TÉCNICA DEL RELATO

ATENCIÓ: CONCEPTE

La atenció és una capacitat mental bàsica, serveix de mecanisme de activació d’altres capacitats mentals més complexes que tenim en el nostre cervell, com la memòria, el llenguatge, la percepció.

Te la capacitat de fer que dirigim tota la nostra consciència, la centrem en un estímul concret. Ex: l’atenció que prestem a la televisió quan fan la nostra sèrie preferida. L’atenció recull la informació important al cervell.

Hi ha quatre components de la atenció: alerta, atenció selectiva, atenció dividida, atenció sostinguda.

1.- ALERTA: capacitat de vigilància que te al nostre organisme per adaptar-se en un entorn que es canviant. Ex: quan estem dormint la capacitat de vigilància baixa, però quan estem desperts estem en alerta constant.

Alerta tònica: capacitat de l’organisme, de sobresalt. S’encarrega d’encendre el procés del cervell degut a un estímul del exterior que es massa agressiu. Ho fa de manera involuntària, respon de manera fisiològica. Ex: quan et fan un esglai (susto) i pots respondre de varies maneres, et batega el cor mes de pressa, ....

Estímul agressiu + sorpresa = resposta fisiològica

Alerta fàsica: capacitat d’activació que s’encarrega de preparar el nostre cos per l’actuació. Ex: estem passejant de nit i darrera nostre escoltem uns passos, en aquell moment el nostre cos esta en alerta, si em giro i la persona que veig que va darrera meu es d’aspecte normal, el meu cor batega de forma normal, però si en canvi la persona te mal aspecte el meu cor bategarà de forma ràpida, es prepara.

Ens predisposem a detectar aquell estímul, a través del oïda, el cap,.... ho centrem tot en aquell estímul.

2.- ATENCIÓ SELECTIVA: és la capacitat de seleccionar de forma voluntària, intentar integrar els estímuls específics. Ex: recordar l’home que en va causar intranquil·litat, por del exemple anterior, selecciones aquell estímul (home) i guardes aquella imatge.

Component de atenció, ordenar la informació en categories, per quan vulgui recordar la informació, sàpiga de que es tracta. Centrar l’atenció en un estímul concret.

3.- ATENCIÓ DIVIDIDA: és la capacitat que ens permet alternar entre dos o mes focus d’atenció. Pot ser entre dos estímuls diferents o entre un estímul i una imatge mental. Ex: quan conduïm tenim atenció en la carretera, al retrovisor, la ràdio, el cotxe que ens passarà, el parabrises, això es fa quan hem après alguna cosa de manera automàtica.

4.- ATENCIÓ SOSTINGUDA: és la capacitat que ens diu quant temps son capaços de concentrar-nos en un estímul en concret abans de que comenci a cometre errors. Ex: quan estem estudiant cada 45 minuts tenim que descansar perquè no tindrem atenció a partir d’aquell moment.

Hi ha tres teories d’atenció sostinguda:

Teoria de l’arousal: quan temps pot estar una persona concentrada depenen del seu gra d’estimulació. Si estem molt relaxats no prestem atenció. Si estem massa neguitosos tampoc som capaços de prestar atenció. El millor estat es intermedi (ni poc, ni massa). L’objectiu es aconseguir l’equilibri, d’aquesta manera cometérem menys errors.

Teoria de filtre d’atenció (broadbent): en el nostre cervell produïm una espècie de coll d’ampolla, això vol dir que no filtrem tota la informació, la informació que passa és la que realment processem, la informació que no filtra, que no entra és la que eliminem.

Teoria el model d’atenuació (Triesman): el que fem no és filtrar la informació, sinó que la filtrem d’una manera que es fa molt dèbil. Ex: si l’Anna esta donant classe i en aquell moment es cau una cadira la informació d’aquell moment es filtra molt dèbil, perquè hi ha hagut un altre estímul que ha requerit la nostra atenció.

SEGONS LA INTENCIONALITAT A L’HORA DE PARAR ATENCIÓ PODEM DIFERENCIAR ENTRE:

Atenció voluntària: prestem atenció en concret perquè volem de manera voluntària. Ex: no trobo las arrasades en l’habitació i de manera voluntària, intencionada, centre la atenció en trobar les arracades, aquesta atenció es perquè vull, de manera voluntària. Tot el que ens mou per interès , prestem atenció perquè ens interessa.

Atenció involuntària: es aquella intenció que posem sense que ens ho hàgim proposat. Ex: estem a classe i es tanca de cop la porta, ens girem a aquest cop, hem prestat atenció sense voler, de manera involuntària.

EL FUNCIONAMENT DE L’ATENCIÓ DEPÈN:

D’aspectes de la personalitat: depèn de com sigui la persona, si és nerviosa, feliç,....

Dels graus d’experiència: es a dir, si per exemple estem a classe i estan explicant un tema que jo ja sé, no posaré l’atenció necessària, en canvi si és un tema nou, estaré molt atenta perquè és nou, no se de que va.

Factors motivacionals: quant més motivat estic més atenció presto.

PERQUÈ L’ATENCIÓ ACTUÏ DE MANERA CORRECTA:

Ment buidada, molt clara. Ex: he sortit de festa i no he dormit gaire, llavors no estaré atenta.

Estat d’ànim equilibrat (estrès, fatiga....)

TRASTORNS PER DÈFICIT ATENCIONAL, AMB O SENSE HIPERACTIVITAT (TDAH):

És un trastorn d’origen neurobiològic (a nivell del cervell, neuronal), de caràcter hereditari.

Actualment es desconeixen les causes d’aquest trastorn.

Afecte primordialment als nens en edat escolar, a la seva capacitat a nivell escolar, als seus aprenentatges.

Les seqüeles persisteixen en l’edat adulta.

CARACTERÍSTIQUES: ( a nivell general)

Sembla un nen que no escolta, sobretot quant se li parla directament, com si fossi sord, de vegades es confon amb la sordesa.

Sembla que somnia despert, crea les seves històries, parla sol,....

Li costa posar-se en marxa, sobretot si te que fer alguna cosa que li obliguem a fer-la.

Sovint oblida les coses o les perden.

S’acostuma a distreure’s moltísim, i sobretot qualsevol soroll ho atreu, es dispersa en les activitats. Ex: està una estona jugant en un racó i de seguida se’n va ha un altre.

A L’AULA GENERALMENT MOSTRA:

Passiu, està en el seu món, no realitza les seves tasques.

Passa desapercebut, no vol que li preguntis res, no vol cridar l’atenció, tot el contrari del que fa.

No aprèn al ritme esperat, es a dir, no compleix el seu currículum. Ex: un nen de sis anys te que aprendre la taula de multiplicar del dos, ell no ho aprendrà, per tant no es complirà el seu currículum.

No apunta els deures en l’agenda, si els anota, els anotarà malament o en el dia que no toca, no entrega treballs, si els entrega els entrega desordenats, ....

Li disgusta, evita o es resisteix a realitzar tasques que requereixen un esforç mental sostingut.

La presentació dels treballs es descuidada, oblida posar el nomi la data, te dificultat per presentar els exercicis.

En els exàmens les respostes estan desorganitzades i ocupen espais equivocats.

EN EDAT PRESCOLAR ES MOSTREN:

Mogut i imprudent es pujarà pels mobles, correra sense parar, tocarà i jugarà amb objectes, semblarà no seguir cap ordre ni obeir.

S’embrutarà jugant i no semblarà que l’importi

Canviarà de joc constantment, no s’entretindrà gaire estona amb cap activitat, es mostrarà absorbent, necessitarà molta supervisió.

És esgotador.

EN EDAT ESCOLAR:

Destacarà la dificultat que tenen per adquirir hàbits tant d’higiene com acadèmic.

Les tasques les presentaran brutes i desordenades.

S’aixecarà de la cadira durant les classes, es balancejarà constantment, farà sorolls amb la boca o cantussejarà.

Contestarà de forma precipitada, fins i tot abans que s’acabi de formular la pregunta.

Persisteix en els problemes d’obediència, pares, mestres opinen que es porta malament.

Es resisteix a fer els deures i els pares i mestres s’enfaden amb ell, a classe es distraurà amb qualsevol cosa fins i tot amb els seus propis pensaments.

Sovint perd o oblida objectes necessaris,

Pot tenir problemes de relació amb els companys (mostra ràbia, pega i insulta.)

ADOLESCENT/ JOVE:

La hiperactivitat ja no es percep, es capaç de romandre assegut.

L’es difícil seguir la classe ja que li resulta interminables.

Pot jugar amb petits objectes i mourà constantment peus i mans.

Es mantenen les dificultats atencionals i la impulsivitat, pot parlar amb excés.

Dificultats d’organitzar-se i planificar-se, dificultat davant del control del temps i li costa establir prioritats.

Parla i actua sense pensar, encara que sovint es penedeix tot seguit

Li costa controlar-se i això li pot generar més d’una baralla o conflicte amb els companys, professors o pares.

TRACTAMENT:

Tractament psicològic dirigit a pares, professors i alumnes.

Tractament farmacològic (calmats, relaxants...)

Tractament psicopedagògic ( intentar fer un tractament de dificultats d’atenció per saber que te que fer)

PERCEPCIÓ

Es el fet d’associar la nova informació aquella que ja tenies.

El coneixement del nostre entorn (intern i extern) es produeix quan descodifiquem la informació que ens arriba dels diferent estímuls, a partir d’aquí cada un fa la seva interpretació.

2 CONCEPTES BÀSICS:

-SENSACIONS: Són impressions que es produeixen en el cervell per l’excitació originada en els diferents receptors sensorials a causa dels estímuls.

-PERCEPCIÓ: Es una capacitat mental que ens permet integrar i/o reconèixer la informació que ens arriba a través dels nostres sentits. Com s’interpreten i s’entén l’ informació que ens a arribat a través dels sentits.

PERCEBRE:

-Procés que el cervell fa representacions neuronals dels objectes als que preste atenció

-Finalitat d’intentar reconèixer els objectes i/o crear patrons. Propis de coneixement.

-Un cop codificada d’informació la percepció ens permet generar memòria, prendre decisions, moure’ns i aprendre...

-Es necessari comparar la informació que adquirim amb aquella que guardem en la nostra memòria.

-Trobada entre la informació sensorial i els arxius de la memòria.

-No es possible percebre sense cap informació sensorial, però tampoc sense memòria.

FASES DEL PROCÉS PERCEPTIU:

-Detenció: Cada sentit disposa d’un receptor sensible per a cada tipus d’energia que porta l’estímul.

-Transducció: Conversió de l’energia de l’estímul en missatges nerviosos.

-Transmissió: Els impulsos nerviosos transmeten la informació codificada al cervell.

-Processament de la informació: EL cervell organitza i interpreta la informació en forma de experiència conscient.

PERCEBRE:

Es donar sentit o significat allò en que parem atenció.

-S’encarrega: D’integrar, de reconèixer i interpretar. Aquestes sensacions poden venir des de diferent estímuls. Depenen del lloc del que provenen les sensacions.

ES PODEN CLASSIFICAR:

-Sensacions estereoceptives: Provenen del medi extern, rebudes a través dels sentits.

-Sensacions intraceptives: Provenen del medi intern de l’individuo.

-Sensacions propioceptives: Sensacions del propi cos.

Existeix una modalitat de percepció per a cada sentit.

-Percepció visual: A través de la vista.

-Percepció auditiva: a través de la vista.

-Percepció olfactiva: A través de l’olfacte.

-Percepció tàctil: A través del tacte.

-Percepció gustativa: A través del gust.

La percepció no depèn nomes dels sentits, sinó també de l’experiència acumulada.

-Es subjectiva. Els estímuls sensorials poden ser els mateixos per a diferents persones, cada una percebrà coses diferents.

-Es selectiva. La persona seleccionarà el que vulgui percebre i atendrà a determinats estímuls.

-Es relativa. El mateix estímul pot ser percebut de manera diferent.

-Es temporal. Es un procés continu perquè a mesura que augmenten les experiències la percepció s’enriqueix.

FACTORS EXTERNS:

-Intensitat: Qualsevol modificació estimular, sol cridar la nostra atenció.

-Repetició.

-Tamany.

-Novetat: Percepció d’objectes no habituals ens i fixem amb facilitat.

FACTORNS INTERNS:

-Atenció: Som conscients d’un número limitat d’estímuls.

-Motius: Fan que la percepció sigui selectiva.

-Interessos i valors: Atenem els aspectes de la realitat que ens interessa.

-Característiques de l’observador: Els desitjos i les actituds, la personalitat i la situació afectiva de l’observador influeixen en la percepció.

-La cultura.

TEORIES PERCEPTIVES:

Associacionisme (Wundt)

1. Es percep les sensacions aïllades.

2. El cervell les associa entre sí mitjançant les sumes d’elements aïllants.

TEORIES COGNITIVES:

Analogia ment-ordinador.

Fase dintre del processament de l’ informació.

Relacionada amb altres processos mental.

La persona es capaç d’anticipar-se gracies a uns esquemes previs fruit de l’aprenentatge anterior.

TEORIA DE LA GESTALT:

Psicòlegs de la forma.

Interessats com s’organitza la percepció visual.

“El tot es mes important que les parts”.

Cada persona estructura el camp perceptiu d’acord a uns principis generals i l’experiència que cada un te respecte a la situació.

Organitza les seves percepcions.

LLEIS DE LA GESTALT:

-Llei figura-fons: Focalitzem la nostra atenció sobre un objecte destacant-lo de la resta d’ elements que l’envolta.

-Llei de la pregnància o de la bona forma: Reduïm possibles efectes distorsionadors per veure els elements com unitats significatives.

-Llei de la semblança: Tendim a relacionar i agrupar elements semblants com si fossin part de la mateixa estructura.