ACORD de 5 de novembre de 2013, de declaració d’impacte ambiental del Projecte de condicionament del pas de Comiols. Carreteres L-512, C-1412b i C-14. Tram: Artesa de Segre - Folquer, al termes municipal d’Artesa de Segre, promogut i tramitat per la Direcció General d’Infraestructures de mobilitat terrestre. Antecedents En data 18 de desembre de 2006 va entrar al Departament de Medi Ambient i Habitatge procedent de la Direcció general de Carreteres el projecte de, Condicionament del pas de Comiols. Carreteres L-512, C-1412b i C-14. Tram: Artesa de Segre-Isona i Conca Dellà. Conseqüència de les al·legacions rebudes en el tràmit d’informació pública, la Direcció general de Carreteres va segregar el tram inicial entre Artesa de Segre i Folquer. Així en data 22 de desembre de 2010 va entrar al Departament de Medi Ambient i Habitatge procedent de la Direcció general de Carreteres el projecte de “Condicionament del pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b . Tram: Artesa de Segre” Amb data 13 de setembre de 2012 té entrada l’expedient d’informació pública i la sol·licitud de Declaració d’Impacte Ambiental del projecte per part de la Direcció General de Carreteres del Departament de Territori i Sostenibilitat. Marc normatiu i procediment administratiu L'estudi d'impacte ambiental i l’estudi informatiu es van sotmetre a informació pública per part de la Direcció General de Carreteres mitjançant anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de 22 de desembre de 2010 (DOGC núm. 5780), i es van presentar informes i al·legacions per part de: la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Direcció general de Planificació Territorial, el servei Territorial d’Urbanisme, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, la Direcció General de Transport i Mobilitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament d’ Artesa de Segre. Les al·legacions de caire ambiental més significatives presentades pels diferents organismes i es detallen a continuació: La Direcció General de Patrimoni Cultural informa favorablement l’estudi d’impacte ambiental presentat, sempre i quan es dugui a terme un seguiment arqueològic en fase de moviment de terres, al que la Direcció General de Carreteres respon que en el projecte constructiu es tindrà present. L’Ajuntament d’ Artesa de Segre informa favorablement l’estudi informatiu en el sentit que recull totes les consideracions anteriorment efectuades.

2

La Direcció general de Planificació Territorial informa favorablement l’alternativa proposada ja que coincideix sensiblement amb la traça que incorpora el Pla Territorial de Ponent. Els Serveis Territorials d’Urbanisme a Lleida exposen que l’alternativa tram E 1 es més adient, la Direcció General de Carreteres considera que la alternativa escollida és la que es la mes idònia desprès de l’anàlisi multicriteri. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre informa favorablement l’estudi d’impacte ambiental i estableix condicionants que seran considerat en la redacció del projecte constructiu. L’Agència Catalana de l’Aigua considera més favorables, des del punt de vista del vector aigua, l’alternativa 1 perquè evita afectar el riu Segues que segon el document IMPRESS realitzat per l’ACA , té figures de protecció: hàbitats, nutrients, espècies autòctones i abastament. Per la capacitat del medi receptor, des del punt de vista ambiental, es considera més favorable l’alternativa 2. L’ ACA accepta que es faci l’alternativa 2 si el titular de la infraestructura, es compromet, abans de la ponència ambiental, fer arribar a l’Agència un escrit amb el compromís de complir les condicions que diu l’ ACA. L’octubre del 2013, el gerent Projectes d’Obra Civil d’Infraestructures de Catalunya va enviar una carta a l’Agència Catalana de l’Aigua explicant com incorporen les mesures que diuen al projecte executiu. Descripció del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental El projecte present consisteix en el condicionament, eixamplament i millora del traçat d’un dels itineraris viaris existents per passar la serra del Comiols amb la finalitat de millorar les comunicacions actuals entre la comarca de la Noguera, i la comarca del Pallars Jussà, en el tram des d’ Artesa de Segre fins a Folquer. L’objecte d’aquest estudi és l’avaluació d’impacte ambiental del condicionament, eixamplament i millora de la carretera L-512 (PK 105+000) i la carretera C-1412b a l’altura del nucli de Folquer i (PK 22+300) al tram d’ Artesa de Segre a Folquer (Comarca de la Noguera). Les dades generals del projecte són les següents:

Dades generals

Clau: EI-AL-02134.1 Estudi d’impacte ambiental: IA-AL-02134.1 Tipus d’estudi: Estudi informatiu Classe d’obra: Millora general. Condicionament Carretera Longitud aproximada: 16,6 km

Municipis afectats: Folquer, Artesa de Segre, Comarques: Noguera Redactor: TECNOMA

Paràmetres de disseny

Tipus de xarxa: Bàsica secundaria Tipus de via: Carretera convencional 1+1 Tipus de terreny: Accidentat Velocitat de projecte: 70 km/h Secció tipus: 7/9 Vorals exteriors: 1,00 m Calçades: 3,5 m

Corredors La zona per on transcorre el projecte és una zona molt vulnerable des del punt de vista ambiental. Per tal que l’impacte ambiental derivat del projecte sigui el menys agressiu possible, s’han valorat dos corredors per on pot discorre el traçat: Corredor 1: S’inicia prop del PK 106+000 de la C-14 tot deixant el nucli de Colldelrat a l’est i després el nucli de Vives a l’oest. Travessa el riu Segre per enllaçar amb l’actual carretera L-512 i arribi fins el nucli de Folquer a la unió de la L-512 amb la C-1412b. Corredor 2: S’inicia al municipi d’Artesa de Segre, a la carretera C-14 entre els PK 104+500 i 105+000. Aquest corredor connecta la C-14 amb L-512, creuant el Canal d’Urgell en sentit nord-oest, i deixant els Tossalet de la Masia Plens sempre a l’est. L’estudi d’impacte ambiental ha valorat els impactes sobre els diferents vectors ambientals. Per quantificar-los, s’ha assignat un valor numèric segons el grau d’afectació que va des de positiu a crític. Si s’apliquen les mesures preventives, correctores i compensatòries s’exposen que s’indiquen en el punt 6. condicions addicionals, totes les alternatives tenen un impacte que es considera COMPATIBLE - MODERAT. En l’estudi informatiu del projecte es presenta un anàlisis multicriteri, basat amb el cost – benefici dels aspectes: Mediambiental. Econòmic. Funcional. Territorial. D’acord amb aquest estudi, la millor l’alternativa és l’alternativa 2. Des del punt de vista ambiental el seu impacte es moderat i compatible, i si es valora globalment amb els altres valors, econòmic, funcional i territorial, és considera l’alternativa més recomanable perquè permet assolir els objectius de: Connectivitat amb la xarxa existent. Permeabilitat territorial. Coordinació amb el planejament urbanístic.

4

Avaluació Anàlisi d’alternatives En el corredors que s’han definit, es proposen les alternatives tècnicament viables de traçat. Un traçat és el que ja es va proposar en el primer estudi ambiental i el segon es defineix a partir de les propostes presentades per l’Ajuntament d’ Artesa de Segre. En els traçats proposats hi ha trams que coincideixen en els dos corredors. Per això per poder comparar l’alternativa més convenient s’ha dividit el projecte en 5 trams, dels quals dos tenen un sol eix i tres tenen dos eixos. Són: Tram A, dos eixos: Vall-llebrera 1 i : Vall-llebrera 2. Tram B, un sol eix. Tram C, dos eixos: Montagull 1 i Montagull 2. Tram D, un sol eix. Tram E, dos eixos: Folquer 1 i Folquer 2.

S’ha fet l’anàlisi dels diferents trams que tenen més d’un eix pel condicionament del Pas de Comiols. S’ha fet atenent als criteris bàsics: L’avaluació quantitativa del total dels impactes ambientals. L’ import de l’avaluació econòmica de les mesures correctores. El grau d’adequació al Pla territorial parcial de ponent. En el tram A, feta l’avaluació d’acord amb els criteris bàsics, es considera més avantatjós l’eix de Vall-llebrera 2 perquè el pressupost és menor que en l’eix Vall-llebrera1, també suposa un impacte menor en el seu entorn si es realitzen les mesures correctores proposades i s’adequa més a les prescripcions del Pla territorial de ponent. El tram C, es considera més avantatjós l’eix de Montagull 2 perquè el pressupost de les mesures correctores és menor que en l’eix Montagull 1, també suposa un impacte menor

Tram A.Vall.llebrega 1

Tram B

Tram C.Montargull 2

Tram C.Montargull 1

Tram D Tram E. Folquer 1

Tram E. Folquer 2

Tram A.Vall.llebrega 2

en el seu entorn si es realitzen les mesures correctores proposades i s’adequa més a les prescripcions del Pla territorial de ponent. El tram E, es considera més avantatjós l’eix de Folquer 2, el pressupost de les mesures correctores és superior que en el cas de Folquer 1 però és menor l’ impacte que suposa en el seu entorn si s’apliquen les mesures correctores i s’adequa més a les prescripcions del Pla territorial de ponent. En aquests tres trams, A, C i D, l’alternativa 2 aprofita el traçat existent i es modifica per ampliar-lo o altres millores, però la invasió i moviment de terres és molt inferior a l’alternativa 1 que suposa un traçat nou en la major part i afecta sòl agrícola o forestal i no aporta més avantatges que l’alternativa 2. Aquesta alternativa per tant suposa un impacte ambiental moderat perquè hi ha menys moviments de terres i les mesures correctores que s’han d’aplicar són menors. Per tant l’alternativa que es proposa per la millora i condicionament del Pas de Comiols C-14. L-512 I C-1412B, tram Artesa de Segre a Folquer és l’alternativa 2 que és la suma de: Tram A, Eix Vall-llebrera 2. Tram B. Tram C, Eix Montagull 2. Tram D. Tram E, Eix Folquer 2. D’acord amb l’EIA, les alternatives que es presenten tenen impacte ambiental moderat - compatible. Planejament general i planificació territorial L’àmbit del projecte s’emmarca en la major part, en un entorn de sòl agro-forestal. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’ Artesa de Segre diu que la major part de l’àmbit del projecte està dins de sòl no urbanitzable, principalment rústic (N1) però també hi ha una zona de protecció (N2) al nord-est del nucli d’ Artesa de Segre i el meandre del Segre conegut com l’Arenal està catalogat com protecció especial (N3). De sòl urbanitzable, de diferents tipologies, solament n’hi ha a Artesa de Segre. Espais naturals protegits afectats En aquesta zona l’únic espais protegit és: PEIN: Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa que la superfície està repartida entre les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà. Xarxa Natura 2000, Zones d’especial protecció per aus i Llocs d’Importància Comunitària. Aquests espais corresponen a: Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

6

La vegetació de la zona d’estudi està formada per conreus herbacis de secà, algunes plantacions d’arbres (pollancres, ametllers, oliveres...) i vegetació forestal formada per boscos mixtes de pi blanc i alzines, i boscos mixtes d’alzines i carrasques, boscos de pinassa, rouredes de roure de fulla petita, alguna taca de roures de martinenc i en les proximitats dels cursos fluvials, salzedes, alberedes i plantacions d’arbres de ribera. En la fase d’obres el principal impacte és la destrucció de la coberta vegetal per on passa el nou traçat o les modificacions previstes. El tram D és el més significatiu perquè hi Hàbitats d’Interès Comunitari, les pinedes de pinassa. La fauna de la zona d’estudi és molt diversa degut a que, el projecte són 17 km amb un desnivell de 400m, això comporta varietat en l’orografia del terreny, presencia de diversos rius i tot això comporta els diferents habitats existents. El riu Segre té associat una gran varietat d’espècies d’hàbitat fluvial i té un paper important com a corredor biològic. Aquest zona està dins la xarxa Natura 2000, Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa i també és LIC ( Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus), per això s’explica l’alt valor ecològic d’aquesta àrea. Les aus presenten un nombre molt elevat d’espècies. Cal destacar: Aus rapinyaires, el voltor comú (Gyps fulvus), la cigonya blanca (Ciconia ciconia), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), el duc (Bubo Bubo) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus) que d’acord amb la Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya, estan catalogades com espècies B, el segon grau de màxima protecció. Aus rapinyaires, àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i el trencalòs (Gypeatus barbatus) que són espècies de rapinyaires amenaçades a Catalunya i que d’acord amb la Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya, estan catalogades com espècies A, el grau de màxima protecció. Altres aus de la zona són d’hàbitats fluvials, pels nombrosos rius petits que hi ha a més del riu Segre. Paisatge Es diferencien 4 unitats paisatgístiques: Paisatge forestal: Constituït per boscos d’alzinar i carrascal i rouredes en les zones humides. Paisatge agrícola: El conformen conreus de secà amb petites masies, dedicades a l’agricultura i a la ramaderia. Paisatge de ribera: Està forma per el petits cursos fluvials i barrancs, a part del Segre, amb vegetació de ribera i fauna lligada als espais fluvials. Aquestes àrees són molt sensibles a qualsevol variació del medi. Paisatge urbà: Format, en general petits nuclis de població amb cases o masies integrades en l’entorn. En els trams de nova construcció, en la fase de construcció, suposen més moviment de terres i això implica major impacte ambiental sobre el paisatge.

Medi hidrològic En la zona d’estudi no hi ha cap aqüífers protegit però cal que en el Projecte Constructiu, les captacions d’aigua existents, fonts i manantials ha de preveure que s’apliquin mesures correctores per garantir la qualitat i quantitat d’aigües subterrànies existents amb anterioritat a les obres. S’ha d’establir un protocol d’actuació respecte les aigües residuals i vessaments accidentals de la maquinaria per evitar el risc de contaminació d’aqüífers. També s’han d’aplicar mesures preventives que incorporin mecanismes que permetin la laminació de l’escorrentia procedent de la plataforma i dels terrenys limítrofs de la carretera, amb l’objectiu de no concentrar el flux d’aigua. En la fase d’explotació, els impactes potencials consisteixen en l’ increment del balanç de l’aigua d’escorrentia degut a l’augment de superfície impermeabilitzada, la menor capacitats de desguàs de la plana al·luvial del Segre, contaminació per escorrentia i arrossegament de materials i augment de la capacitat d’erosió d’aquesta aigua d’escorrentia. Aquesta zona hi ha afluents del riu Segre que fan que l’espai sigui una plana al·luvial que cal protegir. L’ACA proposa des del punt de vista hidrogràfic l’alternativa 1 com més compatible però tal com ja s’exposat, el promotor ha signat un escrit en que es compromet a fer unes mesures correctores especificades per l’ACA per poder executar l’alternativa2. Aquestes mesures son realitzar i/o executar: Un projecte ambiental on s’identifiquin els impactes que tindran les obres sobre el riu de les Segues i una proposta de mesures correctores, compensatòries i de minimització de l’ impacte que garanteixi la persistència dels usos i valors ambiental de la zona d’especial protecció per hàbitats, nutrients, espècies autòctones i per abastament. Un nou estudi hidràulic per riu de les Segues on s’hagin corregit les deficiències hidràuliques que assenyala l’ACA,. Proposa que s’incorpori al Projecte Constructiu mecanismes que permetin la laminació d’escorrentia, realitzar cunetes a la sortida de les obres de drenatge longitudinal que actuïn com esmorteïdors, en cas necessari fer basses de retenció de l’aigua. Especificar les obres de drenatge segons el tram. Altres consideracions tècniques: Mesures que garanteixin la qualitat i la quantitat d’aigua subterrània durant i després de les obres. Correcció dels cabals de les obres de drenatge AV2_4 i B_2. Càlcul de sobreelevació del viaducte sobre el riu Segre per comprovar que les piles del viaducte construït sobre el riu Segre i l’estrep del marge esquerre no produeixen sobreelevacions superiors a 0,30 m i no es produeixen afectacions a tercers. Justificació de l’actuació que es durà a terme a l’obra de drenatge AV_6 Redimensionament de les obres de drenatges AV2_7 i AV2_10. Projecció d’obres de drenatge als PK aproximats 1+000, 3+000 i 3+587 del tram Vall-Llebrera 2 i al PK 1+725 del tram D i dimensionament d’acords amb l’ACA.

8

Ubicació de la cara superior dels enceps i llur protecció enfront l’erosió, si s’escau, a una profunditat igual o superior a l’erosió general. Contaminació acústica El soroll existent actualment en la zona d’estudi, es pot tipificar de forma general, com d’un ambient rural. Es a dir, hi ha soroll propi de les activitat antròpiques i de trànsit rodat. L’alteració de nivells sonors més elevat és a Artesa de Segre. La zona de la C-14, en tram d’ Artesa de Segre a Ponts, el nivell sonor es troba entre 65 i 70 de. L’estudi acústic preveu que si es prenen les mesures preventives adequades en la fase d’obres, el projecte té un nivells acústics permesos . En període nocturn està per sota del 52dB. Patrimoni cultural El projecte no afecta a cap element del patrimoni històric-artístic però en fase d’obres poden haver afectacions degudes a activitats secundaries derivades de les obres, com són les zones d’acopi, la ubicació del parc de maquinària o el pas de camions. L’afecció produïda per les obres serà diferents segons el grau de sensibilitat de l’element cultural. Per tot això s’ha de fer un estudi arqueològic abans d’iniciar les obres i presentar les mesures correctores que s’aplicaran per evitar l’impacte sobre el patrimoni cultural. Geologia i geomorfologia La major part de les terres de l’excavació s’utilitzen per construir els terraplens no obstant això hi ha diferencia en el balanç dels volums de terres. En el tram D i en el tram E Folquer 2 les terres de l’excavació no són suficients i es necessita materials de préstec. En l’alternativa 1, la necessitat de préstecs és molt més elevada. Capacitat del medi receptor L’àmbit d’estudi del projecte de “Millora general. Condicionament del pas de Comiols. Carreteres C-1412b, Tram: Artesa de Segre – Folquer”, és una zona molt vulnerable als impactes ambientals perquè és una zona rural poc transformada on la majoria de la població es dedica a l’activitat agrícola i ramadera.

D’acord amb la descripció i els plànols de l’estudi informatiu i l’EIA, a les actuacions del projecte es preveuen aplicar mesures preventives i correctores que les facin compatible en el medi on s’han d’executar. Així proposa mesures per no afectar les aus rapinyaires que estan protegides i tenir en compte que el Coll de Comiols és un corredor biològic important i s’han de deixar passos de fauna eficaços. El projecte no preveu afectar altres espècies de flora o fauna protegida o amenaçada. Pel que fa a les afectacions sobre la morfologia natural del terreny i la geologia amb les mesures correctores que es proposen en l’EIA, no es preveuen impactes crítics o severs, així com tampoc sobre els valors paisatgístics de la zona. L’impacte sobre el medi hidrològic es pot considerar com a compatible, sempre i quan s’implementin les mesures que s’hi estableixen. Acord Per tot l’anterior, vist l'estudi d'impacte ambiental, en el qual no es preveuen efectes negatius notables, irreversibles i permanents sobre cap factor ambiental sensible, i vista la capacitat del medi, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, la Ponència Ambiental formula la declaració d'impacte ambiental amb caràcter favorable per a l'alternativa 2 si s'implementen les mesures preventives i correctores que estableix l'estudi d'impacte ambiental i les condicions addicionals fixades en el present Acord. Condicions addicionals Condicions sobre les mesures preventives i correctores Medi natural

Restaurar les zones de les carreteres en desús, consistent en l’eliminació del ferm, la restitució de la morfologia original de l’àmbit i la posterior restauració vegetal.

Impulsar la integració dels talussos de desmunt de la carretera en l’entorn redefinint el seu pendent (amb posterior revegetació herbàcia arbustiva i arbòria) o aplicant tècniques de bioenginyeria: Tram A: Del Pk 1+380 a Pk 1+460 s’ha de fer un desmunt 3H/2V o s’ha de revegetar amb tècniques de bioenginyeria tipus kraimer, biocel·les, trinter, mantes orgàniques o altres. Del Pk 4+700 a Pk 4+900 millora paisatgística del desmunt del marge esquerra amb tècniques de bioenginyeria. Del Pk 5+060 a Pk 5+160 construir un fals túnel La longitud i l’estructura del fals túnel s’haurà d’ajustar de manera que permeti restituir la morfologia del terreny original (tant el pendent transversal com longitudinal).

10

Del Pk 5+180 a Pk 5+260 s’ha de fer un desmunt 3H/2V o s’ha de revegetar amb tècniques de bioenginyeria. Del Pk 5+760 a Pk 6+020 s’ha de fer un desmunt 3H/2V o s’ha de revegetar amb tècniques de bioenginyeria. Tram C Del Pk 0+940 a Pk 1+080 s’ha de fer un desmunt 3H/2V. Del Pk 1+580 a Pk 1+640 s’ha de fer un desmunt 3H/2V o s’ha de revegetar amb tècniques de bioenginyeria. Del Pk 1+840 a Pk 1+920 s’ha de revegetar amb la tècnica de bioenginyeria Krismer. Del Pk 2+600 a Pk 2+800 s’ha de fer un desmunt 3H/2V o s’ha de revegetar amb tècniques de bioenginyeria. Tram D:

Del Pk 0+240 a Pk 0+920 s’ha de fer un desmunt 3H/2V o s’ha de revegetar amb tècniques de bioenginyeria. Del Pk 1+060 al Pk 1+300 s’ha de revegetar amb cel·les tridimensionals o trinter. Del Pk 1+760 a Pk 1+900 s’ha de fer un desmunt 3H/2V o s’ha de revegetar amb tècniques de bioenginyeria. Del Pk 2+380 a Pk 2+762 s’ha de fer un desmunt 3H/2V.

Les tècniques de bioenginyeria a aplicar seran les referenciades al llibre de “Recomanacions tècniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya”, manual d’avaluació ambiental núm. 5 editat pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

El promotor incorporarà al projecte constructiu una partida pressupostària per poder assolir la integració dels desmunt anteriorment relacionats.

Analitzar la minimització d’ocupació territorial mitjançant la construcció de murs a peu de terraplè en el punts següents:

Tram C Del Pk 2+260 a Pk 2+340. Del Pk 2+500 a Pk 2+520. Del Pk 2+920 a Pk 2+940. Del Pk 3+240 a Pk 3+300.

Tram D Del Pk 0+000 a Pk 0+060. Del Pk 1+500 a Pk 1+580. Del Pk 1+700 a Pk 1+730. Del Pk 1+980 a Pk 2+060.

El promotor incorporarà al projecte constructiu una partida pressupostària per poder assolir la minimització l’ocupació dels terraplens abans relacionats.

Per garantir la connectivitat faunística, s’analitzaran les següents obres de drenatge per adequar-les com a passos de gran fauna. Tram A ODT AV2-1. ODT AV2-9. Tram B Des de l’ inici del tram B fins al Pk 1+000 del tram C2 s’ha de posar un pas de gran fauna. Tram D ODT-1. ODT-4. ODT-6. Tram E ODTEF2-3. La resta de les obres de drenatges, s’analitzaran per adaptar-les a passos de fauna petita i mitjana.

L’adaptació de les obres de drenatge com a passos de fauna seguirà les prescripcions del manual “Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales. Documentos para la reducción de la fragmentación de hábitats causada por infraestructuras de transporte, número 1. O.A. Parques Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente.”

El promotor incorporarà al projecte constructiu un partida pressupostària per poder assolir l’adaptació de les obres de drenatges anteriorment relacionades.

Ambient Atmosfèric

Durant l’execució de les obres caldrà adoptar mesures per tal de reduir l’emissió de pols a l’atmosfera, i mitigar els efectes dels moviments de terra, de la circulació dels vehicles de l’obra i dels materials transportats pels vehicles.

En relació al vector soroll cal que el projecte constructiu inclogui un estudi acústic de detall amb les mesures necessàries per assolir els següents objectius de qualitat acústica:

Valors límit d’immissió en dB(A) Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23h – 7 h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

12

Valors límit d’immissió en dB(A) Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23h – 7 h)

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial

60 60 50

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (B)

(B1) Coexistència del sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents

65 65 65

L’ esmentat estudi de detall haurà de ser validat pel Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i lluminosa.

El projecte executiu haurà d’incloure les següents mesures correctores a incloure durant la fase d’obres:

Fixar l’horari de treball durant la construcció de l’obra a l’entorn de les zones urbanitzades, com a màxim, de les 08 a les 20 h. Ubicar el parc de maquinària el més allunyat possible de les zones habitades. Ajustar l’emissió sonora de la maquinària a les prescripcions que estableix el RD 212/2002, que regula les emissions sonores a l’entorn produïdes per les màquines d’ús a l’aire lliure, i les normes complementàries. En relació al vector llum: El condicionament es fa en el tram que passa pel municipi d’Artesa de Segre, el qual compleix l’excepcionalitat de formar part dels 16 municipis de l’àrea d’influència de l’únic punt de referència de Catalunya, l’Observatori del Montsec (Resolució TES/363/2013, de 20 de febrer, per la qual es fixa l’Observatori Astronòmic del Montsec com a punt de referència i s’estableix l’àrea d’influència d’aquest territori; DOGC núm. 6326 – 1.3.2013). A més, aquest territori ha estat certificat com a destí turístic Starlight (distinció que només gaudeixen 5 llocs més al món), i està en una zona de protecció màxima (E1) envers la contaminació lluminosa. Per aquest motiu, cal preservar les condicions excepcionals de qualitat que presenta aquest territori del Montsec i cal protegir-lo per tal de minorar l’impacte que pot causar aquesta activitat en el medi. Pel que fa a l’activitat pròpia de la infraestructura en les fases de construcció i explotació la il·luminació exterior ha de complir les prescripcions tècniques del Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07 (en especial la IT-EA-03), en funció de la zona de protecció segons el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya.

En el cas de zones de serveis (benzineres, zones d’aparcament, etc) que disposin d’il·luminació exterior s’ha de complir la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental

de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i el Reial decret 1890/2008. Pel que fa a les làmpades:

Zona E1:

Les làmpades han de ser de vapor de sodi o tipus LED ambre (làmpades tipus LED que emeten llum que compleix aquestes tres condicions alhora: longitud d’ona dominant entre els 585 i els 595 nm, emissió de radiació electromagnètica per sota dels 500 nm inferior a l’1% del total i sense presència de cap pic d’emissió al voltant dels 440 nm). En cas que per motius de seguretat o interès públic no es puguin complir les determinacions de la ITC-EA-03 i que al titular de la instal·lació se li atorgui per l’òrgan competent l’excepció regulada en l’article 14 del Reglament, aquesta circumstància haurà de ser comunicada a l’òrgan ambiental, i la condició establerta quedarà sense efecte o es veurà modificada per l’exempció atorgada. Mesures preventives i de control addicional Residus En relació als residus, el pla de terres, les mesures correctores i el pla de vigilància ambiental han de referir-se a la legislació vigent, actualment: Normativa general sobre residus: Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus. Pels sòls contaminats: Reial decret 9/2005, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminats del sòl i criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. Per les terres d’excavació d’obres de construcció que es destinin fora de l’àmbit del projecte a la millora de finques: Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de construcció. El promotor té l’obligació d’informar prèviament a l’òrgan ambiental encarregat del seguiment i vigilància de la gestió a efectuar dels residus previstos generar durant l’execució del projecte. Les mesures correctores han d’incloure:

En funció dels tipus (codi CER) i quantitats dels residus estimats al projecte constructiu, l’establiment de les zones d’emmagatzematge dels residus i de la seva gestió prevista d’acord amb la legislació vigent, considerant que: El temps màxim d’emmagatzematge dels residus perillosos no superarà els sis mesos i s’hauran d’emmagatzemar sota cobert.

14

Els residus líquids s’hauran d’emmagatzemar en zona pavimentada, amb un sistema de recollida per a possibles vessaments. L’establiment de la correcta gestió d’acord amb la normativa vigent de les runes i altres residus de la construcció, incloses les terres o pedres d’excavació de la construcció que no hagin de ser reutilitzades com a rebliment per a la mateixa obra o per una altra obra/activitat legalment autoritzada per a utilitzar aquests materials. Altres Es redactarà amb anterioritat a l’inici de l’obra, un pla de camins que reflecteixi tots els camins i accessos necessaris per a la seva execució. Com a criteri general es procurarà evitar l’obertura de nous camins i utilitzar els camins existents o utilitzar la pròpia traça de la via en construcció. Situar el parc de maquinària, els abassegaments de materials i instal·lacions provisionals d’obra, en zones de mínim risc de contaminació (planeres, poc permeables, allunyades de la zona d’influència de barrancs i torrents). Aquestes zones un cop utilitzades seran restaurades restituint la seva situació original. En tot cas, els abocadors temporals i/o permanents s’hauran d’ubicar preferentment en zones degradades i de mínima afectació ecològica i paisatgística, allunyats de cursos fluvials i de zones d’interès natural. Tots els abocadors s’hauran de restaurar mitjançant l’estesa de terra vegetal i la seva revegetació sens perjudici de la resta de condicions establertes als permisos o autoritzacions que requereixin. Realitzar un seguiment arqueològic al llarg de tota l’obra i durant la fase de moviment de terres, per tal de documentar possibles béns que no han estat identificats durant la prospecció arqueològica superficial. Seguiment i publicitat El projecte constructiu incorporarà un annex en el que es descriurà com s’han incorporat les mesures correctores fixades a l’estudi d’impacte ambiental i a la present declaració l’impacte ambiental. També formarà part del projecte constructiu el Programa de vigilància ambiental. El promotor del projecte es responsabilitzarà de l’execució del Programa de vigilància ambiental i dels seus costos. Aquest disposarà d'una direcció ambiental d'obra que tindrà com a funció bàsica fer complir el que disposa l'estudi d'impacte ambiental i la present declaració d'impacte ambiental mitjançant el seguiment acurat de les obres. Les incidències ambientals s’hauran de reflectir en informes tècnics que s’elaboraran mensualment i s’adreçaran a la Direcció General de Polítiques Ambientals. Es constituirà una comissió mixta de seguiment i control ambiental entre el promotor i l’òrgan ambiental. Aquesta comissió vetllarà pel contingut, la periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures preventives, correctores i complementàries que assenyalen l’estudi d’impacte ambiental i la present declaració.

El Departament de Territori i Sostenibilitat exercirà, mitjançant la Direcció General de Polítiques Ambientals, les funcions de comprovació, interpretació, seguiment i vigilància ambiental d’aquesta declaració d’impacte i de les condicions imposades. De manera prèvia al començament de les obres, es remetrà a la Direcció General de Polítiques Ambientals la següent documentació: Còpia del Projecte constructiu. Proposta d’integració de desmunts, minimització de terraplens i d’adaptació passos de fauna. Còpia del Projecte de mesures correctores (hidrosembres, plantacions, tècniques de bioenginyeria, adaptació passos de fauna, apantallaments acústics, etc.) Còpia del Programa de vigilància ambiental definitiu redactat d’acord amb el manual d’avaluació ambiental núm. 6 editat pel Departament de Territori i Sostenibilitat “Guia per a la redacció i execució dels programes de vigilància ambiental d’infraestructures viàries a Catalunya”. Còpia de l’Estudi acústic de detall amb els continguts previstos a la present declaració. Qualsevol modificació en el Projecte avaluat requerirà l’informe previ de la Direcció General de Polítiques Ambientals als efectes de valorar-ne la incidència en el medi i, si s’escau, l’aplicació del procediment d’avaluació ambiental que correspongui. Aquesta declaració d’impacte ambiental s’incorporarà als tràmits administratius i resolutoris que autoritzin totalment o parcialment aquest Projecte. D’acord amb el que estableix l’article 15 del Reial decret legislatiu 1/2008, l'òrgan substantiu quan autoritzi el projecte haurà de posar a disposició del públic la següent informació: El contingut de la decisió i les condicions imposades Les principals raons i consideracions en les que es basa la decisió, en relació amb les observacions i opinions expressades durant l’avaluació d’impacte ambiental. Una descripció, quan sigui necessari, de les principals mesures per evitar, reduir i, si és possible, anular els principals efectes adversos. D’acord amb el que estableix l’article 12.3 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, aquesta declaració d’impacte ambiental s'ha de fer pública i s’ha d'adreçar a la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre.