Edició de LleidaDISSABTE · 12 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14634 - AVUI / Any XL. Núm. 13504 - EL PUNT

1,50€

1515

27-1

1836

53T

8011

75-1

1273

22w

Demà ambEl Punt Avui

PRINCIPIS · Torra manifesta“la voluntat d’obeir només elque decideixi el Parlament iel mandat dels ciutadans”

XOC · El presidenciable anunciaun procés constituent i Rajoyl’adverteix que el vigilarà il’amenaça amb més 155

Legislaturaexcepcional

P6-16

Seguiu avui el pled’investidura a

partir de les 11.30 h

Les forces sobiranistes tornarien vèncer, diu el CEO

Quim Torra, ahir sortint del Parlament, saludat per un mosso d’esquadra ■ EFE

Es reforça l’independentisme

La CUP debatrà demàsi manté l’abstenció

Aragonès i Artadi, nomsclau del nou govern

VOL QUE CATALUNYA SIGUI UN ESTAT INDEPENDENT?

SÍNO

NS/NC

48,0%

8,3%

43,7%

Font: CEO abril 2018

Un canvi en l’ADN podriacausar l’Alzheimer

Nacional P18

Europa-Món P24,25

Una protesta contra els EUA, ahir a Teheran ■ AFP

Europa, la darreraesperança de l’Iran

Cifuentes,investigada perfalsedat i suborn

Europa-Món P28

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 2018

Quim Torra liagrada anome-

nar Zona Zero les ru-ïnes del Born. Lesconsidera l’encre-uament entre un es-

pai i un temps que va generar, de sob-te, un esfondrament tràgic capaç detorçar la línia de la història. Així ho ex-plicava a tothom que s’hi acostava i ai-xí han quedat exposades, per a sem-pre, les pedres que testimonien la cai-guda del 1714 al centre cultural d’ElBorn que ell va fundar i dirigir. Aquellscarrers enderrocats i la desgràcia delsque hi vivien no mereixien ni la repres-sió ni, menys encara, la condemna ex-tra de l’anonimat. I això és el Born. Pe-rò, naturalment, la voluntat de QuimTorra no anava dirigida cap al passat, si-nó cap al futur. I, en aquest sentit, la Zo-na Zero del 1714 ha significat un enor-me impuls de legitimació simbòlica queha adquirit, fins i tot, una profunda di-mensió popular, com es demostra cadaminut 17.14” al Camp Nou.

Ara Quim Torra arriba a la presidèn-cia de la Generalitat en un altre mo-

ment zero. Amb l’arquitectura institu-cional de la Generalitat arrasada per unEstat que ni dialoga ni reconeix límits,una societat humiliada a cops de porrai un daltabaix humanitari en forma depresos i exiliats. I és ell qui haurà de tor-nar a fer l’inventari dels danys i asse-nyalar uns culpables que caldrà recor-dar a l’hora de marcar el punt de parti-da cap a un nou redreçament d’aquestpaís dissortat. Al capdavall, la repressióde Felip V té les mateixes causes i bus-ca els mateixos efectes que la deFelip VI.

El fet és que el 131è president de laGeneralitat és el 130è bis. Torra, nascutel dia abans que Carles Puigdemont,haurà de gestionar el dia després de laseva presidència, en contacte i coordi-nació amb un exili que està cridat aexercir un paper determinant en elspròxims anys. Des de Madrid l’acusa-ran de titella i intentaran atraure’l ambquincalla cap a la rendició autonòmicaque reclamen els unionistes. Tot plegat,misèries polítiques que no posaranpreu a qui potser és l’home que més hapassejat entre les ruïnes del que Cata-lunya havia estat i el disseny del que voltornar a ser.

A

Keep calmSalvador Cot

Torra, president130è bis

És ell qui haurà de tornar afer l’inventari dels danysi assenyalar uns culpablesque caldrà recordar

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

un quart de nou del vespre deldijous 10 de maig del 2018, mésde mig Catalunya, també la in-

dependentista, es va preguntar qui eraQuim Torra, l’home que des de Berlínel president Puigdemont acabava dedesignar perquè presidís la Generali-tat en comptes seu. Els nacionalistesespanyols el tenien més localitzat i fi-txat. De seguida li van treure la fitxa.Ens tenen a tots fitxats.

El dia dels Innocents complirà cin-quanta-sis anys. L’endemà els faràPuigdemont. Es porten un dia de dife-rència, són exactament coetanis. Elvaig conèixer fa molt. Havia arribat deSuïssa, on havia treballat d’advocat enuna empresa. Acabava de fundar unaeditorial de textos teòrics, Acontra-vent, i buscava autors i gent que la po-guessin propagar. Ell mateix perseguiauna projecció pública. Es volia obrirpas entre l’independentisme, llavorsminoritari. Va semblar que aquellatrobada havia de ser l’inici d’una amis-tat sostinguda, però els camins es vanbifurcar. Ens hem anat veient de tanten tant. Li he seguit la projecció: edi-tor de llibres solvents i minoritaris,

A

president d’Òmnium, molt bon direc-tor inicial del Born Centre Cultural, al-guna feina més a l’administració, l’edi-torial que per aquestes dispersions de-candia... Li he observat que només lle-geix articulistes d’abans de la guerra.Ha publicat estudis d’Eugeni Xammari un llibre de títol que ara inquieta unamica: Viatge involuntari a la Catalu-nya impossible. No s’alarmin: va deperiodistes antics. En un discurs queva pronunciar al Parlament fa unessetmanes, ja com a diputat de Juntsper Catalunya, va preguntar a Espa-nya quin problema tenia amb els presi-dents de la Generalitat de la Catalu-

nya contemporània, que gairebé totshan patit presó o exili, exercint el càr-rec o no. Tret algun exabrupte quem’ha sorprès, Torra és tranquil, dialo-gant, culte, bonàs. Ara se li ha d’afegirun altre atribut: valent. Alerta, Quim.

Puigdemont el vol “provisional”, quegoverni “l’interior”. Compte tambéamb els provisionals i els delegats; els“titelles”, que diuen a Madrid. Recor-dem Becket. No el Becket de Tot espe-rant Godot, encara que pel temps quefa que esperem govern també ens hipodríem referir, sinó el Becket que esva imposar al rei d’Anglaterra que l’ha-via nomenat bisbe perquè li fos sub-mís. Un càrrec marca, fa créixer lapersonalitat i la iniciativa. El propiCarles Puigdemont n’és exemple, res-pecte a Artur Mas

Que ERC l’hagi acceptat fa pensarque el seu govern serà més harmònicque no diuen els propis i estranys.Quim Torra va formar part de Reagru-pament, l’escissió d’ERC que es va as-sociar a Convergència. Ja ho veurem.De moment hi haurà govern, i peraquest motiu estem millor que ahir, ono tan pitjor.

“Compte amb els“provisionals”, ambels “titelles”, quediuen a Madrid

Vuits i nous

Torra al país possibleManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

n titella, un radical, una pèssi-ma notícia, un cop de porta, unseparatista, un fanàtic, al·lèrgic

al compliment de la llei, la pitjor opció,un president-conserge, un talibà, unfuribund antiespanyol, una marionetade la corrupció, un obsés xenòfob, unaprovocació, un professional de l’interi-natge, un home de palla, un presidentque neix fracassat... Són alguns, no-més alguns, dels adjectius i qualifica-cions que la premsa espanyolista (lad’allà però també d’aquí), i també al-guns destacats dirigents polítics espa-nyols, van dedicar ahir al futur presi-dent de la Generalitat. No els agradavaPuigdemont, no els agradava JordiSànchez, no els agradava Jordi Turulli, caram, ara tampoc els agrada Joa-quim Torra. Ni als de Madrid ni alsd’aquí. “El que necessitem és un presi-dent que reconegui que el procés és unfracàs”, diu Inés Arrimadas. “La sevatrajectòria no ens permet fer-li con-

U “Potser és tansimple com que, defet, el que no elsagrada són elsresultats del 21-D i,és clar, que pensemdiferentfiança”, afegeix Miquel Iceta. I la con-clusió la treu el magnífic Xavier Gar-cía: “Sortim del foc per caure a les bra-ses”. El que els deia. No els agradavaPuigdemont, no els agradava Sànchezi no els agradava Turull. I ara tampocTorra. Ni a Colau, li agrada: “Que co-menci demanant disculpes pels co-mentaris ofensius”, li ha dit. I jo empregunto: i no deu ser que el que no els

agrada són els resultats del 21-D? Nodeu ser que no accepten del tot que,tot i el 155 que van activar vergonyo-sament, no han acabat de pair el resul-tats del 21-D, que en un cas –PP– vanser pèssims (dignes de dimissió, defet), en un altre –PSC– no van respon-dre ni a les seves pitjors expectatives, ien un altre –Cs– la victòria va ser deltot inútil? Voleu dir que el que els mo-lesta de veritat no és (o no és només)Puigdemont, Sànchez, Turull o Torra,sinó alguna altra cosa? Potser, i no-més potser, que dos milions de cata-lans pensin com pensen? I a Espanya,a què ve aquesta reacció aïrada contraTorra? Que no compleix tots els requi-sits que s’han passat setmanes ex-igint? Que no és un diputat amb totsels drets? Analitzem, de veritat, qui ésun titella de qui? Quin líder polític éstitella de qui? I quina premsa ho és dequi? Potser no els agrada Torra, sim-plement, perquè no pensa com ells.

Tampoc els agrada Torra?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La reacció a la designació deldiputat de JxCat Quim Torra

com a candidat a una quasi segurainvestidura com a 131è president dela Generalitat ha estat tan previsi-ble com furibunda des dels partitsunionistes de l’oposició, des delMadrid polític i mediàtic i, molt es-pecialment, des dels sectors parti-daris d’una aplicació més dura i du-rable de l’article 155 de la Constitu-ció. Després d’impedir per tots elsmitjans possibles la investidura deCarles Puigdemont, Jordi Sànchez iJordi Turull, el quart candidat quees proposava, aquest cop un dipu-tat lliure de càrregues judicials, hatingut un judici sumaríssim per unsmotius o altres: la ideologia inde-pendentista, l’afinitat amb Puigde-mont, la inexperiència política, elcompromís amb l’1-O i la Repúblicao la visió crítica d’Espanya, que al-guns fins i tot han transformat enxenofòbia. No ha calgut ni tan solsdeixar-lo pujar al faristol i escoltarles seves intencions de govern i derelació amb Madrid o comprovar elseu to i el seu tarannà per dispararinsults, desqualificacions, menys-preus, exigències, advertències ipresumpcions del que farà o no fa-rà com a cap de govern.

No és normal el to de la crítica,no ho és l’hostilitat, no ho ésl’agressivitat, no ho és la falta delmés elemental respecte a un dipu-tat escollit pels ciutadans que di-lluns es pot convertir en presidentdel país. No és normal en una de-mocràcia consolidada, ni ho és enun estat que pretén conviure enpau. El problema no és Quim Torra,no és un problema de candidat. Elproblema és el resultat de les elec-cions del 21-D, perquè no és digeri-ble a Espanya ni entre l’unionisme,com tampoc ho va ser el del 27-Sdel 2015. No van acceptar llavors lamajoria independentista al Parla-ment i tampoc la volen acceptarara. És un problema d’intolerància.És un problema de democràcia.

Hostilitatpreocupant

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La quarta edició del Singlot Festival, presentada ahira Barcelona, aplegarà el juliol (5-6-7) a Sant Feliu deGuíxols una mostra del millor talent estatal de l’hu-mor i la comèdia. Una proposta vinculada al FestivalPorta Ferrada, però diferent i amb personalitat prò-pia en un calendari ocupat per l’oferta musical.

CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

Humor a peu de platja

Abans de pujar a l’estrada i dir la primera frase jal’han crivellat de dalt a baix. Era el previsible, sobretotentre els amants del 155 i els que ni acceptaven elsresultats de les eleccions de 2015 ni accepten els deles del 2017. Agafar aquesta responsabilitat en la si-tuació actual és una mostra de compromís.

-+=

-+=

Ni escrúpols, ni vergonyaAlbert Rivera

Compromís garantitQuim Torra

-+=

Andreu Buenafuente

El líder de Ciudadanos no és home de principis,coherència ni valentia. Va assenyalar els nou mes-tres acusats de l’institut El Palau. El jutge n’ha ex-culpat cinc i a Rivera li va faltar honradesa per dis-culpar-se; els va ignorar perquè no li servien perguanyar vots. El mal fet és igual. Sense escrúpols.

LÍDER DE CIUDADANOS

HUMORISTA, PERIODISTA I PRODUCTOR

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Art a lesfosques

acosta una nova tempesta amb l’art d’excusa perseguir enfrontant Catalunya i Aragó. Amb les

ferides que ha deixat el conflicte de Sixena sagnants pertemps, ja s’entreveu a l’horitzó el litigi pel centenard’obres de les esglésies de la Franja que fins als anysnoranta havien pertangut a la diòcesi de Lleida. Lademanda per reclamar-les es va presentar al febrer. ElConsorci del Museu de Lleida i el Bisbat de Lleida hananunciat aquesta setmana la seva estratègia perdesmuntar-la a partir de la nombrosa documentació

que prova la propietat catalana degairebé totes les peces. El casFranja té unes particularitatsdiferents del cas Sixena. Un cas, eldel monestir dels Monegres, que noestà pas tancat. La justícia encaraté molt a dir tant de les obres que eldesembre passat van sortir ambl’ajuda de la força policial del Museu

de Lleida com de les pintures murals que conserva elMNAC. Mentrestant, assistim incrèduls (o no tant) a laguerra que han declarat les monges que viuen al cenobial govern aragonès perquè està fent cas omís delscompromisos que havia adquirit. Les religioses (que vansignar un contracte de lloguer vigent fins al 2090) estanmolt enfadades perquè han deixat de pagar-los lafactura de la llum del monument. Però el que més els haencès és que l’executiu de Saragossa pretén ampliar elsrestringits horaris de les visites. I elles el que volen éspau i tranquil·litat. Tant soroll per acabar així.

S’

El governaragonès hadeixat depagar la llumdel monestirde Sixena

http://epa.cat/c/mz7y44

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda,Miquel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Joan Ignasi Elena va demanarel febrer passat una trobada aRajoy i encara espera unaresposta. Exteriors inicia unaaltra campanya arreu del món.

10anys

20anys

Les immobiliàries culpen elsbancs de la frenada. El sectoratribueix la caiguda de vendes ala dificultat d’obtenirhipoteques.

José María Aznar contraposaràels èxits econòmics del seugovern al “radicalisme” delcandidat del PSOE, JosepBorrell.

Menysteniment Frenada Pugna PP-PSOETal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

o és per casuali-tat que Albert Ri-

vera emergeix ambmés força que ningúen la política espanyo-la. No perquè sigui un

polític especialment qualificat, ni perquètingui projectes de futur interessants obones idees per millorar la vida dels es-panyols, ni tan sols principis i valors permillorar la vida política. Simplement ésel millor intèrpret de l’Espanya de lesvísceres, la del blanc o negre, la delsbons i dolents, la de la maté porque eramía i el fratricidi sense escrúpols. No enva tenir cap, fa uns dies, per assenyalarpúblicament a través de les seves xar-xes socials els nou mestres de l’institutEl Palau de Sant Andreu de la Barca in-vestigats per presumptes delictes dediscriminació i contra la integritat morald’alumnes del centre fills de guàrdies ci-vils arran de l’1-O. Rivera, constituït enfiscal, jutge i botxí, va descomptar la ve-racitat de les acusacions i la culpabilitatdels mestres i els va sentenciar, d’entra-da, a l’escarni públic, al desprestigi i a laviolació dels seus drets. Dijous el jutgeva ordenar l’arxivament de la causa con-

tra cinc d’aquests mestres i, ahir, l’homeque lidera les enquestes per substituirRajoy a La Moncloa va decidir que nocalia assumir l’error i la injustícia come-sos, que tampoc calia disculpar-se perhaver assenyalat en fals. Simplement vaignorar els cinc mestres exculpats peljutge i va proclamar-se protector delsalumnes presumptament assenyalats,les seves famílies i la Guàrdia Civil. Po-dria passar que els altres quatre do-cents fossin declarats innocents, o queno fossin ni processats; podria ser queno haguessin fet res de mala fe, simple-ment que els faltés mà esquerra; podriaser que acostumats a no fer diferènciesentre alumnes els faltés protegir-ne unsen un dia difícil. Però és igual. Els vots i laseva ambició són més importants queels mestres, l’escola i els nens junts; mésimportants que la presumpció d’inno-cència com a dret legal, i molt més im-portants que la veritat. De la mateixa ma-nera que parla de golpe de estado per re-ferir-se a l’1-O, de golpistas, delincuentes ifugitivos, de comandos separatistas(CDR), d’adoctrinamiento o que TV3 éscom “el NODO”, el que vol és criminalit-zar l’escola catalana. I per fer-ho, la veri-tat no és que no importi, és que molesta.

N

Full de rutaToni Brosa

La veritatmolesta

A Rivera li importa molt més laseva ambició que cinc (o cincmil) mestres innocents

“Els mots tenenper a uns i altressignificats diferents

azi, supremacista, assetjador i fa-nàtic. Aquest soc jo. I probable-ment vostè també. És estrany, pe-

rò segons ells això és el que som. L’exèrcitens contempla amb el sable a punt; la poli-cia i la Guàrdia Civil ens apallissen en hora-ri laboral i a vegades durant el temps lliure;la judicatura busca en tots els raconets delCodi Penal un pretext per empaperar-nos;són clamorosament majoritaris els mit-jans de comunicació que ens carreguenamb tota mena de penjaments; tenim genta la presó, gent que ha fugit per no entrar-hi i tot un estat furiós en contra, i quan ensqueixem i ensenyem un llacet groc, ensconvertim immediatament en nazis i as-setjadors.

I SOM COLPISTES, com en Tejero o com enFranco, perquè vam organitzar un refe-rèndum on qui volia podia votar sí i qui vo-lia podia votar no. Som uns colpistes desar-mats i desastrosos que ens agafem de bra-cet i hi posem l’esquena i la cara, però somcolpistes. De fet, nazis és el que més som.No sé si com els dels camps d’extermini od’una categoria diferent. No és fàcil d’en-tendre. Els que ens acusen de ser-ho deuen

N saber distingir entre els nazis com nosal-tres i els nazis amb qui comparteixen lesmanifestacions contra nosaltres. L’espec-tacular col·lecció que configura les tropesde xoc contra el separatisme formada perfalangistes dels d’abans, pels neofalangis-tes de Ciudadanos, que, com deia l’altre Ri-vera, en José Antonio, només són espa-nyols i no són ni de dretes ni d’esquerres;pels hereus ideològics i sovint familiars delpoder franquista i per les inquietants cria-tures d’extrema dreta que formen la sub-vencionadíssima Societat Civil Catalana;l’organitzadora d’aquelles festes espanyo-listes on es proclama que cal enviar els ad-versaris a galeres i on en Vargas Llosa, enBorrell o en Frutos adverteixen dels perillsdel nacionalisme dels altres sobre un mar

de banderes pròpies.

EN FI, AVUI SOM JUEUS MALÈVOLS i mes-quins i demà nazis, ara som bolivarians idesprés fastigosos ricassos lliberals. I bur-gesos. També som burgesos. Encara queles grans famílies, la banca, les grans em-preses, l’Íbex, Pedralbes i el Club de Polos’hagin situat ràpidament a l’altra barri-cada. I per rematar-ho, som uns delin-qüents que no hem respectat la legalitat. Ien això potser els hem de donar la raó. Enshavíem proposat canviar-la perquè ente-nem que no és justa, i fer-ho pacíficament,apel·lant a la legitimitat, com la RosaParks, com les sufragistes. I això, aques-tes conviccions i aquest projecte, deu serel que ens converteix en supremacistes.Hem de refer ponts i sargir el país, diuen. Itenen raó. La convivència és un valor pri-mordial. Però no serà fàcil. Quan fins i totels mots tenen per a uns i altres significatsdiferents, quan ells veuen odi i nosaltres elque experimentem és un fastigueig im-mens, o ens posem un embut al cap, o en-tenem tots plegats que l’única sortida civi-litzada passa per respectar el que s’ha vo-tat i el que s’hauria de votar.

Enric Ramionet. Periodista

Nazi, supremacistaTribuna

Deshumanitzarel contrarib Una de les tàctiques del’unionisme és deshumanitzarel contrari, o sigui, tractar elsindependentistes, i les institu-cions que li donen suport, comuna cosa que no té raó de ser.Es tracta de no reconèixerl’adversari, que així tampoc esmereix gens de respecte, sel’ha d’eliminar com un tumormaligne. Els independentistessom supremacistes, colpistes,superbs, terroristes, estemadoctrinats per l’escola, TV3 iCatalunya Ràdio, estem ma-lalts, i per això ens han de cu-rar, han d’extirpar-nos el càn-cer mental i emocional de per-tinença a una nació; ho fan pelnostre bé, perquè ens esti-men. Enric Millo ja ho va ad-vertir: si cal ens aplicaran “ci-rurgia fina”. Potser una trepa-nació cranial per girar-nos elcervell? Es vol normalitzarl’anormalitat, donant per fetque és normal tenir líders polí-

tics i socials a la presó condi-cional i a l’exili, que s’apliquil’article 155 de forma perversai esbiaixada, que es tanquinles oficines de la Generalitat al’estranger, etcètera. Ens aca-baran portant, per normalit-zar-nos, a centres de reeduca-ció, per imbuir-nos del EspírituNacional?JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Torna ‘Eurovisió’

b Els ciutadans, sense comp-tar els eurofans, tornarem aviure amb passió una novaedició d’Eurovisió. Tornaaquesta impaciència per veu-re l’actuació espanyola, elsnervis a l’hora de les vota-cions, les prediccions sobrequants punts rebrem de cadapaís i recuperarem, és clar, lail·lusió de ser els guanyadors.Molts –m’hi incloc– ens torna-rem a enganxar a un producteque, anys enrere, vam batejarde caduc i mancat d’emoció.

Prova d’això és la baixada deles audiències de les últimesedicions. Però aquest curs tor-narem a donar-li una oportuni-tat, Espanya s’hi presentaamb una gran cançó. Potserens equivoquem i Espanyatorna a acabar entre les últi-mes posicions o potser no itornem a la part alta de laclassificació. Avui tindrem laresposta, mentre mantinguemla il·lusió i desitgem tota la sortdel món a Amaia i Alfred.JONATAN MARÍNEl Prat de Llobregat (Baix Llobr.)

Deu minuts

b Comença un nou dia, elmeu objectiu serà la recercadels deu minuts, deu minutsper divagar, per descansar dela rutina del dia a dia, per nofer res, per no parlar, per noescoltar, per no ser política-ment correcta, deu minuts perser jo mateixa. No només això:continuaré amb la recercadels deu minuts per abraçar el

meu marit i els meus fills, tru-car als meus pares o fins i totper parlar amb els meusamics. Vivim en una societataccelerada, tenim horaris im-possibles, obligacions labo-rals, practiquem activitatsdesprés del treball i, per aca-bar-ho d’adobar, continuemamb més obligacions en arri-bar a casa. Vivim sota la con-signa “no hi ha temps a per-dre”. Aquesta manera de con-cebre la nostra vida és la quetransmetem als nostres fills: després d’estudiar ocupengran part de les tardes en lesactivitats extraescolars quepoden arribar a ser una càrre-ga molt feixuga. Arriba l’horade sopar, però fins i tot aquestmoment s’ha de compartiramb la televisió. És importantno fer res, parar per tornar acomençar, desconnectar iconnectar amb nosaltres ma-teixos, connectar amb les per-sones que estimem.BEGOÑA ELVIRATarragona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 2018

Quim Torra, CANDIDAT A PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Només considero la possibilitat d’obeir el que decideixi elParlament de Catalunya”

La frase del dia

“Els partitsunionistesconsideren unescàndol que el blocindependentistapresenti un candidatindependentista.Ells en preferirienun ben diferent

ls que integren el bloc de l’article155 no els agrada el nou candidata la presidència de la Generalitat.

De fet, no els agradava cap dels nomsque s’havien proposat abans i, com tot-hom sap, han fet mans i mànigues, ambla utilització de tota mena d’argúcies,per impedir-ne la investidura. Per aixòencara no hi ha president, perquè no vo-lien ni sentir a parlar de ningú que ha-gués format part del govern legítim,d’aquell govern derivat de l’elecció delpoble de Catalunya que ells van liquidar ienviar a la presó o bé a l’exili.

ARA HI HA UN NOM NOU, Quim Torra, queno té cap causa judicial al seu damunt ique, en conseqüència, podrà ser investitsense majors dificultats; o això sembla,vaja. Però immediatament després desaber-se el nom escollit, tots els partitsunionistes i la caverna mediàtica madri-lenya i espanyola s’han apuntat amb en-tusiasme a mirar de desacreditar-lo ambtota classe d’insults i penjaments. Així,doncs, aquest candidat tampoc no elsagrada. I, pel que es veu, el principal de-fecte que té és que és un home de profun-des conviccions demòcrates i catalanis-tes, un home del món de la cultura que esproclama independentista i que vol queCatalunya sigui, tan aviat com es facipossible, una república separada d’Espa-nya. Tal com ironitzen els tuits de la xar-xa d’aquests dies, els partits unionistesconsideren un escàndol que el bloc inde-pendentista presenti un candidat inde-pendentista. Ells en preferirien un altrede signe ben diferent, en el pitjor dels ca-sos un que es reservés per a la intimitatels seus punts de vista polítics i que pro-curés desenvolupar una tasca adminis-trativa discreta i acomodatícia, al gustdel govern d’Espanya i els seus corifeus.

TÉ UN ALTRE DEFECTE INSALVABLE, el noucandidat: és un home de confiança deCarles Puigdemont, el president a l’exilique, malgrat encapçalar el bloc indepen-

A dentista que va guanyar les eleccions, noha pogut ser reelegit per les traves que hihan posat els jutges i els tribunals amicsdel govern espanyol. Als partits unionis-tes i a la caverna mediàtica els sembla in-tolerable que el nou president de la Ge-neralitat sigui de la mateixa corda quel’altre, aquell que van carregar-se políti-cament i del qual demanen l’extradiciómitjançant un dolorós procediment quearrossega de mala manera el nom d’Es-panya pels tribunals de la Unió Europea.Per anar bé, per posar fi d’una vegada ala dèria independentista i la voluntat ex-pressada pels catalans en les darrereseleccions –convocades pel president delgovern espanyol en clamorosa oposició ala legislació vigent–, l’ideal fora quePuigdemont i Torra no es poguessin veu-re i tinguessin ideologies oposades. Quesiguin companys de ruta, o tal vegadafins i tot amics, és un altre defecte insu-perable perquè els sectors espanyolistespuguin, ja no aplaudir –que sens dubteseria demanar massa–, almenys con-sentir amb una mica de respecte i de bo-

na educació l’elecció del nou president.L’extrema perspicàcia dels enemics fe-rotges de Puigdemont els ha fet obser-var, de manera immediata, una perillosaconnivència entre els dos homes de go-vern, un intent de coordinar les seves de-cisions i les seves estratègies amb vista afer possible una certa presència i conti-nuïtat dels presos i exiliats en la gover-nació de la Generalitat. És una idea quese’ls fa simplement insuportable i potserno podran impedir-la completament, pe-rò almenys ja s’han posat en marxa desdel primer minut per esquitxar la imat-ge del nou candidat, per no donar-li tre-va, no pas durant els famosos cent diesde la tradició política dels països nor-mals, sinó ni tan sols unes hores abansde la mateixa investidura.

LES CRÍTIQUES FEROTGES i els insultss’han vist acompanyats naturalmentper les amenaces. Que no es pensi QuimTorra que podrà desenvolupar els seusprojectes polítics, la seva proclamadaambició, per més que utilitzi mètodesdemocràtics i pacífics i per més que invo-qui la voluntat del poble expressada a lesurnes. Com ja li estan recordant a cadaminut, la democràcia espanyola ja hademostrat a bastament que disposa detots els instruments necessaris per ferempresonar o exiliar els polítics que tin-guin vel·leïtats d’aquesta classe. De ma-nera que serà millor que, ja que potserno hi haurà manera d’evitar-ne l’elecció,almenys que tingui ben present l’espasaque penja ben afilada damunt del seucap.

I ÉS QUE NO ELS AGRADA. I com que no elsagrada, estan disposats un cop més a sa-crificar a l’altar de la unitat de la pàtriatots els drets i llibertat que facin falta.Aquest és, en definitiva, l’engrescadorprojecte espanyol a què els catalans somconvidats, ara que estem en portes depoder investir finalment el presidentTorra.

Antoni Dalmau i Ribalta. Escriptor

No els agradaTribuna

SísifJordiSoler

esprés d’havertingut una tensa

discussió política ambdos amics, giragonsomeditabund pel dèdalde carrers del call de

Girona. Em dic: “Quan tornis a quedaramb ells fes-te el propòsit de no embar-dissar-te en cap conversa de caire polític,perquè ja saps que no us entendreu, tor-nareu a enfadar-vos, i la passió del mo-ment us farà vorejar la cornisa de l’amis-tat”. La meva pregunta (com deu sertambé la d’ells dos) és la següent: de quèpodrem parlar, a partir d’ara, si no com-partim ni unes mínimes premisses, ni uncodi suficient per activar el diàleg en unaqüestió tan important i tentacular comés la política? Sé (i ells també ho saben)que no hi ha cap instrument més civilit-zador que el llenguatge, aquest Big Bangperpetu, foc robat als déus. Però tambésé que sovint el llenguatge fulmina elllenguatge. I per a mi mantenir que, ara iaquí, “no es pot dir que hi ha presos oexiliats polítics”, és fulminar el llenguatge.O maldar perquè acceptis esquematis-mes de manual com ara “el sobiranismeha caigut en la unilateralitat” (crassamentida!), o “el sobiranisme ha desper-tat el monstre del feixisme” (i, per tant,qualsevol explosió social que hi pugui ha-ver serà responsabilitat de l’independen-tisme), per a mi és negar tot enclava-ment mínim de la paraula. Dispensar perpassiva l’escandalosa vulneració delsdrets humans per part de l’Estat al ma-teix temps que t’acarnisses contra l’inde-pendentisme, que és –detall gens me-nor– la part desnonada de poder, per ami significa trinxar el llenguatge. No volerobservar que arran del 21-D s’han il·lega-litzat candidats, per a mi és dinamitar to-ta possibilitat de diàleg. Quan el llenguat-ge desapareix, l’últim llindar de la paraularevela una incontestable naturalesa físi-ca: equiparable a un cop de puny, al dolord’una pèrdua.

D

De set en setLluís Muntada

La física dela paraula

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 20186 |

La CUP gairebétriplicaria elresultat del 21-D,segons elbaròmetre del CEO

El govern espanyolalerta que hi haun “precedent”en l’aplicació sis’incomplís la llei

L’independentismevenceria i reforçariala majoria

Rajoy jutjaràTorra pelsfets i esguarda el 155Nacional

“Només concebo la volun-tat d’obeir el que decideixiel Parlament de Catalunyai el mandat dels ciuta-dans.” L’editor Quim Tor-ra va assenyalar ahir queintentarà recuperar “elfil històric” que lliga el go-vern amb el referèndumde l’1-O i amb la menys ci-tada declaració “política”d’independència del 27d’octubre quan sigui no-menat 131è president dela Generalitat. En una en-trevista a TV3, quan se liva preguntar per una pos-sible desobediència al Tri-bunal Constitucional du-rant el seu mandat, Torrava garantir fidelitat a lacambra catalana, mentreque el govern espanyol in-sistia que, si incompleixenla llei, tornarà a aplicar el155. “És un precedent i unprocediment que quedaràper al futur si fos necessa-ri”, va avisar Rajoy.

Després de demanar dis-culpes a totes les personesque s’hagin pogut sentirofeses per unes piuladesde fa sis anys que l’oposi-ció ha qualificat de xenò-fobes, Torra va assegurarque en el discurs d’inves-tidura d’avui apel·larà aldiàleg i demanarà reunir-se amb el president delgovern espanyol, MarianoRajoy, i amb el presidentde la Comissió Europea,Jean-Claude Juncker. I vasubratllar que el seu go-vern avançarà comptantamb tres fronts: el de l’exi-li, el de les institucionscatalanes (govern, Parla-ment i ajuntaments) i elciutadà (protagonista del

procés constituent).Torra preparava ahir a

la tarda i contra rellotgela seva intervenció parla-mentària. El president dela cambra, Roger Torrent,va convocar finalment elple d’investidura per avuimateix després de la pre-ceptiva ronda de consul-tes amb els grups parla-mentaris, que va tornar afer per telèfon. JxCat pre-tenia que el debat fos di-lluns i divendres, però Tor-rent el va avançar: els re-publicans volien garantirque la votació definitivaes fes abans de la compa-reixença de dimecres delconseller de Salut, AntoniComín, davant la justíciabelga, una vista que podriacanviar la seva situacióprocessal i afectar la dele-gació del seu vot. La previ-

sió és que avui es constatique JxCat i ERC no tenenmajoria absoluta i que elple es reprengui dilluns.Torra seria investit ales-hores en segona votació iper majoria simple, peròhi ha una variable deter-minant a aclarir: JxCat iERC tornen a estar pen-dents de la CUP.

Els anticapitalistes de-batran si canvien les qua-tre abstencions dels seusdiputats per vots en contrade la investidura del quartcandidat de JxCat. Si hofessin, el candidat seria re-butjat demà passat, ja queno obtindria prou suports.El consell polític dels anti-capitalistes i el grup d’accióparlamentària abordarandemà al migdia a Cerverasi es refermen en la posicióque havien mantingut finsara per solidaritat anti-repressiva amb els dos fu-turs socis de govern. Tresassemblees territorials enquè Endavant té majoria(Barcelona, Baix Llobregati Camp de Tarragona) vanforçar la reobertura del de-bat intern sobre el ple d’in-vestidura. Al·leguen que laCUP no ha pactat el pro-grama de govern ambJxCat i ERC. Els contactesper evitar que el canvi devot dels cupaires acabi des-encadenant una repeticióelectoral es van reprendreahir. Una delegació delgrup de Puigdemont en-capçalada perla portaveu del grup, ElsaArtadi, es va reunir al Par-lament amb els quatre di-putats anticapitalistes perabordar la situació. LaCUP, a més, veu en Torra lavoluntat de JxCat i ERC deformar un govern autono-

mista que no reprengui elfil de la legislatura anteriori que aparqui definitiva-ment la desobediència.

Hi ha encara una altravariable a determinar, sibé no preocupa JxCat, que

preparava amb pressesel ple. El partit de XavierGarcía Albiol va demanaral Tribunal Constitucionalque suspengués de mane-ra “urgent” la delegaciódels vots de Puigdemont i

Comín. Ho va fer en un es-crit d’al·legacions a l’ad-missió del recurs que jahavien presentat sobre laqüestió, després que l’alttribunal rebutgés prendremesures cautelars d’ur-

Odei A.-EtxearteBARCELONA

GOVERN Torra pretén recuperar el “fil històric” que lliga el nougovern amb l’1-O i el 27-O INCERT Se sotmetrà a la investiduraamb la incògnita dels vots de la CUP POLÍTIQUES Hi hauràtres fronts: l’exili, les institucions catalanes i el procés constituent

Obediència al Par

“Si algú els ha entès [els tuits]com una ofensa, demano dis-culpes, perquè en absolut erala meva intenció.” El candidatde JxCat a la presidència de laGeneralitat, Quim Torra, va de-manar disculpes a les perso-nes que s’hagin pogut sentirofeses per unes piulades que

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Entenc aquestaprovisionalitat comuna etapa de transició,de fer palès el momentexcepcional”Quim TorraCANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA

“Només concebola voluntat d’obeirel que decideixi elParlament deCatalunya i el mandatdels ciutadans”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Lamento moltque tot el meu exerciciprofessional estiguisota vigilànciaper sis tuits publicatsfa sis anys”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

els partits de l’oposició hanqualificat de radicals, supre-macistes i xenòfobes, i des-prés que l’haguessin instata demanar perdó. En und’aquests tuits, Torra afirma-va: “Els espanyols a Catalunyasón com l’energia: no desapa-reixen, es transformen.” I en

un altre: “Vivim ocupats pelsespanyols des del 1714.” Enl’entrevista d’ahir a TV3, tam-bé va lamentar que la seva tra-jectòria professional estigui“sota vigilància” per les piula-des. “El debat ha de ser sobreel meu currículum i sobre lescoses que he fet”, va rematar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Demana disculpes als ofesos per les piulades

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 2018

La sorpresaL’APUNT demanar disculpes. També en recelen en el govern es-

panyol, que semblen haver descobert que el 131è pre-sident de la Generalitat serà, també, independentista.Certifiquen amb sorpresa que ni l’actuació judicial nil’aplicació i constant amenaça del 155 posa fi, comvoldrien, a un moviment ampli, que va més enllà delsseus dirigents. L’enquesta del CEO ho constata.Anna Serrano

Quim Torra és l’elegit per Carles Puigdemont. Ni vint-i-quatre hores després que revelés el nom del quil’hauria de succeir, les crítiques s’acumulen. Els quedurant pràcticament cinc mesos han censurat que noes proposi un candidat “viable”, tampoc veuen ambbons ulls l’aposta per l’advocat, editor i gestor culturali es focalitzen en unes piulades per les quals ahir va

gència. Segons fonts delTC citades per l’ACN, el TCno té previst reunir-se d’ur-gència per avaluar la peti-ció, que també va rebutjardijous amb l’admissió a trà-mit d’un altre recurs d’em-para presentat per Cs.

Pel que fa al programade govern, Torra va avan-çar que advocarà per recu-perar els continguts de to-tes les lleis suspeses pelTribunal Constitucional,va confirmar la creaciód’un comissionat per a lainvestigació de les con-seqüències de la interven-ció de l’autonomia i va as-senyalar que impulsaranun pla de polítiques públi-

ques contra “l’intent defractura social” i que in-sistiran en la internacio-nalització. Els símbols,per a aquest govern “ex-cepcional” i “provisional”,seran importants. Torrava anunciar que penjaranun llaç groc a la façana delPalau de la Generalitat idins de la sala de reunionsdel govern. No va aclarir siocuparà el despatx del pre-sident de la Generalitat osi quedarà buit per accen-tuar aquest simbolisme ila dualitat amb l’anome-nat president legítim.

Acabat de tornar deBerlín, Torra va ser el pro-tagonista de la reunió de

grup que JxCat va fer almigdia al Parlament, onels diputats van aportaridees per al seu discurs.En la tradicional connexióper videoconferència ambPuigdemont, també hi vaparticipar la cúpula delPDeCAT, que dijous al ves-pre va viatjar a la capitalalemanya per reunir-s’hi,tot i que Marta Pascal varebre la trucada de Puig-demont per comunicar-lil’elecció de Torra quan eraa l’aeroport. A més de lacoordinadora general delpartit, hi havia la presi-denta, Neus Munté, i lapresidenta del consell na-cional, Mercè Conesa. ■

rlamentElsa Artadi, Quim Torra i EduardPujol, ahir al Parlament, abans de lareunió de JxCat ■ JOSEP LOSADA

El Partit Popular a Catalu-nya ha presentat al·lega-cions al Tribunal Consti-tucional (TC) per dema-nar que apliqui com a me-sura cautelar urgent laprohibició del vot delegatdel president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, ide l’exconseller AntoniComín. La mesura és unintent desesperat d’impe-dir que pugui tirar enda-vant el ple d’investidura deQuim Torra previst peraquest migdia.

Els popular van regis-trar ahir l’escrit davantl’alt tribunal com a respos-ta a la resolució emesa di-mecres pel TC, que va ad-metre a tràmit el recurspresentat prèviament pelpartit conservador enaquest mateix sentit, peròva rebutjar adoptar mesu-res cautelars com l’anul-lació dels vots dels dos exi-liats.

El PP sosté que és “in-dispensable” i “urgent”

suspendre els acords de lamesa que van permetreaquesta delegació de vot.En cas contrari, sostenen,podria aprovar-se una in-vestidura “nul·la de pledret” per haver-se obtin-gut mitjançant “vots il·lí-cits”.

L’anul·lació dels votsdelegats de Puigdemont iComín alteraria l’escenariprevist per investir un noupresident, perquè Juntsper Catalunya i ERC dei-xarien de tenir majoria su-ficient per convertir Torraen el 131è president. Pertant, un cop plantats a lasegona votació, dilluns ne-cessitarien el suport in-equívoc de la CUP.

En tot cas, el TC no téprevist fer una reunió ex-traordinària amb caràcterurgent per tractar aquestaqüestió. Fonts de l’alt tri-bunal indiquen que les al-legacions del PP seguiranel seu curs normal i, conse-qüentment, s’estudiaranen un ple ordinari, que do-nada la immediatesa deld’investidura, se celebra-ria amb posterioritat.

Segons les al·legacionsdels diputats del PP al Par-lament català, l’úsd’aquests dos vots produi-rien un resultat “antijurí-dic per antonomàsia” itambé deixaria sense sen-tit el fons del recurs, enca-ra que finalment el TC do-nés la raó als populars. Ésa dir, s’anul·laria la delega-ció de vot una vegada queja hauria estat utilitzadaper a l’objecte per al qualha estat autoritzada. Cu-riosament, el PP també re-marca que la suspensiócautelar no ocasionariauna pertorbació greu delsdrets i les llibertats delsafectats. ■

a Vol evitar la investidura de Torra obstaculitzant el vot dePuigdemont i Comín a Diu que no els pertorba els drets

El PP reclama de noual TC que impedeixiels vots delegats

RedaccióBARCELONA

09.05.18El TC admet a tràmit el re-curs del PP per impedir el vot,però descarta adoptar mesu-res cautelaríssimes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

El Tribunal Constitucional no preveu decidir res abans de la investidura de Torra ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

La CUP tornarà a reuniraquest cap de setmana elconsell polític nacional(CPN) per decidir si man-té l’abstenció prevista enla investidura de QuimTorra tal com havia deci-dit pel cas de Jordi Sàn-chez o es decanta pel no,una possibilitat que podriafer inviable la presidènciadel nou candidat si no espresta a l’abstenció un al-tre grup parlamentaricom Catalunya en Comú–hipòtesi avui impossible.

A pesar que el secreta-riat nacional i el grup par-

lamentari de la CUP no vo-lien canviar el sentit delvot permetent que sigui lamajoria de Junts per Cata-lunya i ERC qui investeixien solitari al candidat, tresassemblees territorialsque ja eren proclius al nodes que es va descartarPuigdemont han demanatuna nova convocatòria delconsell polític per debatrede nou la decisió pel que faal cas de Quim Torra.

La CUP només preveiafins ara convocar l’òrganper oferir el vot favorable ala investidura en cas quefos Carles Puigdemont elcandidat proposat o en casque JxCat i ERC es com-

prometessin a un noumandat de ruptura i des-obediència amb el marcconstitucional.

Es preveu que els anti-capitalistes aprofitin l’as-

semblea nacional d’aquestdiumenge a Cervera perprendre la decisió. Inicial-ment només s’havia con-vocat l’assemblea per po-sar al dia l’estratègia políti-

ca a mitjà i llarg termini,no pas per debatre de nouel vot d’investidura. Peròla petició de les territorials–Baix Llobregat, Barcelo-na i Camp de Tarragona,

segons ACN– força a unanova reunió del consell po-lític amb la participació delgrup d’acció parlamentà-ria (GAP) que es farà apro-fitant l’assemblea progra-mada. L’organització juve-nil Arran, amb vot en elGAP, va defensar ahir alseu compte de Twitter quela investidura de Torra és“una mala opció en l’aspec-te tàctic i estratègic” per-què consideren que no ser-veix per desobeir l’Estat,ni per sumar a l’indepen-dentisme ni per trencar“identitarismes”.

De fet, la diputada Natà-lia Sànchez recordava, endeclaracions a TV3, que elprojecte de legislaturaplantejat fins ara perJxCat i ERC és “puramentautonomista” i no compar-tit per la CUP. En una en-trevista a Catalunya Rà-dio, el diputat Vidal Arago-nès va admetre que el mésprevisible és que la forma-ció no canviï la seva posiciósi JxCat i ERC no fan unanova proposta a la CUP,però va advertir que la de-cisió es debatrà i no es potdescartar que la majoriaes decanti per canviar laposició.

ERC demana generositatEn un comentari que espot interpretar en clau demissatge a la CUP, la por-taveu d’ERC, Marta Vilal-ta, es mostrava confiada,en declaracions a TV3,que “tothom estarà a l’al-tura de les circumstàn-cies” per permetre la for-mació de govern, que con-sidera “tan necessari”.

D’altra banda, el PDe-CAT va destacar del previ-sible futur govern de Torraque tindrà una “vocació dediàleg absolut” amb l’Estatespanyol però també ambla resta de forces políti-ques, en paraules de la co-ordinadora general delpartit, Marta Pascal.

Després de la reunióahir a Berlín amb CarlesPuigdemont, Pascal va as-segurar que el seu partitofereix “de forma molt cla-ra i honesta” aquest dià-leg, que tindrà conseqüèn-cies en l’acció del futur go-vern de Torra. ■

Xavier MiróBARCELONA

a Tres assemblees territorials proclius des del principi a votar no obliguen la formació a tornar adecidir-ho al cap de setmana a ERC confia que tothom estarà “a l’altura de les circumstàncies”

La CUP decidirà si canvia elvot i bloqueja la investidura

“Tothom estaràa l’altura de lescircumstàncies perpoder formar govern,tan necessari”Marta VilaltaPORTAVEU D’ERC

“Ens preocupa quenomés hagin trobataquest senyor, que ésmés radical quePuigdemont”Inés ArrimadasPRESIDENTA DEL GRUP DE CIUTADANS

Diputats i dirigents de la CUP arribant a la seu en el consell polític realitzat abans de la investidura frustrada de Jordi Turull ■ JOSEP LOSADA

“No convé laprovisionalitat ni eldualisme entre ungovern a l’interior i ungovern a l’exterior”Miquel IcetaPRESIDENT DEL GRUP PSC-UNITS

“Érem conscients quecalia un govern peròno hem volgut cedira pressionsautoritàries”Marta PascalCOORD. GENERAL DEL PDECAT

“La tria de Torrarespon a les lògiquesinternes, molt malexplicades, dels partitsque poden governar”Xavier DomènechPRESIDENT DEL GRUP DE CATCOMÚ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El CPN pot obrirla porta a un no alprojecte, queinterpretem que ésautonomista”Natàlia SànchezDIPUTADA DE LA CUP

Amb paraules duríssimes, lapresidenta del grup de Ciuta-dans al Parlament, Inés Arri-madas, va qualificar el candi-dat Torra de “nacionalista xe-nòfob i supremacista”, de quino confia en “una rectificacióni diàleg” i amb qui preveuque continuarà “més conflic-te, més confrontació i més

procés”. El socialista MiquelIceta va demanar a Torra queaprofiti el discurs d’investidu-ra per “marcar distància claraentre el que va ser la seva fa-se d’activista de la que puguiser la nova etapa com a presi-dent”, i li va demanar que elseu govern no estigui “supe-ditat” a Puigdemont perquè

no val el “dualisme” entre ungovern interior i un d’exterior.Per la seva part, el líder de Ca-talunya en Comú, Xavier Do-mènech, va dir que la candi-datura de Torra pot ser la mésbona per a Puigdemont peròno per al país, i considera quela tria respon a les lògiquesinternes de JxCat i ERC.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Iceta vol que Torra deixi enrere l’etapa d’activista

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

En espera que no hi hagicap sorpresa i que QuimTorra pugui ser investit di-lluns vinent com el 131èpresident, l’organigramadel govern ja va prenentforma. Es dona per segurque Elsa Artadi (JxCat) iPere Aragonès (ERC) se-ran les figures clau d’a-quest executiu, en què elsrepublicans tindran el con-trol de les conselleries ambmés pes social, com ara Sa-lut o Ensenyament, i els dePuigdemont, els departa-ments més presidencialis-tes com per exemple Presi-dència o Governació. Lesdues formacions també es-tudien restituir algunsconsellers de l’antic execu-

tiu.Des del primer dia, Arta-

di va aparèixer a les traves-ses per ser la protagonistadel pla D; és a dir, per ser lanova presidenta quan escomprovés que no es podiamaterialitzar la investidu-ra de Puigdemont. Final-ment, però, el líder deJunts per Catalunya es vadecantar per Quim Torra.Algunes fonts indiquenque no s’ha volgut cremarla figura d’Artadi, perquèes considera que la presi-dència de Torra és provi-sional i que Artadi pot serun valor per al futur. Éspossible que Artadi assu-meixi la conselleria d’Em-presa i Coneixement, peròpodria ser un pas momen-tani. Sobre la taula hi ha lapossibilitat de restituir

Jordi Turull a Presidència iJosep Rull a Territori i Sos-tenibilitat, que són a la pre-só. El seu càrrec, però, po-dria durar pocs dies per-què, amb tota probabilitat,seran inhabilitats pel jutgePablo Llarena abans del’estiu. Llavors, Artadi po-dria assumir Presidència, iEmpresa podria recaureen l’actual eurodiputat Ra-mon Tremosa. En aquest

mateix àmbit de les resti-tucions de JxCat, no estàclar si Lluís Puig voldrà tor-nar a la conselleria de Cul-tura, encara que sigui mo-mentàniament, o si percontra s’apostarà directa-ment per la diputada Lau-ra Borràs, que va ser direc-tora de la Institució de lesLletres Catalanes durantcinc anys.

A ERC, el conseller de

Salut, Antoni Comín, síque estaria disposat a con-tinuar, una possibilitat queno es pot descartar. En totcas, hi ha dos dirigents quees podrien disputar el de-partament amb més pres-supost: el director del Cat-Salut, David Elvira, i l’exso-cialista i excoordinador delPacte Nacional pel Refe-rèndum, Joan Ignasi Ele-na. Els republicans sí que

tenen tancats dos noms,tal com va avançar JoanTardà. Es tractaria de duesdiputades al Congrés: Es-ther Capella (Justícia) i Te-resa Jordà (Agricultura).

També tenen moltesprobabilitats de formarpart de l’executiu JosepBargallo, l’exconseller encap del primer tripartit,que agafaria les regnesd’Ensenyament –ja va ocu-par aquesta cartera dosmesos entre els anys 2003i 2004– i l’actual diputatChakir El Homrani, provi-nent del món del sindica-lisme, a Afers Socials –si fi-nalment Elena no anés aSalut, també podria ocu-par aquesta cartera–. Percontra, un dels noms quemés balla és el de l’eurodi-putat d’ERC Jordi Solé aExteriors.

Per la seva part, JxCatté en ment l’expresidentde l’Associació Catalana deMunicipis (ACM), MiquelBuch, perquè ocupi la cadi-ra d’Interior i l’actual alcal-de de Mollerusa, Marc Sol-sona, a Governació. Un ballde noms que pot anar can-viant en els pròxims dies ial qual és possible que espuguin incorporar més do-nes ■

a JxCat controlarà les àrees més presidencialistes i ERC, les més socials a Les dues formacionsestudien restituir alguns consellers de l’anterior govern, encara que sigui de manera temporal

RedaccióBARCELONA

Aragonès i Artadi seran lesfigures clau del nou govern

El possible futur govern

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

PRESIDENT

Quim Torra

PRESIDÈNCIA

Jordi Turull

VICEPRESIDÈNCIAI ECONOMIA

Pere Aragonès

EXTERIORS

Jordi Solé

GOVERNACIÓ

Marc Solsona

ENSENYAMENT

Josep Bargalló

INTERIOR

Miquel Buch

TERRITORII SOSTENIBILITAT

Josep Rull

JUSTÍCIA

Esther Capella

TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES

Chakir El Homrani

EMPRESAI CONEIXEMENT

Elsa Artadi

AGRICULTURA

Teresa Jordà

SALUT

David Elvira o Joan Ignasi Elena

CULTURA

Lluís Puig o Laura Borràs

13conselleries hi haurà en elfutur govern, seguint el ma-teix esquema que en l’ante-rior executiu.

1conselleria canvia de partitrespecte a l’anterior govern.Ensenyament, que era delPDeCat, ara serà d’ERC.

2consellers, Turull i Rull, del’antic govern potser repeti-ran temporalment. Tambépodrien fer-ho Puig i Comín.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

Les piulades que va fer elQuim Torra del 2011 sónel primer que ha arribat aLa Moncloa com a carta depresentació del possiblenou president de la Gene-ralitat, però Mariano Ra-joy no es vol deixar dur pelpassat i “jutjarà pels fets”el Quim Torra del 2018.Amb un to allunyat de label·licositat d’Albert Rive-ra, que exigeix ara prorro-gar el 155 en contra delmandat del Senat, Rajoyva instar el Parlament ainvestir un president “le-gal” que “tregui Catalunyade la seva excepcionalitat”i va invocar la suspensió del’autonomia com un “pre-cedent” que es guarda persi s’incomplís la llei. Quanhi hagi la presa de posses-sió del nou govern, no no-més s’aixecarà l’article155, sinó que també des-apareixerà el control set-manal de les finances ca-talanes vigent des del julioldel 2017 per tornar a la si-tuació del 2015 amb elFLA ordinari.

La irrupció de Torracom a presidenciable vaagafar Rajoy a Cadis, on

–imbuït de l’ambient del’oratori San Felip Nerique va donar a llum laConstitució del 1812– varecordar que sota el seumandat el 155 ha deixatde ser un simple article dela Constitució pendent deser estrenat per esdevenirun “precedent” per aaquells futurs governantsque gosin desviar-se delmarc del 1978. “És un pro-cediment que quedarà peral futur si fos necessari”,va dir d’aquest article queels pares de la Constitució

van copiar de l’article 37de la llei de Bonn del 1947precisament per no haverde ser mai utilitzat.

Sense citar-lo pel nomSense citar en cap mo-ment Torra pel seu nom, elpresident espanyol sí queva mostrar les ganes queté de girar full al 155 i queaixò li permeti el vot sensecomplexos del PNB en elpressupost del 2018. “Ésnecessari que el Parla-ment esculli un presidentlegal, que es posi al seu lloc

i que governi amb norma-litat. És necessari ques’imposi la sensatesa, elsentit comú i la legalitat”,va confiar. A la taula delConsell de Ministres, elportaveu, Íñigo Méndez deVigo, es vantava d’haverllegit el perfil biogràfic deTorra, un desconegut finsahir a La Moncloa. “El se-nyor Torra va ser venedord’assegurances una èpocade la seva vida, i qualsevolvenedor d’assegurancesvalora perfectament elrisc del que diu i fa”, li vaetzibar Méndez de Vigo.

El portaveu no nomésno es va acarnissar ambles piulades a Twitter deTorra sobre “els espa-nyols” i es va cenyir almandat de Rajoy de “jutjarpels fets”, sinó que va ava-lar que el control setmanalde les factures de la Gene-ralitat que Hisenda man-tenia des del juliol s’esvaei-xi amb el 155. Tot i quel’article va ser activat ambposterioritat, el 27 d’octu-bre, el zel sobre les finan-ces que s’aplicava des detres mesos abans va que-dar “subsumit” en la inter-venció, així que per Rajoyté tot el sentit que el nouconseller d’Economia re-

cuperi també les manslliures a l’hora de gestio-nar l’erari més enllà de lesservituds del FLA, que nopermet acudir als mercatsmotu proprio.

Cs: “La declaració del fi”Que Rajoy obeeixi el Senata l’hora d’aixecar el 155quan hi hagi la presa depossessió del govern i queno hagi portat al TribunalConstitucional el vet delvot delegat de Carles Puig-demont i Toni Comín, pe-rò, continua enervant el lí-der de Cs, Albert Rivera.Segons Rivera, el 155 s’had’aplicar “fins que no hihagi una declaració explí-cita, nítida i clara de la fidel procés separatista”.Dit això, però, Rivera vademanar al PP i el PSOE

“unitat” sobre Catalunyados dies després de ser ellqui donés per trencat elsuport a Rajoy.

Des del PSOE, el secre-tari d’organització, JoséLuis Ábalos, exigia a Torraque sigui un president “au-tònom” i se sotmeti a una“desprogramació de certaxenofòbia”. “No semblaque sigui precisament uncandidat al Nobel del dià-leg aquest any”, ironitzavasobre Torra l’exlíder delPSOE Alfredo Pérez Ru-balcaba, que, tot i així, vadir que prefereix que Cata-lunya surti d’aquest carre-ró sense sortida “insoste-nible”. “Ni persones quevenguin odi a La Moncloani al Palau de la Generali-tat”, va reivindicar PabloEchenique (Podem). ■

Rajoy “jutjarà”Torra pels fets ies guarda el 155David PortabellaMADRID

a Hi veu un “precedent”, si s’incomplís la llei a Les finances de la Generalitat deixarand’estar sotmeses al control setmanal i es tornarà a la situació del 2015 amb el FLA

Després d’haver-se implicaten el boicot de la investidurade Carles Puigdemont –i defer-ho en la primera ocasiófins i tot desobeint l’informedel Consell d’Estat– i d’haverrebut amb satisfacció el vetde Pablo Llarena tant a JordiSànchez com a Jordi Turull, elgovern espanyol encreua araels dits perquè hi hagi aviatuna investidura d’un presi-dent operatiu i propiciar elque Mariano Rajoy anomenaun “retorn a la normalitat”.

Per evidenciar que aquestretorn a la normalitat és algu-na cosa més que bones pa-

raules, el govern espanyol vaavançar ahir la seva predispo-sició a enviar un representantals actes de presa de posses-sió del nou president de la Ge-neralitat en cas que la investi-dura de Quim Torra –“o de si-gui qui sigui”– resulti reeixida.Tot i que el cas no és compa-rable, Méndez de Vigo va re-cordar ahir que a ell “li va to-car” en el seu dia acudir a lapresa de possessió de l’arago-nès Javier Lambán. Dijous alCongrés, el ministre de Justí-cia, Rafael Catalá, ja va felici-tar la seva previsible homòlo-ga, Ester Capella (ERC). ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Moncloa, en la presa de possessió

Rajoy passejant ahir aCadis ■ ROMÁN RÍOS / EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 201812 | Nacional |

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Ni persones quevenguin odi a LaMoncloa ni al Palau dela Generalitat”

Pablo EcheniqueSECRETARI D’ORGANITZACIÓ PODEM

“Torra s’hauria dedesprogramar d’unacerta xenofòbiaalarmant per exercir ladignitat de president”José Luis ÁbalosSECRETARI D’ORGANITZACIÓ PSOE

“ No sembla queTorra siguiprecisament uncandidat al Nobel deldiàleg aquest any”Alfredo Pérez RubalcabaEXSECRETARI GENERAL DEL PSOE

“El 155 s’ha d’aplicarfins que no hi hagi unadeclaració explícita dela fi del procésseparatista”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

“Va ser venedord’assegurances i unvenedor d’aquestsvalora el risc de lescoses que diu i fa”Íñigo Méndez de VigoPORTAVEU ESPANYOL

“El 155 ha deixat deser un article per serun precedent, i unprocediment per alfutur si fos necessari”Mariano RajoyPRESIDENT ESPANYOL

130187-1184133T

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 2018

i ve dels avis. En Joaquim Torra, pared’en Quim, conservava escrits de l’avi,com tresors, a la sala plena de llibres

“de dalt”, l’estatge sagrat on tenia les publi-cacions d’aquells moments d’alta culturadels 30 primers anys del segle passat,aquells anys en què la força d’homes i do-nes sorgits de la burgesia i els menestrals,lliurats a la cultura, l’art, la música, van po-sar Catalunya dins el còmput de llengüesromàniques vives, crearen les institucionsadmirades dins l’Europa del moment, l’Es-cola Catalana, que Montessori consideràdins els seus pressupòsits, crearen l’Insti-tut d’Estudis Catalans, es constituí la Bi-blioteca de Catalunya, es crearen els cen-tres d’ensenyament superior: l’Escola deBibliotecàries, per exemple.

Li ve dels avis i ell, en Quim Torra, n’haheretat aquest intens sentiment d’admira-ció i valoració de la Catalunya que va crearel modernisme, el noucentisme, l’EscolaMunicipal de Música.

Durant el procés, hi havia gent que la-mentava que faríem anar en orris el catala-nisme. Amb en Torra, no hi ha perill. Desque tornà de Suïssa, va furgar per la Biblio-

L teca de Catalunya rescatant originals depersonatges de la cultura oblidats a les llei-xes, personatges que convertia en llibresd’assaig que publicava a la seva editorial, AContra Vent.

Quim Torra és senzillament: catalanis-ta. I el catalanisme és el concepte mésprofund dels catalans i catalanes. No esdestrueix, perquè consisteix en l’estima-

ció dels projectes i actuacions del país. Idels personatges que hi han col·laborat.

És amb el catalanisme que Quim Torrapot eixamplar aquestes bases que esmouen a prop del 50%. Puigdemont nopodia escollir millor.

Això és el que han de témer els ac-tuals genocides: el catalanisme que elscatalans portem en nosaltres. Indestruc-tible.

Torra i el catalanisme

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ AssumpcióCantalozella

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És amb el catalanisme queQuim Torra pot eixamplaraquestes bases que es mouen aprop del 50%”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 201814 | Nacional |

El magistrat del TribunalSuprem Pablo Llarenamodula la suposada vio-lència viscuda a Catalunyaper intentar que el tribu-nal alemany accepti l’en-trega del president CarlesPuigdemont. Així es des-prèn de l’escrit d’aclari-ments que li va demanar lafiscal en cap del tribunalsuperior de Schleswig, quel’hi va entregar el 26 d’abrilpassat, tot i que el seu con-

tingut es va saber ahir. Lla-rena insisteix que el que vasucceir a Catalunya va serun delicte de rebel·lió (de25 a 30 anys agreujat ambla malversació), però quesi el tribunal alemany con-sidera que no hi va haveruna violència suficient perdesbordar l’ordre consti-tucional (com ha passat),la fiscalia espanyola podriaencaixar-ho en el delictede sedició (fins a 15 anysde presó), a banda de lamalversació, ja que el jutgeinstructor només relata

fets delictius.Per no ser contradictori

amb el relat a Alemanya,Llarena es va veure obligata reflectir-ho en la resolu-ció de dimecres, en què re-fusa els 23 recursos delsprocessats i per primercop obre la porta que els ca-torze acusats de rebel·liópuguin ser jutjats per sedi-ció o conspiració a la rebel-lió. Una rebaixa que és im-pensable que accepti VOX.

En el document, de 17planes, Llarena assegura ala fiscal alemanya: “La vio-

lència ha tingut una enti-tat suficient per condicio-nar tots els ressorts de go-vern i del poder de l’Estat.”I hi afegeix: “Si els fets rela-tats en la resolució de pro-cessament fossin realit-zats pel president d’unland alemany, no s’enten-dria que no encaixés encap delicte, tot i fer-se ex-clusivament amb dinersprivats.”

El jutge insisteix en elseu relat violent, en el qualel govern català “va des-bordar sense pudor” la

contenció marcada pelTribunal Constitucionalen incomplir els seus re-queriments, i també va“desbordar el poder judi-cial” i, fins i tot sosté queCatalunya “ va quedar sen-se control policial”, i va ser“necessària” la interven-ció del rei per la televisió.Un suposat caos sense capferit greu. “En el referèn-dum –indica Llarena– esmaterialitza la rebel·lió, enhaver-hi violència i amb elseu resultat es declara laindependència.” Per do-

nar versemblança al seurelat, adjunta vídeos.

El magistrat Llarenaconclou que les autoritatsalemanyes “han de facili-tar l’enjudiciament delpresident Puigdemontamb les lleis de la comuni-tat que ha resultat agredi-da, amb fets que impactenl’ordre constitucional i de-mocràtic de Catalunya i detots els espanyols”.

El jutge també va enviarun escrit d’aclariments a lafiscalia belga en què li de-mana l’extradició del con-

seller Antoni Comín, delqual sosté que també ésacusat del delicte de rebel-lió, així com dels consellerLluís Puig i Meritxell Ser-ret per malversació.

A banda, Pablo Llarenava acordar ahir, a peticióde la fiscalia, obrir una pe-ça separada amb els setexiliats, cosa permesa perla llei per simplificar unacausa. L’objectiu en aquestcas és que no s’endarrerei-xi el judici previst a finalsd’any contra la resta d’en-causats, nou en presó pre-ventiva i set en llibertat.Alhora amb aquesta mesu-ra s’evita que si finalmentel president Puigdemontés entregat per un delictemenor, com ara la malver-sació, no segui al banc delsacusats amb els seus con-sellers, acusats d’un delic-te superior. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Llarena rebaixa la violènciaper aconseguir Puigdemonta Exposa a la fiscal alemanya que el president català ha de poder ser jutjat “per les lleis de la comunitatagredida” i planteja el delicte de sedició a Separa els exiliats per no haver de demorar el judici

El president Puigdemont, amb les responsables del PDeCAT Mercè Conesa i Marta Pascal, i l’exconsellera Neus Munté, a Berlín ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No s’entendria que nofos delicte, si tot el quees relata ho executés elpresident d’un ‘land’alemany només ambdiner privat ”Pablo LlarenaMAGISTRAT TS

La jutgessa del jutjat deprimera instància i ins-trucció número 2 de Man-resa ha desestimat ques’identifiquin els caps icerts agents de la GuàrdiaCivil que van actuar en elreferèndum de l’1-O a lespoblacions de Sant Joan

de Vilatorrada, Callús, Fo-nollosa i Castellgalí en con-siderar que l’ús de la forçaemprat “no va ser exces-siu”. Els lletrats de les per-sones ferides pels agents,amb denúncies impulsa-des pel Col·legi d’Advocatsde Manresa, van demanarla seva identificació peraclarir si són responsablesde fets delictius, com tam-

bé va demanar el fiscal, iahir ja van presentar unrecurs contra la negativade la jutgessa.

En les quatre interlocu-tòries, la jutgessa TeresaRodríguez exposa que enles imatges analitzades,els concentrats “no feienuna resistència passiva si-nó obstativa”, alhora queqüestiona el seu dret de

manifestació, “en no ser le-galment demanat”. Els fe-rits van exposar que volienexercir el seu dret a vot i lajutgessa replica que és “in-cert que aquest dret esti-gués recollit”. Hi afegeixque els agents de la Guàr-dia Civil tenien l’ordre delTSJC d’“impedir” el refe-rèndum en locals públics ide recollir-ne el material. Amés, sosté que, com queels ferits són pocs i lleus,qualifica d’“inútils i des-proporcionades” les dili-gències per identificar elsagents perquè la seva ac-tuació, al seu parer, va sercorrecta. ■

“No hi va haver excéspolicial” l’1-O al BagesM. PiulachsBARCELONA

Nombrós desplegament de la Guàrdia Civil en el petitmunicipi de Fonollosa per evitar la votació de l’1-O ■ ARXIU

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 2018

No hi ha perill que l’inde-pendentisme perdi la ma-joria si es repetissin leseleccions, segons l’últimaenquesta del Centre d’Es-tudis d’Opinió (CEO). En-cara més, el bloc de la Re-pública augmentaria lamajoria al Parlament i po-dria arribar als 75 esconso, com a mínim, quedar-seamb els 70 actuals. Si béCiutadans revalidaria laprimera posició a la cam-bra, retrocediria entre dosi tres diputats. Junts perCatalunya en perdria en-tre dos i quatre i ERC enbaixaria tres o es quedariaamb els 32 d’ara. La grandespuntada la faria la CUP,que gairebé triplicaria lesquatre actes de què dispo-sa en aquests moments irecuperaria el grup parla-mentari amb 11 escons.

El resultat del CEO arri-ba a les portes de la investi-dura de Quim Torra i d’unconsell polític dels antica-pitalistes per decidir simantenen l’abstenció o hivoten en contra. Aquest re-sultat podria esdevenir unincentiu per als cupairesper anar a eleccions si elssatisfà més que permetrela investidura de Torra.L’enquesta, a partir d’en-trevistes personals domi-ciliàries, va ser elaboradadel 7 (l’endemà que CarlesPuigdemont va sortir de lapresó) al 27 d’abril; pertant, abans que el presi-dent es decantés per l’edi-tor com a presidenciable.

En qualsevol cas, la fotodel CEO dibuixa un possi-ble empat entre JxCat iERC en segona posició. Enel bloc espanyolista, el PSCmantindria la quarta posi-ció malgrat perdre entre 2 i4 llençols, mentre que el

PP continuaria quedantúltim a la cambra i podriaperdre un dels quatre dipu-tats actuals, batent de nouel seu pitjor resultat de lahistòria.

Entre dues aigües, elscomuns i Podem empata-rien amb la CUP i pujarientres escons fins als 11 quetenia Catalunya Sí que esPot de Lluís Rabell i deJoan Coscubiela.

D’altra banda, els parti-daris de la independènciatornen a ser majoritaris,amb un 48%. El baròmetrerevela, en canvi, que elsque votarien no es quedena més de quatre punts dedistància, amb un 43,7%.En l’últim CEO els partida-ris de mantenir la unióamb Espanya van superarper primera vegada la bar-rera psicològica del 50%,

amb un 53,9%, però lamostra d’aquella enques-ta, del febrer, era més peti-ta i, per tant, amb un mar-ge d’error superior. El sí ala independència se situa-va en el 40,8%.

Ara s’ha tornat a girar latruita i els favorables a unestat independent grim-pen 7,2 punts, mentre queels detractors en davallenmés de 10.

Es dona la circumstàn-cia que entre els enques-tats que diuen que vota-rien el PSC són majoria(quasi el 60%) els que cre-uen que Catalunya hauriade ser una comunitat autò-noma, enfront del 29% queaposten per un estat dinsuna Espanya federal. Encanvi, aquesta darrera op-ció sedueix més que cap al-tra els votants de Catalu-nya en Comú-Podem.

Presó ‘versus’ exiliEl vicepresident i líderd’ERC, Oriol Junqueras,empresonat a Estremera,és el polític més ben valoratpels catalans, seguit del di-putat de JxCat, excandi-dat a la presidència de laGeneralitat i expresidentde l’ANC, Jordi Sànchez,també a la presó. A conti-nuació figura el dirigent dela CUP Carles Riera i el se-gueix el president Puigde-mont, a l’exili de Berlín.Són els quatre únics polí-tics que aproven. El nouhome fort d’ERC, PereAragonès, queda amb un4,98, tot i que el seu graude coneixement entre laciutadania encara és me-nor. Inés Arrimadas sus-pèn amb un 2,6, mentreque Xavier García Albiol ésdirectament el diputatmés mal valorat, amb un1,45. ■

a La CUP gairebé triplicaria el resultat i Ciutadans revalidaria la primera posició a la cambra, segonsel CEO a Els partidaris del sí recuperen el lideratge i avantatgen els del no en més de quatre punts

Emili BellaBARCELONA

L’independentisme tornaria avèncer i reforçaria la majoria

Baròmetre CEO

Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?

Estimació d’esconsParlament de Catalunya

48,0%Sí

43,7%No

2,6%No contesta

5,7%No ho sap

Creu que Catalunya hauria de ser...

40,8%

22,4%

24,0%

6,3%

4,6%

2,0%

Una regió d’Espanya

Una comunitat autònoma d’Espanya

Un estat dins una Espanya federal

No ho sap

No contesta

Un estat independent

Entre parèntesis, resultats 2017

33-34(36)

8(5)

30-32(34)

29-32(32)

13-15(17)

11(4)

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

0% 10% 20% 30% 40%

3-4(4)

11(8)

Catal n a esde

Baròmetre d’opinió política. 1a onada 2018

Congrés dels DiputatsEntre parèntesis, resultats 2016

10-11(12)

12(9)

5-6(7)

48%

44,3% 41,1% 40,8%

48,7%

44,9%

47,7%

45,3%46,7%42,9%44,1%

5,7%2,6%

43,7%

48,3% 49,4%

43,6%

45,1%

42,4%

45,5%47,8%48% 50%

8-9(8)

2-3(6)

endent?

Març2015

Juny2015

Octubre2015

Febrer2016

Juny2016

Octubre2016

Juny2017

Octubre2017

Gener2018

Abril2018

Març2017

1,8% 1,3% 1,7%1,7% 2,9% 1,6% 1,7% 1,3%2,1%1,8% 1,3% 1,7%1,7% 2,9% 1,6% 1,7% 1,3%2,1%

6% 5,8% 3,9% 7,1% 8,3% 7% 5,6% 7,8% 6,5%6% 5,8% 3,9% 7,1% 8,3% 7% 5,6% 7,8% 6,5%

2,3%3%2,3%3%

53,9%

ERC guanyaria les eleccionsespanyoles a Catalunya, unavictòria que ja indicava l’últimbaròmetre del CEO, el febrerpassat. Els republicans sónels que experimentarien uncreixement més gran i obtin-drien 12 diputats (ara en te-nen 9). Els de Gabriel Rufián iJoan Tardà avantatjarien eldarrer guanyador d’aquests

comicis, En Comú Podem,que se n’emportaria 10 o 11(ara té 12 parlamentaris). Ésclar que el cap de llista proba-blement no seria Xavier Do-mènech, avui instal·lat a laCiutadella. Per darrere hihauria el PDeCAT (l’enquestainclou les opinions que afir-men que votarien Junts perCatalunya), que mantindria

els 8 escons actuals o en gua-nyaria un.

El bloc unionista quedariaa la cua. El PSC continuariaen caiguda (baixaria un o dosescons) i el PP rebria l’enèsi-ma patacada: quedaria ambla meitat o menys dels sis di-putats actuals. Només Ciuta-dans pujaria, tres parlamen-taris.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC es manté al davant dels comuns en les espanyoles

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 DE MAIG DEL 201816 | Nacional |

l dibuixant Toni Llobet(Barcelona, 1975), undels il·lustradors natura-listes més destacats del

país, acaba de publicar un noupòster solidari amb els presospolítics en el qual reuneix ara laflora catalana de color groc, talcom ja va fer, el novembre pas-sat, amb la fauna del mateix co-lor, amb un èxit important.

El nou pòster porta per títolFlora catalana molt i molt gro-ga en perill de prohibició! i ToniLlobet hi ha reunit 24 espèciesde plantes que floreixen ambgroc, el color amb què l’indepen-dentisme reivindica la llibertatdels presos polítics.

Entre aquestes espècies n’hiha de molt conegudes, com aral’herba de Sant Joan, la ginesta ila gatosa, i d’altres com l’àrnica,el botó d’or i la dent de lleó o xi-

Ecoia. “No hi ha la colza, reivindi-cada darrerament per l’inde-pendentisme per com omplecamps de color groc, perquè,justament, no és una planta sil-vestre, sinó cultivada”, diu Llo-bert que recorda que el groc enles plantes és un color de fertili-tat amb què atrauen els insec-tes per a la pol·linització

Ha estat l’èxit del pòster an-terior, Fauna catalana molt imolt groga en perill de prohibi-ció!, el que li va donar la idea aLlobet de fer ara aquest ambplantes grogues.

En aquesta ocasió també hapogut recuperar els dibuixos delseu ampli arxiu, reunit desprésd’anys de treball en la il·lustra-ció de llibres o de pòsters –elsmés de trenta publicats, per ex-emple, en col·laboració amb larevista Presència.

El dibuixant està molt con-tent de la rebuda popular delpòster d’animals grocs del qual

s’han venut, a un preu de 5 eu-ros, més de1.500 exemplars.Tots els diners recollits van ala caixa de solidaritat per alspresos polítics. “Voldria nohaver de fer-ne més d’aquesttipus de pòsters perquè aixòvoldrà dir que els presos sónja en llibertat”, diu Llobet,que destaca el fet que “ laprimavera i l’esclat de florsposa encara més evidènciala barbaritat de la presó”

El nou pòster, com l’an-terior, s’ha pogut fer ambla col·laboració de Foto-composició Roger de Fi-gueres, i es podrà adqui-rir, també per cinc euros,en una vintena d’establi-ments del país.

Aquest cap de setma-na ja es podrà comprara Girona, coincidintamb Temps de Flors, ala llibreria Les Voltes ial bar +Cub. ■

Miquel RieraGIRONA

Flora molt i molt grogaNOU PÒSTER · El dibuixant Toni Llobet recull ara en un pòster la flora decolor groc SOLIDARI · Es ven per contribuir a la caixa de solidaritat

1350

32-1

1879

77T

181514-1187232T

1056

52-1

1880

00T