Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CCC-by-nc.

16. Arbres, plantes, flors, fruits

Motors de conversa (manual, pàg. 38)

1. Per començar a parlar ���� Parleu de com sou i què feu.

• Hi ha algun arbre que us agradi per la forma, l’olor, el color de les fulles, les flors, els fruits...?

• Us agrada cultivar flors i plantes a casa vostra? Preferiu les plantes exteriors o les d’interior?

• Què preferiu que us regalin, un ram de flors o una planta? Us agraden els rams de flors seques?

• El dia de Sant Jordi acostumeu a regalar roses a les persones que estimeu? Acostumeu a rebre’n, aquell dia?

• Què us estimeu més, comprar fruites i verdures directes del camp, o comprar-les envasades en comerços?

• Teniu costum de prendre infusions per algun motiu? Farigola, te, menta, romaní...

2. Per començar a parlar ���� Parleu del que coneixeu.

• Coneixeu plantes medicinals i els usos per a què es fan servir normalment? Coneixeu plantes verinoses? I plantes que punxin? I plantes que piquin? Sabeu si hi ha plantes que allunyin els mosquits?

• Us agrada passejar pels boscos? Què s’hi pot observar amb interès? Què s’hi pot collir durant la passejada?

• Al lloc on viviu hi ha vegetació? De quin tipus? Si viviu en una zona urbana, hi ha arbres, plantes o flors als carrers? Teniu zones enjardinades a prop per poder gaudir de la natura?

• Heu visitat alguna vegada parcs o jardins botànics? Feu-nos-en una descripció.

• Tot viatjant heu conegut paisatges naturals interessants? On estan situats? Què tenien d’interessant?

• Coneixeu fruits d’altres països? En sabeu el nom? Quin gust tenen? Com es mengen?

3. Per llançar-se a parlar ���� Parleu del que recordeu.

• Coneixeu gent que tingui al·lèrgia al pol·len, a la pell de préssec, a les gramínies...? Què ha fet per superar-la?

• Si heu anat a buscar bolets alguna vegada, expliqueu l’experiència. Coneixeu casos d’intoxicació o enverinament a causa d’ingerir bolets verinosos o altres productes vegetals?

• Heu assistit a festes populars relacionades amb els arbres o les plantes, com ara la festa de la castanya, de l’arbre, de la verema, del vi...? Expliqueu-nos què s’hi fa i quan hi vau assistir.

• Durant la infància vau aventurar-vos a entrar en boscos per construir-hi cabanes, caçar ocells, collir pinyes, amagar-s’hi...? Hi vau anar sols o soles algun cop? I de nit? Vau passar por?

• Els boscos han estat tema molt freqüent de contes infantils. En recordeu algun?

• Coneixeu oficis del bosc, com ara el de llenyataire, carboner, apicultor, guarda forestal? Ens què consisteixen?

4. Per parlar millor ���� Parleu del que sabeu fer.

• Com s’han de regar les plantes d’interior? Cada quan? Convé tenir-ne dins dels dormitoris? Què es pot fer per mantenir-les bé quan marxem de casa molts dies?

• Quines eines de jardineria ens aconselleu de tenir? Tisores de podar, rasclet, cabàs, mànega de regar...

• Com s'han de col·locar els testos a finestres i balcons perquè no puguin caure?

• Hi ha molts plats amb ingredients vegetals (amanides, gaspatxos...) Ens en recomaneu algun?

• Podeu explicar receptes de postres elaborades a base de fruita? I maneres de fer melmelades i conserves?

• Hi ha hortalisses com l’enciam, el tomàquet o l’api, i fruites com les prunes, les maduixes o el raïm que les consumim sense pelar. Quin tractament els hem de donar per estar segurs que no contenen productes nocius?

5. Per parlar millor ���� Parleu del que penseu.

• Quina importància tenen els espais verds per a les persones, la societat i l’ecologia?

• Hi ha suficients jardins públics a les nostres ciutats o als barris? Els respectem?

• Conrear plantes i flors comporta regar, podar, treure herbes, remoure la terra, fer rams, etc. Això pot ser un sedant per algunes persones? Què ens aporta, psicològicament parlant, la dedicació a la natura?

• Hi ha herbes que són la base de drogues (opi, haixix, coca, tabac...) Creieu que els governs fan prou per lluitar contra el seu tràfic i consum? Veieu amb bons ulls el conreu domèstic d’haixix per a usos personals?

• L’única causa dels incendis al nostre país i arreu del món és l’augment de les temperatures? Anomeneu-ne d’altres.

• Hi ha països amb manca de productes agrícoles per alimentar la població. Per quins motius creus que es manté aquesta situació injusta, quan la humanitat ha avançat tant en tecnologia agrícola i en mitjans de transport? Com es podria canviar la situació precària de tanta gent?

Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CCC-by-nc.

16. Arbres, plantes, flors, fruits

Paraules i textos per llegir i comentar (manual, pàg. 39)

���� Les paraules

Què és? llavor pinyol rosella blat fageda

Com és? frondós/-dosa gros/grossa menut/menuda humit/humida tendre/tendra

Què es fa? conrear llaurar empeltar florir collir

pineda alzinar roureda fageda avetosa

���� Les expressions

� Tirar floretes a algú: dir-li paraules afalagadores. � Ser a la flor de la vida: ésser jove.

� Anar amb el lliri a la mà: ésser ingenu, crèdul. � Ésser de bona soca: tenir una complexió sana.

���� El poema. El pi de Formentor, de Miquel Costa i Llobera (fragment) Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l’eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera com un gegant guerrer.

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les ’niran per la ventada com l’au dels temporals.

���� L’escriptora. Maria Barbal M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreretes sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir prompte el cistell. La caminada era forta però després de pujar tant, només quedaria la baixada que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la festa major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins, i així tendres, els fèiem en truitada. Extret de Pedra de

Tartera

���� L’explicació: plantes i vacances

Les vacances van bé a tothom excepte a les plantes, que, sovint, moren de set. Si teniu previst viatjar preneu nota d’alguns mètodes que us evitaran perdre la feina feta durant tot un any en només quinze dies. A banda del conegut sistema del cordó gruixut de cotó que trasllada l’aigua d’una galleda fins a les plantes, hi ha d’altres fórmules com la de l’ampolla. Consisteix a clavar-ne una o unes quantes de cap per avall al test, amb un petit forat al tap i procurant que el coll de l’ampolla quedi ben enterrat i subjecte. L’aigua sortirà de manera lenta i progressiva durant uns quants dies i les plantes sobreviuran sense problemes. Si teniu plantes d’interior, moltes vegades n’hi ha prou situant-les en una habitació fresca i sense sol directe. També va molt bé agrupar les plantes en alguna sala amb un parell de galledes plenes d’aigua al seu voltant per crear un microclima humit. Si teniu plantes que necessiten molta aigua, poseu els testos en remull dins la banyera.

Xavi Freixes. AVUI, 26 de juliol de 2007 (fragment)

Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CCC-by-nc.

16. Arbres, plantes, flors, fruits

Guia de conducció de la sessió

☺☺☺☺ Rebuda Durada aprox. 5 minuts

• Per anunciar el tema, es podria demanar als assistents que anomenessin infusions que en alguna ocasió hagin pres i diguessin quan se l’han pres i quins efectes hi buscaven.

• Demanar si han acomplert la tasca que se’ls ha encarregat en la sessió anterior.

���� Introducció temàtica Durada aprox. 5 minuts

• Llegir i comentar breument aquest text sobre els vegetals. Els vegetals estan íntimament lligats a nosaltres. Quantes infusions diferents ens podem fer? Quantes drogues no són altra cosa

que vegetals tractats? Què menjaríem si no tinguéssim verdures, hortalisses, fruites, cereals...? Què faríem sense boscos? A molts

ens encanta cultivar plantes i flors, menar petits horts... Ens agrada tenir espais verds al carrer i parcs a la vora per respirar enmig

del brogit de la ciutat. Sabem innombrables coses bones, no tan bones i dolentes de les plantes, dels arbres, de les flors... I ho

sabem encara que visquem immersos en el ciment, l'asfalt, el ferro i el plàstic, eterns enemics de la vida vegetal.

• Fer referència a les paraules i expressions proposades al manual i resoldre dubtes de comprensió: Atenció als mots: gros/grossa (volum) ≠ gran (superfície), pinyol (≠ os), empelt i empeltar (no *injert i injertar).

���� Converses en petits grups Durada aprox. 50 minuts

• Formar grups de tres o quatre xerraires i convidar-los a conversar a partir de les preguntes del manual, organitzades per blocs. Nivell inicial: blocs 1 o 2. Nivell mitjà: bloc 3. Nivell avançat: blocs 4 o 5.

• Seguir el desenvolupament autònom de les converses per corregir errors, proposar formes genuïnes i resoldre dubtes. Convidar els membres del grup a fer referència, en les converses, al seu país o regió de procedència.

���� Punts d’atenció Durada aprox. 10 minuts

• Mantenir els mateixos grups i proposar-los que facin atenció a punts concrets de lèxic o d’estructura de frases (punts enumerats al manual a les pàgines 58-62, i a la guia a les pàgines 109-113). Si només hi ha un guia o una guia per a la sessió, seleccionar el nivell més majoritari. Es proposa un exercici per a cada nivell:

Nivell 1: Tenim maneres personals de fer les coses.

Quin punt? Vocabulari. Hortalisses Què? All, ceba, patata, col, tomàquet, pastanaga, espinacs, mongetes Com? Porteu, d’algun supermercat, un prospecte amb noms d’hortalisses i verdures. Identifiqueu-los amb ellls. Després, demaneu-los que descriguin un plat complet d’amanida i un primer plat de verdures. Nivell 2: Coneixem moltes persones, llocs, coses...

Quin punt? Comparar persones amb plantes Què? pèsol, rosa, roure, bleda, tomàquet, meló, fulla Com? Demaneu que acabin les frases amb el nom de la planta que correspon: Tremola com... Té el cap pelat com... És fort com... Li falta vivor, és... Es posa vermell com... És eixerit com... Està fresc com... Nivell 3: Recordem històries, fets, anècdotes...

Quin punt? Vocabulari. Accions amb les plantes (guia, pàg. 111) Què? Empeltar, podar, adobar, sembrar, segar, conrear, cavar Com? Anomeneu els verbs anteriors, pregunteu-los què signifiquen i ajudeu-los a comprendre-ho si no ho saben. Empeltar: inserir un branca d’un arbre dins del tronc d’un altre. Podar: treure branques o fulles d’un arbre. Adobar: fornir d’adob terres de conreu. Sembrar: escampar llavors en una terra preparada. Segar: Tallar el blat o l’herba amb un estri. Conrear: treballar la terra perquè doni fruit. Cavar: treballar la terra amb l’aixada.

Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CCC-by-nc.

Nivell 4: Som gent experta i sabem fer moltes coses.

Quin punt? Usar amb correcció expressions espacials absolutes (guia, pàg. 112) Què? Enlloc, a tot arreu, per tot arreu Com? Demaneu que diguin frases referides als arbres, plantes i flors (o a altres elements) i que continguin aquestes expressions. Per exemple: Al meu carrer no hi ha arbres enlloc. Al meu barri no he trobat floristeries enlloc. Al meu poble, hi ha geranis per tot arreu: als balcons, a les voreres... Nivell 5: Som coherents i tenim la nostra opinió. Quin punt? Comentar breument Què? La gent respecta els jardins públics? Com? Demaneu que hi pensin uns minuts i després exposin la llista de constatacions sobre aquesta qüestió. Per exemple: Hi ha gent amb gossos que els deixen córrer per la gespa i fer-hi necessitats. Hi ha gent que és molt respectuosa amb les plantes. Sovint hi ha qui llença papers i llaunes a terra, fora de les papereres.

• En gran grup, proposar als xerraires una pràctica de pronunciació, tot llegint i repetint un embarbussament (vegeu-los a la pàgina 70 del manual).

���� Lectures Durada aprox. 10 minuts

• En gran grup, llegir i comentar el poema o la cançó proposada al manual. Llegir el text literari, comentar-lo i resoldre dubtes de comprensió. Segons el nivell dels xerraires, fer-los lectors dels textos.

• En gran grup, llegir i comentar algun dels textos sobre l’origen de les paraules carbassa, civada i xocolata, que trobareu a la secció “Les paraules i els seus orígens” (manual, pàg. 71-79; guia, pàg. 120-128).

• Llegir o fer llegir l’acudit relacionat amb el tema, a les pàg. 66-69 del manual o a les pàg. 115-118 de la guia.

���� Referents de catalanitat Durada aprox. 10 minuts

• Llegir i comentar l’explicació que es fa al manual: Plantes i vacances.

• Comentar breument algun aspecte que relaciona el tema amb els Països catalans. Per exemple:

� Els jardins de diferents èpoques: medievals (claustres de monestirs), romàntics , anglesos, moderns...

� La massa forestal de Catalunya (60%). Les torres de guaita de boscos.

� Jardins: la Devesa (Girona), parc de Sant Eloi, de Tàrrega, Palau de Pedralbes, el Parc Güell, parc de la Ciutadella (Barcelona).

Jardins botànics Mar i Murtra i Pinya Rosa de Blanes (La Selva); Jardí Botànic de la Universitat de València.

� Mercat de flor i planta ornamental de Catalunya (Vilassar de Mar, el Maresme). Fira de l’Avet d’Espinelves i Fira de la

Castanya de Viladrau (Osona).

� Festes de l’arbre a Palouet (la Segarra), a la Cerdanya, Cornellà del Terri (el Gironès), Muntanyola (Osona), Centelles (Osona)

etc.

� Tradició de regalar una rosa a persones estimades el dia de Sant Jordi.

���� Activitat de gran grup Durada aprox. 20 minuts

• Triar una de les activitats per fer en grup de les pàgines 75-87 i dur-la a terme. Propostes: Núm. A-7 del nivell avançat: Creació d’endevinalles (n’hi ha moltes que es poden referir a plantes. Vegeu, al solucionari del manual: el blat, l’albergínia, la pera, l’ametller, la taronja...). Se’n podrien fer de noves sobre el plàtan, la rosa, el xiprer, el gira-sol, etc.

���� Comiat Durada aprox. 10 minuts

• Comentar propostes per aprendre més català i participar en entorns catalans. Vegeu la secció del manual “Català a l’abast” (pàgines 63 -65 del manual). Per exemple: escoltar un programa de ràdio fet en català.

• Proposar una tasca específica per fer durant la setmana. Per exemple: visitar una zona enjardinada, anotar les plantes que hi ha i enumerar-les a la sessió següent.

• Anunciar als xerraires el tema de conversa de la sessió següent per tal que puguin comprendre les preguntes, comprovar si saben les paraules i expressions, i llegir els textos que es proposen.