1..El Bon Salvatge

7/21/2019 1..El Bon Salvatge

1/55

NIVELL SUPERIORUNITAT 1

1. COMPRENSI LECTORA

2. ORTOGRAFIA

2.1. Prosdia sil.lbia 2.1.a. La s!l.laba 2.1.b. "!#$o%&s i Tri#$o%&s 2.1.. "i'r(si 2.2. Voalis)(

2.2.a. Voalis)( $o%* Al$(r%a%+a d( l(s ,oals (% ,(rbs d( la - o%/0&ai C0l$is)(s (% (l ,oalis)(

2.2.b Voalis)( $%i ' A(%$0ai &r#ia* A(%$ &r#i3 Nos$r( do)i%i li%&4!s$i i A(%$ diar!$i 2.-. L5 6s d( l5a7s$ro#

-. MORFOSINTA8I

-.1. La #l(9i d(l s0bs$a%$i0 i d( l5ad/($i0 -.2. L5ar$il(

-.2.a Ar$il( d($(r)i%a$ -.2.b Ar$il( 7(rso%al -.2. Lo %(0$r( -.-. Mor#olo&ia ,(rbal -.-.a. G(%(rali$a$s -.-.b. For)ai d( o%/0&aio%s -.-.b:1 Pri)(ra o%/0&ai :AR -.-.b:2 S(&o%a o%/0&ai :RE :ER :R ;dir3d0r3#(r< -.-.b:- T(r(ra o%/0&ai :IR -.-.. For)(s %o 7(rso%als d(l ,(rb

=. L>8IC I SEM?NTICA

=.1. Els r(&is$r(s =.2. Para0l(s 7a$ri)o%ials3 0l$is)(s i %(olo&is)(s

@. ACTIVITATS

Superior 1 Pgina 1


2/55

1. COMPRENSI LECTORA* EL ON SALVATGE BA NO PAGA (12-11-2011)

Escoltant en un debat televisiu sobre els problemes que es deriven del xoc entre la concepciclssica de la propietat intel.lectual i els nous canals de difusi i consum culturals i decomunicaci: !ra les idees sn de tot"om#. $es idees sn verdaderament de tot"om% &ui faesta afirmaci es mostra a favor d'una autoreulaci social que deixa fora de oc les lleis queordenen i arbitren l'*s i la possessi d'una s+rie de productes nascuts de l'esperit "um,afavorint aix la ratutat neta i pelada o b/ un paament de tipus voluntari i simblic. Entencque no sn solament els m*sics, els escriptors, els cineastes o els dibuixants els qui oferixen almn les creacions del seu intel.lecte, /s evident que tamb/ "o fan altres professionals com elseniners, els arquitectes, els dissenadors o els cuiners d'este seon rup 3vull subratllar-"o-nin* els discutix el dret de percebre una remuneraci pel seu treball. En canvi, "i "a un correntmolt fort, cada veada m/s present, seons el qual els qui pensen i elaboren els productesculturals "an d'acceptar, si cal per for4a, que el fruit del seu enin, del seu coneixement, de laseua constncia, de la seua oriinalitat i de la seua "abilitat no rebr una contraprestaci directai clara de part de qui en audix. Els sons d'un disc, les imates d'un film o els mots d'un llibre

sn presents com a fruits silvestres a l'abast d'un nou i paradoxalment ben format bon salvate.

5ivim una dislocaci extraordinria de la relaci entre el creador, la seua obra i el p*blic, totaix rcies a les infinites possibilitats que ens oferix la tecnoloia. 6er resumir-"o, direm queel mercat de masses cultural es basava, fins fa deu o quin7e ans, en unes ind*stries que, per unspreus assequibles, ens facilitaven cpies incomptables de tot all que ens servix per adistraure'ns, pensar, emocionar-nos i formar-nos. !ra som nosaltres els qui podem fer estescpies cmodament des de casa, sense paar ni un c+ntim.

6er el canal diital de difusi de l'obra artstica "a esquerdat, sobretot, la fiura del creador.&ui /s l'autor% 8amb/ "e sentit, en boca d'un dels apstols de la cultura ciberllibertria, quetots som autors#. 6er a il.lustrar este estrafolari arument, es posa com a exemple el fet que

tots podem escriure un blo o posar a disposici de la resta all que fem#. Es podria pensar queall que anima els qui sostenen que tots som autors i que les idees sn de tots /s una utopiaiualitria basada en la conquesta final del coneixement com a instrument emancipador del'esp+cie "umana. ! risc de llan4ar aiua al vi, sc m/s del parer que all que mou esta mena depensament /s un relativisme inenu posat al servici d'un mirate que confon informaci iconeixement, consum i creaci, comunicaci i crtica. El fet que el p*blic pua actuareventualment com a emissor (no solament com a receptor) trastoca alunes cateoriesclssiques i qui m/s qui mens pot sentir i experimentar que /s artista, aprofitant que els nouscanals meditics prescindixen de molts dels peates i mecanismes que reixen en els mbits"abituals del mercat aix, com s'"a palesat, afavorix l'emer+ncia de creadors vens i denoves propostes. 6er esta dimensi positiva dels nous recursos comunicatius, cal recon/ixer-"o, no elimina el paper d'all que preexistia i que, poc o molt, es fonamenta en una traducci

comptable i tanible de l'oferta i la demanda. !l capdavall, els creadors, quan es consoliden, ipassen dels mbits marinals a ser apreciats per p*blics m/s rans, comencen a tindre encompte que tot all que veien com un obstacle "a esdevinut important per als seus obectius,incls el preu de venda d'un determinat producte sorit de la seua inventiva. 9er un artistanom/s per als amics no /s un "orit7 que entusiasme la maoria dels qui es prenen seriosamentla creaci una altra cosa sn aquells que practiquen l'amateurisme amb m/s o menspretensions d'estos, el mn diital n'est ple.

6erqu+, en definitiva, descarrear-se can4ons, pel.lcules o llibres a cost 7ero no /s una revoltaciutadana que transforme el planeta, sin nom/s una nova manera de fer de la clientela. undesafiament enorme per a aquells que, amb tota il.lusi, aspiren a poder menar de les seuesidees.

Superior 1 Pgina 2


3/55

ENCERCLEU LA RESPOSTA CORRECTA

1. 5 ; &ui diu que ara les idees sn de tot"om est defenent un canvi en les lleis del mercatcultural vients fins ara.

2. 5 ; $'autor del text /s partidari que el nou mercat de masses cultural "aa de basar-se en lasatisfacci, des de casa, de tot all que auda a la formaci i a la distracci.


4/55

1. 0i% r(s0) si%$($i$a )illor l(s id((s 7ri%i7als d(l $(9$

a) !rran d'una afirmaci expressada en un prorama de televisi seons la qual les idees, ara,sn de tot"om, l'autor del text fa una s+rie de reflexions. 9eons ell, qui sost/ a4 propunauna mena d'autoreulaci de la societat que inore les normes de fucionament dels mercats,

/s a dir, advoca a favor de l'obecci en el compliment d'eixes normes. 6er l'autor voldenunciar la trampa d'esta teoria i es preunta per qu+ s'aplica nom/s a determinats

productes culturals i no a tot el seu conunt. $a facilitat que ens proporciona la tecnoloiaper a fer cpies de creacions culturals n'/s la causant: difcilment podem fer cpies d'unacasa o d'un vestit, per s d'una pel.lcula, d'un llibre o d'un disc. 8ot pleat, el resultat del'*s de les noves tecnoloies en este camp /s una dislocaci en la relaci entre el creador, laseua obra i el p*blic, de la qual el principal perudicat /s l'autor, que "a vist com el seu

paper "a quedat difuminat fins al punt de dir-se que ara tots som autors a#, afirmaci que,si s'arribara a complir, permetria l'emancipaci de l'esp+cie "umana.$'autor opina, per, que en realitat s'"a produt una confusi de conceptes que ens fa pensarque tots podem arribar a ser creadors, i que aix ens dna dret a la descrrea lliure iratuta de determinats productes. 6er, seons ell, no /s m/s que un mirate: creadors, n'"i"a pocs, receptors tots. aquells tenen el repte d'aconseuir cobrar per les creacions que

"oradament elaboren.

b) $'autor reflexiona en este text sobre aluns canvis que els nous canals meditics "anintrodut en el concepte de propietat intel.lectual. >omen4a rebatent l'afirmaci que diu queles idees ara sn de tot"om, la qual s'est usant per a ustificar la ratutat o el paamentsimblic i voluntari en l'*s i possessi dels productes culturals. ?n arument que nos'aplica, en canvi, a l'obra de creadors com els arquitectes o els cuiners, sin nom/s a lam*sica, el cine o la literatura. 9eons aix, els autors d'estes *ltimes creacions "auriend'acceptar cedir-los ratutament al seu p*blic. /s que la tecnoloia actual, a causa de la facilitat per a fer cpies d'estos productes, "aintrodut un ran canvi en la relaci entre el creador, la seua obra i el p*blic. @'aix, se n'"aressentit, sobretot, l'autor. ;ins i tot, la seua fiura es qAestiona fent servir l'arument queara tots a som autors rcies a les noves tecnoloies. 6er, tot i que /s veritat que estes

faciliten el cam als nous creadors, aix no "a modificat la llei imperant de l'oferta i lademanda en el mercat dels productes culturals. Bs per aix que els creadors compromesosamb el seu ofici fuen de l'amateurisme que ompli el mn diital i donen importncia a

poder viure de la seua obra. per tant, la descrrea ratuta de m*sica, cine o llibres no /suna rebel.li per a transformar el mn, sin una manera cmoda d'acc/s per als seusconsumidors i, sobretot, un ran repte per als creadors.

c) $'autor del text es preuna si, tal com es va dir en un debat de televisi, ara les idees sn detot"om, afirmaci que atempta contra la base del que coneixem com a propietat intel.lectual.els qui estan d'acord amb esta afirmaci propunen que sia la societat la que s'autoreule,tot deixant de costat les normes que diriixen el mercat. =o obstant aix, esta no /s unateoria vlida per a tots els camps creatius per exemple, un eniner o un arquitecte s quecobren una compensaci pel seu treball, per no passa el mateix amb un disc, una pel.lculao un llibre descarreats des de la xarxa. 9eons l'autor del text, la ra cal buscar-la en les

possibilitats que ens oferix la tecnoloia, que ens permet fer des de casa innombrablescpies d'eixos productes culturals a preus irrisoris o totalment ratis. el creador n'/s elran perudicat, a que el fet de passar de receptor a emissor ens pot fer pensar que tots somartistes i podem saltar-nos les reles bsiques del mercat. En realitat, este nou pensamentest motivat per una confusi de conceptes que trastoca el statu quo existent.8ot i aix, no es pot parlar de la desaparici del model tradicional de mercat n'"i "a prouamb observar com canvien d'opini els creadors marinals quan arriben a ser reconeuts.!ix doncs, la descrrea ratuta de discos, llibres o pel.lcules no /s un amotinamentcontra el sistema establit, sin una manera cmoda i barata de canviar-lo.

Superior 1 Pgina C


5/55

2. ORTOGRAFIA

2.1. PROSQ"IA SIL.L?ICA&uan parlem o escrivim produm una cadena sonora o rfica que comunica aluna cosa als

nostres oients o lectors. En aquest discrrer podem distinir-"i diversos elements. Els principalselements dels discurs que ens interessa saber sn els seAents, per ordre de maor a menor:oraci ramatical, sintames, paraules, sl.labes, sons i lletres.

L5orai &ra)a$ial/s la unitat mnima de sinificaci completa, expressa una declaraci, unapreunta, un desi o un mandat dins de cada oraci, eneralment podem trobar d'una maneraclara o sobreentesa, dos elements anomenats si%$a&)(s: el subecte o sintama nominal- que /sl'/sser del qual parlem- i el predicat o sintama verbal- que /s all que diem sobre tal subecte.

L(s 7ara0l(so mots d'una llenua es classifiquen ramaticalment en les seAents a$(&ori(s:substantiu- desina /ssers-, adectiu-diu aluna caracterstica del substantiu-, article-acompanael substantiu-, pronom-representa un /sser sense dir-ne el nom-, verb-desina accions o

inaccions-, adverbi-modifica el verb, l'adectiu o un altre adverbi-, preposici-relacionaparaules-, conunci-relaciona paraules o oracions-, interecci-expressa una exclamaci-.

>ada paraula es pronuncia en una o m/s ()issio%s d( ,(0o lopades d'expiraci. >ada emisside veu o lopada expirativa /s una s!l.laba: ma-dui-xes ( ce ceba, incident, casa, actor @ de dit, admiraci, endavantE e edat, llei, escriure, terra; efa fer, farina, informar, baf I e ola, anle, ran, fanJ "ac "ome, "armonia, a"ir i impr/s, pica, oliK ota oc, menar, obecte, plua

L ca Marate, folMlore$ ela litre, altre, plat, poal, pilotaF ema mare, impost, dem= ena nas,dona, mn o roba, porr6 pe padr, recepta, comprar, drap& cu quadern, 6asquaD erra rac, armari, enriquir, ferir 9 essa savi, casa, estora, ansa, pasts8 te terra, morter, petroli? u ulleres, fulla5 ve vent, avet, desvelar N ve doble OaneriG ics, xeix excavar, ex+rcit, xafar, caixa, peixP i rea =ova PorM Q 7eta 7oo, 7ebra, pin7ell, ama7ona

Superior 1 Pgina R


6/55

R()ara* les lletres 3 i (fora del draf n) nom/s apareixen en paraules provinentsd'altres llenAes o en derivats de noms propis.

! m/s de les lletres simples, el nostre alfabet t/ els denominats d!&ra#s, que sn una s+rie decombinacions de lletres (una consonant i una vocal, diferents consonants amb una vocal): u,qu, i, tx, t, t, l.l, tl, ll, tm, tn, n, rr, ss, t7, c" (antic, sona SLS)-uerra, qumica, llei, pitxer,mete, plata, il.leal, motle, rotllo, setmana, +tnic, muntana, terrat, missi, tret7e, Henlloc".

8amb/ tenim les denominades $ir(s #%iH0(s, que sn sl.labes que es pronuncien iual, pers'escriuen diferent:

ca que qui co cu....casa, queixalqua qAe qAi quo.........6asqua, seqA+nciaa ue ui o u.....at, uerraua Ae Ai uo.......llenua, pinA

a e i o u.......... ard, erani4a ce ci 4o 4u.........pla4a, places

2.1.a. LA SL.LAA

Estudia la manera com arupem les sl.labes en la pronunciaci. 5eurem, doncs, la separaci desl.labes, els diftons, la di+resi i les elisions.

! efectes prosdics i ortorfics ens interessen unes normes per a s(7arar l(s s!l.lab(sde qu+consten els mots:

1. =os'"an de separar mai els drafs: I?S&?S$$S=PSI: uer-ra, fla-que-sa, pa-e-lla, ca-na, es-toi.

2. !ix cal separaraquells drafs que noestiuen inclosos en l'apartat 1...rr, ss, cc, sc, ix, l.l, nn, mm,tm, t, t, tl, tll, tn, tx...car-rer, ros-sa, ac-ci-ons, as-cen-sor,cai-xa, no-vel-la, an-nex, at-las, plat-a,met-e, im-ma-te-ri-al, a-met-ler, but-lle-t, +t-nic, cot-xe...


7/55

2.1.b. ELS "IFTONGS

Es classifiquen, seons la posici de les vocals febles en:

2.1.b:1 ". Cr(i9(%$3 si la i o la 0 (s $rob(%*

-principi de paraula seuides de vocals fortes.. io-urt, "ie-na...-enmi de paraula, entre vocals, aix fan difton en la de darrer.. no-ia, ca-uenU- quan davant de la u va una Sq V vocal: ua, Ae, Ai, uo, qua, qAe, qAi, quo...llenua, quasi,unAent, conseqA+ncia, pinA, aqAfer, paraiuot, quota.

No$a: en canvi si la iSu no es troben en els casos d'abans, no formen difton, i per tant escomputarien en sl.labes diferents: ia, ie, io, ua, ue, uo...ti-a, di-es, tri-o, cu-a, ru-a, du-es, su-or...

2.1.b:2 ". "(r(i9(%$3 si la i o la 0 (s $rob(% d(s7rs d50%a ,oal #or$a: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu,ou, ii, uu...mai, llei, boira, buida, rau,creu, estiu, bou, duu.

2.1.b:- Ta)b 7od() #(r )(%i d(lsTRIFTONGSque resulten de la combinaci formadade dos diftons : 6arauai, auaitar, liqAeu, creueu, d*ieu, d/ieu...6a-ra-uai...

2.1.. LA "I>RESI/s un sine de puntuaci (W) que realit7a dues funcions diferents, pertotes dues relacionades amb l'escriptura de les rafies iSu:

1. ndica que cal pronunciar la u dels diftons qAe, qAi, Ae, Ai ( a efectes de pron*ncia i no aefectes de separaci sl.labica)

2. 6er a trencar els diftons, repercutint en el nombre de sl.labes..com per exemple..araa-aSraSSa, raSm.

..Estalviarem la di+resi:

1. &uan d'acord amb les reles enerals, cal posar accent sobre la iSu..ve (vena), pas (pasos).2. Els verbs de la tercera conuaci, el radical dels quals acabe en vocal : infinitiu, erundi, futur i

condicional..a-ra-ir, a-ra-int, a-ra-i-r/, a-ra-i-ri-a, la resta de formes verbals o portaran accent odi+resi.


8/55

2.2. VOCALISME

La ll(%&0a s 0% sis$()a d( si&%(s orals, propi d'una comunitat de parlants, fixat eneralmenten un codi escrit, que servix bsicament per a la comunicaci. $es llenAes sn sistemes d'unaextraordinria potencialitat eneradora. En cada sistema idiomtic podem identificar quatreestructures bsiques o subsistemes, constituts per unitats especfiques, que funcionen amb lleisprpies.

SUSISTEMES UNITATS ?SIUES;onolic ;onema

Forfolic Fonema 9intctic raci, sintama

$+xic $exema

>ada llenua posseix un sistema fonolic propi tan caracterstic que constitux una de les basesprincipals de la seua identitat. @ins dels sistema fonolic, els fonemes o sons s'arupen endues entitats menors: (l s0bsis$()a ,oli i (l s0bsis$()a o%so%%$i.$a nostra llenua presenta dos subsistemes voclics diferents, l'un en posici $o%ai l'altre enposici $%ia.

2.2.a.El S0bsis$()a Voli ?$o%que es caracterit7a per una s+rie de neutralit7acions queafecten de diversa manera els diferents dialectes. $a pron*ncia de les vocals tones /s,precisament, una de les caracterstiques que diferencien els dos rans blocs dialectals:l'occidental i l'oriental.

En sentit estricte, el nostre vocalisme en posici tona consta de cinc fonemes que corresponena cinc rafies (a, e, i, o, u).

$a dificultat del vocalisme ton radica en la incorrecta escriptura d'alunes rafies, unes

veades causada per la influ+ncia de la pron*ncia i altres per la influ+ncia de la llenuacastellana. !ix escriurem amb:

! !fusellar, ambaixada, anl/s, apotecari, arravatar, arrebossar, arrissar, atorar, avaluar, avantate,avantatar, afaitar, assass, avaria, barbaresc, bombar, boxador, canal, comanador, davall, davant,davantal, farrate, "ostaleria, latrina, llanterna, maorana, malenconia, marada, penal, picaporta,rancor, rocafort, arrova, sa, sanefa, sarbatana, titella, xinxa els derivats de quaranta i cinquantaempena, escaparata, pesta els acabats en 3cia com blandcia, brutcia noms propis com ]ata,!n/s, 6entecosta, !nlaterra, 9ardenaU i derivats.

E !lbercoc, almover, ametista, assemblea, atles, at7abea, buuenvl.lia, cnem, crislide,disfressa, eben, empar, estella, efeminat, esprrec, estendard, esternut, elea, avelina, malenconia,mestria, monestir, nacre, orfe, orue, parpella, polseuera, rfea, rele, resplendor, revena,

serent, set, tvec, templer, terrina, treball, verns, eniner, esperit, ferm, eant, enet,"onestedat, iridescent, llest, maresme, martell, meravella, merla, mestral, nesprer, parent, pres,prncep, punxeut, santedat, seuretat, tenebra, vescomte topnims i antropnims com !lcsser,Empar, ;rancesc, Guquer els compostos de 3litre, i 3metre com decilitre, "irmetre,termmetre els acabats en 3pode com artrpode, cefalpode, trpode els acabats en 3cle comarticle, cercle, cicle, ve"icle els acabats en 3cte com delicte, intacte els acabats en 3le comanle, cinle, rele, role, seleU i derivats.

!cordi, ambiAitat, advertiment, antiuitat, arriar, bidell, campi, cerimnia, cesria, ciment,contenidor, desimbolt, diabetes, didal, espiritisme, espiritista, fist, ali, inebre, indicible,infermer, levitat, lnia, maionesa, minestra, ordinador, orqudia, partcip, penis, pertinen4a,

petrolier, pia, quitxua, sisme, sobir, tenidor, teranina, tinent, arri, bacteri, compendi, concili,consorci, contai, petroli, crani, declivi, desdeuni, eclipsi, epitafi, escrutini, foli, incordi, lacti,

medi, oci, oli, opi, plai, pleniluni, sepeli, simi, subsidi, tuti (cartes), ampli, ebri, erroni, idoni,indi, neci, obvi, tebi, cadmi, calci, manesi, potasi, sodi, !ntoni, !ureli, >liment, >onfuci,Elionor, 8unis, 8unsiaU i derivats.

Superior 1 Pgina ^


9/55

!ixovar, arromanar, assortir, atordir, atorrollar, avorrir, bambolina, bordell, borsari, botifarra,broma (bruma), br*ixola, calors, canelobre, captol, cartoixa, ciona, cobert, cobrir, colobra,complir, comptadoria, conservadorisme, cnsol, croada, dof, embotir, endolcir, enolir, escndol,escodrina, escopir, escr*pol, estoi, estrafolari, fonament, furncol, ass, asosa, ola (apetitdescontrolat), overn, ropa, olar, ouet, oventut, lloaret, ombria, ordir, p+ndol, penombra,

ploma, podrir, polir, polp, polpa, polsada, sorir, sospir, sospita, sostraure, tamboret, ttol, tomba,torba, torn, torr, triomfU i derivats.

? Harn*s, bufetada, bumeran, butlleta, butllet, cautx*, cuirassa, escull, escullera, fulla, fullate,ulivert, muntana, muntar, mussol, saur, suborn, sufocar, sup+rbia, suport, tramuntana,turmentU i derivats.

2.2.a.1 Al$(r%a%+a d( l(s ,oals (% ,(rbs d( la - o%/0&ai: $a


10/55

2.2.b.El S0bsis$()a Voli T%i

El subsistema voclic tnic est compost per les vocals que es troben situades en sl.laba tnica,estan representades per R vocals que representen \ sons voclics, seons la loali$ai il5ob(r$0radels llavis.

En tota mena de reistres s'"an de rebutar les realit7acions tancades d'aquelles vocalsclarament obertes i tamb/ s'"a d'evitar el despla4ament accentual de les formes del sinular i la


11/55

!tenent a la posici de la sl.laba tnica, les paraules es classifiquen en : audes (*ltima), planes(pen*ltima) i esdr*ixoles (antepen*ltima).2.2.b:-a . L5a(%$ &r#i, pot ser reu o obert-apareixer sobre les vocal obertes , +, i auto tancat 3el reservarem per a les vocals tancades /, , , *.

9'accentuaran les audesquan acaben : a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in les planesquan noacaben en les terminacions audes i les esdr*ixolestotes.>al posar atenci en els diftons, a que encara que un difton est format per dues vocals, elseu so /s consonntic, aix prima el so sobre la rafia..cantv(0W i en les paraules acabades en"iat..ci+ncia.

"i#i0l$a$s d5a(%$0ai. !lunes paraules presenten una dificultat especial d'accentuaci acausa de la posici de la sl.laba tnica (no coincidir amb el castell). !ix :

9n audesles paraules acabades en 3trop, els noms d'esports acabats en 3bol, i altres:filantrop, futbol, avar, cautx*...9nplanes les paraules acabades en 3cit, -esi, -fon, -ac, -lit, -ol, -osi, -sfera, -stat, i

altres: facit, exeesi, manetfon, alv+ol, ...9n esdr*ixolesles paraules acabades en 3clasi, -clisi, -fia, -lisi, -ode, -stasi, i altres:oliclasi, antropofia, el+ctrode, aur+ola...

2.2.b:-b. S(&o%s (l %os$r( do)i%i li%&4!s$i*

$a e i la o solen dur accent tancaten les paraules audes- caf/, franc/s, sorpr/n, mel,ambicis, cami-. 6er cal accentuar amb accent obert els demostratius neutres, elscompostos de so i bo i els participis dels verbs derivats de cloure: a4, aix, all, ress,concls, incls... alunes partcules ramaticals i altres paraules com qu+, perqu+, per,arrs, terrs...

Fentre que solen dur accent obert les paraules planes i esdr*ixoles .. r+ptil, v+rtebra,resist+ncia, astrle, nmina, "istria...6er duen accent tancat els infinitius acabats en3/ixer,- /ncer i -/ner, i les formes verbals acabades en -/iem i 3/ieu. s'"an d'accentuaramb accent tancat alunes altres paraules: c/rvol, cr/mor, fer/stec ("urao), ll/pol, pr/stec,pr/ssec, @/nia, esl/sia, ll/mena, crrer, estmac, frmula, plvora, tmbola, trtora otrtola, frem, freu...

Superior 1 Pgina 11


12/55

2.2.b:-. L5a(%$ diar!$i.!quest accent rfic no seueix cap norma sin que /s un elementdiferenciador de sinificats, eneralment s'accentuaran els monosl.labs. Els mots accentuatssolen ser verbs o noms substantius:

!FH !>>E=8 @!>D8> 9E=9E !>>E=8 @!>D8>

H/ (adverbi, de bona manera) be (ovella)H/ns (riquesa) bens (ovelles)Hta, btes (recipient per al vi) bota, botes (cal4at, verb botar)>m, cms (menadora dels animals) com (manera)>p, cps (copa d'arbre, mesura) cops (colp)>s, cssos (carrera, forat d'aulla) cos, cossos (oranisme)@/u, d/us (divinitat deu, deus (numeral, font, verb deure)@na, dnes (verb donar) dona, dones (persona de sexe femen)Bs (verb ser) es (pronom);/u (pret+rit de fer feu (verb fer, domini);ra (verb ser fora (adverbi de lloc)Kc, cs (on dorm l'aviram) oc, ocs (uar)F (part del cos) ma (possessiu)F/s (quantitatiu) mes (perode de l'an)F+u, m+us (crit del at) meu, meus (possessiu)Flt,mlta,mlts,mltes(verb moldre) molt, molta, molts, moltes (quantitatiu)Fn (univers) mon (possessiu)Fra, mres (fruit) mora, mores (musulmana)

=/t, n/ta, n/ts, n/tes (fill del fill) net, neta, nets, netes (adectiu)=s (pronom maesttic) -nos (pronom)s, ssa, ssos, sses (animal) os, ossa (pe4a, conunt de l'esquelet)6+l, p+ls (vellositat) pel, pels (contracci)6rca (taula de sembradura) porca (femella del porc)&u+ (interroatiu,relatiu precedit de preposici) que (relatiu ton sense preposici, conunci)D/s (prearia) res (cap cosa)Dssa, rsses (animal vell) rossa (dona de cabell ros)9/ (verb saber) se (pronom)9/c, s/cs (senal, solc) sec, secs (sense "umanitat, verb seure)9+u, s+us (reix animal) seu, seus (possessiu, verb seure)9, ss (afirmaci) si (condicional, fossa, nota musical)9 (arcaisme del verb ser) so (soroll)9c ( verb /sser) soc (soca, cal4at)9l, sls (superfcie, terra) sol, sols (astre, adectiu, nota musical)9n (verb ser) son (l'acte o les anes de dormir, possessiu)8/ (verb tenir) te (infusi, nom de lletre, pronom feble)8t, tts (broc) tot, tots (sencer)Ys (acci d'usar) us (pronom feble)5/ns, v/nen (verb venir) vens, venen(verb vendre)5/s (verb anar) ves (verb veure)5/u (va veure) veu (so, vocable, verb veure)5s (tractament) -vos (pronom feble)

REMARCA: 9'accentuen tamb/ els mots compostos que contenen aluna paraula amb accentdiacrtic: ad/u, mareded/u, red/u, semid/u, rodamn, besn/t, rebesn/t, contrap+l, rep+l, ressl,subsl...

Superior 1 Pgina 12


13/55

2.-. L5APQSTROF.

$es *niques paraules que poden apostrofar-se sn:

1. $'article: el, la, en, na..l', n'2. $a preposici de..d'. En els casos de siles comen4ades en consonant i quees lleeixen lletra per lletra, tamb/ apostrofarem si el nom de la primera lletra comen4a envocal. Exemples:lFI, lNA, d=H!.-Els smbols, excepteels punts cardinals ..l'E, l' i el smbol de l'euro- l', per smbolsd'elements qumics no s'apostrofencom el J, encara que escrit s que s'apostrofa 3 l'"idroen.-@iferents tipus de lletra, tant les modificacions a causa del tipus de lletra com les paraulesposades entre cometes no alteren les normes enerals de l'apostrofaci, llevat que s'usenmetalinAsticament, /s a dir, davant d'un mot usat com a explicaci o citaci ramatical: laparaula c"iste en valenci rep el nom de acudit,el erundi de oir /s oint, escriu un antnim deamable.-=oms no adaptats, davant de l'article de ttols, noms d'entitats i topnims no adaptats, lapreposici de s'apostrofa i no es contrau amb l'article (un article d'El 6unt). 8amb/ en aquest

cas tampoc no es contrauen les preposicions, a ni per (anirem a El >orte nl/s).

Superior 1 Pgina 1


14/55

-. MORFOSINTA8I

-.1. LA FLE8O "ELS SUSTANTIU I "E L5A"BECTIU

-.1.a. Mor#olo&ia d(l %o)* El nom, o substantiu, /s la cateoria l+xica que, /s susceptiblede flexionar en nombre i, a veades, en +nere, i que serveix per a desinar persones, animals,coses, accions i idees.

!tenent els trets semntics que els oposen, els substantius poder ser abstractes o concrets.

-.1.a:1. G'%(r( d(l %o)

$a maor part de les llenAes indoeuropees classifiquen els noms en dos eneres, el mascul i elfemen.

For)ai d(l &'%(r(* N.G. 1. Mas0l! X :a Y F()(%! 9i:9ia

Modi#iaio%s or$o&r#iH0(s

-cS-a amic-amia -fS-va serf-serva -lS-l.la pupil-pupil.la -pS-ba llop-lloba -sS-ssa s-ssa -tS-da nebot-neboda -uS-va fuitiu-fuitiva

2. Mas0li%s aaba$s :(3 :o3:0 $o%(s3 a%,i(% aH0(s$(s (% Za*sore-sora, mono-mona,reu-reaU

-. Mas0li%s aaba$s (% ,oal $%ia #a% (l #()(%! :%a*erm-ermana, lle-lleonaU

=. U%a olla d( %o)s #()(%i%s aab(% (%* :(ssa3:i03:i%a: abat-abadessa, emperador-emperadriu, "eroi-"eronaU

@. Al&0%s )as0li%s (s #or)(% a 7ar$ir d(l #()(%!3 a#(&i%$:[i Zo$ * abella-abellot, perdiu-perdiot, bruixa-bruixot...

. Mas0li%s :l(&3 #()(%i%s :lo&a*odontle- odontloa...

. Mas0li%s i #()(%i%s $(%(% arr(ls di#(r(%$s: cavall-eua, "ome-dona, porc-trua(acep.porca)

K. \%ia #or)a 7(r a a)bds aaba$s (% :air(3 :ida3 :ara3 :bl(3 :$a3 :la$ra3 :ola :is$a :colombaire, "omicida, florista, erarca, idolatra, caverncola altres provinents d'adectius d'unaterminaci com bela, ove, noble, salvate i altres com cap, consere, forenseU

. No)s (7i(%s3 sn aquells que desinen invariablement els dos +neres, en qu+ calespecificar-ne el sexe biolic: la balena mascle, la balena femella, la faluera mascle...

Superior 1 Pgina 1C


15/55

Casos Especials

1. No)s [o)%i)sde +nere i sinificat distints: El canalSla canal, el clauSla clau, el cleraSlaclera, el comaSla coma, el deltaSla delta, un editorialSuna editorial, el fiSla fi, el levitaSlalevita, el llumSla llum, un ordreSuna ordre, el paletaSla paleta, el planetaSla planeta,

el polsSla pols, el pudorSla pudor, el salutSla salut, el sonSla son, el talentSla talent, el terraSlaterra, el vallSla vall, el vocalSla vocal...

2. No)s H0( ad)($(% $o$s dos &'%(r(scom art, al (acceptada tb bellota), fantasma, marU

-. I%$(r#(r'%i(s a)b (l as$(ll*

S% )as0li%s: els afores, un anell, un avantate, el batent, el carrer, el compte,el corrent, el costum, el deute, el dot, el dubte, un escafandre, un espinac,un estrataema, el fel, el front, un interviu, el lleum, el lleixiu, el mare, els narius,el nas, el enoll, un estru4, el queixal, un cataplasma, un orde (reliis), un orue,el pendent, el senal, el titella...

S% #()(%is: una anlisi, una ape, una allau, una ncora, una au, una aroma,la dent, les "ematies, la maneto, les postres, la resta, la sncope, la sndrome,la xocolata, una amaror, la calor, la claror, una resplendor, una olor, la remor,una esplendor, la suor, la torpor, la verdor, les estrenes, les postres, una anlisi,les alicates, la disfressa, una estrena, la icona, la maral, la ditaU

-.1.a:2. No)br( d(l %o)* El nombre del nom, si%&0lar o 7l0ral, s'expressa mitant4antl'afeiment d'una marca o morfema de plural que assenala si ens referim a m/s d'un subecte oobecte. !questes sn les variables de les marques ramaticals que s'empren per a indicar elplural dels substantius:

MO"EL I ;%o)s )as0li%s i #()(%i%s


16/55

MO"EL II ;%o)s )as0li%s


17/55

-.1.b. Mor#olo&ia d( l5ad/($i0* $'adectiu qualificatiu /s la cateoria ramatical l+xicaque, morfloicament, concorda en +nere i nombre amb el nom i que n'assenala alunapropietat permanent o temporal.

-.1.b:1. G'%(r( i %o)br( d( l5ad/($i0* !questes sn les terminacions dels adectius que "andesenvolupat una forma femenina prpia:

TERMINACIONS "ISTINTES PER AL MASCUL I EL FEMEN

SINGULAR PLURALMASC. FEMEN. MASC. FEMEN. E8EMPLES

-cons. -a -s -es contentSaSsSes- v. tn. -na -ns -nes bo, bona, bons, bones- o ton. -a -os -es xato, xata, xatos, xates-eu -ea -s -ees ateu, atea, ateus, atees-au -ava -s -aves blau, blava, blaus, blaves-iu -iva -s -ives viu, viva, vius, vives-ou -ova -s -oves nou, nova, nous, noves-le -loa -s -lou/s anleSanloaSsSoues

TERMINACIONS "ISTINTES PER AL MASCUL I EL FEMEN

SINGULAR PLURAL

MASC. FEMEN. MASC. FEMEN. E8EMPLES

-s g7h -a -os -es franc/sSaSosSes-sgsh rus, russa, russos, russes-4 -a -os -es descal4SaSos,descalces-x perplexSaSosSes-ix baixSaSosSes

-sc -a -s o -os -es foscSfoscaSfoscs-osSques-st tristSaStrists o tristosStristes-xt mixtS-aSmixts o mixtosSmixtes-i roi SroaS roos o rois Sroes

MATEI8ES TERMINACIONS PER AL MASCUL I EL FEMEN

SINGULAR PLURAL

MASC.: FEMEN. MASC.FEMEN. E8EM. E8CEPCIONS

-al -s actualSs malSaU, anmalSaU-el cruelSs paral.lelSa U.-il fcilSs tranquilS.laU-ar reularSs avarSaU-color bicolorSs incolorSaU-erior superiorSs per superiora-ant amarantSs santSa..-ent decentSs atentSa, contentSa, pudentSa, lluentSa...-ble amableSs ----ate,-ote,-ete salvateSs

feroteSs "ereteSsaltres casos reuSs, potentSs UU.

Superior 1 Pgina 1\


18/55

MATEI8ES TERMINACIONS PER AL MASCUL I EL FEMEN*!cabats en :ida3:air(3:is$a3:)(3:%(3:oid(3:a $o%a #a% 0% 6%i 7l0ral :(s3sense excepcions: "omicida, xarraire,alpinista, enorme, solemne, neroide, persa, idiota, pirata, crata...

-.1.b:2. Casos (s7(ials

8ot i que "i "a molts adectius aaba$s a)b :( $o%a H0( s% i%,ariabl(s, $a)b %5[i[a )ol$sque fan el femen a%,ia%$ la :( 7(r 0%a :a ( i tos els acabats amb -icte) comaddicte, are, apte, aspre, cmode, culte, destre, dine, directe, esquerre, mane, nere,neutre, pediatre...(pluralit7en 3s)

Ji "a uns quants ad/($i0s i%lassi#iabl(s H0( s% i%,ariabl(scom af, celest, ran,mrtir, miop, suau, sublim..., i tamb/ aluns entilicis com rab, etop, "ind*, vMin....(pluralit7en 3s)

6er i%#l0'%ia d(l as$(ll sovint es d(i9a d( #(r (l #()(%! d5ad/($i0s H0( s%,ariabl(scom ferm-ferma, ris-risa...

Els ad/($i0s H0( (% si%&0lar aab(% a)b :a+3:i+3:o+ $(%(% 0%a 6%ia #or)a 7(r alsi%&0lar3 7(rd0(s 7(r al 7l0ral: efica4, efica4os i eficaces...

-.1.b:-.La 7osii d( l5ad/($i0 r(s7($( al %o)* l'adectiu qualificatiu pot anteposar-seal nom que modifica, per la posici m/s "abitual /s la posposada (l'an passat, una feinapesada, unes plues fortes, la preunta seAent). $'adectiu posposat indica una qualitatobectiva del nom, mentres que l'anteposat li aporta un valor emftic (una sobrassadamallorquina bonaSuna bona sobrassada mallorquina).

-.1.b:=. Co%orda%+a (%$r( l5ad/($i0 i (l s0bs$a%$i0

U% ad/($i0 H0( o)7l()(%$a )s d50% %o). 9i tenen el mateix +nere s'usa en plural ien el mateix +nere que els noms ( una tarona i una pera podrides) si tenen +nere diferent,l'ad. va en plural i en mascul (allines i pollastres sacrificats) per, si l'ad. va davant delsnoms, pren el +nere i el nombre del primer nom (va triomfar rcies a la seua extremadadecisi i corate).

"i,(rsos ad/($i0s H0( o)7l()(%$(% 0% %o). 9i un nom determinat per m/s d'un ad.s'elideix per no repetir-lo, "a d'anar en plural (responeu la primera i tercera preuntes).

R(la$i0s o)7os$os. &uant a la concordan4a dels relatius compostos que afecten m/s d'unnom de +nere diferent, cal precisar que tamb/ s'"an d'utilit7ar en la forma masculina(parlem d'associacions i rups entre els quals "i "aa punts d'uni).

Superior 1 Pgina 1^


19/55

-.2. L5ARTICLE

Classi#iai* @efinits ( el, l', la, l', els, les), ndefinits ( un, una, uns, unes ) i 6ersonals ( el,l', la, l' S en, n', na, n' ).

-.2.a Ar$il( d($(r)i%a$ o d(#i%i$\s d( l5ar$il( d(#i%i$

Folts infinitius amb valor de substantiu admeten l'article determinat: el berenar estavamolt bo, el parlar de la Farina Haixa /s bonic.

En locucions formades amb lespartcules un i altrequan acompanen elements coneuts: espassaven el bal de l'un a l'altre.

@avant d'aluns topnims, tradicionalment ( l'article sempre en min*scula). El >ampello,la Farina Haixa, l'Jorta.

@avant de la maoria de noms de pasos i reions dins d'una frase: viatarem al >anad a

l'estiu.

En altres expressions,en contraposici al castell: a la meitat de, a la merc/ de, a les bones,al m/s tardar, amb el risc de, anar com l'anell al dit, anar pel bon cam, anar tots a l'una,caure en el descr+dit, cobrir les despeses, constar en l'acta, dibuixar al llapis, donar l'abast,entrar en els detalls, estar a la disposici de, estar a la merc/ de, estar a la pres, estar alpunt, estar al punt de caramel, estar en la nmina, estar una obra en el cartell, fer la cadena,fer una cosa a les fosques, fer una cosa a les palpentes, fer una cosa sense l'auda de, fruitade la temporada, "aver-"i dificultat pel mi, no al4ar el cap, passar a les mans d'al*, pastade les dents, posada al punt, reparar en les despeses, seons el costum, seons l'opini,sembrar la 7it7nia, ser el doble de llar, tenir l'aparen4aU

&uan "i "a una successi de sintames nominals en qu+ el primer est introdut perl'article, /s preferible introduir la resta de sintames amb l'article amb tot i aix, aquestanecessitat /s m/s ran quan els substantius sn de +nere o de nombre difirents: la fidelitat il'entusiasme sn necessaris per a treballar en aquesta empresa. 6er /s mens necessariquan sn afins semnticament: cal treballar al"ora la sintaxi i morfoloia per a millorarl'expressi escrita.

S07r(ssi d( l5ar$il( d(#i%i$

@avant dels infinitius amb valor verbal: viure /s una tasca apassionant. @avant la conunci quei entre una preposici i el relatiu qu+: el ve"icle amb qu+ vas /s

bonic, que "aa eixit amb ell, no vol dir res. 9e suprimeix l'article davant dels dies de la setmanasi s'usen com a substantius o si s'usen

com a adverbis, immediatament anteriors oposteriors al dia en qu+ s'enuncia i darrere defins#: diumene anirem al cinema, el teu cos arribar dimarts, fins dem6er s'usa l'article acompanants els dies de la setmana si van davant d'un dia concret ideterminat o si assenalen freqA+ncia: el dilluns (substantiu) /s un dia tan bo com un altre,els dimecres solc anar al cinema, ens veurem el dimarts 1< de ener

En altres expressions, en contraposici amb el castell: anar a classe, anar a escola, anar aestudi, anar a muntana, anar contra corrent, anar a missa, arriar veles, caure en oblit,comprar a pla4a, desfer cam, donat cas que, el dia de 8ots 9ants, estar de part d'al*, uar

a cartes, no badar boca, parar taula, seure a taula, tenir ana, tenir ra, tirar aiua a mar,tornar-se de tots colors, tornar de mort a vida, viure a ciutat...

Superior 1 Pgina 1`


20/55

-.2.b L5ar$il( 7(rso%al.: 9'anomena aix l'article que 7r((d(i9 (ls a%$ro7%i)s.!ntiament tenia un valor de tractament que s'"a debilitat molt i, en reistres poc formals, solser substitut per l'article definit. >onv/ restrinir-ne l'*s, sobretot pel que fa a les formes ambela, a que imprimeixen massa familiaritat al discurs i fa que resulten inadequades en una

situaci o en un ambient formals, i davant dels conoms. 8anmateix, si s'utilit7en no se n'"a defer un *s discriminatiu i s'"a d'empar la mateixa classe de formes per als dos sexes: o lesformes amb ena ((%3 %a3 %5) o les formes amb ela ((l3 la3 l5): (%Faria i %aFaria o (lKoan i laFaria.

$es formes amb ena# provenen del vocatiu llat domine, domina, que sinifiquen senor# isenora#, respectivament. 6er conseAent, no /s adequat dir senor en Koan#, a querepetirem el mateix tractamente. Falrat les vacil.lacions, davant d5a%$ro7%i)s [is$ris/spreferible usar-lo en )i%6s0la, ll(,a$ que pertana a una #or)a 7ro$ool.lriade tractament:el rei (%Kaume, per 9a Faestat la Deina Nasabel o la pla4a del Dei E%Kaume.

-.2.. L(s o%$raio%s*$'article mascul, quan es troba amb les preposicions a, de, peri ca,es contrauen llevat que "aa d'anar apostrofat amb el mot seAent: al, als, del, dels, pel, pels,cal,cals, can. $a preposici de no es contrau amb l'article personal: el carrer d'en $lop, la ;ontd'en >arrs.

Els mots en cursiva o en negreta i entre cometes segueixen les normes ortogrfiques

dapostrofaci, per no es fa mai la contracci de la preposici i larticle si aquesta forma part

de lexpressi en cursiva, negreta o entre cometes..he enviat una carta a El temps, lautor dEl

om de la !osa.."am#$ passar el mateix davant de noms comercials. %El &orte 'ngl$s,

anirem a El !ac de l(lla.

a V el al (camp)S a l' ("ort) a V els alsde V el del (camp)S de l' ("ort) de V els dels

per V el pel (camp)S per l' ("ort) per V els pelsca V el cal (iaio)S ca l' (apotecari) ca V els calsca V en can (6ep)S ca n' (Enric).

-.2.d. L5ar$il( %(0$r( LO* $'article $ amb valor neutre no /s correcte cal, per tant,buscar-ne substituts adequats#.

LO a)b ,alor abs$ra$( o &(%(ral*

@avant d'un adectiu, pot substituir-se per E$: $i arada m/s el dol4 que el salat 8ornes a repetir elmateix d'abans. @avant d'un relatiu es pot substituir per E$, !jk, !Gk, !$$k: =o "e sabut res m/s d'all que em

vas dir. !ltres veades /s millor introduir una frmula buida ( la cosa, el punt, el fet, el cas...): $o altoS $a

part m/s alta. En altres casos resulta millor canviar la sintaxi de la frase: $o que ocurre /s que no s/ lo que puedo

decirS 6assa que no s/ qu+ puc dir.

LO a)b ,alor i%$(%si0* !mb adverbis comparatius o superlatius com ara m/s, mens, millor,pitor... "i "a diversos recursos per a donar un valor intensiu. >orre lo ms rpido que puedas S >orre com m/s rpid millor.

$o meor es que salas de casa S 5al m/s que isques de casa. $o aradecido que est S &ue arat que est

Superior 1 Pgina 20


21/55

Modis)(s a)b lo %(0r(* Ji "a modismes castellans formats amb el $ neutre que s'"an detraduir per locucions prpies.

! lo rande..a cor qu+ vols, en ran. ! lo "ec"o, pec"o.. una veada fet, a est fet.

! lo leos.. a la llunania ! lo loco.. a la babal, de qualsevol manera, boament. ! lo meor.. potser, tal veadaSvolta, si molt conv/, a la millor. ! lo sumo.. pel cap alt, a tot estirar, com a mxim. ! lo suo.. a la seua, cadasc* a la seua. >on lo puesto.. amb la camisa a l'esquena. >ortar por lo sano.. tallar en sec, tallar d'arrel.

@e lo contrario.. si no, altrament, al contrari. @e lo lindo.. d'all m/s b/, del bo i millor, mot b/. En lo referente a.. quant a, pel que fa, tocant a. En lo sucesivo.. en avant, d'araSd'ac endavant, m/s endavant, a partir d'ara. Es lo de menos.. aix no t/ importncia. Es lo de siempre.. /s la de sempre, /s la can4 de sempre. Estar en lo cierto.. tindre ra. $o bueno es.. la bona cosa /s. $o bueno que era.. que bo que era com era, de bo que n'era, de bo. $o cort/s no quita lo valiente.. una cosa no lleva l'altra. $o dems.. la resta. $o ms mnimo.. ens ni mica. $o ms pronto possible.. al m/s aviatSprompte possible. $o ms que.. tant com. $o meor de lo meor.. el bo i millor. $o mismo da.. tant fa, tant /s, tant se val.

$o que son las cosas.. v/s per on, mira per on, a veus, qui "o "avia de dir. Feorando lo presente.. amb tots els respectes. 6or lo civil.. pel utat. 6or lo cual.. per aix, per la qual cosa. 6or lo dems.. fora d'aix, d'altra banda, a part d'aix, a banda d'aix. 6or lo eneral.. en eneral, eneralment. 6or lo menos.. si m/s no, almens, ben b/, pel cap baix. 6or lo pronto.. primerament, de primer, d'antuvi, de moment, ara com ara. 6or lo sano.. en sec, de soca-rel. 6or lo tanto.. per tant, doncs. 6or lo visto.. pel que es veuSsembla, seons sembla, sembla que.

9alirse de lo corriente.. eixir-se'n de la norma. 8odo lo ms.. a tot estirar, com a mxim.

Els articles anomenats definits s'utilit7en "abitualment per a actualit7ar una cosa coneuda iSodefinida anteriorment per molt sovint, actuen com a eneralit7adors. @e veades esdevenenelements discriminadors perqu+, a m/s de marcar el +nere i nombre dels substantius queacompanen, permeten distinir sinificats (el polsSla pols...)

Superior 1 Pgina 21


22/55

-.-. MORFOLOGIA VERAL

-.-.a. G(%(rali$a$s*

El verb /s una cateoria l+xica que, morfolicament, es caracterit7a perqu+ /s susceptible deflexionar en nombre, persona, temps, aspecte, mode i veusintcticament, es distinix perqu+ /s el nucli del sintama verbal i perqu+ exiix la pres+nciaen l'oraci d'un nombre determinat de complements, i semnticament expressa l'acci o lainacci que realit7a o que rep el subecte.

Mor#()(s ,(rbals* @es d'un punt de vista morfolic, el verb t/ dos components: una partinalterable (arrel, radical o lexema), que expressa el sinificat l+xic, i una variable (desin+ncia),que alutina la vocal temtica i els morfemes o cateories de mode, temps, aspecte, persona,nombre i veu.

La vocal temtica/s la vocal, "eretada del llat, que #a d5(%lla+ (%$r( l5arr(l i l(s d(si%'%i(sdel verb, i que determina el model de conuaci al qual pertan: $a a de cantar......1_ conuaci (-ar)..al4ar $a (de t/m(r.......2_ conuaci (-er-t/mer, -re-batre, -r-dir,dur, fer-). $a ide dormir......


23/55

Bs d(#($i0el verb que t/ una conuaci incompleta (soler, caldre...). Els impersonals sn unamena de defectius, a que nom/s conuuen la


24/55

persona del sinular), imperfet dindicatiu, imperatiu(2_s.Sp.) igerundi. Exemples : comprens,comprenia, comprenSeu, comprenent.

.El lexema acaba en difton (..?):

5erbs combeure, deure, escriure, "aure, moure, ploure, viure i derivats. ;ormesverbals:-Fantenen la ? de l'infinitiu en limperatiu (2_ s.), el presentd'indicatiu(2_ i


25/55

El verb teixir (li)i%a la Edel lexema quan aquesta est enposici tnica(tix, tixes,tix, teixim, teixiu, tixen)

5erbs incoatius, sn la maoria de verbs de la tercera conuaci. Entenem per verbsincoatius aquells que aafen l'increment 3esc o 3isc,-eixes o 3ixes,-eix o 3is,-eixen o -ixen,sols en la 1_, 2_, om a adectiu, elparticipi presenta morfemes de +nere i nombre, /s a dir, que concorda amb:

..el substantiu que acompana..vestit planxat, camisa planxada...el subecte ramatical en una oraci passiva..el pis "a estat venut.

..la casa "a estat venuda.

Superior 1 Pgina 2R


26/55

=. L>8IC I SEM?NTICA

=.1. ELS REGISTRES

Els reistres d'una llenua sn estils funcionals definits i delimitats pels factors que intervenenen la situaci comunicativa: el continut del discurs (tema o mat+ria que es tracte), el mode deldiscurs (la manera com s'estructura el missate i sobretot el canal-oral o escrit-), el nivell deformalitat, el propsit i la intencionalitat del parlant.

$a cultura linAstica /s la capacitat de passar d'un reistre a un altre i de saber utilit7ar elsrecursos adients en cada situaci comunicativa.

6odem destacar diferents tipus de reistres, seons la situaci comunicativa: el reistre

col.loquial, l'arot, el reistre culte, el reistre estndard.

El r(&is$r( ol.loH0ial/s el que usen de forma "abitual la maor part dels parlants d'unallenua, /s fonamentalment oral, ric en subectivitat i est vinculat a l'afecte que en els parlantstenen per determinades paraules, irs i expressions corrents, carreades de connotaci,procediment que consistix a personalit7ar el nostre punt de vista es tracta d'un nivell moltespontani, marcat per les imprecisions, les presses, els estos, l'entonaci i, fins i tot, delssilencis. ?na varietat d'aquest reistre /s el familiar, utilit7at en la intimitat. @'aquest reistreprovenen els col.loquialismes o irs propis. Els vularismes que tamb/ s'oriinen en estereistre sn, en canvi, expressions o fenmens linAstics de carcter vular, inadmissibles en lallenua formal i normativa.

L5ar&o$/s la varietat de llenua prpia d'una professi, cateoria de persones o estament socialdeterminats, d'entre els m/s coneuts podem destacar: el llenuate de la ent ove, el de ladelinqA+ncia, els llenuates especialit7ats de les professions, el llenuate itanoUEl r(&is$r( 0l$(/s el nivell m/s especialit7at que trobem en qualsevol llenua, /s propi delsdiscursos i dels textos elaborats amb un rau de formalitat elevat, aix per exemple tenim elstextos t+cnics, cientfics, literarisU

El r(&is$r( (s$%dard/s un model linstic neutre, destinat a servir de refer+ncia bsica alsmembres d'una comunitat linAstica en aquelles actuacions comunicatives en qu+ convinasuperar la diversitat dialectal o eorfica, per tamb/ /s *til per a ampliar i desenvolupar totsels recursos expressius per a ser un instrument de comunicaci complet. !quest reistre

correspon a una norma linAstica neutra, establida d'una manera m/s o mens convencional ieneral, /s el reistre que sol ser descrit en les ramtiques i els diccionaris. Ircies a aquestreistre els parlants d'una llenua tenen consci+ncia clara de la identitat i dels lmits de la seuallenua, t/ una enorme capacitat interadora.

Superior 1 Pgina 2T


27/55

=.2. PARAULES PATRIMONIALS3 CULTISMES I NEOLOGISMES

En el pas del llat al roman4 la maor part de les paraules o mots de la llenua "an evolucionar.Estes paraules reben el nom de 7a$ri)o%ials3 "ereditries, primitives o populars. 6er altresparaules, aafades m/s tard directament del llat culte o del rec, "an passat a la llenua sense apenes modificaci, estes sn les anomenades 0l$is)(s o 7s(0dori,a$s.. els cultismes vanservir en un moment determinat per a explicar un mats o concepte nou. Ieneralment, elscultismes tenen un sinificat i un *s m/s especfic que els mots d'evoluci popular. 6er aix,molts +tims "an produt un mot d'evoluci popular i un altre de culte. 9i el cultisme conviuamb una paraula d'evoluci popular, s'anomena doblet. >al tenir en compte que l'ortorafiadels mots patrimonials i els cultismes sol discrepar, com es pot veure a continuaci:

6DF8? @ED5!8 66?$!D >!=5 D8ID];. >?$89FE

aixella ailler llSl.l axil.laboca boqueta oSu bucalavortar avortament vSb abortiu

berrua berrus bSv Sc verrucscadira cadireta dSt iSe ctedra, catedrticeixam eixamal ixSx examenorue oruenet eSa ran, ornicnas nassos ssSs nasal

En les llenAes que deriven del llat, "i "a un altre tipus de cultismes, els anomenatsLLATINISMES o expressions en llat estes frases i expressions "an passat directament delllat a la llenua derivada sense cap canvi, se solen trobar en els reistres cultes de diferentsmbits (urdic, m+dic, socioeconmic i poltic, reliis, universitari, literariU) i eneralment

abunden els que tenen estructura de locuci adverbial i preposicional dels quals podem destacar,per ordre alfab+tic els seAents:

A

a 7os$(rioriloc. adv.A)b 7os$(riori$a$ a l^(97(ri'%ia3 basa%$:s( (% (ls #($s obs(r,a$s. E9*Rao%ar a posteriori.a 7rioriloc. adv.A)b a%$(riori$a$ a l^(97(ri'%ia3 s(%s( 7od(r basar:s( (% (ls #($s. E9*Co%d()%ar a priori.a s(%s0 o%$rario^(% s(%$i$ o%$rari^.ab illo $()7or(^d(s dâH0(ll $()7s^.ab i%i$io^d(s d( lî%ii^.

ab i%$(s$a$o^s(%s( $(s$a)(%$^.ab o0oLo0i H0( si&%i#ia3 li$(ral)(%$3 ^d(s d( lô0^ i3 (% s(%$i$ a)7li3 ^d(s d( lôri&(%^3^d(s d(l 7ri%i7i^. Pro, d^_orai;Ars poetica3 1=


28/55

as (s7(!#i.ad [o)i%()^diri&i$ a la 7(rso%a^. E9* U% ar&0)(%$ ad hominem.ad i%#i%i$0)^#i%s a l^%#i%i$^.

ad al(%das Gra(as 7(r l(s al(%d(s &r(&0(s^. A)b aH0(s$a (97r(ssi A0&0s$;s(&o%sS0($o%i3August3K3 1< (s r(#(ria als r(di$ors )orosos3 H0( %o 7a&ari(% )ai3 /a H0( l(sal(%d(s (r(% (l 7ri)(r dia d( ada )(s (% (lal(%dari ro);s! s(%or3 d^aH0(s$a 7ara0la,( ^al(%dari^


29/55

a7$a$io b(%(0ol(%$ia(captaci de la benevol+ncia, recurs retric per uanar-se lapredisposici del p*blic.ar%(s $oll(%dasabreviaci de%ominica ante carnes tollendasdiumene abans que s"ain detreure les carns, amb la qual es desinava el diumene abans diniciar la &uaresma, perode dedeuni, seons el calendari catlic, en qu+ est pro"ibit menar carn. @aqu prov/ ladenominaci castellana carnestolendasper al carnaval. $a forma catalana carnestoltesprov/ decarnes tollitascarns tretes. !ix mateix carnavaltamb/ t/ el mateix sentit, at+s que prov/ decarnevale, un compost itali de carnecarn i levaretreure, llevar.ar7( di()aprofita el dia (_orai,Odes, ,11, ^). $expressi desina el tpic literari que,davant la fuacitat de la vida, invita a audir del present sense preocupar-se de lendem.as0s b(lliocasi de uerra $ocuci que desina lesdeveniment que dna motiu o pretext auna declaraci de uerra.Ca0( a%()>ompte amb el os, advertiment que es troba inscrita a les entrades dalunesdo)0s ro)a%(s.Co&i$o3 (r&o s0)6enso i, per tant, existeixo.*rincipia philosophiae , \ i 10 de "(sar$(s(abans en franc+s+e pense, donc e suis, en el%iscurs del mtode). Bs el fonament de la sevafilosofia: ?n /sser "um pot near-"o tot llevat que existeix perqu+ fa lacci de near.

oi$0s i%$(rr07$0scoit interromput. F+tode contraceptiu que consisteix a interrompre lactesexual i efectuar l"ome una eaculaci extravainal.o%#(r(normalment abreviat #.) compara, abreviaci emprada per citar textos.o%s(%s0sacord, consens.Co%s0)a$0) (s$9"a acomplert, s"a acabat, les *ltimes paraules de Kes*s a la creu, seonslE,a%&(li d( Boa%(1`,rist) que se celebra dot7e dies despr/sde 6asqua Iranada i en qu+ es commemora la instituci de leucaristia. >os o colleccieneral descrits tota la literatura sobre una mat+ria. Ex: El corpus de les inscripcions llatines.0) la0d(amb lloan4a, amb eloi, mxima qualificaci en una tesi: excellent cum laude.

0rri0l0) 0i$a(o 0rr!0l0)la carrera de la vida m.>onunt de les dades personals i elsm+rits acad+mics i professionals duna persona que sollicita un lloc de treball, una pla4a,lobtenci dun premi, etc. Ja presentat el currculum a deu o dot7e empreses.

D

d( #a$oloc. adv. @e fet i no de dret (oposat a de iure). Ex: El overn dels revoltats erareconeut de facto.d( i%o&%i$oo d^i%&%i$loc. adv.=o volent fer-se con+ixer, defuint ser tractat com licorrespon. Ex: El rei viatava de incognito.d( i0r(loc. adv.@e dret, tant si /s de fet (de facto) com si no. Ex: El overn lealmentconstitut continuava sent reconeut de iure.

d( 0is0per visi directa. Ex: >omprovar de uisu.d(#ii$ (en llat falta) o d'#ii$m. !ll que manca perqu+ els inressos puin tant com lesdespeses, perqu+ el cr+dit dun compte pui tant com el d+bit, perqu+ la quantitat dunamercaderia abasti al consum, perqu+ el valor de les exportacions pui tant com el de lesimportacions. Ex: El d+ficit dun pressupost. &uantitat que indica el valor en qu+ una xifra,una taxa, un percentate, etc., /s m/s petit que un altre d"omoeni, considerat normal. Ex:@+ficit de vitamina !.d(liri0) $r()(%so d(l!ri0) $r')(%sdeliri tremols, m. 6sicosi txica associada alalco"olisme crnic, caracterit7ada per terribles allucinacions i tremolors.d(sid(ra$af. @emanda que fa un lector o un encarreat duna biblioteca per tal que siuiadquirida una obra determinada. @el 7ar$ii7i 7(r#($llat n. pl. coses desitades.d(0s (9 )a[i%ad/u des del mecanisme expressi dorien teatral que alludeix a unmecanisme esc+nic pel qual descendia un personate div. 9aplica a un personate o un elementextern que apareix per resoldre el conflicte.

Superior 1 Pgina 2`
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/horatius.htmhttp://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtmlhttp://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtmlhttp://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/domus.htmlhttp://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis2l9v.htmhttp://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis2l9v.htmhttp://www.thelatinlibrary.com/bible/john.shtml#19http://www.thelatinlibrary.com/bible/john.shtml#19http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/coniugat8.htm#participihttp://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/horatius.htmhttp://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtmlhttp://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/domus.htmlhttp://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis2l9v.htmhttp://www.thelatinlibrary.com/bible/john.shtml#19http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/coniugat8.htm#participi


30/55

di9i$va dir, expressi per indicar les paraules dun autor."o 0$ d(sEt dono perqu+ em donis. ;er un favor perqu+ siui retornat en un futur, pensant enun intercanvi de favors."0ra l(93 s(d l(9$a llei /s dura, per /s la llei.

E

(( [o)o(llat vet aqu l"ome): (([o)om.Depresentaci de Kesucrist coronat despinescom, seons lE,a%&(li d( Boa%(1`, R), el present 6ilat al poble, amb aquestes paraules. fig.6ersona molt nafrada o colpeada, daspecte deplorable. Ex: 5a sortir de la baralla fet unecce"omo.(rrar( [0)a%0) (s$equivocar-se /s "um. 9eueix ...($ o%#i$(ri (rror()3 7r0d(%$is...iconfessar lerror de savis (Keroni,Epistulae, R\.12).($ ($(rao ($'$(ra la resta (escrit abreuadament ($.).(9 abr07$oabruptament, de sobte(9 a(H0o$ocuci que sinifica en iualtat de m+rits. Es fa servir en concursos, competicions oproves, especialment de carcter esportiu, per a indicar que dos o m/s concursants "an acabatempatats. Ex: 6remi ex aequo.(9 a$[(drades de la ctedra loc. adv.nfalliblement, sense possibilitat derror. Ex: &uan parlaex cathedrael sant pare /s inerrable. @omticament, arroant-se qui parla una autoritat quelinterlocutor o el destinatari li pot recon+ixer o no. Ex: Jo sabia tot, daquell tema, i lexposavaex cathedra.(9 libris(en lllat dels llibres, de la biblioteca) o (9:librism.nscripci, eneralment impresaen un full petit, sovint amb un ravat, que es posa als llibres duna biblioteca per indicar-ne lapropietat.(9 7ro#(ssoexpressament, amb intenci.(9 0o$oo (9,o$m.@o fet a Kesucrist, a la 5ere, a un sant, en compliment dun vot, en recorddun benefici rebut, consistent en un obecte que es pena a la paret, al sostre, del temple, de lacapella, etc.

(9$ra )0roso (9$ra)0rsfora muralla adv. o ad.;ora del recinte duna ciutat, duna vila odun lloc.

F

#a $o$0)(en llat fes-"o tot) o #a$$0)m.if.6ersona que exerceix en casa daltri tots elsministeris persona que "o fa tot ella en un afer, una empresa, etc.#a$a3 %o% 0(rbafets, no paraules.F(s$i%a l(%$(!pressat lentament. 5ersi llatina de lexpressi rea utilit7ada per A0&0s$(peude #radeos, seonsS0($o%i,August,2R.C), amb la qual desaconsellava la precipitaci a

un eneral. 9ol indicar la necessitat de prud+ncia.F0&i$ irr(7arabil( $()70sEl temps fui irreparablement (Vir&ili,e!rgi"ues, , 2^C).

G

&ra$is ($ a)or(ratis i amb amor. @esinteressadament. Ex: 8reballa unes "ores en una =Igratis et amore.&ra0a)(%o &ra,a)(%m. >rrea, obliaci onerosa. >rrea que afecta un b/ (moble oimmoble) en benefici dun tercer.&rosso )odoloc. adv.En ros, aproximadament, a rans trets. Ex: 9abem de qu+ es tractava

grosso modo.

Superior 1 Pgina


31/55

H

[ab(as or70stinues el teu cos, conserva el cos. nstituci processal que t/ per finalitat posarqualsevol persona detinuda a disposici immediata de lautoritat udicial competent perdeterminar-ne la lealitat de la detenci.[abi$a$o [bi$a$viu, "abita, m. $ocalit7aci territorial de la poblaci "umana. Fedi en qu+viu una planta o un animal.[i ($ %0%aqu i ara, en les circumstncies actuals.[o)o [o)i%i l070sl"ome /s un animal per a l"ome, frase de Pla0$((lupus est homo homini,

Asinaria,C`R), citada pel filsof anl+s T[o)as _obb(s.[o)o sa7i(%s"ome intellient I+nere de primats antropoides que compr+n l"ome actual

(/omo sapiens sapiens) i, altres com l"ome de =eandertal i l"ome de >roman, que "anviscut des del 6listoc+ mit fins a lactualitat.[o%oris a0saper "onor loc. ad. utilit7ada en lexpressi do$or [o%oris a0sa6ersona que"a rebut el m/s alt rau acad+mic a ttol d"onor, per la fama o els m+rits que acredita.[orror 0a0iExpressi llatina que sinifica "orror al buit, utilit7ada per a desinar latend+ncia a cobrir del tot la superfcie o lespai duna obra determinada. i que es dna en lartpopular, el bi7ant, loriental, el barroc, el musulm, etc.

I

id (s$aix /s, /s a dirid()o !d()adv.ual, la mateixa cosa mot amb qu+, en les enumeracions, citacions, etc.,

sevita la repetici dun mot, duna frase (escrit abreuadament d.).i% abs(%$iaen abs+ncia, utilit7at en lexpressi udici in a#sentia, quan lacusat no "i /spresent.i% albisen blanc Ex: Espero que no us quedeu in al#isen lexamen de selectivitat.i% ar$i0lo )or$is$ocuci, que sinifica en el moment de la mort, emprada sobretot, entrealtres casos, amb refer+ncia al matrimoni dut a terme quan un dels contraents /s en perill demort o "i sn tots dos.i% r(s(%doo r(s(%dondicaci que prescriu laument radual de la intensitat dels sons enla interpretaci duna composici musical.I% d0bio3 7ro r(oEn cas de dubte, a favor de lacusat. 6rincipi urdic.i% (9$r()isloc. adv. En els darrers moments de lexist+ncia. Ex: Es van casar in extremis. loc.ad. Fatrimoni in extremis. En el darrer moment. Ex: Jan marcat un ol in extremis.i% #ra&a%$iloc. adv.En el moment de fer una acci reprensible. Ex: $a vena, que anava a rearles plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.i% )(dias r(senmi dels fets, expressi provinent d_orai, que es refereix als poemes"om+rics (Ars poetica, 1C^). 9aplica a la narraci que sinicia a la meitat de lacci i no pelprincipi. 9ovint els esdeveniments anteriors es relaten per mit duna analepsi o flas"bacM. Ensn exemples clssics lOdiss(ai lE%(ida.i% )()oria)en memria, en record duna persona morta.i% )(%$(en la ment, en la intenci.i% 7($or($ocuci que sinifica en el pit que "om empra quan vol expressar que mant/ ensecret una resoluci presa. Bs emprada sobretot en llenuate eclesistic, quan el papa nomenaun cardenal, per, per diverses raons, sen reserva la proclamaci.

i% si$0En el lloc. 8erme utilit7at per a desinar que un element eolic o arqueolic es trobaen el lloc oriinal.i% 0i$roloc. ad.#(0%dai i% ,i$ro;ecundaci realit7ada fora del si matern. $iteralment en

Superior 1 Pgina


32/55

el vidre.i% 0i0o$ocuci que sinifica en loranisme viu.i%#ra(abreviat i%#r.) m/s avall: en una citaci interna (dins el mateix text), indica un passateposterior.

INRI!crnim de lexpressi'esus a0arenus !ex 'odeorum (Kes*s de =a7aret rei dels ueus),inscripci que fiurava a la creu de Kesucrist com a burla. >om a mot com* i%ri saplica a allque constitueix un afront, un escarni. Ex: 6er a m/s inri li van treure els pantalons.I%$(lli&(%$i 7a0a! lintellient li gbastenh poques paraules.i%$(r %osentre nosaltres, confidencialment.i%$(ri)adv. En lendemi, en linterval entre un fet i el seAent.i7so #a$oloc. adv. En conseqA+ncia, immediatament. Ex: 5ai anar a viure a aquell barri i "ivai fer amics ipso facto.i$()adv.8amb/ (usat per a introduir cada article, captol, etc., en una escriptura, en unaenumeraci).i0%ioro/6%ior ad.@arrere un nom propi, dit de la persona de mens edat de dues que tenen elmateix nom. @it de la cateoria que inclou eneralment els esportistes dedat entre divuit ivint-i-un ans. ad.i m.if.Esportista que pertan a la cateoria *nior. En orien /s elo)7ara$i0de iuuenis(m/s ove).

L

la7s0s(relliscada, error) m. Error que "om comet per inadvert+ncia parlant o escrivint.la$o s(%s0loc. adv. en sentit ampli, per oposici astricto sensu .

M

Ma&is$(r di9i$Jo va dir el mestre: frase amb la qual els escolstics medievals apellaven a

lautoritat suprema dAris$$ilcom a arument definitiu.)a%0 )ili$ariper la for4a de les armes. Ex: ;ranco va arribar al poder manu militari.)ar( )a&%0)(mar rossa, mareassa) o)ar()&%0)m.Iran confusi,Mar( %os$r0)(Far nostre) =om donat pels romans a la mar Fediterrnia, envoltadatotalment per lI)7(ri ro).Fodernament sutilit7a com a sinnim culte de la Fediterrnia.)a9i)(principalment, sobretot.)(a 0l7aper culpa meva, procedent de la frase M(a 0l7a3 )(a 0l7a3 )(a )a9i)a 0l7adel Confiteor, resat a linici de la missa catlica com a confessi dels pecats. 9erveix perrecon+ixer un error. Ex: !bans de dimitir el president va entonar un mea culpa.)()ora%d0)o )()or%d0)m.=ota destinada a recordar aluna cosa quadern, llibret, on"om sapunta all que vol recordar. =ota diplomtica en qu+ es recorden els fets, les raons, etc.,referents a una qAesti.

M(%s sa%a i% or7or( sa%ouna ment sana en un cos sa (Kuvenal,#$tires, G,


33/55

N

%o)i%ao %)i%a(noms)f. $lista de noms de persones o de coses. E96. Delaci dels nomsdels individus que en una empresa "an de percebre sous%o% 7l0s 0l$raExpressi que sinifica no m/s enll que, seons la tradici, fiurava inscritaen les lleendries columnes dJ+rcules, que aquest "eroi va posar a lestret de Iibraltar perindicar els confins del mn. 5a fiurar -modificada- com a divisa de >arles 5 de >astella.!ctualment sutilit7a en el sentit que una cosa "a arribat a la seva perfecci.Nos( $( i7s0)>oneix-te a tu mateix, versi llatina duna inscripci rea del $()7l( d("(l#os.No$a b(%(;rmula, que sinifica observa b/, emprada per a encap4alar observacions o

explicacions que safeeixen a un escrit. Ieneralment abreviat N..%0)(r0s la0s0s n*mero tancat. $imitaci del nombre de places ofert per una universitatduna carrera determinada.

O

O $()7ora o )or(s&uins temps &uins costums Exclamaci per lamentar-se per ladecad+ncia dels temps actuals amb nostlia pels temps passats (Ci(r,%n Catilinam, 1, 2).o7(ra 7ri)aprimera obra aplicat a la primera pellcula, novella... dun creador.O70s "(ibra de @/u: nstituci de lEsl/sia >atlica, fundada per Kosemara Escriv deHalauer i eriida en prelatura personal. $O70s "(i/s constitut per un prelat amb el seu propiclerat i els laics que s"i incorporen lliurement.

P

7a%() ($ ir(%s(spa i/os d( ir, tenir lalimentaci i la diversi asseurades era l*nic quepreocupava el poble rom, seons Kuvenal (#$tires,G, ^1).7a$(r #a)iliasm.En la famlia romana, l"ome que t/ ple dret com a a7 d( asal.7a$ria 7o$(s$aso 7$ria 7o$(s$a$f."r($que el ciutad rom tenia sobre els seus fills obliacique tenen els pares de vetllar pels fills durant la seva minoria dedat.7(a$a )i%0$afaltes petites, error o falta de poca importncia.7(r a7i$aper caps loc. ad.r(%da 7(r a7i$a Denda que resulta de dividir la renda nacionalpel nombre d"abitants.7(r sa(0la sa(0lor0)pels seles dels seles, frmula final de moltes oracions i del cnon

de la missa..7(r s(per si mateix Ex: Hoper se.7(rso%a %o% &ra$apersona no benvinuda, aplicat a un diplomtic o una altra personarebutada per un overn o una altra instituci.7la(boplaur/ m.;als medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicamentdeterminat, per que nom/s cont/ productes inerts.7la($o 7l($plau, sembla b/ m.!ssentiment especialment del poder civil a una disposici oa una promulaci de lautoritat eclesistica. !ssentiment del cap dun estat al nomenament peral seu territori dun diplomtic estraner. *E! E2".!ssentiment, aprovaci.7l0sm/s m. &uantitat que es dna de m/s per un servei, un treball, etc., extraordinari.7os$ da$ao 7os$da$acoses escrites m/s tardf.!ll que safeeix a una carta despr/s desinada i datada.7os$ )(ridi()(abreviat7. ).) $ocuci que sinifica despr/s del midia, usada per a indicarles "ores del dia que van del midia fins a mitanit.

Superior 1 Pgina


34/55

7os$ )or$()despr/s de la mort7os$ sri7$0)escrit despr/s, frmula (abreviada P.S.) per afeir aluna cosa en una cartadespr/s de la firma.7ri)a #ai(en la seva primera evid+ncia Ex: evid+nciaprima facie.7ri)0s i%$(r 7ar(sel primer entre iuals.

7ro i%di0iso@it de la copropietat dun b/ naturalment o convencionalment no dividit, de talmanera que cada copropietari "i t/ una participaci ideal o proporcional.7ro ra$aen proporci, dacord amb un factor que pot ser calculat exactament7rosi$ que aprofiti, salut (en brindis).

Q

H0idque m.6unt essencial duna qAesti.H0id 7ro H0om. ?na cosa per una altra, intercanvi de favors. Error que consisteix a prendreuna cosa per altra.H0od (ra$ d()o%s$ra%d0)(abreviat &.E.@.) all que s"avia de demostrar com a colof

duna demostraci cientfica o lica.0od %a$0ra %o% da$ Sal)a%$ia %o% 7ra(s$a$!ll que la natura no dna, la universitat de9alamanca tampoc no "o proporciona.H0or0) o H0r0)m. @onat el nombre de votants, mnim de vots favorables que "a de teniruna votaci perqu+ el resultat siui vlid. =ombre mnim de membres presents en unaassemblea necessari perqu+ aquesta es puui constituir vlidament.

R

rara a0isau rara, personate poc com*. 6rov/ del vers de Kuvenal:!ara avis in terris ,nigroque simillima c3gno,#$tires, 5, 1TR.ra$io(clcul, proporci) o r$io=ombre dalumnes per cada classe o rup. E&(.ndex querelaciona, per quocient, dos elements o manituds, referents a una mateixa empresa o a unitatseconmiques distintes per a llur comparaci.r(#(r(%d0)o r(#(r'%d0)m.5otaci directa del poble per a aprovar o no una decisi polticadespecial transcend+ncia. En orien /s el erundi del verb referoamb el sentit per serconsultat. Ex: Ka tindreu edat de votar en el refer+ndum de lestatut%r(H0i()(reps) o r'H0i()m.)issa d( r'H0i()Fissa de difunts >omposici musicalescrita damunt el text de lordinari de la missa de difunts.ri$0sm.bertura de la boca, produda per la contracci dels m*sculs de la cara, que dnalaspecte dun riure for4at.ri&or )or$is(riidesa de la mort) m. Diidesa cadav+rica.RIPnicials de la frmula lit*rica dels funerals requiescat in pace (que reposi en pau) que

"om colloca a les esqueles morturies, a les lpides sepulcrals o despr/s del nom dun difunt.S

sa%$a sa%$or0)=om llat amb qu+ es desina sovint el santuari del temps de Kerusalem osant dels sants .s(%ioro s'%iorad.@arrere un nom propi, dit de la persona de m/s edat de dues que tenen elmateix nom. @it de la cateoria que inclou eneralment els esportistes dedat superior a vint-i-un ans o b/ els de maor consaraci. ad.i m.if.Esportista que pertan a la cateoria s+nior. En orien /s el o)7ara$i0desenex(m/s vell).Si 0is 7a()3 7ara b(ll0)si vols la pau, prepara la uerra, parfrasi de la frase 4ui desiderat

pacem, preparet #ellum(V(&(i,Epitoma rei militaris,).

siaix adv.En una transcripci, mot que es posa, entre par+ntesis o entre claudtors, al costatdun mot equivocat o inintelliible en el text, a fi que el lector no atribueixi la falta al

Superior 1 Pgina


35/55

transcriptor.si%( di(sense data loc. adv. a/or%ar si%( di(@iferir un afer, unes neociacions, etc., sensetermini.si%( H0a %o%sense la qual no loc. ad. o%dii si%( H0a %o% >ondici sense la qual laconvenci, la venda, etc., no tindr lloc.

s%obo (s%obm.if. 6ersona que /s amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopcili sembla /sser un senal de distinci, bon ust, intelli+ncia, etc. Etimoloia no seura. 9eonsaluns prov/ desine no#ilitatesense noblesa, abreviats5no#, aplicat als estudiants dxford defamlia no noble.s7o%sorfiador, arant 6ersona, firma comercial o instituci, p*blica o privada, que patrocina,totalment o parcialment, un acte esportiu, cultural, etc, en canvi de la publicitat del seu nom.s$a$0 H0oestat en el qual m.Estat actual de les coses, situaci en qu+ es troben. Ex: $a presside lEuropa de lEst posa a prova elstatu quocomunitari.s$a$0so (s$a$0sestat m.6osici social que ocupa un individu en un sistema social o en unasocietat i que li confereix privileis, drets, deures, etc., envers els altres individus. Estat ocondici urdica duna persona, situaci poltica o urdica dun estat o duna part daquest.s$ri$o s(%s0loc. adv.Estrictament, en sentit propi. ?na revolta no /s,stricto sensu, unarevoluci.s0b o%diio%(sota condici, condicionalment.s0b i0di(en mans del ute, pendent de resoluci udicial. Ex: Fentre el cas estiuisu#iudiceno podeu parlar-ne amb els periodistes.s0i &(%(risdel seu propi +nere loc. ad.Especial, fet a la seva. Ex: 8ractava aquells afersduna manera moltsui generis.s0))0)o s6))0)m.El rau m/s alt al qual arriba aluna cosa. El s*mmum de lelencia.S07(rla$i0desupers0o $()7or(al seu temps, en el moment oport*.s07(ra0i$o s07(r,i$"a sobrat m. Exc/s de l"aver sobre el deure, dels inressos sobre les

despeses.s07ra(abreviat s07.) m/s amunt: en una citaci interna (dins el mateix text), indica unpassate anterior.s0rs0) ordaamunt els cors, exclamaci provinent del prefaci de la missa usada per donarnims.

T

$o$0) r(0ol0$0)tot reirat, confusi total$ra%s#(r$(transfereix) o $r%s#(r$8ransfer+ncia, trasps dun uador per part dun equip o unafederaci.T03 H0oH0(3 #ili )i 8u tamb/, fill meu. !questa expressi satribueix a B0li C'sarcom les

seves *ltimes paraules pronunciades quan va veure que entre els seus assassins "i "avia Hrutus,tot i que en tot cas sn recollides en rec per S0($o%i(Juli, ^2). !vui serveixen de retret a quidecep la confian4a que s"i "a dipositat.

V

0ad( )(0)o ,ad()'0)camina amb mi m.$libre o altra cosa que "om porta sempre ambell manual que cont/ les nocions elementals dun art o duna ci+ncia .0ad( r($rotorna-ten enrere expressi per indicar rebui cap a al* o aluna cosa. $a frasesencera /s: Vad( r($ro3 Sa$a%a torna-ten enrere, 9atans, una frmula dexorcisme medieval,problement inspirada en una frase de Kes*s adre4ada a 6ere: Vad( r($ro )(3 Sa$a%a(Mar, ^,


36/55

mesurava la quantitat del rescat en or per abandonar Doma. 8/ el sentit que els derrotats s"an desotmetre per la for4a a les condicions dels vencedors, per inustes que siuin.0al(ad/u, frmula de comiat adre4ada a una persona. 9i "om es dirieix a m/s duna persona"a dutilit7ar el plural: 0al($(.0bi s0%$on sn% preunta retrica referent a les persones o les coses que a "an desapareutamb la finalitat dinduir a una reflexi melanclica sobre all que "a passat.

0(%i3 0idi3 0ii"e arribat, "e vist, "e ven4ut, paraules de B0li C'sarper actar-se lapidriamentde la seva rpida victria sobre ;rnaces del 6ont a la batalla de Qela (C\ a.>), seonsS0($o%i(Juli, ontra, en oposici a (sovint abreviat vs.).0($oo ,($om.@ret que t/ al* doposar-se a ladopci duna resoluci.0i( 0(rsao ,i(,(rsaa la inversa adv.nvertint lordre de dos termes, al contrari. Ex.: Ensvan fer traslladar tots els llibres de la banda esquerra a la dreta, i viceversa.0is o)iao ,is )ia;or4a cmica, comicitat.0l$i)a$0)o 0l$i)$0)termini acabat m.>ondicions definitives que un estat posa a un altreen una neociaci diplomtica, la no-acceptaci de les quals sinifica el rompiment de lesneociacions. @el7ar$ii7i 7(r#($dultimo portar al final.0o9 7o70li5eu del poble locuci per dir que aluna cosa /s coneuda o /s dita per tot"om. @elexpressi Vo9 7o70li3 0o9 d(i5eu del poble, veu de @/u (!lcu,Epistulae, 1TC).0rbi ($ orbi ;rmula (per a la ciutat i per al mn) utilit7ada en aluns decrets de lesconreacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que sadrecen nosolament a la ciutat de Doma, don el papa /s bisbe, sin a tot el mn catlic

Hibliorafia:

"iio%ari d( la ll(%&0a a$ala%a(nstitut dEstudis >atalans),"iio%ario d( la l(%&0a (s7aeola (D!E).Gra% E%ilo7'dia Ca$ala%a,iiH0o$(,ii7(dia.Kosep F. Escol, @iccionari de llatismes i expressions clssiques, Harcelona, Edicions T2, 1``\.>esare Farc"i, iamo tutti latinisti, Fil, H?D, 1``2.!ntoni 6eris,%iccionari de locucions i frases llatines, Harcelona, Enciclop+dia catalana, 2001.

U% %(olo&is)(/s una paraula que es crea o s'adopta per tal de desinar obectes nous o

novetats conceptuals. Ieneralment, el l+xic nou s'importa d'una llenua estraneraconuntament amb l'obecte, concepte o fenomen que desinen i, amb molta freqA+ncia,s'utilit7a l'estranerisme directament (mdem, mouse). ?n tipus de formaci de neoloismes /sel de les paraules creades a partir d'un acrnim, per exemple D!@!D, que correspon a Dadio@etectin !nd Danin, quan els neoloismes esdevenen noms lexicalit7ats, s'escriuen enmin*scula (sida, radar).

Superior 1 Pgina


37/55

@. ACTIVITATS

1. Eleiu l'opci m/s adequada.

1. $a partici de les paraules destacades de la frase 9i l'envea es torn/s $i%a, mimn es &ra$aria/s: a) ti-na, ra-ta-ria b) tin-a, ra-ta-ri-a c) ti-na, ra-ta-ri-a

2. En l'*ltima sl.laba de la paraula ?ruuai "i "a: a) dif. dec. b) dif. crec. c) triftonorr... una altr... vead... cap al celler i diu...s a l'Estev... que l'ampoll... verd... nom/ss'ompl... fins a la m...itat.

2.6er veur... si la s...nefa amb forma de ess... "a quedat ben fixada te l'"as de mirar pel d...vant ipel d...rrer... .


38/55

C.$a >at...rina, pobr..., ...ncar... ...nora l'+poca en qu+ nom/s llua m...rades i am...tistes.

R.br... una llauna d'esprr...cs perqu+ f...rem una bona am...nida d'enciam i n'"i posarem.

. E)7l(%(0 (ls b0i$s d( l(s #ras(s s(&4(%$s a)b o o u

1. $a pr...posta que va tri...mfar incl...a un r+t...l illuminat per un p...tent foc...s queemetia una llum fl...orescent.

2. $'ac...sat "a inc...rreut en un delicte d'"...micidi amb l'are...ant de trad...ria, per laqual cosa la utessa l'"a c...ndemnat a una pena de pres inc...ndicional.


39/55

f+mur ............................ ..........................

1. Pos(0 (ls 7ri)i$i0s i lassi#iH0(0 l(s s(&4(%$s 7ara0l(s (% d(ri,ad(s i 0l$is)(s*

mund, mundial, corredor, concurr+ncia, concrrer, uvenil, ovent, oventut, reovenir, titular,titols, mocar, mocs, mucositat, nutrici, nodriment, corbat, curvatura, encorbat, doblar,duplicar, doblat, doblria, dol4or, dulcificar, endolcir, vulcanisme, volcnic, podriment,podridura, putrefacci, consular, consolat, "omenet, "um, "omens, "umanitat.

Pri)i$i0 "(ri,a$ C0l$is)(

11. O)7li0 (ls b0i$s d( l(s 7ara0l(s s(&4(%$s3 a&r07a%$:l(s d(s7rs 7(r 7ar(ll(s H0( si&0(%d( la )a$(i9a #a)!lia.

!ss...mblea, af...itar, ...norar, ass...ss, m...ravella, av...ria, ...mbaixador, respl...ndor, tr...ball,v...rns, eb...nista, ...stella, ...mpar, r...ncor, eb...nisteria, m...ravells, env...rnissat,ass...mbleari, ...stellar, r...ncors, ...mparar, af...itada, ...norament, respl...ndia, ass...ssinat,av...riada, tr...ballador, ...mbaixada, at...rdir, c...bert, s...rir, ov...rnant, ...ventut, s...spir,b...fetada , p...lir, s...focaci, c...rtr, b...fetear, c...brir, t...rmentat, esc...pinada, ov...rnar,s...friment, cart...lina, s...spirar, s...focat, p...liment, s...frir, at...rdiment, ress...rir, ...venvol,

t...rment, esc...pir.12. Trad0J0 l(s #ras(s s(&4(%$s

El Empire 9tate Huildin es un rascacielos mu famoso. =o s/ si podr/ ir a pasar las =avidades contio. En las rebaas, se "a comprado un mantel mu barato. =o me usta el lavavaillas porque estropea los platos. $o "an llevado a la psicloa porque tiene celos de su "ermano. El cuento que ms les ustava era el de Hlancanieves. @e que silo son los Horbones%

=o salas con esta lluvia con el limpiaparabrisas roto.

1-. El(&i0 l5o7i )s ad(H0ada 7(r a o)7l($ar ada #ras(.

1. El U..del rellote feia un moviment U.:a) p+ndul, pendular b) p+ndol, pendolar c) p+ndol, pendular

2. 9i ell no UU.paar-se els estudis, pot ser que al* UU paar-li'ls: a) pouera, voluera b) puuera, vuluera c) pouera, vuluera


40/55

c) telespectadors, poliesportiuT. $'U.. va utilit7ar unaU..: a) assess, serbatana b) assass, serbatana c) assass, sarbatana\. $a UU tenia un colorU..: a) crislida, esmerada b) crislide, esmarada c) crislide, esmerada^. El ball de .U. li llev la U.. que tenia: a) disfrassos, malenconia b) disfresses, melanconia c) disfresses, malenconia

`. 8/ una infecci a la U..,t/ una infecci U..: a) voca, vocal b) boca, bocal c) boca, bucal10. !quella persona no tenia delicadesa, era una persona UU: a) ruda b) rude c) tosque

11. $a UU i la U.. del carcter d'aquell ove m'indinaven: a) blandcie, mol.lcie b) blandcia, mol.lcie c) blandcie, mol.lcia12. $a UU no era vlida perqu+ al* "avia U. en la recepta m+dica: a) prescripci, sobreescrit b) prescripci, sobrescrit c) preescripci, sobreescrit

1al fer una Uvaluaci dels resultats i actuar amb "onestUdat. El dUvanter centre va marcar quatre ols. El tiUlat no va poder provar que "avia obtinut el tUl lealment. El fuster envUrnissar "ui l'armari de l'"abitaci d'Umpar. &uin dia tan mUravUlls va dir mUlUnconis. 5a fer Ustelles per Uncendre foc. !quella lnUa cUrba tenia una cUrvatura pronunciada. El Ular tenia un aspecte estrUfUlari. El contacte amb l'Urtia li "a produt una Urticria. =o s/ quina esp+ciU d'esp+ciU "as posat al uisat. Es va "aver de puar a un tambUret per poder pUlsar l'interruptor. 5a deixar oblidat el Ubelet fora del seu estUi de fusta.

1@. El(&i0 l5o7i )s ad(H0ada 7(r a o)7l($ar ada #ras(.

1. $a paraula U..t/ e oberta en la vocal tnica: a) sec b) centre c) fel 2. $a e de la paraula cruel /s: a) oberta b) tona c) tancada


41/55

a) altruisme, prosme b) altruisme, proisme c) altrusme, prosme 10. UU. "a consultat el lobus UU per no "a trobat el nom d'aquell pas: a) !taulf, terraqui b) !taAlf, terraqui c) !taAlf, terraqAi 11. >al asseurar-se que l'UU no t/ U..: a) antiinflamatori, contrandicacions b)antiinflamatori, contraindicacions c) antinflamatori, contraindicacions 12. Jan col.locat dos U.U.m/s per eixir cmodament de la piscina: a) passamns b) passamans b) passa mns

1E;, F>, =, ?=E9>, 5=, stop, estndin, esquaix , ira,

estatus, "oldin, infermeria, essa.

1. F(0 (l si%&0lar d5aH0(s$s si%$a&)(s. les "istries, els iourts, els xinesos, els acusats,els assassins, els "alls, les oques, les ires, les capses, les eles, les anormalitats, les alienacions,els araonesos, els aprenents, les carxofes, les ndies, els 11, els "mens, els inicis, els advocats,els arbres, els "umoristes.--

2. Esri,i0 la #or)a d( l5ar$il( H0( o%,i%&a: ambaixador, "imen, "ist+ria, unlot, iot, ess+ncia, idiosincrsia, "umanitat, arrtmia, ics, empelt, emen, "ulla, animal, "erba, iaia, intenci, liba, assemblea, aiua, oncle, iambe, uila, il*, cassola, urna.

Superior 1 Pgina C1


42/55

21.Pos(0 "E o "5 s(&o%s o%,i%&a*

El personate ...Jamlet que m/s m'emociona /s f+lia. Ja lleit un llibre ..."istria que li "ainteressat molt. El partit ..."andbol "a resultat molt avorrit. $'*ltima pel.lcula ...9pielber nom'"a arada ens. =o anirem a les festes ...!lacant. $i "an realat un anell ...or. la mesanacional ..JH "a em/s un comunicat molt dur. 5a relliscar i va trencar l'ampolla ..iode. Dosa/s professora ..institut. >al distinir entre la ciutat ...Jarlem i el barri del mateix nom.

22. F(0 l(s o%$raio%s H0( al&a (% l(s #ras(s s(&4(%$s* 5ai penar la camisa ....armari.$a moto que duia Fiquel era la ..Ernest. ;es-"o ....teus pares. Es van trobar a la porta....cinema. El van acompanar fins a la porta ..."ospital. 9e t'"a ficat una volva ...ull. ! >arlesli "a eixit un ra "orrors ..nas. 5/s a ..apotecari i compra'm la pomada. Farieta viu a...mete. El real /s ....teus pares. !questa "erba, l'"aurs de buscar ...mercat. $a seua /s unacarrera marcada ...esport. Kas no va poder ser ven4ut ....Jidra. Jas donat les claus.....portera%

2-. El(&i0 l5o7i )s ad(H0ada 7(r a o)7l($ar ada #ras(.1. Jan operat el malalt U"ospital UElx: a) al, de b) a l', d' c) al, d'2. 8enia Uidea Uultimar Uinvestiaci en Uestraner: a) la, de, l', l' b) l', de, la, l' c) la, d', la, l'


43/55

El teu raonament /s molt com* S $a teua opini /s molt................. !ssistrem a l'actuaci d'un ventrloc S !ssistrem a l'actuaci d'una ..............

2. I"EM. !quells individus eren molt aressius. S !quelles........... eren molt .............. Els cotxes d'eixa marca sn molt velo4os. S $es bicicletes d'eixa marca sn molt........ !"ir vai anar a la consulta d'aquella curandera.S !"ir vai anar a la consulta

d'aquell............. En aquella +poca les serves estaven al crrec del seu amo.S En aquella +poca

els.........estaven al crrec del seu amo. El mestre explicava la lli4 als seus pupils.S $a .............. explicava la lli4 a les

seues ..............

2K. El(&i0 l5o7i )s ad(H0ada 7(r a o)7l($ar ada #ras(.

1. @'aquell indret eixia una olor moltU: a) pudenta b) pudorosa c) pudent2. El urat va ser U. en el veredicte: a) unnim b) unnima c) unnime


44/55

--. Esri,i0 la #or)a d( )as0l! o d( #()(%! d( l(s 7ara0l(s s(&4(%$s* pallasso, foniatra,vMin, reu, comediant, curandera, oranutans, torero, pupils, perit, sacerdot, cacic, padr,autodidacta, fal.la4os, serves, sndic, ambiAes:

-=. Ca%,i(0 (l &'%(r( d(ls s0bs$a%$i0s s(&4(%$s H0a% 70&0(0* dona ran, cosines valentes,reina cordial, poltic reformista, amic feli4, selecte indolent, bur/s coent, cavall rpid, artistafams, pobre "ome, exemplar ove, futura periodista, xic empalas, cunat penedit, tia pesada:

-@. Ca%,i(0 (ls s0bs$a%$i0s* la 5entafocs, armilla, combinaci, camisa, uants, pamela,mocador, faldilla, vareta, rata, lacai, carabassa, carrossa, ratolins, cavalls, madrastra, fillastra,rei, boca, nit PER el 5entafocs, vestit, combinat, camis, manoples, barret, capa, pantalons,dit, ratol, una conductora, carabassot, carruate, rates, euAes, padrastre, fillastre, reina, llavis,dia !$ 8EG8 9EIE=8 i transformeu-lo en conseqA+ncia:

$a fada va vestir la 5entafocs amb una armilla roa, una combinaci nera, una camisa beix, unsuants arentats, una pamela blava celest, un mocador parisenc i una faldilla ampla. ! m/s, amb untoc de vareta mica, f/u venir una rata rossa i la convert en lacai obedient, una carabassa ruosai la convert en carrossa luxosa, i un parell de ratolins famolencs els convert en cavalls nobles iensinistrats.&uan la madastra elosa va veaure entrar la seua ove fillastra a la festa oranit7ada pelrei-constitucional-, qued tan sorpresa i bocabadada que a no obr la boca bavosa durant la resta dela nit que, per cert, "avia resultat clida i bastant fosca#.

-. Pos(03 si al3 l(s &ra#i(s H0( #al$(%. Si o%sid(r(0 H0( %o (% al a73 i%diH0(0:[o 7osa%$(l si&%(::.

Els ....anquis sn els nord-americans anlosa...ons, o tamb/ els anle...os que vanprotaonit7ar la rebe..i a =ova !nlaterra, i m/s tard, durant la uerra de 9ece...i.

El ute davant de la a....a de possibilitats no va decretar cap mesura caute...ar defian...a, i el conde....at va obtindre aluns permi....os.

=o sc partidari que prenues tantes medicines, per la veritat /s que eixe ..arop /smirac..ls per a la o...a.

$'ad...esi /s l'atracci mo...ecular exercida entre les superfcies de dos co...os encontacte.

5an su....astar aquella oia val..osa per en+..ima veada. Era d'or de vint-i-dos qui...atsi pesava un quinta....

-. Esri,i03 s(&o%s orr(s7o%&a3 la #or)a d( )as0l! o d( #()(%! d( l(s 7ara0l(s s(&4(%$s*ebris, ris, israeliana, dibuixant i fluid.

-K. Co)7l($(0 l(s #ras(s s(&4(%$s a)b l(s #or)(s d(l 7r(s. d5i%dia$i0 o d(l 7r(s(%$ d(s0b/0%$i0 d(ls ,(rbs H0( a7ar(i9(% (%$r( 7ar(%$(si.

$'espasa del rei !rt*s......................(fendre) fins les pedres. F'arada que el p*blic....................(prorrompre) en crits. Encara que (nosaltres) "ui.......................(perdre) tornarem a uar. El fet que ella no "o ........................(admetre) no vol dir res. (tu) @eixa que sia ell qui .....................(batre) els ous. Ko sempre ..........................(perdre) als escacs. @is-li que (o) ..................(voler) que "o .................(resoldre) dem. &ui ser el valent que el...................... (recloure) a la cel.la% El at................... (percebre) qui pasta i qui .................(f/ner). El overn no ...................(permetre) que 585 .................(emetre).

Superior 1 Pgina CC


45/55

Els sMins no volen que ell ..........................(romandre) al barri. Ko no................ (voler) que tu ...................(fer) res m/s. El fet que o em .......................(confondre) de pel.lcula no passa res. ! quin equip ........................(pertner) el teu erm% >lava la tatxa amb cura perqu+ no es ....................(trcer). &ui .............................(v/ncer) avui participar en la final.

-. I"EM3 7(r a)b ,(rbs d( la - o%/0&ai.

&u+ li far/ perqu+ no es ......................(ressentir) de les ferides% $i "e dut la falda perqu+ me'n ...................(descosir) la vora. &ue em ..........................(cruixir) la cama /s un smptoma que plour. Encara que el os es ...................(morir), no en tindr cap m/s. 9i ................(tossir), pren-te la llet quan ..............(bulllir). @isculpa't o far/ que t'..................... (enolir) el que "as dit. 8u ...................(teixir), 6au ...............(tenir) i 5oro .................(cosir). Espere que ells......................... (acollir) el proecte amb entusiasme. 9i no vols que la roba s' .......................(enconir), mulla-la abans. 9i es conseqAent, no crec que ......................(defuir) el seu deure. =o s/ com pots dir que no .....................(oir) els sorolls del carrer. $a teua cambra....................... (pudir) de mala manera. =o deixes que el iaio s'.................... (adormir). Fnica ..........................(lleir) cinc llibres cada setmana.

=. Pos(0 (l 7r(s(%$ d5i%dia$i0 d(ls ,(rbs s(&4(%$s : tossir, descosir, escopir, tenir, poder,vestir.

=1. Co)7l($(0 l(s #ras(s s(&4(%$s a)b la #or)a ad(H0ada d(l 7r(s(%$ d5i%dia$i0*

1. Yltimament no ens UUU (veure) massa perqu+ diu que t/ massa feina.2. $a rdio UUU. (difondre) la notcia al m/s aviat possible.


46/55

=-. Co)7l($(0 l(s s'ri(s s(&4(%$s a)b l(s #or)(s %o 7(rso%als d( ada ,(rb*=;=8? IED?=@ 6!D8>6retr

1..El Bon Salvatge

Documents

Transcript of 1..El Bon Salvatge