per l’altre, però estem convençuts que és la via per fer un país molt millor del que tenim ara.


13


Els catalans viatgem molt i ens agrada fer turisme pertot arreu. Tant se val a quina part del món anem que sempre trobarem un cata-là, o dos, o tres-cents… Al mig del mar, al fons de la selva, o sobre el cràter d’un volcà, sempre, sempre hi trobaràs un català.

I quan dues persones es troben al món sovint el primer que fan és preguntar d’on són: «Where are you from?», com a cortesia. La primera vegada que ens ho pregunten contestem contents: «Cata-lonia!», i, depenent de la cara d’estupefacció que faci l’interlocutor, anem donant detalls… fins que normalment acabem pronunciant la paraula màgica: «Barcelona!» Aleshores el nostre amic ens mira con-tent i diu: «Oh, yes! Spain!», davant la nostra cara de resignació. Les primeres vegades que ens passa expliquem que Catalonia no és ben bé Spain i que som un país amb llengua i cultura diferents. Tots els catalans tenim dotzenes d’anècdotes que col·leccionem i la resposta dels nostres interlocutors és molt i molt variada. Des dels que s’emo-cionen amb la coneixença del nou país fins als que van accentuant la seva cara d’avorriment a mesura que ens anem esplaiant sobre les virtuts del nostre estimat tros de terra.

Amb una Catalunya independent el país serà molt més conegut a fora i així, quan ens preguntin d’on som, ja no caldrà dir «Barcelona» ni «Spain» i haver d’estar estona i estona donant explicacions; sim-plement direm: «Catalonia!»

01 / 100

Perquè quaN aNem Pel móNi Diguem que som catalaNs

No eNs miriN estraNyats


14

Roger Buch

02 / 100

Per aturar l’esPoli fiscal

Aquest és, sens dubte, un dels motius més importants que hi ha i que ha fet que moltes persones s’acabin apuntant a l’independen-tisme. El maltractament econòmic de l’Estat espanyol hi és des de fa temps però va començar a haver-n’hi consciència a principis dels anys noranta, quan es va demanar fer els càlculs de les balances fiscals i es va començar a reivindicar el concert econòmic. Fins aleshores la consciència sobre aquest tema era molt petita. Al llarg dels anys, eco-nomistes com Ramon Tremosa, Antoni Castells des de la universitat i partits com ERC van començar a treure dades uns i a fer-ne una inter-pretació política els altres. La ciutadania va començar a popularitzar conceptes com balances fiscals, dèficit fiscal o ordinalitat i es van començar a posar números a allò que la ciutadania ja intuïa.

Es tracta de calcular què és el que Catalunya aporta a l’Estat, res-tar-li tot el que rep i veure si hi ha gaire diferència. Primer cal sumar els diferents impostos recaptats per l’Estat a Catalunya i després s’hi resta la despesa estatal territorialitzada, que inclou, entre d’altres, les depeses generals, les infraestructures, les prestacions d’atur i les pen-sions. Hi ha diverses maneres de calcular-ho, però els experts cada cop afinen més. Al final, la xifra que surt, depenent de l’any i de qui ho calcula, es pot apropar als 16.000 milions d’euros anuals de dè-ficit fiscal. Per a un país de 7,5 milions d’habitants, aquesta xifra de dèficit fiscal és espectacular. Això vol dir que a cada català formar part d’Espanya li costa 2.000 euros anuals! Ara imagineu la xifra que significaria per a una família de 4 persones!

I per què surten aquests resultats? Perquè els catalans paguen com els que més, per ser més rics, però, en canvi, en comptes de rebre com tots, reben molt menys que els altres. Tenint en compte que el


15


cost de la vida és més alt a Catalunya, això suposa un perjudici molt gran per a les classes desafavorides catalanes, que reben menys pres-tacions socials pel fet de ser catalans.

Aquesta xifra significa aproximadament el 8% del PIB català i això és escandalós. Si ho comparem amb el dèficit fiscal que tenen altres regions «riques del món», el resultat fa molta angúnia. El dèficit fis-cal d’Austràlia Occidental és del 3,9%; el de Flandes, del 4,4%, i el d’Alberta, del 3,2%. Resulta, doncs, que Catalunya té el dèficit fiscal més alt de tot el món!

Però encara no hem acabat d’escandalitzar-nos. Si hi ha redistri-bució territorial, en principi hauria de ser perquè les diferències entre uns i altres no fossin tan grans. Doncs la redistribució és tan bèstia que en comptes de fer més petites les diferències acaba premiant les comunitats que menys contribueixen a l’erari públic. En càlculs de l’any 2005, Catalunya passava de ser la quarta comunitat més rica abans de la redistribució a ser la novena! És a dir, que qui paga més acaba no solament rebent menys, sinó que acaba sent globalment més pobre que el que paga menys.

Però el pitjor de tot és que aquest dèficit es va acumulant al llarg dels anys; per tant, més que parlar de dèficit fiscal hem de parlar d’un autèntic espoli en tota regla.

La divulgació de les xifres del dèficit fiscal ha coincidit amb mo-ments en què el govern de la Generalitat ha hagut de fer retallades molt importants tant en prestacions com en els sous dels funcionaris i interins, mentre el govern de l’Estat i altres comunitats «teòrica-ment més pobres» podien anar passant sense tantes estretors. La crisi econòmica ha estat la gota que ha fet vessar el got. Una cosa és que hi hagi mecanismes de solidaritat territorial i l’altra haver d’aguantar aquest espoli immoral que, a més, limita les possibilitats de creixe-ment de la nostra economia.

Amb la independència, Catalunya no patirà aquest espoli fiscal i disposarà com a país de 16.000 milions d’euros anuals més, que és una quantitat enorme per poder fer polítiques públiques. La primera temptació que tenim és d’omplir els 100 motius del llibre només amb el llistat de coses de més que podríem fer si l’Estat no estigués espo-liant-nos. Però, com veureu al llarg dels capítols, de motius per a la independència n’hi ha de tots colors!


16

Roger Buch

03 / 100

Arieja, França. Un matrimoni anglès ens acull a la casa rural que re-genten i encetem conversa. Ens diuen que els agrada que siguem cata-lans per dos motius. El primer és perquè els nostres clubs de futbol són propietat (es referia al Barça i no a l’RCDE…) dels socis i que són aquests els que trien el president. Tenien al cap tants clubs anglesos actuals que són propietats de xeics àrabs… També ens comenta que li agrada dels catalans que hem prohibit l’espectacle de l’assassinat dels braus. Això és un símbol de civilització i ens diferencia clarament dels espanyols.

El Parlament català va decidir per majoria a l’estiu del 2010 que les curses de braus serien prohibides a Catalunya. Ja no es permetria l’espectacle de l’assassinat públic d’animals a la plaça. Ni tradició, ni cultura; es tracta d’un tema de drets. Alguns van dir que no calia pro-hibir-los, que la tradició estava tan decadent que ja es morien sols. De fet, molt poca gent hi anava, però la decisió de limitar-los, arran d’una recollida de signatures d’una iniciativa legislativa popular (ILP), va ser aplaudida com a símbol de modernitat.

La decisió es va prendre amb el vot de la majoria de diputats dels partits catalans i amb el vot contrari del PP i de molts diputats so-cialistes. De fet, el PP va dir que miraria de quina manera podria fer retornar els toros a les places. Fent lleis, traient competències… per ara se n’ha estat, però en el moment que vulgui no li costarà gens se-guir les seves polítiques recentralitzadores i saltar-se la competència autonòmica. En qualsevol moment es pot treure de la màniga una llei que torni a permetre aquest espectacle salvatge a les nostres places. Amb la independència tindrem assegurat que la reintroducció de les curses de braus, si s’arribés a fer, dependria només de nosaltres, no pas del govern del país veí.

Per bliNDar la Prohibició Dels toros


17


04 / 100

Sovint des del govern espanyol se’ns diu que la independència de Catalunya no pot ser perquè va contra la lògica de la història, que és unir-se i no pas dividir-se. Com es pot veure, insisteixen ells, els paï-sos tenen tendència ajuntar-se en agrupacions més grans i no té cap sentit mirar-se el melic i trossejar-se. Però que una mentida es repe-teixi no vol dir que sigui veritat. De fet, és tot el contrari. Van passant els anys i si mirem el mapa del món i el mapa d’Europa, la tendència és ben clara i no admet cap tipus de discussió. Cada vegada hi ha més estats! No és una tendència de fa 100 anys, o 50, o 10, sinó que és una tendència que sembla imparable. A escala mundial estem arribant als 200 estats reconeguts i la descolonització dels anys seixanta del segle passat va causar molts nous estats, però si mirem a Europa mateix, també és una tendència clara.

Al vell continent hi ha hagut durant el segle XX diferents onades d’independències. Una onada de nous estats va venir amb l’acaba-ment de la Primera Guerra Mundial i la posterior aplicació del prin-cipi de les nacions del president Wilson. L’enfonsament dels imperis centrals va provocar el sorgiment de nous estats que feien reviscolar les seves cultures i llengües nacionals: Hongria, Romania, Polònia, Irlanda, Txecoslovàquia…

La segona gran onada va venir amb l’enfonsament de la Unió So-viètica i dels països del socialisme real. En pocs anys, aparegueren Ucraïna, Bielorússia, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia… i rea-paregueren Estònia, Letònia i Lituània, que havien «existit» en el pe-ríode d’entreguerres. En total, durant els segles XX i XXI s’han arribat a independitzar fins a 27 estats només a Europa.

Perquè és la teNDèNciaDe la història receNt


18

Roger Buch

I ara estem al bell mig d’aquesta tercera onada on països com Ca-talunya, Escòcia, Groenlàndia, País Basc o Flandes poden assolir la llibertat sense necessitat que cap imperi s’enfonsi, sinó apel·lant di-rectament a la democràcia.

La tendència és que els estats cada vegada cooperin més entre ells, que s’obrin i que s’organitzin en estructures internacionals. Però a part de la República Democràtica Alemanya, que va tornar amb la República Federal Alemanya, no coneixem cap estat que hagi decidit deixar de ser-ho.


100 motius per ser - Cossetània Edicions · tarima a pocs metres del Pi de les Tres Branques parlo...

Documents

Transcript of 100 motius per ser - Cossetània Edicions · tarima a pocs metres del Pi de les Tres Branques parlo...