INFORMACIÓ 170

ABRIL 2015 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

14a MARATÓ ORNITOLÒGICA TORRELLENCA

La 14a Marató ornitològica torrellenca s´ha programat per al dissabte, 18 d´abril, al matí. Amb aquest concurs, al mateix temps que es fa una sortida de camp per prospectar el nostre entorn i veure el nombre més gran d´espècies d´aus que es puguin trobar, es pretén mostrar el món de l´observació dels ocells, d´una forma lúdica, a la gent que no hi està introduïda però que hi pot tenir un cert interès. Per això, aquest concurs és obert a la participació de tothom. No cal que es tingui cap experiència. Us hi podeu inscriure i convidar a participar-hi a qui vulgueu, ja que no cal ser membre de l´ANT. Junt amb aquest full informatiu també es repartirà el fulletó informatiu de la 14a Marató ornitològica, on hi ha el full d´inscripció per si es vol omplir amb les dades personals i lliurar-lo. La inscripció és de franc. També us hi podeu inscriure, si us és més fàcil, per correu electrònic a l´adreça de l´ANT o per telèfon. Amb totes les persones inscrites, en la reunió del grup d´ornitologia que es realitzarà el dilluns, 13 d´abril, es formaran grups, amb un mínim de tres persones, i un màxim de cinc, en els quals hi haurà un cap de colla amb una mínima experiència i coneixement del territori, que farà de guia. Aquests grups es podran moure per tot el terme municipal de Torrelles de Llobregat, des de les 6 del matí fins a les 1 de la tarda, amb la ruta i l´horari que vulguin lliurement fer, intentant detectar el màxim nombre d´espècies d´ocells. Les dades recollides de les diverses espècies detectades serviran per ampliar el coneixement de l´ornitofauna torrellenca i en els propers fulls informatius es divulgarà el nombre d´espècies detectat. A la pàgina següent publiquem les bases del concurs. Evolució del nombre d´espècies detectades en les tretze maratons anteriors. nº d´edició participants espècies detectades data 1a Marató 18 46 20/4/2002 2a Marató 16 53 26/4/2003 3a Marató 4 38 24/4/2004 4a Marató 9 55 30/4/2005 5a Marató 9 50 22/4/2006 6a Marató 7 47 28/4/2007 7a Marató 16 58 26/4/2008 8a Marató 14 60 25/4/2009 9a Marató 15 58 24/4/2010 10a Marató 18 57 30/4/2011 11a Marató 20 54 21/4/2012 12a Marató 11 54 20/4/2013 13a Marató 13 56 26/4/2014

BASES DE LA 14a MARATÓ ORNITOLÒGICA TORRELLENCA Reproduïm a continuació les bases de la 14a edició de la Marató ornitològica torrellenca que es mantenen amb petites modificacions des del seu inici, l´any 2002. Us animem a participar-hi per conèixer la fauna ornítica del nostre entorn.

Bases de la 14a Marató ornitològica torrellenca La marató es farà el dissabte, 18 d´abril del 2015, al matí, des de les 6 fins a les 13 hores, al terme municipal de Torrelles de Llobregat. La durada serà de, com a màxim, 7 hores. Es faran grups d´entre tres i cinc persones, els quals es podran moure per qualsevol punt del terme municipal i durant el temps que creguin convenient dins de l´horari establert. Cal anotar tots els contactes visuals i/o acústics d´ocells detectats, com a mínim, per dues persones de les que formin el grup. No puntuarà cap cita que no compleixi aquest requisit. La informació recollida haurà de ser lliurada a l´organització, al parc de can Sostres, a les 13 hores. Posteriorment es determinarà el grup guanyador. El termini d´inscripció finalitza el dilluns, 13 d´abril del 2015, data en la qual es formaran els grups, a cadascun dels quals hi haurà un cap de colla assignat per l´organització. El dilluns, 13 d´abril del 2015, a les 21 hores, a can Sostres, en la reunió del grup d´ornitologia, es donarà tota la informació necessària sobre els integrants de cada grup i del cap de colla per a que puguin organitzar-se. Allí mateix es donarà la documentació necessària. Per a participar-hi, cal lliurar el full d´inscripció a qualsevol membre de la junta directiva o a l´Estanc. També es pot fer la inscripció donant les dades personals per telèfon al nº 93 689 03 66 o per correu electrònic a l´adreça ant.laformiga@gmail.com, en aquest cas amb prou antelació perquè estiguin disponibles abans de la reunió informativa. Cal portar binocles. Si alguna persona no en té, a la reunió preparatòria del dilluns, 13 d´abril, se n´hi deixarà un. Cal portar roba i calçat adequat per a sortir al camp. És totalment prohibit l´ús de qualsevol mètode d´atracció d´ocells. Cal respectar el codi ètic dels ornitòlegs, una còpia del qual es donarà als participants. Totes les dades recollides passaran a pertànyer a l´ANT i serviran per millorar els coneixements sobre la fenologia dels ocells d´aquest municipi. En acabar el concurs, a les 13 hores, es compartirà un aperitiu entre els concursants. Aquest concurs és organitzat pel grup d´ornitologia de l´Associació Naturalista Torrellenca La Formiga.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 155 dins de la col·lecció, que porta el títol “El catàleg de paisatge”. Hem realitzat aquest document amb els textos de presentació del Catàleg de paisatge de Catalunya extrets del web de l´Observatori del Paisatge. El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l'Observatori del Paisatge, fou lliurat al Departament de Territori i Sostenibilitat el 29 de desembre de 2011 i aprovat definitivament l'11 de desembre de 2014 (Edicte de 15 de gener de 2015, sobre una resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat d'aprovació definitiva del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona). Dins d´aquesta regió hi ha la unitat de paisatge de Muntanyes d´Ordal en la qual hi ha englobat el terme municipal de Torrelles de Llobregat i tot el nostre entorn. Reproduïm a continuació els enllaços als pdf i la cartografia de la unitat. http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/RMB/Memoria2/Unitats/M2_U6.pdf http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/RMB/Memoria2/Cartografia/U06_C.pdf A l´esquerra de la pàgina hi ha els mapes de la cartografia de la unitat de paisatge de les Muntanyes d´Ordal. Al mapa de dalt hi ha marcades les rutes principals per fer a peu i, entre els miradors assenyalats, hi ha turó del Tabor, la penya del Moro i el puig Vicenç, dins del terme de Torrelles de Llobregat, al costat d´altres com Sant Ramon, el castell d´Eramprunyà, el puig d´Agulles i la creu d´Aragall. Els municipis inclosos parcialment o total dins de la unitat de les Muntanyes d´Ordal són Gelida, Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat, Pallejà, la Palma de Cervelló, Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Begues, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. Els trets distintius que s´esmenten en aquesta unitat són: - Litologia majoritàriament pissarrenca i amb una forma de les muntanyes força diferent al nucli calcari del Garraf. - Disposició laberíntica del relleu, sense muntanyes dominants ni serrats principals, successió de valls i carenes aparentment desendreçades. Els cursos fluvials drenen majoritàriament cap al riu Llobregat, mitjançant petites rieres. - Clara dominància forestal, sobretot de pinedes. - Les darreres dècades les Muntanyes d’Ordal s’han urbanitzat intensament amb multitud d’urbanitzacions, inicialment de segona residència i avui majoritàriament de primera residència. Moltes d’elles s’han construït enmig de pinedes, de manera que s’ha generat un paisatge característic de parcel·les amb cases aïllades i pins. Aquestes urbanitzacions aïllades, a les Muntanyes d’Ordal ocupen una superfície molt important i encara presenten un alt potencial de rebliment. - Històricament país de vinyes, durant tot el s. XX les Muntanyes d’Ordal han tendit a especialitzar-se agrícolament en la producció de fruita de secà (principalment cireres i préssecs de vinya). Actualment ambdós conreus s’han reduït molt i només en determinats rodals mantenen una certa importància. Entre els principals valors del paisatge, s´esmenten: - Els cims de la Creu de l’Aragall, el Montcau i el Montau. - Els cingles (les Planes de Pallejà, la Penya Roja de Cervelló, etc.). - El valor natural i ecològic de les pinedes. - El préssec d’Ordal i les cireres del Baix Llobregat, com a valors productius i per les seves festes associades. - Els paisatges de pedra seca associats als cirerers, en especial als ravals Mas i de Torrelletes de Torrelles de Llobregat.

- Els nuclis de Corbera de Dalt, Sant Ponç de Corbera, Sant Genís de Rocafort i Santa Maria de Cervelló. - El castell d’Eramprunyà. - El contrast cromàtic entre les pinedes i el rocam de tonalitats vermelles.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 73 dins de la col·lecció, que porta el títol 4 anys després de Fukushima. És un recull d´informacions i articles d´opinió publicades als diaris Ara, El Punt Avui, El Pais i La Vanguardia. L´11 de març va fer quatre anys de l´accident nuclear de Fukushima a conseqüència del tsunami. En algunes publicacions s´ha recordat aquell fet i s´ha descrit la situació actual i l´evolució de l´opinió pública envers l´energia nuclear. Mentre a Alemanya el govern ha parat el seu programa nuclear, al Japó, després de l´aturada inicial, s´han tornat a posar en marxa algunes centrals i el govern vol tornar a promoure l´energia nuclear. Com a recordatori, reproduïm l´entrada a la Viquipèdia d´aquell accident.

Accident nuclear de Fukushima I De Viquipèdia

L'accident nuclear de Fukushima I fa referència als esdeveniments que van tenir lloc a la Central nuclear de Fukushima I (Fukushima Daiichi) com a conseqüència del terratrèmol i posterior tsunami a la zona de Sendai l'11 de març de 2011. Els reactors 1, 2 i 3 es van aturar automàticament en el moment del terratrèmol, mentre que els tres restants es trobaven ja aturats per manteniment. El tsunami (de 14 metres d'alçada)[1] va inundar les sis unitats, situades a la vora del mar (totes les centrals nuclears estan a prop d'una gran concentració d'aigua per tema de refrigeració), malmetent la xarxa elèctrica i els generadors d'emergència, impedint el funcionament del sistemes de refrigeració. Aquesta situació va donar lloc a diverses explosions, incendis i emissions de radioactivitat. Es considera que els successos del les unitats 1, 2 i 3 corresponen a accidents de nivell 5 (segons l'IAEA i NISA) a l'escala internacional d'accidents nuclears (INES), situant-se al mateix nivell que l'accident de Harrisburg de 1979. Com a conseqüència del accidents en les unitats 1, 2 i 3 un total de 10 treballadors van ser hospitalitzats, un d'ells per haver rebut una dosi superior als 100mSv, i dos treballadors més de TEPCO es troben desapareguts sense que se n'hagi confirmat la seva presència a la planta el dia del terratrèmol. La majoria dels vuit-cents treballadors de la central van ésser evacuats per prevenir el risc d'irradiació i contaminació radioactiva, mantenint-se en l'emplaçament un grup d'uns cinquanta per tractar de minimitzar els efectes de l'accident i tornar a posar la planta sota control. A aquests s'hi van afegir posteriorment efectius dels bombers i de les forces d'autodefensa japoneses, entre d'altres. El 14 de març ja s'havia detectat radioactivitat a 160 km de distància de les centrals. Per efecte del terratrèmol i tsunami també hi va haver incidents catalogats com a nivell 3 en l'escala INES a les unitats 1, 2 i 4 de la central nuclear de Fukushima II (Fukushima Daini), situada a dotze quilòmetres de la de Fukushima I, però segons l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (IAEA) de les Nacions Unides la central nuclear japonesa de Fukushima Daini, així com les de Onagawa i Tokai, es trobaven el dia 15 de març en condició segura i estable.

Imatge de satèl·lit del complex de Fukushima I i dels seus sis reactors, abans de l'accident del març de 2011

14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les quatre primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener i febrer són les següents:

Foto nº 1: Gypaetus barbatus Trencalòs Lammergeier Quebrantahuesos

Foto nº 2: Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Western Bonelli´s Warbler Mosquitero Papialbo Foto nº 3: Podiceps auritus Cabussó orellut

Slavonian Grebe Zampullín Cuellirrojo Foto nº 4: Ficedula hypoleuca Mastegatatxes Pied Flycatcher Papamoscas Cerrojillo A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografies del concurs corresponents al mes de febrer. Hola Les solucions: Cabussó orellut (Podiceps auritus). Delta de l'Ebre. El tall tan definit del negre amb les galtes blanques és molt característic de l´espècie i el principal tret diferenciador amb el cabussó collnegre. Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca). Delta de l'Ebre. La principal confusió és que en moltes guies es parla de que el Ficedula semitorquata presenta franja pàl·lida a les cobertores mitjanes, però això és també força habitual en mastegatatxes a la tardor, en ocells poc mudats com el de la foto, però el principal tret diferenciador és l´extensió de la taca blanca a la base de primàries, i aquest ocell no en té gens. Fins aviat SS  

  

          

 

CLASSIFICACIÓ DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les quatre primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener i febrer del 2015, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

8 PUNTS: Francesc Capdevila Jaume Duaigües Núria Rodríguez Juan Mora Pep Domènech Enric Morera Eva Reñé

7 PUNTS: Tomás Blasco

6 PUNTS: Israel Estopà Rosa Simon

4 PUNTS: Sandra Morujo Frederic Sanchez Alguns dels participants en la 13a edició del concurs

2 PUNTS: Vicenç Roig

Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de març, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 de març.

Enguany hi havia a les bases la novetat de les proves sorpresa. La primera l´ha enviat Sergi Sales el mes de març i consta de cinc gravacions de cants d´ocells. Hi ha de temps fins el 15 d´abril per respondre. Reproduïm el seu correu. Bones Tal com vàrem exposar a les bases del concurs d'enguany, cada trimestre tindrem una prova extra. Aquesta primera consta de 5 cants d'ocells comuns. Cada encert suma 0.20 punts, els errors no resten cap punt. La data màxima per contestar és el 15/04/15 Molta sort i espero que us sigui d'utilitat Sergi Sales

PLATAFORMA PER LA QUALITAT DE L´AIRE Ens fem ressò de que algunes entitats i plataformes socials han creat la Plataforma per la Qualitat de l'Aire amb l'objectiu de coordinar accions i propostes per fer efectiu el Dret a respirar un Aire Net. Volen aconseguir els canvis socials i polítics necessaris per impulsar les mesures estructurals definides en el manifest. Volen convidar a participar en aquesta lluita conjunta i demanen adhesions. A continuació reproduïm la nota de premsa de la seva presentació

Neix la Plataforma per la Qualitat de l’Aire 24 de març

La Plataforma per la Qualitat de l’Aire s’ha presentat avui al Col·legi de Periodistes amb la voluntat d’impulsar accions que acabin amb la contaminació de l’aire que respirem. El seu manifest fundacional planteja un paquet de propostes, dividides en quatre blocs, amb la finalitat de que es converteixi en un programa de govern que redueixi la contaminació atmosfèrica. A l’acte hi han intervingut Pep Martí (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), Ricard Riol (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i Alfons López (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya). La Plataforma ha denunciat que la Generalitat no garanteix les recomanacions de la Organització Mundial de la Salut en matèria de qualitat de l’aire. Pep Martí, metge del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris ha posat de relleu que existeixen evidències científiques contundents que demostren que respirar un aire contaminat afecta directament el sistema respiratori i cardiovascular,

però també té importants efectes com a neurotòxic, especialment en infants i gent gran. Segons les dades de centres de recerca com el CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), la contaminació causa 3.500 morts prematures anuals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, Martí ha destacat que “a la ciutat de Barcelona l’esperança de vida dels habitants es veu reduïda un any per l’exposició a nivells elevats de contaminants”. Instàncies europees han sancionat Barcelona en diverses ocasions per incompliment de la normativa 2008/50/CE. Alfons López, ha denunciat que “davant la gravetat de la situació, la resposta de les institucions no està a l’alçada de les circumstàncies”. López considera que l’Ajuntament de Barcelona “no ha presentat cap mesura valenta per revertir el problema” i la Generalitat ha presentat un Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire amb 3 anys de retard “que ens manté en l’incompliment de la normativa, ple de mesures caduques, sense un pressupost associat i només vigent fins 2015”. “Una mostra més de la manca de voluntat política de les administracions”, ha sentenciat López. En la roda de premsa s’han presentat les 24 mesures de la Plataforma, dividides en quatre grans blocs. El primer bloc, sobre mobilitat, ha estat presentat per Ricard Riol. Riol ha afirmat que “el principal objectiu d’aquestes accions és aconseguir la reducció de la densitat de trànsit privat motoritzat a l’AMB” -la principal font d’emissió de partícules i gasos contaminants-. I ha destacat que per “això cal canviar l’actual política d’infraestructura que dona suport bàsicament a l’automòbil”. Per acabar, Riol ha destacat que cal prèviament “una millora i tarificació ambiental del la xarxa de transport públic per tal d’incentivar-ne i facilitar-ne l’ús”. El segon eix de propostes, presentat per Alfons López tracta la gestió sostenible del moll i aeroports i inclou punts dirigits a penalitzar les naus i avions altament contaminants i a impulsar l’electrificació del port. El tercer bloc tracta de la indústria i les obres públiques amb la intenció de regular les activitats industrials que no compleixin les normatives ambientals i posin en risc la salut de la població. Per últim, el quart apartat recalca la importància de comunicar de forma contundent a la ciutadania els riscos que comporta la contaminació atmosfèrica. En aquest sentit, López ha mostrat la necessitat de desenvolupar “òrgans de participació ciutadana pel seguiment i la sensibilització sobre aquest tema” i una campanya de xoc coordinada entre diversos departaments de la Generalitat. La plataforma neix de la iniciativa de diverses organitzacions d’àmbits diferents: veïnals, ecologistes, socials, científiques, d’afectats i ONG’s. Per ara, s’hi han adherit deu entitats. Ecologistes en Acció, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), la secció d’afectats per accidents de trànsit de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT), Catalunya Camina, el Centre de Sostenibilitat Territorial, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Espai Ambiental i Martorell Viu. La plataforma ha fet una crida a altres entitats perquè s’adhereixin a través d’un formulari disponible al seu blog . http://qualitat-aire.blogspot.com.es/p/manifest.html http://qualitat-aire.blogspot.com.es/p/participaadhesions.html

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. A continuació publiquem les observacions d´ocells que ens han comunicat del mes de març. Ballester (Apus melba) (x ex.) observats des de casa seva, a can Güell, en grups cap al nord. Diumenge, 29 de març del 2015, a les 17 hores. Observador: Juan Mora Picot garser gros (Dendrocopos major) (1 ex.) observat a casa seva, a can Güell. Diumenge, 29 de març del 2015, a les 12 hores. Observador: Juan Mora Oreneta vulgar (Hirundo rustica) (1 ex.) observat entrant i sortint del niu de casa seva al casc urbà. Diumenge, 29 de març del 2015, a les 10 hores. Observadora: Rosa Simon Merla (Turdus merula) (1 ex. femella) fotografiat a casa seva, a can Guey. Diumenge, 29 de març del 2015, a les 9,23 hores. Observador: Enric Daunis Xot (Otus scops) (2 ex.) escoltats des de casa seva, a can Güell. Dissabte, 28 de març del 2015, a les 22 hores. Observador: Juan Mora Oreneta cuablanca (Delichon urbica) (1 ex.) observat a la Plana. Dissabte, 28 de març del 2015, a les 16 hores. Observador: Pep Domènech Colltort (Jynx torquilla) (1 ex.) escoltat a la Plana. Dissabte, 28 de març del 2015, a les 16 hores. Observador: Pep Domènech Oreneta cuablanca (Delichon urbica) (2 ex.) observats entrant i sortint dels nius de la colònia de la rectoria. Dissabte, 28 de març del 2015, a les 12,45 hores. Observador: Vicenç Roig Colltort (Jynx torquilla) (1 ex.) escoltat des de casa seva a can Güell. Dissabte, 28 de març del 2015, a les 12 hores. Observador: Juan Mora Ballester (Apus melba) (5 ex.) observats volant per sobre la costa del Pedró. Diumenge, 22 de març del 2015, a les 17,05 hores. Observadors: Tomás Blasco, Rosa Simon i Vicenç Roig Bruel (Regulus ignicapillus) (2 ex.) observats a la vegetació del costat del pont de cal Canut. Dijous, 19 de març del 2015, a les 7,30 hores. Observador: Vicenç Roig Oreneta vulgar (Hirundo rustica) (1 ex.) observat en vol per sobre ca la Monja i cal Suat. Dimarts, 17 de març del 2015, a les 12,30 hores. Observador: Vicenç Roig Picot garser gros (Dendrocopos major) (2 ex.) observats a can Sostres. Dilluns, 16 de març del 2015, a les 7,20 hores. Observador: Vicenç Roig Colltort (Jynx torquilla) (1 ex.) escoltat a cal Frare. Dijous, 12 de març del 2015, a les 10 hores. Observador: Tomás Blasco Becada (Scolopax rusticola) (1 ex.) observat en vol al capvespre a les Rovires. Diumenge, 8 de març del 2015, a les 19,15 hores. Observador: Vicenç Roig Duc (Bubo bubo) (1 ex.) observat cantant des de la pedrera de can Gallina. Diumenge, 8 de març del 2015, des de les 18,45 a les 19,10 hores. Observador: Vicenç Roig Bitxac comú (Saxicola torquatus) (1 ex. femella) observat a prop del pont de cal Canut. Diumenge, 8 de març del 2015, a les 16,50 hores. Observador: Vicenç Roig Pardal de bardissa (Prunella modularis) (1 ex.) observat als horts de la mina de can Soler. Diumenge, 8 de març del 2015, a les 16,30 hores. Observador: Vicenç Roig Lluer (Carduelis spinus) (3 ex.) observats en una menjadora al costat de la riera, a l´hort del Navarrete. Diumenge, 8 de març del 2015, a les 16,20 hores. Observador: Vicenç Roig

LLISTA DE PRIMERES OBSERVACIONS ESTIVALS Us recordem que es continua fent la recopilació de primeres observacions de les espècies estivals en el nostre entorn. Podeu comunicar les vostres observacions (espècie, dia, hora, lloc i observadors) al grup d´ornitologia. Algunes de les espècies més interessants i habituals per a comunicar serien: Àguila marcenca, Falcó mostatxut, Tórtora, Cucut, Xot, Enganyapastors, Siboc, Falciot negre, Ballester, Abellerol, Puput, Colltort, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Rossinyol, Cotxa cua-roja, Bitxac rogenc, Mosquiter pàl.lid, Mosquiter de passa, Bosqueta vulgar, Tallarol de garriga, Papamosques gris, Mastegatatxes i Oriol.

Per a comunicar-ho veniu a les reunions d´ornitologia, també podeu donar les dades a un membre del grup o ho podeu enviar per correu electrònic a l´adreça de la nostra associació: ant.laformiga@gmail.com Després, com cada any, es publicarà la llista de primeres observacions d´aus estivals a Torrelles de Llobregat en aquest full informatiu.

1r CONGRÉS EN DEFENSA DEL TRANSPORT PÚBLIC Diverses entitats i associacions han impulsat el 1r Congrés en defensa del transport públic que es realitzarà a l´Ateneu Harmonia de Sant Andreu, a Barcelona, el dissabte, 11 d´abril. Reproduïm la informació extreta del butlletí d´Ecologistes en acció.

Barcelona: Congrés en Defensa del Transport Públic Obertura d’inscripcions al 1r Congrés en Defensa del Transport Públic. El proper dissabte 11 d’abril se celebrarà el 1r Congrés en Defensa del Transport Públic. Els objectius del Congrés són posar en comú les lluites i les accions al carrer per fer visibles les reivindicacions, i generar propostes i alternatives confluents per garantir el dret universal a la mobilitat, de manera que l’accessibilitat social, territorial i per a persones amb mobilitat reduïda, la seguretat, i el respecte al medi natural i la salut de les persones en siguin els principis fonamentals. En aquest Congrés s’abordaran propostes i estratègies d’acció en tres eixos principals: Tarifes i finançament del transport públic. Serveis de transport públic (subdividit: Àrea metropolitana – zona 1, Interurbanes/rodalia). Model de gestió pública i participació ciutadana (opacitat, corrupció, privatitzacions i espais de participació. Podeu veure el manifest del Congrés i els col·lectius signants i que han estat preparant l’acte a https://congresdefensatransportpubl.... Si el vostre col·lectiu o organització està d’acord amb el manifest, podeu enviar-ne l’adhesió a l’adreça mail: congresdefensatransportpublic@gmail.com Per assistir al Congrés, us demanem que ompliu el formulari que trobareu aquí , mitjançant el qual podreu enviar tots els documents de treball que cregueu necessari compartir amb la resta de persones assistents. Aquests documents s’aniran penjant al blog, i així tothom els podrà consultar abans de la celebració del Congrés. Entitats impulsores i adherides: Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) Ecologistes en Acció de Catalunya Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) Plataforma Stop Pujades Per que no ens fotin el tren Jóvens de les Terres de l’Ebre Trens dignes de les Terres de l’Ebre Accessibilitat ECOM AV La Florida St Perpetua Congrés en Defensa del Transport Públic congresdefensatransportpublic@gmail.com

PATRIMONI NATURAL El 27 de febrer del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre les polítiques de conservació i gestió del patrimoni natural en la qual, a més de consideracions generals, es detallaven diverses mesures a aplicar. El 29 de març del 2014, diverses associacions científiques i mediambientals van publicar la Declaració en Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya, text molt crític amb la gestió governamental, a la qual es va adherir l´ANT. Actualment s´està organitzant una jornada reivindicativa en defensa de la conservació dels espais naturals per a finals de maig. L´ANT preveu organitzar alguna activitat a l´entorn de la festa de la cirera. Ara ens fem ressò de l´avaluació elaborada des de la Universitat de Girona sobre el grau de compliment de la moció aprovada l´any passat. Reproduïm el text extret del web de Depana i, a continuació, el text de la moció. Dimarts, 24 de març del 2015 Avaluació del compliment de la Moció sobre Patrimoni Natural del Parlament | PatNatCat

Avaluació elaborada des de l'Institut de Medi Ambient de la UdG sobre el grau de (in)compliment de la Moció que l'any passat, per aquestes dates, va aprovar el Parlament de Catalunya. El 27 de febrer de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar, pràcticament per unanimitat, la Moció 83/X sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural. Aquesta moció va anar precedida de diverses jornades i declaracions d’entitats científiques i ecologistes, i fou seguida, el 24 de març, per una Declaració recolzada per la majoria de les organitzacions científiques, professionals, naturalistes i

ecologistes de Catalunya (entre elles DEPANA), que denunciava i documentava el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural a resultes de les retallades que havien sofert, agreujades des que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) en va assumir les competències. L'avaluació un any després del seu compliment per part de la Universitat de Girona, posa de relleu que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha incomplert la majoria dels requeriments de la Moció 83/X. En concret, dels 25 requeriments de què consta la Moció, només n'ha complert íntegrament dos, i parcialment sis, mentre que n'ha deixat quinze sense resposta adequada.

Moció 83/X del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural Tram. 302-00125/10 Aprovació Ple del Parlament Sessió núm. 27, 27.02.2014, DSPC-P 50 Ple del Parlament El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 27 de febrer de 2014, d’acord amb l’article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural (tram. 302-00125/10), presentada per la diputada Hortènsia Grau Juan, del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 56841), pel Grup Mixt (reg. 56859), pel Grup Parlamentari de Ciutadans (reg. 56865), pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 56930), i pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 56934). Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament, ha aprovat la següent Moció El Parlament de Catalunya insta el Govern a: a) Potenciar el Cos d’Agents Rurals com a eina imprescindible, amb la dotació i la formació adequades per a esdevenir un cos de vigilància i control, de protecció i prevenció integrals del medi ambient i de policia administrativa especial en les matèries que estableix la Llei 17/2003, del 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals, i posar en marxa mecanismes de col·laboració i coordinació amb els altres cossos competents. b) Garantir la vigilància efectiva de les aigües marítimes interiors sobre les quals la Generalitat té competències, especialment en zones amb alguna figura de protecció, com el LIC-ZEPA Delta de l’Ebre (marí), el LIC Litoral Meridional Tarragoní, el LIC Costa de Tarragona,

el LIC-ZEPA Costes del Garraf, el LIC-ZEPA Costes del Maresme, el LIC-ZEPA Litoral del Baix Empordà, el sistema de canons submarins del golf de Lleó, l’Espai Marí del Delta de l’Ebre - Columbretes, l’Espai Marí del Baix Llobregat - Garraf i la mar de l’Empordà, amb una visió integrada de recursos materials i humans, que han de treballar amb la cobertura legal i la base jurídica adequades i la coordinació dels organismes competents de la Generalitat. c) Presentar el Pla general de política forestal de Catalunya 2013-2022 durant el període de sessions en curs. d) Revisar la Llei 7/1999, del 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, per a actualitzar-ne alguns continguts i reequilibrar la composició de la Junta Rectora, tenint en compte l’Ordre 246/2013 i les altres normes sobre aquesta qüestió. e) Promoure l’elaboració de projectes d’ordenació forestal d’àmbit municipal i supramunicipal i donar el suport tècnic necessari per a aplicar-los. f) Fer públiques les dades relatives al nombre d’expedients i les subvencions atorgades a les superfícies forestals privades per plans tècnics de gestió i millora forestal, per plans simples de gestió forestal i per gestió sostenible des del 2004 fins al 2014. g) Establir un pla d’actuació específic sobre boscos singulars que prevegi les actuacions següents: 1a. Ordenar que la Subdirecció General de Boscos trameti l’Inventari de boscos singulars de Catalunya (CREAF, 2011) a tots els serveis territorials i comarcals i als òrgans gestors d’espais naturals protegits, per a garantir que s’adoptin mesures efectives i urgents per a evitar que es talli cap més bosc singular dels inclosos en l’Inventari. 2a. Instar la Subdirecció General de Boscos i el Centre de la Propietat Forestal a: 2a.1. Analitzar tota la planificació forestal vigent en els boscos públics i privats a fi d’identificar els boscos singulars que es troben dins de plans forestals que no els protegeixen, i impulsar-ne la revisió per a garantir la salvaguarda d’aquests boscos. 2a.2. Adoptar les mesures necessàries per tal que, d’ara endavant, els instruments d’ordenació forestal incloguin reserves de bosc sense intervenció, sempre que sigui possible, per a protegir els espais forestals amb més potencial per a esdevenir boscos singulars. 2a.3. Impulsar la planificació de la protecció de la resta de boscos singulars, mitjançant els instruments més adequats, inclosos els fiscals. 3a. Instar les entitats públiques i privades a donar suport a les entitats naturalistes locals i als centres de recerca de Catalunya per a completar els inventaris comarcals dels boscos singulars i inventariar-ne la biodiversitat i els altres valors culturals associats, promovent la valoració de les aportacions que aquests inventaris locals o comarcals poden fer per a completar un futur catàleg de boscos singulars de Catalunya. h) Impulsar mecanismes de gestió i conservació privada sostenible, com els acords de custòdia, amb els propietaris de finques forestals que tenen plans de gestió forestal. i) Vetllar per les qüestions mediambientals i de mitigació del canvi climàtic en els projectes d’implantació de la biomassa que anuncia el Govern per tal de no incrementar l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle que puguin tenir efectes nocius sobre la biodiversitat. j) Cercar fórmules que, en el pròxim exercici pressupostari, permetin de destinar més recursos econòmics públics i privats a la gestió dels espais naturals protegits, mitjançant l’establiment de noves taxes o preus públics, la participació en la taxa turística i altres figures impositives, procurant que el finançament d’un parc natural quedi garantit abans de crear-lo o posar-lo en marxa. k) Definir els equips humans necessaris per a gestionar i vigilar el medi natural, recuperant progressivament els llocs de treball. l) Completar la xarxa d’espais naturals protegits, especialment en l’àmbit marí, d’acord amb l’Administració de l’Estat, millorant els mecanismes de participació pública en la definició de la xarxa i articulant una responsabilitat majoritària de l’Administració de la Generalitat en la planificació i la gestió dels espais naturals protegits que es declarin en el litoral de Catalunya. m) Analitzar la composició actual dels òrgans rectors i promoure decrets de remodelació en els casos en què es detectin mancances o desequilibris que calgui corregir. n) Elaborar un pla director del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya que delimiti els espais naturals protegits a partir de criteris tècnics i científics, o incloure’l en la futura llei de la biodiversitat i el patrimoni natural. o) Establir un calendari de presentació, per a aprovar-los posteriorment, dels plans especials que es van començar a redactar el 2010 dels espais següents: 1r. Parc Natural de l’Alt Pirineu 2n. Parc Natural del Delta de l’Ebre 3r. Parc Natural dels Ports 4t. Parc Natural del Montsant 5è. Espai Natural de l’Alta Garrotxa p) Aprovar, durant el 2014, el Pla especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. q) Definir en els pròxims cinc mesos una fórmula de finançament amb recursos públics i privats que permeti una aplicació òptima del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l’Alt Empordà i que garanteixi la continuïtat del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge, comptant amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya, dels municipis que en formen part, del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, de la Diputació de Girona i de la Universitat de Girona. r) Concretar fórmules de finançament publico-privades, establint noves taxes o preus públics i participant en la taxa turística, per tal que es puguin executar correctament els plans de gestió dels espais naturals protegits, i també, en els nous parcs, aprovar-ne la dotació pluriennal al mateix temps que se n’aprova el pla de gestió. s) Aplicar mesures d’accés a la informació i de transparència per a posar a l’abast dels ciutadans la informació disponible, actualitzant les dades del web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i facilitant-hi l’accés. t) Presentar, durant el 2014, la memòria preliminar de la llei de la biodiversitat i el patrimoni natural. Palau del Parlament, 27 de febrer de 2014 El secretari tercer La presidenta del Parlament Josep Rull i Andreu Núria de Gispert i Català

FOTOGRAFIA NOCTURNA DE FAUNA

Dins d´un estudi sobre els mamífers presents en el nostre entorn, membres de l´ANT instal·len una càmera automàtica, amb sensor, que es dispara al pas de qualsevol exemplar de fauna. Es va posant en diversos punts del medi natural del nostre entorn. Durant el mes de març es va instal·lar en un pas de fauna en el qual, en pocs dies es van detectar espècies com el porc senglar (Sus scrofa), fagina (Martes foina), toixó (Meles meles) i guineu (Vulpes vulpes).

MANIFEST SOBRE EL COS D´AGENTS RURALS Reproduïm el comunicat emès per l´Associació Professional d´Agents Rurals de Catalunya en relació a la tramitació al Congrés de Diputats d´una nova llei en la qual es retalla l´àmbit d´actuació dels agents rurals. Manifest en favor del manteniment de les competències i reforç dels mitjans del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya 26 març, 2015

Aquestes setmanes al Congrés dels Diputats s’hi tramita un Projecte de Llei del Govern central, que pretén modificar diversos articles de la Llei estatal de Forests (Ley 10/2006, de Montes). Entre altres modificacions polèmiques (com la possibilitat d’urbanitzar terrenys cremats sense haver d’esperar 30 anys), es pretén retallar funcions dels cossos d’Agents Forestals i Mediambientals de tot l’Estat. Aquests prop de 6.400 funcionaris (a Catalunya, quasi 500 Agents Rurals) quedarien limitats a tasques de col·laboració amb la gestió del medi natural i funcions de policia administrativa, excloent-los expressament de la lluita contra els delictes mediambientals. El Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya és un cos de protecció i prevenció integrals del medi ambient. Però amb aquesta modificació, només podrien protegir-lo de les petites agressions (infraccions administratives, com per exemple, pescar sense tenir llicència de pesca en vigor) i quedarien lligats de mans enfront les grans agressions, tipificades com a delictes. És a dir, no podrien actuar contra incendis forestals, enverinaments de fauna salvatge, destrucció d’espais naturals, mort d’espècies protegides, abocaments contaminants…

L’experiència i la vàlua dels Agents Rurals en la lluita contra aquests delictes mediambientals és reconeguda i valorada any rere any per la Fiscalia de Medi Ambient, i l’avalen desenes de sentències condemnatòries. Per raons d’especialització, d’implantació, de formació i de mitjans, els Agents Rurals són actualment la policia judicial mediambiental de referència a la major part del territori de Catalunya, és a dir, en tot l’entorn rural i forestal. Si s’aprovés aquesta modificació legal, la pràctica totalitat d’aquesta mena d’agressions quedarien impunes. El Govern de la Generalitat manté una actitud estranyament tèbia enfront aquesta retallada competencial sobre el seu personal. Aquesta actitud va en la línia que manté els darrers anys, de no dotar el Cos d’Agents Rurals del suport, de l’organització i dels mitjans que necessita. I ho fa incomplint els acords del Parlament (més informació a http://agentsrurals.info/wp-content/uploads/2014/12/Seguiment-mandats-parlamentaris-Agents-Rurals-ASPARC.pdf). D’acord amb tot l’anterior, els sotasignats Mostrem la nostra preocupació per les conseqüències que podria tenir la modificació de la Llei estatal de forests, sobre les capacitats jurídiques dels Agents Rurals a l’hora de continuar lluitant contra els delictes mediambientals a tot el territori de Catalunya, i demanem el manteniment i el reforç de les mateixes. Expressem la necessitat que el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya compti amb els recursos humans i organitzatius establerts pel Parlament de Catalunya, per tal que esdevingui una eina més eficaç de protecció del medi natural i del medi ambient del país, integrada en el territori i més adaptada a les necessitats actuals.

RATPENATS Ens han fet arribar aquesta interessant notícia sobre la important colònia de diverses espècies de rates pinyades existents a les mines abandonades de can Palomeres, a Malgrat de Mar. Reproduïm la ressenya publicada al diari El Punt Avui. Tot un món sota terra Malgrat de Mar organitza una trobada d'experts per saber més sobre les mines de Can Palomeres L'espai és conegut pel fet de ser una important colònia de ratpenats 21/03/15 - malgrat de mar - Teresa Márquez

Amaguen una de les colònies de ratpenats més importants que hi ha a Catalunya

Les mines de Can Palomeres, a Malgrat de Mar, van ser a principis del segle XX l'epicentre de l'activitat econòmica del municipi. D'aquestes mines se n'extreia ferro que, a través d'un sistema de cables aeri, es feia baixar de la muntanya al mar, on es carregava en vaixells camí d'Anglaterra. Un cop abandonades per la mà humana, les seves cavitats van atreure diferents espècies de ratpenats que amb el temps han donat pas a una de les colònies més importants de Catalunya d'aquests animals. Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les mines i aprofitant la presentació del llibre El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats, que han fet els experts del departament de biologia animal de la UB i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Jordi Serra-Cobo i Marc López Roig i el naturalista Xavier Bayer González, l'Ajuntament reuneix avui un grup de professionals en les primeres jornades sobre aquest espai. Es tracta, com assegura el regidor de Territori i Sostenibilitat, Joan Mercader, “d'anar un pas més enllà per valorar un patrimoni poc explotat i darrerament molt estudiat”. Així, a l'indiscutible valor biològic de les mines s'hi afegeix la importància paisatgística, arqueològica i espeleològica que els responsables d'aquestes àrees descobriran avui en la trobada. En aquest sentit, Mercader explica que el consistori fa temps que treballa en un seguit d'estudis els resultats dels quals es donaran a conèixer avui, com ara un de la Diputació que proposa les accions que cal dur a terme per conservar adequadament les mines de Can Palomeres com a espai natural. “Parlem d'uns terrenys que són privats, on no es pot construir res, i que pertanyen a la Xarxa Natura 2000”, assenyala el regidor. Aquesta protecció de la zona permet a l'Ajuntament treballar amb tranquil·litat i “pensar molt bé” quins han de ser els passos per poder convertir les mines en un lloc visitable “sense malmetre la riquesa ecològica que amaguen les seves galeries”. A més, les jornades es plantegen com a procés participatiu obert a la ciutadania perquè aquesta aporti idees i propostes per prioritzar les accions que s'han de dur a terme.

D'altra banda, aquest futur que es preveu per a l'espai no es vol gestar sense la col·laboració de les entitats locals, que van ser les primeres a cridar l'atenció sobre les mines. Destaca la participació en les jornades del Grup Excursionista Malgratenc, els membres del qual són grans coneixedors i defensors de les mines i van col·laborar estretament en un dels primers llibres escrits sobre l'indret, Les mines de can Palomeres de Malgrat de Mar, de Ferran Cardona, Josep Cuenca i Francesc Xavier Zamarra. Precisament un altre llibre, el que van presentar ahir els experts sobre ratpenats, va ser descrit pels seus autors com una oportunitat per divulgar i valorar la importància ecològica i epidemiològica que tenen els ratpenats, uns animals sovint poc valorats però imprescindibles per garantir el sempre fràgil equilibri natural.

Foto antiga dels treballs a la boca d´una de les mines de ferro de can Palomeres

PLA DE GESTIÓ DELS ESPAIS PROTEGITS 2015 - 2020 En el full informatiu anterior ens fèiem ressò de la jornada reivindicativa en defensa dels espais naturals organitzada pels redactors del manifest en defensa del patrimoni natural de Catalunya i programada per al proper mes de maig. El manifest era molt crític envers les polítiques de conservació de la natura del govern de Catalunya. Ara el govern de la Generalitat ha aprovat un pla de gestió dels espais protegits. Reproduïm la seva nota de premsa. 17-02-2015 El Govern aprova el Pla de gestió dels espais protegits 2015-2020, una eina de conservació i dinamització del territori El Pla analitza la situació actual dels 10 parcs naturals gestionats per l’Administració de la Generalitat, els 2 paratges d’interès natural i el parc nacional, la identificació dels reptes de futur, els objectius a assolir i les actuacions a desenvolupar des del punt de vista de la gestió Es produiran canvis organitzatius i de model de gestió dels parcs per aplicar una gestió multifuncional, més integrada al propi territori A Catalunya, els espais naturals de protecció especial gestionats per l’Administració de la Generalitat comprenen 383.419 hectàrees de territori i més de 300.000 habitants d’un centenar de municipis Els parcs reben cada any 3,7 milions de visitants i generen un impacte econòmic de gairebé 100 milions d’euros al territori

El Govern ha aprovat el Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-2020. Es tracta d’un instrument de gestió que respon a dos grans reptes principals: en primer lloc, garantir la conservació i millora dels valors naturals dels espais de protecció especial, i, en segon lloc, millorar i compatibilitzar les activitats que s’hi desenvolupen (tradicionals i noves) per impulsar el seu paper com a font de creació de nova activitat socioeconòmica i de creixement en termes de qualitat. El Pla té entre els seus objectius analitzar la situació actual dels 9 parcs naturals gestionats per l’Administració de la Generalitat, els 2 paratges d’interès natural i el parc nacional, identificar els reptes de futur, i definir els objectius i les actuacions prioritaris des del punt de vista de la gestió. El document alinearà tots els agents responsables per crear un marc de coordinació i col·laboració

activa entre els actors principals: l’Administració, els ajuntaments, els propietaris, les empreses i la societat en general. L’elaboració del Pla l’ha liderat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sota tres principis bàsics: Utilitzar la gestió multifuncional com a eina principal de conservació. Impulsar una gestió d’excel·lència que fomenti que els equips gestors sumin esforços a escala pluridisciplinària, combinant el treball d’equips propis de l’Administració o externs del món de la biodiversitat, l’agronomia i la gestió forestal, la cinegètica o la turística. Alinear els interessos del territori amb les necessitats de conservació i millora del medi natural. 7 eixos estratègics El Pla fixa 7 eixos estratègics amb uns objectius a assolir fins a l’any 2020. Els objectius es desenvolupen en 50 línies d’actuació esquematitzades en fitxes que concreten unitats responsables, calendari, pressupost i indicadors per assegurar-ne el seguiment i compliment. Primer eix. La conservació. Es crearà l’Observatori de conservació i seguiment de la biodiversitat i es redefinirà i potenciarà el Consell de Protecció de la Natura amb l’objectiu de millorar la seva vinculació amb el Departament d’Agricultura. Es tracta de sistematitzar i millorar la relació com a òrgan consultiu i donar-li el suport logístic perquè pugui millorar el seu funcionament. Segon eix. Busca aconseguir un model de gestió més àgil i eficaç. El model aposta per optimitzar els equips de gestió i aposta per les fórmules de gestió consorciades i el treball en xarxa. D’aquesta manera, es dota els equips de gestió de més autonomia i es millora la coordinació amb la creació del Consell de Parcs de Catalunya. Tercer eix. El Pla aposta per valoritzar l’activitat agrària i ramadera sostenibles com a element clau en la conservació del territori protegit, en línia amb la nova PAC (greening). Pretén fomentar el paper dels parcs naturals com a camps experimentals per conservar la biodiversitat cultivada i potenciar les sinergies a través del reconeixement i la promoció dels productes agroalimentaris i ramaders que s’hi produeixen. Quart eix. La valorització social dels Parcs naturals i espais d’especial protecció. El model de gestió que impulsa el Govern demostra que es poden compatibilitzar perfectament les activitats per posar en valor el coneixement dels espais protegits amb la conservació dels seus valors. La conservació ha esdevingut una clara oportunitat per desenvolupar molts serveis que contribueixen a dinamitzar econòmicament la seva àrea d’influència. Cinquè eix. Treball coordinat dels parcs naturals dins d’un programa marc que inclou actuacions per afavorir la divulgació dels valors i la consolidació de l’oferta pedagògica, plans de millora de l’accessibilitat, elaboració del mapa d’equipaments, plans de senyalització, utilització de les TIC, i potenciació dels centres de documentació vinculats a la xarxa Recida. Sisè eix. Es configura a partir del reforç de la participació dels parcs als afers d’interès local, el suport a activitats de propietaris i empreses locals i l’impuls de l’oferta pedagògica. També en la innovació i la transferència de coneixement, el desenvolupament d’actuacions emblemàtiques, la comunicació i l’avaluació dels beneficis socials i econòmics que comporten. Setè eix. Garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica dels parcs. En el context econòmic actual, l’Administració, d’acord amb les responsabilitats i competències derivades de les lleis haurà de vetllar prioritàriament per la protecció dels espais. mpacte de més de 100 milions d’euros anuals A Catalunya, els espais naturals de protecció especial gestionats per l’Administració de la Generalitat comprenen 383.419 hectàrees de territori amb el major valor natural i grau de protecció. Engloben una població de 318.470 habitants de 96 municipis i reben més de 3,7 milions de visitants, amb una despesa mitjana d’entre 20 i 50 euros per persona i dia. Això suposa un impacte de gairebé 100 milions d’euros al territori de l’entorn dels parcs. La pràctica del submarinisme a les Illes Medes, per exemple, genera un impacte econòmic de 10 milions d’euros a l’Estartit. La dinamització dels parcs i de totes les activitats i serveis relacionats constitueixen una alternativa per complementar i millorar el finançament dels parcs, tenint en compte que actuen directament com a pol i motor d’atracció de la ciutadania i beneficien les activitats vinculades a diferents serveis en l’àmbit d’influència d’aquests espais.

PLANTA DE RECICLATGE DE ROBA AMIGA Reproduïm la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya sobre la nova planta de reciclatge de Roba Amiga. Divendres, 27 de febrer de 2015 El conseller Vila visita la planta de reciclatge de Roba Amiga, a Sant Esteve Sesrovires És una de les instal·lacions de valorització tèxtil més gran d’Europa, amb una capacitat de tractament de 14 tones de roba al dia. La planta ocupa 45 persones, 31 de les quals es trobaven en situació de risc d’exclusió. La Generalitat treballa perquè, d’aquí a cinc anys, el 95% dels residus tèxtils i del calçat recollits selectivament es valoritzin.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha visitat aquest matí la nova planta de reciclatge tèxtil de l’empresa d’inserció Roba Amiga de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), constituïda per les entitats sense ànim de lucre Fundació Formació i Treball, Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà i Cooperativa Roba Amiga. Aquesta instal·lació, la més gran de l’Estat dedicada a la gestió integral dels residus tèxtils, i una de les més grans d’Europa, dóna feina a 45 persones, 31 de les quals es trobaven en situació de risc d’exclusió. 28 d’aquests llocs de treball són de nova creació. Es preveu que, en el moment en què s’arribi a optimitzar la capacitat productiva de la planta, es podrà arribar als 150 llocs de treball. Les cinc entitats membres de la Cooperativa Roba Amiga (Formació i Treball, ADAD-L'Encant, Solidança, Troballes i Recibaix) gestionen més de 1.500 contenidors roba i una xarxa de botigues formades per 19 punts de venda amb més de 200 empleats, més de la meitat dels quals són persones en situació de risc d'exclusió. La posada en marxa de la instal·lació de Sant Esteve ha suposat una inversió superior al milió d’euros. Les entitats sòcies han pogut afrontar aquesta inversió fonamentalment gràcies a la participació de l’empresa Roba Amiga en la 1a convocatòria de Momentum Project, iniciativa d’ESADE i BBVA, dirigida a promoure l’emprenedoria social. També ha obtingut el suport econòmic del Grup Inditex (450.000 euros en tres anys), dins el marc d’un conveni amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i la Cooperativa Roba Amiga, conegut com a Pacte per la Roba, que suposa un pas endavant en l’aplicació voluntària del principi de responsabilitat ampliada del productor. La planta compta amb una superfície de 6.000 m2 i gestiona unes 14 tones diàries de roba, que és l’equivalent a 42.000 peces. L’any vinent està previst que tracti unes 4.500 tones de roba usada i té previst assolir la xifra de 15.000 tones l’any 2017. Del procés de triatge en surten les peces en bon estat, destinades a botigues de segona mà, les que encara es poden aprofitar per a mercats menys exigents, i les que cal reciclar. D’aquesta tria se’n fan draps, borra, feltres o fil nou. Finalment, el material rebutjat es valoritza en plantes de cogeneració per obtenir-ne energia. Cal destacar que la major part de la maquinària instal·lada és fruit del disseny d’un grup d’enginyers voluntaris, que en coordinació amb la indústria local han desenvolupat els prototips implementant millores en tot el procés. L’oportunitat dels residus tèxtils S’estima que la generació de residus tèxtils domèstics a Catalunya va ser d’unes 140.000 tones l’any 2013, de les quals 11.000 tones, el 7,8%, es van gestionar a les plantes de Roba Amiga i Humana. El Programa General de Prevenció i Gestió de Residus de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20) de l’ARC, preveu incrementar la valorització del conjunt de residus, des d’una òptica de l’economia circular i baixa en carboni, aconseguint, d’aquí a cinc anys, valoritzar un mínim del 95% dels residus tèxtils i calçat recollits

selectivament. També té com a objectiu impulsar aquest sector com un referent tècnic, econòmic i legal, reconeixent i potenciant l’activitat de les empreses d’economia social com a motor de generació de teixit empresarial en determinats espais de la gestió de recursos i residus, en particular en el camp de la preparació per ala reutilització. En aquest sentit, l’ARC té previstes diferents actuacions en la línia del model del Pacte per la Roba, impulsant acords voluntaris entre les cadenes de distribució i els recuperadors per a la implantació de recollides selectives de residus tèxtils a les botigues. El sector dels residus com a motor econòmic El sector de la gestió de residus comprèn més de 900 empreses a Catalunya, que aporten el 6% del PIB, i que representa uns 12.000 milions d’euros anuals. A més, són generadores d’uns 28.000 llocs de treball, el 30% del sector ambiental de Catalunya. A aquestes dades s’hi poden afegir les de les empreses dedicades al transport de residus, que són unes 2.900 inscrites al registre de transportistes, les dedicades a la fabricació de maquinària per a la recollida i tractament de residus, i totes les activitats de serveis, enginyeria i consultoria associades al sector.

PLA DIRECTOR METROPOLITÀ L'Àrea Metropolitana de Barcelona va iniciar l´any 2013 el procés de redacció del Pla Director Urbanístic metropolità en base a tres pilars. Un és el debat i la reflexió tècnica, impulsat a través d'uns workshops temàtics en què grups d'especialistes discuteixen quins ha de ser els temes fonamentals del nou planejament. Un altre és la constitució del propi equip de redacció del Pla, que sumarà un grup de professionals especialitzats que concretarà els estudis urbanístics i la proposta de PDU metropolità. I un tercer pilar és la comunicació i la participació, elements cabdals que han de permetre enriquir el Pla amb les inquietuds i les voluntats d'institucions, col·lectius i ciutadans. Aquest nou pla ha de substituir el Pla General Metropolità que és vigent des del 1976. Cal tenir en compte que aquest últim no afectava Torrelles de Llobregat perquè el municipi encara no estava integrat a l´Àrea Metropolitana, però el nou PDU si que l´afectarà. A continuació reproduïm una informació del diari El Punt Avui. Urbanisme. Els treballs del futur pla director metropolità. Oportunitats metropolitanes reflexió · La primera fase de disseny del nou marc urbanístic que substituirà el PGM, encarrilada condicionant · Els responsables dels treballs confien que els resultats de les municipals no afectaran el pla 18/03/15 - barcelona - Ivan Vila

L'exposició Metrópolis Barcelona estarà oberta al Museu del Disseny fins el 25 d'abril Foto: juanma ramos El més fàcil, quan vols urbanitzar i hi ha una riera, és tapar-la, explica l'arquitecte i urbanista Joan Busquets, que aporta també una excepció, que és la que l'interessa: a Viladecans han optat per mantenir la riera de Sant Climent i integrar-la en tots i cadascun dels projectes que en els últims anys s'han anat desplegant al llarg del seu recorregut. Projectes diferenciats, amb personalitat pròpia, però alhora imbricats en una idea comuna: convertir la riera en un eix cívic que connecta el mar amb el parc natural del Garraf. Aquesta és una de la vintena d'iniciatives

urbanístiques que volen fer servir com a font d'inspiració els redactors del pla director urbanístic (PDU) metropolità, el gran document ordenador del territori destinat a substituir el pla general metropolità (PGM) del 1976. Busquets és el coordinador tècnic del PDU. Vuit d'aquestes iniciatives van desgranar-se en la sisena sessió de reflexió preparatòria, o workshop, en la terminologia oficial, sobre el PDU, organitzada dues setmanes enrere per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A més de la transformació de la riera de Viladecans, es va estudiar la reforma de la Granvia i la plaça Europa de l'Hospitalet, la cruïlla territorial de la B-30 i la C-16 a Sant Cugat, la incorporació del tramvia a l'avinguda de Cornellà, el pla de Can Zam-rambla Palleresa a Santa Coloma de Gramenet, el pla de Montgat i parc del tramvia, el del Front Marítim de Barcelona i el campus Audiovisual-Diagonal- 22@ de Barcelona. Actuacions que tenen en comú una concepció de l'urbanisme que aposta per la integració dels nous projectes en la ciutat ja construïda, l'emplaçament d'infraestructures com a eina per crear alhora nous espais urbans o la configuració de noves identitats metropolitanes. “Hem triat vuit projectes paradigmàtics que ens semblen interessants i que exemplifiquen que en aquests últims trenta anys hi ha hagut una manera de fer la ciutat diferent de la d'abans. Ara, els edificis creen carrers”, explica Busquets. És a dir, que l'arquitecte no pot anar per lliure, sinó que ha de pensar com un urbanista. I més en un entorn on en les últimes quatre dècades la superfície construïda s'ha duplicat i del que es tracta ara és de trobar l'espai lliure que queda dins del territori ja urbanitzat. N'hi ha, sí. “Entre un 15 i un 20%”, assegura. I cal trobar la manera d'aprofitar-lo. Ara ja no es tracta de seguir expandint-se, sinó de transformar-se. La preparació del pla director va arrencar amb una primera sessió taller el desembre del 2013 a Cornellà. El de fa dos dijous és el penúltim dels workshop programats. Amb el pròxim, previst pel 22 d'abril, es clourà aquesta etapa de debat teòric entre professionals. Tres dies després, l'exposició Metròpolis Barcelona, vinculada als preparatius del pla, abaixarà la persiana al Museu del Disseny de Barcelona –hi està instal·lada des de finals de gener– i una versió reduïda començarà a voltar per l'àrea metropolitana. Serà la fase prèvia al debat ciutadà i la recollida d'aportacions dels residents en els 36 municipis metropolitans. A finals del 2015 és quan es preveu que s'enceti el debat polític entre els ajuntaments implicats. I tant Busquets com el gerent de l'AMB, Ramon Torra, confien a tenir una aprovació inicial del document al llarg del pròxim mandat, que després haurà de ser objecte d'al·legacions i negociacions polítiques. Ningú, però, s'atreveix a posar una data a l'aprovació definitiva. Els responsables de la redacció relativitzen la lentitud del procés. Torra recorda que no és estrany que un planejament urbanístic concret –i el PDU és quelcom més complex– s'allargui vuit anys, que és precisament el temps que es va trigar a elaborar el PGM, iniciat el 1968; en dictadura, a més, amb unes autoritats a les quals no els calia negociar res amb ningú. La remoguda que s'espera en molts ajuntaments en les eleccions municipals del maig, pot afectar la redacció del PDU? No gaire, confien els encarregats de confeccionar-lo, que insisteixen que es tracta d'un document ordenador, de fons, dissenyat partint de “consensos molt forts”, en paraules de Busquets. “Es pot discutir molt, però la ciutat dels últims trenta anys és millor que la d'abans. I hi ha grans majories a favor d'una mobilitat més sostenible o una ciutat més eficient. Una altra cosa és on es posi l'accent”, argumenta. El director de serveis d'Urbanisme de l'AMB, Josep Maria Carreras, hi coincideix: “M'estranyaria molt que després de les eleccions aparegués un nou tema que no haguem debatut en l'últim any i mig. El pla prioritzarà unes coses sobre unes altres, però les integrarem totes.” Al capdavall, es tracta de dissenyar un document útil i també flexible. És un dels motius per reemplaçar el pla del 76. “El PGM ha servit per a molt, però és massa rígid”, sentencia Busquets. LES XIFRES 2.623 plans especials i 451 de parcials s'han desplegat a partir del PGM en els seus 38 anys de vigència 3,24 milions de persones, un 43% de la població catalana, resideix a l'àrea metropolitana, que ocupa un 2% del territori 7 sessions de reflexió amb professionals integren la primera fase del PDU. L'última sessió, el 22 d'abril 1.500 modificacions s'han aplicat també al PGM des que es va aprovar, el 1976, després de vuit anys de redacció

PLA DE SUPORT AL TERCER SECTOR AMBIENTAL El tercer sector ambiental, denominació massa tècnica, inclou, entre d´altres, les associacions naturalistes com la nostra. L´administració, no sabem si d´una forma sincera o bé només dirigista, pretén afavorir el seu funcionament i dissenya plans de suport. El vigent es va acabar el 2014 i està en tràmit el nou. Reproduïm textos del web de la Generalitat que fan referència al procés participatiu obert, en el qual, per altra banda, també hi participa d´una o altra manera l´ANT, i a continuació, els que informen de la convocatòria dels Premis Medi Ambient 2015 que afecten en bona part a l´associacionisme mediambiental. Pla de suport al TSAcat 2015-2018 El Pla de suport del TSAcat 2011-2014 ja ha finalitzat. Al web trobareu un balanç amb totes les accions previstes i un balanç del Pla d'acció 2014, amb la descripció de les accions realitzades durant aquest any. A hores d'ara, s'està redactant el Pla de suport al TSAcat 2015-2018, per donar continuïtat al Pla anterior i, alhora, focalitzar el contingut del nou Pla en les accions que el sector considera prioritàries. Es pretén construir un Pla més operatiu, més fàcilment avaluable, més proper al territori i a les diferents tipologies d'entitats, i que sigui aprovat pel Govern. En aquest sentit, s'obre un procés de participació en col·laboració amb el Programa d'Innovació i Qualitat Democràtica del Departament de Governació, adreçat a totes les entitats ambientals catalanes i a d'altres actors socials relacionats. L'objectiu del procés és elaborar el nou Pla de suport al TSAcat 2015-2018, amb els eixos i les mesures per a aquest període i el Pla d'acció 2015 amb les accions que es preveuen dur a terme durant el que resta d'any. D'una banda, s'organitzen dues sessions de debat, el 17 i 25 de març de 16.30 a 19.30 hores a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat (Av. Tarradellas, 2, Barcelona). En la sessió del 25 de març es tractarà la promoció social del sector, el finançament, la participació pública i la incidència social i política. Si esteu interessats a assistir-hi podeu enviar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, entitat / institució, les vostres dades de contacte a: entitats.ambientals.tes@gencat.cat. D'altra banda, s'ha publicat al web un formulari de propostes en línia, perquè qualsevol persona interessada pugui fer arribar les seves aportacions. Tercer sector ambiental La coresponsabilitat social en la gestió i conservació del medi ambient és un factor clau de les polítiques ambientals. Catalunya es caracteritza per un esperit associatiu, també, en l'àmbit del medi ambient. Aquests tipus d'associacions són un vehicle fonamental per canalitzar les necessitats, aspiracions o voluntats de molts ciutadans i ciutadanes i, alhora, són un instrument clau en el Govern del país, en la governança. És per això que l'associacionisme ambiental es considera ja un sector més del teixit social, el tercer sector ambiental. Aquest sector de les entitats lligades a la conservació, la sensibilització i l'educació sobre el medi ambient complementa, de forma independent, l'acció de govern. Per això, el Departament té com a objectius promoure, consolidar i enfortir el tercer sector ambiental i l’instrument per assolir-ho és el Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya 2011 – 2014. Convocatòria Premi Medi Ambient 2015

El Departament de Territori i Sostenibilitat convoca el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2015 per reconèixer públicament la tasca de persones físiques i jurídiques a favor del medi ambient. Modalitats El Premi té tres modalitats:

1. Projectes de recerca, desenvolupament i innovació 2. Iniciatives de protecció i millora del medi ambient 3. Trajectòries de protecció i millora del medi ambient Pel que fa a les dues primeres modalitats, el Premi s’atorgarà a projectes de recerca i innovació i iniciatives que contribueixen positivament des del turisme a la conservació del medi ambient, la preservació del paisatge, els valors naturals i la biodiversitat del nostre territori, o bé a iniciatives que

redueixen l’impacte del turisme en el medi ambient. La modalitat Trajectòries de protecció i millora del medi ambient s’atorgarà en qualsevol àmbit temàtic d’actuació. NOVETAT! En aquesta edició dels Premis, la segona quinzena d’abril es publicarà al web un extracte de cada una de les candidatures rebudes de la modalitat d’Iniciatives. L’objectiu és que, fins a mitjan de maig, qualsevol persona interessada pugui votar per una de les candidatures presentades a través d’una aplicació específica. Finalitzat el termini, s’informarà al jurat expert de les candidatures més votades (vegeu més informació al tríptic). Podeu adreçar les vostres consultes a: sea.tes@gencat.cat Dotació El Premi Medi Ambient 2015 de la Generalitat de Catalunya consisteix en un diploma acreditatiu i la dotació següent:

1)Projectes de recerca, desenvolupament i innovació: 10.000 euros. 2) Iniciatives de protecció i millora del medi ambient: 10.000 euros. 3) Trajectòries de protecció i millora del medi ambient: 8.000 euros.

El Premi es lliurarà en un acte que és farà el 4 de juny, vigília de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient 2015. Presentació de candidatures Les candidatures s’han de presentar a proposta de tercers mitjançant un escrit adreçat al conseller de Territori i Sostenibilitat, acompanyat d’una memòria descriptiva de la candidatura, que també s’ha d’enviar en format electrònic a la secretaria tècnica del Premi: sea.tes@gencat.cat La data límit de presentació de candidatures és el 20 d’abril de 2015, a les 14 hores.

L´IMPOST DE SOCIETATS I LES ASSOCIACIONS PETITES El món de l´associacionisme s´ha vist alterat en els últims temps per les notícies que arribaven sobre la necessitat de tramitar la presentació de l´impost de societats a partir del 2015. Finalment sembla que les associacions més petites es veuran deslliurades de tramitar aquest impost. Reproduïm a continuació la informació publicada al web xarxanet. Les entitats més petites no han de presentar l’impost de societats Tal i com s’havia anunciat, el govern va publicar el dissabte 28 de febrer la modificació de la Llei de l'Impost de Societats que permet que, en determinades condicions, les entitats amb menys de 50.000€ d'ingressos quedin exemptes de l’impost. Dll, 09/03/2015- Montse Mateo Suport Associatiu

Imatge del Consell de ministres de divendres 27 de febrer. Font: La Moncloa En el Consell de ministres del passat divendres 27 de febrer, el Govern va decidir finalment aprovar una modificació parcial de la Llei 27 de l’Impost de Societats, que obligava totes les entitats, sense cap excepció, a presentar l’Impost de Societats. Aquesta modificació parcial s’ha inclòs en l’article 7 del Reial Decret-llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social. Amb aquesta nova normativa, el govern recupera els 3 supòsits d’exempció de l’Impost de Societats

anteriors a la reforma fiscal però en rebaixa els límits de manera que ara queden exemptes de presentar l’impost únicament les entitats amb ingressos de menys de 50.000€ sempre i quan: Tots els ingressos no exempts que s’obtinguin (capital, activitats econòmiques) estiguin sotmeses a retenció. Aquests ingressos no exempts sotmesos a retenció no superin els 2.000 € anuals. Així ho havia anunciat ja el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el passat dia 10 de febrer al Senat i, posteriorment, en una reunió amb el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Íñigo de la Serna el passat dia 26 de febrer. En la seva exposició de motius, la nova Llei indica que s’estableixen aquests límits per tal d’alleugerir el compliment d’obligacions formals a les entitats parcialment exemptes.

LLEI DEL LITORAL Ens fem ressò de l´inici de la tramitació d´una Llei del Litoral. El 18 de març, a Palamós, i el 26 de març, a Tarragona, hi havia programades dues sessions de debat en les quals es volien rebre reflexions i propostes sobre un document de treball inicial ja redactat. Reproduïm el text procedent del web de la Generalitat. Procés de participació per a una Llei del Litoral

El Govern ha aprovat la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral català que articularà un model de gestió integrada de l’espai costaner, en consonància amb les recomanacions de la Unió Europea. Abans d’iniciar la redacció d’aquesta Llei es considera important donar a conèixer els treballs previs d’aquesta iniciativa i crear un espai on es pugin debatre les visions dels agents i actors socials que conflueixen al litoral català per tal de recollir les propostes i les aportacions que en sorgeixin. Antecedents La Generalitat, al llarg dels més de 30 anys d’exercici de la competència exclusiva en ordenació del litoral, ha desenvolupat plans i programes de protecció de litoral entre els que destaquen els plans directors urbanístics del sistema costaner aprovats els anys 2005 i 2006 amb l’objecte de protegir el sòl dels espais costaners que no havien sofert un procés de transformació urbanística i preservar-los de la seva transformació i desenvolupament urbà, per a garantir el desenvolupament urbanístic sostenible del territori. El vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya amplia l’àmbit competencial sota

aquest concepte, incorporant, entre d’altres, la gestió del domini públic marítim-terrestre. L’actual concepció del litoral, segmentat en funció d’un mapa competencial complex, contradiu l’esperit i el text dela Recomanació2002/413/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2002, sobre l’aplicació de la gestió integrada de les zones costaneres a Europa, i el Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres al Mediterrani, que promouen justament l’adopció d’un planejament estratègic basat en la gestió integrada amb el suport i la participació de totes les instàncies administratives competents a escala estatal, regional i local. L’aparició d’un marc normatiu regulador pot donar resposta a aquestes qüestions. La inexistència a l’ordenament jurídic vigent de figures pròpies per ordenar el domini públic marítim-terrestre fa necessària l’articulació de nous instruments que, amb coherència amb el planejament vigent, ordenin un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions i que doni resposta a les necessitats de dotar de més seguretat jurídica als agents que hi intervenen, criteris clars als gestors d’aquest espai i a la necessitat de delimitar els trams naturals i urbans de les platges. Es considera necessari també garantir una major simplificació dels procediments administratius en domini públic o servituds de protecció mitjançant l’atorgament de majors competències als ajuntaments. Pels motius exposats esdevé necessària aquesta iniciativa que doni resposta als reptes plantejats, atorgant a la Generalitat de Catalunya un paper central en la gestió integral de l’espai litoral amb una major participació dels ajuntaments —que acosta el centre de decisió als ciutadans— i de tots els actors implicats en la gestió de l’espai, mitjançant instruments que reforcin la participació pública.

PARC NATURAL DE COLLSEROLA Les administracions titulars de l´administració del Parc Natural de la Serra de Collserola estan tramitant el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de la Serra de Collserola. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola demana suport per a la retirada del document inicial d´aquest pla i l´inici d´un altre que compti amb la col·laboració de les universitats i els centres de recerca mediambiental. Reproduïm, a continuació, la proposta de la plataforma rebuda per correu electrònic i un mapa elaborat per la Societat Catalana d´Ordenació del Territori, filial de l´IEC. El que proposa la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) sobre el document d’avanç del “Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). Resum Executiu”. Adjuntem el document per demanar suport a la ciutadania, elaborat per la PCDC de la qual el CEPA-EdC n'és una de les entitats impulsores. Consideracions prèvies. Sobre el procés participatiu És un fet constatable que les entitats que formem la PCDC hem aportat visions, criteris i informacions i una continuada activitat amb l’objectiu de preservar Collserola com a espai natural, demanar-ne el reconeixement com a Parc Natural i la inclusió en la Xarxa Europea d’Espais Natura 2000. El Consorci del Parc de Collserola reconeix que la PCDC hem contribuït a sensibilitzar i implicar la ciutadania en la descoberta dels valors naturals i les amenaces sobre el Parc Natural, a denunciar els dèficits de la seva gestió i a reclamar l’obligació de les administracions amb competències per elaborar i aprovar el Pla de Protecció i Gestió. Sense un PEPNat, la declaració de Parc Natural o la inclusió en el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat (PEEIN) o la XN 2000, no poden solucionar el manteniment de Collserola com a espai natural privilegiat en contacte mateix amb la metròpoli barcelonina. Des dels primers mesos de l’any 2011 hem estat reiterant la necessitat de disposar d’aquesta eina imprescindible de preservació i gestió. Al mateix temps, hem presentat demandes motivades per participar des del primer moment en la redacció del PEPNat per aportar-hi la visió de la ciutadania que col·labora amb les entitats. Informats pels anuncis públics (BOP de dilluns 16 de febrer de 2015) de l’aprovació pel Consell Metropolità de l’AMB de l’avanç del PEPNat i publicació del programa de participació ciutadana que estableix un període de dos mesos “a fi que es puguin presentar suggeriments”, no podem deixar de DENUNCIAR: El procediment opac i poc transparent a l’hora de redactar i aprovar aquest document inicial que ignora les reiterades demandes i oferiments de participació per part de la ciutadania. El ventall limitat a perfils unidireccionals i inercials amb que s’han constituït la Comissió i l’equip redactor on sobta l’absència de les entitats acadèmiques o d’entitats socials amb activitat reconeguda sobre Collserola. El fet que no s’hagin donat a conèixer ni obert la participació als tres workshops on s’han posat les bases conceptuals, la visió i les línies generals sobre el model de Parc Natural (maig 2014); continguts de la memòria del PEPNat (octubre 2014) i memòria d’ordenació (novembre 2014), és indiciari de la voluntat de mantenir la “participació ciutadana” al nivell de compliment de mínims dels procediments normatius[1]. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola demanem el suport dels ciutadans/es per aconseguir que la Comissió institucional del Pla i la Generalitat de Catalunya com a responsable primer del Pla RETIRIN el document inicialment aprovat i s’iniciï UNA NOVA REDACCIÓ sota unes bases conceptuals noves amb participació de les universitats i centres de recerca que han aportat coneixement sobre els valors naturals de Collserola, de les entitats ciutadanes que han mantingut una activitat de defensa i

sensibilització sobre l’espai natural i amb consideració de les persones residents en l’espai i dels diversos legítims interessos sempre que no agredeixin la preservació i millora dels valors naturals de Collserola: l’objectiu prioritari que ha de vertebrar l’esperat Pla Especial de Protecció i gestió del Parc Natural de Collserola. [1] Els documents “Directrius per a la redacció del nou Pla especial del PN Collserola” i “Document de criteris i metodologia per a l’ordenació del PN de Collserola” que inclou un informe de la DG de Polítiques Ambientals, indiquen que cal incorporar l’Avaluació Ambiental Estratègica i un Programa de Participació. L’avenç del Pla incorpora aquests dos aspectes: l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar i la metodologia per desenvolupar el programa de participació.

170 AGENDA ABRIL 2015

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 13 d´abril, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Dilluns, 13 d´abril, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia.

ACTIVITATS DE L´ANT Divendres, 3 d´abril, a les 9 del matí, a can Sostres. Manteniment d´un tros de camí del SOCC. Es trobarà la gent que vulgui participar en la neteja i manteniment d´un tros de camí usat per fer el cens del transsecte del seguiment dels ocells comuns de Catalunya. És organitzat pel grup d´ornitologia. Diumenge, 12 d´abril, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dilluns, 13 d´abril, a les 21 hores. Reunió preparatòria de la marató ornitològica. Es crearan els grups que hi participaran, amb la gent que s´hi hagi inscrit, i es triaran els caps de colla. Dimecres, 15 d´abril. Finalitza el termini per respondre a la prova sorpresa del mes passat del 14è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus, en la qual cal identificar els cants de cinc espècies d´aus. Dissabte, 18 d´abril, de les 6 a les 13 hores. 14a Marató ornitològica torrellenca. Dijous, 30 d´abril. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes d´abril del 14è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Si voleu participar per primera vegada en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com.

ALTRES ACTIVITATS Diumenge, 5 d´abril, de les 10 a les 12 hores, a Torredembarra. Rastres animals a les dunes. Visita guiada gratuïta a la platja natural dels Muntanyans de Torredembarra, Creixell i Roda de Barà. A càrrec de Ramon Ferré. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dijous, 9 d'abril, a les 19 hores, a la seu de DEPANA (Sant Salvador, 97 de Barcelona). 4a Edició del Curs de Cants d'Ocells. Si voleu perfeccionar les vostres habilitats per identificar els ocells pels seus reclams o cants i voleu descobrir les diferents tècniques d'enregistrament dels sons de la Natura, DEPANA us ofereix l'oportunitat de participar en una nova edició del curs de cants d'ocells, sota el guiatge d'una de les màximes expertes en la matèria, Eloïsa Matheu. És un curs d'iniciació i perfeccionament, que consta d'una sessió teòrica i una sortida pràctica. La sortida pràctica als voltants del Santuari de l'Ecologia, ben a prop de Gallifa (Vallès Occidental), es farà el dissabte 11 d'abril. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Divendres, 10 d´abril, de les 19,30 a les 21 hores, a Reus. Efectes de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat. A càrrec de Jaume Soler Zurita. En aquesta xerrada tractarem una de les causes d’afectació i extinció d’espècies a casa nostra: la contaminació lumínica. Sovint aquesta qüestió només s’aborda des del punt de vista astronòmic, però el fenomen de la contaminació lumínica té efectes molt negatius sobre insectes, ratpenats, ocells, amfibis i d’altres. Repassarem aquí algunes conclusions a les que han arribat els científics després de treballar-hi. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dissabte, 11 d'abril, al matí, a can Dimoni, al delta del Llobregat. Can Dimoni, els agroecosistemes deltaics. Visita de la zona agrícola que envolta l’espai de les basses de Can Dimoni i que ha estat inclosa dins d’una àrea d’importància per als ocells (IBA Nº140). Es farà una prospecció faunística de la llacuna i del seu entorn i una visita a l’explotació agroecològica de cal Notari. Organitzada per DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 12 d'abril, a Sta.Cecília de Voltregà (Osona). Sortida familiar a Santa Cecília de Voltregà. Us proposem una sortida familiar per les cingleres que envolten el Gorg Negre. Paratge poc transitat, ple d'indrets entranyables. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org Dissabte, 18 d'abril, a la Serra de Catllaràs (Berguedà). La Vall de la Clusa i la mina de petroli. Explorarem dos indrets diferents de l’Alt Berguedà, les gorges de la Vall de la Clusa, a la serra de Catllaràs, i les mines de petroli, a la vora de la Pobla de Lillet. Farem observacions de flora i fauna i ens fixarem en les formacions geològiques. Inclou la visita guiada a aquestes mines de petroli, que de ben segur suposarà tot un descobriment per a tothom. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org Diumenge, 19 d'abril, al matí. Acció forestal a Collserola (primavera 2015). Tasques de manteniment dels arbres i arbustos replantats en actuacions anteriors, eliminació de plantes invasores. Organitzada pel Grup d´Acció Forestal en conveni amb el Consorci del Parc Natural de Collserola. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 26 d´abril, a Arnes. Lo Port : Camí de les Tossetes. Excursioneta per acabar de netejar i senyalitzar el camí que comunicava els masos de la zona dels Estrets amb el poble d'Arnes. Passa per racons molt bonics i ara s'està perdent. No us oblideu de portar alguna eina. A càrrec de Jordi Lluch. Organitzada pel Gepec T. 977331142. www.gepec.cat