100 anys deSales, Calders i Tísner

LAURA BORRÀS

La rentrée literàriaenguany té un regust clàs-sic ben modern. Sainte-Beuve deia que són clàs-sics els autors que són

“consagrats en l’admiració” i “auto-ritats en el seu gènere”. Per aixòSales, Calders i Tísner, barcelonins,catalans i del món, són clàssics deple dret. L’impuls conjunt de l’Ajun-tament de Barcelona i la Generalitatde Catalunya ha fet possible la triplecelebració del centenari dels seusnaixements tot cercant els puntsque presenten en comú i, alhora,tractant-ne aïlladament les diferèn-cies. Ambició i capacitat són tretscompartits per tots tres i tots tresvertebren tot un programa de país:la novel·la (indiscutiblement en totstres), el conte (del qual Calders éssens dubte el mestre més excels),l’epistolari (Sales-Rodoreda, Sales-Torres, que podem trobar a la xarxaen la iniciativa www.lle-tres.net/sales, Sales-Corominas,però també Calders-Triadú), elmemorialisme (el mestratge de Tís-ner a Viure i veure és indiscutible),la poesia (cal reivindicar –i nosal-tres ho fem en el programa– el Salespoeta) però també el periodisme, lacaricatura satírica, l’escenografia i eldisseny (de Calders i Tísner), el gui-onatge, els mots encreuats i la pin-tura en el cas del polifacètic i sem-pre innovador Tísner, i l’edició en elcas de Sales i la manifesta solidesadel projecte editorial que va impul-sar la narrativa contemporània i quecontinua actiu, i la traducció, que va

ser una pràctica compartida per totstres: Dostoievski, Kazantsakis iMauriac per part de Sales, Daudet,traduït per Calders, i García Már-quez, Borges, Yourcenar i Capote enel cas de Tísner.

Cites molt vigents

Clàssics, doncs, però és ben modernala seva literatura, que –aprofitantl’efemèride– tenim l’oportunitat dellegir i rellegir per adonar-nos que noha perdut vigència. Ans al contrari.Algunes de les cites que hem triatd’aquests autors han estat autènticshits de la temporada. Des de la ja cèle-bre “Em sento català senzillamentcom un albercoc se sent albercoc i nopréssec”, de Joan Sales, passant perreflexions caldersianes com ara “Elcapitalisme comença a estar esverat,s’adona que ha donat vida a una cria-tura que el devora; és l’antiga lle-genda de Frankenstein...”, o el tocradicalment actual de Tísner “Frac-cionats, els catalans difícilmentpodríem i podrem fer res”.

Nascuts l’any 1912, som davantd’uns escriptors que constitueixenl’exemple de tota una generació ine-xorablement marcada per la guerra,que, en paraules de Pere Calders, és“un daltabaix famosíssim, del qualencara no em sé avenir”. Com hoexpressa Tísner: “No he viscut resque hagi estat tan important, cru ialliçonador com la guerra”. I , comafirma Joan Sales, tindrà un preumolt alt per a tots els que la van viurei la van perdre: “Vam perdre la guerrai hem de pagar la factura”. Tots tres

Aquesta tardor Barcelona homenatja aquests tres autors en el centenaridel seu naixement. Es faran xerrades, tertúlies, rutes literàries i virtuals

02

es van allistar voluntaris i van lluitaren l’Exèrcit de la República, tots tresvan patir les conseqüències de la der-rota i la van reflectir literàriament enel seus llibres (Incerta glòria, de JoanSales, Unitats de xoc, de Pere Calders,i 556 Brigada mixta, de Tísner) ambsolucions i estils diferents. Final-ment, tots tres van viure l’exilimexicà i el retorn a Catalunya, esgla-onadament.

Activitats per homenatjarels tres autors

Afirmava el conseller Mascarell eldia de la presentació del programad’activitats de l’any que és impor-tant homenatjar els homes delpassat per construir un llegat defutur. Certament, una culturahauria de fer-se mirant endavant,bastint l’edifici del present tenintsempre el futur a l’horitzó, peròper fer-ho cal conèixer i reconèi-xer el propi passat, en el nostre casi en aquest context, la tradicióliterària catalana. Cal preservar,d’una banda, i conrear, de l’altra.Amb la voluntat de donar a conèi-xer aquest passat i de treballar entots els fronts que ens ha estatpossible, hem preparat un pro-grama d’actes (www.salescalders-tisner.cat/agenda) que es projectaen diversos àmbits des de l’acadè-mia fins a la ciutadania passantper l’escola, les biblioteques, elsmuseus, els teatres, les placespúbliques, les editorials, la televi-sió, la ràdio, el cinema, la música,les universitats, les institucions i

Formenpart d’unageneraciómarcadaper laguerra

Un portala la xarxarecullinformaciódels tresautors

Joan Sales‹‹Els catalans des de fa 300 anys hem estatuns imbècils. ¿Hem de deixar de ser cata-lans? No: hem de deixar de ser imbècils!››

‹‹Jo no tinc idees polítiques de cap mena,l’únic que em pot moure és l’interès deCatalunya. Tant me fan les dretes com lesesquerres, els burgesos com els proleta-ris i, fins i tot, políticament, els cristianscom els marxistes››

‹‹Em sento català senzillament com unalbercoc se sent albercoc i no préssec››

Citesil·lustres

Pere Calders‹‹El capitalisme comença a estar esverat,s’adona que ha donat vida a una criaturaque el devora››

‹‹Nosaltres avorrim la guerra i si la femés perquè ens obliguen a fer-la. L’instintde conservació del nostre poble ens menaa acarar-nos amb la ferocitat dels gene-rals feixistes i a ésser tan implacablescom ells›› [‘Unitats de xoc’]

‹‹Quan torni a casa –vull tornar-hi!– el meufill no em coneixerà›› [‘Unitats de xoc’]

Avel·lí Artís-Gener‹‹No he viscut res que hagi estat tanimportant, cru i alliçonador comla guerra››

‹‹Essencialment jo demanaria una presade consciència total respecte als nostresvalors culturals, respecte a la nostra llen-gua, que la gent l’estimés profundament ique sentís autènticament orgull de pertà-nyer a aquesta cultura, que és la nostra››

‹‹No hi ha res pitjor que un ‘pendejo’amb idees››

les xarxes socials perquè aquestcomissariat vol acostar les sevesvides i les seves obres als lectors, in’hem plantejat l’eix fonamental,el canemàs, en un portal web(http://salescalderstisner.cat).

Les seves vides i els seus llibresseran presents en clubs de lectura,tertúlies, rutes literàries sobre elterritori, i també virtuals (les podeutrobar a la web www.salescalders-tisner.cat), exposicions, taulesrodones, espectacles poètics o tea-trals, tuits, blogs, pàgines de Face-book, Google +, simposis...

Hem volgut que la seva obra sonii ressoni, es faci veu en la veu de lasocietat civil catalana en un apartatd’aquesta mateixa web anomenada“Llegim Sales, Calders, Tísner” ique aquest calidoscopi de mirades,d’acostaments, d’anècdotes viscu-des per persones que van compar-tir-hi fragments de vida contribu-eixi a fer-los guanyar lectors itambé a reseduir-los. Aquesta tar-dor dialogarem amb escriptors queen reconeixen la influència i ambd’altres que n’han rebut el mes-tratge. També n’hem convocatd’altres a l’Institut d’Estudis Cata-lans per analitzar el seu model dellengua, que havien de construir iutilitzar en moments especialmentcompromesos per al català; faremllegir i comentar els llibres deguerra a historiadors; intentaremcomprendre el fenomen de l’exilivist des de les perspectives mexi-cana i catalana i invocarem altresveus de l’exili per ser capaçosd’inserir-les en una constel·laciód’escriptors més àmplia, i final-ment explorarem les reescripturescontemporànies que han experi-mentat les seves obres, quan hanestat traslladades al cinema, al tea-tre i a la música.

Biografies, bibliografies, webgra-fies, fototeques, mediateques, líniesdel temps, cites... Tot el que ens hapermès fer presents la vida i l’obra deJoan Sales, Pere Calders i Avel·líArtís-Gener hem intentat aplegar-hoen aquest portal que estarà en creixe-ment permanent al llarg de tot l’any,però que quedarà un cop s’acabi:http://salescalderstisner.cat.

Estem a punt per a la verema i hiesteu tots convidats!e

03

AgendadeBarcelona

LES TRADUCCIONS DE LA NOVEL·LA’INCERTA GLÒRIA’19 DE SETEMBRE DEL 2012, A LES 19 H

TAULA RODONAESPAI Espai 4 (Palau de la Virreina, la Rambla,99)eEstudiem la sempre fascinant relació entrel’original i la traducció.PARTICIPANTS Emili Rosales, Maria Bohigas iPeter Bush, moderats per Xavier Pla.Amb la col·laboració de l’Editorial Planeta.

EL RELLEU DE L’ESCRIPTURA.CALDERS, AVUI26 DE SETEMBRE DEL 2012, A LES 19 H

TAULA RODONAESPAI Espai 4 (Palau de la Virreina, la Rambla,99)eDiversos escriptors joves que abans han estatàvids lectors de Calders parlaran sobre com laseva obra ha estat un referent per a ells en elmoment d’assumir la responsabilitat del’escriptura. Escriure amb herència.PARTICIPANTS Joan Pinyol, Pep Elias i DavidVila, moderats per Lluís Busquets.

ELS DIJOUS DE L’ÒMNIUM.PERE CALDERS, 100 ANYS27 DE SETEMBRE DEL 2012, A LES 19 H

CONFERÈNCIAESPAI Seu d’Òmnium Cultural (Diputació, 276,pral.)PARTICIPANTS Agustí Pons i JoaquimColominas.ORGANITZAT PER Òmnium Cultural.

TWITTER-TERTÚLIASETEMBRE - NOVEMBRE DEL 2012

ACTIVITAT VIRTUALESPAI TwittereCada autor tindrà una Twitter-tertúlia dedicadaamb motiu del mes del seu naixement. Així,setembre i novembre seran els mesos en què lablogosfera catalana s’omplirà de piulades deCalders i Sales, respectivament.Amb Llegim i Piulem, tertúlia literària 2.0http://llegimipiulem.blogspot.com.es/@llegimipiulem.

LA BARCELONA DE SALES6 I 27 D’OCTUBRE DEL 2012

RUTA LITERÀRIAESPAI Gràcia i el CarmelLLOC DE TROBADA Biblioteca El Carmel -Juan MarséPREU 9 €+ info: www.bcn.cat/bibliotequeseDes de la casa on va viure l’escriptor d’IncertaGlòria parteix un itinerari que s’endinsa pelCarmel i el barri de Gràcia.ORGANITZAT PER Biblioteques de Barcelona.

ELS LLIBRES DE GUERRA VISTOS PERTRES HISTORIADORS (’INCERTAGLÒRIA’, ‘UNITATS DE XOC’ I ‘556BRIGADA MIXTA’)9 D’OCTUBRE DEL 2012, A LES 19 H

JORNADA D’ESTUDIESPAI Museu d’Història de Barcelona (pl. delRei, s/n)eEls historiadors analitzen tres obres de Sales,Calders i Tísner que ens parlen de l’experiènciade la Guerra Civil.PARTICIPANTS Josep Maria Solé i Sabaté,Roger Buch i Antoni Segura.Amb la col·laboració del MUHBA.

LA BARCELONA DE CALDERS13 D’OCTUBRE I 3 DE NOVEMBRE DEL 2012

RUTA LITERÀRIAESPAI Eixample i Ciutat Vella.LLOC DE TROBADA

Biblioteca Sant Antoni - Joan OliverPREU 9 €+ info: www.bcn.cat/bibliotequeseLa ruta s’inicia al barri on va viure l’autorbarceloní Pere Calders i recorre els escenarisprincipals de la seva vida i d’algunes de les sevesobres. S’enfila, més endavant, cap a l’Eixample,on es troben indrets lligats a la vida de l’autor.ORGANITZAT PER Biblioteques de Barcelona.

DE BARCELONA A MÈXIC16 D’OCTUBRE DEL 2012, A LES 19 H

TAULA RODONAESPAI Museu d’Història de Barcelona (pl. delRei, s/n)eL’experiència de l’exili mexicà va marcar la vidadels tres escriptors homenatjats. Aquestajornada ens acostarà a l’exili des de laperspectiva d’un estudiós de la literaturacatalana, Julià Guillamon, i d’un mexicà que haestudiat l’obra dels autors catalans a Mèxic,Carlos Guzmán.PARTICIPANTS Carlos Guzmán i JuliàGuillamon.Amb la col·laboració del MUHBA.

LA BARCELONA DE TÍSNER20 D’OCTUBRE I 10 DE NOVEMBRE DEL 2012

RUTA LITERÀRIAESPAI Eixample, Poble-sec, Ciutat VellaLLOC DE TROBADA Biblioteca Poble-sec -Francesc BoixPREU 9 €+ info: www.bcn.cat/bibliotequesTel.: 93 329 72 16eAquest itinerari vincula l’escriptor amb laGuerra Civil i, a més, amb la seva faceta méspolítica. El barri del Poble-sec i el de Sant Antonien són els escenaris principals.+ info: www.bcn.cat/bibliotequesORGANITZAT PER Biblioteques de Barcelona.

REESCRIPTURES CONTEMPORÀNIES(CINEMA, TEATRE I MÚSICA)23 D’OCTUBRE DEL 2012, A LES 19 H

TAULA RODONAESPAI Centre Cívic Urgell - CentreCultural Teresa Pàmies (Comte d’Urgell, 145)eLa manera com els creadors contemporanisafronten la pròpia tradició a la recerca demodels, influències i diàlegs constitueix una deles maneres més efectives de mantenir viu elpatrimoni literari d’una cultura.PARTICIPANTS Isona Passola, Joan LluísBozzo i Pep Sala, moderats per Laura Borràs.Amb la col·laboració del Centre Cívic Urgell.

VEUS DE L’EXILIDEL 23 D’OCTUBRE AL 20 DE NOVEMBREDEL 2012

CICLE DE CONFERÈNCIESe23 d’octubre, 19 hVEUS DE L’EXILI, VISIÓ GLOBALAmb Julià GuillamonESPAI Biblioteca Jaume Fuster.

30 d’octubre, 19 hVEU DE FERRAN PLANESAmb Maria Bohigas i Luis SolanoESPAI Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver.

6 de novembre, 19 hVEU DE FERRAN DE POLAmb Teresa Bertran i Josep-Vicent Garcia RaffiESPAI Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz.

13 de novembre, 19 hVEU DE CÈSAR AUGUST JORDANAAmb Xavier Pla i Josep CotsESPAI Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix.

20 de novembre, 19 hVEU DE XAVIER BENGUERELAmb Neus Real i Bernat PuigtobellaESPAI Biblioteca Xavier Benguerel.ORGANITZAT PER Biblioteques de Barcelona.

LA LLENGUA DE SALES, CALDERSI TÍSNER24 D’OCTUBRE DEL 2012, DE 10.30 A 13.30 H

TAULA RODONAESPAI Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat dela Riba, Carme, 47)eLa reflexió sobre el model lingüístic utilitzat, eljoc amb la llengua, l’encert en l’elecció desolucions concretes, etc. són alguns delsaspectes que abordarem en forma deconferències sobre el model de llengua decadascun dels tres autors.PARTICIPANTS Xavier Pla (Sales), XavierLuna Batlle (Calders) i Carlos Guzmán(Tísner).Amb la col·laboració de l’Institut d’EstudisCatalans.

ELS MODELS DEL CATALÀ LITERARI24 D’OCTUBRE DEL 2012, DE 16 A 18 H

TAULA RODONAESPAI Institut d’Estudis Catalans (Sala Pratde la Riba, Carme, 47)eTaula rodona que incorporarà escriptors detotes les procedències geogràfiques del catalàper tal de parlar del model de català literari.PARTICIPANTS Biel Mesquida, Enric Sòria,Joan-Lluís Lluís, Claudio Sanna, Màrius Serra,moderats per Joan-Elies Adell.Amb la col·laboració de l’Institut d’EstudisCatalans..

HOMENATGE A TÍSNER29 D’OCTUBRE DEL 2012, A LES 19.30 H

HOMENATGEESPAI Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299)+ INFO www.salescalderstisner.cateUna visió personal de l’escriptor a través demembres de la seva família i persones del seuentorn més pròxim. Aquell mateix dias’inaugurarà un altar de morts, que enguany esdedicarà al mateix Tísner i que es podrà visitarfins al dia 31 d’octubre.ORGANITZAT PER Casa Amèrica Catalunya.

HOMENATGE A SALES, CALDERSI TÍSNER AL TNC30 D’OCTUBRE DEL 2012, A LES 20 H

CELEBRACIÓ DE L’ANY LITERARIESPAI Sala Gran del Teatre Nacional deCatalunya (pl. de les Arts, 1)eHomenatge institucional on es farà unrecorregut per l’obra i la vida dels tres autors através de la música i les paraules.DIRECCIÓ Toni Casares.

ELS ALTRES SALES7 DE NOVEMBRE DEL 2012, A LES 19 H

TAULA RODONAESPAI Espai 4 (Palau de la Virreina, laRambla, 99)eJoan Sales va ser novel·lista, poeta i editor,però la seva activitat creativa té més facetes:adaptacions d’obres de la tradició literàriacatalana, temptatives en l’àmbit teatral i unsepistolaris riquíssims que ens parlen de laguerra i la postguerra.PARTICIPANTS Sam Abrams, Marta Pasquali Montserrat Casals , moderats per Xavier Pla.

‘ALTAR DE MUERTOS’ MEXICÀDEL 12 AL 17 DE NOVEMBRE DE 2012

HOMENATGEESPAI Auditori del Centre Cívic Cotxeres deSants. (Sants, 79)eSeguint la tradició mexicana es realitzarà unaltar dedicat a Tísner, Calders i Sales. L’altar dedifunts més gran d’Europa.

12 de novembre del 2012, a les 19 hINAUGURACIÓ DE L’ALTAR I TERTÚLIA:Tísner i Calders i les tradicions mexicanes.ORGANITZAT PER Mexcat

TRADICIÓ I INFLUÈNCIES ENELS ESCRIPTORS ACTUALS21 DE NOVEMBRE DEL 2012, A LES 19 H

TAULA RODONAESPAI Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps,20-22)eEl diàleg intergeneracional entre escriptors ésbàsic i necessari per tal que una culturareconegui el seu passat, es mantingui viva igeneri una relació fructífera amb els creadorsque l’han precedit, capaç d’alimentar la creaciófutura.PARTICIPANTSFrancesc Serés (Sales), Marina Espasa(Calders) i Margarida Aritzeta (Tísner).Amb la col·laboració de Biblioteques deBarcelona.

JOAN SALES, ESCRIPTOR I EDITOR

EXPOSICIÓESPAI Biblioteques de Barcelona+ INFO www.bcn.cat/bibliotequeseITINERÀNCIA DE L’EXPOSICIÓ:5 d’octubre - 28 d’octubreESPAI Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

29 d’octubre - 15 de novembreESPAI Biblioteca Gòtic - Andreu Nin.

16 de novembre - 6 de generESPAI Museu de la Vida Rural (Espluga deFrancolí).

ORGANITZAT PER Biblioteques deBarcelona.

CLUB DE LECTURADE ‘PARAULES D’OPÒTON EL VELL’eCLUB NOVEL·LA HISTÒRICA9 d’octubre del 2102, 11 hESPAI Biblioteca Sofia Barat.CLUB DE LECTURA OBERT17 de desembre del 2102, 19 hESPAI Biblioteca Fort Pienc.TERTÚLIA LITERÀRIA6 de març del 2013, 19 hESPAI Biblioteca Vapor Vell.CLUB DE LECTURA OBERT22 de maig del 2013, 19 hESPAI Biblioteca Ignasi Iglésias.

ORGANITZAT PER Biblioteques deBarcelona.

CLUB DE LECTURA DE ‘CRÒNIQUESDE LA VERITAT OCULTA‘eCLUB DE LECTURA OBERT 10 d’octubre del 2102, 19.15 hESPAI Biblioteca Sant Pau i Santa Creu.CLUB DE LECTURA OBERT20 de desembre del 2102, 19 hESPAI Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda.TERTÚLIA LITERÀRIA1 d’abril del 2013, 19 hESPAI Biblioteca Xavier Benguerel.

ORGANITZAT PER Biblioteques deBarcelona.

CLUB DE LECTURA DE LA NOVEL·LA‘INCERTA GLÒRIA’eCLUB DE LECTURA OBERT13 de novembre del 2102, 19.30 hESPAI Biblioteca Les Corts -MiquelLlongueras.CLUB DE LECTURA OBERT 9 de gener del 2103, 19 hESPAI Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz.CLUB DE LECTURA OBERT 22 d’abril del 2013, 19 hESPAI Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix.

ORGANITZAT PER Biblioteques deBarcelona.

04

Joan Sales

Pere CaldersAvel·lí Artís-Gener

05

BIOGRAFIAJOAN SALES

Barcelona, 19 de novembre del 1912 - 12 de novembre del 1983

Joan Sales va ser un escriptor,poeta, traductor i editor català. Elcompromís va marcar la seva vida.Ja de jove va participar en movi-ments d’oposició a la dictadura dePrimo de Rivera.

Format per Pompeu Fabra, vatenir en el patriotisme i el cristia-nisme dues de les referènciesvitals més destacades.

Un fet històric, la Guerra Civil,va transformar l’existència deSales, que s’havia llicenciat endret poc abans de l’inici delscombats. No va dubtar a ingres-sar a l’Escola Popular de Guerrade la Generalitat, des d’on va serdestinat tant al front de Madridcom el d’Aragó.

L’exili el va dur a França el1939, i el 1942 a Mèxic, on va

aprendre l’ofici de linotipista i vafundar els Quaderns de l’Exiliamb Raimon Galí, Josep MariaAmetlla i Ferran de Pol, tots qua-tre oficials de l’Exèrcit de Catalu-nya. Des d’allà, va editar L’Atlàn-tida, Canigó, La nacionalitatcatalana i la primera edició de lesPoesies de Màrius Torres (1947).

La rica tasca editorial que vadesenvolupar a Mèxic la va conti-nuar després de tornar a Catalu-nya el 1948. Va ser, de fet, el des-cobridor d’autors com MàriusTorres, Llorenç Villalonga i MercèRodoreda.

L’any 1959 va fundar ambXavier Benguerel el Club Editor,una editorial que va treure a lallum textos fonamentals de les lle-tres catalanes, entre els quals hiha una de les seves obres mésconegudes, Incerta glòria, l’ediciódefinitiva de la qual va aparèixerel 1971. També publicà els seusrecords de la guerra i l’exili a Car-tes a Màrius Torres (1977).e

BIOGRAFIAPERE CALDERS

Barcelona, 29 de setembre del 1912 - 21 de juliol del 1994

Pere Calders va ser un escriptor idibuixant català. Va estudiar al’Escola Superior de Belles Arts.Com en el cas de Tísner i JoanSales, la Guerra Civil va marcar laseva existència. I és que elconflicte començava el mateixany en què publicava el seuprimer recull de contes, El primerarlequí, i es donava a conèixer desde les pàgines de L’Esquella de laTorratxa, que va dirigir ambAvel·lí Artís-Gener.

Militant del PSUC, es va exiliara França i posteriorment a Mèxic,on va viure fins al 1962 i on vafundar la revista Lletres, a més decol·laborar en diversespublicacions. A l’exili va escriurealguns dels seus millors textos:

Cròniques de la veritat oculta(1955), amb què va guanyar elpremi Víctor Català, Gent del’alta vall (1957) i Ronda navalsota la boira (1966).

A Catalunya va continuar ambtasques editorials i periodístiques iva publicar una obra que el va fermereixedor del premi Sant Jordi el1963: L’ombra de l’atzavara. Elreconeixement popular, però, li vaarribar a partir del 1979, quan unaobra teatral de la companyiaDagoll Dagom basada en els seustextos, Antaviana, va despertar ungran interès per les seves creacionsentre les generacions més joves.

Els seus llibres s’han reeditatperiòdicament des d’aleshores. El1986 va ser Premi d’Honor de lesLletres Catalanes, i el 1992 va serinvestit doctor honoris causa perla Universitat Autònoma deBarcelona. Un any més tard se liva concedir el Premi Nacional deperiodisme.e

BIOGRAFIAAVEL·LÍ ARTÍS -GENER

Barcelona, 28 de maig del 1912 - 7 de maig del 2000

Avel·lí Artís-Gener fou unperiodista, escriptor, ninotaire,escenògraf, traductor, enigmista,director artístic de publicitat icorrector català. Tísner, com eraconegut popularment, es vaformar en belles arts i va arribara treballar en un taller dedicat afer escenografies, però el seuvessant literari es va fer palès deseguida i, ja en temps de laSegona República Espanyola, vacol·laborar en mitjans decomunicació de l’època, com araL’Opinió i La Publicitat. El nomde ploma amb què se’l vaconèixer, Tísner, era de fet unpseudònim que feia servir persignar les seves il·lustracions icaricatures en un seguit depublicacions com El Be Negre,

L’Esquella de la Torratxa i LaCampana de Gràcia.

Exiliat a Mèxic després d’havercombatut amb les tropes republi-canes, Tísner es va mantenir enactiu dirigint publicacions catala-nes de l’exili i col·laborant-hi. Vaser en aquesta època quan vapublicar 556 Brigada Mixta, edi-tada el 1945.

En tornar al nostre país va con-tinuar publicant novel·les (entreles quals hi ha una de les sevesobres més conegudes, Paraulesd’Opòton el Vell, editada el 1968) idibuixant per a mitjans de comu-nicació. Com a autor també vaimpulsar una nova etapa del Cen-tre Català del PEN Club i l’Associ-ació d’Escriptors en LlenguaCatalana.

Tísner va fer també traducci-ons al català d’obres de Borges,García Márquez i Truman Capote,entre d’altres, i va signar durantanys uns mots encreuats que espublicaven a la premsa.e

Sele

cció

delli

bres

deJo

anSa

les

Sele

cció

delli

bres

deP

ere

Cald

ers

Sele

cció

delli

bres

deT

ísn

er

06

Tres mestresa repensarD. SAM ABRAMS

De commemoracions degrans autors n’hi de duesclasses: les que cauenoportunament i les que

cauen més aviat a destemps. Darre-rament hem pogut veure exemplespreclars de les dues categories enqüestió. La dels 150 anys del naixe-ment de Joan Maragall va arribarde manera avinent quan el públiclector estava a punt per replante-jar-se de dalt a baix la visió tradicio-nal i inamovible que s’havia formatde la figura i l’obra del gran autor.En canvi, el centenari de Josep Fer-rater Mora s’ha produït massa pre-maturament i ha agafat la societatcatalana per sorpresa i gens prepa-rada o disposada a actualitzar laseva percepció de la personalitat i laproducció del pensador i escriptorbarceloní.

La triple celebració del cente-nari del naixement de Pere Cal-ders, Joan Sales i Avel·lí Artís-Gener, Tísner, no podia haver-sedonat en un moment més idoni. Lacrisi cultural general que ha provo-cat la fallida irreversible de la post-modernitat ha adobat el terreny iha fet que la nostra època sigui unaèpoca molt inclinada a repensarels grans autors. I el trio formatper Calders, Sales i Tísner és clara-ment d’autors per repensar al’alça, més enllà de llocs comunspersistents.

El Calders més complex

En el cas concret de Calders, hem dedeixar enrere la imatge general del’autor divertit que ens entreté ambla seva imaginació prodigiosa i elseu desencant amable, tendre i des-preocupat. En rellegir-lo ara, hemde començar a veure en ell un autorcomplex, profund i seriós, un autorque seria molt millor alinear-lo ambNikolai Gógol o Franz Kafka, percitar només dos exemples. Conside-rada en conjunt, la seva esplèndidaobra narrativa, d’El primer arlequí(1936) a la nova edició de Tots elscontes (2008), conté una vasta per-cepció de la condició humana a l’eramoderna i una denúncia subtil detots els seus enganys i paranys.D’una altra banda, també caldriareivindicar la solvència del Caldersnovel·lista i posar en relleu el seuincontrovertible mestratge estilís-tic i formal.

La multiplicitat de SalesEn el cas de Sales, hem de superarprejudicis de tipus religiós i ideolò-gic, i hem de passar d’etiquetes sim-plistes com “l’home d’una sola obra”o “la gran novel·la de la GuerraCivil”. A l’altra banda d’aquesteslimitacions ens espera un autord’una vàlua extraordinària, moltplural i divers, excel·lent poeta,novel·lista, dramaturg, memoria-

lista i traductor, a més d’un editormodèlic, independent i imprescin-dible. També ens espera la seva obramestra, ara sàviament i rigorosa-ment reeditada en dos volums:Incerta glòria i El vent de la nit, unade les poques novel·les totals que hiha en català. Incerta glòria i El ventde la nit representen la novel·la detota una vida, la de Sales, i la novel·lade tota la vida, la vida humana. Enaquest sentit, Sales va utilitzar elpretext de la situació límit de laguerra per fer una novel·la total a lamanera de Marcel Proust, RobertMusil o Hermann Broch, combi-nant narració i reflexió.

Tísner, un autor actualEn el cas de Tísner, hem de mirar dellegir la seva extensa obra literàriaamb total independència del perfilde la seva figura pública. Si somcapaços de fer-ho, ens adonarem deseguida de dues coses. D’una banda,es tracta d’un autor que va fer unacontribució de primer ordre permodernitzar la novel·la catalana desd’un punt de vista formal, assajanttota mena de tècniques innovadoresque el van acostar al món del cinemai al món de tendències estètiques iconceptuals com el NouveauRoman, l’existencialisme, la cièn-cia-ficció, la sàtira, la paràbola... Del’altra, es tracta d’un autor profun-dament actual. Paraules d’Opòton elVell és la primera mostra de ficciópostcolonial a la literatura catalana.Prohibida l’evasió seria una lecturamolt enriquidora per a gent jove, enel sentit de l’asfíxia que estan expe-rimentant en aquests moments. IEls gossos d’Acteó és com si s’haguésescrit ahir, amb les seves amarguesreflexions sobre els efectes devasta-dors d’una societat dominada perl’especulació i els diners fàcils.

Tres mestres per repensar. Tresmestres que ens nodreixen contí-nuament.e

Sales en família “Va tornar per motius combatius”

La filla de Joan Sales, NúriaSales, i la néta, MariaBohigas, recorden la figurad’aquest autor compromès

amb les seves idees, el patriotismei el cristianisme, i marcat per laGuerra Civil.

Com era Sales en família?Era exigent però, alhora, un homeamb un gran sentit de la família. Elnaixement dels seus néts va serper a ell una resurrecció.

¿Després d’haver patit la guerra,com va viure la política enel retorn?Això es veu en la seva correspon-dència i, abans de tornar, en elsQuaderns de l’Exili.

Què explicava de l’experiènciaa l’exili?No parlava de l’exili, però Mèxic síque hi era present: de fet, la casa i

el jardí del Coll tenien molt demexicà, potser més per MariaFolch, la seva dona, que no pasper ell.

Com va ser la tornada a Barce-lona després de l’exili?La tornada a Barcelona va ser elque volia que fos: els motius pertornar no eren sentimentals, sinócombatius, sabia què l’esperava.

Quin era el tret més genuïnamentcaracterístic de la personalitat deSales?El seu amor immens per Catalu-nya, el seu nacionalisme.

Què li agradava fer en el seutemps lliure?Li agradava molt recórrer Catalu-nya a peu.

Tenia un llibre o autor preferit?Un de sol, per descomptat que no.

Un llibre que admirava immensa-ment era El Quixot, de Cervantes.I un altre, Les mil i una nits.

¿I algun artista plàstic o algunmúsic favorit?Si un pintor del segle XX li feiagràcia era Salvador Dalí.

¿Se sentia hereu d’algun escrip-tor o escriptora?No, tot i que admirava enormementBaudelaire i també, sobretot,Màrius Torres i Verdaguer.

¿De quina de les seves obresse sentia més orgullós?Més que orgullós, se sentia identi-ficat amb Incerta glòria, òbvia-ment.

SALES A NOVA YORK Sales amb la sevadona, la seva filla i el seu cunyat, JordiFolch. FOTOGRAFIA CEDIDA PER LA FAMÍLIA SALES

La crisi ha fet que la nostraèpoca estigui molt inclinadaa repensar els grans autors

TÍSNER EN UNAIMATGEFAMILIARFOTOGRAFIA CEDIDA

PER LA FAMÍLIA

ARTÍS-GENER

07

Calders en família

La Glòria, el Raimon i laTessa són els fills de PereCalders, que recorden queera un home molt familiar.

Com era Calders en família?Era molt afectuós, alegre, divertiti pròxim. Vivia sempre pendent dela dona i els fills: fèiem sempretots els àpats junts, ens portava al’escola i ens en recollia cada diadel món i, els dies de festa, qualse-vol activitat era compartida.

¿Després de la guerra i l’exili, comva viure la política en el retorn?Tant a l’exili com després, un copretornat a Catalunya, la seva acti-tud política va passar sempre peruna defensa insubornable de lallengua i el país, tal com quedapalès en la seva obra literària iperiodística.

Què explicava de l’experiència del’exili?En parlava molt poc, i quan ho feiaera sempre des de l’enyorança i lail·lusió del retorn.

Com va ser la tornada a Barcelonadesprés de l’exili?Va ser molt emotiva, però tambéimpactant per la situació en què estrobava el país. Incomprès o igno-rat no s’hi va sentir mai. Es va tro-

bar molt ben acollit per la família,pels amics i per la crítica literària,que li va concedir el premi SantJordi ben poc després d’arribar deMèixc per la novel·la L’ombra del’atzavara.

Quin era el tret més genuïnamentcaracterístic de la personalitat deCalders?La seva intel·ligència, la seva agu-desa, la seva honestedat i el seugran sentit de l’humor.

També era irracionalment patidorpel que fa a qualsevol de les perso-nes que estimava.

Què li agradava fer en el seutemps lliure?El fascinaven la fotografia, elcinema, els escacs, l’electrònica,la mecànica i la informàtica.

Tenia un llibre o autor preferit?Era un grandíssim lector i, pertant, la llista de llibres i autorspredilectes seria inacabable.

¿I algun artista plàstic i/o peçamusical favorita?Centrant-nos en els catalans,admirava molt Subirachs, Clarà,Rusiñol, Fortuny i Casas, entred’altres. Pel que fa a peces musi-cals, tenia un gust eclèctic, quepodia anar de Shéhérazade a RositaElvírez o Ya la pagarás, passantper L’estaca o Veles e vents.

¿Se sentia hereu d’algun escriptoro escriptora?Hereu, no. Més aviat parlava demestres, i en aquest sentit soliaanomenar Joaquim Ruyra i JosepCarner.

¿De quina de les seves obres sesentia més orgullós?De Ronda naval sota la boira.

Tísner en família

Els fills de Tísner, la Glòria,la Graziel·la, la Mireia, laMònica i el Raimon tambérecorden com era aquest

autor en l’àmbit més íntim.

Com era Tísner en família?La quotidianitat de casa no li canvi-ava gaire el caràcter. Tothora erapresent, de manera rotunda, dispo-sat a afrontar qualsevol situaciódomèstica amb bon humor i entusi-asme. A taula, indefectiblement,explicava anècdotes, parlava de lafeina que havia de fer o comentaval’actualitat del món. Era, junt ambla nostra mare, una lliçó continuadade comunicació.

¿Després de la guerra i l’exili, comva viure la política en el retorn?S’hi va implicar l’endemà mateixd’arribar de l’exili amb la mateixaempenta, coratge i decisió amb quèhavia militat i combatut en defensade la República i de la llibertat deCatalunya vint-i-sis anys abans.

Què explicava de l’experiència del’exili?Parlava de Mèxic, el país quel’havia acollit com a exiliat, ambentusiasme, amor i coneixement, jaque es va endinsar profundamenten la geografia, la cultura, la histò-ria i la gent. Curiosament, però,mai no el relacionava amb la inco-moditat de l’exili.

Com va ser la tornada a Barcelonadesprés de l’exili?Va arribar al port de Barcelona el 31de desembre del 1965, ben d’hora almatí d’un dia clar i fred, i va fer apeu la Rambla fins al carrer Pelai; esva entristir en veure la grisor de laciutat i de la gent provocada per ladictadura franquista. L’endemàmateix, però, va entendre que teniamolta feina per canviar aquell colori s’hi va posar.

Quin era el tret més genuïnamentcaracterístic de la personalitat deTísner?L’entusiasme i les ganes d’enco-manar-lo.

Què li agradava fer en el seu tempslliure?No tenia temps lliure o, més ben dit,tot el seu temps era lliure. Fes elque fes, ho feia amb ganes i alegria,no hi havia cap feina que el cansés ol’avorrís. Les seves aficions erenviure i veure.

Tenia un llibre o autor preferit?Probablement, l’Ulisses, de Joyce, i Àla recherche du temps perdu, deProust. De tota manera, ell mai no hova dir d’una manera tan clara; en totcas, són suposicions que fem sota lanostra modesta responsabilitat.

I algun artista plàstic o peça musi-cal favorita?

Li agradava tot l’art plàstic, de totesles èpoques i d’arreu. Necessita-ríem molt d’espai per poder citarles seves preferències, que, d’altrabanda, com en la literatura, nodeixa de ser la nostra apreciació.Pel que fa a música potser sí quepodríem citar, amb més seguretat,Les gymnopédies, d’Erik Satie, iBéla Bartók.

¿Se sentia hereu d’algun escrip-tor o escriptora?Si sentir-se hereu vol dir queescrivia conscientment sota lainfluència d’algun escriptor oescriptora, cal dir que ell afirmavaque qualsevol lectura per forçat’havia de deixar empremta, que

“Volia encomanar entusiasme”

no es podia llegir i oblidar-se’n acontinuació com si res. Ara bé,també és veritat que quan algúdeia que se li notava la influènciad’algun autor, havia de córrer perbuscar llibres d’aquell autor quel’influïa sense mai haver-lo llegit.

¿De quina de les seves obres sesentia Tísner més orgullós?No podem dir amb gaire certesa sili agradava més una obra seva queuna altra, però Les dues funcionsdel circ i Paraules d’Opòton el Velll’atreien de manera especial.L’una pel caràcter autobiogràfici l’altra per la crítica sociali política que fa de l’Espanyainvasora.

“Vivia pendent de la dona i els fills”Va fer unadefensainsuborna-ble de lallenguai el país

CALDERS AMB LA SEVA FAMÍLIA FONS PERE CALDERS DE LA UAB

Tornar aBarcelonadesprésde l’exiliva serimpactant

08

Motsencreuats