MUHBAButlletí 1

Butlletí

Fills de Barcino i de Cerdà

Us convidem a resseguir el nou itinerari Barcino, la primera guia urba-na del museu. La passejada comença amb la visita a la Via SepulcralRomana de la Plaça Vila de Madrid, reoberta al públic recentment,que ens acosta amb rigor científic i sensibilitat a la Barcelona romana ial tema de la vida i de la mort. El Barcino de Joan Brossa ens convida aentrar al vell recinte de la ciutat per la Plaça Nova. Seguim l’itinerari i,finalment, tornem a visitar el subsòl del Conjunt Monumental de laPlaça del Rei.

Us animem també a entrar al Tinell, a endinsar-vos al procés d’inven-ció d’una nova Ciutat visitant l’exposició Cerdà i Barcelona. En trestrams, la mostra ens apropa al programa urbanístic barceloní, ens situala figura de Cerdà dins la societat que el va impulsar i a la qual va ser-vir, i ens explica el procés de creixement de la ciutat fins a la primeraBarcelona metropolitana.

19

PRIMER QUADRIMESTRE DE 2010. ANY V. NÚM. 19A

rxiu

His

tòri

c de

la C

iuta

t de

Bar

celo

na..

Foto

: Pep

Par

er

Vista de Barcelona a vol d’ocell, Antoni Castelucho

EL PROGRAMA DEL MUSEU

BARCINO I ‘NEOBARCINO’. LA PRIMERA GUIA URBANA DEL MUHBA

2 MUHBAButlletí

Al llarg del segle XX, la investigacióarqueològica dels vestigis de Barcino i latasca de monumentalització de les restesexhumades han incidit decididamenten el coneixement històric de la ciutat ien la fesomia monumental del seu nucliantic. La consigna llançada el 1911 perRamon Rucabado, en plena obertura dela via Laietana, de crear un barri estilit-zat, un «barri gòtic», com a operació delegitimació històrica enfront d’unamodernització socialment convulsa, esva haver de confrontar ben aviat amb lapresència creixent de vestigis romans. A mesura que avançaven les interven-cions arquitectòniques i urbanístiquesper reforçar la fesomia medieval delbarri a l’entorn de la catedral, aparei-xien dins dels edificis i a sota seu noustestimonis de Barcino. El barri de la catedral, que començà aser designat com el barri Gòtic, va pas-sar a ser cada cop més neogòtic, sí, peròtambé més romà o, millor dit, més neo-romà (a banda d’algunes intervencionsque apel•laven a altres períodes, com elbarroc). Els treballs de Duran iSanpere, Serra Ràfols, Balil i altresarqueòlegs no tan sols aportaven dadessobre els primers pòsits urbans d’unaciutat bimil•lenària, sinó que fornienelements que podien incorporar-se a lamonumentalització del cor simbòlic dela ciutat. Entre els anys trenta i els anysseixanta del segle passat es van referuna bona part de la muralla, la plaçadel Rei i el seu subsòl, amb les excava-cions de la ciutat romana i altmedieval, i altres espais, entre els quals cal desta-car la via sepulcral de la plaça de la Vilade Madrid, inaugurada per la Mercè de1958. L’arquitecte municipal Adolf Flo-rensa va tenir un paper molt destacat entot aquest procés.Amb posterioritat, durant el darrer terçdel segle XX i el principi del XXI,s’han incorporat al paisatge de CiutatVella nous trams de muralla, com el dela casa Gualbes, en el conjunt conegutcom a Pati Llimona, i alguns altres ele-ments, com el fragment d’aqüeductevora el carrer dels Capellans, per béque en llur monumentalització s’hanseguit criteris diferents als de l’èpocade Florensa. També han prosseguit lesexcavacions. En alguns casos, com a laplaça de Sant Miquel, les troballes ro-manen sota terra. En d’altres, es trobena l’espera de fer-les visitables, com és el

cas de la domus de l’Arxiu Administra-tiu o la del carrer de Sant Honorat, queaviat s’obrirà al públic.El coneixement de Barcino i la formaciód’una monumental ‘Neobarcino’ com apart del paisatge urbà contemporanihan anat, així, en paral•lel. Fins i totpodria dir-se que la monumentalització i la museïtzació d’espais arqueològicshan avançat, fins ara, més que el conei-xement històric de l’època. I és unamonumentalització que varia en les for-mes però que és tostemps ben conscient.Fa quinze anys, l’artista Joan Brossa,reblant el clau, remarcava amb Barcino,un poema visual urbà de lletres monu-mentals, l’entrada al recinte romà per laplaça Nova. Barcino i ‘Neobarcino’ man-tenen entre si la tensió dialèctica entrehistòria i patrimoni tan característica delcentre històric de les ciutats europeesdes que en el romanticisme es plantejala intervenció, primer arquitectònica imés endavant també urbanística, en elnucli antic d’unes ciutats que creixien,amb vista a realçar-ne la historicitat, comtan bé ha estudiat Françoise Choay.

La inauguració del nou centre delMUHBA a la plaça de la Vila de Madridera una bona oportunitat per proposaruna innovació de la mirada, que perme-tés mostrar de manera conjunta i alhoradiferenciada el valor documental i eltractament monumental dels elementspatrimonials, sense oblidar de presentarel com i el perquè de la decisió de con-servar-los i, de vegades, realçar-los.El plànol guia Barcino/BCN permet, amés, posar en relació tots aquests ele-ments historicopatrimonials. De les viesi aqüeductes a la muralla, el temple i elfòrum, l’àrea de botigues i tallers delsoterrani del Museu, les domus excava-des fins ara… Es tracta, en suma, decrear una guia urbana de Barcino quesigui, alhora, la guia dels monumentsde genealogia romana incorporats alpaisatge urbà contemporani o, ditd’una altra manera, la guia urbana deNeobarcino. Neo perquè en el paisatgede 1900 l’herència de Barcino en l’es-pai públic es limitava a poc més que lestorres semicirculars de la muralla a laplaça Nova. Les columnes del templemateix tan sols començaren a ser recu-perades per Lluís Domènech i Monta-ner l’any 1903. Aquest ha estat el primer assaig delMUHBA amb vista a integrar les sevesseus, en tant que polaritats patrimonialsdenses, en diferents perspectives d’apro-piació del patrimoni urbà. És una apos-ta que ha de permetre diferents moda-litats d’acostament a l’espai barcelonídes d’una perspectiva històrica i patri-monial. Actualment s’estan preparantaltres guies, com Barcelona en Diago-nal, amb una mirada al potencial derepresentació urbana d’una avingudade l’Eixample que s’ha anat estenentsempre com a carrer de frontera; Güell,Gaudí i Barcelona, que «urbanitza» larelació entre ambdós personatges i la situa en la trajectòria de la ciutat, oL’aigua de Barcelona, que traça lesfases històriques i la cartografia dels ele-ments del proveïment hídric. Esperemque tinguin tan bona acollida com laprimera guia, la de Barcino/BCN.

Joan Roca i Albert, Director del MUHBA

MUHBAButlletí 3

EL PROGRAMA DEL MUSEU

INTERVENIR ALS REFUGIS ANTIAERIS DE BARCELONA

Les construccions per a la defensa deBarcelona bastides durant la Guerrade 1936-39 són un patrimoni històric i cultural de primer ordre. Entreaquests elements destaquen els refu-gis creats o adaptats per a la protec-ció de la població civil de la ciutatdavant dels atacs planificats de l’avia-ció feixista. El paper de les adminis-tracions i les organitzacions veïnalsemmarcades dins de les diferentsJuntes de Defensa Passiva, o bé lesactuacions autoorganitzades, van ferpossible que bona part dels barcelo-

nins tinguessin una protecció proueficient que, tanmateix, no va poderevitar milers de morts i ferits. Malgrat que les llistes oficials i elsdocuments ens parlen d’uns 1.400llocs de refugi, la realitat de la ciutatens diu que n’hi va haver d’altresque no es troben en cap d’aquestesrelacions. També és cert que, desprésde setanta anys d’actuacions urbanís-tiques i de creixement i remodela-cions de la ciutat, no se sap amb precisió quants d’aquells refugis real-ment es conserven i en quin estat es

troben. Això en fa necessari l’estudi,sempre de caire preventiu, per tal deprocedir-ne a l’avaluació, en el casque es puguin veure afectats peralgun procés constructiu. En aquestsentit és molt necessària la col•labo-ració ciutadana quan hom tinguiconeixement de qualsevol procésque pugui afectar alguna d’aquestesconstruccions.Aquestes, entre altres qüestions, esvan tractar en les jornades Els refugisantiaeris de Barcelona. Criteris d’in-tervenció patrimonial que van tenirlloc els dies 17 i 19 de desembre alMUHBA, on tècnics, historiadors,arqueòlegs i ciutadans interessats peraquesta temàtica van posar experièn-cies en comú i van debatre sobre elpresent i el futur d’aquest llegat pa-trimonial. Durant els tres dies es vaposar en evidència la fragilitat d’aquestes construccions, la majoriade vegades bastides amb la urgència iles dificultats lògiques del moment.Pocs refugis van ser finalitzats del toti molts s’han resentit del pas delsanys. En les jornades es van presen-tar les experiències de les ciutats deBerlín i Londres, on, malgrat les di-ferències lògiques, la problemàtica és similar quan hom planteja comactuar-hi. Una de les conclusionsfinals fou la necessitat de comptaramb unes bases documentals quepuguin acollir les diferents dadessobre els refugis aportades tant perestudis com per organitzacions i ciu-tadans interessants en el tema. Ambaquesta finalitat es crearà una comis-sió de treball que ajudarà també aestablir els paràmetres per evaluarquins són els refugis que cal preser-var com a elements del patrimoni dela ciutat. Al final de les jornades esva redactar un document de conclu-sions i de criteris per definir comactuar per fer compatible el necessa-ri creixement dels serveis i les remo-delacions urbanes a la ciutat amb lapresència i preservació d’aquestpatrimoni comú.

Ferran PuigServei d’ArqueologiaCarmel. Refugi 347

© A

rkeòlik S.L. (autor: Jordi Petit)

4 MUHBAButlletí

EL MUSEU PER DINS

Al mes de març passat vam iniciar deforma experimental al Monestir de Pe-dralbes, el projecte que aleshores vamdenominar La bellesa cura i del qual javam avançar la proposta en númerosanteriors d’aquest butlletí. Es tractavad’oferir unes visites especials,, conduï-des per un educador, adreçades particu-larment als familiars acompanyants i alsmalalts de l’Hospital de la Vall d’He-bron, amb la intenció de trencar barre-res i crear un pont entre salut i cultura.Atenent a les recomanacions dels res-ponsables d’aquell centre, aquesta pri-mera campanya es va circumscriure al’àrea de Traumatologia, ja que es trac-ta d’uns malalts de llarga durada i ambunes condicions físiques que, tot i leslimitacions, els permetien la sortida delcentre. La satisfacció amb què van aco-llir la proposta de visitar el monestir iles valoracions un cop retor-nats a l’hos-pital ens van ratificar en l’oportunitatde la iniciativa. El museu, com a entitat socialment res-ponsable, entén que la cultura i el gau-dir de la bellesa són drets de totes lespersones com a part important del seu

EL CONSOL DE LA BELLESA

desenvolupament vital, i que és obliga-ció de les institucions responsables con-servar, gestionar i difondre el llegatpatrimonial i oferir les màximes facili-tats per garantir-ne l’accés a tothom. És en aquest sentit que, amb l’experièn-cia acumulada, el museu es planteja araencetar una nova etapa del projecteque s’iniciarà el mes de març vinent,obrint-lo a un ventall més ampli decol•lectius: tots aquells que requereixenuna atenció especial per trobar-se ensituacions de desigualtat o risc d’exclu-sió social. Els volem oferir un parèntesien el dia a dia, un temps especial i dife-rent en un lloc singular, cercant elsefectes terapèutics àmpliament con-trastats de la bellesa.El monestir es mostra com un espaiespecialment apte per experimentard’una forma sensorial l’art i la cultura.La bellesa i la serenor que respiren elclaustre i les diferents estances quegiren al seu entorn són el resultat delpensament d’una època en què la salutes concebia com l’estat d’equilibri entrela part física i l’emocional de les perso-nes, i també entre aquestes i el seu

entorn. Determinats indrets, com elsmonestirs, i els hospitals que hi havia enmolts d’ells, cercaven de forma delibe-rada aquesta sintonia, amb una bellesaperfectament calculada i ordenada, pen-sada per ajudar a aconseguir aquestequilibri personal tant a aquells que hihabitaven com als que hi acudien ambel desig de recuperar-lo per curar-se.Avui, més enllà dels avenços científicsper a la cura de les diferents malalties,s’accepten plenament els efectes benefi-ciosos que produeixen els estímuls sen-sorials per a la millora de certes proble-màtiques, com també si es vol assegurarla salut integral de les persones i el seudesenvolupament emocional i intel•lec-tual. El mateix museu té experiència alrespecte amb els resultats positius obtin-guts amb altres projectes, com el quedenominen Passeig de percepcions queva ser concebut en origen per a nensd’educació infantil als quals s’oferia unpasseig multisensorial pel monestir coma estímul per desenvolupar les capacitatscognitives i emocionals. Ben aviat es vaveure que la proposta era igualmentapte per a altres nens i joves amb dis-capacitats psíquiques i físiques, per alsqui estimulació dels sentits contribuïatambé a millorar el benestar emocional.L’èxit d’aquesta experiència ens motivaa avançar, doncs, en la línia del nou pro-jecte La bellesa cura.Tot i tractar-se d’una experiència pione-ra, el museu comparteix amb altres ins-titucions aquest desig de fer de Barce-lona una ciutat més cohesionada, sensi-ble i compromesa, i és per això que lainiciativa gaudeix del suport de l’InstitutCatalà d’Assistència i Serveis Socials dela Generalitat de Catalunya, l’Àrea d’Ac-ció Social i Ciutadania de l’Ajuntamentde Barcelona i l’Àrea d’Acció Social iCiutadania de la Diputació de Barce-lona, que donaran cobertura al projectefent-lo arribar i donant-lo a conèixer atots aquells col•lectius susceptibles deser-ne beneficiaris. Es preveu, doncs,que el projecte pugui continuar en suc-cessives campanyes que s’oferiran en elmarc de les diferents programacions delmuseu.

Anna Castellano-Treserra Marian BallestarMUHBA - Monestir de PedralbesClaustre del Monestir de Pedralbes

© M

UH

BA

-MM

P (autor: P

ere Vivas-Jordi Puig, 2000)

MUHBAButlletí 5

EL MUSEU PER DINS

EL PARK GÜELL I ELS CONTES DELS GERMANS GRIMM

El Park Güell és l’obra més ambiciosade Gaudí com a arquitecte de jardins.És un agosarat projecte d’intervencióen la natura en el qual, de manera con-tínua, es trenquen els límits entre l’actecreatiu de l’artista-arquitecte i la potèn-cia de la naturalesa.Entrem al jardí traspassant els dos edi-ficis de serveis que donen accés a unapetita plaça, de la qual parteix la mag-nífica escala del drac que deixa en-treveure, més amunt, la galeria dòrica.En arribar tenim la sensació que en-trem en un gran decorat escenogràfic,com d’un conte de fades en què ensrep un drac que somriu flanquejat, abanda i banda, per dues casetes insò-lites –una d’elles coronada amb unbolet capriciós que sembla una veri-nosa amanita. La de l’esquerra estavadedicada a serveis dels propietaris,telèfon, una saleta per acollir les vi-sites, mentre que la de la dreta era la casa destinada a l’habitatge delguarda.Eusebi Güell havia comprat la propie-tat Can Muntaner de Dalt el 29 de ju-liol de 1899 a Salvador Samà i de Tor-rents, marquès de Marianao, que alseu torn l’havia adquirit a la famíliaLarrad l’any anterior. En aquellesdates, Barcelona era una ciutat quèacabava d’incorporar els municipisdels voltants, vivia l’ocupació definitivade l’Eixample, així com la facilitat deltransport que comunicava la ciutatamb la muntanya. Güell volia urbanit-zar la Muntanya Pelada al mateixtemps que el farmacèutic SalvadorAndreu i Grau iniciava la colonitzaciódel Tibidabo. El projecte de Güell era més ambiciós,però no va tenir en compte l’elementque va ser primordial pel doctor An-dreu: l’accessibilitat i el transport. Aixòpot ser una de les justificacions del fra-càs econòmic del projecte de Güell.Les obres, iniciades el 1900, es vanparalitzar el 1914. En aquells momentsnomés s’havien construït dos habitat-ges: la casa de mostra, segons projectede Francesc Berenguer, que acabà ocu-pant el mateix Gaudí, i la que la famí-lia del doctor Martí Trias Domènechhavia encarregat a l’arquitecte JuliBatllevell. Eusebi Güell, per la sevabanda, s’havia condicionat per viure-hil’antiga casa Larrad, actualment recon-vertida en escola, que estava amagadasota la gran esplanada.

Entre els molts possibles punts d’inspi-ració i de referència que podien haverservit a Gaudí, m’atreveixo a pensarque el Park Güell ens vol transportar almón de la infantesa a través del cone-gut conte dels germans Grimm Hanseli Gretel. Voldria amb aquesta idea,retre homenatge a Josep M. Garrut,traspassat recentment, que va serdurant molts anys director del MuseuGaudí del Park Güell. Garrut havia fetun petit article sobre les possiblesinfluències que el conte dels germansGrimm podria haver tingut en la cons-trucció dels pavellons de porteria. La narració era coneguda a Barcelonacom a conte infantil, per descomptat,però també perquè se’n havia fet unarepresentació adreçada als infants alLiceu el 27 de gener de 1901, l’època en què es començava a treballar alPark. L’òpera, escrita per EngelbertHumperdinck, un deixeble de Wagnerque va ser professor al Conservatori delLiceu de Barcelona, es va representartraduïda al català per Joan Maragall.

Els decorats van ser obra de MauriciVilumara i sembla que no van agradarals barcelonins, que trobaren a faltar la casa feta amb llaminadures del contedels Grimm. Joaquim Pena en va feruna dura crítica des de la revista Jo-ventut («Hänsel und Gretel al Liceu»,Joventut, núm. 31, 31 de gener de1901, p. 100): «A on s’ha deixat el se-nyor Vilumara el palau encantat ple dedolços i de llaminadures de tota menaque ha d’aparèixer al mig de l’escena?No ha llegit el llibre?». Podem deixaranar la imaginació i pensar que els pa-vellons de porteria del Park Güell sim-bolitzen la casa del conte dels Grimmque els infants de Barcelona no van tro-bar a la representació del Liceu el mesde gener de 1901.

Mireia FreixaComissària de la renovació museogràfica de MUHBA Park Güell

© M

UH

BA

(Autor: P

ere Vivas)

Park Güell. Casa del guarda

6 MUHBAButlletí

TEMA CENTRAL

Cerdà i Barcelona La primera metròpoli, 1853-1897

Ildefons Cerdà, autor del plànol urbanístic esdevingut ofi-cial el 1859-1860 i gestor dels primers anys de plasmació del’Eixample, n’és un protagonista important. Però es tractaara d’ampliar la mirada a tot el conjunt de la política urba-nística barcelonina de mitjan segle XIX, que és el marc enquè actuà Cerdà. Aquesta perspectiva ampliada permetdelimitar els mèrits del cèlebre enginyer i desfer algunsmalentesos crònics sobre l’aportació cerdaniana i sobre la seva recepció per part de les institucions i la societat deBarcelona.Dins el règim liberal espanyol, les competències urbanís-tiques eren compartides pel municipi, la província i elgovern; per tant, les relacions entre els tres nivells de l’ad-ministració en condicionaven tant la gestió com els resul-tats. Altrament, entre els agents urbans rellevants cal teniren compte també els industrials, els propietaris d’immo-bles, els promotors, els tècnics de la construcció, els profes-sionals liberals, els membres de les acadèmies i corpora-

cions i els veïns. La interacció complexa dels agents públicsi privats és la que determina els quatre elements principalsde cada operació: el projecte tècnic, l’adquisició de sòl, elfinançament de l’obra i la seva gestió.D’una banda, la complexitat de les relacions que es vanestablir deriva de la diversitat d’interessos dels diferentsgrups d’agents privats i del variable grau de sintonia decadascun d’ells amb els designis assumits i desplegats pelsagents públics. De l’altra, prové del fet que les previsionsconstitucionals sobre l’harmonia funcional entre els dife-rents cercles de l’administració pública no s’acomplirengaire. Les relacions entre l’Ajuntament de Barcelona, el Govern Civil i el govern de Madrid foren sovint conflicti-ves i, en tot cas, no respongueren a les habituals expectati-ves estatals d’una iniciativa monopolitzada pels organismescentrals i una cascada d’ordres puntualment executadespels de rang inferior. Al contrari: van ser els reptes llançatsper la singular dinàmica de Barcelona els que empenyeren

Dins la programació de l’Any Cerdà, el Museu d’Història de Barcelona plantejauna exposició que pretén explicar una etapa clau de l’evolució de la ciutat: la conversió en metròpoli al llarg de la segona meitat del segle XIX.

1

MUHBAButlletí 7

tots els agents –en primer lloc l’Ajuntament de la capitalcatalana– a innovar pràctiques i, fins i tot, a demanar refor-mes en la legislació espanyola. És en aquest ambient que es desenvolupa la personalitatcreativa d’Ildefons Cerdà. Però el seu encaix fou complex ifluctuant pel que fa a les relacions amb les diverses agèn-cies polítiques i administratives. Cerdà va aparèixer en l’es-cenari de la política urbanística barcelonina durant elBienni Progressista de 1854-1856, primerament i de mane-ra preferent, com a enginyer civil a les ordres del governa-dor civil i al servei dels interessos de la hisenda estatal.També fou regidor de Barcelona dues vegades, el 1855-1856 i el 1863-1866. Si en el primer exercici va ser unapeça important per plasmar tècnicament el projecte urba-nístic assumit per les administracions municipal i provin-cial, en el segon reconduí el conflicte generat l’any 1859. I al llarg de tot el temps de la seva actuació personal aBarcelona, va mantenir una important relació amb elMinisteri de Foment. Aquesta versatilitat és una de les clausper entendre les reaccions que suscità i, també, la profun-da empremta que la seva actuació ha deixat en la ciutat.L’exposició proposa una narració històrica estructurada entres seccions titulades, respectivament, «Barcelona, 1853-1859: reforma i eixample», «Cerdà, 1860-1866: teòric de laciutat i gestor de l’Eixample» i «Vers la dimensió metropo-litana, 1860-1897».El primer tram concentra l’atenció en tres moments deci-sius del llançament de la Barcelona moderna: 1852-1853,1854-1855 i 1859. A diferència de les reconstruccions histò-riques usuals, que fan derivar el procés del cop d’estat dejuliol de 1854 i de l’enderroc de les muralles, se subratllaara que el programa urbanístic, que comprèn la reformainterior i l’eixample il•limitat, data dels anys immediata-ments anteriors i és iniciativa municipal, sota la direcció de l’alcalde Santiago Luis Dupuy.L’inici del Bienni Progressista el juliol de 1854 permet ac-tivar la part del projecte lligada a l’eixample, a partir de lademolició efectiva de les muralles. El consens abasta tambéen aquest moment el Govern Civil, presidit primer perPascual Madoz i després per Ciril Franquet, que és l’autori-tat que fa entrar en els treballs Ildefons Cerdà. L’enginyerfa l’aixecament del plànol topogràfic del territori del plade Barcelona, instrument imprescindible per projectar lanova ciutat, i en l’acte de presentació al govern, el desem-bre de 1855, hi afegeix per iniciativa personal un avantpro-jecte d’eixample que desenvolupa les bases generals per al’eixamplament avalades pel govern municipal i consensua-des amb el governador.La concessió estatal de l’eixample il•limitat no arriba fins aldesembre de 1858; és aleshores que els diversos agents esposen en marxa i Cerdà i l’Ajuntament entren en conflic-te. Mentre que l’Ajuntament, presidit per Josep Santa-Maria, afegeix la reforma interior al projecte d’eixample ianuncia el concurs públic de projectes, l’enginyer obté delMinisteri de Foment el permís per convertir l’avantprojec-te en projecte definitiu, incorporant també la reforma, i enpresenta el resultat abans d’obrir-se el concurs, que resultadevaluat d’entrada. El recurs de l’Ajuntament en contra de la decisió governamental no prosperarà, alhora que elspropietaris de terrenys als afores de Barcelona es decantenper acceptar el pla de Cerdà.La segona part de l’exposició se centra més en la figurad’Ildefons Cerdà i comença amb l’evocació de l’apogeudel seu poder l’any 1860. De les seves teories, singularitzael cub atmosfèric del dormitori conjugal, calculat per ferpossible el descans nocturn saludable, que és un mòdulprimordial a partir del qual l’enginyer estableix les dimen-

1Poblenou, 1890

© Arxiu Fotogràfic deBarcelona (AFB) Autor: desconegut

2Carrer Pelai, 1880-1889

© Arxiu Fotogràfic deBarcelona (AFB)Autor: Antoni Esplugas

sions i les proporcions de les cases i de l’hàbitat en gene-ral. El retrat de la seva gestió al capdavant de les obres d’eixample remet de nou, com no podia ser d’altra mane-ra, al complex joc entre els diferents agents.A banda del protagonisme obligat dels propietaris i inver-sors, pel que fa a les institucions públiques la posada enmarxa del sistema d’execució d’obres correspon primer alGovern Civil, a les ordres del qual actua Cerdà, fins que lescompetències retornen gradualment al municipi a partirde 1862, i l’enginyer torna a l’Ajuntament. Més que en els plans econòmics de Cerdà, la pràctica deposada en marxa de l’eixample s’inspira en fórmules localsmunicipals preexistents i ja experimentades des del segleXVIII. Al seu torn, inspira una legislació urbanística espa-nyola que s’anirà obrint pas treballosament al ritme del’expansió de Barcelona i de Madrid fins al final del segleXIX, i que, en qualsevol cas, serà adaptada mitjançantreglaments locals.La tercera i darrera part de la mostra descriu, en primerlloc, el procés de creixement urbà que s’articula dins elmotlle del pla Cerdà i que comença a donar cos sobre el terreny i va fer visibles les noves traces urbanístiques. A continuació, l’ambició metropolitana que es va obrintpas s’evoca a través de tres fites significatives: la construccióde la Universitat de Barcelona, des de 1861; la substitucióde l’antiga Ciutadella per un parc no inclòs en el pla deCerdà però molt congruent amb la seva visió, a partir de laRevolució de 1868, i la celebració de l’Exposició Universalde 1888, que serà, entre altres coses, el primer aparador del’arquitectura modernista. Desaparegut Cerdà d’escena al’inici de la Restauració, els projectes metropolitans sónassumits amb energia i diferents accents per l’alcaldeFrancesc de Paula Rius i Taulet.

El primer cicle de la influència de Cerdà sobre Barcelona–i el relat de l’exposició– es tanca el 1897 amb l’agregaciódels vuit municipis de la rodalia afectats pel pla d’eixam-ple, una exigència implícita des de 1855-1859. Quallavaaixí institucionalment el perfil de la primera Barcelonametropolitana.

Marina López GuallarComissària de l’exposició

2

8 MUHBAButlletí

CAIXA DE NÚVIA AMB RETRATS

CAIXA DE NÚVIA AMB RETRATS

DataDècada de 1560

Materials i tècniquesFusta de bedoll serrada,tallada, emmetxada a cuad’orenella, clavada, encade-llada i aplicada. Policroma-da al tremp. Ferro forjat

Dimensions68,5 x 176,5 x 58,5 cm

ProcedènciaProcedència desconeguda,possiblement Barcelona

Núm. d’inventariMHCB 7695

LA PEÇA DEL MUSEU

BreusQüestions de mètode en la recuperacióde la cuina medieval barceloninaFa dos anys que el Centre de Recerca delMUHBA va encetar una línia de treball pertal de recuperar productes gastronòmicsde la cuina barcelonina amb el màximrigor històric. El grup de recerca TAEDIUMde la Universitat de Barcelona, coordinatper la professora Teresa Vinyoles Vidal, vaseleccionar i documentar 25 receptes utilitzades a Barcelona des dels primerssegles de la seva història fins a l’any 1900.Ara, la Fundació Alícia, Alimentació iCiència ha desenvolupat l’aplicació pràc-tica de quatre d’aquestes receptes me-dievals: l’almadroc, la salsa de pago, lapinyonada i el vi piment, amb la premissad’elaborar-les de la manera més fidelpossible a la font original, tant pel que faals ingredients com als processos i tècni-ques utilitzats.Toni Massanés, director general de laFundació Alícia, i Jaume Biarnés, respon-sable de cuina del Departament de Recer-ca de la Fundació Alícia, ens parlaran dela metodologia emprada, el dijous 4 demarç a les 19 hores al MUHBA (Capella deSanta Àgata).

Orhan Pamuk al MUHBAEl passat diumenge dia 18 de gener, el Museu d’Història de Barcelona va rebrela visita del premi Nobel de literatura 2006Orhan Pamuk (Istanbul, 1952). Pamuk vavisitar els espais del MUHBA: el Saló delTinell, la Sala de les Voltes, la Capella deSanta Àgata i el subsòl. L’autor de larecent novel·la El museu de la innocència,convidat en aquesta ocasió a la nostra ciu-tat pel Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona (CCCB), inaugurarà pròxima-ment a Istanbul un museu que comptaràamb una col·lecció d’objectes aparegutsen l’univers literari de l’escriptor.

El Museu d’Història de Barcelona comptaamb una notable col•lecció de mobiliari. Enl’actualitat s’ha procedit a l’estudi i docu-mentació de les caixes de núvia, entre lesquals en destaca una que presenta la parti-cularitat de mostrar els retrats del matrimonique originalment en va fer ús.Aquest moble és un exemplar excepcionaldins de la producció de mobiliari del segleXVI, atès que forma part d’una tipologiaespecial de caixes de la qual es coneixenpocs exemplars, decorades amb els retratsdel matrimoni que n’encarregà la construc-ció i posterior decoració. El moble segueixles constants constructives pròpies de les cai-xes del segle XVI, derivades de les obrades apartir de l’aparició de la tipologia en la se-gona meitat del segle XV i com a evoluciód’aquestes.L’aspecte més interessant de la caixa és ladecoració, obrada mitjançant el motlluratge iel treball pictòric. Les motllures dels plafonssón aplicades, mentre que les que decoren la socolada i el cantell de la tapa són resultatdel treball de talla. Les formes, més aplana-des que les del segle XV, i la presència demonjos entallats a la part central, situen elmoble ben entrat el segle XVI. L’interiordels plafons està decorat amb escuts amb elsnoms i els retrats del matrimoni que encarre-gà la construcció del moble perquè forméspart del parament del seu habitatge. Així, éspossible que la caixa estigués destinada al seudormitori, una de les estances més impor-tants de la casa que, tal com s’esmenta en elsinventaris de l’època, acostumava a estarmoblada amb una o diverses caixes a bandadel llit i d’altres mobles auxiliars. Al lateral esquerre hi ha un escut on apareixla inscripció «Esteve/ Lampaie/ S», el nomdel marit, mentre que en el lateral dret apa-reix, en un escut similar, la inscripció«Miquel (a)/ Comala/ Da», el nom de la

muller. Als plafons frontals apareixen elsretrats dels esposos. Al de l’esquerra hi ha el retrat de bust de l’home, representat ambel cabell curt i barba, vestit amb un gipónegre amb collar sobre una camisa blancaamb mostres i gorgera (coll que queda justsota les orelles), i portant una gorra de mitjavolta negra amb un plomall blanc. Al de ladreta figura el retrat de bust de la dona,representada amb el cabell recollit, tal vega-da en una trena, i amb una toca de colorblanc, possiblement amb flors brodades; vavestida amb gipó negre amb collar sobre unacamisa blanca amb coll o gorgera que arribafins just a sota les orelles. És precisament laindumentària dels retrats la que permet esta-blir la cronologia del moble. A partir de l’ini-ci del segon terç del 1500 es produí un canviimportant en la moda peninsular, quan espassà a utilitzar peces que tendien a cenyir el cos i el coll, alhora que s’imposaven elscolors foscos. Durant la dècada de 1550-1560apareix la moda que reflecteixen els retrats:els gipons, tant d’home com de dona, tenenels colls molt alts i rígids, i la part superiordeixa veure la gorgera de la camisa que, enel cas dels homes, a partir del 1558 ja arribafins ben bé les orelles. En el cas de les dones,durant la segona meitat del segle s’adopta lamoda de colls molt alts que arriben fins a labase del crani. Quant a la moda masculina,el 1540 era habitual que la majoria d’homesportessin barba i cabell curt. Paral•lelament,les gorres amb volta no gaire ampla (com ladel retrat) eren habituals durant la dècadade 1560. Així, com a conclusió podem situarla construcció del moble en la dècada de1560.La comparativa de les dimensions de la caixaamb les mides emprades a l’època suggereixun possible origen barceloní.

Eva Pascual Miró

© MUHBA (autor: Ramon Muro)

© Anna Oswaldo Cruz 2010

MUHBAButlletí 9

PropostesBarcelona a la xarxaRevista BCN Metròpoliswww.barcelonametropolis.catBarcelona Metròpolis és una revis-ta d’informació i pensament urbài, sobretot un projecte de debatsobre la ciutat dirigida per Ma-nuel Cruz. La web es pot consul-tar l’últim número dedicat a l’AnyCerdà on col•laboren diferentsespecialistes que reflexionensobre el canvi urbà des del segleXIX ençà, com ara FrancescMuñoz, geògraf, que parla sobreel present i futur de la Barcelonaterritori, o Ramon Grau, historia-dor, que relata les exigències a lesquals es va enfrontar Cerdà a laBarcelona del mil vuit-cents.La web es divideix en dos apartats:la plaça pública orientada a arti-cles per fomentar el debat sobrela ciutat, i el quadern central quea cada número tracta d’un temadiferent.

CinemaBarraques: la ciutat oblidada Direcció i realització: AlonsoCarnicer, Sara Grimal.Documental Televisió deCatalunya 2009. Durada: 75minuts. Premi Cinema Rescat ala millor recerca de materiald’arxiu Memorimage 2009Acabada la guerra civil es va ini-ciar una etapa on moltes cosesvan canviar. Una que ha deixatuna empremta en la configuracióde Barcelona va ser la migracióprocedent de l’estat espanyol capa Catalunya. Aquest col•lectiu noho va tenir fàcil; una part d’ellss’instal•là en zones on es va iniciarun nou tipus d’autoconstrucció,il•legal, però permesa, les barra-ques. És difícil conèixer l’abastreal, però cap a l’any 1960, unescent mil persones vivien en nuclisde barraques.

Arran de l’exposició, “Barraques”,del MUHBA, des de TV3 es vacomençar a treballar en un docu-mental on es recollia l’experièn-cia dels protagonistes de l’exposi-ció. El documental està construïta partir del relat dels antics barra-quistes. Ens parlen de temps difí-cils, però en el seu relat tampocfalta l’ humor. Creuen que nos’ha d’oblidar el passat, i moltmenys ara que l’habitatge torna aser un problema. “Barraques. Laciutat oblidada” va néixer com unreportatge per al programa “30minuts” però es va ampliar perpoder recrear la ciutat de barra-ques que la Barcelona del dissenyha volgut oblidar, però de la quèencara hi ha restes.És un documental bàsic perentendre la nostra història, és unaexperiència enriquidora i la sevavisualització no deixa indiferent,la humanitat traspassa la pantalla.

Racons deBarcelona La Rambla del Raval

La rambla del Raval s’ha convertiten el punt de referència de la novaBarcelona, cosmopolita i transna-cional. Aquests nou passeig, d’uns60 m d’amplada ha donat aire illum a un dels barris de CiutatVella, el Raval. A banda, la sevaconstrucció ha permès retre unpetit homenatge a dos dels seusveïns il•lustres: Maria AurèliaCapmany i Manuel VázquezMontalbán. La Rambla neix arran d’un granprojecte municipal de remodelaciódel Districte, amb enderrocamentsd’illes de cases senceres i la planifi-cació de noves construccions, elque ha aportat una nova via quecondueix cap a les Drassanes i el mar. El projecte urbanístic va ser disse-nyat per l’estudi d’arquitecturaMBM (Martorell, Bohigas, Mac-Kay), i els diversos projectes van

ser adjudicats per concurs, l’objec-tiu era assolir una unitat formalapostant a l’hora per una riquesaarquitectònica. S’han fet habitatgesde protecció oficial, oficines, unhotel, aparcament soterrani i localscomercials. No podem acabar aquest apuntsense parlar del gat d’en FernandoBotero, una escultura de bronzeque després de passar per diversosindrets de la ciutat ha trobat el seulloc al cap d’avall de la Ramblamirant el que passa, impassible.

LlibresBELLMUNT, Domènec de ; edicióde Francesc Canosa. LaBarcelona pecadora. Els repor-tatges de l’Àngel Bohemi.Barcelona: Acontravent, 2009. 194 pàg. ISBN 978-84-936765-2-0L'obra abasta un recull de repor-tatges escrits pel periodistaDomènec de Bellmunt, publicats ala premsa catalana dels anys tren-ta, on s'apleguen cròniques de laBarcelona del Districte Vè de l'època. A la segona part del llibre,la novel•la L'Angel Bohemi, de1935, ficciona la realitat delsreportatges.Domènec de Bellmunt és el pseu-dònim del periodista DomènecPallerola Munné (1906-1993). Vaescriure a La Veu de Catalunya, idurant el seu exili forçat per ladictadura primoriverista va fer decorresponsal a La Publicitat i aD’Ací i d’Allà. Va tornar aBarcelona el 1928 i fins la GuerraCivil va treballar com a reporter aMirador, La Publicitat i LaRambla. Bellmunt tracta amb fonts de pri-mera mà i ho amaneix amb la sevapercepció. Als anys vint va fer elque s'ha anomenat reportatgenovel•lat, a mig camí entre la reali-tat i la ficció, fent servir tècniquesde la novel•la i l'audiovisual.

AgendaActivitatsCERDÀ I BARCELONA. LA PRI-MERA METRÒPOLI, 1853-1897Exposició temporal oberta del26 de febrer al 26 de setembreLloc: Saló del TinellLa segona meitat del segle XIX vaser l’etapa clau de la modernitza-ció de la ciutat de Barcelona. Elllançament d’aquest procés estàindissolublement lligat a IldefonsCerdà, moltes vegades vist comuna figura genial però aïllada, ifins i tot enfrontada amb l’am-bient barceloní. Si hagués estataixí, la seva obra no hauria tingutuna continuïtat tan coherent comla que va assegurar, poc després,l’alcalde Francesc de Paula Rius iTaulet.

VISITES COMENTADES D’AUTOR:Cerdà i Barcelona. La primerametròpoli, 1863-1897Passeig personal per l’exposicióamb els seus comissaris i assessorsLloc: Saló del TinellDurada: una hora aproximada-ment

Marina López: «Cerdà iBarcelona. La primera metròpo-li, 1853-1897»Dimecres 14 d’abril, a les 18.30 h

Glòria Santa-Maria: «El programa municipal i l’aprovació del Pla Cerdà» Dimecres 21 d’abril, a les 18.30 h

Teresa Navas: «Barcelona,visions de la primera metròpoli»Dimecres 28 d’abril, a les 18.30 h

Francesc Muñoz: «Contra la densitat: higienisme, salutpública i l’eixample Cerdà»Dimecres 5 maig, a les 18.30 h

Ramon Grau: «Cerdà a la recerca de l’hàbitat ideal: el cub atmosfèric»Dimecres 12 de maig, a les 18.30 h

Mercè Tatjer: «El Plad’Eixample i el creixement urbà.La ciutat de finals del segle XIX»Dimecres 26 de maig, a les 18.30 h

Enca

rna

Cob

o

10 MUHBAButlletí

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

Dissabte, 24 d’abril / Diumenge, 25 d’abrilEl 1886 Elies Rogent va emprendre la restaura-ció del monestir de Santa Maria de Ripoll ambla voluntat de recuperar l’edifici reformat perl’abat Oliba el 1032, mentre que Josep Puig i

Cadafalch intervenia el 1912 a la capçalera delmonestir de Sant Joan de les Abadesses. Quins

criteris de restauració van seguir per recuperar lafesomia original d’aquests edificis? On és el límit

entre la construcció original i la part restaurada?

Lloc i hora de trobada: plaça Ramon Berenguer a les 7.30 h. Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. Preu: 20 €. Places limitades

Barcino/BCN (itinerari vinculat al nou centre del museu dela Via Sepulcral Romana - Plaça Vila de Madrid)Dissabte 13 de març

Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897 (visitacomentada a l’exposició temporal del museu)Dimarts 23 de març

Horta. De vila a barri de Barcelona (itinerari)Dissabte 10 d’abril

Les visites als cellers van ser genials. Si partim de la premissa quea tots els cellers es fa vi, és interessant observar les diferentsopcions que cadascun utilitza quant a l’elaboració. El que s’hi faés el mateix a tots, i alhora és molt diferent. El que per a uns és el millor sistema de tractament del vi, no ho és per a d’altres.Cadascú té la seva tècnica i els seus secrets. I després cadascúdóna les explicacions adients perquè el que ells fan sigui la milloropció per al tractament del vi. S’ho fan anar bé per justificar elseu mètode, que ja és el que toca.Alguns edificis d’aquests cellers eren espectaculars i d’altres no,però sempre et sorprenien amb tot el que hi havia a dins. Tangran, i alhora pràctic i funcional. Tot, aparentment, tan net.Bé, excepte un dels llocs. M’he quedat amb el dubte de si caltenir humitat, pols, fongs i aranyes per les parets perquè surtiun bon vi, o és una excusa per no començar de nou i haver defer unes obres costosíssimes. És allò que deia, que cadascúescombra cap a casa seva.La tècnica de tractament del raïm per a l’obtenció del vi semblasenzilla, però hi ha molts factors que cal tenir en compte. Totsells barrejats fan que mai una ampolla d’una collita sigui igual ala d’una altra collita, encara que s’hagin elaborat igual, siguindel mateix celler, tinguin la mateixa proporció dels diferentstipus de raïm i hagin estat el mateix temps a les barriques. Peròel sol, la pluja, el terreny, la combinació dels tipus de raïm, elmoment de la collita, el temps d’espera i l’amor els fan d’una oaltra manera i, per tant, tenen diferents colors, aromes i sabors.La gent que vam conèixer foren molt amables; tots coneixien elprocés d’elaboració del vi amb molt detall i l’explicaven molt bé.Era evident que tots ells fan una cosa que els agrada, que gau-deixen de participar en l’elaboració del vi. S’entreveu l’amor i ladedicació d’aquesta gent per fer bé la seva tasca, i per millorar-la, un dia rere l’altre. Hi havia qui parlava gairebé poèticament,tot fent metàfores. Algunes vegades, però, es feia palesa la facetamés comercial del producte. Hi ha cellers vells, antics, interessants, càlids; n’hi ha d’altresque són asèptics, sense caliu, freds. Cap d’ells no desmereix del’altre. Tots tenen el seu què, el seu interès. Hem tastat moltsvins diferents, i n’hi ha molts més si tenim en compte que a LaRioja hi ha 480 cellers. Però no són els únics bons vins que hiha a Espanya; aquí a Catalunya en tenim molts. Només cal anara tastar-los.

Rosa Redón Hernàndez. Número d’Amiga del Museu: 505

LA RECONSTRUCIÓ DELSMONESTIRS DE RIPOLL I DESANT JOAN DE LES ABADESSES

ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...

LA RIOJA. COLORS, AROMES i SABORS

Per més informació i/o participar en les activitats, podeu contactar al telèfon 93 256 21 22 o bé a amics-mhcb@bcn.cat

PARÍS, TEMPS D’INNOVACIONS (VIATGE)Del 23 al 27 de juny. El viatge s’articula a partir d’una sèrie de recorregutstemàtics que vinculen la Ciutat de les Llums amb el seuentorn més proper: • El naixement, evolució i irradiació de l’arquitectura gò-tica nòrdica a partir de la zona de l’Ille de France, fins laseva revaloració el segle XIX pels romàntics com VictorHugo i els positivistes com Viollet Le Duc.• Modernitzar París. Haussman i altres propostes urbanís-tiques. Ferro i ciutat. L’apoteosi de les estacions i els mer-cats i el paper de les grans esdeveniments. La torre Eiffel.• La representació de la ciutat moderna, entre la fotografiai la pintura. Els orígens de l’impressionisme.Visites: catedral de Nôtre-Dame, la Sainte Chapelle, Museud’Orsay, Montmartre i itinerari pel París de Haussmann, les exposicions universals i l’arquitectura del ferro. Basílica de Saint-Denis, catedral de Chartres, catedral deRouen, Giverny (jardins i casa de Claude Monet) i castellde Chantilly.

Aurora Font

ALTRES ACTES DEL PROGRAMA MARÇ-MAIG 2010

Noves publicacions

MUHBAButlletí 11

ANUARI D'ARQUEOLOGIA DE BARCELONABarcelona: Institut de Cultura, Museu d’Història de Barcelona, 2010Pel mes de març es presentarà l’Anuari d’Arqueologia de Barcelona 2008 del Servei d’Arqueologiadel Museu d’Història de Barcelona. Un dels principals objectius de la publicació és donar a conèi-xer els resultats de totes les intervencions arqueològiques efectuades a la ciutat.En aquesta primera edició de l’Anuari, corresponent a l’any 2008, s’ha demanat als arqueòlegs quedonin els resultats de les respectives intervencions, no tant pel que fa a la descripció de les restescom a la interpretació. El resultat ha estat un interessant recull d’articles, de format divers, queabasten des del neolític del Raval fins a les bateries antiaèries del turó de la Rovira.Es tracta del primer número d’una publicació que vol ser de caràcter tècnic i divulgatiu alhora,amb el propòsit que sigui una eina de consulta per a tots els professionals i estudiosos de la matè-ria i una font d’informació per als ciutadans interessats a conèixer la història i l’evolució de la ciu-tat en general i, de manera particular, els treballs de recerca arqueològica que es duen a termeals carrers i edificis.

GARCIA ESPUCHE, Albert; ETTINGHAUSEN, Henry; CALVO, Lluís; MARTÍ, JosepFestes i celebracions. Barcelona 1700Barcelona: Aj. de Barcelona, Institut de Cultura i Museu d'Història de Barcelona, 2010. 310 p. 12 €Aquesta quarta monografia de la col·lecció La Ciutat del Born. Barcelona 1700 mostra com l’anàliside les festes és essencial per entendre la Barcelona de tot el segle XVII. L’estudi abordat en aques-ta obra resulta especialment interessant des de diversos punts de vista: per constatar la granquantitat de festes de tot tipus que se celebraven a la ciutat, un fet que està en sintonia amb unaeconomia i una societat en absolut deprimides; per dibuixar alguns dels trets definidors d’aquestasocietat, que mostrava uns graus apreciables de resistència, d’autonomia i de capacitat d’aprofitarel context social i polític pel gros de la població i de la cultura popular; i per redescobrir l’enormeenergia de manifestacions festives, com ara el Carnestoltes. A diferència dels altres volums de lacol·lecció, l’anàlisi d’aquest arriba fins a la festa contemporània, de la qual ofereix uns breusapunts.

MUHBAPlaça del ReiConjunt Monumental

Pl. del Rei, s/n08002 Barcelona.Tel.: 93 256 21 00Horari de visita:1/10 al 31/03de dt. a ds. de 10 a 14 h. i de 16 a 19 h.1/04 al 30/09de dt. a ds. de 10 a 20 h.Tot l’anydg. de 10 a 20h. (a partir de les 15 h entrada gratuïta).Dl. tancat.

MUHBATemple d’AugustCarrer Paradís

C/ Paradís, 1008002 Barcelona. Tel.: 93 256 21 00Horari de visita:1/10 al 31/03de dt. a ds. de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.1/04 al 30/09de dt. a ds. de 10 a 20 h.Tot l’anydg. de 10 a 20h.(a partir de les 15 h entrada gratuïta).Dl. tancat.

MUHBAVia Sepulcral RomanaPlaça Vila de Madrid

Pl. Vila de Madrid08002 Barcelona. Tel.: 93 256 21 00Horari de visita:1/10 al 31/03de dt a ds.de 10 a 14 h.i de 19 a 19 h.A partir 1 d’abril,de dt a ds.de 10 a 20 h.Dg. de de 10 a 20 h. (a partit deles 15 h. entrada gratuïta).Festius de 10 a 15 h. Dl. tancat

MUHBAEl Call Centre d’Interpretació

Placeta Manuel Ribé, s/n 08002 Barcelona.Tel.: 93 256 21 00Horari de visita:dc., dj. i dv. de 10 a 14 h.Ds. d’11 a 18 h.Dg. i festius d’11 a 15 h.Dt. per a grups amb reserva.

MUHBASanta CaterinaEspai Arqueològic

Pl. Joan Capri (Mercat de Santa Caterina) 08003 Barcelona.Horari de visita: dl., dt., dc. i ds. de 8.30 a 14 h.Dj. i dv. de 8.30 a 20 h.

MUHBAMonestir de PedralbesConjunt Monumental

Baixada del Monestir, 9 08034 Barcelona.Tel.: 93 256 34 34Horari de visita: 1/10 al 31/03de dt. a ds. de 10 a 14 h.1/04 al 30/09de dt. a ds. de 10 a 17 h.Dg. de 10 a 20 h (a partir de les 15 h entrada gratuïta). Dl. tancat.

MUHBACasa VerdaguerVil·la Joana, Collserola

Ctra. Església, 104 Vil·la Joana, Vallvidrera 08017 Barcelona.Tel.: 93 204 78 05Horari de visita: ds., dg. i festius de 10 a 14h.De dt. a dv., per a grups amb reserva prèvia.Dl. tancat. Agost tancat.

MUHBAPark GüellCentre d’Interpretació

Pavelló de Consergeria, Park Güell C/ d’Olot, s/n 08024 Barcelona.Tel.: 93 285 68 99

INAUGURACIÓ 29 DE MAIG 2010

MUHBARefugi 307Poblesec

Nou de la Rambla, 16908004 Barcelona.Horari de visita: ds. i dg. d' 11 a 14 h.De dt. a dv., per a grups amb reserva prèvia.

Equip de Redacció: Carme Aixalà, Jordi Carrió, Anna Castellano,Encarna Cobo, Carme Garcia, Lluisa Mañosa, Carme Miró, Núria Miró,Anna Molina, Ferran Puig, Lourdes Solana. Disseny gràfic: PFPEdició: L’Avenç Direcció: Joan Roca Secretari tècnic: Jaime Irigoyen

Dipòsit Legal: B.43370-20077ISSN 1888-0975

T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres de 10 a 14h

www.museuhistoria.bcn.cat

Informació i reserves

MUHBAButlletí

El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu:SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏT D

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm35

5