11_Març_14

8/12/2019 11_Mar_14

1/13

Disponible a www.larepublicacheca.comMar 2014 Nmero 11

DormoNUA

NRIA GMEZ (PP)

Pgs 11 13

8/12/2019 11_Mar_14

2/13

Pgs 11 13

Pgina

2

Pgina

3

www.larepublicacheca.com www.larepublicacheca.comMar 2014 Mar 2014

Pgina

2

www.larepublicacheca.com

ots els drets reservats 2014

El far

i Redacci:Avda. Pasos Catalans, n28, baixos (Sant Pere i Sant Pau - ARRAGONA)Si voleu collaborar amb +Actual, poseu-vos en contacte amb: [email protected]

Cap de contingutsDani MARNEZ

EditorRicard CHECA

Maquetaci:D. Jorba

Propietat:

CIF: J-55607691

SCP

Editoriall cas del Santiago Garca, el jove cam-brilenc acusat i condemnat per agressisexual amb violncia, no deixa de serun mirall per a molts adolescents. e-nim la versi de la vctima i la del pre-sumpte agressor. No hi ha testimonis

Noms els dos saben realment el que va passar aquellafatdica matinada del 2 de setembre de 2011.Fatdica per a ambos. Per les conseqncies que repre-senta el fet de ser condemnat per violaci i sobretot lesseqeles amb que ha de conviure una vctima dun de-predador sexual. No obstant, cal tenir en compte elsassumptes de sexe, un cop judicialitzats, sn difcils de

provar. Sha de tenir molta cura per protegir els dos pro-tagonistes.La sentncia, fins i tot pels no entenen de Dret, exhibeixalgunes incongruncies i contradiccions i aspectes ro-cambolescos. Els metges forenses asseguren que va serdel tot impossible provar que el semen fos de lacusat.Diuen tamb que la noia no presentava lesions ni al collni al trax, tot i que la vctima va testificar tot al contra-ri. s creble que un home de gaireb 80 quilos es fiquidempeus damunt el pit i estmac duna dona dun me-tre i migs i 43 quilos sense provocar-li lesions? Esperemque el recurs sigui capa desclarir totes les incgnitesexistents i es faci justcia.

E

0418 21 25

05 09FAR AUTOMATITZAT

CARNAVAL TARRAGON? INDEPENDNCIA M'AGRADA O NO M'AGRADA?

RECORDS DE TGN PERE GRANADOS

Els fars de la provncia dearragona es controlen

mitjanant Internet

'Te Huffington Post' sita elcarnaval de arragona comun dels millors del mn

David Ravents s elmentor d'un nou partit poltica Catalunya

Una pregunta, dues respostesdiferents. 'agradadisfressar-te per Carnaval?

Els records allegrics aGaud i a Espanya, els

menys venuts

L'alcalde de Salou asseguraque no respectar el pacte

amb PP i no cedir l'alcaldia

SUMARI

Les clniques dentals han registrat undescens en la clientela com a conse-qncia de la crisi econmica i finan-cera? Les clniques consultades per larevista +Actual asseguren que "ja fatemps que vivim en crisi", ja que unagran part dels ciutadans no t cons-cincia de la cultura dental. El nombrede pacients ha atenuat.La majoria dels professionals amb quihem mantingut contacte coincideixque, avui dia, l'odontologia s sectorde la Medicina menystinguda, per-

qu "no s'associa, equivocadament, elstractaments odontolgics amb la sa-lut", per s com un caprici.La Clnica Abaden, a arragona, con-sidera que hi ha hagut una davalladadels pacients en l'rea de l'esttica,per no en el cas de les urgncies. Alcomenament de la recessi econmi-ca, molts ciutadans visitaven els pro-fessionals de l'odontologia per cuidarlesttica bocal i dental.Abans es gastava ms en esblanqueirles dents, fer-se implants i ponts, perara vnen, sobretot, per molsties i do-lor, afirm Cristina, una de les treba-lladores.

La Clnica Dental de arragona re-gistra ms visites de joves al serveidurgncies per aliviar el dolor i posarfi a les molsties dentals. Les perso-nes ms grans mantenen la costum devisitar, regularment, el dentista. Unavisita a urgncies, com pot ser matarun nervi, pot oscillar entre els 25 i 30euros, mentre que els serveis comple-mentaris (blanquejament, implants,ponts...) poden arribar fcilment alsdos mil euros. Per aquest motiu, elsjoves solen consultar el dentista no-ms quan estan molt apurats.

No deixa de ser cert que els preus te-nen molt que veure amb les visitesal dentista. Gran part dels ciutadansconsideren que anar al dentista smassa car. Les clniques dortodnciajustifiquen les seves tarifes amb elsalts preus dels materials i equipa-

ments tecnolgics. I a ms a ms hi halagreujant de laugment de lIVA.De totes formes, les clniques han op-tat per ajustar preus i fins i tot atraurelatenci de possibles clients amb pro-mocions puntuals. La majoria fa anysque no ha tocat en el precari. O si-gui, mantenim els preus dabans de lacrisi, confess Montse.Hi ha qui no comparteix aquesta es-tratgia comercial por considerar quefer promocions pot contribuir permenysprear lodontologia com unabranca de la Medicina.

Els ciutadans sestimen ms gastar-sediners en productes de primera neces-sitat i deixar per un segon pla la curabucal i dental.

Alternatives Quan la crisi no permet pagar una vi-

sita al dentista per qestions desttica,hi ha qui cerqui alternatives. Un delsexemples ms comuns sn les frmu-les que sapliquen per mantenir elsqueixals en bon estat o les dents blan-ques. Les pastes dentfriques blan-quejadors sn les ms buscades. Elsprofessionals de lOdontologia alertenper la necessitat de conixer els com-ponents daquests productes i sobretoton sn adquirits, perqu, sovint, el ba-rat surt molt car. Hi ha productes quefan malb a lesmalt i aix pot no tenirsoluci, adverteixen.

Els dentistes... perjudicatsAlgunes clniques mantenen els preus que aplicaven abans de la recessi econmica. La majoria

dels joves noms van al densta per una urgncia .

Dani MARTNEZ

Tarragona

De propEn temps de crisi...

Llegeix i descarrega't larevista a la nostra plana webwww.larepublicacheca.com/actual

Es mantenen els preus d'abans de la crisi

Entrevista Santi Garca

8/12/2019 11_Mar_14

3/13

Pgina

4

Pgina

5


El souvenir o record s aquell detallet que, enmoltes ocasions, comprem quan fem algun viatgeque volem recordar. L'origen etimolgic de la pa-raula prov del llat i vol dir 'venir abajo'. De fet, laintenci del record no s un altre que estimular lamemria i, evitar, que aquesta decaigui. al comexpressa el seu significat llat.Moltes vegades, el souvenirmancad'una utilitat prctica. Ms aviat,es tracta d'un element, de peti-tes dimensions, on es destaca unelement distintiu de la ciutat. Per

tant, el seu valor s ms aviat sen-timental.La revista +Actual ha volgut es-brinar quin sn aquells recordsque els turistes trien a l'horad'emportar-se un 'trosset' de laciutat i aix p oder recordar-la.Celso Cespedes, propietari de labotiga mfora, assegura que eldetall que ms es ven va en fun-ci de la proximitat de la botiga aun monument histric o a un puntreconegut de la ciutat. "Depn

molt del lloc on estigui emplaadala botiga. Si est al costat del circ,la demanda ser de productes onestigui la imatge del circ. Si est alSerrallo, la gent comprar recordsrelacionats amb el barri pescador",coment Cespedes.No obstant, el turista que visitaarragona t molt clares quinessn les seves preferncies. En elrnquing dels ms venuts trobemels segents productes: imants de

com ha explicat Cespedes, elque no t sortida, per que hande tenir-ho a les estanteries, sntots aquells souvenirs relacio-nats amb Gaud i els allegrics al'estat espanyol (toros, sevillanes,

castanyoles, etc).En canvi, si el que comprem sper a regalar a alg altre, les pre-ferncies canvien. En aquest casel ms buscat sn tasses amb cu-llera i plats ornamentals.

El color ms bonic

Per altra banda, en el cas deles figures dels castellers, Cel-so Cespedes, coment, a moded'ancdota, que els estrangersque les compren trien la figura

en funci del color ms bonic, elque ms els agrada. Desconeixenque els colors, a casa nostra, sneterns rivals. No saben que cadaun d'ells correspon a una collacastellera diferent.Mar i abril sn els mesos adientsper fer la comanda de cara al'estiu. D'aquesta manera els vi-sitants tindran un ampli ventallde productes per endur-se a casaun trosset de arragona.

la Catedral, didals amb el nom gravat de la ciutat,Nines d'Ivori, la medusa i samarretes on es vegi,tamb, el nom de arragona. En aquest ltim castriomfen aquelles que sn ms originals i diferentsa les clssiques. En contra partida, les boles de neusn les menys buscades per als vis itants. ot i que,

noramaP noramaP

Fa segles que existeixen elsfars, uns edificis de cons-trucci singular que tenenper objectiu illuminar a

tots els vaixells que s'apropen ala costa. Des dels seus origiens,aquests edificis allargats, han vist,en silenci, el pas imparable de laHistria. Han viscut i s'han adaptat

a les necessitats del moment. Peraquest motiu, no t res a veure unfar de fa un segles amb els que po-dem trobar avui.ot i que l'objectiu segueix sent elmateix, illuminar i marcar el cam,el sistema de funcionament s'haadaptat a les necessitats tecnolgi-ques de la vida moderna.De fet, amb l'entrada en vigor dela Llei 27/1992 sobre els Ports del'Estat i de la Marina Mercant,

la competncia de les torres llu-mniques, que corresponien al'administraci de l'Estat, va passara ser del Ministeri d'Obres Pbli-ques i, per tant, a les autoritats por-turies de cada zona.A ms, aquesta llei va marcar unabans i un desprs pel que fa al seufuncionament. A partir d'aquella

data, tots els fars, des de Calafellfins a l'Ebre, van passar a ser delPort de arragona i, per tant, a es-tar controlats pels seus tcnics. Vaarribar el moment de precindir, de-finitivament, de la figura del torrer.No obstant, amb l'evoluci tecno-lgica, en els darrers anys el con-trol ha canviat radicalment. Avui,es duu a terme mitjanant Internet.Juan Jos Heredero, tcnic de siste-mes d'ajuda a la navegaci, explic

que el manteniment dels fars de laprovincia de arragona es fa mit-janant un web on es pot visualit-zar en cada moment, i a temps real,l'estat de cada far.En aquest sentit, Heredero ha ex-plicat que cada far est equipat ambel sistema AIS aton, un dispositiuque s'encarrega d'emetre senyals.

Aquestes sn les que indiquen, entot moment, quin s l'estat actualdel far. Si est en marcha, si s'estautilitzant la lmpara de reserva os'ha encs el motor de reserva. Unsistema rpid que permet detectarqualsevol anomalia. En el cas quees produeixi alguna incidncia, undels tcnics es desplaa fins al far.Enrrera queda la figura del torrerque, manualment, s'encarregava defer arribar a port segur els vaixells.

L'ltim tornerde Tgn

Visites al farEl far de La Banya, antiga-

ment situat al Delta de l'Ebre,i traslladat a Tarragona perevitar el seu deteriorament,s'ha convertit en un museu

de ms de 19 metres d'alada.Cada diumenge, al llarg del

mat, l'antic far obre les sevesportes al pblic i ofereix un

recorregut per la sevahistria.

De mitjana, rep una visita

setmanal de 40 persones,aproximadament.

L'any passat s'hi van atansarun total de 1.827 visitants.

El far de Tarragona, el delmoll d'Arag, va deixar de te-nir torrer cap a l'any 1992. Eldarrer que hi va viure va serel santander Alfonso Daz

Barcenas. Tot i que aquest nofuncionava exactament com

a far, s que ho feia com areferncia ja que quedava a

l'interior del port.

L'entrada als vaixells lailluminava la balisa del finaldel dic, a l'alada d'on ara hi

ha el far de la Banya.Dani MARTNEZ

Els souvenirs

allegrics aGaud i a Espanya

els menys venuts

controlats per InternetEls fars (ara) sn TARRAGONA

per recordarDani MARTNEZ

un souvenir

8/12/2019 11_Mar_14

4/13

Pgina

6

Pgina

7


noramaP Politic

,

Actual Quina qualificatiu utilitzaries per justificar l a fei-na feta al Parlament Europeu durant la darrera dcada?Ral Romeva Intensa.+A Quan vas entrar tenies un objectiu concret? El vasassolir passats 10 anys?RR En portava molts. Per hi ha dos que vull destacar:feina feta (constncia i resultats) i rendir comptes.+A Alguna cosa que voldries haver aconseguit?RR Vaig entrar convenut que acabaria parlant en ca-tal per la via institucional. No ho he aconseguit i acaboel mandat amb poques perspectives que aix passi. sfrustrant.+A Es diu que Europa no arriba al ciutad i que l i falta unlder i una cara "potent"...RR No deixa de ser veritat. Necessitem lders que siguinun referent i cares democrtiques que representin el pro-

jecte europeu i engresqui el ciutad.+A Per qu no existeix, doncs, aquesta "cara"?RR Per qu els governs dels estats no la volen. Volenmantenir la preeminncia de les cares estatals. En tots elsmbits, tothom busca una cara, un referent.+A Quin ha estat el pitjor moment del Parlament Euro-peu des de la seva construcci, l'any 79?RR Europa viu en una crisi permanent. No obstant, elmoment actual s el pitjor de la se va histria, sens dubte.El crdit sha acabat, la credibilitat est esgotada i el pro-

jecte europeu ja no atrau ni conven.+A Qu necessita el projecte europeu?RR Embranzida i estmul i hem de fer els possibles per

que no caigui en les mans dels eurocptics.+A Et preocupa que els joves estiguin allunyats de la po-ltica europea?RR I tant. Per s el resultat de no fer b les coses. sculpa de les institucions europees que no han sabut estara lalada de les circumstncies. El projecte europeu estencallat i Europa ja no t crdit i la seva credibilitat estesgotada i aix ho diu un europeista convicte. Hem deconvncer els joves que Europa t ms importncia delque pensem en el nostre dia a dia.+A Els catalans que heu fet al Parlament Europeu perdefensar la necessitat de fer una consulta sobiranista?RR Hem explicat que no es tracta duna opci parti-dria o personal, per duna voluntat popular. No es trac -ta duna iniciativa dun president que sha tornat ximplede cop i volta. Darrere daquesta opci est tot un poble.+A Trobars a faltar ser eurodiputat?RR Mentiria si ho negus. Hi ha moltes coses per fer.Nhe fet molts per queden moltes pendents.+A Doncs, per qu marxes?RR Em vaig comprometre a fer, mxim, dos mandats.La regeneraci poltica passa tamb per la renovaci decares.+A Te'n penedeixes d'haver fet aquesta promesa?RR No.+A Ara que deixes el Parlament Europeu s ms fcilcriticar-lo?RR No. Sempre que he estat contra ho he fet saber i enalgunes ocasions de forma fora crtica.

Ral Romeva s eurodiputat, dIniciava per Catalunya, des de fa 10 anys. Abandonar el Parla-

ment Europeu amb la tristor de no haver aconseguit que es parls en catal en la gran casa euro-

pea. Marxa perqu considera que ha dhaver regeneraci polca en un projecte que ha perdut la

credibilitat social i est encallat.

Ral Romeva deixa el Parlament Europeu

ENCALLAT

un projecte

Europa s

Avegades una mala interpre-taci pot comportar msd'un malents i, fins i tot, algunapolmica.El passat 22 de gener, el 'BoletinOficial del Estado' (BOE) va pu-blicar, en el s eu apartat 7.3 de 'laOrden del Ministerio del InteriorIN/77/2014', una normativa ones fa referncia a la regulaci del's general de l'uniforme delCos de la Gurdia Civil. El puntdiu el segent:"[...] El uniforme de los miem-bros del Cuerpo de la GuardiaCivil [...] ser de utilizacin ex-clusiva y nica por los integran-tes del mismo [...]; quedandoprohibido su uso pblico en lasdems circunstancias as como

por personas ajenas al Institutoarmado, salvo que, expresamen-te se autorice, previa solicitud,por razones de inters profesio-nal, social o cultural".En aquest cas, una mala lecturade l'article ha desembocat en unmalents. Rpidament, desprsde fer pblic el BOE, la polmicava saltar tant als mitjans de co-municaci com a les xarxes so-cials i Internet.ots aquells que haven decidit

disfressar-se, per carnaval, ambun tricorni de plstic van veureperillar la seva indumentria.Segons alguns, depenent de lalectura que se'n faci, pot induira entendre que no est permsdisfressar-se de Gurdia Civil.Un fet que, per altra banda, hafet que es desperti l'inters peraquesta disfressa.Davant d'aquesta incertesa ide l'allau de comentaris provi-nents de totes parts, el Ministe-ri d'Interior va esclarir que nohi ha cap problema. L'article enqesti noms fa menci a la uti-litzaci de l'uniforme oficial delcos. En aquest cas, quedaria to-talment prohibida la seva utilit-zaci. Pel contrari, queda exemptde la normativa qualsevol tipusde disfressa, sigui del cos policialo no.

Increment de vendesArran de la polmica la disfres-sa policial ha pujat a nivell devendes. La confusi que ha giratal voltant del BOE ha despertatl'inters de molta gent. Com solpassar al llarg de la Histria dela humanitat les persones tenimtendncia a fer all que, pels mo-tius que sigui, no podem fer. Enaquest cas, per, s est permesposar-se el tricorni.

En el cas de Tarragona, la disfressams venuda ha estat la de 'Lacasi-to', tant pels ms grans com pels

ms pets.En segon lloc, el vest de CaputxetaVermella, llop i, tamb i arlequ. En-guany tamb han tornat els clssicsd'indi i de cawboy.En aquest cas, Tarragona ha optatpassar per alt el vest de GurdiaCivil per lluir disfresses ms origi-nals i diverdes.Tal i com ha informat la boga Ju -gueos al +Actual: "enguany hemvenut el mateix per nens i adults".

El + venut a TGNDani MARTNEZ

Tarragona

Carnestoltes

amb...

TricorniFoto: M. Fab

8/12/2019 11_Mar_14

5/13

Pgina

8

Pgina

9


Politic

,Politic

,

El proper 13 de mar, el secre-tari general dUG-Catalunya,

ser el protagonista del sopar delolla que organitza lAssociaci

de Botiguers de arragona.La visita de Josep Mara lva-rez guanya rellevncia quan elnombre daturat no cessa i la

legislaci laboral continua patintcanvis i alteracions per part del

govern de Mariano Rajoy.Els comensals podran conixer,in situ, la versi del sindicalistai fer les preguntes que creguinescaients per esclarir els seus

dubtes.

El partit ARA arragona estmantenint converses de cara apoder elaborar la candidatu-ra que sha de presentar a les

eleccions municipals al 2015. Elcap de llista, Emili Rivelles, estestablint contactes amb figures,ms o menys conegudes de di-ferents mbits de la societat, perassabentar-se de la seva dispo-nibilitat per recolzar el projectepoltica que pretn engegar el

partit municipalista a arragona.Un dels contactes establerts haestat amb un lder duna bandamusical que est de moda a les

comarques de arragona.

Lder d'UGTal 'sopar de l'olla'

ARA Tarragonai el 2015 de l'olla

La situaci dels treballa-dors de lHotel Imperialrraco, s dels msemblemtic de la ciutat,

s insostenible. Fa mesos que nocobren a causa de la complicadaconjuntura financera que tra-vessa el grup HUSA, propietatde lex president del bara, JoanGaspart. El grup compta ambun deute de 195 milions.Sn tres els mesos pendents depagament. I malgrat aix, elsempleats han de personar-se al

seu local de treball perqu laseva absncia seria prejudicialpels seus interessos i benficsper lempresa.La situaci ha generat tal des-confiana que ni els provedorsvolen oferir els seus serveis per

por a no cobrar. La manuten-ci de lhotel comena tamb aser un problema seris, ja quehi zones de la unitat hoteleraque estan en franca decadn-cia. Lhotel, que va celebrar lanypassat ,el seu 50 aniversari, estroba en un estat lmit. Els can-vis de d irecci no ajuden tam-poc a lestabilitat que desitgenalguns de les empreses externesque ofereixen els seus serveis enespais de lhotel.Fa un parell danys que el

grup Husa pretn vendrelestabliment hoteler, per en-cara no ha trobat un empresaripotent, ja que es demana massadiners. Mentrestant, pateixenels treballadors i, segurament,el turisme de arragona.

Absnciapoltica

Els regidors han de jus-car les seves absnciesen les juntes de govern?

Aquesta s la pregunta que

es fan a Salou quan el regidor

de seguretat ciutadana no espresenta a "tres o quatre ple-

naris seguits". Fonts consul-tades coincideixen que MarcAlarcn, durant el mes de ge-ner, no va assisr a diferents

reunions de govern i no hova juscar. El regidor con-rma la nocia i jusca laseva absncia amb qesonspersonals i familiars. "Hi haaltres regidors que no assis-

teixen a les juntes de govern ining es queixa", va dir Alar-cn al +Actual, desmenntque ngui desatesa la sevaregidoria.

s ms que evident que l'alcalde Pere Grana-dos no cedir la vara de la ciutat a Mario Gar-ca, el lder del PP a Salou. El proper 19 dejuny, segons el pacte signat entre Granados i

Garca, el PP assumiria la presidncia del govern mu-nicipal. No obstant, i tenint en compte alguns fets pro-

tagonitzats pel soci de govern de Granados, l'alcaldesalouenc no respectar l'acord poltic, allegant des-lleialtat institucional i poltica.s cert que el lder de FUPS encara no ha divulgat,pblicament, la seva decisi, per en les entrelniesdel seus missatges deixa entreveure que no abdicara favor dels conservadors populars. De fet, Granadosja va tenir l'oportunitat de dir que far una 'radiogra-fia' exhaustiva a la feina feta, a Salou, pel PP i revelarquins han estat els episodis que han contribut peresquerdar la relaci entre els dos socis de govern. Lapostura del PP en les negociacions del CR i, darrera-ment, l'episodi del Cam de Ronda han estat suficientsper trencar la (poca) confiana existent entre els doslders poltics.El PP s conscient que Mario Garca no ocupar, al-menys en aquesta legislatura, la cadira d'alcalde. Ale-jandro Fernndez tamb sap que la seva tria ha fallat osi ms no, no ha donat els fruits que ell desitjava.La pregunta que es colloca a hores d'ara s: qu far elPP quan Pere Granados formalitzi el trencament del

pacte poltic gestat a arragona? Abandonaran el go-vern local, utilitzaran la metrallaria meditica contral'alcalde o optaran per la (falsa) normalitat, evitant,aix, victimitzar Pere Granados? s una qesti dedifcil resposta, almenys de moment. Per s possibleque el PP es reservi algun 'as' en la mniga per debili-

tar la imatge i credibilitat del batlle salouenc.Es podria parlar d'una possible moci de censura mo-tivada pels conservadors. De fet, ja hi ha hagut 'ma-niobres' en aquest sentit, per van fracassar, perqul'oposici contra Granados no 'suma' per fer-li fora.Ara per ara, els socialistes, juguen a veure on podenencaixar millor i treure ms profit poltic i electoral.Una altra qesti s saber qu pensen els salouencsd'un eventual canvi d'alcalde. Mario Garca s cons-cient que es tracta d'un poltic fluix i no gaudeix, al-menys de moment, de la p opularitat que un candidat aalcalde requereix. Es pot dir que, ara mateix, no haurde sotmetre's a una elecci popular perqu hi ha unpacte que li confereix l'alcaldia. Un cop a l'alcaldia lamaquinaria partidria es posaria em marxa per treba-llar la seva imatge. No obstant, molts ciutadans estanconvenuts que, ara per ara, els interessos de Salou es-tan ben defensats amb Pere Granados.Sembla ser que el PP t un estudi que certifica que Ma-rio Garca s un veritable desconegut a la seva ciutat.Els populars neguen l'existncia d'aquesta 'enquesta'.

Un 'estudi' del PP confirma que Maria Garca s "un desconegut"

Hotel Imperialno paga

els treballadors

NO CEDIR

Granados

l'alcaldiaFoto:S. Cordn

FEM 1 ANY

PUB

a l'abril

8/12/2019 11_Mar_14

6/13

Pgina

10

Pgina

11


+Actual - Poltica?Nria GMEZ - He fet una iti-nerncia. Primer era ms d'esquerrai he anat passant cap a centre dreta+A -PP independent, qu vol dir?NG -Que no estic afiliada al partit,per que m'agrada el seu programa+A -A quina hora et lleves?NG -Entre les 6 i les 7 del mat+A -Quants pats fas al dia?NG -res+A -T'agrada com ets?NG -Cada vegada estic ms satisfeta

amb mi mateixa+A -T'operaries per esttica?NG - No. A mesura que passen elsanys s'envelleix millor, com el vi+A - El primer que fas al llevar-te iabans d'anar a dormir?NG - El mateix, posar la rdio i es-coltar les notcies+A -Mitjans de comunicaci?NG - Digitals en miro 4 o 5, rdioOnda Cero i tv les notcies de VE1+A - Castell i catal?NG - Barrejat des de que vaig nixer.Conviuen en el meu cap, no s triar+A - Quan vas perdre la virginitat?NG - Quan va ser el moment

+A -Quan va ser aquest moment?NG -Vaig arribar verge al matrimoni+A -Quan et vas casar?NG -Als 21 anys+A -On va ser la primera vegada?NG -Al llit de matrimoni+A -Quant de temps vau estar de nu-vis?NG -6 anys+A - Et depiles?NG - S, de tota la vida. Em depiloon hi ha pl. El cap mai (riu)+A -Com t'agraden els homes?NG - Interessants i que tinguin un

punt que em convenci. No tant el f-sic ni l'intellecte. ot junt+A -Fsicament?NG -Em fixo en la cara. Si no t unacara que convenci... La mirada smolt important i, si est b de cos,doncs perfecte+A -Corrupci?NG -Em preocupa molt. Crec que hiha corrupci a tots els partits polticsi a totes les esferes de poder+A -Mariano Rajoy?NG -El president del PP

+A -Avortament?NG -Anti avortista+A -Imagina que et quedes embaras-sada d'un altre. Avortaries?NG -No. He tingut la possibilitat defer-ho perqu vaig tenir un embarsmolt complicat. Fins i tot em van dirque hi hauria mal formacions. Res-pecto la llibertat de cadasc+A -El 'tamany' importa?NG -S, molt+A -L'ltim cop que has fet l'amor?NG -Estic vdua+A -Vdua alegre?NG -Feli. La vida em tracta b+A -Et masturbes?

NG -Crec que s d'a dolescents+A -Fins quan un ho pot fer?NG -Fins que troba un sexe que gra-tifiqui ms+A -Com t'agrada vestir-te?NG -Amb roba que em quedi b. Noem fixo en la marca. ampoc com-pro al mercadet+A -Faldilla o pantal?NG -Depn del moment. Un vestits molt femen. I quan vull sentir-me femenina em poso un vestit ouna faldilla. Per treballar pantal, scmode

D. MARTNEZ/R. CHECA

NriaGMEZ

Els 'despullats'

Regidora del PPd'Ensenyament

a Torredembarra

Politic

,

Perfectes desconeguts

- menys+ 0 -+ mes

- Carles Casllo (PSC)- Josep Acero (PP)- Xavier Tarrs (PSC)- Albert Vallv (CiU)

- Judith Heras (PP)

- Javier Villamayor (PSC)- Xavier Quintana (CiU)- Pau Prez (PSC)

- Joan Sanahujes (PSC)- Victria Pelegrn (PSC)- Francisco Zapater (PSC)- Maribel Rubio (PP)- Robert Vendrell (CiU)- Ivana Marnez (PSC)- Jordi Roca (PP)- scar Busquets (CiU)

Carme Crespo Mariano HerrinzJosep Flix Ballesteros

Jos Luis MartnAlejandro Fernndez

Begoa Floria

Arga Sents

Patrcia Anton

M Pilar JurezVictria Forns

Frederic Adn

Alcalde

CiU

PSC

CiU

ICV

PSC PP

PSC

PP

PP

PP

E

l divorci entre electes i electors s una realitat.Una evidncia que salta a la vista. El +Actualha volgut saber qui s la cara ms popular del

consistori tarragon. Les sospites shan confirmat.Els lders dels partits amb presncia al plenari snels ms coneguts per la majoria dels ciutadans.Per no deixa de ser curis que hi ha poltics quepassen desapercebuts, tot i portar una pila danys enla poltica. Desprs del carismtic Ballesteros, el l-der conservador s el ms popular i el que t millor

valoraci ciutadana. La convergent Victria Fornsno sen du la victria de la popularitat, ja que as-sumeix un discret tercer lloc al pdium de la fama.Lecologista Arga Sents comena a brotar en el campde les celebritis. La seva constant participaci en lesmanifestacions i protestes fan que els ciutadans laconeguin i recolzin, fins i tot, la seva poltica.

Per qu passa amb la resta de regidors? De ben se-gur que si alg marxs sense dir res, ning, o moltpoca gent se'n adonaria de la seva absncia. Sn gri-sos? No, sn uns perfectes desconeguts. I no deixade ser curis que els del PP sn els menys popu-lars.Els convergents tampoc tenen fcil el seu pas perla catifa de la fama. Per, fins i tot, els socialistesque governen la ciutat i tenen presencia constant ala premsa, (alguns) no sn capaos de donar-se aconixer. Alguns sn coneguts pels escndols i perla confrontaci permanent que mantenen amb al-guns sectors de la ciutat.Pot ser, el resultat daquesta enquesta hauria de ser-

vir perqu els nostres representants municipalscanvin de xip i sesforcessin per guanyar un lloc enel pdium de la consideraci de lelectorat tarragon.

Enquesta: Coneixes els teus regidors?

8/12/2019 11_Mar_14

7/13

Pgina

12

Pgina

13


Els 'despullats'+A -Ets feminista?NG -Molt. Penso que no tenim igual-tat i que s'han de defensar els drets.amb sc femenina. Defenso poderarreglar-me per la meva imatge+A -Com dorms?NG -(riu) despullada. Per aix no espot dir (riu)+A -Calces o tanga?NG - anga. s molt sexi. Una had'estar sexi per a ella mateixa. No cal

que sigui pels altres+A -En quin cant del llit dorms?NG -Esquerra+A -Cada quant vas a la perruqueria?NG -Cada 10 dies, ms o menys+A - T'agradaria ser alcaldessa de To-rredembarra?NG -S, perqu podria fer les coses ala meva manera. Aix no vol dir quees facin millor o pitjor, sin que cadas-c t la seva manera de fer. I no per-qu seria una responsabilitat que, enaquest moment, no vull adquirir. Persi he d'anar de cap de llista, ho far+A - Qu opines de que un membredel PP hagus dit 'ets ms lletja que un

avortament'?NG -s una imbecillitat i no s'hauriade dir mai. ot i que no s'ha de treurede context. Per est clar que va seruna frase desastrosa+A -Alejandro Fernndez ser alcaldede TarragonaNG -Aix espero. Li far costat+A -La millor hora per fer l'amor?NG -Qualsevol hora s bona si tens lapersona adient al costat+A -Et dutxes o et banyesNG -Les dues coses. Cada dia em du-

d'aqu si estem empadronats. s unaspecte que a la ciutadania li costad'entendre+A -Primer els de casa?NG -Els de casa qui sn? No hi ha unprimer. Jo no sc de orredembarra iem sento plenament torrenca. Per mino hi ha diferncia+A -La teva arma de s educci?NG -La paraula, la mirada... (riu) Scmolt seductora

+A - La dona sempre ha de ser la queha de prendre precauci per evitarl'embars...NG -s el que tenim les dones, perels homes tamb poden. No cal que si-gui sempre la dona+A - T'agradaria quedar-te embarassa-da?NG -No, la meva etapa de mare ja latinc coberta+A -I l'etapa d'via?NG -Poc a poc van arribant nts. sfantstic. ot i que sc una via poctradicional. Me'n faig crrec poc.+A - Si tinguessis un fill gay que pas-saria?

NG - Em sorprendria quan m'ho di-gus i em costaria si m'anuncia que escasa. Sn dos moments molt puntuals.Per totes les persones tenen el dretd'interpretar la seva sexualitat comvulguin. Em costa la paraula matri-moni, no el fet de que vagi a viure ambla parella. No obstant, ho acceptaria+A -Quants gays has casat?NG -Cap. Per ho faria. El matrimonicivil s un contracte entre dues perso-nes, i aix es pot fer indistintament. Anivell d'esglsia em costaria reaccionar

txo. I, de tant en tant, em banyo ambespelmes, msica i una copa de vi. Un

moment per mimar el cos i l'esperit.+A -L'ltima 'borratxera'?NG -Mai m'he emborratxat i perdutel sentit. Estar alegre... Quan estic ambbona companyia, m'agrada relaxar-me+A -Fills?NG -3 biolgics i 2 adoptats+A -Com veus la immigraci?NG - Preocupant. A orredembarratenim un 25% de colnia magrebina.Aix comporta problemes a l'horad'ubicar-los a les escoles. No hem fetuna pedagogia de dir que tots som

+A -Vas ser la primera dona que ha parlat a la ONU...NG -Va ser al 2000. Va ser el moment de dir que les donesvolem igualtat+A -Ets fetitxista?NG -No+A -Fas nudisme?NG -Algun cop+A -Mania?NG -Que tot estigui al seu lloc+A -Un pat?NG -M'agrada ms el peix que la carn. Ara un bon entre-

cot me'l menjo a qualsevol hora (riu)+A -Violncia de gnere?NG -Uf... S'hauria d'acabar d'una vegada+A -Per a qu utilitzes la nata?NG -Per moltes coses. s un plaer secret (riu)

Els 'despullats'

+A -El moment ms feli de la teva vida?NG -N'hi han hagut molts. Desprs d'un embars compli-cat veure que el nad va nixer perfecte, per exemple+A -Un indret de Torredembarra?NG -El passeig martim. La part que toca ms al port. Perdamunt del roquer+A -Quant temps necessites per arreglar-te?NG -Mitja hora, tres quarts+A -Corrupci a Torredembarra?NG -No l'he detectat. Si n'hi hagus no estaria al govern+A -Quin cotxe tens?

NG -Opel Vectra+A -Mbil?NG -Dos. El personal i el de la feina+A -Propietats?NG -Una casa al Pirineu, a orredembarra i un despatx

+A -Qu et fa por de la premsa?NG -Que s'indueixi a coses equivocades.La premsa s el quart poder i hauria de ser molt estricta al'hora d'informar+A -El sopar ms car que has pagat i amb qui?NG -Amb el conseller Josep Gomis

+A -Has anat al llit amb un fams?NG -S+A -Qui?NG -El meu marit (riu). El ms famos del mn per a mi+A -A l'hora d'escriure, com t'agrada fer-ho?NG -Amb msica de fons, una llum petita i a les fosques.Finestra oberta i de nit, per poder veure els estels. Scromntica i aix m'ajuda+A -Catlica?NG -S+A -El moment ms romntic?NG -(riu) Un dia del meu sant sopant a la orre Eiffel+A -Egocentrisme?NG -No. Sc molt generosa

+A - Independncia?NG -De Catalunya no ho sc. Formem un gran tot i en unmn globalitat no s'ha d'anar s ectoritzant res. ot i que scindependent a altres nivells+A -Monarquia?NG -Reconec tota la trajectria que s'ha fet fins avui, per

ha arribat el moment de tornar a parlar+A -Qu hauriem de fer?NG -Un debat pblic per veure qu volem pel futur+A -Has lligat mai per Internet?NG -No, mai. Ho he intentat com a periodista per fer unainvestigaci. A nivell personal no m'interessa en abs olut+A -Per qu portes sacarina al bolso?NG -s la dosi justa de sucre. A ms, no m'agrada tota lasacarina. Sc moltgourmet. Aquesta dona mes gust de caf+A -En el menjar qu s el que ms fstic et fa?NG -Les coses lliscoses. El pop, per exemple, depn de lapart s molt relliscs+A -El teu somni?NG -Donar la volta al mn

La premsa s el quart poder i hauria de ser molt estricta a l'hora

d'informar. En cas contrari es pot induir a coses equivocades

"Una ha d'estar sexi

per ella mateixa,no cal que sigui

pels altres"

Fotos: D. Jorba

8/12/2019 11_Mar_14

8/13

Pgina

14

Pgina

15


Et miro aEt miro a

En una sentncia de 47 pgines, els ma-gistrats que han jutjat el cambrilenc San-tiago Garca pel delicte dagressi sexuali una falta de lesions, reconeixen la di-ficultat del cas que presentava algunes

singularitats, el que representa una singular difi-cultat en la valoraci.Els magistrats eren conscients que senfrontaven aun quadre probatori amb perfils molt complexes,que es tradueixen en una no menys complexitat va-lorativa.ot i aix, el tribunal va decidir condemnar el jove

cambrilenc a 7 anys de pres la fiscalia en demana-va 12 inhabilitaci per ocupar crrecs pblics du-rant el temps de condemna i apropar-se a la vctimaen els propers 14 anys.Els jutges han considerat com a provat el delictedagressi sexual amb violncia. Durant el judici, lescontradiccions van ser les protagonistes. La decla-raci de la vctima no coincideix, en absolut, ambla versi de lacusat. La sentncia evidencia que ladefensa de Santiago va aportar proves banals i denul valor probatori, ja que es va basar, sobretot, enel desprestigi de la vctima.

Moltes contradiccionsot va ocrrer a la matinada del2 de setembre del 2011 quan el

jove de 27 anys, que acabava detreure diners del caixer automticde Caja Madrid de Cambrils, vademanar foc a una noia de la ma-teixa edat cambrera de la dis-

coteca Chatelet de Salou quanaquesta es predisposava a tornara casa, a Mont Roig del Camp. Elsdos joves van entaular conversa i

van caminar junts fins al orren.A mig cam, i quan la atiana es-tava a 50 metres del seu domicili,segons la sentncia, el jove la vasorprendre per lesquena i la vaagafar pel coll, conduint-la a unazona boscosa. La vctima acusa el

jove cambrilenc dhaver-li tirat alterra, immobilitzant-la, per acon-seguir lagressi sexual. Durant la

penetraci la noia diu haver-sequedat sense forces per lluitar i es

va fer la morta. ot i aix i mal-grat estar en un lloc fosc els jutgesasseguren que la jove sud-ameri-cana va fixar-se en els tatuatgesdel noi i en les cicatrius a la cara.atiana va intentar defensar-seagafant una pedra, la qual va uti-litzar per copejar el seu agressor.En adonar-se de lexistncia desang, el cambrilenc va abando-nar el local. s obvi que es podenqestionar la histria de la de-

nunciant, sobretot, perqu a pri-mera vista sembla haver moltescontradiccions.El tribunal va considerar pro-

vat que la noia, mare dun nena encara que la sentncia diguien dues ocasions que s un nen va tornar a casa caminant, des-prs de ser violada de forma vio-lenta. Va arribar a casa afnica,plorant, amb els pantalons tren-cats i tacats de sang, despentina-

da i amb el cabell brut de terra.La seva germana i un amic la vanacompanyar a la comissaria delsMossos dEsquadra, on va arribaren estat de shock, resa la sentn-cia. En relaci als esgarrapadesa la cara i a lesquena de lacusat,els jutges consideren que van serfruit de lacci defensiva de la

noia. No sesclareix lexistncia deles mossegades en els mugrons delimputat.

Interposar recurss obvi que Santiago Garca negacategricament els fets que seli imputa. Assegur que mai va

violar ning, tot i haver est at a lapres preventiva des del 5 de no-

vembre del 2011 al 24 de gener del2012. Va sortir de la pres perqules proves dADN no van confir-

mar que el semen trobat en lescalces de la atiana fos de S antia-go. Malgrat tot, els jutges, de for-ma unnime, estan convenuts,amb la prova feta durant el judici,que lacusat ha coms els delic-tes dagressi sexual, amb recurs ala violncia, sense que hagi ejacu-lat.

Santiago Garca, que va necessi-tar acompanyament psicolgicdesprs de sortir de la pres, es vareincorporar en el mn laboral.Va acudir al judici convenut queprevaldria la veritat i que seria ab-solt dun dels crims ms censura-bles: la violaci.La sentncia condemnatria re-presenta un cop de destral al seufutur. Santiago Garca interpo-sar recurs, per, ara per ara, t laseva vida destrossada.

La famlia de Santiago Garca est molesta amb la defensa que vafer Pere Sutil. Consideren que el lletrat podria fer quelcom ms, toti reconeixent, la dificultat del cas. No obstant, la famlia Garca no

entn que el jove cambrilenc hagi estat condemnat a 7 anys de presquan shauria de lluitar per labsoluci perqu Santi s innocent. Elmalestar s evident al punt que ja li van comunicar al defensor queprescindeixen dels seus serveis per manca de confiana. Contracta-ran un altre jurista per recrrer de la sentncia. Pere Sutil assegur

que, de moment, continua sent ladvocat de Santiago Garca.

Canvi d'advocat

Anabel Muoz, la madrastra de SantiGarca va publicar al seu perfil de Fa-cebook l'ajuda ciutadana per "destaparaquesta injustcia". Al dolor de tenir un'fill' condemnat per violaci remarca

que ara s'hi afegeix "una impotncia ho-rrible": "no tenir la po ssibilitat" de pagar,de forma immediata, "els altres 5 mil eu-

ros" que l'advocat reclama per interposarel recurs. Muoz acaba amb una frase que

denota l'estat d'nims de la famlia: "Notemo al delinqent sin el que protegitper la justcia l'empara i el consenteix".

5 mil euros pel recurs

Vida destrossada

La justcia condemna Santiago Garca per agressi sexual

R.CHECA i D. MARTNEZ

La sentncia

8/12/2019 11_Mar_14

9/13

Pgina

16

Pgina

17


El balco

El balco

EL BARMETRE

Les obres delMercat Centralde Tarragona

ja toquen ala seva f. Es

preveu la sevaobertura aquestestiu. Les

obres estan al80%.s cert quan es diu que no est bgeneralitzar-ho tot, encara quesovint fem cas oms d'aquesta

recomanaci.Hom t tendncia a criticar destruc-tivament la poltica i els seus actors,

sobretot perqu protagonitzen episodis pensant noms en els rditselectorals i per all que se'n diu per a "periodista veure". Per, no sem-pre s aix. La prova provada s que hi ha un membre de l'executiupresidit pel socialista Flix Ballesteros que, una tarda a la setmana,

cada tres setmanes, es dedica a assessorar jurdicament als ms des-favorits en un dels barris on la crisi est ms accentuada. El regidorno cobra un sol cntim i un dels seus objectius s que aquesta infor-maci no es torns pblica, perqu, segons la seva opini, la millorsolidaritat s aquella que es fa en silenci. No podem deixar d'enaltirla conducta del governant. Al cap i a la fi... encara hi ha poltics sen-sibles i que es preocupen per la gent ms necessitada.

Poltic solidari

Era... Era...Secret Secret

. .

Un lapsus pot engegara rodar una feina demesos i, fins i tot, anys.Aquest podria ser el cas duncap de premsa duna impor-tant instituci de la ciutat. Es vaconvidar els representants de lapremsa per fer la cobertura dunescner dltima generaci con-trolat per lAgncia ributria.No obstant, el company capde premsa volent ser ms pa-pista que el Papa ha provocat unaldarull considerable entre elsperiodistes. Ha comenat per

diferenciar, categricament, elsredactors dels cmeres i fot-grafs i desprs va impossibilitar

que no assistissin als parlamentsde les autoritats que presidiena la inauguraci. Per qu ho vafer? Pot ser, ni ell ho sap. Per,per a properes ocasions, el com-pany ha de tenir en compte quesi convida periodistes no els potningunear. Entenen els nervisi la voluntat de fer-ho b, perno sha de castigar el missatgerper caure en grcia dels jefes.En fi...

Periodistes menyspreats

Mercat Central

Les informacions publicades en aquesta secci corresponen, escencialment, a la realitat, per els seusprotagonistes s'estimen ms no confirmar ni desmentir-les.

Per qu el Facebook s de color blau?

a) Daltonisme c) Per atzarb) s el seu color preferit

Els colors sn molt importants a l'hora de definir la marca d'un producte.Si els colors no sn els adeqats, pot ser que la marca no aconsegueixi tirarendavant. Aquest no s el cas del Facebook. othom sap que el seu colors, indubtablement, el blau. Per... per qu el blau?La ra s molt simple. El seu creador, Mark Zuckerberg, s daltnic, nopot veure b ni el verd ni el vermell. De manera que el blau s el color quems pot apreciar. Davant d'aix, el jovre fundador de Facebook, va decidirun color per motius personals: pel daltonisme.

Creus que ning t'escolta? Tens la sensaci queels governants ignoren les teves preocupacions?

Nosaltres S t'escoltarem i farem arribar les tevesqueixes o dubtes a les autoritats competents.

q

Resulta estrany que, un dels grans professio-

nals de la guitarra clssica espanyola, hagid'assajar, abans d'un concert, en uns lavabos.El passat mes de febrer, el noruec Anders Cle-mens, va oferir un concert a l'auditori de la Di-putaci, a l'antic edifici de Catalunya Caixa, a laPlaa Imperial arraco.enint en compte que els camerinos encara snpropietat de Catalunya Caixa, el guitarrista no liva quedar altre remei que assajar, abans de de-butar per primer cop a l'auditori, als lavabos del'edifici.s contradiu el fet que un reconegut msic hagide passar aquest mal trngl abans d'actuar. Clarque, en aquest cas, la dita "molta merda" no va sernecessria.

Policia

s d'agrair quela policia res-pecti la tascaperiodsticadurant una ac-tuaci policial.

Els Mossos

han ents,fnalment, el

paper de lapremsa.

Ser esclausde les nos-tres promeses

sempre acaba

malament. El

Parc Central vainaugurar amb

molts detalls

inacabats.

Parc Central

igo Mndez

El PP s una

fbrica de crearindependentis-tes. Els gover-nants hauriend'apaivagarels nims i no

insultar els quedefensen elfutur del seupas.

ots som conscients que en l'esfera ms ntimatots ens 'desplomem' i perdem, en algunes oca-sions, el sentit del ridcul. Qui ms qui menysse n'adona que, algun cop, ha coms exageracions is'estima ms que no hi hagi constncia fotogrfica

d'aquell actes ireflectits? Curiosament, un dels lderssindicals d'aquesta ciutat sempre que assisteix a una fes-ta (ms ntima), acaba, prcticament sempre, en bxerso calotets. No s que sigui fetitxista sin que, per A o

per B, els convidats i convidades sembla que ja han aga-fat el gust de veure els rissos i els ulls blaus de l'amfitri

en panys menors.

Hi ha qui prefereix el record que no pas unes bonesimatges. De vegades el temor a posar-se davantd'una cmera s de tal magnitud que ens porta a fer

qualsevol cosa per esquivar-la. En el cas que s'hagin defer s o s, com en un casament, per exemple, s'amaguen

en el lloc ms inhspit per a qu ning les trobi. Clarque hi ha qui, sense recordar-se, regala l'objecte porta-dor de les fotos i, en conseqncia, es treu del damunt,sense voler, els records fotogrics d'un dia inoblidable.

Sindicalista en bxers

Les fotos del...

s vull

8/12/2019 11_Mar_14

10/13

Pgina

18

Pgina

19


De @arraco.OPINI

ATarragona no ens agrada fer lescoses a mitges i el carnaval no suna excepci. Aix es reflecteix

en la gran participaci en aquesta festa,ms de 3.000 persones de forma direc-ta, i tamb en els plantejaments que lafan gran, una combinaci de tradici imodernitat que li donen una singulari-tat que dna a aquest esdeveniment uncarcter excepcional arreu del pas.El carnaval de Tarragona s calidoscpic.Espectacle en la seva ms pura expres-si, amb exemples com la Disfressa d'Oro la Ra de Llument que desperten ad-miraci i entusiasme a propis i estranys.I tamb stira, en la seva justa devoci,amb la posada en valor de la ironia i elsarcasme com a detonants de la disbauxai del somriure intelligent, amb la partici-paci de collectius com la de la Bta o laMurga Matutina, o la baixada del Pajari-tu amb la Pipel Entertaiment.La ciutat s histria viva, tamb en Car-naval, i per aix les costums ancestralsdel preludi a la c atlica quaresma tambtenen un paper important. La hernciad'aquesta dinmica la trobem especial-ment amb les degustacions de la botifa-

s gratificant pensar que els

governants es preocupen,realment, per la seva ciutat

i, sobretot, pel seu Patrimoni. Laregidora Carme Crespo semblaque t clar que Tarragona t un po-tencial arquitectnic i patrimonialque cal treuren partit. Permetreque els turistes visiten els museusde la ciutat durant tota la setma-na s un pas important per a ladifusi de la riquesa patrimonialde Trraco. No sentn perqu noshavia pres aquesta decisi ambanterioritat. La Cultura, el Patri-moni i el Turisme duna ciutat handanar agafats de la m si lobjectius posar Tarragona en el lloc que licorrespon. Fer a linrevs s equi-vocar-se i perdre temps. Els egospersonals i interessos partidarishan de ser relegats a un segon otercer plans, quan est en causa elfutur duna Ciutat Patrimoni de laHumanitat. No deixa de ser veritatque comena a haver una culturapatrimonial i una preocupaci perconservar el potencial rom deTarragona, per hi ha molt cama percrrer si la intenci del con-sistori i tamb de la societat sque Tarragona esdevingui unaciutat referncia de cara al turismems interessat en la Histria, ensels monuments i en el Patrimo-ni. Sembla ser que els governantscomencen a tenir la percepci queel potencial tarragon va ms enllde la platja o dels castells. El Patri-moni all que alguns qualifiquende roques inaprofitables pot serla gallina dels ous dor. Noms calproposar-hi. Vinga, mans a lobra.Anem per feina!!! Serem capaos?

Patri... qu?

Ricard CHECAPeriodista

+Actual Tarragona s la primeraciutat que obrir els museus tots elsdies de setmana. Aix vol dir que hiha demanda.Carme CRESPO Amb aquesta me-sura pretenem incrementar el nom-bre de visitants aix com millorar laoferta turstica. Esperem superar laxifra de 700 mil de l'any passat.+A Per qu no s'ha fet abans?

CC Des que vaig agafar la gestidel Patrimoni ho hem estem estu-diant i, fins ara, no ha quadrat elpersonal de museus amb el fet queobrim tots els dies perqu s moltcomplex. El nombre de treballadorsno pot augmentar per llei de conten-ci pressupostaria i perqu cal ferneteja i manteniment dels recintes.Ho fem grcies al personal quehan ents la importncia d'aquestcanvi per a la ciutat i la seva imatgeexterna.+A Aix vol dir que els visitantss'interessen pel nostre Patrimoni?CC Efectivament. arragona ja s

Ciutats de Patrimoni Mundial.+A Quin pressupost representaaquesta decisi?CC Ens hem ajustat al pressupostque tenim per llei. Ens hem limitat afer una reestructuraci de personal.No hem gastat un sol euro.+A S'intueix que vost pretn di-namitzar el Patrimoni tarragon...CC El Patrimoni en general, i elde rraco en particular, a ms deconservar-se, s'ha de socialitzar idifondre. En aquests darrers anyshem fet centenars d'activitats asso-

ciades al Patrimoni per donar-lo aconixer i dinamitzar-lo. Estic seguraque aquest petit gran pas ens donaruna empenta a l'hora d'assolir elsobjectius.+A Tarragona est preparada permantenir el ttol de Ciutat Patrimo-ni de la Humanitat?CC I tant que s. El ttol de de laUNESCO no est en perill ni molt

menys. El que fa la UNESCO s feruna actualitzaci de les fitxes de cadamonument a tota Europa per teniractualitzat el catleg. No enviarana ning a avaluar els monumentscom es creu errniament. De totamanera, arragona passaria l'examensi es tracts d'aix. No hi ha dubteque hem fet els deures, aix ho vadir pblicament la responsable deUNESCO a Espanya quan va venir afer una conferncia ara fa uns mesos.+A Han imputat una persona permalmetre, amb ciment, pedestals ilpides romanes. Qu li sembla?CC La Fiscalia ens ha demanat

informes. A partir d'aqu espero quetrobin al o als responsables i que noes repeteixi mai ms.+A Els tarragonins estan cons-cienciats del patrimoni que tenen?CC Cada cop ms. Precisamentper aix s important la socialitzacidel Patrimoni, per fer-lo arribar atothom. Un exemple s l'exposicisobre l'Amfiteatre rom, on s'explicael que va succer en aquell indretdurant 2.000 anys. L'exposici laportem als Centres Cvics dels barrisde la ciutat.

desperta

intersen el mn

Carme CRESPO vol aprofitar el potencial de la ciutat

Patrimoni

tarragon

No conec el Carnaval

Cristina RODRIGUEZ

Presidenta mnium Cultural

Confesso la mevaignorncia: no el conec, ni

n'he sentit a parlar. Per aratinc curiositat.

Periodista/ Ucrana

No ho sabia. Per usfelicito per aquesta setena

posici que ocupa en el

rnking mundial

Psicleg /ANGLATERRADesconec completament i s

estrany perqu m'agradenmolt els carnavals. Ning

m'ha parlat mai del carnavalde arragona. M'agrada el

de Vilanova i la Geltr.

i tampoc n'he sentita parlar. Per si una publicaci elcolloca entre els 10 millors delmn tindr prou arguments per

justificar-ho. Personalment,conec els de Cdiz i Sitges,

i he de confessar quem'agraden molt.

Muriel CASALS

Khrystyba Gryshchuck

Richard Dorado

Carnaval conegut?Segons el diari 'Te Huffington Post', el Carnaval de arragona sun dels millors del mn per viure'l. Per davant seu se situen elsde Palma de Gran Canaria, Colombia, Badajoz, Brasil, Alacant i

Itlia. Darrere seu situen Uruguay, Lantz i Cdiz. Des de+Actual hem volgut comprovar si, realment, arragona s cone-

guda pels seus carnavals.

Periodista/PORTUGAL

rra d'ou o la coca de llardons al car-naval gastronmic. Especialment,tamb, en una cadncia temporalmillimetrada en l'arribada del ReiCarnestoltes i la Concubina Reial,amb el serm, i amb el seu comiat

i l'enterrament el dimarts de dol icrema.Sn dies on el protagonisme el tla Repblica de la Xauxa, amb elseny respirant al clatell men-tre ens deixem anar amb ladisbauxa i amb el somriureben obert per gaudir de laTarragona carnavaleraque, com en tot, s unaTarragona que ens ena-mora.

Salut i festa!!!

OPINIBegoa FLORIAConsellera Culturai Festes

Carnaval de TGNmodernitat i

tradici

Foto:D. Jorba

8/12/2019 11_Mar_14

11/13

Pgina

20

Pgina

21


De @

+Actual El periodisme s realment elquart poder?DANIEL GIL Una societat democrticadeixa de ser-ho quan la pota del perio-disme es trenca. No podem conformar-nos amb els missatges unidireccionalsdels representants poltics que ens go-vernen, sin que hem d'exigir uns mit-jans de comunicaci, suficientment in-dependents, que expliquin tot all que

altres volen amagar. En aquest sentit, pertant, el Periodisme t les eines adientsper ser considerat el quart poder. L'altracosa s que exerceixi com a tal.+A Com s que una professi amb tantainfluncia social est tan desprestigiada iprecaritzada?DG Perqu nosaltres mateixos, els pe-riodistes, ho hem anat fomentant. Hemperdut inters perqu generalment no lidonem el valor afegit al pblic. Les no-tcies avui dia sn a l'abast de tothom,per el Periodisme ha d'aportar inter-pretaci i continguts pels quals valgui lapena pagar. I, d'altra banda, hem perdutcredibilitat perqu sovint s'ha prioritzatels interessos particulars, econmics opoltics, en detriment del receptor.+A El periodisme esportiu s un mna banda?DG El periodisme esportiu s la bran-ca on pots actuar amb ms creativitati llibertat de moviments. On no hi hadiferncia s en la filosofia de base dequalsevol periodista: no confondre maila subjectivitat per l'honestedat.+A Per qu has volgut ser periodista?DG Per dues raons. La primera s quede petit sempre vaig somiar en ser futbo-

lista, i davant la impossibilitat de ser-ho,vaig adonar-me que el periodisme eral'eina que ms a prop del futbol m'hi po-dia fer estar. I, la segona, s que semprem'ha apassionat el mn de la rdio. Unmitj que vaig comenar a escoltar ambcinc anys quan anava al Camp Nou on laveu de Joaquim Maria P uyal sempre erala que m'acompanyava. Sense aquestesexperincies, segurament avui no seria

periodista.+A Si fossis un ciutad com quin con-sell li donaries a un periodista?DG Que sigui incmode. Que moles-ti i sigui inconformista i no es quedi enla superfcie d'una notcia. A vegades, elperiodisme ha de ser desagradable pertal de ser de qualitat.+A Com veus la professi?DG Si digus que est b enganyaria atothom, per sc reaci a la queixa con-tnua. El Periodisme passa per una crisiimportant per nosaltres podem solu-cionar aquesta cadena de muntatge es-biaixada. Si tornem a fer periodisme dedeb, el receptor tornar a comprar elproducte i la publicitat tornar a crixer.Hem d'assumir la nostra responsabilitati actuar en conseqncia.+A Quins sn els teus objectius com aperiodista?DG En aquesta professi has de triarentre el prestigi i la popularitat, i jo emfixo com a objectiu la cura del meu nom.+A Has pensat mai viatjar per cercarnoves possibilitats?DG S. Si tenim present les dificultatsque ens assetgen al nostre pas, provar-ho ara s ms atractiu que mai.

Llibre:VIVEN! La tragediade los Andes

Programa de tv:SalvadosAci:El futbolCan: Don't want to missa thing (Aerosmith)pat: PaellaCiutat catalana:Barcelona

La democrcia

+A T'agrada ms la rdio, la TV opremsa escrita?DG Si n'hagus de triar un, seriala rdio.+A Quina importncia tenen lesxarxes socials en la teva professi?DG Ara mateix absoluta. Si nohi ets present a les xarxes so-cials prcticament ni existeixes.Hem entrat en una nova era i la

informaci que ens arriba l'hemd'administrar per aquests canals.Hem de ser curosos i destriar elque interessa del que no, per sincontestable la necessitat de mu-dar-nos a aquesta realitat actual.

Daniel GIL s periodista esportiu

perillaquan el periodisme falla

De @

+Actual Catalunya tindr un nou partit poltic? DavidRAVENTOS Ho anunciarem en unes setmanes. s unprojecte pensat persubstituir el rgim autonomista que recolza el lobby delPont Aeri i per tant hem de ser excellents en tot, inclosala posada en escena en data i lloc assenyalat.+A Quines seran les seves bases?RD Ser el partit de la gent que pateix les retallades,l'atur, els desnonaments i l'hi han robat la indepe ndnciaamb una pregunta trampa. s a dir, el partit de tots elsenganyats per aquest rgim, el 95% de la bona gent deCatalunya.+A Per qu es tracta d'una pregunta trampa?DR Perqu fa baixar el resultat de la independncia,no es reconeguda internacionalment, no permet fer unreglament sense fer trampes i afavoreix la tercera via. sla pregunta que triaria alg que no vol, en definitiva, laindependncia.+A El S-S guanyar el proper 9 de novembre?DR El S-S est plantejat perqu no es guanyi. Lrbitre(Artur Mas ) que domina el reglament (poltica i mitjansde comunicaci) no vol, realment, que es guanyi. simpossible guanyar. Hi haur resultat nul.+A Aleshores, quan arribarem a taca, tal com diu Mas?DR No sc de metfores per enredar la bona gent.Arribarem a la independncia quan un president honesti independentista la declari unilateralment al Parlament.s a dir ni Mas ni Junqueras ho faran mai.+A No confia en els poltics que defensen la indepen-dncia?DR No hi confio perqu han fet una pregunta trampa,perqu han impedit als mitjans de comunicaci de dirque es tracta duna pregunta trampa i perqu perseguei-xen polticament la dissidncia.+A Per qu assumeix el paper de desconfiat?DR No sc desconfiat. Sc un lliure pensador. Si fins

a l'11 de desembre tots els independentistes estavemd'acord amb la pregunta normal i una data abans delmaig,son els qui ens han trait abandonant la preguntai data que voliem els independentistes, els que s'han de

justificar, no nosaltres.Nosaltres no ens hem mogut.+A Creu que la consulta est pactada amb el govern del'estat?DR Estava pactat votar i perdre, per aix la pregunta strampa. Per com els hem vist la trampa ara s probableque canvin destratgia, perqu ja hem avisat que si per-dem per la pregunta trampa ho denunciarem amb totamena de mobilitzacions.+A Quin soluci li queda, doncs, als independentistes?DR La soluci s organitzar-se en un nou projecte, ambles mans netes de corrupci, espoli , retallades i preguntatrampa. Obtenir una majoria absoluta i declarar la inde-pendncia al Parlament a la primera sessi.+A Ha rebut amenaces, se sent vctima de persecucipoltica?DR He rebut intimidacions de persones amb passatterrorista, peticions pbliques que m'ingressin a un psi-quitric i difamacions en pblic per part de desenes depersones de manera organitzada. He estat censurat a totsels principals mitjans de comunicaci. A part de moltsindicis de que les meves comunicacions han estat inter-

vingudes. La pregunta trampa s el tal dAquilles delrgim caducat. Ens han dit que la terra s plana i el mnsap que s rodona, per aix han de silenciar la dissidn-cia, com si aix fos Cuba. Quan la poblaci se nadonique estem dient la veritat, Mas, Junqueras i Forcadellhauran de dimitir.+A Puc interpretar que els partits que defensen pblica-ment la independncia en el fons no la volen?DR CiU viu de l'encaix amb Espanya i ERC de ser in-dependentista. Per tant la independncia s la fi dels dospartits. s impossible que la vulguin.

David Ravents ser la cara visible dun partit que

ser creat, en les prximes setmanes, a Catalunya.Un dels seus objectius, ara per ara, s convncer la

ciutadania que la pregunta formulada pels inde-

pendentistes s una trampa. De fet, assegura queni CiU ni ERC volen la independncia, ja que en un

nou estat catal haurien de desaparixer.

CiU i ERC no volen

la independncia

Ricard CHECA

8/12/2019 11_Mar_14

12/13

Pgina

22

Pgina

23


1 2

3

L'Objectiu

Respirant CambodjaDur com una... rocaAll que semblen roques o monuments provinents del continent

asitic s el resultat d'una complexa i sofisticada tcnica de cons-trucci. (1) Primer es defineix l'estructura mitjanant una mallametlica que, posteriorment, (2)s revestida amb 'morter projec-tat'. El darrer pas, (3)s donar la forma definitiva a l'estructura depoliuter i, desprs, pintarles segons la decoraci del seu entorn.

Nom: AngkorInversi:10 milions d'euros

Operaris:400Empreses: 14 (10 catalanes)

Superfcie:10.500m2

Recorregut:300 metresDuraci:10 minuts

Capacitat:726 persones per hora

La nova atracci de PortAventura

ANGKOR EN VERD

L'Objectiu

La vegetaci serun dels aspectes

ms espectaculars iacurats. Les plantes

provenen de diferentsprovncies espanyolesi d'Itlia. Sn "imita-

cions" de les plantesde Cambodja.

Inauguraci el dia 11 d'abril

Fotos:D. Jorba

A

8/12/2019 11_Mar_14

13/13

Pgina

24

Pgina

25

www larepublicacheca com www larepublicacheca comMar 2014 Mar 2014

La butac

Woddy Grant, un avi ambsmptomes de demn-cia, rep un "premi"per correu. Grant, davant la bonanotcia creu que s'ha tornat ric iobliga a un dels seus fills, David,a fer un viatge a Nebraska per co-brar els diners. La relaci trencadaentre pare i fill, donat els prob-lemes etlics de Woody, es comen-cen a retrobar al llarg del film.Estem davant d'una petita joia enblanc i negre. Una tragicomdiao una comdia dramtica, com esprefereixi. Amb una banda sonoramagnfica que intensifica encarams l'aura fotogrfica i potica quet la pellcula. Alexander Payne ac-onsegueix una cinta amb un fons i unmissatge molt clar i una crtica so-cial, d'una forma magistral i subtil.

Guarda nostalgia itendresa per parts

iguals

heodore, un escriptor a punt del divorcis'enamora de Samantha un nou sistema opera-tiu basat en el model d'Intelligncia Artificial. Hersuna pellcula de cincia-ficci sense enormes efectesespecials i cotxes voladors. Simplement una possiblerealitat que els gadgets i innovacions informtiquesens poden aportar en un futur recent. Joaquin Phoe-nix borda un paper difcil, donada la complexitatque t enfrontar-se a converses amb una veu en off.El millor:J.Phoenix aconsegueix arribar al pblicEl pitjor: Es fa pesada

Una fabulasobre el pas-sat, el presenti el futur, delcam que totshem de fer.A Bruce Dern, que dna vida alpersonatge de'n Woody, li arribaals 77 anys un dels papers de laseva vida. Magistral en tot momentli ha valgut per ser nominat com amillor actor protagonista als scar.No sabem si un dia serem"Woody", si els somnis sn nomsper a joves i la bogeria s exclusi-va de la gent gran. Ens limitarema esperar, a viure i conviure comfan els protagonistes de Nebras-ka. Agafant els camins que fa-cin falta i la pacincia suficient,per satisfer el que som i serem.

Nebraska s un film que guardanostlgia i tendresa per partsiguals. Un trosset de cada faml-ia, on ens podrem sentir iden-tificats en alguns dels aspectesque figuren al llarg del film. Elspersonatges estan carregats de lagran riquesa que la simple con-dici humana brinda a la vida.

s una superaci d'un orgull isobretot de dignitat. Recomanoveure aquesta pellcula amb unamirada senzilla. No espereu unasuperproducci tpics de Holly-wood, sin un fil amb fons, hu-mor, missatge i transparncia.

m'agrada m'agradaNO+Actual - T'agrada disfressar-te?

Aleix POBLET -Molt. Quan et disfresses pots deixar

de ser tu durant unes hores i convertir-te en all

que en algun moment has somiat. O simplement

divertir-te que s la millor terpia que hi ha.+A - De qu et disfressaries?

AP -De qualsevol cosa que es pugui crear i lluir

amb elegncia. Portar una disfressa no s sinnim

de vulgar o lleig, sin de ser, per una estona, dife-

rent a la teva normalitat.

+A - La teva disfressa s sempre la ms bonica?

AP -Per a mi s, per diuen que per gustos els co-

lors. Tu pots tenir una imatge sobre una temtica

i la persona del costat pot pensar completament

diferent. Aqu veiem l'essncia de disfressar-se que

de la mateixa idea pot sortir un resultat extrema-

dament diferent.

+Actual - T'agrada disfressar-te?

Marta DOMENECH - No. Tinc massa sentit del

ridcul. Tot i que quan un es disfressa s'amaga la

identitat, a vegades no se sap ni qui ets. No em

sento cmode+A - De qu no et disfressaries?

MD -Del tpic i tpic: torero, Gurdia Civil, de

sevillana. No entenc aquells que decideixen posar-

se vestits regionals per Carnaval. Fins i tot, pot ser

una mena d'ofensa sortir disfressat amb un vestit

tradicional.

+A - Creus, doncs, que s ridcul disfressar-se?

MD -No, tot el contrari. Ho trobo molt maco. De

fet, m'agrada veure la gent disfressada i tamb

m'agrada assistir a veure el Carnaval. El problema

sc jo. No em veig disfressada i amb plomes passe-

jant per la ciutat.

CARA

CREU

O

Aleix POBLET, rei del carnaval de Tarragona l'any 2011, i Marta DOMENECH, consultora en protocol

'agradaT disfressar-te?

11_Març_14

Documents

Transcript of 11_Març_14