Diumenge 158 candidats opten a les 33 alcaldies de la comarca

Setmanari d’informació comarcal de lliure distribució - 11.000 EXEMPLARS - Fundat l’any 2001 - Número 473 - 19 de maig de 2011

1010anysanys

ARGENÇOLA ➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Jaume Teixé Aribau➤ Iniciativa per Catalunya els Verds - Es-querra Unida i Alternativa: Antoni Lloret Grau➤ Convergència i Unió: Salvador Enrich Bosch➤ Partit dels socialistes de Catalunya - Progrés Municipal:Jaume Duran Mestre

BELLPRAT ➤ Units per Bellprat -Acord Municipal (UpB-AM): Carles Pol i Gual➤ Independents per Bellprat - Progrés Municipal (IPM-PM): Joan Angel Vidal Bermejo➤ Partit Popular (P.P.): Alba Sanchez Bes-tue

EL BRUC ➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal:Maria Josep Aubarell i Cruz ➤ Partit Popular: Maria Begoña Garcia Ferrer➤ Plataforma per Catalunya (PxC): Jordi Gomez Perez➤ Convergència i Unió: Carles Castro i Taboada➤ Partit dels Socialistes de Catalunya- Progrés Municipal: Núria Binefa del Val

CABRERA D’ANOIA➤ Units per Cabrera - Esquerra Republi-cana de Catalunya - Acord Municipal: Jaume Gorrea i Ortiz➤ Iniciativa per Catalunya els Verds- Es-querra Unida i Alternativa: José Fernán-dez Peces➤ Veïns per Cabrera d’Anoia- Federació d’Independents de Catalunya (VPCA-FIC): Gabriel Rubio Tordillo (Independent)➤ Partit Popular: Ricardo Coll Lopez➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Unió Progressistes per Cabrera d’Anoia- Progrés Municipal: Salustià Monteagudo Hidalgo➤ Convergència i Unió: José Manuel Alonso Hernández

CALAF➤ Iniciativa per Catalunya Verds- Es-querra Unida i Alternativa: Juan López Gallego➤ Units per Calaf -Acord Municipal: Lour-des Oliveras i Vives➤ Plataforma per Catalunya: Marcel Dot Rovira➤ Partit Popular: Isidro Bonastre Lladó➤ Alternativa per Calaf -Progrés munici-pal: Miguel Ángel Campos Cruz➤ Convergència i Unió: Maria Antonia Trullàs Povedano

CALONGE DE SEGARRA➤ Partit per Catalunya: Jorge Rodriguez Gamez➤ Associats per Calonge Acord Munici-pal: Ramon Maria Fitó i Besora➤ Convergència i Unió: Maria Roser Prat Masanés➤ Partit Popular: Ricardo Moreno San-tiago➤ Independents per Calonge de Segarra- Progrés Municipal: Xavier Nadal Masana

CAPELLADES➤ Partit per Catalunya: Jaume Perciva Munné➤ Vila de Capellades: Aleix Auber Àlva-rez➤ Plataforma per Catalunya: Jordi Rodríguez Almunia➤ Partit Popular: Roque Setien Lavin➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Iván Sánchez Olmo➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Àngel Soteras i Largo➤ Convergència i Unió: Marcel.lí Martorell i Font

CARME➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Jordi Sellarès i Poch➤ Convergència i Unió: Juan Hernan Llorens➤ Junts per Carme: Enric Esquer Casas➤ Junts per Carme - Progrés Municipal: Manuel Ruiz Souto

CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS➤ Independents per Castellfollit de Riubregós - Acord Municipal: Jordi Canals i Morros➤ Independents pel municipi de Castellfollit de Riubregós - Progrés Muni-cipal: Remei Dorado Delgado➤ Partit Popular: Eduardo Ribas Steeg-manm➤ Convergència i Unió: Ramon Ibañez Closa

CASTELLOLÍ➤ Alternativa pel canvi Esquerra Repu-blicana Acord Municipal: Josep Centellas i Armenté➤ Convergència i Unió: Francesc Xavier Brugués Brugués➤ Plataforma Units per Castellolí - Pro-grés Municipal: Joan Serra Muset

COPONS➤ Independents de Copons - Progrés Municipal: Francisco Salamé Sabater

HOSTALETS DE PIEROLA➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Jordi Calpe i Carbonell➤ Plataforma per Catalunya: Juan Mena Rubio➤ Partit Popular: Jose Francisco Barrios Merino

➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Daniel Vendrell Do-minguez➤ Moviment Ciutadà Hostalenc: Jaume Trias Cambra➤ Convergència i Unió: Carlos Rius Va-quero

IGUALADA➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Jordi Aymamí Roca➤ Convergència i Unió: Marc Castells i Berzosa➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Reagrupament: Joan Torras i Compte➤ Partit Popular: Pere Calbó i Roca➤ Iniciativa per Catalunya els Verds - Esquerra Unida i alternativa: Montserrat Mateu Pons➤ Solidaritat Catalana per la Indepen-dència: Ignasi Vich Enrich➤ Plataforma per Catalunya: Robert Her-nando Ortiz➤ Escons en blanc: Xavier Ortiz Forns

JORBA➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal : Josep Maria Palau i Arnau➤ Convergència i Unió: Josep Gabarró Vallès➤ Independents per Jorba - Progrés Mu-nicipal: Brendan David Stack Gabarró

LA LLACUNA➤ Convergència i Unió: Jose Parera Tort➤ Independents pel poble de la Llacuna - Progrés Municipal: Ma. Esther González Calero

MASQUEFA➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Rosa Hernàndez i Valls➤ Plataforma per Catalunya: Pedro Manuel Iglesias Candal➤ Convergència i Unió: Xavier Boquete i Saiz➤ Partit Popular: Elio Mariano Rodriguez Macia➤ Progrés Municipal - Partit dels Soci-alistes de Catalunya. Avancem per Masquefa: Isis Abad Ruiz➤ Força Masquefa: Juan José García Mora➤ Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa: Francesc Mas Castañé

MONTMANEU ➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Antoni Prat Regordosa➤ Partit Popular: Emma Gonzalez Bar-celó➤ Convergència i Unió: Enric Admetller Rosich➤ Independents pel municipi de Montmaneu - Progrés Municipal: Ma. Àngels Marimon Guitart

ÒDENA➤ Partit dels Socialistes de Catalunya ➤ Progrés Municipal: Francisco Guisado Santano➤ Òdena 2011- Acord Municipal: Carles Casanova i Miranda➤ Partit Popular: Sergio Dacosta Marin➤ Convergència i Unió: Pep Sole Vilanova➤ Unió i Alternativa Municipal: Sílvia Ri-cart Batet

ORPÍ➤ Partit per Catalunya: José Manuel Nuñez Fernández➤ Independents d’Orpí - Acord Municipal: Imma Palet i Rubió➤ Independents del municipi d’Orpí - Pro-grés Municipal: Gemma Esquer Maiz➤ Convergència i Unió: Joaquin Vich En-rich➤ Partit Popular: Adan Coronado Mar-tinez

PIERA➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Josefina Altarriba Queraltó➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Jordi Madrid i Roca➤ Iniciativa per Catalunya els Verds - Es-querra Unida i Alternativa: Albert Llatge Gros➤ Anoia ecologista: Severo Alda de Pedro➤ Plataforma per Catalunya: Dolors Tom-ba Prats➤ Partit Popular: José Maurenza Franco➤ Unió i Alternativa Municipal: Antonio Rosell Cols➤ Convergència i Unió: Jaume Salvador Guixà Soteras

POBLA DE CLARAMUNT➤ Partit Popular: Susana Agramunt SeubaConvergència i Unió: Santiago Broch Mi-quel➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Josep Aguilera i Bor-rull➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Frederic Marí Ca-sanovas

ELS PRATS DE REI➤ Grup d’Acció per Prats de Rei: Francesc Duocastella i Cortadellas➤ Independents pel Municipi dels Prats de Rei - Progrés Municipal: Maria Teresa Golano Fornells

PUJALT➤ Partit per Catalunya: David Lopez Si-mon➤ Convergència i Unió: Josep Bacardit i Vila➤ Partit Popular: Maria del Carmen Divi-son Cordonet➤ Independents per Pujalt: Pere Masana Nadal

RUBIÓ➤ Convergència i Unió: Francisco Miguel Archela Gil➤ Partit per Catalunya: Jorge Lobo Guerra➤ Unitat per Rubió - Acord Municipal: Isabel Albiñana i Gordon➤ Plataforma per Catalunya: Mercedes Domene Salmerón➤ Partit Popular: Pedro Gimenez Royo➤ Independents per Rubió: Daniel Gabar-ró Valiente

SANT MARTÍ SESGUEIOLES➤ Grup Santmartinenc Independent - Acord Municipal: Jesús Torrens i Garriga➤ Convergència i Unió: José Piqué Solé➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Jonatan Climent Sanchez➤ Partit Popular: Maximiliano Garcia Pes-quero

SANT MARTÍ DE TOUS➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: David Alquézar i Claramunt➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Jordi Gamero Parra➤ Convergència i Unió: Laia Claramunt Riba

SANT PERE SALLAVINERA➤ Independents per Sant Pere Sallavinera - Acord Municipal: Gabriel Cervelló i Alavedra➤ Convergència i Unió: Montserrat No-guera Cantacorps➤ Partit Popular: Jose Méndez Romeo➤ Independents Sant Pere Sallavinera - Progrés Municipal: Marcel.li Gangonells Viñals

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI ➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Teodoro Romero Hernandez➤ Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa: Maria Coral Vázquez Hontoria➤ Gent Nostra: Josep Castelltort Panadès➤ Plataforma per Catalunya: José María Lagunas Gallego➤ Partido Popular: Jose Rabell Ferrer➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Jordi Mercader i Parés➤ Convergència i Unió: Climent Reque-sens Piqué➤ Veïns amb veu: Jesús Miguel Juárez Tamayo

SANTA MARIA DE MIRALLES➤ Miralles Decideix - Acord Municipal: Mònica Oliva i Argelich➤ Convergència i Unió: Josep Ma Torrens Ferrer➤ Partit Popular: Tania Goudinoff Garcia➤ Independents per Miralles - Progrés Municipal: Àngela Salut Moià

LA TORRE DE CLARAMUNT ➤ Convergència i Unió: Jaume Riba Bayo➤ Independents per La Torre de Claramunt - Acord Municipal: Ignasi Font i Cases➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - ➤ Progrés Municipal: Ma Estelita Me-rino Martinez ➤ Partit Popular: Carlos Parry Lafont➤ Iniciativa per Catalunya els Verds - Es-querra Unida: Antonio Gómez Sánchez

VALLBONA D’ANOIA➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Òscar Labraña i López ➤ Partit Popular: Jose Feijoo Armesto➤ Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Roman Casanovas Sardà➤ Convergència i Unió: Raül Parramon Junyent

VECIANA➤ Partit Per Catalunya: Ma Isabel Mon-tero Serrano➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Jordi Gumà i Serarols ➤ Partit Popular: Vicente Perez Mira➤ Convergència i Unió: Ramon Carulla Rosinés➤ Independents per Veciana - Progrés Municipal: Jordi Servitje Turull

VILANOVA DEL CAMÍ ➤ Partits dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal: Joan Vich Adzet➤ Iniciativa per Catalunya els Verds - Esquerra Unida: Francina de Paula Ga-barró Castelltort➤ Convergència i Unió: Jordi Barón Es-criche➤ Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal: Xavier Bermudez López➤ Plataforma per Catalunya: Sergio Bal-cells Martinez➤ Partit Popular: Maria Luz Martinez Torres➤ Vilanova Alternativa: Francisco Pala-cios García➤ Independientes por Vilanova Veïns amb veu: Juan Manuel Cividanes AlonsoDerecho Ciudadanía y Democracia: In-maculada González Narbona

EDITA: L’enllaç dels anoiencs, s.l.DIPÒSIT LEGAL: L-352-01DIRECTORA: Pepita SeguraHI COL.LABOREN: Julio Abad; Ricard Alert ; Joaquim Bacardit; Benigne Andrés; Enric Bernadas; Xavier Bisbal ; Jordi Bòria; Albert Borràs, Xavi Borràs, Sebastià Borràs, Anna Bové, Joan Cànovas, Núria Canyamares, Jordi Carceller, Isabel Casas, Emili Castells, Berta Colom, Josep Ma. Compte, Ignasi Costa, Peius Cotonat, Eduard Creus, Gemma Cubí, Carles Cuerva, Francesca Cullerés, Maria Dalmases, Jordi Dalmau, Lleonard del Rio, Josep Diaz, Paco Diaz, Xavi Domènech, Jordi Enrich, Francesc Farrés, Jaume Ferrer, Maria Ferrer, Xavier Fitó, Olga Font, Ana Garrido, David Gonzalez, Cruz Granados, Laura Hernan, Montse Ibañez, Imma Jubert, Carlota Lamolla, Jordi Madrid, Sònia Magallón, Josep Marsal, Dolors Martí, Marisa Martínez, Josep M. Mas, Roser Mateos, Joan Millaret, Ma. Teresa Miret, Carme Moliner, Joan Mollà, Màrius Montmany, Maribel Nogué, Vinyet Palomas, Joan Palomeque, Pere Peñas, Joan Pinyol, Carmel.la Planell, Montse Planell, Magí Puig, Jordi Quintana, Pere Redón, Jaume Ribera, Roger Roca, Josep Antoni Ropero, Francesc Rossell, Josep Rovira, José Luís Rubio, Mireia Rubio, Jordi Segura, Pere Segura, Enric Senserrich, Manuel Suero, Sandra Termes, Dani Trepat, Jovan Trisic, Pep Vallès, Joan Vidal, Josep Vidal, Gaspar Vilarrubias, Ylla, Anna Zenon.

MITJANA DE DIFUSIÓ CONTROLADA PER:

L’ENLLAÇ en cap cas no respon del contingut dels articles que es publiquen signats, ni comparteix necessàriament les opinio-ns que els seus autors hi manifesten.

Passatge de la Tossa, 8 - 3r - 08700 IgualadaTel./Fax 93 805 55 42 - Adreça electrònica: latossa@latossa.com

www.latossa.com

MEMBRE DE:

11.000 exemplars setmanals

EL TEMPS A LA COMARCAAlbert Borràs i Gonzàlez

FUNERÀRIA ANOIA, S.L.Avinguda Vilanova, 44 - 08700 IGUALADA - Tels. 93 803 11 14 - 93 803 27 24

D’INTERÈS 19 de maig de 20112

FARMÀCIES DE TORN

SANTORALAvui divendres dia 19: St. Pere Celestí. St. Iu (Ivó). St.

Adolf. Dia 20: St. Bernardí de Siena. St. Baldiri (Boi). Sta. Basila. Dia 21: St. Secundí. Sta. Gisela. St. Valent. Sta. Virgínia. Dia 22: Sta. Joaquima de Vedruna. St. Rita de Càssia. Stes. Quitèria i Júlia. Dia 23: St. Desideri. St. Joan Bpta. de Rossi. St. Mercurial. Dia 24: Maria Auxiliadora. Ntra. Sra. de la Providència. St. Vicenç de Lerins. Dia 25: St. Beda el Venerable. St. Gregori VII. Sta. Maria Mag-dalena de Pazzi. Dia 26: St. Felip Neri. Sta. Maria Anna de Jesús Paredes.

Obertes des de les 9 del matí a les 9 del matí de l’endemà. A partir de les 12 de la nit caldrà adreçar-se, amb la recepta corresponent, a la Policia Local.

Avui divendres, dia 19: Torelló, Pg. Verdaguer, 82.Dia 20: Adzet, Av. Barcelona, 9.Dia 21: Secanell, Òdena, 84.Dia 22: Bausili, Born, 23 (9-22 h) i Juvé, Av. Montserrat, 27 (22-9 h).Dia 23: Bausili, Born, 23.Dia 24: Verdés, Soledat, 119.Dia 25: Del Pilar, c/ Comarca-Mestre Montaner.Dia 26: Pagès, Pau Muntades, 54.

COL.LABORA:

4 ELECCIONS MUNICIPALS 19 de maig de 2011

Eleccions: especular és gratis i divertit

Uns dels exercicis més fascinants quan s’acosten eleccions és, sens dubte, l’especulació de resul-tats i la seva traducció en escons o regidors. Cada partit o coalició per-fila les seves possibilitats a partir de l’evolució històrica del vot, apli-cant-hi variables més o menys cre-ïbles per arribar al convenciment de que els espera un futur brillant (encara que sigui com a secundaris de la pel·lícula).

Comparat amb les enquestes pre-electorals, especular és gratis i molt més divertit. Particularment de cara a les eleccions municipals, es pot micro-analitzar taula per taula, districte per districte, i imagi-nar-se si una obra, decisió, persona o promesa restaran o sumaran.

Al final, però, en el moment de la veritat, aquestes variables sem-pre es poden reduir a un parell de qüestions clau que donen poc mar-ge a les divertides especulacions.

El panorama igualadí Igualada afronta aquestes no-

venes eleccions municipals amb un paisatge desconegut: vuit candida-tures, un rècord històric. Semblen moltes, acostumats a quatre; però són ben poca cosa si ho comparem amb pobles de la nostra mateixa comarca que, amb poc més de dos-cents habitants, triaran entre cinc opcions.

Cap de les llistes respon a la defensa particular d’un veïnat o d’una reivindicació concreta, com passa en tants pobles i ciutats de Catalunya. Podem estar contents. En el costat negatiu, haurem de

passar la vergonya de que es pre-senti una llista feixistoide i xenò-foba, molt especialment després de l’infame vídeo que ha enfangat el nom de la nostra ciutat. Con-fiem que els partits democràtics sàpiguen fer front a aquest discurs monotemàtic, simplista i tòxic.

Especulem doncs, però tinguem present que l’electorat igualadí ha demostrat abastament ser prou madur per no donar el seu vot per simple inèrcia ni als uns ni als al-tres. A partir dels mínims històrics de cada partit, podem veure que la seva fidelitat de vot és relativa-ment modesta, i que a la capital de l’Anoia tenim una bossa d’uns nou mil electors que s’ho rumien bé ca-da vegada abans de posar la seva papereta i poden votar diferent a cada elecció.

Mirem ja quines són les qüesti-ons clau i veiem també què és rao-nable esperar d’aquesta munió de candidatures que aspiren a influir d’una manera o altra.

El tsunami convergent La primera constatació clara

és el que s’ha vingut anomenant tsunami convergent. No cal entrar en gaires detalls, més enllà de re-cordar que ara fa sis mesos, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, CiU a Igualada va reco-llir 8.435 vots, acostant-se força als seus resultats del Parlament 1999. Posteriorment, va començar un fort retrocés el 2003 i 2006 (7.127 i 6.692 respectivament i sempre al Parlament), fins el seu punt més baix en les darreres municipals

del 2007 on va enfonsar-se fins els 3.698 vots.

CiU compta amb aquest vent a favor i amb un candidat que ja no és tan inexpert com fa quatre anys. La seva campanya no emfatitza aspectes de programa ni projecte de ciutat, sinó que apel·la essenci-alment a la continuïtat del vot que va recollir Artur Mas fa mig any.

Vol dir tot això que CiU pot sentir-se guanyadora i arribar fà-cilment a una còmoda majoria a Igualada? Jo no n’estaria gaire segur per dues raons: primer, hau-rà de fer front a la por generada per les retallades en educació i sanitat que està duent a terme el govern d’Artur Mas que, per aca-bar-ho d’adobar, ha anunciat que les posposava fins després del 22 de maig, reforçant encara més el temor que això provoca. Segon, i més important, des de que les eleccions locals es fan immediata-ment després de les del Parlament (1995), CiU perd a Igualada un promig de 2.800 vots nets cada vegada que es tracta de decidir l’alcaldia. En percentatge, que potser és més significatiu, perd un promig del 34%, però en el cas de les darreres eleccions municipals es va enfilar fins el 44% de pèr-dua. És gairebé impensable que es repeteixi fins aquest punt, però és un precedent que fa rumiar i que sens dubte hauria de negui-tejar als responsables locals de la coalició.

En conseqüència, m’atreviria a dir que no deuen tenir la victòria tan clara com aparenten.

El vot d’esquerres Mirem a l’altra banda, als so-

cialistes, partit municipalista per excel·lència però que ve d’una der-rota prou dolorosa en les eleccions al Parlament de Catalunya. Alesho-res només van recollir a la nostra ciutat 2.291 vots que, per posar-los en context històric, significa que van perdre pràcticament la meitat de la xifra assolida el Parlament 2006. La seva “marca”, com es re-peteix sovint, no suma actualment. Així doncs, hauríem d’entendre que els socialistes no tenen cap possibilitat de guanyar diumenge vinent a Igualada?

Al contrari de CiU, els socia-listes d’Igualada -sols o en la seva part proporcional de l’Entesa- crei-xen un promig del 43% quan arri-ben les municipals, amb una punta excepcional del 58%, sempre en comparació amb les eleccions al Parlament.

Si ens fixem en la campanya que han fet, tenen molta confi-ança en que la figura de l’actual alcalde i l’obra de govern que ell representa captarà novament els votants que no miren tant el partit sinó sobretot la persona. La pla-taforma socialista recorda les que consideren són les principals fites d’aquests dotze anys i apel·la als beneficis de l’experiència en temps d’incertesa.

Això els deu fer sentir més optimistes però haurien de saber també que és insuficient per si sol. La clau per a ells, el que ho canvia tot respecte fa quatre anys, serà el comportament de l’electorat d’es-querres a partir de la decisió d’Inici-ativa per Catalunya Verds de tren-car una Entesa que ha permès tres governs progressistes des del 1999. Què faran els electors d’esquerres? Castigaran ICV pel trencament i exerciran el vot útil cap el PSC? Agradarà més o menys als electors d’ICV, però a partir de les xifres his-tòriques i de la Llei d’Hondt, una concentració del vot progressista cap el PSC és l’única possibilitat de mantenir un ajuntament d’esquer-res a Igualada. O, alternativament, més aviat optaran pel “cadascú a casa seva i CiU a la de tots”? Re-sumint, els socialistes no ho tenen perdut d’entrada però s’han de donar unes condicions específiques perquè puguin guanyar.

Els altres i la Llei d’Hondt

Què passa amb les altres sis candidatures? Els seus resultats influiran en els possibles pactes posteriors, però primer s’hauran garbellat a través de la famosa llei d’Hondt i del fet que caldrà supe-rar el 5% dels vots vàlids per tenir al menys una acta de regidor de les vint-i-una en joc. I atenció que,

amb un nivell de participació com les darreres municipals (54%), qui no arribi a l’entorn dels 730-750 vots pot quedar-se fora de l’Ajun-tament; o si agafem el de les dar-reres eleccions al Parlament (64%), aleshores el llindar mínim estaria en els 880 vots

D’aquesta manera, Solidaritat Catalana per la Independència i PXC, que no tenen precedents mu-nicipalistes, haurien de pràctica-ment doblar els seus vots del 28 de novembre per entrar i Escons en Blanc, multiplicar-los per deu. Esquerra Republicana, que per cert acostuma a deixar-se un 30% dels seus vots a les municipals, suarà molt per arribar a dos, sobretot si creix SCI. ICV no hauria de patir pel primer, però té el segon molt lluny. Finalment el PP, que manté uns 1.400 vots a prova de foc, no hauria de tenir gaires problemes per garantir-ne els dos regidors ac-tuals.

Igualada sembla abocada a mantenir una pugna estreta CiU-PSC. Més enllà de les posicions ideològiques de cadascun de no-saltres, haurem de triar entre més partit i menys candidat en el cas convergent, i tot el contrari en el cas socialista.

La llei d’Hondt és –perdonin- punyeterament decisiva al donar avantatge a qui arriba primer en vots en una cursa polaritzada entre dos partits. El guanyador tendeix a rebre el darrer quocient i s’endú per tant el darrer regidor en joc, acostant-se doncs a la majoria. Hi ha un precedent molt clar que ho il·lustra: l’any 1995, PSC i ICV van sumar per separat nou-cents vots més que CiU, però no van poder governar ja que van sumar nou regidors (7+2), com CiU, que va pactar amb els dos regidors del PP. Si haguessin anat junts el resultat hauria estat 10-8 i el pacte amb el PP hauria estat impossible. L’Ente-sa, en les tres eleccions següents, va --diguem-ho així-- optimitzar els resultats i els hi va permetre governar.

Deixem-ho doncs ben clar: qui individualment obtingui més vots, obtindrà més regidors i governarà. Si guanya CiU, trobarà fàcil suport en el PP o ERC (un curiós dilema post-electoral). Si ho fan els socia-listes, sempre podran comptar amb la regidora d’ICV, acceptant que CiU ho tindria molt cru per aconse-guir l’alcaldia amb els vots del PP i ERC al mateix temps. La decisió de les igualadines i els igualadins en els dos aspectes clau, confirmació o no del tsunami convergent i con-centració o no del vot d’esquerres cap al PSC, decidirà qui ens gover-narà els propers quatre anys.

Fèlix Tarrida

Evolució dels resultats a Igualada al llarg de la democràcia

6 ELECCIONS MUNICIPALS 19 de maig de 2011

El PSC promet un tercer Viu B amb més pisos per a la gent gran i equipaments cívics a La Cotonera, La Teneria i Set CaminsEls socialistes també volen consolidar els serveis que s’han posat en marxa últimament com l’Hospital i el nou CAP de Les Comes davant les retallades de la Generalitat i seguir aplicant el Pla d’Inclusió social per evitar l’exclusió dels col·lectius més desfavorits

El PSC segueix presentant el seu programa electoral. Aquest dilluns, el candidat Jordi Aymamí ha presentat les propostes en els àmbits de Gent gran, Salut, Cen-tres cívics i Serveis socials. D’aques-ta manera, els socialistes iguala-dins han tornat a fer pal·lès que es presenten en aquestes eleccions municipals amb un gran nombre de propostes concretes, defugint de titulars genèrics com fan altres formacions.

Gent granEl PSC segueix apostant per les

polítiques d’atenció a la gent gran, com ha estat fent aquests últims anys gràcies a la creació del Consor-ci Sociosanitari d’Igualada, que atén 1.000 avis i àvies cada any i que ha portat la ciutat a ser un referent a nivell català en aquest àmbit.

La proposta estrella del PSC per a la gent gran és la construcció d’un nou Residencial Viu B. Aquest seria el tercer Viu B que tindria la ciutat i se sumaria als residencials Viu B1 del carrer de Joaquima de Vedruna, que té 66 pisos, i al Viu B2 que obrirà després de l’estiu a l’avinguda de Gaudí i que tindrà 71 pisos.

Jordi Aymamí ha explicat que la nova promoció de pisos Viu B s’ubicaria als jardins de l’antic Hos-pital, en paral·lel amb el carrer de Cardenal Vives, just darrere de l’actual Viu B1. Aymamí ha avan-çat que el Viu B3, que podrà ser una realitat si diumenge el PSC guanya les eleccions, comptarà amb una setantena de pisos per a la gent gran.

Els pisos amb serveis són pisos de lloguer on la gent gran pot viu-re-hi mantenint la seva autonomia però alhora estan tutelats per una sèrie de professionals que estan al seu servei en cas que ho necessi-tin. És l’equipament que serveix de punt intermig entre els centres de dia i les residències, i potencia el benestar i l’autonomia de la gent gran. Els Pisos amb serveis Viu B són la punta de llança del model d’atenció a la gent gran d’Iguala-da, ja que completen el continu assistencial que dóna el Consorci Sociosanitari d’Igualada.

D’altra banda, Aymamí es com-promet a seguir desenvolupant l’ampli ventall assistencial del Con-sorci Sociosanitari d’Igualada per a la gent gran: residències, centres de dia, pisos tutelats, atenció do-miciliària, àpats a domicili, trans-port adaptat, cursos, tallers, sorti-des, intercanvis intergeneracionals i formació de nous professionals (des del naixement del Consorci s’han creat 114 llocs de treball es-tables).

SalutLes propostes del PSC en sa-

lut vénen condicionades per les retallades que el govern de CiU a la Generalitat està fent sobre l’actual mapa sanitari del país. En aquest sentit, Jordi Aymamí s’ha compromès a defensar el model sanitari d’Igualada i a consolidar els dispositius que s’han posat en marxa els darrers anys, com l’Hos-pital i el Centre d’Atenció Primà-ria Igualada nord a Les Comes: “Volem garantir un accés a la sa-

nitat pública de qualitat i per a tothom”, ha afirmat el candidat socialista.

En matèria de salut, el PSC també proposa desenvolupar la llei de salut pública a Igualada per tal de fomentar els hàbits saludables i aconseguir una bona qualitat de vida, seguir prestant els serveis d’informació i assessorament sobre temes com la sexualitat o la pre-venció a les drogodependències, amb especial atenció als més joves, i en el marc de l’Oficina Tècnica de Prevenció de Drogodependències, creada aquest mandat, impulsar campanyes de conscienciació sobre aquest tema, sobretot dirigides a l’oci nocturn. Cal recordar que el treball en l’àmbit de la salut es fa a través de l’Agència del Medi i la Salut (IMIS).

Centres cívicsJordi Aymamí ha explicat que

per fer una societat cohesionada cal que hi hagi equipaments on la ciutadania pugui trobar-se, rela-cionar-se i fer diferents activitats. Per això, el PSC vol seguir apos-tant pels centres cívics, com ja ha demostrat amb el Centre Cívic de Fàtima i l’Espai Cívic Centre, creats durant els governs encapçalats per Aymamí.

El PSC proposa ubicar un nou Centre Cívic que doni servei al bar-ri de Sant Agustí a l’edifici de La Cotonera, quan aquesta es remo-

deli i s’hi ubiqui també el Museu de la Premsa.

D’altra banda, quan l’Escola Universitària d’Enginyeria quedi traslladada al nou Campus del Pla de la Massa, Jordi Aymamí ha ex-plicat que si guanya les eleccions recuperarà l’edifici de La Teneria i el destinarà a serveis públics i equipaments de caràcter cívic per al Nucli Antic.

Aymamí també s’ha compro-mès a estudiar la ubicació d’un centre cívic al barri de Set Camins que permeti ampliar i dotar dels espais suficients les activitats que ja es fan ara al barri aprofitant les dependències de la seu de Creu Roja.

Seguir potenciant els progra-mes d’activitats dels centres cívics municipals, augmentar l’educació de les persones adultes i ampliar el treball comunitari dels centres amb els sectors més desfavorits són altres propostes del programa del PSC en aquest àmbit.

Serveis socialsEl PSC vol evitar l’exclusió dels

col·lectius més desfavorits; Jordi Aymamí ha explicat que “per aconseguir una societat moderna i avançada no es pot deixar ningú enrere del progrés, hem d’avan-çar junts, encara que ho haguem de fer més a poc a poc”. Aymamí ha recordat que en temps de difi-cultats econòmiques tenir present

això encara és més important, per això cal garantir que tothom rebi les atencions que necessiti per evi-tar que quedi exclòs de la societat. En aquest sentit, el PSC vol seguir recolzant a aquells col·lectius més desfavorits, ja sigui perquè viuen una situació econòmica o familiar adversa, o perquè tenen alguna discapacitat.

Les polítiques en aquest àmbit passen per aplicar el Pla d’Inclu-sió Social aprovat aquest mandat per mantenir, i si cal augmentar, l’atenció a les persones amb risc d’exclusió social tot facilitant aju-des i mecanismes de superació de les situacions adverses.

També es vol continuar treba-llant amb les entitats socials, com és el cas de Càritas amb el banc d’aliments, per fer front a la situ-ació de crisi de famílies i persones que són víctimes puntuals de la situació econòmica i que requerei-xen un suport concret.

D’altra banda, com que els temps són canviants, Aymamí s’ha compromès a seguir adaptant els serveis socials de l’Ajuntament a les necessitats de les persones en cada moment (per exemple, aquests darrers anys, els serveis so-cials s’han adaptat a les demandes de la societat i han estat treballant en connexió directa amb Ig-nova ocupació).

Un altre punt de les polítiques socials que proposa el PSC fa re-ferència a l’accés a l’habitatge: seguirà dissenyant polítiques pú-bliques que facilitin l’accés a un habitatge assequible i de qualitat en tots els rangs d’edat i que doni resposta a la demanda ciutadana, es potenciarà l’habitatge en règim de lloguer com es fa a la majoria de països d’Europa, se seguiran desenvolupant ajudes i la Borsa de lloguer social i se seguiran impul-sant programes de rehabilitació dels habitatges per mantenir un bon nombre de veïns i veïnes en zones com el Nucli Antic i el barri de Sant Agustí.

Compromís dels candidats a l’alcaldia d’Igualada amb els drets de les persones amb discapacitat i amb l’economia socialDurant les visites organitzades pel Grup Àuria, els diferents candidats a l’alcaldia d’Igualada s’han compromès, malgrat la crisi, a consolidar les polítiques de pro-moció i atenció a les persones amb discapacitat.

Ignasi Vich, de SI, es compro-met a ser el portaveu d’aquest col-lectiu i també a formular les seves problemàtiques al Parlament.

Jordi Aymamí, del PSC, remar-ca el dret a l’ocupació dels col-lectius més vulnerables tot i les retallades, i es reafirma en el seu compromís a col·laborar amb el Grup d’entitats, com fins ara.

Pere Calbó, del PP, es compro-

met a continuar treballant pel sec-tor i donar suport per garantir el finançament dels serveis i suports a les persones amb discapacitat.

Joan Torras, d’ERC-Reagrupa-ment, aposta per la inclusió de les persones amb discapacitat a l’em-presa ordinària. Torras ofereix el seu suport a les iniciatives de les entitats.

Montserrat Mateu, d’ICV, posa de relleu que caldrà prioritzar, i que a l’hora d’invertir recursos, els drets de les persones més vulnera-bles no es poden retallar.

Marc Castells, de CiU, des d’un compromís amb l’economia social de la ciutat, manifesta la seva dis-

ponibilitat per donar suport a les iniciatives del Grup Àuria.

Des de les empreses i entitats que formen el Grup Àuria: Taller Àuria, Fundació Àuria, Gustàuria i Àuria Cosmètics, agraïm la dispo-nibilitat i atenció dels candidats que han vingut. Durant els pro-pers anys, amb el seu suport i el del conjunt de la ciutadania, con-tinuarem treballant per generar llocs de treball i donar resposta a les necessitats i projectes de vida de les persones amb discapacitat de la nostra ciutat

Grup Àuria

7ELECCIONS MUNICIPALS19 de maig de 2011

Jordi Aymamí. Candidat del PSC

“Volem combatre el pessimisme i guanyar el futur des de l’experiència amb propostes concretes”

A quatre dies de les eleccions municipals, el candidat del PSC Jordi Aymamí, aprofita els darrers instants de la campanya per convèncer el seu electorat i els que encara estan indecisos del perquè faran bé de confiar-li el vot. L’experiència és un grau i Aymamí entén que aquest és un dels seus principals avals, que marca diferències amb la resta de candidats. A més, l’actual alcalde d’Igualada també entén que en moments de crisi, com els que es viuen, millor tibar d’experiència que fer experiments. Els altres avals que presenta són la trans-formació que ha viscut la ciutat al llarg dels seus anys de mandat. Per això fa una crida a l’electorat progressita d’Igualada, fins i tot aquell que en altres eleccions pot votar altres formacions, perquè aquest diumenge vagi a votar i permeti seguir el procés de trans-formació de la ciutat.

- Aquesta entrevista surt pu-blicada quatre dies abans de les eleccions. Si algú encara no sap si anar a votar o a qui votar, com el pot convèncer?

- Els diria el que hem anat di-ent els darrers dies: que en mo-ments difícils com el que ens ha tocat viure, l’experiència, la ca-pacitat demostrada de gestió, la capacitat de liderar equips, de coordinar-los, d’arribar a acords, d’establir consens, de col.laborar amb l’entorn; altres ajuntaments, entitats socials i econòmiques,... Això es converteix en un valor i jo, llavors, els demanaria que reflexionessin sobre tot això i al mateix temps que reflexionessin sobre el model. Hi ha un model de ciutat que és el que hem anat defensant al llarg d’aquests anys de responsabilitat de govern, i que creiem que té continuïtat en la línia de la transformació de la ciutat. Aquest model, diumenge, està en joc. Si l’alternativa és una coalició entre CiU i ERC que en tots els debats i actes electorals veiem com pràcticament ja és un fet, tot anirà enrere, s’aturarà i anirà enrere. Tornaríem al model que alguns anomenen Mir-Mise-rachs i que jo, amb tots els res-pectes i des de l’apreci, crec que ara no toca. Ara el que toca és dinamisme, estar alerta, no dei-xar-ne escapar ni una i ser hàbil.

- Són les seves eleccions més difícils?

- Totes són difícils, jo no diria que són les més difícils, són unes eleccions complicades, comple-xes, on es presenten vuit candi-datures, cosa que no havia passat mai abans en l’àmbit local. Per tant, hi ha molta diversitat, mol-ta possibilitat que els ciutadans i les ciutadanes puguin matisar les seves confiances polítiques. Això té un aspecte positiu, que hi ha molta pluralitat, però també pot donar aspectes negatius, com ara que sigui difícil organitzar go-verns depenent dels resultats que surtin. Per això jo faig una refle-xió pensant que l’endemà de les eleccions, el dia 23, hi ha d’haver possibilitats de formar un govern a la ciutat que ha de poder pren-

dre decisions molt importants. Nosaltres oferim la garantia d’un equip que té experiència de go-vern i que està cohesionat.

-Té prioritats en els pactes?- Estem obligats, especial-

ment les forces que podem aspi-rar a tenir major confiança dels ciutadans, a fer acords amb tots aquells amb els que puguem en-tendre’ns a l’hora de concretar programa i projectes. Jo ja he dit que en aquesta proposta nostra queden excloses les opcions que no entenguin plenament la de-mocràcia, la diversitat i la dife-rència com un valor. Més enllà d’això, la resta de forces políti-ques poden ser objecte d’acords.

- La crisi, l’anomenat ‘tsunami convergent’, el desgast de go-vernar molts anys, el trencament de l’Entesa... això fa encara més complicades aquestes eleccions?

- De tot això, jo crec que el que ho fa tot més complicat és, sense dubte, la crisi econòmica que des de l’any 2007 estan vivint les economies occidentals. Una crisi que en determinats llocs, com és el nostre cas, té unes con-seqüències més determinants en els llocs de treball. Això és greu i ens preocupa, les altres coses són col.laterals. El fet de no anar junts en l’àmbit de l’Entesa amb ICV-EUiA ens sap molt de greu, ja ho hem dit moltes vegades, es tracta d’una decisió que ha pres Iniciativa, que respectem evi-dentment, tot i que ho lamentem perquè pensem que la suma ens feia més forts. Pel que fa a l’ano-menat ‘tsunami’ de les eleccions del 28 de novembre, jo crec que no tenen res que veure aquelles eleccions amb aquestes, allà es votava el president de la Genera-litat de Catalunya i la constitució d’un Parlament i, per tant, els ciutadans van fer la seva elecció en funció d’aquesta circumstàn-cia. A Igualada no es presenta ni l’Artur Mas ni el José Monti-lla, ni cap dels altres; a Igualada es presenta el senyor Castells, el senyor Calbó, la senyora Mateu, el senyor Ignasi Vich, el senyor Aymamí... i això és el que s’ha de decidir, quina d’aquestes perso-nes, amb els seus equips i els seus models, tenen la confiança per tirar endavant la ciutat.

- Les retallades del govern de Mas han estat protagonistes de la campanya. La seva candidatura ha regalat unes tisores per reta-llar el pessimisme. Com es com-bat el pessimisme en un moment com l’actual?

- El pessimisme el volem com-batre amb propostes concretes com les que hi ha al nostre pro-grama electoral. Són projectes per tots i cada un dels barris, to-tes les persones, des dels més pe-tits fins als més grans, i per tot els àmbits on volem actuar; indústria, comerç, emprenedoria, educació, cultura, serveis socials, esports, habitatge,... El pessimisme es combat amb propostes de futur i amb la voluntat d’afrontar els reptes, i sobretot sense tirar-nos pedres a la nostra pròpia teulada com fan alguns candidats aquests

dies. La situació és complicada, però és ara quan calen, més que mai, propostes decidides, realistes i plantejades des de l’experiència. Ho hem dit en més d’una ocasió durant aquesta campanya, volem treballar per mantenir el caràcter industrial d’Igualada i la Conca i fer-ho amb projectes capaços de generar ocupació i la ubicació de noves empreses com és el polígon de la Zona Franca a Can Morera, però al mateix moment cal que tinguem un bon dispositiu de ser-veis en l’àmbit social per garan-tir que ningú quedi exclós de la societat. I si per garantir això cal que caminem una mica més lents, ho farem, perquè el dia de demà tots tinguem les mateixes oportu-nitats per avançar.

- Les retallades, a part de la sanitat, comencen afectar pro-jectes concrets d’Igualada: Eix Ferroviari Transversal, Aeroport Corporatiu, Campus universitari... El fa patir?

- Molt! Tornen els discursos vells en noves èpoques. De l’Ae-roport Corporatiu se’ns diu: ‘tran-quils, no patiu, que el farem, això sí, sempre i quan primer hi vagin els empresaris a fer-lo, després hi anirem nosaltres...’. L’adminis-tració pública ha de ser el motor d’aquesta intervenció, cercant amb la seva acció la connivència dels sectors econòmics de l’àmbit privat. Hauria de ser el motor, i aquí el que hi ha és un intent de camuflar una realitat que és que no hi creuen, que no creuen que Igualada i Òdena ens mereixem el dret a tenir l’Aeroport Corpo-ratiu de Catalunya. Haurem de lluitar. Respecte el tren, dins de les mesures d’actuació que pro-posa el govern català, no hi és en cap cas la continuació del pro-jecte que l’exconseller Joaquim Nadal va aconseguir posar en l’agenda d’infraestructures públi-ques. Per tant, una vegada més veiem que des de posicions libe-rals conservadores, d’una manera d’entendre el país amb interessos molt concrets, es torna a oblidar la comarca de l’Anoia i la ciutat d’Igualada quan es fa referència a les comunicacions ferroviàries. Tornem al 1847. Ja anunciem que si nosaltres tenim responsabili-tat de govern ens hi enfrontarem dura i radicalment contra aquest

actitud i reclamarem allò que ja portem tants anys reclamant, ja ens coneixen, som tossuts.

- Li preocupa que puguin re-tallar-li més coses?

- Pateixo per una actitud francament de poc nivell demo-cràtic que és aquesta mena de, entre cometes, ‘amiguisme’ que sembla que es vulgui practicar des del govern de la Generalitat amb determinats representants de Convergència en el territori. Penso que això rebaixa i molt la qualitat de la nostra democràcia. Allò de dir que si guanya aquest tindrà línia directa amb el pre-sident i sinó no, ho trobo fora de lloc. Necessitem més que nin-gú posar en valor les instituci-ons i si les instrumentalitzem i les utilitzem en benefici partidis-ta, fem un flac favor al país i a la seva qualitat democràtica. És ben evident que la Generalitat de Catalunya i ajuntaments es-tem en una situació econòmica complicada, fruit de la crisi eco-nòmica que comentàvem abans. Tot plegat ens porta a fer estalvis i ajustos, però el que no es pot fer és donar un missatge de por i tan contradictori al conjunt de la ciutadania. Per una banda anul.len l’impost de successions i per l’altra retallen la despesa social de sanitat i educació en un 10%, i ho fan sense presentar un pres-supost que indiqui quins seran els ingressos i la despesa que hi hau-ran. Em sembla una imprudència i políticament inadequat, incor-recte. I a Igualada, un govern col.laborador amb aquestes tàctiques polítiques seria molt negatiu per la ciutat.

- El seu principal adversari re-clama un canvi en positiu.

- Amb tota sinceritat li diré que em costa veure les propos-tes del meu primer adversari, de

fet, no he vist aquestes propos-tes d’una manera detallada sinó que m’han arribat plantejades d’una manera molt genèrica. A més, no hi veig un model de ciu-tat clar ampli i global. Així com nosaltres hem fet un esforç molt important per arribar a les cases, amb propostes concretes, amb compromisos concrets per tots els barris, àmbits i persones, jo no tinc aquesta informació per part del meu principal opositor. De totes maneres, crec que quan de-fineix més clarament el canvi és quan ensenya en quina direcció vol aquest canvi, i aquesta direc-ció va directament al passat, vo-len tornar a un model antic que ara ja és caduc.

- La votació del PSC a Madrid sobre el Fons de Competitivitat tampoc ajuda en aquest final de campanya...

- Comparteixo amb el meu partit l’anàlisi estratègica que en definitiva remarca la instrumen-talització que ha fet Convergèn-cia i Unió d’aquest problema. CiU tenia altres camins i, de fet, els haurà de buscar i trobar si vol resoldre aquest problema. El que ha fet és un operatiu de caràc-ter electoralista. Però al mateix temps no coincideixo en la deci-sió de no desmarcar-se de la po-sició del PSOE. No hagués passat res o no hauria de passar res pel fet que els diputats del PSC votes-sin diferent que els diputats del PSOE en un tema que afecta es-pecialment a Catalunya i sobre el qual nosaltres ja ens hem definit tantes vegades.

- Si surt reelegit què és el pri-mer que farà?

- L’ocupació és i serà la nos-tra principal prioritat. Hem de fer tot el que està a les nostres mans perquè el nostre territori sigui tan atractiu com sigui pos-sible a l’hora d’invertir i de crear ocupació. Tenim aliances amb el consorci de la Zona Franca que, per sort, a Òdena ja s’ha aprovat el pla general, i ens permetrà re-impulsar amb força aquest pro-jecte d’ubicació d’un dispositiu industrial en aquest entorn, que en definitiva el que ha d’anar és en la línia de crear més ocupació. Això i crear l’ambient propici per-què les inversions sigui possibles; comunicacions, infraestructures, qualitat de vida en general, seran les primeres prioritats d’aquest govern.

8 ELECCIONS MUNICIPALS 19 de maig de 2011

Els partits locals debaten sobre la cultura d’Igualada al Teatre de l’AuroraSota el títol “La cultura d’Iguala-da, a debat”, Unicoop Cultural, l’entitat que gestiona el Teatre de l’Aurora, va dur a terme dimecres de la setmana passada al mateix teatre, un debat electoral amb l’objectiu que tots els partits polí-tics que es presenten a les elecci-ons municipals donessin a conèixer les seves propostes en matèria de cultura. Van intervenir-hi Maria Enrich (PSC), Jordi Segura (CiU), Carina Alcoberro (ERC-Reagrupa-ment), Pere Calbó (PP), Conxa Cas-tells (ICV), Robert Hernando (PxC) i Ignasi Vich (SI). El Teatre de l’Auro-ra es va omplir amb l’assistència de nombroses entitats culturals igua-ladines i de persones interessades en el món de la cultura local.

El debat, moderat pel perio-dista Jordi Còdol, va constar de tres blocs destinats a exposar les accions a desenvolupar pel que fa a programacions culturals; entitats i festes (cultura popular i tradici-onal), i finançament, subvencions

i equipaments. A continuació es va obrir un torn de rèpliques i un altre de preguntes personalitzades per part del públic, que les va po-der adreçar a través d’una butlle-ta fent així més àgil i participatiu l’acte. Finalment, hi va haver un apartat de conclusions perquè ca-da partit resumís el més destacat del seu programa.

Maria Enrich va dir que el PSC ajudaria les companyies teatrals locals amb coproduccions i que do-naria al Museu i a la Biblioteca un ús més enllà de les seves funcions clàssiques. Va observar que algu-nes festes, com per exemple els Tres Tombs, els Reis, fires o festes dels barris, les han d’organitzar les entitats, mentre que d’altres són tasca de l’Ajuntament. Va apostar per potenciar les fires de Nadal i també la Comissió de Festes per fer més participativa la Festa Major, en què creu que s’hauran de repensar alguns actes i establir un protocol per regular les cercaviles. Va desta-

car alguns equipaments com L’Es-corxador i la Cotonera, per la qual ja es compta amb més d’un milió d’euros del Ministerio de Cultura, i va assegurar que s’han mantingut els ajuts econòmics a les entitats i, fins i tot, reforçat en espècies amb l’habilitació de magatzems.

Jordi Segura, de CiU, va as-senyalar que l’Ajuntament ha d’acompanyar, donar suport i po-tenciar el públic en els esdeveni-ments que organitzen les entitats aprofitant l’agilitat que aquestes aporten. Va incidir en eliminar la

gestió privada de la Festa Major i que aquesta feina la desenvolupi el mateix Ajuntament.

També va apuntar que cal atorgar més responsabilitats orga-nitzatives a la Comissió de Festes, qualificant l’actual de merament consultiva i informativa.

Va parlar dels vincles necessaris entre cultura i educació perquè els més petits s’impregnin mica en mica del patrimoni immaterial de la ciutat i va afirmar que no es po-den reduir més les subvencions en cultura.

Des d’ERC-Reagrupament, Ca-rina Alcoberro va fer una decidida aposta per les companyies de tea-tre amateurs i per organitzar uns premis per aquest sector, així com la celebració del Dia Mundial del teatre. Va dir que cal potenciar el teatre juvenil, ja que l’infantil ja està cobert pel grup Xarxa. Pel que fa a les festes, va observar que cal buscar un nou funcionament per la Festa Major incorporant noves idees, que s’hauria d’unir la Festa de Sant Faust amb la de

Santa Cecília i convertir-la en una festa de música i tradició, sen-se oblidar el carrer, així com impul-sar l’Anòlia amb grups locals, de renom i gestió de barres, i unir-la amb la festa de Sant Joan. També va proposar reactivar la festa de l’Onze de Setembre. D’altra banda, va parlar d’oferir sales a les entitats i, si hi ha saturació d’espais en els equipaments igualadins, demanar-ne en l’àmbit de la conca.

Pere Calbó, del PP, va distingir les activitats que impulsa l’Ajun-tament de les organitzades per entitats, en les quals creu que l’Ajuntament no hi ha d’interve-nir, sinó fomentar i estimular. Va parlar d’un panorama cultural plu-ral amb programacions en català i castellà i va qualificar els centres cívics com la referència del foment de l’activitat cultural. En aquest sentit, va referir-se a l’impuls d’un centre cívic a la Cotonera pel barri de Sant Agustí i a l’establiment d’una biblioteca al barri de Set Camins. Calbó va convidar a de-fugir del debat sobre la comissió de festes i la gestió de Festa Ma-jor, que veu bé que s’externalit-zi perquè l’experiència demostra que l’Ajuntament no pot assumir el volum de feina que comporta. Va dir que cal potenciar els casals d’entitats, les coproduccions amb companyies de teatre locals i les exposicions. Va apuntar que s’ha d’adaptar el pressupost a l’horitzó cultural al qual es vol arribar, com ara desenvolupar els projectes de l’Escorxador, la Cotonera, el nou edifici universitari de la EUETTI i la implantació d’estudis d’infermeria i que, si cal, fer per passos els pro-jectes de gran volum com s’està fent amb el Museu.

Des d’ICV, Conxa Castells va dir que l’Ajuntament ha d’actuar com a catalitzador i que l’IMC és l’instrument ideal per fer-ho tot fomentant la participació en l’ac-tivitat cultural. Va incidir en què cal preservar els elements més ca-racterístics de la Festa Major, però no fer-la elitista, sinó participativa i evolutiva. Va parlar d’inclusió so-cial a través de la cultura popular, de potenciar l’autonomia de les entitats i d’establir amb aquestes convenis, enlloc de subvencions. També va parlar de trencar amb les activitats centralitzades per grupets, de continuar l’aplicació del PLEC (Pla Local d’Equipaments Culturals) i, si convé, alentir-la per les dificultats econòmiques actuals i va fer una ferma aposta per una nova escola universitària d’Iguala-da. També es va referir a la manco-munació de serveis i a la necessitat d’aprovar el pla de memòria de-mocràtica

Robert Hernando, de PxC, va dir que cal donar més sortida a la cultura cap a l’exterior englobant tots els esdeveniments culturals so-ta la marca “Igualada”.

Va afirmar que cal ordenar el sector, i potenciar el teatre ama-teur i les festes antigues, com els Tres Tombs, els Reis, Santa Cecília... tot i que fugint de l’encorseta-ment que creu que actualment tenen aquestes festes. Va apostar per promoure el WiFi a la ciutat i per facilitar naus buides del Rec a grups de música perquè hi pu-guin assajar. També va proposar que totes les entitats participin de la Comissió de festes a partir d’un concurs d’idees i va assegurar que cal acabar amb la subvenció per la subvenció, en considerar que sem-pre s’atorguen als mateixos i no es pot donar tot fet. Finalment, va dir que cal atraure patrocinadors per incrementar finançament i obrir les festes als barris de Fàtima i Montserrat, per descentralitzar-les.

Per la seva banda, Ignasi Vich, de SI, va parlar de la feina de l’Ajuntament per arribar a atraure més públic. Que La Mostra d’Igua-lada compti amb el suport de Fira d’Igualada i així es pugui alliberar de la gestió firal i centrar-se en el vessant cultural. Segons Vich, la Fira de Setembre és un projec-te obsolet i vol recuperar-la amb l’ofrena dels fruits del camp. Des de SI creuen que l’exercici de la cultura és la participació ciutada-na i que per això la millor manera d’integrar els nouvinguts és que gaudeixin de la cultura. El can-didat de Solidaritat va prometre mantenir el màxim possible tot el pressupost cultural i va proposar que les entitats puguin gestionar la Festa Major amb una Comissió de festes presidida per un gover-nador a renovar cada any. Va asse-gurar la presència de la memòria històrica, que es revisaria el pla d’equipaments per evitar compe-tència entre activitats que fan tant les entitats com l’Ajuntament i va apostar per una ciutat università-ria. També va dir que eliminaria els noms dels reis catòlics dels gegants de la ciutat, obriria la biblioteca en dies festius i dates d’exàmens i es-tarien desperts pels projectes que poguessin sorgir.

10 ELECCIONS MUNICIPALS 19 de maig de 2011

ERC-Igualada

Alba Vergés: “S’hauria d’haver actuat abans des de l’Ajuntament per evitar les discriminacions socials”

Alba Vergès és la primera dona de la llista. Debuta en una can-didatura després de la seva experi-ència en l’àmbit de les consultes per la independència i el dret a decidir. Economista i diplomada en informàtica de gestió, treballa al Consorci Socio Sanitari d’Igualada, en l’àmbit de la gestió econòmica d’aquesta entitat social.

- No tenies cap experiència política; què t’ha motivat a pre-sentar-te amb Esquerra-Reagru-pament?

- És veritat que no en tinc, de tota manera sempre he estat in-teressada en tots els temes que m’envolten i en qüestions de país. He participat socialment en tot el que he pogut, en les consultes sobre la independència i per això vaig acceptar la proposta de pre-sentar-me

- La teva experiència es con-centra en l’àmbit de la gestió eco-

nòmica en els serveis a les perso-nes i vivim una època en que sa-nitat i serveis socials estan amena-çats per les retallades. Quin paper hi poden jugar els ajuntaments?

- En sanitat millorar-ne la in-formació per assolir una millor educació sanitaria. Cal tenir molt clar on s’ha d’anar i a qui ens hem d’adreçar en cada situació i no caiguem en una mala utilització dels serveis sanitaris, ni d’abús ni d’absència. En la resta de serveis socials, no perdre els compromisos de concertació de places públiques que les entitats tenen. Prioritzar que els beneficiaris dels serveis no es vegin afectats per aquestes retallades ajudant a les entitats, reforçant aquells aspectes que la racionalització de despesa obligui i les pugui posar en situació de risc.

- En l’àmbit sanitari, què pot aportar el projecte del Centre de Simulació?

- Poder engegar a Igualada aquest Centre de Simulació en l’àmbit de la salut primer de tot és apostar per allò que portem com a eix principal del programa, que és formació, innovació i coneixement, claus del creixement econòmic. Ai-xò vol dir llocs de treball directes i

qualificats i també molts d’indirec-tes, la necessitat més urgent a la comarca.

- L’exclusió social en èpoques de crisi suposa un perill més gran, com s’hi pot lluitar per prevenir-la?

- La crisi provoca que cada cop més persones necessitin el suport de l’administració per tirar enda-vant, tot i així, això no pot dis-treure tota la feina que s’ha fet fins ara per als diferents col.lectius més necessitats. Parlo en general perquè l’exclusió pot donar-se per molts motius, des de fruit d’una discriminació, de desigualtat en-tre col.lectius, per desconeixement d’altres realitats o per situacions familiars o personals.

- La crisi crea desconfiances especialment amb els estrangers i els nouvinguts, què pensa ERC que pot fer-se per millorar aques-ta situació?

- El primer per evitar les des-confiances és la informació i transparència vers les ajudes. Si-nó aquestes passen a ser rumors i molt sovint aquests són falsos. S’hauria d’haver actuat abans per part de l’Ajuntament. Òmnium Cultural ha engegat la campanya “Tots som de casa” que va molt bé per treure’ns aquesta imatge es-biaixada. I aquí la capacitació lin-güística, laboral i acadèmica dels nouvinguts i també dels que no ho són és bàsica.

- Per què es proposen recu-perar per a la ciutat l’espai de la caserna de la Guàrdia Civil als Set Camins?

- Primer de tot perquè és un espai gran, que està actualment infrautilitzat i situat en un barri on no hi ha cap equipament munici-pal i que ha crescut molt en pobla-ció i per tant també en necessitats.

Ramon Costa: “Cal especialitzar i coordinar els més de 9 polígons de la comarca en la innovació i el coneixement”Ramon Costa, de 41 anys, tre-balla al Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft, res-ponsabilitat que combina amb la docència universitària i a l’escola de negocis EADA, vocal de la Junta Directiva de la UEA i president de la seva comissió TIC, TICAnoia. Diplo-mat en Direcció General i Enginyer en Informàtica, ha estat implicat a Jove Cambra d’Igualada, l’AE Tor-xa i els Diables de Santa Caterina, entre d’altres. És un dels punts forts d’Esquerra Reagrupament, i quart a la candidatura.

- ERC-Rcat parla de tres eixos bàsics per revitalitzar l’Anoia: Eco-nomia, Innovació i Coneixement. Com es poden concretar?

- Les empreses requereixen la innovació per a millorar la seva competitivitat i productivitat i en aquest sentit han de treballar ple-gats amb els centres tecnològics. En l’àrea de desenvolupament econò-mic, comerç i turisme, considerem que ha arribat el moment d’unir aquests tres mons, l’economia, em-presaris, emprenedors, autònoms,

comerciants, cooperatives i les asso-ciacions empresarials com UEA, Fira d’Igualada, la Cambra de Comerç, gremis, amb la innovació, que són els centres tecnològics com FITEX i AIICA i projectes d’innovació com el futur Centre de Simulació en Salut, i el món del coneixement, la forma-ció reglada post obligatòria, ocu-pacional, universitària i contínua, amb l’Escola d’Enginyeria, el Milà i Fontanals, l’Escola d’Arts Oficis. Tot això per treballar plegats.

- Quina funció tindria una Fun-dació per a la Innovació, les TIC, el Coneixement i el Disseny?

- Ja fa temps que en diferents entorns comarcals es parla de la necessitat de què hi hagués un clús-ter en l’àmbit de l’enginyeria del software, una fundació per a la in-novació TIC i, més recentment, en l’àmbit del disseny. En tot cas, la in-novació i el coneixement van molt lligats i el disseny ha esdevingut un aspecte fonamental per a la inno-vació empresarial, tant en producte com en servei. No oblidem, a més, que les Tecnologies de la Informa-ció i la Comunicació i el Disseny, són sectors industrials de present i, sobretot, de futur, d’alt valor afegit

i tractors per altres sectors econò-mics. Aquesta fundació hauria de garantir que es desenvolupin polí-tiques, des del territori, en aquest àmbit, afavorir la col•laboració entre tots els agents i alinear les necessitats empresarials amb la for-mació i el coneixement.

- Aposteu obertament pel Parc de la Innovació Igualada-Jorba i re-butgeu el WTC. Quins en són els motius?

- El projecte del WTC es va idear més pensant en el continent que en el contingut. S’havia de crear un gran complex on encabir-hi empreses d’innovació, del sector quinari, però mai no s’ha pensat ni dissenyat com atreure aquestes empreses. Era un projecte fruit de la bombolla ‘constructora’ més que de la innovació. En canvi, el Parc de la Innovació Igualada-Jorba neix amb l’objectiu d’agrupar, primer, els agents empresarials, de la inno-vació i del coneixement de la ciutat i la conca, en un espai comú, cercar vies de col•laboració entre elles i es-devenir, per tant, un pol d’atracció

per a noves empreses, nous cen-tres tecnològics i noves titulacions de formació. No oblidem, a més, que el Pla de Cal Blasi, a l’A2, té un consens del territori, està ben co-municat i ja comparteix espais amb els principals centres de formació i generació de coneixement.

- L’Anoia té sol industrial infrau-tilitzat, més de 9 polígons cada un en un municipi diferent, i projectes com el Parc Motor o l’Aeròdrom Corporatiu en perspectiva, però no vénen les indústries. Què cal fer?

- Coordinar-se i treballar ple-gats tots els agents socioeconòmics de la comarca, i entre ells, tots els ajuntaments. Igualada, com a ca-pital de l’Anoia, ha de liderar la comarca i col•laborar i dinamitzar que totes les administracions locals uneixin forces davant les adminis-tracions nacionals i estatals. Ara bé, hem d’especialitzar els polígons, de manera que creem petits ‘clústers’ geogràfics, coordinats entre si, amb una visió global de comarca i no de municipi.

12 ELECCIONS MUNICIPALS 19 de maig de 2011

El PPC presenta les seves propostes per garantir la seguretat i el civismePere Calbó, candidat a l’alcaldia a l’Ajuntament d’Igualada, ha presentat el seu programa electo-ral en l’àmbit de la seguretat i el civisme. El regidor ha explicat les principals propostes:

- R e c l a m a r l ’ i n c r e m e n t d’agents de Mossos d’Esquadra en la comissaria d’Igualada.

- Manteniment de la plantilla de la Policia Local, preveient no-ves incorporacions quan hi hagi agents que es jubilin o passin a segona activitat.

- Aprovació del Pla Local de Seguretat com a instrument de coordinació entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra.

- Manteniment dels agents de la Policia Local de proximitat.

- Instal·lació, en cas que sigui necessari, de càmeres de videovi-gilància.

- Instar el Ministeri de l’Interior a dotar amb el nombre d’agents suficients la plantilla del Cos Naci-onal de Policia per a l’exercici de les seves competències i amb el personal necessari l’Oficina d’ex-pedició del DNI i del passaport.

I ha afegit que “en el darrer Ple del Parlament de Catalunya vam reclamar, mitjançant una interpel·lació, al conseller d’In-terior que dotés de més recursos humans, materials i legals als ajun-taments per fer front a la mul-tireincidència, a l’exercici de la prostitució en els espais públics i, especialment, que el Cos de Mos-sos d’Esquadra col·laborés més en la lluita contra l’incivisme en els nostres municipis.”

Calbó ha reclamat al Govern Municipal que exerceixi l’autoritat democràtica per fer front als ac-tes d’incivisme i ha denunciat que Aymamí no fa res contra determi-nats actes incívics que es produei-

xen a la ciutat. Fins i tot, en debats públics reconeix que és molt difícil de fer front a aquestes actituds incíviques. El regidor popular s’ha referit a actuacions com la d’uns pocs propietaris que no recullen les defecacions dels seus gossos en la via pública. Tanmateix, s’ha re-ferit al consum de begudes alcohò-liques en l’espai públic, a excepció del que es realitza en terrasses o vetlladors i en festes populars, que provoquen sorolls i trencadisses de vidres; les pintades o enganxades de cartell; etc.

El portaveu del Grup Popu-lar ha assenyalat que “les nostres propostes passen per l’aprovació d’una ordenança de civisme, que els agents dels Mossos d’Esquadra puguin denunciar les infraccions contra les ordenances municipals de comportaments incívics i una política de tolerància zero contra l’incivisme.

El diputat ha recordat el que el Grup Parlamentari Popular pre-sentarà, en el Ple del Parlament de Catalunya, d’una moció que insta al Govern de la Generalitat a:

1. Modificar l’actual convo-catòria de proves selectives per a l’ingrés a la categoria de mosso/a del cos de mossos d’esquadra de la Generalitat en el sentit d’ofertar 800 places.

2. Definir, en el termini d’un mes, el nombre de patrulles rurals de Mossos d’Esquadra que es des-plegaran a Catalunya, prestant un servei de 24 hores de vigilància en l’àmbit rural.

3. Acordar i donar a conèixer públicament la distribució dels nous agents de la 24a Promoció del Cos de Mossos d’Esquadra.

4. Impulsar un procés de plani-ficació de subcomissaries en aque-lles àrees bàsiques policials que

ho requereixin en un termini de quatre mesos.

5. Presentar una proposta nor-mativa de prohibició de l’exercici de la prostitució en carreteres i vies públiques.

6. Impulsar l’aprovació dels plans locals de seguretat, aportant els recursos humans i materials necessaris als ajuntaments i a les juntes locals de seguretat per a la seva aprovació.

7. Promoure una major col-laboració del Cos de Mossos d’Es-quadra amb les policies locals, espe-cialment per fer front a l’incivisme assolint els acords necessaris amb les Corporacions Locals per denun-ciar les infraccions de les ordenan-ces municipals en aquest àmbit.

8. Dur a terme, amb col-laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, un programa específic per prevenir els desordres públics que es puguin provocar en el marc de les grans celebracions esporti-ves, definint-lo en un termini de dos mesos.

9. Instar al Ministeri de l’Interi-or a dotar al Cos Nacional de Poli-cia i a la Guàrdia Civil dels efectius necessaris per a l’exercici de les competències que tenen legal-ment atribuïdes.

10. Promoure un pla d’actua-ció permanent amb la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia per dur a terme una actuació coordi-nada i efectiva contra la multire-incidència.

11. Promoure una reforma del Codi Penal que permeti una res-posta més eficaç davant del feno-men de la multireincindència.

En l’inici de la roda de prem-sa, Joan Agramunt, president del Partit Popular de l’Anoia, ha manifestat que “el Partit Popu-lar d’Igualada està duent a terme una campanya molt austera. Cre-iem que és l’únic comportament raonable en el marc de la greu crisi econòmica que estem vivint. Contrastem l’austeritat de la cam-panya del Partit Popular amb el dispendi que estan duent a ter-me altres partits. Només cal veure els cartells, banderoles, fulletons i regals que alguns partits estan emprant. Des del Partit Popular no només parlem d’austeritat sinó que la practiquem.”

Presentació del programa de PxC a IgualadaDilluns passat, Robert Hernando va presentar el seu programa electoral per a la ciutat d’Iguala-da. Un programa, segons va dir Hernando, fet per solucionar els veritables problemes de la gent de casa. L’alcaldable per Iguala-da va desgranar en punts bàsics i concrets del programa electoral de Plataforma per Catalunya que té 54 planes destinades, segons PxC, a marcar un canvi important en la ciutat els propers quatre anys.

Per acabar, Robert Hernando va demanar a la població que voti per ella mateixa, que no es deixi portar per les opinions externes, “ja que hi ha molts que ens inten-ten demonitzar per dir el que tot-hom pensa, que mirin el programa de PxC i el valorin; per primera vegada els polítics que han posat Igualada a la cua de tot tindran un partit que els ho digui a la cara.

PxC és una nova esperança per a Igualada i suposem que també un vot de càstig a la casta política ac-tual, massa enquistada a les seves poltrones. Som una candidatura jove de gent d’Igualada amb unes ganes terribles de lluitar per la nostra gent i la nostra ciutat i que farem que Igualada torni a ser im-portant, on la gent de casa tingui preferència per tot perquè som nosaltres, els nostres pares i els nostres avis, els que van construir amb la seva suor aquest país”.

Dot i Hernando de PxC a l’acte central a CalafPlataforma per Catalunya va fer el seu primer míting de cam-panya a Calaf, on PxC va treure un vot de més del 8% a les elec-cions autonòmiques de novem-bre. La Plaça Barcelona 92 plena de calafíns desitjosos de sentir les paraules dels membres de PxC, un partit que els hi ha portat al poble una nova esperança ja que amb una taxa de immigració d’un 25% Calaf està patint en primera perso-na molts problemes.

Va obrir l’acte Marcel Dot, el candidat de PxC a l’alcaldia de Calaf, deixant clar que “el nostre partit es presenta a Calaf perquè la gent de Calaf ens necessita perquè sou vosaltres els que més esteu patint els problemes que suposa la immigració descontrolada” i va prometre que “quan estiguem a l’Ajuntament crearem una Policia Local que vigili la nostra seguretat ciutadana i lluitarem amb les insti-tucions perquè hi hagi una caser-na dels Mossos. El va acompanyar a l’acte el Secretari General de la formació alcaldable per Igualada Robert Hernando que va dir que “Plataforma per Catalunya no po-díem deixar sol un poble que ha

reclamat tant la nostre presencia com és Calaf, estem aquí per de-fensar la gent de casa i el Marcel Dot és un gran candidat que do-narà la cara per vosaltres”.

Hernando també a Montbui

Èxit total de Plataforma per Catalunya al seu acte central a Santa Margarida de Montbui unes 150 persones es van donar cita a la sala principal de La Vinícola per acompanya l’alcaldable de la po-blació el José Maria Lagunas.

Lagunas va obrir els parla-ments deixant clar que “sóc un home del poble per el poble he viscut tota la vida a Montbui i sé quins són els problemes de la gent i sé com hi ha gent que la inten-ta enganyar amb quatre palma-des, però nosaltres estem aquí per solucionar els problemes reals de Montbui perquè pensem que la gent del poble de tota la vida està discriminada davant els estrangers que han arribat”

Va tancar l’acte l’alcaldable per Igualada Robert Hernando.

Cartes - Gestió d’apartats de correus

- Certifi cats - Bustiades - Publicitat direccionada

Avinguda Europa, 35 nau 10 Pol. Les Comes - Igualada

Tel. 93 116 22 22 - info@mba.cat

13ELECCIONS MUNICIPALS19 de maig de 2011

Marc Castells: “El gran canvi que proposa CiU és el de l’actitud cap als ciutadans: el despatx de l’alcalde han de ser els carrers i places d’Igualada”

- Com està vivint aquesta cam-panya electoral?

- Molt atrafegat, però molt fe-liç. La campanya exigeix un ritme trepidant, però alhora és una època molt engrescadora i molt emoti-va, perquè treballem per fer una Igualada millor. Creiem fermament que representem un projecte com-plet i molt meditat, amb contingut, equilibrat i coherent. Portem anys preparant aquesta proposta i unes setmanes molt intenses presentant-la a la gent d’Igualada, i ara arriba el moment de la veritat.

- Quines sensacions té ara ma-teix? Què li diu el cor?

- La sensació clara que Igualada necessita un canvi. La impressió més directa que ens arriba del contac-te amb la gent és que molts volen acabar amb la manera de fer de l’Ajuntament actual, fan evident que cal un gir. Però el cap em diu que hem de ser prudents, que mal-grat les sensacions siguin bones, cal continuar treballant fins a l’últim segon per aconseguir que tothom que vol aquesta sacsejada ho faci evident a les urnes aquest diumen-ge. Ningú que vulgui el canvi no pot quedar-se a casa el dia 22, no s’hi valen excuses.

- Però hi ha enquestes que do-nen bons pronòstics per a CiU a Igualada...

- I també n’hi ha que auguren un empat. Per això sempre em miro amb reserves les enquestes, perquè hi ha molts factors que acaben in-

fluint al final en el vot de les perso-nes. En qualsevol cas, aquests bons pronòstics, aquestes sensacions prèvies que tots percebem, sí que han de servir als votants d’Igualada, com deia, per no quedar-se a casa. Si realment hi ha tanta gent com creiem que vol un canvi real al nos-tre govern, cal que tots ho diguem ben fort.

- I per on passa exactament el seu canvi?

- Per sobre de tot, per una nova actitud i una nova manera de fer. Nosaltres entenem l’Ajuntament com un ens totalment al servei del ciutadà. I això implica escoltar les seves propostes i inquietuds i fer-lo partícip de les iniciatives que es prenen des del govern municipal; la proximitat i la transparència són fonamentals per a CiU. El despatx de l’alcalde haurien de ser els car-rers i places de la ciutat. I cal també una major coherència: els temps actuals són temps de crisi i cal una política en consonància, adaptant la despesa a les possibilitats reals i prioritzant i sent ambiciosos amb totes aquelles accions que ens aju-din a generar ocupació i riquesa. La resta, les polítiques socials, culturals o educatives, totes elles prioritàri-es, s’enfortiran i es desplegaran al màxim amb la reactivació econòmi-ca. És El Canvi en Positiu que hem adoptat com a lema de la nostra campanya.

- Què ha après aquestes set-manes?

- M’he sentit un autèntic privi-legiat. El fet d’aixecar aquest gran projecte per Igualada m’ha fet sen-tir més implicat que mai en la meva ciutat. Comporta una responsabi-litat i una exigència física i mental molt fortes, però si la fita és tan il·lusionant com aquesta, i es comp-ta amb un equip potent, tothom pot trobar forces i motivacions so-brades.

- Què en destacaria, de l’equip que l’acompanya?

- Per sobre de tot, que es tracta d’un grup de gran qualitat humana i professional. Convergència i Unió han treballat plegades, construint un projecte fort i il·lusionant, amb un equip de persones que s’estimen aquesta ciutat, que han treballat molt dur aquests darrers mesos i que esperen poder portar a la pràc-tica aquest projecte des del govern de la ciutat, si els ciutadans i ciuta-danes ens donen la seva confiança. És just agrair-los l’excel·lent feina que estan fent, com també ho és

agrair al partit tot el suport que ens ha donat.

- Precisament, la direcció del partit els ha fet costat en tot mo-ment.

- La direcció de Convergèn-cia i Unió busca un canvi positiu a Igualada, i s’està implicant de ma-nera intensa amb tota la campa-nya. Aquí ens han acompanyat el president Artur Mas i l’expresident Jordi Pujol; els consellers Francesc Xavier Mena, Josep Lluís Cleries i Felip Puig; el secretari general ad-junt de CDC Oriol Pujol, el secretari general de l’Esport Ivan Tibau i dos antics pesos pesants de CiU com Miquel Roca i Francesc Homs. Tots ells s’han interessat sincerament per saber què necessiten els igualadins i tots ells ens han obert la porta per treballar plegats si CiU governa Igualada. Creiem que això és molt important; en moments complicats com aquest no ens podem tancar en nosaltres mateixos, cal buscar ali-ances al nostre voltant i, en aquest

sentit, sabem que podem ser molt útils a la ciutat.

- I, si rebessin la confiança per governar, què seria el primer que farien?

- El primer seria mirar fil per randa quina és la situació econò-mica real de les arques municipals, tant les de l’Ajuntament en si ma-teix, com de totes les empreses mu-nicipals. Ens preocupa molt la salut veritable de les nostres finances, perquè d’aquí depenen totes les polítiques presents i futures de la ciutat. I, en segon lloc i al mateix temps, adoptaríem des del primer dia aquesta política que venim defensant de proximitat i diàleg amb tots i cadascun dels nostres ciutadans, col·lectius, associacions i entitats.

- Quin és el seu ideal d’Igualada d’aquí a quatre anys?

- Una Igualada amb menys atur, amb una gran activitat empresa-rial i comercial; una Igualada ac-tiva, que no es lamenti per la crisi i que hagi estat capaç de superar aquesta conjuntura. I alhora una ciutat agradable, amable i acolli-dora per als seus ciutadans i per als seus visitants. Una Igualada que no sigui només una ciutat dormitori, una Igualada on treballar i viure-hi sigui un orgull per als igualadins. Hem d’exercir el lideratge de les ciutats mitjanes de Catalunya, i po-ques coses rellevants han de passar al nostre país sense una presència destacada d’Igualada.

14 ELECCIONS MUNICIPALS 19 de maig de 2011

Aymamí fa una crida a la mobilització de l’electorat progressista d’Igualada per guanyar diumengeA pocs dies de les eleccions, Jordi Aymamí, ha aprofitat l’acte central de campanya del PSC celebrat al parc del Garcia Fos-sas, aquest cap de setmana, per fer una crida a la mobilització de l’electorat recordant que cada vot és molt important per decidir quin alcalde i quin govern tindrà la ciu-tat el proper mandat.

Davant de 450 persones, Aymamí ha explicat que res es-tà guanyat ni res està perdut: “la partida no està jugada com alguns ens volen fer creure, sinó que el partit es juga diumenge i cal que tothom vagi al camp perquè ens hi juguem el nostre futur i la qualitat de vida de la nostra gent”.

Amb aquest símil futbolístic, el candidat del PSC aprofitava per fer una crida a la mobilització de l’electorat progressista igua-ladí militant i no militant; “fins i tot aquells que en altres eleccions voten formacions diferents a la

nostra i que en les municipals ens donen suport, els demano que se-gueixin donant-nos la seva confi-ança”, ha dit.

Jordi Aymamí també ha ex-plicat que “volem seguir aquest fabulós viatge de transformació d’Igualada que ens han permès avançar tant i recuperar un temps que en el passat, altres, ens van fer perdre”.

El candidat socialista ha expli-cat que el vot al PSC en aquestes municipals “és un vot a l’experièn-cia, a un model de ciutat clar i ben definit, a propostes concretes que fugen de titulars genèrics, a la fei-na feta i a la que cal fer i sobretot un vot per aconseguir que la trans-formació d’Igualada continuï”.

Aymamí ha assegurat que “la feina feta durant tots aquests anys és molta, però no demanem el vot per tot el que hem fet, sinó que el demanem per tot el que volem continuar fent per consolidar Igua-

lada com una ciutat on s’hi pugui treballar i viure bé”, per això ha explicat que el seu primer repte és seguir fent front a la millora de la situació econòmica i l’ocupació.

El candidat del PSC ha volgut deixar clar que el projecte que en-capçala és un projecte d’un equip

cohesionat i amb experiència, que atén des dels més petits fins als més grans de la ciutat, i que en aquestes eleccions presenta més i noves propostes programàtiques per fer realitat el proper mandat: “hem fet un programa electoral amb propostes concretes per tots

els barris, totes les persones i tots els àmbits”, ha dit.

Jordi Aymamí ha explicat que durant tots aquests anys ell i el seu equip han pogut complir el repte de fer d’Igualada una ciutat amb més serveis, equipaments i espais públics per les persones i ha utilitzat la feina feta com un aval i garantia per seguir treballant per la transformació de la ciutat.

El candidat del PSC també ha demanat el vot perquè Igualada necessita “un govern fort“, que defensi amb contundència els in-teresos de la ciutat “per davant de tot i no sigui obedient només al que se li digui des de Barcelona”, i sobretot ha reclamat que no hi hagi un canvi pel canvi que porti a l’Ajuntament “les velles fórmules de CiU que tant coneixem i que ja van utilitzar en el passat quan estaven al govern”.

PSC de Capellades: Sensibles amb els més necessitats

Una botifarrada popular va ser el pretext que els socialistes de Capellades van fer servir per, a més de fer un acte de campanya, solidaritzar-se amb els més neces-sitats.

A un preu simbòlic de 2 eu-ros, el PSC de Capellades va servir un esmorzar popular diumenge passat. La recaptació de la festa va anar íntegrament a Càritas del municipi.

El dia abans Iván Sánchez Ol-mo va presentar el programa al Teatre de La Lliga. Impulsar l’eco-nomia i el comerç de Capellades, aquest és un dels objectius centrals del programa del PSC d’aquesta població. Facilitar els tràmits per a la implantació de noves empreses i potenciar els projectes dels nous emprenedors són un dels punts destacats. Davant la mirada atenta d’un centenar de seguidors, mili-tants i simpatitzants, Iván Sánchez Olmo va desplegar els 13 eixos del programa. Un programa ambiciós i enfocat clarament a resoldre els problemes quotidians dels capella-dins. Des de la proximitat, Sánchez Olmo es va comprometre a ges-tionar el consistori amb transpa-rència i amb la mirada posada en els ciutadans. Resoldre problemes com l’enllumenat, la brutícia i el mal estat dels carrers són alguns dels punts on els socialistes volen

incidir. La creació d’un Fòrum de Discussió de la Indústria del Paper i d’un Consell de la Gent Gran, són algunes de les propostes més no-ves dels socialistes capelladins.

Tot i la joventut dels membres de la llista, des del PSC de Cape-llades creuen que és bàsic oferir una bona qualitat de vida a les persones més grans de la vila. Des d’aquesta perspectiva també es comprometen a fer un seguiment exhaustiu de la Residència Gerià-trica del poble, per tal de poder garantir que les persones grans que s’hi troben reben totes les atencions necessàries.

Sota el lema de “Dóna-li la vol-ta a Capellades”, els del PSC volen reforçar la seguretat ciutadana dels capelladins i aconseguir una major presència de la Policia Lo-cal en tots i cadascun dels racons de la vila. I pel que fa a un dels temes més espinosos que han cen-trat la campanya electoral, com és el de la piscina municipal, Sánchez Olmo considera que és necessari fer-ne un estudi integral per tal de valorar com donar-li continuïtat a l’hivern.

Il.lusions renovades i ganes de treballar pel poble, aquest és l’es-perit que els socialistes van pre-sentar i oferir als capelladins.

El somni d’un poble i la seva gentEl passat divendres 13 de maig va tenir lloc la presentació del nostre amic Salustià Monteagu-do com a candidat pel PSC-UPCA a l’alcaldia de l’ajuntament de Cabrera d’Anoia.

Com a assistent a l’acte, vaig arribar a sentir orgull pel que re-presenten per al nostre poble les idees i els fets consumats d’una persona que s’ha criat i ha crescut com jo mateix, al municipi.

Les persones que des de peti-tes hem viscut els canvis (a millor) que han experimentat el poble i el seus voltants podem donar fe del que es va exponsar durant la presentació.

La continuació cap a un futur que garanteixi la vida passa pel progrés, l’impuls social i la creació de llocs de treball amb l’establi-ment d’empreses al nostre muni-cipi. Per l’impuls del turisme cap a les nostres terres i que la gent i el món conegui qui som i com som. Per la millora en els equipaments públics i accessos al municipi. Tam-bé pel respecte i protecció del nos-tre patrimoni i ric entorn natural. Tot això és la combinació idònia

per aconseguir-ho. Mantenint les tradicions i costums que són la identitat d’un poble, s’aconse-gueix la germanor i l’apropament de la gent i d’un país.

Finalment, i fomentant la par-ticipació ciutadana a través del voluntariat, amb la creació de l’Oficina d’ Atenció Ciutadana i l’apropament tecnològic cap al municipi, mitjançant wi-fi i inter-net oberta en certes dependències municipals.

Vaig tenir la sensació que, do-nada l’especial situació econòmi-ca, caldria un gran esforç i enginy

per a la recerca de recursos, sub-vencions i finançament econòmic per portar a terme totes aquestes actuacions, però la confiança i la seguretat de Salustià Monteagudo i l’entitat que representa, el PSC-UPCA, és garantia d’èxit.

Feia molt temps que no somi-ava; em sentia enganyat i traït. Ara veig un futur. El que vull per als meus fills, el que volem per a la nostra gent… He somiat per fi..., he somiat tranquil!

Santiago Cañadas Cañadas

Un debat aplega les 9 forces polítiques vilanovines a la Unió Cultural ExtremenyaLa seu de la Unió Cultural Extre-menya Anoia es va omplir, dimecres de la setmana passada, per acollir el debat dels candidats de les 9 forces polítiques que con-corren a les eleccions municipals del dia 22 de maig. Finalment totes les forces van estar repre-sentades, tot i que algunes no van poder comptar amb la intervenció dels seus alcaldables i van delegar en el número 2 de la candidatura la seva participació al debat.

Joan Vich pel PSC, Juan Manuel Cividanes per Independents per Vilanova, Francina Gabarró per ICV-EUiA, Xavier Bermúdez per ERC (que va es va incorporar un cop iniciat el debat substitu-int a Pep Martí), Jordi Barón per CiU, Mari Luz Martínez pel PP, i

Jordi Balcells per Plataforma per Catalunya, van compartir taula amb el número 2 de Vilanova Al-ternativa Camilo Grados, en subs-titució del candidat, Francesc Pa-lacios, i el número 2 de DECIDE Álex Merino, en substitució de la candidata Imma González.

Al llarg d’una hora i mitja que es va fer força amena, tots 9 van respondre en diferents torns d’in-tervenció a les preguntes plante-jades per la Unió Cultural Extre-menya Anoia entorn a les seves propostes polítiques, i sota la mo-deració del periodista Jaume Sin-gla. Promoció Econòmica, Manco-munitat de serveis, Aparcament i vies públiques, Serveis Socials i Im-migració van ser els 5 grans blocs temàtics que van abordar. Sobre

la taula, tal i com reconeix el pre-sident de la Unió Cultural Extre-menya, Paco Nevado, van quedar altres temes importants: cultura, impostos municipals, esports, in-fància...

Des de l’entitat s’han mostrat contents de poder haver contras-tat les idees de les diferents forma-cions amb la ciutadania. Tot i que, com assenyala Nevado, la majoria del públic era gent convençuda, el debat va servir per deixar clares les diferents postures i també per deixar en evidència la preparació dels candidats.

Nevado va destacar la correc-ció i tracte respectuós de tots els candidats i va expressar l’orgull de l’entitat per la iniciativa d’organit-zar aquest debat.

15ELECCIONS MUNICIPALS19 de maig de 2011

El PSC aposta pel polígon de la Zona Franca a Can Morera com a gran espai per generar ocupació i preservar el caràcter industrial d’Igualada i la Conca El programa socialista també proposa programes de suport als autònoms, continuar donant espais als emprenedors on desenvolupar els seus projectes, fer realitat el Centre de Simulació per a la Innovació de la salut i seguir consolidant Igualada com un referent en l’àmbit comercial

Ahir dimecres, el PSC va pre-sentar l’últim gran bloc del seu programa electoral, el que fa referència a l’Activitat econòmica i l’ocupació, que precisament és el primer que es pot llegir a l’edició impresa del programa que ha arri-bat a les cases.

Jordi Aymamí va explicar que la millora de l’activitat econòmica i el foment de l’ocupació ha estat una prioritat els darrers anys amb diferents mesures que s’han desen-volupat des d’Ignova i seguirà sent-ho aquest proper mandat si el PSC guanya les eleccions del diumenge.

Aymamí reconeix que l’Ajunta-ment “no pot crear directament els llocs de treball ni incidir en l’ocu-pació, sinó que el seu paper ha de ser el d’oferir el marc idoni perquè vinguin empreses i es generi ocu-pació”.

Per fer d’Igualada i la Conca un territori atractiu, el PSC entén que és primordial que hi hagi espais in-dustrials de qualitat, infraestructu-res i comunicacions de primer nivell i que es recolzin els emprenedors, els autònoms, els desocupats, els co-merciants i es vetlli per la formació.

Al moment de parlar d’activitat econòmica i ocupació, Jordi Ayma-mí també va voler recordar la feina feta fins ara en aquest àmbit a tra-vés d’Ignova, que ha fet 3.931 inser-cions laborals els darrers anys, s’han creat 361 empreses d’emprenedors i el pressupost d’aquest 2011 s’ha doblat arribant fins als 5 milions d’euros. La inversió total del man-dat 2007-2011 en desenvolupament econòmic i ocupació ha estat de 12 milions d’euros, dels quals l’Ajunta-ment ha aportat un 26% i la resta han estat recursos d’altres adminis-tracions. Aymamí ha reconegut que tota aquesta feina “ha estat efici-ent però no suficient”, per això el PSC vol seguir treballant amb més força en aquest tema.

IndústriaL’aposta en matèria industri-

al del PSC passa per fer realitat el

polígon de la Zona Franca a Can Morera (Òdena), d