15 b El Col·legi d’Economistes remata la façana amb frases...

481

26 d

’abr

il de

20

13

El Col·legi d’Economistes remata la façana amb frases d’Smith i Pacioli

sumari

5INVERSIONSGràcia sumarà només 6,8 milions d’inversió directa

15bàSquEt

El descens dels Lluïsos precipita la marxa de Rofes

ISSN - 1695-4793

meo de Pacioli. L’objectiu tècnic del detall intel·lectual que culmi·narà l’obra té a veure amb filtrar l’impacte de la llum i la calor a l’interior de l’edifici, tenint en compte que la nova seu del col·legi a Gal.la Placídia ·on hi havia

Albert bAlAnzà

XAvi tedó

L’agost de 2011 va patir la des·tralada de les inspeccions mu·nicipals i l’Elèctric Bar va dei·xar de funcionar com a sala de concerts. Es va quedar com a bar però amb molt menys pú·blic. Ara els seus responsables reaccionen amb una reformu·lació de la programació amb espectacles de petit format.

Pàgina 12

L’Elèctric Bar reviurà amb concerts de dia

El Col.legi d’Economistes s’estre·narà finalment al juny ·amb un retard d’un mes afegit· incloent un detall de qualitat inscrit als grans finestrals: tres frases de dos dels pares de l’economia mundial, Adam Smith i Fra Lucca Bartolo·

hagut les històriques atraccions del Caspolino· és sobretot un fi·nestral gairebé de dalt a baix. Les tres cites dels pares de l’economia també volen ser un element dis·tintiu dels valors de l’entitat.

Pàgina 7

de Gràcia

2

26 d’abril de 2013l’independent

Adreceu les vostres cArtes, Amb un màXim de 15 línies, indicAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independentc/ lA perlA, 31 bAiXos - 08012 bcno bé A [email protected]. tAmbé les podeu fer ArribAr A trAvés del nostre portAl www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Els premis Vila de Gràcia han viscut una nova edició aquesta setmana amb el lliurament dels guardons en una cerimònia que ha tingut tants moments destacats com la repercussió social que ha anat agafant la convocatòria amb el pas dels anys. Des que el 2001 es va recuperar el guardó amb les nou categories que encara perduren, la quantitat de candidatures i la diversitat de premiats han estat la prova més evident de la seva implan-tació. Els premis Vila de Gràcia ja interessen als 120.000 gra-ciencs. O gairebé. No en va, aquest cop, com cada any, la sala

d’actes va tornar a fer-se estreta i desenes de persones van haver de seguir el lliurament dempeus. Però, tal com defen-sa la regidora, Maite Fandos, el símbol d’identitat local que tenen els guardons, que es fan coincidir des de 2002 amb els

actes commemoratius de la Revolta de les Quintes, bé mereix que no es perdi la solemnitat del Districte.La distància, independència i experiència que ha anat agafant el jurat també ha ajudat a diversificar uns premiats que ja no tenen els cognoms clàssics de quasi totes les edicions. Aquesta vegada no hi ha hagut cap premi per als Lluïsos, per a l’Euro-pa o el CN Catalunya (o L’Independent), que ja n’hem guanyat altres anys, i això ha ajudat a revaloritzar el protagonisme que a Gràcia també mereixen entitats com el Centre Obert Heura o l’Assemblea Nacional Catalana, per citar almenys dos exemples

no estrictament vinculats a l’anomenada Gràcia del pinyol.Perquè els premis Vila de Gràcia han de seguir aspirant a representar la gent normal que treballa des d’una trinxera qualsevol en un racó de la Vila, sovint de manera anònima i

sempre mai prou reconeguda. Per això el moment més brillant i emocionant de la nit va protagonitzar-lo una persona que refugiava la seva humilitat en l’excusa de no saber expres-sar-se prou bé, el Rafa, un dels molts voluntaris que cada dia estan teixint els últims fils de lligam amb la societat de moltes persones que s’acosten a l’Heura de darrere dels Jose-pets. Possiblement era la primera vegada que entrava a la sala d’actes i amb poques paraules va donar una lliçó increïble a tants aspirants a medalla. Els premis Vila de Gràcia, arribant a guardonar el col.lectiu que representa el Rafa, ja s’han fet definitivament grans, definitivament de tots.

Procés constituent

Els premis del RafaConxa Garcia

el dependentEl periodisme de carrer de l’Independent arriba fins a límits insospitats: l’altre dia una dona d’una botiga, amb qui havíem parlat per fer un reportatge de la finca del costat, ens va trucar perquè algú havia entrat rebentant el pany del veí. Com que ella no tenia el contacte de l’afectat, lògicament va trucar-nos i nosaltres vam avisar-lo. Feliçment, els lladregots o brètols no hi van trobar res, perquè l’edifici està buit i a punt de reformar-se. En tot cas, com a mitjà de comu-nicació, vam fer servei. Per això estem. també.

Els premis es fan grans guardonant el col·lectiu que representa el Rafa

El símbol d’identitat dels premis mereix que es facin sempre a l’auditori del Districte

Estic totalment d’acord amb la carta de Marta Cañades publicada a l’Independent el passat 12 d’abril. La Vila de Gràcia no dona per més; i l’excusa d’obrir encara més l’aixeta perquè cal crear activitat i ocupació no serveix: hi ha molts llocs abans que a Gràcia per fer-ho. Llocs veritablement desolats que cal incentivar. A Gràcia passa totalment al con-trari. El que s’ha de fer és posar-hi aturador. Aquí és difícil veure un local per llogar, a diferencia del que passa a altres llocs de Barcelona. És veritat que

està prohibitobrir més bars (ja en tenim massa!), però ara han crescut com bolets els establi-ments de menjar preparat que són molt pitjors: la gent menja al carrer, fent soroll i embru-tant, sense cap control i sense cap responsabilitat de l’establi-ment. Ni tan sols cal que paguin per l’ocupació de l’espai públic que fan els seus clients. És un negoci fantàstic! Algú de l’Ajun-tament s’ha plantejat el cost de tot això, no només en termes del cost de neteja, sinó també

Més

sob

re e

l p

la d

’usos

Proposem reflexionar sobre la proposta feta a la ciuta-dania de Catalunya per la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres. El Manifest té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja. Diu “les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus respon-sables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població. L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fra-cassat. És urgent que creem entre totes un model polític i social nou, tot impulsant un procés de reflexió i con-fluència ampli, plural i parti-cipatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col.

lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democrà-tic i pacífic, i de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal.litzi el malestar social creixent en una ma-joria política organitzada a favor d’un canvi de model”.Llegir a: www.procesconsti-tuent.cat.

per les molèsties que patim els veïns que hi vivim? La Vila està caient en els mateixos errors que Ciutat Vella. Sembla que els que mouen els fils d’aquesta ciutat no n’aprenguin o que no vulguin aprendre. I el moviment veïnal està missing desprès dels llargs anys de govern municipal socialista, que el va amansir i integrar. Només pot salvar la Vila una mica de sentit comú que tingui en compte el que es guanya i el que es perd amb aquesta bogeria social que representa donar prioritat als interessos particulars de quatre espavilats a canvi de tot el que li queda de genuí a Gràcia. A Catalunya malauradament, en tenim massa exemples del que representa arrasar amb tot per quatre monedes.Necessitem més barri, més espai públicque no estigui ple de terrasses i més serveis pels residents; en tot cas ni m. No volem ser un parc temàtic de res ni de ningú.

Joana Maristany

de Gràcia

3

26 d’abril de 2013l’independent Opinió

Estàs a favor d’aixEcar El vEto a obrir nous bars a la vila? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Alfred Cano

el bloc

Autoajuda

Els llibres d’autoajuda són un reclam de vendes per Sant Jordi. M’ho deixa anar la llibretera mentre llegeixo encuriosida la contrapor-tada d’un d’aquests títols que, només per 16 euros, m’ofereix l’antídot per a re-soldre d’arrel els problemes de la meva vida. Confesso que és temptador però no pico l’ham. I marxo amb una perla que m’ha costat trobar entre tanta bogeria literària. Abans de marxar, i fent un cop d’ull ràpid, confirmo que l’oferta en aquest gènere de l’auto-ajuda és ben generosa en portades, si més no en la parada que he triat d’una de les llibreries més conegu-des de la Vila. I, amb la que està caient, no m’estranya que sigui així. La indústria del llibre també s’adapta a una demanda potencial que creix exponencialment quan més ferotge esdevé aquesta crisi que ho amara tot de pessimisme. Qui no busca receptes que l’ensenyin a naufragar per plantar cara a una realitat que s’entes-ta en posar-nos les coses més difícils encara. Qui no busca pistes que ens ajudin a anar tirant per sobreviure i aconseguir ser una mica més feliços.

Carin

a Bellver

què en penseu...

tribunaJordi Margarit, periodista

Només és una dada

11 de setembre de 2012, una gran manifestació es concen-tra al centre de Barcelona. Tothom crida i demana la independència. Que ni pacte fiscal ni hòsties, que sí!, que els catalans i catalanes volem ser independents d’una vega-da per totes, que són més de 300 anys sotmesos a l’arbi-tratge d’unes lleis castellanes que ens tracten com a súbdits i vassalls. 25 de novembre de 2012, eleccions al Parlament de Catalunya, o potser hauria de dir a la comunidad autóno-ma de Cataluña. Els resultats són els que són. I com sempre passa, tothom, des dels propis partits polítics fins aquells/lles que opinen de tot sense saber res de res, hi diuen la seva; i, per sobre de tot, fan la seva valoració sempre carregada de raó, de molta raó. Una va-loració feta amb vehemència i contundència, i força vegades marcada per una ideologia que, malgrat vulguin amagar, sempre se’ls hi acaba veient el llautó. Bé, el llautó o potser els interessos personals i, qui sap, si també econòmics que amaguen darrera les seves opinions, tant vehements i contundentment defensades. 14 d’abril de 2013, passen les setmanes i els mesos i el més calent és a l’aigüera. Tenim una administració pública ca-talana que diu no tenir diners per res (?), que el deute ens ofega i, no només això, els nostres vells amics sembla ser que ens obliguen que el dèficit

cal saber que des del Parlament de Catalunya mai es farà una declaració sobiranista, alhora que comptaran sempre, com gent assenyada que són d’acord amb la legislació actual, amb la

ponderació del Constitucional. A més, caldrà tam-bé que es posin d’acord tots ells per saber que collons ens pre-guntaran. I per

acabar-ho d’adobar, la solució que han trobat, de moment, és la d’inventar-se un nou grup de presumptes savis, més coles-terol intel.lectual per si no n’hi havia prou. Un colesterol intel.

lectual que després de reunir-se més de sis hores han acordat que de moment tot segueixi igual mentre tot es queda com

sempre. Genial! Oblidant, per uns instants, aquests despro-pòsits podríem parlar d’altres temes que també conformen la nostra realitat. Hemorràgia d’acomiadaments, retallades en salut i ensenyament, des-nonaments diaris i, sobretot, difamacions i injúries per part dels que diuen, sempre amb la democràcia enganxada a la boca i des del poder que s’han donat després d’haver guanyat unes eleccions a base de falsedats i mentides, que algunes actituds ciutada-nes actuals són pròpies del nazisme i feixisme més pur. Execrable! Ells i elles esperen, des de la seva prepotència i misèria, la seva décima de manera obsessiva i desespe-rada, saben que, malgrat el poder que s’atorguen, no són res, ni a Europa ni a enlloc. Mentre, aquí seguim fent, des de la covardia de sempre, els nostres càlculs per saber quin dia decidirem ser majors d’edat per emancipar-nos, alhora que, també, celebrem victòries, les del Barça, men-tre segueixi guanyant. Ens ho recorden les nostres televisi-ons públiques cada dia. Per cada hora que es parla dels Messi i companyia no se’n parla cap de l’espoli fiscal a que estem sotmesos anual-ment. Si els 16 mil milions d’euros que se’n va a Madrid per no tornar es quedessin aquí, en tant sols 4 anys Cata-lunya eixugaria el seu deute; només és una dada.

per aquest any no pot passar del 0’7%, que traduït a llenguatge de carrer vol dir més retallades socials. Mentrestant estem assis-tint, altre vegada, a una realitat que ja havíem pensat, alguns de manera ingènua, que no tornaria a passar més, les disputes entre partits alhora de no voler assumir unes mínimes responsabilitats. El resultat és que a hores d’ara el Parlament de Catalunya enca-ra no ha sabut aprovar els pres-supostos d’aquest 2013. I diuen voler fer una consulta, el proper 2014, sobre si volem o no ser independents! Bé, això deien alguns fa uns mesos, perquè ara hi ha qui parla que potser serà el 2015 o 16 o 17... Evidentment,

lAiA coll

Per cada hora que es parla dels Messi i altres, no se’n parla cap de l’espoli fiscal

staff

la PErla, 31, 08012 - barcElona

tEl. 93 217 44 10

Edita: debArris, sccl

dirEctor: Albert bAlAnzà

Amb el suport de:

És una iniciativa dE: AssociAció veïnAl vilA de Grà ciA, debArris i GràciAWeb. consEll di rEctiu: Albert bAlAnzà, JoAn lou. dirEctor local: Albert bAlAnzà dirEctora adjunta: sílviA mAnzAnerA. rEdactor En caP: XAvi tedó. rEdacció: AnAïs bArnoles, cArinA bellver, AnnA buJ, cristinA cAsAprimA, clArA dArder, merit-Xell díAz, núriA fAlcó, lídiA HAro, èric lluent, lAurA millAn, pAtriciA monGe, mArtA nArberHAus, GinebrA vAll. col.la-boracions: àleX boscH, pep boAtellA, llu-ís bou, miquel cAbAl GuArro, rAmón cA-sAlé, Guillem cifré, Artur estrAdA, ànGel GArretA, mAnolo González ‘pAtAtA’, pep GorGori, sebAstià JovAni, pere mArtí, JoAn millAret, víctor nublA, roGer rofín, tris-trAm, rAfAel vAllbonA. fotografia: lAiA coll i JAsnA Hodzik. MaquEtació: serGi l. bofill. dissEny wEb: mAriA vilArnAu. Publicitat: montse fiGuerolA i cArlotA freiXenet (692 601 263). distribució: cet lAbor-90. iMPriMEix: induGrAf of-fset, s.A. diPòsit lEgal: b-32.478-00

distribució controlada PEr Pgd

núM. 481

núM. 481

... de la tancada del 25-A en defensa de l’escola pública?

Anna Martorellmestre

Joan Sayoljubilat

Xavier Alaballrental

bru Aguilóestudiant

Estic a favor de la tancada i es-tic encontra de la política del PP envers a Catalunya. Ho sortim tots al carrer per dir prou a les retallades, en educació, sanitat. Com va passar l’11 S.

Estic a favor de la tancada, perquè es una actuació que ha mobilitzat tota la comunitat educativa. Per una lluita amb un objectiu comú, la qualitat de l’ensenyament i el respecte cap a els individus (alumnes), lingü-ístic, i totes les característiques de l’alumnat.

Estic a favor de la tancada, per-què estic en contra d’aquesta llei. Si tenim una llengua oficial, el català, perquè tenim que do-nar totes les classes en castellà si una persona ho demana.

Estic a favor de la tancada, en tant que hi hagi una conflu-ència per la lluita dels serveis públics i essencials, però el problema en sí és el sistema capitalista.

de Gràcia

4

26 d’abril de 2013l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

el tio del finalGuillem Cifré

tribunaArmand Frade Solsona, AVC Lesseps

En el món de la física es diu que el moviment es demostra caminant. Doncs amb el sobi-ranisme crec que hauria de ser el mateix. I per anar fent camí per tal d’aconseguir-ho, una forma de fer pedagogia podria ser l’actitud de les ciutadanes i ciutadans, cadascun des del seu àmbit, d’entitats de tota mena, que n’hi ha (associaci-ons de veïns, comunitats de propietaris, comerç de proxi-mitat), envers les situacions del dia a dia, que es podri-en millorar tractant de ser solidaris amb aquells que fan propostes per millorar la quali-tat de vida de tothom. Perquè la unió fa la força. Totes i tots paguem els nostres impostos i hauríem de tenir el mateix tracte a tot arreu: carrers, pla-ces, barris, pobles, ciutats... Si no es fa així és un greuge comparatiu i gens democràtic per aquells que ho demanem. Però ens hi hem d’involucrar tots, perquè si no ho fem no aconseguirem res. No podem cometre l’error de dir: “això a mi no m’afecta”, “jo no visc aquí” o creure’ns que som el melic del món i que podem passar de tot. És lamentable l’actitud antidemocràtica d’al-guns/es que, mentre compra-ven a una botiga del barri, han

Sobiranisme

trencat els fulls ja signats que hi havia a aquells comerços demanant la retirada de les tanques i grues de la plaça Lesseps. Ningú els obligava a firmar i és un incident vergo-nyós que menysprea l’esperit de totes aquelles persones que havien firmat voluntària-ment, i també el dels comerci-ants que havien estat d’acord amb la participació ciutadana i havien acceptat de bon grat que es recollissin firmes als seus establiments. L’Associa-ció de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps està oberta tan als veïns com al comerç de proximitat. El proppassat 18 d’abril es va inaugurar el nou local de l’AVC Lesseps, situat a Torrent de l’Olla, 191(933 683 018 / [email protected]). A l’Associació li cal el vostre suport i les vostres aportacions si volem anar endavant. Diguem-ho una vegada més: fora les tanques i grues de la plaça Lesseps, de la interrompuda línia 9 del metro! Millorem la plaça Les-seps. S’ha de poder utilitzar com a espai públic, tal com ja s’ha fet a les places Maragall i Joaquim Folguera. Jo ja he signat: i vosaltres? Ànim als companys i companyes de la plaça Sanllehy!

tribunaComissió d’obres del Conjunt Parc Residencial del Coll

En referència a l’article publi-cat a la pàgina 7, i la resse-nya del mateix en portada, del número 480 de 19 d’abril que parla sobre la divisió entre veïns pels accessos per a persones amb mobilitat reduïda, volem traslladar-los la nostra sorpresa, no per la publicació de l’esmentat article en si, si no pel fet que no hagin contrastat amb anterioritat a la publicació, la informació proporcionada per les seves fonts, amb la Comissió d’obres. Aquesta Comissió va ser elegida per majoria en l’assemblea del 3 de novembre del 2011 i representa a la Comunitat de Propietaris en aquest tema concret.És per això que, sense voler entrar en opinions ni judicis de valor, creiem important treure a la llum alguns fets: 1. Aquesta comissió té l’obli-

gació de portar a terme les obres esmentades, i això no ho diem només nosaltres, si no també el Jutjat de Primera Instància número 37 de Barcelona, en auto de data 10 d’abril del 2013, en resposta a una demanda de sol.

licitud de mesures caute-lars de suspensió d’obres instada per alguns veïns.

2. La utilització de platafor-mes elevadores inclinades és un mitjà vàlid per su-primir barreres arquitectò-niques segon un informe tècnic emès, amb data 4 de gener del 2012, per l’Àrea de Promoció de l’Ac-cessibilitat i de Supressió de Barreres del Departa-ment de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Sobre els accessos d’una urbanització del Coll

3. En l’esmentat informe es diu també que la decisió d’esco-llir la solució més oportuna correspon a la comunitat de propietaris. Aquesta presa de decisió es va realitzar

en l’assemblea del 3 de novembre de 2011 i va ser recolzada per una àmplia majoria.

4. Els veïns que es pronuncien per l’opció de l’ascensor ja han presentat anteriorment altres solucions, havent perdut votacions en altres tres assemblees (octubre

2010, maig 2011 i juliol 2012).

5. L’assemblea de data 17 de juliol de 2012 ha estat impugnada judicialment per 7 veïns del conjunt. D’aquesta impugnació s’ha portat a terme la vista i està pendent de judici oral. Ens sorprèn el fet que es denunciï el vot de un veí amb alzheimer perquè si ho saben de cert, per què no ho han al.legat a la seva denúncia?

6. En quan al tema de les subvencions, la comissió ha fet la gestió en almenys dues ocasions i en totes dues se’ns va informar que en aquest moment no hi ha cap programa de subvencions obert a causa de la crisi.

L’ús de plataformes elevadores inclinades és un mitjà vàlid per suprimir barreres

XAvi tedó ArmAnd frAde

de Gràcia

5


El pacte CiU-PP inclou la plaça de la Sedeta i el centre de serveis socials de Grassot

Gràcia ha sumat aquest 2013 un total de 6,8 mili-ons d’euros en inversió específica, un cop tan-cat aquesta setmana el segon acord d’inversions entre l’equip de govern de Convergència i unió i el seu soci preferencial exterior, el Partit Popu-lar. Entre els projectes bianuals aprovats en comissió de govern i els dos acords d’inversions amb el PP, de tota mane-ra, Gràcia se situa com a tercer districte per la cua en el conjunt de la ciutat.

ALBERT BALANzÀ

Tot i que aquesta classificació es pot veure modificada per inver·sions de caràcter general com els 1.042.042.500 euros per a l’ad·quisició del local i la construcció del nou centre de serveis socials del Camp d’en Grassot (inclòs en el pressupost general), els acords d’inversió específica per a Gràcia situen la Vila només per sobre de les Corts i Sant Andreu i molt a prop de Sants Montjuïc i Sant Martí en un rànquing que lidera Ciutat Vella i Nou Barris.Les últimes incorporacions a la llista d’inversions específiques cor·responen al segon acord d’inversi·ons que aquesta setmana CiU ha tancat amb el PP i que en el cas de la Vila permet desencallar partides a favor de qüestions que ja estaven coll avall com la urbanització de

ArXiu

lA sedetA és un dels espAis que està previst reformAr

Gràcia suma 6,8 milions d’inversió específica, el tercer districte per la cua

PolíticaManifest pel tancament de la Llibreria EuropaREDACCIó

El col·lectiu Unitat contra el Racisme de Gràcia, un cop constituït a finals de març, ha llançat aquesta setmana un ma·nifest com a base per recollir adhesions en la seva campanya a favor del tancament de la Lli·breria Europa del carrer Sèneca. “Demanar el seu tancament no va en contra de la llibertat d’ex·pressió; va a favor de la llibertat d’expressió i de la vida de mili·ons de persones, i per la digni·tat de les víctimes del nazisme”, apunta el document. Hereus de la plataforma Anna Frank, que a mitjans dels noranta va aconseguir que es dediqués una plaça però no que es canviés el nom del carrer Sèneca per Anna Frank, el col·lectiu recorda que “aquest local no és simplement una llibreria”.

breusEl consell del districte s’avança al 7 de maig

El ple del districte ja té nova data i se celebrarà el pròxim 7 de maig, dimarts, a les set del vespre. La setmana que ve es reunirà la junta de portaveus per abordar l’ordre del dia. Es dóna el cas que només fa dos mesos que es va fer l’anterior ple, que es va endarrerir per les festes de Nadal i Sant Medir.

reportatge

El retorn del fill pròdigDavid Fernández presenta a La Torna el seu llibre d’articles

Hi va haver un temps que David Fernández era bàsicament membre de la torna... i seixanta coses més. Feia full-montys pel Sàhara i, per guanyar-se el pa, canvi-ava portes de Seat Ibiza. I escrivia, esclar. Ara, després de rebutjar una vintena de propostes, treu un llibre d’articles i el presenta a casa.

La CUP no va posar paradeta a la Rambla per Sant Jordi però no es va lliurar d’entrar en el sistema amb un dels seus diputats publi·cant un llibre d’articles, Foc a la barraca (Lo Diable Gros, 2013); títol de múltiples sentits interns, externs i musicals. Per això Fer·nández duia la samarreta dels seus amics de Ràbia Positiva. I la presentació a la Torna, a sobre i contra tot pronòstic, no va ser un massatge... Com que la confian·

ça fa fàstic, a la taula el periodista Roger Palà no es va estar de fer un memorial de greuges de l’au·tor fins al punt de comparar·lo amb Ismael Serrano. “Només ell cita més que David Fernández”, va dir. I la prologuista, Montse Santolino, la “millor choni de l’Hospitalet”, segons Fernández, va rajar contra el “discursàs dels nassos” amb què l’establishment parlamentari va descobrir el di·putat que ha anat a més manis.

el diputAt de lA cup, dAvid fernàndez, A lA tornA presentAnt el seu llibre

Albert Balanzà

A.b.

Com sempre, el David va deixar anar aprenentatges: que amb Ar·di Beltza és on s’ha sentit més

lliure com a periodista i que Higinia Roig va existir, l’any 1939.

la plaça Gal·la Placídia o la prime·ra fase de construcció de l’escola bressol L’Univers, però n’afegeix altres com la urbanització dels jardins de Menéndez y Pelayo o la urbanització de la plaça de la Sedeta. Es dóna la circumstància que en aquest cas ja hi ha una par·tida primera per a l’equipament de joves, aprovada per comissió de govern, però l’Ajuntament està reformulant la proposta que es va aprovar en el passat mandat. En el conjunt de la inversió específica, d’altra banda, segueix destacant el fet que més del 50% de la inversió s’hagi destinat a avançar en la re·forma de Vallcarca.

• Equipament de joves plaça de la Sedeta ........................ 69.500 eu.• Avantprojectes i projectes ............................................. 20.564 eu.• Béns mobles de reposició ................................................ 6.000 eu.• Escola Bressol Neptú, pàrquing i poliesportiu ............ 115.133 eu.• Millora i gran manteniment d’equipaments ................. 63.685 eu.• Millora i gran manteniment d’espai públic ................. 199.618 eu.• Modificació PGM Vallcarca .................................... 2.457.000 eu.• Substitució clavegueram Adrià Gual ........................... 722.269 eu.• Urbanització Vallcarca: expropiar i urbanitzar ............ 640.000 eu.• Millores espai públic ................................................ 1.300.000 eu.• Urbanització Gal·la Placídia ....................................... 450.000 eu.• Urbanització Plaça de la Sedeta .................................. 240.000 eu.• Manteniment equipaments ........................................ 280.000 eu.• Escola Bressol L’Univers. Primera fase......................... 160.000 eu.• Jardins Menéndez y Pelayo ......................................... 100.000 eu.

inversió específica a Gràcia

de Gràcia

6


Societat

El Districte disposarà abans de l’estiu d’una proposta de reforma “per al debat públic”

Gràcia disposarà aquest mandat d’un nou pla d’usos per a establiments de pública concurrència, possiblement el docu-ment públic que més atenció desperta entre els 120.000 graciencs, per-què sobre aquest paper es juga la fesomia social i comercial del distric-te. un equip novament liderat per l’economista Marçal tarragó, que ja va fer l’anterior pla especial l’any 2005, treballa inten-sament per enllestir una proposta abans de l’es-tiu en què ja avança que plantejarà l’aixecament d’algunes restriccions.

ALBERT BALANzÀ

Vuit anys després de l’últim pla especial, l’equip que està redac·tant el nou pla d’usos constata una realitat: la crisi ha colpejat fins i tot les zones d’alta densitat d’establiments, sotmeses a espe·cial restricció, i cal estudiar “illa per illa” l’aixecament del veto glo·bal al nucli històric, també per a bars i restaurants. “No pot ser que continuem regulant molt restric·tivament en una situació de crisi”, apunta Tarragó. Aquell pla del 2005 es va guanyar a pols un titular: no es donarien llicències noves de bars a la Vila. Però ara els redactors del nou pla no s’atreveixen a ser tan taxatius i posen com a exemple almenys

silviA mAnzAnerA

lA plAçA del sol serà unA dels emplAçAments AfectAts per lA novA normAtivA

El nou pla d’usos de Gràcia aixecarà la forta restricció per a bars a la Vila

dues places: Dones del 36 i Dia·mant. “Potser amb nous establi·ments afavoriríem el control soci·al”, explica Tarragó en referència sobretot a certs problemes de con·vivència en aquest últim espai.El diagnòstic, segons Tarragó, ara mateix és doncs un nombre im·portant de locals tancats, espais no tan vius i alguns punts con·flictius. Però l’economista rebutja qualsevol comparació amb el pla d’usos de Ciutat Vella: “la ciutat és diversa i cada barri mereix un tractament diferent; tampoc és igual el Coll o la Salut que la Vila”.Tarragó apunta que el descans dels veïns i la protecció de l’espai públic continuaran sent bàsics en

breus

La 6a Trobada Jove, contra l’elitització

La Plataforma d’Entitats Juve·nils de Gràcia (PEJG) organitza dissabte la 6a Trobada Jove amb l’objectiu de denunciar l’”eli·tització de la Vila”. La jornada començarà al matí a la Virreina amb activitats infantils i un di·nar popular, que donaran pas a torneigs esportius. La cercavila, organitzada amb l’Assemblea de Gràcia, tindrà lloc a les vuit del vespre i acte seguit a la Sedeta es farà un sopar que serà el preludi dels concerts que Turo & Bit·tah, Sybarites i Alerta celebra·ran per tancar aquesta jornada reivindicativa.

Lesseps a través dels mapes, nou llibre de l’AVC

L’Associació de Veïns i Comer·ciants de la Plaça Lesseps ha pu·blicat el llibre La plaça Lesseps a través dels mapes. L’evolució de l’espai urbà. Catàleg de plànols, fotografia i imatge gràfica de la plaça, com a part dels actes d’inauguració de la nova seu, i coincidint amb Sant Jordi. Es tracta d’una primera edició (limitada) dels continguts del portal de mapes (mapes.avcles·seps.cat) que, des del juny de 2010, es ve desenvolupant pel Grup de Treball d’Itineraris de l’associació, coordinat pel ge·ògraf Xavier Muñoz i Torrent. L’obra és una nova invitació a la participació del veïnat a aportar saber popular sobre els temps viscuts a l’entorn de la plaça Lesseps i alhora copsar la me·mòria històrica local.

reportatge

Gent gran ‘non stop’Joan Egea exposarà les seves creacions en miniatura a la Violeta

Res d’anar a la deriva. tot el contrari. Van en una direcció molt clara i marcades amb uns principis pels quals el seu creador lluita des de sempre. Després d’exposar a l’agrupació del PSC Gràcia, Joan Egea portarà el seu art en miniatura a la Viole-ta, durant la Setmana de la Gent Gran, el 6, 8 i 9 de maig.

“Necessito tenir el cor i el cap en funcionament. I fer maque·tes m’ajuda a aconseguir·ho”. Joan Egea és molt més conegut per d’altres facetes que no la de fer barquetes en miniatura, una afició que li ve de lluny; mostra amb orgull un preciós tramvia de joguina tot fet amb material reciclat. Una petita joia. I darre·rament, amb les clofolles de les nous (la font d’inspiració), amb pals trobats aquí i allà i trossos de tela, el que va ser durant onze anys

el president de l’AVV de la Plaça Revolució construeix petites bar·quetes que l’ajuden a reforçar la concentració i la precisió. Ment i mans. “No pots enganxar·te tot el dia a la tele”, explica Egea. El resultat d’aquesta afició s’ha po·gut veure durant unes setmanes a l’agrupació socialista de Gràcia, on Egea forma part activa de la comissió de la gent gran. “Aquí hi cap tothom; és un grup obert que fem sortides i visites, com la del refugi de Diamant o el Museu

eGeA mostrA unA de les seves creAcions en miniAturA

Silvia Manzanera

silviA mAnzAnerA

de la Guàrdia Urbana, i organit·zem tallers; properament farem el de la memòria”, afegeix Egea. I d’aquí unes setmanes, es podran

a veure de nou les seves peti·tes creacions. Serà a la Violeta i durant la Setmana de la Gent Gran. Ment i mans. I cor.

Gràcia va quedar dividida el 2005 en 14 zones, la meitat de les quals eren de color lila i eren declarades com a zones d’espe·cial restricció a l’hora d’atorgar noves llicències. La Vila ·nucli històric·, el Camp d’en Gras·

sot, i els carrers immediatament superiors a Travessera de Dalt no entraven en la tolerància de quatre nivells que es va deter·minar. Fins i tot es va regular l’horari d’obertura i el tipus de plantes: ficus benjamina.

La norma de 2005 va tenyir Gràcia d’un lila prohibitiu

el nou pla d’usos, però l’anterior, al seu parer, és “manifestament millorable” i necessita una “racio·

nalització”. L’equip tècnic treballa perquè abans de l’estiu hi hagi un document “per al debat públic”.

de Gràcia

7

26 d’abril de 2013l’independent SOcietat

El Centre Obert Heura protagonitza el moment més emotiu de la nitJAsnA Hodzic

foto de fAmíliA Amb tots els premiAts, que vAn recollir el GuArdó Aquest diJous A lA seu del districte

Música i solidaritat guanyen pes en els premis Vila de Gràcia 2012

A. B.

Potser aquest cop van faltar grans clàssics entre els premiats com els Lluïsos, el Club Espor·tiu Europa o el Club Natació Catalunya (L’Independent ma·teix ha rebut el premi en dues ocasions), però els premis Vila de Gràcia es van carregar de nou

d’un fort component simbòlic i identitari local que es va resumir sobretot en els premis d’honor individual i col·lectiu. “La músi·ca ajuda a fer la vida més diver·tida”, va apuntar Víctor Nubla, alma mater de Gràcia Territori Sonor i de tan·tes iniciatives culturals a la Vila. “Som una casa amb la por·ta oberta a tot·hom qui tingui una necessitat”, van afegir Joan Samsó i en Rafa, del Centre Obert Heura, resu·mint la feinada d’inclusió social que fan. Aquests van ser els dos moments més emotius de la ves·prada, sobretot el segon, amb la sala d’actes del Districte que no·vament es va quedar petita.Però la música i la solidaritat no van ser els únics elements d’un lliurament de premis on també hi va haver moments per a la re·ivindicació independentista: no

només amb el premi a la millor iniciativa en defensa de les lli·bertats nacionals per a l’ANC·Gràcia sinó també en el discurs d’altres premiats com el Casal Corpus. “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest

poble”, va con·cloure Montse Millà parafrase·jant Espriu.En un acte con·duït per la peri·odista Gemma Ruiz, la resta de

premiats van ser Depana per la feina feta al bosc Turull, la sec·ció d’iniciació de la UEC Gràcia, l’associació de comerciants del Mercat de la Llibertat, la recerca històrica sobre els orgues de Grà·cia feta per German Lázaro i el treball informatiu de la web Grà·ciamón. Enguany, a diferència de l’any passat amb el premi de recerca històrica i el premi d’ho·nor individual, no hi va haver polèmica.

Sense sorpreses però amb les petites novetats de celebrar-se per primer cop en dimecres i comp-tar amb un set musical, la cerimònia de lliura-ment dels Premis Vila de Gràcia ha culminat aques-ta setmana el programa d’actes de la Revolta de les quintes. Nou pre-miats, ja avançats per l’Independent (vegeu núm. 477), van constatar globalment que la música i la solidaritat són valors en alça en temps de crisi.

La reivindicació independentista, als discursos de l’ANC i

del Casal Corpus

Onze escoles se sumen a la tancada contra la llei WertCassolada de famílies, docents i veïns

lAiA coll

les escoles de GràciA s’HAn sumAt en bloc A lA tAncAdA

S.M.

La mobilització per denunciar l’avantprojecte de la LOMCE i les retallades –convocada a tot l’estat espanyol durant aquesta setmana· ha comptat aquest dijous amb el suport de gran part de la comunitat educativa de l’escola pública de Gràcia. La Coordinadora d’AMPA de Gràcia i l’Assemblea Groga han treballat els dies previs a la tancada per donar difusió de les dife·rents activitats. L’Escola Jove·llanos, Josep M. Jujol, La Sedeta (l’escola i l’IES), la Pau Casals, el Secre·tari Coloma i el Vila de Gràcia van encetar la tarda reivindi·cativa al col.legi del carrer In·dústria amb tallers i activitats (pintada de pancartes per la manifestació de diumenge i per penjar a les escoles i instituts) També va tenir lloc un taula rodona sobre l’educació públi·ca amb la intervenció de dife·rents representants de la comu·nitat educativa. La tancada s’ha

allargat tota la nit al Patronat Domènech, Reina Violant, Turó del Cargol i l’Univers. Aquest darrer centre també es va sumar amb diverses activitats de tarda i vespre. “No podem permetre cap tisorada més de professorat, de recursos, beques, tancament d’aules i centres. El futur dels nostres fills i filles no pot quedar hipotecat per unes polítiques que menystenen l’educació i que estan desmantellant el nostre sis·

tema educatiu. També és el mo·ment de rebutjar la normativa que vol desplegar la LOMCE perquè suposa un pas enrere, és una

llei retrògrada i sense consens, i no millora el funcionament de l’escola pública catalana sinó que va en contra del seu esperit” expliquen les famílies de l’Uni·vers en un comunicat. Moltes de les activitats programades van comptar amb la col.labora·ció de veïns, com el cas del Turó del Cargol. Famílies, docents i veïns participants de la tancada a Gràcia van protagonitzar una cassolada a les nou del vespre.

La tancada s’ha allargat tota la nit al Patronat,

Reina Violant, l’Univers i Turó del Cargol

de Gràcia

8

26 d’abril de 2013l’independent SOcietat

La seu, que obre finalment al juny, remata els finestrals amb frases dels dos referents

El Col.legi d’Economistes s’estrenarà finalment al juny -amb un retard d’un mes afegit- incloent un detall de qualitat inscrit als grans finestrals: tres frases de dos dels pares de l’economia mundial, Adam Smith i Fra Lucca bartolomeo de Pacioli.

ALBERT BALANzÀ

L’objectiu tècnic del detall intel·lectual que culminarà l’obra té a veure amb filtrar l’impacte de la llum i la calor a l’interior de l’edifici, tenint en compte que la nova seu del col·legi a la plaça Gal.la Placídia ·on hi havia ha·gut les històriques atraccions del Caspolino· és sobretot un fines·tral gairebé de dalt a baix. Però lògicament les tres cites dels pa·res de l’economia també volen ser

Albert bAlAnzà

Smith i Pacioli, a la façana del Col·legi d’Economistes

un element distintiu dels valors de l’entitat. “No va ser per l’or o l’argent, sinó pel treball que es va comprar d’antuvi tota la riquesa del món”, deia Smith.Les frases serigrafiades són l’úl·tim secret que faltava per revelar, un cop l’entitat es troba ara sí en la recta final del trasllat des de la Diagonal fins a Gràcia. La data última era el 30 d’abril (vegeu L’Independent 462) Segons el ge·rent de l’entitat, Maurici Olivé, amb el certificat final de l’obra ja entregat, els treballs se centren ara en la instal·lació de les últi·mes peces del mobiliari. “El mes de maig servirà per acabar aquests detalls i a principis de juny la no·va seu del col·legi ja estarà a ple funcionament amb els cursos i serveis habituals”, afegeix. A la web de l’entitat, de fet, hi ha un reportatge fotogràfic quinzenal de l’evolució de les obres.

lA fAçAnA del col·leGi d’economistes de lA GAl·lA plAcídiA

• “Com és ben sabut, qui es vul·gui dedicar al comerç i operar amb la deguda eficàcia, neces·sita fonamentalment tres co·ses... La principal d’elles és el diner... la segona cosa que es precisa per al tràfic mercantil és ser un bon comptador i sa·ber fer els comptes amb gran rapidesa.... la tercera i última cosa necessària és la de regis·trar i anotar tots els negocis de manera ordenada, a fi de que es pugui tenir notícia de cada un d’ells amb rapidesa... [Fra Lucca Bartolomeo de Pacio-

les frases íntegres

li De las cuentas y las escrituras (Tractat XI, Títol novè), 1494.

• Cada facultat d’una persona és la mesura amb la qual jutja la corresponent facultat en una altra. Jutjo el que tu veus pel que jo veig, el que sents pel que sento, les teves raons per les meves raons, el teu ressen·timent pel meu ressentiment, el que estimes pel que estimo. No tinc ni puc tenir cap altra manera de jutjar·ho [Adam Smith. La teoria dels sentiments morals. (I.I.29),1759]

• El treball fou el primer preu, la moneda de compra origi·nal que es va pagar per totes les coses. No va ser per l’or o l’argent, sinó pel treball que es va comprar d’antuvi tota la riquesa del món; i el seu valor per als qui en pos·seeixen i la volen bescanviar per d’altres productes nous, és precisament igual a la quantitat de treball que els pot permetre de comprar o d’encarregar [Adam Smith. La riquesa de les nacions (I, V, 2), 1776]

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsnOvetat editOrial

Baldiri Reixac, l’escola del Park GüellDesprés de la celebració del seu 75è aniversari es va començar a gestar el projecte de publicar un llibre que recollís la història de l’emblemàtica escola Baldiri Reixac. Aquesta mateixa setmana s’ha fet la presentació

de l’obra a càrrec del seu autor, l’historiador i president del Taller d’Història, Eloi Babiano, que, amb el pedagog Salvador Domènech, detalla les claus per entendre el paper d’aquest centre en el mapa educatiu.

l’autor

Eloi Babiano (Gràcia. 1958). És his·toriador i president del Taller d’His·tòria de Gràcia Centre d’Estudis. És autor de Petit diccionari de Sant Boi (1995), De l’ermita de la Salut al Park Güell: 140 anys d’història (2003), Antoni Rovira i Trias, arquitecte de Barcelona (2007), Mútua de Propieta·ris (1835·2010); 175 anys assegurant edificis (2010) i Esbart Lluis Millet, 50 anys d’història (2012). Ha estat col.la·borador a l’Enciclopèdia de Barcelona (DIGEC) i al recurs electrònic del Por·tal de Cultura Catalana i actualment de la revista Camèlies.

Baldiri Reixac i Carbó, el pedagog que dona nom al l’escola, va néixer l’any 1703 a Bell-lloc d’Aro, al Baix

Empordà i va morir, el 1781, al poble d’Ollers a la comarca del Gironès, d’on fou mestre, prevere i rector de la parrò-quia de Sant Martí des de l’any 1730 fins a la seva mort. Repassant documentació per aquest treball trobem que, segons in-formació de l’ajuntament de Vilademuls, a on pertany el comentat poblet “... Ados-sada a la rectoria hi ha una casa molt gran construïda per ser escola. Allà, mossèn Baldiri Reixach ensenyava els mi-nyons de la parròquia. Durant l’exercici del seu magisteri va escriure el llibre de pedagogia que l’ha fet famós: “Instruc-cions per l’Ensenyança de minyons”, del qual es van fer sis edicions i dues traduc-cions, una al castellà i l’altra al francès. Una làpida recorda l’oculta labor d’aquell eminent pedagog que fou una legítima

glòria del sacerdoci i del magiste-ri gironins. Diu així: EN AQUESTA

CASA DURANT MITJA CENTÚRIA EN EL SEGLE XVIII MOSSÈN BALDIRI REIXACH MESTRE DE MINYONS FOU LLUM, EXEM-PLE I GUIA. HONOR DE LA PÀTRIA...”

De les seves vivències a la parròquia deixà inèdit un text que anomenà Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria, compost per Baldiri Rexach (sic). El 1749 publicà, a Girona, les Instruccions per l’ensenyança de mi-nyons, primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal i que segueix el Traité des études ou de la manière d’enseigner et d’etudier les belles letres par rapport à l’esprit et au coeur de Charles Rollin, rector de la Universitat de París, publicat el 1724, adaptat gràcies a la seva experiència personal, a la menta-litat dels nens de les escoles primàries de Catalunya. L’obra de Reixac, conse-

qüent amb el mètode defensat de que l’educació havia de ser duta a terme en la llengua materna i no en llatí, és escrita en català i molts passatges constitueixen una aferrissada defensa d’aquesta llen-gua. Al final del llibre s’inclou, també, un diccionari català - castellà per facilitar l’aprenentatge d’aquesta darrera llengua a la que considera com la més útil de les llengües estrangeres.

Hem pogut llegir que aquesta obra és considerada per molts com “...el millor dels llibres pedagògics dedicats als mes-tres i pares d’infants i de joves publicats als anys de la Il.lustració. És el millor perquè és alhora: 1) una enciclopèdia universal, que inclou minidiccionaris i minigramàtiques, 2) un tractat de peda-gogia basada en la persuasió (i no en la por), en la que la pràctica compta més que la paraula, 3) un manual d’instruc-cions: des de com fabricar bona tinta a l’escola fins a la necessitat d’ensenyar les

matemàtiques i la geometria a l’entorn d’una taula gran...

Pel que fa referència als idiomes, Reixac tenia una idea ben clara de que calia que els infants, a l’escola, i a casa, aprenguin cinc llengües. Primer, la pròpia, la catala-na, que “...té una gran aptitud i propor-ció per a aprendre i entendre les demés llengües...”, segon, la llatina, “...perquè s’usa en totes les universitats i acadè-mies...” tercer, dins el Regne d’Espanya, l’espanyola o castellana, per a “...comu-nicar-se los bens i fruits per medi de l’art negociador...”, quart, la francesa, “...per-què és evident que a França avui regnen totes les ciències i arts amb gran perfec-ció...”, i cinquè, la italiana, “...per anar a Roma...”, i “...per recrear l’esperit, quan s’està cansat d’altres ocupacions...”.

de Gràcia

11


recomanem

Marxar cap a París. Xerrada informativa i gratuïta per a aquelles persones que estiguin pensant en marxar a viure i treballar a París. Segona xerrada del cicle organitzat per Tradel Barcelona, amb la col.laboració de l’Orfeó Gracienc i moderat pel periodista Èric Lluent.

Dilluns 29 d’abrilOrfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 19 h

èric lluent

diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

INFANtILS

Divendres 26 d’abrilConcert: Els colors de la Música Ibérica.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

5a edició de la mostra de curtmetratges.Centre Cívic El Coll (Aldea, 15), a les 21 h

Eliminatòria del Brot 2013: Fallen Hearts + Green Buds + Newtown District + Triskel + Yell.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: Pezpsiquiatra.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: The Platanotes.Cara B (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Xavi Moyano.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Tribut a Ovidi Montllor: A. Gaya + k. Pellicer + P. Pri-eto.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Sergio Valor & Die-6.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 27 d’abril Setmana de la Dansa. Pro-gramació a les places. Espai Movement. Mostra d’una co-reografia creada per a nens i nenes de 6 a 12 anys: Sweet Dreams + Institut Llongue-res (classe oberta de rítmi-ca) + Escola de ball de saló Torremadé & Glòria Sanz (mostra de balls de saló i ball esportiu de competició)Plaça Lesseps (escenari Av. Re-pública Argentina), de 10 a 13.30 h

Dansa: Dia Internacional de la Dansa 2013.NunArt (Sol, 8), a les 12 h

Sac de rondalles. Storytelling: Pirates! Especialment reco-menat per a infants de 3 a 7 anys. A càrrec de Kids&Us Gràcia.B. Jaume Fuster, a les 18 h

EXPOSICIONS

Fins el 27 d’abrilExposició Entre l’intangi-ble i la matèria. Marcela Antunes i Masha Perskaya-Dues, alumnes del cen-tre d’Arts Visuals Metàfo-ra, presenten el seu treball fruit de la seva investigació individual i col.lectiva sobre l’entorn.Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Fins el 3 de maig Exposició El cant de les si-renes 2.0. Reflexió sobre el deixar-se endur pel desig d’aconseguir allò que ens atreu però sabem que ens porta a tràgic final. A càrrec de François Pagés.Centre Cívic La Bruguera (Al-dea, 15)

Fins el 4 de maigExposició 4 artistes, 4 es-pais, 4 conceptes. Mostra amb diferents propostes ar-tístiques: joieria (Laura Tri-lla de Trijola), il.lustració (François Pages) i fotografia (Salvador Barrau Scrap, An-na Camps).Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 10 de maig Exposició d’escultures de Josep Ma Gras.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9)

Fins el 18 de maigExposició Sirenes. Mos-tra conjunta de les artistes Gemma Silvestre i Valeria Pesce, que han treballat so-bre un mateix motiu, enca-ra que des de perspectives conceptuals i tècniques di-ferents: cossos de dones sota l’aigua. Espai [B] (Torrent de l’Olla, 158)

Fins el 30 de maig Exposició Homenatge al Marroc. Exposició de pin-tura i dibuixos de Miquel Cazaña, recull de l’obra que l’artista ha fet durant els seus viatges al fantàstic pa-ís veí. Rutes en camell pel Sàhara, el mercat d’Essaoui-ra, la plaça de Yema el Fna o la medina de Tànger.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del

Concert en directe amb la banda Barnouche a l’escola de ball LindyHop.cat.LindyHop.cat (Torrijos, 70), a les 20 h

Dissabte Obert de Recerca amb diferents coreografies. Cuerpo + Time’s on. Àrea, Espai de Dansa i Creació (Alegre de Dalt, 55, bis), a les 21 h

Teatre: La forma de las co-sas.Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 21 h

Teatre: L’Estranger, d’Albert Camus.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 17.30 i a les 21 h

Concert: Barcelona Rain-bow Singers.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), 20 hDansa: Avui em veus, demà seré invisible.tragantDansa (Reig i Bonet, 23), a les 20.30 h

Concert: López Borneo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Sweeney Lee + Sa-tèl.lit.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Paradiso Crew.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 28 d’abrilSetmana de la Dansa. Progra-mació a les places: tallers, es-pectacles, swingkids, exhibi-cions...Plaça del Diamant, de 10 h a 14 h

Setmana de la dansa. Progra-mació a les places. Realització de diferents coreografies, ex-hibició de balls de saló, roda d’esbarts, teatre musical...Plaça del Sol, d’11 a 15.30 h

Ballaswing.cat. Classe ober-ta de swing. Plaça de la Virreina, d’11.30 a 14.30 h

Teatre: Com dir-ho?, de Jo-sep M. Benet i Jornet.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 17 h

Cloenda del XXVIè Concurs de Teatre Català a Gràcia. Entrega de premis i presenta-ció del musical Next to nor-mal, del grup de teatre d’El Centre.

El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Teatre: Tala, de Thomas Ber-nhard.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 18.30 h

Sessió flamenca.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20 h

Concert: Jam On Dejavú Quartet.Continental Bar (Providència, 30), a les 20 h

Dilluns 29 d’abrilLectura del manifest Dia de la Dansa, a càrrec de Montse Colomé.Plaça del Diamant, a les 19 h

Concert: Paul Fuster. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dimarts 30 d’abrilConcert: Bullitt + The Des-troyed Room.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.45 h

Concert: Nus (Pep Botifarra + Miquel Gil), organitzat per Es-pai País Valencià.Casa València (Còrsega, 335), a les 22 h

Concert: Paul Fuster.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: The Hit Makers Soul Band.Alfa (Gran de Gàcia, 36), a les 22 h

Dimecres 1 de maig

Concert: Senior i el Cor Brutal.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 19 h

Concert: Xarim Aresté.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Jam session de jazz, blu-es i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22.30 h

Dijous 2 de maigConcert: Txus Blues & Jose Bluefingers.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Estacio.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: SuperflyParty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Xarim Aresté.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 3 de maigConcert: ReL Sessions.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: El niño de la hi-poteca.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Andrés Mariani.Cara B (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Cool Grinders.Jazzpetit (Encarnació 143), a les 22 h

de Gràcia

12


Cultura

La sala de Travessera de Gràcia s’obre als monòlegs, a la poesia i als cantautors

L’agost de 2011 va pa-tir la destralada de les inspeccions municipals i l’Elèctric bar de la tra-vessera de Gràcia amb Passeig de Sant Joan va deixar de funcionar com a sala de concerts. Es va quedar com a bar però amb molt menys públic. Ara els seus responsa-bles reaccionen amb una reformulació de la pro-gramació que s’ha es-trenat aquest diumenge passat amb espectacles de petit format.

A.BALANzÀ/S.MANzANERA

La històrica sala de concerts de l’Elèctric Bar, al fons del local i passada una pesada cortina, no·més acull des de fa un any i mig caixes i pols. Un seguit d’inspec·cions municipals van posar·li el candau no per motius de segu·retat sinó per manca de llicència en un espai de la finca que canvia de qualificació, tal com explica a l’Independent la Marlene, res·ponsable de l’Elèctric Bar. Coses del planejament de la ciutat. Enrere han quedat aquelles nits amb la sala reformada on triom·fava des de l’afrobeat dels Etoo o dels Kwame Afrovibes fins a les improvisacions de Víctor Nubla i Joan Saura en les anomenades Impronits de Gràcia Territori So·nor. Fins i tot s’editava un còmic·agenda mensual. Encara abans aquella sala, plena de taules i ca·

sílviA mAnzAnerA

l’elèctric bAr es reformulA proGrAmAnt concerts Al miGdiA

L’Elèctric Bar es reformula programant concerts de petit format en horari diürn

dires de fusta, havia acollit can·tautors inquiets com Sid Barreti·na i altres. “Després d’onze anys i més de 1000 espectacles...”, diu el comunicat que encara penja de la pàgina web.Però, malgrat els vents desfa·vorables, la reacció ha arribat. L’Elèctric Bar ara és un espai més gestronòmic que nocturn i els seus responsables no volen deixar d’oferir espectacles. És per això que des d’aquest diumenge ja han començat a programar petits formats de monòlegs, cantautors i recitals de poesia. Torna l’Elèc·tric, i accepten propostes.

Els veïns han tornat a denunciar aquesta setmana “les reiterades molèsties” que ocasiona la dis·coteca KGB. Al botellot, l’in·civisme, els crits i sorolls de les persones que van a la mítica sala d’Alegre de Dalt durant les nits dels caps de setmana, se suma, segons els veïns, “agressivitat i

violència”. Per això, els afectats estan enllestint una altra queixa formal perquè l’administració intervingui en la resolució del conflicte. Els veïns consideren que les intervencions policials no fan efecte i es declaren molt preocupats perquè “no poden descansar durant les nits”.

El veïnat torna a la càrrega contra el KGB pel soroll

breus‘El meu primer Verdi’ s’acomiada fins a l’octubre

Un total 2.760 espectadors, han passat per la sala de Torrijos pel Meu Primer Verdi, la iniciativa que van posar en marxa el pas·sat +mes de gener Verdi Kids i el Meu Primer Festival amb l’objectiu d’oferir als més pe·tits una programació estable, diferent i alternativa a les sales comercials i les seves estrenes. Aquest diumenge s’acomiada amb La filla del Grúfal i altres contes, basada en el segon lliura·ment del best·seller infantil de Julia Donaldson. El cicle preveu tornar a arrencar el proper mes d’octubre. Han estat un total de 18 sessions familiars on s’hi han pogut veure llargmetratges clàssics i de culte com El chico de Charles Chaplin o Mi vecino Totoro” de Hayao Miyazaki.

Tot a punt pel 6è Art amb Gràcia de Paspartú

Paspartú convoca la sisena edi·ció d’art al carrer per artistes compromesos, veïns i comer·ciants de la Vila en un projecte global per convertir l’espai pú·blic en un espai artístic multidis·ciplinar. La galeria ja ha obert la convocatòria perquè els artistes i especialment el col.lectiu d’ar·tistes novells presentin les seves propostes de pintura, escultura, dansa, teatre de petit format, música i fotografia. La data lí·mit és el 10 de maig. La mostra se celebrarà el 18 de maig, i les obres quedaran exposades als balcons i locals comercials de Verdi fins al 8 de juny.

reportatge

El concepte de crítica socialL’artista Marcos Vidal presenta ‘Diario de Guerra’ a Iroom

L’artista conceptual Mar-cos Vidal (Vitòria, 1967) mostra les seves re-cents creacions a l’espai polivalent Iroom –carrer topazi, 21-, a través de la sèrie ‘Diario de Guerra. Cortar (cabe-zas) y pegar (hostias)’ on s’exhibeixen gairebé un centenar de petits collages sobre paper on s’endinsa de ple en un món imaginari i real.

O el que és el mateix: la realitat que ofereix el fet d’ensenyar retalls de diaris i revistes, on apareixen anuncis de pel.lícules, d’artistes, de contactes o de personatges pú·blics, enganxant·los en un bloc de notes com una mena de diari per·sonal col.locat a la paret de la gale·ria com si fos un auca oberta, però amb la diferència que cadascuna de les obres té el seu propi discurs narratiu. Els collages pertanyen al període 2009·2012. També s’ex·posen petits objectes escultòrics

assemblats, que representen a personatges antropomorfes trets dels còmics ·encara que no sé si existeixen en realitat·. Vidal ha exposat habitualment a Mallor·ca on resideix, però també ho ha fet a Vitòria, València, Suècia, Alemanya; ha participat en les biennals de Beijing, Bucarest i Dubrovnik, així com la Trien·nal de Lublin. Els seus objectes escultòrics, assemblatges i instal.lacions no pretenen agradar, sinó fer reflexionar al públic.

Ramón Casalé

La Casa Ramos s’engalana per Sant Jordi. Com és tra·dició des de fa sis anys, la Casa Ramos s’ha tornat a engalanar amb senyeres en motiu de la Diada de Sant Jordi. L’edifici modernista, que va dissenyar l’arquitecte Jaume Torres l’any 1906 pel navilier Ricardo Ramos i que es troba a la plaça Lesseps, no s’ha escapat dels focus dels turistes, que aprofitant que el bus turístic que va al Park Güell hi passa per davant, l’han fotografiat sorpresos per la iniciati·va. El curiós decorat durarà fins aquest diumenge.

Jordi GrAsAs

de Gràcia

13

26 d’abril de 2013l’independent cultura

Pinceladas despulla les seves il.lustracions a Haiku. El llibre de haikus japonesos Pinceladas, de l’escriptora Elsa Pascual i la il·lustradora Montse Tobella, es va presentar fa uns dies a Gràcia. Tobella va revelar la tècnica d’il·lustració especial que va crear en inspirar·se amb el contingut i la filosofia dels haikus de Pascual, que malgrat seguir la mètrica i el sentit dels haikus japonesos, estan concebuts des del Mediterrani. El llibre, un exemple d’ecoedició i ecodisseny fet amb la col·laboració d’El Centre, té les cobertes de fusta i incopora una motxilla ecològica amb l’impacte ambiental de la publicació, com tots els llibres de Pol·len Edicions.

cedidA: pol.len edicions

relat curt

En el diván

Ana Marín

- Yo fui creado para otra cosa. Lo mío era estar en lo más alto, en la luz, y de repente alguien sopló la vela y ¡zaz! de lleno a la oscuridad. Dirán que mi trabajo es importante y trascendente, pero no ima-gina el estrés. ¿Sabe lo que es tener que organizar conflictos, corruptelas, tramas inter-nacionales y yo qué sé cuántas cosas más?-Sí… quiero decir, no. Conti-núe -responde el psiquiatra.-Pues eso. Y luego ni quien te dé las gracias, porque ahora resulta que, al lado de los otros, yo soy un principiante. No puedo más, entre que no me gusta lo que hago y que me vi en esta situación por malas compañías, estoy destrozado.-¿Malas compañías?-Pues sí. Ya veo que usted

también ha leído eso de que todo lo planee yo y que me tengo bien merecido lo que me pasa, pero le juro que no fue así. Todo empezó con como un juego inocente de supuestos “¿y si nos decidi-

éramos a..?” Absurdo, por-que ya tenía-mos suficien-te, pero ya ve, la ambición. Me convencie-ron y cuando

todo petó, resultó que yo era el líder de esa panda de mala-gradecidos inútiles.El psiquiatra suspira.-Bien, veo que será una terapia larga. Comenzaremos con estos antidepresivos y nos vemos la próxima sema-na ¿a la misma hora, señor Lucifer?

reportatgeSilvia Manzanera

Si tu vas a peu per Gràcia...Víctor Bocanegra s’atreveix amb la rumba a ‘Cançons de l’Akidelara’

el músic i poetA víctor bocAneGrA, Al bAr mAiGot A vAllcArcA, el seu bArri

Si tu vas a peu per Gràcia... i no saps cap a on tirar... Pérez Gal-dós i trilla / el carrer no canvia. Providència i biada són el mateix. Carrer Martí i bellver la mateixa via. Santa àgata i Carolines un sol eix’. Des de Vallcar-ca –a ell li agrada viure a les fronteres- Víctor bocanegra li canta als carrers de Gràcia i ho fa amb ritmes de rumba. Per primer cop i com a homenatge a la plaça del Raspall i al Gato Pérez.

lAiA coll

És el tema 9 del seu darrer tre·ball discogràfic, Cançons de l’Akídelara, un disc cent per cent gracienc, pensat i cuinat al districte. El poeta i músic (i moltes coses més) Víctor Obi·ols s’ha atrevit amb la rumba, només per aquesta vegada i

en aquesta única cançó. “No és el meu pal, potser seria més propi de Txarango o la Troba”, explica l’artista a l’Independent. És el seu homenatge als gitanos de Gràcia. Però quin sentit té fer una cançó sobre els carrers de Gràcia en l’època del GPS? Ell mateix és qui fa la pregun·ta. Doncs perquè feia temps que s’ho pensava, i li donava voltes

a la idea dels canvis de nom a molts dels carrers de la Vila. Amb això, i inspirant·se en les cançons infantils que tenen un sentit memorístic clar, i deixant de banda el blues i el jazz amb què l’artista gracienc es mou des que va començar la seva llarga trajectòria el 1978, quan va gua·

nyar el concurs de cantautors Atticus, va néixer aquesta guia de carrers. Tot i que ja es va fer una presentació prèvia del disc ara fa uns mesos a l’Alfa Bar, el Víctor està il.lusionat amb la idea de donar a conèi·xer la cançó a la Festa Major de Gràcia. Assagista, traductor, poeta i fins i tot terapeuta musical, Obiols és un promotor incan·sable de la cultura. Ell fa una mica de broma. “Tenim més moral que l’Alcoyano”. Però també sap que l’única sortida és seguir lluitant per no dei·xar de morir un ‘producte’ de primera necessitat sense “valor mercantil”. “Potser en comp·tes de poesia hauria d’escriure un llibre sobre un fet histò·ric”... Potser. El que sí és segur és que prepara un espectacle literari sobre la figura del Se·gimon Serrallonga. Perquè Víctor Obiols és gracienc amb una forta connexió amb Vic.

Cuando todo petó, resultó que yo era el líder de esa panda de malagradecidos

El músic no amaga que voldria presentar la cançó a la propera

Festa Major

Amb la col.laboraciódel Aula de Escritores

la cartelleraCINEMES

bOSquE MuLtICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Iron Man 3. Dv, ds i dm. 16.00, 19.00,

22.00 i 00.40. Dg i dl, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Los croods. Ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00.

• Un lugar donde refugiarse. Dv i dm, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. Ds, 22.10 i 00.40. Dg, 22.10. Dl, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Tierra prometida. Dv, ds i dm, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Noches de vino y copas. Dv, ds i dm, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. Dg i dl, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

• Tesis sobre un homicidio. Dv, ds i dm, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. Dg i dl, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Los últimos días. Dv, ds i dm, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. Dg i dl,

16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• Ayer no termina nunca. Dv, ds i dm,

16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. Dg i dl, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Combustión. Dv, ds i dm. 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15. Dg i dl, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15. Dl, 16.00.

• Nabucco. Royal Opera House. Dl, 20.15.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Nosferatu, el vampir de FW Mur-

nau. Dv, 21.00.• Una pistola en cada mano. Ds i dg,

21.00. Dm, 21.30.• Món petit. Dv, dl i dm, 18.15. Ds i

dg, 19.15.• Gardfiels i els seus amics. Ds i dg,

16.00.• Planet 51. Ds i dg, 16.00.• Nana. Dv i dm, 17.00 i 19.45. Ds i dg,

18.00 i 23.00. dl, 17.00.• La nostra vita. Dv, dl i dm, 17.30,

19.30 i 21.30. Ds, 18.00, 20.00 i

22.00. Dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Un gran equipo. Dv, dl i dm, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 18.00, 20.00 i 22.00.

LAuREN GRàCIA. Carrer Bailén, 205• Sala 1: Combustión. 16.15, 18.20,

20.25 i 22.30 (excepte dc).• Sala 2: Los croods. Ds i dg, 16.15. Un

lugar donde refugiarse. Dv, dl i dm, 16.00, 18.10, 20.25 i 22.25. Ds i dg, 18.10, 20.25 i 22.25.

• Sala 3: Oblivion. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.30, 19.20 i 22.00.

• Sala 4: Memorias de un zombie adolescente. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Ayer no termina nunca.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.05.• Sala 2: Bárbara. 16.00, 18.00, 20.00

i 22.00.

• Sala 3: La caza. 15.45, 17.50, 20.00 i 22.05.

• Sala 4: Searching for sugar man. 15.45, 17.35, 19.25 i 21.30. Dv i ds, 23.10.

• Sala 5: Un éte brúlant (un verano ar-diente). 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

VERDI PARk. Torrijos, 49. • Sala A: The secret of kells. 16.15,

18.20 i 20.20. Lope. 22.35.• Sala b: Conocerás al hombre de tus

sueños. 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.• Sala C: Origen. 16.15, 19.15 i 22.15. • Sala D: Blow horn. 16.15, 19.15 i

22.15. • El meu primer Verdi: Amics per sem-

pre. Dg, 11.30. La filla del Grúfal i altres contes. Dg, 11.30.

tEAtRES

tEAtRENEu. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h.

• Sala del mig. Club de la Magia Juni-or (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA PORtA 4. Església, 4-6• El Verí del Teatre. Fins el 27/04. 20.00.• Sacrificis. Fins el 27/04. 22.00.• Elevador. Fins el 28/04. 19.00.• Las carcelarias. Fins el 28/04. 21.30.• Breus. Fins el 26/04. 23.00.

de Gràcia

14


EsportsEl Catalunya s’acomiada de la lliga amb victòria

X. T.

El CN Catalunya va tancar la temporada vencent a domicili el Montjuic, que ha acabat en la darrera posició amb només tres punts baixant a Primera Divisió de manera directa. Els graciencs s’acomiaden de la lliga en la desena posició des·prés d’estar a punt de colar·se al play·off pel títol en quedar a cinc punts del Mataró Qua·dis, que ha quedat classificat en la vuitena posició. El club valora de manera molt posi·tiva la temporada realitzada tenint present que l’objectiu era evitar haver de disputar la promoció de descens, que va estar a punt de jugar l’any passat. Amb una plantilla to·talment renovada formada majoritàriament per gent jo·ve, l’equip entrenat per Jose Montero seguirà per segon any consecutiu a la màxima categoria del waterpolo amb la finalitat de lluitar per que·dar entre els vuit primers clas·sificats la propera temporada. Ara la tasca de l’staff tècnic passa per configurar l’equip de cara a l’inici de la lliga. En aquest sentit, la directiva con·fia a poder mantenir el mateix bloc i reforçar la plantilla amb dues o tres incorporacions com a màxim que aportin experiència a un conjunt que vol consolidar·se en l’elit del waterpolo.

L’ascens es produeix als despatxos a mitja setmana per incompareixença del rival

Les escapulades neces-sitaven sumar els tres punts per certificar l’ascens matemàtic a la segona màxima cate-goria estatal del futbol femení. El partit, però, no es va poder dispu-tar perquè el Pardinyes es va presentar només amb quatre jugadores. El Comitè de Competició va acordar a mitjans de setmana donar la victò-ria per 3 a 0 a les graci-enques, que tornen a 2a tan sols un any després del descens.

XAVI TEDó

L’equip femení ha complert l’objectiu que s’havia marcat a principi de temporada: pujar sí o sí. Després de l’inesperat descens de la temporada passa·da, les escapulades han signat una temporada per emmarcar a Preferent. Són l’equip més gole·jador de la categoria (112) i el que menys gols ha rebut (29) sumant 22 victòries i només dos empats i dues derrotes. L’entre·nador Carlos Navas, que va ater·rar al Nou Sardenya a l’estiu, no treu mèrits a les seves jugadores: “Mirant els resultats sembla que ens haguem passejat, però hem hagut de lluitar contra l’ansietat de pujar havent d’oferir una bo·na imatge”. La clau de l’èxit, a parer seu, ha estat mantenir el bloc de la temporada passada:

“L’equip és el mateix de l’any passat, només van marxar tres jugadores perquè confiàvem en el bloc”. Tot i que assegura que es tracta d’un èxit col·lectiu, Na·vas destaca la tasca de Clara: “Al principi de la temporada ens cos·tava molt fer gols i al final la Cla·ra, que és cadet, ha resultat una peça clau en fer 32 gols i conver·tir·se en la màxima golejadora de la lliga. Tampoc s’oblida de la ca·pitana: “La recuperació de Teixi, lesionada bona part de la tem·porada passada, ha suposat una injecció de moral per les seves companyes en ser un símbol eu·ropeista”. L’Europa confia ara a proclamar·se campió de grup.

cedidA

lA plAntillA del primer equip femení en lA foto d’inici de temporAdA

L’Europa femení torna a 2a Divisió només un any després del descens

A falta de només cinc jor·nades pel final de la lliga 2012/13, l’Europa es troba a un punt de certificar de for·ma matemàtica la disputa del play·off d’ascens a 2B dotze anys després de jugar l’últi·ma promoció. Els graciencs tornen a la segona plaça des·prés de derrotar per 0 a 3 el Castelldefels i que el Cornellà

empatés a domicili i es man·tenen a dos punts de l’Olot. Amb el play·off pràcticament assegurat, Dólera ja no ama·ga que cal lluitar per acabar primers: “El nou objectiu és quedar classificat en la mi·llor posició possible i, si es pot, donar caça al líder, però compte sense obligacions que venim d’on venim”.

L’Europa, a només un punt de jugar el play-off d’ascens a 2B

Albert Pujol: “Sóc patidor de mena”

unes jornades i una pro-moció d’ascens d’infart. Això és el que li espera a Albert Pujol, president de la penya europeista Caliu Gracienc i que es defineix com a pessi-mista i patidor. Això sí, malgrat tot, Pujol és un incondicional.

L’any 2005 es va fer càrrec de la presidència del Caliu Gra·

cienc, un dels grups d’animació que se situa sempre al gol on ataca l’Europa, rere el porter vi·sitant. Allà és on trobareu Albert Pujol els diumenges al Nou Sar·denya. Explica que de ben me·nut anava a l’estadi de tant en tant amb el seu pare i que l’any 1982, aprofitant una campanya de captació de socis, li van fer el carnet infantil. Així que el sen·timent escapulat li de petit i per part de la família. Malgrat el seu Albert puJol és el president del cAliu GrAcienc

èric lluent

Èric Lluent #europaaquestanysípessimisme, a falta de sumar tan sols un punt, el tema de la promoció ja el veu clar i li agradaria trobar·se amb algun equip històric a les eliminatò·ries, com per exemple l’Arenas Club (anteriorment Arenas Getxo), conjunt fundador de la Primera Divisió, igual que el club gracienc. “Ara s’ha d’anar a lluitar per la primera posició. Des de l’any 1977 que no gua·nyem un títol de lliga i, banda de les facilitats per promocio·nar, ens permetria disputar la Copa del Rei”, fixa Pujol com a objectiu per a les cinc jorna·des que resten de lliga.

de Gràcia

15


cedidA

El descens de Lluïsos precipita l’adéu de Rofes L’entrenador tanca una etapa històrica

ArXiu

rofes (A l’esquerrA) quAn vA ser premiAt lA temporAdA 2009-2010

X.T.

L’entrenador del primer equip dels Lluïsos, Carles Rofes, va comunicar aquest diumenge a la directiva que no seguirà a la banqueta del conjunt de la plaça del Nord la temporada vinent. El tècnic gracienc, que porta des dels catorze anys entrenant equips de dife·rents categories de l’entitat, ha estat un dels grans artífexs dels històrics as·censos del primer equip a Copa Catalunya i a la lliga EBA l’any passat. Rafa Román, president de la secció de bàsquet, explica que Rofes marxa del club per “posar el punt i final a una eta·pa d’èxits sense precedents per a l’entitat”. Román no amaga que la directiva volia que continués, però remarca que Rofes “necessi·ta oxigenar·se, també per temes familiars, segons ens ha explicat

i s’agafarà un any sabàtic i no entrenarà cap altre equip”. El descens a Copa Catalunya, que es va consumar fa dues jornades després d’encadenar sis derrotes consecutives i ha·ver guanyat tan sols quatre partits en tota la lliga, ha pre·cipitat els fets, tot i que man·

tenir la cate·goria era un objectiu pràc·ticament im·possible en ser l’únic equip no professio·nal que juga

a EBA. Tot i que Román creu que “alguns partits els podí·em haver guanyat, el descens és lògic perquè ens falta vete·rania, ara estem tristos, però amb el temps valorarem el que hem aconseguit”. Sense Rofes, l’objectiu de la directiva és ara mantenir el bloc: “No farem fora ningú, tot i que hi pot ha·ver alguna baixa que serà subs·tituïda per gent de la casa.

L’objectiu de la directiva ara és

mantenir el mateix bloc a Copa Catalunya

1r torneig de bàsquet Adaptat Sant Jordi. Els Lakers de Montbau s’han proclamat aquest cap de setmana campions del 1r Torneig de Bàsquet Adaptat Sant Jordi, que reunia els millors equips catalans d’intel·ligència límit en una iniciativa impulsada per Lluïsos de Gràcia i AcidH. El torneig és fruit d’un acord signat l’octubre entre les dues entitats amb l’objectiu de donar a conèixer la pràctica del bàsquet per part de les persones amb discapacitat i establir llaços d’unió entre els seus jugadors. El fet més remarcable d’aquest acord és la creació de l’equip Lluïsos·acidH, un equip de bàsquet format per persones d’aquest col·lectiu que entrena cada setmana a la pista dels Lluïsos i que porta la mateixa equipació.

eSpOrtS

de Gràcia

16


la torratxa

Llibreters

Potser els llibres ja mai no governaran el món, però ens fan la vida més supor-table; ara i sempre. Així ho han entès els dos equips d’Atzavara, l’entrant i el sortint, a l’hora de rellevar-se per seguir donant vida a aquesta històrica llibreria de barri. I dic llibreria de barri amb tots els ets i els uts, perquè, lluny d’un sentit petit o banal, gaudir d’un llibreter de proximitat és tant important com tenir un desfibrilador a prop quan patim un atac de cor: amb un i amb l’altre ens hi va la vida.A França, on es llegeix molt, ho entenen així, i per això el govern ha destinat un dineral a ajudar les llibreries independents a superar la crisi, els iPad i Amazon. Aquí, país on lle-gir sempre ha estat un acte sospitós, els governs es gasten els diners en tapar els nyaps de delinqüents econòmics abans que salvar la vida intel.ligent. Encara sort que l’ajunta-ment de Barcelona s’ha adonat que la idea d’obrir llibreries a les biblioteques no té sentit i ha destinat uns diners a ajudar el petit comerç cultural. És just reconèixer la bona disposi-ció del regidor Ciurana per aquest tema.Però difícilment els diners revifen un moribund, i aquest és un país amb un peu a l’altre barri, i no per la crisi precisament. Si ha-guéssim llegit més de sem-pre potser hauríem estat capaços de governar millor les nostres vides. No?

Rafel V

allbona

viure Gràcia

Arc i trau

Seguint la contrastada fiabilitat del boca·orella ens acostem cap a aquella zona del barri on te·nen seu tants dentistes i otorri·nolaringòlegs. La recomanació arriba d’un dels més eminents dels nostres nombrosíssims lec·tors, el Quim de Balaguer, a qui han vist passejar sobre un núvol kinton pels voltants del carrer Séneca des de la seva recent p a t e r n i t a t . Una vegada vaig anar a l’otorrino una mica més en·llà, al carrer Balmes i després d’una prova de dubtable veracitat em va dir que estava tot bé. Tot i això faig com si sentís ploure i oblido l’entre·pà de truita que em va recoma·nar Lo Quim per caure rendit al titular que presideix l’entrada de La Tassa: “mengeu l’entrepà de fuet, 9 de cada 10 dentistes el recomanen”. Puc donar fe que

El titular de l’aparador de La Tassa, al carrer Sèneca, no pot ser més atraient: “mengeu l’entrepà de fuet, 9 de cada 10 dentistes el recomanen”. Seguint el boca-orella i les recomanacions de lectors il.lustres, aquesta setmana toca esmorzar als límits de l’Imperi. I entrepà, esclar.

Vam trobar·nos en un bar amb nom de cèsar i, en un accés de gosadia històrica i geogràfica, ens vam dirigir a la frontera, a l’extrem, al confí, al limes romà del barri: a Sèneca amb Via Au·gusta. L’Imperi ens envoltava. A la vora del límit, com sem·pre, un baluard. Vam pujar els graons i vam entrar a La Tassa, el lloc on pots fer l’últim mos raonable abans d’endinsar·te en els paratges erms de barsque hi ha a l’altra banda d’aquesta via ro·mana, la carrete·ra que anava fins a Cadis passant per Còrdova, justament la ciutat de Sèneca. A La Tassa hi fan uns entrepans bons. El rajolí d’oli que hi afe·geixen abans de servir·los els fa melosos i aromàtics. Lleugeret: mig de fuet i mig de sobrassa·da calenta. Una oliva em salu·da, clavada en un escuradents

Miquel Cabal Guarro i Artur Estrada

l’estudi ha estat realitzat per infal.libles especialistes, l’embotit és bo i no requereix un posterior ús de l’escuradent per desencaixar un tros extraviat de greix que pot arruïnar el més bonic dels matins primaverals. Potser un d’aquests doctors va ser el que em va aten·dre Travessera de Gràcia enllà i em va dir que tenia “una denta·

dura per tota la vida”. Potser es tracta d’aquest senyor que es pren un tallat i que sembla llegir el diari amb la sa·tisfacció del que

sap acceptar recomanacions i té la capacitat d’entendre el que se li diu. Saber escoltar és una gran virtut, a més d’un l’enviaríem a que es fes mirar l’oïda per aquests barris! Nosaltres esperem tornar·hi per voluntat pròpia amb l’únic objectiu de catar aquell entrepà de truita del que ens parlava l’es·timat Quimet.

al mig entrepà de fuet. El suc de taronja té una mida tirant a justeta, però el cafè ameri·cà és dels bons: aigualit. Ja se sap que als confins de l’Imperi sempre s’hi troben personatges novel.lescos. En aquest cas: una cambrera atenta i d’accent misteriós i un (suposat) amo de gestos bruscos, però de (també suposats) bons sentiments. El

preu final de l ’ e s m o r z a r viaugusteja·va una mica, cosa del tot compren s i ·ble: mante·nir un bastió

d’aquestes característiques, després de tot, deu tenir un cost considerable. Volíem tor·nar amb el bus del barri, però la pobra Gal.la Placídia estava coberta d’una capa espessa de monòxid de carboni i no ens hi vam voler esperar. O sigui que vam marxar a la romana.

lA tAssA del cArrer sènecA HA estAt el lloc escollit pels Autors per esmorzAr

lAiA coll

gràcia indiependent

La recomanació arriba d’un dels més eminents dels nostres lectors, el

Quim de Balaguer

Ja se sap que als confins de l’Imperi s’hi

troben personatges novel.lescos

15 b El Col·legi d’Economistes remata la façana amb frases...

Documents

Transcript of 15 b El Col·legi d’Economistes remata la façana amb frases...