Edició de LleidaDIVENDRES · 16 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14550 - AVUI / Any XL. Núm. 13420 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P48

Poldo Segarra. Director de Fira Mollerussa

“La fira agràriaés el nostreproducteestel·lar”

1715

60-1

1383

07®

8011

75-1

1273

22w

NACIONAL P16

Colaues donaun mes perdesencallarel tramviaPressiona ERC pertancar un acord

El 155 mossega laAMENAÇA · Rajoy volincloure en la inscripciól’opció d’escolaritzar encastellà el curs que ve

ATACS · El setge a laimmersió és la punta dellança de l’ofensivaparal·lela a la judicial

P6-10

Quan elpacifismeés delicte

L’ANÀLISI. JORDI PANYELLA

Una imatge d’arxiu del bisbe Casaldàliga a la seva residència de São Félix do Araguaia ■ ACN

NACIONAL P22-23

L’aniversari de Pere Casaldàliga porta el record d’un bisbe lluitador

90 anys de vida exemplar

Trump assegura que l’atacant, de 19anys, està “mentalment desequilibrat”

Europa-Món P28-29

Commoció per la matança al’escola de Florida

Punt de VistaTribunaDignitat ifermesa!

Odei A.-Etxearte Miquel Sellarès

De reüllEl govern que acata

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

a legislatura s’en-ceta amb tal sen-

sació de desgavellque encara no ens hapermès desgranarcap on anem ni a curt

ni a mitjà termini. Les eleccions delpassat 21 de desembre han compor-tat que l’independentisme, lluitantcontra tots els elements, mantingui lamajoria, però l’onada repressiva des-fermada de la tardor ençà –combina-da amb la paràlisi espaordida que vagenerar– l’ha deixat amb les forcesminvades, especialment les del trempque produeix avançar cap a un objec-tiu clar i diàfan. Si els deures abanssuposaven planificar un futur millor,ara malauradament també impliquenarreglar el present pitjor que ens hadeixat l’aplicació arbitrària de l’article155 i la consegüent supressió de l’au-tonomia. Fer veure que res d’això noha passat i pretendre fer creure queestem en la mateixa situació que eldia 1 d’octubre a les 12 de la nit éscomportar-se com una gallina decapi-tada: córrer sense rumb, amb l’impuls

dels espasmes nerviosos, però pres-cindint de la racionalitat. Mentrestant,sembla que les negociacions actualsper a la investidura estan plantejadesde cara a la galeria per veure qui pagael preu polític d’unes fites que no esvan acabar d’assolir i d’unes prome-ses electorals poc sinceres, quan hau-rien de centrar-se a trobar la fórmulaper formar un govern independentistaque comenci a treballar per arreglar elpresent, imaginar el futur i que, al ma-teix temps, no s’estigui de denunciarl’adulteració de la democràcia a Cata-lunya. Mentre s’encarreguin tasquesimpossibles al president del Parla-ment i se li critiquin públicament lesque sí que pot emprendre segons lesforces amb les quals actualment escompta, el focus de la culpabilitat re-caurà sobre les institucions catalanesen comptes d’assenyalar un Estat queha actuat de forma despòtica i tiràni-ca vulnerant els principis més ele-mentals de la democràcia. Alhora, se-guirem tenallats per la inacció i tras-lladarem el desgast, produït pel des-encís, a les pròpies files.

L

Keep calmAndreu Pujol

Acord oculpa?

Sembla que les negociacionsper a la investidura estiguinplantejades per veure quipaga el preu polític d’unsobjectius no assolits

La vinyetaFer

illuns vaig sopar a Barcelonaamb l’amiga Mercè Cebrian.Com que era Santa Eulàlia, per

fer-li una broma li vaig dir: “Felicitatsper la part que et toca, Mercè.” Com éssabut, Mercè, la Mare de Déu de laMercè, comparteix amb Eulàlia la pro-tecció de Barcelona. Vaig encertar lapoca-soltada perquè em va contestar:“Em pots felicitar directament perquèel meu pare, un barceloní de pedra pi-cada, em va imposar els noms de Mer-cè, Eulàlia i Madrona.” Santa Madro-na: la més desconeguda de les patro-nes de Barcelona. Un portal de la mu-ralla de l’antiga ciutat du el seu nom.Es discuteix si va néixer a Barcelona oa Salònica, però ja va bé que uneixidues ciutats que tradicionalment handisputat la capitalitat amb la de l’es-tat: Barcelona amb Madrid, Salònicaamb Atenes. Si el pare de la Mercè eraun “barceloní de pedra picada”, la fillali ha heretat el caràcter. Ella dirà queno, però tolera malament una qualse-vol crítica projectada sobre la ciutat.De vegades per fer-la enrabiar en pro-jecto una al seu davant. Fa riure veurecom es posa.

D

Si de Madrona, que jo sàpiga, sen’ha perdut el record, Eulàlia, víctimade tretze martiris, ha quedat com a se-gona patrona de la ciutat bombardeja-da dotzenes de vegades. No és dia fes-tiu, però l’Ajuntament treu els gegantsa ballar. És la festa major petita. Lagrossa se l’endú la Mercè. És la patro-na, també, dels que pateixen presó.Els que es dedicaven a alliberar els demans enemigues, ho feien sota la sevaadvocació. Trobo que Barcelona téunes patrones molt ben triades. Per laMercè, al setembre, haurem de dema-nar encara a la titular del dia que in-tercedeixi perquè els presos indepen-

dentistes siguin alliberats? N’hi hauràmés que ara?

Però he titulat l’article “El dia de laràdio”. Com hi arribo, partint del san-toral barceloní? L’endemà del soparera el Dia Mundial de la Ràdio. RAC 1va fer una programació capgirada, i laMònica Terribas, amb aquell fred, vadur l’estudi a la Boqueria. Abans, el“Dia de la Ràdio” (sense ser “mun-dial”) era, a Catalunya, el 14 de no-vembre, quan EAJ-1 Ràdio Barcelona,havia fet la primera emissió d’Espa-nya. Ara hem adoptat el calendari fes-tiu internacional, com qui suplanta lacastanyada pel Halloween. Què etsembla, això, Mercè? Què en diria laMadrona? Llagrimeja l’Eulàlia com facada any el dia de la seva competido-ra? Tantes coses que hem perdut –i lesque ens faran perdre–, i prescindimnosaltres mateixos d’un fet històricque, com tots els del seu gènere, tam-bé és una “estructura” o un patrimonid’estat. I si declaréssim el dia “mun-dial” la festa petita de la ràdio?

(Errada: ahir atribuïa a Marià Ma-nent “La muntanya d’ametistes”, queés de Bofill i Mates).

“Abanscommemoravala primera emissióde Ràdio Barcelona

Vuits i nous

El dia de la ràdioManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/fpq5df

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

La constatació que el governde Mariano Rajoy pretén uti-

litzar la coartada que li proporcional’aplicació de l’article 155 de laConstitució per dinamitar el modeleducatiu català contra la voluntatdel Parlament i de la immensa ma-joria dels ciutadans de Catalunyaés d’una gravetat extrema i ha deposar en alerta els polítics que hipoden fer alguna cosa, la comunitateducativa i tota la societat en gene-ral. El PP és la força menys votadaal Parlament de Catalunya i tambéqueda en minoria absoluta davantel consens polític i social que va im-pulsar la llei d’educació (LEC) i moltabans la immersió lingüística com aelement estratègic del model edu-catiu i de la cohesió social del país.Tot i això es proposa dinamitar-hotot, la immersió, el model i la cohe-sió, aprofitant l’absència temporalde govern a la Generalitat per intro-duir l’opció de l’escolaritat en cas-tellà als formularis de preinscripcióescolar que s’ha de tramitar el mesque ve. Aquest despropòsit s’em-marca en la pugna que mantenen elPP i Ciudadanos per l’hegemoniade la dreta política i per demostrarqui defensa més Espanya i aquí Ca-talunya tan sols és el camp de bata-lla per excel·lència. Però s’ha de dir iben alt que l’article 155 no preveuque el govern espanyol prengui de-cisions d’aquesta importància polí-tica en una matèria en la qual no téles competències, perquè no es vafer per això. I, si finalment actua enaquest sentit, el govern espanyol, elPartit Popular i qui en sigui còmpli-ce, no només estaran actuant aconsciència contra la voluntat delsciutadans catalans democràtica-ment expressada a les urnes durantels últims 35 anys, contra la comu-nitat educativa i contra el Parla-ment escollit el passat 21-D, tambéestaran ignorant la llei que tantdiuen que defensen; en aquest cas,la LEC vigent a Catalunya, l’Estatutd’Autonomia i el mateix ordre cons-titucional.

ContraCatalunya

EDITORIAL

l PP va treure quatre diputats enles eleccions del 21-D, que, calno oblidar-ho, va guanyar àm-

pliament l’independentisme, però tot iel daltabaix electoral patit, a La Mon-cloa fan com si haguessin estat ellsels vencedors. Ahir, per exemple, Ma-riano Rajoy, que va menysprear elpresident del Parlament, Roger Tor-rent, quan aquest li va demanar au-diència només de ser nomenat, i queno ha tingut mai cap trobada ni ambÒmnium Cultural ni amb l’ANC –duesassociacions amb milers d’afiliats–, varebre amb tota la pompa els represen-tats de Societat Civil Catalana (SCC),l’entitat sorgida per contrarestar elprocés i que compta els seus militantsper desenes.

M. Rajoy i la vicepresidenta Sáenzde Santamaría segueixen obviant quesom davant d’un procés polític, i encomptes de parlar amb aquells que en-capçalen la reclamació, començant pel

E “PP i Cs volenposar fi a laimmersió lingüística.Ahir es va ferel primer pas

president Carles Puigdemont, i d’escol-tar la veu de centenars de milers de per-sones (més de dos milions, segons leseleccions del 21-D), prefereixen rebrel’oposició i, naturalment, seguir pel camíde la repressió policial i judicial.

Aquest és el tarannà del govern espa-nyol, ara encara més a la dreta en deter-minats temes, com la llengua, desprésque hagi vist com Cs treu el cap per lacantonada i amenaça el seu espai. I totssabem perfectament quina és la gran ob-

sessió de Cs i del PP: posar fi a la immer-sió lingüística. Per això ahir també,aprofitant el desacord independentista,van fer el primer pas per assolir allò que,per mitjà de les urnes, el poble català noels permetrà mai: separar els escolarsper la llengua vehicular, uns en català iels altres en castellà. Posar fi a un modeld’escola que és un model d’integració ique ha estat lloat arreu del món.

Ja ho va avançar fa uns anys Francis-co Caja, president de l’anticatalana i an-ticatalanista Convivència Cívica Catala-na, en una famosa carta al líder de Cs,Albert Rivera, del 2011: “Estratègica-ment, el moment de noquejar el català ide tornar-lo a les masies vindrà ambl’evolució del moment polític.” I quin ésaquest moment polític? “El momentdesprés de la suspensió de l’autonomia”,escrivia. O el que és el mateix, quans’apliqui el 155. És a dir, ara mateix.Benvinguts al futur. Reacciona algúabans no sigui massa tard?

Manen els que van perdreMiquel Riera / mriera@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El nou fiscal general de l’Estat no sembla que hagi devariar gaire la línia dura del seu antecessor (Maza) enel càrrec. Ahir va mostrar la seva contrarietat pel fetde no poder tancar Carles Puigdemont, i no va des-cartar que demani la suspensió d’Òmnium i ANC,sense explicar quin motiu legal tindria per fer-ho.

ALCALDE DE LLEIDA

Fiscalia continuista

No s’entén de cap manera per què l’alcalde socialis-ta de Lleida fa tres anys que està enrocat defensantel nom de nou carrers de la ciutat, que homenatgenpersones que van participar activament del règimfranquista. Les raons que dona van canviant amb eltemps, però continua sent un misteri.

-+=

-+=

Diàleg selectiuMariano Rajoy

Desmemòria històricaÀngel Ros

-+=

Julián Sánchez Melgar

La segona recepció a La Moncloa de represen-tants de Societat Civil Catalana, una entitat petitai minoritària, contrasta amb el diàleg nul amb en-titats més representatives com l’ANC, Òmnium oara amb el president del Parlament. És clar que elpresident espanyol no ho és de tots els ciutadans.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

FISCAL GENERAL DE L’ESTAT

De reüllOdei A.-Etxearte

El governque acata

l govern espanyol li convé que es formi un govern aCatalunya. Fins que no s’aixequi el 155, Mariano

Rajoy no podrà dir que el “desafiament català” s’haacabat, almenys temporalment, i malgrat l’erosiógenerada a la democràcia de l’Estat espanyol. Mentre elTribunal Constitucional no determina el termini per aunes noves eleccions, Madrid pressiona amb l’anunci dedinamitar la immersió lingüística introduint la caselladel castellà com a llengua vehicular a les butlletes de lapreinscripció escolar. És una altra amenaça: si els

independentistes no formen ungovern que acati la legalitat (és a dir,fins que no hi hagi un president i unsconsellers que tinguin el vistiplau deLa Moncloa i la seva presa depossessió es publiqui,conseqüentment, al DOGC), el 155continuarà trinxant el país. L’Estatestava més preparat que

l’independentisme perquè comptava amb un consensnuclear: pagaria qualsevol preu. Ho va dir més d’unil·lustrat. Quan perdin l’autonomia, el debat ja no seràcom aconseguir l’estat català, sinó com recuperarl’autogovern. Els costos de rebel·lar-s’hi són coneguts:la presó. Els de no fer-ho, també: assumir la derrotamalgrat haver guanyat les eleccions, la humiliació, eldestí incert dels presos i investigats. JxCat i ERCnegocien com repartir-se la trinxera del govern perrecuperar posicions i ja tothom mira cap a la capitalbelga. Què farà Puigdemont? I l’electorat?

A

L’Estat estavamés preparatperquè hi haconsens:pagaria qual-sevol preu

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Marxa enrere en el canvi delmodel de selectivitat. El governdeixa la prova gairebé igualque l’any passat arran de lesprotestes.

10anys

20anys

PSOE i PP arriben gairebéempatats a l’inici de campanyaSegons l’enquesta del CIS,Zapatero treu només un punt imig a Rajoy.

El conseller de Governació i eldirector general de la GuàrdiaCivil pacten que eIs guàrdiescivils tindran una quota en elsMossos de trànsit de Lleida.

No prospera Empat tècnic Quota als MossosTal diacomavui fa...

“La ignorànciadel que passa aCatalunya té molt aveure amb el procési la seva repressió

ha dit que en Llarena cita, mogutper la venjança, a tots, tots els ca-talans i catalanes que s’han dedi-

cat a l’ organització dels actes entorn del’1-0. També s’ha indicat que es tracta desaber d’on ve el procés, de quin és l’inicidel fil que l’origina. Només tenint presentque des de l’ Estat espanyol no s’han assa-bentat mai de què ha passat a Catalunya,del que ha estat Catalunya de molt detemps ençà, nomes així es pot entendreque aquest senyor busqui l’origen.

EL FIL DE TOT PLEGAT ÉS ANTIC. Si no ha-guessin oblidat tot el que significa la guer-ra de Franco per a Catalunya, el que signi-fica de destrossa de tot el que havia sigutuna societat culta, organitzada, política-ment ja revoltada, si ho sabessin, si sabes-sin també que hi havia, en plena revolucióindustrial, enfrontaments d’obrers quetreballaven 12 hores al dia, alguns provi-nents ja aleshores del sud de la Península,d’altres provinents de les cases dels po-bres de sempre, ben procedents del país,només així en Llarena podria trobar elcap del fil que busca. Si bé tots plegats sa-bem, en el petit temps, que el procés apa-

S’ reix degut a la retallada de l’Estatut pelPC, o millor encara, del fet de dur la nos-tra carta magna al Tribunal Constitucio-nal, pels mateixos que ara mateix ensporten a les presons, només amb aquestainformació el jutge Llarena no podrà sa-ber on és el cap del fil. I és que ni saben quedes del dinou, a Catalunya neix un movi-ment literari, primer, i polític més enda-vant, que reivindica la llengua i la culturacatalanes com a llengua alta, és a dir, coma llengua de l’expressió “culta” a l’escola,conferències, escriptura. És estrany, tan-mateix, que Espanya sencera obviïaquest fet. Però ens hem de creure el fe-nomen, i més encara quan personatges

il·lustrats que venen del centre de poderespanyol ens ho expliquen. La immensaperiodista, que hem descobert a FAQS ique, a part de ser una persona encantado-ra, sap què passa en aquest Estat, ens vadir, en acabar la sessió de dissabte passat,que havíem de traduir aquell programaper a passar-lo per Espanya, en castellà,perquè la gent sabés què passa a Catalu-nya.

ELS FILLS I NETS DE LA GENT de la Manco-munitat i la República sabíem que, abansdel 39, a Catalunya s’ havia esdevingut unfet històric que, encara ara mateix, moltagent jove del país desconeix: 1.Una durarevolució social. 2. Una veritable revolu-ció política, duta amb calma. 3. Una veri-table revolució lingüística duta amb insis-tència i fúria. 4. Una veritable i absolutarevolució cultural que envaí tots els ra-cons del territori català, des del capda-munt de les valls d’Àneu fins a la darreraplatja de la Mediterrània. Tot això és el filque el jutge Llanera busca. En les declara-cions que obliga a fer als nostres estimatsrepresentants només hi trobarà una pun-teta... Que estiri. Que estiri bé.

Assumpció Cantalozella. Escriptora

El fil ocultTribuna

actriu JessicaChastain visitava

recentment el showSaturday Night Live i hiva deixar un gag enquè ella presentava el

concurs imaginari És que això encara téimportància? La regla del concurs: lapresentadora deia una cosa que ha dit ofet Trump i els tres concursants haviend’encertar si això encara tenia impor-tància. “El president diu que els païsosafricans són forats de merda i que totsels haitians tenen sida”, diu Chastain.“Molt greu, té importància, sí”, responuna concursant. “No. Zero conseqüèn-cies. I el món passa pàgina! Següent...”,afirma la presentadora. El concurs va amés fins a la ronda final en què l’actriuofereix als concursants escriure ells enun paper el supòsit que de debò seriaimportant. Un escriu “Trump li pega alPapa”, l’altre escriu “Trump cancel·la elsJocs Olímpics perquè les banderes sóngais” i l’últim va més lluny i escriu “Unvídeo sexual amb Donald Junior”. “No...Fox News ho explicaria com que Trumpés un home de família! Ja res no impor-

ta!”, esclata Chastain sense ocultar jaque no és una presentadora sinó unadona que ha ideat un concurs per recla-mar una abraçada davant el rumb des-coratjador del país.

P. D. Avisos a la lectora o lector: sihan deduït que el gag de Chastain espot aplicar en un país més proper, éscosa seva. Si han deduït que entre elscasos sense importància hi pot haver elcas d’un home que firmi tuits com aM.R. i tothom sap que és Rajoy peròcap jutge no imagina qui podria ser M.Rajoy, és cosa seva. Si han deduït que elgag de Chastain seria impensable en unpaís més proper perquè cap actor no hofaria, és cosa seva. Si han deduït queparlar del gag de Chastain evita parlard’un president que balla al ritme deRaphael amb dones a les quals els diuque no vulguin cobrar encara com elshomes perquè “no ens fiquem en això”,és cosa seva. I, si us plau, si els ve un po-licia exigint que li arregli el cotxe, oblidinque són mestres, advocats, taxistes, jut-ges o jubilats i arreglin-li el cotxe. Ah, igràcies a tots per l’abraçada.

L’

Full de rutaDavid Portabella

És que això téimportància?

Si dedueixen que parlar d’ungag evita parlar del presidentque balla al ritme de Raphaelamb dones a les quals els diuque no vulguin cobrar comels homes, és cosa seva Algú ho havia

de dirb Francament estic desorien-tat. Entre el PDeCAT i ERC...En castellà diuen el uno por elotro y la casa sin barrer. Doncsaixò. Em fa l’efecte que elsmés de dos milions de votantsindependentistes (podeucomptar-hi el meu de vot) vo-líem i/o esperàvem una altracosa. En tot aquest procés hiha hagut badades i errors del’alçada d’un campanar; peròtambé èxits que caldria nollençar a la brossa. Abans quetot això comencés ningú almón sabia on era Catalunya(no érem ni Escòcia ni el Que-bec). El que sabia que Catalu-nya existia era per Dalí, la Sa-grada Família, la Costa Brava,el Barça i potser la gastrono-mia. Però el procés ens hapermès d’aixecar la mà, i laveu... Ens hem fet veure i es-coltar i hem internacionalitzatel procés. És un èxit: emmar-quem-lo! Hem aconseguit que

més de dos milions de perso-nes votin independència; noles defraudem!

Ara, tal com ho veig jo, tocarecuperar les institucions il’autogovern que el 155 ens hamanllevat; fer sortir els presosde les presons i aconseguirque els polítics a l’exili tornin acasa en espera de judici i sen-tència. I un govern que puguigovernar amb l’objectiu de ferCatalunya més gran i fer camícap a la independència. Peròsense terminis. Això no es fad’un dia per l’altre. Un dels er-rors va ser fer pensar a la gentque això ho teníem a tocar... Isi us plau: tot això no és unpartit de futbol en què un gua-nya i un perd.

Això és política. I en políticano hi ha guanyadors o vence-dors... Hi ha negociació; hi haacords, pactes, calendarisd’actuacions... I la manera defer-ho no és amb dinars depseudoprogres per estendreponts Madrid-Barcelona a ond’entrada hi ha temes censu-

rats (digue-li presos polítics...)JOAN J. PORTELLA CARDONAGirona

Què amagael CIC?b No sé si el Consell Interuni-versitari de Catalunya (CIC) téuna agenda oculta. No sé sivolien aplicar un 155 quan en-cara ni existia. Però ja “en tincla pipa plena”. La nit del 6 desetembre del 2017 el CICanunciava la supressió de lahistòria de la filosofia com aopció general de la selectivi-tat. Això la humilia i la deixaferida de mort com a matèriaclau. Hem lluitat molt desd’aleshores per saber què hapassat, i de qui va ser la deci-sió: opacitat 100%. La respos-ta estàndard de la Sra. Jou, lasecretària general, insisteixque és “per al vostre bé”:aquest “paternalisme” –talcom diria J.S. Mill– em treu depolleguera. Conculquen la lli-bertat d’elecció de més de la

meitat dels 25.000 joves cata-lans que fan la selectivitatanualment i afecta greumentl’ensenyament de la filosofia albatxillerat: ¿o és que ells es-tan a primera línia? Una cartarecent, signada digitalment el29 de gener, rebutja una mo-ció emesa per la Diputació deGirona. No argumenten quasires. Em pregunto: els han co-accionat des de Madrid? Sino, ¿poden publicar els vots o,si no, quins membres del CIChi han intervingut, i el lloc i da-ta de l’acta amb el resultat? Siaquestes dades se’ns ama-guen, és causa d’alarma so-cial: ¿en mans de qui estemels ciutadans i l’educació?¿No era la transparència undels objectius del nostre go-vern? O ja no? Si volen des-truir la filosofia no ho facind’amagatotis: estan arruïnantuna de les bases de l’esperitcrític del jovent, ens ataquenel país.XAVIER SERRA BESALÚSalt (Gironès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 2018

SísifJordiSoler

a vida és plenad’oportunitats que

no es poden deixarperdre. N’hi ha tantesque molts dels que te-nim entre 15 i 80 anys

tenim també sempre a prop algú quesembla que sigui al món per dir-nosque no badem. Ja sé que és gent queens estima, gent que vetlla per cadas-cun de nosaltres, però també gent quesembla que no vulguin que descansemmai. Hi ha tantes oportunitats que nopodem deixar perdre! N’hi ha per a lafeina, per a les vacances, per a l’amor,per als estudis, per a tot el que volemcomprar o vendre. I després, hem d’afe-gir-hi encara aquells que no ens esti-men, però que també són al món, simés no en hores de feina, amb la idead’avisar-nos perquè treballen a la caixao a les companyies de mòbils o d’asse-gurances. Ens truquen, ens tuitegen,ens inunden de whatsapps dia i nit. Alscatalans d’avui, a més, ens ha tocat viu-re una època en què tenim una oportu-nitat històrica a tocar la cantonada.Uns perquè volen culminar l’espanyolit-zació que alguns dels seus avantpas-sats van encetar amb molta més forçaque traça. D’altres perquè volem desfer-nos-en amb més enginy que el dels queens han precedit. Ben entès: no, delsespanyols, que també han de tenir unlloc al món, com dels que ens espanyo-litzen. I el cas és que aquests dies elsque, per entendre’ns, som de l’equip decasa veiem amb perplexitat com hi hapartits polítics que discuteixen si hande triar no un, no dos, sinó tres presi-dents de cop: el simbòlic, el que serà aBarcelona, el que ja tenen empresonat.Els atabala sentir que els de Madrid i elsque, també per entendre’ns, són cata-lans de Madrid els diuen que no ho fa-cin. ¿De debò han de dubtar tant si ambel dèficit històric de presidents de laGeneralitat que arrosseguem hauriende triar-ne no un, no dos, no tres, sinótota una cabassada?

L

De set en setXavier Cortadellas

L’oportunitat

José Antonio Sánchez, DIRECTOR DE RTVE

“L’espanyol és meravellós; Carles I l’emprava per parlaramb Déu”

La frase del dia

“Un dels nostreserrors ha estat nopreparar el paísdavant la repressióde l’Estat disposat atot pel “‹Todo por lapatria›”. La llibertatdel nostre pobleserà una cursa derelleus

ncara no som prou conscients delgran pas endavant que ha fet el so-biranisme i el seu projecte d’inde-

pendència nacional. Per a tots els patrio-tes que avui viuen en un cert desànim,després del succeït amb posterioritat al’inexplicable 27 d’octubre, cal recordar-los que el nostre és un combat democràticper la consecució de la nostra llibertat iper la supervivència com a nació. Cal-dran, doncs, moltes batalles més. Somprobablement la colònia nació amb vo-luntat d’ésser estat més important i con-solidada d’Europa. Repeteixo, el pas en-davant que hem fet aquests últims anysés la victòria d’un imaginari col·lectiu demés de dos milions de catalans que ja hemdesconnectat d’Espanya i del seu projecteimperial.

RES DE DESÀNIMS doncs! Tanqueu els ullsi recordeu el país de fa uns pocs anys i mi-reu el d’ara! Mai en els últims tres-centsanys havíem estat tan a prop d’ésser! Elpassat 21-D el sobiranisme plural va tor-nar a aconseguir majoria absoluta. És elmoment que aquesta majoria parlamen-tària es replantegi la batalla democràticaamb l’Estat i estableixi una estratègia queamb dignitat i fermesa ens porti a derro-tar el nacionalisme espanyol i la seva cas-ta, i no pas la part del poble espanyol quetambé el pateix.

PER PREPARAR aquesta estratègia hem deser capaços de no perdre’ns en debats es-tèrils que no ens porten enlloc i nomésens afebleixen. Fem catarsi respecte detot allò en què ens hem equivocat per talde poder modificar el rumb del combatdemocràtic del futur. Identifiquem elsnostres punts flacs, els nostres pous ne-gres i aquelles persones i organitzacionsque no hagin fet la feina que els pertocavaper tal de poder-los eliminar de cara a lesproperes escomeses. Caldrà que evitem,per tant, els lliris blancs, els fantasmes iels xitxarel·los que tant mal han fet al pro-cés. És imprescindible, doncs, dur a ter-

E me un gran relleu, no tan generacional,sinó dirigit a situar al capdavant aquellespersones disposades a córrer riscos, evi-tant els aficionats i sobretot els oportu-nistes.

L’ESTRATÈGIA HA DE SER concisa i contenirdos nivells clars: 1) Recuperar les institu-cions catalanes que ens han estat arra-bassades pel 155, abans que l’Estat siguicapaç de destruir les poques estructuresd’estat que havíem aconseguit consolidar(el model educatiu i cultural, els mitjansde comunicació, amb TV3 i CatalunyaRàdio com a naus capitanes, i el nostremodel de seguretat nacional, etc.) i 2) Anivell polític reconduir de manera intel·li-gent i pragmàtica la pugna amb l’Estat.Sense oblidar-nos dels nostres presos po-lítics segrestats per la maquinària judiciali repressiva de l’Estat, uns a la presó i elsaltres a l’exili, i pels quals no ens cansa-rem de lluitar per tal d’aconseguir la sevallibertat. Ens hi juguem la nostra dignitatnacional! Tot això caldrà fer-ho amb dosisde realisme que ens permetin acumularforces per tal de consolidar un necessari

relleu. Per molt injust que aquest puguisemblar, hem d’estar disposats, com entota batalla pacífica i democràtica, a patirbaixes en les nostres files. Un dels nostreserrors ha estat no preparar el país davantla repressió de l’Estat disposat a tot pel“Todo por la patria”. La lluita per la lliber-tat del nostre poble serà una cursa de re-lleus o no serà!

CONSTITUÏM SENSE MÉS DILACIONS el go-vern de la Generalitat. Un govern quehauria de tenir un perfil més tècnic quepolític, amb la missió de posar fi al 155 ique sigui capaç, en els propers dos o tresanys, de blindar les competències de quèja disposem i protegir-les dels embats delgovern espanyol, que amb la seva inter-venció s’han adonat de la seriositat i l’efi-càcia de l’aparell administratiu de la Ge-neralitat, i la combatran més duramentque mai. I vull insistir en la necessitatd’un govern de caire més tècnic que nopas polític, perquè després de l’escalivadadel 27 d’octubre crec que la direcció políti-ca ha de dependre més dels partits polí-tics i hem de deixar d’aquesta manera elgovern més lliure per tal de gestionar lesseves competències.

AMB AIXÒ NO VULL DIR que no calgui unestat major del procés, evidentment queen cal un, però no cal que aquest s’anunciïamb noms i cognoms. Santa innocència!No oblidem que tenim tot un estat i el seuaparell en contra i que actuaran, segonsles seves mateixes paraules, “sense con-templacions”. Hem de reconèixer queen algun moment els ho hem posat massafàcil. Hem après la lliçó? Per tant, enscal una nova proposta ferma i valenta deresistència i consolidació de posicions enla qual possiblement haurem de fer algu-na passa enrere per tal de poder-ne ferdues endavant, però estic convençut quementre hi hagi més de dos milions de ca-talans desconnectats d’Espanya i cente-nars de milers més disposats a fer-ho se-rem imparables!

Miquel Sellarès. Periodista

Dignitat i fermesa!Tribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 20186 |

Uns 26.000 casoses van descartard’entrada perquèno complienels requisits

Marta Pascalapressa per a ungovern dins lalegalitat i que girifull del 155

Unes 61.000peticions percobrar la rendagarantida

El PDeCATpressionaJxCat per aun pla BNacional

El govern de Mariano Ra-joy havia dissenyat un 155de màxims en el contingut(destitució del govern i dis-solució del Parlament) i dedurada limitada, però elbloqueig en la investiduraque ha creat ara el volaprofitar per infligir unaronda final d’invasió decompetències que posi fi ala immersió lingüística aCatalunya i hi introdueixila segregació amb l’opciód’escolaritzar en castellà.Després d’una recepció ofi-cial als representants deSocietat Civil Catalana,que van ser rebuts a LaMoncloa per Rajoy amb elprotocol reservat als capsd’estat i de govern, l’execu-tiu va anunciar que estu-dia l’opció de la casella decastellà en la inscripció delcurs que ve. L’ofensivas’inclou en un pla globald’invasió competencialque La Moncloa ultima desd’ara i fins al març en totsels fronts i que busca tantredoblar la pressió sobrel’independentisme perquèformi govern com frenar lafuga de vots espanyolista aCiutadans.

El Consell de Ministresno té previst aprovar avuila casella del castellà, queara per ara està en estudi

al Ministeri d’Educacióperquè les normes de pre-inscripció i matrícula delcurs no s’han de publicarfins al 31 de març. “Hemde saber si és una matèriaque ens correspon pel 155però som sensibles al pro-blema”, va confessar el se-cretari d’estat d’Educació,Marcial Marín, amb elcompromís de decidir-ho“d’aquí a unes setmanes”.

Tot i que el cop a la im-mersió a través del 155desafia la llei educativa ca-talana i les sentències delTribunal Constitucionalque han consagrat el cata-là com a vehicular, fontsparlamentàries posen endubte que el govern de Ra-joy no vagi de debò després

de la coreografia de rebreSCC a La Moncloa i d’escol-tar veus minoritàries a fa-vor de la castellanització,com la del president delsindicat AMES (Acció pera la Millora de l’Ensenya-ment Secundari), AntonioJimeno, pròxim a Ciuta-dans, o les d’Impulso Ciu-dadano i Asamblea Parauna Escuela Bilingüe. Ra-joy, que es nega a rebre elpresident del Parlament,Roger Torrent, és instatper aquests col·lectius mi-noritaris –però amb accésa La Moncloa– a no des-aprofitar la barra lliure del155 per fixar la casella delcastellà d’acord amb la ver-sió més dura de la Lomqe. Ia diferència del seu rival enla pugna pel vot espanyo-lista, Albert Rivera, Rajoy,com a president espanyolque és, té l’arma del BOE.

Data límit: 31 de marçEscolaritzar els nens enllengua castellana ja éspossible gràcies a la dispo-sició addicional 38 de laLomqe del 2014, que pre-veu un xec als pares que hovulguin i al qual es van aco-llir només 40 famílies el2016. El que sospesa el mi-nistre Íñigo Méndez de Vi-go ara és que, a partir del31 de març, els pares entinguin prou amb marcaruna creu a la casella del

castellà per estendre la se-gregació dels alumnes enun moment en què el mi-nisteri i la conselleriad’Educació són a les sevesmans per la carambola del155.

Amb aquesta data límitdel 31 de març que desd’ara interpel·la Junts perCatalunya, ERC i la CUP ainvestir un govern que hoaturi, l’oposició creu queRajoy busca com a mínimapuntar-se el gol a Cs deser ell qui va fixar la casella

del castellà, encara quedesprés no s’arribi a des-plegar o bé la mesura duriun sol curs perquè la novaGeneralitat la faci avortarquan s’aixequi el 155. Lapugna lingüística entre elPP i Cs ja va viure un pri-mer assalt dimarts al Con-grés, quan Rivera va regis-trar la proposta d’imposarel castellà al funcionariaten detriment de llengüescooficials, i els populars livan negar el seu aval.

Més enllà de la sensible

qüestió lingüística, la vice-presidenta Sáenz de San-tamaría ultima un pla demesures a Catalunya eneducació, sanitat i funciópública per aprofundir el155, amb el pretext que elfebrer i el març són mesosclau per a les comunitatsautònomes. “Catalunya noes pot paralitzar perquè nosiguin capaços de nome-nar un president que pu-gui complir amb la llei”, vadir per justificar el seu afa-ny normatiu.

David PortabellaMADRID

SALT Rajoy estudia incloure l’opció d’escolaritzar en castellàen la inscripció del curs que ve FOTO L’atac a la immersió ésentregat com a ofrena a Societat Civil Catalana a La MoncloaPLA Ultima una invasió de competències global fins al març

El 155 ambcasella decastellà

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hem de saber si lacasella del castellà ésmatèria del 155, peròhi som sensibles,i decidirem”Marcial MarínSECRETARI D’ESTAT D’EDUCACIÓ

Servidors.cat ha alertat que“no es pot aguantar més” lasituació actual sense governi amb el govern espanyolaplicant el 155, ja que aixòestà afectant el dia a dia deCatalunya. Així ho ha expli-cat la presidenta d’aquestaassociació, Yolanda Hernán-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Cap català no es potveure perjudicar perun Parlament quesembla tancat pervacances”Soraya S. de SantamaríaVICEPRESIDENTA ESPANYOLA

dez, després d’entregar alpresident del Parlament,Roger Torrent, la tercera ac-tualització de l’Inventari dedanys de l’aplicació del 155.Hernández ha dit que s’està“en temps de descompte”i ha afegit que tot i que alciutadà li pugui semblar que

tot funciona, hi ha projectesi accions que s’haurien deprendre que no s’estan pre-nent o que s’estan endarre-rint. Entre d’altres qüestionsha mencionat programessobre la llengua per a donesi immigrants o noves con-tractacions que s’han fet.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Servidors.cat alerta que no es pot estar sense govern

Rajoy i Sáenz de Santamaríavan rebre ahir José Rosiñol(Societat Civil Catalana) al Palau deLa Moncloa amb el protocolreservat als caps d’estat i degovern ■ J.C. HIDALGO / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 7

Els anys (i Wert)no passen per al PP

L’APUNT aleshores massa complex sotmetre-la a control.Ara ho intenten amb una proposta que entra en com-petició amb Ciutadans i que, un cop més, pretén ful-minar la immersió lingüística. Els anys no passen pera un PP que mai ha abandonat aquella idea que l’ex-ministre José Ignacio Wert verbalitzava el 2012d’“espanyolitzar els nens catalans”.Anna Serrano

Escola, mitjans públics i Mossos d’Esquadra. El governdel PP ha apuntat des del primer dia a aquests tresobjectius, als quals, en la seva particular i esbiaixadainterpretació de la realitat, considera responsables–sobretot els dos primers– del creixement de l’inde-pendentisme a Catalunya. Amb tot, l’escola va quedarfora de l’aplicació del 155. Els populars van considerar

Segons Sáenz de Santa-maría, la Generalitat tute-lada “ha funcionat molt béperquè els funcionaris deCatalunya són uns profes-sionals de primer nivell”,però ara ella se sent obliga-da a prendre decisions“perquè cap català es vegiperjudicat per un Parla-ment que sembla tancatper vacances”. En l’intentde desdramatitzar la inva-sió competencial, la vice-presidenta va arribar a po-sar l’exemple del pla deprevenció d’incendis perdesmentir que darrere lesintencions del govern delPP s’hi amagui un zel espa-nyolitzador o de retalladade l’autonomia. Això sí, esva permetre recordar queles mesures poden passarpel Consell de Ministres obé ser aprovats directa-ment per cada ministeri iprou.

L’atac que estudia el go-vern de Rajoy al model

d’immersió lingüísticaconsensuat des del 1983va sacsejar el Congrés i enparticular el PSOE i elPSC, els socis del PP enl’aprovació de l’article 155al Senat a l’octubre, que esvan refugiar en el fet de ser

un afer “en estudi” per aixíevitar dir si desfarien elseu suport a la suspensióde l’autogovern. “El PSCno està a favor de segregarnens i nenes a l’escola, es-perem que l’anunci d’estu-di es quedi en un anuncid’estudi”, confiava la dipu-tada socialista MeritxellBatet. “El govern d’Espa-nya exerceix de govern enfuncions i s’ha de cenyir ala gestió, i el 155 ja no hau-

ria d’estar en vigor si tin-guéssim un govern”, afegiaBatet desviant la culpa al’independentisme.

Des del PDeCAT, JordiXuclà advertia que Rajoy“no té legitimat per canviarel model lingüístic català” iaprofitava per exigir la in-vestidura immediata d’unpresident que “enterri l’in-tervencionisme de l’Estat”.“Si el govern espanyol apro-fita el 155 per dinamitar laimmersió lingüística es fa-rà evident la seva mala fe ivoluntat de continuar fentmal a Catalunya, així comla nostra irresponsabilitatde no haver fet encara go-vern republicà tal com ensmanà la ciutadania el 21-D.Govern ara!”, exigia JoanTardà (ERC). Per Joan Me-na (En Comú Podem), “el155 no dona al PP la possi-bilitat d’adoptar mesurespolítiques” i prometia “atu-rar l’onada antidemocràti-ca de Rajoy”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rajoy vol un gol aCs, el PSC s’irrita i elPDeCAT i ERC volenun govern ara

El fiscal general de l’Estat,Julián Sánchez Melgar, vaadmetre ahir per primeravegada les dificultats quetindrà el Tribunal Supremper jutjar el president Car-les Puigdemont si segueixexiliat a Brussel·les. Si bédes del Suprem s’airejaval’opció de poder jutjarPuigdemont en rebel·liaen paral·lel al judici quevisquin empresonats comara el vicepresident OriolJunqueras i el consellerJoaquim Forn a la tardor,Sánchez Melgar va alertarque és impossible que lajustícia espanyola puguijutjar el president si abansno és extradit per Bèlgicaamb una euroordre quedeixi clar que l’Estat espa-nyol el reclama pels delic-tes de rebel·lió i sedició, ino per delictes menorscom ara la desobediència ola malversació, que tambéconsten en la investigació.

En un esmorzar infor-matiu organitzat per Eu-

ropa Press i que va servirde presentació per a qui aldesembre va rellevar el di-funt José Manuel Maza, elfiscal general de l’Estat vahaver d’explicar el fracàsinaugural del seu mandat:ser desoït pel jutge PabloLlarena, que no va gosardemanar la detenció dePuigdemont a Dinamarcaamb l’argument inèdit queaixò era el que buscavaPuigdemont. “En realitatel Suprem no em va dene-gar del tot l’activació del’euroordre, diu que quedaposposada”, es va eximir.

Per Sánchez Melgar,amb 35 anys de carrera ju-dicial i passat a l’Audiènciade Barcelona, Puigde-

mont i el seu cas són una“paradoxa” per a la justí-cia espanyola. “Havíemtingut fugitius, pròfugs,persones sobre les quals esdictava ordre de detenció,però mai havíem tingut unfugitiu que sabem exacta-ment on és, i no només onés, sinó que ens anunciaels moviments que farà,això no s’ha donat mai...”,va confessar el fiscal ambperplexitat.

Artadi, Òmnium i l’ANCEn la nova etapa, el fiscalno desmenteix la tesi deveure el procés com una“organització delictiva” iva advertir als líders queserà “ferm” en la respostasi hi ha un nou menyspreua la Constitució. Desprésd’insinuar que la GuàrdiaCivil vigila Elsa Artadi, esva permetre avisar que nodemanarà “de moment” ladissolució d’Òmnium il’ANC. I, si bé aposta perdelimitar els casos d’odi,avisa que el del mecànic deReus Jordi Perelló “no ésun cas de delicte d’odi”. ■

El fiscal de l’Estatadmet la dificultat dejutjar Puigdemonta Sánchez Melgar avisa el Suprem que no el pot jutjar enrebel·lia a Actuarà “ferm” si es menysprea la Constitució

David PortabellaMADRID — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“He vist en 35 anysde carrera fugitius ipròfugs, però mai unfugitiu que sabem onés i que ens diu on va”Julián Sánchez MelgarFISCAL GENERAL DE L’ESTAT

Julián Sánchez Melgar es va presentar ahir en societat com a fiscal general a Madrid ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

eia temps que corria el rum-rum entre els educadors, pe-rò ningú no gosava alçar laveu per no despertar la bès-

tia. Finalment, però, el govern es-panyol ha desempolsat la qüestióde la llengua a l’escola i el secretarid’estat d’Educació, Marcial Marín,ha recuperat la proposta que apa-reix de cíclicament d’incloure unacasella en el formulari d’inscripcióescolar perquè els pares escullin sivolen que els seus fills siguin escola-ritzats en llengua castellana. La di-ferència amb altres ocasions és queara el Departament d’Ensenya-ment és en mans del govern espa-nyol en virtut de l’article 155.

Des de l’intervingut Departa-ment d’Ensenyament assegurenque no tenen constància de capmodificació en el procés de preins-cripció, ni en el de matrícula, que esfa al juny i és on els pares omplenels papers per inscriure els fills sen-se que hi hagi cap casella per triaren quin idioma volen que siguin es-colaritzats. La consellera, ClaraPonsatí, exiliada a Brussel·les, vaser destituïda i a la seu de la Via Au-gusta, com a la resta de departa-ments, hi regna una estranya sen-sació de provisionalitat que, a jutjarper com van les negociacions performar govern, no sembla que s’ha-gi d’esvair aviat.

A falta de lideratge polític, és lasocietat civil i, en particular, la co-munitat educativa, qui va respon-dre ahir al que entenen com un“atac” al model d’escola en català.La Plataforma per la Llengua acu-sava el govern espanyol de buscar“la divisió a les aules de les escolesde Catalunya”. “No hi ha res que di-videixi més que separar els nens ales escoles segons la seva llengua”,va afirmar el president, Òscar Es-cuder. En el mateix sentit es pro-nunciava Marcel Mauri, vicepresi-dent d’Òmnium Cultural, que acu-sava el PP de voler “imposar per laforça” el que “mai han guanyat a lesurnes”, i l’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau. “No deixarem que ningúens toqui el nostre model educatiu ila nostra aposta pel català com allengua vehicular”, va dir l’alcaldes-sa en l’acte de lliurament dels pre-mis Ciutat de Barcelona.

La Plataforma per la Llengua iÒmnium Cultural són dues de les54 entitats que formen la platafor-ma Somescola, que va néixer per

F

combatre les polítiques del minis-tre José Ignacio Wert i la seva lleiorgànica per a la millora de la quali-tat educativa (Lomqe) i que, desd’aleshores, ha tingut pocs perío-des de calma. L’última aparició deSomescola es va produir el 15 denovembre passat, quan va sortir a

rebatre els “atacs” a la immersiólingüística en català i a les acusa-cions d’adoctrinament en períodepreelectoral. Aleshores, Somescolava recordar les dades que demos-tren que els alumnes catalans te-nen el mateix nivell de castellà queels de la resta de l’Estat en llenguacastellana, que en les mateixes con-dicions socioculturals els alumnesde llengua familiar catalana i els dellengua familiar castellana obtenenresultats molt similars en totes lesàrees, i que els alumnes bons enuna llengua ho són en les altres i a

la inversa. La plataforma va reite-rar ahir que “el model educatiu ca-talà garanteix la cohesió social i laigualtat d’oportunitats”.

Els últims anys, les entitats favo-rables al model d’escola en catalàhan emprès un gran nombre d’ac-cions en defensa de la llengua, quevan tenir la seva expressió més cla-ra en la multitudinària manifesta-ció del 14 de juny del 2014 a Barce-lona. Somescola protestava alesho-res per fets com la imposició, pervia judicial, d’un 25% de classes encastellà en algunes escoles o el de-cret de la Lomqe que pretenia obli-gar el govern a sufragar, amb 6.000euros, l’escolarització en castellàals pares que ho vulguessin i no tro-bessin un centre per fer-ho.

Les declaracions d’ahir del secre-tari d’estat d’Educació sobre la ca-sella del castellà, que no són noves,fan preveure una nova tongada demobilitzacions, sobretot, si aquestaproposta acaba concretant-se. Aixího va exposar ahir el portaveu na-cional del sindicat de l’ensenya-ment Ustec-STEs, Ramon Font,que va augurar una “resposta con-tundent” de la comunitat educati-

va. “Méndez de Vigo [el ministred’Educació] faria bé de recordar elque va fer l’Assemblea de Docentsde les Illes Balears l’any 2013”, vadir Font, en referència a la vaga detres setmanes que els mestres ba-lears van fer a l’inici de curs contrael pla de trilingüisme del govern delPP que pretenia fer recular el cata-là a l’escola. El portaveu d’Ustec varecordar al ministre que el governdel PP, que aleshores governava lesIlles Balears, va haver de retirar laseva llei, i que ara s’haurà d’enfron-tar a un país on el seu partit “no-més té quatre diputats al Parla-ment”. “No descartem res –va dirFont–, ni tan sols desobeir.”

El portaveu sindical va avisarque una eventual imposició d’unsistema que separés els nens perraó de llengua seria “injusta amb elsnens castellanoparlants de les clas-ses més desafavorides”. “Hi ha nensque només aprenen català a l’esco-la”, hi va afegir, i va recordar que enaltres territoris amb dues llengüeson hi ha diferents models lingüís-tics, com ara el País Valencià i elPaís Basc, hi ha nens que no apre-nen la llengua pròpia del país. ■

El torn de la llengua

3setmanes de vagaseguides van fer elsmestres de les Illes Ba-lears a l’inici del curs2013/14 en defensadel català a l’escola.

OPORTUNITAT · Prenen forma els temors de la comunitat educativa que el govern espanyol aprofités la intervenció de laGeneralitat per replantejar el model d’escola en català ADMINISTRACIÓ · Ensenyament no té constància de cap canvi en elprocés de matrícula RESPOSTA · La comunitat educativa avisa que defensarà amb fermesa un model de “cohesió social”

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

Manifestació multitudinària a favor de l’escola en català el 14 de juny del 2014, a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La proposta és injustaamb els nens de les classesmés desafavorides”, avisael portaveu d’Ustec

Dilluns es va verbalitzaren la reunió de la direcció i,ahir, la coordinadora ge-neral del PDeCAT, MartaPascal, feia una crida a for-mar un “govern establedins de la legalitat”. Enuna entrevista a La Van-guardia, Pascal indicavaque Carles Puigdemont“hauria de poder ser inves-tit” i això “s’hauria de po-der fer ben fet”, però tam-bé veia “urgent” tenir ungovern. Interrogada sobrela constitució d’un consellde la república liderat perPuigdemont, alertava: “Elreconeixement va ser cla-ríssim a les urnes, però nopodem crear expectativesa la gent que no puguemcomplir. S’ha de trobaruna manera ajustada adret.”

La cúpula del PDeCATpressionava ja pública-ment JxCat per començara abordar el pla B: un can-didat alternatiu que per-

meti formar un executiuajustat a la legalitat i aixe-car el 155. Un nom que, enqualsevol cas, Pascal va as-senyalar que hauria deproposar el mateix Puig-demont, i que el PDeCATvol que avali el seu consellnacional. Ara bé, la pressiósobre JxCat en plenes ne-gociacions amb ERC eraper via indirecta, situantla decisió sobre Puigde-mont: “No hi ha plans B niC fins que el president nodigui el contrari”, hi va afe-gir Pascal.

El grup parlamentari deJxCat es va reunir ahir almatí durant més de treshores però, segons fontspresents en la reunió, noes va abordar la qüestió.Mentre els diputats es dis-tribuïen les feines secto-rials i territorials de la le-gislatura, l’ACN publicavala resposta a Pascal de laportaveu de JxCat, ElsaArtadi, en una altra entre-vista: “El govern estable eldesitja tothom”, va dir. Ar-tadi, que forma part del

nucli del grup parlamenta-ri més fidel a Puigdemont,precisava que el terrenyen què juguen és el “joc an-tidemocràtic i a la derivaautoritària de l’Estat espa-nyol” i, per tant, és a aixòal que es referia en parlard’estabilitat.

JxCat no va accedir aobrir, públicament, capescenari alternatiu. Man-tenint el que han defensatfins ara, Artadi va reiterarque el lideratge del governha de ser del “president le-gítim” i que Puigdemontl’hauria d’exercir des deCatalunya. “No hem can-viat mai la nostra posició,al Palau és on s’ha de fer lafeina, i aquesta és la nos-tra estratègia a seguir”, vareblar. Mentrestant, elPDeCAT s’acostava de ma-nera oberta a les posicionsque manté ERC en la nego-ciació, que continua avan-çant tot i les dificultats departida i les crisis passa-des. Pascal declara dillunscom a investigada al Tri-bunal Suprem. ■

O.A.-EtxearteBARCELONA

a Pascal demana un govern que acati la legalitat i avisa queno es poden crear expectatives que no es puguin complira Artadi alerta que l’ha de liderar el “president legítim”

El PDeCATpressiona JxCatpel pla B aPuigdemont

Elsa Artadi i Jordi Cabrafiga, de JxCat, dimarts als passadissos del Parlament ■ EFE

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 2018

864907-1181244L

Ciutadans forçarà un pleal Parlament de Catalu-nya amb el qual preténdesbloquejar la situacióactual, en paraules de laseva líder, Inés Arrima-das. El que pretén és queels grups es manifestinamb “transparència” so-

bre la viabilitat de la inves-tidura de Carles Puigde-mont, després de la tensiódels darrers dies entreJxCat i ERC.

Arrimadas va remarcarque només retirarà la pro-posta d’aquest ple extraor-dinari si, abans de la re-unió de la mesa de dimartsque ve que hauria d’abor-dar l’esmentada petició, el

president del Parlament,Roger Torrent, inicia unaroda de contactes per in-vestir un altre candidat al-ternatiu a Puigdemont.Arrimadas va retreure aTorrent que continuï“atrinxerat com a advocatdefensor de Puigdemont”quan sap que “no podràser” president de la Gene-ralitat. ■

Ciutadans vol forçarun ple de “desbloqueig”RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

ui és el senyor Martí Olive-lla? Per saber-ho, potserque donem un cop d’ull a

la seva biografia personal, talcom es publica en el lloc web del’associació Novact - Institut In-ternacional per l’Acció No Violen-ta, que ell mateix presideix: “Delprimer grup d’objectors de cons-ciència al servei militar (1975-1977). Des d’aleshores, Martí Oli-vella ha dedicat la seva vida a lapromoció de la no-violència i dela innovació social en diverses as-sociacions com ara Nova –de laqual és director–, la UniversitatInternacional de la Pau de SantCugat, l’Associació Josep VidalLlecha (Memorial per la Pau) i,anteriorment, el Centre d’EstudisJoan Bardina i EcoConcern.”

Martí Olivella és, potser, el pri-mer i més convençut militant delsmoviments pacifistes que ha do-nat aquest país, però el seu es-forç d’anys per bandejar de leslluites socials i polítiques qualse-vol indici o temptació de violènciano li ha servit per escapar de lainvestigació més transcendentque ha fet mai la Guàrdia Civil aCatalunya i que pretén portar ajudici tots aquells que, d’una ma-nera o d’una altra, estan implicatsen la comissió d’un delicte consi-derat de rebel·lió i que el Codi Pe-nal espanyol penalitza amb la pe-na més alta de reclusió de presó:30 anys. I no és que Olivella siguiun impostor i durant anys hagiemmascarat una conducta vio-lenta sota les pràctiques d’un su-posat pacifisme, sinó que és pre-cisament aquesta conducta d’ho-me de pau la que ha cridat l’aten-ció a la Guàrdia Civil.

És probable que fins aquíaquesta crònica no s’entengui oque algú pensi que no té cap me-na de sentit. Però no. Això ques’explica no és el món al revés,encara que ho pugui semblar. Noés el món al revés que guàrdiescivils es fixin en la tasca que duena terme reconeguts líders de mo-viments pacifistes a Catalunya,perquè des de fa un temps allòque fan els investigadors de laGuàrdia Civil és posar el país decap per avall, buscant rebels sotales pedres per bastir un argumentpolicial, primer, i jurídic, després,que permeti a l’Estat (“estat dedret”, diuen) fer foc nou sobre elmoviment independentista.

El nom d’Olivella és un delsmolts que apareixen en les mésde 600 pàgines d’informes quela Guàrdia Civil ha remès recent-ment al magistrat del Tribunal

Q

Suprem Pablo Llarena, encarre-gat d’investigar el moviment sobi-ranista català.

Olivella apareix referenciat enuna informació de premsa en quès’explica que va impartir un tallerde resistència pacífica de cara aformar la gent que volia anar alscol·legis electorals amb motiu delreferèndum de l’1 d’octubre, i enprevisió que s’hi presentés la po-licia. Aquest petit seminari va serorganitzat pels CDR, quan encara

eren Comitès de Defensa del Re-ferèndum, i és precisament en lainvestigació que la Guàrdia Civildu a terme d’aquests grups d’ac-tivistes que als agents els ha cri-dat l’atenció aquest curset sobrepacifisme com a prova del delicte.Cal insistir, una vegada i una altra,que rebel·lió es defineix en el CodiPenal com un “alçament violent”.

La investigació sobre els CDRforma part de l’estratègia policiali jurídica de tirar endavant unacausa general contra l’indepen-dentisme volent demostrar ambarguments penals allò que és unaobvietat pública i notòria: que elprocés independentista ha tiratendavant gràcies a un teixit decomplicitats que ha implicat desdel primer dels catalans, és a dir,el president, Carles Puigdemont,fins a l’últim i anònim ciutadà mo-bilitzat pels CDR en la defensadels col·legis electorals.

El que fan els informes elabo-rats per la Guàrdia Civil és con-vertir un moviment polític i la se-va pràctica, ja sigui als despatxos,al Parlament o al carrer, en unaacció que, literalment, s’equiparaals “comportaments propis de ladelinqüència organitzada”. A par-tir d’aquí, qualsevol documentd’acció política, conversa telefòni-ca o acció d’activista, per pacíficaque sigui, es converteix en sospi-tosa de formar part d’una granconxorxa contra l’Estat.

D’aquesta manera, és tan sor-prenent que els investigadors

identifiquin Martí Olivella comque els informes recullin el docu-ment que el 2012 van signar Ar-tur Mar i Oriol Junqueras amb eltítol Acord per a la transició nacio-nal i per garantir l’estabilitat parla-mentària. No s’acaba d’entendregaire quin mèrit es poden atribuiruns investigadors de la policiaquan aquests acords van ser di-fosos als quatre vents al seu dia,ni s’acaba d’entendre quina acti-vitat criminal es pot associar a

uns documents que són d’acciópolítica. Però encara n’hi ha més.Els investigadors subratllen coma gran prova del delicte que elspolítics independentistes tenien“el gran objectiu d’aconseguir laindependència i constituir-se enun estat en forma de república”,com si aquest propòsit no haguésestat anunciat mantes vegades.

La pedra de Rosetta que creuque ha trobat la Guàrdia Civil perdesemmascarar l’estratègia inde-pendentista és el document Enfo-cats, que es va intervenir a JosepMaria Jové, mà dreta d’Oriol Jun-queras a Economia, i que és undocument d’acció política sobreels passos a seguir per aconse-guir el propòsit de la independèn-cia. A partir d’aquest document id’aquest personatge, tothom ques’ha acostat a Jové o que hi haparlat és sospitós de formar partde la gran conxorxa independen-tista, i els últims que la GuàrdiaCivil ha posat en el punt de miraen aquesta ofensiva basada en elfoc a discreció són Elsa Artadi iJaume Roures.

Del productor Jaume Roureses diu que “podria integrar-se enel comitè executiu d’Enfocats”,que per la Guàrdia Civil equival adir que formava part del grup se-lecte dels més malvats conspira-dors contra l’Estat. També es des-taca que va dirigir el documentalLes clavegueres d’Interior, sobrela guerra bruta policial contra Ca-talunya. Investigació o venjança?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANÀLISI

Quan el pacifisme esdevé delicte

Ciutadans en actitud de resistència pacífica davant un col·legi electoral l’1 d’octubre ■ ELISABETH MAGRE / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Guàrdia Civil ha posaten el punt de mira elsComitès de Defensadel Referèndum

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jaume Roures i ElsaArtadi, els nous noms enla causa general contral’independentisme

JordiPanyella

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 11

1190

01-1

1816

04L

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) ha enviat al Tribu-nal Suprem (TS) dues cau-ses que tenia obertes enrelació amb el referèndumi el procés d’independèn-cia. Concretament, estracta d’una contra tot elgovern en ple i una altraque afecta els expresi-dents de l’AMI Neus Llove-ras i l’ACM Miquel Buch.Aquest pas serveix persolucionar una irregulari-tat perquè diferents ins-tàncies judicials estaveninvestigant processossemblants.

El 8 de setembre elTSJC va admetre a tràmitla querella presentada perla fiscalia contra els mem-bres de l’executiu i de lamesa del Parlament arrande l’aprovació de la llei delreferèndum i la posteriorconvocatòria de l’1-0. Enconcret, el procés al go-vern es va instruir pels su-

posats delictes de desobe-diència, prevaricació imalversació i es va sumaral procediment llavors jaobert contra la consellerade Governació, MeritxellBorràs, pel concurs de lacompra d’urnes –un con-curs que al final no es varealitzar–. Al mes de no-vembre, el Suprem ja es vaquedar la causa contra lamesa i ara la magistradadel TSJC Mercedes Armasha enviat la seva al jutgedel TS Pablo Llarena, des-prés que aquest ho sol·lici-tés.

D’aquesta manera, Lla-rena va acumulant totesles investigacions en lamacrocausa que té enmarxa contra el movi-ment sobiranista.

La logísticaEn aquest mateix sentit,el magistrat del TSJC Jor-di Seguí també ha dema-nat trametre al Suprem elprocediment que dirigiaen relació amb Neus Llove-ras i Miquel Buch. Els dos

dirigents van començar aser investigats per unaquerella de la fiscalia queels relacionava directa-ment amb la logística del’organització de l’1 d’oc-tubre. Segons la fiscalia,van demanar als alcaldesque col·laboressin en lacessió de locals per a la vo-tació i els van facilitar ma-terial de campanya.

Es dona la circumstàn-cia que Lloveras, que hadeixat la presidència del’AMI, igual que Buch ambla de l’ACM, declararà di-marts vinent al Supremper la seva presumpta par-ticipació en el full de rutaindependentista.

Anys a la presóMentrestant, el vicepresi-dent de l’ANC, Agustí Al-coberro, va dir ahir que elsdirigents d’aquesta enti-tat i d’Òmnium Culturalempresonats, Jordi Sàn-chez i Jordi Cuixart, “co-mencen a entendre” que laseva situació pot prolon-gar-se durant anys. ■

El TSJC envia alSuprem la causacontra el governpel referènduma També s’inclou el procés contra la consellera Borràspel concurs per la compra d’urnes a El Suprem, a més, esqueda la investigació dels expresidents de l’AMI i l’ACM

M.B.BARCELONA

L’exdiputada de la CUP MireiaBoya ha reconegut que “esta-va molt mentalitzada que po-dia anar a dormir a la presó”després de la seva declaracióal Suprem, i que per aquestmotiu va agafar “una bossaamb dues mudes”. Boya vafer ahir aquestes declara-cions en una entrevista a Ca-talunya Ràdio en què va

Junqueras i Puigdemont, en el ple en què es va aprovar la llei del referèndum ■ A. PUIG

agrair les mostres de suportque ha rebut: “Vaig conside-rar que entrar [al tribunal]rient i amb el puny alçat eraun gest de dignitat importan-tíssim.” En aquest sentit, vareiterar el que ja havia decla-rat al Suprem en el sentit quela declaració d’independèn-cia no ser va simbòlica, sinóque tenia uns objectius polí-

tics. “La intenció de la CUPera fer-la efectiva”, va subrat-llar. Boya va negar que la sevaestratègia processal puguiperjudicar la resta de diri-gents que declaran en elspròxims dies –dilluns compa-reixeran Marta Rovira i MartaPascal; dimarts, Neus Llove-ras i Artur Mas, i dimecres,Anna Gabriel.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Estava mentalitzada que podia anar a la presó”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE FEBRER DEL 201812 | Nacional |

8695

361

18

12

71

11

81

27

1T

NNiiccoollee MMiillllaarr entrevistaAAbbbbiiggaaiill WWaarrnnee, professora a la

Montjuïc InternationalSchool de Girona

Avui,a les 17 h

El jutjat contenciós admi-nistratiu número 1 deLleida va celebrar ahir lavista judicial per la deman-da presentada per la plata-forma Lleida Lliure deFranquisme contra l’Ajun-tament de la ciutat, perhaver vulnerat la llei dememòria història de l’any2007 amb la permanènciaen el nomenclàtor de laciutat de vuit noms de càr-recs i polítics vinculats alrègim franquista i al copd’estat militar de l’any1936. La plataforma haoptat per la via judicialdesprés d’haver-ho inten-tat abans per la via d’unacampanya ciutadana, enquè es van recollir un mi-ler de signatures, i desprésd’haver-se discutit l’as-sumpte en la comissió mu-nicipal de noms carrers dela ciutat, on els grups de laCUP, ERC i el Comú vandefensar la retirada delsnoms. El govern del PSC,presidit per Àngel Ros, s’hiha negat fins ara, adduintdiverses justificacions quehan anat evolucionat ambel temps: que el canvi re-sultaria car per als veïnsdels carrers afectats, queaixò ho haurien de dema-nar els veïns dels carrers

afectats, i finalment queals anys vuitanta ja es vaprocedir a retirar els nomsfranquistes sense que desde llavors ningú haguésplantejat cap problema.

Durant la vista, l’advo-cat que defensa els inte-ressos de la Paeria en vaposar sobre la taula un denou de caràcter tècnic iformal: que l’informed’uns historiadors, dema-nat fa un any per la comis-sió municipal que discutiaels canvis de nom, no diuen cap lloc explícitamentque aquests noms vulne-rin la llei de memòria his-

tòrica, i que per tant “no ésprou concloent”. A més,assenyala que sense el vis-tiplau administratiu de lacomissió de noms de car-rer, l’alcalde no pot donarllum verd a retirar elsnoms. Es dona la circums-tància, però, que en aques-ta comissió, el PSC i elsdos grups que li donen su-port (Cs i el PP) van man-tenir una posició contrà-ria al canvi de noms.

L’informe dels historia-dors detallava la biografiadels nou personatges po-sats en qüestió per la pla-taforma. Entre ells, l’alcal-

de Areny, que va ser paeren cap entre el 1939 i el1941, període durant elqual es van afusellar repu-blicans a Lleida i hi va ha-ver camps de presoners ala ciutat, o l’alcalde Reca-sens, que en realitat no vaarribar a ser alcalde peròho hauria estat si el copmilitar de 1936 haguéstriomfat a la ciutat.

Els advocats de la plata-forma, Pep Cruanyes (im-pulsor de la Comissió perla Dignitat) i Ester San-cho, van defensar durantel judici que tant l’informedels historiadors com unde propi encarregat per laplataforma no deixa capmena de dubte de la vincu-lació directa amb el fran-quisme de vuit dels noms(la majoria, alcaldes du-rant la dictadura), i queper tant es vulnera l’arti-cle 15.1 de la llei de memò-ria històrica aprovada pelPSOE el 2007, segons laqual les administracionshan de retirar escuts, pla-ques, insígnies i altresmencions d’exaltació per-sonal o col·lectiva a perso-nes vinculades amb la in-surrecció militar i la re-pressió de la dictadura.

El cas ha quedat ara vistper a sentència, que po-dria dictar-se en els prò-xims mesos. ■

La Paeria s’acull aformalismes per no retirarels noms franquistes

David MarínLLEIDA

a Es fa el judici per la denúncia presentada per la plataforma Lleida Lliure deFranquisme a La jutgessa ha de resoldre si es vulnera la llei de memòria històrica

Els advocats Ester Sancho i Pep Cruanyes, en el judici ■ ACN

L’alcaldessa de Badalona,Dolors Sabater, ha anun-ciat que avui no acompa-nyarà el delegat del governespanyol a Catalunya, En-ric Millo, en la seva visita ala casa romana de l’Heuraa la ciutat, on s’estan fentuns treballs d’adequacióde l’espai arqueològic. Lapresència de Millo a Bada-lona respon al fet que lapart de les obres de millorafinançada pel Ministeri deFoment tot just s’ha aca-bat, encara que la remode-lació no estarà enllestidafins al mes de maig, talcom han confirmat fontsdel Museu de Badalona,que indiquen que encarafalten alguns detalls de lamuseïtzació del conjuntarqueològic abans d’obrir-lo al públic. Sabater ha en-viat una carta a Millo per

explicar-li que avui nol’acompanyarà en protes-ta per les càrregues poli-cials de l’1-O, l’aplicació del’article 155 i per l’empre-sonament de Junqueras,Forn, Cuixart i Sànchez.L’alcaldessa ha aprofitat lacarta per demanar al dele-gat del govern espanyolque desencalli la convoca-tòria del ple del consorciBadalona Sud.

Fonts de l’Ajuntamentde Badalona han confir-mat que cap regidor del’equip de govern –formatper Guanyem Badalona enComú, ERC i ICV-EUiA–té previst participar enl’acte. Els representantslocals del PDeCAT tambéhan anunciat que no hi se-ran. D’altra banda, l’exal-calde popular, Xavier Gar-cía Albiol, ha titllat Saba-ter de “radical” pel fet deno voler acompanyar Milloa la casa de l’Heura. ■

L’alcaldessade Badalonaplanta Millo

M. MembrivesBADALONA

a No acompanyarà el delegat del governespanyol a la casa romana de l’Heura

L’alcaldessa de Badalona, en una imatge d’arxiu ■ S.M.