El Servei de Desenvolupament Rural delConsorci per a la Promoció dels Municipis delLluçanès va endegar, l'any 2005, el projecteBiomassa del Lluçanès, en el marc d’un pro-jecte transversal que fomenta les energiesrenovables, el desenvolupament econòmiccomarcal i la gestió forestal sostenible.El projecte ha fomentat l'aprofitament de la bio-

massa en els sectors agrari, domèstic i municipal,

i actualment hi ha més d'una quarantena de cal-

deres en llars i edificis públics i privats.

Les vuit calderes instal·lades en equipaments

públics han produït -des que es van posar en fun-

cionament durant els anys 2007 i 2008- més de

910.000 kWh, amb un consum de 205 tones de

biomassa. Les dades mostren un estalvi econò-

mic notable si es compara amb l'ús de gasoil, que

oscil·la entre el 25% i el 67%, segons la potència.

Aquest estalvi ha comportat una reducció signifi-

cativa de les emissions de CO2, d'unes 3.400

tones anuals.

ENERGIADEMO

109Tecnologies avançades enestalvi i eficiència energètica

Calderes debiomassa alLluçanès

La xarxa de calderes

El coneixement que s'ha anat adquirint en el territori

sobre aquest tipus d'energia, juntament amb el fet

que l'Administració pública hi ha apostat i ha servit

d’exemple, fa que hagi anat creixent el nombre de

calderes en edificis i llars privades. Actualment, n’hi

ha més de quaranta que es nodreixen de biomassa

energia demo calderes de biomassa al Lluçanès

01. PresentacióEl Consorci per a la Promoció dels Municipis del

Lluçanès és una entitat local que des del 2001 aglu-

tina els tretze municipis del Lluçanès en una única

entitat. Aquest consorci neix, per tant, de la voluntat

de tots els municipis de treballar en aquest territori de

manera conjunta i coordinada en diversos àmbits.

El Servei de Desenvolupament Rural del Consorci, tot

endegant actuacions en l'àmbit del territori i el medi

ambient, va posar en marxa l'any 2005 el projecte

Biomassa del Lluçanès per a promoure l'aprofita-

ment d'aquest recurs renovable com a font d'energia

i també com a font d'ingressos per als productors

d'estella i pèl·let. Es tracta d'un projecte transversal

a cavall entre el desenvolupament econòmic, les

energies renovables i la gestió forestal sostenible,

que pretén revaloritzar els treballs del bosc, oferir

rendes complementàries als propietaris forestals i

pagesos, i crear nous llocs de treball.

El projecte ha fomentat la implantació de calderes en

diferents sectors de la comarca -primari, domèstic i

municipal- i actualment hi ha més d'una quarantena

d'instal·lacions en espais públics i privats: habitatges

de nuclis urbans i de zones forestals, edificis, granges

i cases de turisme rural. Hi ha vuit calderes, concreta-

ment, que han estat implantades en equipaments

municipals, cosa que també aporta a aquesta tecno-

logia un paper exemplificant davant la ciutadania i els

sectors que potencialment en poden ser usuaris.

Un gran nombre d’aquestes instal·lacions han rebut

el suport econòmic de l'Institut Català d'Energia en

forma de subvencions a fons perdut i, també en al-

guns casos, d'altres institucions públiques (el Pla

únic d'obres i serveis de la Generalitat, el Departa-

ment de Governació de la Generalitat i l’Àrea de Medi

Ambient de la Diputació de Barcelona).

ACTUALMENT,

HI HAMÉSDE

QUARANTA

CALDERESQUE

ESNODREIXEN

DEBIOMASSA

DE LACOMARCA

MATEIXA

Vuit calderes de biomassa han estat implantades en equipa-ments municipals del Lluçanès

La majoria de les calderes dels equipaments municipals tenencom a combustible el pèl·let, i només dues funcionen amb estella.

02. Projecteque procedeix de la comarca mateixa, ja sigui mit-

jançant l'estella d'un propietari forestal o bé el pèl·let

procedent d'una empresa situada al Lluçanès que

fabrica aquest combustible. Aquest nombre repre-

senta una de les densitats més altes de calderes de

biomassa a Catalunya.

L'Administració pública també ha estat pionera i

dóna exemple. En aquests moments, hi ha vuit cal-

deres situades en diferents equipaments de sis dels

municipis que integren el Consorci: Lluçà, Olost,

Prats de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu

Sasserra i Santa Creu de Jutglar.

El comportament dels equips

La majoria de les calderes instal·lades en aquests

equipaments (sis) tenen com a combustible el pèl·let,

i només dues funcionen amb estella forestal. La

potència de les calderes ha estat dimensionada en

funció de l'ús i la superfície de l'edifici, i oscil·la entre

els 40 i els 300 kW.

03. ResultatsEls resultats assolits al llarg del projecte han anat

millorant amb el pas del temps a mesura que les cal-

deres funcionaven. Els vuit equips instal·lats en equi-

paments municipals han produït -des que es van

posar en marxa- més de 910.000 kWh d'energia,

amb un consum mitjà anual de 205 tones de bio-

massa (86 d'estella i unes 119 de pèl·let). El preu

mitjà de la tona d’estella oscil·la entorn dels 104 €,

mentre que el de la del pèl·let entorn dels 208 €,

variable segons sigui en sacs o a granel.

Les dades obtingudes fins ara mostren un estalvi eco-

nòmic notable en comparació amb l'ús de gasoil

(considerant la mitjana de preus d'aquest combusti-

EL PROJECTE

HAESTAT

RECONEGUT

AMBEL PREMI

DEMEDI AMBIENT

DE LADIPUTACIÓ

DEBARCELONA

2007

Les instal·lacions funcionen actualment amb disponi-

bilitat total, tal com s’havia previst inicialment, si bé en

un primer moment es van detectar algunes incidències

degudes a un disseny o dimensionament poc ajustat,

i també puntualment perquè la qualitat del combusti-

ble no s’adequava al que requereixen les calderes.

Precisament, per tal de fer un seguiment i control de

la qualitat del combustible, l’any 2010 s’ha iniciat la

realització d’analítiques de mostres d’estella, mesu-

rant-ne el contingut d’humitat, el contingut de cen-

dres i el poder calorífic.

ble), i que oscil·la entre el 25% i el 67%, segons la

potència de la caldera i el volum de l'edifici a escalfar.

Aquest estalvi s'ha traduït també en una reducció sig-

nificativa de les emissions de CO2, propera al 95% en

tots els casos (unes 3.400 tones).

El període d’amortització de les instal·lacions ha

estat molt variable en funció de les subvencions

rebudes. Hi ha instal·lacions que ja han amortitzat la

inversió, però la majoria ho faran en un termini que

oscil·la entre un i sis anys. Les instal·lacions que no

han rebut subvencions tindran un període de retorn

superior als deu anys.

La potència de les calderes ha estat dimensionada en funció del'ús i la superfície de cada equipament.

Característiques de les calderes de biomassa en equipaments públics.

MUNICIPI

Lluçà

OIost

Prats de Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Sant Feliu Sasserra

Santa Creu de Jutglar

LluçàOIost

Prats de LluçanèsSant Boi de LluçanèsSant Feliu Sasserra

Santa Creu de Jutglar

2007/082007/082008/092008/092007/082007/082007/082007/08

22,06,5

64,480,4

5,98,7

11,26,0

90.56930.326

263.794377.692

27.84740.78452.59327.988

6741574225283039

Ajuntament, CEIP Gafarrói Local Social

AjuntamentCEIP Terra Nostra

CEIP Lluçanès,IES Castell del Quer

Llar d'infants

AjuntamentCEIP Les Roures

Consorci del Lluçanès

762

1922.457

3.262

123

300400

450

KWB, 100 kW

Herz, 60 kWHerz, 250 kW

Tulimax STK, 300 kW

Mesc oli Corribifire, 28 kW

Herz, 45 kWHerz, 60 kW

Herz, 40 kW

Estella

Pèl·letEstella

Pèl·let

Pèl·let

Pèl·letPèl·let

Pèl·let

SUPERFÍCIE(m2)

CALDERA IPOTÈNCIA

COMBUSTIBLEEQUIPAMENTS

MUNICIPI CONSUM MITJÀANUAL (t)

ENERGIAPRODUÏDA (kWh)

ESTALVIECONÒMIC (%)*

POSADA EN MARXA

*Comparat amb una caldera convencional de gasoil

Per a més informació, adreçeu-vos a:Institut Català d’EnergiaDepartament d’Economia i FinancesCarrer Pamplona,113 3a. planta 08018 BarcelonaTel: 93 622 05 00 Fax: 93 622 05 01difusio@icaen.gencat.cat · www.gencat.cat/icaen

Energia demo és una col·lecció d’articles sobreactuacions en els àmbits següents: estalvi idiversificació energètica, eficiència energètica,energies renovables, estalvi d’aigua, medi ambient.

energia demo calderes de biomassa al Lluçanès

Entitatsparticipants

FitxatècnicaACTUACIÓ:Calderes de biomassa al Lluçanès

NOMBREDECALDERES:8 (en equipaments públics)

ENERGIA PRODUÏDA:910.000 MWh (des de la posada enfuncionament; anys 2007 i 2008)

IMPULSDEL PROJECTE:Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès(Servei de Desenvolupament Rural)

SUPORT TÈCNIC I ECONÒMIC:Institut Català d'Energia

Darrersnúmeros publicats

Dip

òsit

lega

lB-4

8422

-200

-IS

SN

2013

-213

1(e

dic

ióim

pre

sa)-

ISS

N20

13-7

583

(ed

ició

dig

ital)

ESTALVI EMISSIONS:3.400 t de CO2

CONSUMDEBIOMASSA:205 t/any, de mitjana(86 d'estella i 119 de pèl·let)

77 Central de generació d’aigua calenta a partir debiomassa. Molins de Rei (Baix Llobregat).

78 Reutilització d’aigües de rentat tèxtil. LARESA.Barberà del Vallès (Vallès Occidental).

79 Instal·lació fotovoltaica integrada a la cobertad’un aparcament. Port de Tarragona.

80 Projecte agrícola energètic delRec dels 4 Pobles. Alt Urgell.

81 Projecte Mobils. Barcelona, Lisboa, Toulouse.82 Planta eolicofotovoltaica autònoma (sistema

Cíclops). Parc Central del Vallès.Sabadell/Barberà del Vallès.

83 Instal·lació fotovoltaica en una nau industrial.Construcciones mecánicas de Manresa(COMEMASA). Sant Fruitós de Bages (Bages).

84 Pla d’estalvi d’energia i instal·lació solarfotovoltaica en un institut. IES Bisbe Sivilla,Calella (El Maresme).

85 Instal·lació d'energia solar tèrmica.Hospital General de Vic, Vic (Osona).

86 Planta de producció de biodièsel.Stocks del Vallès SA, Montmeló (Vallès Oriental).

99 Implantació d’un sistema de gestió energètica.Companyia SEAT. Martorell (Baix Llobregat),Zona Franca (Barcelonès).

100 Edificis públics més eficients.101 Aplicació d’un contracte de serveis energètics.

Pirelli Neumáticos. Manresa (Bages).102 Planta d'aprofitament energètic de biogàs

mitjançant codigestió anaeròbia de purins.Porgaporcs, SL. Vila-sana (Pla d’Urgell).

103 Planta fotovoltaica cobre cobertes d’edificis.Barcelona (Barcelonès).

104 Sistema de gestió de l’energia en un edificipúblic. Barcelona (Barcelonès).

105 Aprofitament del revaporitzat mitjançanttemocompressor. Hidrocolor, SL.Llinars del Vallès (Vallès Oriental).

106 Enllumenat públic ecodigital.Barcelona (Barcelonès).

107 Equips elèctrics de bufat d’ampollesmés eficients. Henkel Ibérica.Sant Adrià del Besòs (Barcelonès).

108 Central Forum de District Heating and CoolingSant Adrià del Besòs (Barcelonès).

87 Planta de tractament tèrmic eficient de purins.Juneda (Les Garrigues).

88 Sistema de regulació i telegestió del’enllumenat públic. Menàrguens (La Noguera).

89 Planta de cogeneració. Complex Industrial deSolvay, Martorell (Baix Llobregat).

90 Parc eòlic Serra de Rubió. Acciona Energia.Serra de Rubió (Anoia-Bages).

91 Instal·lació fotovoltaica integrada a la teulada.Poble Espanyol de Barcelona.

92 Habitatges modulars energèticament eficients.Vilafortuny (Baix Camp).

93 Nou sistema de gestió de l’energia i calefacciósolar central en un complex turistic.Platja d’Aro (Baix Empordà).

94 Cursos de conducció eficient.95 Edifici sostenible CAP Roger de Flor.

Barcelona.96 Instal·lació fotovoltaica a les cotxeres del

Trambaix. Sant Joan Despí (Baix Llobregat).97 El servei de Carsharing (Cotxe Multiusuari).98 Sistema de recuperació de calor en màquines

tèxtil de tipus ram.