#11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns...

15
#11 TRANSPORT EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA

Transcript of #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns...

Page 1: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11

TRANSPORT

EL

BO

N Ú

S D

E L

'EN

ER

GI

A A

CA

NO

ST

RA

Page 2: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11

TRANSPORT

INTRODUCCIÓ A LAPROBLEMÀTICA GENERAL DELTRANSPORT

El transport, amb un 56% del consum final d’energia (1.130,034 kTEP

l’any 2004), és el sector en què es concentren la major part de les

necessitats energètiques de les Illes Balears. No sembla que, tant a

escala local com a escala mundial, aquesta situació pugui canviar a

curt termini, a causa que el desenvolupament social i econòmic ha

possibilitat un augment de la mobilitat de les persones, encara que, en

general, ha contribuït a millorar la nostra qualitat de vida. Però aquest

creixement ha fet augmentar la dependència dels derivats del petroli

a tot el món i està produint els majors problemes mediambientals i

socials de la història.

Gairebé tots nosaltres gaudim dels avantatges que suposa l’ús del cot-

xe particular i dels transports col·lectius (avions, vaixells, autobusos,

etc.). Aquest fet ha permès que incrementem la nostra mobilitat i re-

duïm el temps necessari per a recórrer llargues distàncies, i ha millorat

la nostra qualitat de vida. D’altra banda, el sector del transport s’ha

convertit en una peça clau de la nostra economia i ens ha proporcionat

molts llocs de treball.

Tot i això, la generalització en l’ús del transport privat i les caracterís-

tiques tècniques dels nostres vehicles comporten importants efectes

negatius sobre la nostra salut i el nostre entorn.

Un dels aspectes negatius més notoris del transport privat és la baixa

eficiència en termes d’energia, atribuïble bàsicament a l’augment de

l’índex de motorització (nombre de vehicles per habitant) i del nombre

de trajectes realitzats amb cotxe particular, factors que han incremen-

tat el consum d’energia per persona i espai recorregut.

Page 3: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

L’índex de motorització és especialment elevat a les Illes Balears, al

voltant dels 940 vehicles matriculats per cada 1.000 habitants, xifra

que pràcticament dobla la mitjana estatal, i esdevé, així, la més alta

d’Europa.

L’ús massiu del cotxe comporta importants impactes ambientals, com

la congestió a les ciutats, l’emissió de contaminants, l’augment de la

sinistralitat a les carreteres i uns nivells de renou molt elevats a les

àrees urbanes.

“En la ciutat d’avui un recorregut a peu és una aventura: voreres ocu-

pades per cotxes mal aparcats, una circulació caòtica, una manca ab-

soluta de respecte a la prioritat dels vianants en els passos de zebra... I

si caminar per la ciutat és difícil per a tothom, encara ho és més per als

ciutadans més desvalguts, com ara les persones grans, els minusvàlids

i els infants. En aquestes condicions, l’ús del cotxe, considerat com una

closca de protecció, és gairebé un acte d’autodefensa que comporta

les conseqüències que tots sabem: circulació congestionada, transfor-

mació del sòl públic en espai privat, contaminació ambiental i acústica,

vibracions que posen en perill els monuments, etc.”

La ciutat dels infants, de Francesco Tonucci.

No es tracta que les nostres ciutats s’adaptin als cotxes, sinó que

cal que adeqüem la nostra mobilitat de forma racional d’acord amb

l’espai i els recursos disponibles mitjançant diverses alternatives

de transport.

A banda de l’ocupació dels espais urbans, les vies de comunicació ne-

cessàries per a la circulació dels cotxes han disminuït la superfície de

terres fèrtils i han provocat una disminució de la biodiversitat, per la

destrucció directa d’ecosistemes o perquè han produït un efecte bar-

rera que impedeix la connexió entre diferents hàbitats.

Els problemes ambientals, però, no acaben aquí. Els automòbils també

són la causa principal de la contaminació atmosfèrica i acústica als nuclis

urbans, que tenen importants efectes negatius sobre la nostra salut.

FOMENT DE LA MOBILITATSOSTENIBLE

Encara que de vegades no ens n’adonem, existeixen nombrosos mit-

jans de transport, a part del cotxe, que ens poden ajudar a assolir una

La mobilitat sostenible

http://www.mcrit.com/crbs/bd/mobilitat_

sostenible.pdf

Page 4: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

gestió més adient de la mobilitat. La reducció de la dependència actual

respecte a l’ús dels cotxes a partir d’una combinació més equitativa

dels diferents mitjans de transport ens permetria millorar la nostra

qualitat de vida, resultat de la descongestió dels nuclis urbans, de la

disminució de la contaminació i de l’estalvi energètic i econòmic en els

desplaçaments que realitzam.

La mobilitat sostenible consisteix a maximitzar els desplaçaments

a peu, en bicicleta o en transport públic, en detriment dels despla-

çaments en vehicle privat.

ANAR A PEU

Caminar va ser la primera forma de desplaçament que va desenvo-

lupar la nostra espècie, que des de sempre s’ha caracteritzat per ser

sedentària i gregària, i ha mostrat una mobilitat limitada fins al desen-

volupament dels mitjans de transport, sobretot del cotxe.

Per a trajectes curts, l’ús del cotxe, respecte a anar a peu, no ens pro-

porciona un estalvi de temps significatiu, a banda que ens suposa des-

peses energètiques, econòmiques i contribueix a contaminar una mica

més les nostres poblacions.

Entre 1988 i 1993 es va comprovar a les principals ciutats espanyoles

que un 25% dels nostres desplaçaments per a cobrir distàncies inferi-

ors als 2 km els realitzàvem mitjançant el vehicle privat. Sabent que la

velocitat mitjana dels cotxes particulars en aquestes ciutats rondava

els 12-13 km/h, el doble només de la velocitat mitjana d’anar a peu,

el seu ús suposava un estalvi de temps poc considerable de tan sols

uns 10 minuts. A aquests 10 minuts, però, calia restar el temps neces-

sari per a treure el cotxe de l’aparcament i el que acostumava a ser

pitjor, trobar-ne un de proper a la nostra destinació. S’estima que si

els espanyols recorreguéssim a peu els trajectes inferiors a 2 km en

comptes d’usar el cotxe, ens estalviaríem uns 1.000 milions de litres de

combustible anualment, amb la consegüent reducció de les emissions

contaminants i de la despesa econòmica en gasolina.

Cobrint els trajectes curts a peu garantim una major eficiència

energètica de la mobilitat i una major qualitat de vida, resultat de

la descongestió de la ciutat i també de la realització d’un exercici

saludable i molt menys estressant que la conducció.

Pla director sectorial de transport de

les Illes Balears

h t t p : / / w w w. c a i b. e s / c o n s e l l e r i e s /

opubliques/dgtransp/esdev/pla/pladirector.

html

Page 5: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

LA BICICLETA

La bicicleta constitueix un mitjà de transport més ràpid i potser més

còmode que anar a peu. Reuneix tots els avantatges comentats an-

teriorment: eficient energèticament, barat, net, silenciós, saludable i

accessible a tota la família. És un vehicle ideal per a recórrer distàncies

curtes, fins i tot més ràpidament que els cotxes, i cobreix distàncies de

3 km en escassament 10 minuts a un ritme suau. Aquestes distàncies

suposen més del 30% dels desplaçaments fets en cotxe a la Unió Eu-

ropea, mentre que un 50% dels trajectes cobreixen distàncies inferiors

als 5 km. D’aquesta forma, la bicicleta podria substituir el cotxe gairebé

en la meitat dels desplaçaments que realitzam.

No obstant això, hem de considerar que l’ús de la bicicleta pot ser limi-

tat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les

característiques topogràfiques del territori per on ens movem, el clima,

la seguretat i alguns aspectes pràctics.

COMPARTIR COTXE

En el cas que no ens sigui viable la utilització del transport públic, po-

dem optar per compartir el cotxe privat amb altres companys de feina

o d’estudis, per exemple. Aquesta estratègia permet convertir el nostre

vehicle particular en un mitjà de transport semipúblic i reduir les con-

gestions de trànsit, la contaminació ambiental i la despesa energètica i

econòmica, a banda d’afavorir les relacions socials.

Si l’ús del vehicle privat és indispensable per a realitzar trajectes

llargs que no estan coberts pel transport públic, és millor compartir-

lo amb més gent per tal de reduir-ne al mínim els efectes negatius.

EL TRANSPORT COL.LECTIU

Sota la denominació de transport col·lectiu agrupam aquells mitjans

de desplaçament capaços de transportar més d’una persona, i que es-

devenen més eficients que un cotxe privat amb baixa ocupació. Entre

aquests mitjans de transport tenim, d’una banda, els terrestres, cas de

l’autobús i el tren, i de l’altra, els aeris i marítims.

Els transports col·lectius terrestres» El tren i l’autobús faciliten la reducció del volum de vehicles en cir-

culació, l’accés als nuclis centrals de les ciutats i permeten alliberar

Bicicleta Club de Catalunya

www.bacc.info

Amics de la bici

http://www.amicsdelabici.org

Pedalibre

http://www.pedalibre.org/

Barcelona en bici

http://www.mcrit.com/crbs/bd/guia_bici.

pdf

Amigos del ciclismo

http://www.amigosdelciclismo.com/rutas/

baleares

Carsharing

http://www.laptp.org/carsharing/

Coche compartido

http://www.coche-compartido.com/

Compartir coche

http://www.compartir.es/descarrega/reco

mendaciones%20para%20compartir%20co

che.pdf

Page 6: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

espais, actualment destinats al cotxe, per tal d’ubicar-hi altres usos

socialment i/o ambientalment més desitjables.

A les Balears disposam de línies regulars d’autobús a totes les illes,

que connecten els pobles entre si, així com línies urbanes en alguns

municipis. El tren pot ser utilitzat, a l’illa de Mallorca, per a anar de

Palma a Sóller i d’Inca fins a sa Pobla i Manacor, i hi ha projectes en

curs per tal d’ampliar la xarxa ferroviària.

» Es tracta de mitjans de desplaçament més econòmics, més eficients

i menys contaminants, que permeten la utilització de nous combus-

tibles, com els biocombustibles, de forma rendible. Podem adonar-

nos, a més, que l’ús del transport públic per a anar a treballar, en

molts casos, no afecta la nostra autonomia ni la nostra llibertat de

moviments, atès que la majoria de vegades la nostra destinació no

varia d’emplaçament.

» Així, si utilitzam els transports públics contribuirem a rebaixar la con-

taminació atmosfèrica i acústica, a banda de descongestionar la ciu-

tat i millorar l’eficiència energètica dels nostres desplaçaments. Tot

això viatjant de forma tranquil·la, econòmica i confortable, amb unes

garanties de puntualitat que sovint no ens pot oferir el cotxe.

» Cal, doncs, que tots prenem consciència que utilitzar el transport pú-

blic ens reporta múltiples i importants avantatges respecte a mou-

re’ns en vehicle privat.

Alguns municipis espanyols ja estan ampliant l’oferta de serveis

d’autobús, fins i tot en horaris nocturns. Un exemple seria la polí-

tica de transports públics que s’està desenvolupant a la Regió Me-

tropolitana de Barcelona, que ja compta amb els denominats Bus

Nit i amb la integració tarifària dels diferents transports públics que

operen a la regió.

22 de setembre, “Dia europeu sense cotxes”Aquesta iniciativa del Dia sense Cotxes, celebrada a escala europea,

pretén sensibilitzar-nos dels problemes ambientals i socials que com-

porta el nostre abús de la utilització del vehicle particular. El detonant

d’aquesta celebració va ser el greu episodi de contaminació atmosfè-

rica generada pels cotxes a París el 1997, i que va provocar que s’hi

prohibís la circulació en un dia realment crític. Durant aquesta prohi-

bició els ciutadans van adonar-se d’alguns dels avantatges que pro-

porcionava l’ús d’altres mitjans de transport, com anar a peu, anar en

bicicleta o circular en transport públic. La ciutat era més silenciosa, la

Dia sense cotxes

http://www.ecologistasenaccion.org/

rubrique.php3?id_rubrique=86

Page 7: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

contaminació va disminuir i la gent caminava amb una major seguretat

pels carrers.

ESTALVI ENERGÈTIC ENEL TRANSPORT PRIVAT

COMPRA: EN QUÈ CAL FIXAR-SE?És obvi que en la compra del nostre vehicle influeixen nombrosos fac-

tors subjectius, com l’estètica que ens agrada o la fidelitat a un fa-

bricant determinat, però també aspectes objectius, com el preu, les

característiques del motor i d’altres. Entre aquests darrers factors és

útil que considerem el consum energètic del vehicle, atès que l’elecció

d’un cotxe de baix consum ens pot suposar un gran estalvi econòmic

a curt, mitjà i llarg termini, i també comportarà una reducció de les

emissions contaminants.

És recomanable adquirir un vehicle que s’adapti a les nostres necessi-

tats pel que fa a dimensions, capacitat i potència. Cal saber que a més

potència més consum i que un cotxe gros ens augmenta les despeses,

ja que per a una mateixa potència un vehicle dièsel consumeix menys

que un de gasolina. En cas d’ús freqüent del cotxe, l’adquisició d’un

vehicle amb motor dièsel és la millor opció.

» A més potència, major consum.Si escolliu un vehicle amb una potència més elevada que la que us fa

falta per cobrir els vostres desplaçaments habituals, tindreu majors

costos econòmics lligats a la baixa eficiència energètica. Els vehi-

cles de petita cilindrada (1 litre) consumeixen fins un 20% menys

de combustible que els de mitjana cilindrada (1,5 litres) i gairebé un

40% menys que els de gran cilindrada (2 litres). Tenint en compte

que el Codi de circulació limita la velocitat a uns nivells a l’abast

de la majoria de vehicles i que actualment els cotxes proporcionen

prestacions de seguretat i de comoditat equivalents, no és aconse-

llable que compreu automòbils amb una potència per sobre de les

vostres necessitats.

» Per un cotxe gros, més despeses.Comprar un cotxe amb unes dimensions més grosses que les que

requeriu també us comportarà majors despeses, atès que quan més

pesa el cotxe més combustible ha de consumir per recórrer la ma-

teixa distància.

» L’elecció del model o fabricant no és indiferent.Per decidir quin dels vehicles que s’ajusten als vostres requeriments

de potència i mida és més barat en termes de consum de benzina,

Page 8: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

podeu consultar l’etiqueta de consum de combustible que presen-

ten la majoria de vehicles o preguntar al venedor sobre el rang de

consums dels vehicles que voleu comparar. Per a un recorregut de

15.000 km a l’any, l’elecció adequada del model de cotxe us pot su-

posar un estalvi superior als 240,41 euros (40.000 pessetes) i una

reducció a la vegada de les emissions de contaminants. Les mesures

de seguretat dels conductors incorporades als vehicles també són

factors que convé considerar.

» Els dièsels, la millor opció en cas d’ús freqüent del vehicle.Per a una mateixa potència, un vehicle dièsel consumeix menys

combustible que un de gasolina, a banda que el combustible que

utilitza és un poc més econòmic. D’aquesta manera, si feu un ús

intens del vostre cotxe per carretera, un motor dièsel reduirà les vos-

tres despeses de benzina i us durarà més temps.

Amb una conducció eficient, un cotxe dièsel és menys contami-

nant que un de gasolina, atès que emet menys monòxid de carboni,

menys hidrocarburs sense cremar i menys òxids de nitrogen. No

obstant això, les emissions de sofre són superiors i en alguns casos

també augmenta la formació de sutge si el vehicle no rep un bon

manteniment; i, a més, amb una conducció més forçada (com és el

cas de la conducció a les grans ciutats amb aturades i arrencades

brusques i continuades), el motor dièsel perd rendiment i s’iguala al

de gasolina en les emissions de CO2.

» Els sistemes d’injecció garanteixen un major estalvi.Els sistemes electrònics d’injecció de combustible proporcionen

exactament la quantitat de benzina que el motor del vostre cotxe

necessita a cada moment per a fer una combustió eficient i econò-

mica.

» Les transmissions manuals són més econòmiques.Generalment, les transmissions o canvis de marxes manuals són

més eficients que les automàtiques.

» La tracció davantera és aconsellable.La tracció davantera normalment redueix el pes del cotxe i, conse-

güentment, el consum. A més, ofereix una major tracció i augmenta

l’espai al compartiment dels passatgers.

» L’aire condicionat incrementa el consum.Si engegau l’aire condicionat quan circulau per vies urbanes, el con-

sum del vostre vehicle es pot incrementar fins un 10%, mentre que

en carretera l’augment de la despesa de combustible pot ser d’un

4%.

EMISIÓ DE CO2 EQ. EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE CONDUCCIÓ (Kg/h)

Eficient

Inadecuada

BENZINA

DIESEL

3,38

2,57

4,93

4,88

Page 9: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

10

La informació energètica dels vehicles

La Directiva europea 1999/94 CE té per objectiu que els futurs compra-

dors de cotxes tinguin informació energètica sobre els vehicles, espe-

cialment del consum de carburant i les emissions de CO2, perquè ho

tinguin en compte a l’hora de comprar l’automòbil. Per a transmetre

aquesta informació es va crear l’etiqueta energètica dels vehicles.

En aquest sentit, l’Institut per al Desenvolupament i Estalvi Energètic

(IDAE) edita una Guia anual del consum i emissions de CO2 en la qual

es pot obtenir informació detallada i comparativa sobre el consum de

carburant i les característiques dels cotxes nous posats a la venda a

Espanya.

Atès que és important conèixer quins cotxes són de baix consum ener-

gètic, el Reial decret 837/2002 obliga qualsevol cotxe exposat per a

la venda que faciliti la informació sobre consum i emissions de CO2 a

través dels següent indicatius:

· Una etiqueta obligatòria col·locada de forma visible amb les dades

oficials del consum de combustible i les emissions de CO2, que faci

referència al model i al tipus de carburant.

Guía de consumo y emisiones (IDAE)

http://www.idae.es/coches/counter.asp

Page 10: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

11

#11TRANSPORT

· Tot el material gràfic de promoció ha d’incloure informació oficial so-

bre el consum de carburant i les emissions de CO2 dels cotxes als quals

faci referència.

· També es pot trobar una etiqueta energètica voluntària en la qual

es compara el consum oficial de carburant del cotxe amb altres models

de característiques similars. Funciona igual que la dels electrodomès-

tics.

· Per establir la classe d’un cotxe se’l compara amb els cotxes de la

seva classe, que es defineix en funció de la superfície del cotxe (longi-

tud per amplada) i el tipus de carburant. El consum oficial d’un cotxe es

compara amb el valor mitjà dels cotxes de la seva classe i se li assigna

una categoria en funció de la diferència amb la mitjana del consum

dels cotxes de la mateixa classe.

· Els cotxes que consumeixen menys combustible estan classificats

com a A, B i C; els que consumeixen més pertanyen a les classes E, F i

G, i els de classe D tenen un consum mitjà.

Page 11: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

12

COM HEM DE MANTENIR EL NOSTRE VEHICLE?

El manteniment del cotxe és molt important per a garantir la nostra se-

guretat i la de la resta dels conductors i vianants. Una correcta posada

a punt del nostre vehicle ens ajudarà a reduir-ne els consums, així com

l’emissió de contaminants.

No cal que sapiguem inspeccionar el cotxe nosaltres mateixos. El que

és important és que fem les revisions i tests necessaris de forma regu-

lar, seguint les recomanacions del fabricant. En aquesta posada a punt

cal que ens centrem en la inspecció dels següents aspectes del vehicle

per millorar-ne l’eficiència energètica i alhora reduir les despeses per

avaries:

» Estat del radiador i del circuit de refrigeració (tubs).

» Nivells dels líquids (oli de motor, líquid de frens, aigua, circuit de refri-

geració).

» Estat de la bateria (bona arrencada, càrrega correcta).

» Estat de les corretges dels diferents components del cotxe.

» Fums del tub d’escapament.

» Filtre d’aire.

» Pressió dels pneumàtics.

» Alineació dels pneumàtics.

» Estat dels frens.

» Sorolls.

COM CONDUIR EFICIENTMENT?

El consum de combustible del nostre cotxe no depèn només de les se-

ves característiques, també està en funció de la utilització que en fem.

» Conegueu bé el vostre cotxe i les seves prestacions.És important que conegueu les prestacions del vostre vehicle per tal

de conduir-lo de la forma més eficient possible.

» El cotxe no és útil per a desplaçaments curts (menys de 2 km).

Difícilment estalviareu temps fent trajectes curts amb el cotxe, per la

qual cosa podeu optar per anar a peu o amb bicicleta. Els consums

més elevats es produeixen en aquest tipus de trajectes, atès que

el motor s’ha d’escalfar en els primers quilòmetres i necessita més

combustible.

» Escolliu les rutes més curtes i amb menys trànsit.Planificau les vostres rutes per tal de minimitzar el temps de viatge i

la despesa energètica.

Manual de conducción eficiente

(IDAE – Información al ciudadano – Ahorro y

Eficiéncia Energética – Transporte)

http://www.idae.es/index.asp

Técnicas para una conducción eficiente:

vídeo

(IDAE – Información al ciudadano – Ahorro y

Eficiéncia Energética – Transporte)

http://www.idae.es/index.asp

Page 12: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

13

#11TRANSPORT

» Conduïu àgilment, però amb suavitat.Les conduccions violentes o agressives poden causar un augment

del consum de combustible del 40%, a banda d’incrementar l’emis-

sió de contaminants, el desgast del cotxe i el risc d’accidents, tot

això sense aconseguir una reducció significativa del temps de dura-

ció dels viatges. Recordau que un comportament més raonable, fre-

nant i accelerant suaument o preveient les maniobres amb anticipa-

ció, garanteix una major seguretat i una conducció més econòmica i

respectuosa amb el medi ambient.

» Feu servir les marxes més llargues en cada moment.Les marxes llargues disminueixen la velocitat del motor mentre man-

tenen la mateixa velocitat del vehicle i redueixen el consum de com-

bustible. No heu de revolucionar el motor, però tampoc apurar-lo.

» Conduïu amb el règim de velocitats més econòmica.Aquesta velocitat econòmica la podeu consultar en la informació

tècnica del vehicle o us pot aparèixer indicada en el tacòmetre en

color verd. En general, passar de 100 km/h a 120 km/h ocasiona un

augment del consum de combustible d’un 35%.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM DE COMBUSTIBLE AMB LA VELOCITAT

Dades aproximades relatives a un utilitari

10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 Km/h

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Con

sum

(L/1

00km

Franja develocitatde menorconsum

Page 13: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

#11TRANSPORT

1�

» No estigueu aturats amb el motor en marxa durant perío-des més llargs de 2 minuts.Arrancau el motor només quan estigueu preparats per a iniciar el

viatge. El fet de mantenir el motor en marxa quan estigueu aturats

més de 2 minuts suposa un consum extra, que per a trajectes curts

pot significar duplicar el consum diari. Si heu d’escalfar el motor, feu-

ho circulant.

» Seguiu el consell dels fabricants respecte al combustible que heu d’utilitzar.La utilització de combustibles no recomanats pel fabricant pot reper-

cutir en l’eficiència i el funcionament del motor.

» No buideu al màxim el dipòsit de combustible.És convenient que no buideu al màxim el dipòsit de combustible

per evitar que els pòsits decantats en el fons siguin absorbits per la

bomba de gasolina i llançats cap al carburador, on poden obstruir

els sortidors.

» Tancau les finestres quan conduïu per carretera.Quan aneu per carretera a més de 50 km/h és més aconsellable que

empreu la ventilació interior, atès que amb les finestres obertes aug-

menta el consum del cotxe en un 5% per la pèrdua d’aerodinàmica.

» Utilitzau l’aire condicionat quan sigui imprescindible.L’aire condicionat del cotxe consumeix cinc cops més potència que

la nevera de casa i obté aquesta energia de forma poc eficient. Uti-

litzau el sistema d’aire condicionat només quan en considereu im-

prescindible l’ús i sempre en la posició de recirculació d’aire interior.

Si posau una pantalla protectora al parabrises quan deixau el cotxe

al sol, reduireu part del cost de condicionar la temperatura.

» Retirau tots aquells articles innecessaris del vostre cotxe.La baca i les barres portaequipatges per si soles augmenten el con-

sum del cotxe en un 16% i un 10% respectivament. Com més pes

porta el vostre cotxe, més augmenta el consum.

Page 14: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

1�

#11TRANSPORT

¿Què és el biodièsel?

El biodièsel és un combustible net que disminueix les emissions de

gasos d’efecte hivernacle i contribueix a reciclar l’oli de cuina, un

dels residus més contaminants que existeixen.

Els olis reciclats, els olis vegetals nous i els greixos animals s’utilit-

zen per fabricar aquest biocarburant que funciona en tots els ve-

hicles dièsel existents, amb nombrosos avantatges per al nostre

entorn. En comparació amb el dièsel obtingut del petroli (gas-oil A),

emet un 30% menys de CO2, un 40% menys de fum, un 80% menys

d’òxid de carboni i quasi el 100% menys d’òxid de sofre.

Un combustible ecològic que, a més de preservar el medi ambient,

ajuda a eliminar l’oli de cuina, multiplicant la seva utilitat i fent pos-

sible que els seus efectes negatius en l’entorn desapareguin.

Fabricació de biodièsel a les Balears.

A la fàbrica de biodièsel Rafael Pons Ferrer de Mallorca, la sego-

na més productiva d’Espanya, es poden obtenir 32 milions de litres

anuals de biocarburant. El procés de fabricació comença amb la

recepció d’olis de cuina reciclats i olis vegetals nous, que es trans-

formen a la planta de tractament en un combustible apte per als

vehicles dièsel.

Page 15: #11 TRANSPORT - caib.esdgener.caib.es/www/user/portalenergia/bon_us_energia/pdfs/11.pdftat en alguns casos per certs factors objectius, com són la velocitat, les característiques

>> Un 30% del consum final d’energia es deu

al transport. L’ús excessiu del cotxe com-

porta importants impactes ambientals, com

la baixa eficiència energètica, la congestió

de les ciutats i la contaminació atmosfèrica,

entre d’altres, i això afecta la nostra salut i

qualitat de vida.

>> Cal fomentar la mobilitat sostenible, ja que

hi ha altres mitjans de transport que ens

poden ajudar a fer una gestió més eficient

de la mobilitat i reduir, així, les conseqüèn-

cies negatives del transport privat.

>> Anant a peu o amb bicicleta garantim una

major eficiència energètica de mobilitat i

una major qualitat de vida, descongestio-

nam la ciutat, fem exercici i prevenim l’es-

très.

>> En la compra del nostre vehicle cal que

tinguem en compte les nostres necessitats

reals (de potència, mida, combustible, etc.)

i ens plantegem la tria de diverses caracte-

rístiques i equipaments opcionals (com els

sistemes d’injecció, la tracció, l’aire condici-

onat i d’altres) que influiran notablement en

l’eficiència energètica del nostre cotxe.

>> Cal que mantinguem el nostre vehicle en

òptimes condicions per a garantir-ne l’efi-

ciència energètica i la nostra seguretat.

És adient que fem controls periòdics i una

posada a punt del vehicle regularment.

>> L’eficiència energètica del nostre cotxe no

depèn només de les seves prestacions,

sinó també de la nostra conducció. Hem

d’evitar agafar el cotxe per a desplaça-

ments curts i cal que conduïm de forma

suau, aprofitant el règim de velocitats i les

marxes més econòmiques. També és ne-

cessari que corregim conductes, tals com

estar aturats amb el motor en marxa, obrir

les finestres, abusar de l’aire condicionat

i mantenir objectes innecessaris al nostre

cotxe (baca, equipatges, etc.).

RECORDAU