18 de desembre de 2015 L’Ajuntament projecta tres noves … · 2018-05-03 · 18 de desembre de...

núm

. 60

3

18 de desembre de 2015

L’Ajuntament projecta tres noves superilles de vianants a Grassot

Trenta punts separen la Salut i el Coll en l’índex de renda familiar disponible

Xa

vi T

ed

ó

pàg. 7pàg. 7

pàg. 6pàg. 6

9Rumb Al Bar:

“Pleguem quan

les coses van bé”

15L’antiga seu de RBA

es converteix en

una clínica dental

Tornem el 7 de gener de l’any vinent

Cedida

Cedida

6Els propietaris de

terrasses de bars

es manifesten

ISSN - 1695-4793

Bailèn, Travessera de Gràcia, Còrsega i

Sardenya seran els nous límits de la pacificació,

on no s’hi contemplen pilones retràctils

El dibuix sobre el paper determina dos

rectangles verticals a banda i banda del passeig

de Sant Joan i un quadrat a l’entorn de la Sedeta

Els veïns de Vallcarca, Vila de Gràcia i la Salut dediquen un 42% a despesa d’habitatge

2

18 de desembre de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

Un llunyà 2003, en mandat del regidor i ara flamant conseller de

Cultura, Ferran Mascarell, es va aprovar el pla de mobilitat de Gràcia

que, com sol ser habitual, va executar amb la lògica voluntat políti-

ca el regidor següent, el republicà Ricard Martínez. Aquell ambiciós

pla va suposar una autèntica revolució en el planejament del dis-

tricte, amb 28 superilles o espais susceptibles de ser pacificats amb

mesures que una dècada enrere van provocar un estira i arronsa

èpic entre veïns i entre comerciants. Amb el permís del pla d’usos,

aquell va ser l’últim gran debat social a Gràcia.

Deu anys després, no hi ha gairebé ni un sol turisme que s’atrevei-

xi a embrancar-se pels carrerons del nucli històric, amb la lògica

excepció dels repartidors, els taxistes o els serveis d’emergència.

Bona part dels carrerons s’han anivellat en una plataforma única

que dóna prioritat als vianants i només algun espavilat travessa

de punta a punta la trama de

Montseny-Perla-Sant Lluís entre

el carrer Gran i Escorial, per

exemple. També és cert que les

motos formen part majoritària

d’aquest grup d’espavilats. La

majoria de vehicles ha entès que

la xarxa bàsica perimetral és la

que s’ha d’utilitzar per travessar

Gràcia.

L’Ajuntament, després de

l’anunci d’estendre a Barcelona

aquest model pioner en l’ante-

rior mandat de Xavier Trias, ha

reprès la idea de l’extensió de

les superilles allà on el 2006 van

néixer. La iniciativa ara mateix només són primers esbossos sobre

el paper, però aquests ja determinen que l’entorn del passeig de

Sant Joan i de la Sedeta, al Camp d’en Grassot, serà l’espai on es pot

tornar a posar en marxar el comptador per arribar a les 28 superilles

que hi havia previstes. Ningú parla, amb aquest nou projecte, de

tallar el trànsit que ve des de Pare Claret o que se’n va per Indústria

i tampoc hi ha sobre la taula cap idea de posar més pilones –que

ja prou escaldats que van quedar els impulsors a la superilla de

l’entorn de Verdi i Virreina. Però sí que s’aborda la idea de “fer la

trama més gran” amb canvis de direccions que foragitin el vehicle

privat d’uns carrers que tenen alternatives de sobres. És el moment

d’asseure’s amb més calma. Perquè el resultat, en perspectiva, ha

estat bo. I al Camp d’en Grassot s’hi ha de poder viure millor.

Més superilles, deu anys després

cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i

DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Hem rebut a través de La

Independent una informa-

ció d’en Siscu Baiges i Judit

Aranda, que ens diu que “les

dones som víctimes de les

guerres i volem protagonis-

me en la lluita contra elles”.

Aquest any se’n compleixen

quinze de l’aprovació per

l’ONU de la resolució 1325,

que incorporava la perspecti-

va de gènere en els proces-

sos de pau i consolidació de

la seguretat. Es rectificava

el seu oblit en la Declaració

Universal dels Drets Hu-

mans. Com deia Tica Font,

directora de l’ Institut Català

Internacional per la Pau, “era

un reconeixement no només

del paper de víctimes de les

guerres sinó del protagonis-

me que tenim en intentar

superar-les”, però “després de

quinze anys, hem de lamen-

tar l’escassa implementació

de la resolució. Alguns països

han fet plans d’acció però

no els doten pressupostàri-

ament i no actuen”. Després

de la Jornada Internacional

organitzada al novembre

sobre el tema, diu que “cal se-

guir treballant sense perdre

l’esperit combatiu que les do-

nes han tingut sempre. Hem

de continuar acarant noves

estratègies”.

Dones, pau i

seguretat

Conxa

Garcia

PROU ESPECULACIÓ!

Des de fa anys el barri de Vallcarca

viu una gran pressió urbanística

pel fet de trobar-se en la ruta cap al

Parc Güell. La constructora Núñez

i Navarro i bancs com Catalunya

Caixa el volen convertir en un lloc

ple de pisos turístics i basars sen-

se personalitat. Durant dècades

la complicitat de l’ajuntament de

Barcelona amb les constructores

ha permès anar destruint el bar-

ri en nom d’un “pla urbanístic”. El

nostre bloc en el passatge Espiria

nº16 és un bon exemple del pelo-

tazo immobiliari que pateix el nos-

tre barri: després de 8 anys buits, el

dia 7 de juliol del 2014 una sèrie de

persones sense casa vam decidir

entrar i donar ús als pisos que, sen-

se cèdula d’habitabilitat, són actu-

alment propietat del banc dolent.

Fa un any i mitg que vivim al pas-

satge Espiria, encara que moltes ja

som part del barri perquè formem

part d’altres projectes autogesti-

onats des de fa anys. Hem estat

solidaritzant-nos amb les altres

companyes que es troben en situ-

acions similars a Vallcarca. La situ-

Ja no hi ha gairebé ni un sol turisme que

s’atraveixi a embrancar-se pel nucli històric

ació de l’especulació immobiliària,

els desallotjaments i la destrucció,

ja porten aquí molt temps. Volem

també expressar que considerem

el bloc un edifici públic que pretén

ser venut a un fons d’inversions es-

tranger a un preu ridícul per seguir

amb l’espiral especulativa i enriquir

a persones sense escrúpols; i en

cap moment destinar-lo a alberg

social per a gent sense sostre o a

habitatges socials com ens agra-

daria. L’habitatge és un bé social

imprescindible i per això denunci-

em públicament el desnonament

imminent d’aquest hivern. I convo-

quem a totes aquelles que vulguin

solidaritzar-se a denunciar l’espe-

culació urbanística a expressar el

seu descontentament i oposició a

la política de l“mà dura” que duen

a terme amb els desallotjaments,

desnonaments i enderrocaments.

No volem més cases buides i gent

sense cases. Amb desallotjaments

i gent vivint al carrer, caixers i so-

lars, no pot haver-hi indiferència.

No pot haver-hi “pau”, mentre hi

hagi injustícia.

X.Vilamitjana

El resultat ha estat bo. I al Camp d’en

Grassot s’hi ha de poder viure millor

Gràcia té collons. Així, clar i català. El periodista que ha sortit a cobrir una mini-manifestació dels movi-ments socials acaba amb un regal a les mans gràcies a un veí que coneix la seva afició als retalls de diari. El Dia Gráfico titula així el 27 de gener de 1936: Barcelona fue ayer liberada por las tropas gloriosas del invicto Caudillo Franco. La tarda s’acaba als cines Girona a la presentació del documental de Llúcia Oliva ‘San-tuaris de l’antifranquisme’, amb la carpeta amb els retalls sota el braç.

18 de desembre de 2015l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

el bloc

Carina

Bellver

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’In-

dependent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i

Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara

Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar

Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i Marc Vilajosana.

Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Pau Garcia,

Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Àngel Garreta, Manolo

González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí, Joan Millaret, Carles Ne-

rín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, David Zorraquino. Maqueta-

ció: Marta G. Bravo i Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau.

Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf

Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

Amb la col·laboració de:

Però quina sort que tinc.

Sóc una de les privilegiades

que li ha tocat, en principi,

conformar taula electoral

aquest diumenge en unes

eleccions generals que he

seguit amb tant interès com

ho vaig fer en el seu moment

amb les eleccions america-

nes, les turques, les islande-

ses o les portugueses. I dic

en principi perquè encara

no sé quin paper de l’auca

he de representar. Només

tinc la notificació que m’ha

tocat la grossa electoral però

a Correus m’asseguren que

la carta s’ha retornat a la

Junta Electoral Central. Això

significa dues coses: que o bé

criden el següent afortunat

perquè es passi tot el dia de

diumenge allà en una mesa

electoral o bé vindrà la Po-

licia Nacional a casa amb la

missiva. Quina alegria en sen-

tir això últim! Quin privilegi!

Quin goig! Que ben muntat

que està aquest mecanisme

de tria de taules! Així doncs,

només em queda esperar

sense poder planejar res per

a aquest diumenge. I a veure

si amb una miqueta de sort

me’n salvo de tot plegat i a

la meva memòria, com a la

col·lectiva, aquests comicis

resten com els últims abans

de la desconnexió amb Espa-

nya. Així sigui!

20D

opinió Meritxell Batet, diputada del PSC-PSOE al Congrés

Del barri al canviEscrivint aquestes línies em vé-

nen al cap llocs, persones i olors

del passat. Records de la meva

infantesa com l’olor del forn de

pa on treballava la meva mare, les

cares del veïns i veïnes del carrer

on vivíem, les vistes del mar i del

Tibidabo des del pont de Vallcar-

ca, o les classes a les Escoles Gravi

de Els Penitents. Esther, Luís, Fidel

i Francesc són els noms de mes-

tres d’aquella època que, d’una

manera o altra, m’han acompa-

nyat al llarg de la vida.

Ells em van ensenyar els valors de

la disciplina i de l’esforç, que tant

m’han ajudat en la meva carrera

professional. Gràcies a ells vaig

entendre que, tot i els obstacles,

calia perseverar per aconseguir el

que vols, i que ens cal transformar

la realitat perquè sigui com volem

enlloc de com ha de ser. Amb ells

vaig aprendre a estimar la cultura,

la història i la llengua del meu país.

Constància i esforç, sensibilitat

social, catalanisme, transforma-

ció de la realitat i reflexió. És el

que vaig aprendre al barri, el que

m’identifica amb el projecte so-

cialista del que formo part amb

orgull, i allò que m’uneix als i les

socialistes d’arreu de l’Estat.

Els companys i companyes de

Móstoles, de Leganés o de Pa-

lència amb qui parlo en els ac-

tes on intervinc com a número 2

per Madrid, també desitgen una

Espanya amb drets pels treballa-

dors, beques pels joves i pensions

garantides. Desitgen un país on

tothom pugui trobar-s’hi còmode

i aspirar a un projecte de vida dig-

ne, que defensi la seva diversitat i la

justícia social, la llibertat i la convi-

vència, les oportunitats i la igualtat.

La millor demostració d’aquesta

ferma aposta per un nou país la

trobem en els accents que Pedro

Sánchez ha donat a les llistes elec-

torals: el recanvi generacional, la

igualtat de gènere i la defensa de

la diversitat cultural i lingüística del

país. I per això m’oferí acompanyar-

lo a les llistes per Madrid.

El meu compromís amb el socialis-

me neix de les lliçons de vida dels

meus mestres, de l’activisme de la

gent de Gràcia, i de l’exitós projecte

socialdemòcrata que Pasqual Ma-

ragall va desplegar a la ciutat de

Barcelona.

Tots ells em van ajudar a créixer

i entendre que la meva lluita es-

tava lligada als que defensen la

llibertat de les persones, als que

van liderar el progrés, la transfor-

mació i la modernització d’Espa-

nya durant dècades defensant els

serveis públics, els drets i la digni-

tat humanes.

Confio amb les eleccions gene-

rals d’aquest diumenge tornar-

los una mica de tot el que els

dec, ajudant al triomf d’un canvi

raonable però profund que re-

presentem els socialistes d’arreu

de l’Estat.

PSOE

La demostració d’aquesta aposta per un nou país la trobem en els accents de

Sánchez a les llistes

El meu compromís amb el socialisme neix de

l’activisme gracienc i del projecte de Maragall

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

4


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

El també conseller tècnic demana ser substituït per motius personals i el canvi s’efectuarà al gener

Albert Balanzà

Balsebre, que va comunicar la decisió al regidor de Gràcia i als integrants del grup municipal pocs dies després de l’estrena de Badia, ha precisat en conver-sa amb aquest setmanari que es tracta d’una decisió estricta-ment “personal” i que encara es mantindrà uns dies en el doble càrrec, almenys fins al 15 de ge-ner. “M’agradaria continuar i es-tic molt content de la feina feta, però no és possible”, ha explicat Balsebre. Fonts municipals han apuntat que el procés de substitució del fins ara conseller tècnic i de go-vern, que feia sis mesos que es-tava en el càrrec, ja s’ha activat a nivell intern però que no s’hauria pres encara una decisió definitiva sobre el nom que l’ha de substi-tuir. En qualsevol cas, altres fonts

BCN En Comú retoca el grup municipal per la dimissió del conseller Balsebre

pròximes a l’equip de govern han apuntat que el perfil que s’ha bus-cat també seguirà el model Balse-bre i una mateixa persona osten-tarà els dos càrrecs, cosa que en els anteriors mandats no havia estat així. Més enllà del procés tècnic, el canvi suposa una difi-cultat afegida en la ràpida adapta-ció que estava fent el regidor, Eloi Badia, ja que Balsebre actuava de facto com a mà dreta al Districte, al costat del portaveu del grup municipal, Robert Soro.La substitució de Balsebre també ha estat comunicada de manera informal a la resta de grups mu-nicipals al Districte, que ara estan a l’espera de conèixer no només el nom del recanvi sinó el procés pel

Ajuntament A.B.

qual s’haurà de retocar el cartipàs local, que obligarà a convocar un ple extraordinari a Gràcia.D’altra banda, aquest procés de canvi al districte, que amb el nou mandat ha sacsejat la cúpula tèc-

Un cop consolidat el canvi de regidor amb Eloi Badia per Raimundo Viejo, l’equip de govern de Barcelona En Comú se sotmetrà aquest Nadal a un retoc significatiu del grup municipal per la dimissió d’una de les seves peces clau, el conseller tècnic i també conseller de govern, Edu-ard Balsebre, que ha demanat la substitució per motius personals que no tenen a veure amb els mo-viments polítics de la formació.

nica amb el relleu a la gerència i a la direcció de serveis tècnics, tam-bé ha coincidit en els últims dies amb la jubilació d’alguns respon-sables del departament de llicèn-cies i inspeccions.

L’audiència pública serà el 27 de generEl nou procés de retoc consti-tutiu del consell de districte, quan només s’han celebrat tres plens en aquest mandat, agafa la dinàmica política local entre la sessió que es va celebrar el passat 2 de desembre i l’audi-ència pública que se celebrarà el 27 de gener. Es dóna la cir-

cumstància que aquesta era la primera vegada que es feia ple i audiència per separat i la di-missió de Balsebre pot obligar a convocar un ple extraordinari previ a l’audiència. Si no s’optés per la fórmula del ple extraor-dinari, el relleu de Balsebre no es produiria abans del març.

A. B.

La nova formació sobiranista Demòcrates de Catalunya, sor-gida a partir dels partidaris de la via independentista que abans militaven a Unió, ha constituït aquest dimarts la seva executiva local amb , anomenat comitè del districte, amb Eugeni Rodore-da, exportaveu adjunt del grup

Eugeni Rodoreda serà el portaveu de la formació sobiranista a nivell local

Demòcrates de Catalunya s’estructura a Gràcia amb dos exconsellers d’Unió

municipal de CiU a Gràcia, com a cap visible. L’ara assessor del president del districte, Gerard Ardanuy, també ha estat nome-nat portaveu de Demòcrates a Gràcia.Rodoreda tindrà a l’executiva altres noms com Enric Suñol, Antoni Narbona, Júlia Vendrell i Elisabet Espanyol, però en altres òrgans de decisió amb participa-

ció local, com el comitè regional, rebrà el suport del també excon-seller d’Unió en l’anterior man-dat, Xavier Fillol, i de l’activista de Vallcarca Josep Montmany, que anteriorment havia dispu-tat la presidència de CiU-Gràcia a Víctor Cullell i havia fundat el Casal per la Llibertat i la Inde-pendència després d’un temps a Reagrupament.

X.T.

El president del districte, Gerard Ardanuy, amb l’executiva local de Demòcrates

Eduard Balsebre, a la darrera filera, el quart

per l’esquerra

Fillol, de fet, també serà un dels consellers nacionals en represen-tació de Gràcia que el 16 de gener ja participarà en el procés consti-

DiL: “Que la CUP recapaciti i Nostra Senyora els il·lumini”

A. B.

La campanya local per a les elecci-ons al Congrés i al Senat d’aquest diumenge ha culminat aques-ta setmana més esmorteïda que animada i viciada per les negoci-acions paral·leles entre Junts pel Sí i la CUP per tirar endavant la legislatura al Parlament. El por-taveu al Senat de CDC i candidat de Democràcia i Llibertat, Josep Lluis Cleries, va aplegar dimarts una trentena de militants i simpa-titzants a la Sedeta, on va confiar en to irònic que la CUP “recapaciti i que Nostra Senyora els il·lumini”, tenint en compte que els cupaires celebraran l’assemblea final al te-atre de la Passió d’Esparreguera.

tuent de Demòcrates. També com a consellers nacionals per Gràcia hi haurà, a més de Fillol, Josep Maria Farré i Ferran Fuertes.

Els okupes de Can

Dimoni, a Torres, diuen

que estan assetjats

breus

Els inquilins de Can Dimoni, al carrer Torres, han denunciat a través d’una carta una dotzena de visites intimidatòries de persones vinculades al propietari.


5

6


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

Bailèn, Travessera de Gràcia, Còrsega i Sardenya seran els nous límits de la pacificació, sense pilones

Les superilles amb prioritat per al vianant, amb les quals Gràcia va ser pionera a tota la ciutat el 2006, s’estendran en aquest nou mandat a l’entorn del passeig de Sant Joan i del Camp d’en Grassot, fins al carrer Sardenya, segons el projecte que els serveis tècnics han començat a treballar en un procés que es consultarà als veïns i que s’inclourà pos-teriorment en el Pla d’Actua-ció del Districte. Els límits de les tres noves superilles són Bailèn, Travessera de Gràcia, Còrsega i Sardenya.

Albert Balanzà

Els serveis tècnics, seguint se-gons subratllen la filosofia que es desprèn del programa muni-cipal de l’equip de govern, han dibuixat en les últimes setmanes dos rectangles i un quadrat. Els dos rectangles corresponen a les tres illes en vertical que hi ha a esquerra i a dreta del passeig de Sant Joan, entre Travessera de Gràcia i Còrsega, l’una amb Bailèn com a límit i l’altra amb Roger de Flor. El quadrat es fixa sobre les nou illes de cases que hi ha entre Roger de Flor i Sar-denya, també amb Travessera de Gràcia com a límits superior i inferior. Aquest espai és el més

L’Ajuntament projecta tres noves superilles a l’entorn de passeig de Sant Joan i Grassot

ambiciós però ja inclou àmbits pacificats com els jardins de la Sedeta, els jardins Antoni Puig-vert i el carrer d’en Grassot.L’objectiu final, segons apun-ten fonts municipals, és “fer més gran la trama” de pacifi-cació, ja existent a l’entorn de plaça de la Vila (superilla A1) i a l’entorn de Verdi i Virrei-na (superilla C2), encara que aquest cop els serveis tècnics no contemplen les polèmiques pilones que encara existeixen al nucli històric per limitar el pas de vehicles a Perla, Encarnació i Torrent d’en Vidalet. El pro-jecte, de fet, també havia estat avaluat en el passat mandat, en el govern de Xavier Trias, on es va plantejar l’execució de qua-tre superilles en tres anys a al-tres zones de la ciutat.L’Ajuntament subratlla que el nou projecte és un document inicial que ha de ser validat en qualsevol cas per la regidoria de Mobilitat i per l’àrea d’Ecologia i Urbanisme, i que a partir d’aquí engegarà un debat amb els ve-ïns i comerciants de l’entorn. A banda de la inexistència de pilo-nes, l’Ajuntament també té clar que no es taponarà el trànsit provinent de Pare Claret o In-dústria, però sí que el projecte contempla la idea de canvis de direcció que acabin generant “un bucle” perquè el conductor acabi utilitzant una alternativa en lloc de penetrar dins de la trama per travessar-la.

La Fundació Pare

Esqué estrena el

grafit dels valors

La Fundació Pare Esqué, amb seu al passatge Llavallol, a tocar de la Sedeta, ha estrenat el grafit dels valors, amb el qual pretenen fer-se més visibles al barri. El mural grafit dels valors és obra d’Orestes Vázquez i està basat en el projecte Polseres dels Valors, que és el resultat del premi gua-nyador del Premi Nacional Fun-dació Pare Esqué.

La Diabòlica escull

nova junta i es proposa

guanyar en “qualitat”

Després de mesos funcionant amb comissions de treball temàtiques, la Diabòlica de Gràcia ha escollit una nova junta; una barreja de ca-res noves, cares repetidores i cares antigues, “fusionades per l’entesa i les ganes de donar forma a tots aquells projectes que fa temps que arrosseguem, i que no han acabat de culminar-se”, segons apunten des de l’entitat. L’objectiu és donar un punt de qualitat superior a les actuacions, “amb major teatralitat al carrer i amb la presència d’una andròmina que faci córrer a les més valentes de Gràcia”. La inten-ció és funcionar amb coresponsa-bilitat i participació.

breus

Xavi Tedó

Pilona del carrer La Perla

les noves superilles

A. B.

Una trentena de manifestants, propietaris o simplement amics o usuaris de les terrasses d’alguns dels bars emblemàtics de Gràcia, van protagonitzar dimecres la primera de tres manifestacions inusuals amb què el col·lectiu pre-tén pressionar l’Ajuntament en el plantejament de retocar i eliminar algunes de les terrasses instal-

La primera d’un mínim de tres manifestacions talla l’avinguda de Vallcarca

Els propietaris de terrasses de bars es mobilitzen contra “l’arbitrarietat”

lades en el passat mandat. L’inici de la modificació de l’ordenança de terrasses no està mal vista pel gremi, que així ho va especificar en una nota a finals de juliol, però genera disfuncions que a Gràcia han provocat l’organització d’una plataforma que posa èmfasi en l’article 10, que es refereix a les distàncies mínimes a elements ur-bans i edificis i que ha provocat el tancament de dos espais actius a

l’avinguda Vallcarca 16 i a Torrent de l’Olla amb Lesseps. Han fet en-trega al Districte de gairebé 2.000 firmes contra la mesura.Els manifestants, que dimecres van tallar l’avinguda de Vallcar-ca durant cinc minuts, repetiran l’acció dimecres que ve 23 de de-sembre amb una manifestació que anirà des de Travessera de Dalt a Torrent de l’Olla, i també han marcat el 30 de desembre

per a una segona acció al mateix punt de la primera concentració d’aquesta setmana. Un dels por-taveus dels manifestants, Luis

Vàzquez, ha apuntat que en cas que no es resolgui la problemàtica “seguirem manifestant-nos també l’any que ve”.

Propietaris de bars dimecres a Vallcarca, en la primera de les manifestacions convocades

Cedida

Superilla Bailén

Superilla Roger de Flor

Superilla entorn Sedeta

Gràcia viu elNadal al carrer

i consolida lesfires temàtiques

L’Independent especial nadalde Gràcia

2


El mercat solidari de Jardinets es trasllada a plaça Catalunya i un centenar de firaires ocupen Diamant, Joanic, Pg de Sant Joan i Sicília

Fa dies que Gràcia viu la seva particular agenda de Nadal, pe-rò serà aquest cap de setmana, quan les fires impulsades pels comerciants ocupin els carrers, que la campanya de festes es començarà a viure amb intensi-tat. Tot i perdre plaça Virreina, els comerciants consoliden les fires temàtiques impulsades fa dos anys i repartides entre les places Diamant i Joanic, passeig de Sant Joan i carrer Sicília. La fira solidària que es celebrava a Jardinets des del 2012 s’ha tras-lladat a la plaça Catalunya.

Silvia Manzanera

Els comerciants de Gràcia seguei-xen apostant per les fires temàti-ques per potenciar el comerç de proximitat i consolidar el distric-te durant la campanya nadalenca. Enguany, la Federació d’Associ-acions de Comerciants proposa quatre espais especialitzats -un menys que l’any passat- i reunirà un centenar de firaires, més algu-nes botigues que s’han afegit a la iniciativa. Així, del 19 al 22 de de-sembre, la plaça del Diamant aco-llirà la fira del verd, i mantindrà l’ambientació de l’any passat; la plaça Joanic, amb fira d’artesans i espais per als més petits; el pas-seig de Sant Joan serà un mercat de Natzaret, i el carrer Sicília, a banda de les parades, serà el punt de partida dels tradicionals trenets de Nadal que cada any or-

Els comerciants intensifiquen l’agenda de Nadal i consoliden les fires temàtiques

ganitzen els botiguers de Gràcia. El programa d’activitats proposat pels botiguers dels diversos eixos comercials del districte inclou, a més, una intensa agenda d’acti-vitats on destaquen els caga tió, tallers o xocolatades. Altres inici-atives destacades són les posades en marxa pels eixos de Gran de Gràcia i de l’Associació de Comer-ciants Travessera Casc Antic, així com els comerciants d’Astúries, que repeteixen la campanya amb el Texas, oferint vals descomptes per anar als cinemes del carrer Bailèn a 2 euros. Un altre tipus de trenet, aquest “artesà”, realitzat per l’Associa-ció d’Artesans de Gràcia, junta-ment amb el projecte Minerva de Dones Creadores de Gràcia, les Associacions de Comerciants del districte i els diferents equi-paments infantils, recorrerà els carrers oferint espectacles de pa-llasses i conta contes. Aquest any el districte proposa un Quiosc de Jocs itinerant que anirà recorrent les diferents places per convidar a jugar en família i compartir jocs tradicionals i d’arreu, en espais dinamitzats per monitors. La fira solidària de Nadal d’eco-nomia social que es venia cele-brant als Jardinets des de l’any 2012 marxa de Gràcia per instal·-lar-se enguany a la plaça Catalu-nya, reconvertida en la primera Fira de Consum Responsable. La filosofia segueix sent, però, la ma-teixa; un mercat on trobar i conèi-xer productes, serveis i activitats d’empreses i entitats emmarcades sota el paraigües de consum res-ponsable i de proximitat.

Marta G. Bravo

Marta G. Bravo

Marta G. Bravo

Marta G. Bravo

• Fires temàtiques

Del 19 al 22 de desem-

bre, activitats a plaça Di-

amant (la fira del verd),

plaça Joanic (espai per als

infants), Passeig de Sant

Joan (fira Natzaret) i car-

rer Sicília, punt de sortida

dels dos trenets que re-

corren el Districte

• Activitats als mercats

Tallers de manualitats,

caga tió, el Pare Noel, xo-

colatades, cantades de

Nadal... Els mercats de

l’Abaceria, l’Estrella, Les-

seps i Llibertat omplen

d’activitats els seus es-

pais durant les properes

setmanes

• Jocs a les places

Quiosc de Jocs itinerant

per totes les places del

Districte. El 31 de desem-

bre s’instal·larà a la plaça

de la vila d’11 a 14 h i ofe-

rirà l’animació infantil Cap

i Cua, que proposa fer en-

tre tots un arbre de desit-

jos per l’any Nou

• Mercat d’Artesans

Els Artesans de Gràcia or-

ganitzen fins el 5 (excep-

te 25 i 26 de desembre i 1

de gener) un mercat d’art

i artesania, al seu espai de

Torrent de l’Olla, 87. L’ho-

rari és de dimarts a dis-

sabte d’11 a 14 h i de 17

a 20.30 h

4


Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries actuen divendres amb un clàssic que barreja música i poesia

Després d’una llarga espera, una de les veus més reconegudes de les Terres de l’Ebre tornarà a sonar a Barcelona per Nadal. Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, premi Nacional de Cultura 2015, estrenen al CAT Lo misteri de nadal, un clàssic fresc i divertit amb les melodies nadalenques de casa nostra com a protagonistes. Aquest diven-dres 18 de desembre a les 22 h.

Silvia Manzanera

“Per entrar dins del misteri de na-dal has de desconnectar-te de tot”. Amb aquesta frase Quico el Célio descobreix la clau per compren-dre el sentit de la festa del solstici d’hivern. La proposta de la popu-lar banda de les Terres de l’Ebre és un espectacle en què l’escenari i el pati de butaques es mescla en un ritual ple de complicitats: un nadal divertit, fresc i entranyable, amb històries màgiques, poesia i rumba. La primera versió de l’es-pectacle, estrenada el 1992, va ser el primer muntatge del grup. A dia d’avui tenen 19 espectacles a les esquenes, 7 treballs discogrà-fics enregistrats i 32 edicions de discos col·lectius on han partici-pat. ‘Lo misteri de Nadal’, després d’anys de no veure’s a Barcelona, retorna com tot un clàssic; “els nous pastorets canten les nadales catalanes d’arreu del món i també alguna rumbeta”, expliquen des del CAT. I també un moment per pensar: “la força més poderosa del món, quan baixa a la terra, ho fa de la manera més humil”.

Cedida

L’espectacle ‘Lo misteri de Nadal’, dels Quicos, torna al CAT una dècada després

Imatge promocional del clàssic de Nadal de la popular banda de les Terres de l’Ebre

Cap de setmana

d’actuacions de les

corals de l’Orfeó

Efadós reedita el

calendari amb fotos

històriques de Gràcia

L’agenda de Nadal

de Lluïsos s’omple de

titelles, teatre i concerts

Dissabte a les 12 h tindrà lloc el concert de nadal dels alumnes de l’Escola de Música de l’Orfeó, al teatre del Centre. I a la tarda, serà el torn dels grups de liles i taron-ges del cor Coloraines, a l’església de Santa Maria del Mar (17.30). El concert poètic i musical de Nadal, a càrrec del Cor d’Antics Cantaires de l’Orfeó i Roig Korai serà a l’Es-glésia de Sant Gaietà, a les 18 h. I diumenge, concert de Coloraines i Cor Veus amb Gràcia, a la Capella de l’Esperança, a les 12 h.

Després de l’èxit de l’any passat, l’editorial Efadós reedita el calen-dari amb fotos històriques de Grà-cia de principis del segle XX per a 2016. El calendari es pot adquirir a la seu de l’Independent (Perla, 31) o DBCoop (Sant Lluís, 11).

Del 27 al 30 de desembre, Llu-ïsos teatre acull La Rebel·lió de les Joguines, i ofereix un taller de titelles abans de l’obra. I el 20 de desembre (18h), el Grup de Grans d’El Virolet canten, amb altres co-rals i amb la Banda Municipal de Barcelona, a l’Auditori.

breus

Josep Barrillon Paradell

Mercats, eixos comercials i places intensifiquen l’oferta musical al carrer

Cedida

Imatge promocional de The Penguins

Swing, reggae, gospel i la Sibil·la

A. B.

Una dotzena d’actuacions del Swing Shot Trio són el que més destaca del programa de Nadal que el Districte ha editat amb les principals activitats dels mercats, les entitats i els eixos comerci-als. Però el swing, del que Gràcia és capital des de fa anys, no serà l’únic altre estil que dominarà en competència amb les nadales de la música ambiental. L’especta-cle de The Penguins, Reggae per

a Xics, que a Gràcia ja es va poder veure en el Festigàbal 2012, es programarà al centre cívic El Coll el 23 de desembre a les 18.30 ho-res. L’endemà serà el torn d’una de les cites més tradicionals, la Missa del Gall i el Cant de la Sibil-la, a l’església de Santa Maria de Gràcia. Aquest cap de setmana, finalment, també Vallcarca se su-marà a la programació nadalenca amb un concert de gospel dissab-te a les 17.30 hores a la plaça del Refugi d’Obreres.

104desembre2015

L’exemple de l’Encant de Gràcia, centre logístic i social

editorial

Premi a l’escola Jujol pel seu projecte #escoltemelpati

Soberania alimentària

El projecte #escoltemelpati, dut a terme durant el curs 2014-15 a l’escola Josep Maria Jujol, ha unit alumnes, mestres i famílies amb un objectiu comú, repensar el pati de l’escola entre tota la comunitat educativa. Aquest esforç ha estat reconegut amb el premi Participa a l’Escola 2015, promogut

per la Generalitat de Catalunya. Amb la dotació econòmica aconseguida (5.500 euros), el centre continuarà desenvolu-pant el projecte. Així, aquest curs, a part d’Escoltar el pati, han decidit tirar endavant la iniciativa Plantar el pati, per tal d’aconseguir entre tots una pati més verd i natural.

La botiga de segona mà del carrer Astúries 44 compleix 18 anys Gràcia té diferents espais crítics on tenen lloc debats rigorosos sobre consum i economia social, i quines alternatives es poden dur a terme per minimitzar l’impacte del sistema actual. Un d’ells és, sens dubte, l’Ateneu Rosa de Foc. Aquest dissabte acull el passi del documental La Ruta del Tomà-quet, un treball de Mónica Vargas, investigadora de l’Observatori del deute per la Globalització (ODG) i co-autora de l’Informe La Ruta del Tomàquet. El seu projecte explora les profundes contra-diccions entre l’actual sistema agroalimentari global i el camí cap a la Sobirania Alimentària. Seguint l’exemple del tomàquet, un producte emblemàtic per l’horta catalana, revela com les importacions des d’Holanda, en plena temporada alta (estiu) tenen per conseqüència la caiguda de la producció catalana. Reflexiona també sobre un espai clau en la producció i el consum a Cata-lunya, Mercabarna, considerant així mateix els impactes socials i ambientals de la importació de tomàquet des del Marroc. És una bona oportunitat per refl exionar sobre la producció actual dels aliments que consumim i quins problemes poden implicar per a les societats d’origen. Una jorna-da, la de dissabte, que es farà en plena campanya nadalenca, l’època on es dispara el consum però no per això el sentit comú. Gràcia té una oferta -i sufi cient nivell de compromís- per fer demostrar un consum responsable i conscient.

Escola Jujol

[2] [el tema del mes]

escoles més sostenibles

El Reina Violant ja compta amb tres zones per a hort

D’Escoltem el Pati a Plantem el Pati

Enguany, la comissió

de sostenibilitat comp-

ta amb la participació

de l’alumnat de 5è i 6è,

a més de mares, pares

i mestres.

El projecte #escolte-

melpati, dut a terme

durant el curs 2014-15

a l’escola Josep Maria

Jujol, ha unit alum-

nes, mestres i famílies

amb un objectiu co-

mú, repensar el pati

de l’escola entre tota la

comunitat educativa.

Escola Reina Violant

Escola Reina Violant

Imatge de l’hort veritcal dels petits fet amb paperines de feltre i aromàtiques

Entre tots s’han adequat altres zones verdes a l’escola

El divendres 20 de novembre vam organitzar una Gran Plan-tada de Tardor. Les plantes de les jardineres i de l’hort ne-cessitaven unes cures i vam fer una crida per replantar, netejar i adobar l’hort del pati i fer créixer nous horts: un hort per al cicle superior en una terrassa, un altre per a P5 al vestíbul de l’escola, i un petit hort vertical per als més menuts, fet amb paperines de feltre i plantes aromàtiques. Quina alegria i entusiasme! Tothom portava plantes de jardí, aromàtiques, esqueixos i algun planter. Des d’Escoles + Sostenibles ens van ajudar facilitant-nos l’adob i ho agraïm. Per tot arreu hi

El projecte #escoltemelpati, dut a terme durant el curs 2014-15 a l’escola Josep Maria JUJOL, ha unit alumnes, mestres i famílies amb un objectiu comú, repensar el pati de l’escola entre tota la comunitat educativa. Partint d’una finalitat molt concre-ta que perseguia solucionar l’acústica del pati de l’escola, el projecte ha anat eixamplant el camp d’acció i ha acabat es-devenint una oportunitat per repensar també els usos del pati i enfortir la relació entre famílies i escola. Això ha estat el més gratifi cant de tot. Durant tot el curs, i després de moltes sessions de diàleg a tots nivells (mestres, monitores, famílies i alumnes) han sortit idees genials de com ens agradaria que fos el nostre pati: hem so-miat i imaginat idees possibles i moltes altres d’impossibles, per després aterrar a la realitat i dur a terme allò que estava a les nostres mans. Amb tot això, la transformació del nostre espai d’esbarjo s’ha fet realitat, i ara és un lloc més divers, més acolorit i més verd, un espai amb identitat pròpia, original i

havia nens, nenes, mares, pares i alguns avis i àvies remenant la terra, plantant esqueixos, regant i fent que l’escola Reina Violant llueixi un vestit nou d’un verd llampant i ben engalanat per a les festes que ja s’acosten. És un hort fantàstic, participatiu i compartit, que entre tots i totes fem créixer!

En Manuel de 6è B ho explica així: “A l’hort del Cicle Superior

hi ha tota mena de plantes, és com una “selva mini”. Hi hem plantat moltes verdures que estaran delicioses i saboroses quan les mengem: enciam, alls, escaroles, bledes, espinacs i un munt de plantes aromàtiques! Quina bona olor que fa el nos-tre hort! És un hort molt ori-ginal fet amb calaixos i mobles que van trobar pares i mares per a reciclar. Les mestres tam-bé ens van donar uns calaixos d’arxivar de l’escola que ja no feien servei... així que ja tenim lloc on plantar. Cada matí, abans de començar les classes, uns encarregats i unes encarrega-des de l’hort reguen les plantes perquè creixin ben aviat i les puguem collir. Sabeu què farem amb la nostra collita? Doncs en farem uns poms per vendre’ls a la nostra paradeta de 6è i, les nenes i els nens de tota l’escola s’emportaran un trosset de verd del nostre hort a casa seva. Ens encanta tenir l’hort!”

Escola Reina Violant. Comissió de l’hort i Manuel de 6èB

fresc. El procés ens ha permès refl exionar de forma conjunta i escoltar als altres. Hem après a pensar en clau comuna, a pensar en un bé col·lectiu que calia construir entre tots: hem hagut d’escoltar-nos, pactar el procés, acceptar el consens, negociar, expressar-nos, valorar les opi-nions dels altres i concretar les idees entre tots i totes.

Després de la jornada de construcció, realitzada un dissab-te de maig de 2015, les cares dels alumnes en arribar el següent dilluns parlaven per sí soles: somriures, alegries, cues per uti-litzar els nous espais, nous jocs... una mirada que no té preu i que ens ajuda a ser conscients de la magnitud del projecte! (veure el De Verd 99 a l’Independent del juny de 2015).

Ha estat per a tothom molt gratifi cant treballar en equip, i ens emportem l’experiència a l’esquena, però també és molt gratifi cant veure que el projecte ha estat publicat en diversos mitjans de comunica-ció i fi nalment reconegut com a bona pràctica en termes de participació: el projecte ha guanyat el premi “Participa a l’Escola 2015”, promogut per la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement ha signi-fi cat una dotació econòmica per l’escola de 5.500 euros, la qual cosa ens ha animat a continuar el projecte, i aquest curs, a part d’Escoltar el pati, s’ha decidit Plantar el pati per aconseguir entre tots una pati més verd i natural! Així doncs, aquest curs #plantemelpati!

Escola Josep Maria Jujol. Co-missió Escoltemelpati

[3]

escoles més sostenibles

Aquest curs ens hem engrescat de valent amb el compostatge. Volem que el nostre hort com-pleixi amb els requisits d’un hort orgànic i hem pensat que produir el nostre propi adob serà una bo-na manera de dotar de nutrients a les hortalisses que hem sembrat i hem plantat.

Utilitzem tres compostadors: el compostador comunitari del Bosc Turull, el del nostre hort de Turull i el vermicompostador de l’escola. Aquest darrer vàrem heretar de l’EBM Trinitat Nova, l’havien fabricat a l’escola però ja no el feien servir. Ens en encarre-guem nosaltres, els nens i nenes de cinquè, i estem investigant per aprofundir en el tema.

La recerca va començar el 3 de novembre quan vam anar a l’Aula Ambiental del Bosc Turull a fer un taller sobre compostatge amb els nois i noies de la Casa d’Ofi cis

Recerca sobre el vermicompostador a l’escola Montseny

del Coll, els Informadors Ambi-entals. Primer ens van explicar com havíem de preparar el ver-micompostador i ens van ajudar a posar-lo en marxa! Seguidament ens van indicar com tenir cura dels cucs vermells i quins tipus d’aliments els hi podíem donar. Per últim, ens van preparar una activitat d’observació per identi-fi car amb una clau dicotòmica els

Aprenent a preparar el propi adob

insectes que poden reproduir-se en un compostador de jardí. Ens van donar molts consells i vam aprendre moltíssim.

Però encara volíem saber més coses, ja que som els res-ponsables de que funcioni el vermicompostador i d’explicar als altres companys de l’escola què és el compostatge. I hem decidit fer un projecte interdis-ciplinari titulat REDUVERMI. Així que mentre anem investigant i aprenent noves coses per ser uns experts, també, produïm compost i reutilitzem les restes orgàniques de l’escola i de casa! I ens hem plantejat preguntes sobre els residus que generem. Entre tots hem arribat a la con-clusió de que el compostatge és una manera de preocupar-nos de la sostenibilitat.

Escola Montseny. Classe de 5è

Escola Montseny

[4]

La María José Vilà, coordinadora de l’Encant de Gràcia

[per darrere][4]

“Ens compren el petit col·leccionista i el jove amb pocs recursos”

Fa un parell de setmanes, per fi , vaig tenir cinc minuts per entrar-hi i comprovar de primera ullada quins tresors tenen a les seves lleixes. Un cop vaig tafanejar-ne l’aparador i les dues prestatgeries de saldos literaris a cada banda de la porta d’entrada, vaig entrar-hi defi nitivament. I allà va començar la meva odissea al paradís cultural que és el cor i centre

Aquesta tardor vaig desco-

brir per casualitat L’Encant

de Gràcia, una botiga ge-

gantina d’articles de segona

mà situada al número 44 del

carrer d’Astúries. Per poder

redactar aquest article, ens

ha atès la María José Vilà, co-

ordinadora dels gairebé 100

voluntaris d’aquest indret

tan peculiar, dels quals sem-

pre n’hi ha cinc a cada torn.

logístic de la fundació ACIS, oberta al públic el 1998.

La Fundació ACIS és una institució sen-se ànim de lucre creada l’any 1962 amb fi nalitats educatives i com a resposta a les diverses necessitats culturals i socials. Des del seu inici ha estat oberta a tothom, sense elitismes ni discriminació per cap

Octavi Franch

motiu ni concepte. Aquest organisme funciona a través de la col·laboració dels seus voluntaris, les donacions de matèria primera i els compradors que les adqui-reixen. Els ingressos que reben fi nancen la Llar d’Infants del carrer Miquel dels Sants Oliver número 4, l’escola Artur Martorell de la plaça de Can Baró número 1 i el

Centre de Joves i Adults del carrer Molist número 17. Segons explica la María José, el perfi l del comprador de l’Encant de Gràcia és el petit col·leccionita i el jove amb pocs recursos.

Però tornant a la botiga, tal i com creues el llindar del carrer a l’interior, a l’esquerra ja hi trobes la primera part del museu: la música i el cinema; un fotimer de cedés, devedés i vinils, tant singles com elapés. Al costat, hi comencem a trobar les primeres prestatgeries de llibres, tots degudament classifi cats per formats i gèneres. A mesura que hi vas avançant, hi vas trobant tot tipus d’articles com anti-guitats, artesania, ceràmica, bijuteria, mo-nedes, segells, medalles, roba i parament per a la llar, articles de llum, mobles petits, quadres, marcs, articles d’escriptori i de regal. Però on abans hi havia el magatzem, ara hi ha la joia de la corona.

El meu racó favorit és l’immens apartat dedicat a la literatura, atès que hi pots trobar tots els llibres, enciclopèdies, diccionaris, còmics i revistes de l’univers. I tot degudament endreçat i inventariat.

L’únic, potser, que els grinyola una mica és la cantonada de les joguines i jocs de taula, ja que hi tenen molt poques coses o potser és que la seva durabilitat és efímera.

Xavi Tedó

5


Feia 8 anys que el grup de te-atre Casal Corpus no feia Els Pastorets per Nadal. Però

Cedida

Imatge del ‘making off’ de Els Pastorets del Casal Corpus

‘Els Pastorets’, l’espectacle més

esperat (i agraït) pels grups de teatre

xitat de l’obra pel nombre d’actors que hi surten a escena, també re-coneixen que es tracta d’un espec-tacle especialment “agraït”. “Tenir la complicitat dels nens és un ali-cient pels actors”, subratlla Ortiz.Els Pastorets és l’obra catalana de la qual s’han fet més representa-cions. Des de la seva estrena, s’ha representat cada any en tots els pobles de Catalunya per Nadal, tant per actors professionals com, sobretot, per actors amateurs. El passat 17 d’octubre va tenir lloc

El Casal Corpus i El Centre porten a escena la

popular obra de Folch i Torres

Nadal sense ‘Els Pastorets’ no és Nadal. A Gràcia forma part dels clàssics, i enguany, a més, doble ració. El Centre no falla i programa 10 ac-tuacions. I el Casal Corpus, aprofitant el centenari dels 100 anys de l’estrena s’han animat i faran dues sessions a la Sala Montseny.

S. M.

al Teatre Nacional de Catalunya una trobada d’Àngels i Dimonis per celebrar l’inici del centena-ri de l’estrena d’Els Pastorets de Folch i Torres. S’hi van aplegar un centenar d’àngels i dimonis d’arreu de Catalunya escenificant un pacte entre les forces del bé i el mal. El Casal Corpus també hi va estar present amb diversos di-monis. Ramon Folch i Camarassa, fill de Josep M. Folch i Torres, hi era present, així com l’actor Toni Albà, fent el paper d’embaixador.

aquest any han tingut un motiu de pes per tornar-la a portar a esce-na. “El 24 de desembre de 1916 es va estrenar l’obra de Folch i Tor-res´”, explica Marc Ortiz, del grup de teatre, “així que era una bona raó per recuperar-la”. Ho faran en dues sessions, dissabte 19 i diu-menge 20 de desembre a la Sala Montseny – Auditori Col·legi Sant Josep (Montseny 31-39), a le sis de la tarda. Serà la primera vega-da, a més, que la facin en aquest espai. Després dels assajos gene-rals, el grup es mostra molt satis-fet amb l’estrena, i tot la comple-

En el programa de Nadal del Centre, per la seva part, no po-dia faltar aquesta obra, que tots els membres del grup de teatre esperen amb “molta il·lusió”, tal i com explica Carlos Pablos. “Fa 24 anys que la fem, és un clàssic imprescindible”, assegura Pa-

blos, qui interpreta el personat-ge de Satanàs. Més d’un cente-nar de persones s’impliquen en aquest projecte, perquè tot surti segons les previsions. Són una desena de representacions, així que els papers s’han d’intercan-viar sense remei, i la direcció de l’obra es va renovant cada any.En tots dos grups de teatre hi ha molta feina darrera i molta il·lusió per fer arribar al públic les aventures i desventures d’en Lluquet i Rovelló, en la seva lluita contra el dimoni. Un es-pectacle de sempre que, a Grà-cia, segueix més viu que mai.

Alguns dimonis graciencs

van participar en la trobada

al TNC en homenatge a

Folch i Torres

reportatge

6


senten el disc Crónica de la Rosa de Foc.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Andrés Tavi.

El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les

21.30 h

Vocal Jam.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Les melodies nadalenques més

conegudes cantades per Quico el Célio i

el Mut de Ferreries.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Jazz: Tetra World.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Rumbakana.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Bingo Musical.

La Maceta (Progrés, 38), a les 23.30 h

Dissabte 19 de desembreCaldo solidari.

Mercat de l’Abaceria, de 9 a 17 h

Taller de manualitats, amb Clancarakol.

Mercat de Lesseps (Verdi, 200), d’11 a 13 h

Caga tió.

Mercat de la Llibertat, d’11 a 13 h

Fira pop up Gràcia. Amb articles fets a mà.

Mezanina (Ramón y Cajal, 2), d’11 a 21 h

La Ruta del Tomàquet. Cuinar d’aliments

recuperats a l’Ateneu rosa de foc + Dinar

popular a la Plaça del Diamant + Presen-

tació- Projecció- Debat de la Ruta del To-

màquet amb Mónica Vargas.

Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a partir de les 11.30 h

Nadal amb Top Guay. Espectacle infantil.

Mercat de la Llibertat, de 12 a 13.30 h

Concert de Nadal dels alumnes de l’Es-

cola de Música de l’Orfeó Gracienc.

Teatre del Centre (Ros de Olano, 9), a les 12 h

Caga tió + xocolatada. A càrrec de la co-

ordinadora de colles de cultura de Gràcia,

Amics i amigues de La Violeta, Espai Gent

Gran i Bar de la Violeta.

La Violeta (Maspons, 6), a les 12 h

EXPOSICIONS

Fins al 5 de generExposició Enric Cluselles. Ninots i llibres

(Barcelona 1914-2014). Enric Cluselles va

ser dibuixant, escultor, decorador i disse-

nyador de llibres. Als anys trenta va cre-

ar el personatge de l’home morsa: un se-

nyor de bigoti estarrufat que es mira per-

plex com van les coses. Als anys quaranta

dibuixava caricatures que, sota una inno-

cència aparent, retrataven els convenci-

onalismes i les desigualtats socials. Mos-

tra les dues vides d’un artista imaginatiu:

Nyerra i Enric Cluselles, ninots i llibres.

Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20)

Del 22 de desembre al 8 de generExposició Què és casa meva? Presenta el

treball dels artistes residents Deema Sha-

kin, Israel de la Paz i Esther Belvis Pons

que, gràcies a la documentació gràfica

feta per Hanna Baidakova, mostraran les

seves experiències creatives amb perso-

nes de diferents col·lectius i orígens so-

bre el poder simbòlic, polític i social de la

Llar. Aquesta exposició s’emmarca dins la

tercera edició del projecte Construint ve-

ïnatges, organitzat per Jiwar.

Seu del districte (pl. de la Vila)

Fins al 17 de generNadal a la Violeta. L’equipament gracienc

exposa una mostra de pessebres i figu-

res, amb diorames i fotografies.S’hi poden

veure pessebres de fang, de resina, fets

amb capses de mistos o de bombons, per

exemple. A més, l’exposició anirà canviant

segons avancin les celebracions nadalen-

ques i s’adaptarà amb motiu de Nadal, del

Dia de l’Home dels Nassos o de Reis.

La Violeta (Maspons, 6)

Fins al 22 de febrerExposició Getting around! de Lara Fluxà.

L’artista presenta un treball que dialoga

amb la poesia i la ciència a través de l’art i

és el desenvolupament del treball que va

guanyar l’any 2012 l’Ajut a la Jove Creació

d’Arts visuals en la modalitat d’escultura

que atorga cada any la Fundació.

Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés, 3-11, 3r)

agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

continua a la pàgina 7 >>

Fins al 2 de generMostra d’una selecció de les imatges pre-

sentades al concurs fotogràfic que orga-

nitza la plataforma Gràcia Solidària.

Centre Cívic El Coll – La Bruguera (Aldea, 14), de

dilluns a divendres de 16 a 22 h

Fins al 2 de febrerExposició nadalenca, de Santa Llúcia a

La Candelera. Organtizada per la Funda-

ció Festa Majkor de Gràcia, dins del seu

programa d’activitats per Nadal.

Espai Albert Musons (Alzina, 9), de 17 a 21 h

Fins al 4 de febrerExposició El campanar i la Festa, 150

anys. Mostra itinerant que es va realitzar

amb motiu de la celebració dels 150 anys

d’aquest símbol de Gràcia.

El Centre (Ros d’Olano, 9), de 17 a 21 h

ACTES

Divendres 18 de desembreTió gegant, amb nadales i focs d’artifici,

organitza l’Eix Comercial Gran de Gràcia.

Pla de Salmerón, de 9 a 21 h

Caga tió popular. Espectacle infantil.

La Sedeta (Sicília, 231), a les 17.30 h

Teatre: Més Tumàcat.

Gran de Gràcia, de 17.30 a 19 h

Festa de Nadal per a la gent gran del Coll.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 17 h

Concert: Sènior i sense el Cor brutal.

Casa València (Còrsega, 335), a les 20 h

Cinema: Cristo Rey (Leticia Tonos, Repú-

blica Dominicana).

Cinmes Girona (Girona, 175), a les 20 h

Ladyfest: Toilettes + Lucius Works Here +

Pentina’t, Lula! + Les Sueques.

Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 20.30 h

Concert: Will Johnson.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Onicorium + Xavi Túrnez pre-

El musical de Broadway ‘Sugar’, al Te-

atre Gaudí. Aquest divendres s’estrena

al teatre Gaudí l’espectacle Sugar, Nin-gú no és perfecte, la versió catalana del

musical de Broadway basat en la míti-

ca pel·lícula de 1959 Con faldas y a lo loco. Després de més de 500 funcions

a Broadway i moltes representacions

arreu del món, ara s’estrena, per pri-

mera vegada a Espanya, aquesta no-

va producció dirigida per Pau Doz que

compta amb 20 intèrprets damunt

l’escenari entre actors, ballarins i mú-

sics en directe. Sugar compta amb un

repartiment encapçalat per Ivan La-

banda, Beàlia Guerra i Xavi Duch.

Fins al 31 de gener al Teatre Gaudí (Sant Antoni Maria Claret, 120)

recomanem per Nadal

Cedida

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Star Wars. El despertar de la fuerza. Dv, ds, dg,

dl i dm, 16.00, 19.00 i 22.00. Dc, 16.00, Dj, 16.00 i 18.40. Dc, 19.00 i 22.00. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 18.00 i 21.00. Dj, 18.00.

• Lucia de Lammermoor. Liceu. Live. Dc, 20.00.• Truman. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00, 19.05 i 20.10.

Dc, 16.00. Dj, 16.00 i 18.05.• Ocho apellidos catalanes. Dc, 18.10, 20.25 i

22.40. Dv, ds, dg, dl i dm, 15.55, 18.10, 20.25 i 22.40. Dc, 15.55. Dj, 15.55 i 18.10.

• Spectre. Dv, ds, dg, dl i dm, 22.15.• Los juegos del hambre: Sinsajo Parte 2. Dv, ds,

dg, dl, dc i dc, 20.00 i 22.35. Dj, 18.10.• El viaje de Arlo. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.00 i

18.00. Dj, 16.00.

• La novia. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.10, 18.15 i 20.20. Dj, 16.10 i 18.15.

• En el corazón del mar. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 22.25.

• Sufragistas. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

Dj, 16.00 i 18.10.• Star Wars. 3D. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 17.00 i

20.00. Dj, 17.00.• El puente de los espías. Dv, ds, dg, dl, dm i dc,

16.00, 19.00 i 22.00. Dj, 15.55 i 18.35.• Hotel Transilvania 2. 16.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Un dia vi 10.000 elefantes. Dv, ds i dg, 18.00. Dc,

20.00.• Dilwale. Dv, 22.30. Ds, 16.00 i 22.30. Dg, 16.00 i

19.30. Dl, 19.30. Dc, 18.00.• El reto de Eva. Dv, ds i dg, 20.30.

• L’artèria invisible. Dc, 17.30.• Lluc Sky Walker. Dv, ds, dg i dc, 22.00.• Barcelona, nit d’hivern. Dv, 18.00. Ds, 16.00. Dg,

18.30 i 20.00. Dc, 18.00 i 20.00.• LATcinema: Cristo Rey. Dv, 20.00.• Casa Asia: Emrouz. Ds, 20.00.• Lucia de Lamermoor. Dc, 20.00.• Festival Nunes. Dv, 18.00 i 20.00. Ds, 16.00,

18.00 i 20.00.• El pensador de barra lliure. Dv, 21.30.• Don’t speak. Dc, 22.00.• La noche del ratón. Ds, 22.00.• La nit més llarga. Dl, 21.00.• El trencanous. Dg, 16.00.• Dg, 17.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala A: Frances Ha. 16.00, 18.00 i 20.00. Pussy

Riot. 22.00. • Sala B: Slow west. 16.00 i 20.15. El rey de la Ha-

bana. 18.00. Victoria. 18.00 • Sala C: Victoria. 18.00 i 20.30 (anul·lada la sessió

de les 20.30 de dj 24). Segon origen. 16.00 (dv, dl i dm). La nit màgica, conte de Nadal (ds i dg, 16.00).

• Sala D: Isla bonita. Dv, dl i dm, 16.00 i 20.10 La resta, 20.10. Amy. 18.00 i 22.00. A la recerca de l’estel de Nadal. Ds i dg, 16.00.

Texas Nanos. Dg i festius a les 12 h:• Upsss! on està Noé? Les aventures del cinc.

Antboy. Home (Dolça Llar).

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Star Wars: el despertar de la fuerza. 12.00,

16.30, 19.15 i 22.00.• 45 años. 12.00, 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25.• Barcelona nit d’hivern. 12.00, 16.15, 18.20,

20.25 i 22.30.• El puente de los espías. 12.00, 16.20, 19.05 i

21.50.• Nadie quiere la noche. 16.00 i 20.20.• Langosta. 18.00 i 22.20.• Sufragistas. 12.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • La novia. 16.05, 18.10, 20.15 i 22.25.• Sufragistas. 16.00, 18.05, 20.20 i 22.30.• Ocho apellidos catalanes. 16.10• Techo y comida. 18.15 i 20.25.• Un paseo por el bosque. 20.10 i 22.20.• Una pastelería en Tokio. 16.00.• Truman. 18.10 i 22.15.• Macbeth (preestreno). Dm, 20.15.• La forleza escondida. Dc, 20.15.• Petits herois. Dg, 11.45.• Pas a pas. Dg, 11.45 i 16.00.

7


recomanem per Nadal

Cant de la Sibil·la i Missa del Gall. Organitzada per la Fundació Festa Major amb

la col·laboració de l’Orfeó Gracienc i la Parròquia de Santa Maria de Jesús de Grà-

cia. El Cant de la Sibil·la és una peça de teatre religiós que prové de la tradició

grega i llatina; les sibil·les eren dones que tenien la capacitat d’endevinar el futur

gràcies a l’ajut dels déus mitològics. A Gràcia, és un dels actes tradicionals i popu-

lars més destacats de l’agenda de Nadal.

Parròquia Santa Maria de Jesús de Gràcia (Gràcia, 3), a les 23.30 h

>> ve de la pàgina 6

Intercanvi de joguines.

Pl. de la Vila, de 12 a 20 h

La Festa de la gent gran. Organitzada

per la Fundació Festa Major amb la col-

laboració dels Castellers de la Vila.

Can Musons (Alsina, 9), a les 17 h

Conta contes nadalenc. Contes de nadal

en anglès per als infants.

Trav. de Gràcia amb Gran de Gràcia, a les 17 h

Pessebre vivent.

Cottolengo (Ctra. del Carmel, 19), a les 18 h

Teatre: Els Pastorets, a càrrec del Centre.

També el 20, 26, 27, 28, 29 i 30 de desem-

bre; i el 2, 3 i 4 de gener.

El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Tradicional concert de Nadal Direm Na-

dal, concert poètic i musical. Amb la par-

ticipació del Cor d’Antics Cantaires, Roig

Korai Cor de Noies i Coloraines. Direcció

musical Poire Vallvé. Amb entrada.

Església de Sant Gaietà (Consell de Cent, 293), a

les 18 h

Concert de l’Escola Coral de l’Orfeó

(grups de liles i taronges de Coloraines).

Església de Santa Maria del Mar i rodalies, a les

17.30 h

Teatre: Els Pastorets de Folch i Torres, pel

Casal Corpus. També el 20 de desembre.

Sala Montseny (Montseny, 31-39), a les 18 h

Coral de gospel. Organitza l’Associació

de Comerciants de Travessera de Gràcia

Casc Antic.

Travessera de Gràcia amb Martínez de la Rosa, a

les 18.30 h

Cantada de Nadales.

Carrer d’Astúries, a les 18.30 h

Concert coral de cors infantils, juvenils i

adults de Lluïsos de Gràcia.

Santa Maria del Mar, a les 18.30 h

Cinema: El Golem (Paul Wegener, Carl Bo-

ese, Alemanya, 1920).

CO Llibres (Diluvi, 6), a les 18 h

Recital solidari. El Poema de Nadal, de

Josep M. de Sagarra, a benefici de la reco-

llida de joguines del Coll - Vallcarca.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 19 h

Musical: El Mago de Oz, olvida lo clásico.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Música i poesia: Bradien + Eduard Escol-

fet.


Concert: Dtumbaga.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21.30 h

Concert: López Borneo.

El col·leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les

21.30 h

Concert: San Inma.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Robindro Nikolic convida a

Lokma.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Grupo Sabor.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Nits per Django. Acoustic Guiri Explosion.

Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22 h

Diumenge 20 de desembreConcert de les corals Virolet i Sinera.

Posterior caldo de nadal a la plaça.

La Salle Gràcia (Pl. Nord, 14), a les 11.30 h

Fira de Nadal, amb articles fets a mà perl

membres de l’Associació Salvem el Jardí.

Jardí del Silenci (Encarnació, 62-64), a les 10 h

Corals de Nadal, amb la coral infantil Els

Picarols, Cantabile i Cor Vivace.

La Violeta (Maspons, 6), a les 12 h

Concert de l’Escola Coral de l’Orfeó Graci-

enc: Coloraines i Veus amb Gracia.

Capella de l’Esperança (plaça de Sant Just i Pastor,

1), a les 12 h

Concert de Nadal, coral Baluern.

El Centre (Ros de Olano, 9), a les 12 h

Swing Shot Trio. Ball Lindy Hop, ritmes

de jazz i swing.

Plaça Trilla i Pla de Salmerón, de 17 a 20 h

Recital i concert: Nit Wis?awa Szymbor-

ska.


Jazz guitar: Xavier Güell.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h

Sessió flamenca: Gandom Garousi.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20.30 h

Concert: Gyoza.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Vladimir Santana.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22.30 h

Concert i jam session Swing & Jazz Ma-

nouche: Shine.


Dilluns 21 de desembreLlibrefòrum: Amor Clandestí, de Teresa

Pàmies.

El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.30 h

Sessió poètica a càrrec de l’escriptor gra-

cienc Sebastià Jovani.

Bar 134 (Torrent de l’Ola, 134), a les 24 h

Dimarts 22 de desembreTaller Scalèxtric.

C. Sant Antoni Maria Claret amb c. Roger de Flor,

a les 11 h

Sessió de música a càrrec de Víctor Nubla

+ inauguració de l’exposició de fotogra-

mes Visites i experiments 2010-2015 de

Joan Teixidor.

Bar 134 (Torrent de l’Olla 134), a les 21 h

Dimecres 23 de desembreTaller de Jumping Clay, per aprendre a

modelar figures de plastilina.

S. Antoni Maria Claret amb Roger de Flor, a les 11 h

Reggae per Xics The Penguins.

CC El Coll – La Bruguera (Aldea, 15), a les 18.30 h

Nocturna Discordia Sessions.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 21.30 h

Concert: Raydibaum.


Divendres 25 de desembreConcert: Vàlius, concert de Nadal.


Concert: Mister Rodríguez.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), al es 21.30 h

Concert: Des Âmes Libres Djs + Sergio

Mesa.

Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Dissabte 26 de desembreLa Festa del Swing. Jam session, swing i

anys 20. Coordinat per Shine.


Diumenge 27 de desembreTitelles: La rebel·lió de les joguines. Tam-

bé es representa el 28, 29 i 30.

Lluïsos (pl del Nord, 7 i 10), a les 12 i a les 18 h

Concert i jam session Swing & Jazz Ma-

nouche: Shine.


Dimarts 29 de desembreDouble Swing Jam, a càrrec de Ballas-

wing.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h

Dijous 31 de desembreL’home dels nassos. Cercavila de l’home

que té tant nassos com dies té l’any.

La Violeta (c. Maspons, 6) pels carrers, places i

mercats de la Vila, a les 10 h

Professor Karoli. Espectacle de carrer

amb aquest enginyós xerraire amb habi-

litats circenses.

Travessera de Gràcia entre Torrent de l’Olla i Bai-

lèn, a les 17 h

Diumenge 4 de generCavalcada de les Carteres Reials. Recor-

regut pels carrers de Gràcia fins a la plaça

de la Vila. Amb activitats i tallers.

Recorregut: Jardins de Salvador, Espriu, Gran de

Gràcia, Travessera de Gràcia, Sardenya, Sant An-

toni Maria Claret, Tordera Milà i Fontanals, Puig-

martí, Torrent de l’Olla, Diluvi i plaça de la Vila, a

les 18 h

Arxiu / JM Contel


7

Les desigualtats es fan més evidents en temps de crisi

Un informe municipal detalla que Vallcarca, Vila i Salut dediquen un 42% a despesa d’habitatge

L’informe de vulnerabilitat a Gràcia és l’eina que el grup de treball per a l’elaboració d’un pla de xoc social del Districte té a sobre de la taula i que ja s’està analitzant després de tres reunions, l’última de les quals ha tingut lloc aquest divendres. Hi ha moltes dades i Gràcia no és un barri pobre però, per exem-ple, entre la Salut i el Coll hi ha 30 punts de distància en l’índex de renda familiar disponible.

Albert Balanzà

L’índex 100 de renda familiar dis-ponible de Gràcia se situa habitu-alment per sobre de la mitjana de Barcelona, amb 105, 2 punts, però barri a barri la distància es fa gran: entre la Salut i el Coll no només hi ha el Park Güell sinó 30 punts de distància en aquest índex (113,51 vs 83,14, dades 2013). Com a con-trast, a la Salut l’esperança de vida

Trenta punts separen la Salut i el Coll en l’índex de renda familiar disponible

Xavi Tedó

és més curta que al Coll (81,8 vs 85). A Gràcia la mitjana és de 83,7.El poder adquisitiu dels veïns de Gràcia i els esforços i prioritats que fan per arribar a finals de mes també es demostra en la despesa d’habitatge en llars amb menors de 16 anys. A Vallcarca, la Salut i la Vila els veïns hi dediquen un 42,6% dels seus ingressos mentre que al Coll i a Grassot és un 31%.

La resta de dades (vegeu quadre adjunt) posen de relleu que la majoria de graciencs viuen amb menys de 20.000 euros bruts l’any (també amb prop de 6.000 euros de diferència entre la Salut i el Coll) i que l’atur (un 7,5%) o els desnonaments (11 casos en tot 2015) no són elements d’alar-ma social com en altres territoris de la ciutat.

Petició de presó per a l’agressor del caixer

Redacció

El fiscal ha demanat aquesta set-mana una pena de dos anys de presó i dos mesos de multa (12 euros per dia) per al jove que el 21 d’abril va apallissar un sensesostre que s’estava a l’interior de l’oficina amb caixer que La Caixa té al nú-mero 18 del carrer Gran. Els fets van succeir a dos quarts de nou del vespre quan l’Eduardo es va veu-re sorprès pel jove, que va entrar amb actitud agressiva al caixer i, tal com recull l’escrit d’acusació, “sense que hi hagués provocació prèvia”, va actuar “aprofitant l’ex-trema vulnerabilitat de la víctima, mogut pel menyspreu que sentia cap a ella”. El fiscal, tal com ha recollit aquesta setmana el diari digital Crònica Global, afegeix a l’acusació un delicte de lesions i un contra la integritat moral de les persones. El cas rebrota quan fa deu anys de l’agressió mortal contra Rosario Endrinal al caixer de Guillem Tell.

• Habitants: 120.849 h

• Llars 7 persones o +: 488

• Llars amb menors de 16

vs despesa habitatge: Va-

llcarca, la Salut, Vila (42,6%) i

Coll, Grassot (31%)

• Renda familiar: 19.737 €

(Salut 21.294 € - Coll 15.590 €)

• Índex de Renda: 105,20

(Salut 113, 51 - Coll 83, 14)

• Beneficiaris de RMI: 189

• Atur registrat: 5.963 (7,5%)

• Índex de fracàs escolar:

(6,5% Gràcia - 10,6% BCN)

• Esperança vida: 83,7 anys

(Salut 81,8 - Coll 85)

• Mitjana preu pis 2a mà:

2.995 € x m2 (3.308 € Vila)

• Preu lloguer: 10,8 € x m2

• Desnonaments 2015: 3 amb

intervenció serveis socials i 8

amb emergències socials

• Ajuts econòmics serveis

socials: 737 (30% escolar)

les dades

veus des de l’aula

Vivim temps que es caracte-ritzen per la sensibilitat so-

cial d’atendre la diversitat a les aules i, per tant, amb el desig i el gran repte de cercar una pro-posta educativa de qualitat que es caracteritzi per crear, per una banda, un ambient d’inclusió per aquells alumnes més desafavorits social i culturalment i, d’altra, un ambient que doni resposta a aquells que tenen un gran poten-cial d’aprenentatge.

Aquest nou escenari obliga a re-plantejar-se l’acte de l’ensenya-ment com l’havíem conegut fins ara i treballar perquè l’escola es-devingui un espai flexible, capaç d’adaptar-se a noves dinàmiques pedagògiques.

Així doncs, hem de saber adequar l’estructura individualista que ha imperat fins ara, en la qual cada alumne treballava sol, tot rivalitzant amb els altres, a una estructura cooperativa en la qual els alumnes formen petits equips de treball amb la finalitat que ca-da estudiant assimili allò que se li ensenya i que contribueixi a què

ho aprenguin els seus companys, creant una interdependència de finalitats positiva. D’aquesta ma-nera, aconseguirem un aprenen-tatge més sòlid, més consistent, més persistent amb la major ta-xa de retenció (segons el con de l’aprenentatge d’Edgar Dale) i a l’hora més personalitzat, de ma-nera que s’ajusti a les caracterís-tiques de cadascú.

D’altra banda, amb l’aprenentat-ge cooperatiu no només s’apren-dran els continguts curriculars propis de les diferents àrees, sinó que es desenvoluparan les competències relacionades amb les habilitats de treball en equip: competència comunicativa, trac-tament de la informació, com-petència d’aprendre a aprendre, competència d’autonomia i inici-ativa personal i competència so-cial i ciutadana.

Però aquesta innovació pedagò-gica també passa pel rebuig d’ide-es preconcebudes, com classificar les diferents matèries en ciències o lletres, i convida a obrir-nos a teories com la de les intel-

ligències múltiples de Howard Gardner (premi Príncep d’Astú-ries 2011), qui proposa que hi ha diferents maneres d’accedir al co-neixement, les quals es presenten amb diversa potencialitat en cada persona. Això haurà d’impulsar el docent a crear diferents projectes perquè els infants tinguin diver-ses vies d’accés al saber així com activitats que permetin desenvo-lupar les intel·ligències múltiples, ja que aquestes són educables, es poden potenciar i variar segons les experiències viscudes.

Partint d’aquesta idea, Salle Ca-talunya va dissenyar el programa DESTÍ (Desenvolupament i ES-Timulació de la Intel·ligència) el qual pretén el desenvolupament de les capacitats dels alumnes. Ho aconseguirem a través d’un paquet de diversos programes: els d’estimulació de les xarxes neuronals, a través de l’estimu-lació audiovisual; altres, que tre-ballen la gestió de la informació i el coneixement; i un darrer, grup que ajuda a desenvolupar les intel·ligències lateral (creativitat) i vertical (lògica).

Cal construir, doncs, una escola inclusiva i sense por a la innova-ció, la qual es basi en què no tots els alumnes tenen els mateixos interessos i capacitats, ni tots aprenen de la mateixa manera, perquè com deia Howard Gard-ner, “tots som genis, però si jut-ges a un peix per la seva incapaci-tat de pujar a un arbre, viurà tota la seva vida pensant que és un inútil”. Només partint d’aquesta

realitat serem capaços d’obtenir una minimització dels proble-mes de conducta, increment de l’autoestima, desenvolupament de les habilitats de cooperació i lideratge, augment de l’interès vers l’aprenentatge i una millora notable en l’adquisició de conei-xements del nostre alumnat.

Lidia Pardo PastorSots directora La Salle Gràcia

La innovació pedagògica: un repte per l’escola del segle XXI

8



9

Mishima es compromet a l’Heliogàbal “20 anys més”

Ignasi Fortuny

Vespres verds, parets vermelles i un trompetista tocant des de dins d’una barra de bar. Mishima tornava aquest dimecres a l’He-liogàbal per celebrar els 20 anys de l’emblemàtica sala del carrer Ramón i Cajal. La banda de David Carabén va exhaurir les entrades per als dos concerts que hi ha ce-lebrat aquesta setmana (dimecres i dijous) en només tres quarts d’hora. L’Heliogàbal ha repescat a tots aquells grups que s’han fet grans després de passar per la petita sala gracienca.“Aquí ens sentim com a casa”, reconeixia Carabén en un moment del con-cert. Mishima va tocar gran part dels seus èxits durant més d’una hora i mitja. Des d’Un tros de fang fins a Tot torna a començar. Amb els assistents al concert com un component més de la banda, el repertori requeria poques in-troduccions per part de Carabén. “Què us he de dir a vosaltres si us sabeu les cançons millor que jo”, exclamava somrient. A prop del final, el líder de Mishima va la-mentar la falta d’iniciatives com l’Heliogàbal i amb el got alçat va brindar pels 20 anys de la sala i “perquè en segueixi 20 més”.

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

Una visita guiada pels mateixos artistes inaugurarà l’exposició el 22 de desembre a la seu del Districte

L’associació cultural Jiwar clou la tercera edició del seu projecte Construint veïnatges amb la inauguració d’una exposició que reflexiona sobre el concepte de llar, i que s’instal·larà a la seu del Districte del 22 de desembre al 8 de gener. Tres artistes d’orígens i disciplines diversos i els seus projectes participatius -que han comptat amb veïns i entitats de Gràcia- aporten el seu punt de vista sobre el significat de llar en temps d’exilis forçats.

Silvia Manzanera

L’espai de creació-residència d’artistes Jiwar Creació i Societat presentarà la propera setmana el treball dels artistes residents Deema Shahin, Israel de la Paz i Esther Belvis Pons, sobre el po-der simbòlic, polític i social de la llar. En la seva tercera edició, el projecte Construint veïnatges ha volgut així reflexionar sobre un aspecte cabdal en el món contem-porani, en el qual la mobilitat ha esdevingut una qüestió universal. La mostra s’inaguruarà el proper dimarts a la seu del Districte amb la visita guiada dels tres artistes, que explicaran què hi ha darrera de cada obra. L’artista barceloni-na Esther Belvis Pons ha treballat amb artistes refugiats a la ciutat comptal les influències de la mo-bilitat forçada en el projecte “Re-construint la llar. Reptes socials i afectius dels artistes en risc”.

Hanna Baidakova

Jiwar tanca el tercer Construint veinatges amb una mostra sobre el concepte de llar

Deema Shahin, per la seva banda, refugiada palestina que ha treba-llat amb refugiats palestins a Síria i a Jordània, aborda de manera simbòlica el rol de les dones mare a qui socialment se’ls atribueixen els fonaments afectius de la llar.I per últim, Israel de la Paz (Mé-xico D.F., Oaxaca) utilitza les ei-nes del gravat en la seva versió més accessible per tal de trobar les imatges simbòliques de la llar, amb la participació de persones de tota mena i de diferents col-lectius (com ara Arapdis) en els seus tallers comunitaris. També hi va ser al Teixint Connexions.

Juan Tomás Ávila Laurel, escriptor guineà

ecuatorià refugiat a Barcelona “Quin significat té casa nostra en el segle de la mobilitat?” Juan Tomás Ávila Laurel és un reconegut escriptor guineà ecu-atorià, ara refugiat a Barcelona, i participant en un dels projec-tes de Jiwar ‘Construint veïnat-ges’ d’aquest any. Com viuen els artistes el fet de deixar de ser el que són quan ja no hi són a ca-sa seva, això és el que explora Esther Belvis Pons en la seva re-cerca entorn el concepte de Llar. “Juan Tomás és un escriptor de prestigi al seu país i aquí és un

refugiat”, explica Mireia Estra-da, directora de Jiwar. “La idea de casa nostra per a ell és el mo-ment de jugar a futbol amb els amics”, afegeix Estrada. A tra-vés d’històries de vida com la de l’aquest escriptor, el projecte de Jiwar aporta més elements per entendre quin és el significat de llar en el segle de la mobilitat. “Ens apropem a persones que viuen moments d’una enorme complexitat”, subratlla Estrada.

Per què heu decidit plegar?Estem cansats, portem set anys actuant amb dues gires interna-cionals i tenim ganes de fer nous projectes.

Un nou grup?Sí. Amb el bateria de Rumb al Bar i dos músics més hem creat una banda de rock que es diu Gats

Rumb al Bar

Rumb al Bar en una actuació recent de la gira del seu tercer disc

“Pleguem quan les coses van bé”amb el qual ja estem fent una maqueta per enregistrar el disc al setembre.

Rumb al Bar encara tenia sortida, però...Aquest any hem fet 60 concerts i això ens empenyia a seguir, però ens falta il·lusió i volíem deixar-ho quan les coses encara van bé.

Rumb al Bar, el grup liderat per Marcel Marimon, s’acomiada divendres

Després de set anys i més de 350 concerts a l’esquena, el grup gracienc Rumb al Bar ha decidit posar el punt i final a la seva carrera. Aquest divendres faran el concert de comiat a La Torna a partir de les vuit del vespre.

reportatge Xavi Tedó

Per què feu el comiat a La Torna on només hi caben 80 persones?És un homenatge al Gregori Saa-

vedra, que ens ha portat arreu del país i a Itàlia quan no te-níem carnet de conduir, ell és part de la família.

10


Els jugadors de l’Europa celebrant un dels cinc

gols aconseguits contra el Júpiter

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

Remuntada èpica contra el Júpiter (4-5) després d’encaixar tres gols en tan sols setze minuts

Xavi Tedó

L’Europa haurà de demostrar que ha retrobat el camí aquest dissab-te a les sis de la tarda al Nou Sar-denya contra el Santfeliuenc. Un rival propici per sumar tres nous punts tenint present que els del Baix Llobregat ocupen la darrera plaça de descens amb només qua-tre victòries en disset jornades. Després de l’aturada per les festes de Nadal, els escapulats tancaran la primera volta el diumenge 3 de gener visitant el Granollers. Un duel que servirà per mesurar les seves opcions de lluitar pel play-off d’ascens a 2B. Els vallesans, que han pujat aquesta tempo-rada, s’han convertit en l’equip revel·lació de la lliga i són els ter-cers classificats. La maneta que va infringir al Terrassa aquesta darrera jornada demostra el po-tencial d’un equip que no aflui-xa. Els graciencs són a set punts dels granollerins i una victòria

Àngel Garreta

permetria escurçar les distàncies contra un rival directe perquè els dos primers classificats, el Prat i el Sabadell B -que segurament no podrà pujar perquè el Sabadell es mantindrà a 2B- juguen a una al-tra lliga i tenen un coixí de punts més que folgat. A l’espera de si la junta concreta algun fitxatge aquest mercat d’hivern, la millor notícia per a l’Europa és haver recuperat l’olfacte golejador. Abel Rita, autor d’un hat-trick contra el Júpiter, i Poves tornen a veure porteria posant el punt i final a una sequera que va deixar l’equip nou partits sense guanyar.

L’Europa suma dues victòries seguides per afrontar amb optimisme la segona volta

L’equip femení també capgira el mal inici de campionatEl conjunt d’Àlvaro Del Blan-co, seguint les passes del pri-mer equip masculí, tampoc va començar bé el campionat de Segona Divisió. Les escapula-des van perdre els cinc primers partits de lliga. Una crisi de re-sultats que s’ha capgirat gràcies al treball de jugadores i tècnics guanyant cinc dels set últims partits. Els tres darrers triomfs consecutius contra l’AEM Llei-da i La Roca (2-3 i 0-4) i a casa

davant l’Espanyol B (2-1) han donat aire a una plantilla que teòricament havia de lluitar per l’ascens com ha fet els darrers anys i no per evitar el descens. De vacances fins al 10 de gener quan es reprèn la lliga, l’equip gracienc ha pujat fins a la setena plaça i té un coixí de tres punts respecte les places de descens, en una temporada en què busca-rà acabar entre els cinc primers classificats.

Després de derrotar el Palamós a casa i capgirar un tres a zero en contra al camp del Júpiter per acabar imposant per 4 a 5 en un derbi dels que passaran a la història, l’equip d’Albert Poch tanca la crisi i afronta amb optimisme els dos partits que queden de la primera volta per ratificar a la segona les seves credencials a ser a la zona d’as-cens a Segona B.

Com afronta el duel?Amb molta il·lusió, jugar contra el Païs Basc és molt especial perquè és un partit de màxima rivalitat. Al partit d’anada San Mamés es va omplir i ara hem de demostrar que som la millor afició del món doblant l’assistència i omplint l’estadi.

Està garantida la presència

Cedida

“Som de les tres millors seleccions”dels millors jugadors?La setmana vinent anunciarem la llista definitiva, però tots els juga-dors del Barça i de l’Espanyol hi seran. Dels que no juguen la lliga espanyola també hi seran els més importants. Tots estan bojos per jugar amb la selecció i avancen un dia les vacances per ser-hi.

S’espera alguna sorpresa en

El vicepresident de la FCF fa una crida a omplir el Camp Nou el 26-D

El vicepresident de la Federa-ció Catalana de Futbol, Joan Josep Isern, no amaga la seva il·lusió pel duel entre Cata-lunya i Euskadi del dia 26 al Camp Nou. El dirigent fa una crida a omplir l’estadi per de-mostrar que l’afició catalana és la millor del món.

entrevista X.T

FCF

la llista?Estem intentant que Xavi Her-nàndez vingui, però la seva do-na està a punt de parir i això ho complica. Un al·licient serà veure el debut d’Aleix Vidal al Camp Nou.

Per tant l’equip de gala?Els futbolistes que jugaran, com Piqué o Busquets, estan en el millor moment de la seva carrera. Catalunya és una de les tres millors seleccions del món.

No serà un duel amistós...Ells venen amb tota la intenció de guanyar i nosaltres també.

xídiEl SAFA Claror va derrotar el cuer, el CB Ipsi A, per 67 a 63 en un duel molt igualat i encade-na tres triomfs seguits que l’allu-nyen de les posicions de descens en l’any del seu retorn a la Copa Catalunya. Els Lluïsos, per la se-va banda, es mantenen en zona d’ascens a EBA després de vèncer a domicili l’AEC Collblanc per un irrisori 44 a 52 en un partit mar-cat pel desencert ofensiu.

El SAFA Claror surt

del descens amb tres

victòries consecutives

El CN Catalunya, sense

opcions contra el líder,

l’Atlètic Barceloneta

Còmode victòria a la piscina Sant Sebastià de l’Atlètic Barceloneta contra l’equip de Tato Garcia, que mai va tenir opcions d’entrar al partit. El tècnic Chus Martín no va reservar jugadors pel partit de Champions contra l’Olympiacos de dimarts i va sortir amb totes les estrelles que van golejar 8 a 2 al conjunt gracienc en una nova exhibició defensiva. Els locals van sentenciar el partit ja a la prime-ra part amb un parcial de 5 a 0 que va arrodonir amb els sis gols de diferència finals. Amb aquesta derrota, l’equip del nord de la Vila segueix desè a cinc punts del vuitè classificat, el CE Mediterrani.

breus

cnab

Joan Josep Isern


11

X.T.

La Mar embolicant joguines de la saga Star Wars de Lego

Els Reis Mags més gal·làctics

A la botiga de joguines Puigmartí encara en queden, però els pres-tatges es van buidant: “És el que demanen més els nens aquest any sense cap mena de dubte”. remarca la Mar, la responsable de l’establiment. De totes les marques que en fabriquen, Lego és qui porta la veu cantant amb les naus com a principal reclam, però també figures de diferents tamanys. Unes peces eminent-ment adreçades a nens, com també els superherois de Mar-vel, que estan tenint molta tirada aquest nadal amb el Capità Amè-rica com a vaixell insígnia. Les nenes en canvi es decanten per una altra pel·lícula de culte, Fro-zen, i les figures de l’Elsa o l’An-

Les joguines de Star Wars arrassen aquest any

L’estrena de “El despertar de la força”, la setena pel·lícula de Star Wars, ha catapultat la demanda de joguines que fan referència a aquesta saga de culte. Les figures i naus que surten en aquestes pel·lícules són de llarg les que ocupen els primers llocs pel que fa a la venda de joguines i en molts establiments ja han exhaurit existències. Els adults han tras-passat la seva passió als seus fills i les marques han aprofitat el boom del film per teure’n rendiment.

reportatge Xavi Tedó

petites segueixen apostant per la família de la Pepa Pig i per la Baby Born, un nadó interactiu a qui poden cuidar. Els jocs d etaula més demanats per Reis són el Tic, Tac Boom, el He-adbanz o el Chromo Bomb. La revifada econòmica no es nota massa: “De mitjana les famíli-es es gasten uns 50 euros per nen, altres anys tenia la botiga plena d’encàrrecs a aquestes alçades i ara en tinc pocs”.

na segueixen causant furor tot i que la pel·lícula ja té un parell d’anys. El que ha passat de mo-da són les Monster High. “Hi ha clàssics que es mantenen com la Barby o la Nancy”. Les nenes més

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||| |||||||||| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||| |||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||||||activitatL’antiga seu d’RBA ja és una clínica dentalA. B.

Prop de cinc anys després que el grup de comunicació RBA tras-lladés totes les oficines al dis-tricte 22@, la seu de tres plantes del carrer Sant Salvador número 70, a tocar de la Travessera de Dalt, s’ha activat de nou gràcies a l’aterratge del grup Idental. El projecte, que ja compta amb 25 centres a tot l’Estat, es presenta com a fundació hospitalària que ofereix ajuts als pacients que es volen tractar. El centre s’ha re-format parcialment per adaptar-se al nou servei i va obrir les seves portes el passat 16 de novembre. L’altra seu antiga del grup RBA a Gràcia, al carrer Pérez Galdos, a tocar de la plaça Lesseps, con-tinua tancada i sense activitat de moment.

Els superherois de Marvel

són les altres joguines

preferides dels nens, les

nenes opten per Frozen

12


plaça Raspall

Cap nen sense joguina al RaspallEl Casino de l’Aliança del Po-ble Nou posava en marxa als anys seixanta una campanya que consistia en recollir jogui-nes i distribuir-les entre els nens de famílies necessitades o nens malalts que es trobes-sin en hospitals o asils. Ràdio Barcelona s’hi suma el 1967 afavorint una ràpida popula-rització de la iniciativa a tota la ciutat de Barcelona. Amb el pas del temps, “Cap nen sense joguina” s’ha convertit en una tradició més de la nit de Reis a Barcelona i són diverses les generacions de famílies que, any rere any, s’acosten al nú-mero 6 del carrer Casp per fer el seu donatiu. Les dades així ho avalen. L’any passat, a la 48a edició de la marató radio-fònica es van recaptar 23.700 euros per a joguines, que van ser lliurades a més de 10.100 nens de 39 entitats de caire so-cial de Barcelona, dels centres hospitalaris Sant Joan de Déu

R.V

i Sant Pau i el centre d’acollida Sant Josep de la Muntanya. En el transcurs del programa ‘Cap nen sense joguina’ es van subhastat 47 objectes, dels quals els més valo-rats van ser una guitarra elèctrica signada per Angus Young, funda-dor del mític grup de heavie AC/DC, amb 3.400 euros, i el sofà del programa ‘Viajando con Chester’, cedit per la Fábrica de la Tele per 1.550 euros. La campanya, en la qual també hi participa l’ajunta-ment de Barcelona i El Corte In-glés, ha agafat una gran volada i demostra l’esperit solidari dels catalans que any rere any fan un esforç perquè cap infant no perdi la il·lusió en una data tan assenyalada. Amb la voluntat de traslladar aquest esperit a la Vila de Gràcia, l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia va decidir su-mar-se a la iniciativa l’any passat. Després de posar-nos en contacte amb el Consell Municipal del Po-ble Gitano perquè ens assessorés vam acordar posar tota la carn a

la graella perquè cap nen gitano o paio del nostre barri es quedés sense regals. La Nit de Reis amb dues furgonetes vam desplaçar-nos passada la mitjanit al Casino de l’Aliança i vam recollir un cen-tenar de joguines. Vam muntar el nostre camp base a La Barraque-ta, que ens va cedir el local per-què puguéssim fer la distribució a les famílies més necessitades. Una vintena es van passar per l’ateneu, que va romandre obert fins a les tres de la matinada.

Famílies gitanes, però també paies, paquistaneses i d’altres nacionalitats es van acostar al local per agafar un parell de joguines per cap -que és el que oferim- i que poden ser pilotes de futbol, nines, jocs de taula o monopatins. Aquest any volem fer un pas endavant i agafar-ne més perquè encara que diguin que hi ha una revifada econò-mica, la crisi segueix assetjant moltes famílies, que tenen molts problemes per tirar en-davant. Aquesta iniciativa no resoldrà el greu problema soci-al pel qual passen, però sí que permet dibuixar un somriure a la cara dels infants i només per això ja paga la pena. Així que ja sabeu el dia 5 a la nit serem a la plaça del Raspall fent guàrdia perquè els Reis Mags no s’obli-din de ningú.

L’Associació de Joves Gitanos de Gràcia

participa a la campanya des de l’any passat

Ricard Valentí

Raspall es mobilitza cada any perquè tots els infants tinguin la seva joguina per Reis

Algunes de les joguines recollides durant la campanya

La Barraqueta els cedeix el local perquè les famílies més necessitades puguin recollir joguines

R.V

la torratxa

Cementiri

Si vostè és dels motivats o de

les motivades que ha decidit

anar a votar diumenge, a

més de la papereta “normal”

haurà d’introduir a l’urna un

llençol de color marró. Si, si,

un enorme paper desple-

gable de color caca ple de

noms, agrupats de tres en

tres i amb un quadradet al

costat. Abans de dipositar-lo

a l’urna, haurà de marcar-ne

tres, els que vulgui, del ma-

teix equip o fent barreges.

És una mena de votació en

llista oberta però interruptus,

perquè només en pot votar

tres i aniran al cementiri

polític, que no biològic.

Els escollits aniran a parar

a un organisme que es diu

Senat, que hi ha al carrer

Bailèn, no de Gràcia, sinó

de Madrid. És un lloc on es

retiren els polítics que ja no

serveixen, els que els seus

partits no saben com jubilar.

Allà estan calentets, cobren

una pensió i fins i tot poden

fer aquagim a la piscina

coberta que hi ha.

Hi ha un partit que creu

que traslladant a Barcelona

aquesta relíquia instituci-

onal, Espanya es tornarà

federal de cop i els catalans

deixaran de ser independen-

tistes. Si no fos que la broma

ens costa 52 milions d’euros,

seria per pixar-se de riure. I a

Barcelona ja tenim saturats

els cementiris. Clar que si ara

la nostra alcaldessa vol tenir

la capital a Madrid, també

podem traslladar l’ajunta-

ment de Barcelona als jar-

dins del Retiro, i així estarem

tots més a prop i podrem

fer assemblees en comú per

veure quans desnonaments

ens deixem colar.

Pere Martí

@peremarticolom

18 de desembre de 2015 L’Ajuntament projecta tres noves … · 2018-05-03 · 18 de desembre de...

Documents

Transcript of 18 de desembre de 2015 L’Ajuntament projecta tres noves … · 2018-05-03 · 18 de desembre de...