El RomanticismeSorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó. La reacció contra la Restauració comporta l’aparició d’aquest corrent cultural, lligat al moviments liberals i nacionalistes.

Basat fonamentalment en la llibertat. L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits, i que vol prioritzar el sentiment, el jo interior, i per tant, l’individu. S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sentiments individuals.

La llibertat en l’art, que lliga amb la llibertat individual del liberalisme i la llibertat dels pobles del nacionalisme. Són corrents paral·lels.

La petita i mitjana burgesia serà la protagonista de tots aquests canvis.

L’Edat Mitjana es recupera com a tema, així com les llegendes i mites del nord d’Europa. També atrauen molt els temes exòtics i orientals.

La filosofia de Kant n’és un antecedent: sentiment com a vehicle del coneixement i l’interior humà com a centre de tot plantejament filosòfic. També Rousseau (Nova Eloisa), que exalta l’amor a la naturalesa i les passions. Fichte diu que no hi ha res fora els jo individual, ja que tot el que existeix forma part de la consciència.

Proposen la tornada a una religiositat íntima i condemnen les institucions eclesiàstiques. Poesia i música són els mitjans d'expressió idonis del romanticisme.

El romanticisme coincideix amb l'oposició de la burgesia a les restauracions de l’absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de Viena, així com amb els moviments a favor de les independències nacionals. Com hem dit, amb el liberalisme i el nacionalisme de la primera meitat del XIX.

Pels romàntics l’ésser humà afirma la seva individualitat en front del món i la natura, i s’hi projecta, amb un fort impuls d’identificació amb l’infinit.L’home solitari davant el destí, la visió interior que contempla els misteris de la naturalesa...

Friedrich: Viatger en un mar de boira i “Abadia en el robledal”

La pintura és l’art visual preferit dels romàntics, perquè hi troben el vehicle més adequat per manifestar els seus sentiments personals i la seva projecció en la visió de la naturalesa.

La importància que concedien a la representació de la naturalesa provocà un gran desenvolupament del tema del paisatge, on el pintor projecta el seu interior. El paisatge romàntic és l’exteriorització del jo de l’artista amb la intenció de comunicar una emoció o sentiment a l’espectador.

Es prefereix donar prioritat al color i als seus valors de sensibilitat i emoció que a la línia i al dibuix amb els seus valors racionals.

S’utilitzen molt altres tècniques pictòriques, com l'aquarel·la, el gravat, l’aiguafort i la litografia.

Temes de revolucions polítiques, o desastres, esdeveniments del moment.També temes del passat, sobretot els ambientats en l’Edat Mitjana, època molt valorada pels romàntics en general. Els temes exòtics, fantàstics, religiosos… són també molt freqüents.

Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures en posicions convulses i llums vibrants, que junt amb el color fan desaparèixer les formes escultòriques pròpies del neoclàssic.

Friedrich: Monjo a la vora del mar

Géricault: El rai de la Medusa

Géricault: La boja i Soldats ferits tornant de Rússia (1814)

John Constable (1776-1837): La catedral de Salisbury (1825)

John Constable: Stonehenge (1835)

William Turner( 1775-1851): Vaixells alemanys ... (1801)

William Turner: Paisatge amb riu i una badia al fons (1835)

William Turner: Rain, Steam and Speed The Great Western Railwaybefore 1844

William Turner:Llum i color(teoria de Goethe)