13. romanticisme

26
ROMANTICISME

Transcript of 13. romanticisme

Page 1: 13. romanticisme

ROMANTICISME

Page 2: 13. romanticisme

ROMANTICISMEPintura romàntica: La pintura romàntica va plasmar en imatges la sensibilitat d'un moviment cultural molt més ampli, el romanticisme, que es va basar, d'una banda, en l'afirmació del valor i la dimensió del sentiment i, de l'altra, en la del valor únic i individual dels éssers humans. La producció pictòrica romàntica abraça el període cronològic que va del 1820 fins al 1850, aproximadament. Ara bé, tot i que presenta elements comuns, no és una producció homogènia. Hi trobem el paisatgisme alemany (Friedrich), l'ultraclassicisme romàntic (Ingres), el paisatgisme anglès (Turner, Constable), el romanticisme del color (Géricault, Delacroix) i el romanticisme místic (els natzarens, a Alemanya; els prerafaelites, a Anglaterra).Característiques formals o estilístiques:

1. Dibuix: traç pictòric i pinzellada solta i oberta. 2. Color: viu i exaltat, usat amb una tècnica metòdica i científica. 3. Llum: ús de tècniques derivades de la pintura barroca (clarobscur, tenebrisme). 4. Composició: ús de composicions també derivades de la pintura barroca (piràmides, diagonals, moviment, personatges en escorç, etc.). Característiques iconogràfiques:

Els temes predominants són els següents:1.  Esdeveniments contemporanis: fets polítics, successos, catàstrofes. 2. Ambients medievals: ruïnes, monestirs, castells. 3. Paisatges amb valor metafísic. Soledat i impotència de l'home davant de la naturalesa. 4. Ambients exòtics: països orientals, nord d'Àfrica.

Page 3: 13. romanticisme

ROMANTICISME FRANCÈS

• Recuperació de la força suggestiva del color en detriment del dibuix (neoclàssic)• El cromatisme ressuscita les llums vibrants que reforcen les taques de color tot col·laborant en la destrucció de les formes escultòriques precedents• Composicions dinàmiques, amb línies determinades per les posicions i gestos convulsos de les figures• Culte al paisatge, no només com a recurs per mostrar el pathos, sinó també per a poder desplegar colors lluminosos i contrastats (núvols, llamps, raigs de sol, ...) que traduïen estats d’ànims. • Temes relacionats amb revolucions polítiques, desastres de tot tipus, revoltes,...

El camí misteriós condueix cap a l’interior. L’eternitat amb els seus móns, el passat i el futur,

està dins de nosaltres o no estarà enlloc. Novalis.

Page 4: 13. romanticisme

T. Géricault; E. Delacroix

Ruan 1791 - París 1824 Charenton-Saint-Maurice 1798 - París 1863

Page 5: 13. romanticisme

EL RAI DE LA MEDUSA (1819-7,16 x 4,19 m) Th. Géricault El juliol de 1814 va naufragar la fragata “La Medusa” que va deixar 149 passat-gers en un rai en un mar embravit. Uns dies després, només es van poder rescatar 15 supervivents. Géricault va parlar amb el fuster que va construir el rai i va examinar els cadà-vers recuperats al dipòsit, per tal de

pintar una tela majestuosa i plena de dramatisme, però sense heroisme ni glòria –neoclàssic- sinó amb desesperació . Els contrastos de llum recorden Caravaggio i les figures robustes, Miquel Àngel, que Géricault havia estudiat a Roma. El moviment, lluminositat i dramatisme són tot un manifest del Romanticisme.

Page 6: 13. romanticisme

Anàlisi de l’obra

Les piràmides de l’esperança

L‘”Argus”

Natura enfurismada

Personatges del primer pla: desesperació (obsessió per la mort)

Personatges de la piràmide de l’esquerra

Page 7: 13. romanticisme

Altres obres

El boig assassí, oli/tela, 1821-24. L'Envejosa, oli/tela, +/- 1820

Aquestes dues obres estan relacionades amb la sèrie de retrats que va pintar en col·laboració amb el psiquiatre Georget. En aquesta sèrie el pintor va intentar penetrar en les zones amagades del patiment i la irracionalitat, continuant amb les investigacions sobre la psique encetades amb l’elaboració del “Rai”

Caps d’ajusticiats, oli/tela, 50 x 61 cm. 1818

La presència de figures directament inspirades en exercicis acadèmics contrasta amb el realisme del que l'artista feia gala en l'expressió de l'agonia. A través d'aquestes teles condemnava obertament la política del govern en relació a la pena de mort i varen provocar onades d’indignació en un o altre sentit.

Page 8: 13. romanticisme

La llibertat guiant el poble. (1818-1824- 2,59 x 3,25 m) E. Delacroix

L'any 1830, la Revolució de Juliol posà fi al govern dels Borbons a França i obrí pas a una monarquia constitucional sota Lluís Felip d'Orleans.En unes línies adreçades al seu germà el mes d'octubre d'aquell mateix any, Delacroix escrivia: "He començat un tema modern, una barricada (...) i si no he lluitat. per la pàtria si més no pintaré per a ella (...)".

Delacroix, revolucionari el 30, va ser contrarevolucioinari el 48, quan la classe obrera es va aixecar contra la burgesia.

Page 9: 13. romanticisme

La llibertat guiant el poblePel que fa a la composició, és fàcil remuntar-se a la font: El rai de la Medusa de Géricault. Igual que el rai, el pla de la base és inestable, fet de bigues separades (la barricada); d'aquesta inestabilitat neix i es desenvolupa in crescendo el moviment de la composició. Com el rai, les figures formen una massa que puja, que culmina en una figura que agita alguna cosa, en Géricault un drap, aquí una bandera. Com el rai, en primer pla hi ha els morts caiguts cap endarrera, semblants fins en les postures. Coincideixen, fins i tot, alguns detalls atroçment realistes: el pubis al descobert d'un cadàver, la mitja caiguda sobre el peu d'un altre, la macabra i emotiva crida de les polaines blanques als peus del soldat mort. és també idèntica la forma de sostenir i subratllar el gest culminant acompanyant-lo, a dreta i esquerra, amb el braç aixecat d'altres dues figures.Vistes les analogies, passem a las diferències. Delacroix inverteix l'esquema compositiu del rai. Inverteix la posició dels dos morts del primer pla i també la direcció del moviment de les masses, que al rai va de davant cap enrera i a la llibertat ve cap endavant. Per què aquest canvi en la direcció del moviment? El moviment de darrera cap endavant respon, en primer lloc, a una necessitat retòrica: la llibertat es llança envers l'espectador, l'agafa cara a cara amb un discurs excitat. Però també té una altra funció: si al quadre de Géricault el moviment de les masses cap a l'horitzó obrava una mena de catarsi i si a partir de la violència realista s'assolien accents de grandesa clàssica (per exemple, el vell i el cadàver del seu fill), el quadre de Delacroix desapareix tot el que era profundament clàssic. Ja no existeix el luminisme caravaggià sobre els cossos fortament modelats, quasi com si fossin de bronze, sinó un perfilament de les figures a contrallum sobre un fons encès i fumejant; ja no trobem la unió d'aquells cossos entrellaçats sinó un aïllament de les figures principals entre la confusa formació de les altres. I de la duresa ofensiva de les notes realistes no s'ascendeix a una solemnitat clàssica sinó que es baixa a la caracterització social de les figures per demostrar que nois, joves, adults, obrers, camperols, intel·lectuals, soldats legitimistes i rebels són parts del poble i que la bandera tricolor els agermana tots.

Page 10: 13. romanticisme

Anàlisi de l’obra

LA DEESSA LLIBERTAT LA BURGESIA EL PROLETARIAT

EL NOI

ELS COSSOS DEL PRIMER PLA, BASE INESTABLE DE LA COMPOSICIÓ

ELS FONS URBANS

Page 11: 13. romanticisme

Comparació Rai-Llibertat

Il·luminació caravaggiesca, modelat quasi escultòric

Figures perfilades a contrallum, sobre lafumera del fons

Page 12: 13. romanticisme

Altres obresDant ¡ Virgili a l’infern. La barca de Dant. 1822, 189 x 246 cm.

La matança de Quios. 1824, 417 x 354 cm.

La mort de Sardanàpal. 1827-28, 395 x 495 cm

La presa de Constantinopla el 12 d’abril de 1204. 1840, 411 x 497 cm

Page 13: 13. romanticisme

ROMANTICISME ALEMANY

• L’ època romàntica coincideix amb un gran esplendor de la cultura alemanya: Beethoven, Goethe, Schiller• L’art alemany està emmarcat pel nacionalisme i la religiositat. El Congrés de Viena va partir la nació en dos i el sentiment de recuperació del propi espai va impregnar l’obra de poetes i pintors. • A més de l’obra emblemàtica de C. D. Friedrich, cal esmentar l’escola dels Natzarens que explica el protagonisme que el tema religiós va assolir en el romanticisme alemany. Overbeck i Cornelius, instal·lats a Roma van organitzar l’escola com una germandat, on tenien a prop les obres dels pintors renaixentistes, en bona part inspirades en temàtica religiosa• Fra Angèlico i Rafael, així com Dürer, són els seus referents pictòrics

Page 14: 13. romanticisme

MONJO VORA EL MAR. 1810, 110 x 171 cm. C. D. Friedrich

2/3DeCel.Tradi-ció nòrdi-ca

Contraposició immensitat de l’univers (panteisme) i la natura, enfront la petitesa humana.El sentiment oposat al racionalisme (Sturm und Drang = tempesta i pulsió)

Page 15: 13. romanticisme

Altres obres

Penya-segats de l'illa de Rügen (1818)

Viatger davant del mar de boira (1818)

Abadia a la roureda (1810)

Sortida de la lluna sobre el mar (1822)

El mar de glaç o naufragi de «L'Esperança» (1824)

Page 16: 13. romanticisme

Natzarens

L’any 1809 a Roma, J. F. Overbeck, procedent de l’alta burgesia de Lübeck, i el seu amic F. Pforr, varen fundar la Germandat de sant Lluc, en oposició a l'Acadèmia de Viena.

Sant Lluc és el patró dels pintors i aquesta germandat es pot considerar la primera associació artística moderna.

S’inspirava en la tradició medieval i pretenia establir les bases de la pintura sobre la religió i el treball artesà ben fet (Arts & Crafts)

Els seus membres, majoritàriament luterans, es van convertir al catolicisme i varen començar a viure en el convent de sant Isidor, ja que els oferia el medi adequat per desenvolupar tant el seu art com la seva forma de vida.

Van rebre l'apel·latiu de natzarens dels ciutadans romans, per com portaven els cabells.

La germandat de sant Lluc era un grup antiacadèmic que es va dedicar al renaixement de l’art alemany a partir de l’esperit de la religió.

Page 17: 13. romanticisme

Johann Friedrich Overbeck

Friedrich Overbeck. Itàlia i Alemanya (Sulamita i Maria) Autoretrat amb la seva esposa i el seu fill Alfons 1811-28. 94x104 cm 1820; 46x37 cm

Page 18: 13. romanticisme

Franz Pforr

Sulamita i Maria, 1810-11

Page 19: 13. romanticisme

Pintura romàntica anglesa

El paisatge romàntic va sobresortir a Anglaterra, a principis del segle XIX, de la mà de John Constable y Joseph Mallord William Turner. Ambdós artistes, tot i d’estils netament diferents, miraven de plasmar els efectes de la llum i de la atmosfera. Els llenços de Constable son poètics i expressen la cultivada suavitat del camp anglès, tot i el seu enfocament objectiu i científic, ja que al pintor l’atreia pintar a l’aire lliure on feia nombrosos estudis de las formacions dels núvols i prenia notes de les condicions lumíniques i climatològiques. A més, Turner buscà el sublim de la naturalesa, tot pintant catastròfiques tempestes de neu o plasmant els elements —terra, aire, foc i aigua— d’una manera borrosa, quasi abstracta. La seva manera de dissoldre las formes en la llum i en transparències de color tindria gran importància en el desenvolupament de la pintura impressionista francesa.A més d’aquest dos pintors eminentment paisatgistes, cal també esmentar el pintor visionari W. Blake.

Page 20: 13. romanticisme

J. Constable

La catedral de Salisbury. 1831 Vista d’Epson. 1809 Estudi de núvols. 1822

Harnham Ridge, Salisbury  1820 o 1829 Dedham Lock. 181711’4 x 23’ mm

Page 21: 13. romanticisme

J. M. W. Turner

Forn de calç a Coaldbrookdale, 1797

Castell de Caernarvon, 1798 Vaixell de pesca entrant al port de Calais. 1803

Allau als Grisons. 1810 Erupció a l’illa de S. Vincent. 1815

Sortida de sol al castell de Norham. 1845

El paisatge com un conjunt d’elements incontrolables

Page 24: 13. romanticisme

LA MARSELLESA. FRANÇOIS RUDE

Escultura romàntica francesa (1833-1836). Alt relleu sobre pedra calcària, 1.270 x 800 cm. Arc de triomf de l’Étoile, París.

Atena i els gegants, Altar de Zeus, a Pèrgam. 188 aC

Page 25: 13. romanticisme

EL NIVELL SUPERIOR

Hi ha la figura que popularment denominen la Marsellesa, la qual amb la mà esquerra amunt fa la crida a agafar les armes en defensa de la pàtria i empeny tot el conjunt endavant. El moviment d’avanç d’aquest relleu esculpit amb una traça de mestre el reforça la beina de l’espasa de la deessa, que vola cap enrere. La cama esquerra tirada enrere i el braç dret, allargat per l’espasa desembeinada, creen una diagonal ben potent que va de cap a cap de l’ample relleu. Hi abunden les referències a l’antiguitat clàssica, com ara les ales de la Victòria grega, que fan recordar els relleus hel·lenístics de l’altar de Pèrgam, les armes i els estendards de les legions romanes i l’àguila imperial. L’esperit arravatat del Romanticisme el simbolitza aquesta cara, desesperada de trets i amb una expressió patètica molt exagerada.

Page 26: 13. romanticisme

EL NIVELL INFERIOR

Aquí hi ha els voluntaris, que, serrats i atapeïts, insten les masses a l’acció política moguts pels ideals representats al nivell superior. És un grapat de soldats que recorden les gestes heroiques dels exèrcits de l’antiguitat. Hi abunden les superposicions, els escorços i els diversos plans de profunditat, com també el joc de llums que dóna a l’obra una sensació de relleu ben colpidora. S’hi repeteix el recurs de la poderosa diagonal, que s’inicia en l’espasa del soldat de la punta inferior esquerra, que allarga el braç doblegat del jove despullat que hi ha al costat i que acaba a la poderosa espatlla i braç dret aixecats de la figura el tors i el cap de la qual tenen uns trets força semblants als de la deessa que els guia. L’agitat cap del personatge central, més gros que el dels altres, fa pensar també en els models hel·lenístics com ara el Laocoont.