117926 Les banyes d'e#20734D - Grupo...

C M Y CM MY CY CMY K

LES

BAN

YES

D’E

N C

UC

AREL

L

2

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

ARGUMENT

El dimoni Cucarell pateix molt perquè tots els altres dimonis de l’infern es riuen d’ellperquè no té banyes. Una tarda coneix en Xesc, un xicot eixerit que se l’escolta ambatenció. Aquest fa tot el que pot per ajudar-lo a què se senti millor provant de con-feccionar-li unes banyes.

Després de tres intents infructuosos, el Xesc es dóna per vençut i tots dos ho deixencórrer.

Al cap d’uns dies de no pensar-hi més, en Cucarell s’adona que li comencen a créi-xer les banyes i aleshores entén que abans no li havien crescut perquè era massajovenet.

Fitxa tècnica

Lectura adequada per a alumnes de 1r i2n d’educació primàriaTant la temàtica com la dificultat del lèxic sónadients per aquesta edat. Hi ha algunes paraulesi expressions pròpies de la variant dialectal bale-ar, però que no distorsionen la comprensió globaldel conte.

Relat de fantasiaTemes que tracta:• L’empatia i l’ajuda als altres• El creixement físic

Títol: Les banyes d’en CucarellAutora: Caterina ValriuIl·lustradora: Àngels Ruiz

Col·lecció: El Vaixell de Vapor Sèrie i número: Blanca, 57ISBN: 978-84-661-1436-3Pàgines: 611a edició: febrer de 2007

117926 Les banyes de'n Cucarell.qxp 4/12/07 13:43 Página 2

L’autora: Caterina Valriu

Caterina Valriu i Llinàs va néixer a Inca, Mallorca, l’any1960 i, de ben petita, va mostrar una gran afició a lalectura.

Als 20 anys va començar a treballar com a mestra adiversos pobles de Mallorca i als 23 anys es va llicenciaren filologia a la Universitat de les Illes Balears.Un parell d’anys més tard va presentar la tesina sobrel’antic carnaval de Mallorca, les fonts de recerca de laqual eren, bàsicament, de tradició oral.Una de les dèries més importants de l’autora ha estat,des de sempre, la recopilació i l’adaptació de rondallespopulars per acostar-les al públic actual. Per tant, des del’any 1987 es dedica a explicar contes i rondalles alsinfants, joves i adults d’arreu dels Països Catalans ambel nom de Caterina Contacontes.

Des de l’any 1990 és professora titular de la UIB(Universitat de les Illes Balears) on imparteix les assig-natures de literatura catalana, especialment de literatu-ra popular tradicional i de literatura infantil i juvenil.L’any 1992 va presentar la tesi doctoral sobre la influèn-cia de les rondalles en els llibres actuals per a infants.

Ha publicat diversos assaigs sobre la convergència dedues formes literàries: l’etnopoètica –el llegendari i elrondallari– i la literatura infantil i juvenil.

S’ha mostrat sempre molt interessada per la didàcticade la literatura infantil i juvenil i ha publicat diversesantologies de lectura per a infants i reculls de narracionsper explicar a viva veu, així com ha fet nombrosos cur-sets sobre estratègies d’animació lectora i tècniques denarració oral.

En la vessant literària, s’ha dedicat a l’adaptació de ron-dalles mallorquines i d’arreu del món i ha dirigit lacol·lecció Tirurany dedicada a les adaptacions de ronda-lles mallorquines. També ha publicat alguns contes coma autora.

La il·lustradora: Àngels Ruiz

Àngels Ruiz va estudiar il·lustració a l’Escola d’Arts iOficis Llotja de Barcelona, a més d’altres cursos d’artcontemporani i pintura i teoria dels colors. Durant elsanys 1995-1998 va obtenir l’accèssit al PremiNacional d’Il·lustració Lazarillo. Ha dissenyat cartells,portades de llibres, ha col·laborat en premsa, en revis-tes infantils com Tretzevents i Cavall Fort i ha il·lustratllibres infantils i juvenils. Un de les seves darreresobres ha estat Les banyes d´en Cucarell editat a lacol·lecció El Vaixell de Vapor, sèrie Blanca de l’editorialCruïlla.

Fitxatècnica

LES

BAN

YES

D’E

N C

UC

AREL

L

3

RECURSOSPER AL

PROFESSOR


LES

BAN

YES

D’E

N C

UC

AREL

L

4

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA LECTURA

• Gaudir de l’experiència de la lectura d’un conte.• Donar elements als infants perquè estimulin la imaginació.• Aprendre nou vocabulari i conèixer el significat de frases fetes.• Interessar-se per conèixer vocabulari i expressions pròpies de la variant dialectal de les Illes Balears.• Mostrar sensibilitat per escoltar i ajudar els altres.• Reflexionar sobre les diferències en el creixement físic de cada persona.

TEMES

Guia didàctica

L’empatia i l’ajuda als altres

El dimoni Cucarell està amagatdins d’una cova plorant perquè fatemps que pateix les mofes delsaltres dimonis pel fet de no tenirencara unes bones banyesdamunt del cap.

En Xesc, que ha sortit a passejarpel bosc, sent els plors i, enlloc depassar de llarg, s’hi acosta i li pre-gunta què li passa. En saber-ho,no es limita a dir-li quatre paraulesde consol per sortir del pas sinóque, durant uns quants dies esdedica a intentar trobar solucionsconcretes per al seu problema.«Uep! Doncs jo som en Xesc i pot-ser et podré ajudar. Vols que provide posar-te unes banyes que t’a-niran molt bé?

–Ho dius de bon de veres?

–I tant! Això serà bo de fer! Esperaun moment...» (pàg. 18).

«–Tots els dimonis es riuen de mi.Em diuen Cucarella i em fan lulea.Uààààà!

–Bé, hi posarem remei. No et pre-ocupis!

I pensa que pensaràs i cerca quecercaràs, en Xesc cridà:

–Ja sé què farem!

I d’una butxaca de la motxilla, entragué dos caragols de mar, benentorcillats, que semblaven duesbanyetes i un tub de pega de lamés forta.

–Això t’anirà de primera.» (Pàg. 28i 30).

«–No et desanimis, potser encaratrobaré una altra solució.

Remenà per dins la motxilla i trobàuna ràdio vella amb una llargaantena...» (pàg. 38).

El creixement físic

Es planteja el fet que el dimoniCucarell ha d’aguantar les burlesdels altres dimonis només pel fetde ser una mica diferent d’ells –jaque encara no té banyes– i això elfa sentir molt desgraciat. Com queés jovenet, encara no li ha arribat elmoment que li creixin. En canvi,quan ja li han crescut, l’acceptendintre del grup perquè és igual queels altres.

«–Cucarell, no són xinxes ni sónpolls! Són uns banyons que etcomencen a sortir! Això vol dir queno en tenies perquè eres massajovenet...» (pàg. 56).

«I les banyes varen créixer i créixerfins que el banyam d’en Cucarellfou un dels més respectables detot l’infern.» (pàg. 60).


LES

BAN

YES

D’E

N C

UC

AREL

L

5

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

CONTEXTUALITZACIÓ

Aquest conte se situa en un poblet imaginari de Mallorca on viu en Xesc. L’element fantàstic és l’infern que estroba prop del poble i és on viu el dimoni Cucarell.

VOCABULARI

• Noms: horabaixa, pi, alzina, indret, cova, tanyada, brancam, bram, corn, generació, verdet, emissora, capell,pansit, closca, xinxes, polls, banyons.

• Adjectius: punxeguda, entorcillat, respectable.• Verbs: encalçar, cercar, partir, rovellar, sintonitzar.• Adverbis: desconsoladament, talment.• Expressions i frases fetes: fer befa, de bon de veres, serà bo de fer, no passar pena, partir de quatres, fer

lulea, donar-se per vençut, tal dia farà un any, amb la cua entre cames, de prim compte.

SUGGERIMENTS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Podeu situar amb els alumnes on és l’illa de Mallorca mitjançant un mapa dels Països Catalans. Podeu preguntarsi coneixen aquesta illa o alguna de les seves veïnes –Menorca, Eivissa, Formentera– i, afinant una mica més, podeucomentar amb ells si recorden el català parlat dels seus habitants.

• Es pot parlar sobre els dimonis i l’infern i comentar que no existeixen de veritat, sinó que són unes figures querepresenten el mal. A molts contes, com aquest, el dimoni es presenta com una figura simpàtica i propera. Es potpreguntar si han vist el personatge del dimoni en algun altre conte o obra de teatre com per exemple les repre-sentacions dels diferents Pastorets arreu de Catalunya i amb quins noms se l’anomena, com per exemple, Llucifer,Satanàs, Banyeta...

• Es podria demanar als alumnes si tenen algun caragol de mar i el poden portar per escoltar-ne el so. Per entendremillor el fet que l’aire faci soroll quan entra dins del caragol, podem experimentar-ho amb una ampolla petita devidre buida bufant-la i escoltant-ne el so.

• Actualment, els nens i les nenes estan poc acostumats a veure una ràdio amb antena. Seria bo portar-ne una a laclasse, estirar l’antena i anar-la movent per comprovar com sintonitza amb les diferents emissores.

• Per reforçar la idea que tots som diferents, però que avancem junts fent camí a la vida, podeu ensenyar-los la cançóSom així amb lletra de Josep M. Espinàs i música de Francesc Burrull.

Guiadidàctica


LES

BAN

YES

D’E

N C

UC

AREL

L

6

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

Classe: Data:

Alumnes Mecànica lectora Comprensió Valoració general (pronúncia, velocitat directa del text

i entonació)

Avaluar de l’1 al 5

Avaluació competència lectora


Avaluació competència lectora

LES

BAN

YES

D’E

N C

UC

AREL

L

7

A quina hora es trobaven per jugar en Xesc i en Cucarell?a) A la nit.b) Al capvespre.c) Al migdia.d) Al matí.

Què li comença a sortir a la closca al dimoni Cucarell?a) Xinxes.b) Polls.c) Cabells.d) Banyons.

Per què no n’hi havien sortit fins ara?a) Perquè era massa gras.b) Perquè era massa jovenet.c) Perquè era massa malcarat.d) Perquè era massa gran.

A partir d’aquell dia els altres dimonis...a) el respectaven com un dels més importants de l’infern.b) el feien treballar com un dels més desgraciats de l’infern.c) el feien enfadar perquè encara no tenia banyes.d) el miraven com un dels més lletjos de l’infern.

Llegeix amb atenció aquest text, extret del llibre Les banyes d’en Cucarell deCaterina Valriu, i encercla la resposta adequada:

3

2

1

4

Però ell i en Xesc ja eren amics i alguna horabaixa es trobaven perjugar una estona. Un dia, en Cucarell li digué:–Xesc, mira’m la closca. No sé què tinc, si són xinxes o són polls, peròem pica molt.En Xesc li mirà el cap de prim compte. Al cap d’un moment cridà:–Cucarell, no són xinxes ni són polls! Són uns banyons que et comen-cen a sortir! Això vol dir que no en tenies perquè eres massa jovenet... I les banyes varen créixer i créixer fins que el banyam d’en Cucarellfou un dels més respectables de tot l’infern.

(Pàg. 54 i 60)


LES

BAN

YES

D’E

N C

UC

AREL

L

8

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS

• Ampliar i utilitzar el camp lèxic i semàntic per mitjà de la dramatització.• Ser capaços de convertir un text d’estil indirecte en directe.• Desenvolupar la capacitat imaginativa dels infants.• Treballar la memorització de textos curts i senzills.• Facilitar a l’alumnat la capacitat d’interpretació de personatges.

MATERIAL

Els textos amb els quatre diàlegs entre el Xesc i el Cucarell elaborats pels propis alumnes.

DESENVOLUPAMENT

• Expliqueu als alumnes que han de triar un fragment del conte per representar entre dues persones. Per tant,en parelles han de fer la selecció del text i escriure’l amb estil directe.

• Abans, assegureu-vos que hi ha una bona comprensió del vocabulari i del text escollit.

• Doneu-los un model ja fet com aquest perquè els sigui més fàcil d’elaborar el seu: CUCARELL (plorant molt fort): Uàààààà!XESC: Qui ets?CUCARELL: Que qui sóc? Que no ho veus? Sóc en Cucarell.XESC: I per què plores?CUCARELL: Perquè no tinc banyes.XESC: Doncs jo som el Xesc i potser et podré ajudar. Vols que provi de posar-te unes banyes que t’aniran molt bé?CUCARELL: Ho dius de bon de veres?XESC: I tant! Això serà bo de fer! Espera un moment. (El Xesc li posa les branques al cap i les lliga amb un cordill).XESC: Ara ja tens banyes! I no passis pena, que no cauran. T’hi he fet set nusos.

• Un cop escrit el fragment, cada parella ha de repartir el personatge que li tocarà representar i cadascú ha dememoritzar el text del seu diàleg.

• S’assaja, per parelles, la intencionalitat i el to adequat per interpretar els diàlegs.

• Finalment cada parella fa la dramatització del seu fragment del conte. Si es vol, es poden disfressar i adequaruna mica el decorat.

DURADA

Tres sessions. La primera serveix per explicar l’activitat, repartir els fragments i crear els textos amb diàlegs. Lasegona i la tercera sessió es destinaran a les representacions i dramatitzacions de cada parella d’alumnes.

Animació lectora


C M Y CM MY CY CMY K

117926 Les banyes d'e#20734D - Grupo...

Documents

Transcript of 117926 Les banyes d'e#20734D - Grupo...