1.2. evolució geològica del relleu espanyol

79
Evolució geològica L’Espai Geogràfic Espanyol J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com

Transcript of 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Page 1: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Evolució geològica

L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l

J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)

francadenas.blogspot.com

Page 2: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Tectònica de plaques

Tectònica de plaques

Creació de materials

Creació de materials

• Roques ígnies• Roques metamòrfiques• Roques sedimentàries

• Roques ígnies• Roques metamòrfiques• Roques sedimentàries

Deformació dels materialsDeformació dels materials Erosió dels materialsErosió dels materials

Plegaments Falles Sedimentació

Plegaments Falles Sedimentació

FormacióRelleu

FormacióRelleu

Unitats morfoestructurals

Unitats morfoestructurals

Page 3: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Unitats Unitats morfoestructuralsmorfoestructurals

• Era primària

• Roques silícies

• Roques molt rígides (es fracturen)

• Relleu horitzontal

• Meitat occ. de la Península

•Era terciària

•Roques silícies

•Roques molt rígides

•Relleu arrodonit

•Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Massís Galaic, oest del Sistema Cantàbric

• Era terciària• Roques sedimentàries

(calcàries)

Sistema Ibèric

Est serralada Cantàbrica

•Era terciària

•Roques sedimentàries (calcària, argiles, gres o margues)

•Roques toves (fàcil erosió)

•Relleu horitzontal

SòcolsSòcols

Massissosantics

Massissosantics

Conques sedimentàriesi depressions

Conques sedimentàriesi depressions

Serralades deplegament

Serralades deplegament

• Roques plàstiques (es deformen)• Relleu jove

Pirineus

Serralades Bètiques

SerraladesintermèdiesSerraladesintermèdies

Serraladesalpines

Serraladesalpines

Page 4: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Tectònica de plaques

Plaques actuals

Page 5: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

La deriva continental

Deriva continental

Page 6: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Tectònica de plaques

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 7: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Deformació de l'escorça terrestre

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 8: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Tipus de desplaçament tectònic

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Creació de la Mar Roja

Page 9: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Tipus de desplaçament tectònic

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Formació dels Andes

Page 10: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Tipus de desplaçament tectònic

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Formació de l’Himalaia

Page 11: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Tipus de desplaçament tectònic

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Falla transformant de San Andrés (California)

Page 12: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Deformació dels materialsDeformació dels materials

PlegamentsPlegaments SedimentacióSedimentacióFallesFalles

Vertical o recte Inclinat Agenollat Ajagut Bolcat Isoclinal Estirat Plegament-Falla Cavalcant Cofre Disharmònic Diapíric

Normal Inversa Transformant o

longitudinal

Estructural aclinal Estructura monoclinal

Page 13: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Plegaments

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 14: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Plegament

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 15: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Anticlinal

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 16: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Sinclinal

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 17: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Estructura d’un plec

Page 18: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Tipus de plegament

Page 19: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Falles

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Normal Inversa Transformant

o longitudinal

Page 20: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Tipus de falles

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 21: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Deformació de l'escorça terrestre

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

FALLA NORMAL

Page 22: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Deformació de l'escorça terrestre

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

FALLA INVERSA

Page 23: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Deformació de l'escorça terrestre

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

FALLA DE DESGARRE

Page 24: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Deformació de l'escorça terrestreEjemplo de falla

Page 25: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 26: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

PRECÁMBRICO

Page 27: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

1. Era arcaica o Precambrià (4000 – 600 m. a.).

• Banda arquejada NO – SE.

• Pissarres i gneis.

• Massís arrasat i cobert per mars.

Gneis

Pissarra

Page 28: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).

• Orogènesi herciniana (350 i 300 m. a.).

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 29: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).

• Orogènesi herciniana.

• Granit, pissarra i quarsita.

Page 30: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Roques paleozoiques:Quarsita

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 31: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Roques paleozoiques:Granit

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 32: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).

• Orogènesi herciniana.

• Granit, pissarra i quarsita.

• Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano-Balear, Massís d’Aquitània, Massís Bético-rifeny.

Page 33: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).

• Orogènesi herciniana.

• Granit, pissarra i quarsita.

• Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano-Balear, Massís d'Aquitània, Massís Bético-Rifeño.

• Grans fosses marines: fossa pirenaica, fossa bètica.

• Massissos arrasats SÒCOLS

Page 34: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

SÒCOLS

Massissos arrasats

Page 35: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

El sòcol peninsularSòcol

Page 36: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

3. Era secundària o Mesozoic (225 – 68 m. a.).

• Calma tectònica •Erosió

•Sedimentacióen

•Calcàries

•Gresos

•Margues

Transgressions marines

Fosses

de

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

• Basculament de la Península cap a l’est

Page 37: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Calcària

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 38: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Gres

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 39: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Marga: es una arcilla de color blanquecino o grisáceo, con un alto porcentaje de carbonato cálcico.

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 40: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Fosses sedimentàries

Era secundària(Mesozoic)

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Era primària(Paleozoic)

Zones de regressions i transgressions marines

Page 41: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina (34 m. a.)

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 42: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 43: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 44: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 45: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

Falles

Conques sedimentàries

Activitat volcànica

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 46: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 47: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Rejoveniment de la Meseta

(estructura germànica)

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

Falles

Conques sedimentàries

Activitat volcànica

Massissos antics

•Massís Galaic

•Oest de la S. Cantàbrica

•Muntanyes de Toledo

•Sistema Central

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 48: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Estructura germànicaEstructura germànica

Page 49: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

SISTEMA CENTRAL

SISTEMA CENTRAL

MASSÍS MASSÍS

GALAICGALAIC

S. CANTÀBRICAS. CANTÀBRICA

Page 50: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Rejoveniment de la Meseta

(estructura germànica)

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

Falles

Conques sedimentàries

Activitat volcànica

Alçament de Sierra Morena

Massissos antics

•Massís Galaic

•Oest de la S. Cantàbrica

•Muntanyes de Toledo

•Sistema Central

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 51: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

SISTEMA CENTRAL

SISTEMA CENTRAL

SIERRA MORENA

SIERRA MORENA

MASSÍS MASSÍS

GALAICGALAIC

SERR. SERR. CANTÀBRICACANTÀBRICA

Page 52: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Rejoveniment de la Meseta

(estructura germànica)

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

Falles

Conques sedimentàries

Activitat volcànica

Alçament de Sierra Morena

Massissos antics

•Massís Galaic

•Oest de la S. Cantàbrica

•Muntanyes de Toledo

•Sistema Central

Plegament de materials plàstics

Dipositats en les vores del sòcol

Serralades intermèdies

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 53: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

SERR. CANTÀBRICASERR. CANTÀBRICA

SISTEMA IBÈRIC

SISTEMA IBÈRIC

Page 54: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Rejoveniment de la Meseta

(estructura germànica)

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

Dipositats en les fosses marines

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

Falles

Conques sedimentàries

Activitat volcànica

Alçament de Sierra Morena

Massissos antics

•Massís Galaic

•Oest de la S. Cantàbrica

•Muntanyes de Toledo

•Sistema Central

Plegament de materials plàstics

Dipositats en les vores del sòcol

Serralades intermèdies

Serralades alpines

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 55: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

PIRINEUSPIRINEUS

SISTEMES BÈTICS

SISTEMES BÈTICS

Page 56: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Rejoveniment de la Meseta

(estructura germànica)

•Del Ebro

•Del Guadalquivir

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

Dipositats en les fosses marines

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

Falles

Conques sedimentàries

Activitat volcànica

Alçament de Sierra Morena

Massissos antics

•Massís Galaic

•Oest de la S. Cantàbrica

•Muntanyes de Toledo

•Sistema Central

Plegament de materials plàstics

Dipositats en les vores del sòcol

Serralades intermèdies

Serralades alpines

Depressions prealpinas

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 57: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

DEPRESSIÓ DE L'EBRE

D. DEL GUADALQUIVIR

Page 58: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Rejoveniment de la Meseta

(estructura germànica)

xarxa fluvial

•Del Ebro

•Del Guadalquivir

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

Dipositats en les fosses marines

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

Falles

Conques sedimentàries

Activitat volcànica

Alçament de Sierra Morena

Massissos antics

•Massís Galaic

•Oest de la S. Cantàbrica

•Muntanyes de Toledo

•Sistema Central

Plegament de materials plàstics

Dipositats en les vores del sòcol

Serralades intermèdies

Serralades alpines

Depressions prealpinas

Basculament cap l'Atlàntic

Rius cap l'Atlàntic

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 59: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Fosses sedimentàries

Era secundària(Mesozoic)

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Era primària(Paleozoic)

Zones de regressions i transgressions marines

Era terciària

Page 60: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Plegament dels sediments de les fosses tectòniques

(estil tectònic juràssic)

Fractura del sòcol i alçament i afonament de blocs (massisos antics: estil tectònic germànic) Fractura del sòcol

i plegament dels sediments superiorsl, després de les transgressions i regressions marines (estil tectònic saxonià)

Depressions prealpines

Basculament cap l’atlàntic

4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Resum

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 61: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 62: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Glaciarisme

en

Les serralades

més elevades

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Parts d’una glacera

Page 63: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 64: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

5. Era quaternària (des de 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Les glaciacions en la península

Ibèrica

Page 65: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

L’alternança de períodes freds i càlids provocà regressions i transgressions marines

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 66: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 67: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Glaciarisme

en

Gelifraccióforma

• Glaciars de circ

• Glaciars de vall Arrossegament

Les serralades més elevades

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 68: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Tres vistes del Circ de San Miguel, en el Moncayo (S. Ibèric)

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 69: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

En la vessant cantábrica, la glaciació ocupà la capçalera de rius como l’Asón (Cantabria), originant formes de vall característiques i dipositant acumulacions (morrenes), que poden arribar fins la cota dels 600 m.

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 70: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Valle de Glendalough

(Irlanda), con la característica

forma de artesa o en “U”

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 71: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol
Page 72: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Compareu amb la típica secció “en V” d’una vall fluvial

Page 73: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

La retirada de les glaceres origina

llacs (ibons) i morrenes.

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Page 74: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Erosions produïdes per la gelifracció.

Page 75: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Glaciarisme

en

Gelifraccióforma

• Glaciars de circ

• Glaciars de vall Arrossegament

Terrasses fluvials

Les serralades més elevades

• Duero

• Tajo

•Guadiana

•Guadalquivir

•Ebro

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Page 76: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

Sedimentació en el rio Manzanares, afluent del Jarama

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Terrasses fluvials

L’entorn del Manzanares durant el Pleistocè.

Page 77: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Terrasses fluvials

Terrasses del Manzanares, al sud de Madrid

Page 78: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

Procés de formació de les terrasses fluvials

Page 79: 1.2. evolució geològica del relleu espanyol

• Aguilera Arilla, M. J. et alii, Geografía General (Geografía física), Madrid, UNED, 2000.

• Crespo, J. (coord.), Atlas de España, tomo II. El País / Aguilar, 1993

• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)

• El Parque Lineal del Manzanares, www.parquelineal.es

• Estrabón. Geografía de España (web), http://estrabon.wordpress.com

• Muñoz Delgado, Mª S., Geografía, Anaya, 2003

• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero

• Farinós, J. (dir.), Geografia regional d’Espanya. Una nova geografia per a la planificación i el desenvolupament, València, UV, 2002.

• Olcina, A., y Gómez Mendoza (2001), Geografía de España, Barcelona, Ariel, 2001.

• McKnight, T. L. et al. Physical Geography, 7th ed., New Jersey, Prentice-Hall, 220

• Méndez, R., y Molinero, F., Geografía de España, Barcelona, Ariel, 1993.

• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003

• Sanchiz Torres, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz

• Wikipedia, es.wikipedia.org

Referències