:1l'1tOXI:i\1\CIO :V, CONt:l\I 1EN"1' I)l 1, NIS C L:tBOK:AI,

I 1\1EU1 AMBIEW1' :1 C:1TALI'N" 1

.loum (;'s'rlr:.JO.N, AN(;EI,S COvlI'tvY. ORIOL l BRP.GA,

I(Nt i FIN% i (.ARLOS 1. HODRIGLEZ

INTRODUCClo

La qualitat de vida esta, d'una forma clara, amenacada. Entre d'altres ele-ments, la fahrica es comporta com un agent que hi gravita amb forca prbpia.Pensem que till component essential de la qualitat de la vida es la salut, i aquestcs, sens dubte, el factor mcs influenciat per I'activitat industrial.

Aquesta influcncia I'exerceixen els treballadors amb caracteristiques hen de-finides, perm va mcs enlla, gravitant sobre la saint de la poblacio general mit-jan^ant cis seas efluents, cis quals es transformen en elements prioritaris del de-teriorament del medi ambient.

Sabem d'una nova patologia l'aparicio de la qual es provocada per les con-ditions en les quals es desenvolupen els processor industrials, es a dir, sense teniren compte la salut de ('home ni la qualitat de 1'entorn ambiental d'aquest.

Concixem I'existencia d'una patologia crbnica, degenerativa i inespecifica,que avanca dia a dia sense que els cientifics hagin pogut esbossar hiputcsis etiolo-giques valides. En aquests quadres no n'hi ha prou d'acudir a l'esquema infectiu.La pluricausalitat, amb definitiva influcncia de ('ambient de treball, dels condicio-nanients psiquics, s6cio-econ6mics, etc., va adquirint significativa importanciacausal.

Estii demostrat que certes substancies d'us industrial corn I'asbest o el ni-

quel determincn un augment de Its neoplasics, no nomcs en aquells qui treba-Ilen amb tiles, sin6 entre els veins de la mina o industries on s'extreu o s'uti-litza.

Hem (legit el nombre de nens mexicans morts per la contaminaci6 ambien-tal. Tenim noticia d'accidents fatals com cis de Seveso.

Tenint en compte aquests fets, es fa indispensable dissenyar cines preventivesque possibilitin una Iluita eficac contra els factors de nocivitat, periliositat o de-teriorament de ('ambient de vida i treball.

Amb aquesta perspectiva hem preparat aquest treball. Una gran limitacioamb la qual ens hem trobat ha estat la inexist-'mcia de lades elaborades quepermetin establir usa correlaci6 patologia - medi ambient. Per aquest motiu hemhagut de rec6rrcr al Registre Industrial, el qual, com cs logic, classifica les acti-vitats segons tin criteri economic o de producci6, que en ocasions no corresponamb ei que scria una classificaci6 segons uns criteris sanitaris.

274 xl.` CUNGRES DE MLIui.s I BIULIGS DI'. LLENGUA CATALANA

Malgrat aixo, aquestes dades ens ban permes coneixer les activitats indus-trials predominants a cada comarca i area sanitaria, cosa que exposem en primerHoc. Ws endavant fem esment dels riscos Iligats a les activitats predominants,aixi com a Ies influcncies que la denominada organitzacio cientifica del treballto sobre els treballadors, havent-se fet una valoracio estimativa de la psiconocivi-tat laboral.

Finalment, es proposa una metodologia per elaborar 1'eina que creiem indis-pensable avui i ara per a avancar en la lluita contra els factors de nocivitat: elMapa de Riscos.

DISTRIBUCIO DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS PREDOMINANTS A CADA COMARCA

I A CADA AREA SANITARIA

Per elaborar les dades de demografia industrial hem partit del Registre In-dustrial (desembre 1978), elaborat pcl Ministeri d'Industria i facilitat per la Cam-bra de Comers, Industria i Navegacio de Barcelona. El Registre reflecteix eltens industrial per municipis agrupats per "provincies", fent esment de I'activitatindustrial de cada empresa (la classificacio per activitats s'ajusta a la "Clasifi-cacion Nacional de actividades economicas, 1953") i el nombre de treballadors.

Aquestes dades s'han agrupat per comarques i per arees sanitaries i dinsde cada una d'elles per rams, en funcio de la poblacio ocupada en valor absoluti percentualment, en relacio amb el total de la poblacio laboral estudiada de cadacomarca i area sanitaria.

Cal especificar que per arees sanitaries hem utilitzat un criteri selectiu deles empreses que dins I'arca tenen un nombre de treballadors igual o superiora 200, afegint-hi, en aquest cas, una nova dada que es la relacio percentualrespecte al total de treballadors de cada ram a Catalunya.

Considerations:

El Registrc Industrial no recull dades sobre I'agricultura i cis serveis.Per altra banda, tampoc no hi consten les explotacions mineres, per laqual coca en aquest estudi no son presents aquests sectors.

Ens hem trobat que hi ha empreses censades en el hoe de la seva seusocial, cosa que no sempre coincideix amb la localitzacio del floc realde produccio.

PeI que fa al ram textil, la majoria d'empreses apareixen classificadesen I'apartat corresponent a fibres naturals. Si be inicialment era aixi,progressivament s'ha gnat introduint la fibra artificial, que ha assolit avuiuna major importancia que la reflectida cn les xifres obtingudes.

Tanmateix, les innovations tecnolbgiques en els processor industrials di-ficulten precisar en detail els riscos particulars que hi son inherents, sibe aqucsts riscos tendeixen a homogeneftzar-se cada vegada mes entreels diferents rams industrials.

AI'ROXIMA (iO Al. CONF IXLMENF 1)1'.1, RISC LABORAI. A CALALUNYA 275

"I'AUN.A 1 . - DISI- RIBUC 'IO DF. LIDS S I NINDUSTRIALS PREDOMINANISA CADA COMARCA.

RAM (I) (2)

CERDANYA

Construccio . 427 54,1 %Metal) 156 19,7 %Fusty 72 9,1 %Alimcntacio. 60 7,1 %Altres . 75 9,5 %

TOTAL. . 790 100%

ALT URGELL

Mctal'lur(ia . 918 50,9 %Construcclci 424 23,5 %Ouimica. 103 5,7 %Fusta 85 4,7 %Alimentacio. 77 4,3 c',Altres . . 195 10,9 %

TOTAL. 1802 100 %

PALLARS JUSSA

Mctalltirgia 375 30,3Construcciu 303 24,4 %Alimentach 1 5 5 1 2 , 5 %;Fusta . . 147 11,8%Confeccici 137 11,0%Cerumica. 86 6,9Altres . 38 3.1 %

TOTAL 1.241 100 %

PALLARS SOBIRA

Construccici 90 48.6Alimentacio 34 18,4Metal) 33 17,9 %Fusta . 23 12,4 %Altres 5 2,7 %

TOTAL . 185 100%

(1) Valor absolut de la poblacio ocupada en cada ram.(2) Valor percentual respecte al total de treballadors de la comarca.

(Vegeu Mapa num. 1.)

276 M.` CONGRLS DL MLTGES I BIOLL: GS DL LLLNGLIA CATALANA

RAM (1) (2)

VALL D'ARAN

Construccici 321 71,7 %Metal! . 57 12,7 %Fusta 49 10,9Alimentacici 14 3,1Altres . . 7 1,6%

TOTAL 448 100 ^,,

LA NOGUERA

T^xtil

Prcparacio, filat i teixit de fibres naturals , 938 17,5 nConfeccio . . . . . . . . 971 18,1 %Gcneres de punt . . . . . . . . . 121 2,3 %

TOTAL

Construcci(^

2.030

914

38,0

17,0 %Metall . 784 14,6 %Alimentacici. 497 9,3 %Cerdmica i vidre 469 8,7 n1. del paper . 409 7,6 CC'Fusta , 174 3,2Altres 85 1,6 %

TOTAL . 5.362 100%

FL SEGRIA

Construcciri 4.114 28,5Metall . 3.586 24,8 %Alimentacici . 1.265 8,8 %Fusta . 1.097 7,6Regudes 924 6,4 %Cerdmica 834 5,8 %1. del cal(-at 729 5,0 %1. del paper 633 4,4 %Altres . 1.349 8,7

TOTAL 14.442 100 %

APROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 277

RAM (1) (2)

LES GARRIGUES

Metall . . 431 29,9ConstrucciO. 254 17,6 %Ti xtil . 239 16,5 %Alimentacici 207 14,4%Fusta . 150 10,4%Ceraunica 101 7,0%Altres . 60 4,2 %

TOTAL .1.442 100 %

L'URGELL

Metall 1.187 28,2 %Construccio 718 17,1 %T^xtil . 698 16.5 %Cerumica 459 10,9 %Alimentacio . 456 10,8 %1. del paper . 173 4,1 %1. del cal(-at . 169 4,0 %Fusta 156 3,7 %Altres 193 4,6%

TOTAL . 4.209 100(70

LA SEGARRA

Metall . 1.016 42,5 (%Fusta 563 23,6 rTh ti1 278 11,6 !'%COnsl ruccio 243 10,2 rAlimentacici 209 8,7 %Cerumica 53 2,2 %Altres . 28 1,2^

TOTAL . 2.390 100%

TERRA ALTA

'I'xtil 214 31,0 %Metal! 109 15,8 %I. del Paper. 101 14,6%Alimentacici. 70 10,1%Fusta 49 7,1%Altres 74 10,7 %

TOTAL . 691 100 %

278 XLe (ONGRIS DE METGES I BIOLEGS DE LLENGUA CATALANA

RAM (1) (2)

RIBERA D'EBRE

Quitnica. .Metall . .Fusta . .Confeccici .

1.187279241167

49,811,710,17,0 ri

Alimentacio. 149 6,3 `,>>ConstruccioI. del CuirAltres .

1271211 1 1

5,35,1 %4,7 C,,

TOTAL . 2.382 100 5,

BAIX EBRE

Metall . 1.546 33,0 (,,

Construccio 806 17,2 %Fusta . 611 13,0Alimentacio 477 10,2 %Tktil . 415 8,8 r,1. del Paper 228 4,9 r(,

Quimica 197 4,2Altres 413 8,8 Jo

TOTAL . 4.693 100 n

MONTSIA

Metall 2.261 41,3 "nFustaConstruccioAlimentacioTextil .Cerdmica1. del PaperQuimicaCiment

1.433418290242187142136136

26,17,65,34,33,42,62,5 %2,5

Altres 235 4,3

TOTA1. 5.480 100 %^

PRIORAT

Confeccici 309 48,4Metall . 116 18,2 !'cAlimentacio 56 8,8Fusta 48 7,6%Altres 110 17,0 %

TOTAL 639 100 ^'c

APROXIMACIO AL CONEIXEMENT I)EL RISC LABORAL A CATALtUNYA 279

RAM (1) (2)

TARRAGONES

Metall . . . . . . . . . 4.466 26,5Construccici 3.336 19,8Quiinica . . . . . . . . 3.307 19,6

Tixtil

Preparacio, filat i teixit fibres nat. 560 3,3Confeccio 834 3,9 %Gen. de punt . 60 0,4

Total . 1.454 8,6 !'%

Refineria petroli 1.113 6,6 %Fusta 950 5,6Altres 2.253 18,3 %o

TOTAL . 16.879 100 %

BAIX CAMP

Metall 4.286 36,3 %

Tixtil

Preparacio, filat i teixit fibres artificials . 735 6,2 %Preparacio, filat i teixit fibres naturals 430 3,6 %Confeccio 550 4,7 %Gen. de punt . 284 2,5 %

Total . 1.990 17,0 %,

Construccici 1.908 16,2 %Fusta . 1.081 9,2 %Quimica 880 7,5 %Altres 1.637 13,8 %

TOTAL 11.791 100

ALT CAMP

Metall 2.750 46,0Textil 1.207 20,2Fusta 637 10,6%1. del paper 445 7,4%Construccici 408 6,8 %Altres . 535 9,0 %n

TOTAL 5.982 100 %

2Kt) xl.'^ ('ONGRLS UL ML 'I^GL:S 1 BI O LI?GS DL LLENGUA CA'fALANA

RAM (I) (2)

ALT PENED)JS

Sideroirletal^lurgia

Siderurgia 181 2,2Metallurgia . 1.673 19,9 ^'n

Total 1.854 22,1 ^^

Textil

Prcparacio, filat i teixit de fibres naturals . 229 2,7 %Prcparacio, filat i teixit de fibres artificials 146 1,7 ^nConfeccio 968 1 I,5 ^'nGcn. de punt 259 3,1 %

Total 1.602 19,0

1. de! paper 1.050 12,5 %Cortstrua•ici 806 9,6 ^^

Fusta 418 5,0 ^o

1. del ciment 279 3,3Quimica 237 2,8 %

Ccrdnricn 218 2,6

Altres 1.940 23,1 ^"n

TOTAL 8.404 100 yin

GARRAF

Sidcr^^metal^liirgiu

Siderurgia 231 2,2 ri.iaMetallur 53 7] 34.9rig . .. --.---

Total 3.946 37,1ri

Quhnica 2239 2 ] ,0 ^I

77^xtil

Prcparacio, filat i teixit de fibres naturals . 783 7,4 c^

Confeccio 492 4,6 ^^

Prcparacio, filat i teixit de fibres artificials 166 1,6 ^{^

Total 1.441 13,5 ^o

1. de! cinlent 799 7,5 ^^

Constrttccici 653 6,1 ^„

Fusta 494 4,6 ^,^

Altres 1.065 10,2 ^^^

TOTAL . 10.637 100

AI'ROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CA'rALUNYA 281

RAM (1) t-i

CONCA E)E I3ARBERA

1'c.stil . . 866 32,0 (,'ii'vl etall . . 516 19,1 %Aliruentacici . 311 11,5 %Ceruinica . 312 11,5 %Fusta . . . 228 8,4 %Oui,nica . . 160 5,9 %Altres . . . 216 11,6 %

2.708 100 %

ANOIA

Te.rtil

Gcn. de punt . . . . . . 6.124 36,9Preparaci6, filat i teixit de fibres naturals . 1.703 10,3 ^iConfecci6 . 796 4,8 %'l'enyit, acabat i estampat 327 2,0 %Preparacio, filat i teixit de fibres artificials . 131 0,8 %•

Total . . . . . . 9.081 54,7 %

Metal- . 1 . 8 6 1 11,2 %1. del cuir 1.018 5,1 %1. del paper. 934 5,6 %Construccici 919 5,5 %Ceranlica 565 3,4 %Outnuca 496 3,0 %Filsta 361 2,2 %Altnu'ntaci( . 342 2,1A rts Gruficlues 212 1,3 %1. del cintent 210 1,3 %Altres . 443 2,7 %

IOTAI. . 16.605 100 %:

SOLSONP-S

Metal! 305 28,0Construcci.o . 232 21,3Trxtil . 186 17,0 %%Fusta i suroAlimentacidCerennica

1609261

14,7 %8,4 %5,6

Altres . 53 4,9 Ci

TOTAL . 1.089 100 %

282 KL`' CONGRES UL' MLTGES I BIOLEGS UI: LLLNGUA CATALANA

RAM (I1 (^)

EL BERGUEDA

Textil

Preparacio, filat i teixit de fibres naturals . 6.298 67,8 ^^,Preparacio, filat i teixit de fibres artificials 581 6,3 ^'fi

Total 6.879 74,1

Cc,nstruccid . 917 9,9 ^^,Metall 322 3,4Alimentac•io . 231 2,5Fusta 184 2,0 ^^,Altres 762 8,1 ^fi

TOTAL . 9.295 100 ^'^,

BAGES

Ti^xtilPreparacio, filat i teixit de fibres naturals . ]2.081 39,1 ^;>Preparacio, filat i teixit de fibres artificials 1.972 6,4 ^nTcnyit, acabat i estampat 768 2,5 ^o

Confeccio 702 2,3 ^^,Gen. de punt 256 0,8 ^'^,

Total 15.779 51,1 ^^^

Siderometaldurgia

SidcrurgiaMetal^lurgia .

Total

662 2,1ri,5. 654 ] 8.3 ri,-------6.316 2U,4 %

Cuutxu .Construccici .FustaAltres

2.124 6,9 ^^,2.047 6.6 ^^,1.103 3,5 ^'^3.538 11,5

TOTAL . 30.907 l0U o

R 1

Mc^tull . ] .629 37,0Textil 1.076 24,5Construccici . 763 17,3

Ali^ncntacio . 473 10,8 ^^^Fus7a i sttro 224 5,1Altres 235 5,3 ^'o

TOTAL 4.400 l0U ^'o

APROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 283

RAM

BAIX PENEDES

Confeccio . . . .Preparacio, filat i teixit fibres naturalsGen. de punt . .

Total .

Metal!ConstruccioCerumica i viclre'FustaAltres

TOTAL. .

(1) ( 2)

511 13,5 %'%,380 10,1 %143 3,8 %

1.034 27,4 %

802 21,2%741 19,6 %721 19,1 %302 8,2 %179 4,7

3.779 100

OSONA

Tc xtilPreparacio, filat i teixit de fibres naturals . 7.614 37,9 %Preparacio, filat i teixit de fibres artificials . 772 3,8Confeccib . 400 2.0Tenyit, acabat i estampat 312 1,6 ('v'

Total .

Siclerometallurgia

SiderurgiaMetal•lurgia

Total .

Fusta

Construct. it)

1. del cuir

Altres .

TOTAL .

ALT EMPORDA

ConstrucciciMetallFustaAlimentacio

Textil .

Altres . .

9.098 45,3 ('r

571 2,8 0/4.482 22,3 e(

5.053 25,2 c7o

1.577 7,9 %%;1.196 6,0%1.018 5,1 %2.140 10,5 %

20.082 100 %

3.669 45,1 (i,2.130 26,2 %921 11,3 %492 6,0342 4,2 %573 7,2 %

TOTAL . . . . . . . . . . 2.127 100 0110

284 5L`^ l'ONGRLS I)L ML"I^GLS 1 l31OLLGS I)G LLENGUA CATALANA

RAM (1) ('_')

BAIX EMPORDA

Constrncci^i . 5.179 48,2 ^-",^F^ustu i .ruru . 1.938 18,0 ^^n

Metull . 1.553 14,5 ^i^Cerdinicu . 1.209 1 1,3 inAlimentucio . 570 5,3 ^^Altres 592 2,7 ^^^

TOTAI. . 10.741 100 M

LA GARRO"I^XA

Ti^.rtil 2.942 38,0 °lo

Construcci^i . 1.437 18,6 °io

Metal) . 1.339 18,1 %Fusty i suro . 539 7,0Ccrdnricu 447 5,8 ^'fiA/tres^ 1.035 12,5 %

Torn]. . 7.739 100 ^;^

BAIX LLOItRFG:^ l

Sideromc tul^llirgiuSiderui,^ict 2.075 2,6 ci,Mctnldurgia . 27.429 34.8 r.il

TOTAL . 29.504 37,4 %

^ttintica . 1 l .023 14,0 %

Tixtil

Preparaci^i , fiiat i tcixit de fibres naturals . 3.863 4,9 %

Preparacio , filat i tcixit de fibres artificials 1.706 2,2 %

Tenyit, acabat i cstampat 1.238 1,6 %

Confecciti 1.932 2,4 %

'T'OTAL 8.739 I 1 ,1. %

Construccici . 3.829 4,8 ^^Fusty 3.287 4,2 %

Alimentucici . 2.873 3,6 %Vidre i cerdnlicu 2.816 3,6

Arts Grufiyues 2.589 3,3 %

1. cle! cinlent 1.359 1,7 %Altres 10.919 13,9 %

ToTn[. 78.796 100 "'o

AI'ROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 285

RAM (I) (2 )

LA SELVA

Construcclwi. 2.217 25,6%Metall . 2.149 19,5%Ti'xtil 2.021 18,4%Fusta i suro 1.770 16,0%Alimentacio . 639 6,0 %Cerdmica 336 3,0 %Altres . 1.278 11,5 %

TOTAL. . 11.110 100 %

GIRONLS

Metall . 5.722 33,1 %Construcciu 5.672 32,8 %Fusta i suro 1.465 8,5 %Teextil 1.153 6,7 %Ali!nentacici . 1.053 6,1 %Cerumica 662 3,8 %Quimica. 553 3,2 %Altres . 1.032 6,0 %

TOTAL. . 17.312 100 %

VALLES OCCIDENTAL

Textil

Preparat, filat, teixit fibres artificials . 3.927 3,4 %Gcneres de punt . 3.370 2,9 %Acabat, tenyit i estampat 6.587 5,7 %

TOTAL . . . . . . . . . . . 40.399 34.8 %

Sideronletal-lurgia . 35.816 30,8 %Construccio 7.324 6,3 %Fusta 3.842 3,3 %Quiunicu 2.700 2,3 %Cerurnicu 2.340 2,0 %Ciment, fibrociment . 2.275 2,0 %Alimentaciu . . 2.047 1,8 %Arts grufiques , 1.792 1,5 %Altres 17.808 15,3 %

TOTAL 116.343 100%

'- ^O \I.' (t)AGKi ti PI )11 1('I " I CIuI I (,,, I) I I I I A(,l ^ ( \IAI Vy \

RAM (I) (2)

`' 11_LL;S ORI1:Nl'.AI.

`iiclc'rurnetullur,^iu

SidcrCirgia 1.000 3,6

Metallur^ia 13.1 1 _' -29,5

TOTAI. . . . . . . . . . 14.718 33,2 11(

T^xtil

Preparaci(i, filat i tcixit d,, fibres naturals . 4.668 10,5Preparaci(i, filat i tcixit d.; iibres artificiais . 1.754 4,0Fenyit, acabat i estampat 581 1,3 ^r

ToFAL. 7.003 15, 8C,

Quirnica 5.652 12,7 ^/cFusty 2.196 4,9 %,Alimcntucici 2.013 4,5 ^,iConstruc(7U . . 1.467 3,7 %%1. del cuir . 1.210 2,7 %%Arts grdfiqucs . 848 1,9 ON,I. del Cinlent .Altres

8088.446

1,819,1

O] AI. . . 44.381 100 'i

AFRO\IMACIO AL CONEIXEMEN"l DEL RISC LABORAL A CATALUNI'A 287

RAM

BARCELONLS

.Siclerometal•lurgiu

SiderurgiaMetal^lurgia

(1) (^')

TornE

Construccio

8.4^7 2,1 %]48.751) 38.0 %157.167 40,1

67.429 17,2 %

TE^xtil

Preparacici, filat i teixit de les fibres naturals 1 1.353 2,9 ^^^Preparaci^i, f^ilat i teixit de fibres artificials . 3.83? 1,0 ^/^Tenyit, acabat i estampat 5.814 1,4 %Confecciu 18.650 4,8 %Gcneres de hunt 5.655 1,4 %

"l^o rni. .

^)uinucu .

A ris GruJiyues

/^ustu .Alirncntucio

Be,^ucles .

/. drl paper .

Viclre i cc^rdmica

Altrc's

45.301 1 l,6 ^'^o

22.y59 5,9 `Yr,18.687 4,8

13.76? 3,5 %9.8^3^3 ^,5 %6.51 1,7 %

5.0?5 1,3 %3.817 1,0 °Jo

41.235 10,4

TarnE 391.743 100 %

288 SI.' C'ONGRES DI? MLTGES I 111OLEGS DL LLLNGUA C'ATALANA

RAM (I) (2)

MARESME

Te.rtil

Generes de punt 13.649 34,6Confeccid 2.121 5,4 %Preparat, filat i teixit de fibres naturals . 2.141 5,4 %Preparat, filat i teixit de fibres artificials . 803 2,3 %

TOTAL . . 20.317 51,5 %

Siderometaltlurgia

Siderurgia 494 1,3 %Mctal•lurgia 5.563 14,1 ci%%

TOTAL 6.057 15,4%.

Construccio' 3.333 8,4 %Quitnica 1.781 4,5 117cFustu 1.190 3,0 %Vidre i cerdmica 1.158 3,0%Alimentacici 1.090 2,8 c/c1. del paper 1.017 2,6 %/^1. del ciment 558 1,5 %/^Altre.s . . 2.948 7,5 %

TOTAL . . 39.449 100 %

APROXIMACI6 AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 289

TAUJ.A H. - DISTRI13UCIO DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS, PER AREESSANITARIES I PER EMPRESES MES GRANS DE 200 TREBALLADORS.

RAM (I) (2) (3)

AREA I

Metalhirgia 482 100 % 0,5 co

AREA II

Ti'xtil . . . . . . 1.116 31,6 % 4,5 '

I3egudcs . . . . . 749 21,2 % 27,9 %Metalhirgia . . . . . . 664 18,8 % 0,7 %1. del Paper . . . . . . . 629 17,8 % 46,2 %Fusta . . . . . . . . 379 10,7 % 41,3 %

AREA III

Metallurgia . . . . . . . 1.256 47,4 % 1,2 %Quitnica . . . . . 983 37,1 % 5,4 %T^xtil . . . . . . . . 208 7,9 % 0,8 %Fusta . . . . . 202 7,6 % 22,0 %

AREA IV

Metallurgia . . . . . . 3.026 36,4 % 3,0 %Quinuca . . . . . . . 1.622 19,5 % 9,0 %TP'xtil . . . . . . . . 1.539 18,5 % 6,2 %Refineria petroli . . . . . . 822 9,9 % 100 %

AREA V

Metallurgia . . . . . 3.463 38,1 % 3,4 %Textil . . . . . . . 3.120 34,3 % 12,5 %Quitnica . . . . . . 1.039 11,4% 5,7 %I. del cinlent . . . . . . . 836 9,2% 28,8 %

AREA VI

T^xtil . . . . 4.538 54, 1 % 18,1 %Quinuca . . . . . . . . 2.113 25,2 % 11,7 %Metallurgia . . . . . . . 1.199 14,3 % 1,2 %Vidre i cerdnlica . . . . . . 535 6,4 % 22,1 %

(1) Valor absolut de la poblacio ocupada en cada ram.(2) Valor percentual, respecte al total de treballadors de 1'area sanitaria.(3) Valor percentual, respecte al total de treballadors del ram a Catalunya.(Vegeu Mapa mums. 2 i 3.)

^^)U \I.'^ CUhGR1.S Ul^: bll:fGI:S l BIULEGS Uf`. LLENGUA CATALANA

RAM (11 f21 (31

AREA V l l

Metal•liir^ia 1.972 47,7 ^^^ 2,0 ^';^Textil 1.349 32,6 % 5,4 %1. de! Cttir 531 12,8 °Io 52,0 %Alimentaci6 283 6,8 °l0 18,9 o/n

AREA VIII

Alif^rentacici 472 40,1 ^^ 31,6 ^^Te.rli/ 455 38,7 % 1,8 ohQuimica 250 21,2 % 1,4 ^/o

AREA 1X

Metald^irgia 19.560 57,9 % 19,4Quimica 6.238 l 8,5 ^0 27,6 %Te.rtil 3.l 17 9,2 % 12,5 %/. del Cintent 1.101 3,3 % 37,9 %

AREA X

Metald^irgia ] 1.646 50,9 ^'0 1 1,5 !''^Quimica 4.952 2l ,6 % 27,4 Flo

Textii 4.829 21,1 % 19,3 %1. dei Ciment 968 4,2 % 33,3 ^/o

AREA XI

Textil 2.438 37,7 0l0 9,7 °^o

Metal^lurgia 1.845 28,6 % 1,8 %Vidre i cerdn^ica 953 14,7 % 39,4 °loQttimica 671 10,4 °l0 3,7 %

ilREAXllMelaHlIrRIu....... 55. 847 66.9 ri S5.Z riCon.slrl,c.c.ii,....... 19.446 23,3 % 100c/0Arls Briilicllles...... 2.44 2,9 90 62.2 90TZ,rIiI ........ 2.308 2,8 % 9,2 70

AI'ROXIMACIO AL CONLIXI[MI-NF 1)T.1. RISC LABORAI. A CATALUNYA 291

Riscos no's in )portants en les actii'itats industrials predonlinants

Aquesta part no preten ser una descripci6 detallada i extensa del rise en elmcdi laboral, sinb una indicacio dell riscos fonamentals referits a les branquesamb un major nombre de treballadors.

METAL LURGIA. Les variants del risc que podrien descriure's son tantes quecaldria detallar-les per cada ofici, cosa que ultrapassa l'objectiu d'aquesta apor-tacib. Remarcarem. pcrb, que a mes dell riseos t,,xics, destaquen dos factorsd'agressio: el soroll i 1'organitzacio del treball com a factor d'alienacici.

SIDEROMLTAL LURGIA. Gran varietat de riscos segons la tecnologia utilitzada.

Destaqucm:

• Risc pulvigen. Per Si, Oxid de Fe i asbest.• Risc toxic. Per: Monoxid de C., resines fenoliques, trietilamina, isocianats,

anhidrid sulfuros, mangancs, etc...• Risc additiu. Eines pneumatiques, vibracions.• Tenrperatura. Altos temperatures, microclima desfavorable.• Radiations infraroges.

QUiMICA. El que hem dit per a la metaldurgia, respecte a la impossibilitatde fer una descripcio detallada dels riscos, es valid tambe per a la indilstria qui-mica. Indicarem nomes, doncs, la importancia dels riscos tbxics, que afecten, noHomes la salut de l'individu, sing tambe el seu patrimoni genetic.

T1 XTIL.

1. Per a la fibra natural d'origen vegetal:

• Pols: la patologia depcn de la primera matcria, donant des de la bron-quitis cri pica, fins a la bissinosi.

• Soroll: fonamentalment de tipus continu.• Tcnrperatura i hunlitat: en processos de filat i teixit.• Els colorants poden resultar toxics, irritants, sensibilitzants, i, fins i tot

oncogens.

2. Per a ]a fibra natural d'origen animal afegirem a mes del descrit en l*a-partat anterior, el gran poder antigenic de certes Ilanes i la prescncia frequent demieelis.

3. Per a la fibra sintctica destacarem, a mes de I'agressio auditiva, la pre-sencia de Woos elements toxics, d'entre ells:

• el disulfur de C, causa de quadres arteriosclerotics.• el clorur de vinil, que, a part de la seva patologia especifica, es l'origen

do neoplasies, avortaments i alterations genctiques.

CAUTXU.

• Risc pnlrigen: talc, caoli, mica i negre fum, en la mescla de matcriaprima, trefilat, vulcanitzacio.

292 XI.`' CONGRES I)E METGES I BIvLEGS DE LLENGUA CATALANA

• Risc toxic: amines alifatiques, derivats de ]a guanidina, gasos nitrosos,solvents en l'elaboracio d'elastomers (diisocianat i dicloroeta).

• Microclima desfavorable en el trefilat i vulcanitzat (fins a 2000 de tcm-peratura radiant).

• Carcinogen tics: talc, asbest, negre fum, amines (fenilbetanaftilamina,amb un 1 7(, de (3-naftilamina).

• Risc auditiu en nombroses operacions.

CUIRO.

• Risc biologic: carboncle, tuberculosi, leptospirosi.• R. toxic: Irritants respiratoris: fenol, formaldehid, enzims proteolitics.

Solvents: trielina, tetraclorur de C. Crom: toxic i carcinogenetic.• Gran quantitat de sensibilitzants i irritants de la pell.• Soroll.• Microclima desfavorable per alts nivells d'humitat.

VIDIU I CERAMICA.

• R. pulvigen : Inhalacio durant la mescla de primera materia. Tambe a1'esmolat i esmerilat.

• R. toxic: Anhidrid sulfuros , monoxid de C, gasos nitrosos . En la fa-bricacio de vidres especials : Oxid de plom , zinc, alumini, sals de Cd,etcetera...

• R. auditiu: En el moli i estampat de contenidors.• R. t^rnlic: Elevades temperatures i radiations infraroges.

ARTS GRAFIQUES.

• R. auditiu: Durant tot 1'estampat.• R. toxic: A la composicio manual: neteja amb homolegs de benzol o

hidrocarburs halogenats. A ]a composicio mecanica: riscos de satur-nisme a la fusio de tipus de plom. A la tipografia: colorants metal-lics i negre fum.

FUSTA.

• R. pulvigen : Bronquitis cronica i espasmodica , cancer d ' etmoides.

• R. toxic: Conservadors de la fusta, com la creosota (carcinogenetic),sulfat de zinc , etc... Solvents i adhesius.

• R. auditiu.

ESTUDI ESTIMATIU DE LA INCIDiNCIA DE LA PSICOPATOLOGIA LABORAL

EN FUNCIO DELS FACTORS PSICONOCIUS I DE L'ACTIVITAT

L'estudi de la contaminacio fisica i quimica del medi ambient laboral nopermet explicar en la seva totalitat la incidencia i prevalenca de la patologia labo-ral i molt especfficament ]a psicopatologia.

La psicologia del treball ha tingut un desenvolupament estretament lligat ala concepcio tayloriana de l'organitzacio del treball, centrada basicament en in-vestigar els mecanismes d'adaptacio del treballador a les conditions de treballpreviament establertes i enteses com immutables. Aquests condicionaments han

APROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 293

fet escassament operatives les sever aportacions en els projectes de millora de lescondicions de treball.

Al costat del risc de la contaminacio fisica i quimica del medi laboral s'hiafegeix i crcix de forma continuada la incidencia de la patologia mental, quecada cop afecta mes ]a poblacio industrial.

Aixi, des de les primeres dades de Russel Fraser (1942-44) que detecta un10 % de neurotics en una poblaci6 laboral de 3.000 treballadors incapacitats peral treball i un altre 20 % amb trastorns neurotics importants, o be les xifresd'Alphen de Vaer sobre la poblacio laboral industrial que situa la incidencia dela psicopatologia en el 40 %, i encara mes entre les Bones treballadores que hande realitzar la doble ocupacio de ]a fabrica i el treball domestic, ens trobern queavui podem comptar al llarg de ]a bibliografia consultada amb criteris referits,fins i tot, al tipus de treball, a les activitats mes esteses i amb aquestes la majoro menor incidencia de Ics malalties psiquiques derivades o afavorides per lesdites condicions.

L'analisi etiopatogenica destaca ]a gran importancia psicologica de 1'am-bient fisic, el que entenem per microclima (temperatura, ventilaci6 i humitat), ila contaminaci6 ambiental que encara que els seus efectes son predominantmentorganics, amb fregiicncia arriben a constituir tambe un factor condicionant delstress i ]a fatiga. Motiu tambe frequent de neguit quan, a consequencia de ]acontaminaci6 fisico-quimica els treballadors coneixen l'origen de la patologia queaquesta origina.

El soroll es un factor tradicionalment conegut com a psicopatogen, en es-pecial el que procedcix de fonts de caracter no ritmic o inesperats i d'intensitatvariable. Per altra banda, la modificacio del ritme biologic natural son-vigilia quecomporta el sistema de torns, la Ilarga durada de la jornada, els horaris o la regla-mentaci6 de les pauses apareixen tambe com a responsables de la psiconocivitatlaboral.

Entre cis factors objectius de psiconocivitat, els ritmes de treball quasi sem-pre pre-determinats en criteris de productivitat, el treball en cadena, o els im-posats per maquines automatiques tendeixen a incrementar-se progressivamentper la incentivaci6 economica, modificant substancialment la relacio amb la ma-quina. En sintesi, es la maquina i ]es condicions de treball les que han d'adaptar-sea les exigencies psicologiques sense invertir mai aquesta relaci6.

Amb aquests elements d'analisi de la psiconocivitat, P. Sivadon arriba aclassificar I'activitat laboral en funcio del grau d'incidcncia dels trastorns psico-logics que comporta:

Activitats no autonomes, pre-establertes mes del 40Obrers especialitzats . = al 40 %Petits comerciants, treballadors autonoms, camperols menys 40 %

Al mateix temps, J. Planquer estableix la graduacio del rise psicologic d'a-cord amb la segUent classificaci6 de les activitats laborals:

- Treballadors molt especialitzatsImpressors, electricistes, muntadors, etc.

- Treballadors en equip mes o menys jerarquitzatsConstrucci6, fundici6, etc.

2)4 XI.` (ONGI(I.S I)I, MLIGLS I BIOLLGS Ur: I LLNGLA (.A[ALANA

- Treballadors en cadenaAutomobil, electrodomestics, etc.

- Treballadors de sectors automatitzatsQuimiques, controladors, etc.

- Sectors de quadres d'e., administratius, etc.

Partint d'aquests estudis experimentals i d'acord amb les dades disponiblessobre demografia i activitats laborals ha estat possible el disseny del mapa derisc psicologic de Catalunya, que no preten reflectir la realitat actual d'aquest,sing mes aviat servir d'instrument previ per a arribar a I'elaboracio d'un mapa derise que contempli tots els factors nocius que estan en l'ambient de treball.

Amb aquesta representacio grafica del rise psicologic tenim tambe un pri-mer instrument per a ordenar les dades que de la semiologia collectiva i de 1'es-tudi de les conditions de treball es vagin adquirint en un futur.

Vs, doncs, a partir d'un mapa de rise elaborat amb aquests criteris, quanpodriem correlacionar-lo amb la incidcncia del dany que se'n pot derivar:

- Accidents de treball.- Alcoholisme.- Absentisme.- Asma.- Ulcus.- Hipertensio arterial.- Coronariopaties.

G. Friedmann constata un increment considerable entre la pohlacio indus-trial dels internaments psiquiatrics , dels suIcidis i de l'alcoholisme . Un altre indi-cador de gran utilitat el constitueix la demanda psiquiatrica que es presenta tambevariable d'acord amb les caracteristiques socio-laborals , pero gairebe sempre enrelacio directa amb el tipus d'activitat.

Cal no considerar tampoc la capacitat de treball com un dels principals in-dicadors de salut mental , ja que aquest enfocament gairebe traditional en la me-dicina del treball ha aportat una visio molt parcellada de la problematica de lahigiene mental ; i ara mes que mai, quan assistim a un increment tan considerabled'aquesta patologia , la prevencio no podria veure ' s limitada al restabliment exclu-siu de la capacitat de treball.

El mapa que ha resuitat d'aquesta valoracio preten, aixo si, ser un apuntprevi sobre el rise psicologic, pero el que realment interessa es el desenvolupa-ment de ]a metodologia preventiva que exigeix com a pas previ l ' actualitzacio ianalisi profunda dels factors de psiconocivitat en tots els ambients laborals i enles diverses activitats.

PROPOSTA ME'rODOL(')GICA PER AL CONEIXEMENT DEL MEDI AMBIENT:

EL MAPA DE RISCOS

En la introduccio haviem assenyalat les motivations que ens hall portat avalorar la importancia de coneixer la realitat medioambiental i intentar adequar-laa les necessitats de l'home.

AI'ROXIMACIC) AL CONLIXI[MLNT I)LL RISC LABORAI. A CATALUNYA 295

Volem ara donar una idea de les formes que creiem eficaces per a assolir

aquesta necessitat. En un ambient continuament canviant hem de saber, primer,

Ies seves caracteristiques, despres dissenyar l'acci6 i finalment concretar-la.Aixi, creiem indispensable assolir deferents faces que a continuaci6 enu-

merem:

• Fase cognoscitiva: V.s indispensable concixer els factors do rise profun,dament, per programar intervencions correctives alienes a la improvisaci6.

• Ease programdtica: Durant aquesta fase es procedeix a 1'analisi dels co-neixements adquirits en el pas anterior. A partir d'ella es fixaran les prio-ritats d'intervenci6 i es programara la fase.

• Fase d'intervencic : Aplicaei6 sobre el terreny practic dels plans d'inter-venci6 programats.

• Fase de control: Verificaci6 dels resultats de la intervenci6 respecte dellobjectius programats.

La nostra finalitat en aquestes linies ha de ser la d'intentar el disseny de laprimera d'aquestes faces. Abatis d'endinsar-nos-hi cal establir que la fase cognos-citiva ha de ser entesa com an proccs dinamic. Aquesta fase no pot contentar-sereflectint un moment, ha de ser tin instrument de discussi6 i educaci6, i at mateixtemps ha de permetre controlar I'evoluci6 i fixar els elements que serveixin perit noves programacions.

Davant d'aquestes exigencies creiem que el nlapa de riscos es constitueix en1'element mes idoni per a complimentar-Ies.

En parlar de mapa de riscos, el nostre pensament es torna immediatamenta alto que se'n coneix en difcrents ambients en els quals ajuda a dctectar elsfactors de nocivitat per a una lluita eficac contra cis riscos.

El que nosaltres proposem to parentiu amb aquell, amb la difercncia que pre-ten concixer no nomes l'interior d'un ambient de treball, sin6 individualitzaraquells elements higicnico-sanitaris d'origen industrial que poden gravitar sobrela qualitat del mcdi ambient i, per tant, sobre la salut de la poblaci6 en estudi.Des de la perspectiva d'aquest equip, seria presumptu6s abastar la caracteritza-ci6 demografica, socio-economica, etc., tasca que considerem igualment neces-saria, pet-6 reservada a un equip multidisciplinari. Per aixo limitem la nostraesfera d'atenci6 a allo que hem assenyalat anteriorment.

Sabem que les fabriques tendeixen a modificar-se nomes quan el canvi im-plica un benefici productiu i, consequentment, economic. Aixi, no nomes no par-ticipa en les preocupacions que en cl terra ecologic o sanitari to la poblaci6, sin6que amb massa fregdCncia contraposa davant la sollicitud de millores en els seasflucnts, per exemple, ]a possibilitat de 1'expedient de crisi o el tancament. Esel mateix tipus de conducta que durant anys han pres respecte de les comandesde millorament dins de la fabrica per a preservar els seas treballadors de tal oqual rise. Davant d'aixo hem vist i veiem que molts treballadors no tenen altrapossibilitat que continuar desenvolupant les sevcs activitats en condicions mal-sanes, o si mes no, inadequacies. D'altres vegades ens trobem davant de situa-cions aparentment paradoxals. En cues les escaramusses es producixen entre tre-balladors que defensen el seu floc de treball davant de la falsa opci6 presentada

296 XL CONGRI : S DI: MLTGLS I Bli>LFGS DE LLLNGUA CATALANA

pet qui dona treball i ]a poblacio que sofreix la contaminacio. Els successor del'Hospitalet amb La Farga, ens donen un exemple d'absurda controversia entredefensa dels flocs de treball i defensa de ]a salut.

Aixo no ha d'estranyar gaire. Per un costat, estem davant d'una situaciod'atur que implica una greu pressio, pert per un altre costat hi ha un segon ele-ment que conve tenir en compte quan es considera aquest tema, i es: en quinamesura valorem el rise que pot representar per a la nostra salut un determinatambient de vida.

En aquest terreny direm que l'estimacio del rise pot ser definida com amesura d'una potencial amenaca de perill. En parlar de potencialitat hem depensar que en la seva medicio entrara la subjectivitat individual, les experien-cies anteriors, Ilur valoracio, cis coneixements adquirits, etc. D'acord amb aques-tes caracteristiques s'establiran optiques individuals que puguin considerar el pe-rill com a imminent i important, o com a menyspreable, amb tota 1'escala inter-media. D'aixo tambe dependran les conductes que s'adoptin.

La identificacio del perill, segons Kates, es el reconeixement d'aquest perilli respon a la pregunta "que es una amenaca?". Per a donar resposta a aixo, comp-tern amb els metodes d'investigacio, screening, monitoratge, i totes aquelles queens permetin novel conclusions entorn de les relacions entre salut i medi ambient.

Tot el que hem insinuat en aquestes ultimes rattles ens fa intuir que el con-cepte de rise tampoc no pot ser estatic, pero si volem parlar de mapa de riscos,ens hem de posar minimament d'acord sobre quins son.

Amb aquesta intencio hem de definir el rise (referit a alto que ens motivaen aquest treball) com ]a possibilitat que un individu vagi a 1'encontre d'una al-teracio en 1'estat de salut, conseguentment a la interaccio amb un determinatfactor ambiental potencialment nociu.

El nostre mapa de riscos tendeix a concixer-los en dos nivells:

1. En els ambients de treball.

2. En el medi ambient general, avaluant el rot pertorbador sobre 1'am-

bient de Ies activitats industrials.

METODOLOGIA

El primer pas consistira a fixar el territori en el qual desenvoluparem la

nostra accio. En la seva determinacio, hi jugaran les prioritats ja conegudes.

Un cop efectuada la seleccio, es desenvoluparan cis passos que a continua-

66 es descriuen:

1) Recuperacio d'infornlacio

En la generalitat de Ies administracions, particularment en Ies municipals, es

disposa d'un munt de dades sobre les activitats productives de la zona. clar

que ens trobarem que no sempre aquests elements han estat recollits seguint nor-

matives iguals, la qual cosa no omplira les nostres necessitate o es trobara disper-

sa en diferents departaments. No obstant aixo, considerem prioritari recuperar

aquesta informaci6 existent.

APROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 297

2) Participacio cornunitaria

Aquest segon pas tendeix a recollir la informacio que la poblacio posseeix

i a interessar-la en la problematica en estudi. Aquesta participacio es vehiculit-

zara mitjancant les sever organitzacions, les quals coneixen la historia de les em-preses i del seu barri, i pateixen les consegiiencies del deteriorament del medi

ambient. Cap estudi serios no pot menysprear aquesta font d'informacio.Abans de passar a 1'etapa segiient detallarem, encara que nomes sigui per

sobre, la informacio minima que caldra recollir sobre les industries:

Dades generals. Nom de 1'empresa, direccio, data de radicacio, superficieocupada, nombre de treballadors, tipus i quantitat d'energia utilitzada, autoritza-cio, habilitacions, etc.

Cicle tecnologic. Primeres materies utilitzades, productes intermedis, tecnolo-gia, productes finals.

Sobre faire. Emissio de fums, gasos, boires, vapors, composicio aproximadad'acord amb el cicle tecnologic. Emissio de poll. Prescncia de plantes de tracta-ment o depuradores, etc.

Sobre l'aigua. Tipus de proveiment, consuni total, reutilitzacio efluents li-quids, contaminants, plantes de tractament, etc.

Prescncia de productes especials. Materials explosius, imflarnables, carcino-genetics, radioactius o de gran toxicitat aguda.

Soroll. Nivells interiors i exteriors. Aquests hauran de ser registrats de diai de nit.

ClassiJicacici. Registrar la classifieacio que pugui tenir com a molesta, pe-rillosa, insalubre, etc.

Ambient intern. Intencionadament, hem deixat aquest punt corn a darrer,ja que requereix, de mancra indispensable i per at seu adequat coneixement, unprograma que particularitzi el problema. En tot cas, s'hauran recollit les dadesinicials a traves d'entrevistes amb treballadors (participacio comunitaria), i delconeixement del cicle tecnologic per a permetre una primera analisi de la si-tuacio.

3) Treball de camp

Les dades que previament hem recollit seran traslladades a una fitxa tipusper industria, amb ]a fitxa visitarem cada empresa a fi de corroborar, rectificar oampliar la informacio recollida. Aquesta tasca ens haura estat facilitada per ]anostra fitxa, per la qual cosa considerem que aquest pas no sera tan esgotadorcom es podria pensar.

4) Mapat

Obtinguda la informacio esmentada comencara el mapat de la zona con-siderada. Aixo permetra una rapida visualitzacio de la problematica de la zona

298 XI.' ('ONGRLS Dr, MLTGLS I 1310L1GS Dl: LLl!\GtA CATALANA

i servira per a comprendre quins son els topics que haureni d'abordar en la faseprogramatica.

Un metode per al mapat consisteix a trasiladar, sobre un planol d'escalaadequada, simbols que individualitzen els diferents riscos considerats.

Corn a ewninples considerem el sistema seguent:

C^,NUminant.v atmn.vfi'/'u'^:

Pol s

Solvents 0Aerosols acido-ha,ics • CARRER C

O'i•-' Ph.lancic, urstiu^iynrs

y

m

P.

R

ti

0

S

Contaminants hidric.r:

Metalls Q

Solvents

:Acido-basics 0CARRER D 1*

L

nI D

mI

m

Cl

AItres contaminants:

Olis-substancics organiques

Soroll

Males ofors

Perill d'incendis o d'explosions

I'erill de radioactivitat

Peril) de gasos toxics

Peril) de carcinogenetics

0

0

Q

VIt

L

A Q.

AVINGUDA X

AI'ROXIMACI(1 Al. CON1':IXI.A11NI DI A, RIB( ].AIiORAI. A CAlALtNYA

5) Andlisi de les diferents activitats i dels riscos detectats

t N1 PRF.SA ADRFIA

('.C. SA CARRER-A, 320

W.X. Si. CARRER-B, 8

tf.X. i CIA CARRER-C, 108

AB CARRER-D iAVINGUDA-X

299

Un registre similar pot ser utilitzat, de forma ampliada, per a I'estudi de('interior de la filbrica.

0) I1tilit;acie , de' Icy dales recollide.c

Per part gels tecnics

A ells correspondra I'estimaci() qualitativa-quantitativa dell riscos i, mes en-Ili1, I'analisi global clef territori on estudi. Aixu possibilitara elaborar propostes cfeprioritats on materia correctiva.

Per part de 1'adnunistracie

Dc cara al coneixement de la realitat i posterior programaci(i i planificaci(ide les accions higienico-sanitaries necessaries.

Per part do la poblaci(5

Ja ha intervingut a travcs de les sever instancies socials i participatives en

la delinici(( del mapa. Per tart servira per a enriquir of ser coneixement. Aixu

permetra:

a) Col•laborar on la presa de mesures correctives amb propostes alter-natives.

b) Discutir les propostes dels tecnics.

c) Donar un primer pas per tal d'evitar els conflictes, quo ja hem as-senyalat anteriorment, entre els treballadors d'una determinada industria i lapoblaciO general.

Ja on un pla programatic, a traves d'aquest mapa de riscos es podran evi-denciar d'altres Jades, per exemple, els factors de nocivitat mes importants on tinajuntament, barn, ilia de cases, etc. Es podra fixar I'intcres sobre un tipus d'acti-vitat productiva, o una varietat de rise. Es podran perfeccionar les normatives pera radicacio d'industries, fixar pautes per a reaprofitament de recursos, etc.

300 XI.` CON(;RLS DL MLTGLS I IIIOLI GS UL LI.LN(;VA CAIALANA

No voldriem acabar sense comentar, encara que sigui per sobre, el paperque han de cobrir, per un costat, 1'epidemiologia, i per l'altre, les institutionssanitaries en aquest projecte.

Rol de l Epiderniologia

La realitzacio del mapa de riscos es, cone es pot veure, un programa d'inves-tigacio aplicada, en el qual pertoca a l'Epidemiologia cobrir tasques de fonamen-tat importancia. S'haura d'orientar a donar indications de prevencio primaria; con-tribuir, amb els sous coneixements, a la prioritzacio de les millores ambientals; ra-cionalitzar la utilitzacio de 1'estructura per a intervencions de diagnostic i terapcu-tica precoc a grups sotmesos a rise.

Rol de les Institutions Sanitaries

Entenem que es necessari incloure-hi la preocupacio per considerar el mediambient laboral i general com a agents de malaltia, ja sigui en els centres de salut,ja en un proces de reconversio dell recursos sanitaris existents. D'aquesta manera,i comptant amb personal idoni, es podrien cobrir les tasques segiients:

a) Identificar, d'acord amb el niapa, les relations entre patologia iriscos.

b) Estudiar la poblacio per a coneixer el seu estat de salut i els di-ferents factors de rise als quals esta exposada.

c) Efectuar els conseguents estudis d'incidencia i prevalenca.

CONCLUSIONS

Cada un dels aqui presents podria explicar gran quantitat Terrors comesoso de recursos malgastats en matcria mediambicntal o sanitaria com a consequen-cia de la improvisacio.

Aquestes improvisacions son, en gran part, degudes a un desconcixementde la realitat o at demagogic desig d'iniciar obres monumentals que impressioninfavorablement I'opinio publica.

Creiem necessari reflexionar i planificar, per la qual cosa es indispensableconeixer , i coneixer profundament . Per a aixo, proposern la confeccio del Mapade Riscos. Pensem que, al mateix temps, pot convertir-se , a nivell de les comu-nitats, en un valid element d'integracio. Aixo sempre que els diferents grups (tec-nics, administratius, i poblacio en general ) participin en ]a seva confeccio i en ]aproposta de solutions.

Finalment, pot contribuir at desenvolupament d'una medicina que, superantla seva crisi actual, contempli 1'home dins de 1'entorn en el qual treballa i viu,fent coherent la ]luita per la salut. Aquella salut que el Xe Congres de Metges iBiolegs defini com aquella manera de viure que es autonoma , solidaria i joiosa.

APROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 301

ANNEXOS

Davant dels factors de nocivitat ambiental correspon la prevencio.Per a ella caldra desenvolupar les seguents fases:

a) CoGNOSCITivA: Indispensable per a programes d'intervencions correc-tives.

b) PROGRAMATICA: S'analitzen les dades recollides en la face anterior, fi-xant prioritats i dissenyant programes.

c) D'INTERVENCiO: Aplicaci6 sobre el terreny d'allo programat.d) DE CONTROL: Verificacio dels resultats de la intervencio, respecte als

objectius pre-fixats.

Eina de treball:

Ma d obra

FASE COGNOSCITIVA

EL TREBALL I LA SALUT

Primeres materies

CombustiblesAiguaEiectricitat, etc.

I

Guanys

DETERIORAMENT DETERIORAMENTSALUT LABORAL SALUT EN GENERAL

3O2 XL`^ CONGRES UI: METGES I BIOLEGS UL' LLENGUA CA"TALANA

DISTRIBUC16 DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALSPREDOMINANTS A CADA COMARCA

Fonts. Mapa Sanrtari de Catalunya 1980

Registre Industrial 1978

3 o,3x24,ax

^ 12,5 %p n,e k

. 5A9 %235%2: si.•2e,oxX21,3%n 17,OX

^2B,5X^ 24,ak}J-'^ 6,e xe 7,6x

n 39,0X

^ 1 7, OX^ q, 6x

0114,7%

n 74, I X^ 9, 9^1L^ 3, 4 x

O 2,5 X

^ 9.3X x

^42,5X ^20,4X

023,6% ♦6,91^2H,2x n 11 ,6x , 7X

X6,6%

^17,1x ^IOzX X11,2%

♦ 10,91 r; 7, I %plo,eX ,;,, s,6x

x'9,1 t

•n.exn 16,` xO 14,4 X

X49,6

018,4X^ 17.9 Xp12,ax

J•37,OX ^r-^24, 5 X

^17,3xOlo,a x

^45.3%N5,2%l) 7. C. %6:()%

^34.8^.zo.8%5.3%^319X ^22,1x

0 3,3%

n I^,Ix n 19,0% ^4X'

G^IIS

4601 X196%^ 20 , 2x ^4,ex

.

, 4 •^.

18,2X010,6% •^v 7.41 _.,. ..^.

O^w ,. -^_5x =--^^26OX .i ^ w^c^

7,0X0 3X X1991

169,6%

Xp,lx A 2x

9,6X

J^^^

• 16,6 x•161%

^45,Ix -•26,2x011,3%06,0%

O ^,ox •33JXX32, B X

O 8,5 %n 6,7 x

^25 3x

X48,2 \O 19, Ox^ 14,6%,

^ 19,31Y (^ 11,3n lez xe 15,9%

33,2 %15,8 %

♦ 12,7 %0 4,9x

r ao,l x^ 17,2%

n 11 ,6x♦ 6,9X

yr5,a x^ 6,ax♦ a,5%

I N U u S i li I A

^ Met.111 C t^,^u

♦ Quinu c, l ry f'.ipcr

n lc^al O A!^•nentaci0

• Constiuc<.io ^• Ccrinuca i vidre

O Fusta I surd q Qnxnt

Elaboracio propla

Per part de 1'administracio:

. Per a coneixement de la realitat mediambiental.Pcr a planificacions higienico-sanitaries.

• Pcr a controls mes adequats.• Per a fixaci6 de normatives.

Per part de la poblacio:

• Per a coneixement de la realitat mediambiental.• Per a propostes alternatives en les mesures correctives.• Per tal d'evitar les antinomies entre salut i defensa del ]loc de treball.

APROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 303

DISTRIBUCIO DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALSPREDOMINANTS A CADA AREA SANITARIA

Empreses m6s grans de 200 treballadors

Fonts Maps Sanitari de Catalunya 1980i Registre Industrial 1978

•100%

•47,M32. 0 40.1 %

054.1%In 12) 038.7%

A 25.2 %0 5.

A 21.2%

•14,3%

A 6.4%031,6%)21,2%

• 18.8%

`y 17,8%

0 7.

O 7,

IL 31, (%• 47.4

035.4%,

A.19,5'

n 18.5"°9.97,

*38-11%034.3 %

A 11,476q 9.2"

JL^1

•5A18n 9,03,

6,9%23.3 %

2.8 %

L2,9 %

037,

•2

14 7%

♦ 104''-

INDUSTRIA

• Metall vi PaperA Qu,mica 0 Alimentacib

n 1e-td A Ceramics i vidreConstrticcib q Ciment

a F usta i s,iro (' [7egudes

Ia Cwro L Arts grafiques

(D Ref Petrol

Elaboracio propia

Metodologia:

1) RECUI'I:RACIO DE LA INFORMACIO EXISTENT.2) PARTICIPACIO COMUNITARIA EN LA SEVA ELABORACIO°3) SIMBOLITZACIO°

4) MAPAT.

304 XI.`' CONGRES DE METGES I BIOLEGS DL LLLNGUA CATALANA

DISTRIBUCIO PER AREES SANITARIES DE LES QUATRE ACTIVITATS INDUSTRIALS

PREDOMINANTS A CATALUNVA IMPRESES MES GRANS DE 2B IREBALLADORS

FONTS MAPA SAN!TARI DE CATALUNVA 1980- REGISTRE INDUSTRIAL 1918

018.1%

ELABORACIO PROPIA

11,7 %

1, 1 1, T 1111

OL5ILLq T(t'IL

M,CA

o ( Or;,, TRUC CO

UTILITZACIO DEL MAPA DE RISCOS

Per part dels tecnics:

• Per a estimacions qualitatives -quantitatives.• Per a analisis del territori.• Per al disseny de mesures correctives.• Per a estudis epidemiolbgics que qualifiquin les relacions entre salut i mcdi

ambient.

AI'ROXIMACIO AL CONEIXEMENT DEL RISC LABORAL A CATALUNYA 305

D!STRIBUCIO COMARCAL DELS TRES NIVELLS I)E RISC

PSICOLOCIC LABORAL PER ACTIV!TATS A CATALUNYA

•

•

•

0

•

•

inc,doncla o alt nsr

<40 % ncident or b,rix r Esc

-40CL ncidencia miq r isr

EshcdL estrm.rtru de hi mcdencia de a psicopatologia abornl en funcio

dels factors psiconocius a ctivitats

Dides demogrbfiques: La Sanitat a Catalunya Barcelona 1980