12. Descolonització i Tercer Món

12.1. Les causes de la descolonització

La descolonitzacióés

el procés d’independència política que va posar fi als imperis colonials (1945-65)

per causa de

elements deguts a l’impacte de la SGM

les colònies:-enfonsament del mite de la potència colonial invencible-sentiment antioccidental i

independentista fomentat pels japonesos a l’Àsia Oriental

-difusió dels ideals antinazis de llibertat i democràcia

-formació i desenvolupament de guerrilles contra els ocupants

en relació a

-el nou equilibri internacional:-pèrdua d’importància de les antigues potències colonials

-posició anticolonialista de les noves potències

les noves organitzacions internacionals:

-Carta fundacional de l’ONU: igualtat dels pobles i dret

d’autodeterminació-paper de tribuna internacional a

favor de la independència

elements apareguts a l’interior de les metròpolis

la força dels moviments

anticolonialistes i d’alliberament

basats en

ideologies diferentslíders carismàtics (Nehru, Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser, Sukarno, Senghor,

Lumumba)

-de caràcter comunista (Indoxina, Indonèsia)

-de defensa cultural (Sédar Senghor, Nehru) o d’identitat religiosa

com són

en relació a

la rendibilitat econòmica dels imperis: afavorien a una minoria,

exigien elevats costos per administrar-los i defensar-los

la rendibilitat política dels imperis:-intel·lectuals que defensaven

posicions anticolonialistes-augment de població que prenia consciència de les reivindicacions

anticolonials i s’oposava a les guerres que defensaven els imperis

va influir en

12. Descolonització i Tercer Món

12.2. Les primeres independències asiàtiques

Les colònies asiàtiquesvan ser

les iniciadores del moviment descolonitzador

a través de

negociacions i guerres d’alliberament simultànies

o successives

com són els casos deIndonèsia:

-ocupació nipona: foment de l’actitud antioccidental i tolerància de les guerrilles

-1945: proclamació unilateral de la independència (Ahmet Sukarno)-enviament de tropes holandeses

-pressions de GB i l’ONU-negociacions de l’Haia

-1949: acceptació de la independència: Estats Units d’Indonèsia

Indoxina francesa (Vietnam, Laos, Cambodja):-1945: les forces comunistes del Vietminh (Ho Chi Minh)

proclamen la RD del Vietnam-enviament de tropes franceses i conflicte (1946: Leclerc / Giap)

-1950: internacionalització-1954: derrota francesa a Dien Bien Phu

-Conf. de Ginebra: independència de Laos i Camboja i partició de Vietnam (paral·lel 17)

-continuació de la guerra per conseguir la unificació i participació dels EUA

Índia:-existència del Partit del Congrés (Nehru i Gandhi) i la Lliga

Musulmana (Ahmet Jinnah)-1945: laboristes al govern britànic (Attlee), inici de negociacions i 1948 com a data d’abandonament

-Lord Mountbatten (darrer virrei): procés de cessió del poder, política repressiva, recolzament als musulmans contra el Congrés i enfrontaments hindús / musulmans

-partició: Unió Índia i Pakistan-continuació dels litigis: interns (Bangla Desh, 1974) i

fronterers (Caixmir)

12. Descolonització i Tercer Món

12.3. Els conflictes al Pròxim Orient

Al Próxim Orient-1917: Declaració Balfour i immigració massiva de jueus

-SGM: holocaust-1945: insurrecció de l’Haganà

-1947: resolució de l’ONU-1948: proclamació d’Israel (Ben

Gurion)

l’oposició entre Israel i els països àrabs

1a. guerra (1948-49)

degut a

-expulsió dels palestins dels territoris lliurats a Israel i

reclusió en camps de refugiats-no reconeixement de l’estat

jueu pels estats àrabs

-atac de la Lliga Àrab (Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània,

Iraq, Líban, Iemen)-rebuig israelià i ocupació de

Jerusalem i el Nègueb-1949: armistici (partició de

Jerusalem i noves zones per a Israel)

Egipte: cop d’estat (Nasser), rep.

1953: britànics fora del Sudan

revoltes i noves repúbliques: Iraq (1958), Somàlia i Mauritània (1960), Iemen del Sud (1962)

moviment panarabista

-defensa de la identitat cultural islàmica-lligams de cooperació i d’ajut entre

països islàmics-oposició a l’estat d’Israel

Iran:-1951: cop d’estat (Mossadeq) i

nacionalització dels jaciments petrolífers-1953: cop d’estat (va tornar el xa al

poder) i occidentalització del país-1979: l’ayatollah Khomeini puja al poder

(rep. islàmica)

1956: nacionalització canal de Suez (ocupació franco-britànica, suport soviètic, pressió nord-americana)

2a. guerra: invasió del Sinaí

conflueixen

a través de

va provocar la

amb fets com

aprofitada per

va afavorir

complementat amb

caracteritzat per

va aconseguir

va influir sobre

problemes polítics i

interessos econòmics

destacant

ha donat lloc a

problema palestí:-èxode i ocupació israeliana

-OAP (1964): acció directa i terrorista (abandonada des de 1974)

-1977: Egipte reconeix Israel-1978: Camp David-1987: 1a. intifada

-1991: Conf. Madrid: inici negociacions (“pau per territoris”)

-1993: zones aut. Gaza i Jericó-2000: 2a. intifada i radicalisme islamista

arran de

el naixement d’Israel

3a. guerra (dels Sis Dies, 1967): ocupació territoris i esclafament exèrcits àrabs

4a guerra (Yom Kippur, 1973): negociacions

12. Descolonització i Tercer Món

12.4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (1)

La descolonització del continent africà

va produir-se

entre 1955 i 1975

al temps que augmentava

la consciència anticolonial i la voluntat d’independència

manifestada a

-Conf. de Nova Delhi (1947)-Conf. de Bandung (1955):

dret dels pobles a la sobirania, igualtat de les nacions,

condemna a les discriminacions racials, rebuig

a les intervencions estrangeres, voluntat

neutralista, etc.

distingim

l’Àfrica del nord

Marroc i Tunísia (França):-rebel·lions nacionalistes (Istiqlal i Destur)

-repressions i negociacions amb els poders locals

-indep. del Marroc (1956: Muhammad V)-indep. de Tunísia (1957; Rep.: Habib

Bourguiba)

colònies espanyoles:-1956: incorporació del Rif al Marroc

-1968: indep. de Guinea Equat.-1969: cessió d’Ifni al Marroc

-1975: cessió del Sàhara a Marroc i Mauritània, amb l’oposició del Front

Polisario (RASD)

Algèria (França):-colònia molt poblada d’immigrants

-1954: fundació del FAN (Ben Bella), insurrecció, enviament de tropes i forta repressió

-1958: crisi política i pujada de De Gaulle al poder-1959: reconeixement del dret d’autodeterminació

-1960 i 1961: rebel·lió de colons francesos-negociacions i referèndum

-1962: independència

Àfrica subsahariana

el Con Sud africà

12. Descolonització i Tercer Món

12.4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (2)

distingim

Àfrica subsahariana el Con Sud africà

l’Àfrica britànica:-Ghana: independència pactada

(Nkrumah, 1957)-Nigèria (1960)

-Sierra Leone (1961)-Tanganika (1961)

-Uganda (1962)-Kenya (1963): insurrecció dels

Mau-Mau (1950-53)

l’Àfrica francesa:-1947: insurrecció a Madagascar

-1958: proposta: autonomia o indep.-1958: ind. de Guinea (Sékou Touré)

-1960: ind. de Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Mali, Txad, ...

Congo Belga (Zaire):-1958: el Moviment Nacional del

Congo (Lumumba) reclama la ind.-1960: Bèlgica accepta

-conflicte de Katanga afavorit pels belgues i mort de Lumumba-1965: cop d’estat (Mobutu)

Rep. de Sud-Àfrica:-1961: proclamació de la ind. per part dels colons blancs i

instauració de l’apartheid-lluita contra la discriminació racial i per la ind. real (Congrés

Nacional Africà, Nelson Mandela)-1990: inici del procés per suprimir l’apartheid (alliberament

de Mandela, derogació de lleis discriminatòries)-1993: nova constitució

-1994: primeres eleccions multiracials

Rhodèsia del Nord: ind. el 1963 (Zàmbia)Rhodèsia del Sud:

-1965: proclamació unilateral d’ind. per part dels blancs i instauració d’un apartheid

-1980: consecució del poder per la majoria negra, abolició de l’apartheid i proclamació de Zimbabwe

Portugal:-1955: aparició de moviments guerrillers, generalització de la

insurrecció, erosió del règim dictatorial de Salazar-1974: Revolució dels Clavells

-negociacions i ind. (Angola, Moçambic, Guinea Bissau)

Namíbia (colònia alemanya sota el control d’Àfrica del Sud):-moviments independentistes amb el suport d’Angola

-1988: acord per a la ind.-1989: primeres eleccions generals

-1990: independència

on cal parlar de

12. Descolonització i Tercer Món

12.5. El Tercer Món i els problemes heretats del colonialisme

El Tercer Móndesignava

no alineament amb cap dels blocs

el conjunt de països

compartien

característiques derivades del subdesenvolupament

econòmic

com ara

-escassa renda per càpita-malnutrició

-analfabetisme-gran creixement demogràfic-majoria de població activa

agrària

equival a

-països subdesenvolupats-perifèria (/ centre)

-Sud (/ Nord)-empobrits (/ enriquits)

han continuat amb el

neocolonialisme

caracteritzat per

dependència comercial (relacionada amb l’intercanvi

desigual)

dependència financera (dels prèstecs del món

desenvolupat i els organismes internacionals i de les inversions exteriors)

dependència tecnològica (que implica pagament de royalties)