10008_pdf_diari_epest_30-11-2006_11-54-12

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02195C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:34

elPeriódicode l’estudiant edeC

atal

unya

DIRECTOR:ANTONIO FRANCO

www.elperiodico.com/estudiante-mail: [email protected]

CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53

ANY XIVNÚMERO 2NOVEMBRE 2005

ELS GOVERNS DE LA UNIÓ EUROPEA ES PREPAREN DESPRÉS DE L’APARICIÓ DE LA MALALTIA A PAÏSOS DEL CONTINENT PÀGINES 2 i 3

Europa afronta lagrip del pollastre

La UE considera que el risc d’epidèmiaés baix, però pren mesures per evitar-la

Les autoritats sanitàries recorden que elvirus no es pot transmetre entre humans

La Generalitat aprovaun pla per estimularl’energia renovablei per reduir el consum

EXEMPLAR GRATUÏT

PÀGINES 6 i 7

La vigilànciapolicials’ampliaràals voltantsdels institutsPÀGINA 4

El naixementde la infantaElionor obreel debat dela successióPÀGINA 5

Un doctor inspecciona una granja de pollastres a Cremona, al nord d’Itàlia, tancada el mes passat per analitzar els animals. REUTERS / MAX ROSSI


33 Un veterinari simula un test de la grip aviària en un pollastre en una granja de Kergloff, a França, el 3 de novembre.

AP / VINCENT MICHEL

Els governs europeus reforcen lesmesures contra la grip del pollastre

EL PERIÓDICOBARCELONA

Els països de la Unió Europeahan començat a reforçar lesmesures per prevenir i com-batre la grip aviària, cone-

guda popularment com a grip delpollastre. Aquesta malaltia ha cau-sat la mort de més de 150 milionsd’aus, que en són les principals vícti-mes. Però també s’han contagiatmés de 120 persones (entre les qualsmés de 60 han mort), que van tenirun contacte continuat amb animalsinfectats. La culpa de tot l’enrenoula té el virus H5, que té com a va-riant més perillosa la H5N1.

Governs i autoritats sanitàriess’han apressat a calmar la població ia avisar que és molt difícil que esprodueixi una epidèmia perquè elvirus no es pot transmetre entre hu-mans. A més a més, el fet que la ma-laltia tingui el seu focus al Sud-estAsiàtic fa més difícil l’arribada mas-siva a Europa d’aus contagiades.

Tot i aquesta crida a la tranquil.li-tat, alguns estats de la UE ja s’han

trobat amb animals infectats, comSuècia i Grècia, a mitjans d’octubre,i el Regne Unit, també llavors, a cau-sa de la importació de dos lloros ma-lalts. A més, països molt pròxims ala UE (Turquia, Croàcia, Romania,Rússia...) ja han registrat nombrososcasos, cosa que ha obligat a tancarles fronteres a l’exportació.

MECANISMES DE PRECAUCIÓ / Davantd’aquest suposat perill a mig o llargtermini, els governs s’han volgut cu-rar en salut i han posat en marxa unampli ventall de mecanismes de pre-caució. Les darreres setmanes s’hanmultiplicat les reunions entre elsministres de salut i agricultura co-munitaris. A banda de la prohibicióde comprar aus procedents deCroàcia i Romania, s’ha vetat la im-portació d’ocells de companyia pro-cedents de qualsevol lloc del món.

Una altra mesura aplicada per laUE ha estat la prohibició de la criad’aus a l’aire lliure en zones com elsaiguamolls i altres on es pugui en-trar en contacte amb aus salvatges

–a Espanya hi ha 1.500 explotacionsd’aquest tipus–. En aquest sentit,l’Estat espanyol ha elaborat un ma-pa amb les zones de risc de gripaviària, entre les quals s’inclouen eldelta de l’Ebre, el del Llobregat i elsaiguamolls de l’Empordà.

L’Executiu que presideix José Luis

Rodríguez Zapatero ha enviat tambéun protocol als caçadors i criadorsavícoles perquè aprenguin a detec-tar els símptomes d’una au possible-ment afectada i sàpiguen com ac-tuar. Una acció que s’afegeix a lacompra de 10 milions de dosis d’an-tivirals, cosa que permetrà donar co-

bertura al 25% de la població. Arabé, el Ministeri de Sanitat insisteixque no hi ha vacuna contra la malal-tia, i que aquests medicamentsnomés servirien, suposadament, perevitar una extensió del virus i reduirels símptomes un cop agafada lagrip del pollastre.

WWW.GRIPEAVIAR.ES / Els ministerisde Sanitat i d’Agricultura espanyolshan intensificat els mecanismesd’informació a la ciutadania ambuna pàgina web (www.gripeaviar.es),en què s’insisteix també que no hiha cap perill de menjar carn d’aus.No obstant, els productors avícoleshan manifestat el seu malestar per«l’alarma excessiva» generada, laqual ha provocat una davallada enles vendes de pollastres.

Les mesures a nivell internacionaltambé s’han intensificat. Les darre-res setmanes s’han celebrat reu-nions d’experts per analitzar cap onva la malaltia –Àsia i Àfrica serienles zones on primer s’estendria el vi-rus– i què cal fer per evitar-la.H

La UE estableix mecanismes de seguretat tot ireconèixer que el risc d’epidèmia és molt baix

El sector avícola critica «l’alarma excessiva»generada, que ha provocat la caiguda de vendes

l’origen L’ANY 2003 AL SUD-EST ASIÀTIC

< La popularment coneguda coma grip del pollastre ja fa anys quevolta pel món. Fa més d’un seglees va detectar a Itàlia un episodid’aquesta malaltia aviària. Des dellavors les infeccions s’han anatrepetint periòdicament i, enalguns casos, han aconseguitcontagiar també els humans.

< El brot que afecta actualmentnombrosos països d’arreu delmón va començar a mitjans del’any 2003 al Sud-est Asiàtic (elsexperts no es posen d’acord a

establir quin va ser el país on vanéixer), una zona on és habitualveure l’aviram pel carrer, i on lesmesures higièniques sónpràcticament inexistents.

< Segons l’Organització Mundialde la Salut (OMS), aquest brot degrip aviària és el més llarg i severde la història. «Mai abans unamalaltia d’aquestescaracterístiques havia afectat deforma simultànea a tants països,tenint com a resultat la mort detantes aus».

NOVEMBREDEL 20052 Temadelmes el Periódico de l’Estudiant


Radiografia d’un perill amb alesL’altíssima mortalitat que el virus H5N1 ha provocat entre les persones contagiades ha augmentat lapreocupació entre les autoritats H La malaltia no es pot transmetre entre humans, fet que en rebaixa els riscos

INFORME


Més de la meitat de les persones in-fectades pel virus de la grip aviàriahan mort, i això ha fet que es dis-pari la preocupació entre les orga-nitzacions sanitàries i els governs.No obstant, els perills de la malal-tia encara són baixos per a les per-sones perquè no es pot contagiarentre humans, que és quan seriaforça més alarmant. Aquests sónalguns aspectes que cal saber perevitar confusions.

Fins ara no s’ha pogut confirmarcap cas en què un humà hagi con-tagiat a un altre la grip del pollas-tre. Segons els especialistes, peragafar el virus H5N1 cal mantenirun contacte molt continuat ipròxim amb una au que estiguimalalta. Les aus afectades expulsenel virus mitjançant la saliva i elsexcrements, i perquè una personapugui contraure la malaltia had’aspirar aquests fluids. Això expli-ca per què les persones infectadestreballaven en granges avícoles otenien molt contacte amb l’avi-ram –cal recordar que tots els ca-sos de gent afectada s’han produïta l’Àsia, on és força comú veure elspollastres i altres aus pel carrer.

No. Fins que el virus no es transfor-mi i es pugui transmetre de perso-na a persona no es pot fabricar unavacuna contra ell perquè es desco-neix quina seria la seva composi-ció. Per això, les autoritats sa-nitàries han insistit a afirmar quela vacuna de la grip tradicional noserveix per lluitar contra el virusH5N1, i recomanen que es vacuninnomés els grups de risc (gent mésgran de 60 anys, treballadors d’hos-pitals...). També és cert, però, quecom més persones estiguin vacuna-des contra la grip clàssica, mésdifícil serà que el virus aviar puguimutar. Per altra banda, el que síque s’ha comprovat és que hi haun antiviral, anomenat oseltamivir(que es ven amb el nom de Tami-flu), que obté bons resultats en eltractament de persones malaltes,però no serveix per prevenir-la. Peraixò tots els països s’han apressat acomprar dosis del medicament.

Es pot menjar tranquil.lamentcarn de pollastre, de gall dindi i dequalsevol altra au. L’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS) i els ve-terinaris de la Generalitat assegu-

ren que no hi ha cap evidència quemenjar carn d’aus que han tingutel virus de la grip suposi un riscper a les persones. A més a més, lacarn d’aus de corral que es consu-meix a Catalunya prové de grangesnacionals, on no s’ha registrat capcas de grip, i els escorxadors l’ana-litzen diàriament. I per si això fospoc, els experts en salut veterinàriaasseguren que quan es cou la carnels virus moren. No obstant, se-gons l’OMS, tampoc hi ha cap riscsi es consumeixen ous o carn crus,tot i que aquesta no sigui una pràc-tica gaire habitual, sempre, és clar,que es mantinguin les normes hi-gièniques.

No és impossible, però és difícil. Lamanera més fàcil perquè la gripaviària arribi a un país és mit-jançant les aus migratòries. Si es téen compte que els focus d’infeccióestan ubicats en països bastantallunyants d’Espanya, això implicaque l’animal contagiat hauria devolar milers de quilòmetres fins aarribar aquí, cosa força difícil per auna au si no està en perfectes con-dicions de salut. A més a més, se-gons la Societat Espanyola d’Orni-tologia, les migracions d’aus quesolen travessar l’Estat són les quevan de Nord a Sud i no d’Est a Oest,que són les que més possibilitatstenen d’incloure algun exemplarmalalt procedent de l’Àsia. Tot iaixò, cada cop hi ha més païsosamb casos d’infeccions, i aquestscada vegada estan més pròxims aEspanya. Per això el Govern ha em-près mesures per evitar, si més no,que si arriba una au amb la grip,contagïi alguns exemplars més.

Al segle XX hi va haver tres episo-dis de grip aviària que van acabaren pandèmia, és a dir, que es vanestendre per tot el món i van afec-tar milions de persones. La prime-ra, i la més greu, va ser la grip del1918, que va causar la mort de mésde 20 milions de persones. La vadesencadenar un virus que afecta-va les aus i després va passar a lespersones. La manca d’antibiòticsva ser la causa de tantes morts. Lasegona pandèmia va ser l’asiàticadel 1957 (d’aus a porcs i de porcs ahumans) i va causar entre un i cincmilions de morts, mentre que latercera crisi va ser l’any 1968, pro-vinent de Hong Kong, amb entreun i dos milions de morts. Actual-ment, els avenços en medicina i elsmecanismes de prevenció fan im-possible que la situació sigui tancatastròfica com llavors.H

PRINCIPALS MESURES

aus silvestresseran analitzadesa la UE

200.000instal·lacions a l’airelliure funcionen aEspanya

1.500excepte alscomerçosespecialitzats

Prohibida lavenda d’aus vives

EL PERIÓDICO/ RUT VIDALFont: Ministeri d’Agricultura

hauran de tenir lesaus tancades ovacunar-les

Zoos de les àreesafectades

Salines de San Pedro dePinatar (MÚRCIA)

25

Reserva natural Santoñay Soja (CANTÀBRIA)

24

Embassanent de PuenteNuevo (CÒRDOVA)

22

Marismes d’Isla Cristina(HUELVA)

21

Embassament de Barbate(CADIS)

20

Salines del Cervillo(ALMERIA)

19

18 Badia de Cadis(CADIS)

17 Aiguamolls de l’Odiel(HUELVA)

16 Arrossar del Menor(SEVILLA)

13 Salines de Santa Pola(ALACANT)

14 Llacuna del Fondo(ALACANT)

15 Arrossars de Pueblai Villafranco (SEVILLA)

al voltant delsaiguamolls quedaprohibida la criad’aus a l’aire lliure

10 km

Oca riallera grossa

Oca pradenca

Ànec griset

Ànec cuallarg

Ànec cullerot

Ànec xiulador

Ànex collverd

Morell cap-roig

Morell de plomall

Gavina vulgar

Gavina cendrosa

Fredeluga

Xarxet comú

Xarrasclet

BatallaireOCA PRADENCA

12

L’entornde Doñanainclou 7aiguamolls

8

9

10

11

1314

18

17 1516

1-7

Els aiguamolls sónles principals zonesd’hivernada de les ausdel nord d’Europa

12 Albufera de Mallorca(MALLORCA)

11 Aiguamolls de l’Empordà(GIRONA)

10 Delta del Llobregat(BARCELONA)

8 Delta de l’Ebre(TARRAGONA)

9 Albufera de València(VALÈNCIA)

GRANGES EN ZONES DE RISC

Els punts clau de la grip aviària

...tindria la capacitat detransmetre’sentre personesi provocar unapandèmia degran mortaldat

Siel virusadquirís gens dela grip humana...

Es propagaentre membresd’una mateixaespècie

El virus mutai passa a altresespèciesanimals

Potafectar gensde l’espèciehumana.PRODUEIXUNA GREUMALALTIARESPIRATÒRIA NO HI HA VACUNA ACTUALITZADA

EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

LES RUTES MIGRATÒRIES DE LES AUSAustràlia-est d’Àsia

Àsiacentral

Àfrica est-Àsia oest

Amèrica-Pacífic

Amèrica-Atlàntic

Amèrica-Mississipí

Atlànticest

MEDITERRANI-MAR NEGRE

OceàPacífic

TAIWAN

CAMBODJA

INDONÈSIA

TAILÀNDIA

VIETNAM

PAÏSOS AMB PERSONES MORTES

LA DISPERSIÓDE LA MALALTIA

1-7 Doñana(HUELVA-CADIS)

25

24

19

20

21

2223 Bassa de Don Melendo

(SEVILLA)23

ESPÈCIES DE VIGILÀNCIAESPECIAL A LA UE

1 ¿Hi ha contagientre persones?

2 ¿Hi ha vacuna perevitar la malaltia?

3 ¿Es pot menjarcarn de pollastre?

4 ¿Podria arribar elvirus a Espanya?

5 ¿N’hi ha hagutcasos abans?

NOVEMBREDEL 2005 3Temadelmes el Periódico de l’Estudiant


NOVEMBREDEL 20054 Actualitat el Periódico de l’Estudiant

El Govern ampliarà la vigilànciapolicial als voltants dels institutsb

EL PERIÓDICOMADRID

La mesura preténlluitar contra lesbandes organitzadesi el tràfic de drogues

Més vigilància policial alscol.legis i als instituts.Aquesta és la nova mesu-ra que ha impulsat el Mi-

nisteri de l’Interior i que s’aplicarà apartir de mitjans de l’any vinent. Elsagents de les forces i cossos de segu-retat, que tot i això no tindran per-mesa l’entrada a les instal.lacions,s’encarregaran fonamentalment devigilar i controlar els exteriors delscentres docents per tal d’evitar eltràfic de drogues i lluitar de formamés efectiva contra el preocupant fe-nomen de les bandes juvenils.

El ministre de l’Interior, José An-tonio Alonso, va afirmar que «l’ordrepolítica» per tirar endavant la nor-ma ja està donada. Va afegir a mésque els plans els està estudiant ac-tualment un grup d’experts de lesforces i cossos de seguretat de l’Es-tat, i que es preveu que estiguin apunt a finals d’aquest any per poderposar-los en marxa uns mesos des-prés, quan el text hagi rebut el visti-plau del Congrés dels Diputats.

ES PODRÀ DENUNCIAR / Un cop s’apli-qui la mesura, tant els professorscom els estudiants tindran l’oportu-nitat de denunciar els casos de de-linqüència que vegin pels voltantsdel seu centre. I ho podran fer ambtranquil.litat, ja que els plans elabo-rats pel Govern estableixen queaquestes persones rebran «proteccióespecífica» per evitar represàlies.

Aquesta vigilància contra la de-linqüència al voltant dels centres es-colars s’estendrà a tot Espanya, enca-ra que es respectaran les competèn-

cies entre les policies autonòmi-ques. És a dir, que els Mossos d’Es-quadra s’hauran de coordinar a Ca-talunya amb la resta de forces de se-guretat, ja que l’objectiu d’Interiorés que el cos de policia s’encarreguide les zones urbanes, i la Guàrdia Ci-vil, de les rurals.

CRÍTIQUES DE PARES / La propostaanunciada per Alonso, no obstant,ha comportat algunes crítiques perpart dels pares. Com la de la Confe-deració Espanyola de Pares d’Alum-nes, que va afirmar que aquesta me-sura coarta la llibertat dels menors.La presidenta d’aquesta organitza-ció, Lola Abelló, va afegir que el plaestà pròxim a un Estat policial i vaafirmar que només es pot entendreen situacions límit.H

Cas Jokin SENTÈNCIA DEFINITIVA

< Finalment, set dels vuitcondemnats per l’assetjament aJokin –el jove del País Basc de 14anys que es va suïcidar l’anypassat al no poder suportar elbullying– hauran de complir elsdos anys d’internament en règimobert a què van ser sentenciatsinicialment.

< La jutge de menors haviasuspès la pena de tancament alconsiderar que aquestaperjudicaria la reeducació delscondemnats. No obstant,l’Audiència Provincial deGuipúscoa va rectificar aquesta

decisió el dia 11 d’octubre i varatificar els dos anys de reclusió,perquè considera que vivint acasa dels seus pares aquestsjoves no aprendrien a contenir-sei responsabilitzar-se dels seusactes. Una decisió que justificaamb el fet que els progenitors delsagressors van restar importànciaals seus actes.

< Així, els culpables residiran elprimer any en un centre educatiucom a domicili habitual, mentreque el segon tindran llibertatvigilada. La sentència ja ésirrevocable.

Alumnes catalanselaboren unprojecte de lleicontra el ‘bullying’

33 Centenars d’alumnes de 20centres d’ensenyament d’arreude Catalunya participen aquestcurs en l’elaboració d’un projec-te de llei sobre l’assetjament es-colar que serà debatut al Parla-ment el mes de maig vinent.Aquesta iniciativa forma part dela quarta edició del ple estudian-til Fem una llei, que en aquestaocasió estarà basat en tres pi-lars fonamentals: el bullying icom prevenir-lo, la igualtat desexes i la interculturalitat.

33 El 17 d’octubre passat, elsprofessors dels 20 centres queprenen part en l’activitat van re-bre el material sobre el projectede llei a partir del qual hauran decomençar a treballar els estu-diants implicats. Els alumneshauran de fer les esmenes al textque considerin oportunes, quehauran de ser lliurades al Parla-ment a mitjans de desembre.

33 Els centres participants esmantindran en contacte on lineentre ells per tal d’intercanviarobservacions sobre el docu-ment. A principis de maig, els re-presentants de cada grup esreuniran al Parlament per nego-ciar les esmenes i, finalment, el 8de maig i sota la presidènciad’Ernest Benach, president de laCambra catalana, se celebrarà elple al Saló de Sessions.

33 Els centres d’ensenyamentimplicats en la iniciativa estanubicats a Barcelona, Esparre-guera, Tàrrega, Santa Margaridai e ls Monjos , L le ida , SantaPerpètua de Mogoda, Vilafrancadel Penedès i Mataró. També hiestan representades les locali-tats de Montblanc, Reus, Manre-sa, Palau-solità i Plegamans,Blanes, Sant Andreu de la Barcai Sant Sadurní d’Anoia.

ARXIU

33 Policies davant d’un centre d’ensenyament.

Guardonats els diaris escolars d’uncentre de Móra d’Ebre i un de la Llagostab


La sisena edició dels premis El Pe-riódico a l’Escola ha tingut com aguanyadors els alumnes de segond’ESO de l’Escola Santa Teresa deMóra d’Ebre (en la categoria de pri-mer cicle) i els estudiants de tercerd’ESO de l’IES Marina de la Llagosta(en segon cicle).

A l’acte de lliurament dels pre-mis, que se celebrarà l’11 de novem-bre a la seu d’EL PERIÓDICO, estàprevist que hi assisteixin la conselle-ra d’Educació, Marta Cid, i represen-tants de les entitats patrocinadoresd’El Periódico de l’Estudiant (EL PE-RIÓDICO, la Generalitat, la Diputa-ció de Barcelona, l’Ajuntament de

Barcelona, Enciclopèdia Catalana iGas Natural). Per rebre informaciósobre el programa i els tallers de pe-riodisme de Nadal, cal trucar al

93.418.23.00. A més, aquest any s’hacreat El Periódico a l’escola.com, queconsisteix a elaborar diaris digitals(http://escola.elperiodico.com).H

Premiats l’Escola SantaTeresa, en primer cicle,i l’IES Marina, en segon

33 Diari del primer cicle. 33 Diari del segon cicle.

Discrepàncies al Congréssobre la nova llei d’educaciób

EL PERIÓDICOMADRID

La LOE salva duesesmenes de PP i CiU iel PSOE demana diàleg

El Congrés dels Diputats va tor-nar a evidenciar el 3 de novem-bre que segueix sense haver-hiconsens en matèria educativa. ElPP i CiU van presentar dues esme-nes a la futura llei orgànicad’educació (LOE), que no vanprosperar per la majoria de votsde les forces progressistes. La mi-nistra d’Educació, María JesúsSan Segundo, va tornar a defen-sar la reforma, però es va mostraroberta al diàleg amb la resta deforces. Segons va recordar, el textfixa la repetició obligatòria decurs si se suspenen més de tres as-signatures, avança l’ensenyament

d’idiomes i noves tecnologies i esta-bleix una única prova d’accés a launiversitat, entre altres mesures.

Per contra, el PP va afirmar que laLOE porta els joves «al fracàs» i va as-segurar que el fet que no hi hagiacord amb tota la comunitat educa-tiva farà que la llei sigui inestable.CiU va criticar que no es garanteixique els pares puguin escollir lliure-ment els centres dels fills, mentreque la consellera d’Educació, MartaCid (ERC), va mostrar la seva con-fiança que s’hi puguin introduir«canvis substancials».

Aquestes diferències al voltant dela LOE també queden demostradesfora del Congrés: algunes organitza-cions de la comunitat educativa,moltes d’elles de caràcter religiós–l’assignatura de Religió és un delspunts principals de discrepància–,han organitzat per al dia 12 una ma-nifestació a Madrid contra la llei.H


EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya.

EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Antonio Franco. Cap de secció: Xavier Martínez Chico. Redacció: Rafa Julve. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, JaumeCapçada, Jordi Navarro, Ester Medico i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Federació Catalana de Caixes d’Estal-vis i Gas Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUPO ZETA: President: Francisco Matosas. Vice-president: Antonio Asensio Mosbah.

NOVEMBREDEL 2005 5Actualitat el Periódico de l’Estudiant

El debat de la successió a laCorona es reobre amb Elionor

b

EL PERIÓDICOMADRID

La Constitució dónaactualment preferènciaals homes a l’horad’accedir al tron

El naixement de la infantaElionor el 31 d’octubre pas-sat ha reobert el debat sobrela successió a la Corona

d’Espanya i sobre la reforma de laConstitució. Els partits majoritarisespanyols (PSOE i PP), que van asse-gurar amb èmfasi el paper «inqües-tionable» que té la Monarquia en laintegració social i territorial d’Espa-

nya, coincideixen que cal reformarla Carta Magna perquè no hi hagidesigualtats sexistes, però discrepenen la forma com s’han de fer les mo-dificacions.

La filla dels Prínceps d’Astúries ésen aquests moments la segona per-sona en la línea de successió a la Co-rona, per darrere del seu pare, elpríncep Felip. Però si la princesa Le-tizia tingués un fill abans que es re-formés la Carta Magna, aquest noipassaria a ocupar el lloc de la germa-na, ja que actualment el text esta-bleix que els homes tenen preferèn-cia per davant de les dones per ocu-par el tron, com ho exemplifica queFelip estigui per davant de les sevesgermanes Elena i Cristina.

Tant la Casa del Rei com els par-tits polítics consideren que cal can-viar aquesta norma per tal que no hihagi discriminació masclista en lasuccessió a la Corona. Volen que elsuccessor de Joan Carles I sigui elpríncep Felip, però a partir d’aquídefensen que la successió no tinguien compte el sexe.

ALTRES REFORMES / On no hi haacord és en la manera com s’had’abordar aquesta modificació cons-titucional. Per una banda, el PSOE,IU-ICV i ERC volen que el tema de lasuccessió a la corona formi partd’un paquet de reformes de la CartaMagna, entre les quals s’inclouen lareforma del Senat i la inclusió delpatrimoni legislatiu de la UE. Per al-tre costat, el PP es nega a pactarqualsevol canvi en la Constitucióque no sigui aquest específic relacio-nat amb la Monarquia.

Els mecanismes per reformar eltítol constitucional referent a la Mo-narquia són, a més, força complicatsi duradors. Primer s’hauria d’apro-var la revisió tant al Congrés com alSenat per una majoria de dos terçosdels integrants de cada Cambra. Pos-teriorment s’haurien de dissoldreles Corts i convocar eleccions, per talque les cambres escollides tornessina ratificar la decisió de nou per ma-joria de dos terços. I un cop aprova-da per les Corts Generals, aquesta re-forma se sotmetria a referèndum en-tre la ciutadania per a la seva ratifi-cació definitiva.H

L’Estatut fa un nou pasendavant al Congrésb


Només el PP es vaoposar a tramitar laproposta de reforma

La reforma de l’Estatut de Cata-lunya ha fet un nou pas enda-vant: per 197 vots a favor, unaabstenció i 146 vots en contra(tots del Partit Popular), el Con-grés dels Diputats va admetre atràmit el 2 de novembre el textque el Parlament català haviaaprovat amb el 89% dels vots unmes abans. Ara s’obre un períodeen què els grups parlamentarishauran de negociar les possiblesmodificacions que s’hagin d’in-cloure al text per tal que aquestpugui rebre el vistiplau de la ma-joria absoluta dels diputats espa-nyols (un mínim de 176 dels 350que hi ha a la Cambra).

En el debat de tramitació de l’Es-tatut, la delegació que el Parlamentde Catalunya va enviar per defensarel text –Manuela de Madre (PSC), Ar-tur Mas (CiU) i Josep-Lluís Carod-Ro-vira (ERC)– es va mostrar disposada apactar possibles canvis, però tambéva demanar que es tingui en comptel’àmplia majoria que va donar su-port al document. Com a resposta,el president del Govern espanyol,José Luis Rodríguez Zapatero, va ga-rantir que «l’Estatut sortirà enda-vant», però ja va apuntar cap on po-den anar les modificacions: la defini-ció de Catalunya com a nació i el sis-tema de finançament.

El tema econòmic i fiscal serà l’es-cull principal en les negociacions,com van reconèixer dirigents delPSC, ERC i CiU. Un altre dels obsta-cles serà la fèrria oposició del PP,que es nega a pactar «pedaços» deldocument i ha deixat entreveureque no farà res per l’aprovació.H

REUTERS

33 Zapatero saluda Carod en presència de Mas i De Madre.

AP / BERNAT ARMANGUE

33 La infanta Elionor, amb la seva mare, el 7 de novembre.

Barcelona multarà elsclients del ‘top manta’L’ajuntament de la capital catala-na va presentar el mes passatl’avantprojecte d’una normativaque a partir del gener sancionaràamb més de 100 euros les perso-nes que comprin en la venda am-bulant. Orinar, defecar, escopir opracticar el botellón al carrertambé seran causa d’una multaque podrà arribar al 1.500 euros.Fer grafits podrà costar-ne 3.000.

Els pares aplaudeixenla tasca dels mestresEl 84% dels pares i mares d’alum-nes preuniversitaris estan con-tents amb els professors. Aquestaés una de les conclusions de l’en-questa d’Opinió de les Famíliessobre la Qualitat de l’Educaciódel 2005, que destaca també unadada preocupant: el 61% dels pro-genitors asseguren que els alum-nes tenen poc interès d’aprendre,quan fa sis anys, aquest percen-tatge estava situat en el 42%.

La violència al carrer destapauna crisi social a Françab


Els barris més pobres de París i d’al-tres ciutats de França han patit elsdarrers dies un esclat de violència alcarrer que han evidenciat la crisi so-cial que afecta el país. Nombrososgrups de joves de les zones més de-gradades han causat quantioses des-trosses (milers de cotxes cremats,així com escoles i edificis públics) is’han enfrontat en cruentes batallescampals amb la policia. Sociòlegs ialtres experts asseguren que elsautors d’aquests disturbis són gentsense cap esperança ni futur que res-pon d’aquesta manera a una socie-tat que els rebutja.

L’origen dels altercats se situa el27 d’octubre a la perifèria de París,quan dos adolescents d’origen africàvan morir electrocutats a l’amagar–se en una estació elèctrica pensant–se que la policia els perseguia. Aque-

lla mateixa nit van començar els al-darulls, que es van multiplicar al diasegüent després que el ministre del’Interior, Nicolas Sarkozy, neguésque la policia perseguia els nois iafirmés que pensava netejar «de gen-tussa» els barris marginals.

RESTAURAR L’ORDRE / A partir de lla-vors, la violència es va anar multipli-cant fins al punt que el presidentfrancès, Jacques Chirac, va declararque la prioritat absoluta era «el res-tabliment de la seguretat i l’ordrepúblic». A la localitat de Le Raincyfins i tot es va ordenar el toc de que-da per evitar el creixement dels ac-tes de violència al carrer, que el 7 denovembre van registrar el primermort, un home de 61 anys que vaser agredit per uns encaputxats.

Per altra banda, i tot i que lesautoritats consideren prematur esta-blir paral.lelismes amb el que passaa França, les zones més marginals deles ciutats de Berlín i Brusel.les vanregistrar també aldarulls el 7 de no-vembre, quan diversos joves van cre-mar diversos cotxes.H

Joves de les zonesmés marginals causennombroses destrosses

AP / BOB EDME

33 Un bomber intenta apagar un camió incendiat, a prop de Burdeus.


El Govern català engegaLes mesures aprovades per l’Executiu donen més importància a la sostenibilitat mediambiental i es

El Govern català va aprovarl ’ 1 1 d ’ o c t u b r e e l P l aEnergètic 2006-2015, que es-tableix «els objectius i les es-

tratègies de la política energètica ca-talana». La conscienciació de la ciu-tadania en l’estalvi energètic, unaaposta més forta per les fonts nocontaminants i una planificaciód’infrastructures que tingui molt encompte la despesa són alguns delselements clau de la mesura, que harebut les crítiques de CiU i d’algunesassociacions ecologistes. Mentre lafederació nacionalista considera queaquest pla és «deficient» i els ecolo-gistes protesten perquè consagra unmodel «insostenible», l’Executiu deltripartit troba que posarà les basesd’una nova cultura energètica.

El Pla de l’Energia preveu 141 ac-cions (en transports, serveis, indús-tries i el sector domèstic) per aconse-guir els seus objectius. Un d’aquestspropòsits és el de multiplicar per 3,3el consum de les energies renova-bles respecte del que es fa actual-ment. Les previsions en l’ús d’aques-tes fonts apunten que totes experi-mentaran un creixement impor-

tant, especialment el biodièsel, quearribarà a un consum superior a les870.000 tones i substituirà el 18% dela despesa de gasoil d’automoció. Amés a més, es preveu la construcciód’1.250.000 metres quadrats de pla-ques solars i de la primera planta so-lar termoelèctrica de Catalunya.

DAVALLADA NUCLEAR / Al contrari deles energies més ecològiques, el plapreveu una davallada en la de-

pendència de les centrals nuclears.Per una banda, es vol reduir la pro-ducció d’electricitat a partir del’energia nuclear per tal que l’any2015 aquesta representi el 35,3% deltotal, en comptes del 55,8% que su-posava l’any 2003. Per un altre cos-tat, s’estableix que l’any 2022 s’ini-ciarà el calendari de tancament deles centrals d’aquest tipus, dos anysabans del que s’establia al primer es-borrany del pla.

Aquestes mesures aniran acom-panyades d’altres actuacions, entreles quals destaca una «estratègia am-biciosa de foment de l’estalvi i l’efi-ciència energètica». Es pretén men-talitzar la població de la necessitatde no malbaratar ni electricitat nicombustibles, però també en laindústria. Per això, es vol reforçar elsuport a la recerca, el desenvolupa-ment i la innovació tecnològica ambl’objectiu que les fàbriques puguin

obtenir el mateix rendiment sensehaver de gastar tant combustiblecom ara. Així s’intentarà avançartambé en el compliment del proto-col de Kyoto, un punt en què hi hadiscrepàncies: mentre el consellerd’Indústria, Josep Maria Rañé, asse-gura que les emissions de gasosd’efecte hivernacle només creixeranun 18%, els experts afirmen queamb la planificació actual l’incre-ment serà superior al 90%, fet queimpedirà seguir les directrius.

CRÍTIQUES ECOLOGISTES / Tot i aques-tes intencions mediambientalmentsostenibles, els grups ecologistes con-sideren que el document aprovat pelGovern català no fa una aposta claraper les energies renovables. Green-peace, per exemple, reconeix que«hi ha hagut canvis» en favor de lesfonts no contaminants «gràcies a lapressió dels grups ecologistes i lo-cals». No obstant, aquesta organitza-ció denuncia que el pla «està basaten les energies més brutes i perillo-ses, que són les que més importàn-cia tenen en el text». En aquest sen-tit, Greenpeace critica «l’inaccepta-ble període de vida que es dóna a lescentrals nuclears».H

RAFA JULVEBARCELONA

El sol constitueix la principal font d’energiarenovable al nostre abast.

LA SOLAR LA HIDROELÈCTRICA L’EÒLICA LA BIOMASSA

CENTRALSHIDRÀULIQUESS’aprofita, mitjançantun salt existent en uncurs d’aigua, l’energiapotencial pertransformar-laen energia elèctrica

Les possibilitats d’aprofitament del ventestan condicionades per la variabilitat pròpiadel recurs i pels requeriments tècnics mínimsactuals.

AEROGENERADORS

S’aprofita l’energiacinètica del ventper transformar-laen electricitat

AEROBOMBES

S’aprofita l’energiacinètica del vent

per transformar-la enenergia mecànica

A Catalunya, l’aigua és un dels recursosnaturals més valuosos i alhora mésdesigualment distribuïts. D’altra banda,la disponibilitat dels recursos hídrics peral seu aprofitament mitjançant centralsestà molt relacionada amb els nivellspluviomètrics i les característiquestopogràfiques de la zona.

Agrupa matèries d’origenvegetal o animal obtingudes demanera natural o procedents deles seves transformacions artificials:residus agrícoles i forestals, cultiusagroenergètics, residus sòlids urbans.

ELECTRICITAT CALORCALORCALOR

QUÈ N’OBTENIM

ELECTRICITAT

QUÈ N’OBTENIM

ELECTRICITAT

QUÈ N’OBTENIM

BOMBEIG ELECTRICITAT

QUÈ N’OBTENIM

CALOR COMBUSTIBLE

El pla preveu la instal·lació de

1.250.000 m2de panells solars.

També es planteja la construccióde la primera planta solartermoelèctrica de Catalunya

La biomassa esta formada per 4 grans pilHa estat, tradicionalment, la mésimportant a Catalunya.

ALGUNS DELS ACTORS DEL PLA DE L’ENERGIA

SOLARFOTOVOLTAICAConsisteix en laconversió de laradiació solar enelectricitat (0,3%)*

SOLAR TÈRMICAConsisteix en lacaptació de l’energiasolar per a l’obtencióde calor (2,9%)*

SOLARTERMOELÈCTRICA(0,4%)*

17,9% 25,7%GIOGÀS BIOCOMBUSTIBLES BIOM

LLEN

7% 28,6% 10* * * *

*Les xifres que s’indiquen amb percentatge indiquen en quina mesura contribuirà cada energia en el desenvolupament de les fonts renovables l’any 2015Font: ICAEN

Crítiques al tripartitper no aclarir si esfarà la línia d’altatensió de Bescanó

< Una de les crítiques més afer-rissades que ha rebut el Pla del’Energia de Catalunya és que laGeneralitat aposta per crear unalínia d’interconnexió elèctricaamb França, però no assenyalaquin serà el recorregut exacteper on passarà. Pel consellerd’Indústria, Josep Maria Rañé, ladecisió última ha de dependre

dels governs d’Espanya i França ino de la Generalitat. Cal recordarque l’anterior esborrany indicavaque el traçat aniria des de Bescanó(Gironès) fins a la localitat francesade Baixàs, cosa que va provocarl’oposició de nombrosos habitantsde les zones afectades.

< Com a resposta a aquesta indefi-nició del recorregut, el diputat deCiU Oriol Pujol va censurar que«s’hagi aprovat un Estatut que de-mana més competències en mediambient i ara es deixi a mans delsgoverns espanyol i francès la deci-sió de per on ha de passar la línia».

< Una altra crítica va arribar perpart de grups ecologistes, que vancarregar contra qualsevol tipus derecorregut. «La interconnexió ambFrança no és necessària perquè su-posa incrementar la dependènciad’energies perilloses com la nu-clear», va afirmar Carlos Bravo, deGreenpeace.

< En canvi, l’Associació de Produc-tors d’Energies Renovables va con-siderar «imprescindible» per al sec-tor aquesta interconnexió, a l’afir-mar que permetria admetre mésenergia eòlica sense posar en perillla seguretat del sistema elèctric.

NOVEMBREDEL 20056 Actualitat el Periódico de l’Estudiant

QUIM R

UNA SETD’ACTIVILES FONI LES RE

Actualit

gega el pla energèticmediambiental i estableixen el calendari de tancament de les centrals nuclears a partir del 2022

nt sensebustibleavançarel proto-uè hi haonsellerñé, asse-e gasosreixeran

men quel’incre-fet que

us.

i aques-ntalmentstes con-rovat pelsta clara. Green-

neix queor de lesàcies a lastes i lo-rganitza-tà basati perillo-

mportàn-uest sen-accepta-óna a les

ASSA LA GEOTÈRMICAes d’origenal obtingudes del o procedents de

sformacions artificials:es i forestals, cultius

s, residus sòlids urbans.

La paraula ‘geotèrmica’fa refèrencia a la calor internade la terra. Es manifesta per l’incrementde temperatura que s’observa en lesperforacions que s’endisen en l’escorça(mines, pous...).

JACIMENT D’ALTATEMPERATURA

JACIMENT DE BAIXATEMPERATURA

TENIM

CALOR COMBUSTIBLE ELECTRICITAT

QUÈ N’OBTENIM

CALOR

sa esta formada per 4 grans pilars

INFOGRAFIA: RUT VIDAL

BIOCOMBUSTIBLES BIOMASSALLENYOSA

PART ORGÀNICAD’ALGUNS RESIDUS

28,6% 10,4% 6,7%

Reduir la producció d’electricitata partir d’energia nuclear

55,8%any 2003

35,3%any 2015

Iniciar el calendari de tancament deles centrals nuclears l’any 2022

Construir de5 a 8 centrals tèrmiquesde cicle combinat (gas i vapor)

Augmentar l’ús de les energiesrenovables per passar del

3,3%any 2003

11%any 2015

ALTRES DADESLa dependència mundial delscombustibles fòssils constitueixel 85% de l’energia primària actualmentL’any 2030, es preveu un augment de lesemissions dels gasos causants de l’efectehivernacle del 60% respecte d’ara

Al ritme actual de producció delscombustibles fòssils, les reserves depetroli duraran 40 anys, les de gasnatural, 65 i les de carbó entre 200 i 230

Catalunya representa l’u per mil de lapoblació mundial i el 2,7 per mil delconsum energètic mundial

PUNTS PRINCIPALSDEL PLA

* * *

ant

REPORTATGE

Alternativessobre rodesLes motos i les bicicletes elèctriquescomencen a fer-se un lloc en el mercat

JOSÉ LUIS GALLEGOBARCELONA

Cada dia són més els joves que op-ten per endollar la moto al correnten comptes d’omplir el dipòsit a lagasolinera. I és que les vendes demotos elèctriques s’han incremen-tat aquest any fins a convertir-se enuna alternativa real de mobilitatsostenible i eficaç a la ciutat. Aixího afirma almenys Steen Sara, res-ponsable del Barcelona Electric Bi-ke (www.beb.com.es), un negoci devenda i lloguer de bicis i motoselèctriques que té força èxit a Bar-celona. «Els joves han entès a laprimera que és tracta d’una opciócòmoda, neta i molt econòmica,ideal per anar de casa a l’institut imoure’t per la ciutat amb tota lli-bertat i sense perjudicar el mediambient», opina Sara.

Les motos elèctriques aprofitenl’estructura de la bicicleta tradicio-nal, però incorporen un xassís queels dóna tot l’aspecte d’un ciclomo-tor o d’una scooter. A més del fetque es poden adquirir models apartir dels 490 euros, un dels avan-tatges d’aquests vehicles és que es-tan considerats com a bicis i podencircular pels seus carrils. A sobre,no cal ni assegurança ni carnet,però no s’ha d’oblidar portar casc.

La bateria els proporciona unapotència suficient per arribar als25 km/h. Per carregar-la es fa igualque amb un mòbil, amb un adap-tador una mica més gran. Es calcu-la que amb una càrrega que suposiuns 40 cèntims d’euro es poden

recórrer fins a 50 quilòmetres, fetque suposa un cost cinc vegades in-ferior al d’un ciclomotor o béd’una scooter de benzina per cobrirla mateixa distància. Hi ha modelsque tenen una autonomia de fins a100 quilòmetres.

Pel que fa al medi ambient, lesemissions de gasos contaminantssón exactament 0, mentre que percada litre de gasolina que cremauna moto tradicional s’emeten 2,4quilos de CO2. Zero és també el ni-vell de contaminació acústica, jaque la moto elèctrica és totalmentsilenciosa. De fet, són tants els

avantatges per reduir les emisionsde CO2 i millorar la qualitat am-biental de l’aire a les ciutats ambl’ús d’aquests vehicles, que a moltspaïsos de la UE la seva comercialit-zació i tinença gaudeix d’ajuts perpart de les administracions.

I no són aquests e l s únicsavenços ecològics. També comen-cen a agafar empenta els cotxeshíbrids (gasolina i electricitat) i in-vents com el de la Universitat dePennsilvània: una motxilla que ge-nera electricitat a partir del movi-ment que es fa al caminar. Ambaquesta energia es pot recarregarel mòbil i escoltar l’MP3.H

Una ‘scooter’ elèctrica

Autonomia70-80 km

Velocitat màxima25 km/h

Pes77 kg

Capacitatde càrrega

120 kg

MODEL:

Long Way II CARACTERÍSTIQUES:PREU:

790 euros

Duesbateriesde plom

3 ELS AVANTATGES

No emeten gasos d’efectehivernacle, es recarreguencom un mòbil i no fan soroll

QUIM ROSER

UNA SETMANAD’ACTIVITATS SOBRELES FONTS FÒSSILSI LES RENOVABLES

Badalona q Durant la Setmanade l’Energia (del 17 al 23d’octubre), la rambla deBadalona va acollir exposicions iactivitats sobre les energiesfòssils i renovables, en què vanparticipar desenes d’alumnes (ala foto, grup de quart d’ESO de

l’Escola Escalada). Nombrososcentres docents de Catalunya esvan afegir a la iniciativa amb tallers,xerrades i visites a centralsenergètiques. Altres escoles iinstituts van aprofitar el materialque l’Institut Català d’Energia hapenjat a internet (www.icaen.net).

NOVEMBREDEL 2005 7Actualitat el Periódico de l’Estudiant


PROFESSORA DE LLENGUADE SIGNES CATALANA

«Cal divulgar el sistema de signesper trencar les barreres existents»

La paraula dels professionals Per Míriam Argilés

Les caixes parenatenció al futurdel medi ambientb


CAIXA TARRAGONA33 Imatge de l’exposició de fotografia naturalista que organitza Caixa Tarragona.

RoserCases

LA TITULACIÓ¿Tens alguna titulació que et per-meti exercir la teva professió?Sí, sóc professora de Llengua deSignes Catalana i tinc el títol ofi-cial de l’Institut Català de NovesProfessions (Incanop) del Departa-ment d’Educació que imparteix laFederació de Persones Sordes deCatalunya (Fesoca).

¿Quina diferència hi ha entre lallengua de signes catalana, l’es-panyola i la internacional?El que més les diferencia són lesqüestions culturals del territori.Per exemple , per par lar de ltomàquet nosaltres fem un signeque fa re ferènc ia a l pa ambtomàquet (el gest de fregar eltomàquet sobre el pa). En la llen-gua de signes espanyola, el gest se-ria el de tatllar el tomàquet enlàmines per posar a l’amanida. Pelque fa al sistema internacional,beu molt del nord-americà i exer-ceix la mateixa influència que l’an-glès a nivell internacional.

LA FEINA¿Com se’t va acudir la idea deconvertir-te en professora de llen-gua de signes catalana?Perquè volia aprofundir en la me-

va llengua, perquè tenia una certavocació de docència i, és clar, perquèvaig veure la possibilitat de teniruna sortida professional.

¿T’agrada la teva professió?M’encanta. És molt agraït veure comels alumnes evolucionen en l’apre-nentatge, com superen la barrera dela comunicació i com se sorprenende relacionar-se amb persones sor-des, que els semblava impensable.

¿Amb quina f inal i tat estudienaquesta llengua els teus alumnes?Alguns per curiositat o perquè te-nen algun familiar amb qui volencomunicar-se de manera fluida, d’al-tres per interès professional, com lo-gopedes, educadors especials,psicòlegs...

ELS ESTUDIS¿És necessari tenir uns estudis pre-vis per poder estudiar la llengua de

signes catalana?El títol que imparteix la Fesoca ésuna titulació que s’atorga desprésd’haver cursat satisfactòriament elsquatre nivells de la llengua de signescatalana, que són 120 hores. No calhaver estudiat res abans.

¿En què es diferencien els estudisde la Fesoca i el Cicle de Grau Su-perior de Tècnic superior en Inter-pretació del llenguatge de signes?

El Cicle de Grau Superior et per-met exercir com a intèrpret, s’hiaccedeix des del Batxillerat i el con-tingut curricular és més ampli, jaque s ’h i imparte ixen al tresmatèries a més de la Llengua deSignes Catalana. S’hi imparteix lallengua espanyola, la internacio-nal, expressió corporal, psicosocio-logia, anglès... La durada és de doscursos i representa un total de2.000 hores. El títol de la Fesoca ésmés un complement per al dia adia.

EL FUTUR¿Quines sortides professionals téla gent amb la titulació d’intèr-prets del llenguatge de signes?Poden exercir professionalmentcom a intèrprets, que no vol dirnomés sortir per la televisió, sinóque també poden acompanyar per-sones sordes al metge, al jutjat,ajudar-los en els seus estudis,acompanyar-los a l’escola dels fillsper parlar amb els professors...

¿Creus que són feines amb futur?S’ha de veure com funcionen a par-tir d’ara que s’han fet oficials a ni-vell de l’Estat la llengua de signescatalana i l’espanyola. En general,caldria que es divulgués entre lapoblació el sistema mitjançant elqual la gent sorda es relacionaamb gent oient. Això ajudaria atrencar la barrera entre les dues co-munitats i es coneixeria mésaquest fet i aquestes professions.H

33 Els estudis de Llengua de Sig-nes Catalana es poden fer a:8 IES Consell de Cent. Carrera, 25.08004. Barcelona. Telèfon d’infor-mació: 93.442.40.48.

8 Federació de Persones Sordes deCatalunya (Fesoca). Pere Vergés, 1,7è. 08020. Barcelona. 93.278.18.42.

Algunes entitatsofereixen suport alsdaminificats percatàstrofes naturals

Les darreres setmanes ha tor-nat a quedar demostrat quel’activitat humana incideixen la precipitació de les

catàstrofes naturals com els hura-cans o les tempestes tropicals mit-jançant l’escalfament del planeta.Davant d’això, les caixes d’estalvisvolen aportar el seu granet de sorraper millorar la situació del medi am-bient, al mateix temps que oferei-xen mecanismes d’ajuda a les vícti-mes d’aquestes crisis.

Caixa Terrassa, mitjançant el pro-grama Targetes Solidàries, renuncia apercebre part de les comissionsd’una targeta, uns diners que des-

prés lliura a diverses ONG perquèaquestes els destinin a atendre lesnecessitats de gent com els afectatspel Katrina i el Wilma, per exemple.En el vessant de la prevenció i laconscienciació, patrocina un progra-ma d’educació ambiental perquè elsjoves coneguin i aprenguin a valorarel patrimoni natural.

Pel que fa a Caixa Sabadell, a mésde diversos projectes mediambien-tals, la seva fundació ha obert unacampanya del compte Gent Solidàriaper pal.liar la tragèdia pel pas del’huracà Katrina. Els ciutadans po-den aportar els seus donatius a uncompte que inclou la caixa, els di-ners del qual van destinats a unaONG que treballa a la zona (informa-ció, a www.fcaixasabadell.org).

EXPOSICIÓ DE FOTOS / Una altra ma-nera de contribuir a la consciencia-ció de la importància de cuidar elmedi ambient és la que porta enda-vant la Fundació Caixa Tarragona. A

més d’un cicle d’audiovisuals ano-menat Flaixos de natura i del progra-ma educatiu Arbres de paper, aquestaentitat ha organitzat una exposicióde fotografia naturalista inspiradaen el parc natural del Delta del’Ebre.

Pel que fa a La Caixa, aquesta enti-tat destina 12 milions d’euros al me-di ambient mitjançant la seva ObraSocial. Aquests fons estan repartitsen diverses iniciatives. Aquestes ac-cions abracen des d’activitats desti-nades a la protecció de la fauna

autòctona i a la millora dels parcsnaturals fins a altres que tracten so-bre la sostenibilitat i el reciclatge. Amés, l’espai Allà, planeta Terra per-met conèixer els darrers resultats deles investigacions fetes per satèl.litdel planeta.H

MARC VILA

33 Roser Cases fa una salutació amb el llenguatge de signes, a Solsona.

NOVEMBREDEL 20058 Laguardiola el Periódico de l’Estudiant


¿Són conscients els joves del perill real que suposa el consum d’alcohol?

Imprudents amb la begudaGran part dels estudiants que han participat en el debat asseguren que els joves no són prou conscients deles conseqüències de beureH «Molts saben que hi ha riscos, però no en fan cas», afirmen alguns alumnes

¿Consideres positiu que augmenti la vigilància deles zones pròximes als centres d’ensenyaments?

Per participar-hi, envieu la vostra opinió abans del 30 denovembre, i indiqueu-hi el nom i l’edat. Les classespoden enviar foto de grup. L’adreça és: Consell de Cent,425-427. 08009 Barcelona. També podeu respondre pere-mail: [email protected]

qUNA MODA MÉSEsteve Sáez, 16 anys«Els joves beuen per passarl’estona i això s’estàtransformant en un vici.És com si fos una moda.No s’adonaran de res finsque passarà alguna cosa.Però ja serà massa tard idesprés no hi hauràmarxa enrere».

qPER DIVERSIÓ

Alexia Alarcón, 15 anys«Els joves són iguals deconscients que els adultsamb l’alcohol, l’únicadiferència és que pensenmés a divertir-se que en laseva seguretat».33 Alumnes de tercer d’ESO de l’IES Les Corts de Barcelona.

qASSUMIR RISCOSAnna Roca, 17 anys«Tenen tota la informacióper ser-ne conscients. Elfet que assumeixin aquestrisc no és per falta deconsciència, sinó perafany de popularitat».

qCONEIXEM EL RISCEva Ruiz, 14 anys«La majoria ja sabem elque fem. No és el mateixbeure un cubata que vuit,però qui ho fa és conscientdel que li pot passar».33 Alumnes de l’IES Bellulla de Canovelles.

qNOVES EXPERIÈNCIESJenifer Martínez, 15 anys«Quan els joves han provatuna cosa, en volen trobaruna de nova, com beure.Com que no hi estanacostumats, n’abusen ivénen els problemes».

qPER XULEJARNúria Querol, 14 anys«Molts són conscients,però quan estan amb elsamics, per xulejar,s’obliden dels greus perillsque té la beguda». 33 Alumnes de l’IES Francesc Ribalta de Solsona.

Natalia Campoy, 16 anys«Són conscients del perill de l’al-cohol, l’utilitzen per desinhibir-se. En tenen molta culpa les boti-gues que en venen a menors».

Lleraykt Bello, 15 anys«Si en fossin conscients no beu-rien. Només porta problemes».

Maria Lorente, 15 anys«Saben que hi ha riscos, peròveuen normal consumir-ne, peraixò no en són conscients».

Miquel Valero, 14 anys«N’estan informats, però creuenque per provar-ho no passa res».

Sergio García, 15 anys«No. Sovint pensem que beureens fa sentir més adults. Hi haqui comet imprudències».

Alba Guilanyà, 15 anys«Molts beuen només perquè esdeixen influir per la gent».

Mireia Vilafranca, 15 anys«Beuen fins que tenen una malal-tia o alguna cosa per l’estil i dei-xen de beure un temps, però deseguida s’hi tornen a enganxar».

Mar Carbonell, 16 anys«No en som conscients fins que aun conegut li passa alguna cosa».

Ivan Viladrich, 16 anys.«Molts en coneixen els riscos,però la pressió dels companys il’ambient fan que en alguns ca-sos l’alcohol causi problemes».

Àngels Casaldàliga, 16 anys.«Per molta informació que els do-nin, els joves seguiran bevent».

Marc Torruella, 15 anys«D’informació n’hi ha, però quela gent en faci cas és diferent.Una borratxera de tant en tantno fa mal, però si esperes al dis-sabte per beure, ets alcohòlic».

Mariona Llagostera, 14 anys«Molta gent comença a beure al-cohol pensant que per un cop nopassa res, però arriba una altrafesta i hi tornen a caure».

Oriol Castuera, 15 anys«La majoria sí que en són cons-cients, però no els importa».

Ignasi Garcia, 14 anys«En saben els efectes, però de ve-gades no fan cas dels consells».

Agustina Vidal, 14 anys«No, crec que ho fan perquè sesenten més importants».

Carlos Leiva, 14 anys«Ens ho han dit molt, però a l’ar-ribar a aquesta edat i veure queels amics beuen, no en fas cas».

Maria de la Rosa , 14 anys«Els joves no volen veure els ris-cos; pensen que només els passencoses dolentes als altres».

Cristina Reche, 14 anys«Hi ha qui sap que si beu massadesprés es trobarà malament. Al-tres no saben posar-se uns límits».

D. Mora i A. González 14 anys«No, no en són conscients, i si hosón els és igual».

Carles Molina, 14 anys«Beure una mica per festes senseabusar-ne no és dolent, però sibeus molt pots tenir problemes».

Amanda Luesma, 14 anys«Sí, però els és igual. Molts nomésvolen passar-s’ho bé, encara quesobrepassin el límit».

Àlex García, 15 anys«Sí, però no pensen en les con-seqüències; creuen que són mésgrans pel fet d’emborratxar-se».

Laia Giménez, 14 anys«No en són conscients perquè noreben la informació necessària».

Anna Llobet, 15 anys«En són conscients, però si hi hauna festa, els agrada beure».

Manel Puigcerver, 13 anys«A alguns els és igual beure molti no saben que poden tenir un co-ma etílic. Altres en són conscientsi saben quan han de parar».

Iassir Khrichef el Bikijar, 14 anys«Sí, però hi ha qui no n’és cons-cient i beu sense veure el perill».

Andreu Rami, 14 anys«La majoria n’és conscient, peròno en fa cas. A part, quan surts defesta, mai penses en això».

NOVEMBREDEL 2005 9Eldebat el Periódico de l’Estudiant


L’extensió de les cartes no ha de superar les 25 ratlles.En cas contrari, ens reservem el dret d’escurçar-les. Indi-queu-hi el nom, els cognoms i l’adreça, i, al sobre, Carteso Intercanvis. No es publicaran les cartes firmades ambpseudònim que no vagin acompanyades del nom del re-mitent. També podeu enviar dibuixos.

Cartes

‘E-MAIL’CORREU

[email protected] de Cent, 425. 08009. BCN.La Bústia

Intercanvis

AP / ADALBERTO ROQUE33 Conseqüències de l’huracà Wilma a la localitat cubana de Santa Fe.

SOCIETAT

La vida dels jovesMaria NadalLa Garriga

Els joves estem avorrits. Tenim deu-res fins al coll i un munt d’exàmens.No ens podem divertir, ni anar acomprar, ni mirar la tele, ni anar ajugar, ni quedar... Entre les activitatsescolars, que si repàs, que si esport,que si idiomes... Quan arribem a ca-sa fem els deures, sopem, acabem elsdeures i a dormir. I cada dia així. Peral cap de setmana també ens posendeures i, quan sortim a la tarda pelpoble, tot està tancat menys la boti-ga de llaminadures. ¡Quin pal, la vi-da de l’estudiant! No tenim ni tempsper estar amb la família. No podemveure les nostres sèries preferides i,de vegades, ni llegir. S’haurien de re-duir els deures i tenir temps per fer-los a classe. La gent pensa que vivimcom reis. A casa, sí, ens cuiden moltbé, però al col.le tot és fer deures i es-tudiar. I amb això de l’avançamentde les classes, tres dies es noten...Tan divertit que deu ser fer com elsgrans, o no.

SOCIETAT

La roba de marcaMar SaladrigasLa Garriga

La gent no s’hauria de comprar tan-ta roba de marca. Una mica està bé,però hi ha molts joves que abusende comprar-se massa coses pernomés lluir-les davant dels altres. Hiha coses del mercat molt econòmi-ques i que són iguals o millors que

algunes de marca que costen unamilionada. El que s’ha de fer, si etsuna mica presumit, és mirar si elque et compres et queda bé o no, in-dependentment de si és de marca ono. Fent això t’estalvies molts dinersque et serveixen per destinar-los a al-tres activitats. De tant en tant, però,va bé permetre’s algun capritxet,perquè és ben cert que normalmentaquesta roba més coneguda és de bo-na qualitat i dura més temps. Però elque passa més sovint entre els jovesés que molt d’ells només es fixen enla teva manera de vestir, i semblaque només et vulguin per portar ro-ba de marca cara. Et diuen que ets elmillor... per ser tan pijo. També hiha cops que passa al revés: gent quediscrimina i margina per no portarroba de marca. Això no hauria de

passar i les persones no s’haurien detriar per la roba que porten. En re-sum: bona roba, de qualitat, de mar-ques per rebaixes i tots relacionatsper la nostra amistat.

MEDI AMBIENT

El canvi climàticAnna CastellóBarcelona

Els mesos de setembre i octubre hanportat nombroses catàstrofes meteo-rològiques al continent americà,que si el Wilma, que si la tempestaAlfa, que si l’Ophelia... Es veu que peraquelles zones és freqüent que hi ha-gi huracans i inundacions, però ésque mai n’hi havia hagut tants ni detan forts. ¿Algú s’ha preguntat per

què passa això? Últimament es parlamolt del canvi climàtic i de la in-fluència dels humans en l’escalfa-ment del planeta. Sembla quetothom reconeix que som culpablesque les coses estiguin canviant i noper millorar, però ¿hi ha algun altmandatari que a més de pensar-hofaci alguna cosa per evitar que lescoses empitjorin? Potser sí, i potsers’estan aplicant mesures de l’estildel protocol de Kyoto, però ¿creuenells realment que això és suficient?

CULTURA

Llegir ens agradaMiquel CaldecavallsL’Hospitalet de Llobregat

És molt habitual sentir més d’una

persona gran que diu que els jovesno llegim gens. Sempre diuen quenomés sabem mirar la tele i jugar ala Playstation. I és veritat, ens agradafer aquestes activitats, però això novol dir que no ens agradi agafar unllibre en alguns moments del poctemps lliure que tenim. Potser nogaudim llegint el Quixot (tot i que se-gur que hi ha algú que sí), però ¿quèens dieu dels còmics? Hi ha moltís-sims aficionats als còmics. ¿O quèens dieu de llibres com Harry Potteri El senyor dels anells? Milers de jovesse’ls saben gairebé de memòria, imés d’un que també ha vist totes lespel.lícules ha arribat a dir allò que elfilm mai serà tan bo com el llibre. Amés, més d’un adult hauria d’atu-rar-se a pensar algun cop a veurequants llibres llegeix a l’any.

TECNOLOGIES

Els telèfons mòbilsRobert Garcia MartínCerdanyola del Vallès

La febre que tenen molts joves pelstelèfons mòbils els ha portat a can-viar d’aparell un cop a l’any per noquedar-se passats de moda. Tots vo-len que tingui les darreres novetats(poder enviar sms amb fotos, video-trucada, molts jocs...), però estic con-vençut que molts d’ells només l’uti-litzen per jugar i per fer trucadesperdudes, ja que molts pares no elspermeten gastar-se gaires diners par-lant. Per fer això, és millor tenir unmòbil barat i sense gaires coses icomprar-se una Gameboy.

Fe d’errates33 Al calendari publicat a les pàgi-nes 2 i 3 d’El Periódico de l’Estudiantdel mes d’octubre, el mes de generno es correspon amb el gener del2006, que començarà en diumenge iacabarà en dimarts, i no en dijous idissabte com s’hi indicava.

33 33

Hola, em dic Araceli i tinc 11 anys.M’agradaria cartejar-me amb nens inenes que tinguin entre 9 i 14 anys.M’agrada la música, llegir i els ani-mals. Prometo contestar totes lesvostres cartes o els vostres correuselectrònics.Araceli M. M.e-mail: [email protected]/ Doctor Samson, 36, escala A, 3r, 3a.Argentona (Maresme).

¡Ei, tios! Sóc el Jordi i visc a Terrassa.

Faig natació, anglès i frontennis.M’agrada veure les sèries de televi-sió Los Serrano i Aquí no hay quien vi-va. Els cantants i els grups quem’agraden més són Fran Perea iLax’n’Busto. El que no m’agrada sónles guerres. Si penseu com jo, contes-teu ben aviat.Jordi ValeraAvinguda Josep Tarradelles.08225. Terrassa (Vallès Occidental).

¡Ei, nois i noies! Sóc en David i tinc11 anys. M’agraden els cantants Mi-chael Bubble, Eminem i, sobretot,Robin Williams. També m’agradenels esports, els dibuixos de Love Hi-na. El que no m’agrada són la violèn-cia i les guerres. ¿Ens veurem? Sayo-nara, baby.David Bono MedinaC/ Catalunya, 34, 2n, 2a. 08225.Terrassa (Vallès Occidental).

CICLE DE CINEMA SOBRE ELSDRETS DELS INFANTS A BCNEl Cinema París de Barcelona (Portalde l’Àngel, 11) acollirà del 15 al 30de novembre un cicle de cinema de-dicat als drets dels infants. Lespel.lícules, que es projectaran a les10.00 hores, aniran destinades cadados dies a un cicle educatiu es-pecífic. Així, el 25 i el 26 de novem-bre, els alumnes de primer cicled’ESO podran veure De xarranques inenes, en què la directora canadencaMarquise Lepage recull els testimo-nis de diverses nenes d’arreu delmón que són víctimes de l’explota-ció laboral. Pel que fa als estudiantsde segon cicle d’ESO, el 29 i el 30 denovembre podran veure la pel.lícu-la Promises, en què un periodista en-trevista una sèrie de nens i nenes pa-lestins i jueus. Informació i inscrip-cions, al telèfon 93.402.36.63.

RECTA FINAL DE LES ACTIVITATSDEDICADES A L’ANY DEL LLIBREL’Any del Llibre i la Lectura tindràun final de viatge extraordinari, jaque els mesos de novembre i desem-bre estaran plens d’activitats per alsestudiants. Una d’elles serà l’òperaDulcinea, basada en el Quixot. Aques-ta òpera es representarà fins a l’1 dedesembre a l’Auditori de Cornellà ipretén acostar l’obra mestra de Cer-vantes als joves recreant aventuresplenes d’acció, humor i misteri (in-formació i reserves, al 93.485.99.00 iwww.liceubarcelona.com). Un altreacte són les visites comentades al’exposició Literatures de l’exili, alCentre de Cultura Contemporàniade Barcelona (www.cccb.org), quetracta de la literatura catalana desde l’any 1939 fins al 1970. Una altramostra molt adequada per als estu-diants preuniversitaris és La volta al

món en 80 objectes, molts d’ells refe-rits a l’escriptor Jules Verne, al Mu-seu Etnològic (www.museuetnolo-gic.bcn.es). Els alumnes també po-dran visitar el Palau Robert de Barce-lona (passeig de Gràcia, 107) per veu-re Personatge a la vista! Llibres que fanlectors i participar en els tallers queorganitza el Museu Egipci de Barce-lona sobre jeroglífics i egiptologia(informació, a www.fundclos.com ial telèfon 93.488.01.88). També hihaurà itineraris de lectura, en quèuna quarantena d’autors visitaranels centres per xerrar de l’ofici d’es-criure (més informació, a la webhttp://cultura.gencat.net/ilc). La restad’activitats es poden consultar awww.anyllibre2005.bcn.es (per alsactes que es fan a Barcelona) i a http://cultura.gencat.net/anyllibre2005(dedicada als actes programats arreude Catalunya).

Agenda

NOVEMBREDEL 200510 Lectors el Periódico de l’Estudiant


http://esa.un.org/unpp/index.asp?panel=3

www6.gencat.net/llengcat/aprencat/dictats

Webs recomanadesLlibres recomanatsInformació facilitada per Míriam Argilés

www.jocsweb.com

El nou fenomen de la literatura ju-venil es diu Grimpow, el camí invisi-ble, un llibre que moltes editorials jahan situat al mateix nivell que HarryPotter, El senyor dels anells i, especial-ment, El nom de la rosa. Aquesta no-vel.la d’aventures, escrita pel mala-gueny Rafael Ábalos, endinsa el lec-tor en la França medieval, l’hivernde l’any 1313, quan el jove Grimpowensopega amb el cadàver d’un cava-ller, que porta un misteriós missat-ge xifrat i una pedra que canviarà lavida del protagonista de la història.Per gaudir més encara del llibre, quesegons l’autor no tindrà segonesparts, internet disposa d’una web(www.grimpow.com) amb jocs i en-devinalles. Editorial Montena. Preu:18,95 euros.

‘Grimpow’, l’últim èxit dela literatura fantàstica

Citacions per pensar a‘Mil pessics de saviesa’El psicòleg català més llegit, AntoniBolinches, presenta a Mil pessics desaviesa un recull de mil citacionsque conviden el lector a veure elmón des de moltes perspectives. Enaquesta antologia, l’autor planteja elque van dir personatges com Shakes-peare, Napoleó, Pitàgores, Maquia-vel, Kafka... de temes tan diversoscom la felicitat, els sentiments,l’educació, els diners... «Qui malbara-ta el temps és un lladre que robadies a la vida» (Alexandre Dumas); «Agrans mals, grans remeis» (Hipòcra-tes); «Fa falta temps per arribar a serjove» (Picasso) i «Ningú no ens pu-jarà al damunt si no dobleguem l’es-quena» (Martin Luther King) són al-gunes de les frases. Editorial Mina.Preu: 10,20 euros.

Aventures marineres a‘La creu d’El Dorado’De nom, Jaime Mercader. De sobre-nom, Little Jim. De professió, busca-dor de tresors, contrabandista, actorde cine, explorador... però, sobretot,jugador de cartes. Així és el protago-nista de La creu d’El Dorado, novel.lade César Mallorquí ambientada enels començaments del segle XX iamb un esperit marcadament mari-ner. Nascut a la localitat madrilenyad’Aranjuez, Mercader i el seu parehan de fugir a Amèrica per proble-mes amb la justícia. A mig viatge, elseu vaixell naufraga davant deColòmbia, i en ple sinistre coneixenun misteriós assassí que els acom-panyarà després en la recerca d’untresor: la creu d’El Dorado, del con-queridor Íñigo de Saavedra. EditorialEdebé. Preu: 16 euros.

PREVISIÓ DEMOGRÀFICA.Aquesta pàgina web de l’ONU ofe-reix dades demogràfiques de lamajoria dels estats del món desde l’any 1950 fins a les previsionsde l’any 2050. En el cas d’Espa-nya, per a l’any 2050 es preveuen42,5 milions d’habitants, unadensitat de població de 84 habi-tants per quilòmetre quadrat iuna mitjana d’edat de la poblacióde 49 anys. Actualment, la pobla-

ció és de 43 milions, la mitjanad’edat està al voltant dels 38 anys ila densitat és de 85 habitants perquilòmetre quadrat.

188 DICTATS EN LÍNIA. Aquestaweb de la Generalitat permet re-passar l’ortografia catalana i acla-rir dubtes sobre l’accentuació, lesvocals neutres, els apòstrofs i la

dièresi. La pàgina inclou un bon gra-pat de dictats, tots amb enregistra-ment sonor i amb el text per corre-gir-los. N’hi ha de tres nivells: inter-medi, superior i de suficiència.

MOMENTS DE DIVERSIÓ. Aques-ta pàgina web permet jugar enlínia o descarregar tot tipus dejocs, tots ells fets o traduïts al ca-talà. Ofereix 125 jocs catalogatssegons temàtiques força diverses:d’habilitat, per pensar, d’esports,per a nens i nenes i jocs de l’es-pai. També s’hi pot optar per en-treteniments clàssics i s’hi incloul’opció de veure els comentarisdels jugadors en un llibre de visi-

tes. Pot ser una bona web per fer unrecés, aturar el treball i les obliga-cions i distreure’s una estona davantl’ordinador.

NOVEMBREDEL 2005 11Passatemps el Periódico de l’Estudiant


Mataparents (Boletus satanas)

Anara buscarboletsEls bolets surten quanles condicions d’humitati temperatura sónfavorables per a lareproducció. A Catalunya,la majoria surten a latardor, després de lespluges, quan el terra delbosc és humit i encara noglaça. També n’hi ha quesurten a la primavera, comles múrgules.

Els bolets s’han de tallar amb un ganivet

a mig peu: mai s’han d’arrencar.

Mai hem de fer servir un rasclet o una pala

per aixecar la pinassa, així fem malbé el terra

i arruïnem la collita de bolets per sempre.

Els bolets que no agafem, deixem-los

tranquils, no els regirem o els xutem.

Si els transportem en un cistell permetrem

que les espores del barret caiguin al terra

del bosc i així mentre caminem resembrem

el bosc.

Mai s’ha d’agafar un bolet que no

coneixem, ni que sigui per identificar-lo

després a casa amb l’ajut d’una guia.

El bolet pot canviar d’aspecte després

de tallar-lo i donar peu a confusions que

poden esdevenir fatals.

Cal caminar pel bosc amb molt de compte,

no perdent mai de vista els referents

topogràfics.

CONSELLS PRÀCTICS

1. Barret2. Himeni3. Anell4. Estípit (peu)5. Miceli

L’anatomia

http://www.fotoxip.com/bolets/index.htmhttp://www.grn.es/amjc/http://www.gmcaesaraugusta.comhttp://www.arquired.es/users/boletsweb

WEBS RECOMANADES

FARINERA BORDA (Amanita phalloides)

GÍRGOLA D'OLIVERA (Omphalotus olearius)

PIXACA (Amanita pantherina)

REIG BORD (Amanita muscaria)

MATAPARENTS (Boletus satanas)

FREDOLIC (Tricholoma terreum)

ROVELLÓ (Lacatrius sanguifluus)

PINETELL (Lactarius deliciosus)

REIG (Amanita Caesarea)

ROSSINYOL (Cantharellus cibarus)

CEP (Boletus edulis)

MÚRGULA (Morchella esculenta)

TROMPETA DE LA MORT (Craterellus

cornucopioides)

CARLET (Hygrophorus russula)

CAMAGROC (Cantharellus lutescens)

Fredolic(Tricholoma terreum)

Rossinyol (Cantharellus cibarus)

Farinera borda(Amanita phalloides)

Un ganivet

Un boncalçat

Un cistell

Un anoràc

Material

INFOGRAFIA:RUT VIDAL

Rovelló(Lacatrius sanguifluus)

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, d’Enciclopèdia Catalana, de laFederació Catalana de Caixes d’Estalvis i de Gas Natural SDG, SA.

Els bolets tenen una importància fonamental per als boscos perquè ajuden a mantenir l’equilibri de l’ecosistema

Un tresor gastronòmic i forestalJOSÉ LUIS GALLEGOBARCELONA

curiositatsENTRE EL 90% IEL 95% ÉS AIGUA

1. La gran majoria dels boletsestan formats, com a mínim, perun 90% o un 95% d’aigua.

2. Hi ha bolets molt verinososque tenen bon gust després decuinar-los i altres que sóninofensius per a la salut i tenenun sabor molt dolent.

3. Rússia és un dels països ambmés tradició boletaire.

4. Molts animals poden menjarbolets que són verinosos per alshumans.

5. Molts bolets tenen nomsrelacionats amb el seu aspecte oefecte, com el peu de rata o elmataparent.

Les pluges de les darreres set-manes no tan sols han afavo-rit la recuperació dels em-bassaments de Catalunya

–que han incrementat el seu cabalgairebé un 10%–, també han estatforça beneficioses per al desenvolu-pament dels bolets, un preuat tresorper a les persones i d’un valor mésimportant encara per als boscos, jaque exerceixen un paper fonamen-tal en la salut dels ecosistemes.

Els rovellons, els rossinyols, els pi-netells, els ceps, les múrgules i altressón el fruit i l’òrgan sexual delsfongs, uns éssers subterranis queviuen a cavall entre el regne animali el vegetal. Els fongs estan formatsper micelis, una xarxa de filamentsque s’estén sota terra i que és un ele-ment vertebrador de l’estructura delsòl, que és extremadament fràgil.

Els primers 20 centímetresde terra (al voltant d’un

pam de profunditat sota l’estol defulles seques) funcionen al mateixlloc des de fa més de 2.000 anys comun lent i sofisticat laboratori químicdel qual els fongs formen part: la se-va funció és la de processar substàn-cies de deixalla orgànica per trans-formar-les en nutrients i formar aixíun dels substrats naturals més fe-cunds i amb més capacitat de tota lanatura: el sòl forestal. A partir d’elles desenvolupa tot el que conformael paisatge i la seva flora i fauna.Qualsevol alteració del sòl represen-ta una alteració en l’ecosistema, peraixò s’ha d’anar tan amb compte alvisitar el bosc amb un bastó a la mà.

UNA PETITA INDÚSTRIA / La recol.lecciódels bolets, per altra banda, esdevéuna de les principals aficions a Cata-lunya quan arriba la tardor. Però, amés de la tradició boletaire, del quesuposa gaudir d’una sortida relaxa-

da pel bosc en companyiadels amics per omplir un

cistellet, aquesta activitat generauna petita indústria força sorpre-nent. Segons el Departament d’Agri-cultura, Ramaderia i Pesca, Catalun-ya té al voltant de 200.000 hectàreesde bosc que són aptes per a la pro-ducció de bolets: un 10% de la su-perfície forestal.

En condicions favorables, com lesque es donen aquest any, es podrienarribar a recollir prop de 6.000 tonesde bolets, cosa que, a un valor mitjàde 10 euros el quilo, generaria unrendiment econòmic de 60 milionsd’euros. Una xifra a què caldria afe-gir tot el benefici que genera a lescomarques de muntanya l’activitatturística desenvolupada durant latemporada de recol.lecció.

FALTA UNA REGLAMENTACIÓ / A Cata-lunya, els municipis de les comar-ques de muntanya i els propietarisforestals exigeixen des de fa molttemps una ordenació de l’activitatboletaire que reguli

l’accés al bosc dels qui la practiqueni eviti l’impacte ambiental que gene-ren a l’entorn. Les propostes van desde l’establiment d’unes taxes d’accésal bosc (com si s’hi cobrés entrada)fins a la implantació d’una llicènciaque s’atorgaria després d’un exa-men. En qualsevol cas, la impopula-ritat d’aquestes mesures i la dificul-tat que comportaria la seva posadaen marxa fan que una darrere l’altratotes les administracions facin la vis-ta grossa amb els boletaires.

A la resta de l’Estat s’han aprovatdiversos marcs legislatius força sin-gulars. Per exemple, el segon puntde l’article quart de l’ordre de regu-lació de la recollida de fongs de laGeneralitat valenciana diu: «Quedaprohibit arrencar exemplars per ca-prici, excepte quan existeixin dubtesper a la identificació, casos en quès’agafarà un bolet o fong amb peucomplet i es retornarà al seu lloc encas de ser rebutjat el consum».H

NOVEMBREDEL 200512 Ecologia el Periódico de l’Estudiant

10008_pdf_diari_epest_30-11-2006_11-54-12

Documents

Transcript of 10008_pdf_diari_epest_30-11-2006_11-54-12