7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

1/30

46

1Sa-1Re 11, sn fonts gaireb contempornies dels esdeveniments que relaten: des delnaixement de Samuel fins a la mort de Salom.

1Re 12 s'enceta amb el relat dels successos que van provocar la divisi del regne aIsrael (nord) i Jud (sud).

El tema central s el pas de l'Israel tribal a l'Israel monrquic, i les repercussions queaix tingu per al poble i per a la teologia: l'autntic rei d'Israel s el Senyor,l'autoritat del rei hum prov d'Ell i li est subordinada.

3.1.LPOCA DELS JUTGES.EL CNTIC DE DBORA (JT 5)

Elsjutges, eren personatges als qui se'ls concedia poders de comandament, de govern, idarbitratge, si la situaci ho demanava. Eren administradors de justcia dins la sevademarcaci. Sn personatges carismtics dins la seva tribu, i en temps de crisi aquestcarisma pot ser reconegut i avalat per altres tribus.

Per exemple:

Dbora exerceix aquestes funcions de jutgessa,Jt 4,4.5El relat de Jt 6,11-24, presenta el cas de Gede com una autntica crida i intervenci

directa del Senyor.

Jeft, s cridat per la gent de la seva tribu, Jt 11,1-11.Sams, s presentat com un heroi ja des de el seu naixement, Jt 13.Abimlec, adquireix el comandament amb enganys i amb maldat, i fracassa, Jt 9.Altres jutges, per, que no sn esmentats explcitament van exercir les seves funcions,

fins i tot en activitats pacfiques.

La presncia d'aquesta figura poltica, indica que l'poca d'assentament a la terras un perode d'inestabilitat i d'inseguretat per a les tribus.

Hi ha tensi entre la religi cananea i els adoradors del Senyor. Els cananeus tenen

diversitat de santuaris locals, s una religi agrcola i es presta a una certa confusi entreel culte al Senyor i el culte a Baal.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

2/30

47

El cntic de Dbora (Jt 5) palesa la intenci de les tribus de ser un poble, que afirma laseva presncia a la terra i la seva prpia existncia sota el guiatge del Senyor: lavinculaci al Senyor i l'actuaci comuna,contribueixen al naixement i desenvolupamentd'una conscincia de naci.

El cntic de Dbora reflecteix un conflicte amb els reis cananeus. L'escenari s eldel segle XII. Es pot contemplar com un document fundacional del sentiment de

solidaritat del naixement dIsrael. Tot plegat, s d'una gran plasticitat:

aix acaben els enemics del Senyor.

3.2. LORIGEN DE LA MONARQUIA.SAL I SAMUEL (1025-1010AC)

Les lluites del temps dels jutges es van transformar en un problema crnic, sobretot acausa dels filisteus al consolidar la seva fora per la plana costera, 1Sa 1-7.

s una poca en que, per una banda, el poder d'Egipte sofreix un deteriorament, i

Israel sestableix amb fermesa a Palestina. La proximitat del perill (filisteus) afavoreixla uni dels clans (la geografia de Palestina afavoria la formaci de petits clans amb lesseves tradicions, costums, dialectes, religiositat).

I, per altra banda, hi ha una millora de leconomia dIsrael: el comer, el pas de lescaravanes, la construcci de cisternes i de ciutats, sestn el conreu de la terra Js17,14-18.

3.2.1.El rei Sal (1000 aC)

Sal, ms que un rei, va ser un cap carismtic per a les tribus, un rei militar moltpopular, 1Sa 11,7. No va tenir intervencions en la vida religiosa ni va promoure canvisen el culte. s el successor dels jutges menors (1Sa 9), gaireb no va modificar

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

3/30

48

l'estructura anterior; s l'impulsor de la lluita contra els filisteus, 1Sa 7 s un relatidealitzat de l'poca.Els fets de 1Sa 22,6-23, ms aviat reflecteixen certa inseguretat poltica de Sal, i uncarcter peculiar que es va distorsionant al llarg de la seva histria.

3.2.1.1. Lelecci de Sal

L'elecci de Sal com a rei se'ns ofereix en dues narracions amb intencionalitat diversa:la primera, favorable a la monarquia; la segona, reticent a la monarquia.

-La primera narraci ens la relata 1Sa 9,1-10,16: Sal s ungit a Ram per Samuel,seguit de la narraci de 1Sa 11, 14-15: s l'aclamaci de Sal a Guilgal, com a rei perpart del poble sota el guiatge de Samuel.

-A la segona narraci (1Sa 8; 10,17-27), Samuel presideix l'elecci de Sal a Misp,cedint a la petici del poble expressada pels ancians d'Israel, 1Sa 8,4.

Cal pensar que els inicis de la monarquia van ser una evoluci no exempta de problemesi d'oposicions, com semblen mostrar les dues narracions que ms aviat reflecteixen unprocs amb certes dificultats.Sigui com sigui, en ambds textos es deixa constncia que s el Senyor qui tria la

persona que ha de ser rei, sense oblidar el vist i plau del poble, com mostren els relatsanteriors.

El perill ms imminent de Sal eren els filisteus. En la descripci d'aquests encontresamb els enemics va sortint la figura de David (1Sa 17,1-58).Sal no va fer grans canvis en l'estructura interna d'Israel: no tenia harem, ni oficialitat(solament, Abner), ni cort, ni palau (Guib era una fortalesa, no un palau, 1Sa 10,26), hiha un inici de formaci d'un exercit regular per la necessitat de protegir el territori idefensar-se dels enemics.

Com a personatge, Sal es presenta amb uns trets semblants als del Josep bblic: bonapresncia, modest, geners, valent.Per, contrriament a Josep, s emocionalment inestable; la popularitat de David (1Sa17,1-18) acciona aspectes de la seva personalitat que el portaran a protagonitzar uns fetsreprovables (1Sa 21,1-9; 22,9-19).Sal sembla un personatge de tragdia grega: abandonat de Du (1Sa 13,13-14;28,16ss), el seu dest s la desfeta militar davant els filisteus i la mort (el sucidi), 1Sa31.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

4/30

49

3.2.1.2. La unci de Sal

Per a ser rei d'Israel es necessita el consentiment div. L'acte de la unci s la imatged'aquest consentiment (1Sa 24,7.11; 2Sa 1,14.16; 19,22; Sl 18,51).

La unci sempre va ser duta a terme per varons destacats, encarregats del servei litrgic,personalitats carismtiques. Els profetes van ser personatges que sovint designaven elsfuturs reis.

En realitat el rei era el Senyor, sobre un fonament (la persona del rei) que la comunitatpopular reconeixia. El Senyor s qui tria la persona del rei (la voluntat del Senyor est

sempre en el rerefons del relat).

La menci de la persona del rei sempre est a crrec de personalitats carismtiques: 1Sa1-3 jutge, vident.

La unci es feia vessant oli sobre el cap de qui sungia.

L'oli confereix energia vital, s un signe div. La unci amb oli ja era coneguda en tot elterritori fins a l'actual Sria.Al final de la monarquia lungit del Senyor s un ttol escatolgic. Messies, significaungit, desprs de l'exili passa a designar el personatge que havia de salvar el poble ennom de Du.

3.2.2.El profeta

Si la cultura dna la clau d'interpretaci de la vida i del mn, el lloc cultural del profetas la paraula. Per no qualsevol paraula. Veurem com algunes peculiaritats queacompanyen laparaulaho sn tamb de la paraula proftica.Les cultures antigues donen a la paraula un lloc privilegiat. La paraula no inventa:descobreix all que est amagat i no es veu. La paraula revela lessncia dall a qu esrefereix. La paraula s comunicaci, convivncia, poder, autoritat, art amb la paraulaes fa aprehensible i cognoscible la sensibilitat i el pensament.

Paraula i histria van encadenats: vegeu, Gn. 12,1-9 i Ex. 3, 7ss

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

5/30

50

El Senyor sparaulaen tant que deixa veure(escoltar) la seva inexplicabilitata lhome.s obertura en tant que es comunica a travs de la paraula amb el creat.La paraula del profeta deixa veure(conixer) qui s el Senyor.Profeta (nab, en hebreu) vol dir cridat. Un cridatque ha de parlar.

El Profeta s la conscincia critica dIsrael, una conscincia social i religiosa:

-Denuncia el desnivell entre el comportament del poble i les exigncies delAliana.-Recorda que el Senyor s l'origen i la vida del poble.-El Profeta s lesperana ja que s la paraulaque crida a la conversi. s a direl retorn s possible, el perd del Senyor tamb, malgrat les infidelitats.-El Profeta actua amb independncia: recorda que la ra dexistir dIsrael est enDu, no en la monarquia ni en les conquestes. El culte, sense una resposta tica(l'actitud, aquella manera de fer que es desprn del comproms de l'Aliana) not ra de ser.

-El moviment proftic va crear una escola, i en ella van madurar els textos.-Comparat amb el sacerdoci o amb el dret sagrat, el profetisme s un fenomentard, solament desprs de la conquesta sorgeixen a Israel els inspirats.

La religi cananea tamb t els seus profetes i els seus sacerdots, 1Re 18,18ss.Sobre la religi fencia, us pot resultar interessant aquesta adrea dInternet:http://www.geocities.com/fenicios_puj/

Nm 11,10ss, s un relat que narra les experincies de lpoca del desert. s un relatrecent, per no aix la referncia dels fets. El do de la profecia s un fet real i quesorprn.

3.3. EL REGNAT DE DAVID (1010-970AC)

El perfil de David: un carcter dominador, apassionat i complicat, amb notablescontradiccions: arriba a l'assassinat i, alhora, s capa de mostrar una grandignitat en la desgrcia. Un home feble i, alhora, gran estadista, amb una fortainfluncia sobre els altres (2Sm 11). Afectat per una gran estimaci vers els seusfills, com mostren els conflictes que va tenir amb ells.

La figura de David s dibuixada per l'autor bblic amb simpatia i un granrespecte: les febleses de David sn tractades amb elegncia.

La tradici sobre David la trobem principalment a:

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

6/30

51

1Sa 16-2Sa 6, s'anomena la histria de l'ascensi de David al tron.

2Sa 7-1Re 2, s'anomena la histria de la successi al tron de David.

Amb David, Israel deixa de ser una confederaci de tribus duta a terme per motius

sagrats (l'Aliana).Desprs de la desfeta de Guilboa, on mor Sal, hi ha l'intent per part d'Abner queIsbixet (fill de Sal) ocupi el tron d'Israel. Per Jud volia David per rei, i aix va seramb el vist i plau filisteu. David s ungit a Hebron, 2Sa 2,1-4.11. Des d'uncomenament el regnat de David ser diferent del de Sal: s un hbil poltic dels afersinteriors i exteriors, l'afer de Mical pot orientar al respecte, 2Sa 3.

Ser rei de Jud s un acte d'independncia respecte les altres tribus.

2Sa 3: Abner trenca amb Isbixet, i aquell s assassinat per Joab.

2Sa 4: Isbixet s assassinat, i David castiga els assassins.

3.3.1.David, rei

*Lectura histrica:David s aclamat com a rei de Jud, 2Sa 2,4.11. La unci a Hebroncom a rei d'Israel, 2Sa 5,1-5.

*Lectura teolgica: Confirmaci i garantia del tron per part del Senyor, 2Sa 7,1ss (enprimer lloc, la promesa s'adrea solament a David, vv. 1-7.11b.16; desprs, l'inters secentra en la seva descendncia, vv 12-15; posteriorment, s'estn a tot el poble d'Israel).Samuel ungeix David com a rei, 1Sa 16,1.13

3.3.1.1. La conquesta de Jerusalem

La conquesta de Jerusalem (2Sa 5,6-9 indica la consolidaci del seu poder; Davidtrasllada all la seva residncia: Jerusalem est situada al centre del pas i no pertanyterritorialment a cap tribu (s un lloc personal: la ciutat de David, 2Sa 5,7: PerDavid es va apoderar de la fortalesa de Si, que ara s la ciutat de David), aix, i la seva

situaci geogrfica (entre el nord i el sud del pas), facilita ser acceptada com a capitaldel regne.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

7/30

52

2Sa 24,5-7 permet reconstruir el territori davdic: s una descripci de fronteres.

David perfecciona el seu exrcit i aix li permet certa seguretat interna i externa.Construeix una residncia amb una cort i una organitzaci estatal prpia (funcionaris dela cort, de l'exrcit, escribes, mestres de cerimnies, 2Sa 20,23-25). Segurament la

cort egpcia li serveix de model.David inaugura un nou estil de vida i contribueix a crear una nova mentalitat.Jerusalem no s un campament militar, sin la residncia del rei.

-La ciutat bblica de David es situava a la costa sud de la muntanya de Mori. Sota elregnat de Salom la ciutat va crixer cap el nord i va incloure la muntanya de Mori.

-David, va triar Jerusalem com a capital principalment per raons geopoltiques. Alportar-hi lArca va fer de Jerusalem el centre exclusiu, nacional, religis i administratiudel poble dIsrael.

-Salom va construir el Temple dalt de la muntanya de Mori.

3.3.1.2. Larca de laliana

L'arca t un contingut teolgic extraordinari en les tradicions antigues del poble d'Israel.

Hi ha una connexi cultural i teolgica entre la tendasagrada (Ex 33) i l'arca.L'arca s una caixa d'uns 125 cm de llarg per 75cm d'alada, i gaireb el mateixd'amplada. Era de fusta d'accia, es podia transportar amb unes vares que passaven perunes anelles situades als costats. Estava folrada d'or, i en el seu interior hi havia lestaules de la Llei.Moiss hi va fer collocar sobre larcaun caporet (lmina d'or) d'or pur i va collocarun querub en cada extrem. Aquest caporet s el lloc misteris des d'on parla elSenyor amb Moiss i amb el seu poble (Ex 25, 10-22).

Segons anem veient, la funci de l'arcano s solament guardar les taules de la llei; s,sobretot, el lloc on es propicia la relaci amb el Senyor. On hi ha l'arca, hi s el

Senyor.El Senyor es fa present a la tendaen ocasions extraordinries (Ex 16,10; 27,2; 28,35;29,11 Lv 1,5; 4,6; Nm 17,7. s un lloc de culte. El Senyor no s sempre present a latenda: hi baixa en ocasions extraordinries: la tenda s un lloc de contacte amb elSenyor.

Dues tradicions diferents: l'arcas un lloc per guardar les taules de la llei, i un lloc derevelaci. A la tenda, el Senyor s'hi fa present, i hi apareix el kabot (la glria) delSenyor.

Els relats sobre l'arcaels trobem a 1Sa 4-6; 2 Sa 6 (relat d'una cerimnia d'una festaanual, cf. Sl 132):

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

8/30

53

l'arcaa Sil (en un antic santuari cananeu) l'arcaal campament s arrabassada pels filisteus: aix provoca un gran desastre

als filisteus, llavors s portada a Quiriat Jearim, d'on la recull David.

3.3.1.3. El trasllat de larca

L'arca, doncs, es trobava a l'antiga ciutat de Quiriat Jearim (territori de la tribu deBenjam). En portar l'arca a Jerusalem (2Sa 6) es revaloritza la importncia del santuaride Jerusalem, ensems que es vinculen religiosament les tribus del nord amb el nousantuari.

David no t cap edifici particular per al culte i, provisionalment, en construeix un: unatenda, que vol substituir per un temple, 2Sa 6,17. Natan protesta la idea deDavid a 2Sa7,5ss.Posteriorment, les tradicions sobre l'arcai sobre la tendas'ajuntaran.

3.3.1.4. El regne

La unificaci del regne no va ser una qesti senzilla. Recordem que el pas estavaconstitut per una confederaci de tribus amb disparitat delements dorganitzaci, depoltica interna, i de procedncia diversa.El pas de Jud i el pas d'Israel no van abandonar les seves peculiaritats. Tamb elsfilisteus eren una presncia humana i territorial distinta que en lpoca assria (s. VIII)encara alguns prnceps filisteus conserven la seva autonomia.

David va tenir conflictes amb els ammonites (2Sa 10,1-11; 12,26-31). Edom esconverteix en provncia i els reis moabites es fan vassalls i tributaris de David. Lluitacontra els arameus, 2Sa 10,6.2Sa 8,3-10, dna a entendre que David, a Sria, s'apodera d'un gran bot. Sotmet elsfilisteus amb el sistema d'estats vassalls i tributaris amb la ciutat central que sJerusalem

David forma un gran estat i el conserva: t un bon exercit, constitueix una monarquia"moderna", sorganitza administrativament (2Sa 20,23-25), duu a terme una intensapoltica interior i exterior...: s a dir, confegeix i consolida una estructura estatal. A ms,preveu la seva successi.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

9/30

54

3.3.2.La forma literria: el relat histric, la successi al tron de David (2Sa 7-1Re 2)

Nota: la lectura teolgica, lanem fent a mesura que es comenta la forma literria: Hodistingim, imprimint en blau els pargrafs dintenci teolgica (s una maneradexpressar grficament la convergncia dels tres factors amb els quals treballemlassignatura: histria, literatura, teologia).

La historiografia s una forma literria a travs de la qual es manifesta una manerad'entendre l'existncia.

Per a Israel el "fet histric" s motiu d'interrogaci pel seu origen i pel seu procs deformaci. Israel veu en qualsevol esdeveniment de la vida pblica o privada l'actuacidel Senyor. L'autorde l'AT troba la causa en el Senyor: 1Sa 16,14; 2Sa 24,1ss; Am 3,6.El pensament histric d'Israel parteix de la seva fe en el poder del Senyor sobre lahistria.

Les arrels de la historiografia, cal cercar-les en les llegendes etiolgiques: ensenyen amirar el passat a fi d'explicar i poder comprendre el present.

L'estil de la narraci histrica s senzill: aqu rau la fora i la densitat del seucontingut.

El narrador no fa judicis de valor, es limita a descriure els esdeveniments. En lanarraci no hi ha menci de cap miracle: l'acci del Senyor en la histria s'entn deforma total i contnua, no de forma espectacular i meravellosa; el Senyor actua en totsels mbits de la vida: pblics i privats-profans i religiosos (2Sa 15).

L'poca de David marca una ruptura amb la senzillesa dels temps anteriors: hi ha unaidea completament nova de la manera com el Senyor actua en la histria.

En temps de David es recull i es fixa l'antic patrimoni de les tradicions del poble ques'entn com a possessi comuna d'Israel i de Jud. No es estrany, doncs, que en tempsde David i de Salom es fomentin activitats de tipus intellectual: la poesia, la msica,

la "saviesa".La coordinaci de les tradicions afavoreix la concepci d'un sol poble que esperfecciona i es completa amb l'estructura estatal davdica; aquesta, cohesiona lesmentalitats.

La successi al tron, doncs, era un tema especialment delicat que es gesta a Jerusalem ien famlia, sense la intervenci explcita de les tribus.

2Sa 7: aborda la qesti del principi dinstic de la casa de David; qestiprou important si tenim en compte la convicci que el llinatge de Davids legitimat pel mateix Senyor. Teolgicament, aqu rau la llavor delpensament messinic.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

10/30

55

El final de la histria de la successi el trobem a 1Re1,1-2,11.

En aquest marc, tenen importncia certs esdeveniments histrics:

-les rebellions d'Absalon (2Sa 15-19) i de Xeba (2Sa 20)

-la infertilitat del matrimoni de David i Mical (2Sa 6,21-23)-la indefinici de David vers els fills tinguts amb altres dones a Hebron (2Sa 3,2-5)-la infmia del primognit, Amnon (2Sa 13)-no sabem res de l'altre fill, Quilab.

Alguns detalls a tenir en compte en la narraci de la successi al tron de David:

-Hi ha distints escenaris de la vida: notar com la narraci passa de l'exposici dela vida pblica a la privacitat d'una conversa.-L'acci del Senyor s en tots els mbits de la vida.

-Hi ha varietat de personatges.-La intervenci del Senyor en la histria no es fa d'una manera meravellosa sin"quotidiana", en el dia a dia.-Suposa un canvi respecte a altres narracions com, per exemple, les patriarcals,de la conquesta, de l'xode

-L'acci del Senyor sentn de forma total i contnua, 2Sa 15 (la rebellid'Absalom). La resposta la trobem a 2Sa 11,27: Per all que David haviafet va ofendre el Senyor. Dna la clau de comprensi de la histria que narra:l'autntic retret est en que l'acci duta a terme ofn el Senyor.

-La narraci fa veure un canvi cultural respecte al temps de Sal.-Hi ha un nou marc dinterpretaci, suposa una ruptura de lpoca de senzillesa.-Aquesta idea completa la novamanera dactuar del Senyor en la histria.

El principi dinstic de la casa de David queda fundat amb la successi de Salom, iteolgicament legitimat a 1Re 2.

Trets teolgics que hem anat subratllant:

-Hi ha un nou marc dinterpretaci histric: hi ha una nova manera dactuar de Jahvdacord amb lactualitat histrica.

-La idea dun sol poble es consolida histricament.-Literriament es comencen a coordinar diverses tradicions sobre els avantpassatsdIsrael.-Hi ha una tendncia daglutinar i dunificar tot all que concerneix al poble. Tot aixanir repercutint en la interpretaci teolgica de la seva histria, sobretot aquella que esfa des de Jud.-El pensament messinic t arrels histriques: el llinatge de David s legitimat pelmateix Senyor (2Sa 7).-Lacci del Senyor sestn al llarg de la histria: sha de saber veure i saber interpretar(2Sa 15; cf 2Sa 11,27)

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

11/30

56

3.4. EL REGNAT DE SALOM (972-933AC)

3.4.1.El comer, la cultura, ladministraci

El regnat de Salom va deixar la seva empremta en tots els mbits del pas: religis,econmic, poltic, cultural Va fer nombroses construccions per tot el territori, afavorles relacions comercials amb el pasos vens, va dur a terme un tipus de poltica

internacional, i tot va repercutir en un esclat de desenvolupament. Per no s un regnatcreatiu, com el de David.

A diferncia de David, la tradici sobre Salom est lliure de tensions: descriusituacions, registra fets, llocs i possessions del rei, 1Re 2,12-11,43.

Salom, va ser un personatge hbil, astut, que consolida la seva autoritat amb crueltat(1Re 2,13-46). No va dur a terme grans operacions militars, sin que va procurarfomentar amistosament les relacions exteriors, algunes segellades amb aliances (1Re9,16; 11,1-3; 14,21; ). L'aliana ms important s la que va fer amb Tir (1Re 5,1-12)beneficiant el comer amb les exportacions de blat i d'oliva de Palestina a Tir, i

important fusta de cedre per a les construccions.

L'activitat comercial d'aquesta poca s molt gran: Per mar, activa el comer del marRoig (1Re 9,26-28; 10,11ss); i per terra, el comer cap el sud (1Re 10,1-10,13).

1Re 10,22 suggereix que Salom va afavorir un gran intercanvi de productes;possiblement disposava de gran quantitat de coure, que sens dubte necessitava per a lafabricaci dels estris del temple (1Re 7,45-46).

En l'aspecte militar, va modernitzar l'exrcit amb carros de combat.

Una idea de la puixana militar de Salom es pot veure a 1Re 9,19; 10,26; 2Cr 9,25:

Tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls i els carros de guerra corresponents,amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hihavia els carros de guerra i tamb prop d'ell, a Jerusalem.

s un temps de prosperitat econmica malgrat que l'estat (Salom) va monopolitzar elcomer i la indstria. Hi ha un augment de la seguretat pblica: es veu, per exemple, encollocar els magatzems de gra fora de les muralles de la ciutat i no a l'interior coms'havia anat fent.Hi ha un augment de la poblaci i de la urbanitzaci: les feines del camp es veuenmillorades en utilitzar el ferro per llaurar, per exemple. Tamb hi ha un augment de laburocrcia (1Re 4,1-6) i un problema fiscal: les despeses superen els ingressos del pas,

es fa necessria la recaptaci d'impostos. Salom divideix el pas en dotze provnciesque han de proveir les necessitats de la casa reial 1Re 4,7-19; 5,7.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

12/30

57

En l'aspecte cultural,sabem que es fa s de l'escriptura: hi havia plantilles d'escribesper a la correspondncia, les notcies oficials, l'administraci del dia a dia (1Re 11,41),etc.Sorgeix una literatura de carcter histric:la histria de la cort de David, 2Sa 9-20;

1Re 1-2; els relats heroics de David, Sal i Samuel adquireixen forma literria.Les tradicions piques sobre els patriarques, l'xode, la conquesta, ja havien assolitforma definitiva a l'poca dels jutges, per s amb aquestes tradicions i en temps deSalom que es confegeix una gran histria teolgicade la conducta de Jahv amb elseu poble: les seves promeses i el seu acompliment.

La tradici sapiencial del llibre dels Proverbis (del post-exili) es gesta en aquesta poca.Proverbis 22,17-24,22 t el seu rerefons en el llibre de la Saviesa d'Amenemope.L'poca de Salom s coneguda com l'edat d'or d'Israel.

3.4.2.La monarquia com a instituci

Israel viu en un rgim monrquic al llarg de molts segles, i aquest tipus d'organitzacipoltica exerceix la seva influncia en les concepcions religioses del poble.

A tenir en compte:

-El principi dinstic no inclou necessriament el de la primogenitura.en vida, elrei designa el seu successor 1Re 1,17.30.-Els dos relats ms detallats sobre el ritus d'entronitzaci, els trobem a 1Re 1,32-48 (Salom) i 2Re 11,12-20 (Joaix, 837-800) sobre Joaix, cf. 2Cr 24.

Passos de la cerimnia dentronitzaci:

*En el santuari (Sl 21):a.dempeus, en un lloc reservat per al rei, 2Re 11,14.b.el sacerdot imposa les insgnies, 2Re 11,12 (la corona, signe de la reialesa; el

protocol (Sl 72), que s el rotlle amb els seus noms i la seva missi, era l'acta delegitimaci (Sl 2,6-9)).

c.la unci. Simblicament, tamb sn ungits els profetes (Is 61,1-3; 1Re 1,39; 1Re11,12). Des dels orgens de la monarquia es menciona la unci (recordeu Sal). s unritus religis amb el qual es confereix grcia al nou rei, que participa de la santedat delSenyor (Ex 29,7.21). No s un ritus propi d'Israel ni exclusiu de la reialesa, tamb els

sacerdots i els profetes (en sentit figurat, Sl 105,5: s'anomena als patriarques ungits).

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

13/30

58

La unci converteix l'individu en persona sagrada i l'habilita per a certes funcions. Ungiti Messies sn sinnims: sn la transcripci de la paraula hebrea maixiah.

d.El trajecte vers palau:a.l'aclamaciSl 89: 1Re 1,34.39; 2Re11,12.14. Significa l'acceptaci de

l'elecci feta pel Senyor per part del poble. s un reconeixement.

e.

A palau:a.l'entronitzaci Sl 101, discurs del tron: desprs de l'aclamaci s'entra a

palau i el nou rei s'asseu al tron, 1Re 1,46; 2Re 11,19. s un gest queindica la presa de possessi del poder. El tron s el smbol del poderreial. El Senyor s el veritable rei d'Israel, per aix el tron reials'anomena el tron del Senyor, 1Cr 29,23; 28,25.

b.l'homenatge: 1Re 1,47. Els funcionaris de la cort rendeixen homenatge alnou rei (s un acte d'obedincia i de confirmaci del crrec).

Amb la instauraci de la monarquia (David) s'introdueix una profunda transformaci anivell poltic, econmic, cultural i social. Israel es converteix en un estat territorial

envoltat de petits regnes que li deuen vassallatge: aix suposa un augment de lapoblaci, i integrar diversos aspectes culturals i religiosos.No tots els grups de la societat veuen de bon grat el canvi monrquic (2Sm 15ss). Vasorgir una teologia oficial de la monarquia i del temple, i una altra anomenada de"resistncia" orientada vers el jahvisme de l'poca pre-monrquica. Entremig, teologiesde mediaci intentaven trobar cert equilibri entre l'una i l'altra.

David i Salom donen a la monarquia una legitimaci teolgica. El trasllat de l'arca aJerusalem i la construcci del temple reforcen la idea que la casa de David era lalegitima successora de l'antic ordre israeli: David ha estat cridat per designaci divina,1Sa 25,30, semblantment amb Salom, 1Re 1-2.Es va desenvolupar el dogma que el Senyor havia elegit Si com a morada i que ladescendncia de David regnaria per sempre: la designaci divina passa d'un individu(David) a una dinastia (la seva descendncia).El rei regnava com a fill del Senyor, Sl 2,7, era el seu primognit, Sl 89,27, el seu ungit,Sl 2,2.http://www.pheniciens.com/persos/hiram.htm

3.4.3.La forma literria : el discurs de comiat (1Re 2,1-11)

El discurs de comiats un gnere que es situa en el nivell de les relacions humanes. Elseu origen s un fet de la vida real: acomiadar-se.El seu sentit est en relaci amb la situaci dacomiadament: s un acomiadamentprovocat per la conscincia de mort real i propera. La conscincia de la mort, si ms no,t la capacitat de fer veure qu s lessencial en i per a la vida. El morent, testa -llega-

all que considera essencial per viure: l'exhortaci a complir la llei, els manaments delSenyor, els preceptes dels pares, per exemple.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

14/30

59

s un gnere que transmet quelcom vital, necessari i urgent, del qual cal prendre'nconscincia, que es presenta com una oferta de sentit (no com una imposici), i demanadel lector (de l'odor) una resposta: una tria. A ms, t una intencionalitat d'influnciasocial: convida a un canvi.L's del gnere est reservat per a moments crtics, els quals reclamen dir quelcom des

dun "lloc" singular (el gnere), i que exigeix ser escoltat.

El gnereDiscurs de comiat:

s un gnere narratiu: el lector es reconeix en les histries narrades

T una funci didctica: ajuda a entendre la prpia histria dins el marc de lahistria de la salvaci

T una funci relacional: all que transmet s essencial pel lector, i pretn influiren l'mbit social al qual s'adrea.

El gnere, vol ser constructor d'un sentit d'influncia social: s'ha d'estar atent alcontext histrico-social de la narraci.

El context histric del nostre text s el regnat de David, marcat pel conflicte delsesdeveniments poltics i per la mateixa personalitat del rei. s amb David que Israel sreconegut com a poble amb entitat poltica i territorial definida, per aix no excloula preocupaci pel futur del regne ni la intriga interna en temps del seu successor,Salom.

1Re 2,1-10 pertany al final de la historia de la successi al tron de David.

Des de la perspectiva literria, 1Re 2,1-10 mostra elements genrics propis delDiscursde Comiat. L'esdeveniment que provoca el comiat de David no s la proximitat de laseva mort, sin la necessitat-urgnciade garantir en Salom la dinastia davdica, v. 4:Aix el Senyor complir la paraula que em va adrear: Si els teus fills guarden el seu cam,caminant en la meva presncia lleialment, amb tot el seu cor i tota la seva nima, no et faltarmai home sobre el tron dIsrael.La preocupaci s la pervivncia del poble com a estat sobir, segons les promeses delSenyor: Ell s fidel a la seva paraula si els fills (el fidel) ho sn als seus preceptes. Elfutur d'Israel depn d'all que decideixi el poble. s la triaentre la vida o la mort.

El gnere no transmet mai quelcom accidental pel poble (pel lector), sempre transmet quelcomvital, ple de significat: en aquest cas concret, les exhortacions a Salom avalen el seu govern.

L'autoritat del text rau en la promesa de Jahv a Moiss.

A 1Re 2,1-10 el nucli essencial s legitimar la dinastia davdica en el tron d'Israel i en lapersona de Salom: la monarquia davdica s el lloc histric de la salvaci del poble;per s'exigeix el compliment de la llei, v. 3: Observa els manaments del Senyor, el teuDu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions;guarda la seva aliana, tal com s escrita en la Llei de Moiss.

Quan es posa per escrit 1Re 2,1-10, el gnere est en les seves beceroles literries; encara no espot parlar de gnere com a tal. La histria que es relata, es presenta en un marc narratiu de cairerealista, ampli i allable en escenes autnomes; el nostre text s una d'aquestes escenes.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

15/30

60

1Re 2,1-10 neix en un context d'amenaa que afavoreix el desenvolupament d'unateologia de l'esperana en la salvaci, que per a l'Israel de la primera monarquia estestretament lligada a la persona d'un rei legtim de la casa de David.

3.4.4.Lectura teolgica: El temple de Jerusalem

http://www.youtube.com/watch?v=1u0neNX4chw&feature=PlayL!t&p="#$%0%%%'(#%#

&playne)t=1&playne)t*from=PL&n+e)=%

http://www.youtube.com/watch?v=,-,!0(L

El temple va ser construt per un arquitecte de Tir (1Re 7,13ss): de forma rectangular,orientat a l'est i amb dues columnes al davant. A grans trets, les seves parts eren: unvestbul, la sala principal, el Sant, i al fons: el Sant dels Sants (una petita habitaci

sense finestres, on hi havia l'arca).Construt segons models fenicis molts dels seussimbolismes reflecteixen un fons pag (1Re 7,23-26, simbolitza l'oce font de vida i defertilitat).A prop del temple hi havia altres construccions del palau i el mateix palau. El templeera un santuari dinstic, amb un sacerdot elegit pel rei, i, tamb, un santuari nacional delpoble israelita (com indica la presncia de l'arca).David s qui t la idea de laconstrucci del temple (2Sa 7,2-5), i s Salom qui la du a terme (2Sa 7,13).

El temple de Jerusalem s el centre religis del pas.Per aix no vol dir que anulls la vigncia dels santuaris locals: aquests van seguir la sevatrajectria acostumada.

El temple tenia una doble finalitat: era un santuari dinstic, el gran sacerdot era elegit pel rei; ams, era un santuari nacional, com ho indica la presncia de l'arca.1Re 5, informa dels antecedents dels plans de Salom.1Re 6-8, ofereix una detallada descripci de l'edificaci i dels seus complements.

El temple s la seu de la presncia divina.Jerusalem s la ciutat triada pel Senyor, 1Re 11,32; 2Re 19,14-15,Jr 41,5, desprs de la caiguda de Jerusalem el 587 els peregrins segueixen portant ofrenesEl temple s la casa del Senyor, una casa per a sempre, 1Re 8,10-13.Sl 84; 134.

El nom de Si assoleix una significaci religiosa.Si s la muntanya santa i la casa de Jahv, Sl 46, 48, 76, 78. Les tradicions sobre Si es cultivena Jerusalem i a Jud, mentre al nord del pas continuaven existint les tradicions patriarcals i del'xode.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

16/30

61

Jr 7, 1-15, s una denuncia daquell que posa la confiana en el temple, sense voler reformar laprpia vidaLa teologia de lapresnciadivina en el temple va anar evolucionant. Hi ha el perill de lligar lapresncia del Senyor al temple material, a les pedres, i oblidar l'essencial: la presncia s unaexigncia d'actitud de vida.Plantejament del problema de la teologia de la presncia: qui resideix al temple? 1Re 8,27:

loraci de Salom en la dedicaci al temple. La resposta: qui resideix all s el nom, 1 Re 8,17.19, aquest expressa i representa la persona.

El temple s signe delecci.Aquestapresncias una grcia del mateix Senyor.El Senyor va triarhabitar aquesta ciutat, aquest temple.El Senyor va fer l'elecci: Sl 132,13.El temple s salvat el 722, aix s'interpreta com a signe visible de l'elecci i protecci divines.Per el 587 el temple s destrut: aquest s un esdeveniment terrible per a Israel. Neh 1,4ssrecorda al Senyor la promesa.

Els textos tamb reflecteixen certa oposici al temple:Natan, 2Sa 7, 5-7El centralisme de Jerusalem com a perill, Jr 35,2

Web: http://www.modia.org/jerusalem/jerufouilles6.html

3.5. LA DIVISI DEL REGNE (1RE 12-2RE 17).EL PROFETISME

3.5.1.El trencament: el Rei Roboam i el Rei Jeroboam

El successor de Salom s el seu fill Roboam. Les tribus del nord no accepten ambnaturalitat que el rei de Jerusalem sigui tamb el seu rei: si ms no, caldria un acte delegitimaci independent del dut a terme a la cort 1Re 12,1:Roboam va anar a Siquem,on shavien aplegat tots els dIsrael per proclamar-lo rei.

Siquem devia ser al nord el que Hebron era al sud: el centre histric de les tribus.

Lopressi i la duresa administrativa de Salom shavia deixat sentir en les tribus delnord. Ara demanen al nou rei que els alleugereixi la dura servitud, 1Re 12,4: El teu parehavia fet molt pesat el jou que portvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant queel teu pare ens havia imposat, i et servirem.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

17/30

62

No diu gaire a favor de la prudncia i de lhabilitat diplomtica de Roboam quedissolgus lassemblea popular fins al cap de tres dies i menystingus el consell delsancians, escoltant el parer dels joves (1Re 12,5ss). ... I els dIsrael sen tornaren acasav 15.Jeroboam (1Re 11,35ss) s proclamat rei dIsrael (del territori del nord). Jud i Israel se

separen, sense que sorprengui massa ja que les tribus del septentrionals sempre havienmantingut una mentalitat distinta.Jeroboam s designat i aclamat, per no ungit.Jud es mant fidel al casal de David; Israel saplega al voltant de Siquem amb el seupropi tarann. A Israel, el fundador duna dinastia s designat rei per un profeta amb lapeculiaritat que el nou rei exterminava tota la famlia del rei en funcions. Solament ladesignaci proftica legitimava el canvi de sobirania. Situaci distinta a Jud, ja que esmantenia la dinastia nica.Mentre a Jud la monarquia s considerada sagrada donada la seva vinculaci alsantuari (palau-temple), a Israel la situaci es distinta i les circumstncies tamb.

La idea dun Messies ms aviat es relaciona, globalment, amb la monarquiaveterotestamentria, per les circumstancies adients per a la idea messinica es donen aJerusalem on la dinastia nica permet entendre la renovaci o el renaixement dunsobir dun mateix casal.

Jeroboam situa la seva residncia en tres llocs: Siquem, Penuel (1Re 12,25) i Tirs (1Re14,17).Els santuaris de Betel i de Dan (situats a les fronteres sud i nord, respectivament)assoleixen la categoria de santuaris estatals: el rei hi colloca un vedell dor (no com aobjecte d'adoraci, sin com a repeu per al nom del Senyor), 1Re 12,31-33; 1Re12,28: Desprs de pensar-sho b, el rei va fabricar dos vedells dor i va dir al seu poble: -

Israel, ja nhi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest s el teu Du, e qui et va treure de la terradEgipte.

Jeroboam apareix, davant el sector ortodox del culte a Jahv, com un monstre, per elregne del nord est constitut per una poblaci heterodoxa.

Per la successi de Jeroboam, llegiu 1Re 14-16.

Conseqncies de la separaci dels dos regnes:

Prdua de territoris: del nord-oest, Moab, AmonJud i Israel esdevenen estats rivalsConseqncies econmiques greus

3.5.2.La dinastia dOmr (876-869 aC) en el Regne del nord

1Re 16,23-28. El regnat dOmr va ser breu, per va establir una dinastia que va estar alpoder al llarg de tres generacions donant a Israel fora i prosperitat.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

18/30

63

La poltica dOmr va ser buscar la pau interna i tenir bones relacions amb Jud aixcom amb els fenicis, i ma forta amb les poblacions a lest del Jord.Sota el regnat de la casa dOmr, Israel viu un temps de prosperitat. La seva capital sSamaria, 1Re 16,24: Desprs va comprar a Xmer la muntanya de Samaria per sis mil pecesde plata, la va fortificar i va construir-hi una ciutat que anomen Samaria, pel nom de Xmer, el

propietari de la muntanya.Samaria, com Jerusalem, era propietat de la corona; tenia unes fortificacions excellents,aix com altres ciutats estratgiques i sexcaven tnels sota la roca per arribar alsaiguaneixos propers a les ciutats (Meguid i Jasor). Una segona residncia dels omridesva ser Jizreel, 1Re 21.

Per hi ha senyals duna progressiva desintegraci de lestructura social israelita i dunsistema que afavoreix posar les classes socials ms febles sota el poder i la influncia deles classes ms influents, 1Re 21 (la vinya de Nabot): reflecteix una situaci socio-poltica, un conflicte entre persones i entre criteris jurdics (per a Israel la propietat de laterra passa de pares a fills, per lautntic propietari s el Senyor; solament la

intervenci de Jezabel fa canviar les coses: per a ella la llei suprema s la del rei).Tamb, 2Re 4,1.Els omrides van provocar una crisi religiosa. Acab, rei dIsrael es casa amb una princesade Tir, Jezabel. Es permet a Jezabel, i a tots els qui lacompanyaven, continuar en terradIsrael practicant la seva religi (1Re 16,29-33): Jezabel va voler convertir el culte delsseus dus en la religi oficial de la cort (1Re 18,19). Aviat, els jahvistes van serperseguits, i els profetes del Senyor tamb. Sinicia un cisma dins el profetisme.

El profeta Elies (1Re 17-2Re 1) va simbolitzar la ms estricta tradici del jahvisme. Perseguitper Jezabel, fuig a la muntanya de lHoreb, i desapareix en el desert, 2Re 2.Elies encarnava lantiga tradici mosaica, el seu Du era el Du del Sina, i exigia venjana de

sang pels els crims contra la llei de laliana: es va declarar enemic de lestat pag i dels seusdus pagans.

Eliseu (842 aC) (2Re 2-8,15; 9,1-13;13,14-21) va ser el successor dElies i va tirarendavant les exigncies daquell, va estar relacionat amb grups de profetes:

fan vida en com, 2Re 4,38-44els profetes sn mantinguts pels devots, 1Re 4,42hi ha un mestre al front del grup de profetes, 1Re 6,1-7vesteixen amb un mantell de pell, 2Re 1,8pronuncien oracles, 1Re 22,1-28; 2Re 3,15esperen una retribuci, 2Re 5,20-27sn tinguts per bojos i sn escarnits, 2Re 9,11; 2Re 2,23-25

sn patriotes, 2Re 3,11-19

La intervenci dels profetes en la poltica del pas, no s cap novetat (recordem Natan iDavid, 2Sa 12,1-15).

2Re 9.10. El general Jeh es revolta, s ungit per un profeta, es aclamat per lexercit iextermina a tota la famlia dAcab convertint la revolta en un bany de sang. El culte alsdus estranys s extirpat, el Senyor continua com el Du dIsrael.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

19/30

64

3.5.3.Els profetes Ams i Osees en el Regne dIsrael (segle viii aC)

Els llibres dAms i dOsees donen una visi de la societat israeliana i del seu procs dedescomposici social, religis i moral.Ams presenta una societat injusta amb un brutal contrast entre pobresa i riquesa: erafreqent el prstec, les hipoteques, els abusos, el suborn, lespeculaci, el desordresocial, i els desastres naturals (sequera, Am 4,6-9; 2,6sss; 5,10-12) sempre en perjudicidels ms febles.El seu missatge s un atac contra els mals socials de lpoca. s ms aviat pessimistasobre el futur del regne del nord: lnica esperana la veu en la prctica de la justcia,Am 5,4; 6,14ss.Ataca la idea que les obligacions del poble siguin solament cultuals Am 5,21-24. De fet,el culte d'Israel era un lloc de pecat, Am 4,4ss; 5,1-6.

El naixement de la monarquia inaugura un altre tipus dorganitzaci social fomentant unesclasses privilegiades, afeblint la caracterstica solidaritat tribal. Tamb va contribuir-hi labsorcide poblaci cananea amb poc coneixement i comprensi de la llei de laliana.Els santuaris estaven plens, per el jahvisme havia perdut la seva autenticitat, Am 4,3s; 5,21-24:Diu el Senyor: Detesto i refuso les vostres festes; els vostres aplecs sagrats, no els puc veure....

Osees comena la seva acci proftica en temps de Jeroboam II (Os 1,4), la sevavocaci li ve per mitj de la seva experincia domstica, Os 1-3. El Senyor s lespsdIsrael i nespera la fidelitat que un home espera de la seva muller, per Israel enadorar altres dus havia coms adulteri i, per tant, havia dencarar el desastre com unamena de divorci, dallunyament del Senyor del seu poble. El Senyor, per, des del seuimmens amor perdonaria Israel i restauraria laliana, Os 2,14-23; 11,8-11; 14,1-8.

Censura el culte a Baal, el culte paganitzat al Senyor i la corrupci moral d'aquests tipus de culte:Israel ha oblidat les accions gratutes del Senyor, Os 11,1-4.

El fonament de la corrent proftica cal cercar-lo en la peculiar religi dIsrael: la certesadel seu Du, el seu sentit de la justcia i lesperana en el futur, tot aix fa veure aaquells homes quineseren les autntiques mancances dIsrael que van relacionar ambles crisis poltiques i van veure les culpes dIsrael castigades pels conqueridors forans.

Dins el profetisme, Ams i Osees sn uns clssics: sn els pioners, els descobridors del

monoteisme tic, eren reformadors que mantenint-se en la corrent tradicional dIsrael la vanadaptar a una realitat nova.Els punts bsics de la crtica proftica clssica sn: l'adoraci a dus estranys i la violaci del'Aliana, recordar que la base de l'existncia d'Israel s el Senyor i el favor de l'Aliana i lesseves exigncies.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

20/30

65

3.5.4.Els profetes Isaes i Miquees en el Regne de Jud (segle viii aC)

Sembla ser que Roboam va intentar recuperar Israel, 1Re12,21-24, per loracle deXemai reflecteix el poc entusiasme de la poblaci per una guerra i les escassespossibilitats materials dxit. A ms, Roboam ja va tenir altres problemes amb el sud,1Re 14,25-28.

Les tendncies paganes van introduir-se amb menor intensitat a Jud, per aix la reacci no vaser tan violenta.

Per la successi de Roboam, llegiu 1Re 14-16.Josafat (873-849 aC) va ser aliat de la casa dOmr, es presentat (al igual que el seupredecessor As) com un jahvista sincer que va intentar reprimir les tendncies paganes

1Re 22,43: Va comportar-se en tot com el seu pare As, sense desviar-sen gens i fent tot allque plau al Senyor.Va dur a terme una reforma judicial (amb un sistema de jutges designats pel rei icollocats en ciutats clau), i va establir a Jerusalem un tribunal dapellacions amb elgran sacerdot al front per a les qestions religioses, i el naguid (guia) de Jud pelsassumptes civils.

En aquesta poca (s. VIII), Isaes i Miquees van ser tant importants com els mateixos reisd'Israel. Van iniciar la seva predicaci quan Assria era un perill real per a Jud i quanl'estat del nord estava a punt de desaparixer com a tal, tot dos van viure els tempsposteriors a la desfeta.

La crisi de Jud (com la d'Israel) no va ser solament de tipus poltic i d'agressionsexternes, tamb va ser una crisi de carcter religis: ambdues coincideixen.

Recordem:

Hi ha una progressiva desintegraci dels esquemes socials, religiosos i morals quehavien constitut el fonament de la societat israeliana substituint-los per una acuradaobservaci dels ritus cultuals, Is 1,10-20.Tamb hi ha un altre factor: l'aliana del Senyor amb David havia substitut, en part, lateologia de l'antiga aliana mosaica: cada rei seria defensat dels enemics pel Senyor, itots els reis de la terra serien humiliats als peus del seu successor de David, Sl2,10ss72,8-11.Les promeses eren segures. I el culte oficial estava al servei de la teologia monrquica.Els esdeveniments histrics del segle vuit posen seriosament en qesti la teologiaoficial (quina era la validesa de les promeses fetes a David, davant la situaci del pas?)Davant de tot aix, Jud va donar una doble resposta: hi ha qui t el convenciment queel Senyor complir les seves promeses sigui quina sigui la conducta del poble; altres(com Acaz, rei de Jud) no creuen en absolut en aquest tipus de teologia i s'aboquen auna submissi amb Assria (Is 7,1-17).Per el poble t una fe cega en la teologia oficial (3,11).

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

21/30

66

A l'any de la mort del rei Ozes (Is 6,1), Isaes s cridat al ministeri proftic (752). Laseva missi va durar cinquanta anys i, malgrat la seva proximitat amb la cort, gairebsempre va romandre oposat a la poltica de la cort, oposant-s'hi durament.La seva denncia va en la lnia d'Ams: contra els poderosos i desaprensius (is 1,21-23;3,13-15; 10,1-4), contra les classes socials benestants preocupades solament per les

seves possessions i pel plaer (3,14-4,1; 5,11) i freqentant costums estranys i principismorals allunyats de la fe en el Senyor (5,18-21). Sn crims contra lajustcia(1,10-20), iaquesta s'ha de dur a terme per mitj de fets concrets.

Com Ams, Isaes espera la vinguda del dia del Senyor com a dia del judici (2,6-21). Veu el pasredut a una petita resta (10,22ss), per tamb aquesta resta tastaria la desgrcia (6,13).

La teologia d'Isaes s d'esperana i est centrada en l'anunci de la salvaci per part delSenyor: per el tipus de salvaci que ofereix el Senyor no sempre s com aquella queesperen els homes. Per aix convida a la confiana en les promeses i en els preceptesdel Senyor.

Mi 1,1: Paraula del Senyor comunicada a Miquees de Morixet en temps de Jotam, Acaz iEzequies, reis de Jud: paraula revelada sobre Samaria i Jerusalem, situa el profeta en l'espaii el temps. El seu ministeri va comenar gaireb al mateix temps que Isaes i vacontinuar al llarg del regnat d'Ezequies (Jr 26,16-19). Va denunciar els abusos socialsduts a terme per la classe econmicament poderosa de Jerusalem (1,2-9; 3,1-3; 9-11),aix com el clergat que vol ignorar aquestes situacions i no les censura, ja que solamentes preocupa del seu propi benestar (3,5.11). La seva missi no est exempta dedificultats (2,6).

Mi 5,2-6: es mant una esperana en la promesa davdica, per amb algun retoc: Jerusalem

caur, i Jud ser salvat i governat per un prncep davdic nascut a Betlem.

Isaes i Miquees impulsen des de la seva predicaci el moviment de reforma que va dura terme el rei Ezequies (Jr 26,16-19; Mi 3,9-12).

El s. VIIIaC i el nostre temps:

Canvis poltics i socials: desapareixen pasos i institucions, hi ha enfrontaments bllicsi ideolgicsHi ha una desintegraci social: un brutal contrast entre riquesa i pobresa, entre classes

socials, entre perspectives i oportunitats.Crisi de valors: es dilueixen i es reajusten criteris sobre la famlia, les persones, lareligi No hi ha punts de referncia ferms, que orientin. No hi ha autoritat moral, sindesconcert, indefinici, ambigitatCal el sorgiment de profetes que mantinguin les essncies culturals i religioses, ireorientin el futur.Avui, com llavors, fan falta veus (actituds) proftiquesque interpellin i orientin a lespersones i a la societat.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

22/30

67

3.5.5. Fi dIsrael i vassallatge de Jud

El context poltic indica que els arameus (Assria) adquireixen relleu internacional: al segle IXassoleixen xits militars que sel fa coneguts ms enll de Mesopotmia. El seu sistema eraexterminar ladversari ja sia mitjanant matances o b deportant i dispersant la poblaci a altresterritoris assiris.

2Re 17,5ss, relata la caiguda del regne del nord a mans dels assiris. Samaria cau el 722-721, essent Sargon II el rei assiri que va conquerir-la.Els deportats mai ms van tornar. A Israel es van establir gent vinguda de Babilnia, delcentre Siri-Hamat i daltres llocs.

Es priva al pas de la seva autonomia i com a factor poltic no compta per a res; es produeix una

barreja de poblaci amb els grups dimmigrats totalment nous, i un creixen recel vers Jud potserms accentuat que el de temps anterior.Es forma una nova poblaci samaritana autnoma en contraposici amb la de Jerusalem.

Jud esdev vassall dels assiris.

3.5.6.La forma literria: El gnere proftic

La forma literria s elmissatge: aix parla el Senyor , Gn 32,4ss; 45,9; 1Re 2,30

Ja hem dit que el profeta s lhome de la paraula. El text descobreix (Gn 2,19-23) allque la paraula fa (Gn 1), comunica i s (Jn 1). La paraula estableix un dileg entrelacci i la histria (Gn 12,1-9; Ex 3,7ss, la paraula acompanya langoixa).Caracterstica de la literatura i la teologia proftica: la profunda convicci del profeta dela crida i de lencrrec div.

Loriginalitat i la fora daquest fet fins i tot arriba a forjar una narraci prpia: el gnere literaridels relats de vocaci profticaEl Senyor crida des de Abraham fins el vident de Patmos (Ap) un home/dona per encarregar-liuna missi. s el Senyor qui crida: Dt 7,6-7; Os 9,10; Ez 16,3-8.El relat que conte tots els elements tpics de vocaci s: la vocaci de Moiss (Ex 3,1-4,17)

El profeta, en voler comunicar la seva experincia i vocaci, es val dun esquema jaorganitzat. Els seus moments essencials sn:

-la introducci:

Es contextua la crida (dimensi histrica de la vocaci proftica):dataci, localitzaci, de l'experincia en un lloc sagrat: Ex 3,1; Ez 1,1-

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

23/30

68

3,24; Am 9,1, Am 1,2; Is 6,1; Jr 1,2 (Indica que linterlocutor de laparaula s una persona existent ara i aqu).

-la vocaci-crida:En els relats de vocaci el profeta es objecte de laparici directa de la

divinitat (teofania).A la teofania hi predomina el vocabulari dall que significa llum, esplendor...La seva percepci s descrita en termes de veure, percebre, contemplar....

La teofania per excellncia s la del Sina, Ex 19,16-25. Jahv es fa veure ilhome veu, percep... Jahv parla i lhome escolta, Jr 1,4ss.

A Ez 1,1-3,15 i Is 6, la presncia es tradueix en dileg.

-la missi:Sencomana una tasca:vs, jo tenvio. Hi ha hi ha una objecci perpart del cridat, Ex 3,11; Jr 1,6. Hi ha una promesadassistncia per part

del Senyor: jo estic amb tu; no temis, Jr 1,8.17.19; Ez 2,6.8.9.

-el signe:que legitima la persona i la missi del cridat, Ex 12,20.

-la conclusi:fa una funci recapituladora.

3.5.7.Lectura teolgica: la denncia proftica

Pel que fa a les relacions vitals de la persona, el concepte ms important de lAnticTestament s el dejustcia: La justcia mesura les relacions de la persona amb el Senyori amb els altres, estenent-se a les relacions amb els animals i el medi natural.Lajustcias el valor mxim de la vida, sobre ell reposa tota vida.Una demostraci dejustcia,la trobem en Tamar, Gn 38.

Justcias un concepte de relaci. La relaci comunitria concreta en la qual es troba lindividuquan actua s la seva norma: cada relaci comunitria t la seva norma (la famlia, la comunitatpoltica, laboral...).s just qui satisf les exigncies especfiques daquesta relaci. Qui s fidel a aquestesrelacions.Ara b, aquesta relaci demanava demostracions de bondat, misericrdia (Pr 12,10; 21,26; 29,7),lleialtat.Els manaments del Senyor sn un do que ordena la vida, sn una activitat divina a favordIsrael. Aix, Israel no s relaciona amb uns valors abstractes sin amb una activitat divinadigna de ser proclamada: la vida social dIsrael s una relaci fonamentada per una justcia quese li dona constantment (els manaments, la llei de laliana, els preceptes dels pares).Ser just vol dir complir els manaments, la llei, els preceptes.La justcia s un do que salva.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

24/30

69

Ez 18, s un tractat sobre la justcia. El profeta denncia la manca de justcia: s a dir, elprofeta denncia que el poble (el rei, el governant, el fidel...) no satisf les exignciesespecfiques de la relaci comunitria i les seves normes que s'han de mostrar per mitjde l'exercici de la bondat i la misericrdia. Si ms no.

3.6. LES REFORMES DELS REIS EZEQUIES I JOSIES

El 745 aC puja al tron dassria Teglatfalassar III (2Re 15,19-20), la seva poltica expansionistarepresenta un seris perill per a Israel i per a Jud. Per a nosaltres, la font dinformaci daquestperode s el llibre dels Reis complementat pel llibre de les Crniques, el llibre dIsaes,Miquees, Osees i les memries dels reis assiris. Ja hem vist com el regne del nord es vadesintegrant paulatinament fins la caiguda de Samaria (2Re 17,1-6).

Per a una reflexi sobre les causes de la caiguda del regne del nord, vegeu 2Re17,7-23: les valoracions no es refereixen tant al comportament dels reis com a laseva actitud vers el Senyor i el culte. Israel s culpable dapostasia;teolgicament es viur una situaci semblant a Jud el 587 amb lexili aBabilnia.

El regne del nord perd tota mena dautonomia i diniciativa poltica, una part de la poblaci sdeportada i escampada entre els territoris conquerits pels assiris, i en el mateix pas es produeixuna barreja de la poblaci amb deportats daltres provncies assries. Altres escapen cap a Jud, ialguns (els menys) arriben fins Egipte (alguna autors veuen en aquests fugitius dEgipte lorigende les comunitats jueves en aquest pas).

Web: 198.62.75.1/www1/ofm/sbf/escurs/Ger/03escursCa.html(molt interessant!!)

3.6.1.El rei Ezequies de Jud

2Re 18-25, narra el final del regne de Jud. Acaz (2Re 16,7ss) es converteix en vassall

del rei assiri i aix t conseqncies per a la religi de Jud ja que difcilment es podiaseparar la poltica del contingut i lactitud religiosa (2Re 16,10-18).

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

25/30

70

Jud tamb es veu afectat en laspecte econmic i social: es perden territoris que ja maims es tornaran a recuperar (per exemple, Edom), Assria exigeix un tribut molt gravspel poble, i les senyals de decadncia moral que shavien donat a Israel comencen asorgir a Jud (Is 3,16-4,1; 5,11ss; 20-23), sense arribar als extrems del regne del nord.

Els anys 705-681 aC, Senaquerib ocupa el tron del seu pare Sargn II. A Jud regnaEzequies, que suspn el pagament dels tributs al rei assiri i elimina els signes cultualsassiris que havia a Jerusalem (2Re 18,4: ... va suprimir els recintes sagrats, va esmicolar elspilars i va tallar els bosquets. Tamb man trossejar la serp daram que Moiss havia fet, perqufins llavors els israelites li cremaven ofrenes i li donaven el nom de Nehuixtan)Jerusalem s assetjada pel rei assiri (Is 1,4-9). Per Jerusalem no s conquerida (2Re19,35-37): es suposa que quelcom va provocar laixecament del campament assiri i laseva marxa, aquest esdeveniment va ser llegit per la poblaci de Jerusalem com a fruitduna intervenci especial del Senyor.

Lamenaa dels assiris provoca una fortificaci de les defenses de la ciutat (2Cr32,2-5) i la

construcci del "tnel dEzequies", aquest tenia com a objectiu proveir daigua Jerusalem des dela font de Guihon fins linterior de la ciutat emmurallada, a la piscina de Silo (2Re 20,20; 2Cr32,30).

Lactitud dEzequies reflecteix una convergncia de nacionalisme (suspensi delpagament dels tributs als assiris), i de zel jahvista (2Re 18,3-6; 2Cr 29-31).

Segurament ens estem situant desprs del 705 aC, i la reforma va ser duta a terme paulatinament(abans i desprs daquesta data). Sha dentendre la reforma dEzequies com a predecessoradaquella que promouria Josies un segle ms tard.

En sntesi, els trets de la reforma van ser:

Abolici de les prctiques estranyes introdudes per Acaz (2Re 18,4) Tancament dels santuaris locals, ja que probablement era en aquests santuaris on

es practicaven els cultes pagans (Vegeu, 2Re 18,22: els assiris es recolzen enaquest fet per a posar la poblaci en contra del rei).

Ezequies intenta que el regne del nord (ja extingit!) accepti la seva reforma isuneixi al culte al Senyor (2Cr 30,1-2).

Ezequies es comporta com a successor de la dinastia de David, i intenta ferrealitat el somni dun sol pas sota el casal de David (Is 9,1-7).

Aspectes socials de la reforma:

El retorn al jahvisme comportava un fre als abusos que es duien a terme i contraels que clamaven Isaes i Miquees (Mi 3,12Jr 26,18).

Algun autor veu en aquesta poca la introducci dun sistema gremial (semblantals models fenicis) encaminat a impedir que els artesans fossin explotats (Jr37,21).

Es possible un augment de la poblaci de Jud a causa de la vinguda delsrefugiats del nord desprs de la caiguda de Samaria i de la inseguretat daltres

indrets del pas.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

26/30

71

Ezequies mor el 687/86 aC. El seu fill Manasss (2Re 21,1-18; Jr 15,4) fa la pau ambels assiris i reconeix els cultes assiris (sembla un retorn a la poltica dAcaz: culte aaltres dus, profanaci del temple de Jerusalem amb altars a altres divinitats, restauracidels santuaris locals suprimits per Ezequies, cerimnies de culte a la fertilitat, ritus deprostituci sagrada, dendevinaci i de mgia, segurament ritus de sacrificis humans).

El seu regnat s valorat com a llarg i pssim: amb ell fracassa lintent dindependnciapel que tan havia lluitat Jud.

3.6.2.El rei Josies de Jud

Amb Josies (640-609), Jud recupera la seva independncia (Assria perd el domini delseu imperi, i Jud intenta aprofitar la decadncia de limperi assiri en benefici propi),controla Samaria, sannexiona territoris del nord del pas, i obra un passads quecomunica Jud amb el mar. Mor lluitant a Meguid, aix fa suposar que considerava aGalilea com a zona legitima de Jud.

La reforma(2Re 22,3-23,25; 2Cr 34,1-35,19)

Lany 622 aC es duen a terme unes reformes en el temple, es troba una cpia del "llibrede la llei", aquest es portat tot seguit al rei i sen fa una lectura pblica.El llibre trobat era una sntesi del llibre del Deuteronomi o, millor, la sntesi de les tesisfonamentals deuteronomistes que van ser el centre de la poltica reformista de Josies.

Els trets fonamentals de la reforma van ser:

*Purga dels cultes i prctiques estranyes als jahvisme (segurament les reparacions deltemple responien ja a aquesta intenci reformista). Els sacerdots i el personal delscultes i ritus estranys van ser condemnats a mort.

*La reforma tamb va ser duta al nord i als santuaris de Samaria, sobretot a Betel.*Van ser tancats tots els santuaris dedicats al Senyor, i el culte es va centralitzar alsantuari de Jerusalem. Els sacerdots rurals van ser convidats a ocupar un lloc entre elclergat del temple (segurament els hi sn assignades funcions secundries).

*La celebraci de la Pasqua reglamentria solament s possible a Jerusalem.

*Si Ezequies s laltra cara dAcaz, Josies ho s de Manasss.

*Lannexi del territori del nord dna expressi poltica a la unificaci de tot el pas

sota el casal de David: t, doncs, connotacions teolgiques: lelecci de Si per part delSenyor com nic centre nacional legtim, religis i poltic.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

27/30

72

*La reforma t clares connotacions nacionalistes, aix com la necessitat de cercarseguretats en un ambient que no les afavoria: aquestes seguretats es podien trobar en elretorn a lantiga tradici.

*El rei es converteix en protector de les tradicions: sha de tornar a Moiss, passant perDavid.

*La reforma no est exempta de dificultats: el tancament dels santuaris locals provocacerta secularitzaci de la vida del pas, i descontent entre el sacerdoci rural i el deJerusalem.

*La reforma sobretot afecta a qestions externes: Jeremies reclama una autnticaconversi, hi ha un fals sentiment de seguretat (Jr 6,13ss; 8,10ss).

3.6.3.La forma literria: El llibre del Deuteronomi

Ms aviat haurem de parlar de la histria de lescola deuteronomista que abraaria

els set llibres que van de Deuteronomi a el segon llibre dels Reis (Deuteronomi, Josu,Jutges, 1-2 Samuel, 1-2 Reis), una histria que cobriria un perode duns set cents anys(des de lentrada a Canaan fins lexili de Babilnia, el 587 aC). La seva composicidefinitiva es duria a terme a Palestina per all el 550 aC (segons lestudis M. Noth).

Des daquesta perspectiva, la histria deuteronomista s un autntic monument histrico-teolgicque recull nombroses tradicions, fonts i materials ja existents: els ha seleccionat i estructuratsegons un pla teolgic preestablert.

Alguns elements que cohesionen lobra:

*La presncia del profeta en moments clau de la histriao al comenament de la monarquia (Natn i Samuel)o en lorigen del temple (Gad)o en el cisma (el profeta annim de 1Re 13)o en lofensiva politeista dAcab (Elies)o davant la invasi assria (Isaes)o en el descobriment del llibre de la llei i la reforma de Josies (la profetessa Juld)

*Lassociaci de personatges clau amb moments histrics o amb temes importants:o la llei amb Moisso la conquesta amb Josuo

la monarquia amb Davido el temple amb Salom

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

28/30

73

o el cisma amb Jeroboamo la centralitzaci del culte amb Ezequies i amb Josies

*Esquema promesa-compliment:o la conquesta de la terra s el compliment duna promesa feta en el passato

1Sm 16-2Sm 5: la coronaci de David s el compliment duna promesa repetidaal llarg del relato 1Re 8,20: la construcci del temple per Salom s el compliment de la promesa

feta per Natan (2Sm 7,12-13)o la divisi del regne s el compliment de la paraula dita per Ahi de Sil (1Re

11,29-39)o la reforma de Josies s el compliment de la paraula dita per lhome del Senyor a

1Re 13o la vida a la terra no s altra cosa que el compliment del programa previst en el

llibre del Deuteronomio la destrucci de Samaria i lexili del 587 sn la conseqncia de les infidelitats i

de les transgressions del poble.

*Els discursos, constitueixen leix de lobra deuteronomista:o globalment, el llibre del Deuteronomi s el discurs de Moiss que, alhora, cont

altres discursos (per exemple el Discurs de comiat de Dt 33).o Js 1: la transici entre Moiss i Josu assenyala el comenament de la conquesta.o Js 23: Discurs de comiat de Josu, assenyala el fi de la conquesta.o Jt 2,6-3,6: el comenament de lpoca dels jutges.o 1Sm 12: posat en boca de Samuel indica la transici entre el temps dels jutges i la

monarquia.o 1Re 2,1-10: Discurs de comiat de David que legitima lascensi al tron de Salom.o

1Re 8: el discurs de Salom el dia de la inauguraci del temple.o 2Re 17,7-23: reflexions teolgiques sobre la caiguda de Samaria i el regne del

nord.

*Perodes histrics que abraa la histria deuteronomista:o conquesta de la terra (llibre de Josu)o temps dels jutges (llibre dels Jutges)o dels jutges a la monarquia (1-2 Samuel)o la monarquia (1-2 Reis)

Alguns autors (W. Dietrich, 1972) reconeixen tres fases en ledici de la histriadeuteronomista elaborades al llarg de lexili:

-fase histrica anterior al 580 aC

-fase elaborada en ambients proftics, enriquida amb narracions iinterpretacions teolgiques, cap el 570 aC

-vers el 560 aC, i en cercles addictes a la llei (llibre del Deuteronomi),hagus nascut la tercera fase

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

29/30

74

Altres autors (F.M. Cross, 1973) defensen lexistncia de dues edicions:

-la primera, en temps del rei Josies

-la segona durant lexili, el 587 aC

En el llibre del Deuteronomi es conserven tradicions molt antigues dIsrael que van serresumides i unificades: Moiss es presentat com el gran legislador.

Temes teolgics del Deuteronomi:

La preocupaci per la unitat s una constant en els temes del llibre del Deuteronomi: unDu, un temple, un poble, una elecci, una aliana, una llei, una terra.

*Un Du:Dt 5,6-7; 6,4-5. Aquest s el sentit de la vida del poble dIsrael: el Senyor s

lnic Du.

*Un santuari: Dt 12,5-6; 14,22-29; 15,19-23; 16; 17,8-13; 18,1-8; 26,2-15. Ve aratificar que el Senyor s i nic.

*Un poble:Dt 1,1. No distingeix entre tribus, ni famlies, ni classes socials: des de el reifins el darrer esclau tots sn un sol poble, una sola comunitat.

*Una elecci: s la teologia de lelecci: del rei, del sacerdoci levtic, de Jerusalem, delpoble, Dt 7,6-8. A destacar la gratutat de lelecci: lamor del Senyor s el principi delelecci i la garantia de la salvaci.

*Una aliana: Dt 5,2-5, es refereix a laliana de lHoreb (Sina); Dt 29-30, lalianafeta al pas de Moab sassocia amb la de lHoreb. LAntic Testament es fa ress de tresaliances del Senyor:

-Amb Abraham, de caire histric, sesdev en el temps real;-Amb Moiss al Sina (lHoreb), de caire tic, sesdev en els fets concretscollectius i personals;-Amb David, de caire concret i particular, sesdev en un llinatge.

*Una llei: apareix com una ordenaci legal i institucional. Manaments, preceptes,normes, lleis, costums... sn termes que sovintegen amb un to exhortatiu, no tan

legislatiu. s una llei predicada que convida a seguir el cam de la felicitat i de la vida,Dt 30,11-20.

*Una terra: Dt 26,5-10; 6,20-25. El llibre del Deuteronomi fa referncia a la terraquantitat de vegades, ressaltant el carcter gratut de la donaci de la terra i de tot el quecreix i succeeix sobre ella, assolint categoria teolgica: la terra s el lloc del complimentde la promesa, s un espai de llibertat, de benestar i de descans; s el lloc on Israel potdur a terme la missi que li ha estat confiada: ser fidel al Senyor. Llei i terra sn unbinomi inseparable, Dt 29,21-27.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 03

30/30

3.6.4.Lectura teolgica: El penediment (profeta Sofonies)

Segurament, Sofonies inicia el seu ministeri abans de la reforma de Josies (640-609).Denuncia els pecats cultuals i tics que la poltica de Manasss havia perms (So 1,4-6).La seva lnia proftica sinscriu en la tradici dIsaes: la seva concepci del pecat (laidolatria, So 1,4-6), la seva idea del Dia del Senyor (un dia de cstig a causa de laidolatria, la corrupci i la incredulitat, So 1,7-18), i la seva idea de la resta purificada(So 3,9-13).Solament hi ha salvaci en el penediment i la conversi, i assenyala quin s el cam a

seguir (So 2,1-3: ... Cerqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del pas, que compliuels seus preceptes. Cerqueu la bondat, cerqueu la humilitat (v. 3).Grcies a la resta de gent humil (fora dels cercles dels poderosos i dels influents) queshaur mantingut fidel al Senyor (s lnic que els pot donar la salvaci), hi haur unarenovaci per a tots els pobles (So 3,9-20: En aquell temps jo us conduir, ser llavorsquan us aplegar. Vosaltres mateixos veureu com renovar la vostra vida i us donarglria i renom per tots els pobles de la terra. Sc jo, el Senyor, qui ho ha dit (v. 20).