INFORMACIÓ 171

MAIG 2015 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

14a MARATÓ ORNITOLÒGICA TORRELLENCA

El dissabte, 18 d´abril del 2015, al matí, es realitzà, un any més, ara en la seva catorzena edició, la marató ornitològica torrellenca que organitza el grup d´ornitologia de la nostra entitat, cada primavera, des de l´any 2002. Enguany hi participaren 12 persones, les quals, en la reunió del grup d´ornitologia, s´havien distribuït en dos grups: Grup A: Juan Mora, Ted Byrne, Adolf Perez, Paul Perez, Gerard Morales i Lourdes Jodas. Grup B: Francesc Capdevila, Conchi de Linares, Jesús, Tomás Blasco, Rosa Simon i Vicenç Roig. Durant la marató, que es va iniciar a les 6 del matí i es va acabar a les 13 hores, es varen detectar un total de 56 espècies d´ocells. El grup B, encapçalat per Tomás Blasco, en detectà 50, i el grup A, encapçalat per Juan Mora, en detectà 47. Les espècies detectades, observades o escoltades, foren les següents: Astor, Aligot comú, Xoriguer comú, Falcó mostatxut, Falcó pelegrí, Polla d´aigua, Faisà, Colom roquer, Tudó, Tórtora turca, Tórtora, Duc, Gamarús, Xot, Ballester, Falciot negre, Puput, Colltort, Picot verd, Picot garser gros, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Roquerol, Cuereta blanca, Cargolet, Pit-roig, Rossinyol, Merla blava, Merla, Bitxac rogenc, Tord comú, Rossinyol bord, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Mosquiter pàl·lid, Mosquiter xiulaire, Bruel, Mastegatatxes, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga petita, Mallerenga cuallarga, Raspinell comú, Estornell vulgar, Estornell negre, Gaig, Garsa, Corb, Pardal xarrec, Pardal comú, Pinsà, Gafarró, Verdum, Cadernera, i Gratapalles. Es troben a faltar a la llista espècies detectades en altres maratons com ara: Ànec collverd, Bernat pescaire, Àguila marcenca, Esparver, Abellerol, Tallarol de garriga, Sit negre, Cuereta torrentera, Cotxa fumada, Cotxa cua-roja, Mosquiter comú, Mosquiter de passa, Oriol, Cucut, Papamosques gris, Àguila cuabarrada, Ànec collverd, Perdiu roja, Cotxa cua-roja, Bitxac comú i Bosqueta vulgar. Evolució del nombre d´espècies detectades en les catorze maratons. nº d´edició participants espècies detectades data 1a Marató 18 46 20/4/2002 2a Marató 16 53 26/4/2003 3a Marató 4 38 24/4/2004 4a Marató 9 55 30/4/2005 5a Marató 9 50 22/4/2006 6a Marató 7 47 28/4/2007 7a Marató 16 58 26/4/2008 8a Marató 14 60 25/4/2009 9a Marató 15 58 24/4/2010 10a Marató 18 57 30/4/2011 11a Marató 20 54 21/4/2012 12a Marató 11 54 20/4/2013 13a Marató 13 56 26/4/2014 14a Marató 12 56 18/4/2015

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 156 dins de la col·lecció, que porta el títol “Carta de la Terra”. Un membre de l´ANT ens va fer arribar la convocatòria de la sectorial d'ecologia, entorn i energia de l'ANC, a l'Assemblea General d´aquesta sectorial pel dissabte 25 d'abril. a l'I.E.S. Verdaguer (Parc de la Ciutadella, Barcelona). Alhora, es convidava, aprofitant que cada 22 d'abril és el Dia de la Terra, a assistir a la Fira per la Terra - Mercat de la Terra (Pssg. de Lluís Companys i Parc de la Ciutadella), que es realitzà els dies 25 i 26 d'abril. L'assemblea esmentada era prèvia a les IV Jornades Sectorials que tindran lloc el 9 de maig de 2015 i, per als debats de la qual, es recomanava llegir, entre d´altres, el text de la Carta de la Terra. Havent rebut el suggeriment, hem considerat interessant fer un document amb el text de la carta. El camí que ha empès la humanitat el darrer segle es demostra com una via sense sortida, i es veu clara la necessitat d’un tomb important. Tot i que molts canvis no són palpables, van sorgint iniciatives que ens porten cap a una construcció d’un món on no hi visquin desequilibris insalvables i l’estil de vida d’algunes persones no comprometi ni l’estabilitat del planeta, ni les necessitats de la resta de la humanitat o de les generacions que encara han de venir. Aquesta òptica va ser la que va propiciar la Carta de la Terra. La Carta de la Terra és un document que es va començar a gestar a la cimera de Rio de l’any 1992. Aquesta carta vol posar el marc per un món més just per a tothom on es conservin les diversitats natural i cultural del món. El 1r i 2n esborranys, anteriors al que va néixer l’ any 2000 i que és motiu d'aquesta publicació, varen ser traduïts per en Josep Puig a petició d'Alternativa Verda i publicats en català a la revista de l'associació Dia de la Terra (Dia de la Terra, núm. 2, setembre de 1998, i núm. 4, setembre de 1999). Els dibuixos, de Pep Puig, amb els quals hem completat el text, corresponen a l´edició de la Comissió de l´Agenda Llatinoamericana del juny del 2009. Josep Puig i Boix és enginyer industrial, professor a la UAB, expert en energies alternatives i històric del moviment ecologista a Catalunya. Actualment és vicepresident de la cooperativa de producció i consum d´energia alternativa Som Energia. En el lloc d’Internet (http://www.earthcharter.org) podeu trobar versions completes de la Carta de la Terra en altres llengües.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 74 dins de la col·lecció, que porta el títol Estratègia Catalana Residu Zero. S´han aplegat articles dels diaris El Punt Avui, Diari de Girona, El Periódico i La Vanguardia, els quals es fan ressò de les propostes per a les properes eleccions municipals de l´Estratègia Catalana Residu Zero. Es complementen amb dues altres informacions referents a les xifres de recollides selectives a Catalunya i a la implantació al Pallars Sobirà de les recollides porta a porta amb la instal·lació de plantes de compostatge petites. A continuació reproduïm els objectius de l´entitat, constituïda el febrer del 2011 per revisar els sistemes de producció i consum sota la premissa de la prevenció i el canvi de consideració dels residus com a recursos susceptibles de ser reintroduïts al cicle dels materials, i el document amb les deu propostes, extrets del seu web. Residu Zero és objectiu i direcció, també una estratègia; és un missatge i alhora una eina de comunicació, és una expressió que reclama un paradigma nou.

L'Estratègia Catalana cap al Residu Zero és una iniciativa ciutadana que promou un canvi de model en els sistemes de producció i consum del nostre país amb l'objectiu de tancar els cicles de la matèria i l'energia. És un mecanisme d'impuls d'estratègies que evitin la generació de residus, tot rebutjant els tractaments finalistes (abocador i incineradora) com alternatives viables a la gestió de les fraccions no recuperables." Actualment la conformem més de 55 ajuntaments, totes les universitats públiques, més de 30 empreses i una quarantena d’entitats i plataformes, que es comprometen de forma cooperativa a treballar en un espai comú. Uneix-te com entitat, empresa, municipi o universitat! Propostes per les eleccions municipals Decàleg de propostes: 1. Aprovar un Pla Local o Municipal Residu Zero, que concreti com s'aplicarà l'Estratègia Residu Zero i que garanteixi la transparència i participació pública al llarg de l'aplicació del Pla. Donar suport a una nova legislació que procuri per la prevenció i per la responsabilitat del productor (inclosos sistemes de devolució i retorn - SDDR). 2. Establir objectius de prevenció i recollida selectiva neta quantificables amb l'objectiu de recuperar un 70% de la brossa i/o produir menys de 100 kg/hab/any de rebuig en dues legislatures. 3. Contemplar la possibilitat de construir una planta agrícola de compostatge o planta de compostatge descentralitzada. 4. Avaluar la viabilitat de la implantació recollida porta a porta per als residus domèstics. 5. Realitzar auditories de producció de residus comercials i implantar la recollida porta a porta, almenys per als residus comercials (total o per algunes fraccions). 6. Adoptar mesures de prevenció de residus i de compra verda en el funcionament de l'Ajuntament. 7. Promoure la reutilització i els circuits de reparació de productes. I facilitar l'accés d'empreses d'economia social als productes reutilitzables. 8. Implantar un sistema d'incentius econòmics per promoure la prevenció de residus i la participació en la recollida selectiva en quantitat i qualitat. 9. Augmentar el preu de l'abocador o incineradora, en el cas d'instal·lacions de titularitat municipal. 10. Oposar-se a qualsevol tipus d'incineració del rebuig del municipi.

14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les sis primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer i març, són les següents:

Foto nº 1: Gypaetus barbatus Trencalòs Lammergeier Quebrantahuesos

Foto nº 2: Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Western Bonelli´s Warbler Mosquitero Papialbo Foto nº 3: Podiceps auritus Cabussó orellut

Slavonian Grebe Zampullín Cuellirrojo Foto nº 4: Ficedula hypoleuca Mastegatatxes Pied Flycatcher Papamoscas Cerrojillo Foto nº 5: Pycnonotus barbatus Bulbul barbat

Garden Bulbul Bulbul Naranjero Foto nº 6: Egretta gularis Martinet dels esculls Western Reef Egret Garceta Dimorfa

A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografies del concurs corresponents al mes de març. Hola, Està clar que domineu molt bé la regió nordafricana! Les solucions: Bulbul barbat (Pycnonotus barbatus) Martinet dels esculls (Egretta gularis) Ara a veure els cants! SS

  A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales sobre la prova sorpresa, que comprenia cinc gravacions de cants d´ocells, amb les respostes correctes. Hola, Adjunto les solucions i la classificació: cant 1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica) cant 2 Colltort (Jynx torquilla) cant 3 Gratapalles (Emberiza cirlus) cant 4 Mallerenga petita (Parus ater) cant 5 Mussol comú (Athene noctua) Teniu molt bon oïda!!!! Sergi Sales

CLASSIFICACIÓ DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les sis primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer i març del 2015, i de la prova extra de cants d´ocells, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

13 PUNTS: Francesc Capdevila Juan Mora

12,8 PUNTS: Núria Rodríguez Pep Domènech

12,6 PUNTS: Enric Morera

12,4 PUNTS: Eva Reñé Jaume Duaigües 12 PUNTS: Tomás Blasco

10,8 PUNTS: Israel Estopà Sergi Sales lliurant el premi a Marc Pérez guanyador de la 13a edició del concurs

10 PUNTS: Rosa Simon 9 PUNTS: Sandra Morujo 7 PUNTS: Vicenç Roig

6,6 PUNTS: Frederic Sanchez Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes d´abril, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 30 d´abril.

DEPANA PRESENTA AL· LEGACIONS AL PDU GRANVIA - LLOBREGAT

Ens fem ressò de la presentació per Depana d´al·legacions al PDU Granvia – Llobregat en el terme municipal de l´Hospitalet. El Departament de Territori i Sostenibilitat va presentar, al gener del 2015, el Pla director urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat, que ja ha estat aprovat inicialment per la Comissió territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que actualment es troba a exposició pública. Aquest Pla ha estat redactat, en consulta amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), pel Consorci per a la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet, integrat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de l’Hospitalet i l’Institut Català del Sòl. El PDU formalitza les propostes urbanístiques, d’infraestructures, econòmiques, ambientals i de mobilitat necessàries per escometre la transformació d’un segon tram d’uns 1.000 metres de longitud de la Granvia a

l’Hospitalet de Llobregat. Així, comprèn una superfície total de 994.000 m2, el 7,96% del terme municipal hospitalenc, entre el creuament de la Granvia amb la Ronda Litoral i el nus de Marina, així com els terrenys a banda i banda de la C-31. A grans trets, preveu la creació del gran parc de Can Trabal, el soterrament parcial del tronc central de la Granvia i la construcció de vials urbans laterals, així com la potenciació dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals en un pol de recerca biomèdica. Aquest pla urbanístic continua amb la política de considerar els espais agrícoles un vuit urbà i pretén aconseguir crear més ciutat amb una continuïtat urbana. Reproduïm el text penjat al web de Depana defensant les seves al·legacions. Divendres, 10 d'abril del 2015 DEPANA presenta al·legacions al PDU Granvia-Llobregat

Foto cortesia de Ricard Gutiérrez. El Pla Director Urbanístic, reconeix la importància de l'última zona agrícola de l'Hospitalet, però hi ubica grans torres d'oficines. DEPANA ha presentat al·legacions. Feixa Llarga-Can Trabal representa l'última peça de la Marina de l'Hospitalet, al gran hemidelta Nord del Llobregat, ara gairebé perdut sota el ciment. Sí, sorprèn, però parlem d'un 40% del delta del Llobregat que ja és invisible als mapes i a l'imaginari popular. Ciutadania i entitats, especialment la Plataforma Salvem la Zona Agrícola, fa anys que defensem la seva protecció, mentre el consistori ho veu com un altre solar més. No es tracta només d'unes parcel·les i masies, es tracta del nostre

patrimoni i la nostra història, que queden sota l'oblit del gris urbanisme de la metàstasi metropolitana. A banda de la ribera del riu, Can Trabal és l'última zona natural de la ciutat i, amb 43 Ha i el 0,3% de la superfície del municipi, atresora el 80% de la seva diversitat biològica (100 espècies de fauna). En 2011, mercè a les aportacions de DEPANA es va incorporar a la IBA Nº140: Delta del Llobregat (Àrea Important per les Aus), pels seus valors ornitològics. Aquest inventari internacional, és la base a la Unió Europea per declarar les zones protegides. La inclusió es deu a la presència de rapinyaires com el falcó peregrí i de la gavina capnegre, a més de ser un enclavament d'interès per espècies protegides durant la migració, al ser el primer espai natural que es troben abans de la conurbació barcelonesa. Acull poblacions nidificants de mussol, i és una àrea de cacera de l'aligot comú. Dubtes sobre una proposta salomònica El perllongament de la Granvia fins al riu començarà d'aquí a dos anys, o això diuen. Pel que sembla no hi ha diners, el que fa sospitar de l'oportunitat d'una tramitació en ple any electoral. La solució que s'ha proposat per la zona, tot i conservar part de l'horta, decep. El projecte, més que per les seves bondats ambientals, s'ha venut com una Plaça Europa 2, i no deixa de ser, finalment, un altre projecte urbanístic i especulatiu més. Els dubtes sobre les necessitats d'un altre centre de negocis, es fan palesos quan l'esmentada plaça només està ocupada en un 65%... No podien conservar la zona i ja està, no. Es pretén que "tothom guanyi", com denuncia un portaveu de la Plataforma. D'entrada i sobre plànol tenim seriosos dubtes sobre la compatibilitat de la construcció de nou edificis, set d'ells de més de 60 metres d'altura, en l'àmbit de Can Trabal, amb la seva conservació. Mirant en detall es pot veure les trampes per edificar més, com que zones urbanes (entre l'avinguda Marina i el Mercat ambulant de Bellvitge) passen a "espais lliures", per aconseguir una "quota" superior d'edificabilitat a l'espai de Can Trabal. Amb l'actual plantejament, com denunciarem a les al·legacions, es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals irreversible, fins i tot amb mesures correctores. Esperem que encara es pugui reconduir i que nous aires facin canviar aquest caduc model urbanístic. Trobareu les nostres al·legacions a l'enllaç:

http://www.depana.org/data/noticies/0904150309_depanaalmlegacionspdugranviallobregat.pdf

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Són molt interessants les primeres observacions d´espècies estivals. Aquestes es publicaran en una llista en aquest full informatiu. A continuació publiquem les observacions d´ocells que ens han comunicat del mes d´abril. No hi recollim les dades de la marató del 18 d´abril. Enganyapastors (Caprymulgus europaeus) (1 ex.) escoltat a can Riera. Dijous, 28 d´abril del 2015, a les 21 hores. Observador: Tomás Blasco Abellerol (Merops apiaster) (x ex.) escoltats a can Riera. Dissabte, 25 d´abril del 2015, a les 9 hores. Observador: Tomás Blasco Oriol (Oriolus oriolus) (1 ex.) escoltat a Catalunya en miniatura. Divendres, 24 d´abril del 2015, a les 7,30 hores. Observador: Vicenç Roig Cucut (Cuculus canorus) (1 ex.) escoltat a can Nicolau. Dijous, 23 d´abril del 2015, a les 9 hores. Observador: Tomás Blasco Tórtora (Streptopelia turtur) (1 ex.) observat a can Nicolau. Dijous, 23 d´abril del 2015, a les 7,30 hores. Observador: Tomás Blasco Xot (Otus scops) (1 ex.) escoltat a can Güell. Dimarts, 21 d´abril del 2015, a les 22,30 hores. Observador: Juan Mora Tórtora (Streptopelia turtur) (1 ex.) escoltat a can Riera. Dilluns, 20 d´abril del 2015, a les 12 hores. Observador: Tomás Blasco Duc (Bubo bubo) (1 ex.) escoltat a can Gallina. Diumenge, 19 d´abril del 2015, a les 20 hores. Observador: Vicenç Roig Arpella vulgar (Circus aeruginosus) (1 ex.) observat al Montpedrós. Diumenge, 19 d´abril del 2015, a les 18,45 hores. Observador: Vicenç Roig Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) (1 ex. femella) observat a can Gallina. Diumenge, 19 de d´abril del 2015, a les 18,30 hores. Observador: Vicenç Roig Oriol (Oriolus oriolus) (1 ex.) observat al jardí de casa seva al Tabor. Diumenge, 19 d´abril del 2015, a les 13,25 hores. Observador: Enric Daunis Abellerol (Merops apiaster) (x ex.) observat un grup volant per la serra de can Güell. Diumenge, 19 d´abril del 2015, a les 12 hores. Observador: Juan Mora Colltort (Jynx torquilla) (2 ex.) observats cantant a prop del pont de cal Canut. Dimarts, 14 d´abril del 2015, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Ballester (Apus melba) (1 ex.) observat al casc urbà. Dimarts, 14 d´abril del 2015, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Falciot negre (Apus apus) (1 ex.) observat a la Plana. Dimarts, 14 d´abril del 2015, a les 7,25 hores. Observador: Vicenç Roig Àligot comú (Buteo buteo) (1 ex.) observat a Torrelletes. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora Colltort (Jynx torquilla) (1 ex.) escoltat a Torrelletes. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora Merla blava (Monticola solitarius) (1 ex.) observat a Torrelletes. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora Àguila marcenca (Circaetus gallicus) (1 ex.) observat a Torrelletes. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora

Astor (Accipiter gentilis) (1 ex.) observat a Torrelletes. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) (1 ex.) observat a Torrelletes. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) (1 ex.) observat a Torrelletes. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat al jardí de casa seva, a can Güell. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora

Pinsà comú (Fringilla coelebs) (1 ex.) observat a Torrelletes. Diumenge, 12 d´abril del 2015, al matí. Observador: Juan Mora Rossinyol (Luscinia megarhynchos) (1 ex.) escoltat a la Plana. Dijous, 9 d´abril del 2015, a les 7,30 hores. Observador: Vicenç Roig Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) (1 ex. femella) observat als camps sota la vinya del Masana. Diumenge, 5 de d´abril del 2015, a les 18,30 hores. Observador: Vicenç Roig Piula dels arbres (Anthus trivialis) (1 ex.) observat als camps sota la vinya del Masana. Diumenge, 5 d´abril del 2015, a les 18,30 hores. Observador: Vicenç Roig Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) (1 ex. mascle) observat a la riera a prop de la font del Cucut. Diumenge, 5 d´abril del 2015, a les 17,35 hores. Observador: Vicenç Roig Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) (1 ex. mascle) observat a l´hort del Masana, sota can Balasc. Diumenge, 5 d´abril del 2015, a les 16,45 hores. Observador: Vicenç Roig Bitxac comú (Saxicola torquatus) (1 ex. mascle) observat al pont dels escolars. Diumenge, 5 d´abril del 2015, a les 16,30 hores. Observador: Vicenç Roig Rossinyol (Luscinia megarhynchos) (1 ex.) escoltat a la Plana. Dissabte, 4 d´abril del 2015, a les 19 hores. Observador: Pep Domènech Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) (1 ex.) observat a can Bruguera. Divendres, 3 d´abril del 2015, a les 18,30 hores. Observador: Vicenç Roig

VOLTOR NEGRE AL PIRINEU Amb el projecte de reintroducció del voltor negre a Catalunya, el Pirineu català serà l’únic lloc a Europa on coincideixin de manera habitual, les quatre espècies de voltors d’aquest continent (voltor negre, voltor comú, trencalòs i aufrany). Reproduïm a continuació la informació sobre les primeres nidificacions d´aquest any extretes del web del projecte de reintroducció i una altra informació publicada al diari El Periódico, Comencen a incubar les primeres parelles de voltor negre Publicat el 18/02/2015 per Equip del Projecte

Voltor negre.© Equip Boumort-Alinyà Quatre de les vuit parelles de voltor negre de la colònia del Prepirineu català ja estan incubant. Ha estat durant els últims dies de gener i els primers de febrer que hem pogut presenciar les primeres incubacions d’aquestes parelles. Olga i Aleix i Perla i Portel han estat els primers en trencar el gel i decidir-se a portar una nova vida a aquest món natural. Aquestes dues parelles ja ens van regalar dos polls l’any passat: Pan, fill d’Olga i Aleix, i Roc, fruit de la unió entre Perla i Portel. Així com Olga i Aleix han decidit

condicionar de nou el niu de l’any passat, Perla i Portel han optat per canviar d’ubicació i construir un altre niu a un lloc nou. Olga i Alei, a l´esquerra. Perla i Portel, a la dreta.© Equip Boumort-Alinyà A aquestes dues parelles se’ls n’acaben de sumar dues altres, Oriol i Pessonada i Mario i Menta, que acaben de posar-

se a incubar. Bruna i Corneli, per la seva banda, de la mateixa manera que Perla i Portel, han decidit no utilitzar el niu del 2014 i s’han reubicat en nous enclavaments, escarrassant-se en el seu condicionament. A les tres parelles restants (Muga i Neo, Ibex i Ares, Modesto i Gallarda) encara se les veu molt tranquil•les apareixent juntes als punts d’alimentació.

Voltor negre.© Equip Boumort-Alinyà El projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus està promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i per la Fundació Catalunya – La Pedrera. GREFA i Trenca hi participen en l’assessorament i l’execució, juntament amb personal de l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà i de la guarderia de la RNC de Boumort. L’Estació Biològica del Pallars Jussà desenvolupa diferents tasques educatives

relacionades amb el projecte. REE hi participa de manera destacada amb el finançament dels emissors que permeten fer el seguiment dels voltors negres del projecte. PROGRAMA DE REINTRODUCCIÓ Dos mascles de voltor negre formen parella al Pirineu Els animals, alliberats el 2013, ocupen un mateix niu i copulen EL PERIÓDICO / BARCELONA / Dimecres, 8 d'abril del 2015

Hornos i Grèvol, dos mascles de voltor negre del Pirineu que s'aparellen sense femelles, amb un voltor comú. Hornos i Grèvol, dos joves mascles de voltor negre alliberats al Pirineu català dins del pla de reintroducció de l'espècie, s'han constituït aquest any com a parella, fan còpules i ocupen un mateix niu artificial. Segons ha informat Grefa, una de les associacions conservacionistes implicades en el programa de reintroducció, no es pot tractar d'un error ja que les anàlisis genètiques efectuades temps enrere van determinar que es tractava de dos mascles. Els naturalistes pensaven en un principi que Hornos era una femella perquè Grèvol

muntava sobre la seva esquena en els apariaments. "I també era Grèvol qui mostrava interès per altres femelles de la colònia, arribant fins i tot a forçar temptatives de còpula amb alguna d'elles", subratlla Grefa en un comunicat. Els dos voltors viuen a la reserva de Boumort, al Pallars Jussà. "Però, al descobrir-los un altre dia efectuant una còpula inversa, amb Hornos sobre Grèvol --prossegueix l'associació--, no vam tenir més remei que replantejar-nos la hipòtesi i acceptar que es tracta d'una parella formada per dos mascles". Grefa comenta que sí que es coneixen precedents d'aquest tipus amb exemplars captius, tant en voltors negres com en trencalòs, una situació que s'atribueix a "situacions forçades per un error en l'assignació de sexes o bé per falta de femelles". "¿Quina és la possible explicació per a l'aparellament de dos individus del mateix sexe en llibertat?", es pregunta l'associació. "La causa més probable és el desfasament existent a la colònia pirinenca entre femelles i mascles, més nombrosos aquests que aquelles, sobretot en les classes d'edat juvenil i subadulta. D'altra banda, totes les femelles adultes es troben aparellades a principis del 2015". "Qui sap, potser Hornos i Grèvol serien uns excel·lents pares adoptius, ja que no biològics, si se'ls presentés l'oportunitat", conclou el comunicat.

AGENDA POST-2015 DE LES NACIONS UNIDES Al Butlletí de Medi Ambient nº 378 del departament de Territori i Sostenibilitat, corresponent a l´1 d´abril del 2015, hi ressalten la participació de Catalunya en el procés de negociació intergovernamental de l´Agenda Post-2015 de les Nacions Unides. Hi actua en representació de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible. El procés per definir l’Agenda post 2015 de les Nacions Unides es va posar en marxa a la Cimera de Rio +20, el juny de 2012, amb la finalitat d'adoptar una agenda, universal i transformadora pel futur del planeta. Aquesta agenda s’ha d’aprovar en el marc de la 70a Assemblea General de les Nacions Unides, que se celebrarà a Nova York el setembre de 2015. Aquesta data és també la data límit per assolir els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), que han estat vigents durant els darrers 15 anys. L’Agenda post 2015 es basarà en la substitució dels ODM pels anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que recullen les grans fites que hauran de complir tots els països del món a l’horitzó del 2030, permetran definir l’agenda mundial de desenvolupament i centren el debat de l’actual procés de negociació de les Nacions Unides. Partint de l’experiència adquirida amb els ODM, els ODS es plantegen com uns objectius orientats a l’acció, concisos, fàcils de comunicar, limitats en nombre i universalment aplicables a tots els països, tenint en compte les diferents realitats i nivells de desenvolupament. A continuació reproduïm la nota informativa del butlletí. 24-03-2015 Catalunya participa a Nova York en el procés de negociació intergovernamental de l'Agenda Post-2015 de les Nacions Unides L’agenda es basarà en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), definits pel Grup de Treball Obert, que proposa 17 objectius i 169 fites El nostre país representa la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible a les reunions de negociació intergovernamentals

Catalunya, a través de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible, nrg4SD, participa aquests dies a Nova York en el procés de negociació intergovernamental de l’Agenda-Post 2015 de les Nacions Unides amb el Grup Principal d’Autoritats Locals. El procés per definir l’Agenda Post-2015 de les Nacions Unides es va posar en marxa a la Cimera de Rio +20, el juny de 2012, amb la finalitat d'adoptar una agenda, universal i transformadora per al desenvolupament sostenible durant la 70a Assemblea General de les Nacions Unides, que se celebrarà a Nova York el setembre de 2015. Aquesta data és també la data límit per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM): Eradicar la pobresa extrema i la fam, Assolir l'educació primària universal Promoure la igualtat de gènere Reduir la mortalitat infantil

Millorar la salut materna Combatre la sida, la malària i altres malalties Incentivar el desenvolupament sostenible Desenvolupar una aliança global per al desenvolupament L’Agenda Post-2015 es basarà en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), definits pel Grup de Treball Obert, que proposa 17 objectius i 169 fites. Partint de l’experiència adquirida amb els ODM, els ODS es plantegen com uns objectius orientats a l’acció, concisos, fàcils de comunicar, limitats en nombre i universalment aplicables a tots els països, tenint en compte les diferents realitats i nivells de desenvolupament. Si bé les negociacions per a la definició de l'Agenda Post-2015 estan principalment dirigides pels Estats, tenen la voluntat de ser un "procés intergovernamental inclusiu i transparent, obert a tots els interessats, a escala mundial”. En aquest sentit, compta amb una àmplia participació dels Grups Principals de les Nacions Unides i altres actors de la societat civil. El procés de negociació intergovernamental es va iniciar el gener de 2015 amb una sessió de balanç, i continua amb sessions de debat mensuals fins al maig de 2015. Aquestes sessions van des de la caracterització de la futura declaració i els indicadors de progrés dels ODS, fins als mitjans d’implementació, el seguiment i la revisió i la creació d’un Partenariat Global. Aquesta setmana s’està duent a terme a Nova York la tercera sessió de negociacions, amb el debat centrat en els ODS, les fites i la proposta d’indicadors per a monitoritzar el progrés. Arrel de la sessió de gener, possiblement els ODS es mantindran com en la proposta del Grup de Treball Obert, amb alguns ajustos tècnics lleus, però el debat d’aquesta sessió del març es centra en la proposta d’indicadors per a cada fita. Catalunya representa nrg4SD a les reunions de negociació intergovernamentals i participa en el diàleg amb els Grups Principals i altres actors en nom del Grup Principal d’Autoritats Locals. A més, presidirà una ponència titulada “Governs regionals i locals com a actors claus per a l’exitosa implementació dels ODS i de l’Agenda-post-2015”, dins de la Conferència “ODS11: Ciutats i assentaments humans”, organitzada per Communitas Coalition, Friends of Cities, Global Task Force, World Urban Campaign i UN Statistics Division.

PARC DE LES MORISQUES Ens fem ressò de la iniciativa de l´Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, finançada per la Diputació de Barcelona, de la instal·lació situada en un parc del municipi amb les quals es pot transformar l´energia cinètica dels usuaris que practiquen esport en energia elèctrica. És una anècdota o un mitjà més per promoure les energies alternatives?. Reproduïm la nota informativa de la Diputació de Barcelona. Green Parc, un dels primers parcs d'Europa on els usuaris generen electricitat fent esport Sostenible.cat / 24-02-2015 / Font: Diputació de Barcelona

Foto: Judit Contreras / Diputació de Barcelona El Green Parc es un equipament públic situat al parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès. És d'ús lliure i és un dels primers parcs d'Europa que converteix en energia elèctrica l'energia cinètica generada pels usuaris. Aquest nou equipament esportiu, gratuït per a la ciutadania, és una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i finançat per la Diputació de Barcelona. El principal tret destacable d'aquesta instal·lació és que l'energia cinètica que es produeixi amb l'exercici físic dels usuaris es convertirà en energia elèctrica que permetrà, entre d'altres, carregar els dispositius mòbils mitjançant els ports USB de les màquines cardiovasculars.

Fins i tot, el sistema d'alimentació permetrà que la mateixa instal·lació sigui autònoma energèticament, ja que els fanals que l'il·luminen podran carregar-se amb la força produïda pels exercicis de les persones. Aquest projecte s'ha inspirat en iniciatives desenvolupades prèviament als Estats Units, on alguns gimnasos generen energia mitjançant les bicicletes estàtiques o les cintes de córrer, i al Regne Unit, on es va crear el primer gimnàs ecològic gratuït i a l'aire lliure, a la ciutat de Hull, en el qual cada màquina pot generar entre 50 i 400 watts segons l'exercici realitzat per l'usuari. L'acte inaugural d'aquest 21 de febrer ha comptat amb una performance a càrrec d'11 persones representants de les diferents entitats esportives locals que han estat les primeres a fer anar les màquines esportives, al ritme de la música. També hi ha hagut tot un seguit d'activitats esportives i lúdiques com ara un futbolí humà, tennis taula, pedals, un rocòdrom inflable o passeigs en tàndem, que han completat la matinal al parc. Durant l'acte d'inauguració, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha remarcat aquest suport ple de la corporació al projecte: 'treballem al servei dels governs locals, aportant capacitat tècnica i financera perquè les iniciatives municipals puguin realitzar-se'. Esteve també ha lloat la singularitat del projecte i ha dit que 'amb aquest parc, Sant Quirze del Vallès obre camins i assaja respostes imaginatives i eficients per als espais públics'. Per la seva part, l'alcaldessa de Sant Quirze del Vallès, Montserrat Mundi, ha destacat que 'la sostenibilitat és una de les principals línies de creixement i desenvolupament del municipi, i el foment de l'esport, en qualsevol de les seves modalitats, un valor de qualitat de vida que cal promoure'. Mundi ha afegit que 'el Green Parc és una excel·lent proposta que combina aquestes dues variables'.

2n CONGRÉS DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA Ja s´ha anunciat el 2n Congrés del Tercer Sector ambiental de Catalunya que es realitzarà a Sant Fruitós del Bages els dies 11 i 12 de juny. Reproduïm la nota informativa extreta del butlletí de medi ambient.

Els dies 11 i 12 de juny de 2015 es celebrarà el 2n congrés del Tercer Sector Ambiental de Catalunya al Món Sant Benet, a Sant Fruitós del Bages.

En aquesta edició s'ha prioritzat el fet d'involucrar les entitats en l'organització del congrés des de l'inici, i ho hem fet recollint les seves expectatives mitjançant una sessió participativa i un formulari online, i portant a terme reunions amb entitats de 2n nivell. També hem creat un Comitè Organitzador format per entitats per enriquir els contiguts del congrés. Tot per aconseguir que el 2n congrés esdevingui un lloc real de trobada i enfortiment del sector, en el qual les entitats ambientals siguin les protagonistes i gaudeixin d'espais útils per compartir eines, projectes i accions, així com per generar relacions i aliances amb altres entitats, i incrementar la incidència social i política del sector.

Imatge de la cloenda del 1r congrés del TSAcat

ECOSISTEMES I CANVI CLIMÀTIC Un equip investigador dirigit per Josep Peñuelas Reixach, Professor d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que dirigeix la Unitat d'Ecologia Global CREAF-CEAB-CSIC-UAB, situada al CREAF, va publicar un estudi a la revista Nature Communications, en el qual es conclou que els espais naturals pertorbats són els més sensibles al canvi climàtic. Reproduïm la nota informativa de Marina Torres, extreta del web del CREAF. Dimarts, 24 de març de 2015 Els ecosistemes més joves són els més sensibles al canvi climàtic Segons l'estudi en el que ha participat el CREAF per conèixer l'impacte real del canvi climàtic no n'hi ha prou amb estudiar espais naturals protegits, que són madurs i suporten bé els canvis, sinó que cal centrar-se en estudiar els que han estat alterats i encara s'estan recuperant.

Espai natural pertorbat per un incendi al Garraf. El Garraf és una de les zones on es va realitzar l’estudi. Un estudi publicat a la revista Nature Communications conclou que els ecosistemes que s'estan recuperant d'una pertorbació són més susceptibles al canvi climàtic. L'equip internacional d'investigadors, dirigit per Josep Peñuelas, professor del CSIC al CREAF, ha donat llum verda a una nova visió de l'estudi del canvi climàtic que prioritza l'estudi d'aquestes zones pertorbades. Els ecosistemes que han estat alterats,

sigui per causes naturals o per l'activitat humana, queden amb el terreny descobert de vegetació. per tornar a recuperar-la inicien un procés de regeneració que pot durar anys. Durant les primeres fases, aquests espais naturals són joves o immadurs, ja que la seva vegetació s'està desenvolupant. Com que són poc estables són molt vulnerables a canvis o activitats que succeeixen al seu voltant, "el mateix ens passa a les persones, que som més vulnerables els primers anys de les nostres vides", comenta Josep Peñuelas. En aquest sentit, l'estudi demostra que el canvi climàtic pot modificar negativament aquest procés de recuperació. L'augment de temperatura i la falta d'aigua poden afavorir creixement d'espècies que no són pròpies d'aquella regió i fer que siguin més abundants que altres. D'aquesta manera, el paisatge canvia radicalment. D'altra banda, segons els investigadors, els ecosistemes madurs resisteixen millor el canvi climàtic perquè la seva vegetació és més estable i resilient als canvis de l'entorn. L'activitat humana incrementa la freqüència i la severitat de les pertorbacions que desequilibren els ecosistemes. Per tant, la resposta dels ecosistemes al canvi climàtic serà cada vegada més ràpida que les que s'han observat fins avui als ecosistemes més madurs. Conseqüentment, els canvis en el paisatge poden succeir més ràpidament. Durant 14 anys els científics han simulat els efectes del canvi climàtic a set zones de matollars distribuïdes per tota Europa. A cada zona han seguit els canvis que hi havia a la vegetació, especialment quines espècies dominaven i com variava la seva abundància. Cada zona d'estudi estava dividida en tres parts, una amb l'efecte de la sequera, una altra amb temperatura elevada i una tercera sense aquestes condicions. Algunes zones de matollars no havien estat pertorbades des de feia molt de temps, en canvi altres havien patit plagues o incendis recents, com és el cas de la del Garraf (Barcelona) que es va incendiar l'any 1994. Un avenç per conèixer l'efecte real del canvi climàtic Aquest estudi revela que necessitem conèixer l'edat i la història dels ecosistemes per poder predir amb exactitud la seva resposta al canvi climàtic. "En els pròxims 20 o 30 anys caldrà posar especial atenció a aquells ecosistemes joves", remarca Josep Peñuelas. Aquests resultats són importants ja que "ens avisen que no coneixem la veritable magnitud del canvi climàtic. Fins ara la majoria d'estudis es realitzaven a entorns naturals no alterats i madurs, per lo que no estàvem veient l'efecte real d'aquest fenomen global", afegeix l'investigador català. Article: “Increased sensitivity to climate change in disturbed ecosystems” György Kröel-Dulay, Johannes Ransijn, et al. Nature Communications, published Mar.24, 2015. doi:10.1038/ncomms7682

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA I NOVA NORMATIVA PER A L´ENLLUMENAT A continuació reproduïm dues informacions extretes del butlletí de medi ambient del departament de Territori i Sostenibilitat que fan referència a la contaminació lumínica. La primera informa de la nova legislació que afecta a l´enllumenat exterior que obligarà en diversos terminis a canviar algunes instal·lacions obsoletes per altres més eficients i que tinguin efectes menors per al medi nocturn. La segona fa referència a diverses mesures preses de la contaminació lumínica a Catalunya. 19-03-2015 Les instal·lacions d'il·luminació exterior obsoletes, ineficients o inadequades s'hauran de substituir abans de 4 anys

La renovació suposarà per al conjunt del país una reducció de la despesa energètica de més de 18 M€ anuals mentre que les inversions que cal realitzar es recuperaran en un termini de 5 anys Es racionalitza el control ambiental de l’enllumenat exterior de les activitats industrials, comercials, de serveis o esportives fins a un màxim de sis anys Les condicions de funcionament de la lluminària nocturna de pistes d’esquí es regularan a través de desenvolupament reglamentari per fer compatible aquesta activitat amb la protecció ambiental El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives, que en el seu articulat modifica la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn en tres preceptes. En primer lloc, el nou redactat estableix la tipologia de les instal·lacions d’enllumenat existents que es consideren obsoletes, ineficients o inadequades. Aquestes instal·lacions són les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió -que afecten substancialment la biodiversitat i són potencialment contaminants després del seu ús-, les ubicades en zones

de protecció màxima envers la contaminació lumínica que no són de vapor de sodi o altres tecnologies de característiques espectrals similars - una de les fonts d'il·luminació més eficients, que proporciona gran quantitat de lúmens per Watt-, i les que emeten un flux lluminós per sobre del pla paral·lel a l'horitzó superior al 50%, és a dir, que dirigeixen bona part de la llum cap al cel. Aquests components han de deixar de funcionar a partir d’una data determinada en funció de la titularitat de la instal·lació i de l’indret on es troba ubicada. Per a les situades en una zona de màxima protecció el termini venç el 31 de març de 2016. Per a la resta d’instal·lacions, les de titularitat pública s’han d’adequar abans del 31 de desembre de 2016, mentre que en el cas de les de titularitat privada, el marge s’allarga fins a finals de 2018. La Direcció General de Qualitat Ambiental estima que la substitució d’aquests enllumenats exteriors comportarà una reducció del consum elèctric anual de 100 GWh i un estalvi econòmic de 18 MEUR/any, que comporta que les inversions que cal realitzar es recuperin en el termini d’uns 5 anys. Un altre precepte que modifica la nova Llei fa referència a les activitats sotmeses a la normativa de prevenció i control. A partir d’ara, el control ambiental de les prescripcions lumíniques es farà amb una periodicitat màxima de 6 anys, de manera que es dilata el termini que, fins ara en alguns casos podia arribar a ser d’un any, racionalitzant i reduint les carregues administratives. Aquesta modificació simplifica els procediments per a les activitats amb instal·lacions d’enllumenat exterior sense minvar la protecció del medi, i suposa un estalvi superior a 100.000 euros anuals per al conjunt dels titulars. Finalment, la norma clarifica la interpretació sobre les limitacions de funcionament aplicables a l’enllumenament de les pistes d’esquí, deixant al desenvolupament reglamentari la concreció de les condicions. 27-03-2015 La vigília de la celebració de l'Hora del Planeta, convocada per WWF El Departament de TES impulsa el mesurament continu del cel nocturn al Montsec i a Lleida La campanya 2014 d’avaluació de la qualitat del cel nocturn a Catalunya ha tingut lloc a la Serra de Collserola, al Parc Catalunya de Sabadell, als Ports de Tortosa-Beseit, al Delta de l’Ebre, a la zona de Prades, al Montsec i a Lleida En aquests dos darrers casos, s’ha impulsat una prova pilot de mesurament continu de la contaminació lumínica El Departament de Territori i Sostenibilitat ha impulsat una prova pilot de mesurament en continu de la qualitat de cel nocturn a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica del Montsec i de Lleida. Aquesta prova forma part de la campanya 2014 d’avaluació de la contaminació lumínica nocturna, que també ha tingut lloc a la Serra de Collserola, al Parc Catalunya de Sabadell, als Ports de Tortosa-Beseit, a la zona de Prades i al Delta de l’Ebre. La qualitat del cel nocturn, que es mesura a través de la brillantor del fons del cel, és un bon indicador dels efectes que provoca la contaminació lluminosa en la contemplació estel·lar del cel. En funció de les mesures, de la visibilitat de la Via Làctia i del número d’estrelles que es poden apreciar, el territori obté diversos graus de qualitat. Aquests varien des d’excel·lent (certificació de Reserva Starlight, més de 5.000 estrelles apreciables a ull nu) a molt deficient (només es poden observar alguns planetes i menys de 50 estrelles). Així, l’anàlisi de les dades d’un indret concret permet avaluar l’evolució de la seva contaminació lumínica, localitzar-ne el focus i protegir els espais amb menys afectació. Els resultats obtinguts durant la campanya 2014, que s’ha dut a terme amb la col·laboració del Parc Astronòmic del Montsec i del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), són els següents: Montsec: el cel nocturn continua tenint una categoria excepcional, imprescindible per mantenir la certificació de Reserva Starlight de la Unesco, que va obtenir l’any 2013. Convertit en pol d’atracció internacional per als amants de l’astronomia, el passat mes de març es va inaugurar el primer planetari Open 3D del món. Parc Catalunya de Sabadell: presenta una qualitat del cel nocturn baixa. Serra de Collserola: la majoria de les zones analitzades té una qualitat baixa, com és el cas de l’Observatori Fabra. Serralada de Prades: mentre que la zona nord oest disposa d’una molt bona qualitat del cel, a la zona sud es troben valors moderats. Delta de l’Ebre: la gran part d’aquesta zona té una bona qualitat del cel nocturn, amb l’excepció d’espais urbans com Riumar o l’Ampolla, on és molt deficient. Ports de Tortosa-Beseit: la majoria dels espais presenten una qualitat molt bona del cel nocturn, arribant a excel·lent en algunes àrees de la zona nord. La part sud aconsegueix una qualitat bona. En la propera campanya 2015 es preveu estendre l’estudi de la contaminació lumínica del cel nocturn a la resta de Catalunya, així com continuar el seguiment de l’entorn del Montsec.

XARXA DE VOLUNTARIAT AMBIENTAL DE CATALUNYA La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) treballa en l´organització de la Setmana del Voluntariat Ambiental del 30 de maig al 7 de juny del 2015. A continuació reproduïm algunes informacions del seu web.

Molts dels projectes mediambientals que es duen a terme arreu del territori no serien possibles sense la col·laboració i dedicació de les persones voluntàries i de la gran feina que fan les entitats, de vital importància per poder seguir endavant en la cura i millora del medi ambient. Durant dos anys consecutius (2013 i 2014), la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunaya (XVAC) ha celebrat la SETMANA DEL VOLUNTARIAT AMBIENTAL (SVAC), amb l'objectiu de fer un reconeixement a les persones voluntàries i a les entitats que els acullen, els formen i gestionen les seves tasques. La primera edició va acollir a 36 entitats ambientals que van realitzar 55 activitats de voluntariat ambiental arreu del territori català, mobilitzant a més d’un miler de voluntaris. Però la segona edició encara va sumar més participants! Durant la SVAC2014, es van realitzar 57 activitats de voluntariat, organitzades per 40 organitzacions (33 entitats ambientals i 7 administracions), dutes a terme en 30 municipis diferents i mobilitzant a més de 1.000 voluntaris (1.142) i arribant a més de 8.000 beneficiaris (8.250). La SVAC s’ha pensat amb la idea que sigui un paraigües en el que s'aglutinin accions i activitats de voluntariat ambiental organitzades per diferents entitats arreu del territori, per tal d'oferir experiències de voluntariat obertes a la participació dels ciutadans i també de la ciutadania organitzada de tot Catalunya, alhora que es dóna visibilitat a les entitats i ressò dels seus projectes. Aquesta iniciativa pretén fomentar la participació ciutadana vers la conservació de l’entorn a través del voluntariat ambiental, i alhora donar visibilitat a les entitats que actueu en aquest àmbit.

Què és la XVAC? La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) és una organització de segon nivell que aglutina organitzacions que realitzen programes i actuacions de voluntariat ambiental. Vol promoure i esdevenir una associació operativa i de referència en aquest camp, tot incidint en el reconeixement social, en la recerca i en la formació. Així com afavorir el treball conjunt de les organitzacions, aconseguint una promoció i reconeixement de les tasques dutes a terme, donant suport als projectes que estan en funcionament, i trobant noves formes de cooperació i treball en xarxa. La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya va ser presentada oficialment el febrer de 2005, tot i que els seus orígens es remunten a l'any 2001. La necessitat de sumar experiències, consensuar criteris i fer camí envers la millor qualitat en el camp del voluntariat ambiental en van propiciar els seus inicis. La XVAC va néixer de la necessitat de dotar d’estructura el moviment del voluntariat ambiental de Catalunya i de fomentar i consolidar projectes i programes de voluntariat ambiental. Cal mencionar, que l’impulsor de la XVAC ha estat, sens dubte, el propi moviment del voluntariat ambiental de Catalunya, a través un grup de entitats d’aquest sector. Objectius Promoure i realitzar campanyes i iniciatives que despertin un interès social pel voluntariat ambiental Donar suport a les organitzacions que tinguin activitats i programes de voluntariat ambiental Facilitar l’intercanvi d’informació i d’experiències entre les entitats de voluntariat ambiental i promoure activitats comunes Relacionar la XVAC amb altres entitats i organitzacions amb interessos comuns Canalitzar i facilitar l’obtenció de recursos per a l’execució de les seves actuacions Participar en la docència i recerca en el camp del voluntariat ambiental Promoure conceptes i estratègies que potenciïn el marc teòric sobre el voluntariat ambiental. Ara, després d’anys de feina ben feta, de desenvolupar projectes il•lusionadors i impulsors de canvi, d’invertir tant de temps i energia, ha arribat l’hora de fer un reconeixement públic a la tasca de les persones voluntàries que es dediquen a la cura del medi ambient i a les entitats que ho fan possible.

SUBHASTA DEL SUBMINISTRAMENT D´ELECTRICITAT A LA GENERALITAT Només el 30% del consum d´electricitat dels equipaments de la Generalitat de Catalunya provindrà de fonts renovables o de cogeneració d´alta eficiència, segons la nota informativa del seu web que reproduïm.

Dimarts, 17 de març de 2015 Licitació per al subministrament d'electricitat de fonts renovables i de cogeneració d'alta eficiència en els béns i equipaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya Totes les empreses que van licitar tenen l'obligació de subministrar com a mínim un 30% d'energia de fonts renovables o de cogeneració d'alta eficiència, amb un estalvi futur durant 4 anys de 66.701 tones de CO2, equivalent al consum anual de 10.000 llars europees. El pressupost bàsic de licitació ha estat de 132.440.669,23 € (sense IVA ni impostos sobre l'energia) per al primer any, que inclou la contractació centralitzada de la Comissió Central de Subministraments i les contractacions derivades de la resta d'entitats adherides a l'Acord Marc. El valor estimat per a tota la durada de l'acord és de gairebé 596 milions d'€ (sense IVA ni impostos). El subministrament elèctric estimat anual és de 316.4 milions de KWh. Pel desenvolupament de criteris, s'ha pres de referència el plec de licitació de l'Acord marc anterior (2011) i s'ha augmentat el % d'electricitat verda, és a dir, d'origen renovable o de cogeneració d'alta eficiència (d'un 15% al 30%). L'estalvi anual en termes d'emissions de CO2 és de 16.675,3 tones CO2/any. Aquesta licitació és un pas important per incrementar el consum i la demanda d'electricitat verda i un element important per a un canvi cap a una economia verda.

DIRECCIÓ GENERAL DE MEDI NATURAL I BIODIVERSITAT El 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre les polítiques de conservació i gestió del patrimoni natural en la qual, a més de consideracions generals, es detallaven diverses mesures a aplicar. Posteriorment diverses associacions científiques i mediambientals van publicar la Declaració en Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya, text molt crític amb la gestió governamental, a la qual es va adherir l´ANT. Un any després diverses associacions, després de fer-se públic una avaluació sobre el grau de compliment de la moció des de la Universitat de Girona, estan organitzant una jornada reivindicativa en defensa de la conservació dels espais naturals. I fins i tot es va arribar a demanar la dimissió del director general de Medi Natural i Biodiversitat. Ara des del web de la Generalitat s´ha fet públic una nota informativa sobre la política realitzada en aquest àmbit i els projectes futurs. Ho reproduïm a continuació. 09-04-2015 Agricultura crearà l'Observatori de la Biodiversitat i la Xarxa de Boscos d'Evolució Natural durant el 2015 Trasobares: "El Govern està compromès amb la conservació del medi natural i defensa el model de gestió multifuncional de la biodiversitat a Catalunya" Un total de 154 boscos, que representen el 71% de la superfície de l'inventari de boscos singulars passaran a integrar-se a la Xarxa de reserves de bocos d'evolució natural

Trasobares durant la seva intervenció. El director general de Medi natural i Biodiversitat , Antoni Trasobares, ha realitzat avui una anàlisi de l’estat actual de la gestió de la biodiversitat a Catalunya i ha anunciat en la creació de l’Observatori de la Biodiversitat durant el 2015, així com també la constitució de la Xarxa de Reserves de Boscos d’Evolució Natural. Trasobares, acompanyat del director territorial, Vicenç Estanyol, del subdirector de Biodiversitat, Francesc Cano i dels experts del CTFC, del CREAF i de la pròpia direcció general de Medi Natural i Biodiversitat , ha comparegut en roda de premsa per informar sobre l’estat de compliment de la Moció 83/X del Parlament relativa a les polítiques de conservació i gestió del medi natural; sobre l’evolució de la biodiversitat a Catalunya i, finalment, sobre l’actualització de l’inventari de boscos

singulars iniciat el 2008 i la seva ampliació mitjançant l’establiment d’una Xarxa de de reserves de boscos d’evolució natural. Durant la presentació han intervingut a més del director general, el Dr. Lluís Brotons, doctor en Ciències Biològiques, investigador i expert del CTFC i investigador associat del CREAF i de l’ICO, Jordi Vayreda, doctor en Ecologia i investigador i expert en Boscos Madurs del CREAF, Ricard Casanovas, cap del servei de Biodiversiat, i Ricard Gutiérrez, cap del Servei d’Espais Protegits de la D.G. de Medi Natural i Biodiversitat. El director general ha remarcat el compromís del Govern amb la conservació de la biodiversitat i la gestió medi natural sota criteris de sostenibilitat ambiental, socioeconòmica i territorial i l’aposta per un model de gestió que es fonamenta en els criteris científics i tècnics dels centres que són referents internacionals en la matèria (CREAF –Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals- i CTFC –Centre Tecnològics Forestal de Catalunya). “Aquest model té com a objectiu essencial el manteniment i conservació de la biodiversitat de Catalunya, que cerca la compatibilitat entre la protecció de la biodiversitat i les activitats que es desenvolupen en el territori; amb una conservació activa que inclou reserves i espais d’evolució natural, però que alhora es centra en una gestió sostenible i multifuncional del medi.” “Avui som aquí per informar sobre l’estat de les línies prioritàries d’acció del Dept. en aquest àmbit i donar resposta a les inquietuds i preocupacions expressades per determinades entitats que s’han manifestat -al nostre entendre amb una visió poc acurada i rigorosa de la situació- darrerament en contra de les polítiques que està aplicant el Govern en aquest àmbit” ha senyalat Trasobares, i ha afegit que “des del Govern sempre estarem oberts al diàleg i a rebre les aportacions de tots, repeteixo, tots els sectors, que des del rigor i el respecte se’ns vulguin fer arribar”.

1. El 84% dels acords de la Moció estan acomplerts i la resta en procés

El 27/2/2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la moció 83/X, la qual es va publicar al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el dia 3 de març del 2014. L’anàlisi pormenoritzat dels 25 acords de la Moció 83/X posa de manifest que contràriament a les manifestacions fetes per L’Institut de Medi Ambient de la UdG el 84% dels 25 punts de la Moció aprovada fa només 1 any, s’han acomplert, i el 16% restant està executant-se, malgrat que la moció no assenyalava cap termini temporal per a l’execució de les actuacions indicades. Transcorregut un any des de l’aprovació de la moció, es pot fer balanç de les actuacions ja dutes a terme i considerar quines d’elles, a criteri del Departament, han assolit un grau de maduresa suficient com per considerar acomplertes les actuacions definides a cada punt de la moció. · S’ha potenciat el cos d’Agents Rurals · S’ha garantit la vigilància efectiva de les aigües marítimes i interiors

· S’ha presentat el Pla General de Política forestal de Catalunya (presentat i aprovat) · S’ha revisat la Llei del Centre de la Propietat Forestal · S’ha promogut l’elaboració de projectes d’ordenació forestal en l’àmbit municipal i supramunicipal · S’han fet públiques les dades relatives al nombre d’expedients i subvencions atorgades a les superfícies forestals privades · S’està creant (2015) la Xarxa de Boscos d’Evolució Natural amb escala de país · S’està actualitzant l’inventari de Boscos Singulars de Catalunya (iniciat el 2008) i s’estan determinant les accions de protecció i de gestió necessàries per al seu manteniment · S’ha desenvolupat un marc favorable per a la consolidació i extensió de la custòdia del territori · S’ha aprovat l’Estratègia per a promoure l’aprofitament energètic de la Biomassa forestal i agrícola, que evitarà l’emissió de més de 270.000 TM de CO2 a l’atmosfera i millorarà l’estat de 25.000 ha de bosc el 2020. · S’ha revisat l’Ordre de Preus Públics, s’ha aprovat el Pla de Gestió dels Espais Protegits i conjuntament amb DEMO s’està treballant activament en fomentar l’ecoturisme; com a mesures que han de permetre destinar més recursos econòmics públics i privats a la gestió dels espais naturals protegits · S’han definit els equips humans necessaris per gestionar i vigilar el medi natural, en el marc global actual, indefugible, de restricció de plantilles. · S’ha exercit la responsabilitat majoritària en la planificació i gestió dels espais protegits marins de Catalunya. · S’està treballant en la remodelació dels òrgans gestors dels espais naturals de protecció especial. · S’han establert en compareixença parlamentària, les principals línies de planificació estratègica del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya. · S’ha tancat el calendari de presentació i aprovació posterior de 5 Espais Naturals de protecció Especial: Alt Pirineu, Delta de l’Ebre, Ports, Montsant i Alta Garrotxa. · És prevista la tramitació especial del Parc Natural del Cadí Moixeró, tramitació que havia estat aturada per la Junta Rectora a rel de les respostes dels Ajuntaments implicats. · S’ha establert la fórmula de finançament públic-privat del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge a l’Alt Empordà. · Es faran públics els acords dels òrgans rectors dels espais de protecció especial, a través del portal de transparència del Govern. · S’ha presentat la memòria preliminar de la Llei de Biodiversitat i de Patrimoni Natural.

Un altre moment de la roda de premsa. 2. Creació de l’Observatori de la Biodiversitat durant el 2015 En aquest àmbit, Trasobares ha anunciat la creació durant el 2015 de l’Observatori de la Biodiversitat. “L’Observatori és un dels principals instruments contemplats al Pla de gestió d’espais protegits -recentment aprovat pel Govern de la Generalitat, a proposta del Departament- per avaluar sobta criteris i indicadors científics contrastats l’evolució de la biodiversitat a Catalunya”. Aquest Observatori estarà integrat pels dos Departaments de la Generalitat amb competències en la matèria, les diputacions qui hi vulguin participar així com també els centres de referència en la matèria: CTFC, CREAF i altres institucions com l’ICTA.

A continuació, el Dr. Lluís Brotons, del CTFC, Ricard Casanovas, cap del servei de Biodiversitat i en Ricard Gutiérrez, Cap de servei d’Espais Naturals protegits han realitzat una descripció de l’estat actual de la biodiversitat a Catalunya i de les principals línies d’actuació del Departament en matèria de gestió de la biodiversitat (seguiments/inventaris fauna, mesures i millores hàbitats, etc.). 3. Agricultura crea la Xarxa de Boscos d’Evolució Natural Sobre l’actualització de l’inventari de Boscos singulars iniciat el 2008 i el projecte de conservació dels Boscos Madurs Trasobares ha senyalat tres aspectes principals que han estat aprofundits posteriorment en la intervenció de Jordi Vayreda, investigador del CREAF: a. Criteris de selecció i inclusió dels boscos (comarcal i representativitats d’hàbitats) b. Marc legal de protecció i desenvolupament de la regulació específica c. Acords amb la propietat I sobre aquest tema ha remarcat les 3 actuacions destacades en què s’està treballant: · Creació de la Comissió tècnica dels Boscos Singulars. Durant el 2014 el Departament ha creat la Comissió tècnica integrada per representats del DAAM, CREAF, CTFC i ICHN que vetlla perquè no es gestioni cap bosc singular sense una avaluació tècnica prèvia (gestió silvícola ideal o evolució natural , segons el cas) · Actualització de l’Inventari de Boscos singulars. Ja realitzat. S’ha desenvolupat amb el CREAF per diferenciar els boscos de l’inventari de 2008 que es volen deixar a evolució natural dels boscos que requeriran una silvicultura modèlica per mantenir en estat òptim la seva singularitat cultural, silvícola, etc. · Creació de la Xarxa i Reserves de Boscos d’evolució Natural que es deixaran únicament i exclusivament a la seva pròpia evolució natural. Aquesta xarxa la formaran els boscos de l’inventari de 2008 classificats recentment com a boscos d’evolució natural més altres boscos que no es van incloure l’any 2008, molts d’ells en espais ja protegits o en rodals protectors de plans de gestió forestal vigents. Es pretén una bona representativitat dels principals hàbitats forestals del país.

PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I EL FRESSER Reproduïm la nota de premsa del departament de Territori i Sostenibilitat sobre el projecte de parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. 10-04-2015 El futur parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser naixerà amb col·laboració transfronterera Territori i Sostenibilitat pacta la col·laboració entre el futur parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i el parc natural regional dels Pirineus Catalans francès Tots dos parcs, que són a tocar, compartiran representants en els òrgans de governança

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha afirmat avui que “el nou parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser tindrà un valor afegit rellevant, el treball transfronterer”. Ho ha dit després de la reunió que ha mantingut amb alcaldes del Ripollès i representants del parc natural regional dels Pirineus Catalans, situat entre la Cerdanya, el Capcir i el Conflent, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, contigu als límits del parc en tramitació. Segons Vila, els actors d’ambdues bandes de la frontera “estan convençuts que hem de projectar-los al món i que, en aquest sentit, la marca Pirineus se’n pot beneficiar moltíssim”. És per això que ambdues parts han pactat compartir representants en els òrgans de governança dels respectius parcs. D’aquesta manera, el de les Capçaleres del Ter i del Freser “s’aprovarà abans del final d’aquesta legislatura”, ha afirmat el conseller, “amb el valor afegit de comptar amb els deu anys d’experiència acumulada a la banda francesa”.

Vila comparteix la visió veïna que “els parcs no són un santuari i que, més enllà de la protecció i dels elements a preservar, sobretot són un instrument al servei de la gent per fer possibles les activitats d’una forma ordenada, amb un criteri de sostenibilitat sempre present”. Per aquesta raó, “serà molt important que, en la governança del nou parc s’hi aporti aquesta experiència”. Els parcs naturals, a més de comportar una inversió en termes econòmics, socials i ambientals, són també símbols identitaris i valors de marca que contribueixen al desenvolupament territorial. En aquest cas, el de les Capçaleres del Ter i del Freser comptarà amb dues estacions de muntanya, Núria i Vallter 2000, gestionades per FGC, que comptaran amb un element immillorable per emmarcar la seva oferta turística en un entorn d’excel·lència ambiental. Per a l’impuls de l’economia verda, en aquest tipus d’espai es despleguen cada cop més iniciatives empresarials, que aprofiten els recursos del territori en tots els àmbits, com els productes agroalimentaris, l’ecoturisme, els serveis d’informació i interpretació, la restauració del patrimoni natural i cultural, les activitats d’aventura o d’observació de la natura, o la posada en valor del territori com a marca.

CONTROL DE L´ESTAT DE L´AIGUA A LES ZONES HUMIDES L´Agència Catalana de l´Aigua i el departament de Territori i Sostenibilitat van emetre una nota de premsa sobre els mostrejos realitzats per analitzar la qualitat de l´aigua en zones humides. Tot i que aquestes zones humides són en espais amb algun tipus de protecció legal, en la seva majoria tenen una qualitat de conservació deficient. La reproduïm a continuació. 07-04-2015 L'ACA duu a terme diversos mostrejos en més de 30 zones humides de conques internes corresponents al Programa de Seguiment i Control 2013-18 S’han visitat un total de 34 zones humides en dues ocasions i s’han analitzat 54 mostres d’invertebrats aquàtics, 27 de peixos, 28 de macròfits, i 54 determinacions de l’índex de conservació general ECELS Els resultats mostren que el 15% de les zones humides analitzades assoleixen el bon estat ecològic i prop del 50% estan a prop d’assolir-lo El Pla de Gestió i el seu Programa de Mesures que es troben en informació pública preveuen una inversió per part de l’ACA de quasi 1 milió d’euros en zones humides i estanys

L’Agència Catalana de l’Aigua ha dut a terme recentment diversos mostrejos en zones humides corresponents al Programa de Seguiment i Control 2013-18. Concretament, s’han mostrejat 34 zones humides (en dues ocasions) i s’han analitzat 54 mostres d’invertebrats aquàtics, 27 de peixos, 28 de macròfits, i 54 determinacions de l’índex de conservació general ECELS. L’Agència, per tant, continua fent el seguiment de l’estat de les zones humides al Districte de Conca Fluvial de Catalunya per recuperar progressivament l’estat d’aquestes zones d’elevat interès ambiental i social, per la qual cosa ha realitzat aquests mostrejos de control i seguiment per determinar-ne el seu estat actual i posteriorment establir figures o mesures de protecció i millora conjuntament amb els organismes

competents en la protecció del medi ambient a Catalunya. Els resultats mostren que el 15% de les zones humides analitzades assoleixen el bon estat ecològic i gairebé el 50% estan a prop d’assolir-lo. A continuació es detallen les zones humides analitzades i el resultat assolit en els mostrejos. Nom massa d'aigua Estat ecològic

Aiguamolls de l'Alt Empordà-Est.de Vilaüt-Bassa Rodona Dolent

Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany de Palau de Baix Deficient

Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany d'Aigua Clara Proper a bo

Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany del Tec Deficient

Aiguamolls de l'Alt Empordà - Aiguamolls de la Rubina nord Proper a bo

Estanyols de Mas Margall (Estanyol Tramuntana) Bo

Aiguamolls de l'Alt Empordà - Estany d'en Túries Proper a bo

Aiguamolls de l'Alt Empordà-La Rogera, la Serpa i la Fonda Proper a bo

Aiguamolls de l'Alt Empordà - La Llarga Proper a bo

Aiguamolls de l'Alt Empordà - La Massona Proper a bo

Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany del Cortalet Proper a bo

Aiguamolls de l'Alt Empordà-Meandres del riu Fluvià Proper a bo

Estanyols de la Vall de Sant Miquel de Campmajor-La Coromina Deficient

Basses d'en Broc i Aiguamoixos de la Déu Vella Bo

Basses de Can Jordà Bo

Sorrals de Can Pomac Deficient

Aiguamolls de l'Alt Empordà-Riu Vell bo

Platja Castell Deficient

Delta de Llobregat-Ca l'Arana Proper a bo

Delta de Llobregat-Cal Tet Proper a bo

Delta del Llobregat - La Magarola Deficient

Delta del Llobregat-Estany de la Ricarda Proper a bo

Delta del Llobregat-La Roberta Proper a bo

Delta del Llobregat-El Remolar, les Filipines i la Vidala Deficient

Delta del Llobregat-Riera de Sant Climent Proper a bo

Delta del Llobregat-Estany de la Murtra Dolent

Estanys de les Alberes-Estanys de Canadal Sec

Estanys de les Alberes-Estanys de Cantallops Sec

Estanys de les Alberes-Estanys de Gutina Sec

Estanys de les Alberes-Estanys dels Tórlits, Cardonera i d'en Pous Sec

Clot d'Espolla-Platja d'Espolla Sec

Estanyols de la Vall de Sant Miquel de Campmajor-Estanyols temporanis petits Sec

Estany de Bancells Sec

Estanyols del Pla dels Estanyets Sec

La gestió de les zones humides ha de permetre el compliment de diverses directives europees, com la Directiva marc de l’aigua, la Directiva Hàbitats o la Directiva d’Aus. El Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya i el seu Programa de Mesures (actualment en fase d’informació pública) contemplen per al període 2016-2021 una inversió per part de l’ACA de quasi 1 milió d’euros per actuar en zones humides i estanys.

ECOLOGISTES EN ACCIÓ REGALA UN LLIBRE EN FORMAT DIGITAL Els activistes de l´àrea marina d´Ecologistes en acció han redactat una guia de consum responsable de peix i marisc per ajudar a desenvolupar una gestió de la pesca sostenible. Coincidint amb la festa del llibre, per Sant Jordi, regalaven el llibre en format digital només cal demanar-lo al seu web. Reproduïm la seva nota informativa. Ecologistes en Acció et regala consciència per Sant Jordi

Ecologistes en Acció et regala el format digital de "“Sin mala espina”, la Guia de Consum Responsable de peix i marisc (només disponible en castellà). Des d'avui fins el pròxim 10 de maig. Sabem que menjar peix forma part de la nostra dieta mediterrània, però també que és de vital importància que les poblacions marines no s’esgotin. Per això, els recursos pesquers s’han d’explotar i gestionar de manera sostenible, preservant la salut i la biodiversitat del mar, el treball dels pescadors, la nostra cultura, així com la seguretat alimentària aquí i en tercers països. La guia s'ha elaborat amb la idea de que consum i conservació poden i han de ser compatibles. “Sin Mala Espina” ofereix criteris per a les persones que estem convençudes que el consum és una eina fonamental pels canvis. Amb ella podrem evitar els productes que no estiguin degudament etiquetats o la captura dels quals estigui associada a un major impacte ambiental i social. La guia ha avaluat les 71 espècies més consumides a les nostres llars i recull, entre molts aspectes, l'estat en què es troben les poblacions de peixos i els impactes potencials de la seva producció o captura, els fraus més comuns i una recomanació de consum amb instruccions per a una elecció més responsable. La informació que ofereix

l'etiqueta i cinc preguntes bàsiques Què? Com? Quan? On? i Quant? Ens facilitaran sens dubte aquesta elecció. Passa a l'acció! Animem a totes i tots els consumidors a triar els productes frescos i de temporada que estiguin correctament etiquetats, a diversificar al màxim el consum per disminuir la pressió sobre les espècies més populars i triar, quan sigui possible, els exemplars capturats per les pesqueres més selectives del nostre litoral. Aquesta guia ha estat possible gràcies al suport de la nostra base social.

ELS AIGUAMOLLS DESSECATS DE LA JANDA Tot i que els treballs havien començat ja al segle XIX, en la dècada dels seixanta del segle XX es va aconseguir dessecar la totalitat de la llacuna de la Janda, la més extensa de la península, per transformar-la en terres de conreu. En tractar-se d'aiguamolls de Domini Públic, al novembre de 1946 mitjançant decret del Cap de l'Estat aquests es van atorgar en concessió per 99 anys a l'empresa Marismas del Barbate S.A. perquè emprengués les obres de drenatge i els aprofités com a terrenys agrícoles. Aquesta concessió va ser transferida després a l'empresa Colonias Agrícolas S.A., per la qual cosa la caducitat d'aquesta concessió es produirà automàticament al novembre de 2045 si és que per raons justificades no es procedís abans al seu rescat.

Tot i que es van construir preses en els rius Almodovar, Celemín i Barbate i un túnel subterrani de drenatge, se segueix resistint a desaparèixer i alguns anys, després d'episodis d'intenses precipitacions, torna a inundar-se durant alguns dies deixant entreveure la viabilitat de la seva regeneració, almenys parcial. Reproduïm a continuació la nota de l´adhesió de Depana a la campanya iniciada. Dijous, 9 d'abril del 2015 DEPANA es mulla pels aiguamolls de la Janda La Llacuna de la Janda va ser durant molts anys l'aiguamoll interior més extens d'Espanya i el més ric ecològicament d'Europa. Encara que ha sofert una gran dessecació, alberga una gran biodiversitat, però no ha estat declarat espai natural protegit per les administracions. La Asociación amigos de la laguna de La Janda promou la campanya "Mójate por la Janda" que pretén conjuminar les voluntats i esforços de les administracions públiques i la societat en general amb l'objectiu final de restaurar i dotar d'una figura de protecció legal a una part representativa dels valuosos aiguamolls antany existents en la

depressió de la Janda (Cadis) . Així, conviden a entitats, organitzacions i administracions públiques a adherir-se al "Pacto Social por la Restauración y Protección de los Humedales de la Janda".

PLA RECTOR D´ÚS I GESTIÓ DE LES ILLES MEDES Actualment es tramita el PRUG de les Illes Medes. Aquest pla ha de regular, entre d´altres, les activitats de submarinisme en aquest entorn. Això comporta un conflicte d´interessos. Des de l´administració es vol flexibilitzar el nombre d´immersions adaptant-lo a la demanda segons la temporada. La proposta planteja incrementar lleugerament (un 10%) les immersions en els punts on l'evolució dels últims quatre anys ha estat correcta, mantenir el nombre d'immersions on els indicadors de biodiversitat són estables i reduir lleugerament, també un 10 %, allà on els indicadors han patit un descens en els últims quatre anys. Des del Govern han mantingut que "la flexibilització es revisarà anualment en funció de l'evolució dels indicadors biològics". Reproduïm a continuació una nota informativa de Depana i una informació del diari Ara. Dijous, 16 d'abril del 2015 DEPANA qüestiona la permisivitat del PRUG de les Illes Medes

Demanem més informes per garantir la preservació del patrimoni natural. Preocupa aquest pla de reduir la protecció i permetre un ús més intensiu per part de les empreses de busseig. El 24 de març es publicava un anunci de modificació per via d'urgència dels annexos del PRUG (Pla Rector d'Ús i Gestió) de les Illes Medes, que donava només 15 dies per presentar al·legacions. DEPANA ha reclamat al DARPMN que sol·liciti l'informe preceptiu al Consell de Protecció de la Natura, estranyament absent d'aquesta tramitació; i que es presentin estudis actualitzats de l'estat ecològic. Qüestiona que amb les dades que hi

han, es puguin incrementar el nombre d'immersions o relaxar la seva regulació. Justament aquest dies s'ha fet públic el profund malestar dels científics de la Universitat de Barcelona (que porten estudiant des de fa decennis els ecosistemes de l'arxipèlag de les Medes) i la Conselleria d'Agricultura, que havia citat fonts de la UB per justificar el canvi normatiu, cosa que els primers han negat. Cal recordar que es tracta d'un espai molt fràgil i sensible, especialment a la freqüentació. Les recomanacions científiques van en la direcció de reduir la intensitat d'ús per part dels clubs submarinistes, i la preservació d'aquest entorn no pot estar supeditada a un interès privat i que ha demostrat poca sensibilitat al llarg dels anys (és ben conegut que no sempre es respecten les quotes). L'administració ha de escoltar no ja als ecologistes sinó als científics, doncs unes Medes preservades són les úniques que poden donar peu a un turisme realment durable i sostenible. Entitats ecologistes presenten al·legacions al PRUG de les illes Medes i demanen al Govern que n'ajorni la modificació Denuncien que es permetran massa immersions i que l'espai natural es vol convertir en un parc subaquàtic ACN Torroella de Montgrí | 10/04/2015

Els ecologistes volen que no es permetin més immersions a la zona / ACN L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la IAEDEN-Salvem l'Empordà han presentat al·legacions al pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'àrea protegida de les illes Medes. Les dues entitats demanen al Govern que ajorni l'aprovació de la modificació d'aquest pla i que en tramiti un de nou perquè considera que aquest espai natural pot acabar convertit en un parc subaquàtic. Els ecologistes argumenten que hi ha espècies que estan en regressió i que un increment de l'activitat

subaquàtica a la zona seria perjudicial. Per tant, demanen que per conservar el patrimoni natural de l'espai el que cal fer és tot el contrari: reduir la pressió d'aquestes activitats.

CONCURSOS DE PESCA SUBMARINA Eva Negra ha iniciat una nova campanya dins de Change.org, a internet, per recollir signatures per evitar que s´autoritzin nous concursos de pesca submarina. A continuació reproduïm el text rebut per correu electrònic. Nova campanya dins de Change.org Generalitat de Catalunya. Departament de Pesca i Medi Natural: No autoritzar més Concursos de Pesca Submarina Federació Catalana de Pesca Skaphos sub Palamós

Tots sabem que actualment el Mediterrani està malmès sobretot per l’excés de contaminació i la sobreexplotació pesquera. La seva biodiversitat és cada vegada més escassa i fràgil i tots tenim la responsabilitat i especialment els nostres representants polítics de vetllar per la seva conservació. Per tant, no s'entén que avui en dia encara s’organitzin concursos de pesca submarina en el nostre litoral, que cada vegada es matin centenars de peixos grans amb un alt potencial reproductiu, per plaer, per esport o per aconseguir un trofeu. Fa anys que s’organitzen aquests concursos però és evident que

la situació del medi marí ha canviat, així que les reglamentacions i les nostres actituds també han de canviar. La sobreexplotació pesquera i la contaminació és un problema de gran abast i complicat que també s’ha d’afrontar però mentrestant, donar autoritzacions per capturar lúdicament els peixos territorials és una contradicció absoluta amb treballar per a la conservació del ecosistema marí. Ja és hora el Govern de la Generalitat deixi d’impulsar aquesta activitat que indubtablement lesiona els valors del medi natural de Catalunya. Ja és hora que el Govern de la Generalitat deixi d’autoritzar aquests concursos com estan fent altres països europeus. Eva Negra

ORQUÍDIES Al blog “Les Plantes de Torrelles” s´hi ha afegit aquesta primavera dues noves espècies d´orquídies. La primera Mosques grosses (Barlia robertiana) que va ser fotografiada el març a les Rovires. La segona Abellera negra (Ophris sphegodes) que va ser fotografiada davant de cal Baldiret, al raval Mas, a l´abril. Reproduïm les fotos del blog subtitulat Herbari virtual de la flora silvestre i "asilvestrada" de Torrelles de Llobregat. El blog, que és a càrrec de Tomás Blasco, es pot visitar a l´adreça http://floratorrelles.blogspot.com.es/

Ophris sphegodes Barlia robertiana

1r CONGRÉS EN DEFENSA DEL TRANSPORT PÚBLIC El dissabte, 11 d´abril, es va realitzar el 1r Congrés en Defensa del Transport Públic a Barcelona. Reproduïm la nota informativa extreta del web d´Ecologistes en acció. 12 d'abril Propostes 1er Congrés en Defensa del Transport Públic L’encontre d’activistes i persones expertes va depassar el centenar de persones i va generar propostes que seran vehiculades a les candidatures municipals

El 11 d’abril es va celebrar a l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu (Barcelona) el 1r Congrés en Defensa del Transport Públic d’àmbit català. L’èxit de la convocatòria va superar totes les expectatives i es va arribar a una xifra de participació de més de 120 persones, vingudes de tot Catalunya. Els quatre eixos de debat van arribar a unes propostes de consens ben clares de cara a continuar l’activitat en defensa del transport públic en els propers temps, les quals poden resumir-se a grans trets en els punts següents: Rebaixa de tarifes del transport públic d’acord amb el salari mínim i gratuïtat per a determinats col·lectius, cercant un fiançament públic que gravi les activitats que incentiven el transport privat. Finalitzar les infraestructures aturades (connexió tramvia Diagonal i L9...) i fer un plantejament de bus metropolità i no municipal Garantir una oferta de transport públic mínima, inclusiva i accessible a tot el territori català. Municipalització i gestió pública directa del transport públic Gestió i propietat públiques de la T-Mobilitat i reclamació del contracte signat amb el grup liderat per Caixabank. Creació d’un espai de coordinació de lluites estable per a garantir el seguiment dels acords presos. Està previst que la Mesa Popular del Transport Públic, organitzadora del Congrés, redacti unes conclusions més extenses que farà arribar abans de les properes eleccions a

totes les forces polítiques, a fi d’exigir-los un posicionament clar davant d’aquesta demanda ciutadana. Entitats impulsores i adherides:

Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya

(CONFAVC) Ecologistes en Acció de Catalunya Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) Plataforma Stop Pujades Perquè no ens fotin el tren Jóvens de les Terres de l’Ebre Trens dignes de les Terres de l’Ebre Federació ECOM AV La Florida St Perpetua Plataforma Ciutadana Rodalies Hospitalet Miami Pratdip

Tivissa Iaioflautas ARRAN Gràcia Assemblea 15M Sants-Les Corts Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny Coordinadora Obrera i Sindical

Assemblea 15M de Sarrià-St. Gervasi MIFAS (Minusvàlids Físics Associats) de Girona Associació Salut i Agroecologia (ASiA) Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat UNES – Unió esportiva Sant Feliu de Llobregat Fundació Apip Acam Plataforma per la Qualitat de l’Aire Associació Catalana per a la Integració del Cec CUP Capgirem Barcelona Endavant (Osan) Comissió Urbanisme i Mobilitat del Col·legi de Camins,

Canals i Ports de Catalunya Associació de tècnics i experts en transport de Catalunya

(atetc) Aspaym (associació de discapacitats fisics per lesió

medul·lar o malaltia) Federació de Veïns i Veïnes de Badalona

FALCONS CAPTURATS IL· LEGALMENT Fa pocs dies ha estat notícia l´actuació dels Agents Rurals en la qual van intervenir 18 exemplars de Falcó pelegrí que havien estat capturats del medi natural. Reproduïm la informació del diari Ara que ens ha fet arribar un membre de la nostra associació. Intervenen 18 exemplars de falcó pelegrí que havien estat capturats il·legalment Es tracta de l'actuació contra el tràfic internacional d'ocells rapinyaries més important que s'ha fet mai a Catalunya AGÈNCIES Santa Perpètua de Mogoda | 29/04/2015 A l´esquerra un dels 18 exemplars de falcó pelegrí que han estat intervinguts i que romanen al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrusa / ACN A la dreta el cap de l'àrea regional dels Agents Rurals a Barcelona, Jaume Bosch, atenent els mitjans de comunicació / ACN

El Grup de Suport de Fauna i Flora dels Agents Rurals ha intervingut 18 exemplars de falcó pelegrí al Vallès Oriental i l'Alt Penedès que havien estat capturats il·legalment a la natura. La investigació es va iniciar l'octu