14 La Cova de les Cultures, al Raval L u e n t · El tancament, després d’uns úl-tims mesos...

403

16 d

e se

tem

bre

de

2011

sumari

El Consorci d’Educació de Barcelona intentarà compensar el retard fins el curs que ve de l’obertura de les escoles bressol dels carrers Jaén i Neptú, tal com va avançar la setmana pas-sada l’Independent, reubicant el centenar llarg de famílies que ja tenien la plaça assignada i que s’havien quedat sense lloc per als seus fills.

Pàgina 6

12teatreLes obres de la no-va Beckett comen-çaran l’estiu vinent

14excursionismeLa Matagalls- Montserrat arribaa la 32a edició

ISSN - 1695-4793

Reubicaran les places de Jaén i Neptú

La Cova de les Cultures, un dels espais de creació més dinàmics de Gràcia en els últims cinc anys, ha tancat portes definitivament i s’ha traslladat al raval, on des d’aquest setembre sumarà esforços amb l’associació cultural Freedonia. El tancament, després d’uns úl-tims mesos difícils per a l’entitat

del carrer de l’Àngel, es va con-cretar aquest estiu com a resultat de l’estira-i-arronsa amb el Dis-tricte per la manca de llicència i les queixes veïnals pels problemes d’insonorització de l’espai. La Cova de les Cultures, que va ser un dels primers espais de Gràcia a optar pel model d’associació cul-

tural amb accés restringit per als socis com a subterfugi per evitar el restrictiu pla d’usos, ja va posar a la venda a finals de juliol totes les pertinences i ja ha començat a programar a Freedonia, al núme-ro 6 del carrer Lleialtat.

Pàgina 12

La Cova de les Cultures, al Raval

Sergi L.

Èric LLuent

de Gràcia

2

16 de setembre de 2011l’independent

Adreceu LeS voStreS cArteS, Amb un màxim de 15 LínieS, indicAnt eL voStre nom, AdreçA, teLÈfon i dni A: L’Independentc/ LA perLA, 31 bAixoS - 08012 bcno bé A [email protected]. tAmbé LeS podeu fer ArribAr A trAvéS deL noStre portAL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

La Cova de les Cultures ha tancat la seva etapa a Gràcia per traslladar-se al Raval, on la pressió veïnal pel soroll i instituci-onal per les llicències és menor. L’espai de creació del carrer de l’Àngel va obrir ara fa cinc anys esquivant el restrictiu pla d’usos per a establiments de pública concurrència que prohibia atorgar nous permisos per a qualsevol iniciativa que tingués pinta de bar diürn o nocturn. Aquest pla d’usos va ser duríssim amb entitats com La Torna, que van haver de fer marxa enrere en la seva estrategia de creixement. Però els de la Cova de les Cultures van organitzar-se bé: van fugir de les grans artèries de Gràcia, van trobar un local en un

carreró sense sortida paral.lel al carrer Gran i d’accés únic a través del carrer Montseny i van ser força estrictes a l’hora de permetre l’accés només a socis. Després, aquest tripijoc, l’accés de persones a un local si es fan socis en la primera

visita a partir d’una entrada que inclou consumició, ha creat escola i moltes associacions culturals han aconseguit sobre-viure així de portes endins i de cara al carrer.Però la barrera per a aquesta mena d’espais de creació a Gràcia era doble. També hi havia el problema del soroll i de les constants denúncies veïnals. L’estira-i-arronsa amb la llicència del local amb el Districte tampoc va ajudar gaire a les constants programacions i reprogramacions i finalment, quan aquest estiu l’entitat va posar a la venda a preu de saldo

les seves pertinences a través dels socis, la decisió ja estava presa. Sense llicència ni inso-norització, no hi havia super-vivencia possible a Gràcia.Avui a Gràcia tenim un espai de creació menys i el Raval en té un més, gràcies a la joint

venture que han iniciat els socis de la Cova amb l’associació cultural Freedonia, un dels focus de mobilització artística més importants de Ciutat Vella en aquests moments. Ciutat Vella s’està beneficiant a hores d’ara de la permissivitat de l’Ajunta-ment perquè el districte canviï de fesomia i s’obri a les noves tendències. Fins i tot a Ciutat Vella s’obre la mà perquè a les places hi hagi més terrasses, un fet que a Gràcia només s’ha permès en els últims anys a la plaça del Nord. Potser ha arri-bat el moment que el pla d’usos de Gràcia es torni una mica més flexible.

Des de l’Associació Salut i Família, que coordina els Bancs del Temps de la nostra ciutat, entre els quals el de Gràcia és dels més actius, s’ha posat en marxa, aquest curs 2011-12, un nou projecte pedagògic: el del Banc del Temps Escolar. on hi poden participar tots aquells centres escolars que ho vulguin. Les finalitats del BdTE són la millora de la convivència, l’augment del rendiment escolar de l’alumnat i la millora de les seves competències comuni-catives. Des de la seva pri-mera aplicació, el 2006, el programa ha anat evolucio-nant a partir de les aporta-cions dels docents que l’han implementat i de les idees i reflexions dels assistents als cursos de formació. La primera part del projecte és l’oferta d’una formació, oberta al professorat de primària i secundària, que s’ofereix a través del Centre de Recursos Pedagògics de Ciutat Vella (Activitat de formació reconeguda pel Departament d’Ensenya-ment) i que podeu trobar al següent enllaç: www.xtec.net/formacio/plans. La sol.licitud de places acaba el 22 de setembre. Per a més informació podeu trucar al 93 268 24 53.

Banc del temps escolar

Espais de creació i llicènciesConxa Garcia

Sense llicència ni insonorització, no hi ha supervivència possible a Gràcia

Hola sóc un ciutadà del bar-ri de Gràcia i participant en una colla de Sant medir. La qüestió és que abans la meva colla va estar instal.

lada en l’entitat de Lluïsos de Gràcia. I la qüestió és que les persones que abans dirigien la colla ens van

dir que els diners de la venda de loteria guanyàvem nosaltres 1 euros. La qüestió és que vaig vendre bastant loteria i hem van sobrar 350 euros i encara estic esperant a que o bé els responsa-bles de la colla en aquell moment me’ls retornin o en el seu defecte l’entitat Lluïsos de Gràcia. Aquest fet va succeir durant el Sant Medir de l’any 2010.

sergio medrano

els castellers de la Vila de Gràcia van tenir una Diada de l’11 de setembre una mica tensa: primer perquè van matinar força i van poder presenciar les garrotades entre la Guàrdia urbana i els renascuts Boixos nois que, com marca certa tradició, van presentar-se a rafael casanova per trencar l’escut de l’espanyol; i després perquè el caos organitzatiu en la cua de les entitats que volien fer les ofrenes al monument de la ronda de sant Pere va provocar l’endarreriment d’horaris i els castellers van estar a punt d’acabar a empentes i rodolons amb solidaritat catalana per la indepen-dència. algú es volia colar...

Amb les coses que han sortit a la llum pública en els últims anys, és lleig comprovar que l’Oficina Antifrau de Catalunya no és una prioritat ja que, després de la mort del pre-decessor, la seva direcció n’ha estat vacant durant 6 mesos! Finalment, el go-vern dels millors ha trobat el moment de proposar un candidat de consens en la

persona del magistrat Daniel de Alonso Laso, però només l’han votat CiU, PSC, PP i C’s, mentre que ICV-EUiA i ERC s’han abstingut i SI s’hi ha oposat. Es-panta veure quins partits l’han nomenat i fa venir mal de panxa només de llistar els casos en els que han sigut condemnats pels tribunals, implicats de ple o de lluny: cas Turisme, cas Treball, cas Fundació Catalunya i Terri-tori, cas Filesa, cas Adigsa i el famós 3%, cas Gisa, cas Gürtel, cas Palau, cas Pretoria..., comp-tant només fets que han arribat als tribunals. I jo em pregunto: ¿no hauria de ser la societat civil la que triés la persona que ha de

vigilar els polítics, en comptes d’escollir-lo ells mateixos?

Jordi oriola

ofi

cina

anti

frau

sant

med

irA Ciutat Vella la pressió veïnal i institucional menor ha afavorit el trasllat

l’independentde Gràcia

3

16 de setembre de 2011

el bloc

olor i soroll

Tinc un nas d’aquells que té la gent amb personalitat i per això crec que, si em quedés cec, no tindria cap problema per guiar-me per alguns espais de la Vila com el carrer Gran, ajudat també per l’oïda. Entre l’olor de fum de cotxe que omple l’ambient i penetra en forma de pols a les ca-ses i el soroll d’algunes ac-tivitats, pujant pel principal carrer de la Vila em seria fàcil distingir fàcilment la pau dels Jardinets de Sal-vador Espriu, la cantarella dels joves captaires que hi ha a la porta de l’Opencor, la flaire de les pizzes del Telepizza i sobretot l’olor de clor que amara tot el carrer des del DiR. Als tradicionals cops de clàxon dels cotxes passant per davant del Botafumeiro (un esport nacional) hi afegiria la fortor del McDonald’s i més amunt la remor del Metro sota els peus i el clinc-clonc del camió del butà. M’hauria d’aturar, si anés en moto o cotxe, al llarguíssim semàfor de Nil Fabra, on m’agradaria captar més el gust dels pastissos de la Farga, i a Lesseps, que l’herba guanyi la batalla a les màquines i les tanques.

Alb

ert Balanzà

què en penseu...Textos i fotos: Xavi Tedó

Opinió

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArriS, SccL

direcTor: ALbert bALAnzà

Amb eL Suport de:

És una iniciaTiva de: Avv viLA de gràciA, debArriS i gràciAWeb. conseLL direcTiu: ALbert bALAnzà, JoAn Lou. direcTor Lo-caL: ALbert bALAnzà direcTora adjunTa: SíLviA mAnzAnerA. redacTor en caP: xAvi tedó. redacció: eLenA ALbouy, cArinA beLLver, Adrià cortAdeLLAS, cLArA dArder, meritxeLL díAz, LídiA HAro, Èric LLuent, LAurA miLLAn, pAtriciA monge, mArtA nAr-berHAuS, AndreA rodoredA, ginebrA vALL, unAi veLASco, mArc vidAL, AnnA buJ. Ma-queTació: Sergi L. bofiLL. coL.LaBoraci-ons: àLex boScH, LLuíS bou, ferrAn cASAS, àngeL gArretA, pep gorgori, mike ibáñez, SebAStià JovAni, gerArd mAriStAny, pere mArtí, Sergi mArtín, JoAn miLLAret, víctor nubLA, Sergio oLiveroS, evA piquer, roger rofín, triStrAm, rAfAeL vALLbonA, vocALiA de LA donA de L’Avv. FoTograFia: Jordi mArcH, JoAn perrAmon. disseny weB: mA-riA viLArnAu. PuBLiciTaT: SAndrA gAmboA (692 601 261). disTriBució: cet LA-bor-90. iMPriMeix: cg cAnigó S.L.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 403

núM. 403

tribuna

Josep termes, l’historiador nostàlgic

Nascut el juliol de 1936 en una família d’abstracció obre-ra i molt polititzada, Josep Termes, que va morir el 9 de setembre a Barcelona amb 75 anys, va ser historiador per “nostàlgia ambiental”, segons va declarar en certa ocasió a la revista d’història l’Avenç, en la fundació de la qual va participar i on es van forjar historiadors com l’actual Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.El catalanisme, la República o el Moviment Obrer van ser temes de conversa de Termes des que era un infant. Anys després, i un cop haver pas-sat per la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1953-57) i per la de Lletres (1957-1962) després del mo-viment estudiantil de 1956, es va especialitzar en història contemporània amb especial dedicació per la història de l’obrerisme. La influència que va provocar en el jove historiador la lectura de l’obra de Casimir Martí Orígenes del anarquismo en Barcelona el van portar a estudiar el mo-viment obrer, especialment l’anarquista, a la Catalunya i Espanya dels segles XIX i XX. La tesi doctoral que va escriure el 1972, Anarquisme i sindicalisme a Espanya. La Primera Internacional. 1864-1884, ha estat també l’obra de tota una vida. Fa setmanes ha aparegut publicada una voluminosa obra de síntesi titulada Història del moviment

Rafael Vallbona, periodista i escriptor

anarquista a Espanya, 1870-1980 (l’Avenç / RBA), un treball immens però gens condescen-dent en relació amb l’anarquis-me. Va ser tanta la fidelitat de Josep Termes cap als seus orígens que sempre va viure al Camp d’en Gras-sot, el popular barri de Gràcia de Barcelona, un dels nuclis fundacionals de l’anarquisme de la ciutat.Un dels pilars de la seva obra historiogràfica ha estat la revisió de les teories que situen la irrupció i consolidació del catalanisme polític estrictament en l’àmbit de la burgesia. A partir de la seva participació en el Col.loqui d’historiadors de 1974, on va presentar la

ponència El nacionalisme català, problemas d’interpretació, Jo-sep Termes va dedicar molts es-forços a defensar la importància del catalanisme obrer i popular en la conformació del naciona-lisme modern. El seu llibre Les

arrels populars del catalanisme (1999) és potser la més docu-mentada obra sobre aquest tema. Però tot i la seva inqües-

tionada categoria intel.lectual, les agres picabaralles que el gremi dels historiadors manté entre ells per la interpretació en clau nacionalista, o no, de la història, va situar per força Termes del costat dels naci-onalistes, fet que li va costar més d’una polèmica i fortes

crítiques de nombrosos col.legues. La seva predisposició a no donar res per tancat i a rellegir la història sempre que objectivament sigui possible, el va portar a ser expulsat del PSUC el 1974 per discrepar amb Manolo Sacristán sobre l’assassinat d’Andreu Nin i, més recentment, a mostrar-se crític amb els projectes de Memòria històrica, no per la intenció de la idea, sinó per l’ús ortodox que es pot fer de la realitat històrica. Perquè ho entenguin, encara que la frase no és seva, va ser Termes qui la va popularitzar: “d’aquell desastre tots portem merda sota la sola de les sabates. Tots som culpables, només són innocents els morts”. Es pot parlar amb més claredat?Termes va ser expulsat de la universitat de Barcelona en 1958, quan era estudiant, i el 1966, arran de la Caput-xinada, quan era professor, situació que no va impedir que retornés el 1968 com a membre de l’equip fundador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El 1991 va passar a formar part de l’Institut Universitari Vicenç Vives de la universitat Pom-peu Fabra (UPF), de la qual es va jubilar el 2006, any en què va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Anteriorment, el 1990, havia rebut la Creu de Sant Jordi.[http://casavbn.blogspot.com]

J.m. conteL

Creus que s’ha de limitar l’aCCés del transport turístiC al park Güell? entra a www.independent.Cat/GraCia i vota

La immersió lingüística a l’es-cola pública és bàsica a l’hora de poder defensar una llengua com la nostra, que està tan maltractada.

raül Quevedocomerciant

ane Garcésbecària

Faust Bosiocuiner

sergi sánchezzelador

Estic d’acord com defensa el govern que no es faci cas a la sentència dels tribunals, la immersió a les escoles és important i s’ha de seguir amb el model educatiu actual perquè funciona.

Si ets a Catalunya has de parlar català i l’escola és un lloc bàsic per aprendre’l. A Anglaterra les classes evidentment es fan en anglès i aquí hauria de passar el mateix perquè és la llengua pròpia.

Sense ser el millor model educa-tiu sí que garanteix la protecció i expansió de la llengua catala-na davant les constants agressi-ons que seguim patint avui dia pel castellà.

...de l’intent d’imposar el castellà a les escoles?

Va ser tanta la fidelitat cap als seus orígens que va viure sempre al Camp d’en Grassot


4


l’independent no es fa responsable ni té per què Compartir les opinions expressades a la seCCió d’opinió d’aquest setmanari

Opinió

tuits

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

la setmanaTristam

oda al ventilador

Avui faig una crida desesperada en nom del meu amic Margi. El problema és simple, i segur que alguns dels nostres lectors, sobretot els assidus a seguir periòdicament i religiosa aquesta pres-tigiosa columna, es poden sentir identificats amb una tragèdia personal que afecta cada cop més gent, començant pel meu amic Margi. Intentaré explicar-ho de mica en mica, punt per punt. Per començar, el meu amic Margi no té gaires diners, de manera que el seu pis no està equipat amb aire condicionat, sinó que està sembrat de petits, grans i mitjans ventiladors. Per continuar, aquest estiu sembla que després d’un juliol fresc, ens ha arribat un agost càlid i xafogós, que s’ha pres la llibertat d’agafar-se bona part del setembre. A tot això hi afegirem que gasta uns horaris laborals que l’obliguen anar al llit no més enllà de les dotze. També hi sumarem un altre factor: l’habitació té una bonica

finestra que dóna a una gran illa interior, amb els seus veïns, i el seu típic paisatge de finestres, balcons, patis i terrasses. I per últim, un darrer element: el meu amic Margi té alguns veïns que comparteixen, com a mínim, la

sana tradició de tenir les finestres obertes en les fogoses nits caniculars. I vostè amic lector es preguntarà? “i què?, això no és novedós, no és original, no afecta a gaire gent!!”. I sí, té raó. Però heus aquí l’lement distorsionador: com que el meu amic Margi no té gaires diners ni aire condicionat, quan a l’estiu ha d’anar a dor-mir relativament aviat no té més remei que engegar els ventila-dors, obrir la finestra, i intentar dormir sense quedar deshidratat. Però les seves orelles són carn dels sorolls, sorollets, i sorollassos que provenen d’un exterior farcit de finestres, balcons, terrasses i patis, tots oberts de pal a pal, amb tot tipus d’oferta: tertúlies sorolloses fins a les tantes, farres de guiris que allarguen la fiesta fins a les tantes, televisors a l’uníson sintonitzant el mateix bodrio amb el volum a tope, i un llarg etcètera d’aplicacions que el meu amic s’ha d’empassar estoicament. És per això que faig una crida per fer una recol.lecta perquè pugui comprar-se un aire condicio-nat que li permeti tancar la finestra, o bé uns taps per a les orelles que l’aïllin del món i li permetin dormir o bé un megàfon perquè, quan n’estigui fins a les pilotes, pugui sortir ell mateix al balcó i començar a insulta r tota aquesta gent que es pensa que casa seva s’acaba, literalment i auditivament, dins de casa dels altres. Tan li fa si son la una, les dues o les quatre de la matinada.

Solidari des de 1973

tribunaCarme Esquirol, consellera del PSC de Gràcia

retallades a la solidaritatcedidA

El Govern de la Generalitat ha realitzat diverses modifi-cacions en la renda mínima d’inserció (RMI), coneguda popularment com PIRMI. Aquests canvis s’inscriuen en el marc de les retallades de l’Estat del Benestar que està duent a terme i han tingut com a agreugant haver-les fet aprofitant els mesos d’estiu. Dos arguments guien les seves reformes. Primer, no és la Generalitat sinó el Govern de l’Estat qui ha de pagar les prestacions per atur. Però, com pot un govern que es proclama nacional de Ca-talunya desentendre’s dels seus ciutadans i ciutadanes en moments de dificultat? El Govern diu que la RMI va ser concebuda per a persones amb dificultats socials, psico-lògiques o d’altre tipus que li impedeixen accedir al mercat de treball. És cert, però hem d’esperar que la situació psí-quica i social dels aturats que no tenen cap prestació es de-teriori per donar un ajut? Hem d’abocar aquestes persones a la marginalitat i l’exclusió i quan ja hi siguin aleshores intentar que se’n surtin?No em sembla la millor res-posta possible ni en termes de justícia i solidaritat, ni en termes de despesa social a llarg termini. Tampoc sem-bla correcte que el Govern s’excusi en les competències legals per no donar respostes als problemes dels ciutadans. El Govern de Catalunya ha de sentir-se compromès amb les persones aturades i sense prestacions. Així ho va fer

el Govern d’Entesa quan va modificar la RMI al 2010 en una direcció totalment oposada, la va modificar per poder donar suport a més persones i poder-ho fer més ràpidament.El segon argument per modifi-car la RMI és el frau que hi ha.

Qui cobra la RMI són persones que enganyen i no volen treba-llar, “vagos y maleantes”, deien abans. També immigrants, podríem afegir. En relació al suposat frau que cometen els receptors de la RMI, el Govern no ha donat cap dada que el demostri, i ens agradaria veure al Govern tan preocupat per al-tres fraus, especialment pel que cometen persones amb més recursos econòmics. Seria una

forma més rendible d’utilitzar els recursos que no dedicar-los a perseguir famílies que cobren uns 500 euros al mes. A més, aquestes persones ja estan fiscalitzades pels treballadors i treballadores socials dels ajuntaments, o és que el Govern pensa que els treballadors municipals són còmplices en aquest frau? O són “vagos” i no fan la seva feina? Estem criminalitzat els pobres i associant el cobra-ment de la prestació a un fet vergonyós, en lloc de ser un dret que és té pel fet de viure en una societat solidària amb les persones que estan en moments de dificultat. Aques-ta és la diferència entre els governs de dretes com el que tenim i els governs d’esquer-res com els que hem tingut, amb altres valors i pràctiques polítiques. Perquè tinguem present que hi ha diferències entre els governs d’un color o d’un altre.

El suposat frau que comenten els receptors de la RMI no s’ha demostrat amb dades

El meu amic té veïns que comparteixen la sana tradició de tenir les finestres obertes

L’independent [@indepe_gracia] us proposa a partir d’aquest número i cada 15 dies una nova secció

recopilatòria dels millors tuits dels tuitaires locals

@albametge. Joan Herrera critica ERC per fer una opo-sició “poc forta””: ells que sempre han marcat tant perfil! vía @diariARA #etfelicitofill

@HeliogabalBcn. Com que la modernitat mana, ara també tenim ginebra Miller’s. Però no sabem girar les fotos... http://yfrog.com/mgccwyj

@miguel_raposo. Hay que ser muy hijo de puta para inventarse la muerte de una persona @ppopular #fdezdi-az http://mun.do/qOXEsX

@davidcompanyon. FETS i no paraules: acord PP-CiU a Castellsdefels...ohh Jennifer!

@abelongarcia Las redes sociales nos han dado oxi-geno y libertad a los oprimidos por el nacionalismo y el socialismo!!!

@winstonmarti. Ja perd el Barça per tant tothom a assaig de @cvg_cat o de les seves respectives colles #alamerceladescarreguem #castellers

@xevisan. Algú em sap dir la plaça on té la xocolateria la pastissera que acaba de sortir al #karakia ? #vilade-gracia


5


Política

Divisió entre els experts del grup de treball sobre l’autoritat dels pares per vetar la proposta

el grup de treball de nomenclàtor del distric-te no analitzarà fins a mitjans d’octubre, un cop passat el primer ple de Gràcia del 6 d’octubre, el qüestionament de la seva autoritat que han fet un grup de pares i mares vinculats a la nova escola bressol caspolino del carrer neptú sobre el nom del centre decidit pels experts. al grup hi ha divisió sobre la mane-ra de solucionar el pro-blema i la majoria no es tanca a canviar-lo.

ALBERT BALANzÀ

El conseller de Cultura del dis-tricte, Eugeni Rodoreda, no s’ha mullat més enllà de reunir-se prè-viament amb els pares i després convocar el grup per analitzar la qüestió, una de les patates calentes que li va traspassar el seu anteces-sor, el socialista Xavier Barberà, després del canvi de govern. Bar-berà, precisament, ha estat dels sis consultats per l’Independent, el que s’ha mostrat més favorable a “reconsiderar” el nom de Caspoli-no “a favor del consens”.Molt més dividits que els polítics ho estan els experts, historiadors independents o vinculats a en-titats, que formen part del grup de treball. L’ala més ferma a l’ho-ra de defensar la decisió que es va prendre al març de 2011 per unanimitat està formada per Joan Ángel Frigola o Josep Maria Con-tel, que no tenen cap problema per assistir a una nova reunió en

SArA ciendoneS

eStAt ActuAL de LeS obreS AL cArrer neptú

la qual hi participin els afectats de l’escola, però sí que adverteixen que “els pares i mares marquin el nom que tindrà l’escola per sem-pre” (Frigola) perquè “ells només hi seran uns anys” (Contel). L’ala més moderada la representen Jo-an Lafarga i Eloi Babiano, que reconeixen l’autoritat “moral i no executiva” del grup però tenint en compte que els pares poden veure la decisió com “una intromissió” (Lafarga) o que admeten que el grup de treball “té l’autoritat però no tot el que diu va a missa”.El grup de Nomenclàtor ja va cri-ticar el nom d’Univers per a l’es-cola de la plaça del Poble Romaní (decidit per consulta a l’escola) però no va fer-lo canviar.

La tradició de convocar els plens municipals de Gràcia els dimarts canviarà en aquest mandat a dijous a causa de la petició que ha fet la presidenta del districte, Elsa Blasco, pel fet que també és regidora adscrita al districte d’Horta, on se celebren en dimarts. la coincidència, ac-ceptada per la regidora, Maite Fandos, també s’amplia a la pos-sibilitat de coincidència amb els

partits del Barça al Camp Nou entre setmana i al fet que Fan-dos hi hagi d’assistir en tant que regidora d’Esports de l’Ajunta-ment de Barcelona. El canvi de dia del ple, no obstant això, ha estat qüestionat internament, fins i tot a CiU, perquè impe-dirà que mitjans com l’Indepen-dent, que tanquin edició dijous al migdia, puguin fer una bona cobertura de la sessió.

El Districte canvia el dia del ple a dijous pel Barça i Horta

Nomenclàtor avala el nom de Caspolino per a l’escola de Neptú però pot variar-lo

breus

L’assemblea local d’Esquerra a Gràcia s’afegirà aquest dissabte a la convocatòria d’eleccions primàries que el partit ha or-ganitzat per dirimir qui serà el candidat dels republicans a les pròximes eleccions espanyo-les del 20 de novembre: Alfred Bosch o Joan Ridao. La direcció local, a la vista de la força que té dins de la federació de Barce-lona i que aquesta federació ha estat notablement beneficiada a la nova executiva que està con-figurant Oriol Junqueras, no tindrà problemes teòricament per garantir la victòria a Bosch, el candidat de la nova direcció. En l’apartat d’esmenes als dife-rents documents que el partit està elaborant, ERC-Gràcia ha debatut aquests dies sobre la limitació a vuit anys de càrrec públic i l’obertura del partit a electors i simpatitzants.

La Kasa de la Muntanya i els Blokes Fantasma han col-laborat econòmicament en la visita d’un jove que s’havia de desplaçar a París a visitar Marina Bernardó, empreso-nada a França per col·laborar amb ETA, i va ser retingut per agents dels Mossos d’Esqua-dra fins al punt que va perdre el vol. Els responsables de les dues cases van ajudar el jove a pagar-se un altre bitllet d’avió i poder viatjar finalment, si bé només va poder fer la visita de manera parcial a causa del re-tard provocat per la interven-ció policial.

Esquerra celebra primàries entre Bosch i Ridao

Suport de Kasa de la Muntanya a les visites a Bernardó

A.B.

La Diada d’Astèrix i Obèlix

ricArd eStrucH, LLegint eL mAnifeSt diSSAbte pASSAt

Estruch substitueix el ‘Petri’ a última hora per qüestions familiars

La Diada a Gràcia va seguir consolidant-se poc a poc dissabte passat amb una lectura de poemes en la qual van participar la presi-denta i la regidora del districte, elsa Blasco i maite Fandos, i en què a última hora el manifest va canviar de lector.

JoSep m. conteL

En absència de Ramon Peris i March, el president de la Funda-ció Festa Major, Ricard Estruch, va donar lectura al text elabo-rat per l’històric Petri del Club Super3, en què, amb una bona dosi d’ironia i també patriotis-me, Peris es va referir a Gràcia com la “vila irreductible d’Astè-rix i Obèlix” que es podria ex-trapolar a Catalunya. Peris, per

boca d’Estruch, va recordar Pau Casals als quaranta anys del seu discurs a l’ONU, va referir-se a la supervivència de la llengua i va recordar que Gràcia té més habitants i menys infraestructu-res que Ciudad Real. “No dema-nem un aeroport, però Gràcia i Catalunya volem el que ens cor-respon sense giragonses ni ziga-zagues”.

reportatge


6


Societat

Districte i Ajuntament no volen prendre cap decisió a la taula tècnica sense alt consens

una desena de represen-tants de la ciutat (els dis-trictes de Gràcia i Horta, les entitats veïnals dels dos districtes, turisme de Barcelona, turopera-dors i autoritats del taxi) engegaran abans que s’acabi setembre la taula tècnica sobre el Park Güell que ha de decidir el futur del pla integral avortat en el mandat pas-sat per falta de consens polític. el Districte de Gràcia ja ha advertit que el debat del tancament no serà prioritari en les negociacions.

ALBERT BALANzÀ

Primer mobilitat i manteniment, i després tancament. Aquest se-rà l’ordre que seguirà una de les negociacions més dures que es preveuen aquesta tardor entre re-presentants institucionals i veïnals a Gràcia i a Barcelona amb l’ob-jectiu de definir el futur del Park Güell. Després de la marxa enrere que va acabar fent l’Ajuntament de Barcelona l’any passat, quan ja feia dos anys que havia presentat un projecte per fer pagar l’accés al recinte d’Antoni Gaudí, el canvi de color polític ha desenterrat la idea de fer canvis al Park Güell, però el nou equip de govern no es vol agafar els dits i per això co-mençarà per les qüestions teòrica-ment més fàcils.Sense descartar subdividir la taula tècnica en almenys tres grups de treball, Gràcia, que liderarà la ne-

Sergi L.

LA poLÈmicA pArAdA de tAxiS deL cArerr oLot

gociació, reprendrà el debat “sen-se llençar cap paper”, segons fonts del districte, en referència al frus-trat pla Mayol que preveia l’accés regulat i cinc quioscs-bar. Ara bé, la taula tècnica posarà èmfasi ini-cial a solucionar la mobilitat de la zona, amb la parada de taxis del carrer Olot i el desencotxament de turistes des d’autocars que col-lapsen la carretera del Carmel. Al juliol Horta va crear cinc places gratuïtes a l’aparcament d’auto-cars. En el front de manteniment, l’Ajuntament remarca “l’alt cost” que té el Park Güell i subratlla, per sobre de tot, que no prendrà cap decisió sense un alt consens a la taula tècnica.

Convergència i Unió manté amb fermesa que no és parti-dària d’imposar una taxa tu-rística a la ciutat de Barcelona, ni tan sols la concreció d’una entrada de pagament (encara que només sigui per a turis-tes) amb el Park Güell com a primer experiment. Només hi hauria la possibilitat d’obrir la porta a aquesta mesura, segons

apunten fonts del govern de la ciutat, si tots els sectors, i so-bretot els veïns, s’avinguessin a fer-ho com a compensació d’una forta inversió en l’entorn i sense que això signifiqués un impediment del pas lliure. Dis-tricte i Ajuntament seguiran l’estratègia de deixar la decisió en mans de la taula tècnica del Park Güell.

No a la taxa turística ni a una entrada per beneficiar el sector

Mobilitat i manteniment, eixos inicials de debat a Park Güell abans que l’accés

breus

Una finca del carrer Siracusa s’enfronta a multes reiterades si no compleix l’ordre que ha emès l’Ajuntament per tal que repari i netegi l’edifici. Així, el Districte ha emès una notificació al seu propietari perquè dugui a terme les obres necessàries per tal de corregir algunes deficiències que presenta l’edifici. Segons l’edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el propi-etari té un mes per sol.licitar la llicència per poder reparar la fin-ca, la façana i netejar el local de trastos. En cas d’incompliment, l’Ajuntament podrà multar-lo amb multes reiterades de 3.000 euros com a màxim.

L’Associació Salut i Família, or-ganitza una nova jornada sobre bancs del temps i cohesió soci-al, que tindrà lloc el proepr 21 d’octubre a l’Espai Jove la Fon-tana. Els objectius de la trobada és analitzar i difondre les inno-vacions i els assoliments més destacats dels Bancs del Temps, debatre sobre com aquesta for-ma de relacionar-se i organitzar.se a contribuit a la cohesió social i per obrir espais de formació, intercanvi i suport. Josefina Al-tès, coordinadora dels Bancs del Temps de l’associació, durà a ter-me una consultoria sobre la po-sada en marxa i el funcionament dels bancs del temps. També hi haurà tallers i diverses xerrades. La inscripció es gratuïta però s’ha de formalitzar la inscripció abans del 15 d’octubre.

Insten una finca de Siracusa a reformar l’edifici

L’Espai Jove acull la XI Jornada Bancs del Temps

ROGER ROFÍN

L’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a buscar una so-lució per a les 135 famílies de Gràcia que s’han quedat sense escola bressol tot i haver guanyat la plaça. Tal com ja avançava la setmana passada L’Independent, ni l’escola Caspolino del carrer Neptú ni la del carrer Jaén –totes dues de nova creació– estaran en-

llestides aquest curs. Tot i aquest contratemps, el regidor d’educa-ció, Gerard Ardanuy, ha assegu-rat que “es farà tot el possible per reubicar les famílies afectades” en d’altres centres públics de la ciu-tat. La manca de places d’escola bressol a Gràcia –del districte de Barcelona amb menys oferta pública de 0 a 3 anys– obligarà al Consorci d’Educació de Bar-celona a buscar alternatives fora

El retard en les obres i la revisió de licitació n’ajornen l’obertura

del districte. No serà fàcil i la so-lució, en cas de ser-hi, potser no s’adequarà a les necessitats de les famílies que tindran l’última pa-raula. Sigui com sigui, els afectats no perdran la plaça que van gua-nyar en el darrer sorteig.Un altre de les incògnites és el nou calendari de tots dos cen-tres. En el cas de Caspolino es treballa per tenir-ho tot a punt el setembre que ve. Però perquè

Educació reubicarà les matrícules de Jaén i Neptú fins a l’any que ve

S.m.

SoLAr on S’HA de conStruir L’eScoLA breSSoL JAén

això sigui possible, cal reactivar les obres dels equipaments que formen part del complex del car-rer Neptú. Sense la construcció prèvia d’un aparcament soterrat es fa inviable començar a cons-

truir l’escola. En el cas de Jaén el calendari no és tan clar. L’ajunta-ment assegura que l’escola es farà, però que ha paralitzat les obres a l’espera de revisar la licitació aprovada en l’anterior mandat.

de Gràcia

7


Les famílies avalen el model lingüístic actual que té l’escola pública a GràciaAlgunes AMPA recorden que el problema no radica en la llengua sinó en les retallades

L’inici del curs escolar ha començat calent. tot i que la llengua ha estat el principal motiu de malestar entre la comu-nitat educativa els dar-rers dies, professionals i famílies de la Vila apun-ten d’altres mancances a l’educació pública –com ara la retallada de la si-sena hora- i sostenen que el model lingüístic actual funciona i no genera cap conflicte a les escoles.

SILVIA MANzANERA

Primer dia d’escola i mobilitzaci-ons. Dies després que es publiqu-és la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola, la pla-taforma Somescola.cat va convo-car la societat a mobilitzar-se per defensar el model actual d’escola catalana. Manifestacions que van comptar amb presència gracien-ca, com ara la del CEIP Reina Vi-

olant. La seva AMPA, així com la direcció del centre, han mostrat el seu rebuig a qualsevol canvi que no mantingui el català com a llengua vehicular. Bàsicament perquè funciona. “Entenem que la immersió lingüística permet cohesionar la societat catalana, i el més beneficiats són les famílies castellano-parlants”, explica Jordi Altarriba, president de l’AMPA.

S.m.

les frases

eL centre reinA vioLAnt Amb eL mAnifeSt de SomeScoLA.cAt A L’entrAdA

L’exemple de que la llengua no representa cap problema el dó-na la directora de l’escola Josep M. Jujol, Beatriz Rosal: “En set anys que porto com a directora del centre només hem rebut la queixa d’una família. I ho vam resoldre explicant el que crèiem que era millor pel seu fill. I ara estan encantats”. Així, la postu-ra d’aquest centre davant la po-

lèmica és contundent: treballar perquè els infants surtin amb la major competència lingüística en acabar sisè tant en català com en castellà. I des de fa un temps l’objectiu és l’anglès. “El que està clar és que el català representa un element de cohesió social”. Així que, com la llengua no represen-ta cap problemàtica, l’escola Jujol comença el curs reconduint els continguts que s’havien dissenyat amb la sisena hora –amb els què havien aconseguit bons resul-tats-. Precisament, les retallades són motiu de preocupació també per les famílies. “No ens agrada-ria que el debat del català forcés a un segon pla a d’altres, com ara com afecten les retallades a l’es-cola pública”, afegeix Altarriba. En aquest sentit, l’Ana Garcia, de l’AMPA de l’escola Jujol, opina que “és ben trist que darrerament s’han pres decisions que afecten l’àmbit de l’ensenyament (6a ho-ra, educat 1x1, l’antic calendari escolar, etc.) que no han estat basades en dades d’estudis fets en base a arguments pedagògics”.

“En set anys només una família es va queixar pel català. Però van entendre que el model era el millor pel seu fill, i ara estan encantats”

Beatriz rosal dir. del Josep M. Jujol

“És vergonyós que els polítics utilit-zin la llengua, part íntima de la nostra identitat, per llençar-se dards enverinats, sense escrúpols”

ana Garciamare

“El model d’immersió lingüística permet cohesionar la soci-etat catalana, i els més beneficiats són les famílies castella-no-parlants”

Jordi altarribapres. AMPA Reina Violant

SOcietat

de Gràcia

8

16 de setembre de 2011l’independent SOcietat

reportatge

Fa uns mesos Bruno Amorim, un documentalista brasiler que viu a Verdi, es va creuar amb el protagonista del seu darrer tre-ball a la porta de casa. El veia dia darrera dia amb la seva pa-rada de llibres tot just en el banc de davant dels cines i sabia que tenia una bona història. L’única pega era que el prota es negava a sortir. Amorim va iniciar llavors el que ell anomena període de festeig. El resultat, una maleta plena de llibres. “M’interessava

Un intel.lectual de carrer

Silvia Manzanera

un moment durAnt eL rodAtge AL cArrer verdi

Un documental retrata la vida del Luis, més que un venedor de llibres a Verdi

intel.lectual de car-rer. així defineix el documentalista Bru-no amorim a Luis, el ‘llibreter’ oficial del carrer Verdi, i prota-gonista d’un film. La seva història personal estretament vinculada a la Vila va despertar l’interès d’amorim. ai-xò sí, perquè acceptés la proposta cinemato-gràfica, van fer falta comprar molts llibres. una maleta sencera.

explicar la seva història, quin pa-per juga en l’entramat social de la Vila, com es relaciona amb els demés... però no hi havia mane-ra”. Fins que un dia d’aquells que sembla que caigui el diluvi univer-sal, Amorim va ser dels pocs que es va oferir a ajudar al senyor Luis –com li diu el cineasta- a recollir tota la parada abans que els llibres es fessin malbé per la pluja. La seva reacció: “¿per a quan la teva pel.lí-cula?” A partir d’aquí Bruno es va

posar a treballar amb el seu equip per rodar les escenes i els testimo-nis per comprendre la vida “d’un intel.lectual de carrer”. “Sempre està llegint, té grans coneixements de literatura, et fa recomanacions en funció de les teves demandes... M’apassiona la seva història per-què no és un simple venedor de carrer”, explica Bruno. Un dels te-mes que tracta el film és la relació de Luis amb el veïnat. La sorpresa va ser veure com hi havia més de

cedidA

la que en principi havien calcu-lat. “Sempre trobes alguna veu en contra o més crítica amb la seva presència però en general els testimonis que hem recollit demostren la vinculació que el senyor Luis té amb la gent”. Continuava comprant-li cada dia un llibre, i Luis cada dia li explicava més detalls de la seva vida: “A mesura que l’anava co-neixent em semblava més incre-ïble”. Però el guió inicial de la pel.lícula es va veure modificat amb el desallotjament de Luis del pis on vivia. Bruno va haver de filmar com els treballadors de l’Ajuntament s’emportaven totes les seves coses sense que els crits i les queixes dels veïns –que reclamaven la intervenció dels serveis socials- poguessin fer res. Però el desnonament no és el te-ma central del film, que ara està a la recerca de festivals, així com de la projecció en alguna sala gracienca. O almenys aquesta és la intenció dels seus creadors. De moment, Bruno segueix sent el seu millor client.

breus

Dins del projecte de recuperacióde la memòria de l’antiga editori-al Bruguera, molt lligada al barri del Coll, el Centre Cívic ha pro-gramat nous actes, com ara una exposició dels treballs d’Antonio Pérez Garcia “Carrillo”, del 6 d’octubre al 30 de novembre. La mostra s’inaugurarà amb la taula rodona Les historietes d’aventu-res: les revistes de Bruguera. A partir de l’obra de “Carrillo” es donaran a conèixer les revistes que l’editorial va editar en el gè-nere d’aventures, i els seus perso-natges més populars.

Noves tertúlies per recordar la Bruguera al Coll

El Centre d’Informació i Re-cursos per a les Dones (CIRD) ha organitzat per aquest curs el club de lectura Lletres de Do-nes, que començarà a l’espai del carrer Camèlies a l’octubre, que vol crear un espai on compartir un conjunt de textos escrits per dones que ens acostin una mica més a les aportacions d’escripto-res d’arreu del món.

EL CIRD posa en marxa el club Lletres de Dones

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentscOncurS fOtOgràfic

Gràcia conquereix el mónO potser no tant. Però d’una punta a l’altre del món algun gracienc ha deixat la seva petjada. I ha volgut

deixar testimoni amb una imatge on la paraula Gràcia era la protagonista. El concurs que GràciaNet i l’Independent van engegar abans de l’estiu està rebent fotografies curioses, arriscades o clàssiques. N’hi

ha per tots els gustos. Aquí us en deixem unes mostres. A l’octubre ja sabrem qui és el guanyador.


11


recomanem

titelles ‘cantant sota el mar. Aquesta és la història d’unes criatures marines molt especials que s’ho passen molt bé. Però, sembla que hi ha algú que no és feliç i que es troba sòl! L’obra, de la Cia. Tatoina, pretén apropar els nens, de manera lúdica, al món marí i les seves criatures. I a tra-vés de la història del pop zopop es vol mostrar que qualitats com la bondat i l’amabilitat ens faran ser més valorats que no pas la bona aparença física.

Dissabte 25 de setembreLluïsos de Gràcia (Pl del Nord, 7), a les 12 i 18 h

cedidA

exPosicions

Fins el 17 de setembreSomni, exposició de pintu-ra i fotografia de les artis-tes Marta López de Salazar i Lourdes Salvà, on el color és el gran protagonista. En el cas de la pintura, les líni-es tanquen formes i donen simbolisme, i les emocions queden paleses amb l’esclat de color. Pel que fa a les fo-tografies, cada imatge pos-seeix una tonalitat que la fa diferent a la resta, i que té molt a veure amb el recor-regut del personatge i amb les sensacions que ens pro-dueix la pròpia foto.Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Fins el 18 de setembreExposició d’artistes locals, amb motiu de les festes ma-jors dels barris del nord de Gràcia.Parròquia de la Mare de Déu del Coll (Santuari, 30)

Fins el 21 de setembreExposició La Muntanya Màgica. Aprofitant la mos-tra preparada per l’alpinista Oscar Cadiach sobre la seva activitat alpinística, el Cen-tre Excursionista de Gràcia ha creat una exposició foto-gràfica recollint les imatges de les diferents activitats desenvolupades al llarg de la seva.Consell Municipal del Distric-te de Gràcia (Pl Vila de Grà-cia, 2)

Fins el 30 de setembreQuarta mostra d’art del Coll. Emmarcada al programa de Festa Major dels barris del Coll, La Salut, Vallcarca i els Penitents, arriba una nova mostra d’art al Centre Cívic El Coll-La Brugera.Centre Cívic El Coll-La Brugue-ra (Aldea, 15)

Exposició Mistery. Mostra de Pintura i il.lustració, de César Samaniego, qui ens ensenya el seu món particu-lar, un univers on conviuen persones, mostres i molts animals, amb textures càli-des que convides a viatjar i perdre’s. Olokuti (Astúries, 36-38)

Del 19 al 30 de setembreExposició IMINOUGNI. El poblat Iminougni, que en llengua amaziga vol dir bo-ca de la muntanya, és un poblat amazig situat a l’Alt

Teatre: Mátame mañana, hoy puedo hacerte falta, a càrrec de la Cia. La Cicatriz.Sala Porta 4 (Esglèsia, 4-6. Lo-cal 6), a les 21.30 h

Dl 19 de setembredesaCORd. Neix un cor de cançons revolucionàries, en-tenent l’adjectiu en el sentit més ampli de la paraula. Po-den ser subversives les lle-tres que parlen d’amor, de la vida quotidiana o de la cultu-ra d’un país.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 20 h Dm 20 de setembreXerrada Aula de salut: grip i prevenció de malalties d’hivern, a càrrec del CAP Larrard.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20.22), a les 19 h

Passi del film: El último via-je del juez Feng, dirigit per Liu Jie.Olokuti (Astúries, 36-38), a les 19 h

L’Hora del Jazz: David Pas-tor + Pere Foved.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Dc 21 de setembrePresentació del llibre La trampa del velo, a càrrec de la seva autora, Ángeles Ramírez, i de l’antropòleg de la URV, Jordi Moreras. Centre d’Informació i Rercursos per a les Dones (Camèlies, 36-38), a les 18 h

Atlas (Marroc). És un dels po-blats més pobres de la regió. L’exposició fotogràfica mos-tra la contribució a la millora de la infraestructura de l’úni-ca escola que existeix des de fa prop de dos anys al poblat a través de la construcció d’uns lavabos que assegurin unes condicions higièniques bàsiques. “Iminougni” neix de la relació entre dues joves italianes amb el poblat fruit d’un projecte d’investigació.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins el 7 d’octubreExposició: ‘Et correspon, ens correspon’ de Creu Roja. Una campanya de Creu Roja a fa-vor de la corresponsabilitat i la igualtat d’oportunitats en-tre dones i homes a la feina. Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (Camèlies, 36)

inFantiLs

Ds 17 de setembreFesta major infantil, ani-mació i tallers per un barri verd.Plaça de Laguna de Lanao (Tir-so, 1), a les 11.30 h

Taller de telèfon de fil. Els amics de Pinyata Punyeta conviden a tots els infants de 5 a 100 anys a participar en aquest taller infantil al jardí d’Olokuti per aprendre a cre-ar un telèfon propi.Olokuti (Astúries, 36-38), a les 12 h

Dg 18 de setembreCicle de contes Contes al llac, a càrrec del grup Encan-tacontes.Parc de la Creueta del Coll (Pg Mare de Déu del Coll, 77), d’11 a 12 h

Dc 21 de setembreContes tradicionals Con-Tra-di-Cat, a càrrec del grup Ma-racalà. Per a infants fins a 10 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h.

actes

Dv 16 de setembreCinema a la fresca: El último viaje (Infinity: the ultimate trip), dirigit per Jay Weider.Olokuti (Astúries, ), a les 19 h

Xerrada-debat: Si no peta tot: crisi, deute, dèficit...

Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 20.30 h

Concert: Anna Calvi.KGB (Alegre de Dalt 55), a les 21 h

Electrònica en trànsit: Ar-gento + Cides & Leys.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h

Concert: Alex TNT.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Conexión Tango Trio + mi-longa.El Desbande Tango (Mare de Déu dels Desamparats 5 2ª planta), a les 23.45 h

Ds 17 de setembreJornada de portes obertes a l’Escola EART. Per a totes aquelles persones interessa-des en un nou projecte d’es-cola, que vulguin apropar-se a conèixer l’espai, o resoldre dubtes. Inscripcions obertes fins el 23 de setembre.Experimentem amb l’Art (Torri-jos, 68), de 10 a a 14 h

Contes d’humor: Eres un bestia, Viscovitz, a càrrec de Juanan Rodríguez.La Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 22 h

Concert: Prisma en llamas.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Diet Funk.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Dg 18 de setembreL’hora del Jazz: Senik + Me-zquida Duo.Plaça de la Vila de Gràcia a les 12 h

L’hora del Jazz: Anna Luna Lucas Quintet.Plaça de la Vila de Gràcia a les 13 h

Contes d’humor: Eres un bestia, Viscovitz, a càrrec de Juanan Rodríguez.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 19 h

Teatre: F3DRA (Pleasure and Pain), de Marilia Samper, obre temporarda a la Beckett.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Jam session de blues.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Dj 22 de setembreXerrada: Una experiència a l’illa de Pellestrina. Co-hesió comunitària a tra-vés de l’art. L’associació Jiwar Creació i Societat ofe-reix aquesta xerrada amb l’artista Gloria Safont-trias, que explicarà la seva expe-riència de dinamització ar-tística comunitària a l’illa de Pellestrina, a propo de Ve-nècia. Olokuti (Astúries, 36-38), a les 19 h

Inauguració de l’exposició de l’artista Michell Concep-ción, Movements. Galeria Safia (Bruniquer, 9, baixos), a les 19.30 h

Teatre: Dies feliços, de Sa-muel Beckett.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 20 h

Concert: Funk Medicine.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Dv 23 de setembreConcert: Alex TNT.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

Dansa: Anne Bussey. El Desbande Tango, 23.45 h


12


Culturabreus

Encaixonats, documental que descriu la desaparició del barri de Vallcarca, ha estat seleccio-nat a la secció oficial de la 43ª Muestra Cinematogràfica del Atlántico, Alcances de Cadis. El documental de la producto-ra gracienca Ikaps Audiovisuals i realizat per Marta Saleta com-petirà en la categoria de mig-metratges amb vuit pel·lícules més. El film és la història d’una pèrdua. La pèrdua d’un barri, i per tant, del territori. La peça retrata Vallcarca i la seva trans-formació i la seva conseqüent pèrdua dels records i de la iden-titat dels seus veïns. La pèrdua d’una lluita per salvar els seus carrers i de denunciar la situació que han viscut. Encaixonats” és també una història sobre el pas del temps i la soledat.

Un documental sobre Vallcarca es mostra a Cadis

‘Rojos de pel.lícula’, o sigui, la representació cinematogràfica dels comunistes, és el tema d’un dels cicles que l’Ateneu Roig programarà aquest curs. Manu-el Deslgado, que l’any passat ja va dedicar un divendres al mes a mostrar la creativitat de guio-nistes, directors i artistes comu-nistes al si de la indústria ho-llywoodenca de l’època clàssica, proposa ara un repàs per films on s’atorga el protagonisme a militants comunistes, sigui per fer-los fer d’herois, de malvats o senzillament el ridícul. A partir del 30 de setembre cada darrer divendres de mes a les 21h.

Manuel Delgado presenta el cicle Rojos de pel.lícula

Arxiu/Èric LLuent

La Cova de les Cultures es trasllada al Raval per problemes d’insonoritzacióL’entitat gestora decideix abandonar a causa de la pressió del Districte i del veïnat

Lleialtat, 6, al raval. aquesta és la nova adreça de La cova de les cultu-res, l’associació cultural que des de fa cinc anys programava al carrer de l’Àngel. aquest espai de creació s’ha vist forçat a marxar de la Vila fart de les denúncies d’una veïna i després que el Districte no els concedís, final-ment, la llicència que teni-en aparaulada per oferir música en directe. Gràcia perd una altra factoria de creació i punt de difusió de la cultura més inde-pendent de la ciutat.

CARINA BELLVER

Ara sí, ara no. Així es resumeix l’actitud del Districte, que al maig va concedir la llicència de sala de concerts a Dissident –gestors de La Cova– però que un mes després va fer marxa enrere en la decisió. Des de feia un any, La Cova ja no pro-gramava música en directe després que la Guàrdia Urbana, advertida per una veïna de l’immoble, els re-cordés que la llicència del local no els autoritzava programar concerts. Per minimitzar els problemes amb el veïnat, els responsables estaven disposats a hipotecar-se per pagar els 60.000 euros per insonoritzar el local i adequar-se a la nova lli-cència. Però després de la negativa del Districte i de tres noves visites de la Guàrdia Urbana en dues set-manes, al juliol l’entitat va decidir abandonar. “No som una disco-

teca ni un bar, tanquem a les 23 hores i no donem problemes. Aquí es fan exposicions, es fa teatre i ta-llers i volíem poder portar també música en directe. Per això dema-nem ampliar la nostra llicència de local de pública concurrència que al final no ens concedeixen. Però una veïna ens ha declarat la guerra i contra això no podem fer res. Ens rendim”, explica Max Caprara, di-rector artístic de La Cova. Després de tres mesos tancats, amb les pèr-dues econòmiques que això els ha suposat, el segon capítol de La Co-va s’obre ara al local de l’associació Freedonia, al Raval, que els ha aco-llit per programar tots els dijous i els diumenges.

imAtge de L’interior de LA covA de LeS cuLtureS L’Any pASSAt, ArA JA buit

La Cova de les Cultures, nascu-da al 2006 per oferir un espai de creació multidisciplinar a Grà-cia, ha aconseguit durant tot aquest temps generar 16.000 socis . Les regnes de l’associació cultural les va agafar fa un any la companyia Dissident, que va re-formar la sala per obrir-la a Grà-cia mentre esperava la llicència de concerts que havia sol·licitat

al Districte i que finalment no li han concedit. En aquesta diàs-pora obligada al Raval, l’associ-ació no pararà les màquines. A banda de la programació al Fre-edonia, l’entitat portarà la ges-tió del music hall Energy Tour, que organitza l’elèctrica Enel i a partir de l’octubre gestionarà les activitats i les visites guiades al Palau Moixò de Barcelona.

Un espai amb 16.000 socis que no pararà màquines

SILVIA MANzANERA

A poc a poc i bona lletra. Aques-ta és l’expressió utilitzada per Toni Casares, director de la Sala Beckett, per presentar el primer trimestre de la temporada 2011-2012, i que també serveix per de-finir el projecte de futur d’aques-ta sala. Abans de final d’any es presentarà maqueta i plànols per mostrar el nou edifici que la Bec-kett tindrà a Poblenou, les obres

del qual començaran l’estiu vi-nent. La data final encara és una incògnita però l’important, se-gons Casares, és que no s’aturi tot el procés de construcció de la no-va seu. Si les formes del nou teatre no s’ensenyaran fins el desembre, la forma jurídica sí és definitiva. La Beckett ha creat una Fundació amb patronats dramaturgs, presi-dida per Josep M. Benet i Jornet i composada, entre d’altres, per Sergi Belbel, Mercè Sarrias o Pe-

La temporada arrenca amb F3dra, de l’autora Marilia Samper

re Riera. La Fundació seguirà la filosofia que ha marcat fins ara la sala gracienca posicionant-se com la casa dels autors de Barce-lona amb caràcter internacional. “Hi haurà un consell assessor de dramaturgs internacionals i con-vidarem a les administracions, en tant que serà un espai de funció pública”, explica Casares.La línia continuista també es manté en la programació dels propers mesos. Així, F3dra (Plea-

La Sala Beckett preveu iniciar les obres de la nova seu l’estiu vinent

sure and Pain), una revisitació del clàssic grec realitzat per l’autora Marilia Samper, obre temporada. Un text que “t’entra per l’estó-mac, segons el seu director, Pep Pla, i que parla de “coses munda-

nes, emocions íntimes que poden empatitzar amb l’espectador, afe-geix Marilia. L’obra, produïda per Q-Ars Teatre i el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, estarà a la Beckett fins el 9 d’octubre.

dAvid ruAno

eLS ActorS de q-ArtS que repreSenten A LA beckett ‘f3drA’


13

16 de setembre de 2011cultura

Doble exposició a la galeria untitled Bcn. Aquest dis-sabte a les 20 h, la galeria del número 14 de Topazi acull la inau-guració de l’exposició You and Me and Never Us, amb escultures i dibuixos de Sophie Aguilera Lester. L’artista mostra, a partir de peces belles i sensuals, un llenguatge íntim i sincer de l’únivers femení. I a la back room, la instal.lació de pintura i fotos de Victor Ebergenyi Kelly, Recuerdos Perdidos.

victor ebergenyi keLLy,

El film francés ‘Kérity’ obre la proposta

els cinemes Verdi, en col.laboració amb Dran màgic, posen en mar-xa Verdi Kids a partir del 23 de setembre. es tracta d’una progra-mació estable que la sala del carrer Verdi oferirà al públic infantil i familiar. s’estrenen amb Kérity, la casa dels contes.

Verdi Kids, programació estable de cine infantil

REDACCIó

L’objectiu dels Verdi és donar a conèixer i rescatar un conjunt de produccions que tenen un alt interès temàtic i cinemato-gràfic -doblades al català- i que s’allunyen de plantejaments més comercials. Es faran sessi-ons a primera hora de la tarda i matinals els dissabtes, diumen-ges i festius. El públic assistent disposarà d’un full informatiu

del film adaptat a la seva edat i que podran col·leccionar en una carpeta que s’entregarà amb la primera pel·lícula Verdi Kids, Kérity i la casa dels contes, film d’animació francés de l’any 2009 dirigit per Dominique Monféry. També s’oferirà a totes les escoles la possibilitat d’acudir en sessi-ons matinals a visionar aquestes pel·lícules. Els seus responsables conviden, a més, al professorat a utilitzar material pedagògic que podrà aplicar a les matèries que s’imparteixen als centres. A més es faran sessions especials per aquelles institucions socials i edu-catives centrades en la integració social i cultural, amb l’objectiu de “posar en valor el cinema com un instrument més per aprofundir en els valors d’integració, igualtat i sostenibilitat, un mitjà que pot resultar molt efectiu en l’àmbit de l’educació cívica i el respecte des dels primers anys”.

entrevista

Quan vas descobrir la teva passió per la dansa?Des de molt petita m’ha agra-dat ballar. Però vaig començar dansa oriental fa 6 anys. He re-but classes amb diferents pro-fessors com Munique Neith, Noemi Castells, Mohammad

al Saied, Mo Geddawi, Soraya, entre d’altres. A més he cursat els mòduls 1 i 2 de professores de Dansa Oriental a l’Acadè-mia de Munique Neith.

Vas començar de professora fa dos anys. Perquè vas esco-llir Gràcia i perquè a la sala Ruquería Querubí?La Ruqueria m’agrada espe-

A ritme de Bollywood

Ginebra Vall

LA grAciencA eLenA nirek, unA profeSSorA de dAnSA eStiL boLLyWood

Elena Nirek ensenya la dansa oriental més popular a la Perla 11

Ja sigui perquè t’agrada l’Índia, moure’t, ballar, o Slumdog millionai-re. Qualsevol excusa és bona per començar a aprendre dansa del ventre o la dansa del ci-ne indi, Bollywood. Per això no cal anar gaire lluny, simplement és qüestió de buscar una mica de temps lliure, energia i anar a la sala ruqueria Querubí situ-ada al carrer La Perla, 11. allà es troba, vesti-da d’allò més oriental, la professora elena nirek. Va començar com a professora d’aques-tes disciplines fa més de dos anys a la Vila. i també s’ha estrenat a la Festa major. cialment perquè és una sala pe-

tita, acollidora i amb una paret plena de miralls. Crec que és una sala adequada per a grups reduïts amb els que puc treballar el contacte alumne i professora. També hi assagem amb el grup al qual pertanyo, Bollywood Sitare. Considero que el barri de Gràcia és un barri jove i molt actiu en es-deveniments i activitats culturals. Per això i perquè visc en aquest barri, em va encantar trobar la sa-la de la Ruqueria per poder ense-nyar aquestes danses amb classes, tallers, cursos, assajos...

Què té d’atractiu la dansa del ventre o la dansa de Bollywo-od? Com animaries als demés a apuntar-se a practicar-ho?La dansa del ventre t’ajuda a des-cobrir-te a tu mateix, a apren-dre, i sentir-se molt més sensu-al. També poseeix un toc exòtic que el fa molt atractiu. En canvi el ball de Bollywood és divertit, serveix per desestressar-se, la seva música té molta energia i és molt

cedidA

Gràcia és un barri jove i molt actiu en

esdeveniments i activitats culturals

alegre. També implica molts moviments, així que està molt bé com a exercici.

Parla’ns una mica sobre el grup de Bollywood SitareDJ Badal el coordina i organit-za tot tipus d’esdeveniments culturals a Barcelona i d’altres ciutats per donar a conèixer la

música i cultura de l’Índia. Ni-rek significa “sense por de res”.

Amb aquest nom i plena d’energia ens espera per poder ensenyar les seves tècniques de ball que a après a arreu del món. Ara comença nova tem-porada, nou curs, nou trimes-tre, i res millor que començar-lo amb energia i ritme.

El Bollywood és divertit i alegre i serveix com a

mètode antiestrés

la cartelleracinemes

BosQue muLticinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.•El árbol de la vida. Ds i dg, 16.00,

19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

•Phineas y Ferb. La película. Dv, ds i dg, 16.15, 18.10 i 20.00. La resta, 16.15.

•Cowboys & Aliens. Dv i ds, 22.00 i 00.40. Dg, 22.00. La resta, 19.00 i 22.00.

•La piel que habito. Dv i ds, 16.05, 10.95, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

•Super 8. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.20 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

•La deuda. Ds i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.40. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15.

•Arriety y el mundo de los diminu-tos (digital). Dv, ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00. La resta, 16.00 i 18.00.

•Noche de miedo (3D). Dv i ds, 22.15 i 00.45. Dg, 22.15. La resta, 20.00 i 22.15.

•Los amos de Brooklyn. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.45. La res-ta, 16.05, 19.05 i 22.05.

•La cara oculta. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.15, 22.25 i 00.45. La res-ta, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25.

•Cómo acabar con tu jefe (digital). Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.La resta, 1.

cinemes Girona. Girona, 175•Dancing Dreams. Dv, dc i dj, 17.00,

18.45, 20.30 i 22.15. Ds i dg, 16.30, 18.30, 20.30 i 22.15.

•Colom i la casa reial catalana. Dc, 18.30.

•Rovelló: el somni d’una nit d’es-tiu. Ds i dg, 16.00.

•Black heaven. Dv, 17.10, 19.10 i 21.10. Ds i dg, 17.25, 19.25 i 21.25. Dc, 20.00 i 22.00. Dj, 19.10 i 21.10.

•Barcelona abans que el temps ho esborri. Dj, 17.10.

•Confucius. Dv, dc i dj, 19.45. Ds i dg, 20.15.

•El último bailarín de Mao. Ds i dg, 22.30. Dc, 22.00.

•Zooloco. Ds i dg, 16.00.•Amigos. Dv i dj, 17.30 i 22.00. Ds i

dg, 18.00. Dc, 17.30.

Lauren GrÀcia. Carrer Bailén, 205.• sala 1: Colombiana. 16.15, 18.20,

20.25 i 22.30.• sala 2: Super 8. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.•sala 3: Phineas y Ferb. La pelícu-

la.3. Ds i dg, 16.30 i 18.30. Cow-boys & Aliens. 16.00, 18.30, 20.20 i 22.30. Ds i dg, 20.20 i 22.30.

• sala 4: Els barrufets. Ds i dg, 16.10 i 18.15. Lo contrario al amor. Ds i dg, 20.20 i 22.25.

VerDi. Carrer Verdi, 32 • sala 1: El árbol de la vida. 16.15,

19.15 i 22.00.• sala 2: Midnight in Paris. 16.00,

18.00, 20.15 22.30.• sala 3: El cairo, 678. 16.00, 18.05,

20.15 i 22.30.• sala 4: La deuda. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.35.• sala 5: Gianni y las mujeres.

16.10, 18.15, 20.20 i 22.30. 13 ase-sinos. 18.05 i 22.30.

VerDi ParK. Torrijos, 49. • sala a: El hombre de al lado.

16.00 i 20.20. Mammuth. 18.10 i 22.30..

• sala B: Stella. 16.00, 18.05, 20.20 i 22.35.

• sala c: Los amos de Brooklyn. 16.15, 19.15 i 22.00.

• sala D: Super 8. 16.00 i 20.20. El perfecto anfitrión. 18.10 i 22.35.

teatres

teatreneu. Terol, 26.

Sala cafè-teatre. • Rock&Risas: Albert Boira (dll 21h).

El Club de la Magia 2 (dc i ds 22h). Magia de Cerca (dj 22 h). La Madre que te parió (dv 20.30h). Gracio-sos Amorosos (dv 22 h). Encorseté (dv 23.30 h). Magic Fabra: Ilusión o Mente (ds 20.30h). Los Martinez (ds 19h). )

Sala XAVIER FÀBREGAS. •¿Pero Esto que es? Don Juan al

desnudo (dc 21h). Impro-Show (dj 21h i dg 19h). El Club de la Ma-gia Junior (espectacle infantil) (ds 18.30h i dg 17.15h). Monólogos 10 (ds 22h). Zzapping, el concurso (ds 20h). Impro Horror Show (ds 23.30).

aLmeria teatre. Sant Lluís, 64. • Dies feliços, de Samuel Beckett (a

partir del 17/09)

saLa BecKett. Alegre de Dalt, 55 • F3dra, de Marilia Samper.


14


EsportsRècord de preinscripcions a la 32a edició de la Matagalls-MontserratEl CE Gràcia canvia els criteris per fer la trïa dels tres mil únics participants

L’eclosió que viuen les travesses de muntanya en l’actualitat queda avalat amb l’allau de corredors que s’han apuntat enguany a la matagalls-montserrat. Gairebé cinc mil perso-nes s’han inscrit en la cursa més important del país. el club excur-sionista de Gràcia (ceG) ha modificat els crite-ris per fer la trïa dels 3.000 participants que únicament poden pren-dre’n part.

XAVI TEDó

Ser soci del CEG, haver parti-cipat en alguna edició passada i competir a la Copa Catalana de Curses de Resistència. Aquests són els tres principals barems que ha introduit el club graci-enc per fer una trïa més justa dels participants a la Matagalls-Montserrat. I és que fins a l’edi-ció de l’any passat quan s’arri-bava als tres mil participants ja ningú més s’hi podia inscriure. Aquest fet provocava que gent del club o corredors professio-nals en quedessin fora perquè havien fet tard a l’hora d’ins-criure’s. Dels 4.700 preinscrits d’enguany, més de la meitat no complien els requisits, però l’or-ganització ha fet un sorteig per arribar als tres mil concursants i un miler sí que hi podran ser-hi finalment. Francesc Sanahuja, president del CEG, remarca el “creixement aritmètic” que va assolint la prestigiosa cursa any

rere any i assegura que amb els canvis introduits enguany el nivell serà encara més alt. De fet, Sanahuja explica que un 15% dels participants fan els 83,3 quilòmetres de recorregut amb menys de dotze hores, fet que denota l’alt nivell d’aques-ta cursa que s’iniciarà dissabte a les quatre de la tarda. El pre-sident de l’entitat excursionista tampoc desaprofita l’ocasió per agrair als graciencs la seva im-plicació en la cursa. Més enllà del 10% d’inscrits aproximada-ment que són de la Vila, el 95% dels voluntaris són de Gràcia i com sentencia Sanahuja, “sense ells la Matagalls- Montserrat no es podria dur a terme, seria im-possible fer-la”.

cedidA

LA mAtAgALLS-montSerrAt éS LA trAveSSA de muntAnyA méS importAnt deL pAíS

El Club Excursionista de Grà-cia (CEG) ja té pensat com ce-lebrarà els 90 anys de l’entitat, que els compleix l’any vinent. El club organitzarà una nova versió de la Matagalls-Mont-serrat enfocada a corredors professionals que no implicarà, però, la celebració de la cursa tradicional. Francesc Sanahuja, president de l’entitat, explica que la Matagalls Ultra, com es dirà aquesta travessa especial

que tindrà lloc el mes de juny, s’allargarà fins al 100 quilome-tres, disset més de la que es fa cada any, i només s’hi podran inscriure 300 corredors profes-sionals perquè hauran de cobrir la distància en menys de divuit hores. L’objectiu de l’entitat és aconseguir que els trenta corredors més ràpids del món en prenguin part per donar el prestigi a la cursa que busquen els promotors.

El CE Gràcia farà la Matagalls Ultra pels 90 anys del club

Debut dels Lluïsos a la Copa Catalunya

X. T.

El primer equip dels Lluïsos debuta aquest dissabte a la Co-pa Catalunya de bàsquet amb l’objectiu d’iniciar amb bon peu el seu segon any en aquesta competició i després d’entrar inesperadament als playoff d’ascens la temporada passada. El conjunt gracienc ha acon-seguit mantenir el bloc de la temporada passada, amb l’úni-ca baixa del capità de l’equip, Pol Gambón, que s’ha retirat, i espera que les noves incor-poracions l’ajudin a fer el salt a l’EBA. El conjunt dirigit per Carles Rofes, que està enqua-drat al grup 2 de la Copa Ca-talunya, jugarà el primer partit de la temporada a casa contra l’AB El Vendrell A dissabte a les vuit del vespre. El tècnic dels graciencs alerta de la compe-titivitat de la competició amb l’arribada de jugadors de l’EBA i LEB i deixa clar que enguany el nivell serà molt més alt. Ro-fes contrasta els elevats pressu-postos que tenen els equips de fora de Barcelona amb els de la capital i apunta que el Vilase-ca, el Barberà i el Castellbisbal, que han baixat aquest any, i el martorell, La Salle o el Reus, són els que tenen més opcions d’entrar als playoff. Sense la pressió d’haver de pujar, Rofes encara la lliga amb un objec-tiu clar: “Seguir sent un equip competitiu i el mes de febrer ja veurem on som i per què hem de lluitar fins al final del cam-pionat”.

de Gràcia

15


reportatge

“Jo he nascut entre canaris”. D’aquesta gràfica manera, Lapiedra resumeix una vida dedicada a la cria i a la ven-da d’ocells. Va ser el seu be-savi qui va muntar la botiga, ubicada al número 137 de la Travessera de Gràcia, un ja remot 1874 i des d’alesho-res l’ocelleria havia obert de manera ininterrompuda. La crisi econòmica, les ganes de dedicar-se a noves aventures i motius personals han dut a Lapiedra a tancar una de les poques botigues centenàries que encara resistien. L’actual propietari i també president de la Federació d’Associacions de Comerciants de Gràcia no amaga la seva tristesa i recor-da que només la Graneria Sala té més anys: “Aquí a la botiga vam passar la Guerra i hem viscut un munt d’anècdotes”. Tot i que també venien peixos o rèptils, els ocells i concreta-ment els canaris eren el pro-ducte més preuat: “La meva família va fundar amb altra gent la Unió de Canaricultors de Barcelona i havíem guanyat

Més d’un segle entre canaris

Xavi Tedó

imAtge de L’oceLLeriA mur ALS AnyS trentA

L’Ocelleria Mur tanca després d’estar 137 anys oberta

137 anys. aquest és el temps que ha ro-mangut oberta mur animalons, la segona ocelleria més antiga de Barcelona i el segon comerç amb més anys de la Vila. el seu propi-etari, agustí Lapiedra, ha decidit abaixar la persiana aquest mes per embrancar-se en nous projectes profes-sionals.

molts concursos”. No és d’estra-nyar, doncs, que els qui encara mantenen aquesta afició li hagin

demanat que no plegui: “Tenim clients de tota la vida, gent que quan tenia un problema amb el

seu canari venia a veure’ns”. Enrera queda l’època daurada dels seixanta i setanta quan la criança del canari era tota una filosofia de vida amb centenars de seguidors i els concursos esdevenien gairebé un esport nacional. “La feina havia bai-xat molt, si tots els comerços tenen problemes per aguantar, aquest encara més”. Lapiedra deixa els ocells pels peixos. I és que és el buceig és una de les seves grans passions.

Activitat econòmica

cedidA

“La meva família va guanyar molts

concursos de canaris de Catalunya”

de Gràcia

16


la torratxa

La llengua

Abans que escriptor sóc lector i parlant, i gràcies a les paraules sóc ciutadà del món. Conec i em co-munico amb la llengua que tinc. M’explica i em pre-senta, per ella existeixo. No hi ha territori, institució ni llei amb qui em calgui ser més lleial. No tinc altra fidelitat que la que li dec a la llengua que he après dels pares, que va amb mi tothora i amb la que visc. Només ella em representa i em posa de peu a terra. Tinc un univers ample i riquíssim: vaig fer el primer plor, vaig aprendre a demanar, a dir t’estimo i a ser exigent i generós en català. Visc així i sóc cosmopolita.He transmès a la meva filla el goig d’aquest patrimoni mil.lenari amb la passió amb que me l’estimo. Així ho ha entès i així ho viu i a l’ensems ho transmet. Els joves són la garantia de la pervivència i la vitali-tat futura del més gran monument que el temps ens ha llegat. He fet de l’ús modern i constant de la llengua i de la preser-vació dels seus ancestres el meu present, i damunt d’ell maldo per contribuir a aixecar un futur perso-nal i col.lectiu ric i ple. Els castells es conquereixen i els pobles es dominen. La parla és indomable.La llengua catalana, aquest territori intangible, aques-ta fortuna fràgil, aquesta mena extingible, és la me-va pàtria i res ni ningú me l’arrabassarà. En ella visc i en ella moriré.

Rafael V

allbona

mirada enfora

una passejada pel Laugavegurinn

Diuen que el Laugavegurinn és una de les rutes de muntanya més maques del món. Segu-rament, sí. Hi ha visitants que aprofiten les estones mortes als refugis per discutir sobre aquesta qüestió i jo sempre ho he trobat una pèrdua de temps. La comparació d’allò que és mi-llor o pitjor quan ens trobem en un dels paratges més insòlits del planeta és ben poc escaient. El sud d’Islàn-dia genera una energia notable per aquells que caminen sobre els seus deserts de cendra, per la roca negra, pel gel i pel verd que creix vo-ra els rius que es desprenen de les glaceres. En aquesta part del planeta és on s’escolta el batec i el respirar de la Terra sense exa-geracions ni metàfores. Enmig del silenci, els esclats d’aigua bu-llint que surt a pressió de forats provinents de sota terra i l’olor

ens trobem a la zona del sud d’islàndia, on es detecta la major activitat geotèrmica de l’illa i on, de tant en tant, esclata algún volcà que fa la guitza a passatgers de mig món. L’inici de la ruta del Laugavegurinn –que habitualment es fa en quatre etapes d’uns quinze quilòmetres de mitjana- està situat a Landmannalaugar, un campament on els mar-xadors aprofiten un pe-tit rierol d’aigua calenta per banyar-se i relaxar-se abans de càrrega la bossa a l’esquena amb les provisions per als àpats dels propers dies. L’aventura comen-ça i ho fa remuntant un imponent camp de lava.

Èric Lluent

a sofre et narren constantment aquella història que diu que, en el fons, no som res. La primera nit es passa al refugi Hrafntinnusker, una caseta ben aclimatada però de poques comoditats situada a gai-rebé mil metres d’alçada. Allà, el guarda rep els excursionistes amb un somriure, un sermó sobre les normes d’ús de l’espai i una cerve-sa freda a la mà, mentre la majoria el primer que pensa és: “d’on ha tret aquest paio la birra aquesta?!

Jo també en vull una...”. Però no, toca menjar so-pes instantànies i, com a molt, alguna cosa en-llaunada. Si du-rant el primer

dia la pedra amb tons groguencs i taronges –a voltes blaus o verds minerals i plaques de gel i neus perpètues- és la que caracterit-za el paisatge, en la segona etapa es viu un canvi radical després d’haver caminat els primers set quilòmetres i es descobreix una imponent vall recoberta d’un

verd que, a vegades, pot arribar a ser fosforescent. És Álftavatn, un llac ple de truites i on es troba el segon refugi. A l’endemà la cosa canvia de nou radicalment, i el verd –sempre en forma de molsa arrapada al terra- dóna pas al ne-gre i gris de la cendra volcànica. És aquí on, inclús els més xerraires, senten la necessitat de caminar en solitari i deixar-se envair per la quietud i monotonia d’un paratge que guarda gravades al seu sòl mil històries de les erupcions dels vol-

cans de la zona, entre els qual hi trobem el famós Eyjafialla... sí, el que la va liar fa un parell d’anys. Després de passar la nit a Emstrur i llegir-se atentament les instruccions del pla d’emer-gència en cas que esclati el Katla –ho ha de fer durant els propers mesos-, el marxadors enfilen la darrera etapa fins a Pösmork, llarga però entretinguda, sobre-tot quan s’ha de creuar un rius d’aigua glaçada que et deixa els peus com nous.

Èric LLuent

En aquesta part del planeta és on s’escolta el batec i la respiració

de la Terra

pAnoràmicA de LA rutA deL LAugAvegurinn, A iSLàndiA

È.L.

trekking peL voLcà kAtLA

14 La Cova de les Cultures, al Raval L u e n t · El tancament, després d’uns úl-tims mesos...

Documents

Transcript of 14 La Cova de les Cultures, al Raval L u e n t · El tancament, després d’uns úl-tims mesos...