12.Poesia-Actituds líriques

18
Unitat 2.Les actituds líriques. (Sessió 5) - 169 - Unitat 2 Les actituds líriques. Les actituds líriques són el punt de vista del parlant en relació amb allò que diu i a qui ho diu. Igual com en narrativa, també ací hi ha un emissor (autor) i un receptor (lector) i el missatge: el contingut del poema, que són elements reals però després aquests elements reals es desdoblen dins la ficció de la comunicació i es transformen per tant en elements ficticis que poden més o menys semblar-se als reals. Per exemple podeu escriure un poema on parle un taronger queixant-se de com és de dura la vida que porta (personificant-lo), com és normal això és ficció, podríeu fer parlar el taronger en primera, segona o tercera persona, podria parlar a les herbes del voltant, a un llaurador, a un núvol o a un pardalet que fa el niu al seu si, etc. L'estructura comunicativa ve esquematitzada per tres subjectes que són: SP-Subjecte primer o narrador o parlant líric que utilitza la llengua, la seua indicació és "jo"; SS-Subjecte segon o tu líric que no apareix patent al text, però hi és latent, indicat per "tu"; ST-Subjecte tercer o subjecte líric, que correspon al pla del discurs i ve cobert per "ell". És prou important distingir les actituds o punts de vista dels poemes per poder arribar a entendre el missatge de l’emissor de la comunicació, o autor del poema, i comprendre millor què vol dir. Per tant tindrem molt en compte no solament els pronoms forts jo, tu, ell i els plurals respectius, que són essencials, sinó també els pronoms febles (em, et, es, ens, us, en, li, ho) i les formes verbals que també indiquen quina persona gramatical realitza les accions respectives.

Transcript of 12.Poesia-Actituds líriques

Page 1: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2.Les actituds líriques. (Sessió 5)

- 169 -

Unitat 2 Les actituds líriques.

Les actituds líriques són el punt de vista del parlant en relació amb allò que diu i a qui ho diu. Igual com en narrativa, també ací hi ha un emissor (autor) i un receptor (lector) i el missatge: el contingut del poema, que són elements reals però després aquests elements reals es desdoblen dins la ficció de la comunicació i es transformen per tant en elements ficticis que poden més o menys semblar-se als reals. Per exemple podeu escriure un poema on parle un taronger queixant-se de com és de dura la vida que porta (personificant-lo), com és normal això és ficció, podríeu fer parlar el taronger en primera, segona o tercera persona, podria parlar a les herbes del voltant, a un llaurador, a un núvol o a un pardalet que fa el niu al seu si, etc. L'estructura comunicativa ve esquematitzada per tres subjectes que són: SP-Subjecte primer o narrador o parlant líric que utilitza la llengua, la seua indicació és "jo"; SS-Subjecte segon o tu líric que no apareix patent al text, però hi és latent, indicat per "tu"; ST-Subjecte tercer o subjecte líric, que correspon al pla del discurs i ve cobert per "ell". És prou important distingir les actituds o punts de vista dels poemes per poder arribar a entendre el missatge de l’emissor de la comunicació, o autor del poema, i comprendre millor què vol dir. Per tant tindrem molt en compte no solament els pronoms forts jo, tu, ell i els plurals respectius, que són essencials, sinó també els pronoms febles (em, et, es, ens, us, en, li, ho) i les formes verbals que també indiquen quina persona gramatical realitza les accions respectives.

Page 2: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 170 -

Sessió 5 Les actituds. Subjecte primer o parlant líric.

Jo líric.

El parlant abandona la seua "normal" latència i es converteix en subjecte líric. És el centre de tot el discurs. Hi trobem un procés d'introspecció i descobriment interior. Tot el contingut pertany a l’aspecte íntim del locutor. La majoria dels verbs com és lògic aniran en primera persona. Exemple:

M'he despertat tot sol...

1 M'he despertat tot sol en un antic jardí 2 que no sé si és la meua presó o el meu imperi. 3 Canta pertot l'alè dels arbres, i el misteri 4 d'un esperit que em crida, però no és per mi.

Màrius Torres.

Jo escènic.

Es destaca perquè apareix un senyal, una marca o una característica que pertany al subjecte primer o a la seua personalitat (per exemple el poeta, el fugitiu, l'enamorat etc.) Una segona possibilitat és el desplaçament. És a dir que el parlant dóna la seua veu a un altre jo. Per exemple que un poeta del segle XX s'identifique amb Ausias Marc, o que una poetessa parle en veu masculina o al revés. Ací el parlant líric no és el subjecte líric.

Vacances pagades

1 He decidit d’anar-me’n per sempre. 2 Amén.

3 L’endemà tornaré 4 perquè sóc vell 5 i tinc els peus molt consentits, 6 amb inflors de poagre1.

7 Però me’n tornaré demà passat, 8 rejovenit pel fàstic. 9 Per sempre més. Amén.

10 L’endemà passat l’altre tornaré, 11 colom de raça missatgera, 12 com ell estúpid, 13 no pas tan dreturer2, 14 ni blanc tampoc.

(...)

Pere Quart

1 m pat Gota, especialment la que afecta les articulacions dels dits del peu. 2 Que va dret, en línia recta. Un camí dreturer.

Page 3: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2.Les actituds líriques. (Sessió 5)

- 171 -

Jo plural.

El jo s'amaga o dissimula sota la marca de la multiplicitat. Apareix molt en poemes de la postguerra o en poemes d'actitud cívica on s'identifica el poeta amb la col·lectivitat que vol representar o vol fer parlar. O senzillament es fa servir com una actitud de modèstia per part del poeta. Exemple:

La resposta    

1 Si per la ventada 2 som sotraguejats3 3 si ens fan la ganyota 4 per quatre costats,

5 si de cop i volta 6 no ens valen virtuts 7 (vista la tongada 8 dels sobrevinguts),

9 això decidírem 10 a l'ombra de l'om4: 11 vinguts del que fórem, 12 restem el que som.  

  Josep Carner

 Jo escènic plural.

Igual que el jo escènic, però en plural. És a dir una característica destacada en el subjecte primer en plural.

La pell de brau (VII)

(...) 1 Per això, quan algú 2 de tard en tard s’atansa 3 i amb un posat sever 4 ens pregunta: 5 “Per què us quedeu aquí, 6 en aquest país aspre i sec, 7 ple de sang? 8 No és certament aquesta 9 la millor terra que trobàveu 10 a traves de l’ample 11 temps de prova 12 de la Golah”, 13 nosaltres, amb un lleu somriure 14 que ens apropa el record 15 dels pares i dels avis, 16 responem només: 17 ⎯En el nostre somni, sí. 18

Salvador Espriu

1- Lectura recitativa individual, per part d’algun alumne, dels poemes següents. 3 Un vehicle ésser sacsejat, sofrir sotracs, a causa de les desigualtats del paviment. 4 Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Ulmus minor), de fulles ovades i serrades, flors verdoses petites i fruits en sàmara, que es troba espontani o bé és plantat al bosc de ribera. 2 om blanc Pollancre d’Elx.

Page 4: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 172 -

2- Després de la lectura, escriviu primer quina és la persona gramatical que predomina i després comenteu l’actitud lírica que hi ha. Als meus companys de “Lo Rat Penat”

1 Germans, no cal córrer: anem a poc a poc 2 perquè hem d’anar lluny. 3 De l’esmortit aire aventem lo foc 4 que espurnejant gruny.

5 Oh germans! Fem rogle; passe de mà en mà 6 lo vi en copa d’or, 7 sent per a nosaltres un novell manà 8 que alimente el cor.

9 I la copa plena de valencians vins 10 porten nostres mans 11 a los volguts llavis de los mallorquins 12 i dels catalans.

13 València es desperta: son volar lleuger 14 sobre les creus bat, 15 i recorda a en Jaume i lo verd llorer 16 de son Rat Penat.

Fragment del Poema de Jacint Labaila del llibre Antologia dels poetes valencians Diputació Provincial de València.

Tot l'enyor de demà    

1 Ara que estic al llit 2 malalt, 3 estic força content. 4 -Demà m'aixecaré potser, 5 i heus aquí el que m'espera:

6 Unes places lluentes de claror, 7 i unes tanques amb flors 8 sota el sol, 9 sota la lluna al vespre; 10 i la noia que porta la llet

Page 5: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2.Les actituds líriques. (Sessió 5)

- 173 -

11 que té un capet lleuger 12 i duu un davantalet 13 amb unes vores fetes de puntes de coixí, 14 i una rialla fresca.

15 I encara aquell vailet que cridarà el diari, 16 i qui puja als tramvies 17 i els baixa 18 tot corrent.

19 I el carter 20 que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa 21 perquè no sé el secret 22 de les altres que porta.

23 I també l'aeroplà 24 que em fa aixecar el cap 25 el mateix que em cridés una veu de terrat.

26 I les dones del barri 27 matineres 28 qui travessen de pressa en direcció al mercat 29 amb sengles cistells grocs, 30 i retornen 31 que sobreïxen les cols, 32 i a vegades la carn, 33 i d'un altre cireres vermelles.

34 I després l'adroguer, 35 que treu la torradora de cafè 36 i comença a rodar la maneta, 37 i qui crida les noies 38 i els hi diu: -Ja ho té tot? 39 I les noies somriuen 40 amb un somriure clar, 41 que és el baume5 que surt de l'esfera que ell volta.

42 I tota la quitxalla del veïnat

5 Paraula que no és al diccionari es refereix a una substància resinosa aromàtica. Medicament de substàncies aromàtiques. Cosa que dóna consol. Aroma intens i molt agradable. Bàlsam.

Page 6: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 174 -

43 qui mourà tanta fressa perquè serà dijous 44 i no anirà a l'escola.

45 I els cavalls assenyats 46 i els carreters dormits 47 sota la vela en punxa 48 que dansa en el seguit de les roderes.

49 I el vi que tants dies no he begut.

50 I el pa, 51 posat a taula. 52 I l'escudella rossa, 53 fumejant. 54 I vosaltres amics, 55 perquè em vindreu a veure 56 i ens mirarem feliços.

57 Tot això bé m'espera 58 si m'aixeco 59 demà. 60 Si no em puc aixecar 61 mai més, 62 heus aquí el que m'espera:

63 -Vosaltres restareu, 64 per veure el bo que és tot: 65 i la Vida 66 i la Mort.

 Poema del llibre L’Irradiador del port i les gavines (Poemes d’Avantguarda) (1921) de Joan Salvat i Papasseit.

Page 7: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2.Les actituds líriques. (Sessió 5)

- 175 -

Ases

1 Sapiguem, ases, que el món és rodó, 2 que és fet de terres i de mars! 3 Orelluts, aprenguem el mapa 4 dels continents i les nacions!

5 S'estenen els camins molt més enllà 6 dels que petgem nosaltres sota el bast6; 7 hi ha milions de vides com la nostra 8 i d'altres amos verga en mà.

9 Ja és hora de saber-ho, això: 10 pastura de tothom 11 és la Terra, germans; 12 i l'estatge, de tots els estadants. 13 Amb asenades tanmateix 14 mai no ens en sortiríem, de segur; 15 parem bé les orelles, doncs; 16 fem-nos tots coneixents.

17 Aleshores el nombre 18 farà la força de debò.

Poema del llibre Dotze aiguaforts de Granyer (1962) de Pere Quart.

6 Sinònim d'albarda.

Page 8: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 176 -

Sessió 6 Subjecte segon o tu líric.

Quan apareix la segona persona (el tu) es manifesta un diàleg, una excitació que demana el subjecte.

Apòstrof.

Sota diversos senyals o signes es remarca la persona a qui va dedicada el poema, el jo busca una tensió dialogant amb el tu que potser representa l'amor, o també per altres persones com els pares, persones exemplars, etc., en la nostra literatura clàssica tenim molts bons models en Ausias March: Plena de Seny, Oh foll amor, Llir entre Cards, Amor, amor, etc. Hi ha un exemple en el següent poema de Josep Carner. El primer quartet del qual fa així:

Cal·lídia i els préssecs

1 Ton seny, oh previsora, de mon delit és causa. 2 De l'arbre en primavera vas respectar la flor 3 i ara tos braços nus m'allarguen com un do 4 el fruit perfecte, arrodonit amb pausa.

Josep Carner

I també al poema Als meus companys de “Lo Rat Penat” de Jacint Labaila a la pàgina 172.

Imatge a l'espill.

Desdoblament reflexiu del jo. Un exemple el tenim en el poema següent, la primera estrofa del qual fa així:

Cançó d’era

1 Volta l’era sobre el trill! 2 Vés xafant, molent la palla! 3 No digues tinc blat 4 si no està nugat 5 dins la saca

Carles Salvador

Page 9: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2. Les actituds líriques. (Sessió 6)

- 177 -

Com es pot suposar Carles Salvador comenta i reflexiona com si estigués parlant-se davant un espill. I en aquest cas se sap perquè a la següent estrofa ho aclareix.

Diàleg escènic.

El diàleg escènic consisteix en una ampliació del jo escènic. Hi ha com a mínim dos personatges "marcats" amb uns senyals, que es fan característics, i un procés d'interlocució que produeix un diàleg. Per exemple el poema de Josep Carner En un museu arqueològic pàg 228 de les Obres Completes comença de la manera següent:

EL VISITANT 1 Sembla que sou de nissaga divina 2 Què vau manar i on vau ésser enaltit

L'ÍDOL

3 Jo sóc un déu que, voltat de ruïna, 4 a poc a poc perdé seny i sentit. 5 Cert que altre temps uns destins governava; 6 cel o muntanyes? la mar o una font? 7 Però, sabeu, tot record se m'esbrava: 8 crido molt feble: ningú no respon.

Josep Carner

1- Quin tipus d’actitud lírica predomina al poema de Josep Bodria transcrit a la pàgina? Vegeu les persones gramaticals i relacioneu-les amb l’actitud. 2- Feu el mateix amb el poema de Josep Maria Puig i Torralva titulat A Catalunya de la sessió 2. 3- Vegeu si trobeu algun poema que tinga una actitud d’imatge a l’espill d’entre els que hi ha a la sessió 2. 4- Lectura recitativa individual, per part d’algun alumne, dels dos poemes següents. 5- Després de la lectura, escriviu primer quina és la persona gramatical que predomina i després comenteu l’actitud lírica que hi ha. 6- Explicació oral en grup i resum escrit del poema Encara el tram de Salvat-Papasseit.

Page 10: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 178 -

7- Escriviu el poema de Vicent Andrés Estellés transformant la seua actitud lírica a una de subjecte primer. I comenteu oralment i després per escrit la diferent sensació que produeix la lectura de l'original amb la del canvi que has fet. 8- Escriu sobre l’actitud lírica del poema Tendror de Maria Ibars de la sessió 9. Encara el tram

1 Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,

2 i el full s'irisa

3 en veure's cobejat.

4 I el cobrador s'intriga si giraràs el full:

5 sols per veure't els ulls!

6 Que les cames se't veuen

7 i la mitja és ben fina;

8 i tot el tram ets tu.

9 Però els ulls no se't veuen.

10 I la teua mà és clara

11 que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,

12 i el teu mocadoret ha tornat de bugada.

13 Però els ulls no els sabem!

14 I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...

15 Té, ara, ja he baixat!

Poema de llibre L’Irradiador del port i les gavines (Poemes d’Avantguarda) (1921) de Joan Salvat-Papasseit.

Page 11: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2. Les actituds líriques. (Sessió 6)

- 179 -

L'ofici “Lo jorn sencer tostemps sospir”.

JOAN TIMONEDA

1 VENIES d'una llarga família de forners

2 i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,

3 i entrar feixos de llenya, de pinassa en el forn,

4 i fer el rent, en caure el dia, com el feien,

5 i a mitjanit anar al forn a pastar,

6 creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,

7 i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,

8 ficar el cap al forn, aquell infern de flames

9 que olia intensament als matins de Garbí,

10 pujar a l'alcavor, aquell calor humit.

11 I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,

12 i alegre, a les paneres, i tripular el forn,

13 fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.

14 Tu series forner, com ho foren els teus.

15 I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,

16 nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.

17 Una amarga enyorança per a tota la vida

18 et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid

19 senyal de ganiveta que no pots oblidar.

20 Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,

21 els arraps en la carn, aquells dies salvatges

22 quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

Poema del recull Llibre de Meravelles (1971) de Vicent Andrés Estellés.

Page 12: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 180 -

Sessió 7 Subjecte tercer o líric.

Retrat.

Predomina la descripció o simplement un apunt que caracteritza o presenta una tercera persona que pot variar de gènere i número. Per exemple el poema de Josep Maria de Sagarra titulat La Balada de Luard, el mariner del recull Cançons de rem i de vela que fa així els primers versos:

1 Luard és una pell socarrimada, 2 i és una llengua que no tasta gras; 3 clatell pelut, i la gorra enfonsada, 4 fins al nas; 5 samarreta de plom, cul de cabàs. 6 Quatre dents que s’escapen, vironeres7, 7 d’un trosset de bigoti atapeït 8 ulls amb un pam d’ulleres, 9 i unes ungles més negres que la nit.

(...)

Josep Maria de Sagarra

Quadre.

O estampa quan predomina la descripció d'un espai. Per exemple la primera part del poema de Josep Carner titulat El llac del blat (pàg. 106 de les Obres Completes de l’autor) que fa així:

1 Al bell mig de la pineda 2 hi havia un clap8 artigat9; 3 entre la host de l'arbreda, 4 un llac pacífic de blat. 5 Dels arbres el negre imperi, 6 de la boira el blanc conjur, 7 tot era marc de misteri 8 per a l'or secret i pur.

Josep Carner

Escena.

7 És un adjectiu, el sentit real del qual s’aplica als insectes que dipositen els ous en els menjars. La mosca vironera (que té un color blau metàl·lic) en seria un exemple. El sentit que té al poema és figurat vol dir que són una mica blavenques i fastigoses, les dents del personatge retratat. 8 Petita extensió que es distingeix de la superfície que l’envolta. Un clap de neu. Un clap de roures. 9 Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, que hom ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts que després s’escampen perquè les cendres serveixin d’adob.

Page 13: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2. Les actituds líriques. (Sessió 7)

- 181 -

L'escena uneix l'element del retrat i del quadre. Es pot donar un apunt d'argument. Ací podríem posar com a exemple la segona part del poema anterior que continua així:

1 Noia d'esguard violeta 2 bé l'aniria a segar 3 i una rònega caseta 4 en pastaria son pa. 5 I en missa ermitana un dia, 6 el clergue que la sol dir 7 en alçant Déu, sentiria 8 un poc de perfum de pi.

Josep Carner

Episodi.

Quan el parlant líric passa a ser narrador, el poema té un caire més èpic (narració externa al parlant) que no pas líric (narració o descripció interna). Al recull dels Fruits saborosos hi ha abundants casos d'episodis. Per exemple Com les maduixes i Aglae i les taronges etc. on el narrador líric ens parla de personatges i llocs externs al seus sentiments. El següent poema, titulat 1714, de Josep Carner ens serveix d’exemple:

1714

1 Oh valentia funeral del setge, 2 bandera que esparraca el foraster! 3 En terra jau, nafrat, el banderer; 4 la mort arriba que el seu mal li metja10.

5 Cau la ciutat. El fratricidi petja11 6 un vell destí mentre que el nou ja ve. 7 La boira fuig pel foradat carrer 8 com una glassa12 dolorosa i lletja.

9 Sinistre sona, travessant les places, 10 el martelleig d'unes feixugues passes. 11 El vent se'n du la cendra de les lleis.

12 Homes callats, coberts de sang i sutge13 13 Alcen l'esguard impenitent, que jutja: 14 poble vençut que sobreviu als reis.

Josep Carner

Enunciació encobridora.

10 Paraula que no apareix al diccionari i que significa remeiar, curar, salvar. Com si hi hagués un verb derivat de metge: metjar, que signifiqués curar. 11 Acció, manera, de posar el peu a terra en caminar. Xafar. 12 Gasa: Tela molt clara i subtil, de lligat tafetà, caracteritzada per la separació amb què hi són col⋅locats els fils d'ordit i els de trama. 13 Brutícia. Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.

Page 14: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 182 -

Quan "ell" és un "jo" disfressat darrera de la tercera persona. Relació entre tema i temple anímic. Per mig de les paraules el poeta transmet estats d'ànim i sentiments. Un exemple podria ser l’inici del poema

Algú que ve de lluny.

1 Aquí, ara només arriba algú 2 que ve de lluny, cansat, 3 bevent passat, inútilment volent 4 trobar sentit al que mai no en té, 5 llevat de, per exemple, les mogudes 6 fulles dels arbres: 7 El ventalle de cedros aire daba.

8 Li varen ensenyar què són records 9 o de mirar el capvespre tot girant el cap, 10 com un que diu adéu.

(...)

Joan Vinyoli

1- Lectura i anàlisi de l’actitud lírica del poema següent: Trobes

1 S'ha cobert de núvols, el cel, 2 procedents, tots del ponent 3 poc a poc, el sol s'apaga, 4 desapareixen les ombres, 5 la llum s'esmorteix, s'emboira l'atmosfera, 6 la humitat llepa l'aire. 7 Unes gotes de pluja, menudes i espaiades 8 dibuixen el seu cos 9 a l'eixuta terra. 10 De vegades, bufa el vent 11 i les gotes 12 inicien danses a l'espai 13 retardant la seua caiguda. 14 S'avança la nit pels núvols 15 recolzada. 16 Tremola el dia i fuig 17 d'aquest ambient.

Poema de Santiago Pallarés.

Page 15: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2. Les actituds líriques. (Sessió 7)

- 183 -

2- Analitzeu les persones gramaticals que apareixen al poema Vora el barranc dels Algadins de Teodor Llorente, que apareix a la sessió 2, i després feu un comentari escrit sobre l’actitud lírica del poema. 3- La mateixa activitat que a l’exercici anterior, però ara del fragment de l’obra L’espill o llibre de les dones de Jaume Roig, sessió 2. 4- Comentari escrit sobre l’actitud lírica del fragment següent de L’espill o llibre de les dones i sobre la dels poemes A les branques resseques i Hi ha coses massa pures.

1 La vella fembra 2 del temps no es membra: 3 tendrà la panxa 4 ab plecs con manxa, 5 ab semblant pell 6 com terçanell14 7 o xamelot15; 8 parrà16 bossot 9 buit la mamella; 10 put-li l'aixella; 11 cap alquenat17 , 12 front estirat; 13 no tendrà dents; 14 compta los béns, 15 no los seus anys

Fragment de l’obra L’espill (1460) de Jaume Roig.

14 Tela de seda que fa un cordonet molt gros. 15 Teixit groller i fort de fil de llana mesclat amb pèl de camell o de cabra. 16 Semblarà, pareixerà. 17 Tenyit amb alquena, que són fulles seques en pols de diferents plantes.

Page 16: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 184 -

A les branques resseques

1 A les branques resseques

2 pel gebre de l'hivern,

3 amb flor de neu,

4 pregona primavera,

5 que mor silenciosa.

6 Ametller...

7 T'envege. Poema de Vicent Torres i Aguado.

Hi ha coses massa pures

1 Hi ha coses massa pures

2 per a ser dites

3 o només pensades.

4 Però els poetes,

5 incontinents, verbosos,

6 gosen inquietar les zones inefables.

7 amb triades paraules

8 al capdavall estúpides.

9 I pretenen encara

10 ser els torsimanys18

11 de la musa inservible

12 o d'algun déu, 18

Intèrprets.

Page 17: 12.Poesia-Actituds líriques

Unitat 2. Les actituds líriques. (Sessió 7)

- 185 -

13 com tots sobrer.

14 ¿O espremen d'ells mateixos

15 sucs celestes, potser?

16 Sort que escassegen els miralls,

17 puix que els poetes, en efecte,

18 són ben ridículs

19 en llur jactància.

20 Valdria més callar,

21 que tots calléssim.

22 I aleshores parar les grans orelles

23 i aprendre alguna cosa

24 dels planys, les boniors,

25 el càntic de la vida;

26 dels entranyats batecs

27 i els admirables -malgrat tot-

28 silencis animals

29 de l'home,

30 quasi impossible provatura.

Poema del llibre Vacances pagades (1960) de Pere Quart

Page 18: 12.Poesia-Actituds líriques

Poesia.

- 186 -

Sessió 8 Actituds líriques dels Poemes Propis 2

ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a- Seguint o no els poemes que heu fet en la sessió 4, la

de les activitats dels poemes propis número 1, doneu-los ara

com a mínim dues actituds líriques diferents. I raoneu, escrivint-

ho, quina serà la més adequada per al vostre conjunt de

poemes.

b- Escriviu tres poemes d’actituds líriques diferents. I

expliqueu-les per escrit, sobretot si apareixen alguns pronoms o

formes verbals que no siguen de l’actitud predominant. Podeu

escriure’ls de qualsevol persona gramatical predominant. És a

dir que els tres poemes poden ser de subjecte segon, però l’un

haurà de ser apòstrof, l’altre imatge a l’espill, i l’últim de diàleg

escènic. 1