nnas169.indd 1as169.indd 1 008/03/2017 10:11:558/03/2017 ... › images › revista ›...

nas169.indd 1nas169.indd 1 08/03/2017 10:11:5508/03/2017 10:11:55

-2- Març 2017 El de Cardedeu

EditorialEl NAS de Cardedeudel grup ULL a l’ull,scpOfi cines: Sant Ramon, 23 08440 CARDEDEU Tel 93 871 34 79 [email protected] www.elnasdecardedeu.cat Cif: J-61507943

Direcció: Núria Aymerich Xavier Navarro

Col·laboradors: Miquel Comas Clàudia Serra Maria Valdívia Paula Pedrero Lorena Velasco

Columnes d’opinió: Ferran Adelantado Francesc Barbachano Elisabet Fericgla Enrique Fuentes Jordi Geronès Montel Toni Giménez Antoni Giner i Arbusà Josep Jallé Jordi Nadal Quim Om Miquel Pujadas Kathy Raymond

Ve de lluny Toni Giménez

Fotografi a: Xavier NavarroPublicitat: ULL a l’ull scpGestió administrativa Laura MañasDisseny i maquetació: Alex Fonoll

Impressió: Impremta ArcoDipòsit legal: B-7847-2002

Aquest periòdic no es responsabilitza de les opinions dels seus columnistes.

Els habituals

El Nas de Cardedeu és gratuït i el podeu trobar a partir del dia 10 de cada mes (aprox.) També us el podeu descarregar des de la nostra web: elnasdecardedeu.cat

PUNTS DE DISTRIBUCIÓ

Cicles RuaixAv. Rei En Jaume, 22Quiosc de l’EstalviPl. Joan Alsina

Es distribueixen 1.500 exemplars dels quals un 70% es deixen en aquests punts i la resta, es reparteixen per als establiments i comerços de la vila

Quiosc de Poble SecCtra. Dosrius, 128Redacció d’El NASC/ Sant Ramon, 23

Els directors d’aquest periòdic som propietaris d’una gossa, la Una, que estimem i que forma part de la nostra família, en el seu paper. Dit això, no ens agrada la gent que porta el seu gos deslligat, ho entenem, però no ens agrada. No fa pas tant, un pastor alemany que anava solt va venir a olorar a la nostra, cosa molt normal, i no es van caure bé, també passa, així que es van discutir a queixalades. Nosaltres portàvem el gos lligat, l’altra mestressa no. Qui va rebre?

Les normes de convivència sempre són difícils de redactar perquè no hi haurà una norma al gust de tothom. Ara bé, per fer-les cal que tots cedim una mica. Per redactar unes normes, cal ser transigent, comprensiu amb els altres punts de vista o sensibilitats, cal entendre que el món no és només com tu el veus o l’entens, que hi ha molts altres colors i matisos.

La gent de Cardagos parla en nom d’un col·lectiu que vol portar el seu gos deslligat, que afi rmen que controlen perfectament on fa les seves necessitats i les poden recollir i que aquests són inofensius, que mai fan res a ningú... els gossos, és clar. Donarem això per bo. Però, on està el dret de la gent que vol passejar sense témer que li vingui un gos a olorar-o els fa por o tombi si van en bici? On està el dret dels nens a jugar amb la sorra i no trobar-se amb una caca o que faci pudor a pipís? On està el dret dels altres propietaris que porten el gos lligat a passejar sense témer que d’altres animals s’apropin sense control real i molestin?

Hi ha països en què els propietaris han de pagar impostos especials, a més els obliguen a tenir un carnet que els habiliti a tenir-los, els gossos sempre i a tot arreu han d’anar lligats, fi ns i tot per parcs naturals i ja no diguem dins de ciutats i poblacions... Aquí només tindrem una ordenança que regularà moltes coses, cert, i que tan de bo es fessin complir totes, tan de bo, com que no hi puguin haver animals maltractats, lligats tot el dia o tancats en un balcó.

A Cardedeu hi ha censats més de 700 gossos i només sabem el censats. El gossos tenen uns drets, que els seus propietaris han de proporcionar-los, i potser els exigeix un esforç, distingint entre donar un volt perquè estiri les cames i faci les seves necessitats i portar-lo a fer exercici, en lloc on no topi amb els interessos dels qui no tenen gos.

Ja era hora que algú s’hi posés.

De Bàbia a PernambucoXavier Navarro pàg. 06

La trobadaEnrique Fuentes pàg. 08

La segona veuKathy Raymond pàg. 10

La veu dels polítics pàg. 12

La bústia pàg. 12

Darrera el taulell pàg. 14

Local diàfanFerran Adelantado pàg. 16

Una columna mésMiquel Pujadas pàg. 18

Ple pàg. 18

Aquí y ahoraFrancesc Barbachano pàg. 20

Olors...Quim Om pàg. 22

E-mocionsJosep Jallé pàg. 24

Especial animals i plantes pàg. 25

Fa 10 anys pàg. 29

Avaluacions pàg. 29

XQ pàg. 29

Incívics pàg. 29

Resum metereològicMiquel Comas pàg. 30

nas169.indd 2nas169.indd 2 08/03/2017 10:11:5708/03/2017 10:11:57

Març 2017El de Cardedeu -3-

La polèmica per la nova ordenança de tinença d’animals arriba al PleUna representació de CardeGos demana paraula al fi nal del mateix per permetre que els gossos puguin anar sense lligar p.11

La Ratafi a Trabucaire rep una medalla de plata al Catavinum

p.6

Lluïsa Oller cedeix el seu habitatge per fer una llar social

p. 7

Entrevista a Andreu Canet, membre de la lleva del biberó

p.8

El Ple del 23 de febrer aprova passar la gestió del CEM a l’empresa municipal C10 Serveis i Manteniments SL

p.18

El Febrer Musical es dedica a Francesc Elias i Prunera amb un concert de la Cobla Orquestra Montgrins

p.22

El Cros Escolar aplega a més de 1200 alumnes

p.24

La Guia de Cardedeu

També la podeuconsultar des de

www.laguiadecardedeu.cat

Segueix-nos!A la web: www.elnasdecardedeu.catAl Facebook: elnasdecardedeuAl twitter: @elnasdecardedeu

Per estar al dia del que passa a Cardedeu

Els Tres Tombs es retarden al dia 5 a causa del mal tempsGossos, gats, cavalls i fi ns i tot una cabra van ser beneïts p.21

nas169.indd 3nas169.indd 3 08/03/2017 10:11:5808/03/2017 10:11:58


nas169.indd 4nas169.indd 4 08/03/2017 10:11:5808/03/2017 10:11:58


nas169.indd 5nas169.indd 5 08/03/2017 10:11:5908/03/2017 10:11:59


De Bàbia a Pernambuco

Per Xavier Navarro

El darrer cap de setmana de febrer, Cardedeu va viure el seu Carnaval amb una Rua, en dissabte a diferència d’anys anteriors en què es celebrava el diumenge, i una festa dirigida al públic jove a la Tèxtil Rase, amb música dels punxadiscos Marvin i Aleix.

Tot va ser diferent. L’inici i fi nal del cercavila va ser a la Tèxtil Rase, amb concentració de comparses al carrer Jaume Campmajor, davant del Pavelló d’esports.

L’itinerari també va variar molt dels d’anys anteriors, de la Tèxtil es va anar pel carrer Llinars, Mare de Deu del Pilar i Dr. Klein fi ns el Centre, i per Diagonal Fiveller es va anar fi ns la carretera, rei En Jaume, fi ns tornar a la Tèxtil Rase de nou.

Hi va haver poques comparses, les de les cinc AMPES de les escoles, una d’ADISCAR, de l’Esplai, també va participar una associació de veïns d’Alfou i grupets sense carrossa que no van poder lluir tot el que caldria per la quantitat de persones que, sense disfressar, es barregen amb la Rua.

Les AMPES de les escoles aprofi ten la rua per reclamar millors ràtiosAquest any el recorregut es va fer en dissabte i va acabar amb una festa a la Tèxtil Rase

Les AMPES es van posar d’acord per reivindicar una ràtio per aula més baixa, uns ho feien amb al·lusions a les sardines i al mar, altres tornaven a l’edat de pedra, però volien fer recordar que cal avançar en la qualitat de l’ensenyament i això passa per menys alumnes per aula.

Ja fa temps que es van eliminar els premis i fi ns i tot els “records” per a les comparses i en acabar el recorregut va haver un espectacle per a infants per part del grup Xiula.

Més tard, també dins de la Tèxtil Rase, es va fer un sopar popular, on cadascú se’l porta i a partir de les deu del vespre els punxadiscos Marvin i Aleix van posar la música per la festa juvenil.

Una altra gran diferència amb altres anys ha estat que cap entitat ha organitzat ball de disfresses per a adults, que generalment es feia a la Sala Sarau.

Redacció

La ratafi a Trabucaire 2015 va guanyar una medalla de Plata en la categoria de licors o destil·lats en el certamen Catavinum World Wine & Spirits Competition en la seva 6ª edició, celebrada a Gasteiz.

Al certamen es van presentar vins de més de 20 països: Argentina, Austràlia, Àustria, Bulgària, Canadà, Xile, Grècia, República Txeca, França, Alemanya, Itàlia, Malta, Portugal, Sud-àfrica, Espanya, Estats Units...Per a la realització del concurs es van catar

La Ratafi a trabucaire rep una medalla de plata en el certamen CatavinumEl Concurs celebrat a Gasteiz acaba de publicar els resultats del tast de vins i licors del món de l'edició 2017

un total de 3480 vins i licors, dels quals, van obtenir medalla i la seva corresponent diploma 1009.

La Ratafi a trabucaire va obtenir una medalla de plata. És un licor elaborat amb la maceració de les nous tendres i la destil·lació de 25 plantes aromàtiques, arrels i espècies, amb 24% vol. d’alcohol i un contingut de sucre de canya, (Sucre Moreno) de 275 grams per litre.

La ratafia ha estat elaborada durant segles a les cases de pagès de la Catalunya interior, seguint antigues receptes, guardades amb molt de zel, que es transmetien de

generació en generació. A Cardedeu en hi ha forta tradició, en el museu es fan tallers d’elaboració i al Tarambana un concurs a n u a l a m b a m p l i a participació.

La Ratafi a trabucaire es va començar a fer com a manera de recaptar diners per a pagar multes que s’imposaven a la Colla de Cardedeu, però ara ja ha superat el moment de vendre’s en actes i fi res i ha entrat en el circuït comercial. Sens dubte amb aquest premi en el certamen internacional que es fa a Gasteiz ha entrat ja en el club de les ratafi es.

Redacció

Quinze anys

A l’editorial de febrer del 2002 posàvem: “El NAS de Cardedeu neix com a periòdic independent des del que donar a conèixer,

no sols les notícies més rellevants que han passat el darrer mes, sinó les opinions, comentaris i punts de vista dels qui són els seus protagonistes, en el fons tots els qui vivim al poble” El primer pas ja està donat, ara falta que el suport que hem tingut es mantingui.

Han passat uns quants anys, vam fer una celebració per l’any, pels dos anys, pels 5, pel número 100, pels 10 anys... Ara només volem recordar que si podeu llegir aquest NAS és gràcies als anunciants i a la gent que està a La Guia. No sols els és molt útil per donar a conèixer els seus negocis i serveis, són els qui permeten que la població en general pugui estar informada del què passa i què s’opina a Cardedeu.

De l’editorial del número 1 mantenim la independència, es dóna veu als diferents grups polítics, tot i que alguns renunciïn a fer-ne ús, s’informa del què passa, en la mesura que es puguin posar més o menys pàgines, aquí hi ha el paper important de la col·laboració dels negocis locals, als que sempre defensem enfront de la compra despersonalitzada, deslocalitzada. Una població sense comerç local és una població morta. Cada cop que es compra a una botiga de Cardedeu es dóna uns diners a la població que podran córrer a un altre comerç o servei, que si és de Cardedeu dóna riquesa i llocs de treball.

Agafant la darrera frase de l’antic editorial , els protagonistes de les notícies som els que vivim al poble, aprofi tem per recordar que els qui han nascut aquí, i hi segueixen vivint, i els qui han triat la vila per a viure, ho han fet perquè els ha agradat Cardedeu i l’estimen, per tal cal tenir cura de que el seu teixit comercial segueixi viu, participar de les seves entitats i activitats i ajudar a que El NAS segueixi sortint, mes rere mes.

CARNAVAL 2017

nas169.indd 6nas169.indd 6 08/03/2017 10:12:0008/03/2017 10:12:00


La Presidenta d’honor de la Fundació Viver de Bell-lloc, Lluïsa Oller, a finals de l’any passat, va fer cessió del seu habitatge i el terreny que ocupa el mateix a la Fundació, per tal que es pugui fer una nova Llar-residència i un nou servei ocupacional en aquest espai. Ara cal fer un avantprojecte i realitzar les obres per tal d’adequar-la. Es preveu que després de l’estiu del 2018 estigui enllestida.

Amb aquesta nova llar residència, on hi conviuran Lluïsa Oller i onze persones més, la Fundació, que es va iniciar fa 34 anys, gairebé duplicarà la seva capacitat d’habitatge i ampliarà l’espai ocupacional. No és una novetat que la casa de la Lluïsa aculli persones, des que va quedar vídua ha volgut posar en pràctica els valors cristians que la il·luminen sempre i ha acollit persones necessitades. Ara, amb 88

Lluïsa Oller dóna la seva casa per fer una llar residènciaTindrà capacitat per a onze persones i s’espera que entri en funcionament després de l’estiu de 2018

anys, ho dóna tot, però ja fa molt temps que destina dues habitacions per acollida.

Actualment la Fundació Viver de Bell-lloc ja té una llar residència, al carrer Tarragona, un establiment concertat amb la Generalitat de Catalunya amb 16 places per a persones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual o trastorn mental sever. Això és una defi nició ofi cial però pels que hi treballen és una gran família.

Hi viuen 16 persones, però la planta baixa és un espai obert a totes les persones que tenen algun vincle amb el Viver de Bell-lloc, un espai de trobada en el qual, aquells que hi viuen i els que no, comparteixen lleure, menjars i experiències. La primera i la segona planta estan destinades a la vida privada, amb cinc habitacions per cada planta i dos WC.

Redacció

Onco Cardedeu-Baix Montseny lliura a l’Institut oncològic de la Vall d’Hebron 6000€L’entitat va aprofi tar el Dia internacional contra el càncer per donar a conèixer les seves activitats a la Plaça Sant Corneli

La primera setmana de febrer va ser de molta activitat per a l’Associació Onco Cardedeu Baix Montseny. El dia 1, dimecres, van anar a Barcelona, a la Vall d’Hebron, a fer donació per a la investigació oncològica, de 6000 euros que han recollit a tal efecte. Es va triar l’Institut oncològic que hi ha allà per la tasca d’investigació que s’està fent amb la fi nalitat d’eradicar aquesta malaltia en un futur no molt llunyà.

Redacció

Diumenge 5 de febrer, aprofitant que era el Dia Internacional contra el càncer i per segon any consecutiu van posar una parada davant de Sant Corneli per donar a conèixer les seves activitats i oferir una xocolatada amb coca. A l’acte també hi va haver pallassos per entretenir als més menuts i així poder explicar les seves activitats.

L’associació es reuneix cada dimecres a les antigues casetes dels mestres, al costat del Granés i el seu objectiu és tractar d’oferir ajuda psicosocial, tant als malalts com als seus familiars. També fan accions puntuals diverses vegades a l’any per recollir diners, que s’ajunten amb les subvencions que reben dels ajuntaments de Llinars i Cardedeu. Els diners són per pagar psicòlegs i fi sioterapeutes i el que va quedant es destina anualment a alguna entitat d’investigació.

També s’ha fet la campanya, divendres i dissabte 10 i 11de febrer, “posem-hi pebrots al càncer” que amb la col·laboració dels supermercats Condis, en què part de la venda de pebrots es destinava a la lluita contra el càncer. Com que a Cardedeu no n’hi ha, el que s’ha fet és la campanya en els Condis de Llinars i de Sant Antoni de Vilamajor

nas169.indd 7nas169.indd 7 08/03/2017 10:12:0008/03/2017 10:12:00


La trobadaPer Enrique Fuentes

De baix a dalt

U n e s p e t i t e s reflexions sobre "Un país en comú": Durant el mes de febrer s'han

fet uns 70 debats per tota Catalunya per començar a defi nir un nou espai polític, en el Vallès Oriental s'han fet varis en els quals hem participat gent de Cardedeu, s'ha debatut sobre sanitat, educació, sobirania i molts temes mes, però ens ha faltat debatre sobre com ens anem a organitzar, això podria semblar poc important i interessant però no solament és una qüestió de formes si no de fons.

L'organització que crearem ha de ser un refl ex de la societat que volem tenir, des de Podem ho tenim clar, volem una organització que s'organitzi de baix a dalt, que tingui un codi ètic que sigui un exemple per a la societat, que no ens fi nancem amb els bancs (això ha de ser una línia vermella), també el compromís que cap càrrec públic o intern cobressin més de tres salaris mínims.

També assegurar un sistema de participació que garanteixi que no solament els híper militants puguin participar activament en les decisions de l'organització. Tot això pensant en clau catalana però, i a Cardedeu? A Cardedeu Podem té el repte de crear una alternativa per fer que les decisions de govern siguin més participatives (aquest sol és un dels reptes que tindríem), en què forma ens presentarem a les municipals? Això cal debatre-ho llargament, per això et convido a que vinguis a una reunió del cercle de Podem Cardedeu a debatre amb nosaltres, perquè juntes ho podem tot.

Andreu Canet és un dels fundadors de l’associació “La lleva del biberó-41” i ha dedicat molt de temps a reunir informació sobre la Guerra civil i el que van representar els “biberons” com els denomina, en la mateixa.

A casa seva , perfectament ordenat en àlbums i arxivadors hi guarda tot el que ha anat recollint durant anys.

L’associació“De la meva lleva, la del 41 els qui vàrem sobreviure

ens vam organitzar i fer una associació on mai vam pagar quota, diu. Hi ha també la del 40, però aquests no van arribar a organitzar-se, els vam convidar a venir i alguns participaven dels actes.”

Canet va obrint àlbums mentre parla. “Vaig ser cofundador de l’agrupació i delegat de Barcelona, i aquí tinc reportatges dels qui jo vaig organitzar. Aquí, al parc de la Ciutadella, hi havia l’alcalde Maragall i vam arribar a ser, segons els càlculs, amb famílies, unes 7.000 persones, però l’interessant és parlar de la guerra, no d’aquestes dades.” “Això sí, en Maragall va ajudar molt i la Núria Gisbert, no la de Gispert, aquesta era socialista, que era de l’ajuntament i qui s’encarregava d’ajudar-nos, també”

La majoria dels qui surten a les fotos, explica, són morts. Van fer una missa a Santa Maria del Mar i dinar al Born. També hi va venir un bisbe que era biberó i estava a Madrid.... També hi ha records d’una trobada a Hospitalet, on l’alcalde Corbacho els va ajudar força i va donar una placa

“La darrera trobada va se fa dos anys, el meu fi ll encara m’hi va portar. Som molt pocs, 8 o 10, no és que estiguin tots morts, però la situació física fa que pocs hi puguin anar....Sempre venen polítics, a la darrera, va venir, entre d’altres, en Romeva.”

Andreu Canet Català, un “biberó” a CardedeuRecord d’un protagonista de la Guerra civil

Els dinars de les trobades sempre s’han fet en càtering a pavellons d’esports i en algunes poblacions els hi han fet un monument. Amb el temps se n’ha anat parlant. “Em van entrevistar diversos periodistes i vaig sortir a la tele, al programa “Les nostres coses”. M’ha entrevistat en Víctor Amela, un d’Alcoi, un altre de València... han vingut aquí, però també abans, quan vivia a Horta. En Cumí, Sílvia Bosc... i altres que no conec. Assumpta Montellà va convidar a dinar a tres biberons i va estar bé.

De Barcelona fa cinc anys que va venir a viure a Cardedeu, on també hi viu un fi ll. Abans vivia a Barcelona, a Horta. Va néixer l’any 20. Un 1 de desembre, pel que era dels petits de la lleva.

La crida de la llevaL’incorporen l’any 38, ”ens tocava el 41 però degut a

que necessitaven gent ens van cridar. Primer a la quinta del 40 però als tres mesos a nosaltres. Necessitaven molta gent per atacar per l’Ebre. Estava a casa i vam rebre un avís no sé si va ser per ràdio o premsa i amb l’amenaça ens vam incorporar com un ramat de bens” “No va haver un desplaçament acompanyats, ens vam anar incorporant, primer com control i després com soldats. I acte seguit, l’any 38, el dia de la Montserrat ens vam incorporar, el dia 27 d’abril”

Al principi no portaven ni uniforme, surten de Barcelona i van a diversos llocs de concentració, i al cap de 7 o 8 dies fan una reagrupació formant formant un Cos d’exercit, amb tres Divisions

L’Andreu té clar que va estar en el 18è Cos, 60 divisió 224 brigada,després hi havia companyies, seccions i esquadres.

El front de LlaidaEl 22 de maig s’inicia la batalla de Balaguer, on s’hi

troben. Dura 7 dies i moren 800 persones. D’ells alguns portaven dos bombes de mà i no tots fusell, eren carn de canó. “Em van nomenar caporal i donar un fusell txec. Alguns d’ells portaven la creu gamada, perquè deurien anar destinats a l’exercit alemany, però es van comprar aquí. La duien a la culata. El qui en portava més tenia 7 bales”.

“Lister i Modesto van criticar a José del Barrio, que era el Tinent Coronel del nostre Cos d’Exèrcit. No tenia res de militar i anava enviant tropa a l’estil rus” En els seus estudis posteriors Andreu Canet va trobar que Lister opinava que si tot el Cos hagués atacat de cop en lloc de per seccions s’hauria guanyat

A Camarassa hi ha tres nius de metralladora, ara és museu. Allà estaven els nacionals, que feien foc creuat. La meva companyia érem 150 homes i només en van tornar 42. Va ser una gran escabetxina! Diu.

Xavier Navarro

continua a la pàgina següent

nas169.indd 8nas169.indd 8 08/03/2017 10:12:0108/03/2017 10:12:01


La batalla de l’Ebre“A la batalla de l’Ebre ja érem veterans, ja sabíem com

buscar amagatalls i on ens havíem de posar, quan disparar i quan no. Acabada la de Balaguer ens van pujar a camions, katiuskes que en dèiem, i ingènuament pensàvem que anàvem a Barcelona, però vam anar cap el Sud, cap a Tarragona i allà a Falset van venir per passar barques dalt dels camions però no sabíem perquè. Estàvem amagats sota avellaners prop de la cooperativa del vi esperant on aniríem.”

“De Falset se’ns va portar a La Torre de l’Espanyol i allà ens assabentem que els nostres han creuat l’Ebre el dia 25 i nosaltres érem la reserva. El dia 2 havíem de passar, però no ho fèiem per sorpresa com els altres, teníem la nostra aviació a sobre, però també la contrària i ho vam fer uns en barca i d’altres per una passarel·la feta de suros protegits des de l’aire.”

“Passem l’Ebre bé, a l’altra banda estem entre Flix i Ascó, anem seguint l’Ebre fi ns la desembocadura del Matarranya, on estan els nacionals. Pugem per la vall de Barrús sense creuar el Matarranya. Els nacionals estaven parapetats i els manava Queipo de Llano.” “Tinc els diaris dels Nacionals i dels Republicans parlant del mateix fet. Ells diuen que ens van copar, però no és cert. Anant per la vall algun nacional va disparar abans d’hora i el capità ens va fer pujar pel costat, per una muntanya empinada i amb pinassa” “Aixi va ser com arribem al sector de la Pobla de Masaluca i vam quedar-nos allà dalt d’on els nacionals van fugir. Vam tenir de canviar la postura de les trinxeres i canviar les pedres de lloc. Vam recollir els macutos d’ells, però nosaltres vam tenir també la meitat de la companyia de baixes entre ferits i morts, ho vam pagar car”

“La meva era la primera esquadra, sempre sortíem al davant i una vegada ens van enviar a fer un cop de ma. Hi havia una màquina que ens feia la guitza, en un niu de metralladores, i teníem d’anar cinc homes i jo, carregats de bombes, per eliminar-la. Vam sortir en quan es va fer fosc, creuant el Matarranya, que portava poca aigua. Deuríem fer soroll, perquè els nacionals van començar a cridar “por allí, por allí” i van començar a disparar. Vam veure que la cosa anava malament i retrocedim, però el nostre comandant ho havia preparat bé i des de les nostres trinxeres ens van cobrir i no ens va passar res

Allà varen tenir molts problemes de menjar i beure. Hi havia una bassa, de la que es van acabar l’aigua i van arribar a beure’s els orins. Tot tenia de venir de l’altra banda de l’Ebre, en mules. Les llenties que venien semblaven fang i ho van passar molt malament.

“Estem allà dalt fi ns el 7 de setembre, tot un mes, des del 2 d’agost. Van venir reforços i es van canviar moltes coses. S’havia prohibit la intervenció estrangera, els nostres Internacionals van marxar, però en Franco va continuar amb els seus italians i alemanys . Ens van portar a rellevar a unes Brigades Internacionals que estaven al sector d’Amposta”.

“Tornem a creuar l’Ebre per Mora, per un pont de fusta i arribem a Aldea, al costat d’Amposta. A mi, des del principi m’havien fet caporal, l’esquadra era de cinc i en arribar vaig substituir a un caporal belga i els meus homes als seus.”

“Va ser un paradís, un front bo. No hi havia el perill d’una emboscada, a vegades cantàvem junts amb els nacionals de l’altra banda. A mi sempre m’ha agradat la música i a vegades des de l’altra banda em demanaven els cantés una sarsuela. Però un dia un comandant ens va prohibir cantar amb l’enemic i ho vam tenir de deixar estar.”

El lloc tenia unes trinxeres molt ben fetes, dels Internacionals. Per aquella època, segueix l’Andreu, van fer un examen de “cabos” després d’uns cursets i vaig tenir la sorpresa de que Andreu Canet Català va ser ascendit a sergent. El Coronel va posar els galons de sergent sobre el de caporal. Acabada la guerra em van fer Consell de Guerra i em van destituir de sergent

A aquella part estem tres mesos, fi ns desembre el 38, en que pels volts de Nadal ens envien a Cubells, a Lleida. Aquí ve la desfeta i comença al drama meu.

Presoner“Resulta que a Pobla de Masaluca la bassa de que bevíem

ens va provocar tifus, però no ho sabíem. Els metges no ho van poder detenir, era més important estar pels ferits, braços i cames corrien més pressa. Ens van fer pujar a un carro de sanitaris fi ns a Cubells, jo estava molt dèbil”.

“Allà, al cap d’uns dies, eren molts els enemics que venien cap a la nostra posició i un ofi cial d’Estat Major em va posar una pistola als ronyons dient que defenguéssim la posició i va marxar de seguida corrent. En veure tot el que venia vaig dir que tots a marxar com podessin. Vaig perdre tota l’esquadra. Acabada la guerra els vaig buscar un a un i ens vam trobar. Érem com germans”

“Quedo només amb un, que també estava una mica fotudet. vam córrer i quedem sols, m’orientava pel poble, pel campanar, hi volíem arribar. Ell va cometre una heroïcitat fallida: duia una bomba antitanc i per la matinada sentim els tancs, que portaven darrera la infanteria, i sense dir-me res surt de les pedres darrera les que estàvem estirats, i comença a córrer cap a un tanc amb la bomba de ma, però va morir d’un tret i el tanc li va passar per sobre. En veure això vaig perdre el coneixement i quedo boca terrosa. Van passar els legionaris i tant “fi eros” que deien que eren van ser macos. Van passar de llarg pensant que era mort, en despertar-me, vaig veure que ja no podia tornar enrere i vaig aixecar-me amb els braços en alt. Un legionari em va dir que no tingués por i em va abraçar, i el seu capità, en veure que era un nen em va donar 15 pessetes dient: “Te voy a llevar a un campo de concentración, y el dinero tuyo ya no vale nada”

“Em veien tant fotut que em va posar dos legionaris perquè m’acompanyessin a Cubells per tractar-me. Caminant pel bosc vam sentir un obús d’artilleria republicà, se sentia molt quan venia un. Un esbarzer va impedir que em

tirés bé, i no em va tocar la metralla, però si l’onda expansiva que em va rebentar els timpans.”

Els hospitals“D’allà em van portar a un hospital, a Estella, Navarra,

on em van atendre bé, però el tifus avançava i em van donar per mort, amb ”parte de defunció”. Em van posar un crucifi x al pit desprès que el capellà em donés l’estremanunció i deixessin uns canelobres als peus. Quan em vaig moure perquè notava un pes al pit, eren sales grans amb molts llits, van veure que no estava mort i em van posar el malnom de “El resucitado”. Em van curar del tifus, però el de la oïda no, per manca de quiròfans”. Ara el sr. Canet porta un aparell en una orella, i l’altre està inutilitzada.”

“Després a Pamplona i allà Pascual Ochoterena, recordo bé el nom, em va operar i vaig quedar millor. La ferida de la trepanació no es tancava i em van portar a Salamanca, tres mesos més d’hospital, i d’allà a l’Hospital Militar de Barcelona. Allà vaig passar pels tribunals i em van donar per inútil temporal, però tres anys més tard em van posar a Serveis Auxiliars, on ja em vaig llicenciar i no posar més l’uniforme.”

“A l’estar convalescent vaig estar al camp de concentració d’Estella i em fan Consell de guerra. Era un soterrani amb focus potents de cara ami i una bombeta de 40 al sostre. Tres persones, vaig calcular, darrera meu em deien mentires i motius per forçar-me a dir que era comunista, però jo era d’Acció Catòlica, volien que delatés a algú, però jo no coneixia a ningú. Em van degradar de sergent. I anys més tard em van tornar a reconèixer”

“No va ser fi ns el Govern de Suarez que comencen a preocupar-se per nosaltres, no per la tropa, per les graduacions.”

Ja llicenciat comença a treballar a una fàbrica d’estilogràfi ques a Bigues. De petit, el seu pare era un operari, no va poder tenir estudis i la vocació tardana de saber història el va fer mirar moltes coses i papers. Al principi no el deixaven estar en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, per no tenir títols, però un professor de català li va fer una carta amb la que el van permetre documentar-se i estudiar fons de l’Arxiu.

“A mi m’agradava el cant i vaig estar al Conservatori Municipal de Barcelona, estudiant cant, i debuto al Palau de la Música. No vaig tenir un mecenes, però vaig fer alguna gravació. L’empresa em permetia que em contractesin per comunions i bodes i un de famós que tenia molta feina em passava feines senzilles que em permetien un sobresou. L’Ave Maria de Shubert o el Panis angèlicus”

“Marco Redondo, el Plàcido Domingo de l’època, potser no tant, tenia una companyia de Zarzuela i em va agafar per fer-ne algunes, com Marina, que a vegades es considera òpera.

“He fet les meves memòries, que no he volgut publicar. que he donat als fi lls i netes, i pels besnéts les tinc per quan tinguin 8 anys”. M’ensenya uns paquetets amb el nom de cada besnét i l’anotació: pels 8 anys.

ve de la pàgina anterior

nas169.indd 9nas169.indd 9 08/03/2017 10:12:0208/03/2017 10:12:02


Segona veuPer Kathy Raymond

Invisibles

Tan invisibles que no se sap el nombre d’afectats. A Cardedeu h i p o t h a v e r u n e s 125 persones, petits i grans, amb síndrome d’Asperger: persones d’aspecte normal amb

intel·ligència normal o superior, “normalitat” que desapareix quan s’enfronten a la vida real. Els seus problemes són imputats a la seva personalitat i, sense les capacitats que exigeix la societat “neurotípica”, es queden socialment marginats, “invisibles dins de l’invisible”, com lamenta l’autor d’un blog a Internet. Si són diagnosticats es troben davant els mites que hi ha sobre la síndrome (personifi cats en Sheldon Cooper de la popular sèrie televisiva Big Bang Theory). Mites que, a part de perpetuar idees inexactes, deixen fora el sexe femení, que manifesta la síndrome de manera menys evident però igual de discapacitant, deixant les dones vulnerables a l’explotació i als maltractaments. Com a guinda del pastís, s’ha classifi cat com a una forma “lleu” d’autisme dins dels Trastorns de l’Espectre Autista (TEA), donant sovint a entendre que no calen ajudes ni atencions especials.

La síndrome d’Asperger no és lleu: n’hi ha de casos lleus, però sovint causa greus patiments i dificultats en una societat incomprensiva i, per als afectats, a vegades incomprensible. No és una malaltia: és una confi guració neuronal diferent que afecta sobretot les relacions socials però també la capacitat executiva, la presa de decisions, la motricitat, el llenguatge i altres àrees. Els afectats són tan diversos com les persones neurotípiques, fent encara més difícil el diagnòstic. El que sí tenen en comú és passar la vida tatxats de “raros”, sense amistats, discriminats en la vida laboral malgrat les seves grans capacitats i qualitats humanes, vulnerables, lluitant per sobreviure en un entorn hostil.

El 18 de febrer va ser el Dia Internacional de l’Asperger. Pensem dos cops davant d’una persona “diferent” – podria ser un “Aspie”. Informem-nos.

A principis de febrer Mans Unides va presentar a Granollers l’estat de les seves campanyes per aquest 2017. Joan Quintana i Josep M. Pagès van exposar com està la trianual 2016-2018 i molt concretament la que centrarà els esforços aquest any.

Es tracta de construir i obrir al públic una agrobotiga per completar el projecte de la recuperació del cultiu del cafè, del cacau i la producció de xocolata en el poble rural Comalcalco-Tuxtia, a l’estat mexicà de Tabasco.

Quintana i Pagès diuen que vivim en una realitat inacceptable: quasi 800 milions de persones patint fam, un terç dels aliments dels països rics anant a les escombraries i una mercantilització dels aliments, que s’han convertit en actius fi nancers en mans d’especuladors: Demanen un món on el dret d’alimentació estigui garantit i invoquen a l’Agenda 2030: Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aprovats a l’agost del 2015 per l’assemblea

Mans Unides presenta la seva campanya pel 2017

“El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa”El projecte d’aquest any consisteix en construir i obrir al públic una agrobotiga amb un pressupost de 53333€

de la ONU, pel període del 2016 al 2030

Per aconseguir això proposen tasques de sensibilització, seguir amb el VII Concurs de clipmetratges, a nivell de Catalunya i estatal i el XIV Concurs de narracions solidàries, a nivell comarcal, enguany amb la col·laboració “la Caixa” i KH Lloreda.

Aquest any Mans Unides vol proposar fer una reflexió sobre “Els valors de l’esport, com a confi gurador social”, amb xerrades a les escoles i instituts i ajuda als joves de secundària que ha de fer treballs de recerca, crèdits, etc. A totes aquestes activitats cal explicar la situació real de les persones beneficiàries dels projectes i la necessitat d’ajuda.

Els resultats del projecte 2016, la formació 400 dones descastades i tribals d’Amravati (Índia) van

Redacció

estar positius, el cost era de 64.061 € i es van poder enviar 67.423 €

E l d ’ a q u e s t a n y , construir i obrir al públic, una agrobotiga, té un pressupost de 53.333 €

Es vol fer a través de la ONG “Alternatives de Vida Solidària per el Desenvolupament i La Pau”, que dona suport a les comunitats (indígenes i urbanes) en situació de pobresa extrema que és del 46% de la població, 11,4 milions de pobres, El sou d’un camperol, si té feina, equival a 21 € a la setmana, però si treballen a la petrolera PEMEX, cobren 790 euros per setmana, Això fa que la gent abandoni el camp, i el qui no té feina queda abandonat.

Es tracta de donar sortida als camperols, que puguin treure valor al seu cultiu ancestral. Els benefi ciaris directes són 303 i indirectes, amb les seves famílies, 1.500 persones.

Es fan obres de millora als parcs Pinetons i Pompeu Fabra per impulsar-ne un major úsLes diverses actuacions també tenen l’objectiu de sanejar els arbres i plantar-ne de nous i es farà una guingueta

Aquest mes de febrer començaran diverses actuacions de millora als parcs dels Pinetons i Pompeu Fabra. Als Pinetons es condicionarà l’esplanada on hi havia l’antiga piscina municipal per convertir-la en un espai per fer-hi activitats, envoltat d’arbrat i zones entapissades.

Al parc Pompeu Fabra es plantaran arbres a les clarianes aparegudes arran de la caiguda d’alguns exemplars i en alguns punts on se n’hauran de talar pel risc de

caiguda. Es plantaran un total de 88 arbres de nou espècies diferents. A més, es reforçarà l’estabilitat dels talussos de la riera al seu pas pels parcs amb tècniques d’enginyeria biològica.

En el conjunt dels dos parcs s’hi instal·larà senyalització informativa i divulgativa dels valors patrimonials i naturals de tot el conjunt, amb plafons de gran format i petits elements de descoberta de flora i fauna. També s’hi col·locaran nous bancs, papereres i algun joc infantil. Aquestes actuacions de millora s’allargaran tres mesos.

Al llarg d’aquest a n y t a m b é é s previst condicionar part de l’edifi ci del costat de la pista P o m p e u F a b r a per transformar-lo en guingueta, així com millorar l’enllumenat dels dos parcs. Tot plegat amb l’objectiu de potenciar les zones verdes de Cardedeu, element clau del p a i s a t g e u r b à , donant-los també un ús social.

Redacció

nas169.indd 10nas169.indd 10 08/03/2017 10:12:0208/03/2017 10:12:02


En el darrer Ple Municipal, el col·lectiu Cardagos va intervenir un cop aquest acabat, per protestar públicament sobre la nova ordenança municipal que obliga a portar els gossos lligats dins del terme municipal. Han presentat al·legacions demanant que hi hagi permís per portar-los així per camins rurals o camps dins del terme i que, abans de fer-la efectiva, s’habilitin zones adequades perquè els seus animals puguin córrer.

La regidora de salut pública Laia Muñoz el 28 de febrer va explicar a la tertúlia Cincdedeu que ja estava prohibit portar els gossos deslligats en l’ordenança actualment vigent des del 2009 i que l’ha posat damunt la taula perquè no ha de ser possible que els gossos passegin i defequin en zones de lleure infantil com ho són els parcs, entre d’altres queixes: “No pots controlar on fa les seves necessitats el teu gos si està deslligat i és de nit” va explicar durant la tertúlia tot i que entén que de vegades pequen justos per pecadors.

Laia Muñoz, des de la seva regidoria, a fi nals d’estiu va començar una campanya per recordar als propietaris l’ordenança, fent incidència expressament en la recollida dels excrements dels animals i la prohibició de portar-los

Alguns propietaris de gossos s’organitzen per protestar contra l’ordenança sobre tinença d’animalsDesprés d’una campanya de conscienciació, durant una setmana de febrer la policia va procedir a denunciar aquells que portaven els seus animals deslligats

deslligats. Una agent cívica va anar avisant els propietaris de gossos que trobava pel carrer i cal dir que va patir diversos enfrontaments amb alguns d’ells al ser advertits. A més, es van de col·locar cartells en els veterinaris del municipi recordant les accions sancionables. Finalment, durant una setmana del mes de febrer, la policia va denunciar a les persones que continuaven incomplint l’ordenança. Van estar una seixantena de denúncies de les quals 52 van ser per dur els gossos deslligats, quatre per deposicions no recollides, dues per no posar el morrió a gossos de races que estan obligades a portar-ne i una per orinar en parcs infantils.

Laia Muñoz aclareix que encara no s’han posat multes, tot i que la denúncia suposa l’obertura d’un procés sancionador. El dia 9 de febrer va tenir una reunió amb representants de Cardagos en què es va tractar d’arribar a solucions. L’ordenança nova s’havia d’aprovar en el Ple de febrer i finalment es posposa perquè s’ha ampliat el termini per a presentar al·legacions. De moment s’han fet unes quaranta.

Està previst que hi hagi àrees tancades per a que els gossos puguin córrer lliurement, la primera d’elles es proposarà de fer a la part baixa de La Serreta, per a la qual ja es contempla una partida en el pressupost d’aquest any. Els propietaris demanen que les zones haurien d’estar fetes abans d’aplicar l’ordenança i que amb una no n’hi ha prou.

A la tertúlia Cincdedeu a més de convidar a Laia Muñoz, es va convidar a Cardegos però aquest col·lectiu decidir no participar perquè “el que volem és que l'Ajuntament ens doni una resposta ja.” En aquesta tertúlia que podeu escoltar, es va parlar també del dret de les persones que no tenen gos o que no els agraden, de poder anar pel carrer tranquils, portar els nens als parcs infantils sense témer que remenin la sorra o no patir per trepitjar els excrements de gos. Segons la regidora, a Cardedeu hi ha més de 700 gossos censats.

Redacció

foto

: Lor

ena

Vela

sco Diumenge 19 de febrer la plaça Sant Corneli

es va convertir en un gran menjador un cop es van acabar els jocs tradicionals.

Es va començar amb el joc de bitlles catalanes, com reivindicació d’un més dels jocs tradicionals que no es vol deixar perdre. Després Yago Calbet va fer una xerrada sobre el que significa la sobirania alimentària dels pobles i els avantatges del consum de proximitat.

Ja abans de dinar, mentre el foc anava fent la seva feina, un concurs d’estellar troncs, on es van apuntar setze participants, 12 homes i 4 dones. A cops de mall havien de partir troncs en quatre parts i apilar-los en el mínim temps possible. Després hi va haver concurs de fer llesques amb motoserres, aquí hi van participar 6 persones, que en poca estona van deixar la plaça plena de discs de fusta.

Es van exhaurir els tiquets per dinar, 200 de calçots amb botifarra i verdures a la brasa, postres i beguda, 20 de vegetarians, amb hamburguesa de tofu en lloc de botifarra i 20 d’infantils, amb macarrons en lloc de calçots. Així un total de 240.

L’acte estava organitzat per Arran , Endavant, el Casino popular i La mandinga, que coordinava la cuina. Aquestes calçotades populars són hereues de les que va començar a fer La Traca, quan tenia el seu local a Pau Gesa i va ser l’embrió de moltes de les coses que es fan ara.

Quinze anys de Calçotada Popular reivindicativa i amb jocs tradicionalsLa trobada va ser un èxit de participació en què es van vendre tots els 240 tiquetsRedacció

foto cedida per els organitzadors

nas169.indd 11nas169.indd 11 08/03/2017 10:12:0308/03/2017 10:12:03


Esquerra - Acord Independentista Cardedeuwww.esquerra.cat/cardedeu

La veu dels nostres polítics

Assemblea CUP Cardedeu [email protected]

Agrupació Local PSC Cardedeu

Què és el retorn social que ha posat en marxa la CUP Cardedeu?

És una forma de retornar al municipi part dels ingressos obtinguts per les nostres regidores a l'Ajuntament de Cardedeu. Aquests ingressos són conseqüència del límit salarial que marca el codi ètic de la CUP.

Els càrrecs electes cobren 14 pagues d’entre 1.400 i 1.686 euros, en una escala que s’estableix en funció de les necessitats familiars i personals (fi lls o persones dependents). L'excedent d’entre el que es cobra i el límit salarial és d’on surt el Retorn Social.

La tria del o dels projectes es farà a partir dels criteris de selecció establerts al marc conceptual i se’n poden beneficiar entitats i moviments amb projectes relacionats amb l’àmbit sociolaboral, participació, inclusió, cohesió i transformació social, defensa del territori, salut, medi ambient, internacionalisme, igualtat i amb perspectiva de gènere.

Hi ha una primera fase en què una comissió avaluadora valorarà l’adequació dels projectes al marc conceptual establert. Més endavant, ja en una segona fase, convocarem una assemblea oberta en què es farà la tria defi nitiva entre els projectes valorats. En aquesta convocatòria, la quantitat destinada al Retorn Social és de 3.000 euros per un o diversos projectes.

Defensem que la política no es fa només a les institucions sinó que les entitats i moviments socials poden aportar-hi molt, per això volem aconseguir incentivar projectes transformadors activant el retorn social.

Us animem a participar-hi, tot presentant projectes, i a dir-hi la vostra, a l’assemblea oberta del dia 7 de maig.

Per un Cardedeu transformador, participa-hi!

Plaça de les dones treballadores

Cada 8 de març se celebra internacionalment el

dia de la dona treballadora, una data que ens serveix per a la reivindicació feminista i per visualitzar que cal seguir lluitant contra qualsevol ofensiva masclista i patriarcal.

La instauració d’aquesta jornada prové d’uns fets ocorreguts a Washington el 1908. Un grup de treballadores d’una fàbrica tèxtil van proposar una vaga per reivindicar la reducció de 16 a 10 hores de treball diari, i deixar de cobrar 1/3 del sou dels homes per passar a cobrar el mateix que ells, entre altres mesures per exigir sortir d’una situació inhumana. L’amo va tancar les portes, hi va calar foc i 129 treballadores van morir en l’incendi. Les socialistes nord-americanes sortiren al carrer cada any i només dos anys més tard promovien el sufragi femení. El 1911 les europees també es van unir a les reivindicacions en aquesta diada.

És amb aquest mateix esperit reivindicatiu que l’espai a tocar de la fàbrica Tèxtil Rase, que ha quedat arranjat com a placeta, s’anomenarà des del 8 de març d’enguany: “Plaça de les dones treballadores”, en homenatge a la lluita feminista pels seus drets laborals i socials, i tot recordant també el dur treball de les dones durant el segle XX a l’anomenada Fàbrica Vella. Un granet de sorra més, també, per feminitzar un carrer fi ns avui marcadament masculinitzat. I un granet de sorra més per la memòria en aquest espai de la Tèxtil que ben aviat serà un gran espai de cultura i d’activitat per les entitats cardedeuenques, amb l’arranjament de la nau central i els magatzems, en un projecte que és clau per impulsar encara més un dels punts més forts del nostre poble: la gran activitat cultural i associativa i l’esperit de transformació i d’implicació comunitària que generen.

Avancem cap a una societat igualitària també des dels ajuntaments. El ferm compromís per incorporar la perspectiva de gènere a les pràctiques públiques i el foment de la igualtat i la coeducació, treballant des de les escoles del municipi, són ja realitats. Avancem, però queda molta feina per fer, i per reivindicar-ho sempre i no oblidar-nos-en mai, a Cardedeu tindrem un espai que ens ho recordarà cada dia.

La CUP entre la desobediència i l’aplicació de la llei

El problema de la regidora de la CUP, Laia Muñoz, és que un dia surt al carrer amb una samarreta en què convida a la desobediència de les lleis, i un altre es posa “el casc d’autoritat” i surt a empaperar a tort i a dret a una seixantena de propietaris de mascotes.

Governar be és fer pedagogia cívica, regidora Muñoz, explicant que l’espai públic de carrers i parcs és fi nit, i conforme l’ocupen: gent gran, persones amb diversitat funcional, infants, adults amb cotxets, bicicletes, motos, cotxes, transports públics… i animals, es creen confl ictes. Els que hem tingut un gos, sabem que deslligats no podem garantir que no orinin o defequin a una façana, a la sorra o a la gespa; on l’endemà hi jugaran els nostres fi lls o néts. Deslligats llepen la cara a un nadó o fan caure a una persona gran, discapacitat o ciclista.

La CUP ni sap ni pot ocupar-se d’aplicar lleis. Quan una no té ànim recaptatori, abans informa als centres veterinaris o envia una carta a casa als set-cents propietaris perquè per això han censat els seus animals. Durant un període d’un mes ordena a l’agent cívica i a la policia que adverteixi als infractors i els hi lliuri un tríptic. Abans d’empaperar-los, revisa la normativa amb la participació dels directament concernits per fer-la més proporcionada, no equiparant una falta a una vorera o un parc amb una infracció enmig del bosc. Si una el que vol és vetllar pel benestar animal, acorda amb dos o tres propietaris de boscos o terrenys erms que a canvi de no pagar l’IBI, els gossos disposin d’uns espais amplis, segurs i senyalitzats pel seu gaudi. Regidora Muñoz, abans d’agafar la porra per assetjar la gent, escolti als que estimen els animals, reformi els reglaments i, només després, apliqui les sancions amb seny; aquí sempre podrà comptar amb el suport del PSC.

nas169.indd 12nas169.indd 12 08/03/2017 10:12:0308/03/2017 10:12:03


La bústia“Ni ONG, ni irresponsables”

Núria Aymerich en El Nas nº 168 de febrer va afi rmar “a mi em va poder semblar (el regidor Hurtado) moltes coses, però socialista ja us dic que no”. Li va sorprendre que digués que “l’Ajuntament no és una ONG”, en referència a la proposta del Govern de ERC-CUP de recuperar el personal de l’empresa de la piscina i assumir-lo com a personal de l’Ajuntament.

Les licitacions públiques a empreses permeten defi nir salaris i altres aspectes de la relació contractual, igual que els indicadors a exigir sobre la qualitat d’un servei. Les condicions laborals no són ni han de ser l’element per decidir si és millor oferir-lo mitjançant una empresa externa o una empresa de l’Ajuntament. En qualsevol cas és un servei públic que depèn de l’Ajuntament. El que demanem des del PSC és un pla d’empresa professional amb números clars i transparents dels dos escenaris de gestió: municipalitzat o licitat. Reclamem a ERC-CUP fonamentar la decisió de manera rigorosa, efi cient i àgil, generant indicadors tècnics que donin resposta a les demandes esportives dels cardedeuencs i cardedeuenques, i no sobre el voluntarisme o prejudicis anticapitalistes al respecte de les eines de gestió.

Si durant les obres no es funciona a ple rendiment, o aquestes s’allarguen, doncs no necessàriament la despesa revertiria en serveis esportius per a Cardedeu. Parlaríem amb l’empresa i els treballadors al respecte de com resoldre la situació, també i en primer lloc per l’interès dels cardedeuencs. Però si no fos possible, aleshores estaríem deixant d’ajudar a aturats, a les persones en risc d’exclusió social, a les famílies afectades per la pobresa energètica, als programes educatius, d’habitatge públic o beques de menjador; amb aquests diners.

Per ser d’esquerres i socialdemòcrata cal no oblidar mai que els diners venen dels impostos que paguem entre tots. És el que defensem al PSC i el que farem quan governem de nou, responsablement.

Ramon Hurtado

Estic un xic indignat

Tinc un pis al carrer Navarra de Cardedeu i fa molts mesos vaig veure que a l’edifici d’enfront hi havia una rajola (d’aquestes de terrat) a dins del canaló de l’aigua i una altra a pocs centímetres del canaló, sobre una teula que pot caure dins el canaló o directament al carrer. Hi ha una esquerda entre dos edifi cis i aquestes rajoles s’han després de la unió entre els dos edifi cis.

Un dia vaig veure a la veïna d’aquest terrat (suposo que un dúplex) que estenia la roba i li vaig comentar. Ella es va enfi lar un xic per poder veure-ho i va dir que ho notifi caria per arreglar-ho.

Han passat els mesos i les dues rajoles segueixen amb perill de caure a la vorera o a sobre els cotxes aparcats. Finalment em decideixo a parlar amb la policia municipal

Aquesta secció és oberta a tothom

Podeu enviar les vostres cartes per correu electrònic a [email protected], per correu tradicional a c/

Sant Ramon, 23 08440 Cardedeu o passant per les nostres ofi cines.

Només us demanem que sigueu breus i respectuosos.

Imprescindible que estiguin signades.

Moltes gràcies!

Ens reservem el dret de publicar-les en funció de l’espai disponible.

perquè en fossin conscients del perill i parlessin amb els propietaris. Doncs m’he quedat parat perquè m’han dit que allà només admeten denúncies penals i que tindria que anar a un jutjat civil. Al quedar-me astorat també m’han comentat que una altra opció és anar a un jutjat de pau.

Però si jo no vull denunciar a ningú, el que vull és que una rajola no li obri al cap a algú que passi per la vorera!

Em pensaré què faig, però l’opció d’esperar a que hi hagi un accident per aleshores poder anar a la policia municipal a notifi car el fet i si escau poder presentar una denúncia penal, em sembla la típica estupidesa de l’administració pública.

Joan-Ramon Artigas

nas169.indd 13nas169.indd 13 08/03/2017 10:12:0408/03/2017 10:12:04


Darrera el taulellEn El NAS sempre ens ha interessat l’autònom, el petit o petita

empresària, persones que han de tirar endavant el seu negoci amb il·lusió, enginy, creativitat, iniciativa, amb tots els entrebancs del món, amb el somriure dibuixat al llavis quan entra el client passi el que passi, plenes de paciència, planejant projectes en nits d’insomni... Qui hi ha darrera el taulell? Ho esbrinem?

No sé si és el vostre cas, però a mi les llaminadures m’agraden molt. La gent que em coneix sap que els núvols em tornen boja. Em podria menjar una tona d’aquesta llaminadura rosa i blanca, tova i suau. Així que entrar a la botiga de la Roser Sánchez per a mi és una perdició. Obres la porta i una dolça fl aire m’omple de felicitat.

No sé si coneixeu a la Roser però, per si de cas encara no hi heu entrat, us he de dir que és atenta, cordial, amable i molt “tal qual”, vull dir que darrera de la Roser no hi ha una altra Roser, ella és tan senzilla com es mostra.

M’ha fet passar al taller que té al darrera de la botiga i ens hem assegut les dues per conversar durant una hora i escaig mentre la Gisela, la seva neboda, s’encarregava de la clientela:

Roser ets de Cardedeu?Sí! Els meus avis van venir de Màlaga amb els seus fi lls però

nosaltres ja hem nascut aquí. Sóc de tota la vida. Fins els 14 anys vaig viure a Poble Sec i després vam venir a l’Estalvi, de fet ara visc aquí al darrere de la botiga. Tot ha estat un cúmul de coincidències.

Així que vens caminant a la feina!I arribo tard (riu). No agafo el cotxe per a res, només si vaig fora

de Cardedeu. Això és qualitat de vida! P e r q u è d e c i d e i x e s m u n t a r u n a b o t i g a d e

llaminadures?No va ser premeditat, sinó per les circumstàncies. Fa uns set

anys les malalties dels meus pares ens van canviar la vida. Primer

Roser Sánchez: “Treballar amb nens ha sigut la millor teràpia del món”El Llaminer és la botiga més dolça de Cardedeu i probablement a la que hi entren més criatures tinguin l’edat que tinguin

va ser el meu pare, que li va agafar una trombosis cerebral, de fet dues, i la meva germana és qui en té cura, encara ara. Jo treballava a l’Expert Colomer i vaig marxar i vaig començar a treballar a la Roca Village i m’agafa a mi un càncer de tiroides, i vaig tenir molta sort perquè va ser “light”, sense quimio, només ràdio. Però poc després la meva mare cau al carrer, es trenca el menisc i arrel d’això, li descobreixen que té un càncer de pulmó. I vaig decidir deixar de treballar per estar amb ella des del dia 1 fi ns el dia que va marxar. Va ser molt i molt dur, encara avui estic afectada. Ella ho era tot per mi. Va ser horrible. El pitjor que m’ha passat a la vida. El pitjor.

Quan la meva mare va marxar, vaig decidir tornar a treballar a Granollers, però no podia. Agafar el cotxe i anar fi ns allà... estava fatal. Vaig agafar una depressió. Vaig decidir no treballar i recuperar-me.

Un dia passejant per aquí davant, vaig veure que la botiga es traspassava i vaig pensar que estaria bé treballar aquí al costat de casa, perquè si passa alguna cosa malgrat està el meu pare amb la meva germana, a l’acte hi puc anar. Així que me la vaig quedar.

I treballar amb nens ha sigut la millor teràpia del món. I després de cinc anys, els he vist a la panxa de les seves mares, néixer, venir amb el cotxet i ara ja agafen la cistella i fan la seva tria. Clar que he tingut moments en què tancaria la porta i aniria a buscar una feina que em pagués un sou cada mes, però després ho penso i sé que això és el que vull. He treballat a d’altres llocs i penso que la meva botiga és genial. Estic moltes hores però estic molt contenta.

La muntes tu sola?Sí. La botiga la vaig agafar ara fa cinc i

sis anys en traspàs, ja funcionava. I podria portar-la jo sola però hi ha moments que sembla que la gent quedi a una hora determinada per entrar tots al mateix moment i aleshores sí que m’angoixo, però per això ara ve la meva neboda, la Gisela, que m’ajuda i molt. Sempre està ella aquí per donar-me un cop de mà.

El nom no el vas posar tu.No, ja hi era i vaig decidir deixar-lo

perquè la botiga ja tenia la seva clientela... i passa molta gent per aquí al davant perquè realment aquest carrer és ara molt és comercial que el centre.

Realment tens la botiga en un bon lloc

La veritat és que sí, hi ha el CAP, l’escola, la biblioteca... passa molta gent.

La teva clientela és molt fi del?Sí. Tinc clients que venen des que es van

casar, després van venir quan ella estava embarassada, després amb el fill i ara ja

torna a venir embarassada del segon. Fa il·lusió.

En sabies del món de les llaminadures?

La senyora que em va traspassar el negoci, molt bona gent per cert, em va ensenyar i ajudar en el meu inici, sobretot pel que fa a les compres de producte. I la veritat és que ho he anat portant força bé. La comptabilitat m’ho porta un gestor, però la resta vaig fent. Potser el que més m’ha costat és aprendre a dir “no”.

Què li agrada a la gent de Cardedeu?

Hi ha gustos per a tots, els nens en general totes les llaminadures però a la botiga també ve gent adulta i el que més els venem és regalèssia. A mi no m’agrada però la gent en compra molta i de tot tipus. És el producte estrella!

Però el teu client majoritari són els nens?

Sí, és clar, venen molts nens, però el client que gasta més és adult sobretot els caps de setmana, ve el pare amb el seu fi ll i compren per a tots. La veritat és que gent menja molta llaminadura.

I a tu t’agraden o les has avorrit?

No, no, a mi m’agraden molt! Menys la regalèssia negra, m’agraden molt. Quan reposo el producte, obro la bossa i l’olor que fa...mmmmm... no puc evitar de tastar. Haig de quadrar-me perquè sinó seria terrible!

També veig que tens fruits secs

Sí, perquè com que ve gent adulta, doncs també en tenim i també venem molt caramel, sense sucre, per a diabètics. Sobretot per als avis, ells compren sobretot caramel.

Què és el més difícil de la teva botiga.

Encara et que sembli estrany, dir que “no” a les compres. Venen els comercials...

Venen a veure’t?Sí, i tant! cada setmana...Cada setmana????Cada setmana. Venen 5 de fi xos i ara

van venint de nous que ja no sé que faré amb tants! I és molt difícil. Em costa molt dir “no” al venedor i he pecat molt de comprar en excés. Però estic aprenent.

Q u a n t t e m p s t a r d e n e n subministrar-te?

Dos dies. Per això. No cal tenir magatzem. Però m’ha costat gestionar-ho. Però ells et parlen d’aconseguir descomptes, o em sap greu no fer-li comanada...

Quan La dolça va plegar, ho vas notar?

Sí, sobretot al Nadal, en campanyes. Som l’única botiga especialitzada en llaminadures, hi ha videoclubs i els xinos, però nosaltres som els únics especialitzats, fem bosses per aniversaris...

Núria Aymerich

nas169.indd 14nas169.indd 14 08/03/2017 10:12:0408/03/2017 10:12:04


FITXAC/ Mare de Déu del Pilar, 103 CardedeuTel. 93 871 29 71Correu: [email protected]: matí de 10 a 13.30h i tardes de 16.30 a 20h. Dilluns matí tancat.Busca’ns al Facebook!

Cobres per fer-les?La feina no. És un servei que donem. També fem

pastissos de llaminadures i ara començarem a fer regals per a naixements.

Fer un pastís de llaminadures no em sembla fàcil...

Al principi em va costar, però ara la veritat és que ja ho tinc per mà, combinar els colors, els gustos... La gent ve, et diu què li agrada i mires de fer-ho personalitzat. Agafo idees per internet i ho combino amb la meva pròpia idea. A vegades el client et diu què vol, d’altres els diners que es volen gastar... jo m’adapto, tinc preus orientatius perquè el client es pugui fer una idea però m’adapto.

Mira, ara hem fet la campanya de Sant Valentí, ens adaptem i fem cors, ara vindrà la campanya de les mones i farem mones...

També feu mones?Sí, són pastissos de llaminadures però amb xocolata.

Fixa’t que els nens de la mona el que volen són els ninos i el pastís te’l menges tu, mentre que si la compren aquí, se la mengen tota perquè els agrada molt.

I ara he començat a obrir la línia per a nadons i fer muntatges per naixements, casaments, coses per aniversaris, per festes tipus bandes, copes, detalls, decoracions i que es poden personalitzar, també faig pinyates, tinc coses per la decoració de cup cakes, pastissos...

I també fem la campanya de Tots Sants, quan ve l’època dels panellets, venem tots els ingredients per fer-los. I Nadal, que és la nostra campanya “estrella”. Hi ha

gent que ve només per Nadal. Estic molt contenta i ja m’agradaria que fos tot l’any així!

Sempre m’he preguntat com podeu comptar totes les llaminadures a la velocitat que ho feu?

La goma té un preu a pes, així que separes la goma de les coses que tenen un altre preu... i ho tenim molt per mà, cert, anem ràpid. Experiència.

Et roben?Sí. Et sap molt greu. I ho veus. Al principi em

feia cosa dir-los alguna cosa però ara... venen cinc nens equipats ja per poder omplir butxaques i veus que et miren, o un et pregunta mentre l’altre... Per Nadal algú es va emportar un Son Goku de 40 centímetres, em va saber molt greu. Nosaltres tenim un marge molt petit així que aquestes coses ens fan mal.

A la gent adulta li fa vergonya comprar llaminadures?

Jo crec que no. La gent que ve no té cap problema. Ve gent que vol deixar de fumar, per exemple, i ve a buscar-ne, muntanyes de xuxes! Cap problema.

I quin és el pressupost?Els nens un o dos euros i els adults uns

deu.Anècdotes?Nens molt petits que agafen la llaminadura i

se la posen a la boca i em miren. O els nens que encara van asseguts al cotxet i agafen alguna cosa i se l’emporten i després la mare torna a la botiga quan se n’adona. O nens que el familiar s’espera fora i entren ells sols t’ensenyen la moneda i et diuen “Què puc amb això?” i amb prou feines arriben al taulell o, recordo que al principi els nens petits em deien: “sensenus, sensenus” i jo no els entenia i el que m’estaven dient és “sense nus”, vaja que no els hi fes un nus a la bossa com dient-me “que la vull per ja!” (riu).

Ara venen nens que quan vaig començar no arribaven al mostrador i ara ja el passen. La veritat és que fa gràcia. Hi ha nens encantadors.

Projectes de futur?M’agradaria molt canviar la decoració de la

botiga i espero poder-ho fer aviat.

nas169.indd 15nas169.indd 15 08/03/2017 10:12:0408/03/2017 10:12:04


Des del dia 8 de novembre a la nit, poc després que els resultats electorals s’haguessin anunciat, vaig començar a notar una reacció profunda, tant en mi mateixa com en persones i grups socials que ens considerem de mentalitat oberta i amb una ètica de valors humans primordials per a una convivència respectuosa i integradora de la diversitat existent. De sobte, sentiments intensos demanaven sortir a la superfície i ser analitzats a fons. Es va crear una necessitat d’agrupar-se amb altra gent per debatre el que estava passant políticament en la nostra societat. I dic nostra perquè visc a Los Angeles i també em considero ciutadana d'un país que m'ha acollit aquests últims 15 anys.

No es podia negar que teníem unes ganes imparables d’unir forces per poder expressar les nostres veus amb més contundència, aquelles veus que temien l'agressió a drets bàsics quan el nou president entrés ofi cialment a la Casa Blanca. Durant la campanya electoral, en Trump va presentar unes polítiques alarmants que ratifi caven l'aniquilació d'aquests drets. Malauradament, en comptes de participar en un debat detallat de les mesures que es desitjaven portar a terme, els mesos abans de les eleccions es van convertir en un reality show del seu ego. La seva actitud i personalitat ens va donar a entendre que els pròxims quatre anys podrien ser un viatge perillós i frenètic (com en unes muntanyes russes), particularment agitat pel que fa als drets civils que s’havien anat protegint de forma legal durant les darreres dècades, amb l’esforç i lluita dia a dia de molts ciutadans que creien en una millor experiència humana dins una societat democràtica. Conseqüentment, després de les eleccions, milers de

L'experiència a la Women's March on WashingtonLes dones surten al carrer quan en Trump no feia encara ni 24 hores que era president d'Estats Units

Alba Morera

persones es van començar a organitzar a través de grups socials i entitats civils.

Vaig anar al mitin de We Stand United ("ens alcem units") al Columbus Circle de Nova York on vaig tenir l'oportunitat d'estar amb dinamitzadors com els actors Robert deNiro, Marisa Tomei, Mark Ruff alo, Julianne Moore, Alec Baldwin, Sally Field (entre d’altres) i activistes com en Michael Moore. També hi havia representants d'organitzacions com Greenpeace i MoveOn. La temàtica principal vas ser el sistema de sanitat, el canvi climàtic, els drets dels immigrants, els drets dels treballadors i com parar els crims d'odi cap a la comunitat LGBTQ, jueva o musulmana. Durant aquella nit d'acció anti-Trump, es van donar directrius pragmàtiques de les mesures de pressió al govern que teníem al nostre abast, ja fos des de casa amb una trucada o involucrant-se en activitats col·lectives.

Un punt culminant d'aquestes accions va ser la Marxa de les Dones a Washington el 21 de gener, quan en Trump no feia encara ni 24 hores que era president d'Estats Units. Cal matisar que la manifestació era pro-dona i no pas anti-Trump, tot i que hi havia una correlació directa si tenim en compte el seu discurs clarament misogin i sexista. L'experiència d'aquell dissabte va ser memorable, un moment històric amb més d'un milió de persones que pacíficament van reivindicar els drets de la dones (que són drets humans) amb una vitalitat impressionant i durant més de dotze hores pels carrers de la capital. L'energia vibrant i festiva de tanta gent unida va ser molt emotiva i va enviar un missatge ben clar, enfortit per les manifestacions multitudinàries arreu del món.

Un mar de persones amb pinzellades rosades (gràcies a la iniciativa del "pussy hat") s’estenia per tot arreu, amb cartells de tot tipus que expressaven opinions variades de manera enginyosa. Cançons i himnes improvisats navegaven constantment per l’aire d’un extrem a l’altre, onejant com les múltiples extremitats d’una medusa en moviment. Era una expressió de tot cor que t'entrava ben endins. Els pèls se’m posaven de punta cada dos per tres i tots els participants ens comunicàvem empàticament amb ulls espurnejant d'emoció. Eren gestos d’una entesa comuna enmig d’una gran diversitat demogràfi ca. Era un espai lliure d'expressió i opinió crítica. Era un moviment de consciència expressat a través d'acció reivindicativa en defensa dels drets humans. Era i és la humanitat en el tipus de democràcia que cal que continuem reclamant.

foto

: AM

Local diàfan

Per Ferran Adelantado

Car Runner

L’altre dia vaig quedar amb un amic per prendre una cervesa al centre. Ell viu en una casa molt bonica

d'una urbanització força lletxa, a uns quants quilòmetres de Cardedeu. Hi va a tot arreu en cotxe, excepte quan li agafa el rampell i surt a córrer per la muntanya, és un runner. «Com s’està posat Cardedeu! —va dir, amb mala llet. Amb la tonteria aquesta de fer el centre peatonal, mira què està passant. No es pot aparcar enlloc!» Jo me'l vaig mirar, divertit, sense prestar-li gaire atenció. Malgrat l'hivern, l'ambient d'aquell divendres al vespre a Sant Corneli era animant. Grupets de gent a les terrasses dels bars, nens corrents a munt i avall, en bici, en patinet. «I encara et diré una altra cosa...», el meu amic va brandar el dit. Mentre deia la cosa, jo feia memòria del temps en què al centre de Cardedeu es podia aparcar a tot arreu i el cotxe formava part del mobiliari urbà, com si fos una farola, un banc o una font. Recordo que els cotxes entraven dins la mateixa plaça de l'Església, les aceres eren molt estretes. «Al pàrquing del centre no hi havia lloc i he hagut de donar vàries voltes, sort que al fi nal he pogut trobar un forat!», insistia. Es va apropar un gosset, jo el vaig acariciar. El meu amic estava massa enfadat com per a què jo pogués entrar dins el seu monòleg sobre mobilitat, espai públic i problemes d'aparcament del vehicle privat. I no hi vaig entrar. Vaig constatar, però, que l'emprenyada li va durar el que va donar de si la cervesa. I com que no teníem fred vam demanar uns bocates i vam sopar allà mateix, asseguts en la terrassa d'un bar on abans hi havia hagut una fi lera de cotxes aparcats.

nas169.indd 16nas169.indd 16 08/03/2017 10:12:0508/03/2017 10:12:05


A primers de febrer va aparèixer, en l’únic aparcament gran que hi ha al centre, un cartell de venda del solar. Les primeres reaccions d’alguns comerciants van ser prou expressives: “Acabem de perdre uns 25 aparcaments i ara això, si no hi ha una solució tanco i me’n vaig a Llinars”, va dir un. “Plego, això ja serà impossible”, explica un altre.

Es posa en venda l’aparcament de Dr. KleinRecentment ha aparegut un cartell anunciant-t’ho i ha creat alarma entre veïns i comerciants de la zona

Per la seva banda, l’Associació de Veïns del Centre, en el seu full informatiu als socis expressa:

Ens agrada l’eslògan “Fem poble, fem comerç” però el que desitgem és que no quedi solament en paraules, sinó que sigui un fet. Que l’Ajuntament, Associació de Veïns i de comerciants sapiguem trobar la manera perquè sigui un Centre viu.

Són molts anys de poder aparcar a prop i ara, cada dia, és més complicat, ja que els aparcaments “Mestre Alexandri” i “Can Mills” solament són accessibles si es ve des del cantó de Granollers. Pel que fa al de Dr. Klein, que està en venda i ens ha arribat que hi ha empreses interessades, quan l’operació es dugui a terme, el problema serà molt més gran pels vehicles que accedeixen del cantó de Llinars.

Continuen fent una reflexió sobre el desig que els clients sàpiguen valorar els productes de proximitat dels comerços del barri envers els dels centres comercials.

Redacció

Dilluns 27 de febrer es va constituir la Xarxa Comerç Cardedeu, hereua de l’antiga Unió de Botiguers, amb la fi nalitat d’unir botiguers, comerciants i serveis de la vila per a revitalitzar l’activitat econòmica del municipi.

Amb l’ajut del CSETC, que facilita estructures i direcciona subvencions, tenen el suport tècnic de Jesús Corvallo, dinamitzador i assessor comercial que actualment fa aquesta funció a Sant Cugat. S’elegeix una Junta presidida per Rosa del Pino, de Petits Artistes, i on estan també Esther Martinez, de Moments de pachwork, Anna d’Anuska, Fina Ruiz de

Es constitueix la Xarxa Comerç CardedeuRosa del Pino de Petits Artistes és la presidenta d’una junta escollida en una assemblea en què hi van assistir 53 persones

Cotons, Neus de Mima’t, Mireia Soler de Perruqueria Mireia i pendents de que alguna persona del barri de l’estalvi s’hi afegeixi.

Inicialment l’assemblea s’havia de fer en el CSETC però el gran número d’assistents ha fet que fi nalment es fes a la sala de les Columnes de l’Ajuntament.

S’ha decidit establir una quota de cinc euros mensuals i una primera acció amb la Fira Fora estocs, dissabte 4 de març en les places del Centre. El CSETC assessora sobre el traspàs d’actius de l’antiga UBC, que queda així dissolta.

Tots just es comença a caminar i en paraules de la seva presidenta: “El futur depèn de tots, que la gent s’associï i que es realitzi la feina”

Redacció

nas169.indd 17nas169.indd 17 08/03/2017 10:12:0608/03/2017 10:12:06


Una columna més

Per Miquel Pujadas

Cal un PSC quan tens al PP?

Que e l PSC té de socialista el que tinc jo de monàrquic ja fa temps que

ho tinc clar. Que el PSC és la sucursal del PSOE (o PSOA per allò del pes determinant que hi té la totpoderosa federació andalusa) també. I més després de la darrera baixada de pantalons davant la sinistre “Gestora” socialista per la qual els pactes electorals del PSC ara s’hauran de beneir des del carrer Ferraz de Madrid. Una submissió absoluta aplaudida per l’Iceta i companyia tot cantant el plou i fa sol mentre hi ha qui se’ls pixa a la cara o almenys així m’ho sembla a mi. Què lluny queda l’any 2013 quan el PSC es mostrava favorable a un referèndum, això sí legal i acordat, perquè els catalans poguéssim decidir el nostre futur polític col·lectiu. Ara, la postura ofi cial és ni dret a decidir ni referèndums d’independència ni res de res que no estigui sota la capa de la lluent Constitució espanyola.

També podríem remetre’ns a inesborrables fotos de família amb la senyora Arrimadas de Ciutadans i el senyor, si se li pot dir així, Albiol del PP a la porta del Tribunal Constitucional demanant canya i cacera a l’independentista. Resulta curiós que mentre érem quatre gats deien que es podia parlar de tot sempre que fos per vies pacífi ques; però ara que l’independentisme és majoritari al Parlament i governa la Generalitat, ai las, ni parlar, ni debatre, ni molt menys votar res que tingui a veure amb l’exercici de la sobirania per molt democràtic que aquest sigui. I és que per aquesta gent la unitat d’Espanya per davant de tot! I si no, com s’explica que hagin permès la investidura del peix bullit del Rajoy i el seu Partit Podrit prèvia defenestració del llavors cap de fi les socialista, el tortuós Pedro Sánchez? Per tot això un ja es podria preguntar per què cal un PSC havent-hi un PP; o el que és el mateix, per què quedar-se un succedani quan pots tenir la recepta original.

Tot aquesta involució espanyolista i reaccionària del PSC l’hem vista progressar acceleradament a mida que del tren a “no se sap on” se n’anaven baixant Maragalls, Nadals, Gelis, Elenas, Turas... Pensava, però, que a Cardedeu tot aquest fenomen hauria passat una mica de llarg i que el vivien des d’una certa distància; però d’un temps ençà, les intervencions d’alguns regidors socialistes al Ple o articles d’opinió com el darrer publicat al Nas, no donen masses esperances per a una prompta recuperació del catalanisme i la centralitat política perdudes. Parlar de manca de respecte a la pluralitat religiosa perquè el calendari municipal del 2017 posa que el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar referint-se al dia de la Hispanitat, són ganes de voler fer passar bou per bèstia grossa. Dir que per culpa del nostre Alcalde, que durant el discurs d’inauguració de la Fira de Nadal, per cert un alcalde independentista i republicà escollit democràticament, va desitjar que l’any vinent siguem una República independent; això va fer que molta gent perdés de cop el somriure i les ganes d’anar a comprar i que es sentissin estrangers a Cardedeu; és d’un reduccionisme populista i malintencionat que fa feredat. Per un moment vaig pensar que llegia la columna del PP. En Gelada no ho hauria dit pitjor!

El Ple s’inicia amb l’absència de Glòria Pascual (PSC) per salud i Míriam Nogueras (CiU) per estar en una activitat de diputada a Madrid.

Obre l’acte l’Alcalde, Enric Olivé (ERC) i s’aprova l’acta del Ple anterior sense cap esmena.

El segon punt del dia és referent al contenciós que té l’Ajuntament amb un funcionari sobre l’execució de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 9 de Barcelona, dictada en el procediment abreujat 28/2014. Es proposa constatar que no hi ha meritació de diferències retributives (derivades de la diferència de CE entre el lloc de treball anul·lat i el vigent) donat que el lloc de treball ha roman vacant durant tot el període que va des del 30 d’octubre de 2013 (data del Ple que adopta l’acord anul·lat) al 30 de gener de 2014 (aprovació defi nitiva de la darrera modifi cació de la RLT), pel motiu que el funcionari va restar en comissió de serveis durant tota aquell període; en concret va romandre en comissió de serveis a l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, des de l’1 d’agost de 2013 fi ns l’1 d’agost de 2015 i posteriorment ha estat a altres ajuntaments, com el de Cabrils, sempre en Comissió de Serveis, i per tant cobrant el sou del lloc on està treballant.

Ho exposa Rafel Caballeria (ERC), regidor que porta els temes de personal.

José Quesada (PSC) demana més informació sobre les diferents sentències del cas.

Calamanda Vila (CiU) diu que si el Jutge fa una sentència no s’hi ha de posar en contra, però volen saber què implica.

Caballeria respon a Quesada que ho pot veure tot i el Secretari ho pot detallar i a Vila li diu que hi ha una sentència judicial que no accepta la modifi cació de llocs de treball que es va fer el 2013, i sí la feta el 2014. A

efectes retributius i de cost per l’Ajuntament no té efectes, perquè aquest funcionari del 2013 al 2014 està de Comissió de Serveis en altres ajuntaments.

Quesada insisteix en que hi ha un punt que no veu clar, i s’abstindran.

Votació: 8 a favor, ERC i CUP, la resta 6, s’absté. La regidora d’ERC Isabel Sallés s’ha absentat de la sala per tractar-se l’implicat d’un parent seu.

Gestió del Centre esportiu MunicipalEs porta a aprovació inicial el canvi de la forma

de gestió del servei públic de Centre Esportiu Municipal.

Jordi Abad (GpC) demana la retirada del punt perquè no ha tingut la documentació a temps.

Enric Olivé i l’Interventor donen explicacions i s’ha de votar si es retira o no. L’oposició, 6, vota que es retiri, i el Govern, 9, que segueixi

Així Olivé fa una exposició de com des del 2005 ha portat el complex l’empresa IGN, que va tenir una pròrroga, i ara el Govern proposa es faci a través de la societat mercantil municipal C10. Exposa que es fa per efi ciència i que el cost de l’obra no s’ha recuperat a través del cànon. Ara s’han de posar més recursos públics i espera millorar-ne la gestió. L’informe de Serveis Econòmics ho avala i els benefi cis fi scals, estalvi de l’IVA pel fet de gestionar-ho una empresa de capital públic, són importants. Vol fer èmfasi en que avui els preus públics els marca l’Ajuntament. Per tant hi ha un parell de mesos, es faria el canvi de gestió pel juny, per fer una auditoria i veure com està la situació de les instal·lacions i els números que dona la concessionària, per tal de fer la liquidació.

Jaume Gelada (PP) diu que es va inaugurar a corre cuita i que s’havia de demandar a la constructora, cosa que van proposar i no van aconseguir. La concessió no ha estat rentable, creu que no està bé que es doni directament a l’empresa C10, ho faria amb altres premisses.

Abad diu que el 8 de març del 2013, en Junta de Govern, es va aprovar iniciar un procés jurídic per reclamar sobre les obres, va ser quan ell era regidor, i fer-ho abans que fes 10 anys. Però després no es va presentar la reclamació. Acaba dient a l’Alcalde que les millores de condicions laborals ho són per sentència judicial, no per voluntat. Pregunta pel tema de l’IVA, que no li queda clar se l’estalviïn, i si és cert, baixin les tarifes. No saben com està ara

Ple ordinari del 23 de febrer

nas169.indd 18nas169.indd 18 08/03/2017 10:12:0708/03/2017 10:12:07


La Hisenda catalana diu que té dades fi scals legals

Aquests dies hem sentit molt soroll arrel de les declaracions del senador Santi Vidal que havia dit que l’ATC (sigles de l’Agència Tributària Catalana) te les dades fi scals de tots els catalans. Semblava deduir-se, tot i que no ho va dir, que la ATC havia tingut accés a les bases de dades fi scals de la AEAT (sigles de la espanyola Agencia Estatal de Administración Tributaria), la qual cosa equival a dir que la Generalitat podria tenir les dades fi scals de tots els espanyols, catalans i no catalans. Òbviament, aquesta possibilitat va preocupar molt al Govern de Madrid i als dirigents del PP.

El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, ha defensat que la Generalitat té dades fi scals legals dels catalans com a "resultat de 30 anys d'història i d'encreuament de desenes de fonts d'informació" dels impostos dels quals té competències, que son molts, i ha subratllat que es tenen dades des dels anys 80.

En una entrevista, ha dit que "hi ha qui voldria que Catalunya tingués una agència tributària de fi ra" però, al contrari, disposem d'una que serà capaç de gestionar grans impostos a partir d'1 de setembre, ha exposat. Salvadó ha explicat que l'objectiu de l'Executiu català és construir una gran Hisenda catalana utilitzant totes les competències de les quals disposa, i ha afi rmat que tot el que es fa és legal.

Realment, és més creïble pensar que en lloc d’actuacions pròpies de pel·lícules d’espionatge, la nostra ATC ha creat bases de dades fi scals molt completes a partir del creuament de dades de tots els organismes de recaptació i de gestió d’impostos propis de Catalunya, de les Diputacions, del Cadastre, de Transmissions, de Successions, i tants altres als que tots el catalans paguem diferents impostos i taxes tant sovint.

la piscina i pregunta pel nou gerent que hi haurà i si es conserva l’actual director, amb un sou de 60.000 euros. Creu que dupliquen despeses i augura molts processos laborals, al ser empresa de gestió pública.

Quesada diu que s’ha de fer un estudi de cada cas, per veure si el servei s’ha de municipalitzar o no, i s’ha de valorar què és millor per al municipi. La concessió no ha donat resultats, però cal veure si estava ben, o mal, feta i si l’Ajuntament ha posat els medis necessaris. No queda clar perquè no ha anat bé, ni creuen que sigui una millora sociolaboral per als treballadors. No està clar que la gestió pública sigui millor. Votaràn en contra.

Calamanda Vila diu que no es repetirà, però vol recordar que quan governa amb el senyor Masferrer van creure que hi havia possibilitat de que fos rendible. Els concessionaris van fer propostes, fer pistes de paddel i altres coses i ara es nota pressa per passar-ho a l’empresa pública sense el rigor que cal, el que es fa al contractar una empresa privada. No ens convencen ni convencerem, però ja ho saben, són 9 vots i ho tiraran endavant, diu.

Benet Fusté (CUP) diu que hi ha filosofia i opinions, però que el sector públic recull evidències que l’estat lliberal anglosaxó i el social dels països nòrdics te molta despesa pública i molts serveis, que ha de ser el model. Serà més econòmic, millor qualitat perquè es reverteix el benefi ci i els treballadors tindran millores laborals. Diu que és evident que és una millora. Han de trobar entre tots indicadors per valorar l’evolució i més endavant fer aquesta valoració.

Caballeria diu que l’estalvi econòmic de l’IVA és important i el seguiment de la contractació pública és més fàcil, perquè les empreses privades posen difi cultats al seguiment. I en els temes laborals també hi ha aspectes positius, seguint directrius europees. Cita informes públics que conclouen que són més efi cients i efi caces les gestions públiques que privades. Diu que l’informe és del Tribunal de Cuentas. També afi rma que la crisi ha fet que les inversions en l’empresa pública han minvat. Li diu a Jordi Abad que no hi ha l’obligació de subrogar, llegeix el cas de l’Ajuntament de Covisa (Toledo) on queda clar que si recull la gestió un ajuntament no es té l’obligatorietat i també queda clar que no queden coma a treballadors públics al no haver existit oposicions, pel que se’ls aplica el

conveni sectorial. Sobre el tema del Director s’ha d’integrar en Esports, on també hi ha una Directora i s’ha d’unir tota l’acció.

Per explicar això Caballeria fa una llarguíssima exposició i quan acaba i pregunta si s’ha entès bé, tots riuen i l’Alcalde li diu que ja està bé.

Olivé torna aparlar sobre el tema IVA, del que l’Ajuntament queda eximit al fer-ho a una companyia pròpia. “Tot és un repte i una oportunitat que no es pot deixar passar” Torna a oferir a l’oposició que participi del Consell d’Administració.

Gelada diu que la defensa política de Bernat ha estat molt bona, però el que no està clar és com es passa d’un sistema a l’altre i les sentències que cita el Sr. Caballeria estàn bé, però en hi d’altres que fallen en sentit contrari.

Abad no està d’acord en que el cànon no fos rendible. Quan ell era regidor d’Esports va demanar es fes una auditoria, però no es va ferf. Sobre el cost laboral es dupliquen càrrecs i això té un cost.

Quesada comparteix amb Caballeria el que diu, però es queixa de que s’aposta per gestió pública quan el que es fa generalment és fer-ho per público-privada. Estan treballant en contra del que pensen s’ha de fer i seran bel·ligerants.

Vila diu que en el seu dia van estar totalment en contra de fer-ho així, i recorda que a aquesta casa s’ha pagat indemnitzacions a treballadors que feien serveis a compte de l’Ajuntament i es pot tornar a repetir. Hi votaran en contra.

Fusté diu que el debat té una qüestió sobre si la gestió pública hi té menys interès. No ho creu, i sí que hi ha iniciatives perverses, però a la privada també, per manca de control. Les empreses volen benefi cis i ho fan a costa del servei. Li sembla normal que l’oposició ha d’estar en contra, i si estiguessin en el seu lloc també estarien posant problemes. Però hi ha molts exemples d’ajuntaments on funciona.

Caballeria comença prometent que serà breu i diu que les demandes dels treballadors poden aparèixer si es fan les coses mal fetes, però C10 deixa molt clara la situació dels treballadors. I si volen control i seguiment el millor seria que acceptessin integrar-se en el Consell d’Administració.

El 9 del govern (ERC i CUP) voten a favor, l’oposició, 6, (PSC CiU GpC i PP) voten en contra.

Ple ordinari del 23 de febrer

nas169.indd 19nas169.indd 19 08/03/2017 10:12:0808/03/2017 10:12:08


Aquí, y ahora...

Per Francesc Barbachano

¡Críticas al alcalde Olivé!

En los casi cuarenta y cinco años que resido en Cardedeu, las he visto verdes,

maduras y, en tocante al colorido, de la más amplia gama de pigmentos que el más experto pueda imaginar. Lo que menos ha variado han sido las críticas a sus dirigentes, sobre todo, a los alcaldes de turno y, especialmente, a los que han tenido el poder local después de la transición democrática.

No conozco personalmente al actual alcalde Enric Olivé. Cuando llegó a la alcaldía, la única referencia que tenía de él, era que en época escolar había compartido aula con alguna de mis hijas; pero de eso, ha llovido mucho.

El caso es que, el fl amante alcalde republicano Enric Olivé, al igual que sus colegas anteriores a su mandato, también sufre continuas y duras críticas por parte de la oposición municipal.

El PSC le acusa contundentemente de no haber cumplido la promesa que hizo al tomar posesión de su cargo, manifestando que sería el alcalde de todos los cardedeuenses. Es decir, de los partidarios del independentismo y de los que no están por esa labor. Se le acusa también de la falta de tacto, cuando no de respeto por sus palabras, el día de la inauguración de la tradicional Fira de Nadal 2016 manifestando que su deseo era que, en la Fira del 2017, “Catalunya ya fuese una república independent”. Se asegura que sus palabras molestaron a los asistentes no independentistas, especialmente a los visitantes, ya que eran más propias de un acto de ERC que, las de quien estaba obligado a impulsar, el sentido festivo y comercial de la ocasión, al margen de toda ideología.

Dicen que Olivé es propensoal más puro sectarismo,y que, desde la alcaldía,practica el proselitismo.

El dia 6 de febrer, per ser un dilluns matí laborable, que s’apleguessin més de 50.000 persones davant del Tribunal on es va jutjar a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per posar les urnes el 9 de novembre del 2014, ja diu molt.

No eren només jubilats i funcionaris obligats, com va dir la premsa de Madrid, al menys de Cardedeu corroborem que van ser molts els qui van reservar-se el 6F com dia d’assumptes propis, de vacances o van tancar les portes del seu negoci.

Els trens que sortien de l’estació de Cardedeu entre les 7 i tres quarts de 8 van aplegar molta gent, que en grups o a nivell individual van decidir anar a fer costat a qui es creu que pateix un judici polític.

La bandera de Cardedeu es va poder veure sota l’Arc de Triomf, barrejada amb milers d’estelades, i el cartell de l’ANC de Cardedeu servia de punt de referència per trobar-se amb convilatans.

Cardedeu es suma a la manifestació de suport a Mas, Ortega i RigauEls trens del matí van anar inusualment més plens en direcció a Barcelona

Redacció

Dimecres 15 de febrer la CUP de Cardedeu va presentar a Cal Peó, Cerveseria Sant Jordi, la campanya Retorn Social. Va ser a dos quarts de vuit del vespre i amb l’assistència d’una quinzena de persones. Àngels Ondiviela, membre de la CUP, va explicar que aquesta és la primera edició que es fa, i que l’import que correspon és de 3000 euros.

Retorn Social és una forma de tornar al municipi part dels ingressos obtinguts pels càrrecs de la CUP a l’Ajuntament, que seguint un codi ètic tenen un límit salarial. Això forma part de la idea que la política no es fa només a les institucions sinó que les entitats i moviments socials tenen molt a aportar.

La CUP inicia la campanya Retorn SocialEs la primera edició i es destinaran 3000 euros a projectes de transformació social i cultural

El 10% dels ingressos institucionals dels regidors van a la CUP Nacional. El sostre de sous fi xats pel codi ètic de la CUP és de 1400 euros per a persones sense càrregues familiars i 1600 amb càrregues. L'excedent que es genera fruit de sous més elevats que perceben, va a la caixa de la CUP i d’aquí neix el Retorn Social. D’aquesta manera aquestes donacions a l'Assemblea Local van suposar 1793,80€ l’any 2015 i 3171,60€ l’any 2016.

Se’n poden beneficiar entitats, moviments i plataformes, sense ànim de lucre, prioritàriament cardedeuenques. També hi podran concórrer entitats d’àmbit supramunicipal, però amb projectes d’impacte a Cardedeu. Cal que el projecte incideixi en aspectes com: participació, igualtat i cohesió social, defensa del territori, transformació social, salut, medi ambient i energia, inclusió social, àmbit sociolaboral, internacionalisme, esperit de transformació social i amb perspectiva de gènere.

El vot popular decidirà a quins projectes es destinen els diners d'aquesta convocatòria. Les entitats interessades poden presentar els seus projectes des del 15 de febrer fi ns al 16 d'abril i l'assemblea, que serà oberta, on s’escollirà el projecte està prevista pel 7 de maig i el 12 es publicarà quin ha estat el projecte triat.

Redacció

nas169.indd 20nas169.indd 20 08/03/2017 10:12:0808/03/2017 10:12:08


Cardedeu Legal Advocats

El judici contra l'exconseller Francesc Homs per la seva contribució al 9N es va iniciar dilluns 27 de febrer al Tribunal Suprem, a Madrid. L'Assemblea Nacional Catalana va convocar concentracions de solidaritat el mateix dilluns a les 19.30 h davant les delegacions provincials del Govern

Més de 150 persones es concentren per protestar contra els judici a Albert HomsConvocada per l’ANC es va desplegar una gran estelada a la plaça davant de l’Ajuntament

espanyol a Barcelona, G i r o n a , L l e i d a i Tarragona. També a Madrid, així com a Taradell, poble natal de Francesc Homs, i a altres municipis, com Cardedeu, on a les 19:30 es reunien davant l'Ajuntament, més de 150 persones expressant la solidaritat amb tots els perseguits pels tribunals espanyols per defensar la llibertat del país.

Redacció

Els Tres Tombs, festivitat de Sant Antoni Abat, estaven previstos pel dia 22 de gener, però es van haver de suspendre per l’alerta de pluja. Finalment, la festa s’ha traslladat al primer diumenge de febrer, i el públic no ha dubtat en sortir al carrer per seguir de prop aquesta tradicional jornada.

Els actes han començat amb la concentració de cavallistes al Passeig Mestre Alexandri a 2/4 de 12 del migdia. Mitja hora més tard, començava la desfi lada pels carrers del municipi, passant per punts com l’Avinguda Eduard Corbella, l’Avinguda de Mare de Déu del Pilar o la Plaça Joan Alsina, fi ns arribar al centre, on hi havia el gruix dels actes dels Tres Tombs.

Mentre els cavallistes feien la desfilada dels carrers del poble, al Centre els espectador han pogut gaudir d’activitats per nens de la mà d’un pallasso i d’una exhibició d’ensinistrament de gossos, per part de Jag-Gos, que ha entretingut els espectadors amb els trucs, activitats i demostracions d’una vintena de gossos, acompanyats dels seus amos.

Un cop acabada l’exhibició i amb la desfi lada de cavalls a punt d’arribar a la Plaça de l’Església, ha començat la benedicció dels animals per part del mossèn. Primer ha estat el torn dels gossos de l’exhibició i després han passat tots aquells veïns que desitjaven que la seva mascota fos beneïda.

Lorena Velasco

Els Tres Tombs es celebren fi nalment el 5 de febrerLa reivindicació d’alguns veïns contra la normativa municipal que prohibeix portar el gos deslligat, ha estat un dels protagonistes de la jornada

L’anècdota de la jornada ha estat la presència d’una cabra entre els gossos i gats. Finalment, ha arribat a la plaça la desfi lada dels cavallistes, i cavalls i ponies han passat també per davant del mossèn per ser beneïts. Els més petits s’ho han passat d’allò més bé amb la música de l’orquestra i recollint els caramels que els carros de cavalls anaven llençant.

L’acte ha pres un caràcter reivindicatiu quan una desena de veïns, acompanyats del seus “gossos presoners” han protestat per la normativa municipal que impedeix portar l’animal deslligat, degut a que no hi ha zones habilitades al municipi perquè els gossos puguin córrer.

foto Xavier Navarro

EL DIVORCI EN EL DRET CATALÀQuan una parella amb fi lls menors d’edat,

estigui casada o no, decideix posar fi a la seva convivència en comú, generalment sorgeixen dubtes sobre el que la llei estableix i quines són les obligacions legals de cadascun dels progenitors a partir de la ruptura de la unitat familiar.

En primer lloc cal saber es necessari formalitzar per escrit un conveni regulador amb un pla de parentalitat i tramitar-lo davant del jutjat corresponent. En aquest document s’haurà de determinar quina serà la organització familiar a partir de la fi nalització de la convivència en comú i establir les obligacions econòmiques de cadascun dels progenitors respecte al menor i el repartiment de les responsabilitats quotidianes i d’altres detalls relacionats amb la vida dels fills comuns.

Si els progenitors arriben a un acord sobre aquests aspectes la tramitació judicial es farà de mutu acord i només caldrà ratifi car el conveni davant del jutge i que aquest el validi.

Si per contra no es possible arribar a aquest acord el divorci s’haurà de tramitar per la via contenciosa i cadascuna de les parts haurà d’exposar quin són, segons el seu parer, les condicions que regularan la nova situació familiar i justifi car-ne el perquè.

Des de la perspectiva del dret de família català (es a dir la llei aplicable) el que es tindrà en compte no es qui te “més dret” sinó quina de les opcions presentades és més recomanable per als menors en funció de cada família i les seves circumstancies.

En resum doncs la llei no dona una resposta automàtica sobre temes com la guarda i custodia, la pensió d’aliments, l’atribució del domicili familiar o el repartiment de responsabilitats sinó que per a cada cas s’avaluarà que és el millor per als fi lls comuns d’acord amb criteris com la vinculació efectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, l’aptitud d’aquests per a garantir el benestar dels menors, l’actitud dels pares per tal d’assegurar-los una estabilitat i depenent de la seva maduresa la pròpia opinió dels fi lls.

nas169.indd 21nas169.indd 21 08/03/2017 10:12:0908/03/2017 10:12:09


L’onze de febrer el Centre Cultural es va omplir de gom a gom per gaudir d’un espectacle 100% cardedeuenc. Alícia Molina

Alícia Molina i Òscar Igual omplen de gom a gom el Centre CulturalLa combinació de narració i música va captivar un públic immers en el misteri de les Cartes Robades

narrant i Òscar Igual al piano van donar vida a històries perdudes, a 75 minuts intensos on escrits que van quedar sense resposta perquè la carta mai va arribar.

L’ambient intimista creat per Pep Castells, il·luminat per Toni Magriñà va

donar encara més aire de misteri al què va passar amb cada carta que no va arribar al seu destí.

Aquesta mena d’història deixa a l’espectador la possibilitat d’imaginar el què, el per què es va perdre, el que podria haver contestat el destinatari desconegut...

Un espectacle que es pot repetir i que cada vegada que es presenciï portarà a imaginar situacions diferents, ben lligades a l’estat d’ànim de cada moment.

Redacció

Com cada febrer des de fa 26 anys, l'Agrupació Sardanista de Cardedeu programa l'acte Febrer Musical. Sempre toca la Cobla orquestra Montgrins i es tracta d’homenatjar a un dels molts compositors de sardanes del nostre país. Aquest any ha estat Francesc Elias i Prunera, nascut a Barcelona el 1935 i jubilat el 2000.

L’Agrupació Sardanista homenatja a Francesc Elias i PruneraEl compositor, que a més és un entusiasta del tible, ha estat el protagonista del Febrer Musical que organitza l’entitat

Així, el 26 de febrer i en el Centre Cultural davant uns tres quarts d’entrada, els Montgrins van tocar una selecció de 12 peces. Vàries d’elles del compositor: Refi lant, Bell record, Vora l’ermita i Port Be, també una del seu fi ll Joan Elias Mas: Nit d’estiu a Mataró.

Tant ell com el seu fi ll Joan són entusiastes del tible, instrument del que ell ha estat professor i ja fora de la música sardanista va tocar el saxofon a diverses formacions. Precisament la

peça Refi lant està composada per a lluir i en aquest concert va estat interpretada pel tible Marcel Artiaga.

Abans del concert es va fer un recull de la seva activitat, amb fotografi es i explicacions sobre la seva trajectòria per part de Rosa Andreu.

El concert, dirigit per Martí Camós i Segura, va durar unes dues hores.

Redacció

Dimecres 8 de febrer entre les 19 i les 20h del vespre, van entrar a robar a una casa del barri de Bellavista. Els lladres van aprofi tar que el propietari havia sortit durant una hora per entrar a dins de la casa per la part del darrere forçant una persiana i fent palanca a una porta de seguretat.

Entren a robar a una casa del barri de BellavistaEls lladres van aprofi tar que el veí va estar fora durant una hora a mitja tarda per prendre-li tot allò que van trobar de valor

Redacció

Quan va tornar, es va trobar tota la casa regirada i va comprovar que als lladres els havia donat temps per emportar-se joies de la família, els ordinadors, la televisió, càmeres de fer fotografies, maletes i alguns regals encara per estrenar d’aquest Nadal. Es creu que van fugir en sentir que tornava perquè el menjador no estava del tot regirat.

La policia local es va presentar als pocs minuts de fer la denúncia i dos dies més tard va anar la policia científi ca dels Mossos a buscar empremtes.

Olors...Per Quim Om

M’agraden les zones de vianants

S’ha acabat la 1ª fase de l’ampliació de

la zona de vianants del centre “històric”; ha quedat bé i queda tot el conjunt molt agradable… però poc trepitjat. Dic centre “històric” perquè de centre, gairebé, només li queda el nom. Fa de centre per la Festa Major, la Fira de Nadal, Els Tres Tombs, Els Reis, el mercat setmanal…

Cardedeu ha crescut molt els últims anys; s’han anat poblant els barris i hem anat foragitant del centre serveis que atrauen a molta gent cada dia.

De la plaça Sant Joan han desaparegut, la biblioteca, ara museu, per portar-la al carrer Mare de Deu del Pilar, el Centre de Salut de l’ICS ha anat a parar al barri de l’Estalvi i la Policia Municipal la tenim a l’avinguda Àngel Guimerà. El teatre-cinema Esbarjo s’ha convertit en cine i totes les altres activitats que s’hi feien han anat al CECUCA, a l’aviguda del Rei En Jaume. L’Església, que s’havia parlat fa temps de fer-ne una de nova a l’Estalvi, segueix al lloc de sempre, segurament degut al poc augment de catòlics practicants.

Ha desaparegut la circulació i aviat desapareixeran més aparcaments. Es diu que el més proper té els dies comptats.

Hem estat una vila centrifugadora. Hem aconseguit allunyar bona part del que dona vida cada dia, cap als barris que han crescut més. Hem foragitat el centre del centre?

Tots els canvis s’han fet a fi de bé, però hem despullat un sant per vestir-ne un altre. Eren canvis imprescindibles per poder acollir una població que augmentava any rere any.

Però, té pensat l’actual consistori què s’ha de fer per reanimar el centre “històric”?. Crec que és difícil trobar-hi una bona solució, però s’hi hauria de pensar. Un ajuntament independentista, d’esquerres i molt jove segur que sabrà com ressuscitar-lo.

nas169.indd 22nas169.indd 22 08/03/2017 10:12:0908/03/2017 10:12:09


Mars

La sopa d’Ull patrocinada per:

Mediterrani

Roig

Nord

Mort

Caspi

Negre

Bàltic

Cantàbric

Bismarck

Antilles

Jònic

Egeu

nas169.indd 23nas169.indd 23 08/03/2017 10:12:1008/03/2017 10:12:10


e-mocions

Per Josep Jallé

Engrescats per la CID

Sovint exposem el que pensem que cal, en lògiques aspiracions pel comú de la convivència, a la Vila o al

barri i quan aquestes comencen a ésser ateses ho donem com a cosa que toca, però sense retorn als qui administren. Voldria, en tant que veí de la Vila i del barri on sóc, Can Montells, fer retorn respecte del que està essent un interactiva d’Associació de Veïns i l’Ajuntament o, com diuen els anglosaxons, una Comunicació Interactiva Dinàmica (DIC).

Vam documentar i mostrar als responsables municipals -en un recorregut amb alcalde, regidor i cap de serveis d’obres- quines eren les defi ciències menors i majors que patim de fa anys, acompanyats per bastants veïns d’una revitalitzada associació, darrerament molt participativa.

La resposta municipal, tant pel que vam exposar com pel que, d’antuvi, tenien previst pel barri i rodalies, Parc Pompeu Fabra, ja ha començat a fer-se efectiva, amb petites obres de manteniment de voravies, neteja i plantada d’arbrat, i amb compromisos per reduir l’impacte d’usos a la pista coberta del Pompeu Fabra.

Les comunicacions amb l’alcalde són bidireccionals i fl uides sobre l’evolució del temes, el que es transfereix als veïns, engrescats per la CID.

Tenim, altre cop i des de feia bastants mesos, la sensació que la política torna a estar, si més no en part, al servei de les persones, que aquestes no són només contribuents a les arques públiques, sinó que esdevenen retorns concrets en obres i, esperem, serveis. Com que una imatge és més que les 35 paraules que resten, ací va:

Finalment el 17 de febrer es va córrer el Cros Primària cicle inicial i mitjà, s’havia previst per uns dies abans, però la pluja va fer variar els plans.

Va ser un divendres assolellat, i el nou indret, el camp de futbol, va permetre que el públic es pogués posicionar molt bé, al seu voltant o a les grades. El fet que els parcs del nord oest estiguin remodelant-se ha propiciat aquest nou escenari, que per els organitzadors, si bé es perd fer-ho en un medi natural com fi ns ara, es guanya en comoditat, de visibilitat i serveis.

Més de 1200 escolars participen en el Cros EscolarLes obres als parcs Pinetons i Pompeu Fabra fa que s’hagin de traslladar l’esdeveniment al camp de futbol

Els alumnes de les cinc escoles, Les Aigües, Can Manent, Mil·lenari, Corbella i Granés van dividir-se per edats i des de les 10 del matí fins vora les 12 van protagonitzar 24 curses.

Primer van començar els alumnes de Tercer, dividits en 6 grups, cavalls, gaseles, guepards, guineus, lleons i zebres, i a continuació ho van fer els de quart, primer i segon, també repartits en els sis grups amb nom d’animal ràpid. Cada grup aplegava entre 40 i 60 infants, pel que es van fer 24 curses, d’una durada de poc menys de cinc minuts cada una.

Els de tercer i quart van córrer 500 metres, dues voltes al circuit, mentre que els de primer i segon, amb una sola volta corrien 250 metres. Es van poder veure curses ben entretingudes, amb atletes que sortien ja esprintant i pocs van arribar els primers, generalment durant el tercer tram de la cursa algú havia utilitzat als altres de llebre i aconseguia els llocs d’honor.

Redacció

Han començat les obres de remodelació del jardí de plantes remeieres del Museu Arxiu Tomàs Balvey que comptarà ara amb una zona de repòs així com amb una nova senyalística.

El jardí, dedicat a les plantes r e m e i e r e s a m b e s p è c i m e n s d’aprofitament medicinal, es presenta com una sala d’exposicions a l’aire lliure, i amb el qual es complementa la temàtica central

Comencen les obres de remodelació del jardí del MuseuDesprés de 10 anys, les ombres que fan els arbres impedeixen que puguin viure algunes de les espècies que hi havia plantades

del museu, dedicada al món de la salut i dels remeis.

Després de més de 10 anys de la primera remodelació, els arbres han crescut i l’ombra que fan impedeix que puguin viure algunes de les espècies que hi havia plantades. Per altra banda s’han incrementat les activitats i els usos del jardí i s’ha vist la necessitat de remoure la terra i reubicar les plantes remeieres als espais que els hi són més propicis per a viure.

Les obres de millora del jardí estan sent dutes a terme per la

brigada d’obres municipals i tècnics de l’ajuntament amb l’assessorament del paisatgista cardedeuenc Eliseu Guillamon i el suport de la Diputació de Barcelona.

La reobertura està prevista pel dia 30 d’abril amb una passejada per les plantes remeieres amb l’explicació del mateix Guillamon que explicarà els usos dels diferents espècimens.

Redacció

nas169.indd 24nas169.indd 24 08/03/2017 10:12:1108/03/2017 10:12:11


Venda Pinsos Complements Neteja i perruqueria Flors Arbres i fruiters Mobiliari jardí Servei a domicili

Veterinari Cirurgia Ensinistrament Manteniment de jardins Planté Rams Rec automàtic Observacions

CARRO JARDINS

Adobs, terres, llavors, pèrgoles, tractament fi tosanitari i construccions de jardins

AMICS PELUTS BOMBA

El proper mes especial

R e s t a u r a n t sAnuncia’t i et trobaran!

93 871 34 79

nas169.indd 25nas169.indd 25 08/03/2017 10:12:1208/03/2017 10:12:12


C. JARDINERIA ST. ANTONI

Adobs, terres, insecticides

CLIVET GUAU EUDOG

Venda d’animals domèstics, exòtics.Venda d’adobs.

CIRO de ALAMINOS

Nous plans de salut



CENTRE CANÍBAIX MONTSENY

Guarderia, agility, passejos de gossos

nas169.indd 26nas169.indd 26 08/03/2017 10:12:1308/03/2017 10:12:13


HORTS URBANS

Lloguer d’horts urbans amb equipament

JARDINERIA COSTA

Disseny, construcció i manteniment de jardines i zones verdes

EVA VET HERAS

Cursos de tècnic esportiu hípica, pupil·latge, box i paddox, casals d’estiu



JARDIMEC

Venda, lloguer i reparació de maquinària i estris de jardí

nas169.indd 27nas169.indd 27 08/03/2017 10:12:1608/03/2017 10:12:16


SÒNIA VETERINÀRIA

Consulta d’animals exòtics

JARDINERIA MARVE

Poda i tala d’arbres. Desbrossament de parcel·les

L’ILLA VETERINÀRIA

Homeopatia veterinària



NET & GO

NATURAL GOS

Formació professional. Etologia Clínica

nas169.indd 28nas169.indd 28 08/03/2017 10:12:2108/03/2017 10:12:21


XQ?

Fa 10 anys...

Avaluacions

EX: Excel·lent NOT: Notable BÉ SUF: Aprovat INS: Insufi cient DEF: Defi cient

Incivics, egoistes i d’altres espècies...

A qui deixi que a l’aparcament de Dr. Klein darrere l’Església es facin pisos.

Al col·lectiu de Cardagos, per no voler participar a Cincdedeu i després queixar-se que a la tertúlia no es va defensar la seva postura.

A la noia que llença al contenidor de paper i cartró de Pau Gesa caixes de cartró plenes de restes vegetals, tot junt sense buidar.

A la millora de programes de RTVC.

Al fet que la Justícia deixi lliures, amb càrrecs, a tants lladres que va detenint la policia.

A la gent que pendent dels dispositius mòbils pel carrer xoca amb fanals o papereres.

Als qui aparquen en llocs reservats a minusvàlids, ni que sigui per “un momentet”.

A l’augment d’arbres sans en els parcs.

A la desigual atenció que té el Govern cap els dos Casals de la gent gran, cada un té la seva idiosincràsia.

Per què els cotxes trucats de sèrie no passen ITV cada any mentre que antics que tenen cura i manteniment ho han de fer?Per què hi ha tantes tanques vegetals que envaeixen la vorera i si vas a peu has de baixar de la mateixa?Per què cada cop que s’aplica una ordenança hi ha qui surt dient que abans de sancionar s’ha de fer didàctica, quan fa anys s’està fent?Per què és tan complicat arribar a l’aparcament de can Mills, havent de passar per davant l’Ajuntament, anar a la Riera i girar de nou cap el Centre?Per què la cruïlla Dr. Klein Marededéu del Pilar està tantes vegades col·lapsada? Per què hi va haver tan poques comparses a la Rua de Carnestoltes? Per què no s’han constituït en col·lectiu totes les persones que volen que els gossos vagin lligats?

El mes va estar farcit de presentacions de llistes per a les eleccions municipals de maigOle Thorson ve a fer una conferència que titula “Els carrers han de ser per caminar i no per aparcar”Les zones 30 i el Pla de mobilitat centren els darrers mesos del mandat, que segons una enquesta té el 90% en contra i el 95% dels botigues també contraris.Enèsim robatori en el casa popular La Traca. El Conseller Ernest Maragall visita els nous centres educatiusEl Museu organitza una sortida nocturna per veure l’eclipsi de lluna del 3-4 de marçCorreus posa una bústia en el centre de la vila. És notícia perquè no n’hi havia. Encara està a la plaça Sant Corneli. Es va posar perquè durant un temps les ofi cines es van traslladar vora Marededéu del Pilar.S’aprova l’estatut del nou Consell de la Vila.Antoni Bassas presenta el seu nou llibre: “Què pensa Antoni Bassas?” a la llibreria compàsCalamanda Vila, en el seu programa diu: “La primera cosa que faré el dia que sigui alcaldessa de Cardedeu serà aturar el Pla de Mobilitat”

CleptòmansHi ha persones que el seu plaer és robar,

endur-se el que ni tan sols els fa falta, però que si veuen la possibilitat d’endur-se una cosa sense ser descoberts ho fan.

Així, en les noves jardineres de la zona de vianants de dr. Klein algú (o potser més d’un) ha anat agafant plantes, una de cada jardinera, un parell de dies més tard, l’emoció li pot més i ja va per la segona en el mateix test...

Volem un poble maco, sense cleptòmans. I si aquests petits furts es castiguessin amb la vergonya pública potser s’acabarien. No és qüestió de la quantia, és per civisme.

Difícil de qualifi car sense caure en l’insult

La Serreta molt a prop de la Zona Infantil. Dues xeringues clavades al poste deixades probablement per drogadictes. Això no es un fet aïllat. Últimament es veuen moltes pel terra amb el perill que suposa.

VIRENS ESPAI

Tala i esporga d’arbres. Especialistes en treure soques

VERDMON

Serveis per a la indústria i Municipals

nas169.indd 29nas169.indd 29 08/03/2017 10:12:2808/03/2017 10:12:28

El racó de construir, a l’escola bressol de Can Serra

Els ciutadans més petits

nas169.indd 30nas169.indd 30 08/03/2017 10:12:3108/03/2017 10:12:31

nnas169.indd 1as169.indd 1 008/03/2017 10:11:558/03/2017 ... › images › revista ›...

Documents

Transcript of nnas169.indd 1as169.indd 1 008/03/2017 10:11:558/03/2017 ... › images › revista ›...