10_Febrer_14.pdf

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

1/33

BALL DE LESOSPITES

Disponible a www.larepublicacheca.comFebrer 2014 Nmero 10

"Ballesterosnoms ven fum"Entrevista a Jordi SENDRA

president de CDC a Tgn

Pau RICOM

"DESPULLAT"

ESPECIALDia dels

Enamorats

Pgs. 3-5

Pgs. 12-13

Pgs. 16-17

Pgs. 8-11

REGIDOR IMPUT

ENTREVISTA A BEGOA FQUI S QUI

La moda de treure'statuatges Pgs. 6-7

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

2/33

P

g i n

a 2

www.larepublicacheca.com Febrer 2014

P

g i n

a 2

www.larepublicacheca.com

Tots els drets reservats 2014

El far

i Redacci: Avda. Pasos Catalans, n28, baixos (Sant Pere i Sant Pau - TARRAGONA)Si voleu collaborar amb+Actual, poseu-vos en contacte amb: [email protected]

Director Dani MARTNEZEditor Ricard CHECA

Maquetaci: D. Jorba

Propietat:

CIF:J-55607691SCP

Editorial onar la cara. Qui no ha sentitmai aquesta expressi de la bocade les nostres vies? Doncs b,potser s el que fa falta a unaclasse poltica que ha passat derepresentar els seus electors per

assumir una irresponsabilitat descarada i criticable. Elcas Highland s una de les proves que alguns polticsnoms ocupen un crrec per defensar la seva quota depoder i mantenir inuncies partidries i personals.

No s possible que els poltics que, sempre han pautatla seva conducta per l'honestedat, siguin els caps de

turc d'una injustcia. La justcia sol fer la seva feina isovint no s'equivoca, per hem de pensar que s sor-da, cega i, a vegades, sembla dropa perqu tarda massaa fer la seva feina. No obstant, cal saber qui s qui encada situaci i no esperar a que vingui alg a inspec-cionar o a investigar. La millor inspecci s la nostraconscincia i ser capa de, en cada moment, encaraque sigui difcil, donar la cara. Una cara que en el casHighland s'amaga darrere d'una cortina d'enigmes ide noms que sn noms ombres. L'ombra que acaba

guanyant personalitat sempre t vctimes. La prime-ra t cara i nom: Carles Castillo.

D

15

21 30 32

18 20 PP ACCEPTAR?

DAVID SOLANS AMOR 'TANCAT' TREBALLADORS 2017

MGIA DE CAPS LAURA CASAS

El lder del PP a Salou sconscient que la cadira del poder no ser seva

El protagonista de 'Fill deCan' est nominat a millor

actor protagonista

Segellar l'amor amb un'candau' a Tarragona no s

tant fcil

Encara no s'ha contractatcap treballador pels jocs

olmpics

Un dels mags ms conegutsde la comarca parla de laillusi

La periodista de TarragonaRdio fa una radiograa dela professi

S U M A R I

P

g i n

a 1

www.larepublicacheca.com Febrer2014

Disponiblea www.larepublicacheca.comGener2014 Nmero 4

Disponiblea www.larepublicacheca.comFebrer2014 Nmero 5

La dama de ferro del PPde ferro del PP

udith

Heras j somriure, personalitat, carisma i glamour

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

3/33

P

g i n

a 3


noramaP

Hi ha la creena que el dia deSant Valent o el dia dels ena-morats, el 14 de febrer, s pu-rament comercial. Una estratgia delscentres comercials per tal d'incentivarla venda.Per el cert s que existeix una llegendaque ens explica el signicat d'aquest diaque, poc a poc, ha anat calant en la nos-

tra societat.La llegenda remunta a l'poca romana,al segle III, quan governava l'emperadorClaudi II, el qual va prohibir el casa-ment entre els joves. Sembla ser que te-nia la creena que els joves solters queno tenien famlia eren millors soldats jaque no tenien cap tipus de lligam ambning.Valent, sacerdot, a l'assabentar-se de les

intencions de l'emperador va prendreuna decisi: en contra de la voluntat deClaudi II, i en la clandestinitat, casar atots aquells enamorats que acudissin aell. Aviat el van descobrir i el van em-presonar. Amb l'intenci de desacredi-tar-lo, van demanar a Valent que tornsla vista a Jlia, la lla d'un ocial quehavia nascut cega. Una ta que el sa-

cerdot va aconseguir, contrariant aix aaquells que l'havien empresonat.Malgrat tot, l'emperador va ordenarque el torturessin i que l'executessin. Elsacerdot va morir el 14 de febrer. Diula llegenda que la jove Jlia, a qui SantValent va tornar la vista, va plantar unametller amb ors roses al costat de laseva tomba. Per aquest motiu aquest sl'arbre de l'amor. DM

Sant Valentel defensor de l'amor

Imatge de Sant Valent,un dels tres sants

mrtirs romans delsegle III que va viure a

l'antiga Roma.

Qu regalem ?

Flors, anells, polseres i pastissos sn els detallsms presents durant el dia dels enamorats. Unadata en la que les parelles transmeten el seuamor per l'altra d'una manera especial.

Antonia Brocal, de la joieria Maragda, explica que loms demandat sn les polseres amb un gravat. "Nor-malment posen coses com: t'estimo, junts per sempre,sempre com avui i, ns i tot, mi mundo en tus manos".Aquest dia, segurament, totes les paraules es queden

curtes per demostrar l'amor cap a la parella. Per altrabanda, la or s tamb la gran protagonista d'aquestdia. "Orqudies, roses i rams variats s el que ms es ven", comenta Sefa Romeu, de la oristeria de la Ram-

bla Nova. Ambdues coincideixen en que Sant Valents una tradici que, malgrat el que sembla, s'est co-menant a perdre.Per contra, la diada de Sant Jordi comena a tenir msadeptes, ens comenta Romeu. DM

Antonia Brocal Sefa Romeu

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

4/33

P

g i n

a 4


noramaP

Sant Valent s o era el smbol de l'amor i de lesrelacions sentimentals. Per sembla ser que el'cupido' comena a perdre adeptes. Els catalans

tenen preferncia pel Sant Jordi i per la seva simbo-logia.Anteriorment, hi havia mol-tes parelles que esperavenper donar el "S, vull" el 14de febrer, el Dia dels Ena-morats, per sembla que latradici ja no s el que era.De fet, a l'Ajuntament deTarragona no est previstcap enlla matrimonial. ACambrils i a Salou tampocse'n celebrar cap, ja que enaquests dos municipis no es casen als divendres.Al Registre Civil de Tarragona, on els casamentssolen celebrar-se als divendres, noms hi ha duessollicituds. Per anys enrere els casaments civils hanultrapassat els 14.

Aquestes dades podrien representar una descreenaen el Sant Valent i convertir el dia dels enamorats enuna data poc rellevant. Alguns comerciants assegu-ren que, almenys a Catalunya, la Diada de Sant Jordi

s molt ms atractiva que elDia de Sant Valent.La revista+Actual ha elabo-rat un reportatge televisiuon es pot copsar l'opini demolts tarragonins i tarrago-nines, la majoria d'ells ena-morats. En ell, expressenqu s el que representa,sentimentalment, el dia delsenamorats. La gran majo-ria assegura que prefereix la

diada de Sant Jordi i d'altres el passen per alt, ja quedemostren dia a dia el seu amor envers la parella, sen-se necessitat d'haver de fer res especial en aquell dia.(veure pgina 5)

Pocs casaments el dia de Sant Valent

ACatalunya se sol parlar molt ms del dia dels ena-morats que de Sant Valent. No hi ha cap paststpic d'aquesta diada ni cap dol que, segons la tra-dici, s'hagi de menjar en parella. No obstant, alguns con-ters catalans han proposat un pasts amb la forma de cor vermell, per no hi ha cap recepta en particular. Els "ena-morats" que volen celebrar aquesta festivitat d'una manerams romntica solen cercar i ns i tot encomanar pastissoso dolos amb forma de cor.Alguns artesans han decidit fabricar, com a prova, un pastsque representi aquesta data i que tingui la similitud amb uncor de veritat. O sigui que tingui una aparena "viva", llam-pant i atractiva, que provoqui aigua a la boca.La idea s que el pasts de pa de pessic, en forma de cor, es-tigui cobert de gelatina i que tingui una brillantor intensa.La decoraci depn dels clients. No obstant, la paraula"t'estimo", feta en xocolata, s la presncia ms sollicitada

en un pasts que pot certicar el sentiment que es nodreixenvers la persona amada. I s'espera que amb regal tant lla-miner contribueixi perqu el cor de l'amor no deixi mai debategar. Pel que fa a la beguda, la que es tria pel brindis s,sens dubte, el cava.

Un dolper... enamorar

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

5/33

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

6/33

P

g i n

a 6


Per amor, per amistat, per moda, per recordar...sn alguns motius que porten a molta gent afer-se un tatuatge. Una decisi que no repre-senta cap esfor, ms enll de l'econmic, uncop es t clar qu s el que es vol marcar a la pell. Quantot est decidit es va cap al lo-cal en qesti i, depenent dela complexitat del tatuatge, enun moment se surt amb unamarca que, en principi, ensacompanyar tota la vida.Per, com passa amb tot, latecnologia avana, i res s persempre. De la mateixa formaque ens podem fer un tatuat-ge, ens el podem treure. Clarque les condicions, en aquestcas econmiques, no sn les

mateixes.

A mesura que passa el temps,la situaci i les preferncies decadasc canvien. Ja no sortimamb la parella, el tatuatge quetenim el veiem extremat o es-tem buscant una feina que no permet aquest tipus demarques al nostre cos.Aquests sn alguns dels principals motius per esbo-rrar-se un tatuatge. Un procs que, per altra banda,resulta fora ms complicat i car.

Jordi Vives, tatuador, assegura que les principalsraons per les quals alg decideix esborrar-se un ta-tuatge sn "o b perqu han madurat amb el temps ob perqu porten el nom d'alguna persona que ja noforma part de la seva vida". En aquest sentit, el nom-bre de persones que es volen esborrar un tatuatge haincrementat progressivament, per contra, hi ha hagut

una davallada, provocada perl'actual situaci econmica, enel nombre de persones que voltatuar-se la pell.Vives, propietari de l'nicamquina laser a Tarragona ca-pa d'eliminar tatuatges, asse-gura que el fet de treure's untatuatge s molt ms car quefer-se'l.Pel que fa al procsd'eliminaci, Vives ha expli-cat que la mquina lser emet

"pulsos" llumnics que frag-menten els pigments tintats.Aquests pigments sn empe-sos cap a dintre de l'organisme,de manera que aquest els ab-sorbeix i els elimina deniti- vament.En comparaci a l'hora de fer-

se'l, esborrar-se el dibuix s molt ms rpid. Depenentde la mesura del tatuatge el nombre de sessions s ma- jor o menor. Cadascuna d'elles ens representa entre 15i 20 minuts i, aproximadament, 150. Una suma que,desprs de tot, resulta elevada.

Procs d'eliminaci

1

3

2

4

Pigment a la pell

Els pigmentses trenquen enpartcules

Els pigmentsabosrveixenl'energa del lsser

L'organismeabsorveix lespartcules

NO PER SEMPRDani MARTNEZ

Tarragona

Principals motius

Fotos: D. Jorba

noramaP

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

7/33

P

g i n

a 7


noramaP

Ade MARCO SALAS

Aquesta jove va decidir, amb no-ms 16 anys, fer-se un tatuatjeal bra dret. El dibuix en qesti elformaven tres ors verticals i ocupa- va gran part del bra.Per el temps passa, i les prefern-cies canvien. De fet, 10 anys mstard, Ade Marco t una cita cada tresmesos amb el centre Virgen Santa,

on li estan esborrant part del tatuatjeque un dia no va dubtar en fer-se."Me'l vaig fer fa molt de temps. Eltattoo em segueix agradant molt, elque passa s que ara el veig una micamassa gran. De les tres ors que tinc,n'estic treient dues", ens explica AdeMarco, assegurant que li segueixagradant tenir-lo.

Jordi VIVES ROIG

Jordi Vives porta 6 anys exercint de

tatuador. Actualment, duu a ter-me la seva professi en el centre Vir-gen Santa, a Tarragona. Un centreque es diferencia i es caracteritza perdisposar de l'nica mquina capade treure tatuatjes. Vives asseguraque l'aparell li va costar molts diners

per que s una bona inverssi. "Hi

ha molta gent que vol treure's un ta-tuatje". De fet, en els darrers mesos,el nombre de persones que es volesborrar el dibuix que un dia es vantatuar ha augmentat considerable-ment, malgrat sigui ms car treureque posar.

Cristina JORBA

Existeixen milers de motius perdecidir tatuar-se. Cada personas un mn. Per el que si est clars que aquesta motivaci personals decisiva a l'hora de marcar-se la

pell.En el cas de Cristina Jorba, el deto-nant per a fer-se un tatuatje, unesales a l'esquena, va ser un somnireiteratiu. "A part de que m'agradael dibuix, crec que s una formade simbolitzar i deixar plasmat unsomni recurrent: que puc volar".Per el que fa especial un tatuatje no s noms el motiu. Tamb el

disseny. En aquest cas, Jorba va serla prpia dissenyadora de les sevesales, per la qual cosa el fa un tatuatjems especial i nic.

"Me'l vaig fer quan tenia 18 anys. Vaser un regal d'aniversari d'un amic.s especial en tots els sentits. Pelque representa, perqu s un tatuatje dibuixat per mi i perqu va ser un

regal en un moment molt especial",ens explica la jove tarragonina.Qestionada sobre si t pensat reto-car-lo i, ns i tot, esborrar-lo amb eltemps, Jorba respon negativamentque no. "L'nic que tinc pensat, i noho tinc segur, s retocar-lo i donar-li un toc de color. Per mai treure'l.De moment m'agrada on est". Defet, ens comenta que s possible que

amb el temps arribi a fer-se un altre.Confessa que li atrau molt la idea,per que primer "he de pensar moltb qu fer".

Un tatuatje per volar

massa gran

En augment

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

8/33

P

g i n

a 8


Josep Flix Ballesteros mai no podria imaginar-se que el lo-cal que va triar per celebrar la seva victria, l'any 2007, comalcalde de Tarragona, li resultaria un mal de cap i acabariaamb un dels seus regidors imputat.

Carles Castillo, que l'any 2010 va deixar la regidoria de Lli-cncies a favor de Dolors Herrera, haur d'anar a declarar,com a imputat, el proper dia 26 de mar, per un presumptedelicte de prevaricaci en el cas Highland, la sala de ball dela qual era soci el germ de l'actualregidora de Cultura i Mobilitat,Begoa Floria.La justcia considera que Castillopodria haver prevaricat al donarordres per paralitzar qualsevol ti-pus d'actuaci inspectora o san-cionadora contra el mencionat establiment, mentre inten-tava solucionar el conicte mitjanant el dileg.Per arribar a comprendre que hi ha al darrere de l'escndolHighland cal creuar una mena de tnel poc llumins.L'actual discoteca de la Rambla Vella, inicialment, era unacerveseria amb taules altes i tamborets, tipus irlands. Ambl'arribada dels socialistes a la Plaa de la Font, el Highland,discretament, va anar modicant la seva activitat, tot i quela llicncia era noms per bar-restaurant. Va comenar perreduir la intensitat de la llum, installar equipament musi-cal i muntar una mena de pista de dansa. El local disposavad'un disc jockey que diuen algunes fonts consultades s'amagava darrere una nestreta. Amb la "reestructuraci"el Highland es transform en una sala de festes encara que

no disposs de les autoritzacions municipals necessries.Un fet que va indignar alguns vens i ns i tot les federa-cions d'oci nocturn que van presentar, durant ms de dosanys, escrits i comunicacions a l'ajuntament sense que elgovern municipal es pronuncis a favor o contra la preten-si dels queixosos. Per s'enviava la Gurdia Urbana.

Manca de llicnciaEl novembre del 2008, Castillo era aleshores regidorde Llicncies es va obrir un expedient sancionador per

la manca de llicncia pera l'activitat que realmentdesenvolupava i per l'excsd'aforament. Es va imposaruna sanci total de 7.200 eu-ros. Malgrat el recurs interpo-sat, l'ajuntament conrm, el

maig del 2010, la sanci amb recrrec (9.260,29 euros). Da- vant el conicte generat amb el Highland (i segurament perla pressi que un dels socis del local fos germ de la regido-ra Bego Floria) el conseller socialista va decidir planicar,regular i solucionar el desordre de l'oci nocturn a la ciutat,aplicant l'ordenana municipal. Es va potenciar les NitsQ,la taula sectorial (policies, sector privat i pblic i vens) perdebatre inquietuds i contratemps de l'oci nocturn.

325 persones de msCastillo, que acumulava el 2008 les funcions de Llicncies

amb Seguretat Ciutadana, va intentar ser escrupols ambla llei i en diferents ocasions va ordenar que la Gurdia

Ricard CHECATarragona

El jutge volsaber si hi ha

hagut tracte de favor

Expedient 6/08 80/09 79/09 81/09 82/09 83/09 83/09T 1/10

7 . 2

0 0

9 . 2

6 0

, 2

9

3 . 6

0 0

5 . 2

0 0

3 . 6

0 0

1 0

. 0 0 1

5 . 4

0 3

5 . 6

7 7

, 7

2

4 . 6

3 0

, 1

5

6 . 6

8 8

, 0

1

o

2

4

6

8

10

Expedientcaducat.

Novaincoaci

com aexpedient

80/09

Pagment

sanciambrecrrec

Resolucinal

Aixecamentdel

tancamentprovisionalde

l'establiment

Expedients sancionadors oberts al Highland

El ball de les sospites

R e v o c a

d a / i n

f r a c c i

p r e s c r i t a

M u

l t a p a g a

d a

De prop

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

9/33

P

g i n

a 9


Urbana inspeccions el local i va obrirdiversos expedients sancionadors(almenys 8 - veure grc pgina an-terior). Castillo era el responsable po-ltic de la policia municipal i Dolors

Herrera, des mitjans del 2010, regido-ra de Llicncies.Segons documentaci a qu ha tingutaccs la revista+Actual , el 16 de mardel 2010, es va imposar una multa de30 mil euros perqu hi havia 549 per-sones quan l'aforament perms era de224. Malgrat el recurs interposat el12 de juliol del 2011, per la part san-cionada, un decret de lalcaldia, de 7de maig de 2010, conrma la multa

de 30 mil euros. No obstant, el 7 defebrer del 2012 es resol la revocaciparcial del decret del 7 de maig del2010 i es redueix la sanci de 30 a10.001, per considera-la "despropor-cionada". O sigui, 20 mil euros menys.L'ajuntament aplica la llei proposantla multa ms alta i la part sancionadasempre recorre per pagar menys.

Un dia desprs

Tenint en compte les reiterades in-fraccions per part del local de la Ram-bla Vella, Castillo va decidir "com amesura provisional, el cessament del'activitat amb el tancamentsine die de l'establiment en el termini de 24hores" i una sanci de 3.600. Davantd'aix, la discoteca interpos, l'11 demar del 2010, un recurs contencis-administratiu als jutjats. El 22 de mar,

Modicacions de les sancions

imposades

Expedient 83/09

Expedient 1/10

05

05

10

10

15

15

20

20

25

25

30

30

30.000

20.402

10.001

5.403

Sanci imposada perCarles Cas llo,

Delegat coordinadorde l'Area de Territori

Subs tuci, desde l'Alcaldia,de la multaimposada

euros al Highland, la revista+Actual es va posar en contacte amb Castillo,que va declinar fer qualsevol tipus dedeclaracions, assegurant que ha res-pectat la llei en tot moment.

Fonts del Highland, que han sollicitatl'anonimat, insinuen que van notar unclima de persecuci per part de Cas-tillo com a responsable de la GurdiaUrbana, garantint que "hem estat ladiscoteca que ms multes ha pagat".Acusacions que les federacions argu-menten dient: "si ha pagat vol dir queha coms irregularitats".

De propel Highland presenta a lajuntamentun escrit sollicitant l'aixecament delcessament de l'activitat, comprome-tent-se "fermament" a "no superarl'aforament actualment perms" i "a

desenvolupar l'activitat que actual-ment tenen concedida". Noms un diadesprs, l'ajuntament aixeca l'ordre decessament de l'activitat amb tanca-ment de l'establiment. Aquesta deci-si la va prendre la regidora DolorsHerrera. Al+Actual, Herrera assegurque si ha pres alguna decisi al res-pecte ho va fer amb el 'vistiplau' delstcnics municipals.El 13 d'abril, els jutjats estimen par-

cialment la sollicitud de suspensicautelar de cessament de lactivitatcom a bar-restaurant, per es mani-festen contraris a que el local actucom a discoteca. La justcia acordacessar temporalment l'activitat i tan-car preventivament el local ns quesadeqi a lactivitat autoritzada (bar-restaurant). No obstant, el Highlandcontinu actuant com a discoteca i norespect all a que s'havia comproms:l'aforament. Per aquest motiu, Casti-llo va continuar amb l'aplicaci de pe-nalitzacions econmiques, mitjanantla Gurdia Urbana.

15 mil euros menysUn decret del 25 d'octubre de 2010 im-posa al Highland una sanci de 20.402euros. Una multa que va merixer re-curs per part de l'establiment el 22 dedesembre. El 30 de maig de 2011, un

decret de l'alcaldia conclou rebaixar lamulta a 5.403, 15 mil euros menys.El Highland va pagar 5.677,72 , ambrecrrec.L'escndol del Highland encara farcrrer molta tinta, ja que hi ha puntsque han de ser esclarits en seu judicial.El jutge voldr saber si des del governsocialista hi ha hagut, presuntament,tracte de favor envers la sala de balldel germ de la regidora Bego Floria.

Highland 'perseguit'Davant dels dubtes del perqul'ajuntament, mitjanant decrets del'alcaldia, va decidir rebaixar 35 mil

Qui hi ha darrere delHighland? Les cares msconegudes, que no vol dir o-cials, sn les d'Iaki Floria i elMosso d'Esquadra Gerard Ba-dia. Es comenta que Abel Ma-tutes, el ll de l'exministre, i Al-bert Espallargas podrien teniraccions en la societat, fet queno hem pogut comprovar. El

Highland, que t com a objectesocial la "Construcci i promo-ci de vivendes - Construccii comercialitzaci i explotacid'hotels", t, des del 5 de febrerde 2010, Badia com a apode-rat. Espallargas va marxar al'octubre del 2010. El germde Bego Floria no consta o-cialment com a administradordes del desembre del 2008. Ala mateixa data, s'ha incorpo-rat com a administrador nicla societat Piano Club Tgn, se-gons el Registre Mercantil.

Qui s qui?

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

10/33

P

g i n

a 1 0


Segons el departamentdInterior de la Generali-tat de Catalunya no hi ha

cap impediment legal que unagent de la policia autonmicasigui soci o apoderat dun localdoci nocturn. O sigui, no hi capirregularitat en el fet que GerardBadia estigui al capdavant de ladiscoteca Highland.No obstant, fonts de lInterior

consultades asseguren que saconsellable que aix no passiper evitar critiques o insinua-cions malvoles. Tot i que s laGurdia Urbana qui t la po-testat de les inspeccions de locinocturn a Tarragona hi ha quiinsinu que el fet que Badia siguiMosso d'Esquadra obre la portaa sospites dun eventual tracte

diferencial en relaci als restantsestabliments.Una fuga dinformaci, abans dela inspecci, o la "tancada d'ulls"de la Gurdia Urbana davant depossibles irregularitats podenser, encara que infundades, al-gunes de les acusacions que ha-gin de patir els responsables delHighland.Per, el ms greu s que es puguiacusar Gerard Badia dutilitzarla seva autoritat com a policiaper fer valdre les seves decisions.De fet, fonts consultades peraquesta revista han asseguratque el Mosso va fer servir la pla-ca regulamentria per entrar enun local doci nocturn sense es-tar de servei o sense l'existnciade cap fet delictiu. s ms: li van

prohibir lentrada en un local i,segons ens conrmen, va mos-trar la placa per accedir-hi.Davant d'aquest episodi d'unapossible manca de professiona-

litat i abs de l'autoritat, li vandemanar que abandons el locali evitar convertir la desagradableancdota en un problema ambconseqncies deontolgiquesi legals. Des del departamentd'Interior, "serem implacablesamb fets que posin en qesti laimatge i credibilitat dels Mossosd'Esquadra".

Reacci de BadiaLa revista +Actual ha vol-gut saber la versi del Mossod'Esquadra, Gerard Badia, elqual nega rotundament els fetsdescrits. "El dia a qu et referei-xes jo anava amb la meva dona"i el porter, "sense cap motiu" vaimpedir lentrada per ordre delspropietaris. "Li vaig recordar

que el dret dadmissi no es potutilitzar per inters personal,com pot ser l'enemistat ambalg. Vaig demanar al porter quedeixs passar a la meva dona i ami" i que alg expliqus els mo-tius de "denegar-me laccs".El porter li va deixar entrar.Quan anvem a la barra shi va acostar un dels propietaris iamb males formes, em va co-menar a cridar perqu abando-ns el local. Segons Badia, quan vaig veure que la situaci escomplicava lnic que vaig fer vaser treure el mbil i gravar commestava cridant. Aleshores, "es va tranquillitzar i vam parlartranquillament uns minuts".Badia nega haver mostrat la pla-ca policial i insta que li denun-

cien judicialment en el cas quehagi coms algun delicte. GerardBadia ha advertit que prendraccions legals contra "qualsevolcosa que es publiqui contra mi".

Embolicamb la placa policial

De prop

Malgrat insistir que ja no s soci

del Highland des del 2010,Iaki Floria assisteix a les trobadesdels representants dels locals docinocturn. Floria va participar en lareuni del dia 14 de gener, al Barla Cantonada. Hi participa com a

assessor.

Floria 'assessor'

La FADISCAT i FECALON sn lesfederacions que va dur als jutjats

el cas del Highland perconsiderar que s'infringia,repetidament, la llei. No

obstant, cal remarcar que larepresentant tarragonina, Maria

Len, va votar contra la decisi de"judicialitzar" l'escndol que ja haesquitxat a un regidor socialista.

La defensa del regidor de Carles

Castillo en el cas Highland sersufragada per l'ajuntament,mitjanant una assegurana

contractada per aquestessituacions. O sigui, si un

regidor s imputat arran d'unadecisi governamental s "DASSeguros" qui es fa crrec de les

despeses referents a la sevadefensa jurdica.

Vot en contra

Advocat pagat

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

11/33

P

g i n

a 1 1


+Actual Com es viu la imputaci d'uncompany de govern?Begoa FLORIA Amb molta sere-nitat, perqu tenim conana en la

justcia i estem molt tranquils enverslactuaci de tots els membres del Go- vern.+A Carles Castillo va "perseguir" elHighland, la discoteca on el seu germera soci?BF Em costa de creure que cap c-rrec pblic pugui actuar "perseguint"a cap ciutad, entitat, establiment ocollectiu.

ulls, com ha passat.+A Per qu he de creure?BF La meva paraula.+A Vost insisteix que el Highland sel local que ms multes ha pagat. Aix vol dir tamb que s el que ms ha in-

fringit, oi?BF Que s el local el que ms mul-tes s un fet objectiu. Tot i aix, unpot saltar-se vint semfors sense quelenganxi Mossos i un altre pot fer-honoms tres vegades en dies diferentsi tenir tres multes. Per tant, no pucassegurar-li que aix signiqui que hihagin altres que incompleixin menysque Highland.

ha estat de 13.330 euros i ha acabatamb menys de la meitat, 6.000.+A Carles Castillo ordena el tan-cament sine die el Highland i quanDolors Herrera el substitueix l'obre,d'immediat. Sap per qu?

BF Ho desconec per com he ditabans la normativa s molt clara i hiha un equip de funcionaris i tcnicsque vetllen pel seu correcte compli-ment.+A Creu que la volen destruir polti-cament?BF Em costa creure que alg vulgui"destruir" un altre persona. No entradins dels parmetres del que jo entenc

+A Hi ha una guerra oberta entre elHighland i el Ttem?BF Crec que les relacions entre elsestabliments del sector de l'oci, en ge-neral, sn millorables. Aix no bene-cia la ciutat en general i cono que espugui reconduir en un futur.+A Per qu es va rebaixar dues multesdel Highland en 25 mil euros? Vost hatingut res a veure?BF La majoria dexpedients sancio-

nadors nalitza amb menys multa quela que es proposa inicialment, perquhi ha recursos previstos a la llei. Perexemple, una de les darreres sancionsa una discoteca per excs daforament

"No hi ha hagutBegoa FLORIA parla obertament del cas Highland

tracte de favor"R. CHECA / D. MARTNEZ

Tarragona

De prop

Els regidors Begoa Floria i Carles Castillo

fessionals, i magncs, que assegurenel compliment de la llei, la rectitud deladministraci i el control necessariper que les decisions no puguin seren cap cas arbitrries ni responguin apressions de ning.+A Hi ha hagut tracte de favor enversel Highland?BF Rotundament no, ms aviatal revs, el Govern ha sigut encarams estricte que en altres casos ten-

int en compte que quan vaig entrar alAjuntament el meu germ ja era socidaquest establiment que porta obertdes de 2006 i ja se sabia que qualsevolpetita actuaci seria revisada amb mil

+A Est disponible per anar a decla-rar com a testimoni?BF Per suposat i ho hauria de ferqualsevol persona que pensi que tuna informaci rellevant en un procs judicial obert.+A Ning ha aportat encara provescontra vost...BF Em fa mal que alg escampi de-terminats rumors i sospites infunda-des que no es corresponen, per a res, a

la realitat. El meu germ no t la culpade que jo entrs en poltica i ha estatobjecte de judicis de valor i comenta-ris que l'han afectat injustament. Persort el temps ho situa tot al seu lloc.

+A Vost va pressionaralgun cop algun membrede l'executiu per ser exi-ble amb la discoteca a l'horad'imposar sancions o al con-trari es va abstenir?BF Sempre he actuat trac-tant a tothom igual i no hepressionat mai ning ni peraquest cas ni per cap altre.Cal tenir en compte, que aladministraci pblica hi haun cos de funcionaris pro-

per una societat democrti-cament sana.+A Per qu intentenllenar sospites sobre la sevaactuaci poltica?BF Qui ho faci hauriad'explicar els seus motius.En tot cas, la meva actuacipoltica est a la vista de totsi a ms se suma que t unestricte control de loposici ja que, com sap, estem enun govern en minoria.

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

12/33

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

13/33

P

g i n

a 1 3


lequip que ha triat per governar la ciutat.+A CiU fa oposici?JS S. Victria Forns fa la seva feina i la fa b. Quansha de posar en una balana, per a mi, pesa molt msla feina positiva ja que dels errors se naprn.+A Us ha complicat la feina que la lder de l'oposicisigui diputada?JS No. He vist molts caps de loposici de lAjuntamentde Tarragona que eren diputats a Madrid. LAlejandroFernndez tamb s diputat i no passa res.+A El cap de loposici de Tarragona s realment Vic-tria Forns o Alejandro Fernndez?JS Victria Forns perqu s la cap del grup munici-pal ms votat desprs del PSC. Una altra cosa s que elSr. Alejandro Fernndez li agradi molt fotre la gam-

ba i viure del titular meditic.+A Ests satisfet amb la tasca del diputat AlejandroFernndez?JS No s quina feina est fent per Tarragona el Sr.Alejandro Fernndez a Madrid.

+A No has contestat...JS La meva relaci amb Victria Forns mai ha estatdolenta. Farem els possibles per treballar en prol delpartit i de la ciutat.+A Intentars evitar les fugues d'informaci existents

al partit?JS La meva funci s que els debats interns del partitsiguin discutits al lloc corresponent i aquest lloc no sals mitjans de comunicaci.

Politic,

+A Quina balan fas del govern municipal?JS Viu de la imatge del Sr. Josep Flix Ballesteros inoms actua de cara a les enquestes.+A Les enquestes no deixen ben parada a CiU a Ta-rragona...

JS La millor enquesta s el resultat electoral. No hicrec en les enquestes. Vaticinen una intenci de vots,per canvien segons lescenari poltic.+A Com quedar lAjuntament a nivell de partits?JS s molt probable que ERC i que entri Ciutadans.s possible que ICV es consolidi i desitjo de tot corque Plataforma per Catalunya no hi entri. Crec que hihaur una baixada de CiU, del PSC i del PP.+A Canviareu de candidat?JS Ja veurem. No est a lagenda parlar de candidats.

+A Ets candidat?JS No, jo no sc candidat.+A Segur?JS Com que no toca parlar ara daquest tema, he dedir que no sc candidat.

La meva funci s que els debats

interns del partit siguin discutits allloc corresponent i aquest lloc nos als mitjans de comunicaci.

+A S'ha exagerat d'un costat i de l'altre?JS S.+A No t'hem sentit mai defensar Forns o Basora...JS He dit el que havia de dir al lloc adequat i amb la

mxima discreci possible.+A Ests satisfet amb la feina que du a terme el grupmunicipal?JS No s fcil fer oposici amb un alcalde que s ungran venedor de fum, que viu de la seva imatge i no de

Fotos: D.Jorba

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

14/33

P

g i n

a 1 4


+Actual Quins sn els principis del partit Ara Tarragona?Emili RIVELLES Ara Tarragona s un partit indepen-dent i vol fer una poltica totalment local i dedicada a lanostra ciutat, sense tenir en compte parmetres o direc-

trius de partit a nivell de Barcelona o Madrid.+A Cal a Tarragona un partit municipalista?ER S que cal. S'ha de treballar d'una manera ms pro-pera i directa amb la gent en tots aquells mbits i inquie-tuds que afecten a la nostra ciutat i la qualitat de vida delsnostres ciutadans.+A Quin sn els principals objectius?ER Treballar de manera rigorosa, professional i trans-parent per una ciutat que t que demostrar ser una grancapital de provncia.+A Per qu t'atrau aquest projecte poltic? Qu t de di-

ferent dels altres?ER Per donar als ciutadans una alternativa polticatotalment municipalista, per qu puguin recuperar la

illusi en la poltica. Que entre tots puguem millorarTarragona. Ara Tarragona s un partit independent deMadrid i Barcelona, que far una poltica de proximitati treballar de forma directa per a tots i cadascun delstarragonins.+A Vas ser militant del PSC, per qu vas marxar?

ER S vaig ser militant del PSC. Dins del partit hi hagrans poltics i grans persones, per les decisions preses,moltes ocasions, no reectien el que realment volen elsciutadans de Tarragona.+A Ests disponible per ser cap de llista de l'Ara Tarra-gona?ER Totalment i amb moltes ganes d'encapalar aquestprojecte.+A Es va parlar d'Antoni Vives...ER Jo directament no n'he parlat.+A Com est Tarragona segons el teu punt de vista?

ER Tarragona s una ciutat privilegiada. Per encara hihan molts aspectes a millorar com poden ser el Comer,el Turisme, la Neteja o la Seguretat...+A Quina posici teniu envers la independncia de Ca-talunya?ER La independncia s un tema bastant personal, perdes d'Ara Tarragona donem plenament suport al dret adecidir. De la mateixa manera, nosaltres tamb creiemque hi ha molts d'altres aspectes igual d'importants a Ta-rragona on els ciutadans haurien de poder opinar i dir siestan d'acord o no en determinades qestions, com per

exemple les inversions en infraestructures de la ciutat.+A Quina s la teva travessa de cara a les eleccions delproper 2015?ER Poder ser una fora poltica decisiva per governar, iamb presncia, a l'ajuntament de Tarragona.

Emili RIVELLESresponsable de l'ARA TARRAGONA

Emili Rivelles va ser militant del PSC i respon-sable del voluntariat en la Candidatura dels Jocs del Mediterrani. Avui, el coach esportiuvol ser l'alcaldable del partit ARA Tarragona. Un partit que aposta de valent per la transparncia, laneteja de la ciutat, el turisme i el comer. Es presen-ta com un ciutad que reconeix que cal fer quelcomms perqu Tarragona sigui, efectivament, una ca- pital de provncia.

Vaig marxar del PSC perquno reectia els interessos dels tarragonins

D. MARTNEZ/R. CHECATarragona

Fotos: RCtv

Politic,

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

15/33

P

g i n

a 1 5


Politic,

El lder del PP a Salou ja dna per, prcticament,perduda l'alcaldia, tot i que, assegura, conar

en el pacte signat entre CiU i PP, al comena-ment de la legislatura. Amb l'acord poltic, Pere Gra-nados es comprometia a deixar l'alcaldia a l'estiu del2014 a favor de Garca. No obstant, amb el passar deltemps, la relaci entre els dos socis de govern ha anatesquerdant-se a causa d'episodis de "manca de lleial-tat" institucional. Pere Granados ja ha insinuat que noabandonar l'alcaldia, allegant que el PP no ha fet resper merixer-la, sobretot per defensar els interessos de

PP s conscient queGranados no li cedir l'alcaldia

Salou.

Davant la incgnita de l'actuaci de Granados i ba-sant-se en les informacions periodstiques, Garcadna, gaireb, per fet que no substituir el lder deFups al capdavant de l'Ajuntament de Salou. "Crecque l'alcalde hauria de respectar el pacte, per segonsla premsa no pensa fer-ho", ha dit Garca al+Actual.Qestionat sobre si cedir el crrec al lder del PP, Pere

Granados ha escapolit tot dient que aquest assump-

te no est, de moment, en debat. "Hi ha d'altres cosesms importants pel futur de Salou", ha replicat el bat-lle, Pere Granados.En el cas que el PP volgus presentar una moci decensura contra el govern de Granados aquesta noprosperaria perqu no suma els vots necessaris perdesbancar l'actual alcalde.

Un nou partit es presentara les eleccions municipaldel 2015 a Cambrils. "AssembleaCambrils" vol afegir-se al puzlepoltic de la ciutat i aconseguirdonar respostes als ciutadansque ms pateixen i que, sovint,

sn ignorats per les grans forcespartidries."Assemblea Cambrils" s unacandidatura que est formadaper gent desquerra poltica i so-cial anticapitalista i transforma-dora.

Aquest nou partit pretn fer sen-tir la seva veu i explicar que unagran majoria de la ciutadania viuagonitzada i t por de parlar o demoure'ns, com a conseqnciade la crisi econmica i social quetravessa el pas.

Cambrils tindr nou partit

Al'alcalde de Tarragona no li preocupa acabar sentimputat arran de l'escndol del Prquing JaumeI. Un prquing que hauria de ser intelligent i que haresultat, amb els anys, un forat negre i una despesabrutal per les arques pbliques de la ciutat.Josep Flix Ballesteros va confessar que "no empreocupa ser imputat en el cas del prquing Jaume I",sobretot perqu t la conscincia tranquilla. Va dirque s'haur de fer quelcom perqu que deixi de serun prquing intelligent i passi a convencional. Balles-teros que, desprs de pronunciar la seva confernciaanual al Collegi d'Advocats va haver de respondre ales preguntes dels periodistes, va dir tamb que no li

preocupa -"ni em fa gens de por" el mapa poltic quehi haur a Tarragona desprs de les eleccions munici-pals, per considerar que "es tracta de l'expressi de la voluntat popular". Depenent del resultat electoral, i sis electe alcalde, es compromet a arribar a un acordamb tots aquells que vulguin tirar endavant la ciutat."No estic dient que pactar amb el diable".

Cas del Prquing Jaume I

Ballesteros: "No em fa porser imputat"

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

16/33

P

g i n

a 1 6


Els 'despullats'

+Actual -Pau Ricom?Pau Ricom - Ballonrat, el nom de lameva mare+A -Tarragona?PR - El ms important+A - DinersPR - Necessaris per viure amb dig-nitat. Per no per ser un objectiu niprofessional ni personal+A - Qu faries per diners?

PR - Fins ara res+A - Comer?PR - Importatntssim perqus vida i perqu s convivncia+A - PolticaPR - Necessria i imprescin-dible+A - Corrupcis una lacra, el ms negatiuque est passant+A - A quina hora et lleves?

PR - A un quart i mig de set(riu) 6:20 aproximadament+A - Per qu a les 6:20?PR - Perqu m'agrada dutxar-me tranquil. Mentre em dutxoels altres es van despertant.Sobre quarts de set surto decasa+A - Banyera o dutxa?PR - Dutxa sempre+A - A quin cant dorms, al'esquerra o a la dreta?PR - A l'esquerra+A - Com est decorada la tevahabitaci?PR - Senzilla. No hi ha masseselements

+A - Quin pintor t'agrada ms?PR - Molts. Runo Mesa, un artistaconceptual de Tarragona.+A - Amb que et rentes les dents?PR - Raspall clssic+A- Alguna mania a l'hora d'anar adormir?PR - No. Per si m'agradaria llegirms abans d'anar a dormir+A - Quin llibre ests llegint?PR - Estic rellegint "No pensis en unelefant ", una novella de Murakami

+A - Dorms vestit o despullat?PR -Amb pijama

+A - Bic o Montblanc?PR - Bic+A - ERC?PR - Esquerra Republicana de Cata-lunya. Un partit que intentem queestigui al servei de la gent+A - Objectiu a nivell poltic?PR - Contribuir a que ERC tingui pesdintre de l'Ajuntament perqu s uninstrument molt bo per contribuir albenestar de la gent+A - Boxers o slips?

PR - Boxers+A - Quantes ulleres tens?PR - En tinc dues d'iguals.Unes les vaig perdre i al fer-me les noves vaig trobar lesaltres (riu)+A - Quin cotxe tens?PR - Un Volvo B50+A - Sergi de los Ros?PR - Una gran persona+A - T'agradaria ser diputat?

PR - No m'ho plantejo+A - Pep Ballesteros?PR - Una bona persona. Unalcalde del que s'esperava msi que no ha estat del a deter-minades visions estratgiques+A - Quin s el primer canvique faries a Tarragona?PR - Parlar amb la gent quetreballa a l'Ajuntament. Tarra-gona necessita un canvi moltprofund. Aquest comena perl'administraci+A - En que et xes d'unadona?PR -La gent t magnetisme ono en t


No m'agraden algunes actuacionsdels Mossos

Pau RICOM,Candidat d'ERC a l'alcaldia de Tarragona

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

17/33

P

g i n

a 1 7


Els 'despullats'+A - Que faries si tinguessis un llhomosexual?PR - Estimar-lo igual+A - T'avergonyeix algo?PR - No. Si fos aix tampoc ho diria+A - I de Tarragona?

PR - Res. Per crec que necessitemms autoestima i no creure's els mis-satges de que Tarragona s una ciutatrncia. Tarragona t molt de potencial+A - El turisme de Tarragona estpotenciat?PR - s una cosa que es pot fer millordel que es fa. S'han fet moltes cosesper encara tenim cam per recrrer+A - Mercat de Tarragona...PR - S'han fet passes, per hi ha un

gran problema de nanament deguta la falta de comproms de l'estat.Aix alenteix un projecte que s moltimportant per a la ciutat+A - Monarquia?PR - Est desacreditada

+A - Qu t'han portat els reis?PR - Un teclat per l'Ipad+A - Reis d'Orient?PR - Sn molt amables i sempre s'hanportat b amb mi+A - Has posat mai les banyes?

PR -No, a ning. Ni personal ni pol-ticament+A - A qu tens por?PR - La felicitat s no tenir por a res+A - Quants lls tens?PR - Dos i un nt+A - Familia?PR - Molt important. Estic molt orgu-lls d'ella+A - Mossos d'EsquadraPR - s un cos que necessita qualsevol

pas. No m'agraden determinades ac-tuacions. Penso que des de la conse-lleria no fan el possible per la imatgede rigor i transparncia+A - T'agrada anar de rebaixes?PR - No especialment

+A - Quina s la part del teu cos queno t'agrada?PR - Tinc tendncia a carregar moltl'esquena+A - Qu t'operaries?PR - Res, no tinc ganes de passar pel

quirfan+A - El tamany importa?PR - A mi no massa. A la resta de gentno ho s+A - El dia ms feli de la teva vida?PR - Quan van nixer els meus lls+A - El ms trist?PR - Quan va morir el meu pare+A - Quin s el menjar que no sopor-tes?PR -El pur de patata

+A - La paraula ms grossa que evitespronunciarPR - En general no m'agrada insultar+A - La darrera multa?PR - No fa massa. La semana passadaper passar-me del tquet

+A - La regidora ms guapa de Tarra-gona?PR - (riu) Totes sn guapes+A - I el regidor?PR - Tampoc ho s dir. N'hi ha uns

quants de molt eixerits+A - Has fet mai un trio?PR - No+A - L'ltim cop que t'has emborra-txat?PR - Fa molt de temps+A - Tarragona Patrimoni de la Huma-nitat?PR - S, s una ciutat meravellosa.Per tenim un petit problema. Posaren valor l'poca romana est molt b,per oblidem l'poca medieval, que va ser molt important+A - Repblica de CatalunyaPR - s necessria. s un procs deregeneraci que, perqu surti b s'hiha d'implicar tothom

+A - IndependnciaPR - No s un objectiu, s un cam pelbenestar de la gent+A -T'agrada fer l'amor abans dellevar-te o abans d'anar a dormir?

PR - No tinc preferncia+A - L'ltim cop que has anat a missa ique t'has confessat?PR - Confessar-me no ho recordo. Amissa per Tot Sants+A - Ets rencors?PR - No, gens+A - Qu no perdonaries mai?PR - La desconsideraci a les perso-nes febles+A -Qu demanes pel 2014?PR - Feina per a tothom i sortir de lacirsi, que la gent no ho passi mala-ment i que el tema de la independn-cia tiri endavant+A - Xarxes socials?PR -Twiter, facebook i un blog

+A -Et vesteixes per carnaval?PR - L'ltim cop em vaig posar unbarret militar rus i una americana.Com si fossim de la resistncia+A - Sant Valent?

PR - Mai m'ha fet grcia. No hocelebro+A - Masclista o feminista?PR -Si he de triar, feminista. Per noem plantejo una guerra de sexes+A - Han intentat lligar amb tu perInternet?PR - No+A - Ets romntic?PR -Intento ser detallista amb els quetinc a prop+A - Et depiles?PR - Ho vaig fer quan em van operar,i noms una cama+A - Quan parles t'agrada que et mirinals ulls?PR - S, clar

Fotos: D. Jorba

Intento ser detallista amb els que tinc a prop

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

18/33

P

g i n

a 1 8


De @

+Actual - Com s la vida d'un mag?Jordi Caps -La vida d'un mag tdos punts de vista, el que es veui el que no. La primera s moltdivertida i entretinguda, i, tant elpblic com l'artista, passem unahora fantstica en un mn m-gic i ple d'illusions. La part queno es veu s complexa i difcil.Molts anys de prctica, d'esforosi sacricis, moltes inversions...Darrere de tot espectacle hi haun mn: una disciplina, un estu-di constant, una preparaci i unequip. A part, tamb hi han mol-tes hores que es dediquen cadadia per vendre i oferir espectaclesper a futures contractacions. Sn

moltes hores de telfon. Una feinaamagada per que s del tot ne-cessria.La mgia s una professi moltcara i, com a qualsevol altra, s'hade renovar i innovar per tirar en-davant. Hi ha jocs que sn moltcars i costen molts anys podercomprar-los. Per aquest motiu,la tcnica i la professionalitats'aconsegueixen amb els anys. Ser

illusionista s una carrera moltllarga, en la que mai s'obt el ttol.Sempre s'est aprenent, i semprehi ha un nou mn per descobrir.+A -s fcil ser mag avui en dia?Hi ha molt d'intrusisme?JC - Ser mag "acionat" s faci-lssim. Un compte a les xarxessocials, unes targetes que posi"mag", 4 jocs apresos per Interneti... ja est! A cobrar! Per ser magno s aix. Ser mag s estimar-sea la mgia i fer-la ben feta. N'hi hamolts que no es donen d'alta en elrgim d'artistes i no estan assegu-rats, que no tenen permisos perexercir, que accepten qualsevol

preu, i en negre, i que no els im-porta la satisfacci de l'espectadorque l'est veient. Aix despresti-gia la mgia. La mgia hauria derepartir illusions a aquells que les vol i que les necessita. Grcies aaquest panorama, aquest mnest ple d'impediments pels pro-fessionals que ens hi dediquemd'nima i, per desgrcia, plenad'avantatges per aquells que fanles coses illegalment.+A -Prctiques la mgia de prop.Quina s la principal difernciaamb els altres tipus de mgia?JC - La mgia de prop sl'especialitat ms difcil de la m-gia. Est orientada a un pblicadult (no sempre necessriament)i es realitza a un pam del nas. En

el meu cas, vaig comenar la casaper la teulada fent-me especialis-ta en aquesta disciplina. s unamgia que requereix molta tcni-ca i molta experincia. s la queagrada ms, sense cap mena dedubte. Pel que fa a les diferncies,la principal s que en la mgia deprop noms es necessita un ma-let per anar a actuar i, al l'altreextrem, les grans illusions que, a

part de pagar un material cars-sim, es necessita llogar una nauper guardar-los, un cami pertransportar-los, un equip humde diverses persones, un equip deso i illuminaci, entre moltes al-tres coses.+A -On has portat la teva mgia?JC - He tingut la sort de presentar-la als millors teatres que progra-men mgia a Barcelona. Tambque fos l'espectacle de ms xit a laTrobada Nacional de Mags 2012 i2013 a Tamarite de Litera (Osca).Aquest Gener tamb la vaig po-der portar a Las Vegas, als EstatsUnits. A part daix, tamb tinc

+A - Com va ser la teva primera actuaci?JC - Per a mi n'hi ha moltes de prime-res actuacions. La primera que fas alshospitals, en la que presentes un nouespectacle, la que fas a l'estranger, a latelevisi... Cada dia est ple de mgia i

de primeres experincies!!!

+A -La mgia entn d'edat i sexes?JC - Ni d'edat, ni de sexes, ni d'estatussocials, ni de condicions, ni de llocs enparticular. La mgia no fa diferncia.

s un llenguatge internacional amb unidioma com: la illusi.

Dani MARTNEZTarragona

= La mgia est dins nostre + Jordi CAPS, mag

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

19/33

P

g i n

a 1 9


De @

espectacles de mentalisme i de telepatia, espectacles fami-

liars i, per suposat, la meva "nineta" que s "Shadows". Estracta d'un espectacle de gran format i de grans illusions.La disciplina ms espectacular de la mgia, al mes pur estilameric.+A - Quin comentari et mereix la cara de la gent quant'observa fent jocs de mgia?JC -s un gran premi. La cara de la gent s una expressique agraeix l'esfor, el sacrici, les hores i hores de prcti-ca. s la recompensa a una feina ben feta a un esfor con-tinu, a una dedicaci plena. s molt graticant. Un bonexemple s veure les cares dels nens que estan hospitalit-zats. S'omplen d'illusi i s quelcom que els ajuda a seguirendavant. Hi ha coses que no es poden explicar amb parau-les per si fent mgia!!!+A - On est realment el secret de la mgia?JC - Est amb nosaltres. Sempre acabo els meus espectaclesdient que la gent qui creu en la mgia, la podr veure a totarreu, en cada moment i a qualsevol lloc. La gent que nocreu en la mgia, aquells qui no es deixen illusionar, mai latrobaran. Per tant, la mgia est dins nostre i la necessitem viure, sentir. Amb ella podem tornar enrere i tornar a sernen. Aquesta s la meva feina: per la que treballo, per la que visc i per la que lluito. s una feina de repartir illusions.+A - Diferncia entre mgia i illusi?JC - Ambdues signiquen el mateix, nosaltres somillusionistes perqu la nostra feina s vendre illusions,per ara est de moda la paraula mgia i es bol aplicar atot arreu.

+A -Quan es pot dir que un s mag?

JC -Pots dir-ho quan vulguis, quan realment sentis que elms important s la persona o persones que tens davant.Quan ests fent una cosa que t'agrada i la vols fer ben feta,quan no fas la mgia per impressionar, sin perqu tel'estimes.+A - Quin ha estat el moment ms difcil que has viscut du-rant una actuaci?JC -Una altra part increble d'aquesta professi sn les ac-tuacions solidries. Potser sn aquestes les que et fan pas-sar els moments ms durs i difcils. He treballat a la Unitatd'Oncologia Infantil a Barcelona, un mn real que es viudes de dins, on famlies sinceres estan lluitant per poderarrencar un somriure. M'he bolcat en un projecte solidariamb el nom de "Hola Gens" un nen del Morell que amb ga-nes i illusi ha venut la seva malaltia i que ja s'ha convertiten el meu heroi i, el ms important, en el meu amic. Intentoportar la meva mgia all on s ms necessria. Tamb hecollaborat en projectes de Sndrome de Down, amb nensi adults amb problemes de reinserci social. Hi ha cosesmolt difcils, per amb mgia i illusi tot s possible.+A -Quin s el truc que se't resisteix? Aquell que per ms queho intentes no laconsegueixes.JC - No hi ha trucs en mgia!!! I tampoc lmits. Tot el quees pot somiar es pot fer possible.+A - A qui faries desaparixer sense dubtar un segon?JC - A molts!!! A tots aquells que desillusionen. Als quedestrossen la mgia i als que permeten que aix passi. Atots aquells que pensen que la nostra feina no s necessria.

+A - Quins sn els elements bsics que unmag ha de portar sempre al damunt?

JC - Un mag sempre ha d'estar preparat.La mgia pot ser necessria en qualsevol

moment. Encara que no es porti res al da-munt, un mag ha de ser capa d'arrencar

un somriure amb qualsevol cosa.

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

20/33

P

g i n

a 2 0


De @

+Actual Qu s el Periodisme per a tu?Laura Casas Una manera de viure. A banda d'una loso-a de vida s una professi bonica i intensa. Una vocaci.+A T'has sentit mai frustrada?LC Al comenament penses una cosa i acaba sent una altra.+A Quines expectatives tenies?LC Abans era ms fcil canviar de mitj. Avui dia, per lacrisi, costa molt ms.

+A Qu t'atrau ms: tele, rdio o premsa escrita?LC Em quedo amb la rdio, per m'agradaria fer un tastde tele. s una assignatura pendent.+A Qu opines de la polivalncia en la professi?LC Per un costat s positiva perqu pots treballar en totsels camps periodstics, per s, clarament negatiu si estracta d'una polivalncia salvatge.+A Com est la professi a nivell d'tica?LC Malauradament, continua havent gent que se la salta.+A Quina notcia t'ha costat molt donar-la?LC Quan es va esfondrar l'edici del Carrer Cavallersa la Part Alta. Jo acabava de passar per all. Tamb hi hahagut alguns judicis amb detalls escabrosos que impactena l'hora d'escriure'ls.+A La immediatesa s un impediment a l'hora de fer unbon reportatge?LC I tant. Diuen que la rapidesa s enemiga de la perfecci.+A Se sent pressions treballant en una rdio pblica?LC No. Jo no he rebut cap.+A I autocensura?LC No s si dir-li aix. Crec que has de saber on ests iser respectus. Per aix passa a tots els mitjans. No?+A Com has viscut el canvi de la direcci d'informatius aTarragona Rdio?LC Ha estat un canvi radical, per la persona que harellevat ho est fent molt b i es respira un bon clima.+A Vas plorar per l'estrs viscut a la rdio?LC S i tamb quan van acomiadar els companys.

+A Quin titular t'agradaria donar?LC Estic cansada de parlar de crisi. M'agradaria poderdir que ja no hi ha crisi i que l'atur ha caigut en picat.+A Dels poltics que has entrevistat quin ha estat el mscomplicat?LC Potser el socialista Xavier Sabat, no per difcil perpel seu carcter.+A - Has hagut de corregir mai alguna notcia perqu una"font d'informaci" t'ha enganyat?LC S. De tant en tant passa. Alguna vegada tamb ens

equivoquem, fruit de la immediatesa.+A Els mitjans digitals han canviat el panorama periods-tic. Qu n'opines?LC s una manera de comunicar on impera la immedia-tesa i on hi ha tamb molts riscos.+A El periodisme s una professi molt tancada?LC Hi ha molts interessos, poders fctics i com a gremis tancat. Hi ha molta enveja i aix ens porta a algunes si-tuacions de precarietat. Entre nosaltres no ens respectem.+A Quin paper ha de tenir el Sindicat de Periodistes?LC T un paper difcil, per cal que existeixi i que siguieca en la defensa dels treballadors.+A Com veus la privatitzaci i ns i tot el tancament demitjans pblics?LC s obvi que no em sembla b. Entenc que la funcidels mitjans pblics no la fan els privats.+A On est la investigaci periodstica?LC No hi s. La investigaci, avui dia, s un luxe.+A T'aixeques molt d'hora... Com s el teu dia?LC M'aixeco a 05h15 i abans de les 6 ja estic a la rdio.Repasso la premsa i preparo els informatius i el recull depremsa. Plego a les 14 hores.+A Com veus que Tarragona comenci a tenir una pinzella-da de la premsa del cor?LC Tot el que sigui innovaci i novetat em sembla b. Lagent vol distreure's.+A Ha d'haver lmits?LC El respecte per la persona i la veritat.

Laura CASAS, redactora de Tarragona Rdio

En el periodisme hi ha molta enveja

Laura CASAS s un de les veus ms conegudes de Tarragona Rdio. s una enamorada de la seva professi, qual considera vocacional. No li agrada l'enveja existent entre companys i lamenta que alguns no es respectinConfessa que va plorar arran dels acomiadaments registrats a l'emissora pblica i desmenteix pressions pol-

tiques, tot i aclarir que "sabem on treballem".


Foto: D. Jorba

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

21/33

P

g i n

a 2 1


De @

+Actual Qu vas sentir en assaben-tar-te que estaves nominat al Gaud?David SOLANS Vaig quedar descon-certat. No m'ho esperava en absolutpoder competir com a millor actor.+A Aix s noms el comenamentd'una carrera...DS Espero que aquesta nomina-ci serveixi de trampol per saltar ad'altres projectes.+A Quins projectes tens actualment?DS Estic pendent d'una srie quees comenar a gravar aquest estiu aTV3. Tamb anir a provar sort a uncsting a Madrid. Aviat sortir unaweb srie ('La cada de Apolo').+A De qu va?DS Sn captols individuals, on ca-dasc t un protagonista i s sobre la del mn i com ho celebra cada pro-tagonista.+A Com t'agrada actuar ms: en cas-tell o en catal?DS Cada llengua t la seva grcia iles seves peculiaritats. No obstant,hem de ser sensats i ser conscients queen castell tens ms audincia. Per,m'adapto a tot, ns i tot m'agradariarodar en angls. No tanco portes.+A Ests nervis per assistir a la galadels Gaud?DS De moment no. Suposo que uncop all, l'eufria marcar presncia.Normalment, no sc massa nervis.No tinc vergonya. Sc conscient ques difcil emportar-me aquest premi.

Per a mi el millor premi s estar no-minat al costat de companys tant con-sagrats.+A I si et trien?DS Home, l'alegria ser doble. Per,per norma, sc simple i intento serrealista.+A Quina diferncia hi ha entre elDavid simple i el 'Nico' maquiavllic?DS La principal s a nivell sentimen-tal. Sc molt detallista i m'agrada de-mostrar els meus sentiments. El 'Nico's molt fred.

+A Teniu alguna cosa en com?DS El cinisme i l'obsessi. Quanse'm ca alguna cosa al cap, em llenoa la piscina.+A La teva principal obsessi?DS Dues: el cinema i la msica.+A Suposo que amb la teva nvia,l'Alba, ets ms simptic que el 'Nico'amb la 'Laura' (Abril Garca)...DS (Riu) I tant. La relaci entre elDavid i l'Abril s bonssima. En canvi

la relaci d'en 'Nico' i l'Abril no s elmillor gui per una histria d'amor.+A Toques en un grup de msica, oi?DS S, en "El venat". De fet, estemgravant un disc.+A Qu diu la teva famlia de totaix?DS Estan sper contents. En mo-ments difcils ja va b que hi hagi mo-ments d'alegria.Tot el que ens est passant ens agafade nou, per intentem gaudir-ne elmxim.+A En jess Monlla ha encertat enl'actor...DS Li estic molt agrat.+A Tens una mirada molt peculiar,penetrant... Com a actor t'agradariacanviar de registre?DS Tot el que sigui camalenic s unrepte i m'agrada.De petit ja em disfressava de gos, lla-dre, pirata, princesa... M'encanta po-der canviar veus, encarnar diferentspersonatges, crear mentalitats. Nom'agradaria estancar-me en un solperl.+A Hi ha alguna srie de televisi ont'agradaria collaborar-hi?DS Les sries americanes m'atrauenmolt. Des de policials ns a comdies.+A Ja t'has acostumat a parlar ambla premsa?DS s entretingut. Hi ha entrevis-tes que agraden ms i d'altres que nogaire. Per he de confessar que el mnde la farndula no m'atrau excessiva-ment.

Santi CORDNGirona

David SOLANS t 17 anys i est estudiant segon de Batxillerat a Ca-net. A les tardes estudia interpretaci a Barcelona. Est nominat alsPremis Gaud per a la categoria de "millor actor" en la pellcula deltarragon Jess Monlla, "Fill de Can". De moment, no est nervisperqu considera que la nominaci ja s un premi. T novia des de faun any, l'Alba i la tracta "com Du mana", fet que el diferencia d'en'Nico', el personatge de la pellcula que s obsessiu i maquiavllic.

El Nico i jo som"cnics" i "obsessius"

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

22/33

P

g i n

a 2 2


Fa pocs dies vaig sentir en una ter-tlia una persona favorable a qula ciutadania catalana fos cridada adecidir en quin marc poltic vol viured'ara en endavant, per que es mos-trava reticent a donar un doble S. Elseu argument era qui ning li garan-tia que el nou estat catal fos diferentsocialment a l'actual estat espanyol.T ra, aix no ho pot garantir ning,per si ms no tenim la possibilitat defer-ho. La nova Repblica Catalanaser ms equilibrada socialment, mssensible a les necessitats de les perso-nes i oferir ms oportunitats de des-envolupament personal i professionalen la mesura que el conjunt de la so-cietat siguem capaos d'aconseguir-ho. Ning no ens pot garantir resabans de comenar perqu a la vidamai ning no et garanteix res, t'ho

has de guanyar.I per fer la nova Repblica ens neces-sitem tots, ens calen tots els accents. Si volem aprotar l'oportunitat histri-ca que representa la creaci d'un nouestat aquest s un fet que es dna encomptades ocasions al llarg de la his-tria d'una naci- per impulsar unaregeneraci democrtica profunda ifer un pas on l'economia productiva,

la que dna treball i ofereix dignitata les persones, estigui per davant del'economia especulativa ara teniml'ocasi de fer-ho, d'implicar-nos-hi,d'intentar que les lleis emparin la majoria de la poblaci.

UN PAS PER ATOTHOM!!!

Pau RICOMCandidat d'ERC a l'alcaldia de Tarragona

Em tremola tot el cos quanescolto als nostres man-dataris dir que comencema notar una millora i que larecuperaci del pas ja est aprop. E pregunto: a prop dequ?Enrere deixem el 2013, unany que va concloure ambun 26% de vctimes aturades,101.034 desnonaments i totun seguit de dades que no dei-xen de ser repulsives i difcilsd'assimilar tenint en compteels moments d'"esplendor"dels que venim.Aquestes paraules serienagradables si els resultatsfossin evidents de cara a laciutadania. No vull qestio-nar el que Rafael Pampilln,catedrtic d'economia, va dir:"hi han dades que ens poden

fer pensar que 2014 ser l'anyde la recuperaci". Per, sin-cerament, em costa de creu-re. No m'equivoco si dic quela gent est cansada d'esperara veure qu s el que passa. Es volen resultats ara i aqu. Resde promeses ni de previsionsfutures.De poc em serveix que el pre-

sident del Govern, MarianoRajoy, digui en la seva troba-da amb el president d'EstatsUnits, Barack Obama, queEspanya s'ha estabilitzat. Lagent del carrer, els que llui-ten dia rere dia, volen resul-

tats que siguin palpables, noparaules que se les emporti el

vent. Estem cansats de la fu-mata negra.Si notar una millora, i estar aprop de la recuperaci, vol dirrebre una carta on t'anuncienque es produeix un augmenten la pensi d'un 0,25% (enel cas concret del que parloequival a una pujada d'1,66)anem llestos. s ms, aques-ta pujada no s res ms quela "promesa" electoral delPP per pujar les pensions enl'exercici del 2014. Una pro-mesa que, per altra banda,pot resultar cmica i no tcap altra objectiu que treurerdits electorals. Per aix spa d'una altra cistella.Com tothom, espero que noestiguem lluny de la recupe-

raci, per, francament, emcosta creure que el nal ja esta prop i que els brots verds jaestan a punt d'esclatar.No sabem ns quan podremseguir comprant fum. Estariab que els nostres represen-tants poltics, d'una vegadaper totes, diguessin la veritati se sinceressin amb els ciuta-

dans, compartint els camins iles solucions per una crisi quesembla no tenir data de ca-ducitat. Els espanyols, potser,estan cansats de sentir frasesfetes com "tot s'arreglar" idesprs veuen com tot conti-nua igual i han de continuarassistint a la "marxa forada"de la poblaci cap a d'altrespasos cercant un millor futuramb noves oportunitats.

Dani MARTNEZPeriodista

A prop de qu?Opinio

La direcci de la revista+Actual no es fa responsable de les opinions expressades pels collaboradors en els escrits signats. El contingut de les opinions no sn, necessriament, compartides per la lnia editorial de la revisi sn a ttol personal de l'autor. L'opini de la revista +Actual s'expressa nica i exclusivament mitjanant l'editoral.

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

23/33

P

g i n

a 2 3


No hi cap mena de dubte que la depressi inter-

na i els ziga-zagues del PSC acabaran passantfactura en les properes eleccions, ja siguin eu-ropees o municipals. No obstant, a Tarragona, JosepFlix Ballesteros continua gaudint de bona premsa ide sucient credibilitat com per mantenir comandantels destins de la ciutat durant una altra legislatura. Elseu carisma, el do de paraula i el seu carcter afablepermetran que Ballesteros pugui encapalar una can-didatura gaireb com a independent. Aix vol dir quea la cartelleria propagandstica el logotip del PSC po-dria aparixer per de forma molt tmida. Lalcalde sapque el seu partit passa per hores difcil i que ha perdutun important recolzament social. De totes formes, imalgrat estar cansat de presidir el govern municipal potser comena a xar-se en el Parlament de Catalun-ya sap que t (moltes) possibilitats de tornar a guan-yar les eleccions. El problema s saber si tindr prou vots per tornar a governar la ciutat, encara que sigui

en minoria. Aquest podria ser el motiu perqu PSC i

PP estiguin acostant posicions. De moment, no hi hares ocial. Ni Alejandro Fernndez ni Ballesteros con-rmen lexistncia de converses en aquest sentit, perno s un absurd pensar que de cara a la propera legis-latura Tarragona podria estar governada per Balleste-ros i Fernndez. Al cap i a la ... el PP, darrerament,no fa la guitza al govern Ballesteros. En alguns casos,ns i tot, facilita la vida al seu possible company deviatge. Ara caldr saber quin preu tindr Alejandro iquant estar disposat a pagar Ballesteros. La respostase sabr desprs de les eleccions. Una aliana PSC-PPseria positiva per a Tarragona?

Opinio

Aliana PSC-PP?

Ricard CHECAPeriodista

Ara que ha passat el Nadal elmn es normalitza. Tothomtorna al dia a dia, a la feina,als estudis, a l'estil de vida de sempre.Tothom viu com si no hagus passatres durant les festes, per el cert s quemoltes coses tenen lloc durant aquestperode. Els nens reben amb illusiels seus regals, els malalts tenen ms

visites i tothom sembla ser ms bo igeners.Potser per aquest motiu les mostresd'afecte van i tornen incomptables ve-gades i es regalen coses ms especialsi valuoses, coses com ara els animals.A la gran majoria ens encanta un ca-dellet ben maco, i pels nens, un gateto un gosset petit, s la millor de lessorpreses. Al moment prometen i escomprometen cuidar de la petita mas-cota, que l'estimaran i la tractaran bi gaireb tan rpid com ells, els parescedeixen i un nou membre s'installaa la llar. El problema, per, s que, uncop superat el Nadal, el desig es con-sumeix i el caprici comena a semblar,

poc a poc, a ser un destorb. Cuidar dela mascota no s una feina tan senzillacom semblava al principi, ja que men-gen, fan les seves necessitats, molestenfent soroll i, incls, trenquen coses. A vegades la situaci s tan insosteni-ble que hom ja no s capa de fer-se'ncrrec i decideix tallar d'arrel. I aix,milers d'animals sn abandonats, any

rere any, deixats a l'abast de la fam, lesmalalties i d'altres perills. Dit aix, elpunt s senzill: si hom s incapa decuidar d'un altre sser viu i de garan-tir-li una llar, d'estimar-lo i protegir-lo, doncs, que no l'aga, o encara pi-tjor, que no es gasti diners en animalsde criana, en comptes d'agafar aquellsque malviuen en gosseres on acabaransent sacricats, si al nal acabar con-tribuint a perpetuar el procs aban-donant la seva mascota. A la , si em-prem els animals per ensenyar valorsals nostres menuts i ajudar-los a quecomencin a responsabilitzar-se de lescoses, quina classe d'ideals els estareminculcant, abandonant a la seva sort

Diguem NO a l'abandonam

Jel PRVOST Universitari

els membres ms afables i bufons de lafamlia? I encara ms, amb quina carapodrem retreure'ls l'endem, quan si-guem grans i els necessitem, que ensfacin el mateix? Hem de pensar que elsactes tenen conseqncies, per aixcal dir NO a l'aband d'animals!

A vegades la situaci s taninsostenible que hom ja nos capa de fer-se'n crrec idecideix tallar d'arrel.

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

24/33

P

g i n

a 2 4


Mximo Gonzlez Jurado vin-dria a ser, per les infermeres

i infermers d'aquest pas, elque Voldemort pels mags de Hogwarts:"aquell que no s'ha d'anomenar". A mi,personalment, quan sento el seu nom,comencen a sortir-me unes ronxes, unprurit generalitzat... Per aquells queno coneguin al personatge, permeteu-me que us el presenti. Don Mximo,Ildottore en endavant, s el president delConsejo General de Enfermeria des defa ms de 25 anys, un d'aquells que notreus ni amb aigua calenta, un mas aqui no li tremola el pols a l'hora de re-partir caps de cavall a tots aquells queel "traeixen" tractant d'obrir nestresperqu entri aire fresc.Mil carcters es queden curts per tal

d'explicar els "tejemanejes" del per-sonatge. Ara b, una sent una mena

d'orgasme emocional quan veu que elsdraps bruts es comencen a ventilar. Ja elpassat estiu van ser diversos els mitjansque van donar a conixer la implicacide Il dottore a la trama Grtel per unsuposat blanqueig de diners mitjanantuna operaci urbanstica. Per s que,ms enll dels seus vincles empresa-rials amb la Grtel, en una sentnciarecent del Suprem, es discuteix la le-gitimitat de Gonzlez armant que laseva presidncia alConsejo General sillegal des del 2010. B, d'afegit, ara sl'Udef (Unitat Central de DelinqnciaEconmica i Fiscal) qui informa d'unasrie de viatges de plaer (i en famlia)dels que el susdit s'ha beneciat. I no

s'ho perdin, organitzats per l'agencia de viatges Pasadena Viajes SL. Si senyor,

agencia implicada a la trama Grtel. Elmillor de tot: a nom de qui es factura- va? Han encertat, a nom delConsejoGeneral de Enfermeria. Qui li ha cos-tejat els viatges de plaer alIl dottore?,els ms que putejats (perd) infermersd'aquest pas que s'han de pagar els viatges de la seva prpia butxaca, per,en aquests casos, per cercar feina foradel pas. No anem b.

El passat mes de desembre es va aprovar la lleid'avortament ms restrictiva de la democrcia, "Lleide Protecci de la Vida del Concebut i dels Drets de

la Dona Embarassada". El 80% de la poblaci, segons lesenquestes, est en contra d'aquesta nova llei. Una absolutacontradicci amb la decisi poltica, causada per una "majoria absoluta conservadora" atorgada a les ltimes elec-cions i que encara li quedaran ms cartutxos per llenaren forma de decisions extretes del NO-DO. Alberto Ruiz-Gallardn, ministre de Justcia, ha convertit el que ns araera un dret en un delicte. Tots aquells avortaments fora delmarc legal seran declarats delicte, amb un cstig pel metge

que ho practiqui, de ns a tres anys de pres, i ns a sisanys d'inhabilitaci. Sempre s'ha dit que un beb neix ambun "pa sota el bra", per, tal i com es presenten les coses,ens veurem obligats a substituir la barra de pa tradicionalper la integral. El dret ha avortar es redueix noms a poderacollir-se en cas de violaci i de "greu perill per a la vida osalut fsica o psquica" de la dona. Se suprimeix, d'aquestamanera, la interrupci per causa de malformacions fetalsde qualsevol grau. A qu ens porta tot aix? s una absolu-ta vergonya que haguem de consentir tal despropsit. Nonoms haurem de fer les maletes per trobar feina a altres

pasos, sin tamb per avortar lliurement. Si el que pretnel govern s que Espanya continu sent un pas ple de gavi-nes taronges i blaves s'equivoca. Vol que la taxa de natali-tat pugi? En comptes de crear delictes del que s un dret,pot ser seria ms adient crear drets socials per motivar, en

aquest cas, a les mares, tal com fan a Finlndia des de fa 75anys. Regalant un paquet de maternitat, un regal del govern, obert per a totes les dones que esperen un beb.

En el que cont tot el que necessita el nad en els seus pri-mers mesos de vida: una caixa de cartr on, els nous nlan-

desos, fan la seva primera becaina. A Finlndia els bebs,independentment de l'estatut econmic dels seus pares,neixen de la mateixa manera: dins una caixa de cartr. Unrecent informe assegura que les mares nlandeses sn lesms felices del mn. Un pas on la dona s molt importanti on totes les seves decisions sn les que prioritzen. Seriaconvenient prendre l'exemple, que malament no els hi va,i no castigar al creixement natural de la societat. Ens pen-sem un pas desenvolupat i no despertem dels anys seixan-ta i setanta. Una caixa de cartr plenade roba pel nad no crec que ho regals

aquest govern, per s un exemplar delllibreFlorido pensil .

Santiago CORDN Graduat Social

Nixer amb un pa integralsota el bra

Yolanda SERRAInformadora

Sanitria

"Es crea undelicte del que

s un dret"

DESMUNTANT MFIES

Opinio

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

25/33

P

g i n

a 2 5


En els darrers anys el contracte deneteja viria i recollida de resi-dus ha generat uns sobre costosde diversos milions d'euros, fent pujarels impostos dels vens i venes de lanostra ciutat, encara que per molt ques'ha pujat el cost econmic, no ho ha

fet aix en nous contractes de treball.Aquesta, entre altres i diverses raons,com la sensaci de brutcia que venimpercebent els vens i venes de la ciu-tat, o la manca de cobriment d'efectiusque hi ha molts dies, el no complimentde la posada de recursos, material, es-combradores, etc, en diverses zones ibarris de la nostra ciutat. Aquests mo-tius sn, entre molts altres, els que enshaurien de fer demanar que el plec declusules de l'ampliaci de la contrac-

ta de recollida d'escombraries, neteja viria i platges, estigus penjat a laweb de l'Ajuntament en format PDF,per tal que els ciutadans i ciutadanesde Tarragona, poguessin conixer elcontingut i conclusions, de l'ampliacide la contracta.Una ampliaci de contracta que ,ssens dubte, la ms important maisignada pel nostre consistori des detemps immemorials. Una ampliacide contracta que ens ha fet arribara pagar ms de 20 milions d'eurosl'any 2013 i que encara puja molt msaquest 2014. Aix com tamb s'hauriade revisar i canviar o retirar, si conv,algunes de les bateries de contenidorssoterrats. Molts vens i venes, ja pels voltants de l'any 2011, fiem algunespeticions i queixes sobre els conte-nidors soterrats, tals com: produenmales olors pels lquids acumulats, elperill que suposa en alguns llocs queestiguin a prop de parcs infantils. Po-den arribar a ser un focus d'infeccipels ciutadans i ciutadanes i ms quanes troben a pocs metres d'escoles bres-sol, etc.Que moltes bateries de contenidors

soterrats pateixen ltracions d'aigua ique creen focus de bactries i insectes,que feien molt de soroll, que podienser un perill pels infants, sobretot elsde cartr, perqu poden caure dins sis'apropen massa.Aquestes i altres queixes es van fer al

principi de la collocaci de les bate-ries de contenidors, les quals creiemi seguim creient que no donen unasoluci intelligent a les necessitats,higiene i imatge que volem de la nos-tra ciutat. Quan les bateries de con-tenidors de superfcie, ens donen unresultat ms adient i ptim a les ne-cessitats actuals i reals d'avui en dia,i quan estan bruts es poden carregari portar a la central d'escombreries ahigienitzar-los i desinfectar-los, els

soterrats no, si molesten o es fan malb, es rovellen, etc tamb sn ms f-cils de canviar, no com els soterrats,que els tindrem que aguantar no sa-bem quant, etc.Aix, com deia abans, eren algunes deles queixes que van fer molts vens i vens fa ja prop de 3 anys, per al veu-re la poca o nulla predisposici de laregidoria durant aquests anys sobre eldileg en aquest tema, els vens i ve-nes hem optat per fer un suggeriment/demanda: recomanem i demanemque es retirin i canvin els contenidorssoterrats com a mnim un cop al mesper tal de netejar-los i desinfectar-los tant per dins com per fora en lesinstallacions de lempresa adjudi-catria del servei de recollida i neteja de la brossa ja que sembla que notindriem altres previsions, aix tambno podran dir queels vens noms ensqueixem.

Pudors i brutciadels contenidors soterrats

Pedro SNCHEZFederaci Segle XX

Alguns alcaldes, tot i noestar obligats per llei, ce-diran el padr d'habitants

a la Generalitat. Ho faran a peti-ci de la Generalitat per fer unaconsulta illegal, segons la Cons-tituci. Per, qui m'ha preguntata mi com a ciutadana, si vull quees cedeixen les meves dades per-sonals? El Padr recull dades es-

pecialment protegides per llei.No es diu que cal fer la consultaper saber l'opini dels catalans?Doncs potser que comencem perpreguntar als ciutadans si volemcedir les nostres dades.Per fer reunions a favor de la con-sulta, l'Assemblea Nacional deCatalana demanar espais muni-cipals, ns i tot potser les sales de

plens. Espai aquest, on totes les veus tenen cabuda dins del marcconstitucional, on els que hi femtasques a favor de la comunitat,tenim molt present que l'article 1de l'Estatut declara que "Catalun- ya, com a nacionalitat, exerceix elseu autogovern constituda en co-munitat autnoma d'acord amb laConstituci i amb aquest Estatut,que s la seva norma institucionalbsica".Cedir locals per promoure el tren-cament entra en contradicci ambel comproms de respectar i ferrespectar la Constituci i l'Estatutd'Autonomia de Catalunya.Arribats aqu, jo em pregunto si calrespectar les lleis? M'empudega

saber que no, que al-guns municipis de

Catalunya no lacompliran.

MEMPUDEGASABER QUE NO

Nria GMEZ Escriptora

Opinio

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

26/33

P

g i n

a 2 6


Ara fa unes setmanes es vaaprovar de forma inicial, idintre de ben poc ser de

forma denitiva, la proposta dePressupost per a l'Ajuntament deCambrils que en fa el seu Equip

de Govern format per CiU, PP i Plic. En la primera ocasi,i ara tamb ho volem donar a conixer, el Nou MovimentCiutad per Cambrils(NMC), n'ha votat en contra. Com enels exercicis anteriors d'aquesta legislatura, tot i presentaral.legacions constructives per al municipi i els seus habitants,tot buscant el consens de les forces poltiques representades,no es variar el full de ruta d'uns governants cambrilencs, queno volen corregir un rumb per ells endegat que realment noens porta a cap lloc esperanador.L'NMC, tot i ser una formaci jove, t molt clar el sentit delseu origen que s precisament el de trencar les consignes delspartits tradicionals de seguir unes receptes caduques per al'urgent necessitat que clama la millora constant i defensa dela qualitat de vida dels cambrilencs, cosa que noms es potfer de forma directa a nivell local. s aquest motiu fonamen-tal que no ens deixa donar suport a uns pressupostos que nosn bons ni per a la projecci de Cambrils, ni per al dia a diadels seus habitants. Tots dos conceptes, el nostre prestigi, i elsserveis adreats a les persones, sota el nostre punt de vista,han perdut molt de terreny en aquests darrers anys, resultantinacceptable.Sembla, tot plegat, que els hi qui governen, o b no en sabenms, o b es veuen mancats d'una ambici, valentia, capacitatde lideratge i de defensa de la nostra Vila i, per tant, dels in-teressos de cadascun dels seus habitants, que s bsica i perla qual varen ser escollits. Creiem des del NMC que aquestgovern ja fa un temps que ha tirat la tovallola, i ns i tot elstres partits que el conformen ja resten conformes a l'espera deles noves eleccions municipals. Del que no hi ha cap mena dedubte s que el ciutad no els hi renovar la conana a capd'ells per la passivitat mostrada.

El futur de les ciutats no s quelcom que s'improvisa, sinque s'ha de preparar amb temps i treballar amb decisi, noamagant-se als despatxos; aix ho entenem al NMC. Podremposar la comparaci de les collites: s'ha de conrear b la terra,adobar-la, plantar, regar i esperar que la climatologia acom-panyi, per noms si tots aquests ingredients es duen a terme

amb encert, el resultat nal pot ser acceptable. No es tracta,llavors, tan sols de mirar al passat i culpar l'herncia rebuda,o d'esperar que la crisi econmica mundial amaini, sin queels electors i els receptors de les nostres poltiques pbliquesexigeixen molt ms de la part de qui t capacitat de decisi.El govern de la ciutat no s'ho pot mirar tot com un simpleespectador esperant que arribin soles les bones notcies. Decap manera els que estan al capdavant de l'administraci hand'actuar nicament com uns gestors del dia a dia, que per aix ja hi sn els tcnics i funcionaris!, sin que cal ensenyar lescartes i explicar els projectes comuns de futur, quines sn lesseves prioritats i intencions per millorar la nostra situaci demunicipi que va clarament a la baixa.

No els hi vull negar una hipottica bona fe en les seves actua-cions, per amb aix no n'hi ha prou, no val anar "sortint delpas" o desitjar que "qui dies passa, anys empeny", perqu aqusom una gran majoria que tenim urgncia i necessitats pertirar cap endavant.Perqu el futur de Cambrils est en joc, i com va dir ja fa moltde temps un losf clssic "aquest futur segurament s ms aprop del que ens sembla". Perdre un altre any podria signicarun desastre el qual comportaria el risc de qu ens hi anssimacostumant; per aquest no ser el cas del NMC, ja els hi tor-no a avanar.A nivell local, que s el que a nosaltres ens interessa, els da-rrers pressupostos de l'Equip de Govern no han aportat capmillora, ni a nivell intern ni extern de la casa consistorial. Enels dos exercicis anteriors l'NMC ha presentat allegacions ales retallades indiscriminades, tancament de serveis, augmentdels impostos i acomiadament de treballadors, que no s'han volgut acceptar i d'aqu que la situaci avui dia sigui tan planai sense cap smptoma de millora com quan CiU, PP i Plic vanentrar a dirigir les regnes de la ciutat. Aix doncs, no havent

servit per a res, els sacricis passats, i no estan en cap situa-ci de perspectiva de millorar a l'hora d'emprendre la sortidaen un millor panorama global, l'NMC no els vol ni els potacompanyar en aquest viatge. Els Pressupostos per al 2014 se-ran continuistes, i l'NMC no creu, de cap de les maneres, queaquest continuisme sigui el millor pel municipi.

PRESSUPOSTOS DE TRMIT

PER UNA CIUTATQUE ES MEREIX MOLT MSOliver KLEIN Portaveu NMC per Cambrils

"El ciutad no els hi renovarla conana a cap d'ells

per la passivitat mostrada"

Opinio

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

27/33

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

28/33

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

29/33

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

30/33

P

g i n

a 3 0


Amor alBalcdel MediterraniCada cop existeixen ms formes de manifestarl'amor entre les parelles. Per exemple, un viat-ge amb gndola pels canals venecians d'Itlia,un sopar en un dels vells restaurants de Pars, o unromntic passeig en un carruatge tirat per cavallspels carrers de Nova York. Aquests, entre d'altres, nosn ms que actes en el que les parelles es professen,mtuament, el seu amor.Una de les altres manifestacions amoroses, i de les msconegudes, s la dels "candaus de l'amor". Una modaque es creu que t el seu origen a Pcs (Hungra) i ques'ha anat estenent, poc a poc, arreu del mn.L'objectiu d'engalanar una barana amb un 'candau'no s un altre que encadenar, literalment, l'amor. Unamostra d'afecte que, normalment, es duu a terme enponts o infraestructures que sn pbliques i que, enprincipi, esdevenen eternes.Un cop la parella ha decidit tancar el 'candau', pr- viament gravat amb la data i el nom dels enamorats,llena les claus al riu. D'aquesta manera ning el po-dr obrir mai ms i l'amor quedar segellat per sem-pre. Clar que aquesta opci depn de cadasc i del'emplaament triat per a tancar el candau.El pont ms fams de tots s el 'Pont de les Arts' a Pa-rs. Una estructura que prcticament ha desaparegut

sota el pes dels milers de candaus que s'hi han penjat.El candau prohibitEn el cas de Tarragona, aquesta mostra d'amor co-mena a tenir les seves primeres manifestacions. ElBalc del Mediterrani s el lloc triat per algunes pa-

Pont de les Arts (Pont des Arts), Pars.Fotos: D. JorbaBalc del Mediterrani (Tarragona)

El balco

Dani MARTNEZTarragona

relles que volen portar aquesta "tradici" a la ciutat.No obstant, aquest acte, segons contempla l'article 123de l'ordenana general de convivncia ciutadana i sdels espais pblics de Tarragona, no est perms. "Nos perms [...] Pintar dibuixos, missatges, signatures,escrits, rascades, gravats o simplement embrutar mi-tjanant pintures, esprais o altres mitjans les faanes,parets, installacions, edicis i mobiliari urb, llevatd'autoritzaci municipal [...]".Per aquest motiu, la brigada municipal organitza ba-tudes per tal de treure els 'candaus' que troben arreudel mobiliari urb de la ciutat. En aquesta neteja noimporta que siguin simbols d'"amor" o que simple-ment hagin estat abandonats per algun ciclista.De moment, tots aquells romntics que tinguin pensatconvertir el Balc, un dels principals identicatius de

la ciutat, en un monument a les parelles hauran de ferun pensament i anar a la recerca d'un punt autoritzatper tal de dur a terme aquest "ritual".Noms el temps dir si l'acci tarragonina d'"anar atocar ferro" anir acompanyada d'un candau per a to-tes aquelles parelles que vulguin segellar el seu amor.

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

31/33

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

32/33

8/13/2019 10_Febrer_14.pdf

33/33

3 3

La butac

Entre ratlla i ratlla de cocana,

dues frases de dileg. Aques-ta s la base de l'ltim lmde Martn Scorsese. Una pellculanicament salvada per un excn-tric i elctric Leonardo Di Cap-

"La sobrietat dnapas a una

exagerada orgia visual"

No arriba al cor, ni tampoc s pica. Una histria malaprotada, molt lenta i on els efectes visuals sninnecesaris i del tot excessius. Els personatges sn fredsi plans i Keanu Reeves ho certica, abonant-se amb lamateixa cara durant les dues hores del lm. El context enqu es desenvolupa l'histria es podia aprotar molt msdel que s'ha fet. Tamb es troba a faltar una bona fotografa, ja que,a priori , s'intueix una potncia visual no utilitzada.

rio, cant-se al paper del corredorde borsa Jordan Belfort, "el llop".Scorsese marca una diferncia moltclara en aquests ltims cartutxosde la seva vida com a director (haanunciat que es retirar en els anys vinents). Poc queda del Scorsesede Taxi Driver . La sobrietat dnapas a una exagerada orgia visu-

jove i poc atre-

vit Di Capriode 'La playa'...Molt es va par-lar de la nonominaci enel seu momentper Titanic .Possiblementno atorgadaper a no su-perar a Ben-Hur amb les 11 es-tatuetes, i per la inexperincia tantde Leo com de Kate Winslet. Entot cas, si al nal guanys l'scarper El lobo, estic del tot segur queser ms per la trajectria que nopas per l'actuaci en el lm. Re-alitza una interpretaci notable,per si hagus estat un altre actoro director no estaria ni nominat.

al, i mai millor dit, de tres hores.

Punteria amb nans, sexe, drogues,diners en negre, ms drogues, hu-mor negre i ms sexe. Ingredientsque fan que aquest excs es con- verteixi en pellcula i aquesta enun excs. Possiblement aquestera el propsit establert al re-alitzar el lm, per s'ha passat.

Di Caprio, cam a l'scarL'actor americ aconseguir alnal l'apreciada estatueta? Snmoltes les veus que indiquen queaix ser, que l'home d'or amb es-pasa li deu un reconeixement de-sprs de tantes pellcules exitoses.Si ms no, Di Caprio ha estat unsdels actor amb ms papers pro-tagonistes i amb millor crtica del'ltima dcada. Molt ha plogut del

10_Febrer_14.pdf

Documents

Transcript of 10_Febrer_14.pdf